Constit U Cio

Constituci espanyola
Pa r l a m e n t d e C ata l u n ya
PARLAMENT
DE
CATALUNYA
Barcelona, 2007
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Espanya [Constitucin (1978). Catal] Constituci espanyola ndex ISBN 978-84-393-7399-5 I. Catalunya. Parlament II. Ttol 1. Espanya. Constitucin (1978) 342.4(460)1978(094)
Primera edici, febrer del 2007 (edici nm. 278) Parlament de Catalunya Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona Tel. 933 046 635 Fax 933 046 636 www.parlament.cat A/e: edicions@parlament.cat Assessorament lingstic: Serveis dAssessorament Lingstic Imprs a: Forma Color, SA, Barcelona Tiratge: 1.000 exemplars ISBN: 978-84-393-7399-5 Dipsit legal: B-11501/2007
NDEx SISTEmTIC
Prembul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Ttol preliminar (art. 1 a 9) . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Ttol I. Dels drets i dels deures fonamentals (art. 10) . . . . . . . 12
Captol primer. Dels espanyols i dels estrangers (art. 11 a 13). . . . Captol segon. Drets i llibertats (art. 14) . . . . . . . . . . . Secci 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques (art. 15 a 29) Secci 2a. Dels drets i dels deures dels ciutadans (art. 30 a 38) . . . . Captol tercer. Dels principis rectors de la poltica social i econmica (art. 39 a 52) . . . . . . . . . . . . . . Captol quart. De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (art. 53 a 54) . . . . . . . . . . . . . . Captol cinqu. De la suspensi dels drets i de les llibertats (art. 55) . 12 13 13 18 20 24 24
Ttol II. De la Corona (art. 56 a 65) . . . . . . . . . . . . . 25 Ttol III. De les Corts Generals
. . . . . . . . . . . . . . 28 28 33 37 Captol primer. De les cambres (art. 66 a 80) . . . . . . . . . Captol segon. De lelaboraci de les lleis (art. 81 a 92) . . . . . . Captol tercer. Dels tractats internacionals (art. 93 a 96) . . . . .
nDEx sIsTEmTIC DE la ConsTITuCI
Ttol IV. Del Govern i de ladministraci (art. 97 a 107)
. . . . .
38
Ttol V. De les relacions entre el Govern i les Corts Generals

(art. 108 a 116) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Ttol VI. Del poder judicial (art. 117 a 127) . . . . . . . . . . 44 Ttol VII. Economia i Finances (art. 128 a 136) . . . . . . . . . 46 Ttol VIII. De lorganitzaci territorial de lEstat . . . . . . . . 49
Captol primer. Principis generals (art. 137 a 139) . . . . . . . Captol segon. De lAdministraci local (art. 140 a 142) . . . . . Captol tercer. De les comunitats autnomes (art. 143 a 158). . . . 49 50 51
Ttol Ix. Del Tribunal Constitucional (art. 159 a 165) . . . . . . 61 Ttol x. De la reforma constitucional (art. 166 a 169). . . . . . . 64
Disposicions addicionals Disposicions transitries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 65 68 68
Disposici derogatria . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposici final. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
ndex analtic
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
69
Aprovada per les Corts Generals el dia 31 doctubre de 1978. Ratificada per referndum popular el dia 6 de desembre de 1978. Sancionada per Sa majestat el Rei Joan Carles I davant les Corts Generals el dia 27 de desembre de 1978. Publicada en catal en el Boletn Oficial del Estado (BOE nm. 311-3, del 29.12.1978). El text publicat en la present edici correspon a lesmentada versi oficial catalana, respecte a la qual, tanmateix, han estat corregits errors o omissions de carcter tcnic. La modificaci de lapartat 2 de larticle 13 de la Constituci espanyola fou aprovada per les Corts Generals en sessi plenria del Congrs dels Diputats tinguda el dia 22 de juliol de 1992 i en sessi plenria del Senat tinguda el dia 30 de juliol de 1992 (BOE nm. 207, del 28.08.1992), i fou sancionada per Sa majestat el Rei Joan Carles I el dia 27 dagost de 1992. El text catal de la modificaci de lapartat 2 de larticle 13 fou publicat en el Boletn Oficial del Estado (BOE nm. 207-3, del 28.08.1992).
PrEmbul
La Naci espanyola, amb el desig destablir la justcia, la llibertat i la seguretat i de promoure el b de tots els qui la integren, en s de la seva sobirania, proclama la voluntat de: Garantir la convivncia democrtica dins la Constituci i les lleis de conformitat amb un ordre econmic i social just. Consolidar un Estat de Dret que asseguri limperi de la llei com a expressi de la voluntat popular. Protegir tots els espanyols i els pobles dEspanya en lexercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llenges i institucions. Promoure el progrs de la cultura i de leconomia per tal dassegurar a tothom una qualitat de vida digna. Establir una societat democrtica avanada, i Collaborar a lenfortiment dunes relacions pacfiques i de cooperaci efica entre tots els pobles de la Terra. En conseqncia, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la segent
ConsTITuCI
TTol PrElImInar
article 1 1. Espanya es constitueix en un Estat social i democrtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurdic la llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme poltic. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de lEstat. 3. La forma poltica de lEstat espanyol s la monarquia parlamentria. article 2 La Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la Naci espanyola, ptria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. article 3 1. El castell s la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la. 2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives comunitats autnomes dacord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ser objecte despecial respecte i protecci. article 4 1. La bandera dEspanya s formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga s de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. 2. Els estatuts podran reconixer banderes i ensenyes prpies de les comunitats autnomes. Aquestes sutilitzaran juntament amb la bandera dEspanya en els seus edificis pblics i en els seus actes oficials. article 5 La capital de lEstat s la vila de madrid.
10
TTol PrElImInar
Art. 9
article 6 Els partits poltics expressen el pluralisme poltic, concorren a la formaci i a la manifestaci de la voluntat popular i sn instrument fonamental per a la participaci poltica. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constituci i a la Llei. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics. article 7 Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoci dels interessos econmics i socials que els sn propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constituci i a la Llei. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics. article 8 1. Les Forces Armades, constitudes per lExrcit de Terra, lArmada i lExrcit de lAire, tenen com a missi garantir la sobirania i la independncia dEspanya, defensar-ne la integritat territorial i lordenament constitucional. 2. Una llei orgnica regular les bases de lorganitzaci militar de conformitat amb els principis de la present Constituci. article 9 1. Els ciutadans i els poders pblics resten subjectes a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic. 2. Correspon als poders pblics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de lindividu i dels grups en els quals sintegra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que nimpedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participaci de tots els ciutadans en la vida poltica, econmica, cultural i social. 3. La Constituci garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurdica, la responsabilitat i la interdicci de larbitrarietat dels poders pblics.
11
Art. 10
ConsTITuCI EsPanyola
TTol I
Dels drets i dels deures fonamentals article 10 1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres sn fonament de lordre poltic i de la pau social. 2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constituci reconeix sinterpretaran de conformitat amb la Declaraci universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matries ratificats per Espanya. CAPTOL PRImER Dels espanyols i dels estrangers article 11 1. La nacionalitat espanyola sadquireix, es conserva i es perd dacord amb el que la Llei estableix. 2. Cap espanyol dorigen no podr ser privat de la seva nacionalitat. 3. LEstat podr concertar tractats de doble nacionalitat amb els pasos iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculaci particular amb Espanya. En aquests pasos, encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recproc, els espanyols podran naturalitzar-shi sense perdre la nacionalitat dorigen. article 12 Els espanyols sn majors dedat als 18 anys. article 13 1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats pbliques que garanteix el ttol present en els termes que estableixin els tractats i la llei. 2. Noms els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en larticle 23, llevat dall que, amb criteris de reciprocitat, fos establert per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.
12
T Tol I. D Els DrETs I DEls DE urEs Fonam En Tals
Art. 16
3. Lextradici noms es concedir en compliment dun tractat o de la llei, dacord amb el principi de reciprocitat. Resten exclosos de lextradici els delictes poltics i no seran considerats com a tals els actes de terrorisme. 4. La llei establir la forma en qu els ciutadans daltres pasos i els aptrides podran gaudir del dret dasil a Espanya. CAPTOL SEGON Drets i llibertats article 14 Els espanyols sn iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminaci per ra de naixena, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social.
SECCI 1a
Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques
article 15 Tothom t dret a la vida i a la integritat fsica i moral, sense que, en cap cas, ning no pugui ser sotms a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat dall que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. article 16 1. Es garanteix la llibertat ideolgica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap ms limitaci, quan siguin manifestats, que la necessria per al manteniment de lordre pblic protegit per la llei. 2. Ning podr ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religi o creences. 3. Cap confessi tindr carcter estatal. Els poders pblics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegents relacions de cooperaci amb lEsglsia catlica i les altres confessions.
13
Art. 17
article 17 1. Tota persona t dret a la llibertat i a la seguretat. Ning podr ser privat de la seva llibertat, sin amb lobservana del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei. 2. La detenci preventiva no podr durar ms temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per tal daclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini mxim de setanta-dues hores, el detingut haur de ser posat en llibertat o a disposici de lautoritat judicial. 3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament, i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenci, i no podr ser obligada a declarar. Es garanteix lassistncia dadvocat al detingut en les diligncies policials i judicials, en la forma que la llei estableixi. 4. La llei regular un procediment dhabeas corpus per tal de posar immediatament a disposici judicial tota persona detinguda illegalment. Tamb es determinar per llei el termini mxim de durada de la pres provisional. article 18 1. Es garanteix el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge. 2. El domicili s inviolable. No shi podr entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resoluci judicial, llevat del cas de delicte flagrant. 3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegrfiques i telefniques, excepte en cas de resoluci judicial. 4. La llei limitar ls de la informtica per tal de garantir lhonor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets. article 19 Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residncia i a circular pel territori nacional.
14
Art. 21
Tenen tamb dret a entrar i sortir lliurement dEspanya en la forma que la llei estableixi. Aquest dret no podr ser limitat per motius poltics o ideolgics. article 20 1. Es reconeixen i es protegeixen els drets: a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjanant la paraula, lescriptura o qualsevol altre mitj de reproducci. b) A la producci i a la creaci literria, artstica, cientfica i tcnica. c) A la llibertat de ctedra. d) A comunicar o a rebre lliurement informaci vera per qualsevol mitj de difusi. La llei regular el dret a la clusula de conscincia i al secret professional en lexercici daquestes llibertats. 2. Lexercici daquests drets no pot ser restringit per mitj de cap tipus de censura prvia. 3. La llei regular lorganitzaci i el control parlamentari dels mitjans de comunicaci social que depenguin de lEstat o de qualsevol entitat pblica i garantir laccs a aquests mitjans dels grups socials i poltics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llenges dEspanya. 4. Aquestes llibertats tenen el lmit en el respecte als drets reconeguts en aquest ttol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a lhonor, a la intimitat, a la imatge prpia i a la protecci de la joventut i de la infncia. 5. Noms podr acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans dinformaci en virtut de resoluci judicial. article 21 1. Es reconeix el dret de reuni pacfica i sense armes. Per a lexercici daquest dret no caldr autoritzaci prvia. 2. En els casos de reunions en llocs de trnsit pblic i de manifestacions caldr comunicar-ho prviament a lautoritat, la qual noms podr prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats dalteraci de lordre pblic, amb perill per a persones o bns.
15
Art. 22
article 22 1. Es reconeix el dret dassociaci. 2. Les associacions que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte sn illegals. 3. Les associacions emparades per aquest article hauran dinscriures en un registre nicament a efectes de publicitat. 4. Les activitats de les associacions noms podran ser dissoltes o suspeses en virtut duna resoluci judicial motivada. 5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de carcter paramilitar. article 23 1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers pblics, directament o per mitj de representants lliurement elegits en eleccions peridiques per sufragi universal. 2. Tenen tamb el dret daccedir en condicions digualtat a les funcions i als crrecs pblics, amb els requisits que les lleis assenyalin. article 24 1. Tothom t dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en lexercici dels seus drets i interessos legtims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensi. 2. Tothom t dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de lacusaci formulada contra ell, a un procs pblic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa prpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpci dinnocncia. La llei regular els casos en els quals, per ra de parentiu o de secret professional, no sestar obligat a declarar respecte de fets presumptament delictius. article 25 1. Ning pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracci administrativa, segons la legislaci vigent en aquell moment.
16
Art. 27
2. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducaci i la reinserci social i no podran consistir en treballs forats. El condemnat que estigus complint pena de pres gaudir dels drets fonamentals daquest captol, llevat daquells que es trobin limitats expressament pel contingut del veredicte condemnatori, pel sentit de la pena i per la llei penitenciria. En qualsevol cas, tindr dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la Seguretat Social, i a laccs a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat. 3. LAdministraci civil no podr imposar sancions que directament o subsidiriament impliquin privaci de llibertat. article 26 Es prohibeixen els tribunals dhonor en lmbit de lAdministraci civil i de les organitzacions professionals. article 27 1. Tothom t dret a leducaci. Es reconeix la llibertat densenyament. 2. Leducaci tindr com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders pblics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb les seves conviccions. 4. Lensenyament bsic s obligatori i gratut. 5. Els poders pblics garanteixen el dret de tothom a leducaci, mitjanant una programaci general de lensenyament, amb la participaci efectiva de tots els sectors afectats i la creaci de centres docents. 6. Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques la llibertat de creaci de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. 7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gesti de tots els centres sostinguts per lAdministraci amb fons pblics, en la forma que la llei estableixi. 8. Els poders pblics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.
17
Art. 28
9. Els poders pblics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi. 10. Es reconeix lautonomia de les universitats, en la forma que la llei estableixi. article 28 1. Tothom t dret a sindicar-se lliurement. La llei podr limitar o exceptuar lexercici daquest dret a les forces o als instituts armats o als altres cossos sotmesos a disciplina militar i regular les peculiaritats que lexercici daquests presenti als funcionaris pblics. La llibertat sindical comprn el dret a fundar sindicats i a afiliar-shi a elecci, i el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar organitzacions sindicals internacionals o a afiliar-shi. Ning podr ser obligat a afiliar-se a un sindicat. 2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli lexercici daquest dret establir les garanties que calguin per tal dassegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. article 29 1. Tots els espanyols tindran el dret de petici individual i collectiva per escrit, en la forma i amb els efectes que determini la llei. 2. Els membres de les forces o instituts armats o dels cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquest dret noms individualment i dacord amb all que disposa la seva legislaci especfica.
SECCI 2a
Dels drets i dels deures dels ciutadans
article 30 1. Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya. 2. La llei fixar les obligacions militars dels espanyols i regular, amb les garanties que calguin, lobjecci de conscincia i les altres causes dexempci del servei militar obligatori; podr imposar, en el seu cas, una prestaci social substitutria.
18
Art. 34
3. Podr establir-se un servei civil per al compliment de fins dinters general. 4. mitjanant una llei podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de risc greu, catstrofe o calamitat pblica. article 31 1. Tothom contribuir al sosteniment de les despeses pbliques dacord amb la seva capacitat econmica mitjanant un sistema tributari just inspirat en els principis digualtat i progressivitat que, en cap cas, tindr abast confiscatori. 2. La despesa pblica realitzar una assignaci equitativa dels recursos pblics i la programaci i lexecuci respondran als criteris deficincia i economia. 3. Noms es podran establir prestacions personals o patrimonials de carcter pblic dacord amb la llei. article 32 1. Lhome i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica. 2. La llei regular les formes de matrimoni, ledat i la capacitat per a contreurel, els drets i els deures dels cnjuges, les causes de separaci i dissoluci i els seus efectes. article 33 1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a lherncia. 2. La funci social daquests drets en delimitar el contingut, dacord amb les lleis. 3. Ning podr ser privat dels seus bns ni dels seus drets sin per causa justificada dutilitat pblica o dinters social, mitjanant la corresponent indemnitzaci i de conformitat amb all que les lleis disposin. article 34 1. Es reconeix el dret de fundaci per a finalitats dinters general, dacord amb la llei. 2. Regir tamb per a les fundacions el que es disposa en els apartats 2 i 4 de larticle 22.
19
Art. 35
article 35 1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecci de professi o ofici, a la promoci a travs del treball i a una remuneraci suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva famlia sense que en cap cas es pugui fer discriminaci per ra de sexe. 2. La llei regular un estatut dels treballadors. article 36 La llei regular les peculiaritats prpies del rgim jurdic dels collegis professionals i lexercici de les professions titulades. Lestructura interna i el funcionament dels collegis hauran de ser democrtics. article 37 1. La llei garantir el dret a la negociaci collectiva del treball entre els representants dels treballadors i els empresaris, i la fora vinculant dels convenis. 2. Es reconeix el dret dels treballadors i dels empresaris a adoptar mesures de conflicte collectiu. La llei que reguli lexercici daquest dret, sens perjudici de les limitacions que pugui establir, inclour les garanties que calguin per tal dassegurar el funcionament dels serveis essencials de la comunitat. article 38 Es reconeix la llibertat dempresa dins el marc de leconomia de mercat. Els poders pblics garanteixen i protegeixen lexercici daquella i la defensa de la productivitat, dacord amb les exigncies de leconomia general i, en el seu cas, de la planificaci. CAPTOL TERCER Dels principis rectors de la poltica social i econmica article 39 1. Els poders pblics asseguren la protecci social, econmica i jurdica de la famlia.
20
Art. 43
2. Els poders pblics asseguren tamb la protecci integral dels fills, iguals davant la llei amb independncia de la filiaci, i de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. La llei far possible la investigaci de la paternitat. 3. Els pares han de prestar assistncia completa als fills tinguts dins o fora del matrimoni, durant la minoria dedat i en els altres casos en qu la llei els hi obligui. 4. Els infants gaudiran de la protecci prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets. article 40 1. Els poders pblics promouran les condicions favorables per al progrs social i econmic i per a una distribuci de la renda regional i personal ms equitativa, dins el marc duna poltica destabilitat econmica. De manera especial realitzaran una poltica orientada cap a la plena ocupaci. 2. Els poders pblics fomentaran tamb una poltica que garanteixi la formaci i la readaptaci professionals; vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari, mitjanant la limitaci de la jornada laboral, les vacances peridiques retribudes i la promoci de centres adequats. article 41 Els poders pblics mantindran un rgim pblic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi lassistncia i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, especialment en cas de falta de feina. Lassistncia i les prestacions complementries seran lliures. article 42 LEstat vetllar especialment per la salvaguarda dels drets econmics i socials dels treballadors espanyols a lestranger i orientar la seva poltica a procurar-ne el retorn. article 43 1. Es reconeix el dret a la protecci de la salut. 2. Correspon als poders pblics organitzar i tutelar la salut pblica a travs de mesures preventives i a travs de les prestacions i dels
21
Art. 44
serveis necessaris. La llei establir els drets i els deures de tothom en aquest punt. 3. Els poders pblics fomentaran leducaci sanitria, leducaci fsica i lesport. Facilitaran tamb la utilitzaci adequada del lleure. article 44 1. Els poders pblics promouran i tutelaran laccs a la cultura, a la qual tothom t dret. 2. Els poders pblics promouran la cincia i la investigaci cientfica i tcnica en benefici de linters general. article 45 1. Tothom t dret a disposar dun medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo. 2. Els poders pblics vetllaran per la utilitzaci racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat collectiva. 3. La llei fixar sancions penals o, en el seu cas, administratives per als qui violin el que es disposa en lapartat anterior i establir lobligaci daquests de reparar el dany causat. article 46 Els poders pblics garantiran la conservaci i promouran lenriquiment del patrimoni histric, cultural i artstic dels pobles dEspanya i dels bns que lintegren, sigui quin sigui el rgim jurdic i la titularitat. La llei penal sancionar els atemptats contra aquest patrimoni. article 47 Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders pblics promouran les condicions necessries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilitzaci del sl dacord amb linters general per tal dimpedir lespeculaci. La comunitat participar en les plusvlues que generi lacci urbanstica dels ens pblics.
22
Art. 52
article 48 Els poders pblics promouran les condicions per a la participaci lliure i efica de la joventut en el desenvolupament poltic, social, econmic i cultural. article 49 Els poders pblics duran a terme una poltica de previsi, tractament, rehabilitaci i integraci dels disminuts fsics, sensorials i psquics, als quals es prestar latenci especialitzada que requereixin, i els empararan especialment en la consecuci dels drets que aquest ttol atorga a tots els ciutadans. article 50 Els poders pblics garantiran la suficincia econmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjanant pensions adequades i actualitzades peridicament. Amb independncia de les obligacions familiars, en promouran el benestar mitjanant un sistema de serveis socials que atendran els problemes especfics de salut, habitatge, cultura i lleure. article 51 1. Els poders pblics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaos la seguretat, la salut i els legtims interessos econmics. 2. Els poders pblics promouran la informaci i leducaci dels consumidors i dels usuaris, en fomentaran les organitzacions i les escoltaran en les qestions que puguin afectar-los, en la forma que la llei estableixi. 3. Dins el marc del que disposen els apartats anteriors, la llei regular el comer interior i el rgim dautoritzaci de productes comercials. article 52 La llei regular les organitzacions professionals que contribueixin a la defensa dels interessos econmics que els siguin propis. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democrtics.
23
Art. 53
CAPTOL qUART De les garanties de les llibertats i drets fonamentals article 53 1. Els drets i les llibertats reconeguts en el captol segon del present ttol vinculen tots els poders pblics. Noms per llei, que en tot cas haur de respectar el seu contingut essencial, podr regular-se lexercici daquests drets i daquestes llibertats, que seran tutelades dacord amb el que preveu larticle 161.1.a. 2. qualsevol ciutad podr demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts en larticle 14 i en la secci 1a del captol segon davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferncia i sumarietat i, en el seu cas, a travs del recurs demparament davant el Tribunal Constitucional. Aquest darrer recurs ser aplicable a lobjecci de conscincia reconeguda en larticle 30. 3. El reconeixement, el respecte i la protecci dels principis reconeguts en el captol tercer informaran la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics. Noms podran ser allegats davant la jurisdicci ordinria dacord amb all que disposin les lleis que els desenvolupin. article 54 Una llei orgnica regular la Instituci del Defensor del Poble, com a alt comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes per a defensar els drets compresos en aquest ttol; a aquest efecte podr supervisar lactivitat de lAdministraci, i donar-ne compte a les Corts Generals. CAPTOL CINqU De la suspensi dels drets i de les llibertats article 55 1. Els drets reconeguts en els articles 17, 18, apartats 2 i 3; articles 19, 20, apartats 1.a i d, i 5; articles 21, 28, apartat 2, i article 37, apartat 2, podran ser suspesos quan sigui acordada la declaraci de lestat dexcepci o de setge en els termes que preveu la Constituci. Resta exceptuat daquesta suspensi lapartat 3 de larticle 17 en el cas de declaraci de lestat dexcepci.
24
TTol II. DE la Corona
Art. 57
2. Una llei orgnica podr determinar la forma i els casos en qu, de forma individual i amb la necessria intervenci judicial i ladequat control parlamentari, els drets reconeguts en els articles 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, puguin ser suspesos per a persones determinades, en relaci amb les investigacions corresponents a lactuaci de bandes armades o elements terroristes. La utilitzaci injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en la dita llei orgnica comportar responsabilitat penal per violaci dels drets i de les llibertats reconegudes per les lleis.
TTol II De la Corona
article 56 1. El Rei s el Cap de lEstat, smbol de la seva unitat i permanncia, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la ms alta representaci de lEstat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat histrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constituci i les lleis. 2. El seu Ttol s el de Rei dEspanya, i podr utilitzar els altres que corresponguin a la Corona. 3. La persona del Rei s inviolable i no est subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma establerta en larticle 64, sense la qual no tindran validesa, llevat del que disposa larticle 65.2. article 57 1. La Corona dEspanya s hereditria en els successors de S. m. Joan Carles I de Borb, legtim hereu de la dinastia histrica. La successi al tron seguir lordre regular de primogenitura i de representaci, i ser preferida sempre la lnia anterior a les posteriors; en la mateixa lnia, el grau ms prxim al ms remot; en el mateix grau, lhome a la dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor. 2. El prncep hereu, des del naixement o des que sesdevingui el fet que origini levocaci, tindr la dignitat de Prncep dAstries i els altres ttols vinculats tradicionalment al successor de la Corona dEspanya.
25
Art. 58
3. Havent-se extingit totes les lnies cridades a dret, les Corts Generals proveiran a la successi a la Corona en la forma que ms convingui als interessos dEspanya. 4. Les persones que, tenint dret a la successi al tron, contraguessin matrimoni contra la prohibici expressa del rei i de les Corts Generals, restaran excloses de la successi a la Corona elles mateixes i els seus descendents. 5. Les abdicacions i les renncies i qualsevol dubte de fet o de dret que sesdevingui en lordre de successi a la Corona es resoldran amb una llei orgnica. article 58 La reina consort o el consort de la reina no podran assumir funcions constitucionals, llevat del que es disposa per a la Regncia. article 59 1. Si el rei fos menor dedat, el pare o la mare del rei i, per manca daquests, el parent major dedat ms prxim en la successi a la Corona segons lordre establert en la Constituci, entrar a exercir immediatament la Regncia, i lexercir durant el temps de la minoria dedat del rei. 2. Si el rei resultava inhabilitat per a lexercici de la seva autoritat, i la impossibilitat fos reconeguda per les Corts Generals, entrar immediatament a exercir la Regncia el prncep hereu de la Corona, si era major dedat. Si no ho era, caldr procedir de la manera que preveu lapartat anterior fins que el prncep hereu aconsegueixi la majoria dedat. 3. Si no hi hagus cap persona a qui correspongus la Regncia, aquesta ser nomenada per les Corts Generals, i es compondr duna, tres, o cinc persones. 4. Per a exercir la Regncia caldr ser espanyol i major dedat. 5. La Regncia ser exercida per mandat constitucional i sempre en nom del rei. article 60 1. Ser tutor del rei menor la persona que el rei difunt hagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui major dedat i espanyol de naixement; si no nhagus nomenat, en ser tutor el pare o la mare
26
TTol II. DE la Corona
Art. 62
mentre restin vidus. mancant aquests, el nomenaran les Corts Generals, per noms podran acumular els crrecs de regent i de tutor el pare, la mare o els ascendents directes del rei. 2. Lexercici de la tutela s incompatible tamb amb el de qualsevol crrec o representaci poltica. article 61 1. El rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestar el jurament dexercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constituci i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autnomes. 2. El prncep hereu, en aconseguir la majoria dedat, i el regent o els regents en fer-se crrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament i el de fidelitat al rei. article 62 Correspon al rei: a) Sancionar i promulgar les lleis. b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes previstos a la Constituci. c) Convocar a referndum en els casos previstos a la Constituci. d) Proposar el candidat a president del Govern i, en el seu cas, nomenar-lo, i tamb posar fi a les seves funcions en els termes previstos en la Constituci. e) Nomenar i remoure els membres del Govern a proposici del president daquest. f) Expedir els decrets acordats en el Consell de ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions dacord amb les lleis. g) Ser informat dels afers dEstat i presidir, a aquest efecte, les sessions del Consell de ministres quan ho cregui oport, a petici del president del Govern. h) El comandament suprem de les Forces Armades. i) Exercir el dret de grcia dacord amb la llei, la qual no podr autoritzar indults generals. j) LAlt Patronatge de les Reials Acadmies.
27
Art. 63
article 63 1. El rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomtics. Els representants estrangers a Espanya sn acreditats davant ell. 2. Al rei correspon de manifestar el consentiment de lEstat per a obligar-se internacionalment mitjanant tractats, de conformitat amb la Constituci i amb les lleis. 3. Al rei correspon, prvia autoritzaci de les Corts Generals, de declarar la guerra i de fer la pau. article 64 1. Els actes del rei seran referendats pel president del Govern i, en el seu cas, pels ministres competents. La proposta i el nomenament del president del Govern i la dissoluci prevista en larticle 99 seran referendats pel president del Congrs. 2. Dels actes del rei seran responsables les persones que els referendin. article 65 1. El rei percep dels pressupostos de lEstat una quantitat global per al sosteniment de la seva Famlia i Casa, i la distribueix lliurement. 2. El rei nomena i relleva lliurement els membres civils i militars de la seva Casa.
TTol III De les Corts Generals

