Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
Peridic dinformaci, denncia i crtica social a Ciutat Vella Setembre-Octubre 2012 Nm. 63, segona poca
PGINA 6 // La prostitucin, moneda de cambio del pacto CiU-PP PGINA 7 // Entrevista a Merc Homs, regidora del Districte de Ciutat Vella PGINA 8 // Las habitaciones de hotel del Gtico equivalen a casi el 40% de las viviendas PGINA 9 // Distrito censura una instalacin fotogrfica y un Cinema a la Fresca en menos de un mes
PGINA 10 // Un 30% dels beneficiaris de la PIRMI del Raval Nord ha perdut la prestaci PGINA 11 // Populisme i moviment venal PGINA 12 // Nou reglament dels Centres dInternament dEstrangers: eufemismes i ms del mateix PGINA 13 // Pilar Rahola, la mensajera del miedo PGINA 14 // Grecia, pas enredado
BARRI
El Port Vell. Un nuevo espacio de lucha vecinal para la ciudad
@galapita A menudo se olvida que la administracin pblica que opera en Barcelona no es slo el Ayuntamiento de Barcelona, gobernado por CiU con el apoyo del PP cuando la ocasin lo requiere; sino que al final de la Rambla se ubica otra administracin pblica, la Autoritat Porturia de Barcelona APB, participada de Ayuntamiento, Generalitat y Puertos del Estado, que decide sobre intervenciones urbansticas que determinan dinmicas econmicas y polticas en la ciudad. Desde que se activ la alarma vecinal por la reforma del Port Vell, el proyecto y su proceso han sufrido alteraciones. Pequeos logros que resulta necesario remarcar cuando la administracin promotora es tan inexpugnable y turbia como la APB. En lo que se refiere al proceso, a pesar de que determinados documentos cruciales siguen sin ser de acceso pblico, la oposicin a la reforma ha publicitado el contenido de la misma, adems de sus peligros, y ha obligado a que el Ayuntamiento asesorara al Puerto sobre los elementos que modificar para ceirse a la normativa municipal y no incurrir en ms irregularidades que empaaran a las dos administraciones. Por otro lado, la Plataforma Defensem el Port Vell ha puesto a disposicin pblica, en su web, toda la documentacin relativa al proyecto a la que ha tenido acceso, algo que no ha hecho ninguna de las administraciones pblicas implicadas en la reforma. Se ha obligado parcialmente a la APB a ceirse a los endebles mecanismos de participacin democrtica y al Ayuntamiento a mostrar que tena inters en su cumplimiento para evitar ms desgaste poltico con un proyecto cuya previsin era que slo reportara beneficios.
BARRI
CUERVO INGENUO
El maig de 2011, Salamanca Capital anunciava ladquisici del 15% de les accions que li faltaven per assumir la titularitat total de Marina Port Vell SAU
Bankia i Ester Koplowitz El que no cal suposar s que laleshores accionista majoritari, Global Via Infraestructuras, tenia pressa per vendre Marina Port Vell i havia convenut la resta de socis per buscar un comprador. En aquell moment, Global Via era un hlding participat al 50% per Caja Madrid avui part de la multirescatada Bankia i Fomento de Construcciones y Contratas dEster Koplowitz, que havia decidit, en un intent de posar ordre a les seves inversions, comenar a prescindir dels actius txics i de les seves concessions a ports, aeroports i hospitals. Loperaci del Port Vell, segons va publicar en aquell moment el diari Expansin, shauria tancat el 29 de juliol de 2010 per la modesta xifra de 4,5 milions deuros. Els responsables de Salamanca Group van anunciar ales-
Cent per cent Gaireb un any desprs, el maig de 2011, Salamanca Capital anunciava ladquisici del 15% de les accions que li faltaven per assumir la titularitat total de Marina Port Vell SAU. La resta dantics accionistes, inclosa lAutoritat Porturia de Barcelona (APB), es retirava de lescena i deixava en mans dels inversors britnics el desenvolupament del projecte. Salamanca Group volia anar per feina. La primera data que havien anunciat era a tocar i lobra ni tant sols havia comenat. A ms, Cartell de la manifestaci del passat 14 dabril contra la lempresa britnica tereforma del Port Vell nia enllestit des de feia mesos el Pla Mestre que marcava les fases de la reforEl fet que el projecte ma i volia presentar la marina al Monaco Yacht Show que se celebrava el es trobs encara al seu mes de setembre a la capital del petrmit administratiu, no tit principat de la Riviera francesa. El fet que el projecte es trobs encara a semblava tenir gaire imles beceroles del seu trmit adminisportncia per Salamanca tratiu pels despatxos del Port, el Ministeri, la Generalitat i lAjuntament, Group no semblava tenir gaire importncia per Salamanca Group. Mentre Martin Bellamy, lexmilitar britnic res- Els usuaris de la Marina ponsable del projecte, declarava a van rebre una carta on sels Mnaco que la seva iniciativa comptava amb el suport de lAutoritat Por- avisava de linici de la prituria i la web corporativa anunciava mera fase dobres per la rela venda damarraments del nou port de luxe de Barcelona, els usuaris de novaci completa del port Marina Port Vell rebien una carta on sels avisava de linici de la primera rents administracions van obligar fase duna srie dobres que perme- lempresa Marina Port Vell a iniciar tran la renovaci completa del port. de nou el procs administratiu i a reA banda de concretar que el nombre formular part del projecte. Aclarit, a damarraments passaria de 400 a 150, la fi, lobjectiu de Salamanca Group lempresa tamb va anunciar una no- (allargar la concessi fins el 2036 i va data per a la posada en marxa de incloure en lmbit de la marina el la marina de luxe: la tardor de 2012. moll dEspanya) i iniciat el trmit a Tornar a comenar El mes de juny de 2012, desprs de mesos de campanya venal contra lelititzaci del Port Vell, les mancances de lexpedient sotms a informaci pblica i les deficincies en la documentaci presentada a les difelAjuntament per modificar el Pla Especial del Port Vell, no quedava sin acceptar un nou retard en el final de les obres que ara es preveu per labril de 2013. El venat ja prepara les seves allegacions.
Durante once aos, Masala ha intentado afrontar algo tan difcil como elaborar una mirada a la vez crtica y emptica con un espacio laberntico, complejo y heterogneo como es el centro de Barcelona. Y, a la vez, tener siempre un puente abierto entre lo que ocurra en nuestras calles y lo que pasaba tanto en la ciudad como ms all de nuestras fronteras. Desde sus inicios, hemos intentado romper los estereotipos que afectan a la realidad de Ciutat Vella y aplicar una nocin radical de lo inseparable que es lo local de lo global. Creemos que sin una cosa y la otra, es imposible hacer periodismo de barrio en un distrito como el nuestro.
