AIX COM CELL QUI EN LO SOMNI ES DELITA...

Aix com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me t limaginar, que altre b no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent de cert que en ses mans he de jaure, temps davenir en negun b em pot caure; aquell passat en mi s lo millor. Del temps present no em trobe amador, mas del passat, que s no res e finit. Daquest pensar me sojorn e em delit, mas, quan lo perd, sesfora ma dolor s com aquell qui s jutjat a mort e de llong temps la sap e saconhorta e creure el fan que li ser estorta e el fan morir sens un punt de record.

Plagus a Du que mon pensar fos mort e que passs ma vida en durment! Malament viu qui t son pensament per enemic, fent-li denuigs report, e com lo vol dalgun plaer servir lin pren aix com dona ab son infant, que si ver li demana plorant ha tan poc seny que no el sap contradir. Fra millor ma dolor soferir que no mesclar poca part de plaer entre aquells mals qui em giten de saber com del passat plaer me cov eixir. Llas, mon delit dolor se converteix, doble s lafany aprs dun poc reps, s co el malalt qui per un plasent mos tot son menjar en dolor se nodreix. Com lermit qui enyorament no el creix daquells amics que tenia en lo mn e essent llong temps que en lo poblat no fon per fortuit cas un dells se li apareix qui los passats plaers li renovella, s que el passat present li fa tornar, mas, com sen part, ls forat congoixar: lo b, com fuig, ab grans crits mal apella. Plena de seny, quan amor s molt vella, absena s lo verme que la gasta, si fermetat durament no contrasta, e creure poc, si lenvejs consella.

PREN-ME ENAIX COM AL PATR QUE EN PLATJA...

Pren-me enaix com al patr que en platja t sa gran nau e pensa haver castell:

veent lo cel esser molt clar e bell, creu fermament duna ncora assats haja. E sent venir sobts un temporal de tempestat e temps incomportable; lleva son jui: que si molt s durable, cercar los ports ms que aturar li val. Moltes veus s que el vent s fortunal, tant que no pot surtir sens lo contrari, e cella clau qui us tanca dins larmari no pot obrir aquell mateix portal. Aix mha pres, trobant-me anamorat per sobresalt qui em ve de vs, ma aimia: del no amar, desalt ne t la via, mas un sol pas meu no hi ser trobat. Menys que lo peix s en lo bosc trobat e los lleons dins laigua han llur sojorn, la mia amor per null temps pendr torn, sol coneixent que de mi us doneu grat. E fiu de vs que em sabreu b conixer e, conegut, no em ser mal grada tota dolor havent per vs sentida: lladoncs veureu les flames damor crixer. Si mon voler he dat mal a parixer, creeu de cert que vera amor no em lluny: pus que lo sol s cald al mes de juny ard mon cor flac, sens algun grat merixer. Altre sens mi da mereix la colpa: vullau-li mal com tan humil servent vos t secret per son defalliment. Cest s amor, que mi, amant, encolpa. Ma volentat ab la ra senvolpa e fan acord la qualitat seguint, tals actes fent que al cos s defallint en poc de temps una gran part de polpa: lo poc dormir magresa al cos macosta; doblam lenginy per contemplar amor: lo cos molt gras, trobant-se dormidor, no pot dar pas en aquesta aspra costa. Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa, qui em lleve lamargor: de tot menjar mha pres gran dessabor sin daquell qui molta amor me costa.

ALT E AMOR, DON GRAN DESIG SENGENDRA,...

Alt e amor, don gran desig sengendra, e esper, vinent per tots aquests graons, me sn delits, mas dnam passions la por del mal, qui em fa magrir carn tendra, e port al cor sens fum contnuu foc e la calor no em surt a part de fora. Socorreu me dins los trmens duna hora car mos senyals demostren viure poc. Metge escient no t lo cas per joc com la calor no surt a part extrema. Lignorant veu que lo malalt no crema e jutjal sa, puix que mostra bon toc. Lo pacient no por dir son mal, tot afeblit, ab llengua mal diserta: gests e color assats fan descuberta part de lafany, que tant com lo dir val. Plena de seny, dir-vos que us am no cal, puix crec de cert que us ne teniu per certa, si b mostrau que us est molt cuberta cella per qu amor s desegual.

AIX COM CELL QUI DESITJA VIANDA...

Aix com cell qui desitja vianda per apagar sa perillosa fam e veu dos poms de fruit en un bell ram e son desig egualment los demanda, no el complir fins part haja elegida s que el desig vers lun fruit se decant, aix mha pres, dues dones amant, mas elegesc per haver damor vida. S com la mar se plany greument e crida com dos forts vents la baten egualment, u de llevant e altre de ponent, e dura tant fins lun vent ha jaquida sa fora gran per lo ms poders, dos grans desigs han combatut ma pensa, mas lo voler vers u seguir dispensa. Jo el vos public: amar dretament vs. E no cuideu que tan ignocent fos que no ves vostre avantatge gran: mon cos no cast estava congoixant de perdre lloc qui lera delits. Una ra fon ab ell de sa part dient que en ell se pren aquesta amor, sentint lo mal o lo delit major, s que, ell content, casc pot esser fart. Lenteniment a parlar no venc tard e planament desfu esta ra dient que el cos, ab sa complexi, ha tal amor com un llop o renard, qui llur poder damar s limitat, car no s pus que apetit brutal, e si lamant veeu dins la fornal, no ser plant e molt menys defensat. Ell s qui ven la sensualitat. Si b no s en ell prim moviment, en ell est de tot lo jutjament: cert guiador s de la voluntat. Qui s aquell qui en contra dell reny? Que voluntat, per qui el fet sexecuta,

latorg senyor e, si ab ell disputa, a la perf se guia per son seny. Diu ms avant al cos, ab gran endeny: Vanament vols e vans sn tos desigs, car dins un punt tos delits sn fastigs, romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny. Ab tu mateix delit no pots haver: tant est grosser que amor no ns servit. Volenters acte de b s dit e daquest b tu no saps lo carrer. Si b complit lo mn pot retener, per mi s lhom en tan sobiran b e qui sens mi esperana el ret s foll o pec e terrible grosser. Aitant com s lenteniment pus clar s gran delit lo que per ell se pren e son pillard s subtil pensament, qui de fins pasts no el jaqueix endurar. Plena de seny, no pot Du a mi dar, fora de vs, que descontent no camp: tots mos desigs sobre vs los escamp; tot s dins vs lo que em fa desitjar.

