Sie sind auf Seite 1von 45

3 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

R
E
F
O
R


FITXA 1
1 Encercla els substantius de cada oraci i subratlla els adjectius que els acompanyen.
Aquest patinet nou funciona amb un motor elctric.
Les sabates roges, me les ha regalades ma tia andalusa.
Aquesta granota blava viu als boscos tropicals.
El meu osset blanc t una pota trencada.
2 Escriu un substantiu i un adjectiu per a completar cada oraci.
El no marcava b les hores.
Aquesta ja no em ve bona.
Tres han caigut de la pomera del jard.
3 Escriu almenys dues oracions a partir de lescena que
continguen un substantiu acompanyat dun adjectiu.
Els substantius sn les paraules amb qu anomenem les persones, els animals
o les coses. Els substantius tenen gnere: sn masculins o femenins. Tamb tenen
nombre: poden estar en singular o en plural.
Els substantius solen portar davant un determinant.
Els adjectius sn les paraules que diuen com sn o com estan les persones,
els animals o les coses. Van en el mateix gnere i nombre que el substantiu
que acompanyen.
Recorda
1
UNITAT
Els substantius. Els adjectius
Nom Data
371117 _ 0001-0088.indd 3 03/02/12 13:30
4 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
R
E
F
O
R

1 Encercla la sllaba tnica daquestes paraules.


partit msic jugador rbitre
can aix botija mnega
pacincia cientfic examen francs
2 Copia les paraules de lactivitat anterior on corresponga.
Accent agut ()

Accent greu (`)

Sense accent

3 Completa cada paraula amb la vocal accentuada corresponent.
c ntim n vol cab s arr s
bal caf calcet
La sllaba que sona ms forta en una paraula s la sllaba tnica.
En algunes paraules, la sllaba tnica es marca amb un signe que sanomena
accent grfic. En valenci, laccent grfic pot ser agut () o greu (`).
unitat 1. FITXA 2
Recorda

Nom Data
Laccentuaci
371117 _ 0001-0088.indd 4 03/02/12 13:53
5 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 1. FITXA 3
Nom Data
La cuina
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
sucre
farina
cassola
safata
batre
ratllar
371117 _ 0001-0088.indd 5 03/02/12 13:30
6 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT
FITXA 1
Recorda
R
E
F
O
R

2
Els possessius sn les paraules que indiquen a quina persona o a quines persones
pertany un sser o un objecte.
Quan van davant del substantiu, els possessius sn determinants i van en el mateix
gnere i nombre que els substantius als quals es refereixen.
1 Encercla els possessius del text i subratlla les paraules que duen davant i darrere.
Un bon gos
Quan els vaig ensenyar el gos que mhavia trobat, els meus pares
van dir que era massa gran per a viure dins de la nostra casa.
Per no pogueren resistir-se a la seua mirada. s un animal
molt afectus que sha fet amb tota la meua famlia. I com que
lladra ben poc, fins i tot els nostres vens nestan encantats!
2 Classifica els grups que has format en el text anterior.
Pertany al xiquet

Pertany al xiquet i als pares

Pertany al gos

3 Completa cada oraci amb el possessiu que corresponga.
Arnau i el cos vindran a buscar-me a les sis.
Laia no se separa mai de la gossa.
Els pares i tu esteu contents amb la casa nova?
La bicicleta t moltes marxes.
teus
seua
meua
seu
Recorda
Nom Data
Els possessius
els meus pares,
371117 _ 0001-0088.indd 6 03/02/12 13:30
7 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 2. FITXA 2
1 Encercla les paraules agudes i classifica-les.
estoig llapis cabs bolgraf pissarra
quadern pat sencer punx cadira
Agudes amb accent
Agudes sense accent
2 Completa els mots encreuats. Totes sn paraules agudes.
Quina s la paraula que no porta accent grfic?
Per qu?
Les paraules que tenen com a sllaba tnica lltima sllaba sanomenen paraules
agudes.
Les paraules agudes porten accent grfic en els casos segents:
Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s.
Quan acaben en -en o -in.
Recorda
Nom Data
Laccent en les paraules agudes
371117 _ 0001-0088.indd 7 03/02/12 13:30
8 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R

unitat 2. FITXA 3
3
Nom Data
El cos
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
genoll
turmell
alt
fort
assegut
agenollat
371117 _ 0001-0088.indd 8 03/02/12 13:30
9
R
E
F
O
R