CAPTOL PRImER De les cambres article 66 1. Les Corts Generals representen el poble espanyol i sn formades pel Congrs dels Diputats i el Senat. 2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de lEstat, naproven els pressupostos, controlen lacci del Govern i tenen les altres competncies que els atribueixi la Constituci. 3. Les Corts Generals sn inviolables.
28
TTol III. DE lEs CorTs GEnErals
Art. 69
article 67 1. Ning podr ser membre de totes dues cambres simultniament, ni acumular lacta duna assemblea duna comunitat autnoma amb la de diputat al Congrs. 2. Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu. 3. Les reunions de parlamentaris que se celebrin sense convocatria reglamentria no vincularan les cambres i no podran exercir les funcions daquestes ni ostentar-ne els privilegis. article 68 1. El Congrs es compon dun mnim de 300 i un mxim de 400 diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei. 2. La circumscripci electoral s la provncia. Les poblacions de Ceuta i melilla seran representades cadascuna per un diputat. La llei distribuir el nombre total de diputats, assignar una representaci mnima inicial a cada circumscripci i distribuir els altres en proporci amb la poblaci. 3. Lelecci es far a cada circumscripci atenint a criteris de representaci proporcional. 4. El Congrs s elegit per quatre anys. El mandat dels diputats acaba quatre anys desprs de lelecci o el dia de la dissoluci de la cambra. 5. Sn electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple s dels seus drets poltics. La llei reconeixer lexercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori dEspanya i lEstat els el facilitar. 6. Les eleccions tindran lloc entre els trenta i els seixanta dies desprs de lacabament del mandat. El Congrs electe haur de ser convocat dins els vint-i-cinc dies segents al de la celebraci de les eleccions. article 69 1. El Senat s la cambra de representaci territorial. 2. Els votants de cada provncia elegiran quatre senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que assenyali una llei orgnica.
29
Art. 70
3. A les provncies insulars, cada illa o agrupaci dilles, amb cabildo o consell insular, constituir una circumscripci a efecte de lelecci de senadors; en correspondran tres a cadascuna de les illes majors (Gran Canria, mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les illes o agrupacions dilles segents: Eivissa-Formentera, menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i la Palma. 4. Les poblacions de Ceuta i melilla elegiran cadascuna dos senadors. 5. Les comunitats autnomes designaran a ms un senador i encara un altre per cada mili dhabitants del seu territori respectiu. La designaci correspondr a lAssemblea Legislativa o, si no nhi havia, a lrgan collegiat superior de la Comunitat Autnoma, dacord amb el que estableixin els estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representaci proporcional adequada. 6. El Senat s elegit per quatre anys. El mandat dels senadors acaba quatre anys desprs de lelecci o el dia de la dissoluci de la cambra. article 70 1. La llei electoral determinar les causes dinelegibilitat i incompatibilitat dels diputats i dels senadors, les quals comprendran, en qualsevol cas: a) Els components del Tribunal Constitucional. b) Els alts crrecs de lAdministraci de lEstat que determini la llei, amb lexcepci dels membres del Govern. c) El Defensor del Poble. d) Els magistrats, els jutges i els fiscals en actiu. e) Els militars professionals i els membres de les Forces i Cossos de Seguretat i Policia en actiu. f) Els membres de les juntes electorals. 2. La validesa de les actes i de les credencials dels membres de totes dues cambres restar sotmesa al control judicial en els termes que estableixi la llei electoral. article 71 1. Els diputats i els senadors gaudiran dinviolabilitat per les opinions manifestades en lexercici de les seves funcions.
30
Art. 74
2. Durant el perode del seu mandat, els diputats i els senadors gaudiran tamb dimmunitat, i noms podran ser detinguts en cas de delicte flagrant. No podran ser inculpats ni processats sense lautoritzaci prvia de la cambra respectiva. 3. En les causes contra diputats i senadors ser competent la Sala Penal del Tribunal Suprem. 4. Els diputats i els senadors percebran una assignaci que ser fixada per les cambres respectives. article 72 1. Les cambres estableixen els propis reglaments, aproven autnomament els seus pressupostos i, dun com acord, regulen lestatut del personal de les Corts Generals. Els reglaments i la reforma daquests seran sotmesos a una votaci final sobre la totalitat, la qual requerir la majoria absoluta. 2. Les cambres elegeixen els presidents respectius i els altres membres de les meses. Les sessions conjuntes seran presidides pel president del Congrs i es regiran mitjanant un Reglament de les Corts Generals aprovat per la majoria absoluta de cada cambra. 3. Els presidents de les cambres exerceixen en nom daquestes tots els poders administratius i les facultats de policia en linterior dels estatges respectius. article 73 1. Les cambres es reuniran anualment en dos perodes ordinaris de sessions: el primer, del setembre al desembre, i el segon, del febrer al juny. 2. Les cambres podran reunir-se en sessions extraordinries a petici del Govern, de la Diputaci Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol de les cambres. Les sessions extraordinries hauran de ser convocades amb un ordre del dia determinat i seran closes desprs dhaver-lo exhaurit. article 74 1. Les cambres es reuniran en sessi conjunta per tal dexercir les competncies no legislatives que el ttol II atribueix expressament a les Corts Generals.
31
Art. 75
2. Ladopci de les decisions de les Corts Generals previstes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerir la majoria de cada una de les cambres. En el primer cas, el procediment ser iniciat pel Congrs, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos, si no hi hagus acord entre el Senat i el Congrs, sintentar obtenir-lo mitjanant una Comissi mixta composta per un mateix nombre de diputats i de senadors. La Comissi presentar un text que haur de ser votat per totes dues cambres. Si no saprova en la forma establerta, decidir el Congrs per majoria absoluta. article 75 1. Les cambres funcionaran en Ple i per comissions. 2. Les cambres podran delegar a les comissions legislatives permanents laprovaci de projectes o proposicions de llei. El Ple, aix no obstant, podr requerir en qualsevol moment el debat i la votaci de qualsevol projecte o proposici de llei que hagi estat objecte de la delegaci. 3. Resten exceptuats del que disposa lapartat anterior la reforma constitucional, les qestions internacionals, les lleis orgniques i de bases i els pressupostos generals de lEstat. article 76 1. El Congrs i el Senat i, si pertoca, totes dues cambres conjuntament, podran nomenar comissions dinvestigaci sobre qualsevol afer dinters pblic. Les conclusions obtingudes no seran vinculants per als tribunals ni afectaran les resolucions judicials, sense que aix sigui obstacle perqu el resultat de la investigaci sigui comunicat al ministeri Fiscal per tal que aquest exerceixi, si cal, les accions oportunes. 2. Ser obligatori de comparixer a requeriment de les cambres. La llei regular les sancions que puguin imposar-se per causa de lincompliment daquesta obligaci. article 77 1. Les cambres poden rebre peticions individuals i collectives, sempre per escrit. En resta prohibida la presentaci directa per mitj de manifestacions ciutadanes. 2. Les cambres poden trametre al Govern les peticions que rebran. El Govern t lobligaci dexplicar-se sobre el contingut daquestes sempre que les cambres ho exigeixin.
32
Art. 81
article 78 1. A cada cambra hi haur una Diputaci Permanent composta per un mnim de vint-i-un membres que representaran els grups parlamentaris en proporci a la seva importncia numrica. 2. Les diputacions permanents seran presidides pel president de la cambra respectiva i tindran per funcions la que preveu larticle 73, la dassumir les facultats que corresponguin a les cambres, de conformitat amb els articles 86 i 116 si aquestes haguessin estat dissoltes o nhagus expirat el mandat, i la de vetllar pels poders de les cambres, quan aquestes no estiguin reunides. 3. Havent finit el mandat o en cas de dissoluci, les diputacions permanents continuaran exercint les seves funcions fins que es constitueixin les noves Corts Generals. 4. Reunida la cambra corresponent, la Diputaci Permanent donar compte dels assumptes tractats i de les seves decisions. article 79 1. Per tal dadoptar acords, les cambres han destar reunides reglamentriament i comptar amb lassistncia de la majoria dels membres. 2. Perqu els dits acords siguin vlids hauran de ser aprovats per la majoria dels membres presents, sens perjudici de les majories especials que estableixin la Constituci o les lleis orgniques i les que estableixin els reglaments de les cambres per a lelecci de persones. 3. El vot dels senadors i el dels diputats s personal i indelegable. article 80 Les sessions plenries de les cambres seran pbliques, salvant lacord en contra de cada cambra, adoptat per majoria absoluta o de conformitat amb el Reglament. CAPTOL SEGON De lelaboraci de les lleis article 81 1. Sn lleis orgniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques, les que aprovin els estatuts
33
Art. 82
dautonomia i el rgim electoral general i les previstes per la Constituci. 2. Laprovaci, la modificaci o la derogaci de les lleis orgniques exigeix la majoria absoluta del Congrs en una votaci final sobre el conjunt del projecte. article 82 1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matries determinades no incloses en larticle anterior. 2. La delegaci legislativa haur datorgar-se mitjanant una llei de bases quan tingui per objecte la formaci de textos articulats o mitjanant una llei ordinria quan es tracti de refondre diversos textos legals en un de sol. 3. La delegaci legislativa haur datorgar-se al Govern de forma expressa, per a una matria concreta, i fixant-ne el termini dexercici. La delegaci resta esgotada en fer-ne s el Govern amb la publicaci de la norma corresponent. No podr entendres que ha estat concedida de manera implcita o per un lapse de temps indeterminat. Tampoc podr permetren la subdelegaci a autoritats altres que el mateix Govern. 4. Les lleis de bases delimitaran precisament lobjecte i labast de la delegaci legislativa i els principis i criteris que en regiran lexercici. 5. Lautoritzaci per a refondre textos legals determinar lmbit normatiu a qu es refereix el contingut de la delegaci, i haur despecificar si resta circumscrita a la mera formulaci dun text nic o si inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que hagin de ser refosos. 6. Les lleis de delegaci podran establir en cada cas frmules addicionals de control sens perjudici de la competncia prpia dels tribunals. article 83 En cap cas podran, les lleis de bases: a) Autoritzar la modificaci de la prpia llei de bases. b) Facultar per a dictar normes amb carcter retroactiu.
34
Art. 87
article 84 Si una proposici de llei o una esmena s contrria a una delegaci legislativa vigent, el Govern t la facultat doposar-se a la seva tramitaci. Si aix sesdevenia, podr presentar-se una proposici de llei per a la derogaci total o parcial de la llei de delegaci. article 85 Les disposicions del Govern que continguin legislaci delegada rebran el ttol de decrets legislatius. article 86 1. En cas duna necessitat urgent i extraordinria, el Govern podr dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de decrets llei i que no podran afectar lordenament de les institucions bsiques de lEstat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el ttol I, el rgim de les comunitats autnomes ni el Dret electoral general. 2. Els decrets llei hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votaci de la totalitat en el Congrs dels Diputats, convocat a aquest efecte, si no estigus reunit, dins el termini dels trenta dies segents a la promulgaci. El Congrs haur de pronunciar-se expressament dins aquest termini sobre la convalidaci o la derogaci, per a la qual cosa el Reglament establir un procediment especial i sumari. 3. Durant el termini establert en lapartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment durgncia. article 87 1. La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrs i al Senat, dacord amb la Constituci i els Reglaments de les cambres. 2. Les assemblees de les comunitats autnomes podran demanar al Govern ladopci dun projecte de llei o trametre a la mesa del Congrs una proposici de llei, i podran delegar davant la dita cambra un mxim de tres membres de lAssemblea encarregats de defensar-la. 3. Una llei orgnica regular les formes dexercici i els requisits de la iniciativa popular per a la presentaci de proposicions de llei. En qualsevol cas es requerir no menys de 500.000 signatures acreditades. No ser procedent aquesta iniciativa en les matries prpies de la llei
35
Art. 88
orgnica, tributries o de carcter internacional ni en all que pertany a la prerrogativa de grcia. article 88 Els projectes de llei seran aprovats pel Consell de ministres, el qual els sotmetr al Congrs, acompanyats duna exposici de motius i dels antecedents necessaris per a pronunciar-shi. article 89 1. La tramitaci de les proposicions de llei ser regulada pels Reglaments de les cambres, sense que la prioritat deguda als projectes de llei impedeixi lexercici de la iniciativa legislativa en els termes regulats en larticle 87. 2. Les proposicions de llei que, de conformitat amb larticle 87, el Senat prengui en consideraci seran trameses al Congrs perqu aquest les tramiti com a tal proposici. article 90 1. Una vegada hagi estat aprovat un projecte de llei ordinria o orgnica pel Congrs dels Diputats, el president daquest en donar compte immediatament al president del Senat, el qual el sotmetr a la deliberaci daquesta darrera cambra. 2. El Senat, dins el termini de dos mesos a comptar des del dia de la recepci del text, pot oposar-li el seu veto o introduir-hi esmenes mitjanant un missatge motivat. El veto haur de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podr ser sotms al rei perqu el sancioni sense que el Congrs ratifiqui per majoria absoluta, en cas de veto, el text inicial, o per majoria simple, transcorreguts dos mesos den que fou interposat, o sense que es pronunci sobre les esmenes, acceptantles o no, per majoria simple. 3. El termini de dos mesos de qu disposa el Senat per a vetar o esmenar el projecte es reduir al de vint dies naturals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrs dels Diputats. article 91 El rei sancionar les lleis aprovades per les Corts Generals dins el termini de quinze dies, i les promulgar i nordenar la publicaci immediata.
36
Art. 94
article 92 1. Les decisions poltiques de transcendncia especial podran ser sotmeses al referndum consultiu de tots els ciutadans. 2. El referndum ser convocat pel rei a proposici del president del Govern, autoritzada prviament pel Congrs dels Diputats. 3. Una llei orgnica regular les condicions i el procediment de les diverses modalitats de referndum previstes per la present Constituci. CAPTOL TERCER Dels tractats internacionals article 93 mitjanant una llei orgnica es podr autoritzar la celebraci de tractats pels quals satribueixi a una organitzaci o a una instituci internacional lexercici de competncies derivades de la Constituci. La garantia del compliment daquests tractats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessi correspon, segons els casos, a les Corts Generals o al Govern. article 94 1. La prestaci del consentiment de lEstat per a obligar-se mitjanant tractats o convenis requerir lautoritzaci prvia de les Corts Generals en els casos segents: a) Tractats de carcter poltic. b) Tractats o convenis de carcter militar. c) Tractats o convenis que afectin la integritat territorial de lEstat o els drets i els deures fonamentals establerts en el ttol I. d) Tractats o convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pblica. e) Tractats o convenis que suposin la modificaci o la derogaci dalguna llei o lexecuci dels quals exigeixi mesures legislatives. 2. El Congrs i el Senat seran informats immediatament de la conclusi dels altres tractats o convenis.
37
Art. 95
article 95 1. La celebraci dun tractat internacional que contingui estipulacions contrries a la Constituci exigir la revisi constitucional prvia. 2. El Govern o qualsevol de les cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perqu declari si aquesta contradicci existeix o no. article 96 1. Els tractats internacionals celebrats vlidament formaran part de lordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions noms podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o dacord amb les normes generals del Dret internacional. 2. Per a denunciar els tractats i els convenis internacionals es far servir el mateix procediment previst per a aprovar-los en larticle 94.
TTol IV Del Govern i de ladministraci

article 97 El Govern dirigeix la poltica interior i lexterior, lAdministraci civil i militar i la defensa de lEstat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria dacord amb la Constituci i amb les lleis. article 98 1. El Govern es compon del president, els vicepresidents, en el seu cas, els ministres i els altres membres que estableixi la llei. 2. El president dirigeix lacci del Govern i coordina les funcions dels altres membres daquest, sens perjudici de la competncia ni de la responsabilitat directa daquells en la seva gesti. 3. Els membres del Govern no podran exercir funcions representatives altres que les prpies del mandat parlamentari ni qualsevol altra funci pblica que no derivi del seu crrec ni cap activitat professional o mercantil. 4. La llei regular lEstatut i les incompatibilitats dels membres del Govern.
38
TTol IV. DEl GoVErn I DE laDmInIsTraCI
Art. 102
article 99 1. Desprs de cada renovaci del Congrs dels Diputats, i en els altres casos previstos per la Constituci en qu sigui procedent, el rei, prvia consulta amb els representants designats pels grups poltics amb representaci parlamentria i a travs del president del Congrs, proposar un candidat a la Presidncia del Govern. 2. El candidat proposat conformement al que estableix lapartat anterior exposar davant el Congrs dels Diputats el programa poltic del Govern que pretengui formar i demanar la confiana de la cambra. 3. Si el Congrs dels Diputats atorgava la seva confiana al dit candidat mitjanant el vot de la majoria absoluta dels seus membres, el rei el nomenar president. En el cas de no obtenir la dita majoria, la mateixa proposta ser sotmesa a una nova votaci quaranta-vuit hores desprs de lanterior i sentendr que la confiana ha estat atorgada si obtenia la majoria simple. 4. Si una vegada fetes les votacions esmentades no fos atorgada la confiana per a la investidura, es tramitaran propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors. 5. Si desprs dhaver transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votaci dinvestidura, cap candidat hagus obtingut la confiana del Congrs, el rei dissoldr totes dues cambres i convocar noves eleccions amb el referendament del president del Congrs. article 100 Els altres membres del Govern seran nomenats i remoguts pel rei a proposici del seu president. article 101 1. El Govern cessa desprs de la celebraci deleccions generals, en els casos de prdua de la confiana parlamentria previstos per la Constituci o per dimissi o defunci del seu president. 2. El Govern cessant continuar en funcions fins a la presa de possessi del nou Govern. article 102 1. La responsabilitat criminal del president i dels altres membres del Govern ser exigible, en el seu cas, davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
39
Art. 103
2. Si lacusaci fos per traci o per qualsevol delicte contra la seguretat de lEstat en lexercici de les seves funcions, noms podr ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrs i amb laprovaci de la majoria absoluta daquesta cambra. 3. La prerrogativa reial de grcia no ser aplicable a cap dels supsits del present article. article 103 1. LAdministraci pblica serveix amb objectivitat els interessos generals i actua dacord amb els principis deficcia, jerarquia, descentralitzaci, desconcentraci i coordinaci, amb submissi plena a la llei i al Dret. 2. Els rgans de lAdministraci de lEstat sn creats, regits i coordinats dacord amb la llei. 3. La llei regular lestatut dels funcionaris pblics, laccs a la funci pblica dacord amb els principis del mrit i de la capacitat, les peculiaritats de lexercici del seu dret a la sindicaci, el sistema dincompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en lexercici de les seves funcions. article 104 1. Les Forces i els Cossos de seguretat sota la dependncia del Govern tindran per missi protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. 2. Una llei orgnica determinar les funcions, els principis bsics dactuaci i els estatuts de les Forces i Cossos de Seguretat. article 105 La llei regular: a) Laudincia dels ciutadans directament o a travs de les organitzacions i associacions reconegudes per la llei en el procediment delaboraci de les disposicions administratives que els afectin. b) Laccs dels ciutadans als arxius i als registres administratius, salvant el que afecti la seguretat i la defensa de lEstat, la indagaci dels delictes i la intimitat de les persones. c) El procediment a travs del qual han de fer-se els actes administratius, amb garantia, quan sigui procedent, de laudincia de linteressat.
40
TTol V. DE lEs rElaCIons EnTrE El GoVErn I lEs CorTs GEnErals
Art. 111
article 106 1. Els Tribunals controlen la potestat reglamentria, la legalitat de lactuaci administrativa i la submissi daquesta als fins que la justifiquen. 2. Els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran dret a ser indemnitzats per qualsevol lesi que pateixin en qualsevol dels seus bns i drets, llevat dels casos de fora major, sempre que la lesi sigui conseqncia del funcionament dels serveis pblics. article 107 El Consell dEstat s lrgan consultiu suprem del Govern. Una llei orgnica en regular la composici i la competncia.
TTol V De les relacions entre el Govern i les Corts Generals

article 108 El Govern respon solidriament de la seva gesti poltica davant el Congrs dels Diputats. article 109 Les cambres i les seves comissions podran requerir, a travs dels presidents daquelles, la informaci i lajut que necessitin del Govern i dels seus departaments i de qualssevol autoritats de lEstat i de les comunitats autnomes. article 110 1. Les cambres i les seves comissions poden requerir la presncia dels membres del Govern. 2. Els membres del Govern tenen accs a les sessions de les cambres i a les seves comissions i la facultat de fer-shi escoltar, i podran demanar que hi informin els funcionaris dels seus departaments. article 111 1. El Govern i cadascun dels seus membres resten sotmesos a les interpellacions i a les preguntes que els formulin davant les cambres.
41
Art. 112
Per a aquesta classe de debat els reglaments establiran un temps mnim setmanal. 2. Tota interpellaci podr donar lloc a una moci, amb la qual la cambra manifesti la seva posici. article 112 El president del Govern, prvia deliberaci del Consell de ministres, pot plantejar davant el Congrs dels Diputats la qesti de confiana sobre el seu programa o sobre una declaraci de poltica general. Sentendr que la confiana ha estat atorgada si voten favorablement la majoria simple dels diputats. article 113 1. El Congrs dels Diputats pot exigir la responsabilitat poltica del Govern mitjanant ladopci de la moci de censura per majoria absoluta. 2. La moci de censura haur de ser proposada com a mnim per la desena part dels diputats i haur dincloure un candidat a la Presidncia del Govern. 3. La moci de censura no podr ser votada fins que hagin transcorregut cinc dies de la presentaci. Dins els dos primers dies daquest termini podran presentar-se mocions alternatives. 4. Si la moci de censura no fos aprovada pel Congrs, els signataris no en podran presentar cap ms durant el mateix perode de sessions. article 114 1. Si el Congrs nega la confiana al Govern, aquest presentar la dimissi al rei. A continuaci shaur de procedir a la designaci de president del Govern segons el que disposa larticle 99. 2. Si el Congrs adopta una moci de censura, el Govern presentar la dimissi al rei, i sentendr que resta investit de la confiana de la cambra el candidat proposat dins la moci als efectes previstos per larticle 99. El rei el nomenar president del Govern. article 115 1. El president del Govern, prvia deliberaci del Consell de ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podr proposar la dissolu42
TTol V. DE lEs rElaCIons EnTrE El GoVErn I lEs CorTs GEnErals
Art. 116
ci del Congrs, del Senat o de les Corts Generals, la qual ser decretada pel rei. El decret de dissoluci fixar la data de les eleccions. 2. La proposta de dissoluci no podr presentar-se quan hi hagi en trmit una moci de censura. 3. No ser procedent cap nova dissoluci abans que hagi transcorregut un any des de lanterior, llevat del que disposa larticle 99, apartat 5. article 116 1. Una llei orgnica regular els estats dalarma, dexcepci i de setge, i les competncies i limitacions corresponents. 2. Lestat dalarma ser declarat pel Govern mitjanant un decret acordat en un Consell de ministres, amb una durada mxima de quinze dies; haur de donar-ne compte al Congrs dels Diputats, que ser reunit immediatament a aquest efecte i no podr ser prorrogat sense lautoritzaci daquesta mateixa cambra. El decret determinar lmbit territorial al qual sestenen els efectes de la declaraci. 3. Lestat dexcepci ser declarat pel Govern mitjanant un decret acordat en un Consell de ministres, prvia autoritzaci del Congrs dels Diputats. Lautoritzaci i la proclamaci de lestat dexcepci haur de determinar expressament els efectes daquest, lmbit territorial al qual sestengui i la durada, que no podr excedir de trenta dies, prorrogables per un termini igual amb els mateixos requisits. 4. Lestat de setge ser declarat per la majoria absoluta del Congrs dels Diputats, a proposici exclusiva del Govern. El Congrs en determinar lmbit territorial, la durada i les condicions. 5. El Congrs no podr ser dissolt mentre restin declarats alguns dels estats compresos en el present article; si les cambres no es trobessin en perode de sessions, restaran convocades automticament. Durant la vigncia daquests estats no podr interrompres el funcionament de les cambres ni el dels altres poders constitucionals. Si, havent estat dissolt el Congrs o havent-ne expirat el mandat, es produs alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol dels dits estats, les competncies del Congrs seran assumides per la seva Diputaci Permanent. 6. La declaraci dels estats dalarma, dexcepci i de setge no modificaran el principi de responsabilitat del Govern ni dels seus agents reconeguts en la Constituci i en les lleis.
43
Art. 117
TTol VI Del poder judicial

article 117 1. La justcia emana del poble i s administrada en nom del rei pels jutges i pels magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos nicament a limperi de la llei. 2. Els jutges i els magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats ms que per motiu de les causes que la llei preveu i amb les garanties que aquesta ofereix. 3. Lexercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos, jutjant i fent complir all que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als jutjats i als tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competncia i de procediment que elles estableixin. 4. Els jutjats i els tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala lapartat anterior i les que els siguin atribudes expressament per la llei en garantia de qualsevol dret. 5. El principi dunitat jurisdiccional s la base de lorganitzaci i del funcionament dels tribunals. La llei regular lexercici de la jurisdicci militar dins lmbit estrictament castrense i en ocasi de lestat de setge, dacord amb els principis de la Constituci. 6. Resten prohibits els tribunals dexcepci. article 118 Tothom t lobligaci de complir les sentncies i les altres resolucions fermes dels jutges i dels tribunals i de prestar la collaboraci que aquests requereixin en el curs del procs i en lexecuci dall que hagi estat resolt. article 119 La justcia ser gratuta quan la llei ho disposi, i, en qualsevol cas, per a aquells que acreditin insuficincia de recursos per a litigar. article 120 1. Les actuacions judicials seran pbliques, amb les excepcions previstes per les lleis de procediment. 2. El procediment ser predominantment oral, sobretot en matria criminal.
44
TTol VI. DEl PoDEr juDICIal
Art. 124
3. Les sentncies seran motivades sempre i pronunciades en audincia pblica. article 121 Els danys causats per error judicial i els que siguin conseqncia del funcionament anormal de lAdministraci de justcia donaran dret a una indemnitzaci a crrec de lEstat conformement amb la llei. article 122 1. La llei orgnica del poder judicial determinar la constituci, el funcionament i el govern dels jutjats i dels tribunals, i lestatut jurdic dels jutges i dels magistrats de carrera, els quals formaran un cos nic, i el del personal al servei de lAdministraci de justcia. 2. El Consell General del Poder Judicial s lrgan de govern daquest darrer. La llei orgnica nestablir lestatut i el rgim dincompatibilitats i les funcions dels seus membres, assenyaladament en matria de nomenaments, ascensos, inspecci i rgim disciplinari. 3. El Consell General del Poder Judicial ser integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presidir, i per vint membres nomenats pel rei per un perode de cinc anys. Daquests, dotze entre els jutges i els magistrats de totes les categories judicials en els termes que estableixi la llei orgnica; quatre, a proposici del Congrs dels Diputats, i quatre a proposici del Senat, elegits en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competncia reconeguda i amb ms de quinze anys dexercici professional. article 123 1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicci a tot Espanya, s lrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matria de garanties constitucionals. 2. El president del Tribunal Suprem ser nomenat pel rei, a proposici del Consell General del Poder Judicial, en la forma que la llei determini. article 124 1. El ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions encomanades a altres rgans, t la missi de promoure lacci de la justcia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de linters pblic tutelat per
45
Art. 125
la llei, dofici o b a petici dels interessats, vetllar per la independncia dels tribunals i procurar davant ells la satisfacci de linters social. 2. El ministeri Fiscal exerceix les seves funcions per mitj drgans propis, de conformitat amb els principis dunitat dactuaci i dependncia jerrquica i subjectant-se, en tot cas, als de legalitat i imparcialitat. 3. La llei regular lestatut orgnic del ministeri Fiscal. 4. El fiscal general de lEstat ser nomenat pel rei, a proposici del Govern, havent estat escoltat el Consell General del Poder Judicial. article 125 Els ciutadans podran exercir lacci popular i participar en lAdministraci de justcia mitjanant la instituci del Jurat, en la forma i en els processos penals que la llei determini, i en els tribunals consuetudinaris i tradicionals. article 126 La policia judicial depn dels jutges, dels tribunals i del ministeri Fiscal en les seves funcions dindagaci del delicte i de descobriment i assegurament del delinqent, en els termes que la llei estableixi. article 127 1. Els jutges i els magistrats i tamb els fiscals, mentre restin en actiu, no podran exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits poltics o a sindicats. La llei establir el sistema i les modalitats dassociaci professional dels jutges, dels magistrats i dels fiscals. 2. La llei establir el rgim dincompatibilitats dels membres del poder judicial, que haur dassegurar la seva total independncia.
TTol VII Economia i Finances

article 128 1. Tota la riquesa del pas en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a linters general. 2. Es reconeix la iniciativa pblica en lactivitat econmica. mitjanant una llei, determinats recursos o serveis essencials podran ser
46
TTol VII. EConomIa I FInanCEs
Art. 132
reservats al sector pblic, especialment en cas de monopoli; podr ser acordada, tamb, la intervenci dempreses quan ho exigeixi linters general. article 129 1. La llei establir les formes de participaci dels interessats en la Seguretat Social i en lactivitat dels organismes pblics la funci dels quals afecti directament la qualitat de la vida o el benestar general. 2. Els poders pblics promouran eficament les diverses formes de participaci en lempresa i fomentaran, mitjanant una legislaci adequada, les societats cooperatives. Tamb establiran els mitjans que facilitin laccs dels treballadors a la propietat dels mitjans de producci. article 130 1. Els poders pblics atendran a la modernitzaci i al desenvolupament de tots els sectors econmics i, assenyaladament, de lagricultura, la ramaderia, la pesca i lartesania, a fi dequiparar el nivell de vida de tots els espanyols. 2. Amb la mateixa finalitat es donar un tractament especial a les zones de muntanya. article 131 1. LEstat, mitjanant una llei, podr planificar lactivitat econmica general per a atendre les necessitats collectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la distribuci ms justa daquesta darrera. 2. El Govern elaborar els projectes de planificaci dacord amb les previsions que li siguin subministrades per les comunitats autnomes i lassessorament i la collaboraci dels sindicats i de les altres organitzacions professionals, empresarials i econmiques. Amb aquesta finalitat es constituir un Consell, la composici i les funcions del qual desenvolupar una llei. article 132 1. La llei regular el rgim jurdic dels bns de domini pblic i dels comunals inspirant-se en els principis dinalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, i tamb es regular la desafectaci. 2. Sn bns de domini pblic estatal els que la llei determini i, en qualsevol cas, la zona maritimoterrestre, les platges, la mar territorial
47
Art. 133
i els recursos naturals de la zona econmica i de la plataforma continental. 3. Seran regulats per llei el Patrimoni de lEstat i el Patrimoni Nacional, i ladministraci, defensa i conservaci daquests. article 133 1. La potestat originria per a establir els tributs correspon exclusivament a lEstat mitjanant una llei. 2. Les comunitats autnomes i les corporacions locals podran establir i exigir tributs, dacord amb la Constituci i amb les lleis. 3. qualsevol benefici fiscal que afecti els tributs de lEstat haur destablir-se en virtut duna llei. 4. Les administracions pbliques solament podran contreure obligacions financeres i fer despeses dacord amb les lleis. article 134 1. Correspon al Govern delaborar els pressupostos generals de lEstat, i a les Corts Generals dexaminar-los, esmenar-los i aprovar-los. 2. Els pressupostos generals de lEstat tindran carcter anual, inclouran la totalitat de les despeses i els ingressos del sector pblic estatal i shi consignar limport dels beneficis fiscals que afectin els tributs de lEstat. 3. El Govern tindr lobligaci de presentar davant el Congrs dels Diputats els pressupostos generals, tres mesos abans, com a mnim, que expirin els de lany anterior. 4. Si la Llei de pressupostos no saprovava abans del primer dia de lexercici econmic corresponent, els pressupostos de lexercici anterior restaran prorrogats automticament fins que saprovin els nous. 5. Havent aprovat els pressupostos generals de lEstat, el Govern podr presentar projectes de llei que impliquin laugment de la despesa pblica o la disminuci dels ingressos corresponents a aquell mateix exercici pressupostari. 6. Tota proposici o esmena que suposi un augment dels crdits o una disminuci dels ingressos pressupostaris requerir la conformitat del Govern per tal de ser tramitada. 7. La Llei de pressupostos no pot crear tributs. Podr modificar-los si una llei tributria substantiva ho fa preveure.
48
TTol VIII. DE lorGanITzaCI TErrITorIal DE lEsTaT
Art. 137
article 135 1. El Govern haur de restar autoritzat per una llei per tal demetre deute pblic o contreure crdit. 2. Es considerar sempre que els crdits per a abonar el pagament dinteressos i capital del deute pblic sn inclosos en lestat de despeses dels pressupostos, i no podran ser objecte desmenes ni de modificacions mentre sajustin a les condicions de la llei demissi. article 136 1. El Tribunal de Comptes s lrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gesti econmica de lEstat, i, alhora, del sector pblic. Dependr directament de les Corts Generals i exercir les seves funcions delegadament delles en lexamen i la comprovaci del Compte general de lEstat. 2. Els comptes de lEstat i del sector pblic estatal seran retuts al Tribunal de Comptes, el qual els censurar. El Tribunal de Comptes, sens perjudici de la seva jurisdicci, trametr a les Corts Generals un informe anual en qu, sempre que sigui procedent, comunicar les infraccions o les responsabilitats en qu, segons el seu judici, shagi incorregut. 3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa independncia i inamovibilitat i restaran sotmesos a les mateixes incompatibilitats que els jutges. 4. Una llei orgnica regular la composici, lorganitzaci i les funcions del Tribunal de Comptes.
TTol VIII De lorganitzaci territorial de lEstat

