El municipi

Tema D.2.
El municipi
1. Concepte
1.1 Municipis de gran poblaci: rgim dorganitzaci i funcionament
1.2 Municipis de rgim especial
2. Elements del municipi
2.1. Territori
2.2. Poblaci
2.3. Organitzaci
3. Competncies del municipi
3.1. Competncies prpies
3.2. Competncies delegades
3.3. Competncies complementries

Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya

El municipi

Tema D.2.
El municipi

1. Concepte
Dacord amb la Llei 7/1985, reguladora de les bases de rgim local (LRBRL), el municipi s lentitat local
bsica de lorganitzaci territorial de lEstat. Els ajuntaments sn definits com a rgans de govern local dels
municipis, que sn entitats territorials de dret pblic.
El municipi t personalitat jurdica i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats. Presenta les
caracterstiques segents:
s una entitat local bsica.
s una pea bsica en lorganitzaci territorial de lEstat.
Serveix de via immediata de la participaci ciutadana en els assumptes pblics.
T autonomia per a la gesti dels seus propis assumptes.
Posseeix capacitat jurdica plena per al compliment de les seves finalitats.
1.1 Municipis de gran poblaci: rgim dorganitzaci i funcionament
Cal destacar que determinats preceptes de la LRBRL han estat modificats per la Llei 57/2003, de 16 de
desembre, de mesures per a la modernitzaci del govern local (Llei 57/2003), la qual tamb ha introdut
novetats com la relativa al rgim dorganitzaci dels municipis de gran poblaci.
En aquest sentit, la Llei 57/2003 estableix un rgim orgnic especfic per als municipis segents:
Municipis amb poblaci superior a 250.000 habitants.
Capitals de provncia de poblaci superior a 175.000 habitants.
Municipis capitals de provncia, capitals autonmiques o seu dinstitucions autonmiques.
Municipis amb poblaci superior a 75.000 habitants i que presentin circumstncies econmiques,
socials, histriques o culturals especials.
En els supsits de les lletres c) i d), cal que ho decideixi el Parlament de Catalunya.

a)
b)
c)
d)

Organitzaci i funcionament
Lorganitzaci i el funcionament dels municipis de gran poblaci es regula als articles 121 al 132 de la Llei
57/2003, dels quals destaquem les innovacions ms importants:
Els rgans principals de govern sn: el Ple, les Comissions del Ple, lAlcalde, els tinents dalcalde i
la Junta de Govern Local.
El Ple es configura com un veritable rgan de debat de les grans poltiques locals que afectin al
municipi i dadopci de les decisions estratgiques. Aix, t atribudes menys funcions executives o
administratives i pot delegar funcions resolutries en les comissions. Lalcalde pot delegar la seva
presidncia a qualsevol regidor.
Lalcalde s el principal rgan de direcci de la poltica, el govern i ladministraci municipal.
Disminueixen les seves atribucions gestores o executives a favor de funcions de direcci i
representaci.
Es substitueix la Comissi de Govern per la Junta de Govern Local, la qual disposa dmplies
funcions de naturalesa executiva i es constitueix com un rgan collegiat essencial de collaboraci a
la direcci poltica de lajuntament. La novetat s que fins a un ter com a mxim dels seus
membres, excls lalcalde, poden ser persones que no tinguin la condici de regidors.
La divisi obligatria en districtes s instrument essencial per al desenvolupament de poltiques de
proximitat i participaci ciutadana als municipis altament poblats.

Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya

El municipi

Existir tamb una assessoria jurdica, rgan administratiu responsable de lassistncia jurdica a
lalcalde, a la Junta de Govern Local i als rgans directius, per a la representaci i defensa en judici
de lajuntament. El titular daquest rgan ha de tenir la condici de funcionari amb habilitaci de
carcter nacional o de funcionari de carrera de qualssevol administraci pblica i la titulaci de
llicenciat en dret.
Cal destacar tamb lestabliment del Consell Social de la Ciutat, com a mecanisme participatiu i
consultiu de les principals organitzacions econmiques i socials del municipi, centrat en el camp del
desenvolupament local i la planificaci estratgica urbana.
Es crea la Comissi de Suggeriments i Reclamacions, formada per membres del ple i amb la
participaci de tots els grups poltics. Lobjectiu daquest rgan s la defensa dels drets dels vens
davant lAdministraci municipal amb la participaci daquests.
Els rgans superiors municipals sn lalcalde i els membres de la Junta de Govern Local, aix com
els membres de carcter directiu.
1.2 Municipis de rgim especial
Dacord amb larticle 72 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refs de la
Llei municipal i de rgim local de Catalunya (LMRLC), els municipis de rgim especial sn els segents:
a) El rgim del consell obert: Municipis de menys de cent habitants i els que compten tradicionalment
amb aquest rgim de govern i administraci.
b)

Municipis de muntanya: Els que pertanyen a comarques de muntanya o b, els municipis que sense
pertnyer, compleixen alguna de les condicions segents:
Tenir situat el 65%, com a mnim, de la superfcie de llur terme en cotes superiors als vuitcents metres.
Tenir un pendent mitj superior a 29% i tenir situat el 60%, com a mnim, de la superfcie de
llur terme en cotes superiors als set-cents metres.

c) Municipis turstics: Els que tenen una de les dues condicions segents:
La mitjana ponderada anual de poblaci turstica s superior al nombre de vens i el nombre
dallotjaments turstics i de segona residncia s superior al nombre de vens.
En el terme municipal hi ha una rea territorial qualificada de recurs turstic essencial.
d) Municipis histrics artstics: Tenen la consideraci de municipis histrics artstics el que, dacord
amb la legislaci especfica que regula aquesta matria:
Siguin declarats conjunt histric.
Tinguin declarat conjunt histric, com a mnim, el cinquanta per cent dels immobles del
municipi.
Aquests municipis han de comptar necessriament amb un rgan especfic destudi i de proposta en
matria de conservaci, de protecci i de vigilncia del patrimoni histric artstic.
e) Municipis industrials: Lactivitat econmica principal correspon al sector secundari i shan destablir
mesures especials envers lactivitat industrial (p. ex. servei de protecci del medi ambient).

2. Elements del municipi

Els elements essencials del municipi sn el territori, la poblaci i lorganitzaci.
2.1 Territori
El terme municipal s el territori on lajuntament exerceix les seves competncies. La capital del municipi s
el nucli de poblaci on t la seu lajuntament.
Lalteraci o modificaci dels termes municipals es pot produir en els casos segents:
Per fusi de dos o ms municipis limtrofes amb lobjecte de constituir-ne un sol.
Per segregaci de part del territori dun o ms municipis per tal de constituir-ne un de nou.
Per segregaci per part del territori municipal per agregar-lo a altres municipis limtrofs.
Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya

El municipi

Per incorporaci dun o ms municipis a altres municipis limtrofs.