FITXA 1
Els demostratius sn les paraules que indiquen la distncia que hi ha entre la
persona que parla i els ssers o els objectes a qu es refereix.
Quan van davant del substantiu, els demostratius sn determinants i van en
el mateix gnere i nombre que els substantius que acompanyen.
1 De qui s cada taula? Escriu els noms dels xiquets on corresponga.
2 Observa i completa la descripci amb el demostratiu que corresponga en cada cas.
El nostre parc
Ac tens el parc del meu barri. En zona
darena s on juguen els menuts. tobogan
s vell i no esvara b. En canvi, enganxar-se
d anelles s molt divertit. Tamb magrada
engronsador, que puja molt alt. I, a ms,
en pista podem jugar a futbol.
Aquesta taula s de Pep
i aqueixa taula s de Mart.
Aquella taula del final s
de Laura.
aquell aquesta aqueix aquella aqueixes
Recorda
3
UNITAT
Nom Data
Els demostratius
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
371117 _ 0001-0088.indd 9 03/02/12 13:30
10 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
R
E
F
O
R

SO
Les paraules que tenen com a sllaba tnica la penltima sllaba sanomenen paraules
planes.
Les paraules planes porten accent grfic en els casos segents:
Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
Quan acaben en diftong.
1 Ordena les sllabes i escriu paraules planes. Compte amb els accents!
unitat 3. FITXA 2
2 Subratlla les paraules planes i colloca laccent grfic en les que en necessiten.
Alex dibuixa un cervol a la pissarra.
Victor juga a basquet en lequip de lescola.
Sara diu que els examens eren facils.
La bruixa prepara un liquid magic.
Angels ha fet un guisat de pesols i ceba.
Recorda
TAN
RES
GRAF CAS PL
TI
L SO LA BO
DI L RA FON CA TE
Nom Data
Laccent en les paraules planes
371117 _ 0001-0088.indd 10 03/02/12 13:30
11 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 3. FITXA 3
Nom Data
Els animals vertebrats
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
bec
pota
gil
velo
nadar
arrossegar-se
371117 _ 0001-0088.indd 11 03/02/12 13:30
12 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT
FITXA 1
Recorda
R
E
F
O
R

Recorda
Els numerals sn paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa.
Els numerals poden ser cardinals i ordinals.
Els numerals cardinals sn els que expressen quantitats exactes. Els numerals
ordinals sn els que indiquen lordre que ocupen els ssers o els objectes.
Els indefinits sn paraules que expressen quantitat de manera imprecisa.
1 Subratlla els numerals daquest text i encerclan els indefinits.
El nostre parc
Alguns dies, quan eixim de lescola, tres amics i jo anem
a berenar a casa de la iaia. Ens prepara moltes galetes
i uns quants sucs. I tamb ens dna algunes llepolies.
Iaia, noms mhas donat cinc caramels! li dic.
Si estiguera ac ta mare, et diria que ja tens massa dolos.
Aix s veritat. La mare noms em deixaria menjar una o dues
llepolies. Per aix magradaria berenar a ca la iaia tots els dies!
2 Escriu canviant el numeral cardinal per lordinal corresponent, com en lexemple.
sis sis tres cinc
set nou quatre
3 Dibuixa tenint
en compte
lindefinit utilitzat.
4
Moltes pilotes de tenis Poques raquetes
Nom Data
Els quantificadors
371117 _ 0001-0088.indd 12 03/02/12 13:30
13 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 4. FITXA 2
1 De quin tipus s cada paraula? Relaciona.
Recorda
Les paraules que tenen com a sllaba tnica lantepenltima sllaba sanomenen
paraules esdrixoles.
Totes les paraules esdrixoles saccentuen grficament.
2 Subratlla les paraules esdrixoles i posals laccent.
piramide musica mag paciencia
ceramica abric pellicula medicina
farmacia llanterna escut matematiques
3 Completa cada oraci amb la paraula adequada del parell.
fabrica
fbrica
Brbara treballa en una de gelats.
Mart t una empresa que taulells valencians.
practica
prctica
Vicent amb el piano cinc hores al dia.
Encara no tinc molta amb aquest ordinador.
anima
nima
Quan em va vore, li va caure l als peus.
Lafici lequip en el campionat.
aguda
esdrixola
plana
bal
cmic
pastisset
mnega
taula
cmera
Nom Data
Laccent en les paraules esdrixoles
371117 _ 0001-0088.indd 13 03/02/12 13:30
14 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R

unitat 4. FITXA 3
5
Nom Data
Els animals invertebrats
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
cuc
papallona
rusc
formiguer
picar
xuplar
371117 _ 0001-0088.indd 14 03/02/12 13:30
15 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


