Vall dAro, 3 dabril de 2012

Grup de Natura Sterna CIF G17928862

VALORACI I ALLEGACIONS Projecte de petita installaci elica Vistar - Santa Cristina d'Aro

Jaume Ramot Garca, com a president i en representaci del Grup de Natura Sterna (CIF G17928862; C/Industrials 1, 17249 Castell dAro), fa constar que aquesta associaci est formada per un grup obert i heterogeni de persones, que treballa per la recerca i la divulgaci de la flora, fauna, i el medi natural i cultural ms proper. Entre les activitats que realitza el Grup de Natura Sterna hi ha la de lestudi dels valors culturals i naturals en lmbit de Vall del Ridaura, juntament amb els massissos de Gavarres i Cadiretes que la delimiten.

Com a entitat que disposa duna dilatada experincia pel que fa al coneixement daquest territori, i en un clar suport i defensa tamb dels vens i venes que hi viuen i en gaudeixen (Vall Reps, Roca de Malvet, Romany de la Selva, Mas Nou, Bell-lloch i Sant Miquel dAro), ens plau poder valorar argumentalment el projecte dinstallaci elica anomenada Projecte de petita installaci elica Vistar (Santa Cristina dAro) per la contrastada afectaci que tindrien sobre lEspai dInters Natural de Gavarres i la Vall dAro.

Per tot aix farem una exposici en 3 seccions; totes elles molt vinculades: 1) arguments legislatius; 2) arguments ambientals; i 3) arguments socials.

EXPOSEM:

1. Arguments legislatius: 1.1. Establir rees protegides s una eina necessria per a garantir la conservaci de la biodiversitat i el patrimoni natural, juntament amb la promoci de ls sostenible dels recursos naturals. La ubicaci daquests 2 projectes dinstallaci de Parcs Elics estan dins la superfcie inclosa dins el Pla dEspais dInters Natural (EIN), de la Generalitat de Catalunya, concretament sobre lEspai dInters Natural de Gavarres.

1.1.1.

El PEIN t els orgens en la determinaci legal que fa el captol III (articles 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Aquesta Llei ha estat modificada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matria de medi ambient i de modificaci de les lleis 3/1988, 22/2003 i Decret legislatiu 2/2008 de 15 d'abril pel qual s'aprova el text refs , relatives a la protecci dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accs motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procs d'adequaci de les activitats d'incidncia ambiental.

1.1.2.

D'acord amb all que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals, els objectius del PEIN sn dos: establir una xarxa d'espais naturals representativa de la riquesa paisatgstica i la diversitat biolgica del territori de Catalunya, i donar una protecci bsica a aquestes zones mitjanant les normes del PEIN, que estableixen un rgim de protecci bsic aplicable en la totalitat del seu mbit. Aix es pot conservar el patrimoni geolgic, els hbitats i els ecosistemes ms representatius i ms ben conservats del nostre pas.

1.1.3.

Entre les normes prpies del PEIN Gavarres, les determinacions del Pla s'han d'interpretar basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relaci amb el context i els antecedents legislatius en la matria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora. Tamb diu que tant les administracions pbliques com els particulars resten obligats al compliment de les disposicions que cont aquest Pla Especial. Conseqentment, qualsevol actuaci o intervenci sobre l'mbit del Pla susceptible d'alterar-ne la seva realitat fsica o l's, tinguin carcter definitiu o provisional, siguin d'iniciativa pblica o privada, ha d'ajustar-se a les disposicions esmentades.

1.1.4.

El PEIN s un instrument de planificaci territorial, amb categoria de pla territorial sectorial, i s'equipara a altres instruments d'aquest tipus que es deriven de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de poltica territorial.

1.1.5.

