Sie sind auf Seite 1von 51

TRATAMIENTO DE AGUAS RESIDUALES DOMESTICAS

Ing. Ronald Portales Tarrillo

Ing. Ronald Portales

LA INGENIERA QUMICA COMO BASE DEL CURRCULO PARA ABORDAR LOS PROBLEMAS DE AGUAS RESIDUALES.

Tratamiento de Aguas Residuales, R.S Ramalho, Facultad of Science and Engeering , Laval University, Quebec-Canada.
Ing. Ronald Portales

El ltimo reporte anual del Ministerio del Medio Ambiente, muestra los indicadores ambientales relacionados con las Aguas residuales que recibieron algn tipo de tratamiento antes de ser vertidas a red o cauce pblico, observamos que en nuestro pas el 32.7% de las aguas residuales producidas reciben tratamiento, al contrario de Espaa donde este indicador llega a niveles del 92% aguas residuales tratadas.

Ing. Ronald Portales

Ing. Ronald Portales

Cabe sealar, que conforme a cifras publicadas por el Instituto Espaol de estadstica (INE) en el ao 1991, en Espaa el porcentaje de aguas residuales tratadas era del 60%, es decir en el ao 1991 Espaa tena un ndice de aguas residuales tratadas equivalentes a un aproximado del doble del ms reciente indicador de aguas residuales tratadas en nuestro pas; de igual forma, en el ao 2004 Chile llego a tratar el 66% de sus aguas residuales.

Ing. Ronald Portales

En abril del 2012 entro en vigencia el Reglamento del DS 021-2009, en el cual se fijan los Valores Mximos Permisibles de las descargas de aguas residuales no domesticas en el sistema de alcantarillado sanitario (ver tabla n3), teniendo en cuenta que solo 230 empresas cuentan con Autorizacin de vertido ya sea a red o cause publica, existe la necesidad legal para adecuar sus instalaciones y cumplir con el presente reglamento. El D.S. 007-2010-AG, Declara de inters nacional la proteccin de la calidad del agua en las fuentes naturales y sus bienes asociados, con el objeto de promover y controlar el aprovechamiento y uso sostenible de los recursos hdricos garantizando un entorno saludable para las actuales y futuras generaciones. Los gobiernos Regionales, gobiernos locales y las EPS, deben priorizar la formulacin y ejecucin de proyectos de tratamiento para las aguas Residuales Poblacionales que se generan en sus respectivas jurisdicciones.

Ing. Ronald Portales

TABLA N3: VALORES MXIMOS PERMISIBLES DE LAS DESCARGAS DE AGUAS RESIDUALES NO DOMESTICAS EN EL SISTEMA DE ALCANTARILLADO SANITARIO
MINISTERIO DE VIVIENDA, CONSTRUCCION Y SANEAMIENTO, REGLAMENTO DEL DS 021-2009

ANEXO N1

PRAMETRO
DEMANDA BIOQUIMICA DE OXIGENO (DBO5) DEMANDA QUIMICA DE OXIGENO (DQO) SLIDOS SUSPENDIDOS TOTALES ACEITES Y GRASAS

EXPRESIN
DBO5

VMA PARA DESCARGAS AL SISTEMA DE ALCANTARILLAD O


500 mg/L

1000 mg/L
DQO

500 mg/L
S.S.T

100mg/L
AyG
Ing. Ronald Portales

SISTEMA TIPICO DE UNA PTAR

Ing. Ronald Portales

Ing. Ronald Portales

Carga msica Carga superficial

Tiempo de retencin hidrulico: Volumen de reactor ms volumen de decantador dividido por caudal de entrada al sistema Tiempo de retencin del fango: Volumen del reactor dividido por el caudal de purga (valores usuales entre 5 a 10 d)

Concentracin de biomasa (SSLM, SSVLM)


SSLM, mg/l : Su valor se encuentra entre 1500 y 6000 mg/l SSVLM, mg/l: es una estimacin de la concentracin celular en el reactor, suele tener un valor entre 1000 y 4500 mg/l normalmente 60-80 % del valor de SSLM).