El Govern de la Generalitat aprova per Decret lalteraci dels termes municipals, llevat de supsits concrets
en qu es necessria una llei del Parlament de Catalunya.
El nom del municipi es pot canviar quan ho acorda el propi ajuntament, amb la tramitaci prvia dun
expedient davant lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.
2.2 La poblaci
Per referir-se a la poblaci del municipi sol parlar-se de venat. Les persones inscrites en el padr municipal
sn els vens del municipi i aquestes constitueixen la seva poblaci. Aix, tota persona que visqui a
Catalunya, nacional o estrangera, est obligada a inscriures en el padr municipal del municipi on resideix
habitualment.
Els vens del municipi tenen reconeguts un conjunt de drets i facultats respecte del seu ajuntament i dels
serveis municipals com tamb sels imposa un conjunt dobligacions.
2.3 Organitzaci municipal
El govern i ladministraci municipal correspon a lajuntament integrat per lalcalde i els regidors, excepte en
els municipis de consell obert, on correspon a lalcalde i a un consell general format per tot els electors.
Lorganitzaci municipal es regeix per les regles segents:
a) Lalcalde, els tinents dalcalde i el Ple existeixen a tots els ajuntaments.
b) Hi ha una Junta de Govern Local en els municipis amb una poblaci de dret superior a cinc mil
habitants, i en els de menys quan ho acorda el Ple de lajuntament o ho estableix el reglament
orgnic daquest. Tamb hi s en tots els municipis que sn capitals de comarca.
c) La Comissi Especial de comptes existeix a tots els municipis.
Poden completar lorganitzaci municipi, entre daltres:
a) Les comissions destudi, informe i consulta
b) Els rgans de participaci ciutadana
c) Qualsevol altre rgan establert pel municipi, ja que lajuntament t autonomia organitzativa per crear
altres rgans municipals complementaris, respectant en tot cas lorganitzaci bsica determinada
per les lleis. La creaci dels rgans complementaris ha de respondre als principis deficcia,
economia organitzativa i participaci ciutadana.
Lalcalde o alcaldessa
s el president de la corporaci i t, en tot cas, les atribucions esmentades a la Llei 57/2003 i a la LMRLC,
entre les quals destaquem les segents:
a) Representar lajuntament.
b) Dirigir el Govern i ladministraci municipals.
c) Convocar i presidir les sessions del Ple, de la Junta de Govern Local i de qualssevol altres rgans
municipals.
d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i obres municipals.
e) El desenvolupament de la gesti econmica dacord amb el Pressupost aprovat.
f) Ordenar la publicaci, execuci i fer complir els acords municipals.
g) Dictar bans, vetllar perqu es compleixin.

Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya

El municipi

h) Autoritzar, disposar despeses i reconixer obligacions en els lmits de la seva competncia, ordenar
pagaments i retre comptes.
i) Exercir la direcci superior a tot el personal de la corporaci.
j) Aprovar loferta pblica docupaci i les bases de les convocatries de selecci del personal
funcionari i laboral.
k) Exercir la direcci superior de la Policia Local i tamb nomenar i sancionar als funcionaris que
porten armes.
l) Exercir accions judicials i administratives i la defensa de lajuntament en matries de la seva
competncia i, en cas durgncia, en matries de la competncia del Ple.
m) Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat en el cas de catstrofes o dinfortuni pblics o
de greu perill, les mesures necessries i adequades, i donar-ne compte immediat al Ple.
n) Sancionar les faltes de desobedincia a la seva autoritat o les infraccions de les ordenances
municipals, llevat dels casos en qu la facultat satribueix a altres rgans.
o) Fer contractacions i concessions de tota mena, sempre que llur quantia no excedeixi el 10% dels
recursos ordinaris del seu pressupost .
p) Concedir llicncies, excepte quant les lleis sectorials ho atribueixin expressament al Ple o a la Junta
de Govern Local.
q) Les altres atribucions que expressament li atribueixen les lleis i les que la legislaci assigna al
municipi i no atribueix a altres rgans municipals.
Lalcalde pot delegar lexercici dalguna de les funcions esmentades, llevat de les exceptuades legalment.
Lelecci de lalcalde t lloc en la mateixa sessi constitutiva de lajuntament i es regula a la Llei orgnica
5/1985, de 19 de juny, de rgim electoral general (LOREG). Aquesta llei estableix diferents procediments
delecci dels alcaldes en funci del nombre dhabitants del municipi:
En els municipis de ms de 250 habitants: poden ser candidats a alcalde tots els regidors que
siguin caps de llista i s proclamat electe aquell que obtingui la majoria absoluta dels vots dels
regidors. En defecte daquesta majoria, s proclamat alcalde el regidor que encapali la llista que
hagi obtingut el major nombre de vots populars en el municipi. En cas dempat, es resoldr per
sorteig.
En els municipis dentre 100 i 250 habitants: si no sobt la majoria esmentada anteriorment, s
proclamat alcalde el regidor que hagi obtingut el major nombre de vots populars en les eleccions
dels regidors al municipi.
En els municipis que funcionen en rgim de consell obert: lalcalde s elegit directament pels
vens pel sistema majoritari a partir de la presentaci de candidats pels diferents partits, federacions,
coalicions o agrupacions delectors.
Lalcalde pot ser destitut del seu crrec per qualsevol dels mecanismes dexigncia de responsabilitat
poltica previstos a la legislaci electoral: la moci de censura i la qesti de confiana.
El tinent dalcalde
Correspon a lalcalde el nomenament i la revocaci dels tinents dalcalde entre els membres de la Junta de
Govern Local i, en defecte daquesta, entre els regidors. En tots aquests rgans pot delegar atribucions. La
funci del tinent dalcalde s substituir lalcalde en els casos de vacant, absncia o malaltia. Tamb poden
realitzar les altres funcions que lalcalde els delegui expressament.
El Ple de lajuntament
El Ple s el mxim rgan collegiat del govern de lajuntament i s integrat per tots els regidors i s presidit
per lalcalde. La composici del Ple s netament representativa; els regidors sn escollits mitjanant sufragi
universal, lliure, igual, directe i secret.
Corresponen al Ple les atribucions identificades a la Llei 57/2003 i a la LMRLC, entre les quals destaquem
les segents:
a) Controlar i fiscalitzar els rgans de govern.
b) Prendre els acords relatius a la participaci en organitzacions supramunicipals; lalteraci del terme
municipal ; la creaci o la supressi de municipis i dentitats dadministraci descentralitzada ; la

Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya

El municipi

c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)

creaci drgans desconcentrats; lalteraci de la capitalitat del municipi ; el canvi de nom del
municipi o de les entitats esmentades, i ladopci o la modificaci de la bandera, lensenya o lescut.
Aprovar els plans i altres instruments dordenaci i gesti establerts en la legislaci urbanstica.
Aprovar el Reglament Orgnic i les ordenances.
Determinar els recursos propis de carcter tributari, aprovar i modificar els pressupostos, disposar
despeses en els assumptes de la seva competncia i aprovar comptes.
Contractar obres i serveis la quantitat dels quals excedeix la que s permesa a lalcalde o a la Junta
de Govern Local; adquirir patrimoni i fer operacions de crdit la quantia dels quals excedeix el 10%
dels recursos ordinaris del pressupost municipal.
Aprovar les formes de gesti dels serveis i els expedients de municipalitzaci.
Acceptar la delegaci de competncies feta per altres administracions pbliques .
Plantejar conflicte de competncia a altres entitats locals i administracions pbliques restants.
Aprovar la plantilla del personal i la relaci dels llocs de treball, fixar la quantia de les retribucions
complementries dels funcionaris i el nombre i el rgim del personal eventual.
Exercir les accions administratives i judicials i la defensa de la corporaci en matria de
competncia plenria.
Alterar la qualificaci jurdica dels bns de domini pblic.
Aprovar els projectes dobres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractaci o
concessi.
Ladquisici de bns i drets quan el seu valor superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost.
Les altres que han de correspondre al Ple, pel fet que llur aprovaci exigeix una majoria qualificada.
Les altres que expressament li atribueixin les lleis.
Correspon igualment ai Ple la votaci sobre la moci de censura a lalcalde, la qual es regeix pel
que disposa la legislaci electoral general.

