Genetica Humana

Patrcia Baldrich 2007 - 2008
GENTICA
HUMANA
Patrcia Baldrich
2007 - 2008
1
2
TEMA 1. ELS CROMOSOMES HUMANS: TCNIQUES DANLISI. IDENTIFICACI I
NOMENCLATURA CROMOSMICA. ESTRUCTURA I PATRONS DE BANDES EN EL
GENOMA HUM. GAMETOGNESI I FERTILITZACI.
INTRODUCCI
La gentica humana s una cincia moderna que t poc ms de 100 anys. Es distribueix en diferents
camps destudi:
gentica de transmissi (mendeliana)

citogentica
gentica molecular
gentica poblacional
Histricament trobem:
1859- Darwin
1866-Mendel
A l'any 1900 es va descobrir el primer marcador gentic. A principis del segle XX es va anar
avanant poc a poc.
1953- Watson i Crick
Al 1956, es van fer els experiments de Tijo & Levan amb una nova tcnica que consistia en
inflar el nucli abans de l'observaci, va permetre establir el nombre exacte de cromosomes
de les cllules. Aix permet detectar anomalies que provoquen determinades enfermetats.
2n= 46
1968-1970 tcniques de bandeig cromosmic. Patrons de bandes especfic. Consisteix en
una tinci de cada cromosoma. Aix permet la seva identificaci.
1980- el primer genoma seqenciat
A partir dels anys 80, el descobriment de les tcniques de biologia molecular van suposar un
fort impuls.
1980- mtodes de citogentica molecular. Fish i hibridaci in situ
1991- inicia projecte genoma hum
2002- es publica el genoma hum. Controversia entre raons tiques i pragmtiques.
El projecte del genoma hum suposa una font important per:

comprendre l'evoluci del genoma i els gens humans
comprendre l'estructura i funci cromosmica
3
estudis comparatius amb altres genomes (de mamfers)
busca de gens
identificar variants d'inters evolutiu i epidemiolgic
En animals superiors la complexitat no s el nmero de gens sin la transcripci de diversos

productes gnics per part de cada gen.
Genoma nuclear
Ncle 3200Mbp (haploide)

o 2 copias /clula diploide
46 molculas (cromosomas
por clula diploide)
mtDNA
Contenido GC (% vs AT):
16569 bp 41% [36 51%]
2-10 copias/mitocondria
100-1000 mitocondrias/clula
molcula circular
El genoma hum t:
28000 gens.
41% C_G
59% A_T
El genoma nuclear t:
3200 Mbp
2 cpies / cllula (haploide)
lineal
46 cromosomes
El mtDNA t:
16569 bp
entre 2 i 10 cpies per mitocondri
4
hi ha entre 100 i 1000 mitocondris per cllula
s una molcula circular
sense recombinaci circular
Citognetica
Es tracta de l'estudi morfolgic dels cromosomes a nivell microscpic. Implica un aspecte

visual. s l'estudi de:
nombre
estructura
funcions
mtodes d'anlisi cromosmic
Les anomalies cromosmiques sn una causa important de mortalitat i morbilitat. La

morbilitat es descriu com la baixada de leficcia biolgica de una persona a causa de una malaltia.
Les anomalies cromosmiques sn presents en 1/150 nens nascuts vius i provoquen el 50% dels
avorts durant el primer trimestre, a ms de molts defectes de naixement i diferents tipus de cncer.
Aix, la citogentica t diverses aplicacions mdiques que permeten el diagnstic i mapatge
daquestes malalties. Lanlisi prenatal implica la realitzaci dun cariotip.
Recentment hi ha hagut molts progressos. Avui en dia es pot saber si una anomalia prov del
pare o de la mare.
ELS CROMOSOMES
Prov de les paraules croma = color i soma = cos
Els cromosomes sn estructures filamentoses que es troben en el nucli, en les que es troba el
material gentic nuclear. Sn especialment visibles en la fase de divisi cellular. Conserven la seva
integritat al llarg del cicle cellular. Sn el vehicle que asseguren la reproducci sexual i el
manteniment de les espcies. La dotaci cromosmica depn de lespcie i del tipus de cllula (els
eritrcits sn nuliploides i certes cllules del fetge triploides.
Estructura
Els cromosomes tenen diferents parts:
* centrmer: necessri per el moviment en la divisi cellular.
* telmer: Sn els extrems amb repeticions en tndem (TTAGGG) que es fan per la
telomerasa i sescorcen durant la vida.
5
* origen de replicaci: hi ha diversos en cada cromosoma i sutilitzen en la interfase.
El centrmer s el responsable del moviment del cromosoma en la divisi cellular. Divideix

al cromosoma en 2 braos, un de llarg (q) i un de curt (p). Tenen la cromatina est molt condensada
i mant unides les cromtides germanes. Suneix al cinetocor.
Als llevats el centrmer es un element amb repeticions. Als mamfers est format per seqncies
repetitives unides a tubulines. Les protenes tubulines de mamfers evolucionen rpidament i en
canvi en els llevats estan molt conservades. Aquesta alta tassa de mutabilitat podria estar
relacionada amb lespeciaci.
Els telmers sn els extrems dels cromosomes. Segellen els cromosomes i mantenen la seva
integritat. Estan formats per repeticions en tndem (tndem repeats) de la seqncia (TTAGGG)n.
Estan mantinguts per l'enzim telomerasa. Asseguren la replicaci complerta. La reducci en la
telomerasa i la disminuci de repeticions en tndem, sn importants en l'envelliment i la mort
cellular. Els telmers tenen importncia en la posici dels cromosomes al nucli, que sembla ser
que no s aleatria. Sn les parts del cromosoma que tendeixen a unir-se amb la membrana nuclear.
L'origen de replicaci s el punt on s'inicia la replicaci durant la interfase. Normalment n'hi

ha ms d'un a cada cromosoma. Es coneixen molt b els de llevat i no tant els de mamfer.
Morfologia
Hi ha 3 tipus de morfologia segons la posici del centrmer:
- metacntrica (centrmer en posici
central)
- submetacntrica (centrmer en
posici intermedia)
- acrocntrica (centrmer en posici
subterminal). Aquests cromosomes
sn el 13, el 14, el 15, el 21 i el 22.
Tenen un bra molt petit format per
satllits (masses de cromatina) q
contenen copies mltiples de rRNA
(18S i 28S). Aquests braos formen
el nucleol.
En els humans no hi ha cromosomes Centromrics (amb el centrmer en un extrem). En ratolins i
daltres organismes si que nhi ha.
Es classifiquen segons la seva longitud, de 250.106pb (cr. 1) a 50.106pb (cr. 21), per la presncia o
absncia de satellits i per la posici del centrmer amb lndex centromric:
p/q * 100
6
Hi ha doncs 7 grups de cromosomes
Grupo Cromosomas Descripcin
A 1-3 Los ms largos

1 y 3 metacntricos (2: submetacntrico)
1q proximal: regin heterocromtica
B 4,5 Submetacntricos grandes con dos brazos muy diferentes
C 6-12,X Medianos, submetacntricos
9q proximal: constriccin secundaria
D 13-15 Tamao medio; acrocntricos, con satlites
E 16-18 Cortos; el 16 metacntrico, el 17 y 18 submetacntricos
16q proximal: constriccin secunraria (10%)
F 19,20 Pequeos, metacntricos
G 21,22,Y Pequeos, acrocntricos (satlites en 21 y 22 pero no en Y)
Nombre
En els humans tenim:

- 22 parells d'autosomes indistingibles. Noms varien les regions.
- 1 parell de cromosomes sexuals ( un X i un Y)
Cada dotaci procedent dun progenitor.
Els plathirrins o monos del nuevo mundo tenen 46 cromosomes mentres que els gorilles i pongo
en tenen 48 y sn ms propers a nosaltres. El cromosoma 2 hum, s resultat de la fusi de 2
cromosomes dels gorilles i els ximpanzs (en tenen 48).
Els cromosomes 1,9, 16, Y tenen heterocromatina constitutiva a la part proximal del bra llarg.
Estructura submicroscpica:
La cromatina s DNA ms protenes histones(H1, H2A,

H2B, H3, H4 i protenes cides, prolamines).
El grau d'empaquetament de la cromatina s de 50000x si
passem del DNA als cromosomes.
* El DNA d'una cllula fa uns 2 m de llarg. 2nm
* Aquest DNA s'enrotlla en nucleosomes. 11nm
* Aquests s'enrotllen formant el solenoide
helicoidal. 30 nm
* Aquests s'uneixen a topoisomerases (per zones
riques en A-T) i formen les nanses de cromatina.
7
300 nm les nanses petites per impediment dentrada denzims corresponen a zones que no es
repliquen. Si una fibra de DNA t regions riques en AT formar nanses petites.
* Aquestes es condensen per formar els cromosomes metafsics. 1400 nm Hi ha regions
duni a lesquelet proteic.
Els cromosomes en el cicle cellular
C s el contingut de DNA i s de 3,5 x10-12 grams

Estan formats per cromatina, una associaci de DNA i protenes (histones, protenes cides i
protamines). Lempaquetament es dna de forma gradual, el DNA forma nanses ja que les protenes
de condensaci suneixen a tota una srie de regions riques en A i T, tamb anomenades regions
SAR. Si aquestes regions es troben juntes les unes de les altres, les nanses que es formaran seran
petites, si les regions SAR estan separades, les nanses seran grans.
TCNIQUES D'ANALISI CROMOSMIC
Existeixen difenrent tcniques per poder diferenciar i separar els cromosomes
Les tcniques d'identificaci consisteixen en una diferenciaci visual de cromosomes individuals

per bandes, isocores i colors pels trets morfolgics.
Hi ha essencialment dos tipus:
* tcniques de bandeig ( Casperson et al 1969)
* tcniques moleculars (hibridaci in situ)
Es van establir grcies a tres aspectes metodolgics bsica

1- Utilitzaci de inhibidors del cicle celular en la mitosi com la colchicina, que no deixa que es
formi el fus acromtic, i el colcemid.
2- Utilitzaci de un tractament hipotnic que permet inflar el nucli i doncs que els cromosomes
quedin ben separats quan rebenta la cllula.
3- Utilitzaci de colorants dabsorci diferencial.
8
Bandeo cromosmico
Les tcniques de bandeig sn:
bandeig G
bandeig Q
bandeig R (invers al bandeig
G)
bandeig T (per visualitzar els
telmers)
bandeig C (per visualitzar
l'heterocromatina
constitutiva) els centrmers
altres
El bandeig G i el R sn les tcniques de bandeig clssiques ms importants.
G-banding
s el mtode ms utilitzat
Les caracterstiques d'aquesta tcnica sn:
- un tractament cromosmic amb tripsina (que produeix una desnaturalitzaci proteca que ens
permet eliminar l'excs de protena)
- una tinci Giemsa que ens dona bandes fosques (G) i bandes clares (G-negatives).
La resoluci s de unes 400 bandes per genoma haploide. Cada banda ocupa entre 5 i 10 Mbp.
Tamb es pot aconseguir una millor resoluci en cromosomes prometafsics, fa aparixer unes 800-
1000 bandes. Per aix cal sincronitzar totes les cllules afegint methotrexat, un inibidor de lcid
flic que atura totes les cllules en prometafase. Passada una estona es torna a afegir cid flic i
doncs es reanuda la divisi.
Cada cromosoma t un patr de bandes especfic:
- les bandes fosques sn pobres en gens sn G+
- les bandes clares sn riques en gens sn G-
Els cromosomes 13, 18 i 21 sn els ms foscs, pel que sn els ms pobres en gens.
Procs:
1. es fan preparacions metafsiques de diferents cllules
2. es fa un recompte de cromosomes en 10-15 metafases
9
3. si hi ha sospita de mosaicisme, es fan 30 recomptes
4. desprs es fa un anlisi detallat de 3-5 metafases
5. s'obtenen fotografies i es fa un tallar i enganxar per que estiguin per parelles i tamany.
Actualment es fan servir programes informtics
Aquesta tcnica ens porta a obtenir el cariotip