La lucha por el Port Vell tiene el reto de profundizar en el modelo de puerto ciudadano que quiere y necesita Barcelona en tiempos de crisis
Por otro lado, cuesta creer que sin la oposicin vecinal se hubieran introducido los cambios incluidos hasta el momento: la eliminacin de la plataforma de 600m2 en la que se iba a ubicar el restaurante de lujo; la disminucin del tamao de la valla que rodear toda la nueva Marina; la posible reubicacin de las personas usuarias de la marina a da de hoy; y el cuidado, insuficiente, en el seguimiento de los pasos reglamentarios ahora que el proyecto ha llegado al Ayuntamiento. Sin embargo, la oposicin mostrada en un primer momento por la Associaci de Vens de lstia y despus por la plataforma Defensem el Port Vell no se centra slo en el rechazo al proyecto. La lucha por el Port Vell tiene el reto de profundizar en el modelo de puerto ciudadano que quiere y necesita Barcelona en tiempos de crisis. Y esta lucha pasa por devolver el control sobre el puerto ciudadano a la ciudad, algo que ya han apuntado algunos partidos de la oposicin actual. Es decir, trasladar el control y la capacidad de decisin sobre los proyectos urbansticos que se llevan a cabo en el frente martimo de Barcelona al Ayuntamiento y a los vecinos; de manera que las transformaciones que se lleven a cabo en el puerto-ciudad no respondan slo al dictado de la APB y los polticos que forman parte de ella como Antoni Vives, sino al inters comn. Y esto nicamente puede ser posible con el control ciudadano de los procesos y la toma de decisiones. Un reto democrtico que CiU no parece muy dispuesto a asumir... hasta ahora. Ms informacin: defensemportvell.wordpress.com
Durante este tiempo hemos estado repensando el proyecto a partir de las crticas pero tambin del reconocimiento que mucha gente nos ha hecho llegar
Hemos querido diferenciar la realidad conflictiva de la lectura criminalizadora y sensacionalista habitual. Entender e informar sobre este distrito no es convertirlo en ese espectculo de policas y ladrones que tanto gusta a cierto periodismo que no alcanza los cinco cntimos de tica. Tampoco es el paraso multicultural que pretende ofrecer el marketing institucional. Hablar de Ciutat Vella es hablar de mltiples formas de pobreza, de autoorganizacin vecinal, de movimientos sociales, de especulacin y de planes urbansticos para beneficio privado, de espacio pblico, de racismo institucional, de recortes sociales o de negacin permanente de derechos. Las cosas de las que no se preocupa quien slo vende una foto o un reportaje al mejor postor, ni quien tiene la vista puesta en la prxima jornada electoral. Cuando hace diez meses decidimos dar un descanso a Masala habamos sobrepasado una dcada de existencia sin otro apoyo que el de los colaboradores, los lectores y los anunciantes. En aquel momento, incluso para la gente que ms
Foto / Masala
Hablar de Ciutat Vella es hablar de mltiples formas de pobreza, de autoorganizacin vecinal, de movimientos sociales, de especulacin y de planes urbansticos para beneficio privado, de espacio pblico, de racismo institucional, de recortes sociales o de negacin permanente de derechos
crea en la necesidad del proyecto, exista una sombra de duda: que estuviramos ante un final de trayecto. Pero aqu estamos. Durante este tiempo hemos estado repensando el proyecto a partir de las crticas pero tambin del reconocimiento que mucha gente nos ha hecho llegar. Hemos incorporado a personas cuyo bagaje y relacin con los barrios creemos que mejorarn la calidad de los contenidos, hemos redefinido la forma de trabajar para facilitar la comunicacin con quienes estn en las luchas y hemos intentado mejorar la presentacin. Tambin hemos abordado asignaturas pendientes desde hace tiempo, como la
web o la participacin en las redes sociales, con lo que queremos reforzar nuestra capacidad de romper silencios. Ahora toca plasmar en hechos las ideas, las intenciones y los deseos. El momento que vivimos confirma la necesidad de una herramienta como sta. En mitad de una crisis sistmica, en un distrito con el segundo mayor ndice de pobreza de Barcelona, los efectos de las polticas de destruccin de derechos en materia de sanidad, educacin o asistencia social, acentuarn algunos de los problemas endmicos de este barrio. Por otro lado, la escalada represiva contra cualquier tipo de disidencia ya est dibujando un clima nada halageo para la respuesta a las polticas de destruccin social. En este sentido, las luchas sociales que se vienen articulando desde el 15M de 2011, sostenidas desde las asambleas de barrio y el resto de frutos de la indignacin, y por los colectivos y asociaciones que desde hace aos trabajan en nuestros barrios, conforman una geografa de resistencias de las que nos sentimos parte y cmplices. Un escenario en el que pensamos que Masala puede ser una herramienta de comunicacin muy til. En cualquier caso, volvemos con el deseo de seguir siendo un medio portavoz de nadie pero altavoz de muchos, y con ganas de contribuir, en la medida de nuestras modestas posibilidades, a una Ciutat Vella que resista y que transforme su realidad.
BARRI
BARRI
LLIBRERIA RODS
Advocada
Compra i venda de llibres antics i revistes, gravats i postals Carrer dels Banys Nous 8. 08002 Barcelona. Tel: 933181389
600 688 713 laia_costa@icab.es Tel (+34) 93 304 35 86 Fax (+34) 93 380 78 05 Diputaci 294, 2n. 1 - 08009 BARCELONA
BARRI
BARRI
Hem daconseguir que el turisme ens perjudiqui positivament
Corrupci
CiU va exigir que la gesti de llicn cies sinvestigus des del 2001. Pro mour ara una comissi que indagui a fons qu ha passat al Districte la da rrera dcada i abans? Des de Ciutat Vella no sha demanat que simpulsi res. Desprs de la gravetat del cas de co rrupci descobert al Districte, no t previst un pla de reforma, depuraci i transparncia? Jo he arribat aqu i tasseguro que no nhe trobat ni una de corrupci. Tinc tota la confiana amb els funcionaris que hi ha al Districte, i a ms hi ha un procs judicial obert.
a Ciutat Vella i com que es fa a Ciutat Vella el ve vol decidir com ser lhotel. Aix seria ficar el nas a qualsevol iniciativa privada. Satisfeta de la manera com lAPB inte racciona amb les administracions? Evidentment, perqu al final el Port no pot fer el que li doni la gana, perqu forma part duna ciutat. Nosaltres posem les condicions, perqu aqu juguem a fer ciutat i a fer barri, La Barceloneta, i amb aix anem a sac. Per qu sexecuten obres abans que el planejament estigui aprovat per les administracions competents? Eren obres darranjaments. Vosaltres sou periodistes, o no s si ho sou; que aix ho digui un ve, dacord, per que ho digueu vosaltres... Sap quines sn la primera i la segona fase del pla mestre de la reforma del Port Vell? No ho s. Sn les obres que van denunciar els vens. Doncs si ja ho sabeu no mho pregunteu. Quines contrapartides en diners rebr la ciutat a canvi de la reforma del Port Vell i quina quantitat es destinar a necessitats venals de la Barceloneta? No ho sabem aix.
Ho veurem quan sapliqui. El director del Servei de Preven ci de lAjuntament va informar con tra lenduriment de lordenana per qu considerava que traslladaria lactivitat a altres zones menys visibles [...] amb ms risc de constituir espais dimpunitat i dactivitat de xarxes de lictives. Lenduriment de lordenana sha basat en estudis previs? Suposo que s. Aix sha fet des de lmbit de Dona i Prevenci. Com a regidora dun dels districtes ms afectats pel canvi en lordenana, no lhan informat sobre quin s el fo nament daquestes decisions? Aix ho heu de preguntar a la Regidoria de Dona. Aquesta s una demanda ciutadana; veus les enquestes i ning vol prostituci al carrer i es tracta de buscar un mecanisme per combatre-la amb lajuda del treball de mediaci. Per les decisions es prenen en base a les enquestes? s que jo no tho puc dir, perqu jo no lhe pres aquesta decisi. Per no et consulten com a responsable del territori? s que si mhaguessin de consultar tot el que fem no acabarien mai. Quan parles de el que vol la gent ge neralment et refereixes a demandes duna part de la poblaci que reper cuteixen directament sobre una al tra part de la poblaci. Hi ha qui exi geix redades, qui no vol prostituci, qui no vol pobresa visible als carrers... Sn exigncies que afecten la vida dimmigrants, prostitutes i pobres. s inevitable la divisi de la poblaci de Ciutat Vella en dos bndols? Jo, en un any que porto aqu, no he vist aquesta separaci al territori. En proporci, hi ha molta ms entitat i molt ms ve que est per construir i parlar en positiu, que no pas els que es queixen sempre de tot.
Des de Ciutat Vella no hem demanat una nova comissi dinvestigaci sobre la corrupci a les llicncies
Merc Homs i Molist va nixer a Vic lany 1975. Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va treballar al Servei Lingstic de lAutoritat Porturia de Barcelona del 1996 al 2000. Militant de Convergncia des del 2003, va iniciar la seva tasca a la Federaci de Barcelona a partir del 2002, i desprs com a gerent de la mateixa federaci des del 2004 fins al 2007. El 2004 fou nomenada presidenta de lAgrupaci de Ciutat Vella de CDC i el 2007 regidora de lAjuntament de Barcelona. El juliol de 2011 Xavier Trias la va escollir com a regidora de Ciutat Vella, en exclusivitat i a temps complet.
el tant per cent dimmigraci que tenim, i tenim tamb el tant per cent que tenim de delinqents immigrants, que no noms sn ells, evidentment; per si hi ha aquesta coincidncia... En una installaci artstica de lAssociaci Mesclads, que amb el lema Prou redades, prou ra cisme expressava les queixes de molts usuaris davant les redades, lAjuntament ha retirat la paraula redades... Jo crec que lAjuntament t dret a exposar als seus equipaments municipals el missatge que creu millor, sense que li vingui imposat per cap entitat. Les entitats no poden expressar les seves opinions als equipaments? Que la percepci dalg sigui que fem intervencions racistes no fa que posem en boca dun equipament municipal que fem intervencions racistes. nim molt clar s que hi ha dhaver una bona convivncia, cosa que en algunes escales no passa. Mesures concretes? Les estem fent. Et puc dir que el que vull s millorar aquelles coses que no funcionen b i compensar tots aquests desajustos que hi ha amb els vens. En el cas dhotels s que shan fet de claracions prou explcites que es su primir la moratria de llicncies. Ja es veur. Qu significa? Ja es veur com, perqu una cosa s dir saixeca la moratria i podr fer hotels tothom i una altra s dir saixeca i es podran construir hotels segons en quines condicions.