En el PEIN shi desenvolupa un rgim urbanstic incompatible amb els processos urbanitzadors i altres mesures de carcter preventiu relatives a la implantaci d'usos, installacions i altres activitats susceptibles de lesionar significativament els valors protegits, amb disposicions de carcter particular, bsicament relatives al planejament urbanstic i a la protecci de les aiges i algunes espcies de la flora i fauna silvestres. Per tal que els espais EIN no pateixin transformacions importants, shi aplica preventivament el rgim del sl no urbanitzable.

1.1.6.

En el PEIN hi queden excloses les urbanitzacions ja que s sol no urbanitzable. Shi han daportar millores en la gesti que siguin compatibles amb els valors naturals i culturals.

1.2. LEspai dInters Natural de Gavarres est incls dins la Xarxa Natura 2000 (ES5120010 Les Gavarres), que s el marc general daplicaci per a la gesti i laprofitament dels recursos naturals segons determinen els articles 2 i 6 de la Directiva 92/43/CEE dHbitats. 1.2.1. Com a Xarxa Natura 2000 es defineixen, i shan de seguir, 4 eixos de gesti:

1.2.1.1. El manteniment en un estat de conservaci favorable dels hbitats i de les espcies dinters comunitari objectius de conservaci als espais de la xarxa Natura 2000. 1.2.1.2. Les mesures que sadoptin tindran en compte les exigncies econmiques, socials i culturals, aix com les particularitats regionals i locals. 1.2.1.3. Lavaluaci de les repercussions ambientals de qualsevol pla o projecte que pugui afectar de forma apreciable els espais tenint en compte els hbitats i espcies objectius de conservaci en aquests espais. 1.2.1.4. Limpuls dels mecanismes de participaci pblica en tots els processos de planificaci, avaluaci i gesti que afectin els espais de la xarxa Natura 2000. 1.2.2. Segons estableix el reglament de Xarxa Natura 2000, qualsevol projecte que pugui afectar directament o indirectament els espais de Natura 2000 haur de sotmetre's a l'avaluaci d'impacte ambiental. i ajustar-se als cirteriLa decisi haur de ser motivada i pblica, i s'haur d'ajustar als criteris que estableix l'annex III d'aquest Reial decret legislatiu.

2. Arguments ambientals: 2.1. Segons la Directiva 92/43/CEE dHbitats, relativa a la conservaci de los hbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, les 3 ubicacions de parcs elics presenten afectacions a diferents nivells: 2.1.1. Annex I (Tipus dhbitats naturals dinters comunitari la conservaci dels quals requereix de la designaci de zones despecial conservaci). Concretament hi ha afectaci sobre diferents hbitats inclosos en aquest annex: 9340 Alzinars i carrascars; 9540 Pinedes mediterrnies; 9330 Suredes; i 3170 Basses i tolls temporers mediterranis (prioritari). 2.1.2. Annex II (Espcies animals i vegetals dinters comunitari la conservaci de les quals fa necessari designar zones especials de conservaci). Concretament hi ha afectaci sobre diferents espcies de ratspenats i dos artrpodes inclosos en aquest annex: Rhinolophus ferrumequinum; Rhinolophus hipposideros; Rhinolophus euryale; Myotis emarginata; Myotis capaccinii; Miniopterus schreibersii, Lucanus cervus, i Euphydryas aurinia. 2.1.3. Annex IV (Espcies animals i vegetals dinters comunitari que requereixen una protecci estricte). Concretament hi ha afectaci sobre diferents espcies damfibis, rptils i odonats inclosos en aquest annex: Coluber hippocrepis; Triturus marmoratus; Alytes

obstetricans; Discoglossus pictus; Pelobates cultripes; Bufo calamita; Hyla meridionalis; i Oxygastra curtisii.