S COM UN REI, SENYOR DE TRES CIUTATS,...

S com un rei, senyor de tres ciutats, qui tot son temps lha plagut guerrejar ab lenemic, qui dell no es pot vantar mai lo vencs menys dsser-ne sobrats, ans si al mat lenemic lo vencia ans del sol post pel rei era venut,

fins que en les hosts contra el rei fon vengut un soldader qui lo rei desconfia; lladoncs lo rei perd la senyoria de les ciutats, sens ulla posseir, mas lenemic dues lin volc jaquir dant fe lo rei que bon compte en retria com a vassall, la renda despenent a voluntat del despossedor; de laltra vol que no en sia senyor ne sia vist que li vinga en esment: llong temps a amor per enemic lo sent, mas jams fon que em dons un mal jorn que en poc instant no li fes pendre torn foragitant son aspre pensament; tot mha venut ab sol esfor dun cos ne lha calgut mostrar sa potent fora; los tres poders que en larma sn me fora, dos men jaqueix, de laltre usar no gos. E no cuideu que em sia plasent mos aquest vedat, ans nendure de grat: si b no puc remembrar lo passat, molt s plasent la crrega a mon dors. Jams ven fon plaer del venut sin de mi, que em plau que amor me vena e em tinga pres ab sa invisible llena, mas paren b sos colps en mon escut. De fet que fui a sa merc vengut, lenteniment per son conseller pres e mon voler per alguazir lo mes, dant fe casc que mai ser rebut en sa merc lo company membrar, servint casc llealment son ofici s que alg dells no ser tan nici que en res contrast que sia de amar. Plena de seny, vullau-vos acordar com per amor vnen grans sentiments e per amor pot ser hom ignocents, e mostre-ho jo, qui nhe perdut parlar.

QUINS TAN SEGURS CONSELLS VAS ENCERCANT,...

Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure? Amic de plor e desamic de riure, com soferrs los mals qui et sn davant? Acuitat, doncs, a la mort qui tespera. E per tos mals te allongues los jorns: aitant s lluny ton delits sojorns com vols fugir a la mort falaguera. Braos uberts s eixida a carrera, plorant sos ulls per sobres de gran goig. Melodis cantar de sa veu oig, dient: Amic, ix de casa estrangera. En delit prenc donar-te ma favor, que per null temps home nat lha sentida, car jo defuig a tot home que em crida, prenent aquell qui fuig de ma rigor. Ab ulls plorant e cara de terror, cabells rompent ab grans udulaments, la vida em vol donar heretaments e daquests dons vol que sia senyor, cridant ab veu horrible i dolorosa tal com la mort crida el benauirat, car si lhom s a mals aparellat la veu de mort li s melodiosa. B em maravell com s tan ergullosa la voluntat de cascun amador. No demanant a mi qui s amor, en mi sabran sa fora dolorosa. Tots, maldient, sagramentejaran que mai amor los tendr en son poder e, si els recont lacolorat plaer, lo temps perdut, sospirant, maldiran.

Null hom conec, o dona, a mon semblant, que, dolorit per amor, faa plnyer: jo son aquell de qui es deu hom complnyer, car de mon cor la sang sen va llonyant. Per gran tristor que li s acostada, secas tot jorn lhumit qui em sost vida, e la tristor contra mi s ardida e en mon socors m no shi troba armada. Llir entre cards, lhora sent acostada que civilment s ma vida finida. Puix que del tot ma esperana s fugida, ma arma roman en aquest mn damnada.

COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES,...

Colguen les gents ab alegria festes, lloant a Du, entremesclant deports; places, carrers e delitables horts sien cercats ab recont de grans gestes, e vaja jo los sepulcres cercant, interrogant nimes infernades, e respondran, car no sn companyades daltre que mi en son contnuu plant. Casc requer e vol a son semblant, per o no em plau la prtica dels vius: dimaginar mon estat sn esquius; s com dhom mort, de mi prenen espant. Lo rei xipr, presoner dun heretge, en mon esguard no s malauirat, car o que vull no ser mai finat: de mon desig no em por guarir metge.

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge e per tots temps brota la carn de nou e en son menjar aquell ocell mai clou, pus fort dolor daquesta em t lo setge, car s un verm qui romp la mia pensa, altre lo cor, qui mai cessen de rompre, e llur treball no es por enterrompre sin ab o que dhaver se defensa. E si la mort no em dugus tal ofensa: fer mi absent duna tan plasent vista, no li graesc que de terra no vista lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo imaginar los meus desigs no poder-se complir, e si em cov mon derrer jorn finir, seran donats trmens a ben amar. E si en lo cel Du me vol allogar, part veure a Ell, per complir mon delit ser mester que em sia dellai dit que desta mort vos ha plagut plorar, penedint vs com per poca merc mor lignocent e per amar-vos martre, cell qui lo cos de larma vol departre si ferm cregus que us dolreu de se. Llir entre cards, vs sabeu e jo s que es pot b fer hom morir per amor: creure de mi que s en tal dolor, no fareu molt que hi doneu plena fe.

FANTASIANT, AMOR A MI DESCOBRE...