Barceloneta
El novembre de 2011, malgrat que el seu company de partit Antoni Vives forma part del Consell dAdministra ci del Port, va afirmar no estar al cor rent del projecte per convertir el Port Vell en marina de luxe. No linformen del que passa a lAPB? El Port li toca a Hbitat Urb i, per suposat, com que el Districte s fronterer amb el Port jo ho vaig saber quan em va correspondre. Per al novembre aix ja feia uns mesos que es gestava. No anir a buscar quan sinicia i quan mho van dir. Que el senyor Vives hi sigui s com si hi fos jo; som el mateix govern. Impulsar mesures que garanteixin que els projectes a lmbit del portciu tat siguin transparents i permetin la intervenci venal? Ja mhe reunit moltes vegades amb els vens, hem recollit totes les allegacions i les hem passat al Port de Barcelona, i ara amb el Pla Especial, on hi haur el pla de participaci, es veuran reflectides. Per les institucions competents i els vens no haurien de poder participar i opinar sobre ls que es dna a aquest espai? s que aix s Port, s una empresa privada. El que tu dius seria com si ve un hotel
del turisme, com se suposa que es tor nar la Rambla als vens? Ja hem comenat amb el trasllat de les esttues; no s si hi heu passejat ltimament per no t res a veure passejar fins els pintors. No hi ha cap intenci de suprimir te rrasses ni comeros turstics? Evidentment que no. La Rambla s un dels passeigs ms visitats del mn i volem que continu sent aix. El que volem s que, a ms a ms, el barcelon i la persona de Ciutat Vella shi senti a gust. Sap si una part de la taxa turstica saplicar per contrarestar els efectes negatius del turisme? Hem de treballar per aix, perqu tots aquells no-beneficis [sic] que ens aporta el turisme als vens no es vegin com una cosa tan negativa. Hem daconseguir que ens perjudiqui positivament [sic] i que ens beneficiem daix amb coses tangibles.
Treball sexual
Es dupliquen (de 375 a 750 euros) les sancions a les treballadores sexuals. Per qu sn penalitzades les dones a qui diuen voler donar una sortida? No s si es dupliquen o no, per la novetat s que es prohibeix la prostituci al carrer. Segons les entitats socials laplicaci de lordenana ja funcionava com una prohibici. No s si aix s aix. Sha augmentat un 60% el pressupost en el treball de mediaci, per ajudar que aquestes senyores, les que vulguin, surtin de la feina que estan fent. Per s compatible ajudarles amb en durir les sancions?
Pobresa
Com a regidora del segon districte amb lndex ms alt de pobresa, qu pensa de les retallades de la PIRMI? I fins quan podran aguantar lAjuntament i les entitats el pes de la gent exclosa daquest ingrs? Nosaltres estem molt coordinats amb Serveis Socials, per independentment de les competncies que tingui, jo he de vetllar per tots els vens de Ciutat Vella. El fet no s que la Generalitat hagi retallat; el que ha fet s posar ordre perqu hi havia un desgavell espectacular. Shan redut 5.000 expedients i hi ha sollicituds de Pirmi de setembre de 2011 que encara esperen aprovaci. En tant que jo no tinc una percepci de Qu est passant?!, s que les coses funcionen b. A mi com a regidora de territori no marriba una percepci dalarma.
ze detingudes per no tenir papers. Qu li sembla que es barregi immigraci i delinqncia? Aix sn les vostres conclusions. Sn les dades de loperaci. Ser perqu deuen ser uns delinqents. Els catorze sense papers sn delin qents? No, per quan identifiques, si hi ha alg que est sense papers s una persona que no est legalitzada en aquest pas. Si es fan aquestes operacions s perqu tenim una situaci de delinqncia en aquest territori i hi ha una petici venal que ho requereix; i si es fa daquesta manera es perqu se sap a qui es busca. Si de 157 persones noms dues tenen delictes pendents com pot dir que se sap a qui es busca? Aquest s el problema, que sens escapen per totes bandes. Tu tens a la gent que ha delinquit en algun cas, per falta trobarlos; si els trobssim seria fantstic. A ms a ms tu pots trobar-los per ells ja han complert les seves penes. La pregunta s si li sembla b la ba rreja dimmigraci i delinqncia, evi dent quan interv la Policia Nacional, noms competent en estrangeria. Es busquen delinqents; si desprs tenim
Com a Regidora no marriba una percepci dalarma respecte a la gent que ha deixat de cobrar la PIRMI
Si saixequs la moratria de llicncies hoteleres i la limitaci dapartaments, no sestaria donant la ra als qui van forar la dimissi de lanterior regido ra Itziar Gonzlez? No entenc gaire la pregunta. Quan ella va voler posar lmits va rebre una srie de pressions perqu deixs les coses com estaven. Si saixequessin aquests lmits, no es donaria la ra als qui la pressionaven? Eren altres els problemes que va tenir. Anava en una lnia que, segurament, divergia del que volia el seu partit. Les habitacions dhotel del barri Gtic equivalen al 40% del parc dhabitat ges del barri i sumen al voltant dun mili de pernoctacions. On posem el llindar dall suportable? El Pla dUsos ja contempla unes zones de territori ms saturades i unes altres no tant. Per es treballa sobre algunes dades concretes? S. I es poden dir? Sn treballs interns que ja sexplicaran. Si no es posa lmit a terrasses, hotels i a tota lestructura comercial al servei
Immigraci
El 18 de maig de 2012 Mossos, Gur dia Urbana i Policia Nacional van fer 157 identificacions al Forat de la Ver gonya. El resultat: dues persones de tingudes per causes pendents i cator
Eliminar la multa a cambio de la realizacin de itinerarios de reinsercin es una sancin encubierta al estilo de los trabajos forzados
BARRI
El Ayuntamiento desaloja la vivienda okupada Barrilonia
Masala
El sbado 21 de julio a las 6.45 de la maana, y mediante un gran operativo policial de la unidad de antidisturbios de la Guardia Urbana, era desalojada Barrilonia, una vivienda ocupada en el Raval desde junio del 2009. Barrilonia ya formaba parte de la geografa en colores del barrio, justo delante del Hotel Barcel; como si los dos mundos, el de arriba y el de abajo, se miraran a la cara en el corazn de la ciudad. Unos das antes, el 11 de julio, se presentaron en la vivienda un arquitecto, una tcnica del Ayuntamiento y un guardia urbano para realizar una inspeccin tcnica del edificio, sin ningn tipo de orden, por lo que los habitantes de la vivienda no les dejaron pasar. Pero una semana despus volvieron con una orden judicial para realizar la inspeccin. Dos das ms tarde, sin previo aviso ni notificacin alguna, un dispositivo de antidisturbios de la Guardia Urbana entr por la fuerza en la vivienda desalojando a sus habitantes y tapiando los accesos. El pretexto es una normativa que obliga a inspeccionar todos los edificios construidos antes de 1930. Es de prever que, tras el desalojo de Barrilonia, esta norma ser usada de forma arbitraria para deshacerse de aquellos edificios que tengan algn inters para el negocio. Lo sorprendente es que, tras el desalojo de urgencia y atenindose al grave peligro que comportaba la finca, no se haya establecido ninguna intervencin para evitar posibles riesgos. Barrilonia ha participado desde sus inicios en la vida social y alternativa del barrio y de la ciudad, en sus luchas, significndose como un espacio antipatriarcal, antisexista y transfeminista, convirtindose en un referente, tal como explica un comunicado del propio colectivo tras el desalojo. El paisaje de la Rambla se vea enriquecido y alterado por las pancartas, los murales eran objetivo de las cmaras de los turistas y expresin visible y radical de las otras y rebeldes Barcelonas. Unos meses antes ocurri el desalojo de La Rimaia que, tambin de forma violenta, trunc la posibilidad de disponer en el barrio de una Universidad Libre y de dos edificios, entre tantos otros, que servan para sumar, construir y compartir. Afortunadamente ya hay relevo y otras ocupaciones dan vida al mismo anhelo de libertad y justicia. La Rimaia, Barrilonia y, ahora, Guernika forman parte de la memoria y de la realidad del Raval. ro, desde luego, negamos rotundamente que, de existir, tuviera algo que ver con el Cinema a la Fresca. Tras la decisin, los organizadores han intentado de forma reiterada reunirse con el Distrito y conocer los informes que fundamentan la decisin, pero han recibido siempre una negativa por respuesta. Fuentes de la Asamblea de Barrio han explicado a Masala que, durante la ltima semana de julio, miembros de la FAVB pidieron una entrevista con la regidora, que se neg con virulencia tanto a renovar el permiso como a encuentro alguno. Nombres como el de Katy Carreres o Carles Mart han dejado un rastro en este Distrito asociado al autoritarismo, un estilo criticado en su momento desde las filas de CiU, pero en el que parece que Merc Homs quiere hacerse un nombre.
