1.

Explica en quina mesura el context sociopoltic dels anys posteriors a la guerra civil fins als anys 70 condiciona la producci narrativa de lpoca. Per a parlar de la producci literria de postguerra (1939) hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, la nostra llengua deixava de ser oficial, els progressos aconseguits durant la Repblica quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama pblic, de ladministratiu i de lensenyament i tornava la clandestinitat. No obstant aix, malgrat la falta duna infraestructura editorial, en la dcada dels 50 apareix la novella ms complexa y colpidora daquest perode: Incerta glria de Joan Sales, que pat la censura, on es narra lexperincia de la guerra des del punt de vista dels venuts. Lobra va estar guardonada amb el premi Joanot Martorell. Durant els anys 60 i 70 amb la dictadura ja consolidada, es deixa una certa permissivitat, tot i que lambient era contrari a la normalitzaci lingstica, apareixen els grans narradors amb obres de denuncia social. Cal destacar duna banda, de temtica costumista i rural: Enric Valor, Lambici dAleix; i daltra, fantstica i ciencia ficci: Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. Tamb des de lexili: Merc Rodoreda, La plaa del Diamant i Pere Calders Invasi subtil i altres coses; o b en recerca del temps perdut: Lloren Villalonga, Bearn.

2. Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor. Lobra literria dEnric Valor (Castalla, 1911-2000) es caracteritza, sobretot, per una gran riquesa lxica i una frase elegant, a la manera de les velles novelles realistes. De fet, les seues obres narren a la perfecci la vida social del sud del Pas Valencia, des de finals del segle XIX a la desfeta de la Guerra Civil (1936-39) i descriuen la natura duna manera realista, sense lirisme, com a rerefons de la lluita duns homes per sobreviure dia a dia. La seua primera novella fou Lambici dAleix (publicada lany 1960) per lobra novellstica ms important s el Cicle de Cassana, que consta de tres novelles: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enll de lhoritz (1991). Aquesta triloga representa una recuperaci de la memoria collectiva del 1916 al 1939. Valor hi rememora les seues vivncies de joventut sobre la destrucci duna classe social i no amaga els conflictes i les tensions. La seua obra ms coneguda sn les Rondalles valencianes (1950-1958), on recopila i dna carcter literari a 36 populars valencianes. Com a lexicgraf t un paper destacat en la difusi de la gramtica catalana al Pas Valencia, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitj de gramtica catalana referida especialment al Pas Valencia (1973) i La flexi verbal (1983).

3. La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologa dels personatges. Ests dacord amb aquesta asseveraci? Explica per qu? S, es obvi, ja que Merc Rodoreda en les seues novelles realitza un profund anlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que sn les protagonistes, a travs del monleg interior. En les seues obres, lautora recrea lunivers de la infantesa, que simbolitza la felicitat, front al mn adult de la protagonista, que representa el patiment. Sn dones marcades per les circumstncies adverses, el desengany, el dolor i la soledat. Les seues novelles estan plenes de simbolisme: 1En Aloma, que representa la joventut, descriu el pas duna jove adolescent a ledat adulta a travs de la relaci ntima i desgraciada amb un home madur parent seu. 2La plaa del Diamant, que representa la maduresa, s considerada una obra mestra de la nostra literatura on es narra la vida personal y levoluci psicolgica de la protagonista, Natalia, amb un intens to subjectiu, parallelament als fets histrics del moment: Repblica, Guerra Civil i postguerra. 3Finalment, Mirall trencat, simbolitzar la vellesa i la mort. En conclusi, es pot afirmar que Merc Rodoreda s la principal exponent de la novella psicolgica de la postguerra.

4. Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins lactualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tcnica literria i del context sociocultural. Durant els anys setanta assistim a un debilitament de la Dictadura franquista, exemplificat per la salut precria del dictador i leliminaci de la censura prvia. Amb la mort de Franco, 20 de novembre de 1975, lestat espanyol viu un procs de transici poltica que conduir a sistema democrtic. Amb sistema democrtic i els diferents estatuts dautonomia, la nostra llengua va recuperar, en certa mesura, la consideraci social i legal que havia perdut anys enrere. La cooficialitat i lentrada en el sistema docent van contribuir a millorar quantitativament i qualitativament el circuit literari que, a partir dels anys 70, veur augmentar considerablement el nombre deditorials i de premis, entre ells els Premis Octubre, que des de lany 1973 atorga Acci Cultural del Pas Valenci. Durant aquest perode els autors de narrativa han conreat temtiques i tcniques

ben diferents: des de la narrativa realista i de tall tradicionalista, passant per novelles transformadores i transgressores. Alguns dells han apostat per una literatura urbana, deixant de costat lambient costumista i rural danys anteriors; altres, en canvi, per la narrativa de gnere policaca, de terror, ertica o de cinciaficci. Tot i que resulta complicat fer una selecci dautors de la narrativa catalana actual, podrem destacar Montserrat Roig amb obres com El temps de les cireres, Quim Monz amb contes com Uf, va dir ell o El perqu de tot plegat, i Terenci Moix amb novelles com El dia que va morir Marilyn o El sexe dels ngels. Pel que fa a autors valencians destaquem entre daltres: Isabel Clara-Sim amb obres com Jlia, Josep Lozano amb Crim de Germania, i Ferran Torrent amb obres com Societat Limitada, No emprenyeu el comissari o La vida en labisme. 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monz reflecteix la societat contempornia i amb quins recursos literaris ho fa. En primer lloc, cal fer una breu introducci sobre la figura literria de Quim Monz. Nascut a Barcelona, ha publicat nombroses novelles, contes i llibres amb reculls darticles periodstics seus, tamb ha tradut obres dimportants autors estrangers. A ms, les seues obres han estat tradudes a ms de vint llenges i ha guanyat diversos premis literaris. Tamb cal dir que les seues freqents collaboracions als mitjans de comunicaci (televisi i rdio) han contribut a fer-lo un dels autors catalans ms populars. Les seues narracions curtes reflecteixen la nostra societat actual perqu destaquen els aspectes ms ridculs de la vida quotidiana des dun punt de vista gens innocent com en Uf, va dir ell. Daltra banda, en el llibre de contes Lilla de Maians (No tinc res per posar-me, Halitosi) indueix el lector a reflexionar sobre la societat consumista actual, la falta de valors, les manies i paranoies urbanes, la tirania de les mquines, etc., usant lhumor agre. Pel que fa als seus recursos literaris, Monz s un escriptor que barreja dos registres: un que podrem anomenar realista i lric; laltre, fantstic i grotesc. T una voluntat de renovaci formal i temtica. Sap jugar de manera virtuosa amb les paraules i usa la ironia i fins i tot el sarcasme.

6. Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. El 1936, la poesia catalana va aconseguir uns nivells notables de qualitat literria. Els poetes de ms renom dabans de la guerra eren Josep Carner, Carles Riba o J.V. Foix. La poesia de postguerra va seguir les lnies bsiques de la lrica anterior a la guerra: 1Poesia dinfluncia simbolista. Postulava ls sistemtic del ritme de les paraules i dels smbols, perqu remeten a les seues connotacions, ja que el

poeta havia de suggerir la realitat. La poesia estava condicionada per la clandestinitat i lexili. En lexili: Nab (Josep Carner) i Elegies de Bierville (Carles Riba). Durant aquests anys, se seguien emprant tcniques simbolistes, per la temtica sobr ms a lexterior, a les preocupacions del moment, i accentu les questions trascendentals. Autors: Carles Riba, Josep Carner, Salvador Espriu, Joan Fuster, Joan Valls, etc. 2Poesia de tendncia avantguardista. Alguns autors que abans de la guerra seguien els corrents avantguardistes (sobre tot Surrealisme), continuaren publicant en aquesta lnia (J.V. Foix). Es produeix la combinaci de tradici i modernitat (Ausis Marc, Ramon Llull i els trobadors en manifestacions davantguarda). 3Poesia de tendncia realista. Seguien lesttica del realisme histric i propugnaven el comproms dels intellectuals amb el seu temps i amb la collectivitat, i una postura de denncia social de la dictadura. Sutilitzava una llengua ms directa i colloquial, una forma ms narrativa i el vers lliure. Predomini del contingut envers la forma. Temtica: la reflexi moral i metafsica, la denncia social i poltica, temtica satrica i quotidianitat. Autors: Vicent Andrs Estells, Pere Quart i Gabriel Ferrater.

7. Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic. Vicent Andrs Estells es va dedicar professionalment al periodisme, cosa que va condicionar el seu estil, ja que la seua poesia es una crnica social de la realitat que va viure. La major part de la seua producci no fou editada fins els anys 70. Destaquen les seues obres Llibre de meravelles, Les pedres de lmfora i Les homilies dOrgany. El 1978 va ser guardonat amb el Premi dHonor de les Lletres Catalanes, ra per la qual va ser destitut del seu crrec de redactor al diari Las Provincias. Tamb va ser guardonat amb el Premi dHonor de les Lletres Valencianes. A la seua poesia, es caracteritza la referncia constant a la realitat. Els temes principals son la mort, la fam i la misria de la postguerra, la ptria i la llengua, i lamor obsessiu i desesperat en diversos matisos des dels sentiments espiritualitzats fins a les manifestacions sofisticades del desig i sexe expressat, de manera que aconsegueix un ambient ertic que lha fet clebre. s un poeta poc acadmic i cultista, amb aspectes contradictoris, com ara la preferncia per petites circumstncies de la vida i de la quotidianitat en comptes de la visi ms negativa daquesta quotidianitat; la poetitzaci delements de la cultura del moment; o la tendresa i la ironia. Aquesta contradicci es manifesta en els seus procediments retrics i estilstics. Presenta un to colloquial amb formes lingstiques prpies del seu parlar.

8. Explica les caracterstiques ms importants de la producci potica de Salvador Espriu.

Salvador Espriu, Premi dHonor de les Lletres Catalanes i proposat al Nobel, va iniciar la seua activitat literria com a narrador, abans de la Guerra Civil (Laia o Ariadna al laberint grotesc). En la postguerra, es qued a Barcelona on va dur una vida retirada i discreta. No torn a escriure narrativa i es dedic quasi exclusivament al conreu de la poesia, amb obres com La pell de brau, Llibre de Sinera, Setmana Santa, Final del laberint o Les canons dAriadna. Els seus sis primers poemaris tracten el tema de la mort, amb un to melangis i elegac, o satricament. Hi abunden meditacions i interrogants sense resposta possible. Tot i que continua amb el tema de la mort, La pell de brau s un llarg poema de caire social i comproms poltic. Hi analitza la Guerra Civil Espanyola. Al Llibre de Sinera, persisteix el to de poesia civil, per centrada en la ptria catalana. Setmana Santa, reflecteix una preocupaci metafsica. En quant a les caracterstiques generals de la seua obra, hi abunden els smbols i la presncia dels mites (Sepharad, Sinera, laberint). El tema central de la seua obra s la mort i el ms enll i es preocupa pel dest de Catalunya desprs de la guerra. Domina tots els registres de la llengua. Al costat del discurs metafsic sec i aspre, es troben pinzellades dhumor dur i cruel.

9. Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual. En primer lloc, cal fer una breu introducci sobre el context social des dels anys 70 fins a lactualitat: fi del franquisme, reconeixement dels drets lingstics, creaci deditorials (3i4, Sa, etc.), nous premis literaris, s a dir, un marc que facilita la divulgaci dobres literries. Quant a la poesia, els nous poetes formen una gran varietat de tendncies i estils que, duna banda, tenen en com el rebuig del realisme reivindicatiu i de denncia anterior i, daltra banda, tenen un afany dinvestigar i innovar amb el llenguatge que ser un instrument dindagaci en la intimitat prpia. El poeta s un alquimista que experimenta, la seua poesia es hermtica, formalista i amb influncies avantguardistes. Els autors que podem destacar sn: Pere Gimferrer, Els miralls, qui usa procediments avantguardistes com lescriptura automtica i la intertextualitat a fi de reconstruir el seu mn ntim. Daltra banda, Jaume Prez Montaner, Lheura del desig, per a qui les reflexions ntimes i el mn social formen un conjunt ben articulat. Joan Valls, Salvador Jfer, Josep Piera, Llus Alpera, Ramon Guillem i Marc Granell sn altres poetes rellevants.