Fantasiant, amor a mi descobre los grans secrets que als pus subtils amaga e mon jorn clar als hmens s nit fosca e visc de o que persones no tasten. Tant en amor lesperit meu contempla que par del tot fora del cos saparte, car mos desigs no sn trobats en home sin en tal que la carn punt no el torbe. Ma carn no sent aquell desig sensible e lesperit obres damor cobeja: daquell cec foc qui els amadors sescalfen, paor no em trob que jo men pogus ardre. Un altre esguard lo meu voler pratica, quan en amar vs, dona, se contenta, que no han cells qui amadors se mostren passionats e contra amor no dignes. Si fos amor substana raonable e que es trobs de senyoria ceptre, bns guardonant e punint los demrits, entre els mellors sols me trobara fnix, car jo tot sols desempare la mescla de lleigs desigs qui ab los bons sembolquen. Castic no em cal, puix de assaig no em tempten: la causa llur en mi s feta nulla. S com los sants sentints la llum divina la llum del mn conegueren per ficta, e menyspreants la glria mundana puix major part de glria sentien, tot enaix tinc en menyspreu e fstic aquells desigs qui, complits, amor minva, prenint aquells que de lesperit mouen, qui no s llassat, ans tot jorn muntiplica. S com sant Pau Du li sostragu larma del cos perqu ves divinals misteris, car s lo cos de lesperit lo carre e tant com viu ab ell s en tenebres, aix amor lesperit meu arrapa e no hi acull la maculada pensa e per o sent lo delit que no es cansa, s que ma carn la vera amor no em torba. Pren-me enaix com a aquell filosofe qui, per muntar al b qui no es pot perdre, los perdedors llan en mar profunda,

creent aquells lenteniment torbassen: jo, per muntar al delit perdurable tant quant ha el mn, gros plaer de mi llance, creent de cert que el gran delit me torba aquell plaer que en fastig, volant, passa. Als naturals no par que fer-se pusquen molts dels secrets que la deitat sestoja, que revelats sn estats a molts martres no tan subtils com los ignorants i aptes. Aix primors amor a mi revela tals que els sabents no basten a compendre, e quan ho dic, de mos dits me desmenten, dant a parer que folles coses parle. Llir entre cards, lo meu voler se tempra en o que null amador sap lo tempre. o fai amor, a qui plau que jo senta sos grans tresors: sols a mi els manifesta.

LLEIXANT A PART LESTIL DELS TROBADORS...

Lleixant a part lestil dels trobadors qui per escalf trespassen veritat, e sostraent mon voler afectat perqu no em torb, dir el que trob en vs. Tot mon parlar, als qui no us hauran vista res no valr, car fe no hi donaran, e los veents que dins vs no veuran, en creure a mi llur arma ser trista.

Lull de lhom pec no ha tan fosca vista que vostre cos no jutge per gentil; no el coneix tal com lo qui s subtil: hoc la color, mas no sap de la llista. Quant s del cos menys de participar ab lesperit, coneix b lo grosser: vostra color i el tall pot b saber, mas ja del gest no por b parlar. Tots som gossers en poder explicar o que mereix un bell cos e honest: jvens gentils, bons sabents, lhan request e, famejants, los cov endurar. Lo vostre seny fa o que altre no basta, que sap regir la molta subtilea. En fer tot b sadorm vostra perea. Verge no sou perqu Du ne volc casta. Sol per a vs bast la bona pasta que Du retenc per fer singulars dones: fetes nha assats molt svies e bones; mas, compliment, dona Teresa el tasta, havent en si tan gran coneiximent que res no el fall que tota no es conega: a lhom devot sa bellesa encega, past dentenents s son enteniment. Venecians no han lo regiment tan pacific com vostre seny regeix subtilitats que lentendre us nodreix e del cos bell sens colpa el moviment. Tan gran delit tot hom entenent ha e ocupat se troba en vs entendre que lo desig del cos no es pot estendre a lleig voler, ans com a mort est. Llir entre cards, lo meu poder no fa tant que pogus fer corona invisible. Meriu-la vs, car la qui s visible no es deu posar lla on miracle est.

LO JORN HA POR DE PERDRE SA CLAROR...

Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot lany durs, perqu llurs mals haguessen cobriment; mas jo, qui visc menys de par, en turment e sens mal fer, volgra que tost passs. E daltra part fa pus que si mats mil hmens justs, menys dalguna merc, car tots mos ginys jo solt per trair me. E no cuideu que el jorn me nexcuss, ans en la nit treball rompent ma pensa perqu en lo jorn lo trament cometa: por de morir ne de fer vida estreta no em tol esfor per donar-me ofensa. Plena de seny, mon enteniment pensa com aptament lo lla damor se meta. Sens aturar pas, tenint via dreta, vaig a la fi, si merc no em defensa.

S COM LO TAUR SEN VA FUIT PEL DESERT...

S com lo taur sen va fuit pel desert quan s sobrat per son semblant qui el fora, ne torna mai fins ha cobrada fora per destruir aquell qui lha desert, tot enaix em cov llunyar de vs, car vostre gest mon esfor ha confs: no tornar fins del tot haja fus la gran paor qui em tol ser delits.

SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA,...

Sens lo desig de cosa deshonesta, don ve dolor a tot enamorat, visc dolorit desitjant ser amat, e par-ho b que no us vull deshonesta. o que jo am de vs s vostre seny e los estats de vostra vida casta: molt no deman, car mon desig no basta sin en o que honestat ateny. Lenteniment a vs amar mempeny e no lo cos ab voler deshonest: tiram a vs un amigable gest, ab sentir prim, qui desperta desdeny. Tant est pres lo meu enteniment per molta part del vostre que li alta que em tol sentir e em fa la carn malalta dun tal dormir que perd lo sentiment. No cessar lo meu egual talent, puix mou de part que no es cansa ni es farta, car lesperit tot lo finit aparta:

no s en cos lo seu contentament. De vs deman la voluntat guanyada, cella qui s en larma infinida; la part damor que pot sser perida, en lo meu cor no shi troba esforada. S com lo foc creix la sua flamada quan li sn dats molts fusts perqu els aflam e lladoncs creix e mostra major fam com pot sorbir cosa que el sia dada, ne pren a mi, car ma voluntat creix per los desigs presentats en ma pensa e, remoguts, serials fer ofensa, car daltra part ma voluntat no es peix. Mon pensament mostra que mentristeix quan entre gents estic mut e pensiu; lladoncs amor peix sos fills en lo niu que dins mon cap s llong temps que nodreix. Cest s aquell voler sens negun terme, per o amor de mi no es partir: aquella amor que en nostra carn est no met al cor lo no cansable verme. Plena de seny, mon enteniment ferme en o que mai amador lo ferm, e si fallesc, vera amor fallir. Mellor de tots haur nom, si em conferme.

QUI NO S TRIST, DE MOS DICTATS NO CUR,...