El Ple pot delegar lexercici dalguna de les seves atribucions a lalcalde i a la Junta de Govern Local.
La Junta de Govern Local
La Junta de Govern Local s integrada per lalcalde i un nombre de regidors no superior al ter del nombre
legal daquests, nomenats i separats lliurement per lalcalde, el qual nha de donar compte al Ple.
Correspon a la Junta de Govern Local:
a) Lassistncia a lalcalde en lexercici de les seves atribucions.
b) Les atribucions que lalcalde o un altre rgan municipal Ii deleguin i les que li atribueixen les lleis.
Comissi especial de comptes
De conformitat a lart. 58 de la LMRLC, correspon a la comissi especial de comptes lexamen, lestudi i
linforme dels comptes anuals de la corporaci. Aquests queden integrats pel compte general del
pressupost, el compte dadministraci del patrimoni, el compte de valors independents i auxiliars de
pressupost i els comptes dentitats o organismes municipals de gesti.
Per a lexercici adequat de les seves funcions, la comissi pot requerir per mitj de lalcalde, la
documentaci complementria que consideri necessria i la presncia dels membres i els funcionaris de la
corporaci especialment relacionats amb els comptes que sanalitzin.
La comissi s integrada per membres de tots els grups poltics integrants de la corporaci. El nombre de
membres s proporcional a la seva representativitat en lajuntament o igual per a cada grup. En aquest ltim
cas saplica el sistema de vot ponderat.
Comissions d'estudi, d'informe o de consulta
Corresponen a aquestes comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la
decisi de ple o de la comissi de govern quan actu per delegaci d'aquest. Tamb poden intervenir en
relaci amb els assumptes que s'han de sotmetre a la Junta de Govern Local quan aquest rgan els demani
dictamen.
Aquestes comissions es constitueixen en tots els municipis de ms de cinc mil habitants. Als altres municipis
poden haver-hi aquestes comissions, sempre que les hagi previst el reglament orgnic o ho acordi el ple de

Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya

El municipi

l'ajuntament. Sintegren pels membres que designin els diferents grups poltics que formen part de la
corporaci.
rgans de participaci ciutadana
a) rgans territorials de gesti desconcentrada: Per tal de facilitar la participaci ciutadana en la
gesti dels assumptes municipals, el ple pot acordar la creaci daquests rgans els quals estan
integrats pels regidors, representants de vens i de les associacions ciutadanes.
b) rgans de participaci sectorial: Aix mateix, per acord del ple, es poden crear rgans de
participaci sectorial en relaci amb els mbits d'actuaci pblica municipal que per llur naturalesa
ho permetin, amb la finalitat d'integrar la participaci dels ciutadans i de llurs associacions en els
assumptes municipals. Presideixen aquests rgans els regidors en qui l'alcalde o alcaldessa
delegui.
Corresponen als rgans de participaci, en relaci amb el territori o el sector material corresponent, les
funcions segents:
a) Formular propostes per a resoldre els problemes administratius que els afecten.
b) Emetre informes a iniciativa prpia o de l'ajuntament, sobre matries de competncia municipal.
c) Emetre i formular propostes i suggeriments en relaci amb el funcionament dels serveis i els
organismes pblics municipals.
d) Les altres de naturalesa anloga que determini l'acord de creaci.
Els grups de poblaci que dins un municipi constitueixen nuclis separats es poden constituir com a rgans
territorials de participaci. La constituci s obligatria quan la majoria dels vens interessats ho demani.

3. Competncies municipals
Lajuntament s lrgan de govern existent en el municipi i com a ens local menor de carcter territorial pot
dur a terme la gesti dels seus interessos i la promoci de totes les iniciatives que consideri adequades dins
lmbit de les seves competncies legals, sempre que contribueixin a la satisfacci de les necessitats i
aspiracions de la comunitat de vens.
Els ens locals tenen competncies en molts mbits: la participaci ciutadana, l'autorganitzaci, la identitat i
la representaci locals, el medi ambient i la gesti territorial, la cohesi social, les infrastructures de
mobilitat, les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, els abastaments energtics i la gesti de
recursos econmics. Aquestes es concreten en la legislaci o normativa sectorial que aprovi lEstat o
Catalunya.
Les competncies municipals es regulen als articles 66 i segents de la LMRLC i a la LRBRL, on es
classifiquen entre competncies prpies, delegades i complementries.
3.1 Competncies prpies
Les competncies prpies dels municipis es concreten per les lleis de lEstat i del Parlament de Catalunya
reguladores de cada sector de lacci pblica, les quals els han de definir i assignar les potestats que hi
exerciran. En general, alguns daquests sectors sn:
La seguretat en llocs pblics.
L'ordenaci del trnsit de vehicles i de persones en les vies urbanes.
La protecci civil, la prevenci i l'extinci d'incendis.
L'ordenaci, la gesti, l'execuci i la disciplina urbanstiques; la promoci i la gesti d'habitatges; els
parcs i els jardins, la pavimentaci de vies pbliques urbanes i la conservaci de camins i vies
rurals.
Protecci del patrimoni historico-artstic.
Protecci del medi ambient.
Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors.
La protecci de la salubritat pblica.
Els cementiris i els serveis funeraris.
La prestaci dels serveis socials i la promoci i la reinserci socials.

Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya

El municipi

El subministrament d'aigua i l'enllumenat pblic, els serveis de neteja viria, de recollida i tractament
de residus, les clavegueres i el tractament d'aiges residuals.
El transport pblic de viatgers.
Les activitats i les installacions culturals i esportives, l'ocupaci del lleure, el turisme.
Serveis que han de prestar obligatriament
La LMRLC estableix una srie de serveis que obligatriament han de ser prestats pel municipi, per s mateix
o associats a daltres. Ara b, els ajuntaments podran sollicitar de la Generalitat de Catalunta la dispensa
de lobligaci de prestar els serveis mnims quan per les seves caracterstiques peculiars resulti impossible o
molt difcil lestabliment i la prestaci daquests serveis. En aquest cas, correspon a la comarca de prestar
els serveis municipals obligatoris.
Aquests serveis mnims sn els segents:
a) En tots els municipis: enllumenat pblic, cementiri, recollida de residus, neteja viria, abastament
domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accs als nuclis de poblaci, pavimentaci i conservaci de
les vies pbliques i control d'aliments i begudes.
b) En els municipis amb una poblaci superior als cinc mil habitants: parc pblic, biblioteca pblica,
mercat i tractament de residus.
c) Als municipis amb una poblaci superior als vint mil habitants: protecci civil, prestaci de serveis
socials, prevenci i extinci d'incendis i installacions esportives d's pblic. En matria de protecci
civil, han d'elaborar els plans bsics d'emergncia municipal i els plans d'actuaci i plans especfics,
en el cas que estiguin afectats per riscos especials o especfics. En matria de serveis socials, el
finanament ha d'incloure els serveis socials de la poblaci establerts legalment com a obligatoris.
d) Als municipis amb una poblaci superior als trenta mil habitants: el servei de lectura pblica de
manera descentralitzada, d'acord amb el mapa de lectura pblica.
e) Als municipis amb una poblaci superior als cinquanta mil habitants: transport collectiu urb de
viatgers i protecci del medi, servei de transport adaptat que cobreixi les necessitats de
desplaament de persones amb mobilitat reduda. Tamb han de prestar aquest servei tots els
municipis que siguin capital de comarca.
3.2 Competncies delegades
LAdministraci de lEstat, les Comunitats Autnomes i altres entitats locals podran delegar en els municipis
lexercici de competncies en matries que afectin als seus propis interessos, sempre que amb aix es
millori leficcia de la gesti pblica i saconsegueixi una major participaci ciutadana.
Concretament, la LMRLC disposa que el municipi pot exercir competncies delegades per l'Administraci de
la Generalitat en els termes establerts per les lleis i estableix que determinats municipis (els municipis de
ms de cinquanta mil habitants, els turstics que sumin aquesta mitjana i els altres municipis amb una
poblaci inferior) poden exercir per delegaci del Govern les competncies sancionadores i les establertes
pels apartats 2 i 3 de l'article 5 de la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats
recreatives i els establiments pblics.
Aix mateix, el Govern pot delegar les competncies sancionadores establertes per la Llei 10/1999, sobre la
tinena de gossos considerats potencialment perillosos, als ajuntaments que ho sollicitin.
3.3 Competncies complementries
Els municipis poden realitzar activitats complementries de les prpies daltres administracions pbliques i,
en particular, les relatives a leducaci, la cultura, la promoci de la dona, lhabitatge, la sanitat i la protecci
del medi ambient, l'ocupaci i la lluita contra l'atur, els arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris
de msica i els centres de belles arts, el foment de les estructures agrries i la prestaci de serveis d'inters
pblic agrari.
Finalment, destacar que per a la realitzaci d'aquestes activitats, els municipis poden exercir les potestats
d'execuci que no estiguin atribudes per la legislaci a altres administracions pbliques, inclosa, si s'escau,
la de dictar reglaments interns d'organitzaci dels serveis corresponents.

Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya

El municipi

Idees fora
1. El municipi s lentitat local bsica de lorganitzaci territorial de lEstat. Els ajuntaments sn definits
com a rgans de govern local pel als municipis, que sn entitats territorials de dret pblic.
2. Els elements essencials del municipi sn el territori, la poblaci i lorganitzaci.
3. El terme municipal s el territori en qu lajuntament exerceix les seves competncies. La capital del
municipi s el nucli de poblaci on t la seu lajuntament.
4. La poblaci dels municipis est integrada pels vens, cosa que els atorga un conjunt de drets i
facultats, alhora que els imposa un conjunt dobligacions. El padr municipal s on shan dinscriure
tots els vens.
5. El govern i ladministraci municipal correspon a lajuntament integrat per lalcalde i els regidors,
excepte en els municipis de consell obert, on correspon a lalcalde i a un consell general format per
tot els electors.
6. Lalcalde s el president de la corporaci. Lelecci de lalcalde t lloc en la mateixa sessi
constitutiva de lajuntament i es regula a la Llei orgnica 5/1985, de 19 de juny, de rgim electoral
general (LOREG).
7. Correspon a lalcalde el nomenament dels tinents dalcalde, dels membres de la Junta de Govern
Local i dels regidors delegats . En tots aquests rgans pot delegar les funcions que t atribudes. La
funci del tinent dalcalde s substituir lalcalde en els casos de vacant, absncia o malaltia.
8. La Junta de Govern Local s integrada per lalcalde i un nombre de regidors no superior al ter del
nombre legal daquests, nomenats i separats lliurement per lalcalde, el qual nha de donar compte
al Ple. En els municipis de gran poblaci, fins a un ter com a mxim dels seus membres, excls
lalcalde, poden ser persones que no tinguin la condici de regidors.
9. Correspon a la comissi especial de comptes lexamen, lestudi i linforme dels comptes anuals de la
corporaci.
10. Correspon a les comissions destudi, dinforme o de consulta l'estudi i el dictamen previs dels
assumptes que s'han de sotmetre a la decisi de ple o de la Junta de Govern Local quan actu per
delegaci d'aquest.
11. Les competncies municipals es classifiquen entre competncies prpies, delegades i
complementries.
12. Les competncies prpies dels municipis es concreten per les lleis de lEstat i del Parlament de
Catalunya reguladores de cada sector de lacci pblica, les quals els han de definir i assignar les
potestats que hi exerciran. Alguns daquests sectors sn la seguretat en llocs pblics, l'ordenaci del
trnsit de vehicles i de persones en les vies urbanes, i la protecci civil, la prevenci i l'extinci
d'incendis.
13. Els ajuntaments podran sollicitar de la respectiva comunitat autnoma la dispensa de lobligaci de
prestar els serveis mnims quan per les seves caracterstiques peculiars resulti impossible o molt
difcil lestabliment i la prestaci daquests serveis.
14. LAdministraci de lEstat, la Generalitat de Catalunya i altres entitats locals podran delegar en els
municipis lexercici de competncies en matries que afectin als seus propis interessos, sempre que
amb aix es millori leficcia de la gesti pblica i saconsegueixi una major participaci ciutadana.

Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya

El municipi

Glossari
Accions judicials
Administraci municipal
Ajuntament
Alcalde
Autonomia
Bns de domini pblic
Capacitat jurdica plena
Junta de Govern Local
Competncies
Comptes anuals
Conjunt histric
Entitat territorial
Fusi
Govern local

Llicncies
Moci de censura
Municipis de rgim especial
Nomenar i sancionar
rgan collegiat
rgans municipals complementaris
Participaci ciutadana
Ple de lAjuntament
Qesti de confiana
Regidor
Reglament orgnic
Segregaci
Venat
Vot ponderat

Guia destudi per laccs a les policies locals de Catalunya El mn local a Catalunya