10. La poesia de Miquel Mart i Pol ha aconseguit un gran ress social. Explica-ho i raona-ho. En primer lloc, cal fer una breu introducci sobre Miquel Mart i Pol (Roda de TerOsona 1929-2003) poeta, traductor i que tamb ha fet nombroses collaboracions musicals ja que els seus poemes han estat musicats per Llus Llach, M. del Mar Bonet, Paco Muoz... i recordar que ha sigut un dels nostres poetes ms guardonats. Entre els premis que ha obtingut destaquen el Premi Nacional de Literatura i el Premi dHonor de les Lletres Catalanes, a ms, ha estat proposat com a candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions. La seua obra potica sha tradut a moltes llenges. La seua poesia de qualitat no sentn sense el seu comproms amb el poble, la seua condici obrera i una malaltia, lesclerosi mltiple, que lacompanyar tota la vida. La poesia de Mart i Pol t un caire autobiogrfic i la podem classificar en diverses etapes: de vegades els seus temes vnen condicionats per la seua malaltia i sn la solitud, langoixa i la presncia de la mort: Vint-i-set poemes en tres temps. Superada esta etapa, es renova amb lactitud dagafar-se a la vida i dapostar clarament pel futur amb optimisme: Quadern de vacances. En aquest context de represa vital, al final dels anys setanta, publica Els bells camins i un llibre de poesia amorosa, Estimada Marta. Aquesta obra estava dedicada al seu nou amor, un segon matrimoni desprs de la mort de la seua primera esposa. En els llibres que publica durant els anys noranta, la poesia presenta un nou tombant, definit pel desconcert, el desencs i la inseguretat. Al Llibre de les solituds fa una reflexi sobre el pas en el vessant poltic i social. 11. Descriu la renovaci teatral del perode que va des de la postguerra fins als anys 70. Com a introducci cal assenyalar que durant la postguerra, la dictadura controlava totalment lactivitat teatral i impos el teatre en castell. No obstant aix, durant els anys 50 i 60, el franquisme comen a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prvia i la limitaci de publicitat en premsa i rdio. Malgrat els entrebancs, es va produir una certa recuperaci del teatre a Barcelona on se representa Salvador Espriu, Primera histria dEsther i altres autors coetanis. Tanmateix a Valncia, es viu una situaci de diglssia: teatre culte en castell i teatre humorstic i popular en valenci. El sainet era lestrella. Durant els 60, en els cercles universitaris es comena a fer un nou teatre independent que buscava un pblic amb cert nivell cultural. Aquest teatre seguia els nous corrents europeus: el teatre avantguardista, el surrealista, labsurd. En els 70, apareixen grups que oferixen espectacles amb noves tcniques dramtiques com el mim o la provocaci. Les companyies teatrals que podem destacar sn: Els Joglars dirigits per Albert Boadella, que en esta poca fan teatre pic de bandolers; Els Comediants, que representen al carrer; Dagoll-Dagom i La Fura dels Baus que porten a terme

poderoses i agressives imatges plstiques. Quant als autors, els dramaturgs ms importants sn: Benet i Jornet, Jordi Teixidor i Rodolf Sirera.