Qui no s trist, de mos dictats no cur, o en algun temps que sia trist estat,

e lo qui s de mals passionat per fer-se trist no cerque lloc escur: llija mos dits mostrants pensa torbada, sens alguna art eixits dhom fora seny. E la ra que en tal dolor mempeny, amor ho sap, qui ns causa estada. Alguna part, e molta, s trobada de gran delit en la pensa del trist, e si les gents ab gran dolor mhan vist, de gran delit ma arma fon companyada. Quan simplament amor en mi habita, tal delit sent que no em cuid ser al mn, e com sos fets vull veure de pregon mescladament ab dolor me delita. Prest s lo temps que far vida ermita per mills poder damor les festes colre; dest viure estrany alg no es vulla dolre, car per sa cort amor me vol e em cita, e jo, qui lam per si tan solament, no denegant lo do que pot donar, a sa tristor me plau abandonar e per tostemps viure entristadament. Traure no pusc de mon enteniment que sia cert e molt pus bell partit sa tristor gran que tot altre delit, puix hi recau delits llanguiment. Alguna part de mon gran delit s aquella que tot home trist aporta, que planyent si, lo plnyer lo conforta ms que si dell tot lo mn se dolgus. Esser me cuid per moltes gents reprs, puix que tant llou viure en la vida trista; mas jo, qui he sa glria a lull vista, desig sos mals, puix delit hi s proms. No es pot saber, menys de lexperiena, lo gran delit que s en lo sols voler daquell qui s amador verdader e ama si veent-se en tal volena. Llir entre cards, Du vos don coneixena com s per vs a tot extrem posat: ab mon poder amor mha enderrocat sens aquell seu dinfinida potena.

VS, QUI SABEU DE LA TORTRA EL COSTUM!...

Vs, qui sabeu de la tortra el costum! E si no ho feu, plcial-vos oir: quan mort li tol son par, se vol jaquir dobres damor ne beu aigua de flum, ans en los clots ensutza primer laigua, ne es posa mai en verd arbre fullat. Mas contra a s vostra qualitat, per gran desig no cast que en vs se raiga. E no cuideu, dona, que b us escaiga que, puix hagus tastat la carn gentil, a mercader lliurs vostre cos vil. E son dret nom en Joan me pens caiga, e si voleu que us ne don coneixena, sa fa s gran, ab la vista molt llosca, sos fonaments sn de llagost o mosca... Cert no mereix draps vendre de Florena! E coneixent la vostra gran fallena, volgus muntar, en amar, cavaller, e sabent ell tot vostre fet en ver, en vs amar se tengra a consciena, sabent molt clar lensutzeada vida prenent public les pagues del pecat. Vostre cos lleig per drap s baratat: vostre servir s bo sol per a dida. E no cuideu filla us hagus jaquida, vs alletant aquella ab vostra llet, car vostre cos s de ver replet,

e mostren-ho vostres pls fora mida, car si us jaquiu vostra barba criada e la us toleu, puix ab los pls dels braos poran-sen fer avantatjosos llaos prenints perdius e tortra o becada. Quan oreu: Alcavota provada!, responeu tost, que per vs ho diran, e puix per nom propi vos cridaran, ja no us mostreu en loir empatxada, enterrogant: Amics, e qu voleu? En dret damor, ha hi res que jo fer pusca? Tracte semblant jams me trobe cusca, presta ser a quant demanareu! Tots los qui tost acunament volreu en fets damor, emprau na Montboh: ella us far tot lo que fu a mi. No es pot saber lendre que hi trobareu!

VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR...

Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar: mestre i ponent contra dells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullir el mar com la cassola en forn, mudant color e lestat natural,

e mostrar voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on sn nudrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Los pelegrins tots ensems votaran e prometran molts dons de cera fets, la gran paor traur al llum los secrets que al confs descuberts no seran, e en lo perill no em caureu de lesment, ans votar al Du qui ens ha lligats de no minvar mes fermes voluntats e que tots temps me sereu de present. Jo tem la mort per no ser-vos absent, perqu amor per mort s anullats, mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment. Jo s gels de vostre escs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del mn delit, car, ns vivint, no creu se pusca fer: aprs ma mort, damar perdau poder e sia tost en ira convertit. E jo forat daquest mn ser eixit, tot lo meu mal ser vs no veer. Oh Du! per qu terme no hi ha en amor, car prop daquell jo em trobara tot sol? Vostre voler sabera quant me vol, tement, fiant de tot lavenidor! Jo son aquell pus extrem amador aprs daquell a qui Du vida tol: puix jo son viu, mon cor no mostra dol tant com la mort, per sa extrema dolor. A b o mal damor jo s dispost, mas per mon fat fortuna cas no em porta: tot esvetlat, ab desbarrada porta me trobar, faent humil respost. Jo desig o que em por ser gran cost i aquest esper de molts mals maconhorta; a mi no plau ma vida ser estorta dun cas molt fer, qual prec Du sia tost. Lladoncs les gents no els calr donar fe

al que amor fora mi obrar: lo seu poder en acte es mostrar e los meus dits ab los fets provar. Amor, de vs, jo en sent ms que no en s, de qu la part pitjor men romandr, e de vs sap lo qui sens vs est. A joc de daus vos acomparar.

B EM MARAVELL COM LAIRE NO SALTERA...

B em maravell com laire no saltera e com lo foc per feixuc pes no cau e com no es mou la que feixuga jau, fermant son lloc en la pus alta esfera! Major senyal no pot mostrar lo mn e digne molt que lhom sen maravell: ab un poc ms, haur creure per ell que periran tots quants en lo mn sn. A mon ju, ses lleis amor confon: experiment ja del tot s errant. Tot amador ama per son semblant; lo contrafer en per null temps no fon. Vs, qui bastant sou per un mn regir, pors b fer que ameu lhome pec? Per acte lleig sentiment haureu cec? No haveu pus excusa en lo meu dir. Mon creure ferm no pot b soferir un cas tan fort, e per moltes raons; mas tamb s que la carn ha esperons e no us veig fre bastant a retenir. E daltra part, amor, per sa furor, secretament, sens compte, lo cos lliga

en actes tals quals honestat castiga, e pot esser ameu de tal amor. Si ver ser, prec Du que la calor de tots los focs creme la vostra carn, si no teniu en un terrible escarn que no venau una tan gran error. Mas vostre cos per ventura es delita usar dels fruits que na Venus conrea? Mas vostre seny deuria haver ferea de fer tals fets, e gents nhan ja sospita. Per tal dolor no far vida ermita: palesament ser ma vida activa e de parlar no tendr llengua esquiva, e ver parlar de si gran dolor gita. Cells qui sabran mon ver complanyiment, tots planyeran mi per ma causa justa, e planyiment de si amor ajusta, e rependran natura si ho consent. Oh folla amor, de vs no son content, e ja molt menys dels fets de la que am. No s de qui haver pus honest clam: per no errar, maldic-vos egualment!