FITXA 1
Els verbs sn les paraules que expressen accions.
La conjugaci dun verb s el conjunt de totes les seues formes.
Linfinitiu s la forma que utilitzem per a anomenar els verbs.
Hi ha tres conjugacions segons lacabament de linfinitiu. Pertanyen a la primera
conjugaci els verbs acabats en -ar; a la segona conjugaci, els verbs acabats
en -er o -re; i a la tercera conjugaci, els verbs acabats en -ir.
1 Subratlla els verbs daquest text.
Un futur metge
La mare del meu amic Pasqual treballa a lhospital. Cada dia
atn molts malalts que acudeixen a la consulta. Pasqual sap
moltes coses de medicina perqu pregunta a sa mare i llig
informaci sobre el tema. De segur que seguir els passos
de sa mare. Jo estic convenuda que algun dia ser un metge
magnfic.
2 Pensa en linfinitiu dels verbs que has subratllat i escriu-lo en la columna corresponent.
1a conjugaci (-ar) 2a conjugaci (-er o -re) 3a conjugaci (-ir)
3 Escriu un verb, diferent dels que han eixit en aquesta fitxa, per a cada terminaci.
-ar -er/-re -ir
Recorda
5
UNITAT
Nom Data
El verb
371117 _ 0001-0088.indd 15 03/02/12 13:30
16 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
R
E
F
O
R

Quan escrivim, posem un punt (.) al final de cada oraci.


Hi ha tres tipus de punt:
El punt i seguit separa dues oracions dun mateix pargraf.
El punt i a part separa dos pargrafs.
El punt final sescriu al final del text.
Desprs de punt sescriu sempre majscula.
unitat 5. FITXA 2

1 Escriu de quin tipus de punt es tracta.
Ning s perfecte
El meu esport favorit s el futbol. El practique a lescola,
al carrer i fins i tot a casa.
Tamb magrada jugar a tenis i a pdel. Ara b, no sc
tan destre amb les mans com amb els peus. Per aix,
el meu germ sempre vol jugar amb mi al ping-pong.
Aix sempre em guanya.
2 Aquest text t tres oracions. Copial posant els punts i les majscules que hi falten.
Em dic Pepa i sc de Bocairent el meu poble est situat a la comarca de la Vall dAlbaida
s un lloc encantador amb unes vistes fantstiques de la Serra de Mariola.




Nom Data
El punt




371117 _ 0001-0088.indd 16 03/02/12 13:30
17 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 5. FITXA 3
Nom Data
El mar
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
eri de mar
polp
pescador
bus
far
boia


371117 _ 0001-0088.indd 17 03/02/12 13:30
18 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT
FITXA 1
R
E
F
O
R

Recorda
Les formes verbals poden estar en singular o en plural, segons el nombre
de persones que realitza lacci del verb, i fer referncia a la persona que parla
(primera), a la que escolta (segona) o a una altra (tercera). Per aix diem que els
verbs tenen nombre i persona.
1 Subratlla els verbs de les bafarades i copials en la columna que corresponga.
6
Verbs en singular Verbs en plural