Cariotip: imatge de tots els cromosomes, constituci cromosmica duna clula determinada.
Cariograma: imatge visual del cariotip, ordenada de tots els cromosomes per tamany.
Idiograma: dibuix de tots els cromosomes ordenats estilitzats. Representaci esquemtica del patr
de bandes.
Q-banding
Es fa amb colorants fluorescents que tenen una especial afinitat pel DNA ric en AT
(quinatrina, DAPI, Hoechst). La visualitzaci ha de fer-se amb un microscopi de fluorescncia per
tenen un aspecte semblant a les bandes G.
Aquesta tcnica s'utilitza especialment per detectar anomalies del cromosoma Y i per detectar
mosaicisme.
R-banding
Primer es fa una desnaturalitzaci salina per calor i desprs es tenyeix amb Giemsa (o
cromomiacina A3, olivomicina o mitramicina).
El patr de bandes s invers al de les bandes G, s a dir, les fosques es corresponen a G+. S'utilitza
per detectar anomalies del cromosoma X.
T-banding
Es fa un tractament sever amb calor per desnaturalitzar i desprs safegeix Giemsa o una
combinacin de colorants y fluorocroms per la tinci. s idoni per visualitzar les subsries de
bandes R que es situen concentrades en els telmers.
C-banding
Es fa la desnaturalitzaci amb hidrxid de bari seguit de Giemsa.

s especial per visualitzar anomalies a les zones d'heterocromatina constitutiva (centrmers i
regions pericntriques( 1q, 9q, 16q i Yq) tenen una taca dheteocromatina al bra llarg.
10
Tinci nor
s til per resaltar els peduncles i els satllits dels cromosomes acrocntrics. Es tracta d'una
tinci de plata. Es fa pels cromosomes 13, 14, 15, 21 i 22. Un exemple es dna en el sndrome de la
X frgil, es tracta de fer un cultiu amb deprivaci de Timidina ms Giemsa. s un de les primeres
causes de retrs mental mascul.
Taula resum:
TINCI PROCS UTILITAT
Giemsa, Bandes G
Tripsina per
G-BANDING fosques amb molts Patr de bandes
desnaturalitzar
gens
Colorants fluorescents
amb afinitat per AT Anomalies en Y i
Q-BANDING
(quinatrina, DAP i mosaicisme
Hoechst)
Giemsa o
cromomiacina A3 o Desnaturalitzaci Anomalies en X amb patr de
R-BANDING
olivomicina o salina per calor bandes invers
mitramicina
Giemsa o combinaci
Tactament sever Subbandes de les bandes R
T-BANDING de colorants i
amb calor dels telmers
fluorocroms
Desnaturalitzaci Anomalies en zones de
C-BANDING Giemsa amb hidrxid de heterocromatina constitutiva
bari (1q, 9q, 16q, Yq)
Veure els peduncles i els
TINCIO NOR Tinci de plata satllits dels cromosomes 13,
14, 15, 21 i 22.
Nomenclatura ISCN:
La nomenclatura cromosmica est regulada pel ISCN

(International System for Human Cytogenetic Nomenclature) desde
1991.
Els braos s'anomenen:
-p (el curt)
- q (el llarg).
Cada bra est dividit en diferents regions: p1, p2, p3... (a partir del
centrmer).
Les regions es divideixen en bandes: p11 (un, un), p12 (un, dos) (no
onze, ni dotze)
Les bandes es poden dividir en subbandes: p11.1
11
Les subbandes es poden dividir en subsubbandes: 5p11.13, q12.13
El centrmer s'anomena cen
El telmer s'anomena ter.
La coma serveix per separar el nombre de cromosomes, els cromosomes sexuals i les anomalies.
Per exemple: 46, XX, del (5p)
El punt i coma serveix per separar els cromosomes entre els que han tingut lloc anomalies.
Per exemple: 46, XX, t (2;4)regi (q21;q21)translocaci.

El del implica una delecci i el t una translocaci.
Significat de les bandes cromosmiques
Una afinitat diferencial pel colorant
Bandes G Bandes R
Afinitat Regions riques en AT (55-60%) Afinitat Regions riques en GC (50-60%)
Giemsa i quinacrina cromomicina
Major densitat de regions SAR (nanses petites) Hi ha una menor densitat de regions SAR(regi
duni a lesquelet proteic
Alt % de cromatina condensada Baix % de cromatina condensada
Zones de condensaci temprana Zones de condensaci tardana
Replicaci tardana en S, els enzims tenen ms Replicaci temprana

dificultat
Insensible a les DNAses (relatiu) Ms sensible a les DNAses
Zones pobres en gens funcionals (relatiu) Zones riques en gens funcionals
Zones riques en LINEs, seqncies molt grans Zones riques en SINEs (Alu), seqncies ms
que es repeteixen petites 300 pb, alu
12
Cariotip metafsic hum
Per fer els cariotips fem servir:

- fibroblasts 1000 dies
- medulla ssia resulta cara
- components de la sang ( linfcits)
Existeix polimorfisme amb els satllits.
Citogentica molecular
Sn tcniques danlisi cromosmic amb una resoluci altssima. Es basen en sistemes de
hibridaci in situ amb sondes marcades de forma directa, amb un colorant fluorescent, un
fluorocrom (incorporant el nucletidt marcat com la uridina que s el fluorfor ms utilitzat) o de
forma indirecta, incorporant un nucletid amb una molcula reporter que es detectada per un Ab
Els primers marcatges es basen en :

- aprofitar la complementaneitat de bases
- colorant determina hibridaci
13
FISH (fluorescence in situ hybridization)
Metodologia bsica:
1.- preparaci del material
cromosmic (extensi, purificaci
i desnaturalitzaci)
2.- preparaci de la sonda
marcada, d'unes 40 Kb com a
mnim per que la senyal sigui clara
i preferiblement de cadena senzilla
3.- hibridaci de manera que la
sonda ha de ser bloquejada
prviament amb DNA repetitiu
hum, per tal que s'uneixi a zones
ms especfiques
4.- observaci al microscopi de
fluorescncia
Els avantantges sn un augment en la velocitat de lobtenci dels resultats i un augment en

el poder de resoluci. Es pot doncs obtenir una resoluci de unes 5 Mpb en la metafase, 50kb a 3Mb
en cromosomes interfsics, fibres FISH de 5-500 kb i tamb microarrays permetent veure un simple
nucletid. Shan fet doncs molts progressos en citogentica, diagnstic clnic i investigaci en
cncer.
Si agafem com a sonda ADN repetitiu veiem que es tenyeixen tots els cromosomes perque
tots tenen la mateixa seqncia als telmers. Si la sonda s especfica a un cromosoma, doncs,
noms es tenyeix un. Les sondes poden ser molt variades i ara que coneixem el genoma hum
sencer es poden fer de cualsevol seqncia i llargada. Si es fa una sonda per cada cromosoma, es
pot fer un cariotip amb un cromosoma de cada color.
Fluorocroms:
AMCA blau 399 nm
Fluorescena verd 494 nm
CY3 vermell 552 nm
Rodamina vermell 555 nm
Texas red vermell 590 nm
14
Chromosome painting o pintado cromosmico
s la tcnica ms especialitzada. S'agafa una collecci de sondes de cada cromosoma i es marquen.
Busquem doncs un seqncia de sondes que cobreixin tot el cromosoma i les marquem totes del
mateix color.
Haurem devitar les seqncies repetides.
Les sondes surten duna llibreria genmica o de ratol hibridat.
Tinci en mltiples colors:

Tenyim de colors els diferents 24 cromosomes del nostre cariotip (diferenciem X i Y).
El problema s que els fluorfors
sn noms 5 o 6, haurem dusar
combinacions diferents y en
diferents proporcions.
Una cmara transforma els pxels
del electrofluormetre en colors
visibles. Tamb es pot fer amb un
interfermetre.
Llavors es fa una visualitzaci:

- multiple FISH (M-FISH)
- spectral karyotyping (cariotip
espectral)
Aquesta tcnica t diferents

aplicacions:
- gentica mdica (diagnstic i en
gentica del cncer)
- indentificaci submicrosmica
- evoluci
15
TEMA 2: ANOMALIES CROMOSMIQUES. TIPUS D'ANOMALIES: NUMRIQUES I
ESTRUCTURALS. NOMENCLATURA. EPIDEMIOLOGIA. ALGUNS CASOS
D'INTERS CLNIC I GENTIC.
INTRODUCCI
Es tracta d'una alteraci visible en el cromosoma. Sn degudes a mecanismes cromosmics

especfics, tals com la reparaci dels trencaments, la recombinaci, la segregaci...
Sn mutacions genmiques a gran escala (visibles al microscopi ptic, de manera que han de ser
majors de 4Mb, o visibles per FISH) deguts a mecanismes cromosmics especfics. Reparaci de
ruptures, recombinaci, segregaci, que poden implicar:
- prdua o guany de material cromosmic

- reorganitzacions cromosmiques a gran escala
TIPUS DANOMALIES CROMOSMIQUES
Hi ha diferents tipus de anomalies cromosmiques:

- numriques
- estructurals
- diploidies uniparentals (tota la dotaci cromosmica ve d'un sol progenitor)
- disomies uniparentals (un parell concret de cromosomes prov d'un sol progenitor)
disomies
isodisomies
Segons les cllules afectades poden ser:

- constitucionals
- somtiques (Adquirides)
- mixoploidia implica que la persona t linies cllulars barrejades:
- en mosaic
- en quimera (2 o ms linies cllulars que provenen de individus diferents)
Anomalies cromosmiques numriques
Es tracta de canvis en el nmero de cromosomes.
16
Ploidia: joc complert de cromosomes
Heteroploide: s un individu amb la dotaci diferent, nmero de cromosomes anormal.

Euploide: s un individu amb un nombre mltiple sencer de la dotaci correcte haploide.
Aneuploide: s un individu al qual li falta o li sobra algun cromosoma, per noms un. Alterat
noms un dels cromosomes, no la dotaci complerta. Per mala segregaci a la divisi cellular o per
un retrs a lanafase-lag, error a la incorporaci dun cromosoma al nucli fill a la divisi cellular
Poliplodia
Sn anomalies cromosmiques que representen la prdua o b l'obtenci de cpies extres de tots els
cromosomes. Poden ser:
- triplodies: tres jocs complerts de cromosomes

- tetraplodies: quatre jocs complerts de cromosomes
Les poliplodies sn rares en humans, per entre

elles les triplodies sn les ms comuns,
representen entre l'1 i el 3% de tots els
embarassos reconeguts.
En una triploidia, l'individu t 69 cromosomes (69, XXX, XXY o XYY).