NO EM PREN AIX COM AL PETIT VAILET...

No em pren aix com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faa tenint-lo cald en lo temps de la glaa e fresc destiu, com la calor se met, preant molt poc la valor del senyor e concebent desalt de sa manera,

veent molt clar que t mala carrera de canviar son estat en major. Com se far que visca sens dolor tenint perdut lo b que possea? Clar e molt b ho veu, si no ha follia, que mai por tenir estat millor. Doncs, qu far, puix altre b no el resta, sin plorar lo b del temps perdut? Veent molt clar per si ser decebut, mai trobar qui el faa millor festa. Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, quan les ms gents festegen prop los focs e pusc haver ab ells los propris jocs, vaig sobre neu, descal, ab nua testa, servint senyor qui jams fon vassall ne el venc esment de fer mai homenatge e en tot lleig fet hagu lo cor salvatge: solament diu que bon guard no em fall. Plena de seny, lleigs desigs de mi tall: herbes no es fan males en mon ribatge. Sia ents com dins en mon coratge los pensaments no em devallen avall.

ALS FATS COMAN TOT QUANT SER DE MI,...

Als fats coman tot quant ser de mi, puix s estolt de ma elecci: mon seny s mort, a qui Du no perd, puix al comen del tot me derrencl. Ja no s temps tenir frens al voler, malalta s ma bona voluntat

e vaig en lloc on no vull ser portat: s descontent de tot quant pusca fer. S com a lhom no li basta poder, paralitic, quan s en peus llevat, a anar al lloc on vol esser anat, ans cau o tort va, contra son mester, ne pren a mi, que fa lo que no em plau i aquell voler de la ra s venut, e si el complac mon delit s perdut, perqu sens cor fa quant de mi vejau. S com als vents s donada la nau mentre s debat als mariners vengut, lladoncs la nau son cam ha tengut per senya tal qual ans del contrast jau, ne pren a mi, car mon enteniment ha gran debat ab lo voler del cos; determenar llur debat clar no gos: penjant lo temps, lapetit vaig siguent. Pass lo temps que fui damor content: si b tostemps sent ses grans dolors, mescladament dolors ab amargors, creia rei ser veent-me dell sirvent. Jo fui content de sos mals sens los bns, per b que el mal sens b no pot venir, mas jo amprenc per ell ms que morir: malament viu qui en mal fer no t frens. Oh tu, amor, qui ton poder mestens aix fortment que no et puc resistir, ix fora mi, puix en plaer no gir ma voluntat a fer tos manaments! Vulles haver en contra mi ergull! Lleixa vassall qui no et vol per senyor! Quin moviment ven aquesta dolor, fent-me jaquir ben fer, de qui em despull? Aquest meu fet, bona fi no lacull e lo present s ple de gran tristor: aquesta ve del dan avenidor, que de present lo tinc davant mon ull. Jo el soferr, si ab cor molt ardit la que jo am per mi passa lo mal sens penedir: qui es penit grat no val. Lladoncs la mort no em ser sens delit.

Llir entre cards, gran s lo meu delit mentre no pens lo que poreu fer: tot acte s prop de lla on s poder, si al voler governa lapetit.

~
OH VS, MESQUINS QUI SOTS TERRA JAEU...

Oh vs, mesquins qui sots terra jaeu del colp damor ab lo cos sangonent e tots aquells qui ab cor molt ardent han b amat, prec-vos no us oblideu! Veniu plorant, ab cabells escampats, uberts los pits per mostrar vostre cor com fon plagat ab la sageta dor ab qu amor plaga els enamorats! Los colps damor sn per tres qualitats e veure es pot en les fletxes que fir, perqu els ferits sn forats de sentir dolor del colp segons seran plagats. Dor e de plom aquestes fletxes sn, e dun metall que sanomena argent: casc daquests dna son sentiment segons que dells diferena ha en lo mn. En aquell temps que primer daquest fon, les fletxes dor amor totes llan e, desmembrat, una se natur ab qu em fer, de qu viure abandon. De fletxes tals molts passats foren morts; ja no t pus qu fer guerra mortal: ab les dargent sol basta a fer senyal, mas los plagats de morir sn estorts. Ab les de plom sn hui tots sos deports e son poder no basta a traure sang. Amor, veent lo seu poder tan manc, ha trencat larc: jo en fa al mn reports. Ab cor sancer crida la sua pau,

per qu casc pot anar en cabells; per fugir dell no cal muntar castells: lo seu poder pus baix que terra jau. Mas jo romanc a mort, da fiau. La sua pau s guerra per a mi: si en guerra fos cella per qui em fer, jo fra en pau, venut e son esclau. Pau ha lo mn e guerra jo tot sol, perqu amor guerrejar ha finit. Jo son plagat e no puc ser guarit, puix la que am de sa plaga no es dol. Oh folla amor, qui vostre delit vol sobre lloc fals ha son contentament; per o reps no t en lenteniment, car sin el ver lenteniment no col.

AIX COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT,...

Aix com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant e veig a vs, bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, ir pel mn vostre ergull recitant.

CERVO FERIT NO DESITJA LA FONT...