2 Completa les formes que falten del verb cantar.
1a persona 2a persona 3a persona
Singular cante
Plural canteu
Jo encara
no ho tinc
molt clar.
Vosaltres
anireu
a lexcursi?
Anna i
Marta s
que hi van.
Nosaltres
tamb
hi anem.
I tu, Llusa,
ja ho saps? No, encara
no ho s.
Nom Data
El nombre i la persona en els verbs
371117 _ 0001-0088.indd 18 03/02/12 13:30
19 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 6. FITXA 2
1 Escriu les comes que falten en les bafarades.
2 Escriu enumeracions per completar aquestes oracions. No oblides les comes!
Els meus amics sn:
Els meus jocs preferits sn:
3 Escriu les comes que falten en aquesta carta.
Recorda
Sescriu coma (,) en els casos segents:
Per separar els elements duna enumeraci.
En les cartes, postals, notes, etc., desprs de la salutaci i desprs del comiat.
Benvolgut senyor
Linformem que ja pot passar per les nostres oficines i recollir
la documentaci que ens va sollicitar.
Atentament
Macari Mart
Cap de Secci
Qu s el que
ms tagrada
menjar?
Magraden els
espinacs els
llegums la fruita
i la verdura.
Qui
convidars
a berenar?
Convidar Carme
Miquel Ddac
Llusa i Mart.
Nom Data
La coma
371117 _ 0001-0088.indd 19 03/02/12 13:30
20 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R

unitat 6. FITXA 3
7
Nom Data
La classe
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
clari motxilla
estoig
explicar esborrar
anotar
371117 _ 0001-0088.indd 20 03/02/12 13:30
21 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


FITXA 1
1 Subratlla les formes verbals de les bafarades segons sindica.
2 Completa escrivint la forma adequada del verb entre parntesis.
Fa molts anys, quan jo (ser, passat) xicoteta,
la meua famlia (viure, passat) en un altre poble.
Andreu i jo (anar, present)
junts a escola tots els dies.
El prxim dissabte, nosaltres (jugar, futur)
a bsquet. I vosaltres, qu (fer, futur) ?
Els verbs situen les accions en un temps concret. Segons el moment de lacci,
les formes verbals sagrupen en diversos temps.
Les formes verbals que situen lacci en el passat pertanyen als temps passats.
Les formes verbals que situen lacci en el present pertanyen als temps presents.
Les formes verbals que situen lacci en el futur pertanyen als temps futurs.
Recorda
7
UNITAT
Ahir vas vore la
srie de monstres
en Canal 89?
No, i hui
tampoc puc.
Jo te la gravar i
aix la vors dem.
roig temps present
blau temps passat
negre temps futur
Nom Data
Els temps verbals
371117 _ 0001-0088.indd 21 03/02/12 13:30
22 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
R
E
F
O
R

Per representar el so de la x de xandall:


Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant.
Sescriu tx entre vocals.
Sescriu ig a final de paraula.
1 Encercla les paraules que tenen el so de xandall.
maduixa xocolate safareig motxilla punxa
dibuixar baix cotxe peix goig
2 Escriu les paraules correctes seguint la clau.
upl sandvi esto

lle carofa flea

3 Completa lembarbussament i aprn-lo.
El Pin o va dir al Pan o: Vols que et pun e
amb un pun ?. I el Pan o va dir al Pin o:
Pun am, per a la pan a no.
unitat 7. FITXA 2
x
tx
ig
Nom Data
Ls de x, tx i ig
371117 _ 0001-0088.indd 22 03/02/12 13:30
23 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 7. FITXA 3
Nom Data
El bosc
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
esquirol
rabosa
bolet
rosella
llenyater
guardabosc
371117 _ 0001-0088.indd 23 03/02/12 13:30
24 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT
FITXA 1
Recorda
R
E
F
O
R

8
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugaci.
La major part dels verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.
1 Localitza en la sopa de lletres sis verbs de la primera conjugaci i escriu-los.
T R E B A L L A R
I U M A N R C A
S O C N A D A R S
D L M E R C I P
C O N F I A R T A
M D P E N S A R R
2 Escriu les formes indicades del verb parlar.
Present Imperfet
Passat
simple
Futur Condicional
1a persona parle parl parlaria
3a persona parlava parlar
3 Relaciona cada oraci amb el temps verbal corresponent.
Pepa, presentares el treball de Medi? Present
No recordava el color dels teus ulls. Imperfet
Anireu a laniversari de Miquel? Passat simple
Pense molt en tu. Futur
Em compraria aquesta camisa. Condicional






Nom Data
La primera conjugaci
371117 _ 0001-0088.indd 24 03/02/12 13:30
25 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 8. FITXA 2
1 Classifica les paraules on corresponga.
Recorda
Per representar el so de la x de xarxa:
Sescriu x a principi de paraula.
Sescriu ix entre vocals i a final de paraula.
maduixa peix xocolate xancla xilfon llanxa
Sona com xarxa Sona com xiquet