2.2. Segons la Directiva 2009/147/EC de la Directiva Ocells, relativa a la conservaci dels ocells, les 2 ubicacions de parcs elics presenten afectacions sobre espcies docells presents en la zona com a reproductors i incloses dins dels annexos. Annex I: Milvus migrans, Circaetus gallicus, Accipiter gentilis, Accipiter nisus, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Bubo bubo, Caprimulgus europaeus, Lullula arborea y Sylvia undata

2.3. A banda de les espcies incloses dins les directives europees, hi sn presents alguns hbitats o espcies despecial inters: 2.3.1. Brolles amb escruixidor (Adenocapus telonensis), siliccoles, de les contrades mediterrnies martimes. Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hbitats a Catalunya; i Brolles amb Genista linifolia, siliccoles, de les contrades mediterrnies martimes. 2.3.2. Genista linifolia subsp. linifolia. Espcie que, a Catalunya, nicament creix al sector del litoral dels massissos de lArdenya i les Gavarres. Aquesta espcie s considerada protegida pel EIN a les Gavarres i al Masss de Cadiretes, on es prohibeix el seu desarrelament o destrucci. 2.3.3. Arisarum vulgare subsp. simorrhinum. Espcie rarssima als dos massissos i a Catalunya, que ha estat considerada per a formar part del Catleg de Flora amenaada autctona de Catalunya. Aquesta espcie fou considerada pel decret 328/1992, com a protegida en altres espais naturals on es tenia coneixement de la seva existncia.

2.4. La major part daquestes espcies fins aqu citades, i moltes altres, tamb estan dins el Conveni de Berna (Convenci sobre la Conservaci de la Vida Silvestre i el Medi Natural a Europa), dins el CNEA (Catleg Nacional dEspcies Amenaades), dins la Llei 3/88 Llei de protecci dels animals, Llei 3/1988, de 4 de mar, de protecci, dins la LVE (Llibres vermells estatals o catalans) i amb categories SPEC (Species of European Conservation Concern).

2.5. En zones properes a la ubicaci dels aerogeneradors de gran altura, existeixen punts de nidificaci de diferents rapinyaires i altra fauna que mostren una especial sensibilitat a aquestes installacions tal i com ho demostren diferents estudis i/o situacions arreu dEspanya i Europa. En alguns casos, les caracterstiques ecolgiques i etolgiques especfiques podrien suposar un fre a lxit reproductor i de supervivncia daquestes espcies.

Adult i poll de Duc (Bubo bubo) en els punts de nidificaci, a menys de 150 metres dels aerogeneradors.

2.6. El transport i la implementaci daquest tipus dinstallaci industrial en una zona sobretot forestal suposa una important obertura de camins, vials, moviments de terres, deforestaci, explanades, erosi del sl, formig, noves construccions, no noms en els punts on hi ha previst collocar-hi els aerogeneradors si no tamb en els enllaos entre els mateixos i en la lnia en alta. Tot plegat suposaria un gran impacte en lentorn, a nivell ambiental i paisatgstic. En referncia als moviments de terra i nous vials, la normativa del PEIN diu que les obres d'infraestructura que resultin admissibles d'acord amb el que disposen aquestes normes han de limitar en tot el possible els efectes sobre la integritat de la natura, minimitzar limpacte paisagstic i prendre, quan s'escaigui, mesures adequades per a la restauraci o el condicionament de les rees alterades. Igualment, la normativa diu que en la xarxa viria s'admeten de forma general els treballs de conservaci i millora de la pavimentaci, els drenatges, els passos canadencs, etc. que no impliquin canvis de traat ni augment de la secci dels vials. En qualsevol cas l'obertura de nous vials i les ampliacions i els canvis del traat dels existents s'han de sotmetre al procediment d'avaluaci d'impacte ambiental. Finalment tamb concreta que s'entenen com incompatibles els usos, aprofitaments i les actuacions com l'abocament de residus, ... i noms es poden admetre abocaments de terres i residus de la construcci per a tasques de restauraci d'rees degradades.