Cervo ferit no desitja la font aitant com jo esser a vs present: al gran reps de mon contentament passar no pusc sin per aquest pont. Molt me ve tard lo jorn tan desitjat, comprat molt car per dolors sospir, e tard o breu s cert que deu venir si per la mort cam no ms tancat. Esser no pusc desperana llanat, car jo us desig segons mon major b. A vs deman: contra mi res no us t, mentre el voler vostre em sia donat. Si el pensament llunyava un sol punt dimaginar haver vostre voler, sens aquell tot no pusc delit haver: si no s tot sa, tost por ser defunt. Davant me veig de grans dolors un munt, puix ops he tant per a mon contentar e mon voler por molt menyscabar si el vostre es mou e no mostra que munt. E devallant, devallar lo meu, e dalt caent, no dar poc crebant, car tot extrem altre extrem s donant. Al poc estat no par lofensa greu. Mil veus lo jorn s per mi pregat Du de o que en vs est la major part: que en mon voler hajau lo vostre esguard, e prec amor vos llan tot poder seu. E si ho compleix, lladoncs pendreu extrem, si troba lloc on se prenga en vs: en lloc dispost sa passi s en ns e lo contrast tenim e no volem. Noves de vs saber mortalment tem, dubtant-me fort que no hi mostreu amor. Per no saber visc en altra dolor.

No s de qual costat guard que no em crem. No s en vs complir lo meu delit, per b que vs vullau complir aquell. Damor haveu haver forat consell: en vs i en ell recau mon b complit. Res no temau ne prengau en despit dels pensaments meus ab varietat, car en servei seran de fermetat: de tals servents vol ser amor servit. Si punt denuig dest praticar sentiu, sens amor sou o no sabeu qu vol. Ferm lloc no el t, qui daquest mal se dol: lo moviment per segurtat teniu. Si tant de vs com voleu no confiu, mon gran voler me porta en aquest zel. De vostre cos no tem lo pus prim pl que en contra mi res fes ne em fos altiu. La voluntat vull que pas tota en mi: jo s cels si molt amau a Du! Dant-vos delit sens mi, lo mal creix meu. Quan vos dolgus, de mal vostre em dolgu. Mon derrer b, de vs jo guard la fi, quan de present me trob esser content, e si em veig trist per algun cas present, res venidor trobar no es pot en mi.

LA GRAN DOLOR, QUE LLENGUA NO POT DIR,...

La gran dolor, que llengua no pot dir, del qui es veu mort e no sap on ir: no sap son Du si per a si el volr

o si en linfern lo volr sebollir, semblant dolor lo meu esperit sent no sabent qu de vs Dus ha ordenat. Car vostre b o mal a mi s dat, del que haureu jo en ser sofirent. Tu, esperit, qui has fet partiment ab aquell cos qual he jo tant amat, veges a mi qui s passionat: dubtant estic fer-te raonament. Lo lloc on est me far canviar denteniment de o que et volr dir: goig o tristor per tu he jo complir, en tu est quant Du me volr dar. Pregant a Du les mans no em cal plegar, car fet s tot quant li pot avenir: si s al cel, no es pot lo b expremir, si en infern, en foll s mon pregar. Si s aix, anullam lesperit, sia tornat mn sser en no res, e majorment si en lloc tal per mi s: no sia jo de tant adolorit. No s qu dir que em farts dhaver dit; si crid o call, no trob qui em satisfs; si vag o pens, he temps en va desps: de tot quant fa, ans de fer me penit. No planc lo dan de mon delit perdut, tanta s la por que em ve de son gran mal: tot mal s poc si no s perpetual, e tem aquest no lhaja merescut. Lo dan mortal s molt ms que temut e tol-ne part esser a tots egual. Oh tu, dolor, sies-me cominal, en contra oblit vulles-me ser escut, fir-me lo cor e tots los senys me pren, fartat en mi, car no em defens de tu, dnam tant mal que men planga casc, tant com tu pots lo teu poder mestn! Tu, espirit, si res no ten defn, romp lo costum que dels morts s com: torna en lo mn e mostra qu s de tu! Lo teu esguard no em donar espavent.

PER LO CAM DE MORT HE CERCAT VIDA,...

Per lo cam de mort he cercat vida, on he trobat moltes falses monjoies. Quasi guiat per les falses ensenyes, s avengut a perillosa riba, s co el malvat que en parads vol cabre e vers infern ab cuitat pas camina i aix com cell qui de Migjorn les terres va encercant per vent de tremuntana. Gran s mon dan, segons ma complacena: segons lo ver, s poc lo meu damnatge. Jo perd delit havent ab dolor lliga e, tal com fon, plac molt a ma natura: en mi no pusc troba ls sin perdre e de mon b, si b ho vull, no malegre. Lo perdre sent, perqu, perdut dol hbit, del b vinent no em trob certa fiana. Aix com lhom, per molta fe que haja, lleixa ab dolor esta vida mesquina, perqu no sent los delits de lAltisme e sent aquests que en esta vida lleixa, ne pren a mi, que el delit damor lleixe ab tal dolor que no s on pot cabre: ab molta por esper lo raonable perqu no s com lo sentr pable. S com aquell que entrar vol en batalla e trobas cor ans que lexperimente, e quan se veu esser prop de lencontre per gran paor fuig mostrant les espatles, ne pren a mi, que en contra amor mesforce

fins a venir a fer-ne lestret compte, e quan s prop de aquell apartar-me, com a venut jo abandon mes armes. Dubtar no em cal si em sn fetes metzines: ab alguna art sn preses mes potences. Per son voler tot home del mn ama i amar no em plau e damor sn mes obres. Per los cabells a mi sembla que em porten a fer los fets que amor me comana: si en vull fugir, portar no em poden cames. En tal contrast la mia vida penja! Aquell dol tast que ab si lacordant tasta no s en mi, mas dolor del discorde. Qui no s amat i amor daltre cobeja no sent gran mal, puix un terme desitja. Jo son aquell qui en res del mn no em ferme: jo am a qui no mereix que jo lame e daltra part veig obres en contrari. De vida i mort he certana paraula! A tot mesqu un gran b no li minva, o s, haver de mort un molt poc dubte. Daquest gran b jo no s on t casa: no trob ra per qu viure desitge. En contra amor aitant jo no mesforce que dn oblit en algun b seu ficte ne ell ms bastant, s com dabans, complaure. Jo s en lestat lo qual deu tot hom tembre! Font sn mos ulls daigua dola i amarga, perqu en dolor i ab delit aquells ploren, car una s la dolor delitable; laltra ab aquell poc ne molt no es companya. Com ne per qu, saber a com passa, no sia jo lo dedor o mestre: tan solament a ben sentir-ho baste. Vinga el ju als qui damor ms saben! Cascuna part de si em dna creena, tant que no s ra que la desfaa. Amor de si gran ra mha donada, e si desam no em sia dada colpa. Ja los meus fets ra dhome no els porta: als fats s dat tot quant a mi seguesca. A res a fer a mi s tolt larbitre. No em trob res franc sin la sola pensa.