2 Resol els mots encreuats.
Nom Data
Ls de x i ix
371117 _ 0001-0088.indd 25 03/02/12 13:30
26 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R

unitat 8. FITXA 3
9
Nom Data
La localitat
R
E
F
O
R

1 Escriu on corresponga seguint el codi.


ajuntament
esglsia
plaa
avinguda
vianant
policia
371117 _ 0001-0088.indd 26 03/02/12 13:30
27 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


FITXA 1
1 Encercla les sis formes verbals que pertanyen a verbs de la segona conjugaci.
pensaven temem corrers partem batrs
dormireu escric prem ateneu esperaves
2 Escriu les formes indicades del verb tmer i del verb batre en 1a persona.
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
tmer temia temeria
batre bat batr
3 Pinta cada part del dibuix del color que sindica.
Verbs en present: marr claret Verbs en imperfet: blau fosc
Verbs en futur: roig Verbs en passat simple: groc
Verbs en condicional: verd. Infinitius: blau clar
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -er o -re pertanyen a la segona conjugaci.
Molts verbs de la segona conjugaci es conjuguen com tmer.
Recorda
9
UNITAT
Nom Data
La segona conjugaci
saber
sabria
podries
voler
plogu
riure
temem ven
volies
podem
coneixeu
correrem
viuran
creur
naixer
creixia
era
sabeu
transcorrien
pertanys
corres
371117 _ 0001-0088.indd 27 03/02/12 13:30
28 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
R
E
F
O
R

1 Copia canviant els dibuixos per paraules amb b.


Ambrosi t un de color .

Humbert menjava i .

Sembla que shan fos totes les del .

2 Completa amb b o v. Compte amb les majscules!
rauli i lanca passeja en pels afore del po le.
rgida en eja a el seu amic lai.
Tal com sespera a, lassem lea va ser un xit.
Josep no recorda a on havia den iar el paquet.
3 Fixat en el model i forma paraules que comencen per em- o en-.
bolic vol barca
ver bena viudo
Sescriu b davant de r i l i darrere de m.
Sescriu v darrere de n i en limperfet dels verbs de la primera conjugaci.
unitat 9. FITXA 2
Nom Data
Ls de b i v
botella embotellar verns envernissar
371117 _ 0001-0088.indd 28 03/02/12 13:30
29 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 9. FITXA 3
Nom Data
Lhort
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
fruites
verdures
tisores
cistella
llaurar
sembrar
371117 _ 0001-0088.indd 29 03/02/12 13:30
30 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT
FITXA 1
Recorda
R
E
F
O
R

1 Encercla noms els verbs de la tercera conjugaci.


2 Ratlla la forma que no corresponga en cada cas.
Imperfet mentia, lluem, collir, oa, agraeu, imprimies
Present sentim, compliren, pateix, serveixen, obrin, vesteixes
Futur colliran, traduir, llegirs, descobr, complirem, eixireu
Condicional dormiria, cosireu, fugirem, ompliries, agraisc, escopirien
3 Tria i completa cada oraci amb la forma que correspon a les indicacions.
Enric (patir, present) molt pel seu fill.
Si poguera, (dormir, condicional) tres hores ms.
Quan rem menuts, el meu germ i jo (fugir, imperfet) dels gossos.
La setmana que ve la iaia em (cosir, futur) la disfressa.
Els llauradors (collir, passat simple) el mes passat totes les taronges.
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugaci.
Molts verbs de la tercera conjugaci es conjuguen com sentir.
10
Nom Data
La tercera conjugaci
dormiria fugem colliren pateix cosir
p
e
s
c
a
r
d
o
rm
ir
p
a
r
t
ir
d
ib
uixarsentirp
e
n
s
a
r
tm
e
r
im
p
rim
irab
a
ix
a
r
o
b
rir
e
s
c
r
i
u
r
e
c
osirc
o
n

ix
e
r
e
ix
ir
371117 _ 0001-0088.indd 30 03/02/12 13:30
31 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 10. FITXA 2
1 Copia les oracions escrivint les quantitats correctament.
La iaia ha fet hui huitantaset anys.

A la meua classe hi ha trentaun alumnes.

El partit de bsquet va acabar
norantados a setantahuit.