CAPTOL PRImER Principis generals article 137 LEstat sorganitza territorialment en municipis, en provncies i en les comunitats autnomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos respectius.
49
Art. 138
article 138 1. LEstat garanteix la realitzaci efectiva del principi de solidaritat consagrat en larticle 2 de la Constituci i vetllar per lestabliment dun equilibri econmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atendr assenyaladament les circumstncies del fet insular. 2. Les diferncies entre els estatuts de les diverses comunitats autnomes no podran implicar en cap cas privilegis econmics o socials. article 139 1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en qualsevol part del territori de lEstat. 2. Cap autoritat no podr adoptar mesures que directament o indirectament obstaculitzin la llibertat de circulaci i lestabliment de les persones i la lliure circulaci de bns per tot el territori espanyol. CAPTOL SEGON De ladministraci local article 140 La Constituci garanteix lautonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurdica plena. El govern i ladministraci municipal correspon als respectius ajuntaments, integrats pels batlles i els regidors. Els regidors seran elegits pels vens del municipi mitjanant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els batlles seran elegits pels regidors o pels vens. La llei regular les condicions en qu sigui procedent el rgim de consell obert. article 141 1. La provncia s una entitat local amb personalitat jurdica prpia, determinada per lagrupaci de municipis i la divisi territorial per al compliment de les activitats de lEstat. qualsevol alteraci dels lmits provincials haur de ser aprovada per les Corts Generals per mitj duna llei orgnica. 2. El govern i ladministraci autnoma de les provncies seran encomanats a diputacions o altres corporacions de carcter representatiu.
50
Art. 144
3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de la provncia. 4. En els arxiplags, les illes tindran, a ms, administraci prpia en forma de cabildos o consells. article 142 Les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a lexercici de les funcions que la llei atribueix a les corporacions respectives, i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participaci en els de lEstat i en els de les comunitats autnomes. CAPTOL TERCER De les comunitats autnomes article 143 1. En lexercici del dret a lautonomia reconegut en larticle 2 de la Constituci, les provncies limtrofes que tinguin caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes, els territoris insulars i les provncies dentitat regional histrica podran accedir a lautogovern i constituir-se en comunitats autnomes dacord amb el que preveuen aquest ttol i els estatuts respectius. 2. La iniciativa del procs autonmic correspon a totes les diputacions interessades o a lrgan interinsular corresponent, i als dos teros dels municipis la poblaci dels quals representi, com a mnim, la majoria del cens electoral de cada provncia o de cada illa. Aquests requisits hauran dacomplir-se dins el termini de sis mesos den del primer acord al respecte adoptat per alguna de les corporacions locals interessades. 3. La iniciativa, en el cas de no reeixir, noms podr repetir-se al cap de cinc anys. article 144 Per motiu dinters nacional, i mitjanant una llei orgnica, les Corts Generals podran: a) Autoritzar la constituci duna comunitat autnoma quan el seu mbit territorial no superi el duna provncia i no reuneixi les condicions de lapartat 1 de larticle 143.
51
Art. 145
b) Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut dautonomia a territoris que no es trobin integrats en lorganitzaci provincial. c) Substituir la iniciativa de les corporacions locals a qu es refereix lapartat 2 de larticle 143. article 145 1. En cap cas sadmetr la federaci de comunitats autnomes. 2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en qu les comunitats autnomes podran celebrar convenis entre elles per tal dacomplir i prestar serveis que els siguin propis; i podran preveure, tamb, el carcter i els efectes de la corresponent comunicaci a les Corts Generals. En els altres casos, els acords de cooperaci entre les comunitats autnomes requeriran lautoritzaci de les Corts Generals. article 146 El projecte dEstatut ser elaborat per una assemblea composta pels membres de la Diputaci o lrgan interinsular de les provncies afectades i pels diputats i els senadors que nhagin estat elegits, i ser elevat a les Corts Generals, les quals li donaran tramitaci de llei. article 147 1. Dins els termes de la present Constituci, els estatuts seran la norma institucional bsica de cada comunitat autnoma, i lEstat els reconeixer i els emparar com a part integrant del seu ordenament jurdic. 2. Els estatuts dautonomia hauran de fer constar: a) La denominaci de la Comunitat que sajusti millor a la seva identitat histrica. b) La delimitaci del territori. c) La denominaci, lorganitzaci i la seu de les institucions autnomes prpies. d) Les competncies assumides dins el marc establert per la Constituci i les bases per al trasps dels serveis que els correspondran. 3. La reforma dels estatuts sajustar al procediment que ells mateixos estableixin i requerir, en qualsevol cas, laprovaci de les Corts Generals per llei orgnica.
52
Art. 148
article 148 1. Les comunitats autnomes podran assumir competncies en les matries segents: 1a. Organitzaci de les seves institucions dautogovern. 2a. Les alteracions dels termes municipals compresos en el seu territori i, en general, les funcions que corresponguin a lAdministraci de lEstat sobre corporacions locals, la transferncia de les quals autoritzi la legislaci sobre rgim local. 3a. Ordenaci del territori, urbanisme i habitatge. 4a. Les obres pbliques dinters per a la Comunitat Autnoma dins el seu territori. 5a. Els ferrocarrils i les carreteres litinerari dels quals transcorri ntegrament dins el territori de la Comunitat Autnoma i, de la mateixa manera, el transport fet per aquests mitjans o per cable. 6a. Els ports de refugi, els ports i els aeroports esportius i, en general, els que no acompleixin activitats comercials. 7a. Lagricultura i la ramaderia, dacord amb lordenaci general de leconomia. 8a. Espais forestals i el seu aprofitament. 9a. La gesti en matria de protecci del medi ambient. 10a. Els projectes, la construcci i lexplotaci dels aprofitaments hidrulics, canals i regatges dinters per a la Comunitat Autnoma, les aiges minerals i les termals. 11a. La pesca en aiges interiors, la de marisc i laqicultura, la caa i la pesca fluvial. 12a. Fires interiors. 13a. El foment del desenvolupament econmic de la Comunitat Autnoma dins els objectius marcats per la poltica econmica nacional. 14a. Lartesania. 15a. Els museus, les biblioteques i els conservatoris de msica dinters per a la Comunitat Autnoma. 16a. El patrimoni monumental dinters per a la Comunitat Autnoma.
53
Art. 149
17a. El foment de la cultura, de la investigaci i, en el seu cas, de lensenyament de la llengua de la Comunitat Autnoma. 18a. La promoci i lordenaci del turisme dins el seu mbit territorial. 19a. Promoci de lesport i de ladequada utilitzaci del lleure. 20a. Assistncia social. 21a. Sanitat i higiene. 22a. La vigilncia i la protecci dels seus edificis i de les seves installacions. La coordinaci i altres facultats en relaci amb les policies locals en els termes que estableixi una llei orgnica. 2. Havent transcorregut cinc anys, i mitjanant la reforma dels seus estatuts, les comunitats autnomes podran ampliar successivament les seves competncies dins el marc establert per larticle 149. article 149 1. LEstat t competncia exclusiva sobre les matries segents: 1a. La regulaci de les condicions bsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en lexercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals. 2a. Nacionalitat, immigraci, emigraci, estrangeria i dret dasil. 3a. Relacions internacionals. 4a. Defensa i Forces Armades. 5a. Administraci de justcia. 6a. Legislaci mercantil, penal i penitenciria; legislaci processal, sens perjudici de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessriament de les particularitats del dret substantiu de les comunitats autnomes. 7a. Legislaci laboral; sens perjudici que sigui executada pels rgans de les comunitats autnomes. 8a. Legislaci civil, sens perjudici de la conservaci, modificaci i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de les comunitats autnomes all on nhi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a laplicaci i a leficcia de les normes jurdiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenaci dels registres i instruments pblics, bases de les obligacions contractuals,
54
Art. 149
normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinaci de les fonts del Dret, dacord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial. 9a. Legislaci sobre propietat intellectual i industrial. 10a. Rgim duaner i aranzelari; comer exterior. 11a. Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de lordenaci del crdit, banca i assegurances. 12a. Legislaci sobre pesos i mesures, determinaci de lhora oficial. 13a. Bases i coordinaci de la planificaci general de lactivitat econmica. 14a. Hisenda general i Deute de lEstat. 15a. Foment i coordinaci general de la investigaci cientfica i tcnica. 16a. Sanitat exterior. Bases i coordinaci general de la sanitat. Legislaci sobre productes farmacutics. 17a. Legislaci bsica i rgim econmic de la Seguretat Social, sens perjudici que les comunitats autnomes nexecutin els serveis. 18a. Les bases del rgim jurdic de les administracions pbliques i del rgim estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament com davant aquelles; el procediment administratiu com, sens perjudici de les especialitats derivades de lorganitzaci prpia de les comunitats autnomes; legislaci sobre expropiaci forosa; legislaci bsica sobre contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les administracions pbliques. 19a. Pesca martima, sens perjudici de les competncies que satribueixin a les comunitats autnomes en lordenaci daquest sector. 20a. marina mercant i abanderament de vaixells; illuminaci de costes i senyals martims; ports dinters general; aeroports dinters general; control de lespai aeri, trnsit i transport aeri; servei meteorolgic i matriculaci daeronaus. 21a. Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de ms duna comunitat autnoma; rgim general de comunicacions; trfic i circulaci de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicaci.
55
Art. 149
22a. La legislaci, ordenaci i concessi de recursos i aprofitaments hidrulics si les aiges passen per ms duna comunitat autnoma, i lautoritzaci de les installacions elctriques si laprofitament afecta una altra comunitat o si lenergia s transportada fora del seu mbit territorial. 23a. Legislaci bsica sobre protecci del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autnomes per a lestabliment de normes addicionals de protecci. La legislaci bsica sobre espais i aprofitaments forestals i vies ramaderes. 24a. Obres pbliques dinters general o que la realitzaci de les quals afecti ms duna comunitat autnoma. 25a. Bases del rgim miner i energtic. 26a. Rgim de producci, comer, tinena i s darmes i dexplosius. 27a. Normes bsiques del rgim de premsa, rdio i televisi, i, en general, de tots els mitjans de comunicaci social, sens perjudici de les facultats de desenvolupament i execuci que corresponguin a les comunitats autnomes. 28a. Defensa del patrimoni cultural, artstic i monumental espanyol contra lexportaci i lespoliaci; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les comunitats autnomes nexerceixin la gesti. 29a. Seguretat pblica, sens perjudici que les comunitats autnomes puguin crear policies en la forma que els respectius estatuts estableixin dins el marc del que disposi una llei orgnica. 30a. Regulaci de les condicions dobtenci, expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals, i normes bsiques per al desenvolupament de larticle 27 de la Constituci, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders pblics en aquesta matria. 31a. Estadstica per a finalitats estatals. 32a. Autoritzaci per a la convocatria de consultes populars per via de referndum. 2. Sens perjudici de les competncies que podran assumir les comunitats autnomes, lEstat considerar el servei de la cultura com un deure i una atribuci essencial i facilitar la comunicaci cultural entre les comunitats autnomes dacord amb elles.
56
Art. 151
3. Les matries no atribudes expressament a lEstat per aquesta Constituci podran correspondre a les comunitats autnomes en virtut dels estatuts respectius. La competncia sobre les matries que no hagin estat assumides pels estatuts dautonomia correspondr a lEstat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les comunitats autnomes en tot all que no hagi estat atribut a la competncia exclusiva daquestes darreres. En qualsevol cas, el dret estatal ser supletori del dret de les comunitats autnomes. article 150 1. Les Corts Generals, en matries de competncia estatal, podran atribuir a totes o a algunes de les comunitats autnomes la facultat de dictar, per a elles mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sens perjudici de la competncia dels tribunals, dins cada llei marc sestablir la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes legislatives de les comunitats autnomes. 2. LEstat podr transferir o delegar a les comunitats autnomes, mitjanant una llei orgnica, facultats corresponents a una matria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferncia o de delegaci. La llei preveur en cada cas la transferncia corresponent de mitjans financers i tamb les formes de control que lEstat es reservi. 3. LEstat podr dictar lleis que estableixin els principis necessaris per a harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats autnomes, fins i tot en el cas de matries atribudes a la seva competncia, sempre que ho demani linters general. Correspon a les Corts Generals dapreciar lexistncia daquesta necessitat, per majoria absoluta de cada cambra. article 151 1. No caldr deixar transcrrer el termini de cinc anys a qu es refereix lapartat 2 de larticle 148 en cas que, dins el termini que estableix larticle 143.2, acordin la iniciativa del procs autonmic, a ms de les diputacions o els rgans interinsulars corresponents, les tres quartes parts dels municipis de cadascuna de les provncies afectades, les quals representin, com a mnim, la majoria del cens electoral de cadascuna i sigui ratificada mitjanant un referndum pel vot afirmatiu de la
57
Art. 152
majoria absoluta dels electors de cada provncia en els termes que estableixi una llei orgnica. 2. En el cas previst per lapartat anterior, el procediment per a elaborar lEstatut ser el segent: 1r. El Govern convocar tots els diputats i senadors elegits en les circumscripcions compreses dins lmbit territorial que pretengui accedir a lautogovern per tal que es constitueixin en Assemblea, amb lnica finalitat delaborar el projecte dEstatut dAutonomia corresponent, mitjanant lacord de la majoria absoluta dels seus membres. 2n. Una vegada hagi aprovat el projecte dEstatut lAssemblea de Parlamentaris, aquest ser trams a la Comissi Constitucional del Congrs, la qual, dins el termini de dos mesos, lexaminar amb el concurs i lassistncia duna delegaci de lAssemblea proposant per tal de determinar-ne dun acord com la formulaci definitiva. 3r. Si sarribava a un acord, el text que en results ser sotms al referndum del cos electoral de les provncies compreses dins lmbit territorial de lEstatut projectat. 4t. Si el projecte dEstatut s aprovat a cada provncia per la majoria dels vots emesos vlidament, ser elevat a les Corts Generals. Els Plens de totes dues cambres decidiran sobre el text per mitj dun vot de ratificaci. Havent estat aprovat lEstatut, el rei el sancionar i el promulgar com a llei. 5. Si no sarribava a lacord a qu es refereix lapartat 2n daquest nmero, les Corts Generals donaran al projecte dEstatut la tramitaci de projecte de llei. El text que aquestes aprovin ser sotms al referndum del cos electoral de les provncies compreses dins lmbit territorial de lEstatut projectat. Si fos aprovat per la majoria dels vots emesos vlidament a cada provncia, la promulgaci ser feta en els termes del pargraf anterior. 3. En els casos previstos pels pargrafs 4t i 5 de lapartat anterior, la manca daprovaci del projecte dEstatut per part duna o de ms duna provncia no impedir la constituci de la Comunitat Autnoma projectada per part de les altres en la forma que estableixi la llei orgnica prevista per lapartat 1 daquest article. article 152 1. En els estatuts aprovats pel procediment a qu es refereix larticle anterior, lorganitzaci institucional autonmica es basar en
58
Art. 153
una assemblea legislativa elegida per sufragi universal dacord amb un sistema de representaci proporcional que asseguri tamb la representaci de les diverses zones del territori; un Consell de Govern amb funcions executives i administratives, i un president, elegit per lAssemblea entre els seus membres i nomenat pel rei, al qual correspon la direcci del Consell de Govern, la suprema representaci de la Comunitat respectiva i lordinria de lEstat dins daquella. El president i els membres del Consell de Govern seran responsables polticament davant lAssemblea. Un Tribunal Superior de Justcia, sens perjudici de la jurisdicci que correspon al Tribunal Suprem, culminar lorganitzaci judicial dins lmbit territorial de la Comunitat Autnoma. En els estatuts de les comunitats autnomes podran establir-se els supsits i les formes de participaci daquelles en lorganitzaci de les demarcacions judicials del territori, tot de conformitat amb el que preveu la llei orgnica del poder judicial i dins la unitat i la independncia prpies daquest darrer. Sens perjudici del que disposa larticle 123, les successives instncies processals, en el seu cas, sesgotaran davant rgans judicials radicats en el mateix territori de la Comunitat Autnoma en qu estigui lrgan competent en primera instncia. 2. Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius estatuts, noms podran ser modificats mitjanant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjanant referndum entre els electors inscrits en els censos corresponents. 3. Els estatuts podran establir circumscripcions territorials prpies que gaudiran de plena personalitat jurdica mitjanant lagrupaci de municipis limtrofs. article 153 El control de lactivitat dels rgans de les comunitats autnomes ser exercit: a) Pel Tribunal Constitucional, en all que es refereixi a la constitucionalitat de les seves disposicions normatives amb fora de llei. b) Pel Govern, previ dictamen del Consell dEstat, en all que pertoqui a lexercici de funcions delegades a qu es refereix lapartat 2 de larticle 150.
59
Art. 154
c) Per la jurisdicci contenciosa administrativa, en all que es refereixi a ladministraci autnoma i a les seves normes reglamentries. d) Pel Tribunal de Comptes, en els aspectes econmics i pressupostaris. article 154 Un delegat nomenat pel Govern dirigir lAdministraci de lEstat en el territori de la Comunitat Autnoma i la coordinar, si s procedent, amb lAdministraci prpia de la Comunitat. article 155 1. Si una comunitat autnoma no complia les obligacions que la Constituci o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atempts greument contra linters general dEspanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autnoma i, en el cas que no latengus, amb laprovaci per majoria absoluta del Senat, podr adoptar les mesures necessries per tal dobligar-la al compliment fors de les dites obligacions o per tal de protegir linters general esmentat. 2. Per a lexecuci de les mesures previstes a lapartat anterior, el Govern podr donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autnomes. article 156 1. Les comunitats autnomes gaudiran dautonomia financera per a acomplir i exercir les seves competncies dacord amb els principis de coordinaci amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols. 2. Les comunitats autnomes podran actuar com a delegats o collaboradors de lEstat en la tasca de recaptaci, gesti i liquidaci dels recursos tributaris daquest, dacord amb les lleis i els estatuts. article 157 1. Els recursos de les comunitats autnomes seran constituts per: a) Impostos cedits totalment o parcialment per lEstat; recrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de lEstat. b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials.
60
TTol Ix. DEl TrIbunal ConsTITuCIonal
Art. 159
c) Transferncies dun fons de compensaci interterritorial i altres assignacions a crrec dels pressupostos generals de lEstat. d) Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat. e) El producte de les operacions de crdit. 2. Les comunitats autnomes no podran adoptar en cap cas mesures tributries sobre bns situats fora del seu territori o que constitueixin un obstacle per a la lliure circulaci de mercaderies o de serveis. 3. Lexercici de les competncies financeres enumerades en lanterior apartat 1, les normes per a resoldre els conflictes que poguessin sorgir i les possibles formes de collaboraci financera entre les comunitats autnomes i lEstat podran ser regulades per mitj duna llei orgnica. article 158 1. En els pressupostos generals de lEstat es podr establir una assignaci a les comunitats autnomes en funci del volum dels serveis i de les activitats estatals que hagin assumit i de la garantia dun nivell mnim en la prestaci dels serveis pblics fonamentals en tot el territori espanyol. 2. Per tal de corregir desequilibris econmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat es constituir un fons de compensaci destinat a despeses dinversi, els recursos del qual seran distributs per les Corts Generals entre les comunitats autnomes i les provncies, en el seu cas.
TTol Ix Del Tribunal Constitucional

article 159 1. El Tribunal Constitucional es compon de dotze membres nomenats pel rei, dels quals, quatre a proposici del Congrs, per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, quatre a proposici del Senat, amb idntica majoria, dos a proposici del Govern, i dos a proposici del Consell General del Poder Judicial. 2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser nomenats entre magistrats i fiscals, professors duniversitat, funcionaris
61
Art. 160
pblics i advocats, tots ells juristes de competncia reconeguda amb ms de quinze anys dexercici professional. 3. El perode de designaci dels membres del Tribunal Constitucional tindr una durada de nou anys i es renovaran per teros cada tres anys. 4. La condici de membre del Tribunal Constitucional s incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; amb els crrecs poltics o administratius; amb lexercici de funcions directives en un partit poltic o en un sindicat o dun crrec al seu servei; amb lexercici de les carreres judicial i fiscal; i amb qualsevol activitat professional o mercantil. Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats prpies dels membres del poder judicial. 5. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en lexercici del seu mandat. article 160 El president del Tribunal Constitucional ser nomenat entre els membres daquest pel rei, a proposici del mateix Tribunal en ple i per a un perode de tres anys. article 161 1. El Tribunal Constitucional t jurisdicci en tot el territori espanyol i s competent per a conixer: a) Del recurs dinconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb fora de llei. La declaraci dinconstitucionalitat duna norma jurdica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudncia, afectar aquesta, per la sentncia o sentncies que nhagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada. b) Del recurs demparament per violaci dels drets i de les llibertats continguts en larticle 53.2 daquesta Constituci, en els casos i formes que la llei estableixi. c) Dels conflictes de competncia entre lEstat i les comunitats autnomes o dels de les comunitats autnomes entre elles. d) De les altres matries que li atribueixen la Constituci o les lleis orgniques. 2. El Govern podr impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels rgans de les comunitats
62
TTol Ix. DEl TrIbunal ConsTITuCIonal
Art. 165
autnomes. La impugnaci provocar la suspensi de la disposici o de la resoluci recorreguda, per el Tribunal, en el seu cas, haur de ratificar-la o alar-la en un termini no superior als cinc mesos. article 162 1. Tenen legitimitat: a) Per a interposar el recurs dinconstitucionalitat, el president del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta diputats, cinquanta senadors, els rgans collegiats executius de les comunitats autnomes i, en el seu cas, les seves assemblees. b) Per a interposar el recurs demparament, tota persona natural o jurdica que invoqui un inters legtim, a ms del Defensor del Poble i del ministeri Fiscal. 2. En els altres casos la llei orgnica determinar les persones i els rgans legitimats. article 163 quan en algun procs, un rgan judicial consideri que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui el veredicte, pugui ser contrria a la Constituci, plantejar la qesti davant el Tribunal Constitucional en els casos, en la forma i amb els efectes que la llei estableixi, que en cap cas seran suspensius. article 164 1. Les sentncies del Tribunal Constitucional es publicaran en el butllet oficial de lEstat amb els vots particulars, si nhi hagus. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de lendem dhaver estat publicades i no hi cap cap recurs en contra. Aquelles que declarin la inconstitucionalitat duna llei o duna norma amb fora de llei i totes aquelles que no es limitin a lestimaci subjectiva dun dret, tenen plens efectes davant tothom. 2. Llevat que en el veredicte es disposi una altra cosa, subsistir la vigncia de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat. article 165 Una llei orgnica regular el funcionament del Tribunal Constitucional, lestatut dels seus membres, el procediment davant aquell i les condicions per a lexercici de les accions.
63
Art. 166
TTol x De la reforma constitucional