3. Arguments socials: 3.1. Context social i turstic. 3.1.1. La histria. El paisatge de les Gavarres i Cadiretes, com passa amb qualsevol altre espai habitat, s un reflex dels diversos grups d'humans que n'han poblat el territori ja des de temps prehistrics. Aquesta empremta, que encara avui roman abrigada entre la vegetaci, s un dels principals atractius d'aquest territori. Ens trobem una zona amb una important continutat boscosa, tot i la pressi humana que data de fa ms de 100.000 anys. Les petjades dels humans, des de la prehistria, passant pel mn ibric, l'poca medieval, les formacions de parrquies, i la ja ms propera explotaci del suro, ens permeten gaudir de la

cultura a l'aire lliure, tot admirant un passat encara viu, dibuixat per forns de cal, de vidre, i pous de gla, entre masos, mines i pletes de pastors. 3.1.2. Els atractius turstico-socials. Les caracterstiques, per exemple, dels alzinars i el seu sotabosc, dels boscos de ribera i de les brolles, representen un mosaic vegetal difcil de trobar en una extensi territorial tan acotada. Aquest tipus de vegetaci i la seva proximitat, permet portar-hi a terme tot un seguit d'activitats, lligades a la natura, que s'afegeixen a les ofertes d'oci tradicional de les zones prximes i ms urbanitzades. Aquesta dicotomia, oci urb i oci a l'aire lliure, no s'entn si les condicions dels espais naturals no sn les ms optimes possibles. Aix doncs, tant la vessant natural, com la ms humanitzada, formen un paisatge nic i caracterstic que ha esdevingut un atractiu turstic i social per l'entorn ms immediat de la Costa Brava i la conurbaci de la ciutat de Girona. Aquesta illa verda que s'estn des de la plana del Girons fins al mar s un referent, tot i algunes excepcions, de la cura que s'ha de tenir i es pot tenir, del bosc. Tot plegat per ser un complement excellent a la resta d'ofertes culturals i turstiques de les nostres contrades. 3.1.3. La pressi sobre el medi. No s'ha d'oblidar que, les Gavarres i Cadiretes viuen sota la pressi de l'expansi i especulaci urbanstiques que alimenten la proximitat de la Costa Brava. Les agressions al masss sn evidents, i aix o demostren les prop de vint urbanitzacions que hi ha escapades, sobretot en els vessants litorals. Cal tenir en compte tamb que aquest sector de Gavarres pateix una suma dinfraestructures important, com ara la C-31, la lnia dalta de Castell dAro-Jui i altres, la portada daiges del Pasteral, la canalitzaci de gas, la subestaci elctrica de Castell dAro, el radar meteorolgic de Puig dArques, labocador de Solius, les pedreres, antenes de telefonia mbil, antenes de Mas Nou i Puig dels Dlmens,...... 3.1.4. Impacte paisatgstic. Avui, all que han perms la manca de poltiques d'organitzaci territorial, o sigui, una agressi excessiva a la zona, ja s evident. La transformaci del paisatge, per facilitat els accessos a les urbanitzacions, als equipaments i a les installacions d'infraestructures o per l's i l'abs dels recursos i la mala gesti de residus, han afavorit el risc d'incendi del masss i la seva degradaci. Els municipis vens del masss, i tamb les poblacions properes, ja no es poden permetre continuar mirant com aquesta pea tan important del nostre mosaic social, cultural i econmic continua patint agressions inacceptables i innecessries. Menys encara quan s evident que el seu impacte visual i paisatgstic, com seria el cas de la installaci d'aerogeneradors de grans dimensions, repercutir, indefectiblement i definitiva, en la qualitat ambiental i turstica, d'un indret que suma valor a l'oferta turstica i econmica de la Costa Brava.