2 Escriu la paraula amb guionet que correspon a cada definici.
Ver que serveix per a matar rates i ratolins.
Persona que es dedica a escurar xemeneies.
Planta que gira buscant la llum del sol.
Pea de metall que els cotxes porten per parar els xocs.
Mena de paraigua gegant emprat per parar el sol.
Recorda
Sescriu guionet (-) en els casos segents:
En els numerals, entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.
En les paraules formades per la uni de dues paraules, una que acaba en vocal
i una altra que comena en r, s o x.
Nom Data
Ls del guionet (-)
371117 _ 0001-0088.indd 31 03/02/12 13:30
32 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R

unitat 10. FITXA 3


11
Nom Data
La botiga de roba
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
aparador
emprovador
caixa
maniqu
dependenta
clienta
371117 _ 0001-0088.indd 32 03/02/12 13:30
33 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


FITXA 1
Les formes verbals poden ser simples o compostes.
Les formes verbals simples consten duna paraula i pertanyen a temps simples.
Les formes verbals compostes consten de dues paraules i pertanyen a temps
compostos. Els temps compostos es formen amb el verb auxiliar haver.
Recorda
1 Subratlla les formes verbals daquest text dacord amb les indicacions.
La revisi
Elena i jo tenem hui una revisi mdica en lequip de bsquet.
Hem anat ben matinet, per la metgessa encara no havia arribat.
Aix que Elena mha dit:
I si tornem a la vesprada?
No, que ens perdrem lentrenament.
Quan ha arribat la metgessa, sha sorprs molt:
Qu feu ac tan mat? Veniu a la vesprada, uns minutets abans
de lentrenament. Si a s molt rpid...
Qu thavia dit jo? sha burlat la meua amiga mentre tornvem a casa.
2 Relaciona cada forma verbal amb el temps corresponent.
Hem tornat Heu acabat
Haureu fet Havem insistit
Haurien avisat Haurs ents
Havies vingut Hauria investigat
He comprs Havia descobert
perfet
condicional perfet
futur perfet
plusquamperfet
11
UNITAT
Nom Data
Els temps compostos
roig forma simple blau forma composta
371117 _ 0001-0088.indd 33 03/02/12 13:30
34 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
R
E
F
O
R

1 Ordena les lletres i escriu els noms.


A final de paraula, el so p es pot representar amb p o amb b.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu p.
Darrere de vocal tona o consonant, sescriu p o b segons com sescriguen
les paraules de la mateixa famlia.
unitat 11. FITXA 2
2 Fixat en la paraula derivada i completa els mots primitius amb p o b.
cal calba cam camperol col colpejar
destor destorbar tom tombar llam llampegar
3 Completa amb p o b.
El tal s un poc mio Vam fer un tom per Cal
Feli t por de quedar-se cal He fet arrs am fesols i na s.
P C S B A E R B R O R
P P L O
Nom Data
p i b a final de paraula
X R O P A
371117 _ 0001-0088.indd 34 03/02/12 13:30
35 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 11. FITXA 3
Nom Data
La casa dels iaios
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
llit
cadira
estora
gerro
menjador
habitaci
371117 _ 0001-0088.indd 35 03/02/12 13:30
36 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT
FITXA 1
R
E
F
O
R

all
tard
rpidament
moltssim
dem
Recorda
12
Les paraules que expressen circumstncies de temps, de lloc, de manera
o de quantitat sanomenen adverbis.
Quasi tots els adverbis acabats en -ment sn de manera.
1 Encercla els sis adverbis que hi ha en aquest text i classificals.
Un passeig pel camp
Ahir mon pare i jo vam fer un recorregut en bicicleta
pel terme. A mon pare li agrada molt passejar
tranquillament pels camins dhorta. Sempre em conta
les histries que va viure all de menut. I jo descobrisc
cada dia ms coses de la histria de la famlia
i del nostre poble.
Temps Lloc Manera Quantitat
2 Completa aquestes oracions amb ladverbi adequat, segons el que sindica.
Magrada anar amb bicicleta (quantitat).
haur destudiar per a lexamen de Medi (temps).
No magrada arribar als llocs (temps).
Miquel s aquell xic que est (lloc).
La policia arrib al lloc de laccident (manera).
Nom Data
Ladverbi
371117 _ 0001-0088.indd 36 03/02/12 13:30
37 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 12. FITXA 2
1 Copia les oracions canviant els dibuixos per les paraules proposades.
Miquel sha cremat el amb un .