Es tracta d'una anomalia letal. s una de les causes ms freqents d'avortaments espontanis.
Es deuen a una disprmia (mala segregaci de cromosomes), que s ms freqent en els
espermatozoides. Dos espermatozous fecunden un vul o un gamet diploide fecundat per un
haploide.
Les tetraploidies sn molt rares. La seva causa s un error en la primera divisi del zigot,
endomitosi en la primera divisi postzigtica, i sn letals (92, XXXX o XXYY). Algun individu pot
ser mosaic en determinades linies cellulars.
Aneuploidia
Es tracta del guany o la prdua d'un cromosoma extra concret. N'hi ha de diferents tipus:
* trisomia (3 cpies dun cromosoma)
Els cromosomes 1 i 19 mai presenten trisomia, el cromosoma 16 s el que presenta major
freqncia de trisomia i els cromosomes 13, 18 i 21 sn les niques trisomies autosmiques
compatibles amb la vida que en el 85, 90 i 95% respectivament dorigen matern.
17
* monosomia (1 cpia d un cromosoma)
* nulisomia (cap cpia dun cromosoma)
Els mecanismes que produeixen una aneuploidia sn:

- una no-disjunci en la meiosi I, en la meiosi II o en la mitosi prezigtica. Mala segregaci a la
divisi cellular
- un retrs en lanafase lag (el cromosoma va endarrerit en la migraci al pol)

Hi ha casos rars on la persona t cpies extres de ms d'un cromosoma.
Mixoploidia o mosaics
s quan hi ha 2 o ms linies cellulars amb una constituci cromosmica diferenten nmero en un
mateix individu. Aquests individus poden ser:
1.- Mosaic (linies del mateix zigot)
Hi ha casos de
mosaic poliploide
(sn molt rars),
que tenen el seu
origen ms
probable en la
fusi del corpuscle polar amb un nucli derivat de la divisi del zigot diploide normal. Cllules 2n i
cllules 3n
Tamb hi ha casos de mosaic aneuploides (que sn ms comuns), i que s'originen per una no-
disjunci o per un anaphase-lag en una mitosi temprana de l'embri. Tenim per exemple els mosaics
pel Sindrome de Down, Cllules 2n i cllules amb trisoma, Down amb cert grau datenuaci
2.- Quimera (linies de zigots diferents) succeeix en humans en cas dembars gemelar.
Un individu t xx i en
algunes cllules xy
En cllules
hematopoytiques
grup sanguinis
diferents.
En animals, les
vaques machorres,
sn com un toto.
18
Anomalies cromosmiques estructurals
Es deuen a reordenaments cromosmics (ruptures o clastogens i reconstitucions anormals). Sn

errors en el sistema de reparaci del trencament i la recombinaci.
Caracterstiques
Els individus poden ser constitucionals (totes les cllules, fallo a la meiosi I o a la II o a les
primeres divisions del zigot) o mosaics(ocurreix a les cllules somtiques).
Els efectes fenotpics depenen de que l'anomalia sigui equilibrada o no equilibrada i de que sigui
estable o inestable.
En la meiosi, els gamets sn normals, equilibrats o anormals.
Estan associades amb el risc d'avort, amb la letalitat (ja que moltes no sn viables)...
Equilibrada: si no suposa ni prdua ni guany net de material gentic. Normalment sn compatibles

amb la vida, a no ser, que la ruptura dels cromosomes hagi afectat un gen essencial i sempre i quan
no estigui implicat el X. En aquest ltim cas, efectes molt greus.
No equilibrada: suposa prdua o guany net de material gentic.
Estable: no sn susceptibles de transmissi a la descendncia
Inestable: susceptible a transmetre-ho a la descendncia.
A la divisi cellular, aquesta t un sistema que controla la integritat del genoma que es vol dividir.
Si lanomalia s molt greu, es para el cicle i sindueix apoptosi. En canvi si es lleu, es pasa a la
generaci segent.
Els individus que presenten anomalies cromosmiques, formen gamets anormals. Tenen un risc
molt alt de formar gamets anormals. Disminueix la fitness del portador.
19
Hi ha diferents tipus d'anomalies estructurals:
Nombre de ruptures 1 cromosoma implicat 2 cromosomes implicats
1 Delecci terminal Translocaci recproca
Delecci intersticial Translocaci robertsoniana, si
2 Inversi la recproca es dona en dos

acrocntrics
Cromosoma anular
Inversi amb delecci Translocaci insercial
3 Inserci intracromosmica
Altres Isocromosomes -
Deleccions
Poden ser:
- terminals
- intersticials
En les terminals, t lloc la prdua d'un extrem. 46, XY, del (10) (q26),
prdua del bra llarg del cromosoma 10.
En les intersticials, t lloc la prdua d'un fragment intern (poden ser

cntriques o acntriques).
46, XY, del (10) (q24 q26), falta un segment del cromosoma 10.
Totes les deleccions tenen com a resultat cariotips no equilibrats, generalment inestables.
Es tracta de monosomies parcials.
Tenen efectes clnics greus.
L'nica monosomia total compatible amb la vida s la monosomia del X.
Inversi
T lloc quan un segment d'un cromosoma canvia d'ordre. Si el fragment s molt petit, no es
detecta. Sn anomalies rares i seleccionades negativament.
20
Hi ha 2 tipus d'inversions:
1.- Les inversions pericntriques inclouen el centrmer. Els

cromosomes normalment sn equilibrats. Pot provocar problemes en la
meiosi, durant la recombinaci, en el crossing-over.
Si el crossing-over est fora de l'inversi, no hi ha problemes.
Si el crossing-over est dins de l'inversi, hi ha prdua o guany de
material gentic. Donen lloc a gamets equilibrats (amb l'inversi),
gamets normals (sense l'inversi) i gamets no equilibrats (per
duplicaci de l'extrem proximal i delecci de l'extrem distal o b
delecci de l'extrem proximal i duplicaci de l'extrem distal).
Hi ha una regi d'heterocromatina en el cromosoma 9 formada

per DNA repetitiu que pot estar invertida de p a q. La freqncia del
genotip invertit s de l'1%.
2.- En les inversions paracntriques, el segment invertit no inclou en

centrmer. Es creu que sn importants per l'evoluci, ja que hi ha
importants diferencies cariotpiques entre els homes i els primats.
Si el crossing-over t lloc dins del segment invertit, dona lloc a:

- gamets normals
- gamets equilibrats (amb l'inversi)
- cromosoma acntric
- cromosoma dicntric
Cromosoma anular
Es forma per l'uni d'extrems deleccionats. T lloc un desequilibri. s molt inestable en la

mitosi i per tant, s una font de monosomies. De totes formes, s una anomalia rara.
Translocaci
Es tracta d'intercanvis de fragments entre diferents cromosomes. Les translocacions poden ser:
- recproques (entre qualsevol parell de cromosomes)
- robertsonianes (entre cromosomes acrocntrics)
- insercionals
21
Una translocaci recproca t lloc quan es produeix un intercanvi de fragments distals entre
2 cromosomes. En principi, els portadors sn assimptomtics i estan equilibrats. Per en la meiosi
poden donar lloc a gamets no equilibrats que faran que els descendents tinguin anomalies. Aquests
gamets es formen per una segregaci 3:1, que far que un gamet sigui trismic i l'altre monosmic.
Les translocacions robertsonianes provoquen la prdua de satllits i braos curts. Es

trenquen els satllits i es fusionen els cromosomes formant un cromosoma nou que s estable. Pot
passar entre cromosomes acrocntrics del mateix grup o de diferent grup. En aquestes zones hi ha
gens pels rRNA, que estan repetits en altres cromosomes, de manera que la seva prdua no
representa un gran problema. T lloc una reducci en el nombre de cromosomes, que passa a ser de
45, per no hi ha prdua de cromatina dels braos llargs.
Els individus sn fenotpicament normals, per tenen problemes en la meiosi, ja que fan gamets
amb monosomies i trisomies.
Aquest tipus de translocacions estan implicades en l'evoluci dels mamfers.
Una translocaci insercional t lloc quan s'escindeix un fragment d'un cromosoma i s'inserta
en un altre cromosoma. Aquestes translocacions donen lloc a fenotips equilibrats, per la meitat de
gamets seran normals i l'altra meitat portaran l'inserci, la delecci, o ambdues anomalies.
22
Isocromosomes
T lloc quan un cromosoma, a l'hora de separar-se, es fa

l'escissi del centrmer en el pla horitzontal. El cromosoma t els 2
braos idntics.
Quan s'hereda, implica una monosomia per un bra, i una trisomia
per l'altre bra del cromosoma.
Nomenclatura
del 46,XY,del(4)(p16.3) Deleccin terminal con ruptura en

4p16.3
46,XX,del(5)(q13q33) Deleccin intersticial de 5q13-q33
inv 46,XY,inv(11)(p11p15) Inversin paracntrica en el 11
46,XX,inv(3)(p25q21) Inversin pericntrica en el 3
dup 46,XX,dup(1)(q22q25) Duplicacin de la regin 1q22-q25
ins 46,XX,ins(2)(p13q21q31) Insercin de 2q21-q31 en 2p13
r 46,XY,r(7)(p22q36) Cromosoma anular en el 7
t 46,XX,t(2;6)(q35;p21.3) Translocacin recproca entre el 2 y
el 6 con rupturas en 2q35 y 6p21.3
mar 47,XX,+mar Cariotipo con un cromosoma extra no
identificado
der 45,XX,der(14;21)(q10;q10) Cromosoma derivado de una
translocacin robertsoniana entre q14
y q21 (q10 indica el centrmero, no
banda)
46,XX,der(14;21)(q10;q10),+21 Translocacin robertsoniana ms dos
cromosomas 21 normales
i 46,X,i(Xq) Cariotipo femenino con un
isocromosoma para el brazo largo del
X
DIPLOIDIA I DISOMIA UNIPARENTALS
23
Les persones que pateixen aquestes anomalies, tenen el nombre de cromosomes correctes,
per hi ha un desequilibri en les contribucions cromosmiques parentals.
En les diploidies uniparentals, els 2 genomes provenen del mateix progenitor. Tenen
conseqncies greus (provoquen avortaments):
* en els zigots andrognics, t lloc una degeneraci del pronucli femeni i una duplicaci del
pronucli mascul. Els teixits de lembi no es desenvolupen per si ho fan les envoltures,
amb un superdesenvolupament. s el que sanomena hydatidiforme.
* en els zigots ginognics, t lloc una activaci de un ocit no ovulat. Els teixits embrionaris
es desenvolupen molt per no hi ha embri. s el que sanomena teratoma.
En les disomies uniparentals (UDP), les dues cpies d'un cromosoma provenen del mateix
progenitor. Hi ha 2 tipus de UDPs:
* isodisomia, on els 2 cromosomes sn idntics.
* heterodisomia, on s'hereden els 2 cromosomes homlegs d'un progenitor.
les causes de les UDPs sn:

* una restauraci d'una trisomia, selimina un dels dos cromosomes i doncs en un 33% de les
vegades seliminar lnic de un del dos progenitors.
* una duplicaci d'un cromosoma monosmic per pressi selectiva. (isodisomia)
Impronta genmica o imprinting

s el mecanisme epigentic de regulaci de la expressi gnica que resulta en la hemizigosis
funcional de ciertos genes, dependient del seu origen parental. Determina lExpressi monoalllica
de un sol progenitor ja que els dos allels, encara que haurien de ser iguals, tenen funcions diferents.
Es va descobrir a arrel de lestudi de les disomies i diploidies uniparentals.
* 1984 : Surani et al. i Solter et al. Descobreixen la letalidad temprana dembrions
ginognics y andrognics; mai arriben a desenvolupar-se.
* 1985 : Cattanach et al, treballen amb ratolins dismics i veuen desordres del
desenvolupament, creixement i conducta.
Gens amb impronting
Trobem per exemple la microdelecci del cromosoma 15, si ve del pare sanomena
sndrome de Prader-Willi (PWS) i si prov de la mare sanomena sndrome de Angelman (AS).
Hi ha ms de 60 gens amb impronting i la majoria sagrupen en determinades zones dels
cromosomes. El 80% estan en clusters cromosmics perqu deuen tenir mecanismes de regulaci
coordinats. Molts estan associats al control de funcions del desenvolupament embrionari i les
funcions cognitives.
Caracterstiques:
24
* Metilaci diferencial es creu que la clau est en que hi ha una metilaci diferencial en CpG
a nivell dels gamets, uns patrons de metilaci diferents. Es va veure perque en certs
experiments es revertia limpronting per desmetilaci
* s especfica dels progenitors i doncs es borra en cada generaci. Es forma de nou durant
la gametognesi, la metilaci s nova cada cop.
* Patrons dimprinting
Hiptesi sobre el significat biolgic:

El significat biolgic queda desconegut per es creu que s el conflicte dinteresos entre els
genomes parentals.
Ex: factor de creixement IGF2 sexpressa quan sexpressa la cpia paterna. El seu receptor
sexpressa a la cpia maternna. Delecions IGF2 es tradueixen en retrs en el creixement, la deleci
en el seu receptor provoca major creixement. Aix doncs, els materns afavoreixen el control de
explotaci de recursos fetals i els paterns afavoreixen el creixement.
Es coneix amb aquest nom el mecanisme de regulaci de l'expressi gnica que resulta en la
hemizigosi funcional de certs gens depenent del seu origen parental.
No passa amb tots els gens, per si que en alguns s important tenir un allel del pare i un allel de la
mare, ja que si no s aix, hi ha errors en el desenvolupament.
ASPECTES EPIDEMIOLGICS
Anomalies cromosmiques
La majoria de anomalies cromosmiques, donen lloc a fenotips clnics definits per un conjunt de
carcters mltiples i generalment:
* retard, mental i en el desenvolupament
* alteracions en la morfognesi facial
* retard en el creixement ( talla, pes, poca de lactncia...)
* malformacions congnites (defecte cardac...)
Incidncies i prevalncies
S'ha demostrat que una edat materna avanada representa un factor de risc.
Cariotipo anormal Avort 1r trimestre Concepci >35 anys Prevalencia naixement
total 50% 1/50 1/160 1/230
numriques 96% 85% 60%
Estructurals E 0% 10% 30%
Estructurals no E 4% 5% 10%
Sndromes autosmics 1/800
Anomal no sexual 1/1000 homes
* 1/3 de les concepcions humanes sn avorts.
25
* 10-25% de les concepcions es produeix anomalia cromosmica.
* En el cas danomalia cromosmica, el risc davort no augmenta per la recurrencia en cas de
mares dedat avanada, per si ho fa per mares joves.
Les anomalies afecten a.

* 10% dels espermatozoides
* 25% dels ocits madurs
* 50% dels avortaments
* entre el 0'5 i l'1% dels nens nascuts vius
La majoria es deuen a una no disjunci en la meiosi de la mare. Per tant, est fortament
relacionat amb l'edat de la mare.
Les anomalies numriques no tenen totes la mateixa incidncia. La trisomia del 16 sempre
provoca avortament, no hi ha cap cas de nascut viu i s el ms propens a patir anomalies. Les
niques trisomies senceres compatibles amb la vida sn la del 13, del 18, del 21 i dels cromosomes
sexuals. I l'nica monosomia compatible amb la vida s la monosomia del cromosoma X (Sndrome
de Turner). Hi ha una gran mortalitat intrauterina pel que fa els defectes numrics, a excepci dels
cromosomes sexuals, on el 100% dels individus 47, XYY sn viables.
Etiologia dels aneuploides:

Es pot saber l'origen de l'anomalia, s a dir, si ve del pare o de la mare. Es fa seguint la
segregaci de gens mendelians, o b fent un patr de bandes, o b estudiant polimorfismes nuclears.
L'origen de l'anomalia pot estar en diferents divisions cellulars i la majoria s'originen de novo. Es
pot saber en quina divisi s'origina en el cas de les trisomies. Es pot fer un anlisi del status
polimrfic en la trisomia de marcadors heterozigtics en el progenitor que va passar els dos
cromosomes. Hem d'utilitzar una bateria de marcadors que ens marquin tot el cromosoma.
Aix sabrem en quina divisi t lloc l'error:

- meiosi I
- meiosi II
- mitosi prezigtica
Per l'anlisi de marcadors polimrfics, es pot averiguar en quin moment s'ha donat la no
disjunci. s ms freqent en les dones que en els homes. Aix es deu a errors materns. Els ocits
estan preparats des del naixement i queden parats fins que ovulen, de manera que les possibilitats de
degeneraci sn importants.
26
POLIMORFISMO
Divisin celular Centromrico Proximal Distal
MI nulichiasmata No reducido No reducido No reducido

MI chiasmata No reducido No reducido Reducido
MII Reducido Reducido No reducido
PZM Reducido Reducido Reducido
Si la mare s i el fill tamb, podem deduir que lerror sha donat en la MI. En
canvi, si el fill s , lerror shaur donat en MII o en PZ ja que sha donat una
reducci de variabilitat (AB a AA).
Hiptesi sobre els mecanismes subjacents als errors que porten cap a les trisomies
L'hum s l'nic organisme que t altes freqncies d'anomalies numriques. Hi ha una gran
diversitat de mecanismes subjacents i una variabilitat entre els cromosomes. En la MI abunden la
els errors en 21, 15, 16 i X, en MII en 18 i 21 i en PZ en 15, 18, 21 i 8. En general, la no disjunci
afecta a cromosomes materns, i generalment autosomes.
Hi ha una variabilitat pels mecanismes que produeixen trisomia per error matern:
* patr de recombinaci normal (associat a l'edat materna)
* patr de recombinaci anormal
absncia de recombinaci (associat a l'edat materna)
recombinaci reduda (associat a l'edat materna)
alta recombinaci pericntrica (no associat a l'edat materna)
Hi ha una gran diversitat de mecanismes associats a la no disjunci. Tenim doncs dues hiptesi de
perque ledat de la mare s un factor que augmenta el risc de trisomies.
Hiptesi de producci lineal (PLH)

La van formular Henderson i Edward al 1968. Segons aquesta hiptesi, les meiosis letals
tenen lloc seqencialment abans del sis mes de vida. La maduraci t lloc respectant la mateixa
seqncia temporal en que els ocits entren en la meiosi. El nombre de cromosomes s ms baix en
les meiosi tardies, resultant en una major proporci de univalents. Per tant, hi ha un major risc
d'aneuploidia amb l'edat de la mare.
27
Hiptesi de l'ocit deprimit (DOH)
La va formular Warburton al 1989. Diu que a mesura que augmenta l'edat de la mare, les
ovulacions es fan en pitjors condicions folliculars i tenen una major probabilitat de patir
recombinacions aberrants.
ALGUNS CASOS DINTERS CLNIC
Trisomia del 21
Tenim la trisomia del 21 o Sndrome de Down (47, XX , +21 o 47, XY, +21). T una
freqncia d'afecci de 1/800 nascuts vius. Va ser descrit per J. L. Langdon Down al 1866. Al 1959
es va poder demostrar per bases cromosmiques.
Fenotip dels malalts:

* trets facials caracterstics: recorden a les cares de la poblaci
mongoloide. Pont nasal baix, fisures parpaleculars altes, orelles
petites, comisures de la boca cap a baix,coll curt i planodactilia.
* dermatoglifs: mans i dits amples, els dibuixos de lepidermis de les
mans i els peus en el 50% dels casos s un nic solc de direcci
transversal, mentre que en la poblaci normal s del 15%-
* problemes clnics cardiac-congnits, tabicaci del cor esquerre
* increment en un 20% del risc de leucemia
* Malaties respiratries
* retard mental en diferents graus de gravetat
* altres problemes com sordera, hipotirodisme, anomalies oculars...
La supervivncia dels afectats

- al 1960 era mnima tan sols el 50% passaven dels 5 anys.
- Actualment entre el 75 i el 80% passen dels 10 anys.
Tenen una reproducci molt baixa. Per tant, cada vegada que hi ha un cas, s perqu es produeix de
novo. Els mascles solen ser estrils, mentre que el 40% de les femelles no ovulen.
Etiologia de la malaltia:
* el 92% sn trisomia
* entre el 2 i el 4% sn mosaics aneuploides ( cllules trismiques)
* entre el 3 i el 4% sn trisomia parcial per una translocaci robertsoniana
L'origen de l'anomalia:
En el 95% dels casos en un error matern don el 75% en la meiosi I i el 25% en la meiosi IIa ms
28
de haver-hi una alta correlaci amb l'edat de la mare.
< 20 anys 6%
35-39 anys 30%
> 44 anys 2%
Hi ha una regi particular del bra llarg, la 21q22, que t una major influncia en el fenotip Down.
Trisomia del 18
Tamb es coneix amb el nom de Sndrome de Edwards (47, XX, +18 or 47, XY, +18), afecta a
1/5000 nascuts vius.

* dficit en el creixement
* trets facials caracterstics: boca i orelles petites
* encavalcament dels dits de les mans i els peus i els dits sn gruixuts i
curts
* altres com ara un cert retard mental
Els malalts presenten una supervivncia baixa, un 5% sobreviuen an naixement, noms un 50%
arriben al mes de vida i tan sols un 12 % superen el primer any.
Etiologia de la malaltia:
* 95% sn per trisomia completa
* 5% sn per mosaic
L'origen de l'anomalia s per un error matern en ms del 90% dels casos, don un 30% s en la MI i
un 70% en la MII. Hi ha un efecte significatiu de l'edat de la mare.
Trisomia del 13
Tamb es coneix amb el nom de Sndrome de Patau (47, XX, +13 or 47, XY, +13).
Afecta a 1/10000 nascuts vius.