article 166 La iniciativa de reforma constitucional sexercir en la forma prevista en els apartats 1 i 2 de larticle 87. article 167 1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les cambres. Si no hi hagus acord entre totes dues, sintentar obtenir-lo mitjanant la creaci duna Comissi de composici paritria de diputats i senadors que presentar un text que ser votat pel Congrs i pel Senat. 2. En cas de no aconseguir-se laprovaci mitjanant el procediment de lapartat anterior, i sempre que el text hagus obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrs, per majoria de les dues terceres parts, podr aprovar la reforma. 3. Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, ser sotmesa a referndum per tal de ser ratificada, sempre que ho demani una dcima part dels membres de qualsevol de les cambres, dins lespai dels quinze dies segents al de laprovaci. article 168 1. Si es proposava la revisi total de la Constituci o una de parcial que afects el ttol preliminar, el captol segon, secci 1a del ttol I, o el ttol II, es procedir a laprovaci del principi per majoria dels dos teros de cada cambra, i a la dissoluci immediata de les Corts. 2. Les cambres elegides hauran de ratificar la decisi i procedir a lestudi del nou text constitucional, que haur de ser aprovat per majoria dels dos teros de les dues cambres. 3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmetr a referndum per a la seva ratificaci. article 169 No podr iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigncia dalgun dels estats previstos en larticle 116.
64
DIsPosICIons aDDICIonals I TransITrIEs
DT 2
DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera La Constituci empara i respecta els drets histrics dels territoris forals. Lactualitzaci general del dit rgim foral es dur a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constituci i dels estatuts dautonomia. segona La declaraci de majoria dedat que cont larticle 12 daquesta Constituci no perjudica les situacions emparades pels drets forals en lmbit del dret privat. Tercera La modificaci del rgim econmic i fiscal de larxiplag canari requerir un informe previ de la Comunitat Autnoma o, en el seu cas, de lrgan provisional autonmic. Quarta En les comunitats autnomes on resideixi ms duna Audincia Territorial, els estatuts dautonomia respectius podran mantenir les que ja hi eren i distribuir les competncies entre elles, sempre de conformitat amb el que preveu la llei orgnica del poder judicial i mantenint-ne la unitat i la independncia. DISPOSICIONS TRANSITRIES Primera En els territoris dotats dun rgim provisional dautonomia, els seus rgans collegiats superiors, per mitj dun acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres, podran substituir la iniciativa que lapartat 2 de larticle 143 atribueix a les diputacions provincials o als rgans interinsulars corresponents. segona Els territoris que en el passat haguessin plebiscitat afirmativament projectes destatut dautonomia i en el moment de promulgar aquesta Constituci comptin amb rgims provisionals dautonomia, podran
65
DT 3
procedir immediatament en la forma prevista per lapartat 2 de larticle 148, sempre que ho acordin aix, per majoria absoluta, els rgans preautonmics collegiats superiors, els quals hauran de comunicar-ho al Govern. El projecte dEstatut ser elaborat dacord amb all que estableix larticle 151, nmero 2, a convocatria de lrgan collegiat preautonmic. Tercera La iniciativa del procs autonmic per part de les corporacions locals o dels seus membres, prevista per lapartat 2 de larticle 143, sentn que s diferida, amb tots els seus efectes, fins a la celebraci de les primeres eleccions locals sota la vigncia de la Constituci. Quarta 1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seva incorporaci al Consell General Basc o al rgim autonmic basc que el substitueixi, en lloc del que estableix larticle 143 de la Constituci, la iniciativa correspon a lrgan foral competent, el qual adoptar la seva decisi per majoria dels membres que el componen. Per tal que la dita iniciativa sigui vlida, caldr, a ms, que la decisi de lrgan foral competent sigui ratificada per un referndum convocat expressament a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vlids emesos. 2. Si la iniciativa no reeixs, noms es podr tornar a produir en un altre perode de mandat de lrgan foral competent, i, en qualsevol cas, quan hagi transcorregut el termini mnim que estableix larticle 143. Cinquena Les ciutats de Ceuta i melilla podran constituir-se en comunitats autnomes en el cas que ho decideixin aix els seus respectius ajuntaments, per mitj dun acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i, si ho autoritzen les Corts Generals, mitjanant una llei orgnica, en els termes previstos per larticle 144. sisena Si es trameten a la Comissi de Constituci del Congrs diversos projectes dEstatut, seran dictaminats per lordre en qu hi haguessin entrat, i el termini de dos mesos a qu es refereix larticle 151 comenar a comptar des que la Comissi acabi lestudi del projecte o projectes de qu successivament hagi conegut.
66
DIsPosICIons TransITrIEs
DT 9
setena Els organismes provisionals autonmics es consideraran dissolts en els casos segents: a) Una vegada hagin estat constituts els rgans que estableixin els estatuts dautonomia aprovats conformement a aquesta Constituci. b) En cas que la iniciativa del procs autonmic no arribs a reeixir per tal com no compls els requisits previstos a larticle 143. c) Si lorganisme no hagus exercit el dret que li reconeix la disposici transitria primera dins el termini de tres anys. Vuitena 1. Desprs de lentrada en vigor de la present Constituci les cambres que lhan aprovada assumiran les funcions i les competncies que shi assenyalen respectivament per al Congrs i per al Senat, sense que en cap cas el seu mandat sestengui ms enll del 15 de juny de 1981. 2. A efecte del que estableix larticle 99, la promulgaci de la Constituci es considera com a supsit constitucional en el qual s procedent daplicar-lo. A aquest efecte, a partir de la dita promulgaci sobrir un perode de trenta dies per a laplicaci del que disposa el dit article. Durant aquest perode, lactual president del Govern, que assumir les funcions i les competncies que la Constituci estableix per a aquest crrec, podr optar per usar de la facultat que li reconeix larticle 115 o b donar pas, amb la seva dimissi, a laplicaci del que estableix larticle 99; en aquest darrer cas restar en la situaci prevista en lapartat 2 de larticle 101. 3. En cas de dissoluci, dacord amb el que preveu larticle 115 i si no shagus produt legalment all que preveuen els articles 68 i 69, caldr aplicar a les eleccions les normes vigents anteriorment, amb les niques excepcions que en all que fa referncia a inelegibilitats i incompatibilitats saplicar directament all que preveu lincs segon de la lletra b de lapartat 1 de larticle 70 de la Constituci i el que aquesta mateixa disposa respecte a ledat de votar i el que estableix larticle 69.3. novena Als tres anys dhaver estat elegits per primera vegada els membres del Tribunal Constitucional es designar per sorteig un grup de qua67
DD
tre membres de la mateixa procedncia electiva que hagin de cessar i ser renovats. A aquest nic efecte, es consideraran agrupats com a membres de la mateixa procedncia els dos designats a proposici del Govern i els dos que procedeixen de la formulada pel Consell General del Poder Judicial. Desprs dun segon perode de tres anys es renovar pel mateix procediment un dels dos grups no afectats pel sorteig anterior. Des daquell moment la renovaci sajustar al que estableix el nmero 3 de larticle 159. DISPOSICI DEROGATRIA 1. Resta derogada la Llei 1/1977, del 4 de gener, per a la Reforma Poltica, i, en la mesura que no fossin ja derogades per aquesta llei, la de Principios del movimiento Nacional, del 17 de maig de 1958; el Fuero de los Espaoles, del 17 de juliol de 1945; el Fuero del Trabajo, del 9 de mar de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes, del 17 de juliol de 1942; la Ley de Sucesin en la Jefatura del Estado, del 26 de juliol de 1947, modificades totes per la Llei orgnica de lEstat del 10 de gener de 1967, i de la mateixa manera aquesta darrera i la del Referndum Nacional, del 22 doctubre de 1945. 2. En la mesura que pogus conservar alguna vigncia, es considera derogada definitivament la Llei del 25 doctubre de 1839 en all que pogus afectar les provncies dlaba, Guipscoa i Biscaia. De la mateixa forma es considera derogada definitivament la Llei del 21 de juliol de 1876. 3. Aix mateix queden derogades totes les disposicions que soposin al que estableix aquesta Constituci. DISPOSICI FINAL Aquesta Constituci entrar en vigor el mateix dia que en sigui publicat el text oficial al butllet oficial de lEstat. Ser publicada tamb en les altres llenges dEspanya.
68
NDEx ANALTIC
A
abanderament de vaixells s competncia exclusiva de lEstat 149.1.20 abdicaci de la Corona Sha de resoldre amb una llei orgnica 57.5 acadmies
Vegeu Reials Acadmies
accs a la funci pblica Es regula per llei 103.3 a les funcions i als crrecs pblics s un dret de tot ciutad 23.2 acci del Govern s controlada per les Corts Generals 66.2 s dirigida pel president 98.2 popular Els ciutadans la poden exercir 125
69
nDE x analTIC DE la Cons TITuCI
urbanstica En les plusvlues que generi la dels ens pblics hi ha de participar la comunitat 47 acords de cooperaci entre comunitats autnomes Requereixen lautoritzaci de les Corts 145.2 de les cambres
Vegeu majoria; qurum
internacionals Els que Espanya ratifica sobre drets i llibertats fonamentals sn criteri interpretatiu dels preceptes constitucionals 10.2 Els que vetllen pels drets dels infants determinen el nivell de protecci a la infncia 39.4
Vegeu tamb tractats internacionals
acreditament dambaixadors Correspon al rei 63.1 actes administratius Principis per qu es regeixen 103.1 La llei en regula el procediment 105.c Els tribunals en controlen la legalitat 106.1 de diputats i de senadors No es poden acumular 67.1 Llur validesa s sotmesa al control judicial 70.2 de terrorisme No sn delictes poltics 13.3 Poden comportar la suspensi de drets 55.2 del rei Condici per a llur validesa 56.3; 64.1; 65.2 En sn responsables els qui els referenden 64.2 activitat econmica Shi reconeix la iniciativa pblica 128.2 Actuaci que hi tenen els poders pblics 130 LEstat la pot planificar per llei 131
70
N DE x ANALTIC DE LA C ONSTITUCI
Les bases i la coordinaci de la planificaci daquesta sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.13 actuacions dofici El ministeri Fiscal pot fer-ne 124.1 judicials Sn pbliques 120.1 acusaci Tothom t dret a sser informat de la formulada contra ell 24.2 Iniciativa de la plantejada contra els membres del Govern per traci 102.2 Administraci ttol IV autnoma El control de la seva activitat s exercit per la jurisdicci contenciosa administrativa 153.c Es coordina, si escau, amb la de lEstat 154 civil No pot imposar sancions privatives de llibertat 25.3 No hi pot haver tribunals dhonor en el seu mbit 26 s dirigida pel Govern 97 de justcia Els danys causats pel seu funcionament anormal donen dret a indemnitzaci 121 Estatut jurdic del seu personal 122.1 Els ciutadans hi poden participar 125 s competncia exclusiva de lEstat 149.1.5 Organitzaci que pren en les comunitats autnomes 152.1; DA 4
Vegeu tamb justcia
de lEstat sser-ne alt crrec s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.b En les comunitats autnomes, la dirigeix un delegat del Govern, que la coordina, si escau, amb lautnoma 154 local
Vegeu eleccions; illes; municipis; provncia 71
militar s dirigida pel Govern 97 pblica Objecte 103.1 Principis dactuaci 103.1 rgans 103.2 Control judicial 106.1 Responsabilitat 106.2; 149.1.18 Obligacions financeres i despeses 133.4 Competncies de lEstat en la seva ordenaci bsica 149.1.18 Les comunitats autnomes poden introduir especialitats en el procediment com daquesta 149.1.18 administrats Han de tenir un tractament com 149.1.18 advocats Tothom t el dret a sser defensat i assistit per un 17.3; 24.2 El dret a tenir-ne la defensa i lassistncia pot sser susps en determinats supsits 55 Poden sser nomenats membres del Consell General del Poder Judicial 122.3 Poden sser nomenats membres del Tribunal Constitucional 159.2 aeronaus La matriculaci daquestes s competncia exclusiva de lEstat 149.1.20 aeroports Les comunitats autnomes poden assumir competncies en els esportius i els que no acompleixin activitats comercials 148.1.6 Els dinters general sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.20 afers dEstat El rei nha dsser informat 62.g pblics Els ciutadans tenen dret a participar-hi 23.1
72
agricultura Els poders pblics hi tenen una actuaci especial 130.1 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.7 agrupacions de municipis Determinen la provncia 141.1 Sen poden crear altres que la provncia 141.3 Els estatuts poden crear circumscripcions prpies per mitj daquestes 152.3 aiges interiors
Vegeu pesca
minerals i termals Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.10 ajuntaments Els corresponen el govern i ladministraci dels municipis 140 Els de Ceuta i melilla tenen la iniciativa autonmica DT 5 laba Resta derogada la Llei del 25 doctubre de 1839 en all que la pugui afectar DD 2 alarma
Vegeu estat dalarma
alcaldes
Vegeu batlles
alteraci de lordre pblic s lnic motiu per qu es poden prohibir reunions i manifestacions en llocs de trnsit pblic 21.2 dels lmits provincials Ha dsser aprovada per les Corts Generals 141.1 dels termes municipals Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.2
73
alumnes Intervenen en el control i en la gesti dels centres docents 27.7 ambaixadors Sn acreditats pel rei 63.1 ampliaci de competncies Procediment per a la de les comunitats autnomes 148.2 aptrides Poden gaudir del dret dasil 13.4 aplicaci de les normes jurdiques Les regles que shi refereixen sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 aprofitaments forestals Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.8 La legislaci bsica daquests s competncia exclusiva de lEstat 149.1.23
Vegeu tamb espais forestals
hidrulics Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.10 Competncies que hi t lEstat 149.1.22 aqicultura Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.11 aranzels
Vegeu rgim duaner i aranzelari
arbitrarietat dels poders pblics Sen garanteix la interdicci 9.3 Armada s un dels constituents de les Forces Armades 8.1 armes Cal que no nhi hagi perqu es reconegui el dret de reuni 21.1 Llur rgim de producci, comer, tinena i s s competncia exclusiva de lEstat 149.1.26
74
art
Vegeu creaci literria, artstica, cientfica i tcnica; patrimoni artstic; patrimoni cultural; patrimoni histric
artesania Els poders pblics hi tenen una actuaci especial 130.1 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.14 arxiplag
Vegeu illes
canari Requisit per a modificar-ne el rgim econmic i fiscal DA 3 arxius administratius La llei hi ha de regular laccs dels ciutadans 105.b de titularitat estatal Competncies que hi t lEstat 149.1.28 asil
Vegeu dret dasil
assegurances Les bases de lordenaci daquestes sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.11 assemblees de parlamentaris Es constitueixen per a elaborar un projecte destatut dautonomia en determinades condicions diniciativa 151.2.1; DT 2 Aproven el projecte destatut elaborat i trameten una delegaci a la Comissi Constitucional 151.2.2 legislatives de les comunitats autnomes Incompatibilitats de llurs membres 67.1 Designen senadors 69.5 Tenen iniciativa legislativa davant els rgans de lEstat 87.2 Elegeixen el president del consell de govern 152.1 El president i el consell de govern tenen responsabilitat poltica davant seu 152.1 Sistema delecci 152.1 Sn legitimades per a interposar recurs dinconstitucionalitat 162.1.a
75
que elaboren un projecte dEstatut Composici 146 assignacions Els diputats i els senadors nhan de percebre una, fixada per la cambra respectiva 71.4 Les transferides a crrec dels pressupostos generals de lEstat sn un recurs financer de les comunitats autnomes 157.1.c En els pressupostos generals de lEstat sen pot establir una a les comunitats autnomes tenint en compte determinades condicions 158.1 assistncia dadvocat s un dret dels detinguts 17.3; 24.2 Pot sser suspesa en determinats supsits 55 social Els poders pblics lhan de garantir per mitj de la Seguretat Social 41 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.20 associacions Sen reconeix el dret 22.1 Illegalitat 22.2 Registre 22.3 Dissoluci i suspensi 22.4 Sn prohibides les secretes i les paramilitars 22.5 Sn instruments de participaci ciutadana en el procediment delaboraci de les disposicions administratives 105.a empresarials Contribueixen a la defensa i a la promoci dels interessos econmics i socials que els sn propis 7
Vegeu tamb organitzacions empresarials
professionals Una llei ha de regular la dels jutges, magistrats i fiscals 127.1 assumptes
Vegeu afers 76
atemptats contra el patrimoni histric, cultural i artstic Sn sancionats per la llei penal 46 contra linters general dEspanya El Govern pot prendre mesures contra la comunitat autnoma que en cometi 155.1 atur
Vegeu desocupaci
audincia La llei ha de regular la dels ciutadans en lelaboraci de les disposicions administratives 105.a La llei ha de regular la de linteressat en els actes administratius 105.c pblica
Vegeu sentncies judicials
territorial Regulaci en les comunitats autnomes on en resideix ms duna DA 4 augment de la despesa pblica Ha dsser aprovat per llei 134.5 dels crdits Les proposicions o esmenes que en comportin han dobtenir la conformitat del Govern 134.6 autogovern Les provncies limtrofes amb caracterstiques comunes hi poden accedir 143.1; 151.2.1 Lorganitzaci de les institucions que lexerceixen sn competncia de la comunitat autnoma respectiva 148.1.1 autonomia Es reconeix la de les universitats 27.10 Els municipis, les provncies i les comunitats autnomes en gaudeixen 137 Es garanteix la dels municipis 140 Les comunitats autnomes en gaudeixen de financera 156.1 Iniciativa dels territoris dotats dun rgim provisional dautonomia DT 1; DT 2
Vegeu tamb comunitats autnomes; dret a lautonomia; Estatut dautonomia 77
B
Balears
Vegeu illes
banca Les bases dordenaci daquesta sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.11 bandera dEspanya Colors 4.1 Les comunitats autnomes lhan dutilitzar juntament amb la prpia 4.2 de les comunitats autnomes Els estatuts en poden reconixer de prpies 4.2 Shan dutilitzar juntament amb la dEspanya 4.2 bandes armades
Vegeu suspensi de drets i llibertats
bases de lordenaci del crdit, la banca i les assegurances Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.11 de lorganitzaci militar Una llei orgnica les ha de regular 8.2 de la planificaci general de lactivitat econmica Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.13 de la sanitat Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.16 de les obligacions contractuals Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 del rgim jurdic de les administracions pbliques Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.18 del rgim miner i energtic Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.25 per al trasps de serveis a les comunitats autnomes Determinen el marc competencial daquestes 147.2.d
Vegeu tamb legislaci bsica; normes bsiques 78
batlles Integren els ajuntaments 140 beneficis fiscals Els que afecten els tributs de lEstat shan destablir per llei 133.3 Limport dels que afecten els tributs de lEstat sha de consignar en els pressupostos generals de lEstat 134.2 benestar general Lactivitat dels organismes pblics que lafecta ha de comptar amb la participaci dels interessats 129.1 bns El fet que perillin pot sser motiu de prohibici de reunions i de manifestacions pbliques 21.2 Ning no pot sser privat dels seus sin per causa dutilitat pblica 33.3 Els particulars han dsser indemnitzats si llurs bns o drets sn lesionats a causa del funcionament dels serveis pblics 106.2 No sen pot obstaculitzar la lliure circulaci pel territori espanyol 139.2; 157.2 Les comunitats autnomes no poden gravar els situats fora de llur territori 157.2 comunals La llei nha de regular el rgim jurdic 132.1 de domini pblic La llei nha de regular el rgim jurdic 132.1 Determinaci dels de carcter estatal 132.2 biblioteques Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.15 Competncies que hi t lEstat 149.1.28 Biscaia Resta derogada la Llei del 25 doctubre de 1839 en all que la pugui afectar DD 2 Boletn Oficial del Estado Publica les sentncies del Tribunal Constitucional 164.1 La Constituci entra en vigor el dia que shi publica DF
79
C
cabildo s una forma administrativa prpia de cada illa dun arxiplag 141.4 cables aeris i submarins Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.21
Vegeu tamb transport per cable
caa Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.11 calamitat pblica Els deures dels ciutadans en aquest supsit es poden regular per llei 30.4 cambres de les Corts Generals Causes dinelegibilitat i incompatibilitats dels seus membres 67.1; 70.1 Convocatria reglamentria 67.3 Acabament del mandat 68.4; 69.6 Donen lautoritzaci per a inculpar o processar llurs membres 71.2 Estatut de llur personal 72.1 Pressupostos 72.1 Reglaments 72.1; 72.2 Elecci de presidents i de meses 72.2 Sessions conjuntes 72.2; 74.1 Perodes ordinaris de sessions 73.1 Sessions extraordinries 73.2 Procediment especial per a adoptar determinades decisions 74.2 Funcionen en Ple i per comissions 75.1 Poden delegar la funci legislativa a les comissions 75.2; 75.3 Poden nomenar comissions dinvestigaci 76.1 Cal comparixer-hi si ho requereixen 76.2 Poden rebre peticions 77 Tenen Diputaci Permanent 78 Requisits per a adoptar acords 79.1; 79.2 Les sessions plenries tenen carcter pblic 80 Poden requerir el pronunciament del Tribunal Constitucional en matria de tractats 95.2
80
Dissoluci 99.5; 115; 168.1 Podran requerir la presncia i la informaci del Govern 109; 110 Interpellacions i preguntes al Govern 111 Convocatria automtica en determinats supsits 116.5 Assumeixen funcions a lentrada en vigor de la Constituci DT 8.1
Vegeu tamb Congrs dels Diputats; Corts Generals; diputats; senadors; Senat
canals Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.10 Canries

Vegeu arxiplag canari; illes
candidat a president del Govern s proposat pel rei 62.d ; 99.1; 99.4 Ha dexposar el seu programa davant el Congrs dels Diputats 99.2 El Congrs dels Diputats li pot denegar la confiana 99.3; 99.4; 99.5 El Congrs dels Diputats li pot atorgar la confiana 99.3; 114.2 Cal inclouren un en la moci de censura 113.2 canvi
Vegeu sistema monetari
cap de lEstat
Vegeu rei
capacitat s un principi determinant per a laccs a la funci pblica 103.3 capital de lEstat Ho s la vila de madrid 5 crrecs pblics Els ciutadans tenen dret a accedir-hi 23.2 Ocupar-ne determinats de lAdministraci de lEstat s causa dinelegibilitat i incompatibilitat de diputats i senadors 70.1.b carreteres Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.5 Casa del Rei
Vegeu rei 81
castell s la llengua oficial de lEstat 3.1 Hi ha el deure de conixer-lo i el dret dusar-lo 3.1
Vegeu tamb llenges espanyoles
catstrofes Els deures dels ciutadans en aquest supsit es poden regular per llei 30.4 censura prvia No es pot usar per a restringir els drets dexpressi i dopini 20.2 centres docents Els poders pblics en creen 27.5 Llibertat de crear-ne 27.6 Els professors, els pares i els alumnes intervenen en el control i la gesti dels sostinguts per lAdministraci 27.7 Reben ajut dels poders pblics 27.9 cessaci del Govern Es produeix per dimissi del seu president 101.1
Vegeu tamb dimissi del Govern; remoci del president del Govern
Ceuta s representada per un diputat 68.2 Elegeix senadors 69.4 Es pot constituir en comunitat autnoma DT 5 cincia Els poders pblics la promouen 44.2
Vegeu tamb creaci literria, artstica, cientfica i tcnica
circulaci de bns
Vegeu llibertat de circulaci
de mercaderies
Vegeu llibertat de circulaci
de persones
Vegeu dret de circulaci; llibertat de circulaci
de serveis
Vegeu llibertat de circulaci 82
de vehicles de motor s competncia exclusiva de lEstat 149.1.21 circumscripci electoral En les eleccions a les Corts Generals ho s la provncia 68.2; 68.3; 69.2 En les eleccions al Senat a les provncies insulars, ho s cada illa 69.3 En les eleccions al Senat a Ceuta i melilla, ho s cada poblaci 69.4 territorial Els estatuts en poden establir de prpies 152.3
Vegeu tamb agrupacions de municipis; divisi territorial
ciutadans Sn subjectes a la Constituci 9.1 Tenen dret a participar en els assumptes pblics 23.1 Poden accedir a funcions i a crrecs pblics 23.2; 103.3 Han dsser escoltats en el procediment delaboraci de disposicions administratives 105.a Tenen accs als arxius i als registres administratius 105.b clusula de conscincia
Vegeu dret a la clusula de conscincia
collegis professionals La llei nha de regular el rgim jurdic 36 comandament suprem de les Forces Armades Correspon al rei 62.h comer exterior s competncia exclusiva de lEstat 149.1.10 interior Ha dsser regulat per llei 51.3 Comissi Constitucional del Congrs Examina els projectes destatut dautonomia 151.2.2 Si shi acumulen diversos projectes dEstatut, els dictamina per lordre en qu han entrat DT 6
83
mixta Congrs - senat Es constitueix quan no hi ha acord entre ambdues cambres sobre decisions concernents a determinades disposicions constitucionals 74.2 comissions Constitueixen una de les formes de treball de les cambres 75.1 dinvestigaci El Congrs i el Senat en poden nomenar per a afers dinters pblic 76.1 legislatives permanents Els pot sser delegada la funci legislativa, excepte en determinades matries 75.2; 75.3 compareixena davant les cambres s obligatria a requeriment daquestes 76.2 competncies Les que corresponen a una comunitat autnoma han de constar en el seu Estatut 147.2.d Determinaci de les que poden assumir les comunitats autnomes 148 Les que no sn atribudes a lEstat poden correspondre a les comunitats autnomes 149.3 Les que no sn assumides per lestatut dautonomia corresponen a lEstat 149.3 dexecuci Les comunitats autnomes en poden tenir en legislaci laboral 149.1.7 Les comunitats autnomes en poden tenir en els serveis de la Seguretat Social 149.1.17 Les comunitats autnomes en poden tenir de les normes bsiques del rgim de premsa, rdio i televisi 149.1.27 exclusives Determinaci de les que t lEstat 149.1 En les que no sn atribudes a les comunitats autnomes les normes de lEstat prevalen sobre les de les comunitats 149.3 Les Corts poden atribuir el desenvolupament legislatiu de les estatals a les comunitats autnomes per mitj duna llei orgnica 150.1 LEstat pot transferir-ne o delegar-ne de prpies a les comunitats autnomes 150.2
84
Compte general de lEstat En fa lexamen el Tribunal de Comptes per delegaci de les Corts 136.1 comunicacions Sen garanteix el secret 18.3 Sen pot suspendre el secret en determinats supsits 55 Llur rgim general s competncia exclusiva de lEstat 149.1.21
Vegeu tamb correus; telecomunicacions
comunitats autnomes Les llenges respectives hi poden sser oficials 3.2 Poden tenir banderes i ensenyes prpies 4.2 Designen senadors 69.5 Els decrets llei del Govern no poden afectar llur rgim 86.1 Tenen iniciativa legislativa davant el Congrs dels Diputats 87.2 Poden sser requerides a prestar informaci i ajut a les cambres 109 Subministren previsions per als projectes de planificaci 131.2 Poden establir tributs 133.2; 157.2 Gestionen llurs interessos 137 Les diferncies entre llurs estatuts no poden implicar privilegis 138.2 Procediment per a constituir-se 143; 144; 151; DT 2 No poden federar-se 145.1 Rgim de cooperaci entre elles 145.2 Lestatut dautonomia en fa constar la denominaci 147.2.a Lestatut dautonomia en fa constar la delimitaci del territori 147.2.b Lestatut dautonomia en fa constar les institucions 147.2.c Lestatut dautonomia en fa constar les competncies assumides 147.2.d Competncies que poden assumir 148 Competncies que lEstat els ha de respectar en lexercici de les seves competncies exclusives 149.1.6; 149.1.7; 149.1.8; 149.1.17; 149.1.18; 149.1.19; 149.1.21; 149.1.22; 149.1.23; 149.1.24; 149.1.27; 149.1.28; 149.1.29; 149.2; 149.3; 150 Supsits en qu hi pot prevaler el dret estatal 149.3 Supsits en qu el dret estatal hi s supletori 149.3 Poden sser facultades per a dictar normes en matries de competncia estatal 150.1 LEstat els pot transferir o delegar facultats prpies 150.2
85
LEstat pot dictar lleis dharmonitzaci de llurs disposicions normatives 150.3 Organitzaci institucional bsica de les constitudes per iniciativa especial 152.1 Organitzaci judicial 152.1 Poden tenir circumscripcions territorials prpies 152.3 Control de lactivitat de llurs rgans 153 Llur Administraci es pot coordinar amb la de lEstat 154 Conseqncies dincomplir llurs obligacions constitucionals i legals o datemptar contra linters general dEspanya 155 Tenen autonomia financera 156.1 Recursos econmics 156; 157.1; 158 Regulaci de llur collaboraci financera amb lEstat 156.2; 157.3 Sn destinatries del fons de compensaci interterritorial 158.2 La coneixena de llurs conflictes de competncia amb lEstat i amb altres comunitats autnomes competeix al Tribunal Constitucional 161.1.c El Govern pot impugnar llurs disposicions davant el Tribunal Constitucional 161.2 Poden interposar el recurs dinconstitucionalitat 162.1.a Ordenaci de les audincies territorials en llur mbit DA 4 Ceuta i melilla shi poden constituir DT 5
Vegeu tamb assemblees legislatives de les comunitats autnomes; competncies; consell de govern duna comunitat autnoma; Estatut dautonomia; iniciativa del procs autonmic; president duna comunitat autnoma
concessions administratives La legislaci bsica daquestes s competncia exclusiva de lEstat 149.1.18 condecoracions Correspon al rei de concedir-ne 62.f condemnats Gaudeixen dels drets fonamentals i daltres 25.2 confederacions de sindicats
Vegeu sindicats 86
confessi de culpabilitat Ning no pot sser obligat a fer-ne 24.2 confessions religioses No poden tenir carcter estatal 16.3 LEstat hi mant relacions de cooperaci 16.3
Vegeu tamb Esglsia catlica
confiana
Vegeu candidat a president del Govern; president del Govern; qesti de confiana
confiscaci No s a labast del sistema tributari 31.1 conflictes collectius Es reconeix el dret a adoptar-ne 37.2; 55.1 de competncies Els relatius a competncies financeres poden sser regulats per una llei orgnica 157.3 El Tribunal Constitucional hi s competent 161.1.c de normes Les normes per a resoldrels sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 Hi prevalen les normes de lEstat en tot all que no s competncia autonmica exclusiva 149.3 Congrs dels Diputats Funcions del president 64.1; 72.2; 72.3 Elecci 68 Composici 68.1 Dissoluci 68.4; 99.5; 115; 116.5; 168.1 Convocatria del Congrs electe 68.6 El seu president presideix les sessions conjuntes de les dues cambres 72.2 Pot nomenar comissions dinvestigaci 76.1 Cal la majoria absoluta perqu aprovi lleis orgniques 81.2 Debat i vota els decrets llei 86.2 T iniciativa legislativa 87.1
87
Potestat legislativa 88; 89; 90 Autoritza a convocar un referndum 92.2 Procediment de la votaci dinvestidura 99 El president del Govern hi planteja la qesti de confiana 112; 114.1 Pot adoptar moci de censura 113; 114.2 Autoritza la prrroga de lestat dalarma 116.2 Autoritza lestat dexcepci 116.3 Declara lestat de setge 116.4 No pot sser dissolt mentre hi hagi declarats els estats dalarma, dexcepci o de setge 116.5 Funcions de la seva Comissi Constitucional 151.2.2; DT 6 Proposa el nomenament de quatre membres del Tribunal Constitucional 159.1
Vegeu tamb cambres; Corts Generals; diputats
cnjuges La llei nha de regular els drets i els deures 32.2 Consell dEstat s lrgan consultiu suprem del Govern 107 Dictamina pel que fa al control pel Govern de lexercici de les funcions delegades a les comunitats autnomes 153.b de ministres Aprova els decrets 62.f Aprova els projectes de llei 88 Delibera sobre el plantejament de la qesti de confiana 112 Delibera sobre la dissoluci de les cambres 115.1 Declara els estats dalarma i dexcepci 116.2; 116.3 Proposa de declarar lestat de setge 116.4
Vegeu tamb Govern
General del Poder judicial Estatut i rgim dincompatibilitats 122.2 Funcions 122.2 Llei orgnica 122.2 s lrgan de govern del poder judicial 122.2 Composici 122.3
88
Proposa el nomenament del president del Tribunal Suprem 123.2 s escoltat per al nomenament del fiscal general de lEstat 124.4 Proposa el nomenament de dos membres del Tribunal Constitucional 159.1 consell de govern duna comunitat autnoma Ha dsser configurat pels estatuts dautonomia 152.1 Pot interposar recurs dinconstitucionalitat 162.1.a insular s una forma administrativa prpia de cada illa dun arxiplag 141.4 obert La llei ha de regular les condicions en qu pot sser procedent 140 conservatoris de msica Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.15 consort de la reina No pot assumir funcions constitucionals 58 Pot exercir la regncia 58; 59 Constituci s aprovada per les Corts i ratificada pel poble espanyol prembul Reconeix el dret a lautonomia de les nacionalitats i les regions 2 Els partits poltics lhan de respectar 6 Les associacions empresarials i els sindicats lhan de respectar 7 Les Forces Armades tenen la missi de defensar-la 8.1 Els ciutadans i els poders pblics hi resten subjectes 9.1 Principis jurdics que garanteix 9.3 Es pot atribuir a organitzacions internacionals lexercici de competncies que en deriven 93 Cal revisar-la si es conclouen tractats internacionals amb estipulacions que hi sn contrries 95 Procediment per al cas que les comunitats autnomes la incompleixin 155.1 Empara i respecta els drets histrics dels territoris forals DA 1 Resten derogades les disposicions que shi oposen DD 3 Sha de publicar en el Boletn Oficial del Estado DF
89
Dia dentrada en vigor DF

Vegeu tamb constitucionalitat; recurs dinconstitucionalitat; reforma constitucional; Tribunal Constitucional
constitucionalitat El Tribunal Constitucional la controla pel que fa a les normes amb rang de llei 153.a ; 161
Vegeu tamb recurs dinconstitucionalitat; Tribunal Constitucional
consulta popular Lautoritzaci per a convocar-la per via de referndum s competncia exclusiva de lEstat 149.1.32
Vegeu tamb referndum
prvia Cal que el rei la faci amb els grups poltics per a proposar un candidat a la Presidncia del Govern 99.1 consumidors Els poders pblics nhan de garantir la defensa i la protecci 51.1 Els poders pblics nhan de promoure la informaci i leducaci i fomentar-ne lorganitzaci 51.2 contractes administratius La legislaci bsica sobre aquests s competncia exclusiva de lEstat 149.1.18
Vegeu tamb obligacions contractuals
contribucions Les comunitats autnomes en poden disposar de prpies 157.1.b convalidaci dels decrets llei El Congrs shi ha de pronunciar expressament 86.2 convenis collectius La llei nha de garantir el dret 37.1 entre comunitats autnomes Shan de preveure en llurs estatuts o requereixen lautoritzaci de les Corts 145.2
90
internacionals
Vegeu acords internacionals; tractats internacionals
convertibilitat
convivncia Voluntat de garantir-la democrticament prembul convocatria

Vegeu cambres; Congrs dels Diputats; referndum
cooperaci entre comunitats autnomes Els acords requereixen lautoritzaci de les Corts 145.2 cooperatives
Vegeu societats cooperatives
coordinaci s un principi dactuaci de lAdministraci 103.1; 103.2 La de lAdministraci de lEstat amb ladministraci de les comunitats autnomes lexerceix el delegat del Govern 154 Corona dEspanya ttol II
Vegeu abdicaci de la Corona; Corts Generals; Joan Carles I de Borb; matrimoni; rei; renncies a la Corona
corporacions locals Poden establir tributs 133.2 Tenen iniciativa en el procs autonmic 143.2; DT 1 Les comunitats autnomes poden assumir funcions que shi relacionen 148.1.2 correus Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.21 Corts Generals ttol III Aproven la Constituci prembul Designen el Defensor del Poble 54 Tenen intervencions amb relaci a la Corona 57.3; 57.4; 57.5; 59.2; 59.3; 60.1; 61.1 Autoritzen el rei a declarar la guerra o a fer la pau 63.3 Sn formades pel Congrs i el Senat 66.1
91
Competncies generals 66.2 Controlen lacci de govern 66.2 Tenen potestat legislativa 66.2; 81; 82; 83; 84; 85; 86; 87; 88; 89; 90 Sn inviolables 66.3 Els seus membres no sn lligats per mandat imperatiu 67.2 Reglament 72.2 Adopci de decisions en determinats casos 74.2 Poden fer delegacions legislatives al Govern 82 Poden tramitar decrets llei com a projectes de llei 86.3 Competncies relatives als tractats internacionals 93; 94; 95.2 Relacions amb el Govern ttol V Aproven els pressupostos de lEstat 134.1 Competncies amb relaci als convenis i acords de cooperaci entre comunitats autnomes 145.2 Apreciaci de la necessitat de dictar una llei dharmonitzaci 150.3
Vegeu tamb cambres; Congrs dels Diputats; diputats; senadors; Senat
cosa jutjada Les sentncies judicials no en perden el valor per declaraci dinconstitucionalitat duna norma 161.1.a Les sentncies del Tribunal Constitucional en tenen el valor lendem dhaver estat publicades 164.1 cossos de seguretat
Vegeu forces de seguretat
costes La illuminaci ns competncia exclusiva de lEstat 149.1.20