BARRI
Repercusin habitacional
Superhroes de Barrio
Prohibida
La llegada de Bambolina a Barcelona coincidi con la inauguracin de la Rambla del Raval. Era una maravilla, a pesar de ser extranjera, de no tener papeles Es cierto que asustaba un poco y te sentas perseguida pero, ahora, ya no se trata de tener o no papeles. Han prohibido la prostitucin. Hoy, que los tengo, me he de esconder mucho ms...
trece en Barcelona, tiempo en el que ha pasado de trabajar en bares, clubes y meubls a tener su propio piso alquilado. Empec en mi pas pero all es totalmente diferente. Hay sindicatos que trabajan para mejorar la situacin de las prostitutas. La polica, en cada comisara, dispone de un delegado que se dedica a atender y proteger a las chicas. No tienes miedo porque ests amparada. Aqu, si telefoneas a los mossos por una emergencia tienes que exagerar. Hace poco un macarra acuchill a una compaera y tuve que decir que la chica se estaba muriendo. Aprend la leccin en una agresin anterior, en la que tardaron ms de una hora en llegar. Y la comisara est a cinco minutos! Pero no toda la polica nos perjudica. Hubo uno que se hizo amigo de una colega y consigui que le explicara qu le suceda: estaba siendo extorsionada por la mafia! Gracias al trabajo policial se acab con una red de trata en el barrio. Volviendo a hablar de la crisis y del aumento del coste de la vida descubrimos que hubo chicas que bajaron los precios hasta los quince euros, pero hablamos con ellas y entendieron que no nos podamos perjudicar las unas a las otras. Y tambin existe otra realidad: al hombre nunca le gust pagar. La mayora disfrutan ms invitndote a buenos restaurantes, regalos, ropa As creen que no estn pagando un servicio sino que han conseguido seducirte. Pero yo necesito dinero para pagar el alquiler, no ms joyas! Tambin los hay que no tienen nada que perder y te ofrecen ms dinero a condicin de hacerlo sin precaucin. Las ms veteranas aconsejamos a las ms jvenes que no se dejen engaar. Tengo miedo de que el futuro de algunas chicas sea la enfermedad y la soledad que comporta. Y Bambolina no se detiene aqu. Nuestra calle tiene que mejorar, tambin las prostitutas. Antes todas ramos amigas, nos conocamos, nos ayudbamos y trabajbamos igual. Ahora hay prostitutas que gritan en la calle y eso est feo. Una ya sabe cuando un hombre viene buscando; no hace falta llamar ms la atencin. No debemos ser maleducadas y los hombres tampoco. Hubo uno de otro barrio que vena aqu y era muy grosero conmigo, me deca de todo pero nada bonito. Yo tengo un culo, s, pero slo me lo toca quien yo quiera, no cualquiera que pase. Un da decid ir a su barrio y pagarle con la misma moneda. Nunca ha vuelto a molestarme. Y se indigna al recordar que tenemos a los nuevos vecinos en contra. Los de toda la vida nos tratan como a una trabajadora ms. Los nuevos nos miran como si furamos personas enfermas. No reconocen nuestra profesin y nos estereotipan como ladronas o drogadictas. Todas queremos que el barrio est limpio y en condiciones! No nos interesa que haya violencia porque ahuyenta a nuestra clientela y asusta a los vecinos. Bambolina sonre al acabar la entrevista pero, antes, nos deja este regalo esperanzador: Nuestra situacin es consecuencia de la presin poltica y los titulares de los peridicos. Nos quieren esconder. En este barrio no te dan permiso para prostituirte pero en cualquier otro, s; no se entiende, Barcelona es una. Pero, tranquilos, habr mucha presin, pasaremos malos ratos, ser una batalla dura. Sin embargo, esta profesin y las prostitutas lo somos ms. De aqu, no nos movern.
Las habitaciones de hotel del Gtico equivalen a casi el 40% de las viviendas
Con un parque de 8.823 viviendas el Gtico soporta 3.436 habitaciones de hotel
Por ello, los datos que ofrecemos aqu son de elaboracin prcticamente artesanal. Cuando iniciamos el trabajo quisimos averiguar qu hoteles han abierto desde que el Plan de Usos vigente congelara la concesin de licencias. Nos dirigimos al Distrito de Ciutat Vella, que nos deriv a Promoci Econmica y ste, a su vez, al Gremio de Hoteleros que aunque parezca increble actualmente no dispone de ese dato. Pese a las dosis de silencio administrativo, hemos elaborado un censo hotel por hotel del Barrio Gtico, pudiendo asegurar que son todos los que estn, aunque posiblemente falten algunos de los que son. La relacin vivienda habitual/habitaciones de hotel indica una situacin cercana al colapso. Las viviendas existentes en el Gtico segn el censo de 2001 son 8.823, mientras que las habitaciones de hotel ascienden hoy a 3.436. Sin contar los hoteles que todava estn por abrir entre 2012 y 2013, los apartamentos tursticos con o sin licencia, los youth hostel y otros hbridos, los alojamientos hoteleros equivalen al 38% del total del parque de viviendas del Gtico. La inmensa mayora de estas habitaciones corresponden a establecimientos que abrieron sus puertas en el perodo 2000-2008, en el que este barrio pas de 14 hoteles y hostales a superar la cincuentena, producindose de forma paralela un incremento salvaje de los precios de alquiler: un 240% en el caso de los locales comerciales y un 177% en la vivienda.1 del resto de Barcelona, y que, por tanto, las consecuencias sobre el terreno son an ms graves de las que puedan desprenderse de esta cifra. Si lo pensamos en trminos de saturacin del espacio pblico, ruido, suciedad estaramos hablando de alrededor de un milln y medio de personas cada ao ocupando el espacio vital que se supone corresponde a un censo de 17.257 residentes. Es la ciudad simulada, el parque temtico, los SIMS que devoran habitantes materiales del barrio. Un minuto pensando detenidamente en esta cifra, puede acercarnos a entender la asfixia y el secuestro convivencial al que est sometido el da a da de los habitantes del Gtico.
1 Los locales comerciales pasaron de una media de 5,46 euros/m 2 en el 2000 a 18,59/m 2 en el 2008. En el caso de la vivienda, en el mismo perodo se pas de 6 euros/m2 a 16,63 euros/m 2. 2 Pocos dan una informacin exhaustiva, por lo que hemos debido limitar nuestro trabajo al nmero de habitaciones. 3 Enquesta dOcupaci Hotelera 2011, Ajuntament de Barcelona.
La inmensa mayora de estas habitaciones corresponden a establecimientos que abrieron sus puertas en el perodo 2000-2008, en el que este barrio pas de 14 hoteles y hostales a superar la cincuentena
Base y catalizador del turismo, el mercado hotelero no repercute slo en la revalorizacin inmobiliaria y comercial. Ocupando apenas el 4% de los edificios del barrio (alrededor de 60 sobre 1.564), la capacidad de concentrar ms piezas en un mismo espacio, y el uso intensivo por oleadas diarias de turistas, multiplica de manera exponencial su impacto social, ecolgico y humano. Nos ha sido imposible recabar la informacin por plazas de hotel, 2 pero slo si la media de ocupacin hotelera por habitacin se limitara a la media de Barcelona, un 73%,3 estaramos ante 915.522 pernoctaciones cada ao, que pueden ser desde individuales hasta familiares. No obstante, sabemos que el nivel de ocupacin en Ciutat Vella es superior al
Desregulacin 5 estrellas
La aprobacin del Plan de Usos a finales de 2010 no ha servido para que dejaran de construirse y abrirse nuevos hoteles. Como mnimo siete nuevos establecimientos y tres ampliaciones, que por su tamao son equivalentes a la apertura de tres nuevos hoteles, se han llevado a cabo durante esta poca. Cuatro o cinco nuevas aperturas por cada ao de vigencia de la moratoria no est nada mal, sin contar con que al menos otras tres inauguraciones estn previstas entre lo que queda de 2012 y principios de 2013. En este contexto, el programa explcito de CiU es la desregulacin de los alojamientos tursticos. Despus de eliminar el requisito de licencia municipal para los apartamentos, la Generalitat anunci a final de junio una amnista encubierta para los pisos tursticos ilegales dando un plazo de tres meses para que estos regularicen su situacin. Mientras tanto, Ayuntamiento y Distrito de Ciutat Vella anunciaban la modificacin del Plan de Usos con el fin de eliminar la moratoria hotelera, para permitir la construccin de nuevos establecimientos hoteleros de cinco estrellas que, supuestamente, no generaran molestias. Si eso se cumple, Xavier Trias y Merc Homs habrn ejecutado una extraa justicia potica, suprimiendo lo ms importante del corto legado de Itziar Gonzlez y concedindole la razn prctica a quienes, por activa o por pasiva, provocaron la cada de la anterior regidora.
el mural era la culminacin de un proceso de creacin colectiva, en el que los jvenes, en palabras de Martn Habiague, fueron muy claros en sus conclusiones: no queremos redadas policiales racistas.