Sedimentabilidad (V30, IVF)


Volumen de fangos (V30, %): es un valor indicativo de la capacidad de decantacin del fango, se considera aceptable un valor por debajo del 50%. Indice de Mohlman o ndice de volumen de fangos (IVF, ml/g): volumen (en ml) ocupado por 1 gramo de fango tras haber decantado 30 minutos, se puede calcular a partir del V30 y del SSLM (valores por debajo de 100 ml/g indican un fango que sedimenta bien) Produccin de fango Eficiencia
Ing. Ronald Portales

PARMETROS

10

TIPOS DE PROCESOS SEGN SU CARGA

Ing. Ronald Portales

11

PROCESOS A BAJA CARGA


Tambin reciben el nombre de procesos de oxidacin total o de aireacin prolongada, aunque la primera expresin no es correcta y debera ser abandonada. En el caso de aguas residuales urbanas, el tiempo de retencin suele estar entre 18 y 36 horas, y para el fango entre 20 y 30 das con SSLM entre 3000 y 6000 mg/l.

Tiene las ventajas de alcanzar buenos resultados, producir poca cantidad de fango estable (muy mineralizado), pero puede ocasionar problemas de flotacin de fangos en el decantador adems de requerir un gran volumen de reactor.

Ing. Ronald Portales

12

Ing. Ronald Portales

13

MODELO SIMPLIFICADO

Ing. Ronald Portales

14

DISEO DE SISTEMAS DE LODOS ACTIVOS

Ing. Ronald Portales

15

AIREACIN

Ing. Ronald Portales

16

TIPOS DE DIFUSORES

Ing. Ronald Portales

17

DIFUSORES EN BIOREACTOR

Ing. Ronald Portales

18

SISTEMA DE AIREACIN

Ing. Ronald Portales

19

AIREADORES SUPERFICIALES

Ing. Ronald Portales

20

Ing. Ronald Portales

21

VOLUMEN DEL REACTOR

Ing. Ronald Portales

22

VARIABLES DE SEGUIMIENTO Y CONTROL

Ing. Ronald Portales

23

EL SISTEMA DEPURADOR

Ing. Ronald Portales

24

TIPOS DE FLOCULO

Ing. Ronald Portales

25

ALGUNOS MICROORGANISMOS

Ing. Ronald Portales

26

FLOTACION DEL FANGO

Ing. Ronald Portales

27

CAUSAS DE LA FLOTACIN DEL FANGO

Ing. Ronald Portales

28

ESPUMA

Ing. Ronald Portales

29

SISTEMAS AEROBIOS CON MICROORGANISMOS LIBRES

Ing. Ronald Portales

30

Ing. Ronald Portales

31

Ing. Ronald Portales

32

Ing. Ronald Portales

33

Ing. Ronald Portales

34

Ing. Ronald Portales

35

Ing. Ronald Portales

36

Ing. Ronald Portales

37

Ing. Ronald Portales

38

Ing. Ronald Portales

39

SISTEMAS AEROBIOS CON MICROORGANISMOS INMOVILIZADOS

Ing. Ronald Portales

40

BIOMASA INMOVILIZADA

Ing. Ronald Portales

41

DBO
La demanda 'bioqumica' de oxgeno (DBO), es un parmetro que mide la cantidad de materia susceptible de ser consumida u oxidada por medios biolgicos que contiene una muestra lquida, disuelta o en suspensin. Se utiliza para medir el grado de contaminacin, normalmente se mide transcurridos cinco das de reaccin (DBO5), y se expresa en miligramos de oxgeno diatmicopor litro (mgO2/l).

Ing. Ronald Portales

42

DEMANDA QUMICA DE OXGENO


La demanda qumica de oxgeno (DQO) es un parmetro que mide la cantidad de sustancias susceptibles de ser oxidadas por medios qumicos que hay disueltas o en suspensin en una muestra lquida. Se utiliza para medir el grado de contaminacin y se expresa en miligramos de oxgeno diatmico por litro (mgO2/l). Aunque este mtodo pretende medir principalmente la concentracin de materia orgnica, sufre interferencias por la presencia de sustancias inorgnicas susceptibles de ser oxidadas (sulfuros, sulfitos, yoduros...), que tambin se reflejan en la medida.