Vegeu tamb zona maritimoterrestre
creaci literria, artstica, cientfica i tcnica s un dret reconegut i protegit 20.1.b credencials La validesa de les de diputats i senadors s sotmesa al control judicial 70.2
Vegeu tamb ambaixadors 92
crdit El Govern ha dsser autoritzat per a contreuren 135.1 Lestabliment de les bases per a ordenar-lo s competncia exclusiva de lEstat 149.1.11 Pot sser un recurs financer de les comunitats autnomes 157.1.e creences No es pot obligar ning a declarar-les 16.2 Els poders pblics han de tenir en compte les religioses 16.3 culpabilitat
Vegeu dret a no confessar-se culpable
cultura Voluntat de promouren el progrs prembul Els condemnats a penes de pres tenen dret a accedir-hi 25.2 s promoguda pels poders pblics 44.1 La joventut hi ha de participar 48 Shan datendre els problemes que presenta per a la tercera edat 50 Les comunitats autnomes poden assumir competncies per a fomentar-la 148.1.17 El seu servei s un deure de lEstat 149.2 cultures dels pobles dEspanya Voluntat de protegir-les prembul
D
decisions poltiques Les de transcendncia especial poden sser sotmeses a referndum 92.1 declaraci El detingut no pot sser obligat a fer-ne 17.3; 55 Ning no pot sser obligat a fer-ne cap contra si mateix 24.2 dinconstitucionalitat La duna llei nafecta la jurisprudncia per no el valor de cosa jutjada de la sentncia que shi hagi basat 161.1.a T plens efectes davant tothom 164.1
93
de guerra Correspon de fer-la al rei 63.3 de poltica general Pot sser objecte duna qesti de confiana 112 Declaraci universal de drets humans s regla interpretativa de les normes relatives als drets i a les llibertats constitucionals 10.2 decrets El rei expedeix els acordats en Consell de ministres 62.f legislatius Ttol que reben les disposicions que contenen legislaci delegada 85
Vegeu tamb delegaci legislativa
llei s la forma que prenen les disposicions legislatives provisionals que el Govern pot dictar en cas de necessitat urgent i extraordinria 86.1 No poden afectar determinades matries 86.1 Han dsser sotmesos a la convalidaci o la derogaci del Congrs en un termini de trenta dies 86.2 Les Corts poden tramitar-los com a projectes de llei urgents abans de la ratificaci 86.3 defensa s una missi de les Forces Armades 8.1 s un deure dels espanyols 30.1 s dirigida pel Govern 97 En all que lafecta, no hi pot haver accs dels ciutadans als arxius i als registres administratius 105.b s competncia exclusiva de lEstat 149.1.4 prpia Tothom hi t dret en el procs judicial 24.2 Defensor del Poble Una llei orgnica nha de regular la instituci 54 Exercir-ne el crrec s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.c s legitimat per a interposar recursos dinconstitucionalitat i dempara 162.1.a ; 162.1.b
94
delegaci de facultats LEstat en pot fer a les comunitats autnomes en matries de la seva titularitat 150.2; 153.b de la potestat legislativa Les cambres la poden fer a les comissions legislatives permanents 75.2; 75.3 legislativa Les Corts la poden fer al Govern sobre determinades matries 82.1 Sha de fer mitjanant una llei de bases 82.2 Condicions 82.3; 82.4; 82.5; 82.6; 83 quan s vigent el Govern pot oposar-se a les propostes que hi siguin contrries 84 Sen fa el desplegament mitjanant decrets legislatius 85 delegat El Govern en nomena un per a dirigir lAdministraci de lEstat en una comunitat autnoma 154 delictes Les associacions que en tinguin com a mitj o finalitat sn illegals 22.2 Shi aplica el principi de legalitat 25.1 En all que nafecta la indagaci, no hi pot haver accs als arxius i als registres administratius 105.b En les funcions dindagar-los, la policia judicial depn dels jutges, dels tribunals i del ministeri Fiscal 126 contra la seguretat de lEstat Requisits per a acusar-ne els membres del Govern 102.2 flagrants Sn causa de poder entrar en el domicili 18.2 Sn causa de poder detenir diputats o senadors 71.2 poltics Resten exclosos de lextradici 13.3 delinqents En les funcions de descobrir-los, la policia judicial depn dels jutges, els tribunals i el ministeri Fiscal 126
95
dependncia jerrquica s un principi de funcionament del ministeri Fiscal 124.2 derogaci Sen fa de determinades lleis DD desafectaci de bns comunals Ha dsser regulada per llei 132.1 de bns de domini pblic Ha dsser regulada per llei 132.1 descans Els poders pblics lhan de garantir 40.2 descentralitzaci s un principi dactuaci de lAdministraci 103.1 desconcentraci s un principi dactuaci de lAdministraci 103.1 desenvolupament econmic Els poders pblics lhan datendre 130.1 LEstat el pot planificar 131.1 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.13
Vegeu tamb activitat econmica; economia; planificaci econmica; poltica econmica nacional
desequilibris econmics Un fons de compensaci es destina a corregir els de carcter interterritorial 158.2 desocupaci El rgim pblic de Seguretat Social ha de garantir lassistncia i les prestacions socials suficients en aquest cas 41 despesa pblica Tothom hi ha de contribuir 31.1 Ha de realitzar una assignaci equitativa dels recursos pblics 31.2 El Govern pot presentar projectes de llei que augmentin les aprovades als pressupostos generals 134.5
96
detenci Condicions i formes perqu sigui legal 17 Possibilitat de suspensi de les condicions i formes en determinats supsits 55 Els diputats i els senadors noms poden sser-ne objecte en cas de delicte flagrant 71.2
Vegeu tamb privaci de llibertat
detinguts
Vegeu detenci
deures Per llei es poden regular els que concerneixen els ciutadans en els casos de risc greu, catstrofe o calamitat pblica 30.4 Per llei shan destablir els que concerneixen tothom amb relaci a la salut pblica 43.2 constitucionals La regulaci de les condicions bsiques de llur exercici s competncia exclusiva de lEstat 149.1.1 de conixer el castell Tots els espanyols el tenen 3.1 de conservar el medi ambient Tothom el t 45.1 de defensar Espanya Els espanyols el tenen 30.1 de treballar Tots els espanyols el tenen 35.1 dels cnjuges La llei els ha de regular 32.2 dels pares Sn de prestar assistncia completa als fills 39.3 fonamentals ttol I, cap. II, secc. 2 Els decrets llei no els poden afectar 86.1 Els tractats que els afectin requereixen lautoritzaci prvia de les Corts Generals 94.1.c
97
deute de lEstat s competncia exclusiva daquest 149.1.14 pblic El Govern ha destar autoritzat per llei per a emetren 135 dignitat de la persona s fonament de lordre poltic 10.1 diligncies judicials Shi garanteix lassistncia dadvocat al detingut 17.3 policaques Shi garanteix lassistncia dadvocat al detingut 17.3 dimissi del Govern Es produeix quan el Congrs li nega la confiana 114.1 Es produeix si el Congrs adopta una moci de censura 114.2 del president del Govern s causa de cessaci del Govern 101.1 dinastia histrica Ns legtim hereu S.m. Joan Carles I de Borb 57.1 diputacions permanents de les cambres Poden demanar sessi extraordinria 73.2 Constituci i funcions 78 La del Congrs nassumeix les competncies en els estats dalarma, dexcepci i de setge 116.5 provincials Tenen encomanat el govern i ladministraci de les provncies 141.2 Tenen iniciativa en el procs autonmic 143.2; 144.c ; 151.1 diputats Causes dinelegibilitat i dincompatibilitat 67.1; 70.1 Elecci 68 Durada del mandat 68.4
98
Actes i credencials 70.2 Gaudeixen dinviolabilitat 71.1 Cal lautoritzaci de la cambra per a processar-los 71.2 Noms poden sser detinguts per delicte flagrant 71.2 Gaudeixen dimmunitat 71.2 La Sala Penal del Tribunal Suprem s competent en les causes contra ells 71.3 Tenen una assignaci econmica 71.4 Llur vot s personal i indelegable 79.3 Sn legitimats per a interposar recurs dinconstitucionalitat 162.1.a
Vegeu tamb cambres; Congrs dels Diputats; Corts Generals; credencials
discapacitats
Vegeu disminuts fsics, sensorials i psquics
discriminaci No en pot prevaler cap entre espanyols 14 No sen pot fer per ra de sexe en el treball 35.1 disminuci dels ingressos El Govern pot presentar projectes de llei que nimpliquin respecte als pressupostos vigents 134.5 Les proposicions de llei i les esmenes que en comportin requereixen laprovaci del Govern 134.6 disminuts fsics, sensorials i psquics Els poders pblics han de dedicar-hi una poltica especial i han demparar-ne els drets 49 disposicions administratives La llei ha de regular laudincia dels ciutadans en el procediment per a elaborar les que els afecten 105.a Les de les comunitats autnomes sn controlades per la jurisdicci contenciosa administrativa 153.c de les comunitats autnomes El Govern pot impugnar-les davant el Tribunal Constitucional 161.2 La impugnaci en provoca la suspensi 161.2
99
del Govern Les que contenen legislaci delegada reben el ttol de decrets legislatius 85 legislatives provisionals Prenen la forma de decrets llei 86.1
Vegeu tamb decrets llei
normatives amb fora de llei El Tribunal Constitucional controla la constitucionalitat de les dictades per les comunitats autnomes 153.a Poden sser objecte de recurs dinconstitucionalitat 161.1.a ; 162.1.a ; 163; 164
Vegeu tamb lleis; normes
normatives de les comunitats autnomes LEstat pot dictar lleis que estableixin els principis necessaris per a harmonitzar-les 150.3 sancionadores Es garanteix la irretroactivitat de les no favorables o restrictives de drets individuals 9.3 dissoluci de les cambres
Vegeu cambres; Congrs dels Diputats; Senat
distincions Correspon al rei de concedir-ne 62.f divises

divisi territorial Per al compliment de les activitats de lEstat ho s la provncia 141.1

Vegeu tamb circumscripci territorial
doble nacionalitat
Vegeu nacionalitat
domicili s inviolable 18.2 La inviolabilitat en pot restar suspesa 55 domini pblic

Vegeu bns de domini pblic 100
dones Tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica 32.1 Els poders pblics asseguren la protecci integral de les que sn mares 39.2 En la successi al tron lhome del mateix grau s preferit a la dona 57.1 dret a contreure matrimoni Lhome i la dona el tenen amb plena igualtat jurdica 32.1 a entrar i sortir dEspanya El tenen els espanyols segons que la llei determini 19 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 a sser informat de lacusaci Tothom el t 24.2 a lassistncia de lletrat Tothom el t 17.3; 24.2 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 a lautonomia Es garanteix el de les nacionalitats i les regions 2 Formes dexercir-lo les nacionalitats i les regions 143; 151; DT 2 a leducaci
Vegeu educaci
a lherncia Es reconeix, dacord amb la seva funci social 33.1; 33.2 a lhonor s garantit 18.1; 18.4 Ha dsser respectat en lexercici dels drets dexpressi i dinformaci 20.4 a la clusula de conscincia La llei lha de regular 20.1.d T lmits en altres drets 20.4 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 a la defensa per lletrat Tothom el t 24.2
Vegeu tamb advocats
a la defensa prpia Tothom el t utilitzant els mitjans probatoris pertinents 24.2

101
a la igualtat Implica inexistncia de discriminaci 14 Els ciutadans el tenen en laccs a les funcions i als crrecs pblics 23.2 Implica els mateixos drets i les mateixes obligacions arreu del territori 139.1 La regulaci bsica de les seves condicions s competncia exclusiva de lEstat 149.1.1 a la integritat fsica i moral El t tothom i implica prohibici de la tortura i de tractes inhumans 15 a la intimitat s garantit 18.1; 18.4 Ha dsser respectat en lexercici dels drets dexpressi i dinformaci 20.4 Ha dsser respectat en laccs dels ciutadans als arxius i als registres administratius 105.b a la llibertat El t tota persona 17.1 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 a la llibertat de ctedra Es reconeix i es protegeix 20.1.c ; 20.2 T lmits en altres drets 20.4 a la lliure elecci de professi o ofici Tots els espanyols el tenen 35.1 a la lliure expressi Es reconeix i es protegeix 20.1.a ; 20.2 T lmits en altres drets 20.4 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 a la lliure informaci Es reconeix i es protegeix 20.1.d ; 20.2; 20.3; 20.5 T lmits en altres drets 20.4 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 a la lliure sindicaci Tothom el t 28.1
Vegeu tamb sindicats
a la negociaci collectiva del treball La llei lha de garantir 37.1

102
a la presumpci dinnocncia Tothom el t 24.2 a la producci i a la creaci literria, artstica, cientfica i tcnica Es reconeix i es protegeix 20.1.b ; 20.2 T lmits en altres drets 20.4 a la promoci pel treball Tots els espanyols el tenen 35.1 a la prpia imatge s garantit 18.1 Ha dsser respectat en lexercici dels drets dexpressi i dinformaci 20.4 a la propietat privada Es reconeix, dacord amb la seva funci social 33.1; 33.2 a la protecci de la salut Es reconeix i correspon als poders pblics de tutelar-lo 43.1; 43.2 a la seguretat El t tota persona 17.1 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 a la tutela judicial Tothom el t 24.1 qualsevol ciutad pot invocar-lo davant els tribunals respecte als drets fonamentals 53.2 a la vida El t tothom 15 a no confessar-se culpable Tothom el t 24.2 a no declarar contra si mateix Tothom el t 24.2 a participar en els afers pblics El tenen els ciutadans espanyols 13.2; 23.1 a un habitatge digne Tots els espanyols el tenen i els poders pblics nhan de promoure les condicions per a fer-lo efectiu 47 a un procs pblic Tothom el t, sense dilacions i amb garanties 24.2
103
a una remuneraci El condemnat que compleix pres el t 25.2 Tots els espanyols el tenen 35.1 al conflicte collectiu Es reconeix als treballadors i als empresaris 37.2 al jutge ordinari Tothom el t 24.2 al secret professional La llei lha de regular 20.1.d T lmits en altres drets 20.4 La llei lha de regular quan per ra daquest no sest obligat a declarar judicialment 24.2 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 al treball El condemnat que compleix pres el t 25.2 Tots els espanyols el tenen 35.1 civil especial o foral Les comunitats autnomes on nhi hagi poden conservar-lo, modificar-lo i desenvolupar-lo 149.1.8 daccedir a funcions i crrecs pblics El tenen els ciutadans espanyols 13.2; 23.2 dasil Ha dsser regulat per llei 13.4 s competncia exclusiva de lEstat 149.1.2 dassociaci Es reconeix sota determinades condicions 22
Vegeu tamb associacions
dusar el castell El tenen tots els espanyols 3.1 de circulaci El tenen els espanyols dins el territori nacional 19 Pot sser susps en determinats supsits 55.1
Vegeu tamb llibertat de circulaci
de defensar Espanya Tots els espanyols el tenen 30.1

104
de fundaci Es reconeix per a finalitats dinters general 34 de grcia Correspon al rei dexercir-lo 62.i s matria exclosa de la iniciativa popular 87.3 Supsits dinaplicabilitat 102.3 de lEstat Prevalena i supletorietat 149.3 de lliure residncia El tenen els espanyols dins el territori nacional 19 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 de manifestaci Es reconeix com a exercici del dret de reuni 21.2 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 de petici Tots els espanyols el tenen individualment i collectivament 29.1 Els membres de les Forces Armades noms el poden exercir individualment 29.2 Es pot exercir respecte a les cambres legislatives 77.1 de reuni Es reconeix sota determinades condicions 21 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 de sufragi El tenen tots els ciutadans espanyols 13.2; 23.1; 68.5
Vegeu tamb sufragi universal
de vaga Es reconeix als treballadors 28.2 Pot sser susps en determinats supsits 55.1 foral Les situacions que empara no sn perjudicades per larticle 12 DA 2
Vegeu tamb dret civil especial o foral
drets Els particulars han dsser indemnitzats si llurs bns o drets sn lesionats a causa del funcionament dels serveis pblics 106.2 dels infants
Vegeu infants 105
fonamentals ttol I; cap. 2; secc. 1 Shan dinterpretar segons la Declaraci universal de drets humans 10.2 El condemnat a pres en gaudeix amb determinades limitacions 25.2 Vinculen tots els poders pblics 53.1 Noms per llei sen pot regular lexercici 53.1 Sn tutelats pel Tribunal Constitucional 53.1; 53.2; 161.1.b ; 162.1.b qualsevol ciutad pot demanar-ne la tutela als tribunals ordinaris 53.2; 117.4 Poden sser suspesos en determinats supsits 55 Es desenvolupen per llei orgnica 81.1 Els decrets llei no els poden afectar 86.1 Els tractats internacionals que els afecten requereixen lautoritzaci de les Corts Generals 94.1.c La regulaci de les condicions bsiques per a exercir-los s competncia exclusiva de lEstat 149.1.1 La reforma constitucional que els afects requeriria la dissoluci de les Corts, immediata a laprovaci de la iniciativa 168.1
Vegeu tamb suspensi de drets i llibertats; violaci de drets i llibertats
histrics Els dels territoris forals sn emparats i respectats DA 1 humans Voluntat de protegir-ne lexercici prembul Les normes sobre drets fonamentals sinterpreten segons la Declaraci universal de drets humans i els tractats que shi refereixen 10.2 duanes
Vegeu rgim duaner i aranzelari
E
economia Voluntat de promouren el progrs prembul de mercat s el marc de la llibertat dempresa 38 general Les seves exigncies condicionen lexercici de la llibertat dempresa 38
106
i finances ttol VII

Vegeu activitat econmica; desenvolupament econmic; hisenda; ordenaci general de leconomia; planificaci econmica; poltica destabilitat econmica; poltica econmica nacional
edat La necessria per a contreure matrimoni ha dsser regulada per llei 32.2
Vegeu tamb majoritat; minoritat
educaci Tothom hi t dret 27.1 Objecte 27.2 Els poders pblics nhan de garantir el dret 27.5 Les normes bsiques sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.30 fsica Els poders pblics lhan de fomentar 43.3 sanitria Els poders pblics lhan de fomentar 43.3 eficcia s un principi dactuaci de lAdministraci pblica 103.1 de les normes jurdiques Les regles que shi refereixen sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.8
Vegeu tamb aplicaci de les normes jurdiques
elaboraci de les lleis ttol III, cap. II eleccions Noms els espanyols poden participar-hi 13.2 Han dsser peridiques per sufragi universal 23.1 a lassemblea legislativa duna comunitat autnoma Shan de fer per sufragi universal, amb representaci proporcional tenint en compte les diverses zones del territori 152.1 de diputats Forma i organitzaci 68 de senadors Forma i organitzaci 69
107
locals Hi poden participar no-espanyols 13.2 Formes 140 emigraci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.2
Vegeu tamb treballadors
empara
Vegeu recurs dempara
empresa Sen reconeix la llibertat dins el marc de leconomia de mercat 38 En pot sser acordada la intervenci 128.2 Els poders pblics hi han de promoure les formes de participaci 129.2 empresaris Participen en la negociaci collectiva del treball 37.1 Sen reconeix el dret a adoptar mesures de conflicte collectiu 37.2 El dret de conflicte collectiu pot sser susps en determinats supsits 55.1 energia elctrica Competncies que hi t lEstat 149.1.22 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 149.1.22
Vegeu tamb rgim miner i energtic
ensenyament Sen reconeix la llibertat 27.1 El bsic s obligatori i gratut 27.4

Vegeu tamb educaci
ensenyes de les comunitats autnomes Els estatuts en poden reconixer de prpies 4.2 equilibri del desenvolupament sectorial i regional LEstat pot fer-lo per llei 131.1 econmic LEstat ha de vetllar perqu sestableixi entre les diverses parts del territori 138.1
108
error judicial Els danys que aquest causi donen dret a indemnitzaci 121 escorcoll domiciliari No es pot fer sense consentiment del titular o sense resoluci judicial 18.2 Es pot fer sense els requisits establerts en determinats casos i supsits 18.2; 55 Esglsia catlica Els poders pblics hi mantenen relacions de cooperaci 16.3
Vegeu tamb confessions religioses
esmenes El Govern pot oposar-shi si sn contrries a una delegaci legislativa 84 El Senat pot introduir-ne en un projecte de llei aprovat pel Congrs 90.2; 90.3 Les Corts Generals poden fer-ne als pressupostos generals de lEstat 134.1 Les que comporten augment de crdits o disminuci dingressos pressupostaris requereixen la conformitat del Govern 134.6 No poden tenir per objecte els crdits per al pagament del deute pblic 135.2 espai aeri s competncia exclusiva de lEstat 149.1.20 espais forestals Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.8 La legislaci bsica sobre aquests s competncia exclusiva de lEstat 149.1.23
Vegeu tamb aprofitaments forestals
Espanya s un Estat social i democrtic de dret 1.1 La seva sobirania i independncia s garantida per les Forces Armades 8.1
Vegeu tamb bandera dEspanya; cultures dels pobles dEspanya; Estat espanyol; modalitats lingstiques dEspanya; naci espanyola; poble espanyol; pobles dEspanya 109
especulaci del sl Els poders pblics lhan dimpedir 47 esport Els poders pblics lhan de fomentar 43.3 Les comunitats autnomes poden assumir competncies en la promoci daquest 148.1.19 estabilitat econmica
Vegeu poltica destabilitat econmica
establiment
Vegeu llibertat destabliment
estadstica La que t finalitats estatals s competncia exclusiva de lEstat 149.1.31 Estat de dret Voluntat de consolidar-ne un prembul espanyol Valors superiors del seu ordenament jurdic 1.1 La seva forma poltica s la monarquia parlamentria 1.3 La seva llengua oficial s la castellana 3.1 La seva capital s la vila de madrid 5 La seva defensa s causa dexcepci de laccs dels ciutadans als arxius i als registres administratius 105.b social i democrtic de dret Espanya shi constitueix 1.1 estat dalarma s regulat per llei orgnica 116.1 s declarat pel Govern 116.2 Durant la seva vigncia el Congrs no pot sser dissolt 116.5 No modifica el principi de responsabilitat del Govern 116.6 Durant la seva vigncia no es pot iniciar la reforma constitucional 169 dexcepci Pot sser causa de suspensi de determinats drets 55.1 s regulat per llei orgnica 116.1
110
s declarat pel Govern amb autoritzaci del Congrs 116.3 Durant la seva vigncia el Congrs no pot sser dissolt 116.5 No modifica el principi de responsabilitat del Govern 116.6 Durant la seva vigncia no es pot iniciar la reforma constitucional 169 de setge Pot sser causa de suspensi de determinats drets 55.1 s regulat per llei orgnica 116.1 s declarat pel Congrs a proposta exclusiva del Govern 116.4 Durant la seva vigncia el Congrs no pot sser dissolt 116.5 No modifica el principi de responsabilitat del Govern 116.6 Durant la seva vigncia no es pot iniciar la reforma constitucional 169 Estatut dautonomia Estableix les llenges oficials de la comunitat autnoma 3.2 Pot reconixer la bandera de la comunitat autnoma 4.2 Saprova per llei orgnica 81.1 No pot implicar privilegis respecte a altres comunitats autnomes 138.2 Procediments delaboraci 143; 144; 146; 151; DT 2; DT 6 Pot preveure els requisits dels convenis amb altres comunitats autnomes 145.2 s la norma institucional bsica de la comunitat autnoma 147.1 Conceptes que ha de fer constar 147.2 Reforma 147.3; 148.2; 152.2 quan s aprovat pel procediment especial de larticle 151, ha destablir una organitzaci autonmica basada en unes institucions determinades 152.1 Pot establir circumscripcions territorials prpies 152.3 El rgim foral sactualitza dins el seu marc DA 1 Ordena les audincies territorials en lmbit de la comunitat autnoma DA 4
Vegeu tamb comunitats autnomes
del personal de les Corts Generals El regulen les cambres de com acord 72.1 dels treballadors La llei nha de regular un 35.2
111
estrangeria s matria de la competncia exclusiva de lEstat 149.1.2 estrangers Poden gaudir de doble nacionalitat en cas que hi hagi un tractat concertat 11.3 Gaudeixen de les llibertats pbliques 13.1 No tenen dret de sufragi, excepte en supsits determinats 13.2 Poden sser objecte dextradici en determinades condicions 13.3 Poden gaudir del dret dasil en la forma que la llei estableix 13.4
Vegeu tamb estrangeria
excepci
Vegeu estat dexcepci; tribunals dexcepci
execuci
Vegeu competncies dexecuci
exercici de les llibertats i els drets fonamentals Noms es pot regular per llei 53.1 Exrcit de laire s un constituent de les Forces Armades 8.1 de Terra s un constituent de les Forces Armades 8.1
Vegeu tamb Forces Armades
explosius Llur rgim de producci, comer, tinena i s s competncia exclusiva de lEstat 149.1.26 expropiaci forosa No pot fer-se sin per causa dutilitat pblica o dinters social, dacord amb les lleis 33.3 La seva legislaci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.18 extradici Noms es concedeix en compliment dun tractat o de la llei 13.3 En resten exclosos els delictes poltics 13.3
112
F
famlia Sen garanteix la intimitat 18.1 La remuneraci en el treball ha dsser suficient per a satisfer-ne les necessitats 35.1 Els poders pblics nhan dassegurar la protecci social, econmica i jurdica 39.1
Vegeu tamb dones; fills; pares
reial El rei percep dels pressupostos una quantitat per a sostenir-la 65.1 federaci de comunitats autnomes s prohibida 145.1 feina
Vegeu desocupaci; dret al treball
ferrocarrils Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.5 Competncies que hi t lEstat 149.1.21 fidelitat al rei El prncep hereu i el regent han de prestar-ne jurament 61.2 filiaci No pot sser causa de desigualtat davant la llei 39.2
Vegeu tamb fills; pares
fills Han de rebre la formaci religiosa i moral volguda pels pares 27.3 Sn iguals davant la llei amb independncia de la filiaci 39.2 Els poders pblics nasseguren la protecci integral 39.2 Els pares han de prestar-los assistncia completa 39.3
Vegeu tamb alumnes; paternitat
finances ttol VII

Vegeu deute pblic; hisenda; pressupostos generals de lEstat; recursos financers; Tribunal de Comptes; tributs 113
fires interiors Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.12 fiscal general de lEstat s nomenat pel rei a proposta del Govern 124.4
Vegeu tamb Ministeri Fiscal
fiscals sser-ho s causa dinelegibilitat i incompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.d No poden exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits poltics ni a sindicats 127.1 La llei ha destablir les condicions de llur associaci professional 127.1 Poden sser nomenats membres del Tribunal Constitucional 159.2 fons de compensaci Se nha de constituir un per a corregir els desequilibris econmics interterritorials i sser distribut entre les comunitats autnomes 158.2 fonts del dret Fer-ne la determinaci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 fora major Pot eximir dindemnitzaci per les lesions causades pels serveis pblics 106.2 Forces Armades Forces que les constitueixen 8.1 missi 8.1 Una llei orgnica nha de regular les bases dorganitzaci 8.2 La llei pot limitar o exceptuar el dret a sindicar-se de llurs membres 28.1 Llurs membres noms poden exercir el dret de petici individualment 29.2 En correspon al rei el comandament suprem 62.h Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.4
Vegeu tamb militar 114
forces de seguretat La llei pot limitar o exceptuar el dret de sindicar-se de llurs membres 28.1 sser-ne membre s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.e missi 104.1 Una llei orgnica nha de determinar les funcions, els principis bsics dactuaci i els estatuts 104.2
Vegeu tamb policia; seguretat pblica
forests
Vegeu aprofitaments forestals; espais forestals
forma poltica de lEstat s la monarquia parlamentria 1.3 formaci professional Ha dsser garantida pels poders pblics 40.2 religiosa i moral Ha dsser garantida pels poders pblics dacord amb les conviccions dels pares 27.3 funci executiva Lexerceix el Govern 97 pblica La llei nha de regular laccs dacord amb determinats principis i condicions 103.3 funcionaris pblics La llei ha de regular les peculiaritats de llur dret de sindicaci 28.1; 103.3 La llei nha de regular lestatut, laccs a la funci pblica, el sistema dincompatibilitats i les garanties dimparcialitat 103.3 Les bases de llur rgim estatutari sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.18 Poden sser nomenats membres del Tribunal Constitucional, si sn juristes 159.2 fundacions
Vegeu dret de fundaci 115
G
garanties Hi han dsser totes en el procs judicial 24.2 La llei que reguli el dret de vaga ha destablir les que calguin per a assegurar els serveis essencials a la comunitat 28.2; 37.2 La llei ha de regular amb les que calguin lobjecci de conscincia 30.2 La del compliment dels tractats que atribueixin a instncies internacionals competncies constitucionals correspon a les Corts o al Govern, segons els casos 93 Les dimparcialitat dels funcionaris han dsser regulades per la llei 103.3 Nhi ha dhaver, quan sigui procedent, daudincia de linteressat en els actes administratius 105.c La llei nofereix en les causes de remoci, suspensi, trasllat i jubilaci de jutges i magistrats 117.2 La de qualsevol dret pot sser causa que la llei atribueixi funcions als jutjats i als tribunals 117.4 La dun nivell mnim de prestaci dels serveis pblics fonamentals pot determinar assignacions a les comunitats autnomes en els pressupostos generals de lEstat 158.1 constitucionals Noms en aquest ordre el Tribunal Suprem no s lrgan jurisdiccional superior 123.1
Vegeu tamb Tribunal Constitucional
de les llibertats i els drets fonamentals ttol I, captol 4