El eix disparat com un .

Vols pintar la amb un estampat de ?

2 Fixat en la paraula derivada i completa amb t o d la paraula primitiva.
acor acordar fon fonteta nor nrdic
den dental fre fredor sli solidesa
3 Completa amb t o d.
La comunita de vens ha arriba a un acor
A leda dArman vaig anar a viure al nor
Rober em diu que sc afortuna
A final de paraula, el so t es pot representar amb t o amb d.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu t.
Darrere de vocal tona o consonant, sescriu t o d segons com sescriguen
les paraules de la mateixa famlia.
Recorda
dard
petard
lleopard
coet
dit
paret
Nom Data
t i d a final de paraula
371117 _ 0001-0088.indd 37 03/02/12 13:30
38 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R

unitat 12. FITXA 3


13
Nom Data
Lexcavaci arqueolgica
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
pinzell
cabs
trencat
valus
excavar
netejar
371117 _ 0001-0088.indd 38 03/02/12 13:30
39 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


FITXA 1
1 Fixat en les paraules destacades i encercla-les segons el tipus denlla que siguen.
A la biblioteca
Ahir vaig anar a la biblioteca amb els meus amics.
Vam estar en la secci infantil i tamb en la de majors.
La bibliotecria ens va explicar com funcionaven els
fitxers, per Pasqual ni ho va entendre ni va posar
inters per entendre-ho.
2 Completa amb la conjunci necessria.
La iaia t un canari el iaio t un gosset.
Jo volia anar al cine no em quedaven diners.
Vols llonganissa prefereixes hamburguesa?
Josep no vol llegir jugar a res.
Les paraules que serveixen per a unir paraules o grups de paraules entre si
sanomenen enllaos.
Quan els enllaos uneixen paraules o grups de paraules que depenen els uns dels
altres sanomenen preposicions.
Quan els enllaos uneixen paraules o grups de paraules que no depenen entre si
sanomenen conjuncions.
Recorda
13
UNITAT
Nom Data
Els enllaos
roig preposicions blau conjuncions
i o per ni
371117 _ 0001-0088.indd 39 03/02/12 13:30
40 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R

1 Completa cada oraci amb una paraula acabada en c o g, de la mateixa famlia


que la destacada.
El que ha naufragat s un
La circulaci sangunia s la circulaci de la
Un fangar s un lloc ple de
Es dedica a la mecnica, s a dir, s
Els carranquets sn els fills del
2 Escriu el femen o el mascul, segons corresponga.
blanc pedagoga
llarga clssic
prctica psicleg
amarg nrdica
3 Completa amb c o g.
El cientfi estudia els fon s al microscopi. Vols un su dalberco ?
Vam estar en un alber prop dAlberi El psicle s ami meu.
A final de paraula, el so k es pot representar amb c o amb g.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu c.
Darrere de vocal tona o consonant, sescriu c o g segons com sescriguen
les paraules de la mateixa famlia.
unitat 13. FITXA 2
Recorda
Nom Data
c i g a final de paraula
371117 _ 0001-0088.indd 40 03/02/12 13:30
41 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 13. FITXA 3
Nom Data
El museu
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
vitrina
pedestal
quadre
esttua
preguntar
informar
371117 _ 0001-0088.indd 41 03/02/12 13:30
42
UNITAT
FITXA 1
R
E
F
O
R