Ing. Ronald Portales

43

EFICIENCIAS TPICAS DE TRATAMIENTO (%)


Unidad de tratamiento Sedimentacin primaria Lodos activados convencionales Filtros percoladores Sistemas anaerobios Lagunas de estabilizacin - Anaerobias - Facultativas - Aerobias DBO 30-40 80-95 65-80 65-80 50 70 80-90 80-95 DQO 30-40 80-95 60-80 60-80 SST 50-65 80-90 60-85 60-70

20-60 60-75 85-95

Ing. Ronald Portales

44

PTAR BLANES

Ing. Ronald Portales

45

FICHA TECNICA PTAR BLANES


Procedncia: Blanes Dest efluent:Mar, recrrega aqfer i reg agrcola Dest fang:Compostatge / Agricultura Superfcie ocupada:3.5 Ha Nombre de lnies:2 Tipus de procs:Fangs activats Cabal disseny23.500 m3/d. Habitants equivalents:109.985 Hab. EBARs Associades: EB Central EB Sa Palomera EB Villa Madrid EB Mas Cremat EB St. Francesc n1 i 2 EB Port EB Zona Industrial

http://www.ccbgi.org/sanejament_fitxa.php?id_municipi=3&any=2012

Ing. Ronald Portales

46

PTAR TORROELLA DE MONGRIT

Ing. Ronald Portales

47

FICHA TECNICA PTAR TORROELLA


Procedncia:Torroella de Montgr i l'Estartit Dest efluent:Riu Ter i Golf lEmpord Dest fang:Agricultura Superfcie ocupada:2.2 Ha Nombre de lnies:2 Tipus de procs:Fangs activats Cabal disseny16.500 m3/d. Habitants equivalents:68.750 Hab. EBARs Associades:EB LEstartit Central EB Griells EB La Masia EB Ull EB Torroella Central http://www.ccbgi.org/sanejament_fitxa.php?id_municipi=25&any=2012
Ing. Ronald Portales

48

PTAR FANGOS ACTIVADOS

Ing. Ronald Portales

49

AUTORIZACIN DE VERTIMIENTOS DE AGUAS RESIDUALES INDUSTRIALES, DOMSTICAS Y MUNICIPALES TRATADAS


Sistema de Tratamiento
Ficha del sistema de tratamiento de aguas residuales industriales, domsticas o municipales, segn formato establecido por la Autoridad Nacional del Agua.

Memoria Descriptiva, impresa y digital, del sistema de tratamiento de aguas residuales, que incluya memoria de clculo, ubicacin del punto de disposicin final, firmado por ingeniero sanitario colegiado y habilitado.
Planos del sistema de tratamiento, impreso y digital, firmado por ingeniero sanitario colegiado y habilitado. Manual de Operacin y Mantenimiento, impreso y digital, del Sistema de tratamiento, firmado por ingeniero sanitario colegiado y habilitado. Copia de la ltima autorizacin de vertimiento otorgado, cuando corresponda.

DATOS OBTENIDO S DE LA PAGINA WEB DE LA AUTORIDAD NACIONAL DEL AGUA: SECCION PROCEDIMIENTOS ADMINISTRATIVOS.

http://www.ana.gob.pe/servicios-al-usuario/procedimientos-administrativos/autorizaci%C3%B3n-de-vertimientos-de-aguas-residuales-industriales,-dom%C3%A9sticas-ymunicipales-tratadas.aspx

Ing. Ronald Portales

50

ENLACES DE INTERES
AGUAS DE LA COSTA BRAVA: http://www.ccbgi.org/sanejament_fitxa.php?id_municipi=3&any= 2012 AGUAS RESIDUALES: http://www.aguasresiduales.info/main/index.php?fv=&navi=Nets cape

Ing. Ronald Portales

51

Das könnte Ihnen auch gefallen