Vegeu drets fonamentals; garanties explicitades en la Constituci; llibertats fonamentals; tutela de drets i llibertats; recurs dempara
explicitades en la Constituci Es garanteix (o sassegura): El dret a lautonomia de les nacionalitats i les regions que integren la naci espanyola 2 La solidaritat entre totes les nacionalitats i les regions que integren la naci espanyola 2; 138.1 El principi de legalitat 9.3 La jerarquia normativa 9.3
116
La publicitat de les normes 9.3 La irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives dels drets individuals 9.3 La seguretat jurdica 9.3 La responsabilitat dels poders pblics 9.3 La interdicci de larbitrarietat dels poders pblics 9.3 La llibertat ideolgica dels individus i de les comunitats 16.1 La llibertat religiosa i de culte dels individus i de les comunitats 16.1 Lassistncia dadvocat al detingut 17.3 El dret a lhonor 18.1; 18.4 El dret a la intimitat personal i familiar 18.1; 18.4 El dret a la prpia imatge 18.1 El secret de les comunicacions, especialment de les postals, telegrfiques i telefniques 18.3 Laccs als mitjans pblics de comunicaci social dels grups socials i poltics significatius 20.3 El dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin formaci religiosa i moral dacord amb les seves conviccions 27.3 El dret de tothom a leducaci 27.5 El dret a la negociaci collectiva del treball 37.1 Lexercici de la llibertat dempresa 38 La defensa de la productivitat 38 La protecci social, econmica i jurdica de la famlia 39.1 La protecci integral dels fills 39.2 La formaci i la readaptaci professionals 40.2 El descans laboral necessari 40.2 La conservaci del patrimoni histric, cultural i artstic dels pobles dEspanya i dels bns que lintegren 46 La suficincia econmica durant la tercera edat 50 La defensa dels consumidors i dels usuaris 51.1 Lautonomia dels municipis 140 Un tractament com dels administrats davant les administracions pbliques 149.1.18 Govern ttol IV Nomenament dels seus membres 62.e ; 100 Nomenament del seu president 62.d ; 64.1; 99; 114.2
117
sser-ne membre no s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.b Les Corts li poden fer delegaci legislativa 82; 83; 84; 85 Pot dictar decrets llei 86 T iniciativa legislativa 87.1 Aprova projectes de llei 88 Competncies que li corresponen en matria de tractats internacionals 93; 95.2 Funcions 97 Composici 98.1 La llei ha de regular lestatut i les incompatibilitats dels seus membres 98.4 Vot dinvestidura del seu president 99 Cessaci 101.1; 114 Continua en funcions fins a la presa de possessi del nou Govern 101.2 Es pot exigir responsabilitat criminal als seus membres 102 Respon solidriament davant el Congrs dels Diputats de la seva gesti poltica 108; 116.6 Compareix davant les cambres i les seves comissions 110 s sotms a interpellacions i a preguntes 111 Una qesti de confiana ha dsser objecte de la seva deliberaci prvia 112 Pot sser sotms a la moci de censura 113; 114.2 Si perd la confiana parlamentria ha de presentar la dimissi al rei 114 Declara els estats dalarma i dexcepci 116.2; 116.3 Proposa al Congrs la declaraci destat de setge 116.4 Elabora els projectes de planificaci 131.2 Elabora els pressupostos 134 Convoca assemblea de parlamentaris per a elaborar els projectes destatut dautonomia 151.2.1 Controla lexercici de funcions delegades als rgans de les comunitats autnomes 153.b Nomena un delegat per a dirigir lAdministraci de lEstat en el territori de les comunitats autnomes 154 Pot adoptar mesures en cas que les comunitats autnomes incompleixin les seves obligacions 155
118
Proposa el nomenament de dos membres del Tribunal Constitucional 159.1 Pot impugnar disposicions de les comunitats autnomes 161.2
Vegeu tamb membres del Govern; president del Govern
grcia
Vegeu dret de grcia
gratutat de lensenyament bsic 27.4 de la justcia 119 gravacions Noms poden sser segrestades per resoluci judicial 20.5 La garantia judicial per al segrest pot sser suspesa en determinats supsits 55.1 grups parlamentaris Componen les diputacions permanents de les cambres en proporci a llur importncia numrica 78.1
Vegeu tamb grups poltics
poltics Tenen accs als mitjans de comunicaci social 20.3 Els que tenen representaci parlamentria sn consultats pel rei abans de proposar un candidat a la Presidncia del Govern 99.1
Vegeu tamb partits poltics
socials Tenen accs als mitjans de comunicaci 20.3 guerra Correspon al rei de fer-ne la declaraci 63.3 En temps de guerra es pot disposar la pena de mort 15 En temps de guerra no es pot iniciar la reforma constitucional 169 Guipscoa Resta derogada la Llei del 25 doctubre de 1839 en all que la pugui afectar DD 2
119
H
habeas corpus La llei nha de regular un procediment per a tota persona detinguda illegalment 17.4 Pot restar susps en determinats supsits 55.1 habitatge Tots els espanyols hi tenen dret 47 Se nhan datendre els problemes especfics dels ciutadans durant la tercera edat 50 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.3 harmonitzaci de les disposicions normatives de les comunitats autnomes LEstat pot dictar lleis que nestableixin els principis necessaris 150.3 de textos legals La pot fer el Govern si ha estat especificada en la delegaci legislativa 82.5 del desenvolupament regional i sectorial LEstat pot fer-la mitjanant llei 131.1 herncia
Vegeu dret a lherncia
higiene Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.21 en el treball Els poders pblics han de vetllar perqu nhi hagi 40.2 hisenda estatal Les finances de les comunitats autnomes shi han de coordinar 156.1 general s competncia exclusiva de lEstat 149.1.14 local Recursos de qu es nodreixen 142
120
pblica Els tractats internacionals que la poden afectar requereixen lautoritzaci prvia de les Corts 94.1.d
Vegeu tamb Tribunal de Comptes
homes Tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurdica 32.1 En la successi al tron lhome del mateix grau s preferit a la dona 57.1 homologaci de ttols acadmics i professionals Fer-ne la regulaci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.30 del sistema educatiu Els poders pblics lhan de fer per a garantir el compliment de les lleis 27.8 honors Correspon al rei de concedir-ne 62.f
Vegeu tamb dret a lhonor; tribunals dhonor
hora oficial Fer-ne la determinaci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.12
I
idees Es reconeix el dret a expressar-les i difondre-les lliurement 20.1.a ideologia
Vegeu llibertat ideolgica
igualtat s un valor superior de lordenament jurdic 1.1 Correspon als poders pblics de promoure-la 9.2 Tots els espanyols en tenen davant la llei 14 s un principi inspirador del sistema tributari 31.1 Els fills en tenen davant la llei 39.2 Tots els espanyols en tenen quant a drets i obligacions 139.1
Vegeu tamb dret a la igualtat 121
illes Sn circumscripci electoral per al Senat 69.3 Tenen administraci prpia en forma de cabildo o consell 141.4 Tenen iniciativa en el procs autonmic 143.2
Vegeu tamb arxiplag canari
illuminaci de costes s competncia exclusiva de lEstat 149.1.20 immigraci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.2 immunitat Els diputats i els senadors en gaudeixen 71.2 imparcialitat La llei ha de regular les garanties per a la dels funcionaris pblics 103.3 s un principi de funcionament del ministeri Fiscal 124.2 impostos Constitueixen recursos de les comunitats autnomes 157.1.a ; 157.1.b
Vegeu tamb tributs; sistema tributari
imprescriptibilitat s un principi del rgim jurdic dels bns de domini pblic i comunals 132.1 impugnaci El Govern pot fer-ne a les disposicions de les comunitats autnomes 161.2 inalienabilitat s un principi del rgim jurdic dels bns de domini pblic i comunals 132.1 inamovibilitat Els jutges i els magistrats en gaudeixen 117.1; 117.2 Els membres del Tribunal de Comptes en gaudeixen 136.3 Els membres del Tribunal Constitucional en gaudeixen 159.5 incompatibilitats La tutela reial en t amb qualsevol crrec poltic 60.2 La llei determina la dels membres de les cambres 67.1; 70.1
122
La llei regula la dels membres del Govern 98.3; 98.4 La llei regula la dels funcionaris pblics 103.3 La llei estableix la dels membres del Consell General del Poder Judicial 122.2 La llei estableix la dels jutges, magistrats i fiscals 127.1; 127.2 Els membres del Tribunal de Comptes resten sotmesos a les mateixes que els jutges 136.3 Els membres del Tribunal Constitucional en sn afectats 159.4 incompliment dobligacions El Govern pot prendre mesures per a evitar el de les prpies de les comunitats autnomes 155 inconstitucionalitat
Vegeu recurs dinconstitucionalitat
inculpaci Els diputats i els senadors no en poden sser objecte sense lautoritzaci prvia de la cambra respectiva 71.2 indefensi No nhi pot haver en lexercici dels drets i dels interessos legtims 24.1 indemnitzaci Correspon a qui s privat dels seus bns i dels seus drets 33.3 Hi t dret qui per causa del funcionament dels serveis pblics rep una lesi en els seus bns i drets 106.2 Lerror judicial o el funcionament anormal de lAdministraci hi dna dret 121 independncia Els jutges i els magistrats en gaudeixen 117.1; 117.2 El ministeri Fiscal vetlla per la dels tribunals 124.1 La llei assegura la dels membres del poder judicial 127.2 Els membres del Tribunal de Comptes en gaudeixen 136.3 Els membres del Tribunal Constitucional en gaudeixen 159.5 dEspanya Les Forces Armades la garanteixen 8.1 indult general La llei no el pot autoritzar 62.i
Vegeu tamb dret de grcia 123
inelegibilitat La llei electoral determina les causes de la dels diputats i els senadors 70.1 inembargabilitat s un principi del rgim jurdic dels bns de domini pblic i comunals 132.1 infants Llur protecci pot limitar les llibertats dexpressi i dinformaci 20.4 Gaudeixen de la protecci prevista en els acords internacionals que vetllen per llurs drets 39.4
Vegeu tamb fills
informaci
Vegeu dret a sser informat de lacusaci; dret a la lliure informaci
informtica La llei nha de limitar ls per a garantir el dret a lhonor i a la intimitat 18.4 ingressos Els del sector pblic estatal shan dincloure en els pressupostos generals de lEstat 134.2 Les comunitats autnomes participen en els de lEstat 157.1.a Les comunitats autnomes en tenen de dret privat 157.1.d
Vegeu disminuci dels ingressos
inhabilitaci Les Corts Generals poden reconixer la del rei 59.2 iniciativa del procs autonmic Correspon a les diputacions o a lrgan interinsular interessats i als dos teros dels municipis 143.2; DT 3 Si no rex no es pot repetir fins passats cinc anys 143.3 Les Corts poden substituir la de les corporacions locals per motiu dinters nacional 144.c La que sigui acordada per les diputacions, les tres quartes parts dels municipis de cada provncia i ratificada per referndum permet dobviar el termini de cinc anys per a ampliar competncies 151.1
124
En els territoris amb autonomia provisional, correspon a llurs rgans collegiats superiors DT 1 La que sigui acordada pels rgans collegiats superiors preautonmics dels territoris que en el passat haguessin plebiscitat estatuts permet dobviar el termini de cinc anys per a ampliar competncies DT 2 En el cas de Navarra als efectes de la seva incorporaci al rgim autonmic basc, correspon a lrgan foral competent DT 4 En els casos de Ceuta i de melilla, correspon als ajuntaments respectius DT 5 legislativa En les Corts, correspon al Govern, al Congrs, al Senat i a les assemblees de les comunitats autnomes 87.1; 87.2 La del Govern ha dsser aprovada pel Consell de ministres 88 La prioritat de la del Govern no ha dimpedir les altres que hi ha regulades 89.1 legislativa popular Una llei orgnica nha de regular les formes i els requisits 87.3 pblica Es reconeix en lactivitat econmica 128.2 innocncia
Vegeu dret a la presumpci dinnocncia
inspecci Els poders pblics han dexercir la del sistema educatiu 27.8 installacions elctriques Autoritzar-les s competncia exclusiva de lEstat si laprofitament o el transport de lenergia afecta una altra comunitat autnoma 149.1.22 institucions Voluntat de protegir les dels pobles dEspanya prembul autnomes Els estatuts dautonomia han de fer-ne constar la denominaci, lorganitzaci i la seu 147.2.c Els estatuts aprovats pel procediment de larticle 151 han destablir-ne unes de determinades 152.1
125
Les comunitats autnomes poden assumir competncies en lorganitzaci de les prpies 148.1.1 bsiques de lEstat Els decrets llei no poden afectar-ne lordenament 86.1 instruccions El Govern en pot donar a totes les autoritats de la comunitat autnoma a la qual calgui obligar al compliment fors de les seves obligacions 155.2 instruments pblics Lordenaci daquests s competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 integritat fsica i moral Tothom hi t dret 15 territorial Les Forces Armades defensen la dEspanya 8.1 Les Corts Generals han dautoritzar els tractats o convenis que lafectin 94.1.c inters general Ha dinformar lexercici del dret de fundaci 34.1 Els poders pblics promouran la cincia i la investigaci cientfica per afavorir-lo 44.2 La utilitzaci del sl lha de respectar 47 LAdministraci pblica el serveix 103.1 La riquesa del pas hi resta subordinada 128.1 Es pot acordar la intervenci dempreses quan aquest ho exigeixi 128.2 Es poden dictar lleis dharmonitzaci entre comunitats autnomes quan aquest ho demani 150.3 El Govern pot adoptar mesures si les comunitats autnomes atempten contra el dEspanya 155.1 legtim Tothom t dret a la tutela judicial en lexercici dels seus drets i interessos legtims 24.1 qui ninvoqui un t legitimitat per a interposar recurs dempara 162.1.b
126
nacional Pel seu motiu les Corts Generals poden adoptar procediments especfics per a la constituci duna comunitat autnoma 144 pblic Per a aclarir-ne qualsevol afer es poden nomenar comissions dinvestigaci 76.1 El ministeri Fiscal el defensa 124.1 social Pot sser causa justificada dexpropiaci 33.3 El ministeri Fiscal el defensa 124.1 interessats
Vegeu audincia; Ministeri Fiscal; participaci
interpellacions El Govern hi resta sotms 111 intervenci dempreses Es pot acordar quan ho exigeixi linters general 128.2 judicial Cal que nhi hagi en els casos de suspensi de drets fonamentals 55.2 intimitat
Vegeu dret a la intimitat
investidura del president del Govern

Vegeu candidat a president del Govern; president del Govern
investigaci
Vegeu comissions dinvestigaci
cientfica i tcnica Els poders pblics la promouen 44.2 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.17 El foment i la coordinaci general sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.15 inviolabilitat s inherent als drets de les persones 10.1 El domicili en t 18.2; 55
127
La del domicili pot sser suspesa en determinats supsits 55.1; 55.2 La persona del rei en t 56.3 Les Corts Generals en tenen 66.3 Els diputats i els senadors en gaudeixen 71.1 irretroactivitat Es garanteix la de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives dels drets individuals 9.3 Les lleis de base no poden facultar per a dictar normes amb aquest carcter 83.b
J
jerarquia s un principi dactuaci de lAdministraci pblica 103.1 normativa Es garanteix 9.3 Joan Carles I de Borb La Corona dEspanya s hereditria en els seus successors 57.1 s legtim hereu de la dinastia histrica 57.1
Vegeu tamb rei
jornada laboral Els poders pblics lhan de limitar per a garantir el descans 40.2 joventut La protecci daquesta s lmit de les llibertats dexpressi i dinformaci 20.4 Se nha de promoure la participaci en el desenvolupament poltic, social, econmic i cultural 48 juntes electorals
Vegeu membres de les juntes electorals
jurament El rei en presta en sser proclamat davant les Corts Generals 61.1 El prncep hereu en presta en aconseguir la majoria dedat 61.2 El regent en presta en fer-se crrec de les seves funcions 61.2
128
jurat s la instituci per mitj de la qual els ciutadans poden participar en lAdministraci de justcia 125 jurisdicci El Tribunal Suprem en t a tot Espanya 123.1 El Tribunal de Comptes, sens perjudici de la que t, ha de trametre un informe anual a les Corts Generals 136.2 Sens perjudici de la que correspon al Tribunal Suprem, els tribunals superiors de justcia culminen lorganitzaci judicial de cada comunitat autnoma 152.1 El Tribunal Constitucional en t a tot el territori espanyol 161.1 contenciosa administrativa Controla lactivitat administrativa i reglamentria dels rgans de les comunitats autnomes 153.c militar La llei nha de regular lexercici 117.5 ordinria Els principis rectors de la poltica social i econmica noms poden sser allegats davant seu dacord amb el que disposin les lleis que els desenvolupen 53.3 jurisprudncia s afectada per les sentncies del Tribunal Constitucional 161.1.a juristes Ho han dsser els qui sn elegits membres del Consell General del Poder Judicial 122.3 Ho han dsser els qui sn nomenats membres del Tribunal Constitucional 159.2 justcia Desig destablir-la prembul s un valor superior de lordenament jurdic 1.1 s administrada en nom del rei per jutges i magistrats 117.1 s gratuta 119 El ministeri Fiscal nha de promoure lacci 124.1
Vegeu tamb Administraci de justcia; jutges; jutjats; procediment judicial; tribunals 129
jutges Tothom t dret a obtenir-ne la tutela 24.1 Tothom t dret a lordinari 24.2 sser-ho s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.d Administren la justcia en nom del rei 117.1 Sn independents i inamovibles 117.1; 117.2 Cal complir-ne les sentncies i prestar-los la collaboraci que requereixin 118 Una llei orgnica nha de determinar lestatut jurdic 122.1 Poden sser nomenats membres del Consell General del Poder Judicial 122.3 La policia judicial en depn 126 No poden exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits poltics 127.1 La llei nha destablir el sistema dassociaci professional 127.1 La llei nha destablir el rgim dincompatibilitats 127.2
Vegeu tamb intervenci judicial; magistrats
jutjats Funcions 117.3; 117.4 Constituci, funcionament i govern 122.1 Organitzaci en lmbit territorial de les comunitats autnomes 152.1; DA 4
Vegeu tamb tribunals
L
legalitat Els tribunals controlen la de lactuaci administrativa 106.1 El ministeri Fiscal t la missi de defensar-la 124.1
Vegeu tamb principi de legalitat
legislaci bsica La de la Seguretat Social s competncia exclusiva de lEstat 149.1.17

130
La de contractes i concessions administratives s competncia exclusiva de lEstat 149.1.18 La daprofitaments forestals s competncia exclusiva de lEstat 149.1.23 La despais forestals s competncia exclusiva de lEstat 149.1.23 La de protecci del medi ambient s competncia exclusiva de lEstat 149.1.23 La de vies ramaderes s competncia exclusiva de lEstat 149.1.23
Vegeu tamb bases; normes
civil s competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 Les comunitats autnomes hi tenen competncia pel que fa a la conservaci, la modificaci i el desenvolupament de llur dret civil, foral o especial 149.1.8 delegada
Vegeu delegaci legislativa
electoral Estableix la forma de realitzaci de les eleccions de diputats al Congrs 68.1 Estableix la forma de realitzaci de les eleccions de senadors 69.2 La que estableix el rgim electoral general t el carcter dorgnica 81.1 Si es refereix al dret electoral general no pot sser afectada per un decret llei 86.1 Estableix la forma de realitzaci de les eleccions de regidors municipals 140 laboral s competncia exclusiva de lEstat 149.1.7 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies dexecuci 149.1.7 mercantil s competncia exclusiva de lEstat 149.1.6 penal s competncia exclusiva de lEstat 149.1.6
131
penitenciria s competncia exclusiva de lEstat 149.1.6 processal s competncia exclusiva de lEstat sens perjudici de les especialitats derivades del dret de les comunitats autnomes 149.1.6 legitimaci davant el Tribunal Constitucional Per a impugnar les disposicions i les resolucions de les comunitats autnomes 161.2 Per a interposar recursos dempara 162.1.b Per a interposar recursos dinconstitucionalitat 162.1.a Per a plantejar les qestions dinconstitucionalitat 163 dinstica 57.1 lesions Sha dindemnitzar els particulars si en pateixen a causa dels serveis pblics 106.2 literatura
Vegeu creaci literria, artstica, cientfica i tcnica
lleis Voluntat dassegurar-ne limperi prembul El respecte a la llei s fonament de lordre poltic 10.1 Elaboraci ttol III, cap. 2 Els tractats o convenis que impliquin modificaci o derogaci dalguna requereixen lautoritzaci prvia de les Corts 94.1.e LEstat en pot dictar per a harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats autnomes 150.3
Vegeu tamb constitucionalitat; derogaci; disposicions normatives amb fora de llei; legislaci electoral
de bases No en pot sser delegada laprovaci a les comissions legislatives permanents 75.3 La delegaci legislativa al Govern sha datorgar per mitj duna daquestes quan es tracta de formar textos articulats 82.2; 82.4; 82.6; 83
132
marc mitjanant aquestes les Corts Generals delimiten la facultat legislativa atribuda a les comunitats autnomes en matries de competncia estatal 150.1 orgniques Nhi ha dhaver una per a regular bases de lorganitzaci militar 8.2 Nhi ha dhaver una per a regular la instituci del Defensor del Poble 54 Nhi pot haver una que estableixi la suspensi de determinats drets fonamentals en relaci amb el terrorisme 55.2 Una daquestes ha de resoldre els dubtes sobre lordre de successi a la Corona 57.5 No en pot sser delegada laprovaci a les comissions legislatives permanents 75.3 Tenen aquest carcter les relatives als drets fonamentals i a les llibertats pbliques 81.1 Tenen aquest carcter les que aproven els estatuts dautonomia 81.1 Tenen aquest carcter les que aproven el rgim electoral general 81.1 Noms poden tenir aquest carcter les que determina la Constituci 81.1 Noms poden sser aprovades, modificades o derogades per majoria absoluta del Congrs 81.2 Nhi ha dhaver una per a regular la iniciativa popular 87.3 Nhi ha dhaver una per a regular les formes de referndum 92.3; 151.1 Els tractats que impliquen atribuci a una instncia internacional de competncies constitucionals cal que siguin autoritzats mitjanant una daquestes 93 Nhi ha dhaver una per a determinar les funcions, lactuaci i els estatuts de les forces de seguretat 104.2 Nhi ha dhaver una per a regular la composici i la competncia del Consell dEstat 107 Nhi ha dhaver una per a regular els estats dalarma, dexcepci i de setge 116.1 La del poder judicial ha de determinar el rgim dels jutjats i dels tribunals i lestatut dels jutges i dels magistrats 122.1
133
Nhi ha dhaver una per a regular el Tribunal de Comptes 136.4 qualsevol alteraci de lmits provincials cal que sigui aprovada mitjanant una daquestes 141.1 Les intervencions de les Corts en determinades iniciatives autonmiques per motiu dinters nacional shan de fer mitjanant una daquestes 144; DT 5 Laprovaci per les Corts de la reforma dels estatuts sha de fer mitjanant una daquestes 147.3 Nhi ha dhaver una per a establir els termes de les facultats de les comunitats autnomes amb relaci a les policies locals 148.1.22 Nhi ha dhaver una per a establir el marc a qu shan de cenyir les policies autonmiques 149.1.29 La transferncia o la delegaci de facultats a les comunitats autnomes en matries de titularitat estatal sha de fer mitjanant una daquestes 150.2 Lorganitzaci de les demarcacions judicials de les comunitats autnomes ha de respectar la del poder judicial 152.1; DA 4 Nhi pot haver una per a regular lexercici de competncies financeres de les comunitats autnomes i la collaboraci financera entre aquestes i lEstat 157.3 Nhi ha dhaver una per a regular el Tribunal Constitucional 162.2; 165 llenges espanyoles Voluntat de protegir-les prembul El castell s loficial de lEstat 3.1 Les altres que la castellana sn tamb oficials en les respectives comunitats autnomes 3.2 Llur riquesa s un patrimoni cultural objecte despecial respecte i protecci 3.3 La llei nha de garantir el respecte en els mitjans de comunicaci social 20.3 Les comunitats autnomes poden assumir competncies en el foment de lensenyament de llurs llenges 148.1.17 La Constituci hi ha dsser publicada en el Boletn Oficial del Estado DF
134
lletrats
Vegeu advocats
lleure Els poders pblics nhan de facilitar la utilitzaci adequada 43.3 Shan datendre els problemes que presenta per a la tercera edat 50 Les comunitats autnomes poden assumir competncies en la promoci 148.1.19 llibertat Desig destablir-la prembul s un valor superior de lordenament jurdic 1.1
Vegeu tamb dret a la llibertat
delecci de professi o ofici

Vegeu dret a la lliure elecci de professi o ofici
dempresa Es reconeix dins el marc de leconomia de mercat 38 densenyament Es reconeix 27.1

Vegeu tamb educaci
destabliment Cap autoritat no pot obstaculitzar la de les persones a tot el territori espanyol 139.2 dexpressi
Vegeu dret a la lliure expressi
de ctedra
Vegeu dret a la llibertat de ctedra
de circulaci Cap autoritat no pot obstaculitzar la de les persones i els bns per tot el territori espanyol 139.2 Les comunitats autnomes no poden adoptar mesures tributries que obstaculitzin la de mercaderies o de serveis 157.2
Vegeu tamb dret de circulaci
de crear centres docents Es reconeix a les persones fsiques i jurdiques 27.6

135
de culte Es garanteix 16.1 de residncia

Vegeu dret de lliure residncia
ideolgica Es garanteix sense ms limitaci que el manteniment de lordre pblic 16.1; 16.2 religiosa Es garanteix 16.1; 16.2 sindical
Vegeu dret a la lliure sindicaci
llibertats fonamentals ttol I, cap. 2, secc. 1 Les normes que shi refereixen sinterpreten segons la Declaraci universal de drets humans 10.2 Garanties 53 Suspensi 55 Sn desenvolupades per mitj de lleis orgniques 81.1 Els decrets llei no les poden afectar 86.1 La reforma constitucional que les afects requeriria la dissoluci de les Corts, immediata a laprovaci de la iniciativa 168.1 pbliques
Vegeu llibertats fonamentals
M
Madrid s la capital de lEstat 5 magistrats sser-ho s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat dels diputats i dels senadors 70.1.d Administren la justcia en nom del rei 117.1 Sn independents i inamovibles 117.1; 117.2 Una llei orgnica del poder judicial nha de determinar lestatut jurdic 122.1
136
Poden sser nomenats membres del Consell General del Poder Judicial 122.3 No poden exercir altres crrecs pblics ni pertnyer a partits poltics 127.1 La llei nha destablir el sistema dassociaci professional 127.1 La llei nha destablir el rgim dincompatibilitats 127.2 Poden sser nomenats membres del Tribunal Constitucional 159.2
Vegeu tamb jutges
majoria
Vegeu qurum
absoluta Cal a les cambres per a aprovar-ne els reglaments i llurs reformes 72.1 Cal a les cambres per a aprovar el Reglament de les Corts Generals 72.2 Cal a les cambres per a la petici de sessi extraordinria que poden formular llurs membres 73.2 Cal al Congrs per a decidir en cas que el text presentat per la Comissi mixta no fos aprovat per totes dues cambres 74.2 Cal a les cambres per a acordar que una sessi no sigui pblica 80 Cal al Congrs en la votaci final conjunta duna llei orgnica 81.2 Cal al Senat per a oposar el veto a un projecte de llei 90.2 Cal al Congrs per a ratificar un projecte de llei vetat pel Senat 90.2 Cal al Congrs per a atorgar la confiana al candidat a la Presidncia del Govern 99.3 Cal al Congrs per a acusar el president o altres membres del Govern de traci o dun delicte contra la seguretat de lEstat 102.2 Cal al Congrs per a adoptar una moci de censura al Govern 113.1 Cal al Congrs per a declarar lestat de setge 116.4 Cal a cada cambra per a acordar la necessitat de dictar una llei harmonitzadora de les disposicions de les comunitats autnomes 150.3 Cal al Senat per a aprovar prviament ladopci pel Govern de mesures per a protegir linters general dEspanya o per a obligar una comunitat autnoma a un compliment 155.1 Un text de reforma constitucional sobre el qual no hi ha acord entre el Congrs i el Senat lha dhaver obtinguda favorablement al Senat perqu el Congrs pugui aprovar-lo 167.2
137
de les dues terceres parts Cal al Congrs per a aprovar un text de reforma constitucional sobre el qual no hi ha acord entre Congrs i Senat per t el vot favorable de la majoria absoluta de senadors 167.2 Cal a cada cambra per a adoptar lacord de principi de reforma total de la Constituci o parcial sobre els ttols preliminar, I (cap. II, secc. 1) o II 168.1 Cal a cada cambra novament elegida per a aprovar un text de reforma total de la Constituci o parcial sobre els ttols preliminar, I (cap. II, secc. 1) o II 168.2 de tres cinquenes parts Cal a cada cambra per a elegir membres del Tribunal Constitucional 122.3; 159.1 Cal a cada cambra per a aprovar un projecte de reforma constitucional 167.1 simple Cal perqu el Congrs ratifiqui un projecte de llei vetat dos mesos abans pel Senat o perqu es pronunci sobre les esmenes presentades pel Senat 90.2 Cal perqu el Congrs atorgui la confiana al candidat a la Presidncia del Govern en segona votaci 99.3 Cal perqu el Congrs voti favorablement una qesti de confiana 112 majoritat Els espanyols lassoleixen a divuit anys 12 El prncep hereu, en aconseguir-la, presta jurament 61.2 La declarada amb carcter general no perjudica les situacions emparades pels drets forals DA 2 mandat imperatiu Els membres de les Corts Generals no hi estan lligats 67.2 manifestacions Cal comunicar-ne prviament lorganitzaci a lautoritat 21.2 Noms es poden prohibir per motius dalteraci dordre pblic 21.2 s prohibit de fer-ne per presentar peticions davant les cambres 77.1
Vegeu tamb dret de manifestaci 138
mar territorial s un b de domini pblic estatal 132.2 mares Els poders pblics nasseguren la protecci 39.2 marina mercant s competncia exclusiva de lEstat 149.1.20 marisc Les comunitats autnomes poden assumir competncies en la pesca daquest 148.1.11 maternitat
Vegeu mares
matriculaci daeronaus
Vegeu aeronaus
matrimoni Dret a contreuren 32.1 Regulaci legal 32.2 Pot sser causa dexclusi de la successi de la Corona 57.4 Les relacions juridicocivils relatives a les seves formes sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 medi ambient Tothom t el deure de conservar-lo 45.1 Tothom t dret a gaudir-ne 45.1 Els poders pblics han de vetllar per defensar-lo i restaurar-lo 45.2 La llei obliga a reparar-hi el dany causat 45.3 La llei ha de fixar sancions per als qui el malmeten 45.3 Les comunitats autnomes poden assumir competncies de gesti en la protecci daquest 148.1.9 La legislaci bsica sobre la protecci daquest s competncia exclusiva de lEstat 149.1.23
Vegeu tamb recursos naturals
Melilla s representada per un diputat 68.2 Elegeix senadors 69.4 Es pot constituir en comunitat autnoma DT 5
139
membres de les forces de seguretat