- fisures oreofacials
- microftalmia
- polidactilia postaxial (ditet extra en mans i peus)
- altres (hi ha un dficit en el desenvolupament i el creixement)
Els malalts tenen una supervivncia baixa, ja que el 90% moren durant el primer any de vida.
29
Etiologia de la malaltia.
* 80% es deuen a trisomia completa
* 20% es deuen a una trisomia de 13q per translocaci
Hi ha un efecte significatiu de l'edat de la mare.
Deleccions
Hi ha 2 tipus de deleccions:
* terminal
Cri du Chat, 5p15
Wolf-Hirschhorn, 4p36
* interstitial
Williams, 7q11.2
Retinoblastoma, 13q14
Prader-Willi, 15q11.2
Angelman, 15q11.2
DiGeorge, 22q11.2
Cri du chat (46, XX, del(5p))

Sn persones amb una delecci en el bra curt del cromosoma 5 (del 5p). Depenent de la
grandria del fragment delecionat, s ms o menys greu. Els nens malalts, quan ploren, fan uns crits
que semblen de gat.L'incidncia de la malaltia s d'un nen afectat per cada 50000 naixements.
Fenotip clnic dels malalts:

* retard mental
* microceflia
* faccions caracterstiques (retrognatisme)
* crida com un gat
La supervivncia dels malalts s baixa, i rarament arriben a l'edat adulta.
Sindrome de wolf-hirschhorn (46, XX, del(4p36))

Es deu a la delecci d'un petit segment telomric de 4p (4p36). Els malalts
presenten un cert retard mental i una distncia interorbital caracterstica.
Microdelecci
Hi ha un clar exemple, el del sindrome de Prader-Willi (PWS) /
Angelman (AS). El primer cas s quan les malalts hereden la malaltia del pare, i el segon cas s
quan els malalts hereden la malaltia de la mare. Sn deleccions de les bandes 15q11-q13 (46, XX,
30
del(15q11-q13)). Si es el 15 patern, dona lloc a PWS, mentre que si s el 15 matern, dona lloc a
AS.
Els fenotips clnics sn clarament diferents.
Etiologia:
Utilitzant la hibridaci per sondes FISH:
* 75% dels casos es deuen a una delecci
* el 20% de PWS i el 3% de AS es deuen a una disomia
* el 15% de AS es deuen a una mutaci puntual en el gen UBE 3A
* el 2% de PWS i el 5% de AS es deuen a un error d'imprinting (error en la metilaci)
Un altre exemple de microdelecci s el Sindrome de DiGeorge, es deu a una delecci en el

cromosoma 22 (22q11.2).
Els deleccionats tenen:
* un cert grau de retard mental
* problemes congnits
Aquests smptomes sn molt semblant a la sndrome de
Velocefalofacial, per es veu una gradaci en el smptomes. Aix indica
que les dues malalties estan relacionades, potser s una petita diferncia en
la mida de la microdelecci.
31
TEMA 3. ELS CROMOSOMES SEXUALS: ALTERACIONS NUMERIQUES I
ESTRUCTURALS. BASES CROMOSOMIQUES I GENETIQUES DE LA
DETERMINACIO DEL SEXE. INACTIVACIO DEL CROMOSOMA X.
Al 2003 es va seqenciar el cromosoma Y i es publica a Nature. Al 2005 ja shavia fet lo

mateix amb el cromosoma X.
CROMOSOMES SEXUALS
Inters dels cromosomes sexuals:

* difereixen entre els sexes, XX en dones i XY en homes
* tenen uns patrons d'herncia especfics
* presenten clares diferncies estructurals que porten a problemes de recombinaci i de dosi
gentica
* presenten diferents formes de regulaci gentica
Heteromorfisme dels cromosomes sexuals
X Y
Submetacntric Acrocntric
165 Mb 65 Mb
Relativament inert (heterocromatina), 150

Molts gens 1100 gens i 800 protenes
transcrits
Diversos gens funcionals Molt pocs gens (SRY i alguns homlegs amb X)
Aquestes diferncies provoquen problemes en la recombinaci. Els dos cromosomes s'aparellen

pels extrems, unes zones que sn homlogues en els dos cromosomes. Aquestes sanomenen doncs
regions pseudoautosmiques (PAR). Sn:
* PAR1: es troba en lextrem del bra curt (p). T unes 2,6 Mb i uns 24 gens funcionals amb
una zona dentrecreuament obligatori durant la meiosi masculina (aix provoca que el mapa
gentic sigui diferent en homes i dones).
* PAR2: es troba en lextrem del bra llarg (q). s ms petita, de unes 0,3 Mb, i hi troben 5
32
gens, sense entrecreuament obligatori.
PAR1 PAR2
A l'extrem Yp (2'6 Mb) A l'extrem Yq (320 Kb)
Una dotzena de gens Dos gens identificats, IL9R i SYBL1
Zona d'entrecreuament obligatori L'entrecreuament no s obligatori
A 5 Kb hi trobem el gen SRY
A la regi PAR1 t lloc el crossing-over

durant l'espermatognesi (28% de la recombinaci).
A 5 Kb d'aquesta regi es troba el gen SRY,
que controla la diferenciaci testicular.
Cal tenir en compte que el tros com entre
els dos gens acaba al mig del gen XG implicat en el
grup sanguini. Aquest gens noms ser funcional en
el cromosoma X, t doncs herncia lligada al sexe.
Hi ha altres zones de substancial homologia

que s'utilitzen com a indicadors evolutius.
A la part interna del cromosoma, hi ha regions amb
una certa homologia. Aix ens indica que els
cromosomes sexuals provenen d'un parell
dautosmics homomrfics ancestrals.
ANOMALIES DELS CROMOSOMES SEXUALS
Incidncia:
Sn ms freqents que les anomalies autosmiques i es troben en 1 de cada 400 homes i a 1 de cada
650 dones. Les ms freqents sn les trisomies i el seu fenotip clnic s menys sever degut a la
inactivaci del segon cromosoma X en les dones (que inactivar el tercer, el quart, ...) i pels pocs
gens presents en aquests cromosomes, tenen molta heterocromatina constitutiva.
La monosomia X s la nica compatible amb la vida i un 98% dels casos no arriben a nixer.
Etiologia:
33
Sn la causa de una no disjunci meitica i el risc augmenta amb ledat de la mare, laltre factor de
risc s que laparellament entre els cromosomes X i Y pot provocar errors ms freqents en la MI.
Anomalies numriques
)
Sndrome de Turner (monosomia del X
Va ser descobert per Turner al 1939, per no es va poder establir la causa cromosmica fins
al 1959, quan Polani i Ford ho van detectar.
Incidncia:
s una de les anomalies ms freqent i provoca una gran mortalitat (es troba en el 7% dels
avortaments), afecta a 1 de cada 10000 nenes nascudes.
Fenotip:
Tenen problemes en el creixement i desenvolupament (pit ample, trax mot desenvolupat, cara
triangular, replecs cutanis extres a la nuca...), un infantilisme sexual i disgensia ovrica, no es
formen els genitals interns (tan sols un 5% arriben a tenir cicles ovrics mitjanament normals).
Tamb poden tenir problemes cardacs congnits en un 20% i el 50% presenta problemes o
infeccions renals.
Etiologia:
* en el 80% dels casos, la causa de l'anomalia s una no-disjunci paterna
* el 50% dels casos es deuen a una autntica monosomia
* entre el 20 i el 30% sn mosaics (45,X / 46,XX o 45,X / 46,XY)
* entre el 10 i el 20% dels casos es deuen a anomalies estructurals i(Xq)
Hi ha algun cas rar relacionat, com ara barons 45,X derivats de mosaics 45,X / 46, XY.
Sndrome de Klinefelter (47,XXY)

Va ser descrit al 1959 per Jacobs i Strong. Afecta a 1 de cada 800
barons nascuts.
Fenotip:
s poc evident i a la pubertat tenen les extremitats molt llargues.
Pateixen de hipogonadisme (testicles petits). Entre el 30 i el 50%
presenten ginecomstia (desenvolupament de mames relacionat amb problemes de cncer)
Etiologia:
- el 60% dels casos es deuen a una no-disjunci materna
34
- hi ha un efecte important de l'edat de la mare
- el 10% dels casos es deuen a mosaicisme (47,XXY / 46,XY o 47,XXY / 46,XX)
Un 50% dels casos moren abans de nixer (mortalitat prenatal).

Hi ha variants de la malaltia: 48, XXYY; 48, XXXY; 49, XXXXY.
A major nombre de cromosomes, major s el grau d'afectaci de la malaltia.
Sndrome XYY (supermascles)

Aquest sndrome afecta a 1 de cada 1000 nounats vius.
Fenotip:
s poc evident, solen ser hiperactius i amb dficit d'atenci. Poden tenir problemes d'aprenentatge i
presentar certa agressivitat.
Etiologia:
Es deu a una no-disjunci en la meiosi II paterna. Es va fer un estudi que deia que en els reclusos la
freqncia s de 1/50 i doncs semblava que lagressivitat estava determinada pels cromosomes. No
obstant, lestudi estava mal fet.
Sndrome XXX (superfemelles)
Afecta a 1 de cada 1000 femelles nascudes. El fenotip s normal, per poden tenir alguns problemes
d'esterilitat, amb molts avorts i una regulaci anormal. Es deu a una no disjunci en la meiosi I
materna, afectat per de l'edat de la mare.
Anomalies estructurals
No estan associats a un determinat sndrome, poden ser translocacions, mutacions o duplicacions

(disgensia o absncia).
Sndrome Etiologia Fenotip
Displsies ectodrmiques t(X;9) S. Christ-Siemens-Touraine
Disgensies gonadals Mutaci Y S. Swyer
Duplicaci X S. Perrault
S. Kallman t(X;Y) o del(Xp22.3) Hipogonadisme i anosmia
35
Sndrome Etiologia Fenotip
S. orofaciodigitals Xp22.3-22.2 Malformacions de boca i mans
Sndrome del X frgil
Es tracta d'una anomalia cromosmica evidenciada per anlisi citogentic. Els afectats tenen
una regi elongada, descondensada en un extrem del cromosoma X (del
bra llarg). Aquest sndrome s el responsable de la major part de retard
mental associat al cromosoma X. La seva base molecular es va establir
al 1991. L'anomalia s visible amb una tinci especfica i es pot
observar una regi descondensada i elongada en l'extrem distal de
cromosoma X (Xq). Es tracta de una expansi de tres nucletids repetits.
Presenta un tipus d'herncia particular, un tret dominant lligat al X. Per
tant, s ms potent en els homes que en les dones. T una penetrncia diferent en homes (80%) i
dones (30%) i tamb diferncies en anticipaci (l'edat de manifestaci s menor i la gravetat s
major a mesura que avana l'anomalia en les generacions) Tamb presenta el que anomenem la
Paradoxa de Sherman, per determinats trets, les dones poden transmetre el rag a fills barons i no
tenir la malaltia (un dels 2 sexes transmet la premutaci majoritriament als fills del sexe oposat)
Incidncia:
* afecta a 1 de cada 1000 nounats vius
* t prevalncia pels homes (1 de cada 1250 homes i 1 de cada 2500 dones)
* representa entre el 4 i el 5% del retard mental mascul
Fenotip:
La mida del cap augmentat, aix com de les orelles i la mandbula, presenten macroorcadisme, una
hipermovilitat articular i un cert retard mental
El mecanisme molecular que provoca el fenotip s l'afectaci de almenys un d'aquests dos

gens:
* gen FRAXA (fragil-X-site A) Xq27.3 (CGG)n Microsatllits, a vegades es dispara el
nombre de cpies. FRAXA produeix el transcrit necessari per desenvolupar les rutes
cerebrals. Lo normal sn 10-50 cpies, la premutaci consta de 50-200 cpies i la mutaci
de 200-2000 cpies. La premutaci s quan el nmero de cpies dun microsatllit s
superior a lo normal, per no produeix la malaltia, encara que si la pot transmetre.
* gen FRAXE (fragil-X-site E) Xq28 (GCC)n
El gen FMR1 es troba a Xq27.3 i es transcriu principalment en cllules del cervell. L'error est
36
en un excs de cpies d'un triplet en la regi 5' del gen (promotor). Aquesta expansi t un nombre
de 10 a 50 en condicions normals. Si es produeix un mal aparellament, pot arribar a 50 o 200
cpies, cosa que implica la premutaci. La mutaci es dna a partir de les 200 fins les 2000 cpies i
es transmet sobretot de mare a fill (mascul). Aquestes cpies sobrants, afegida a la metilaci,
inhibeix l'expressi del gen, donant lloc al retard mental per problemes en el lquid cefaloraquidi.
Expansions nucleotdiques i malaltia
Sn les anomenades expansions dinmiques. Sn regions amb un microsatllit que

sexpandeix. Aix pot afectar a gens amb una funci concreta. Trobem diferents tipus dexpansions:
* transmissions estables: lindividu pot transmetre-la als seus descendents per el nombre no
augmenta. Per exemple, HOXD13 que provoca sinpolidactilia.
* transmissions inestables: el nombre de repeticions va augmentant en la descendncia. Per

exemple, trobem el gen de la CistatinaB que provoca epilpsia mioclnica progressiva. Es
tracta de repeticions de 12 residus.
Mecanismes de inestabilitat
El mecanisme d'inestabilitat es deu a que un cert nombre de repeticions sn estables, per quan
es supera un llind, esdevenen inestables. Aix est associat al sexe parental i a la longitud del
repeat. Trobem dos tipus:
* Modestes expansions de (CAG)n presents a la regi codificant amb poliglutamines. Entre 10
i 30 repeticions produeixen un allel estable. Entre 40 i 200 repeticions produeixen un allel
patolgic. El CAG codifica per la Glutamina, per tant el gen donar lloc a una protena amb
poliglutamines, que provocar la seva agregaci i la mort de la cllula. Per exemple: HD
Hunhington, Kennedy, Spin Atxia 1 i Machado-Joseph
* Llargues expansions en zones no codificants. Hi ha varis tipus de trinucletids (CGG, CCG,