Oh folla amor, les dolors costumades vnen, per temps, que no donen congoixa. Si aix no fos, ja no serien hmens. E per qu, doncs, aquest s en mi es trenca?

LO VISCA QUI ES TROBA EN ALEMANYA...

Lo visca qui es troba en Alemanya paralitic, que no pot senyalar, si s malalt, remei no li pot dar metge del mn si doncs no s dEspanya, qui del seu mal haur ms coneixena i entendr millor sa qualitat: atal son jo, en estrany lloc posat, que altre sens vs ja no em pot dar valena. Jo viu uns ulls haver tan gran potena de dar dolor e prometre plaer; jo, esmaginant, viu sus mi tal poder que en mon castell era esclau de remena. Jo viu un gest e sent una veu dun feble cos, e cuidara jurar que un hom armat jo el fera congoixar: sens romprem pl, jo em s retut per seu. S com linfant que sap per carrer seu prou b anar, segons sa poca edat, si en esculls per cas se veu posat est pauruc, no sap on se t el peu; danar avant, perqu no hi veu petjada, no vol, ne pot usar de cam pla; tornar no sap, perqu altri el port, que ell per si no fera tal jornada.

Mos ulls da han feta la bugada e tots mos senys shi sn volguts mesclar: jo pena en pas, mas no hi puc contrastar, perqu algun tant ab delit s mesclada. Amor me vol e fortuna em desvia: a tals contrasts no basta mon poder. Sens ella al mn remei no puc haver. Doncs, dir mheu vs ja de mi qu us paria! Dormint, vetlant, jo tinc la fantasia en contemplar qui am, qui s, qu val, e quant ms trob, llavors me va pus mal, pel pensament qui em met en gran follia, hoc e en tan gran que jo am son desdeny, son poc parlar, son estat, tal qual s, ms que esser rei del poble tot francs, e muira prest si mon parlar jo em feny! Vs no voler, lo meu voler empeny, e vostres ulls han mon arns romput. Mon pensament minvant mha ja venut: s presoner pauruc per vostre seny. Lo vostre gest tots mos actes afrena e mon voler res no el pot enfrenar. Lhivern cremant, lestiu sens escalfar, aquests perills me daran mala estrena. Bella ab bon seny, tot s poca faena al meu afany deure vs lluny estar, car prop de vs res no em pot mal temps dar e lluny de vs no trob res bo sens pena.

PUIX QUE SENS TU ALG A TU NO ABASTA,...

Puix que sens tu alg a tu no abasta, dnam la m o pels cabells me lleva; si no estenc la mia envers la tua, quasi forat a tu mateix me tira. Jo vull anar envers tu a lencontre; no s per qu no fa lo que volria, puix jo sn cert haver voluntat franca e no s qu aquest voler mempatxa. Llevar mi vull e prou no mhi esforce: o fa lo pes de mes terribles colpes. Ans que la mort lo procs a mi cloga, plciat, Du, puix teu vull ser, que ho vulles. Fes que ta sang mon cor dur amollesca: de semblant mal guar ella molts altres. Ja lo tardar ta ira em denuncia; ta pietat no trob en mi que obre. Tan clarament en lentendre no peque com lo voler he carregat de colpa. Ajudam, Du! Mas follament te pregue, car tu no vals sin al qui sajuda, e tots aquells qui a tu se apleguen no els pots fallir, e mostren-ho tos braos. Qu far jo, que no meresc majudes, car tant com puc conec que no mesforce? Perdona mi si follament te parle! De passi parteixen mes paraules. Jo sent paor dinfern, al qual fa via; girar-la vull e no hi disponc mos passos. Mas jo em record que meritist lo lladre tant quant hom veu no hi bastaven ses obres. Ton espirit lla on li plau espira: com ne per qu no sap qui en carn visca. Ab tot que s mal cresti per obra, ira no et tinc ne de res no tencolpe; jo son tot cert que per tostemps b obres e fas tant b donant mort com la vida: tot s egual quant surt de ta potena, don tinc per foll qui vers tu es vol irixer. Amor de mal e de b ignorana s la ra que els hmens no et coneixen. A tu deman que lo cor menfortesques, s que el voler ab ta voluntat lligue; e puix que s que lo mn no em profita,

dnam esfor que del tot labandone; e lo delit que el bon hom de tu gusta, fes-men sentir una poca centilla, perqu ma carn, qui mest molt rebelle, haja afalac, que del tot no em contraste. Ajudam, Du, que sens tu no em puc moure, perqu el meu cos s ms que paraltic! Tant sn en mi envellits los mals hbits, que la virtut al gustar ms amarga. Oh Du, merc! Revoltam ma natura, que mala s per la mia gran colpa; e si per mort jo puc rembre ma falta, esta ser ma dola penitena. Jo tem a tu ms que no et s amable e davant tu confs la colpa aquesta; torbada s la mia esperana e dintre mi sent terrible baralla. Jo veig a tu just e misericorde; veig ton voler qui sens mrits gracia: dnes e tols de grat lo do sens mrits. Qual s tan just, quant ms jo, que no tema? Si Job lo just por de Du lopremia, qu far jo que dins les colpes nade? Com pens dinfern que temps no shi esmenta, lla s mostrat tot quant sentiments temen. Larma, qui s contemplar Du eleta, en contra aquell blasfemant se rebella: no s en hom de tan gran mal estima. Doncs, com est qui vers tal part camina? Prec-te, Senyor, que la vida mabreuges ans que petjors casos a mi enseguesquen; en dolor visc faent vida perversa, e tem dell la mort per tostemps llonga. Doncs, mal de e dell mal sens terme! Pren-me al punt que millor en mi trobes; lo detardar no s a qu em servesca: no t reps lo qui t fer viatge. Jo em dolc perqu tant com vull no em puc dolre de linfinit damnatge, lo qual dubte; e tal dolor no la recull natura ne es pot asmar, e menys sentir pot lhome. E doncs, a sembla a mi flaca excusa, com de mon dan, tant com s, no mespante;