12. Descriu els aspectes ms importants de lobra teatral de Manuel de Pedrolo. Lobra de Manuel de Pedrolo s una de les ms extenses i variades de la literatura contempornia. Amb ms dun centenar de ttols publicats, Pedrolo ha cultivat prcticament tots els gneres literaris i ha treballat una gran multiplicitat de temes i tcniques. Entre 1958 i 1963, va escriure un total de 13 obres teatrals centrades en la temtica de lautenticitat, el sentit de lexistncia i la llibertat, analitzada des de diferents angles, i amb coincidncies tcniques, formals i estilstiques que permeten relacionar-les amb lanomenat teatre de labsurd. En Cruma, Pedrolo va plantejar lautenticitat de lhome des de premisses heideggerianes, segons les quals, com ms autntic es lhome, ms incapa es mostra de comunicar-se amb el mn exterior. En Homes i No, va tractar la rebelli duna parella jove contra el conformisme heretat; i en peces com Situaci bis, Darrera versi per ara o Ls de la matria va reflexionar sobre la llibertat des duna ptica ms genunament poltica i social. Sorgit de la necessitat dexposar una situaci collectiva de repressi, el seu teatre, per tal de burlar-se de la censura franquista, despulla el dileg de qualsevol referncia que permeta localitzar-ne lacci: les seues peces no tenen ni geografia ni histria i defugen la reproducci anecdtica de la realitat; els personatges sn smbols o encarnen actituds que lautor enfronta a situacions lmit, des dun plantejament existencialista. Ms que no el qualificatiu de labsurd, Pedrolo reivindicava per la seua obra el de teatre de labstracte. 13. Descriu les caracterstiques bsiques de lescriptura teatral actual. A partir dels anys setanta, els nous camins teatrlas es concreten en els segents punts: Investigaci de nous espais escnics. Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple La Cubana, que comena la representaci fora del recinte teatral o La Fura dels Baus o Els Comediants que converteixen un estadi olmpic en un teatre. Rebuig del teatre escrit a priori. Algunes companyies elaboren el text a linterior del grup. Rebutjen aix la figura de lautor teatral que escriu sol, a sa casa. En sn un exemple Els Joglars. Importncia de la figura del director escnic. Ell s qui decideix finalment els detalls de tot all que sha de representar, hi ha doncs, una implicaci total en lobra: Companyia Flotats, Companyia del Teatre Lliure.

Rebuig de la visi occidental del teatre. Davant la crisi que pateix el teatre occidental ha augmentat linters i la investigaci per les formes teatrals africanes i sobretot orientals (Xina, Jap), totes elles ms rituals i simbliques. Barreja de mitjans expressius. Tot s vlid en lexpressi teatral. Aix, les noves tecnologies penetren tamb en el mn teatral actual, que barreja tcniques antigues com el mim (El Tricicle) i el circ (Els Comediants) amb la projecci cinematogrfica de lobra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen (La Cubana).

14. Explica lobra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relaci amb el mn audiovisual. El teatre de Benet i Jornet, dinspiraci realista, es basa, sovint en tcniques dorigen literari (fullet, cincia-ficci, cmic, etc). Benet i Jornet tracta la problemtica daquella generaci que va viure la postguerra i les seues limitacions, que van veure la seua vida escapada, i denuncia lactitud daquells que una vegada van aconseguir el benestar econmic i una posici soblidaren de les penries que havien passat. Entre les seues obres cal destacar: Berenveu a les fosques, La desaparici de Wendy, Quan la rdio parlava de Franco, E.R. i Testament (les dues ltimes portades al cinema per V. Pons. Per si avui dia s conegut s per ser el creador del serials televisius en catal de gran audincia: Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, Laberint dombres, Ventdelpl i El cor de la ciutat. Poble Nou fou la primera telenovella en catal i tot un fenmen social digne destudi. La base eren dos temes clssics: el canvi de fortuna duna famlia i la contraposici entre el vell i el nou. Lacci se situava a Barcelona, que esdevenia aix smbol de tota Catalunya. Leix central de largument es teixia al voltant duna famlia tradicional, els Aiguad, la vida dels quals canviava quan a la mare li tocava la loteria. El completaven altres histries perifriques. Aix, van aparixer divorcis, adulteris, paternitats no reconegudes, homosexuals i preocupacions socials com ara la sida. Es tractava dun hbrid entre el relat de costums i lestil fulletonesc. La histria, molt catalana, havia de contribuir a la integraci social, a ms de ser un vehicle clau per a la normalitzaci lingstica. En la srie sintentaven transmetre valors tolerants a travs de la histria dels personatges. 15. Valora la repercussi de lassaig de Joan Fuster en el context de lpoca. Joan Fuster (Sueca 1922-1992) s, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intellectual comproms amb els indigents i amb la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana. La seua dedicaci a lassaig s amplssima, va escriure assaig humanstic, sociopoltic i dhistria cultural. El seu estil s fresc, desenfadat, carregat de frmules colloquials. La seua mirada s subtil, saga, irnica i moltes vegades custica. Lassaig, fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perills per la seua forta crrega ideolgica. Fuster hagu de vncer en la seua trajectria intellectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans, absncia dambient cultural, silenci dels mitjans de comunicaci del Pas