La respuesta por parte del Distrito fue fulminante. En menos de una semana, el trmino redades fue retirado, ya que, segn Merc Homs, que la percepcin de alguien sea que hacemos intervenciones racistas no hace que lo pongamos en boca de un equipamiento (vase entrevista a Merc Homs, pg. 7), concepcin bastante discutible de lo pblico. Para Mesclads, en el Forat de la Vergonya se viola la ley varias veces al da. Los j-
venes de minoras tnicas son acosados constantemente por la polica. Exigir que se ponga fin a esta prctica degradante y criminalizadora de la inmigracin en general es defender la cohesin social y los derechos de los vecinos de nuestro barrio. Censura al Cinema a la Fresca del Raval Casi acto seguido, Regidura denegaba la renovacin del permiso del Cinema a la Fresca que, por segundo verano consecutivo, realiza la Asamblea de Barrio del Raval. El pretexto es que un oficial de la Guardia Urbana pas por la Rambla del Raval y fue testigo de cmo en la proyeccin aparecan policas golpeando a ciudadanos, lo que habra provocado despus unos supuestos altercados. Segn la asamblea, ignoramos si la polica tuvo algn tipo de incidente en la zona, pe-
LANTIC TEATRE
LESPAI DE CREACI
C/Verdaguer i Calls 12. 08003 Barcelona Tel: 933152354 Fax: 935132474 lanticteatre@lanticteatre.com www.lanticteatre.com Horaris: De Dilluns a Dijous de 10:00 a 23:30 Divendres de 10:00 a 24:00 Dissabtes de 16:00 a 24:00 Diumenges de 16:00 a 23:30
ADRIANTIC
11
BARRI
10
Un 30% dels beneficiaris de la PIRMI del Raval Nord han perdut la prestaci
Joan Anton Rodrguez treballa al Servei dAtenci Primria de lAjuntament de Barcelona des de 1978. Ha fet deducador social a la Barceloneta durant dues dcades i fa dotze anys va arribar al Raval Nord, on segueix exercint. Un any desprs de laprovaci del decret del govern de la Generalitat que modifica les condicions daccs a la PIRMI (o RMI, renda mnima dinserci), Joan Anton ens parla de les conseqncies prctiques de la seva aplicaci.
Masala Qu opines de la manera com es va en gegar la modificaci de la Pirmi i de les acusacions de frau per part del conse ller Mena? Aprovar un decret sense cap consulta prvia als treballadors socials ha estat una greu desqualificaci dels professionals de Serveis Socials. A ms sha generat un discurs clarament xenfob contra la poblaci marroquina, que sha sentit discriminada i criminalitzada per les acusacions de frau. Hi ha frau amb la Pirmi? La Pirmi en els seus orgens va ser una arma electoralista de Convergncia a molts pobles de linterior de Catalunya. Des que va crear-se la prestaci, dassignacions a dit nhi ha hagut moltes, per aix mai sha destapat ni sha posat en evidncia. Quina s la teva valoraci de la suspen si dexpedients dels darrers mesos? Hi ha un 30% dels beneficiaris de la Pirmi atesos als Serveis Socials del Raval Nord que ha perdut la prestaci per diferents motius arrel del decret dagost de 2011. Aproximadament unes 300 persones shan vist afectades noms al Raval Nord. Com han reaccionat els que han perdut la Pirmi? Tota aquesta gent ha fet recursos per recuperar la prestaci. Un 10% ho ha aconseguit per encara hi ha un 20% que est pendent de nmina, aix vol dir que quan el Departament tingui una dotaci pressupostria seran els primers a cobrar, per encara no sabem quan ser. El referent tcnic de la Generalitat per consultar els casos pendents de pagament de la Pirmi al barri ha canviat dues vegades, i aix dificulta molt el seguiment. El procs de revisi dels expedients ha provocat suspensions no justificades? Per diferents errors administratius shan susps Pirmis que encara no han estat recuperades, ja sigui per tenir uns estalvis mnims o per haver comprat bitllets de viatge que no eren per a la persona beneficiria, per exemple. Com sha afrontat aquesta situaci? Actualment sestan revisant els expe-
Masala
Foto / @hibai
El Poder quiere que creamos que estas actuaciones son necesarias para que vivamos seguras, quiere que pensemos que nuestros vecinos de piel ms oscura o de lenguas que no entendemos son nuestros enemigos potenciales
Hace ms o menos un mes, mi hermano vena con la moto y los mossos le siguieron. Cuando se par, le partieron toda la cara. Le dieron con la porra y con una cosa que es ilegal. Cuando me acerqu me dijeron que
tes. As, identifican y sealan a los buenos y los malos, los blancos y los negros, los ricos y los pobres, los turistas y los delincuentes. El excesivo y abusivo control policial es un elemento ms dentro del gran plan que Barcelona est desarrollando desde hace aos; se que conduce al parque temtico total: la marca Barcelona. Es un elemento potente porque, por un lado, las personas que sufren el acoso directa y permanentemente acabarn saliendo del barrio para ser reemplazadas por gente de ms poder adquisitivo y otro estatus social; y, por otro lado, desarticu-
la antes de comenzar cualquier posibilidad de encuentro entre las vecinas que pueda generar una respuesta contundente a estos abusos, fomentando el individualismo, el racismo, la desconfianza, los conflictos y la distancia entre nosotras. Desde la Asamblea de Casc Antic rechazamos totalmente las medidas de seguridad impuestas por aquellos que deciden qu es un delito y qu no lo es, por aquellos que estn convirtiendo nuestro barrio en un centro comercial donde el derecho de admisin est reservado. No queremos ms abusos policiales en el Casc Antic!
Populisme
i moviment venal
Associaci de Vens del barri Gtic Com segurament alguns encara deveu recordar, loctubre de lany passat lAssociaci de Vens del Barri Gtic i el Collectiu Accions Urbanes vam organitzar litinerari Tornem a La Rambla, una acci de crtica i denncia on es mostrava la Rambla com lepicentre del terratrmol que suposa el monocultiu turstic a Ciutat Vella. Creiem fermament que la millor resposta al tsunami turstic s crear xarxa i lligams de comunitat des del barri, trobarnos per parlar i fer propostes sobre els problemes que ens envolten, i aix enfortir un teixit social arrelat al territori. s per aix que el passat febrer de 2012, lAVV del Gtic va participar i donar suport a la Primera Convocatria de Participaci Ciutadana Democrtica a La Rambla, impulsada per vens, tant a ttol individual, com per daltres procedents de plataformes com Raval per Viure i l Assemblea de Vens i Venes de la Plaa de la Vila de Madrid, tots ells desvinculats del moviment venal associat de la ciutat i agrupats a lAssemblea per una Rambla Democrtica. Amb la pregunta Com vols que sigui la Rambla? comenava un procrcia i la participaci ciutadana. Des de lAVV del Gtic destaquem, no obstant, alguns aspectes que van ser la causa i motiu de la nostra retirada del grup promotor de la consulta una setmana abans de la votaci, tot i que no per aix vam deixar de donar-hi difusi. Primerament, remarquem labsurda resistncia que es mantenia per tal de no ser identificats amb cap associaci venal amb lexcusa de no sentir-se manipulats, cosa que va anar deteriorant la fora que aportava la uni i el consens inicial. Desprs, un cop finalitzat el perode de presentaci de propostes, tant la FAVB com nosaltres i daltres entitats ciutadanes vam participar en la comissi davaluaci, a fi de valorar i ordenar les propostes. Malgrat que no es van poder rebutjar totes les propostes que eren clarament discriminatries, s que vam influir, en canvi, per tal que el redactat final fos el ms respectus possible amb els drets de les persones. Es va utilitzar el projecte com altaveu per a pressionar la regidora del Districte, que denuncia la degradaci de la Rambla amb un discurs demagog i fcil, carregant sempre contra els ms vulnerables, fent sortir a la llum els plantejaments ms durs de la ideologia del civisme. Tot i que compartim amb el projecte alguns arguments crtics amb la qesti del turisme i les poltiques de seguretat del Districte, creiem que el que cal s analitzar les veritables raons de la degradaci del passeig sense caure en un discurs fcil i/o repressiu. Sense lexperincia que aporta la cultura de lassociacionisme sens va fer difcil arribar a consensos, en especial quan es traslladava el focus datenci a lestricte inters particular. Davant duns problemes que ens afecten directament, sha de mantenir la visi collectiva i treballar per a trobar solucions que vagin a les causes dels problemes i mirin danar ms enll del que passa a la porta de casa nostra. Si b el procs no va sortir com espervem, vam evitar el predomini de propostes sobre seguretat per potenciar aquelles ms imaginatives i encaminades a recuperar el principal passeig de Barcelona per als barcelonins. Podeu veure algunes de les propostes i els resultats a www.avbarrigotic.blogspot. com. Dels errors saprn i seguirem treballant. s ve qui savena.