CTG i GAA). Es troben a 5 del gen i doncs poden afectar a un promotor i per tant inhibir
l'expressi gnica. Entre 5 i 50 cpies donen lloc a allels estables, mentre que centenars o
milers de cpies donen lloc a l'allel patolgic o inestable 100-1000. Per exemple: FRAXA
(CGG)n, FRAXE (CCG)n, DM distrfia miotmica 50-4000 cpies i Friedreich atxia
LA DETERMINACIO DEL SEXE
Hi ha una srie de diferncies entre els individus dels dos sexes (dimorfisme sexual)
degudes a una srie de processos que tenen lloc des del principi del desenvolupament embrionari i
que impliquen una complexa xarxa d'interaccions entre patrons d'expressi gnica i l'ambient [en
37
alguns organismes (no en el cas de l'home per si en el cas d'alguns rptils) pot ajudar a la
determinaci del sexe]
Bases cromosmiques de la determinaci del sexe

La sola presncia o absncia del cromosoma Y, s necessria per la determinaci del sexe.
Al 1990 es van identificar les regions del cromosoma Y claus per la determinaci del sexe (TFD,
gen SRY). Recentment s'ha vist que el mecanisme s ms complex. El sexe s el resultat de la
interacci de molts gens que actuen simultniament o successivament.
La determinaci del sexe s el pas d'una gnada primordial indiferenciada a un ovari o un

testicle. s un procs genticament programat. La presncia del gen SRY s necessria per
lexpressi de hormones especfiques masculines (testosterona i insulina).
La diferenciaci sexual s el desenvolupament fenotpic d'estructures per l'acci hormonal
(produdes a partir de la determinaci gonadal). s un procs gonado-depenent tan sols en els
mascles. Si s gen SRY s no funcional (per recombinaci translocaci, delecci,...) la cresta
indiferenciada es converteix en ovari i no en testicle. Aix es pot donar ja que el gen SRY es troba
molt a prop de la regi PAR1 i pot doncs recombinar amb el cromosoma X.
El desenvolupament mascul s doncs episttic sobre el desenvolupament femen.
Es tracta d'un procs seqencial:
Ni la espermatognesi ni el desenvolupament genital estan implicats ni en la determinaci del sexe

ni en la diferenciaci gonadal. s en una part del mesoderm on es produeix un inflament que donar
38
lloc a la cresta genital que es diferenciar.
Hi ha 3 sexes:
- cromosmic o gentic determinat a les 6-7 setmanes des de la fecundaci.
- gonadal determinat a les 8-11 setmanes
- fenotpic que apareix a les 13 setmanes de gestaci
Biologia cellular i molecular

Actualment se sap que en humans hi ha diferents gens implicats en la formaci del primordi
gonadal com sn SF1 i WT1. Desprs s necessari SRY per la formaci a partir del primer dia, de la
formaci la cresta gonadal. Lexpressi daquest gen SRY est regulada per diversos gens. El gen
SOX9 permet la diferenciaci de les cllules de sertoli. En les procllules de Sertol s on
sexpressa el gen SRY que permet laugment de lexpressi del gen SOX9, i doncs la formaci de
les cllules de Sertol com a tal cap a les 6-7 setmanes. En aquest procs tamb interv una
prostaglandina. Aix permet crear la hormona MIH (Hormona anti Mller) que provocar la
regressi dels canals de Mller i la diferenciaci dels canals de Wolf.
La formaci dels ovaris podria estar regulat per diversos gens que sha demostrat que si no
sexpressen, no trobem ovaris. Aquesta expressi s per ms tardana.
Gonadal
dysgenesis
/ agenesis
Reversi sexual:
39
XX genticament dona gnades masculines - 1/20000 naixements menys freqent
XY genticament mascle - gnades femenines - 1/3000 naixements causes dorigen heterogentic.

Si un individu s XY i no arriba a un nivell determinat de les hormones masculines, es formar un
ovari. Si no hi ha cap formaci de gnades ni masculina ni femenina, agensia gonadal, al final es
formar un ovari.
Desordres del desenvolupament sexual

El ms cridaner s el hermafroditisme. Es deuen a situacions cromosmiques rares com el
mosaicisme o les quimeres. No obstant existeixen altres desordres:
* hermafroditisme veritable: teixits gonadls dels dos sexes
* pseudohermafroditisme: teixit gonadal de un sexe i fenotip genital del sexe contrari
(heterogenetat gentica i clnica). Poden ser masculins o femenins. Els masculins tenen les
gnades masculines i els genitals femenins. Es poden deure a dues causes com la
insensibilitat andrognica per un error en els receptors hormonals (AR, que s un gen del
cromosoma X). Afecta a 1 de cada 20000 nascuts. Tamb per errors congnits en la sntesi
de testosterona per un error en la 5--reductasa. Els femenins tenen les gnades femenines i
els genitals masculins. Es poden deure a dues causes com la hiperplsia adrenal congnita,
per una deficincia enzimtica adrenocortical per la qual no es produeix cortisol. Un
exemple seria la deficincia en 21-hidroxilasa (cromosoma 6). Tamb per un excs
d'hormones maternes amb efectes andrognics, com ara la progesterona sinttica iatrognica
que produeix la mare.
* Altres desordres: disgnesi masculina i disgnesis ovriques. Una disgnesi t lloc quan no
es formen els rgans genitals. s poc freqent.
*
Disorders of human sex development
Genes or other
Syndrome Phenotype
alterations
Hypospadias Incorrect placement of the urethral opening in males HOXA13, HOXD13
Crytorchidism Failure of testicular descent INSL3, LGR8
XY true Trisomy of chrom
Ovotestes, ambiguous genitalia
hermaphroditism 22
Androgen insensivity Varying from nearly normal male to nearly normal female AR
Enzymes hormone
Congenital adrenal Androgen excess producced by adrenal glands, XX with varying degrees of
production (21-
hyperplasia virilization
hydroxylase; 95%)
XY sex reversal Ovaries, female genitalia and secondary characteristics SRY, SOX9
Swyer XY females with complete gonadal dysgenesis SRY
Benys-Drash Psuedohermaphroditism, nephropathy, risk of Willms tumour WT1
40
Frasier Psuedohermaphroditism, progressive glomerulopathy WT1
WAGR Wilms tumour, aniridia, genito-urinary malformations, mental retardation WT1
Adrenal hypoplasia
Adrenal hypoplasia, hypogonadotropic hypogonadism DAX1
congenita
Capomelic dysplasia Skeletal dysmorphology and XY sex reversal SOX9
Persisten Mllerian
Virilized men with uterus and fallopian tubes (often cryptorchidism) AMH, AMHR
duct
Congenital bilateral
Absence of vasa deferentia, infertility CFTR
aplasia of vas deferens
X-linked lissencephaly
Microcephaly, lisencephaly, agensis of copus callosum, epilepsy, ambiguous
with abnormal ARX
genitalia
genitalia
Hand-foot genital Short first metacarpals and metatarsals, carpal and tarsal fusion, fifth-finger
HOX13, HOXD13
syndrome clinodactyly, genital abnormalitites, hypospadias
AMH, AMHR (anti-Mllerian h & r) ARX(aristaless-related homebox) HOXA13 (homebox A13) INSL3, LGR8
(insuline-like 3 & r)
INACTIVACIO DEL CROMOSOMA X
Com que les dotacions cromosmiques sexuals sn diferents entre els homes i les dones
(XY i XX), hi ha la necessitat d'una compensaci de dosis gniques. Per aix, hi ha una disminuci
de la funcionalitat dels gens d'un cromosoma X de la dona.
Lyon, al 1961, va formular una hiptesi sobre com podia tenir lloc aquesta inactivaci.
Les caracterstiques de la inactivaci d'un cromosoma X de les dones sn:
* Temprana: t lloc en els primers moments del desenvolupament embrionari.
* Aleatria: pot ser qualsevol dels 2 cromosomes X, tret d'algunes excepcions on s'inactiva el
patern (imprinted), com ara en els teixits extraembrionaris i en el cas que hi hagi un X
anmal, aquest t ms probabilitat de ser la inactivat. Si hi ha transposicions, s'inactiva el X
normal. En les femelles dels humans i els marsupials sinactiva la paterna
* Fixa: totes les cllules descendents de les cllules de l'embri, tenen el mateix cromosoma
X invectivat. Per un ser pot tenir algunes de un X i altres de un altre X segons lestirp.
* Estable: es mant durant tota la vida de les cllules somtiques. Noms es reverteix en la
gametognesi femenina. Durant l'espermatognesi, hi ha una inactivaci del cromosoma X,
per aquesta s transitria i no se sap perqu.
Les conseqncies de la inactivaci sn:

* Una compensaci de les dosis gentiques entre XX i XY.
* Homozigosi: on l'individu s XY constitucionalment, per s XX transcripcionalment. Aix
implica mosaicisme pel cromosoma X i doncs fenotips variegat.
* Conseqncies moleculars com ara una replicaci tardant, una hipoacetilaci d'histones, una
condensaci durant la interfase (corpuscle de Barr), i una metilaci en els euteris.
41
* El nombre de cromosomes X inactivats s el necessari per a que quedi un cromosoma X

actiu per cada srie diploide d'autosomes. Per exemple:
92, XXXX: 2 X inactivats
69, XXX: 1 o 2 inactivats segons la cllula
47, XXY: 1 X inactivat
47, XXX: 2 X inactivats
49, XXXXY: 3 X inactivats
Inactivaci incompleta del X

Ms dun 15% dels gens del cromosoma X escapen a la inactivaci. Aquest fet s lgic, ja que es
troben en les regions PAR, comunes entre els cromosomes X i Y. No obstant, hi ha excepcions:
- En PAR2 trobem SYBL1 que escapa a la inactivaci X i est metilat al Y
- UBE1 i SB1.8, que escapen a la inactivaci per no tenen un homleg al cromosoma Y
- KAL1 i STS, que tenen un homleg al Y, per s un pseudogen (no funcional).
Per a certs gens, les diferencies en la dosi no semblen ser importants.
Hi ha una correlaci entre els gens que escapen a la inactivaci i l'evoluci dels cromosomes
sexuals. Aquests gens sacumulen en la part distal del bra curt del cromosoma X i es creu que es
deu a una evoluci ms recent.
Gentica molecular de la inactivaci del cromosoma X

Els passos o processos implicats sn:
* inici
comptatge del nombre de X per cada joc dautosomes
elecci de la inactivaci
* progrs
acumulaci de XistRNA
retard en la replicaci
repressi transcripcional
hipoacetilaci de les histones
incorporaci de la histona macroH2A creant macrocromatina
* manteniment
metilaci del X inactiu
El mecanisme de comptatge de cromosomes X serveix per saber si s'ha de inactivar algun X.