Vegeu forces de seguretat; policia
de les juntes electorals sser-ho s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.f del Consell General del Poder judicial
Vegeu Consell General del Poder Judicial
del Govern Correspon al rei nomenar-los i remourels 62.e ; 100 Els proposa el president del Govern 62.e ; 100 El que ns competent referenda, en lloc del president del Govern, si sescau, els actes del rei 64.1 sser-ho no s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.b Funcions i responsabilitat 98.2 Incompatibilitats 98.3; 98.4 Estatut 98.4 Sels pot exigir responsabilitat criminal 102 Compareixen davant les cambres i llurs comissions 110 Sn sotmesos a interpellacions i a preguntes 111
Vegeu tamb Govern; president del Govern
del Tribunal Constitucional sser-ne s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.a Nomenament 159.1; 159.2 Durada del perode de designaci 159.3 Renovaci 159.3; DT 9 Incompatibilitats 159.4 Independncia i inamovibilitat 159.5 del Tribunal de Comptes
Vegeu Tribunal de Comptes
mercaderies Les comunitats autnomes no poden adoptar mesures tributries que nobstaculitzin la lliure circulaci 157.2
140
mercat Es reconeix la llibertat dempresa dins el marc de la seva economia 38 mrit s un principi determinador de laccs a la funci pblica 103.3 mesures
Vegeu pesos i mesures
de seguretat Respecte als condemnats, han de restar orientades vers la reeducaci i la reinserci social 25.2 preventives Correspon de prendren als poders pblics en lorganitzaci i la tutela de la salut pblica 43.2 militar sser-ho s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.e Els tractats internacionals que en tinguin el carcter requereixen lautoritzaci prvia de les Corts 94.1.b
Vegeu tamb Forces Armades
mines
Vegeu rgim miner i energtic
Ministeri Fiscal Se li comunica el resultat de les comissions dinvestigaci 76.1 T la missi de promoure lacci de la justcia 124.1 Actua dofici o a petici dels interessats 124.1 Principis de funcionament 124.2 Estatut orgnic 124.3 La policia judicial en depn 126 Pot interposar recurs dempara 162.1.b
Vegeu tamb fiscals
ministres
Vegeu membres del Govern
minoritat Els pares han de protegir la dels fills 39.3 Exercici de la regncia durant la del rei 59.1; 60.1
141
M minusvlids
mitjans dinformaci Noms sen pot acordar el segrest per resoluci judicial 20.5
Vegeu tamb mitjans de difusi
de comunicaci social La llei ha de regular lorganitzaci i el control parlamentari dels que depenen de lEstat o de les entitats pbliques 20.3 La llei ha de garantir laccs dels grups socials i poltics significatius als que depenen de lEstat o de les entitats pbliques 20.3 La llei ha de garantir que els que depenen de lEstat o de les entitats pbliques respectin el pluralisme de la societat i de les diferents llenges dEspanya 20.3 Les normes bsiques de llur rgim sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.27 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies de desenvolupament i dexecuci 149.1.27 de difusi Per qualsevol daquests hom t dret a comunicar o a rebre informaci vera 20.1.d ; 55.1
Vegeu tamb mitjans dinformaci
de producci Els poders pblics han de facilitar que en sigui accessible la propietat als treballadors 129.2 de reproducci Per qualsevol daquests hom t dret a expressar i difondre lliurement el pensament, les idees i les opinions 20.1.a ; 55.1 probatoris Tothom t dret dutilitzar els pertinents per a la defensa prpia 24.2 moci Tota interpellaci hi pot donar lloc 111.2 de censura Cal la majoria absoluta del Congrs per a adoptar-la 113.1 Lha de proposar almenys la desena part dels diputats 113.2
142
Ha dincloure un candidat a la Presidncia del Govern 113.2 No es pot votar abans de cinc dies de la presentaci 113.3 Shi poden presentar mocions alternatives 113.3 Si es rebutja, els signataris no en poden presentar cap ms dins el mateix perode de sessions 113.4 Si sadopta, el Govern ha de dimitir i resta investit el candidat proposat 114.2 No es pot proposar de dissoldre les cambres quan nhi ha una en trmit 115.2 modalitats lingstiques dEspanya Sn objecte de respecte i protecci 3.2
Vegeu tamb llenges espanyoles
monarquia parlamentria s la forma poltica de lEstat espanyol 1.3 moneda

monopolis Poden sser reservats al sector pblic els de determinats recursos i serveis essencials 128.2 moral
Vegeu formaci religiosa i moral
motivaci Les sentncies judicials sempre lhan de contenir 120.3 municipis LEstat shi organitza territorialment 137 Gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos propis 137; 140 Llur govern i administraci corresponen als ajuntaments respectius 140 Gaudeixen de personalitat jurdica plena 140 La llei regula la procedncia del rgim de consell obert 140 Tenen iniciativa en els processos autonmics 143.2; 151.1 En lalteraci de llurs termes les comunitats autnomes poden assumir competncies 148.1.2
Vegeu tamb agrupacions de municipis 143
M muntanya
Vegeu zona de muntanya
museus Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.15 LEstat t competncies exclusives en els de titularitat estatal 149.1.28 Les comunitats autnomes poden exercir la gesti dels de titularitat estatal 149.1.28
N
naci espanyola En s de la seva sobirania proclama la seva voluntat en determinats ordres prembul T una unitat indissoluble 2 s integrada per nacionalitats i regions 2
Vegeu tamb Espanya; Estat espanyol
nacionalitat s competncia exclusiva de lEstat 149.1.2 LEstat pot concertar tractats amb determinats pasos per a la doble nacionalitat 11.3 espanyola La llei estableix com sadquireix, es conserva i es perd 11.1 Cap espanyol dorigen no en pot sser privat 11.2 nacionalitats Es reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les que integren la naci espanyola 2
naixena No pot sser motiu de discriminaci 14 Navarra La iniciativa per a incorporar-se al rgim autonmic basc correspon al seu rgan foral competent DT 4 necessitat urgent i extraordinria Permet que el Govern dicti decrets llei 86
144
negociaci collectiva La llei nha de garantir el dret 37.1 nivell de vida Els poders pblics han de tendir a equiparar el de tots els espanyols 130.1 normes Les relatives als drets fonamentals shan dinterpretar de conformitat amb la Declaraci universal de drets humans i amb els tractats ratificats per Espanya 10.2 Les lleis de bases no poden facultar per a dictar-ne amb carcter retroactiu 83.b Les regles sobre llur aplicaci i eficcia sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 Les referents a la resoluci de conflictes de lleis sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 Les de lEstat prevalen, en cas de conflicte, sobre les de les comunitats autnomes si no es tracta de competncia exclusiva daquestes 149.3 Les que resolguin els conflictes que poguessin sorgir en la cooperaci financera entre lEstat i les comunitats autnomes poden sser regulades per llei orgnica 157.3
Vegeu tamb lleis
addicionals Les comunitats autnomes tenen facultats per a establir-ne de referents a la protecci del medi ambient 149.1.23 amb fora de llei
Vegeu lleis
bsiques Les del rgim de premsa, rdio, televisi i de tots els mitjans de comunicaci social sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.27 Les del desenvolupament de larticle 27 de la Constituci (educaci) sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.30
Vegeu tamb bases; legislaci bsica
de dret foral o especial La determinaci de les fonts del dret shi ha dacordar 149.1.8
145
institucionals bsiques duna comunitat autnoma Ho s lEstatut dautonomia dins els termes de la Constituci 147.1 legislatives Les Corts poden atribuir a les comunitats autnomes la facultat de dictar-ne en matries de competncia estatal 150.1 reglamentries La jurisdicci contenciosa administrativa controla les de les comunitats autnomes 153.c
O
objecci de conscincia La llei lha de regular 30.2 Shi pot aplicar el recurs dempara 53.2 obligacions contractuals Les bases daquestes sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 financeres
Vegeu hisenda pblica
militars
Vegeu servei militar obligatori
obligatorietat Lensenyament bsic en t el carcter 27.4 obres pbliques Les comunitats autnomes poden assumir competncies en les que sn dinters seu dins el seu territori 148.1.4 Les dinters general o que afecten ms duna comunitat autnoma sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.24 ocupaci A qui no en t la Seguretat Social ha de garantir assistncia 41 Els poders pblics han de realitzar una poltica orientada cap a la plena ocupaci 40.1
146
ofici Tots els espanyols tenen dret a fer-ne lliure elecci 35.1
Vegeu tamb actuacions dofici
oficis civils i militars Correspon al rei de proveir-los 62.f opini No pot sser ra de discriminaci 14 Es reconeix el dret a difondre-la lliurement 20.1.a Els diputats gaudeixen dinviolabilitat per les que manifesten 71.1 oralitat
Vegeu procediment judicial
ordenaci de la banca Les bases daquesta sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.11 de la pesca martima Shi poden atribuir competncies a les comunitats autnomes 149.1.19 de les assegurances Les bases daquesta sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.11 del crdit Les bases daquesta sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.11 del territori Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.3 del turisme Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies dins llur mbit territorial 148.1.18 dels recursos i aprofitaments hidrulics Si les aiges passen per ms duna comunitat autnoma, s competncia exclusiva de lEstat 149.1.22 dels registres s competncia exclusiva de lEstat 149.1.8 general de leconomia La competncia de les comunitats autnomes en agricultura i ramaderia shi han dacordar 148.1.7
147
ordenament constitucional Les Forces Armades lhan de defensar 8.1

Vegeu tamb Constituci
jurdic En sn valors superiors la llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme poltic 1.1 Els ciutadans i els poders pblics hi resten subjectes 9.1 Els tractats internacionals en sn part integrant 96.1 Els estatuts dautonomia en sn part integrant 147.1 ordre de successi al tron Ha de seguir el regular de primogenitura i representaci 57.1 Els fets que shi esdevenen shan de resoldre amb una llei orgnica 57.5 La Regncia sha dexercir segons el que estableix la Constituci 59.1 del dia Cal que nhi hagi un de determinat en la convocatria duna sessi extraordinria de les cambres 73.2 econmic i social Voluntat que nhi hagi un de just prembul poltic Els seus fonaments 10.1 pblic s lnic motiu possible de limitaci de les manifestacions de la llibertat ideolgica, religiosa i de culte 16.1 s lnic motiu possible de prohibici de reunions o de manifestacions 21.2
Vegeu tamb actes de terrorisme; estat dalarma; estat dexcepci; estat de setge; suspensi de drets i llibertats
rgan consultiu suprem Del Govern ho s el Consell dEstat 107 fiscalitzador suprem Dels comptes i de la gesti econmica de lEstat, ho s el Tribunal de Comptes 136.1
148
foral de navarra La iniciativa dincorporaci al rgim autonmic basc correspon al que ns competent DT 4 jurisdiccional superior Ho s el Tribunal Suprem en tots els ordres llevat en garanties constitucionals 123.1 rgans collegiats superiors de les comunitats autnomes Designen els senadors corresponents si no hi ha assemblea legislativa 69.5 Els dels territoris amb rgim provisional dautonomia poden iniciar el procs autonmic DT 1 Els preautonmics dels territoris que haguessin plebiscitat estatuts en el passat poden acordar diniciar el procs autonmic especial DT 2 de govern del poder judicial Ho s el Consell General del Poder Judicial 122.2 de ladministraci de lEstat Sn creats, regits i coordinats dacord amb la llei 103.2 de les comunitats autnomes Poden executar la legislaci laboral de lEstat 149.1.7 El control de llur activitat s exercit per determinades instncies 153 El Govern en pot impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions amb fora de llei 161.2 executius de les comunitats autnomes Sn legitimats per a interposar recurs dinconstitucionalitat 162.1.a interinsulars Els correspon, si escau, la iniciativa del procs autonmic 143.2; 151.1 Elaboren, si escau, el projecte destatut 146 judicials Les successives instncies processals sesgoten, si escau, davant els radicats en el mateix territori de la comunitat autnoma on hi ha el de primera instncia 152.1 Poden plantejar qesti dinconstitucionalitat al Tribunal Constitucional 163
149
organismes provisionals autonmics Dissoluci DT 7 pblics La llei ha destablir les formes de participaci dels interessats en lactivitat dels que afecten la qualitat de vida o el benestar general 129.1 organitzaci judicial En lmbit duna comunitat autnoma ha de culminar en un Tribunal Superior de Justcia 152.1 militar Una llei orgnica nha de regular les bases 8.2 territorial de lEstat ttol VIII
Vegeu comunitats autnomes; municipis; provncia
organitzacions de consumidors i usuaris Els poders pblics les han de fomentar 51.2 econmiques Han de collaborar en els projectes de planificaci del Govern 131.2 empresarials Han de collaborar en els projectes de planificaci del Govern 131.2
Vegeu tamb associacions empresarials
internacionals Per tractat sels poden atribuir competncies derivades de la Constituci 93 professionals No hi pot haver tribunals dhonor en llur mbit 26 La llei les ha de regular 52 Llur estructura interna i llur funcionament han dsser democrtics 52 Han de collaborar en els projectes de planificaci del Govern 131.2 sindicals internacionals
Vegeu sindicats 150
P
parentiu Pot sser motiu per no estar obligat a declarar 24.2 pares Drets que tenen en matria educativa 27.3; 27.7 Han dassistir els fills 39.3
Vegeu tamb paternitat
Parlament
Vegeu cambres; Corts Generals
parlamentaris
Vegeu diputats; senadors
participaci Els poders pblics han de facilitar la dels ciutadans en la vida poltica, cultural i social 9.2 Els ciutadans nhan de poder tenir en els afers pblics 23.1 Els ciutadans en poden tenir en lAdministraci de justcia per mitj del jurat 125 Els interessats nhan de tenir en la Seguretat Social i en els organismes pblics relacionats amb el benestar 129.1 Els poders pblics lhan de promoure en lempresa 129.2 partits poltics Reconeixement i regulaci 6 Els jutges, els magistrats i els fiscals no hi poden pertnyer 127.1 Els membres del Tribunal Constitucional no hi poden exercir funcions directives 159.4
Vegeu tamb grups parlamentaris; grups poltics
paternitat La llei nha de fer possible la investigaci 39.2 ptria La naci espanyola s la de tots els espanyols 2
151
patrimoni artstic Els poders pblics nhan de garantir la conservaci 46 Fer-ne la defensa contra lexportaci i lespoliaci s de la competncia exclusiva de lEstat 149.1.28 cultural Les modalitats lingstiques dEspanya en sn un 3.3 Els poders pblics nhan de garantir la conservaci 46 Fer-ne la defensa contra lexportaci i lespoliaci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.28 de lEstat Ha dsser regulat per llei 132.3 histric Els poders pblics en garanteixen la conservaci 46 monumental Les comunitats autnomes poden assumir competncies en el patrimoni que sigui de llur inters 148.1.16 Fer-ne la defensa contra lexportaci i lespoliaci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.28 nacional Ha dsser regulat per llei 132.3 pau Correspon al rei de fer-la 63.3 social Els seus fonaments 10.1 pena de mort Resta abolida, llevat del que puguin disposar lleis penals militars per a temps de guerra 15 penes de pres qui en compleixi ha de gaudir dels drets fonamentals, amb les excepcions que hi corresponguin 25.2 degradants Ning no hi pot sser sotms 15
152
inhumanes Ning no hi pot sser sotms 15 privatives de llibertat Han de restar orientades vers la reeducaci i la reinserci social i no poden consistir en treballs forats 25.2 pensament Es reconeix i protegeix el dret a expressar-lo i difondrel lliurement 20.1.a pensions Els poders pblics han de garantir per mitj daquestes la suficincia econmica dels ciutadans en la tercera edat 50 perode de sessions Les cambres en tenen dos danuals 73.1 Dins un mateix perode de sessions una moci de censura rebutjada no pot sser replantejada pels mateixos signataris 113.4 Si les cambres no shi trobaven, resten automticament convocades en declarar-se els estats dalarma, dexcepci o de setge 116.5 personalitat El seu lliure desenvolupament s fonament dordre poltic 10.1 El condemnat a pena de pres t dret al desenvolupament integral de la seva 25.2 persones La dignitat i els drets de la persona sn fonament de lordre poltic 10.1 Sen garanteix la intimitat 18.1; 105.b Cap autoritat no pot obstaculitzar-ne la llibertat de circulaci i establiment per tot el territori espanyol 139.2 Si una invoca un inters legtim pot interposar recurs dempara 162.1.b pesca Els poders pblics hi han de tenir una actuaci especial 130.1
Vegeu tamb aqicultura
del marisc Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.11 en aiges interiors Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.11
153
fluvial Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.11 martima s competncia exclusiva de lEstat 149.1.19 Shi poden atribuir competncies a les comunitats autnomes 149.1.19 pesos i mesures La legislaci sobre aquests s competncia exclusiva de lEstat 149.1.12 peticions
Vegeu dret de petici
planificaci econmica Ha de respectar la llibertat dempresa 38 La pot fer lEstat per a determinades finalitats 131.1 El Govern nelabora els projectes dacord amb les previsions de les comunitats autnomes i la collaboraci de les organitzacions sindicals, professionals, empresarials i econmiques 131.2 Se nha de constituir un consell 131.2 Establir-ne les bases i fer-ne la coordinaci sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.13 plataforma continental Els recursos naturals daquesta sn un b de domini pblic estatal 132.2 platges Sn bns de domini pblic estatal 132.2 Ple de les cambres
Vegeu cambres
plebiscit Els territoris que en el passat nhaguessin fet un de positiu sobre un projecte destatut dautonomia poden iniciar immediatament el procs autonmic especial DT 2 plena ocupaci
Vegeu ocupaci
pluralisme de la societat Els mitjans pblics de comunicaci social lhan de respectar 20.3
154
poltic s un valor superior de lordenament jurdic 1.1 s expressat pels partits poltics 6 plusvlues La comunitat ha de participar en les que genera lacci urbanstica de les entitats pbliques 47 poble espanyol Ratifica la Constituci prembul Hi resideix la sobirania 1.2 El representen les Corts Generals 66.1 pobles dEspanya Sen protegeixen les cultures i tradicions, llenges i institucions prembul
Vegeu tamb llenges dEspanya; nacionalitats; regions
de la Terra Voluntat de collaborar en lenfortiment de les relacions i la cooperaci entre tots ells prembul poder executiu
Vegeu Govern
judicial ttol VI
Vegeu Administraci de justcia; Consell General del Poder Judicial; justcia; jutges; tribunals
legislatiu
Vegeu cambres; Congrs dels Diputats; Corts Generals; Senat
poders de lEstat Emanen del poble espanyol 1.2 pblics Resten subjectes a la Constituci 9.1 La Constituci garanteix la interdicci de llur arbitrarietat 9.3 Sn vinculats pels drets i per les llibertats constitucionals 53.1
155
policia sser-ne membre s causa dinelegibilitat i dincompatibilitat de diputats i de senadors 70.1.e Les comunitats autnomes poden crear-ne 149.1.29
Vegeu tamb forces de seguretat; seguretat pblica
judicial Depn dels jutges, dels tribunals i del ministeri Fiscal 126 local Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.22 poltica destabilitat econmica s el marc de la promoci del progrs social i econmic 40.1 de formaci professional
Vegeu formaci professional
de readaptaci professional
Vegeu readaptaci professional
econmica nacional Els seus objectius emmarquen lexercici de les competncies de desenvolupament econmic de les comunitats autnomes 148.1.13
Vegeu tamb planificaci econmica
envers els disminuts

exterior s dirigida pel Govern 97 general

Vegeu declaraci de poltica general
interior s dirigida pel Govern 97 per a la plena ocupaci

Vegeu ocupaci
sobre els treballadors a lestranger

Vegeu treballadors
social i econmica Principis rectors ttol I, captol III

156
ports Les comunitats autnomes poden assumir competncies en els de refugi, els esportius i els que no acompleixen activitats comercials 148.1.6 LEstat t competncia exclusiva en els dinters general 149.1.20 potestat jurisdiccional Correspon dexercir-la als jutjats i als tribunals 117.3 legislativa de lEstat Lexerceixen les Corts Generals 66.2
Vegeu tamb delegaci de la potestat legislativa; delegaci legislativa
reglamentria s exercida pel Govern 97 s subjecta a la Constituci i a les lleis 97 s sota el control judicial 106.1 tributria
Vegeu impostos; sistema tributari; tributs
preferncia s un principi en qu sha de basar el procediment judicial en la tutela dels drets i les llibertats fonamentals 53.2 En lordre de successi al tron, en t la lnia anterior 57.1 preguntes El Govern resta sotms a les que li formulin davant les cambres 111.1 premsa Les normes bsiques del seu rgim sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.27 A les comunitats autnomes els en poden correspondre facultats de desenvolupament i execuci 149.1.27
Vegeu tamb mitjans de comunicaci social
president duna comunitat autnoma Ha dsser institut necessriament per lEstatut dautonomia 152.1 El Govern li adrea els requeriments per actuacions greus de la comunitat autnoma 155.1
157
del Congrs dels Diputats Referenda determinats actes del rei 64.1; 99.1; 99.5 s elegit per la cambra 72.2 Funcions 72.2; 72.3; 90.1 del Consell General del Poder judicial s el del Tribunal Suprem 122.3 del Govern Procediments per a la investidura parlamentria del candidat 62.d ; 99; 114.2 Nomenament 62.d ; 99.3; 114.2 Cessaci 62.d ; 101.1 Proposa al rei de nomenar i remoure els membres del Govern 62.e ; 100 Referenda els actes del rei 64.1 Proposa de convocar els referndums 92.2 Funcions 98.2 Li pot sser exigida la responsabilitat criminal 102 Pot plantejar la qesti de confiana 112; 114.1 Pot proposar de dissoldre les cambres 115 Pot interposar recurs dinconstitucionalitat 162.1.a
Vegeu tamb candidat a president del Govern; Govern; membre del Govern
del senat s elegit per la cambra 72.2 Funcions 72.2; 72.3; 90.1 del Tribunal Constitucional s nomenat pel rei 160 del Tribunal suprem s nomenat pel rei 123.2 pres
Vegeu legislaci penitenciria; penes de pres
provisional La llei nha de determinar la durada 17.4 presos

Vegeu legislaci penitenciria; penes de pres 158
pressupostos de les cambres

Vegeu cambres
generals de lEstat Consignen una quantitat per a la Casa del Rei 65.1 No en pot sser delegada laprovaci a les comissions legislatives permanents 75.3 Elaboraci, examen, esmena i aprovaci 134.1 Tenen carcter anual 134.2 Contingut 134.2 Termini de presentaci al Congrs 134.3 Prrroga 134.4 Supsits daugment de despeses o disminuci dingressos 134.5 No poden crear tributs 134.7 Poden establir una assignaci a les comunitats autnomes 158.1 prestacions de salut pblica Als poders pblics correspon de fer-les 43.2 patrimonials de carcter pblic Noms sen poden establir dacord amb la llei 31.3 personals de carcter pblic Noms sen poden establir dacord amb la llei 31.3 socials La llei en pot imposar de substitutries del servei militar 30.2 La Seguretat Social nha de garantir de suficients, especialment en cas de falta de feina 41 presumpci dinnocncia
Vegeu dret a la presumpci dinnocncia
prevalena Les normes estatals en tenen sobre les de les comunitats autnomes en tot all que no sigui de la competncia exclusiva daquestes 149.3 primogenitura La successi al tron ha de seguir lordre regular 57.1
159
prncep dastries El prncep hereu en t la dignitat 57.2 hereu Ttols que li pertoquen 57.2 Pot exercir la regncia 59.2 Jurament 61.2
Vegeu tamb successi al tron
principi deficcia LAdministraci hi acorda la seva actuaci 103.1 digualtat s un valor superior de lordenament jurdic de lEstat 1.1 Inspira el sistema tributari 30.1 dimparcialitat El ministeri Fiscal shi ha de subjectar 124.2 dimprescriptibilitat Inspira el rgim jurdic dels bns de domini pblic i comunals 132.1 dinalienabilitat Inspira el rgim jurdic dels bns de domini pblic i comunals 132.1 dinembargabilitat Inspira el rgim jurdic dels bns de domini pblic i comunals 132.1 dunitat dactuaci El ministeri Fiscal hi conforma lexercici de les seves funcions 124.2 dunitat jurisdiccional s la base de lorganitzaci i del funcionament dels tribunals 117.5 de capacitat Determina laccs a la funci pblica 103.3 de coordinaci Saplica en la relaci entre lautonomia financera de les comunitats autnomes i la hisenda estatal 156.1 de descentralitzaci LAdministraci hi acorda la seva actuaci 103.1 de desconcentraci LAdministraci hi acorda la seva actuaci 103.1
160
de jerarquia LAdministraci hi acorda la seva actuaci 103.1 El ministeri Fiscal hi conforma lexercici de les seves funcions 124.2 de legalitat Es garanteix 9.3 Ning no pot sser condemnat o sancionat en contradicci amb aquest 25.1 El ministeri Fiscal shi subjecta 124.2 de preferncia El procediment judicial per a tutelar els drets fonamentals shi ha de basar 53.2 de progressivitat Inspira el sistema tributari 31.1 de reciprocitat La prctica de lextradici shi ha dacordar 13.3 de responsabilitat del Govern No s modificat per la declaraci dels estats dalarma, dexcepci i de setge 116.6 de solidaritat Es reconeix i garanteix entre totes les nacionalitats i regions 2 LEstat en garanteix la realitzaci efectiva 138.1 Lautonomia financera de les comunitats autnomes shi ha dacordar 156.1 Sha de fer efectiu mitjanant el fons de compensaci 158.2 de sumarietat El procediment judicial per a tutelar els drets fonamentals shi ha de basar 53.2 del mrit Determina laccs a la funci pblica 103.3 principis bsics dactuaci de les forces de seguretat Han dsser determinats per llei orgnica 104.2 constitucionals La regulaci de les bases de lorganitzaci militar shi ha de conformar 8.2
161
La llibertat de creaci de centres docents els ha de respectar 27.6 Lexercici de la jurisdicci militar shi ha dacordar 117.5 democrtics de convivncia El respecte daquests s un objecte de leducaci 27.2 per a harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats autnomes LEstat pot dictar lleis que els estableixin 150.3 rectors de la poltica social i econmica ttol I, cap. III Han dinformar la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics 53.3 Davant la jurisdicci ordinria noms poden sser allegats dacord amb el que disposin les lleis 53.3 privaci de bns Ning no en pot sser objecte sin per causa justificada dutilitat pblica o dinters social 33.3 de drets Ning no en pot sser objecte sin per causa justificada dutilitat pblica o dinters social 33.3 de llibertat Ning no en pot sser objecte sin en els casos i en la forma previstos per la llei 17.1 LAdministraci civil no pot imposar sancions que nimpliquin 25.3
Vegeu tamb detenci; penes de pres
privilegis econmics i socials Les diferncies entre els estatuts de les diverses comunitats autnomes no en poden implicar 138.2 procediment administratiu s regulat per llei 105 LEstat t competncia exclusiva en el com davant les administracions pbliques 149.1.18 Les comunitats autnomes poden assumir competncies en les especialitats daquest derivades de llur prpia organitzaci 149.1.18
162
durgncia Shi poden tramitar com a projectes de llei els decrets llei 86.3 El Senat disposa de vint dies per a vetar o esmenar el projecte que shi tramiti 90.3 judicial Ha dsser predominantment oral 120.2
Vegeu tamb procs judicial
legislatiu
Vegeu elaboraci de les lleis
per a elaborar els estatuts dautonomia

Vegeu Estatut dautonomia
procs autonmic
Vegeu iniciativa del procs autonmic
judicial En els de qualsevol mena lexercici de la potestat jurisdiccional correspon als jutges i tribunals que les lleis determinen 117.3 Tothom ha de prestar collaboraci en el curs daquest 118 Si una norma que hi s aplicable s considerada com a anticonstitucional per lrgan judicial, nha de plantejar la qesti al Tribunal Constitucional 163
Vegeu tamb dret a un procs pblic
penal Hi pot haver la instituci del jurat en els que la llei determini 125 processament de diputats i de senadors Cal lautoritzaci prvia de la cambra respectiva 71.2 proclamaci del rei Sha de fer davant les Corts Generals amb prestaci de jurament 61.1 producci literria, artstica, cientfica i tcnica s un dret reconegut i protegit 20.1.b
Vegeu tamb creaci literria, artstica, cientfica i tcnica
productes comercials La llei nha de regular el rgim dautoritzaci 51.3

163
farmacutics La legislaci sobre aquests s competncia exclusiva de lEstat 149.1.16 productivitat Els poders pblics en garanteixen i protegeixen la defensa 38 professi Tots els espanyols tenen el dret a fer-ne lliure elecci 35.1 La llei ha de regular lexercici de les titulades 36
Vegeu tamb formaci professional; readaptaci professional; ttols acadmics i professionals
professors Intervenen en el control i en la gesti dels centres docents 27.7 duniversitat Els que sn juristes poden sser elegits membres del Tribunal Constitucional 159.2 programa poltic del Govern El candidat a la Presidncia del Govern lexposa davant el Congrs dels Diputats 99.2 El president del Govern hi pot plantejar la qesti de confiana 112 progrs de la cultura Voluntat de promourel prembul econmic Voluntat de promourel prembul Els poders pblics nhan de promoure les condicions favorables 40.1 social Els poders pblics nhan de promoure les condicions favorables 40.1 progressivitat s un principi inspirador del sistema tributari 31.1 projectes de llei Les cambres en poden delegar laprovaci a les comissions legislatives permanents 75.2 Els aprova el Consell de ministres 88 Van acompanyats duna exposici de motius i dantecedents 88
164
Tenen prioritat sobre les proposicions de llei 89.1 Un cop aprovats pel Congrs han de passar al Senat 90.1 El Senat pot votar-los o esmenar-los 90.2 Poden sser declarats urgents 90.3
Vegeu tamb esmenes
promoci
Vegeu dret a la promoci pel treball
promulgaci de la Constituci Obre la possibilitat que determinats territoris inicin immediatament el procs autonmic especial DT 2 Obre el termini per a iniciar el primer procs de designaci constitucional del president de Govern DT 8 de les lleis Correspon al rei 62.a ; 91 dels decrets llei Obre el termini per a fer-ne el debat i la votaci en el Congrs 86.2 dels estatuts dautonomia El rei la fa com a llei 151.2.4; 151.2.5. propietat industrial La legislaci sobre aquesta s competncia exclusiva de lEstat 149.1.9 intellectual La legislaci sobre aquesta s competncia exclusiva de lEstat 149.1.9 privada
Vegeu dret a la propietat privada
proposicions de llei Les cambres en poden delegar laprovaci a les comissions legislatives permanents 75.2 El Govern pot oposar-se a les contrries a una delegaci legislativa 84 Les assemblees de les comunitats autnomes en poden trametre al Congrs 87.2 La tramitaci daquestes s regulada pels reglaments de les cambres 89.1 Les que el Senat prengui en consideraci han dsser trameses al Congrs 89.2
165
Les que comportin augment dels crdits o disminuci dels ingressos pressupostaris requereixen la conformitat del Govern 134.6
Vegeu tamb esmenes; iniciativa legislativa; iniciativa popular
protecci als disminuts fsics, sensorials i psquics

dedificis i installacions Les comunitats autnomes poden assumir competncies en la dels que sn seus 148.1.22 de la famlia
Vegeu famlia
de la salut
Vegeu dret a la protecci de la salut
del medi ambient