Els darrers mesos, el referent tcnic de la Generalitat per consultar els casos pendents de pagament de la Pirmi al barri ha canviat dues vegades
dients que es van suspendre el mes de setembre de lany 2011. Des de Serveis Socials de lAjuntament sest cobrint tot el que des de la Generalitat no sest pagant amb una partida pressupostria afegida. Tamb Critas i altres entitats estan atenent tota la gent amb situacions extremes que sha quedat sense ajuda econmica. Per a molts, quedar-se sense Pirmi ha suposat haver de recrrer als menjadors socials o, per exemple, haver de sortir a buscar ferralla per sobreviure. Hi ha moltes persones que dubten que les prestacions de la RMI que sestan trami tant actualment arribin a ser cobrades algun dia... Jo he tramitat ajudes aquests mesos per he hagut dinformar la persona que no hi ha tota la seguretat que aquesta ajuda arribi a cobrar-se. La situaci actual dificulta el procs dinserci. En lloc de potenciar la seva autonomia, fa dependre la persona dun lloc per a menjar, un altre per a dormir i un altre per a dutxar-se. Quines conseqncies comporta que no arribin les prestacions? Els afectats acaben caient en un cercle vicis
de dependncia i caritat, quan abans, amb una sola ajuda econmica, podien fer front a tot plegat. Malgrat els esforos de professionals i entitats, la qualitat de vida i salut daquestes persones sha deteriorat molt. Les poltiques socials individualitzades actuals no van enlloc. Com han canviat les poltiques socials en els darrers trenta anys? Els treballadors socials en els seus inicis, i en una administraci no democrtica i molt feble, treballaven de la m de les associacions de vens. Funcionaven molts projectes comunitaris. Hi havia escoles dadults, programes de qualificaci laboral o projectes dinserci laboral per a toxicmans, com lexplotaci duna musclera a la Barceloneta que rebia suport de lAjuntament i entitats privades. Quines iniciatives comunitries funcio nen actualment al barri? Aix ho estan fent ara projectes com Mesclads, amb tallers de cuina per a famlies desestructurades, o Raval Solidari, amb la posada en marxa duna carnisseria al carrer de la Cera que fa descomptes a les persones amb dificultats econmiques. Tamb hi ha iniciatives de comissions del 15M que, amb treballadors socials del barri, estan engegant recursos que facilitin lintercanvi de coneixements per a famlies necessitades. Aquests sn els projectes que shaurien de potenciar i que els treballadors socials, per iniciativa prpia, estan reclamant i potenciant. Aquestes iniciatives populars s que sn cohesionadores.
cs que va tenir tres fases: presentaci de propostes, avaluaci i finalment les votacions el 22 i 23 dabril. La iniciativa va superar la capacitat dels organitzadors i, malgrat certa manca de rigor tcnic, fou tot un xit. Sense cap intervenci de ladministraci ni de cap partit poltic, es van presentar ms de dues-centes propostes i van votar ms de mil persones, de les quals unes cinccentes eren vens i venes de la Rambla i dels carrers adjacents. El procs delaboraci dels criteris dorganitzaci de la consulta va ser molt interessant. El vot ponderat per territori, qui i com pot proposar i votar, i com es trasllada aix a una consulta, van resultar decisions complexes, per que han suposat un aprofundiment en lexercici de la demo-
Des que va crear-se la prestaci, dassignacions a dit nhi ha hagut moltes, per aix mai sha destapat ni sha posat en evidncia
Maig de 2011 Lempresa Randstad, contractada per la Conselleria dEmpresa i Ocupaci per 90.000 euros, fa les primeres proves per iniciar la revisi de 20.000 expedients de la Pirmi. Lobjectiu declarat del conseller Mena s passar dels 34.000 expedients vigents a 18.000. Juny de 2011 Exposici pblica de lavantprojecte de la Llei mnibus. El desplegament daquesta llei permet que la Pirmi, que fins aleshores tenia la consideraci de dret per a les persones en situaci social desafavorida, es converteixi en un programa limitat al pressupost disponible. Juliol de 2011 El Departament dEmpresa i Ocupaci decideix canviar el sistema de pagament i envia els xecs per correu, utilitzant una base de dades no actualitzada. Es diu que cal detectar una important bossa de frau i els migrants sn assenyalats com a responsables. Agost de 2011 Saprova, sense consulta als professionals i entitats que treballen en latenci social directa, el nou decret de regulaci de la Pirmi que endureix els requisits daccs a la prestaci. El decret estableix que la prestaci no est destinada a les persones que noms tinguin problemes laborals. Desembre de 2011 Es dna per finalitzada la revisi dexpedients que hauria dhaver acabat a finals de setembre. El conseller Mena xifra en 5.000 la reducci dexpedients derivada de la revisi. Gener de 2012 La Plataforma dAfectats per la Prestaci de lAtur i la Renda Mnima dInserci es manifesta a Barcelona. Maig de 2012 En una reuni de la Comissi interdepartamental de seguiment de la RMI es comunica per sorpresa que la Generalitat ha decidit traspassar la gesti de la prestaci al Departament dEmpresa i Ocupaci. Juny de 2012 El govern central aprova una rebaixa del 42% del pressupost del Pla Concertat amb els ajuntaments. La retallada suposa que es deixaran datendre tres milions dusuaris als serveis socials municipals de tot lEstat. Juliol de 2012 Diversos collegis professionals i entitats del tercer sector denuncien el creixent risc de fractura social i les preocupants conseqncies del desmantellament del sistema de protecci social.
dilluns i dijous de 9 a 22h divendres i dissabtes de 10 a 24h diumenges de 11 a 22h c/Joaqun Costa 36 Tel. 933014763 Tel. 933190533 Baixada de Viladecols 2 bis 08002 Barcelona www.teterialaclandestina.com
13
12
El primer vol aterrava, des del cor financer de la UE, a Barajas. Desprs que Rajoy afirms que no era un rescat, que era ketchup aix ho titulava Time. Desprs que Luis de Guindos afirms categric que no hi hauria condicions, a penes cinc minuts abans que lEurogrup les fixs: reformes estructurals i nous ajustaments socials. Desprs del ridcul, els inconfusibles vestits negra nit de la UE-FMI aterraven per implantar el cop de mercat variant postmoderna i financera del cop destat tradicional. Vol de risc: els hooligans del mercat lliure que supervisaran la intervenci de facto de leconomia, la transferncia tutelada, des de baix cap a dalt, de recursos pblics cap al sector privat, que tutelaran el rescat bancari carregat a les espatlles de les pitjors retallades socials des del final del franquisme. Poc desprs, a El Prat, aterrava tamb un jet privat, farcit de poder i bitllets, amb els mxims directius de Las Vegas Sand Corporation. Rplica del Pla Marshall, economia de casino global, lamic americ prenia posicions. Homes de negre de la negra mfia neocon que representa Sheldon Adelson visitaven el delta i els terrenys agraris del Llobregat on volen imposar Eurovegas. Model CiU: catifa vermella a la pitjor cara del capitalisme ludpata, obedincia deguda al terrorisme del diner i tot el pas prostitut a preu de saldo. Anunci en la secci de breus: Es ven pas. Ra: Artur Mas. Enmig daquells dos viatges en concorria, a la contra, un darrer, ms silenciat, que aterrava discretament a El Prat. Caiguts del cel i en vol ordinari des dEstrasburg, lequip conformat pels inspectors del Comit per a la Prevenci de la Tortura (CPT) del Consell dEuropa recalava a Catalunya ad hoc i en visita extraordinria, rere una demanda dalerta urgent cursada dues setmanes abans per tretze entitats catalanes, que havien elevat al CPT linforme Criminalitzaci de la dissidncia, expansi del sistema penal i situacions dabs policial com a respostes davant la crisi econmica a Catalunya. Denunciaven la deriva autoritria, el retrocs en matria de drets civils i llibertats fonamentals els darrers divuit mesos, les condicions del CIE de la Zona Franca el nostre Guantnamo local i els quartos foscos de les presons catalanes. Constatant que les tisores, en el pas del 3%, simposen a base de porres quan traginem el suposat Estat del Benestar a la realpolitik de lEstat Penal. Por el imperio hacia Dios. No hem aixecat encara el cap des que van ordenar aquell todos al suelo. All seguim, quan ara ens ordenen salvar els bancs. Muts i a la gbia, el sistema ens convida mentrestant a celebrar-ho mirant la TV, on onze defraudadors fiscals professionals, rebatejats com La Roja, disparen a guanyar. Per a que totes seguim perdent.