Valenci, atonia cvica... Entre les seues obres de carcter humanstic cal destacar El descrdit de la realitat (1955): una reflexi sobre la funci de lart, sobre la capacitat creadora de lhome; Diccionari per a ociosos (1964) i Lhome mesura de totes les coses (1967), que tracten de la crisi de lhome contemporani i de les diverses manifestacions artstiques. Els textos sociopoltics sn els ms polmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una poca en qu ja sentreveia la fi del rgim: Qesti de noms (1962), on sanalitza la polmica pel nom de la llengua que afebleix la conscincia nacional dels valencians; Nosaltres els valencians (1962), una obra cabdal en qu es fa una reflexi profunda sobre el passat i el present dels valencians, on sanalitzen les nostres mancances i frustracions com a poble: lautoodi, el provincianisme, la manca de una fora social compromesa... Fuster planteja la presa de conscincia nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcci del nostre futur.

16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contempornia. Explica-ho. Leix genric daquestes reflexions s la complicada qesti de la identitat i totes les conseqncies que sen deriven, especialment el seu s poltic. El nacionalisme, la relaci entre la cultura i el poder, la creaci i evoluci de les identitats i dels smbols que les conformen, la importncia de les llenges per tal de crear conscincia collectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici dinteressos molt concrets, sn els temes centrals. Moltes de les reflexions de Mira es basen en lexperincia, la seua i la dels seus lectors, la qual cosa aproxima i facilita molt la lectura dunes obres que resulten accessibles i suggeridores. Una de les grans virtuts de Mira s demostrar, sempre amb un punt de vista escptic respecte a les conviccions absolutes, que la problemtica tan pecular que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condici nacional no s tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del mn, fins i tot aquells que sautoproclamen normals. Aix, en la Crtica de la naci pura, sanalitza el nacionalisme des de la perspectiva de lantropologia social. Mira desf tota una srie de tpics sobre la naci, entesa com un element pur, net i lliure de contradiccions, per mostrar-nos el que realment s: una creaci social, humana dependent dels smbols i sempre en construcci. Amb una slida argumentaci aporta un punt de vista crtic i engrescador que desemmascar les postures neutres de molts terics, generalment adeptes al nacionalisme espanyol. Sobre la naci dels valencians s una reflexi sobre la complicada adscripci nacional dels valencians. Mira opta per una via valenciana, allunyada tant de la dependncia espanyola com de labstracci intellectual que representa lopci catalanista. Cultura, llenges, nacions o Sobre dols i tribus complementen la reflexi de Mira sobre la identitat com a element clau en la poltica moderna.
Esquema de autores y obras: 1)Joan Sales: Incerta glria Enric Valor: Lambici dAleix Manuel de Pedrolo: Mecanoscrit del segon origen Merc Rodoreda: La plaa del Diamant

2)Enric Valor:

Pere Calders: Invasi subtil i altres coses Lloren Villalonga: Bearn

Lambici dAleix Cicle de Cassana: Sense la terra promesa, temps de batuda i Enll de lhoritz Rondalles valencianes Millorem el llenguatge Curs mitj de gramtica catalana referida especialment al Pas Valenci La flexi verbal

3)Merc Rodoreda:

1Aloma- joventut 2La plaa del Diamant- maduresa 3Mirall trencat vellesa i mort

6) Tendncies:

Simbolista: Josep Carner: Nab Carles Riba: Elegies de Bierville Salvador Espriu Joan Fuster Joan Valls Avantguardista: J.V.Foix Realista: Vicent Andrs Estells Pere Quart Gabriel Ferrater

7) Vicent Andrs Estells: 1Llibre de meravelles 2Les homlies dOrgany 3Les pedres de lmfora 8) Salvador Espriu o Narrador: Laia Ariadna al laberint grotesc o Poeta: La pell de brau Llibre de Sinera Setmana Santa Final del laberint Les canons dAriadna 12) Manuel de Pedrolo: 1Cruma 2Homes i No 3Situaci bis 4Darrera versi per ara 5Ls de la matria 15) Joan Fuster: o Carcter humanstic: El descrdit de la realitat Diccionari per a ociosos Lhome mesura de totes les coses Carcter sociopoltic: 1Qesti de noms 2Nosaltres els valencians