Vegeu medi ambient
dels drets
Vegeu tutela de drets i llibertats
prova
Vegeu mitjans probatoris
provncia s circumscripci electoral 68.2 Els votants de cada una elegeixen quatre senadors 69.2; 69.3 LEstat sorganitza territorialment en provncies 137 Gaudeix dautonomia per a la gesti dels seus interessos 137 s una entitat local determinada per lagrupaci de municipis 141.1 s la divisi territorial per al compliment de les activitats de lEstat 141.1 No sen poden alterar els lmits si no s per llei orgnica de les Corts 141.1 T govern i administraci autnoms encomanats a diputacions o altres corporacions de carcter representatiu 141.2 Es poden crear agrupacions de municipis altres que aquesta 141.3; 152.3 Poden accedir a lautogovern i constituir-se en comunitats autnomes 143.1; 144.a ; 151
166
Els membres dels seus rgans de govern integren lassemblea elaboradora del projecte destatut dautonomia 146 Poden participar, si no han constitut comunitat autnoma, en un fons de compensaci interterritorial 158.2 provncies insulars
Vegeu illes
publicaci La dels decrets legislatius esgota la delegaci legislativa 82.3 El rei ordena la de les lleis 91 La dels tractats internacionals comporta la inclusi daquests en lordenament intern 96.1 La de les sentncies del Tribunal Constitucional sha de fer en el Boletn Oficial del Estado 164.1 La de la Constituci marca la seva entrada en vigor DF publicacions Noms sen pot acordar el segrest per resoluci judicial 20.5 La garantia judicial per al segrest pot sser suspesa en determinats supsits 55.1 publicitat Es garanteix la de les normes 9.3 A lefecte daquesta, les associacions shan dinscriure en un registre 22.3 Els plens de les cambres nhan de tenir 80 Les actuacions judicials nhan de tenir 120.1
Q
qualitat de vida Voluntat dassegurar-ne a tothom una de digna prembul Els poders pblics han de vetllar per protegir-la i millorar-la 45.2 Hi ha dhaver participaci dels interessats en els organismes pblics la funci dels quals lafecta 129.1 qesti de confiana El president del Govern la pot plantejar 112 El Govern ha de presentar la dimissi si s negada 114.1
167
qestions internacionals Les cambres no en poden delegar a les comissions legislatives permanents laprovaci de projectes o proposicions de llei 75.3 No hi s procedent la iniciativa popular 87.3 qurum de decisi Al Congrs i al Senat ha dsser de la majoria dels membres presents, sens perjudici de les majories especials establertes per la Constituci, les lleis i els reglaments de les cambres 79.2
Vegeu tamb majoria
de presncia Al Congrs i al Senat ha dsser de la majoria dels membres de qu es compon cada cambra 79.1
R
racisme No hi pot haver discriminaci per ra de raa 14 rdio Les normes bsiques del rgim daquesta sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.27 Les comunitats autnomes hi poden tenir facultats de desenvolupament i execuci 149.1.27
radiocomunicaci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.21 ramaderia Els poders pblics hi tenen una actuaci especial de modernitzaci i desenvolupament 130.1 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.7
Vegeu tamb vies ramaderes
ratificaci dun projecte destatut dautonomia La fan els plens de les cambres 151.2.4
168
de la Constituci La fa el poble espanyol prembul de la decisi dincorporar navarra al rgim autonmic basc Sha de fer per referndum DT 4 1 de la decisi de reformar la Constituci Lhan de fer les noves cambres elegides per aquest motiu 168.2 de la reforma constitucional Sha de fer per referndum 167.3; 168.3 de la suspensi de disposicions autonmiques impugnades El Tribunal Constitucional lha de fer en un termini de cinc mesos 161.2 dels projectes de llei vetats pel senat La fa el Congrs 90.2 readaptaci professional Els poders pblics han de fomentar una poltica que la garanteixi 40.2 reciprocitat s un principi en matria dextradici 13.3 s un criteri per a atorgar als estrangers el dret de sufragi actiu en les eleccions municipals 13.2 recurs dempara Es pot interposar al Tribunal Constitucional per demanar la tutela de les llibertats i dels drets 53.2 El Tribunal Constitucional s competent per a conixer-ne 161.1.b En pot interposar tota persona que invoqui un inters legtim 162.1.b dinconstitucionalitat El Tribunal Constitucional s competent per a conixer-ne 161.1.a Legitimaci per a interposar-lo 162.1.a recursos del fons de compensaci Els han de distribuir les Corts Generals 158 essencials Poden sser reservats al sector pblic 128.2 financers Fons que constitueixen els de les comunitats autnomes 157.1
169
R hidrulics
Vegeu aprofitaments hidrulics
naturals Els poders pblics han de vetllar per la utilitzaci racional daquests 45.2 Sancions per als qui els malmeten 45.3 Els de la zona econmica marina i de la plataforma continental sn bns de domini pblic 132.2 pblics La despesa pblica nha de fer una assignaci equitativa 31.2 tributaris Poden sser recaptats, gestionats i liquidats per les comunitats autnomes 156.2 reeducaci Shi han dorientar les penes privatives de llibertat 25.2 referendament Els actes del rei hi estan subjectes 56.3 El president del Govern, o el ministre competent, ha de fer el dels actes del rei 64.1 El qui faci el dels actes del rei ns responsable 64.2 Cal el del president del Congrs perqu el rei proposi i nomeni el president del Govern 64.1 Cal el del president del Congrs perqu el rei dissolgui les cambres i convoqui noves eleccions quan el Congrs nega la investidura al president del Govern 64.1; 99.5 referndum Correspon al rei de convocar-lo 62.c ; 92.2 Les decisions poltiques despecial transcendncia hi poden sser sotmeses 92.1 Els autoritza el Congrs i els proposa el president del Govern 92.2 Una llei orgnica en regula les condicions, el procediment i les modalitats 92.3 Lautoritzaci de convocar-lo s competncia exclusiva de lEstat 149.1.32 Cal per ratificar la iniciativa del procs autonmic 151.1
170
Els projectes destatut dautonomia hi han dsser sotmesos 151.2.3 Cal per a la modificaci dels estatuts dautonomia 152.2 Cal per a ratificar la reforma constitucional 167.3; 168.3 Cal per a la incorporaci de Navarra al rgim autonmic basc DT 4 reforma constitucional No en pot sser delegada laprovaci a les comissions legislatives permanents 75.3 Cal fer-la prviament a la conclusi dun tractat internacional amb estipulacions contrries a la Constituci 95.1 Iniciativa 166 Procediment daprovaci 167 Si s total o afecta el ttol preliminar, el ttol I, cap. 2, secc. 1, o el ttol II requereix la dissoluci de les Corts i la ratificaci posterior per referndum 168 No es pot iniciar en temps de guerra o destat dalarma, dexcepci o de setge 169 dels estatuts dautonomia
Vegeu Estatut dautonomia
refosa de textos legals La delegaci legislativa per fer-la sha datorgar mitjanant una llei ordinria, segons determinades condicions 82.2; 82.5 regadius
Vegeu regatges
regatges Les comunitats autnomes poden assumir competncies en els de llur inters 148.1.10 regncia La reina consort o el consort de la reina la poden assumir 58 Titularitat, supsits i durada 59.1; 59.2 Les Corts Generals la poden nomenar en cas que no hi hagi cap de les persones a qui correspon 59.3 Requisits per a exercir-la 59.4 s exercida per mandat constitucional i en nom del rei 59.5
Vegeu tamb regent 171
regent El crrec s incompatible amb la tutela del rei, amb determinades excepcions 60.1 Jurament 61.2
Vegeu tamb regncia
regidors Integren els ajuntaments i sn elegits pels vens 140 rgim duaner i aranzelari s competncia exclusiva de lEstat 149.1.10 electoral general s matria de llei orgnica 81.1 foral Lactualitzaci daquest sha de fer dins el marc de la Constituci i dels estatuts dautonomia DA 1 jurdic de les administracions pbliques Les bases daquest sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.18 local La legislaci que shi refereix determina quines funcions estatals sobre corporacions locals es poden transferir a les comunitats autnomes 148.1.2
Vegeu tamb corporacions locals
miner i energtic Les bases daquest sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.25 rgims provisionals dautonomia Procediments diniciativa autonmica que poden seguir els territoris que en tenen DT 1; DT 2 Dissoluci de llurs organismes DT 7 regions Tenen dret a lautonomia 2
registres administratius La llei hi ha de regular laccs dels ciutadans 105.b Lordenaci daquests s competncia exclusiva de lEstat 149.1.8
172
dassociacions Les associacions shi han dinscriure nicament als efectes de publicitat 22.3 reglament de les cambres
Vegeu cambres
de les Corts Generals

Vegeu Corts Generals
rei s el cap de lEstat 56.1 Funcions 56.1; 62; 63 Denominaci i ttols 56.2 Inviolabilitat 56.3 Referendament dels seus actes 56.3; 64.1; 64.2; 99.5 No s subjecte a responsabilitat 56.3; 64.2 Pot prohibir el matrimoni dels successors al tron 57.4 Les Corts en poden reconixer la inhabilitaci 59.2 minoritat 59.1; 60.1 Pot nomenar en el testament el tutor del rei menor 60.1 Proclamaci i jurament 61.1 Percep una consignaci pressupostria i la distribueix lliurement 65.1 Nomena i separa lliurement els membres de la seva Casa 65.2 Sanciona les lleis aprovades per les Corts 91 Convoca el referndum a proposici del president del Govern 92.2 Proposa el candidat a president del Govern per mitj del president del Congrs 99.1 Nomena president del Govern a qui el Congrs atorga la seva confiana 99.3; 114.2 Dissol les cambres a proposta del president del Govern 99.5; 115.1 Nomena els membres del Govern a proposici del president del Govern 100 La justcia sadministra en nom seu 117.1 Nomena els membres electes del Consell General del Poder Judicial 122.3 Nomena el president del Tribunal Suprem a proposici del Consell General del Poder Judicial 123.2 Nomena els membres electes del Tribunal Constitucional 159.1
173
Nomena el president del Tribunal Constitucional a proposici del mateix Tribunal 160
Vegeu tamb prncep dAstries; regncia; reina consort; successi al tron; tutela del rei menor dedat
reials acadmies Lalt patronatge en correspon al rei 62.j reina consort No pot assumir funcions constitucionals 58 Regncia 58; 59 reinserci social Les penes privatives de llibertat shi han dorientar 25.2 relacions entre el Govern i les Corts Generals ttol V internacionals El rei hi t la ms alta representaci de lEstat 56.1 Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.3
Vegeu tamb acords internacionals; poltica exterior; tractats internacionals
pacfiques Voluntat de collaborar a enfortir-les entre tots els pobles prembul religi No pot sser ra de discriminaci 14
Vegeu tamb confessions religioses; formaci religiosa i moral; llibertat de culte; llibertat religiosa
remoci del president del Govern Correspon al rei 62.d dels membres del Govern Correspon al rei, a proposta del president del Govern 62.d remuneraci
Vegeu dret a una remuneraci
renda Els poders pblics han de promoure que hi hagi una distribuci ms equitativa de la personal i la regional 40.1 La planificaci de lactivitat econmica t com una finalitat estimular-ne el creixement 131.1
174
renncies a la Corona Shan de resoldre amb una llei orgnica 57.5 representaci La successi al tron nha de seguir lordre regular 57.1 proporcional Sha dassegurar en lelecci de diputats en cada circumscripci 68.3 Sha dassegurar en la designaci de senadors per lassemblea legislativa de la comunitat autnoma 69.5 Sha dassegurar en les eleccions per a lassemblea legislativa de les comunitats autnomes 152.1 representants dels ciutadans Sn un mitj pel qual els ciutadans poden participar en els afers pblics 23.1 dels grups poltics El rei consulta els dels que tenen representaci parlamentria abans de proposar un candidat a la Presidncia del Govern 99.1 diplomtics Sn acreditats pel rei 63.1 requeriment de les cambres s obligatori complir-lo 76.2 residncia
Vegeu dret de lliure residncia
responsabilitat criminal del Govern s exigible davant el Tribunal Suprem 102.2 de jutges i de magistrats 117.1 de les administracions pbliques La legislaci bsica sobre el sistema daquesta s competncia exclusiva de lEstat 149.1.18 del rei
Vegeu rei
dels poders pblics Es garanteix 9.3

175
poltica El Govern la t davant el Congrs 108 El Congrs pot exigir-la al Govern mitjanant una moci de censura 113.1 El president i el consell de govern de les comunitats autnomes la tenen davant lassemblea legislativa daquestes 152.1
Vegeu tamb qesti de confiana
reuni
Vegeu dret de reuni
reunions de les cambres

Vegeu cambres
revisi constitucional
Vegeu reforma constitucional
riquesa Resta subordinada a linters general 128.1 LEstat nha destimular el creixement i la distribuci justa 131.1 risc greu Els deures dels ciutadans en aquest supsit es poden regular per llei 30.4
S
salaris
Vegeu dret a una remuneraci
salut Correspon als poders pblics organitzar i tutelar la pblica 43.2 Els poders pblics han datendre els problemes que presenta per a la tercera edat 50
Vegeu tamb dret a la protecci de la salut
sanci Correspon al rei la de les lleis 62.a ; 91 Correspon al rei la dels estatuts dautonomia 151.2.4 sancions Ning no en pot rebre per fets que en el moment de produir-se no constitueixen delicte, falta o infracci 25.1
176
LAdministraci civil no en pot imposar cap que impliqui privaci de llibertat 25.3 sanitat Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.21 Les bases i la coordinaci general daquesta sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.16 exterior s matria de la competncia exclusiva de lEstat 149.1.16 secret de les comunicacions
Vegeu comunicacions
professional
Vegeu dret al secret professional
sector pblic Determinats recursos o serveis essencials li poden sser reservats 128.2 Les despeses i els ingressos de lestatal shan dincloure en els pressupostos generals de lEstat 134.2 El Tribunal de Comptes ns lrgan fiscalitzador 136.1; 136.2 segrest Noms es pot acordar el de publicacions, gravacions i altres mitjans dinformaci per resoluci judicial o per declaraci destat dexcepci o de setge 20.5; 55.1 seguretat Desig destablir-la prembul
Vegeu tamb mesures de seguretat
ciutadana Les forces i els cossos de seguretat tenen per missi de garantir-la 104.1 de lEstat Noms el Congrs pot acusar el president o altres membres del Govern dun delicte contra aquesta 102.2 s un lmit en la regulaci de laccs dels ciutadans als arxius i als registres pblics 105.b en el treball Els poders pblics hi vetllaran 40.2
177
S jurdica Es garanteix 9.3
pblica s competncia exclusiva de lEstat 149.1.29 Les comunitats autnomes hi poden assumir determinades competncies 148.1.22; 149.1.29
Vegeu tamb dret a la seguretat; forces de seguretat; policia; seguretat ciutadana
social El condemnat a penes de pres t dret als beneficis daquesta 25.2 Els poders pblics nhan de mantenir un rgim pblic amb prestacions suficients 41 La llei ha destablir la participaci dels interessats en aquesta 129.1 La legislaci bsica i el rgim econmic sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.17 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies dexecuci dels serveis 149.1.17 senadors No poden sser alhora diputats al Congrs 67.1 Elecci 69 Elecci dels que representen les comunitats autnomes 69.5 Durada del mandat 69.6 Causes dinelegibilitat i incompatibilitat 70.1 Actes i credencials 70.2 Gaudeixen dinviolabilitat 71.1 Gaudeixen dimmunitat 71.2 Cal autoritzaci de la cambra per a processar-los 71.2 Noms poden sser detinguts per delicte flagrant 71.2 La Sala Penal del Tribunal Suprem s competent en les causes contra ells 71.3 Tenen una assignaci econmica 71.4 Llur vot s personal i indelegable 79.3 Sn legitimats per a interposar recurs dinconstitucionalitat 162.1.a
Vegeu tamb cambres; Corts Generals; credencials; Senat 178
Senat Elecci 69 s la cambra de representaci territorial 69.1 Dissoluci 69.6; 99.5; 115; 168.1 Estableix el seu Reglament 72.1 Elecci de la mesa 72.2 Elecci del president 72.2 Facultats del president 72.3 Sessions 73; 80 Inicia el procs per a lautoritzaci de convenis i acords entre comunitats autnomes 74.2; 145.2 Inicia el procs per a la distribuci de recursos del fons de compensaci 74.2; 158.2 Pot nomenar comissions dinvestigaci 76.1 T Diputaci Permanent 78 T iniciativa legislativa 87.1; 89.2 Potestat legislativa 90 Interpellacions i preguntes 111 Aprova les mesures que el Govern adopta per obligar una comunitat autnoma a un compliment fors 155.1 Proposa el nomenament de quatre membres del Tribunal Constitucional 159.1
Vegeu tamb cambres; Corts Generals; senadors
sentncies del Tribunal Constitucional Shan de publicar en el Boletn Oficial del Estado i no poden sser objecte de recurs en contra 164.1 judicials Obligatorietat de complir-les 118 Han dsser motivades i shan de pronunciar en audincia pblica 120.3 Les que han recaigut en funci duna norma jurdica declarada desprs inconstitucional no perden el valor de cosa jutjada 161.1.a senyals martims Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.20
179
servei civil Sen pot establir un 30.3 meteorolgic s competncia exclusiva de lEstat 149.1.20 militar obligatori 30.2 La llei nha de regular lobjecci de conscincia i altres causes dexempci 30.2 serveis Llur lliure circulaci no pot sser obstaculitzada per mesures tributries de les comunitats autnomes 157.2
Vegeu tamb trasps de serveis a les comunitats autnomes
de salut pblica Correspon als poders pblics dorganitzar-ne els necessaris 43.2 essencials La llei que reguli el dret de vaga i de conflicte collectiu ha destablir les garanties per a assegurar-ne el manteniment 28.2; 37.2 Alguns poden sser reservats al sector pblic 128.2 pblics Les lesions que ocasionen en particulars han dsser indemnitzades 106.2 La prestaci daquests ha de tenir un nivell mnim a tot el territori espanyol 158.1 socials 50 Els poders pblics nhan de promoure per a la tercera edat 50 sessions de les cambres
Vegeu cambres; perode de sessions
setge
Vegeu estat de setge
sexisme No hi pot haver discriminaci per ra de sexe 14 No hi pot haver discriminaci per ra de sexe en el treball ni en la remuneraci 35.1
180
signatures Sen requereixen almenys 500.000 per a la iniciativa legislativa popular 87.3 sindicats Han de tenir estructura i funcionament democrtics 7 Finalitats 7 Han de respectar la Constituci i la llei en la seva creaci i activitat 7 Dret dafiliar-shi 28.1 Dret de fundar-ne 28.1 Poden formar confederacions 28.1 Poden fundar organitzacions sindicals internacionals o afiliar-shi 28.1 Els jutges i els magistrats no hi poden pertnyer 127.1 Collaboren en la planificaci econmica 131.2 Els membres del Tribunal Constitucional no hi poden exercir funcions directives 159.4 sistema de representaci proporcional
Vegeu representaci proporcional
educatiu Els poders pblics lhan dinspeccionar i homologar 27.8 electoral

Vegeu eleccions; rgim electoral general
monetari s competncia exclusiva de lEstat 149.1.11 tributari Principis en qu sha dinspirar 31.1
Vegeu tamb impostos; tributs
sobirania La naci espanyola fa s de la seva prembul La nacional resideix en el poble espanyol 1.2 La dEspanya s garantida per les Forces Armades 8.1 societat El pluralisme daquesta sha de tenir en compte en la regulaci de laccs als mitjans de comunicaci social 20.3
181
democrtica Voluntat destablir-ne una davanada prembul espanyola Els poders pblics nhan de tenir en compte les creences religioses 16.3 societats cooperatives Han dsser fomentades pels poders pblics 129.2 sl Els poders pblics nhan de regular la utilitzaci dacord amb linters general 47
Vegeu tamb urbanisme
solidaritat
Vegeu principi de solidaritat
collectiva s el suport indispensable de la protecci i la millora de la qualitat de vida i de la defensa i la restauraci del medi ambient 45.2 successi al tron 57 Ha de seguir lordre regular de primogenitura 57 sufragi universal Sha daplicar en lelecci dels representants dels ciutadans 68.1; 69.2; 140; 152.1 sumarietat
Vegeu principi de sumarietat
supletorietat El dret estatal en t amb relaci al dret autonmic 149.3 suspensi de drets i llibertats s possible en cas de declaraci destat dexcepci o de setge 55.1 s possible, per llei orgnica, per a determinades persones amb relaci a lactuaci de bandes armades o elements terroristes 55.2
182
T
taxes Constitueixen un recurs financer de les comunitats autnomes 157.1.b tcnica
Vegeu creaci literria, artstica, cientfica i tcnica
telecomunicacions Sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.21 televisi Les normes bsiques del seu rgim sn competncia exclusiva de lEstat 149.1.27 Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 149.1.27
tercera edat Els poders pblics lhan de protegir 50 territori

Vegeu ordenaci del territori; plebiscit
territoris forals Se nemparen i respecten els drets histrics DA 1 terrorisme

Vegeu actes de terrorisme
textos refosos
Vegeu refosa de textos legals
ttols acadmics i professionals Fer-ne la regulaci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.30 tortura Ning no hi pot sser sotms 15 tractats internacionals ttol III, cap. 3 Els ratificats per Espanya sobre drets fonamentals sn regla interpretativa de les normes sobre aquestes matries 10.2 LEstat en pot concertar de doble nacionalitat 11.3 En compliment dun s possible de concedir lextradici 13.3
183
Correspon al rei de manifestar el consentiment de lEstat per a obligar-shi 63.2 Cal autoritzar-los per llei orgnica si impliquen atribuci de competncies derivades de la Constituci 93 Cal lautoritzaci prvia de les Corts per a conclouren sobre determinades matries 94.1 Cal informar el Congrs i el Senat immediatament dhaver-ne concls algun 94.2 Cal la revisi constitucional prvia si contenen estipulacions contrries a la Constituci 95.1 El Tribunal Constitucional pot sser requerit a pronunciar-se sobre llur adequaci constitucional 95.2 Formen part de lordenament jurdic una vegada sn publicats oficialment 96.1 Derogaci, modificaci o suspensi 96.1 Procediment per a denunciar-los 96.2
Vegeu tamb acords internacionals
tractes inhumans o degradants Ning no hi pot sser sotms 15 tradicions Voluntat de protegir les dels pobles dEspanya prembul trfic
Vegeu trnsit
traci Noms el Congrs pot acusar daquest delicte el president o altres membres del Govern 102.2 transferncies a les comunitats autnomes En relaci amb les corporacions locals es poden assumir les que autoritzi la legislaci sobre rgim local 148.1.2 LEstat en pot fer, per llei orgnica, de facultats corresponents a matries de titularitat estatal 150.2 Les dun fons de compensaci interterritorial constitueixen un de llurs recursos financers 157.1.c
Vegeu tamb trasps de serveis a les comunitats autnomes 184
trnsit aeri s competncia exclusiva de lEstat 149.1.20 de vehicles de motor s competncia exclusiva de lEstat 149.1.21 transport aeri i terrestre Sn competncia exclusiva de lEstat si circulen pel territori de ms duna comunitat autnoma 149.1.20; 149.1.21 per cable Les comunitats autnomes poden assumir competncies si transcorre ntegrament per llur territori 148.1.5 per carretera Les comunitats autnomes poden assumir-ne competncies si transcorre ntegrament per llur territori 148.1.5 per ferrocarril Les comunitats autnomes poden assumir-ne competncies si transcorre ntegrament per llur territori 148.1.5 trasps de serveis a les comunitats autnomes 147.2.d treball
Vegeu dret al treball; treballadors
treballadors Tenen dret de vaga 28.2 El dret de vaga pot sser susps per declaraci de lestat dexcepci o de setge 55.1 Tenen dret a la promoci mitjanant el treball 35.1 Tenen dret a una remuneraci suficient 35.1 La llei ha de garantir llur dret a la negociaci collectiva 37.1 Tenen dret a adoptar mesures de conflicte collectiu 37.2 LEstat ha de vetllar pels drets dels que sn a lestranger i nha de procurar el retorn 42 El dret al conflicte collectiu pot sser susps per declaraci de lestat dexcepci o de setge 55.1
185
Sels ha de facilitar laccs a la propietat dels mitjans de producci 129.2

Vegeu tamb dret a la lliure sindicaci; emigraci; Estatut dels treballadors; formaci professional; jornada laboral; llibertat sindical; seguretat i higiene en el treball; sindicats; vacances
treballs forats
Vegeu penes privatives de llibertat
Tribunal Constitucional ttol Ix Pot entendre sobre el contingut dels tractats internacionals 95.2 Controla ladequaci a la Constituci de les normes de les comunitats autnomes 153.a ; 161.2 President 160 T jurisdicci a tot el territori espanyol 161.1 s competent per a conixer del recurs dinconstitucionalitat 161.1.a s competent per a conixer del recurs dempara 161.1.b s competent per a conixer dels conflictes de competncia 161.1.c Legitimaci per a recrrer-hi 162; 163 Sentncies 164 Una llei orgnica lha de regular 165
Vegeu tamb membres del Tribunal Constitucional
Tribunal de Comptes s lrgan fiscalitzador suprem dels comptes i la gesti econmica de lEstat i del sector pblic 136.1; 136.2 Depn de les Corts 136.1 Tramet un informe anual a les Corts 136.2 Els seus membres tenen el mateix estatut que els jutges 136.3 Una llei orgnica el regular 136.4 Tribunal Superior de Justcia Culmina lorganitzaci judicial dins lmbit territorial de cada comunitat autnoma 152.1 Tribunal suprem s competent en les causes contra diputats o senadors 71.3 Hi s exigible la responsabilitat criminal del president i dels membres del Govern 102.1
186
s lrgan jurisdiccional superior, llevat del que pertoca a garanties constitucionals 123.1 Nomenament del president 123.2 Els tribunals superiors de justcia dins les comunitats autnomes no ho sn en detriment de la jurisdicci daquest 152.1 tribunals Dret a obtenir-ne la tutela 24.1 Les conclusions de les comissions dinvestigaci no els obliguen 76.1 Controlen la legalitat de lactuaci administrativa 106.1 Controlen la potestat reglamentria 106.1 Funcions 117.3; 117.4 El principi de la unitat jurisdiccional s la base de llur organitzaci i funcionament 117.5 Cal prestar-los la collaboraci que requereixin 118 Tothom t lobligaci de complir-ne les sentncies 118 Constituci, funcionament i govern 122.1 La policia judicial en depn 126 En les comunitats autnomes llur organitzaci culmina en un Tribunal Superior de Justcia 152.1
Vegeu tamb Administraci de justcia
consuetudinaris i tradicionals Els ciutadans hi poden participar 125 dexcepci Resten prohibits 117.6 dhonor Es prohibeixen en lmbit de lAdministraci civil i les organitzacions professionals 26 tributs La iniciativa popular no hi s procedent 87.3 La potestat originria per a establir-los correspon exclusivament a lEstat per llei 133.1 Les comunitats autnomes i les corporacions locals poden establir-ne i exigir-ne 133.2 Els beneficis fiscals que afectin els de lEstat shan destablir per llei 133.3
187
Limport dels beneficis fiscals que afectin els de lEstat sha de consignar als pressupostos generals 134.2 La llei de pressupostos no en pot crear 134.7 Les hisendes locals shan de nodrir dels propis i de la participaci en els de lEstat 142 Les comunitats autnomes poden fer la recaptaci, la gesti i la liquidaci dels de lEstat per compte daquest 156.2 Les comunitats autnomes no en poden establir sobre bns situats fora de llur territori o que impedeixin la lliure circulaci de mercaderies i serveis 157.2
Vegeu tamb impostos; sistema tributari
turisme Les comunitats autnomes poden assumir competncies en la promoci i lordenaci daquest dins llur mbit territorial 148.1.18 tutela de drets i llibertats Tothom t dret a obtenir-la dels jutges i dels tribunals en lexercici dels seus 24.1 La de les lleis que regulen els del captol 2 del ttol I correspon al Tribunal Constitucional 53.1 Tot ciutad pot demanar la dels reconeguts per lart. 14 i per la secc. 1 del cap. 2 del ttol I, davant els tribunals ordinaris i el Tribunal Constitucional 53.2
Vegeu tamb recurs dempara
del rei menor dedat Persones a qui correspon dsser tutor del rei 60.1 La poden exercir el pare o la mare mentre restin vidus 60.1 Exercir-la s incompatible amb qualsevol crrec o representaci poltica 60.2
Vegeu tamb tutor del rei
tutor del rei

Vegeu tutela del rei menor dedat
188
U
unitat La de la naci espanyola s indissoluble i la Constituci shi fonamenta 2 El rei s el smbol de la de lEstat 56.1 La del poder judicial ha dsser respectada per les comunitats autnomes en lorganitzaci de les demarcacions 152.1; DA 4
Vegeu tamb principi dunitat dactuaci; principi dunitat jurisdiccional
universitats Sen reconeix lautonomia 27.10 urbanisme Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.3 urgncia
Vegeu necessitat urgent i extraordinria; procediment durgncia
usuaris Els poders pblics nhan de garantir la defensa i la protecci 51.1 Els poders pblics nhan de promoure la informaci, leducaci i lorganitzaci 51.2 utilitat pblica Pot sser causa dexpropiaci 33.3
V
vacances Les peridiques i retribudes sn un mitj pel qual els poders pblics garanteixen el descans 40.2 vaga
Vegeu dret de vaga
vaixells
Vegeu abanderament de vaixells
valors superiors
Vegeu ordenament jurdic 189
vehicles de motor Llur circulaci s competncia exclusiva de lEstat 149.1.21 veredicte Pot limitar el contingut dels drets fonamentals de qu gaudeix el condemnat 25.2 quan depn duna norma que pot sser contrria a la Constituci, lrgan judicial ho ha de plantejar davant el Tribunal Constitucional 163 El del Tribunal Constitucional pot contenir disposicions sobre la vigncia de la llei en la part no afectada per inconstitucionalitat 164.2 vicepresidents Poden sser components del Govern 98.1
Vegeu tamb Govern; membres del Govern
vida
Vegeu dret a la vida; nivell de vida; qualitat de vida
vies ramaderes La legislaci bsica sobre aquestes s competncia exclusiva de lEstat 149.1.23 vigilncia Les comunitats autnomes poden assumir competncies en la de llurs edificis i installacions 148.1.22 vila de Madrid s la capital dEspanya 5 violaci de drets i llibertats En t la consideraci la utilitzaci injustificada o abusiva de les facultats de suspensi per llei orgnica de drets o llibertats 55.2 Pot sser objecte de recurs dempara davant el Tribunal Constitucional 161.1.b voluntat de la naci espanyola Es proclama en diversos aspectes prembul
190
popular Sexpressa per un Estat de dret que asseguri limperi de la llei prembul Els partits poltics concorren a manifestar-la 6 vots Els particulars dels membres del Tribunal Constitucional shan de publicar juntament amb la sentncia 164.1
Vegeu tamb eleccions
Z
zona de muntanya Shi ha de donar un tractament especial per a modernitzar-la, desenvolupar-la i equiparar-ne el nivell de vida 130.2 econmica Els seus recursos naturals sn un b de domini pblic 132.2 maritimoterrestre s un b de domini pblic 132.2
191

Constit U Cio

Hochgeladen von

Dokumentinformationen

Originaltitel

Copyright

Verfügbare Formate

Dieses Dokument teilen

Dokument teilen oder einbetten

Freigabeoptionen

Stufen Sie dieses Dokument als nützlich ein?

Sind diese Inhalte unangemessen?

Copyright:

Verfügbare Formate

Constit U Cio

Hochgeladen von

Copyright:

Verfügbare Formate

Constituci espanyola

nDEx sIsTEmTIC DE la ConsTITuCI

Ttol IV. Del Govern i de ladministraci (art. 97 a 107)

Ttol V. De les relacions entre el Govern i les Corts Generals

Disposici derogatria . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposici final. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

T Tol I. D Els DrETs I DEls DE urEs Fonam En Tals

Dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques

T Tol I. D Els DrETs I DEls DE urEs Fonam En Tals

T Tol I. D Els DrETs I DEls DE urEs Fonam En Tals

Dels drets i dels deures dels ciutadans

T Tol I. D Els DrETs I DEls DE urEs Fonam En Tals

T Tol I. D Els DrETs I DEls DE urEs Fonam En Tals

T Tol I. D Els DrETs I DEls DE urEs Fonam En Tals

TTol II. DE la Corona

TTol II. DE la Corona

TTol III De les Corts Generals

TTol III. DE lEs CorTs GEnErals

TTol III. DE lEs CorTs GEnErals

TTol III. DE lEs CorTs GEnErals

TTol III. DE lEs CorTs GEnErals

TTol III. DE lEs CorTs GEnErals

TTol IV Del Govern i de ladministraci

TTol IV. DEl GoVErn I DE laDmInIsTraCI

TTol V. DE lEs rElaCIons EnTrE El GoVErn I lEs CorTs GEnErals

TTol V De les relacions entre el Govern i les Corts Generals

TTol V. DE lEs rElaCIons EnTrE El GoVErn I lEs CorTs GEnErals

TTol VI Del poder judicial

TTol VI. DEl PoDEr juDICIal

TTol VII Economia i Finances

TTol VII. EConomIa I FInanCEs

TTol VIII. DE lorGanITzaCI TErrITorIal DE lEsTaT

TTol VIII De lorganitzaci territorial de lEstat

TTol VIII. DE lorGanITzaCI TErrITorIal DE lEsTaT

TTol VIII. DE lorGanITzaCI TErrITorIal DE lEsTaT

TTol VIII. DE lorGanITzaCI TErrITorIal DE lEsTaT

TTol VIII. DE lorGanITzaCI TErrITorIal DE lEsTaT

TTol VIII. DE lorGanITzaCI TErrITorIal DE lEsTaT

TTol Ix. DEl TrIbunal ConsTITuCIonal

TTol Ix Del Tribunal Constitucional

TTol Ix. DEl TrIbunal ConsTITuCIonal

TTol x De la reforma constitucional

DIsPosICIons aDDICIonals I TransITrIEs

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

canals Les comunitats autnomes hi poden assumir competncies 148.1.10 Canries

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

Dia dentrada en vigor DF

convivncia Voluntat de garantir-la democrticament prembul convocatria

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

costes La illuminaci ns competncia exclusiva de lEstat 149.1.20

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

nDE x analTIC DE la Cons TITuCI

distincions Correspon al rei de concedir-ne 62.f divises