Un cop els ha comptat, escull el cromosoma X que ha de inactivar.
El gen Xist (al cromosoma X), produeix un RNA que recobreix el cromosoma progressivament per
tal de inactivar-lo (inactivaci cis). Aquest RNA s inestable, per en les dones, en un determinat
moment, hi ha un canvi i passa a ser estable.
42
Regulaci
L'inici est regulat pel
centre d'inactivaci XIC del
cromosoma X, s una regi
necessria i suficient per que es
produeixi la inactivaci i tot el
procs. Aquest centre ocupa 1
Mb en Xq proximal. El XIC t
diferents elements. El gen Xist,
que tan sols s'expressa en el
cromosoma X que queda
inactivat. Forma un RNA de 15 a
17 Kb que no es tradueix i va inactivant el cromosoma X. Altres gens la funci dels quals no es
coneix molt. TsiX sembla ser un antagonista de Xist, ja que es troba actiu en el cromosoma X que
no s'inactiva. Controla l'expressi en cis de Xist.
Xist noms interv en el inici de la transcripci, no en la elecci. Sembla que seria un gen a
3 de X, el Xce, que estaria implicat en el comptatge i la elecci de cromosoma X inactivat. El gen
DXPas34 s una regi de 3kb rica en GC a 15kb de 3
Xist i es troba hipermetilat en X activo de cllules
somtiques
Model d'inactivaci
Abans de la inactivaci, el XistRNA s
inestable. Hi hauria uns factors de bloqueig que
evitarien la seva uni al cromosoma X.
Desprs tindria lloc l'estabilitzaci del XistRNA. No hi
ha canvis moleculars entre la forma inestable i la forma
estable, per tant, la seva activaci es deu a factors
externs.
No es coneix l'element que determina el progrs.
Podrien ser importants les seqncies repetitives LINE.
El XistRNA estable recobreix tot el cromosoma abans
de la seva inactivaci. T lloc un silenci transcripcional
dels gens del cromosoma inactivat i una asincronia en
la replicaci.
L'element important pel manteniment s la metilaci.
43
Diferncies entre la inactivaci marcada i aleatria
El cromosoma X patern est marcat i en les primeres fases ja t una replicaci tardana. Se li
posen doncs les macrohistones i es produeix a la inactivaci. En canvi, en la inactivaci random,
primer tots dos cromosomes estan actius i desprs del comptatge, el que t el XistRNA estable ser
inactivat.
EVOLUCIO DELS CROMOSOMES SEXUALS
Els cromosomes sexuals tenen diferent origen en les espcies diiques, per presenten
convergncies. El Y i W tenen pocs gens i sn petits, en canvi els X i Z sn grans i amb ms gens.
Els cromosomes sexuals deriven d'un parell ancestral d'autosomes.
Levoluci que ha portat a tanta diferncia entre X i Y es basa en comparacions de les
regions homlogues de X i Y entre els cromosomes de diferents organismes. Aix relata que els dos
cromosomes deriven de un parell de autosomes ancestrals que es van separar dels altre quan el Y va
adquirir el gen SRY (fa 300 Ma). La utilitat de fer aix era evitar que el gen SRY que determina el
sexe mascul salts de Y, reduint les possibilitats de recombinaci. s doncs una degradaci de Y
poc a poc.
Tamb veiem una regi
molt conservada anomenada XCR
que va de Xp11.2 fins al final de
Xq, molt homloga amb altres
marsupials (fa 150 Ma) i una regi
afegida anomenada XAR desprs
de la separaci dels marsupials i
lavan de la radiaci dels
placentaris.
Comparant-lo amb les aus,
la regi XAR t una homologia
amb una regi del cromosoma 1 i
la XCR correspon a una regi dels
cromosomes 4 i 12. sembla doncs
que hi hauria tres regions diferents
conservades.
Les diferncies nucleotdiques estableixen la diferncia evolutiva, cosa que relata 4 estats de
divergncia entre X i Y. Aix ens diu que X prov de la fusi de diferents cromosomes i Y ha patit
una degeneraci.
44
TEMA 4. VISI GENTICA I HEREDITRIA DEL CNCER. SNDROMES
D'INESTABILITAT CROMOSMICA
INTRODUCCI
El cncer s un problema de salut que als pasos desenvolupats afecta a 1/3 de la poblaci i
provoca un 20% de les morts. Les previsions indiquen que en uns anys, entre el 30 i el 40% de la
poblaci morir de cncer. Hi ha un augment amb el increment de l'esperana de vida. El risc de
molts cncers est associat amb l'edat.
El cncer s una malaltia complexa que pot afectar a moltes cllules i teixits diferents. Els
carcinomes representen el 85% dels cncers. Comencen en el teixit epitelial.
* Els sarcomes afecten al teixit conjuntiu, a la musculatura o a ls. Representen un 3% del
total de cncers.
* Els limfomes afecten al teixit limftic. Representen un 5% dels cncers.
* Els gliomes comencen en les cllules no neuronals del cervell.
* Les leucmies afecten al teixit hematopotic. Representen un 8% dels cncers.
Tots es deuen a mltiples processos de mutaci i selecci

que porten a un descontrol de la divisi cellular. Aix origina una
massa de cllules que si es mantenen en un punt concret del cos
anomenarem tumor benigne. Aquests tumors benignes estan
recoberts per una capa cartilaginosa. Un exemple seria l'osteoma.
Es queda en les fases inicials.
Per si les cllules segueixen creixent i arriben a la lmina basal i
doncs a altres teixits (metstasi), llavors parlem d'un tumor
maligne (Un exemple seria l'osteosarcoma). Totes les cllules
dun tumor maligne sn clonals, es desenvolupen per una srie de
alteracions gentiques que estimulen el creixement cada cop ms
agressiu. Tamb presenten un carcter invasiu, la metstasi s el
resultat de mutacions addicionals.
Els cncers sn tumors malignes. Tenen un carcter clonal. Es

desenvolupen per una srie d'alteracions gentiques que estimulen
un creixement cada cop ms agressiu. Tenen un carcter invasiu i la metstasi s el resultat de
mutacions addicionals. Aquests cncers es poden diferenciar per la observaci histolgica o per el
patr de expressi gnica amb lajuda de arrays.
45
Etiologia
Factors gentics
La major part de vegades hi ha factors gentics en la base del desenvolupament del cncer.
El cncer s un desordre gentic que actua a nivell cellular.
La majoria de mutacions sn somtiques:

- s una forma de selecci somtica
- les mutacions somtiques sn freqents i inevitables (tan sols algunes sn rellevants)
- hi ha moltes cllules en un organisme
- s necessiten unes 6 o 7 mutacions per desenvolupar el cncer, i la probabilitat de que tinguin lloc
s molt baixa, si tenim unes 1013 cllules somtiques i la taxa de mutaci s de 10-7 , la probabilitat
de cncer s de 1/1029 . En aquest cas els cncers serien molt poc probables per com hi ha
mutacions que augmenten la proliferaci cellular, tamb augmenten la probabilitat de cncer.
El cncer molt probablement t lloc per la combinaci de dos mecanismes:

* algunes mutacions potencien la proliferaci cellular (sn cllules dianes per a noves
mutacions)
* algunes mutacions afecten a l'estabilitat del genoma sencer incrementant la taxa general de
mutaci
Per el cncer tamb pot tenir lloc per mutacions germinals que donen una predisposici al
cncer (agregaci familiar que representa un 5% de tots els cncers) i trets dherncia multifactorial
(no transmissi monognica).
L'agregaci familiar no s hereditria. Es dona quan una famlia t ms probabilitat de tenir

cncer. Comparteixen el material gentic per tamb comparteixen un mateix ambient. Tan sols el
15% dels cncers sn hereditaris. L'herncia del cncer s complexa. El que shereta s una
predisposici a desenvolupar el cncer.
Factors ambientals
A nivell cellular el cncer s intrnsecament gentic, per existeixen factors ambientals
(carcinognics) que poden alterar la freqncia i les conseqncies de les mutacions. Es coneixen
46
ms de 300 mutacions que estan associades al cncer, per tant, hi ha una base gentica evident. Si es
t una mutaci, s ms fcil que tingui lloc una altra mutaci que porti al cncer. Un exemple de
factor ambiental serien alguns virus. Els estudis epidemiolgics i en models animals proven aquests
fets.
Hi ha unes variacions geogrfiques en

les taxes del cncer. Aix estaria relacionat
amb els factors ambientals. Almenys el 50%
de tots els cncers es podrien relacionar amb
factors ambientals. Hi ha un factor de risc
associat a l'exposici ocupacional, que en les
properes dcades podria explicar entre el 18 i
el 38% dels cncers.
Tot aix est demostrat per comparacions
epidemiolgiques entre diferents estils de vida
(nutrici). Per exemple, a Jap el cncer ms
important s el cncer d'estmac (podria ser
perqu mengen sopa a 90 a 95C), mentre que
a EUA s el cncer de clon (relacionat amb
factors diettics).
Per tant, el risc de cncer s una combinaci interactiva de gentica i entorn.
Els gens del cncer estan implicats en el control del cicle cellular i en l'estabilitat general del
genoma
Tpicament, les mutacions carcinogentiques afecten a gens que controlen el cicle cellular
(naixement i apoptosi). Una cllula quiescent pot comenar a dividir-se sense control. Per a que la
cllula no es descontroli, s'ha de controlar el cicle cellular i la integritat del genoma (mecanismes
per comprovar i reparar el DNA sintetitzat). Els gens que controlen la integritat genmica tamb
poden ser els gens mutats.
Categories de gens
Hi ha 3 categories de gens que poden estar mutats:
1. oncgens: que sn gens que controlen la divisi cellular, promovent-la. Les mutacions
provoquen un guany de funci, de manera que la cllula es divideix desmesuradament. La
majoria d'aquestes mutacions sn dominants. Els gens normals es diuen protoncogens, i
controlen la proliferaci i la divisi cellular.
47
2. gens supressors de tumors: que controlen els passos G1/S i G2/M, inhibint la divisi
cellular. Sn mutacions de prdua de funci, per tant, recessives (les dues cpies han d'estar
mutades), amb les quals la divisi cellular queda fora de control.
3. estabilitat genmica: sn els gens responsables de la integritat del genoma i de la fidelitat

de transmissi de la informaci. La seva mutaci produeix una inestabilitat del genoma, de
manera que es van acumulant errors en el genoma. Sn mutacions de prdua de funci.
ONCOGENS
Evidncies de oncgens
Tenim varies evidncies del seu paper en la carcinognesi:
* Hi ha virus productors de tumors en animal, la major part virus DNA (SV40, T-antigen,
E1A, E1B...). Sn virus que produeixen infeccions ltiques, per poden provocar tumors per
una integraci anmala. Tamb trobem alguns retrovirus, que porten l'oncogen en el seu
genoma. Aquest gen transforma la cllula en cancerosa. Han servit per identificar
oncgens.
* Proves de transfecci in vitro. En aquestes proves, a la cllula se li inserta un fragment de

