ALLANDALUS

Feu clic aqu per editar l'estil de subttols del patr.

Nria escudero soto 2B 4/26/12

"guerra santa", van iniciar al segle VII una fulgurant expansi per l'Orient Mitj i el nord d'frica, arribant fins a les costes de l'oce Atlntic. Aprofitant la crisi interna del regne visigot, embolicat en una de les seves constants lluites internes pel poder monrquic, tropes musulmanes, compostes per rabs i berbers, van creuar l'estret de Gibraltar l'any 711 iniciant la conquesta de la pennsula ibrica. Dirigits pel berber *Tariq , lloctinent del governador del Nord d'frica, Musa *ibn *Nusayr els musulmans van derrotar en la batalla de *Guadalete (711) a l'ltim rei visigot, Rodrigo, que va perdre la vida en el combat. 4/26/12

LA CONQUESTA MUSULMANA Y ELS POBLES INVASORS la idea de la Els rabs musulmans, encoratjats per

Animats per aquell xit, els invasors van decidir prosseguir l'avan per les terres hispanes, primer en direcci a Toledo, posteriorment cap a Saragossa. En amb prou feines tres anys, els musulmans van aconseguir conquistar la major part de les terres hispniques sense trobar amb prou feines resistncia. Solament les regions muntanyenques de les zones 4/26/12 cantbrica i pirinenca van escapar al

Els rabs tenien fortes estructures tribals (qayses, *kalbes) que van mantenir llarg temps forts enemistats que aviat es van manifestar en repartir-ne les terres ocupades. A tots aquests problemes entre els rabs, cal afegir els provocats pels berbers islamitzats del nord d'frica, poc inclinats a sotmetre's a un autoritat central. Resultat de tot aix va ser un fosc perode de lluites i enfrontaments entre els diferents clans rabs, i entre rabs i berbers, que durar tota la primera meitat del segle VIII. Diversos magnats *nobiliaris visigots van decidir pactar amb els invasors, com va ser el cas de *Teodomiro, a la regi murciana. Les escasses fonts disponibles ens fan pensar que la conquesta es va realitzar principalment mitjanant capitulacions i rendicions acordades entre els senyors *godos i els conqueridors musulmans. La 4/26/12 violncia va ser ms l'excepci que la regla. Aix

L'Emirat i el Califat de Crdova

L'Emirat (756-929) Desprs de la invasi musulmana, la major part de la pennsula ibrica es va convertir en una nova provncia del califat islmic (imperi musulm), Al*Andalus. Al capdavant d'aquest territori es va collocar a un Emir o governador que actuava com a delegat del Califa musulm, en aquells dies 4/26/12 pertanyent a la dinastia *Omeya, amb

A mitjans segle VIII va tenir lloc un fet clau. La dinastia *Omeya va ser vctima de la revoluci *Abas, famlia que es va ensenyorir del Califat. Un membre de la famlia derrotada va aconseguir escapar, refugiant-se en Al-*Andalus, on, grcies als suports que va trobar, es va proclamar emir. Es tractava de *Abd-al*Rahman I (756-788), amb qui comenava en Al-*Andalus el perode conegut com a emirat independent, a causa que va acabar amb la dependncia poltica dels califes *abases, que havien establert la seva 4/26/12

El Califat de Crdova (929-1031) Un important pas en l'enfortiment d'Al-*Andalus es va donar l'any 929, quan l'emir *Abd-al-*Rahman III (912961) va decidir proclamar-se Califa, crrec en el qual confluen el poder poltic i el religis. Ens sembla oport que, d'ara endavant, siguem anomenat Prncep dels Creients, s'escrivia en una carta que el nou califa va enviar als seus governadors. El Califa residia en l'alcsser de Crdova, situat al costat de la gran mesquita. Uns anys desprs de la seva autoproclamaci, *Abd-al-*Rahman III va ordenar construir, a l'oest de la capital, la impressionant ciutatpalau de *Madinat al-*Zahra, convertida en residncia *califal i en el centre del poder poltic d'Al-*Andalus.
4/26/12

*Almanzor i la crisi del Califat de Crdova En les ltimes dcades del segle X, *Almanzor es va fer amb el poder efectiu en Al-*Andalus; exercia el crrec de *hachib, una espcie de primer ministre. Mentrestant, el califa de l'poca, *Hisham II (9761009), vivia recls en el palau de *Madinat al-*Zahra sense exercir en gens ni mica el poder poltic. *Almanzor, que va basar el seu poder en l'Exrcit, integrat sobretot per soldats berbers, va organitzar terrorfiques campanyes contra els cristians del nord peninsular. La seva mort en any 1002 va iniciar el procs de descomposici poltica (*fitna) que va portar per fi del Califat en el 1031.
4/26/12

La crisis del segle XI: els Regnes de Taifas

La mort de Almanzor en 1002, desprs de sofrir una derrota en Calataazor, va obrir en al-*ndalus una llarga etapa de fragmentaci i disputa (*fitna). En menys de trenta anys nou califes es van succeir en el tron, finalment el califat de Crdova va acabar per desaparixer l'any 1031. En el seu lloc va sorgir un mosaic de petits regnes, cridats de 4/26/12

Aquests petits regnes, molt ms febles que el Califat, es van mostrar submissos cap als dirigents cristians, als quals lliuraven uns tributs anomenats parias. Mentrestant, l'avan de la reconquesta cristiana va culminar amb la conquesta de Toledo en el 1085. Una vegada trencada la seva unitat, al-*ndalus va estar a la merc dels cristians del nord, que van procedir a l'ocupaci gradual dels territoris que havien estat sota el poder musulm. No obstant aix, aquest procs no va ser lineal, doncs va haverhi moments de curta durada en els 4/26/12

La Societat
Encara que la major part de la poblaci d'AlAndalus vivia en el mitj rural, les ciutats van tenir una gran importncia, alguna cosa que contrastava fortament amb el panorama de l'Espanya cristiana durant els segles VIII al XI. Les ciutats andalusines es van desenvolupar en la seva gran majoria a partir de les existents en els temps rom-visigots. Per els musulmans tamb van crear ciutats noves, com Almeria, Madrid o Calataiud. Crdova, que en l'poca *califal, va arribar a comptar amb ms de 100.000 habitants, quantitat molt considerable en aquella poca.
4/26/12

En la cspide de la societat andalusina estava l'aristocrcia (jassa), en la seva major part integrats per famlies d'origen rab, encara que tamb figuraven en ella alguns llinatges d'ascendncia visigoda. Aquest grup social possea grans dominis territorials i l'ocupava els alts llocs en l'administraci. En l'altre extrem de la societat es trobaven les classes populars (amma), formades per artesans modests i llauradors. Tamb va existir el que podrem denominar una classe mitjana, formada essencialment pels mercaders. En Al-Andalus hi havia esclaus procedents d'Europa oriental i del centre de Africa. Cal destacar, finalment, l'evident situaci 4/26/12