si el cel deman, no li d basta estima. Fretura pas de por e desperana! Per b que tu irascible tamostres, o s defalt de nostra ignorana; lo teu voler tostemps guarda clemena, ton semblant mal s b inestimable. Perdonam, Du, si the donada colpa, car jo confs esser aquell colpable: ab ull de carn he fets los teus judicis. Vulles dar llum a la vista de larma! Lo meu voler al teu s molt contrari, e em s enemic pensant-me amic sser. Ajudam, Du, puix me veus en tal pressa! Jo em desesper si los mrits meus guardes. Jo menuig molt la vida com allongue, e dubte molt que aquella fenesca. En dolor visc, car mon desig no es ferma, e ja en mi alterat s larbitre. Tu est la fi on totes fins termenen, e no s fi si en tu no termena; tu est lo b on tot altre es mesura, e no s bo qui a tu, Du, no sembla. Al qui et complau, tu, aquell, du nomenes; per tu semblar, major grau dhome el muntes; don s gran dret del qui plau al diable prenga lo nom daquell ab qui es conforma. Alguna fi en aquest mn se troba; no s vera fi, puix que no fa lhom flix: s lo comen per on altra sacaba, segons lo crs que entendre pot un home. Los filosofs qui aquella posaren en si mateixs, sn esser vists discordes: senyal s cert que en veritat no es funda; per consegent, a lhome no contenta. Bona per si no fon la llei judaica: en parads per ella no sentrava, mas tant com fon comen daquesta nostra, de qu es pot dir daquestes dues una. Aix la fi de tot en tot humana no da reps a lapetit o terme, mas tampoc lhom sens ella no ha laltra: sent Joan fon senyalant lo Messies.

No t reps qui nulla altra fi guarda, car en res ls lo voler no reposa; o sent casc, e no hi cal subtilesa, que fora tu lo voler no satura. S com los rius a la mar tots acorren, aix les fins totes en tu se nentren. Puix te conec, esforam que jo tame! Vena lamor a la por que jo et porte! E si amor tanta com vull no mentra, creix-me la por, s que, tement, no peque, car no pecant jo perdr aquells hbits que sn estats perqu no tam la causa. Muiren aquells qui de tu mapartaren, puix mhan mig mort e em tolen que no visca. Oh senyor Du, fes que la vida em llargue, puix me apar que envers tu jo macoste! Qui em mostrar davant tu fer excusa quan haur dar mon mal ordenat compte? Tu mhas donat disposici recta e jo he fet del regle fal molt corba. Drear-la vull, mas he mester ta ajuda. Ajudam, Du, car ma fora s flaca! Desig saber qu de mi predestines: a tu s present i a mi causa venible. No et prec que em dns sanitat de persona ne bns alguns de natura i fortuna, mas solament que a tu, Du, sols ame, car jo s cert que el major b shi causa. Per consegent, delectaci alta jo no la sent, per no dispost sentir-la; mas, per saber, un home grosser jutja que el major b sus tots s delitable. Qual ser el jorn que la mort jo no tema? E ser quan de ta amor jo minflame. E no es pot fer sens menyspreu de la vida e que per tu aquella jo menyspree. Lladoncs seran jus mi totes les coses que de present me veig sobre los muscles: lo qui no tem del fort lle les ungles, molt menys tembr lo fibl de la vespa. Prec-te, Senyor, que em faces insensible e que en null temps alguns delits jo senta, no solament los lleigs qui et vnen contra,

mas tots aquells que indiferents se troben. A desig perqu sol en tu pense e pusca haver la via que en tu es drea; fes-ho, Senyor, e si per temps men torne haja per cert trobar ta aurella sorda. Tol-me dolor com me veig perdre el segle, car, mentre em dolc, tant com vull jo no tame, e vull-ho fer, mas lhbit me contrasta; en temps passat me carregu la colpa. Tant te cost jo com molts qui no et serviren e tu els has fet no menys que jo et demane; per qu et suplic que dins lo cor tu mentres, puix est entrat en pus abominable. Catlic s, mas la fe no mescalfa que la fredor llenta dels senys apague, car jo lleix o que mos sentiments senten e parads crec per fe i ra jutge. Aquella part de lesperit s prompta, mas la dels senys rossegant la macoste; doncs, tu, Senyor, al foc de fe macorre, tant que la part que em porta fred abrase. Tu crest me perqu lnima salve, e pot-se fer de mi saps lo contrari. Si s aix, per qu, doncs, me creaves, puix fon en tu lo saber infallible? Torna a no res, jo et suplic, lo meu sser, car ms me val que tostemps lescur crcer! Jo crec a tu com volguist dir de Judes que el fra bo no fos nat al mn home. Per mi, segur havent rebut baptisme, no fos tornat als braos de la vida, mas a la mort hagus retut lo deute e de present jo no viuria en dubte! Major dolor dinfern los hmens senten que los delits de paras no jutgen; lo mal sentit s daquell altre exemple, e parads sens lo sentir se jutja. Dnam esfor que prenga de mi venja: jo em trob ofs contra tu ab gran colpa, e si no hi bast, tu de ma carn te farta, ab que no em tocs lesperit, que a tu sembla, e, sobretot, ma fe que no vacille e no tremol la mia esperana;

no em fallir caritat, elles fermes. E de la carn, si et suplic, no me noges. Oh, quan ser que regar les galtes daigua de plor ab les llgremes dolces! Contricci s la font don emanen: aquesta s clau que el cel tancat nos obre. Datricci parteixen les amargues, perqu en temor ms que en amor se funden; mas, tals quals sn, daquestes me abunda, puix sn cam e via per les altres.