3.2. Sobre la salut i la seguretat 3.2.1. La salut de les persones. Sembla existir una relaci entre la installaci de parcs elics i trastorns nerviosos diversos en zones habitades, com s el cas que ens ocupa. Trastorns sobre el son, de mals de cap, de comportament, de sistema immunolgic, estrs, angoixa, mareig, depressi, cansament, prdua del sentit de lequilibri; sobretot causats pels infrasons i infrarojos, pel soroll constant de 30 a 40 dbA degut a 3 tipologies (mecnic, magntic i aerodinmic), per les ombres reiterades, i per les resines sinttiques utilitzades per al manteniment i/o reparaci. Concretament els infrarojos produeixen trastorns importants del sistema immunolgic, que les ombres reiterades de l'efecte discoteca provoquen atacs epilptics i les resines sinttiques que s'utilitzen contenen substncies cancergenes i altament voltils txiques per inhalaci que tamb provoquen irritacions de pell i ulls. 3.2.2. La seguretat fsica davant accidents. En les mateixes installacions es recomana la no presncia de gent pel risc que suposen les feines de manteniment, de caiguda de gel i de llamps,.., i tamb extremar les precaucions per evitar que es produeixin incendis. Aix, com certifiquen alguns estudis, se sol establir una distancia mnima de protecci de 500 m des de el permetre exterior dels molins per evitar que, en cas de trencament de les aspes (poden recrrer fins a 400 metres, trossos fins a 2 km i a una velocitat de 200 km/h), puguin afectar a la poblaci i als bens. Per aix tamb sallunyen a ms de 120 m de carreteres i/o trams elctrics. 3.2.3. Sobre el risc d incendis. Les installacions es poden cremar per un mal funcionament i sobreescalfament dels coixinets, o pels llamps; fets pels quals aquest tipus dinstallacions industrials sn dalt risc. Un incendi en un aerogenerador s gaireb impossible dextingir donat la seva gran alada, i un cop declarat noms es pot esperar que acabi cremant tot loli i combustible que porten aquestes mquines, que en ocasions poden superar els 400 litres. Pensem qu podria passar en una tipologia de bosc com a les Gavarres i Cadiretes: un bosc mediterrani, esps i amb molt sotabosc, i amb presncia de zones urbanitzades o habitades en diferents sectors. Sobretot aquest fet queda contrastat si tenim en compte que la major part dels parcs elics subiquen en zones no forestals. Davant de tots aquests considerants i arguments, DEMANEM:

a. Que es tinguin per presentades les presents allegacions pel Projecte de petita installaci elica Vistar (Santa Cristina dAro) i siguin incorporades a lexpedient.

b. Que es procedeixi a larxiu de la actuaci, desestimant plenament la sollicitud dinstallaci Projecte de petita installaci elica Vistar (Santa Cristina dAro).

c. Que seria incongruent tramitar un estudi ambiental pel Projecte de petita installaci elica Vistar (Santa Cristina dAro), ja que qualsevol estudi rigors arribaria necessriament a la conclusi que s un projecte no viable i dun greu impacte natural i social sobre lEIN Gavarres.

d. Que si lapartat c no s possible, que es procedeixi a fer un estudi mediambiental rigors on es tingui en compte especialment la presncia de les espcies protegides esmentades en les allegacions, el patrimoni cultural i la proximitat dels nuclis de poblaci i carreteres venes.

e. Que els departaments Territori i Sostenibilitat, i el de Cultura, de la Generalitat de Catalunya tinguin en compte tamb la possibilitat que existeixin restes arqueolgiques en les immediacions de l'emplaament o dels vials d'accs.

Com a grup naturalista amb sensibilitat pel medi ambient, no ens posicionem en contra de les energies netes, per s totalment en contra daquest projecte tal i com es planteja. Defensem una elica de proximitat, fins i tot domiciliria, i no una elica que tingui afectaci a la natura i als que hi viuen. Per aix estem oberts a oferir la nostra ajuda a les persones i territoris afectats per aquesta tipologia de projectes a les nostres contrades, posant a la seva disposici els nostres coneixements i argumentaris.

Esperant que sentenguin els nostres arguments i les allegacions al projecte Molt atentament

Jaume Ramot Garca President Grup Natura Sterna CIF G17928862