Recorda
1 Marca les expressions que siguen oracions.
foc la muntanya sha pegat. Magraden els llibres daventures.
La setmana que ve arriben els meus cosins. calor i sol fa
2 Ordena les peces i escriu les oracions que formes.
3 Encercla el subjecte i subratlla el predicat en cada oraci.
Aquesta rellotgera arregla els rellotges de corda.
El meu germ vindr a les cinc.
Magda i Joan van al cine cada cap de setmana.
Mha donat a la vena del tercer.
Loraci s un conjunt de paraules que expressa un pensament complet i que cont,
almenys, un verb.
Les oracions tenen subjecte i predicat.
El subjecte s la persona, animal o cosa a qu es refereix el verb.
El predicat s all que es diu del subjecte.
14
Miquel
gossos
i
estaven
estudien lex francs.
Aquests en la gossera.
Nom Data
Loraci: subjecte i predicat
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
371117 _ 0001-0088.indd 42 03/02/12 13:30
43 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 14. FITXA 2
1 Escriu els dos punts on calga.
Estiu o hivern?
Ma mare sempre diu A lestiu, tot el mn viu!. I s que quan
arriba lestiu no pare en torreta. Magrada fer moltes coses
anar en bicicleta, nadar, prendre la fresca
El meu amic Toni diu Si no existira lestiu no s si podria
viure. I jo li dic s clar que podries!. Perqu lhivern tamb
t coses bones la lliga, els amics descola, les vesprades de
pluja veient una pelli
2 Pensa i escriu qu tagradaria fer a lestiu. No toblides dels dos punts.
A lestiu magradaria fer moltes coses

3 Completa el que diuen els personatges. No toblides dels dos punts ni de les cometes.
Clara va preguntar a Andreu
i Andreu
li va contestar
Sescriuen dos punts (:):
Davant duna enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg.
Recorda
Nom Data
Els dos punts
Em falta poc
per a
acabar-lo.
Ja has llegit el llibre
que et vaig deixar?
371117 _ 0001-0088.indd 43 03/02/12 13:30
44 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R

unitat 14. FITXA 3


15
Nom Data
El vaixell
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
cabina
coberta
mariner
passatgers
ncora
rems
371117 _ 0001-0088.indd 44 03/02/12 13:30
45 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


FITXA 1
1 Relaciona.
A quina hora has arribat? Expressa una emoci.
La temperatura ha abaixat dos graus. Fa una pregunta.
Laia, tanca la porta, per favor. Expressa una ordre.
Um, que bona que est la pizza! Dna una informaci.
2 Llig el text i copia una oraci de cada tipus on corresponga.
Una festa sorpresa
Dissabte celebrarem una festa sorpresa per a la mare.
Quines ganes que tinc de vore-li la cara!
Vindran tamb les seues companyes de lescola?
Pare, avisa tamb les cosines dAlbaida.
Oraci enunciativa
Oraci interrogativa
Oraci exclamativa
Oraci exhortativa
Segons la intenci amb qu les diem, hi ha diverses classes doracions.
Les oracions que utilitzem per a donar informaci sn oracions enunciatives.
Les oracions que utilitzem per a fer preguntes sn oracions interrogatives.
Les oracions que utilitzem per a donar ordres o per a prohibir sn oracions
exhortatives o imperatives.
Les oracions que utilitzem per a expressar emocions sn oracions exclamatives.
Recorda
15
UNITAT
Nom Data
Classes doracions
371117 _ 0001-0088.indd 45 03/02/12 13:31
46 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R

1 Encercla els punts suspensius daquest text seguint el codi.


A espai, Laia!
Laia s una xiqueta un poc entremaliada.
s valenta, atrevida, arriscada... En definitiva,
un coet. Ac la tens enfilant-se a un arbre.
Per qu s aix? Ai! Un pardalet ha eixit
volant a un pam del nas de Laia! Quin ensurt!
2 Escriu els punts suspensius i explica qu indiquen: enumeraci incompleta, dubte,
sorpresa o temor.
El mag va alar la vareta i Oh, quina meravella!
Comprar albergines, peres, encisam, tomaques
s que jo he perdut el rellotge.
A son pare li diuen li diuen Joan!
3 Escriu una oraci amb punts suspensius sobre el dibuix.


Els punts suspensius () sescriuen en els casos segents:
Quan deixem incompleta una enumeraci.
Quan interrompem una oraci per expressar dubte, sorpresa, temor
unitat 15. FITXA 2
Recorda
Nom Data
Els punts suspensius
roig enumeraci incompleta blau expressi de dubte, sorpresa, temor...
371117 _ 0001-0088.indd 46 03/02/12 13:31
47 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R
E
F
O
R


unitat 15. FITXA 3
Nom Data
El plat de televisi
blau expressi de dubte, sorpresa, temor...
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
micrfon
focus
presentadora
tcnic de so
filmar
maquillar
371117 _ 0001-0088.indd 47 03/02/12 13:31

Das könnte Ihnen auch gefallen