La darrera modificaci de la llei destrangeria de 2009 establia que en el termini de sis mesos shavia daprovar un reglament sobre el funcionament i rgim interior dels Centres dInternament dEstrangers (CIE). Desprs de gaireb dos anys dinactivitat, finalment, a comenaments del mes de juny passat el Ministeri de lInterior va fer pblic un avantprojecte de reglament que en principi shauria daprovar daqu a poc temps. Aquest avantprojecte no apareix sol, sin que va acompanyat de tota una campanya poltica i meditica de rentat dimatge de la instituci, i no arriba de sobte, sin que sorgeix en un determinat context. Apareix desprs de la mort de Samba Martine al CIE de Madrid el desembre de 2011 i dIdrissa Dialo al de Barcelona el gener de 2012, presumiblement per manca datenci mdica. Arran daquests fets es va portar una mica de llum sobre la realitat dels CIE i es van fer sentir les denncies de la societat civil. Concretament, a la ciutat de Barcelona, ms de 150 entitats, collectius, sindicats, oenags i alguns partits poltics van signar un manifest demanant que saclarissin les causes de la mort de lIdrissa i exigint el tancament del CIE. La nova i incipient campanya pel tancament del centre de Barcelona va prendre volada a partir de llavors.
El reglament proms havia destar aprovat el mes dabril, abans de lestiu, i estem al setembre i encara no existeix. Tot i aix s que sha desplegat una campanya per netejar la denigrada imatge dels CIE. En aquest sentit, van comenar a aparixer diverses notcies anunciant que el nou reglament suposar un canvi de model en la gesti dels centres, que seran les oenags les que sencarregaran de les tasques assistencials, que es prioritzar lingrs destrangers amb antecedents penals i que canviaran de nom. De CIE passaran a dirse CECE: Centre dEstana Controlada dEstrangers.
Lexistncia dun millor o pitjor reglament no legitima la seva existncia, que continuar sent injusta, violenta i discriminatria, i per aix cal exigir el seu tancament
miento y rgimen interior de los Centros de Estancia Controlada de Extranjeros (CECE). El mateix dia Interior decreta el tancament del CIE de Mlaga per la mala situaci de la seva infraestructura. Es tracta duna bonssima notcia que cal celebrar i una victria de les companyes que fa anys que denuncien aquest centre, per cal contextualitzar-ho en lactual campanya de lEstat espanyol, segurament ms preocupat per la mala imatge internacional daquest CIE en concret, que per les condicions en qu es troben les persones migrants. Per la seva banda, el contingut de lavantprojecte de reglament s decepcionant: es centra en el desenvolupament de mesures de seguretat i control policial i comporta una prdua de loportunitat de garantir adequadament els drets de les persones privades de llibertat. Els grans canvis anunciats es queden en els eufemismes i en realitat suposen la continutat del model actual. Aquesta continutat s tan literal que la majoria darticles del nou reglament sn una transcripci del contingut de lOrdre Ministerial de 1999 i
Larticulat del nou reglament no incorpora les recomanacions del Defensor del Poble ni els acords dels jutjats de control
El dia 30 dabril, el secretari dEstat de Seguretat, Ignacio de Ulloa, va realitzar una visita al centre de la Zona Franca acompanyat per periodistes. Per primera vegada, la premsa t accs a linterior dun CIE de lEstat espanyol, per no est autoritzada a parlar amb cap intern. L11 de juny la visita s al CIE dAluche de Madrid i hi participen el ministre de lInterior i una comissi parlamentria. En aquesta visita el ministre va presentar lanomenat Anteproyecto de Real Decreto por el que se aprueba el reglamento de funciona-
del Reial Decret 2393/04, encara vigents per regular els CIE tot i la seva illegalitat. Larticulat del nou reglament no incorpora les recomanacions del Defensor del Poble ni els acords dels jutjats de control, per tant suposa ms que un pas enrere. Limita la figura i possibilitats dactuaci dels jutges de control, no garanteix adequadament el dret a la salut, permet ls de mitjans de contenci amb els internats sense especificar quins, obre la possibilitat a registres integrals a interns i visitants i, en definitiva, fixa uns estndards inferiors als dels centres penitenciaris. Els CIE continuen sent gestionats i dirigits per la policia. La promesa de lentrada doenags al centre, duna banda, consisteix simplement en una forma dexternalitzar serveis semblant a la que existeix actualment; i, daltra banda, es restringeixen les possibilitats que aquestes puguin accedir al CIE per visitar les persones internades i fiscalitzar la instituci. Lnica finalitat del canvi de nom s rebaixar la crrega negativa associada als CIE, sense que aix signifiqui cap canvi de model. En un altre pla, el reglament dels centres tamb s una qesti polmica per als moviments socials i collectius que denuncien la seva existncia i les seves condicions. Un CIE s una pres per a immigrants sobre la qual es reprodueix letern debat entre el garantisme i labolicionisme penal. Des dalguns sectors soposen al reglament dels CIE entenent que la seva aprovaci podria legalitzar i legitimar la seva existncia. Si rebutgem la Llei destrangeria, est clar que no hi ha lloc per a cap reglament. Per des duna visi ms pragmtica, des de la perspectiva dels drets humans, lexistncia duna normativa que limiti la discrecionalitat del policia de torn i garanteixi drets s una eina til per a la resistncia i la defensa de les persones. Per tant, un reglament dels CIE en abstracte no s dolent. Lexistncia dun millor o pitjor reglament no legitima la seva existncia, que continuar sent injusta, violenta i discriminatria, i per aix cal exigir el seu tancament. El problema s el contingut del projecte de reglament actual. Davant daquest, la campanya Que el Derecho no se detenga a la puerta de los CIE rebutja el text actual i aposta per incidir per aconseguir un millor reglament.
15
RESSENyES
EL MN AL REVS
14
Not Vengas
Recogiendo la pelota bateada por La Directa y Aturem Eurovegas, despus de la publicacin de cien mil ejemplares acerca de Eurovegas y el Delta del Llobregat, precisa y preciosa iniciativa, nos adentraremos un poco en los maravillosos mundos de Mr. Adelson, el mayor donante a partidos polticos de la historia, en concreto al partido republicano de EEUU. Cranlo. Si se lanzan a por un proyecto as, el retroceso en derechos laborales y sociales que conllevara sera prcticamente irrecuperable, comenta Jan West, coordinador de Valencia 558th, espacio de arte-poltico de San Francisco, acerca de este tipo de modelo de ciudad. Si a eso le sumamos los ya palpables retrocesos sociales y laborales de los recortes de este gobierno totalmente incapaz, un proyecto como Eurovegas no slo no nos va a sacar de la crisis, sino que nos va meter en ella hacia un tnel sin retorno. Con la presin de magnates como Sheldon Adelson o los hermanos Frank y Lorenzo Fertitta, monstruitos creados en las cunas de Wall Street, se fue gestando el actual modelo de Las Vegas. Antes de que se convirtiera en un feroz imperio, Las Vegas era la nica ciudad donde el juego era legal y hasta ofreca buenos salarios a sus trabajadores. Pero la llegada del magnate republicano, que sent a la clase poltica en su sof para explicarles en qu consista el plan, pudri las arcas del estado de Nevada. Adelson es lo ms antisindical que te puedas encontrar en este pas. El tema de los sindicatos en mi pas significa tener cobertura mdica, dado que aqu la salud es un negocio; una jubilacin digna, concepto tambin privatizado y derechos en el gremio al que pertenezcas... Prcticamente todo aquello que en Europa es cubierto por el Estado o los derechos adquiridos, aqu lo cubren las empresas. Sheldon Adelson no quiere que la clase trabajadora pueda acceder a la salud, la educacin y una jubilacin digna, o sea, a sus derechos. Espero que no se les ocurra probarlo comenta Jan, yo no se lo aconsejo a nadie. El cambio productivo de la industria a los servicios fue un retroceso hacia la precarizacin de las condiciones laborales en este pas. Las llev a la precariedad mxima y Las Vegas fue el modelo que seguir en cuanto a la experimentacin con este tipo de recortes. Tras dcadas de este modelo sustentado por los republicanos, el estado de Nevada, que es gobernado por los demcratas desde las ltimas elecciones, se ha dado cuenta del desastre real que supone a nivel ecolgico, laboral, social e incluso econmico. Y es que Las Vegas se ha convertido en un modelo caduco y sin escrpulos cuyo nico objetivo es araar las ltimas monedas de las mquinas del Estado. En la actualidad, un revulsivo para el Estado son las organizaciones que luchan por los derechos de los trabajadores y jornaleros, como Culinary Local 226, el sindicato ms antiguo de Las Vegas, con 60.000 miembros y que lleva a cabo un trabajo de denuncia inmenso en contra de las condiciones laborales en los casinos. En este momento, tiene sentados en el banquillo a varios de estos personajes. Pueden consultar su trabajo en www.culinaryunion226.org. Si algo queda claro en momentos como el que vivimos es que los polticos no estn para tomar decisiones como sta.
Tina Voreadi y David Bou Grecia celebr unas nuevas elecciones legislativas el pasado 17 de junio despus del bloqueo institucional que se produjo a raz de los primeros comicios del 6 de mayo, donde en un escenario de profunda fragmentacin de voto ningn partido obtuvo la mayora absoluta ni fue capaz de formar un ejecutivo de coalicin que asegurara la gobernabilidad del pas. Tras la segunda ronda electoral del mes de junio, la conservadora Nueva Democracia (ND) consigui llegar a un acuerdo con el partido socialdemcrata PASOK y el partido de nueva creacin Izquierda Democrtica (Dimar). As formaron un gobierno en que todo el peso institucional recae sobre ND, tras la negativa de ambos socios a asumir ningn cargo dentro del gabinete. El papel que juegan, por tanto, los otros dos partidos es de mero sustento parlamentario a las decisiones y el programa de gobierno que ND aplica en consenso con ellos. Aun as, todo apunta a que la tarea en que se halla inmerso el nuevo gobierno estar llena de dificultades por el escaso margen parlamentario de que dispone, slo 28 escaos por encima de la mayora simple. Ha sorprendido la emergencia como segunda fuerza poltica de la coalicin de izquierda Syriza, que se ha comprometido a hacer una oposicin dura y responsable contra las medidas de austeridad y los memorandos que los anteriores gobiernos firmaron con la Troika tro de instituciones formado por el Fondo Monetario Internacional (FMI), la Comisin Europea y el Banco Central Europeo (BCE). Las obligaciones impuestas al Estado de cumplimiento de dficit y las revisiones trimestrales internacionales a las que estn sometidos los planes de austeridad, para comprobar su correcta aplicacin y resultados, marcan la agenda econmica y poltica del pas. Aunque la Unin Europea, la Eurozona y los mercados respirasen tranquilos despus de los resultados de los comicios, la situacin en Grecia dista mucho de haberse estabilizado. La interpretacin en clave interna no se puede fundamentar en un apoyo al europesmo o a la permanencia en la moneda nica, tal como los medios internacionales intentaron presentar la victoria de ND. Nos encontramos ante un nuevo escenario donde la bipolarizacin poltica, mezclada con las graves consecuencias provocadas por los recortes sociales y la precarizacin de la vida de la mayora de la poblacin, hacen imprevisibles e incontrolables los aconte-
la precarizacin de la vida de la mayora de la poblacin, hace imprevisibles e incontrolables los acontecimientos futuros
El reputado e incansable productor Madlib lleva agitando el rap internacional desde 1993 con proyectos tan variopintos como remezclar el catlogo de Blue Note en clave hip hop
Ms al sur, en San Diego, operan The Sound Providers, do formado en 1998 por los productores Jason Skills y Soulo, cuya actividad ha ido siempre ligada a ABB Records, sello de Oakland muy comprometido con el rap independiente de toda la Costa Oeste, y donde han llegado a publicar 3 LP y una decena de maxis, siempre con temas muy rtmicos e impregnados hasta la mdula de aromas jazzies. Quede claro, como conclusin, que la unin de jazz y rap en Cali nos ha dado unas muy originales propuestas de este subgnero, siendo algunas de ellas verdaderos clsicos an por descubrir para el gran pblico. Pero esto no acaba as: aparte de EEUU, la alianza entre jazz y rap ha salpicado tambin a Europa, y se ser el objetivo de la siguiente entrega.
cimientos futuros a corto, medio y largo plazo. Mientras el gobierno, en un intento forzado y dudosamente eficaz, anuncia un plan de privatizaciones aceleradas y obtiene el aval parlamentario necesario, las medidas que hasta ahora han acompaado a los planes de rescate estn contribuyendo a una recesin desenfrenada muy difcil de afrontar, tanto a nivel social como poltico. Fuertes subidas de impuestos, alto desempleo, pobreza, aumento de la delincuencia y de los suicidios. Las diversas iniciativas de apoyo que han surgido en la calle centros de salud para gente sin cobertura sanitaria, comedores populares, reparto gratuito de comida por agricultores, tiendas sociales, etctera, aunque importantes, estn acompaadas por escasas expresiones de accin poltica colectiva y, por consiguiente, parecen parches con relacin a las dimensiones del problema. El cambio de fuerzas en la esfera poltica institucional no se refleja en la calle, donde se esperara una mayor movilizacin. Las cosas parecen ms estancadas que nunca. Tras un primer semestre del ao repleto de manifestaciones y creacin de redes y pequeas estructuras de trabajo solidario de carcter local, el momento actual demuestra un claro sentimiento de resignacin y de incapacidad de superacin. Faltan nuevas propuestas e innovacin en las tcticas de lucha en un contexto muy cambiante y muy estancado al mismo tiempo. Todo eso hace que se individualice el sufrimiento y que se favorezca las distincin sistmica entre supervivientes y vctimas apostadas, estas ltimas, en la cola de un comedor. Auge del neofascismo El creciente ascenso y consolidacin del neofascismo, que culmin con la entrada de 18 diputados del partido neonazi en el
Tras los ltimos meses, repletos de manifestaciones y creacin de redes y pequeas estructuras de trabajo solidario de carcter local, el momento actual demuestra un claro sentimiento de resignacin y de incapacidad de superacin
individuales e individualistas. Pero tambin hay cada vez ms gente que entiende que la supervivencia y, en el futuro, el desarrollo y la sostenibilidad de las medidas tomadas slo pueden ser fruto de estrategias colectivas. Estructuras locales capaces de cubrir las crecientes necesidades y producir las anheladas resistencias al escenario actual. Se llega a esta conclusin no necesariamente por conviccin ideolgica sino porque es la nica alternativa realista y pragmtica. El partido de coalicin de izquierda Syriza, aunque haya conseguido hacer una impresionante entrada en el Parlamento al cuestionar la legitimidad de los rescates y rechazar los planes de austeridad, sigue organizndose como partido para consolidarse como importante fuerza parlamentaria pero no ha conseguido retroalimentarse con sus bases y extender su lucha a la calle, al menos no tanto como las circustancias lo requeriran. En la presente situacin de urgencia, slo un amplio frente de redes de solidaridad y de alternativas de aplicacin prctica y directa, redes que crezcan con la implicacin determinada de los favorecidos que, a su vez, hagan suyas las maneras y consoliden las tcticas para que el frente se extienda, puede ofrecer soluciones tangibles y crear las condiciones para el empoderamiento y los nuevos imaginarios polticos y econmicos.
Detalle de una auca de la historia de la Vampira del Raval publicada en La Campana de Gracia , un peridico de la poca.
Masala no s la veu de cap entitat, ONG, secta o partit. Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotografies, poesies, entrevistes i en la distribuci. 8.000 exemplars repartits entre comeros, associacions, centres cvics i socials, biblioteques...
Telfon de contacte: 629196170 masala@ravalnet.org Ens pots trobar els dimarts de 17 a 21h a El Lokal (C/de la Cera, 1 bis) Masala noms es fa responsable dels articles firmats com a Masala.