DNA de una altra cllula. Es feia amb cllules de ratol, transformant amb DNA hum. Es
va veure que algunes regions del nostre genoma promouen la divisi cellular descontrolada.
Els oncgens sn versions mutades de protoncogens que controlen algunes funcions

cellulars com ara:
* factors de creixement (SIS)
* receptors de superfcie cellular (ERBB, FMS)
* transducci de senyals intracellulars (RAS, ABL)
* DNA binding proteins, factors de transcripci (MYC, JUN)
* components de la xarxa de cidines (MDM2)
Mecanismes dactivaci doncgens:

Les cpies del gen que funcionen normalment sanomenen protooncogens. L'activaci d'un
protoncogen t lloc per mutacions dominants, la majoria de les quals sn somtiques, a excepci del
gen RET i la neoplsia endocrina mltiple o cncer tiroideu familiar. Aquestes mutacions
provoquen un guany de funci quantitatiu o qualitatiu del producte del gen.
Aquesta activaci t lloc per diferents mecanismes:
* Mutacions puntuals: per exemple, una mutaci en Ras retrassa el canvi de GTP per GDP.
Aix augmenta el nombre de senyals que senvien al nucli fent augmentar la divisi
cellular.
48
* Amplificaci: es dna quan hi ha moltes cpies del mateix gen, provocant una ganncia de
funci. Lamplificaci es fa per minicromosomes o en forma de repeticions (regions de
tinci homognia). Aix es forma per mecanisme complexes i es detecta per hibridaci
genmica comparativa. Aquesta tcnica consisteix en hibridar els cromosomes humans amb
una srie de sondes provinents de cllules tumorals i cllules constitutiva (sang), colorades
de diferent manera. Aix, si el que veiem s una delecci en el tumor hi haur un pic de
coloraci vermella, i si hi ha una duplicaci en el tumor, un pic de coloraci verd. La
resoluci daquesta tcnica permet veure fragments de 5 a 10 Mb, fins a 3Mb. Laltre
possibilitat s fer microarrays per arribar a una resoluci de 1Mb.
* Reorganitzaci cromosmica: aix pot crear un gen nou o un cromosoma nou. Per
exemple, es pot donar una translocaci de un
gen del cromosoma 9 vagi a parar al
cromosoma 22, creant aix una nova protena
quimrica. Aquesta protena tindria la mateixa
funci per amb molta ms activitat. Ex:
cromosoma Philadelphia amb protenes ABL i
BCR implicades en el 90% dels casos de leucmia mieloide crnica.
* Reorganitzaci cromosmica: tamb pot ser que una translocaci colloqui un oncogen en
una regi de cromatina activa. Per exemple, el
limfoma de Burkitt es fa per lactivaci del gen
MYC. Aix es produeix per la translocaci del
cromosoma 8 i 14, o 2 i 22, fent sempre que el gen
perdi el seu ex 1 de regulaci, i fent que vagi a
parar al costat de gens de les Immunoglobulines,
una cromatina molt expressada.
GENS SUPRESSORS DE TUMORS
Sn gens que estan implicats en el control del cicle cellular i perden tota la seva funci,
provocant un cicle cellular indiscriminat. Sn mutacions recessives a nivell cellular i dominant a
nivell individual. Si la mutaci s a nivell germinal s molt probable que es produeixi un cncer.
Retinoblastoma
Es tracta dun tumor agressiu juvenil que es dna en 1/20000
naixements. A la retina hi ha unes 106 cllules i la taxa de mutaci s de 10-
7
. aix doncs la probabilitat de mutaci espordica s de 1/108. no obstant, si
lindividu t una cpia ja mutada la probabilitat es redueix a 1/10. s el que
anomenem doncs una dominncia a nivell individual. Hi ha dos tipus de
49
retinoblastoma, els unilaterals que afecten a un sol ull (40%) i el bilateral, que afecta als dos ulls
(60%).
Es deu a una prdua de funci en el gen RB situat en 13q14. Knudson, al 1971 va proposar
que el mecanisme de generaci necessitava 2 hits i el mecanisme hereditari un sol hit. Per no va
ser fins a 1983 quan Cavenee va demostrar i confirmar aquesta hiptesi. El que va fer va ser
comparar els marcadors al voltant del gen implicat i van trobar que el segon hit es devia a :
* prdua d'un cromosoma sencer per no-disjunci, cromosoma salvatge 3
* prdua d'un cromosoma ms reduplicaci, 3 cromosomes 13 amb la cpia mutada, es perd el
sa i es reduplica.
* recombinaci proximal a RB ms segregaci de dues cpies amb la mutaci
* delecci de l'allel salvatge
* mutaci puntual
Aquests mecanismes es detecten per proves citogentiques per canvis de cromosomes i prdua de
heterozigositat.
El patr de tots els altres cncers familiars s similar al mecanisme dels dos hits, NF2, PTC i
APC, per el de altres no. Per exemple, en el cncer de mama per BRCA1, un 15% s espordic i la
inactivaci de la segona cpia es deu a un excs de metilaci. En altres casos, noms una cpia ja
provoca cncer per prdua de funci, s el que sanomena aploinsuficincia. El cncer de colon
requereix noms una cpia mutada per desenvolupar plips. Si sinactiva la segona cpia, augmenta
el nombre de plips i si desapareix posteriorment la cpia heretada (parcialment activa) sarriba a la
mxima expressi del cncer.
50
Les vies que van portar a la identificaci dels gens TS sn:
* clonatge posicional de gens causants de cncers familiars rars
* identificaci de deleccions cromosmiques en cllules tumorals
* anlisi de mutacions tumorgniques en gens implicats en la regulaci del cicle cellular
La comprovaci t lloc per fusi cellular i complementaci. Les mutacions carcinogniques en els
gens TS sn recessives a nivell cellular, per apareixen com a dominants a nivell de l'individu. Si
l'individu ja rep una cpia mutada, t una major probabilitat de desenvolupar la malaltia. Necessita
que les dues cpies estiguin inactives. Sembla recessiu per es diu que s dominant amb
penetrncia incomplerta.
Existeix la hiptesi two-hitde Knudson en el retinoblastoma. Es tracta d'un tumor rar infantil
agressiu de la retina. Afecta a 1 de cada 14-20 mil naixements. El 60% dels casos sn espordics i
unilaterals. El 40% restants sn hereditaris (dominant autosmic amb penetrncia incompleta). El
gen mutat es troba a 13q14.
La manifestaci s bilateral, s a dir, als dos ulls, si s familiar, i unilateral si s lespordica.
Segons l'hiptesi de Knudson(1971), 2 mutacions sn necessries per convertir la cllula en

tumoral. En families amb el tret, el 50% dels nens poden heredar l'allel mutant, el 90% dels quals
desenvolupen el retinoblastoma. Noms es necessita que muti la segona cpia
En les formes familiars, una mutaci (hit) s heredada, mentre que la segona (somtica) pot sorgir
per diversos mecanismes:
- prdua d'un cromosoma sencer per no-disjunci, cromosoma salvatge
- prdua d'un cromsoma ms reduplicaci, 3 cromosomes 13 amb la cpia mutada, es perd el sa i es
reduplica.
- recombinaci proximal a RB ms segregaci de dues cpies amb la mutaci
- delecci de l'allel salvatge
- mutaci puntual
En la majoria de mecanismes alteracions cromosmiques importants detectables per la prdua

dheterozigositat.
Molts cncers familiars rars sn deguts a gens TS. En molts casos, el gen identificat com a causant,
s tamb important en els casos espordics. Els gens s'identifiquen per desequilibri de lligament.
Els mecanismes del segon hit sn:

- deleccions cromosmiques
- mutacions puntuals
51
- metilaci (mecanisme epigentic)
L'identificaci t lloc per diferents proves. En el cas de les deleccions cromosmiques es fa per la
prova LoH (prdua d'heterozigositat). Es tracta d'una comparaci de marcadors polialllics (STR)
en cllules normals (2 allels) i tumorals (1 allel). Vol comparar el patr de variabilitat alllica en
determinades regions cromosmiques entre les cllules normals i les tumorals (perden
heterozigositat). Aquesta tcnica presenta diferents problemes:
- no tots els tumors presenten un patr de grans prdues cromosmiques
- en els cncers avanats hi ha moltes prdues cromosmiques inespecfiques
- hi ha mostres tumorals amb barreja de cllules estromals
- el segon hit no implica una delecci cromosmica puntual
- pot haver-hi deleccions solapades en els dos homlegs
- molts cops la inactivaci de la segona cpis es deu a un excs de metilaci.
Hi ha alternatives a la tcnica LoH:

- CGH
- microarrays
- FISH
En el cas de que el mecanisme sigui la metilaci, es deu a que t lloc una alteraci en el patr de
metilaci. Aix est demostrat en diferents gens TS (CDKN2A, VHL, RB1, MLH1). El MLH1 est
metilat en el 84% dels casos de cncer colorectal amb inestabilitat de microsatllits. Hi ha la
possibilitat de restaurar l'expressi gnica normal amb un agent desmetilitzant (5-aza-
2'deoxicitidina). Per tant, sn cncers reversibles.
TSs, CICLE CELLULAR I CANCER
Durant el cicle cellular, la cllula t diferents opcions:

- quedar-se com esta
- dividir-se (diferenciar-se)
- entrar en apoptosi com a resposta a una complexa xarxa de senyals internes o externes
Els oncogens i els gens supressors de tumors (TS), sn importants alhora de generar i controlar
aquestes senyals. Un exemple serien el paper de RB, TP53 i CDKN2A, que estan freqentment
alterats en molts cncers.
El gen RB1 (13q14), dona lloc a la protena nuclear pRb (110 KDa). La protena pRb t dues
formes:
52
- activa (defosforilada)
- inactiva (fosforilada, per una cascada de ciclines)
La seva funci s el control del pas de G1 a S. Quan est activa, inactiva a la protena E2F1, que s
un factor de transcripci. Poc abans del final de la fase G1, pRb s'inactiva, alliberant a E2F1, i aix
fa que la cllula entri en divisi.
Els inhibidors de pRb afavoreixen la progressi del cicle cellular. Les mutacions en la pRb
provoquen retinoblastoma i osteosarcomes. Poden actuar com a inhibidors de pRb els productes de
l'oncogen MDM2 i oncoprotenes virals.
El gen TP53 (17p12), t com a producte la protena p53. Aquesta protena t diverses funcions:
- factor de transcripci
- paper clau en la transici G1/S com a guardi del genoma
L'inactivaci de la protena pot tenir lloc per:
- mutaci
- deleccions
- acci d'inhibidors
Aquesta protena est afectada en nombrosos tumors.
En el cas de CDKN2A, el seu producte inhibeix kinases que inactiven a pRb. La prdua de funci
del producte de CDKN2A produeix la prdua de funci de pRb i com a conseqncia, t lloc un
descontrol del cicle cellular.
L'inactivaci de CDKN2A t lloc per mutaci o per delecci homozigtica.
6. INESTABILITAT GENOMICA I CANCER

Genoma propens a mutar. A vegades fallen els sistemes que proteigeixen de les mutacions.
El cncer s'explica com un acmul de mutacions en els gens que controlen el cicle cellular.
L'inestabilitat genmica s necessaria per la generaci de tantes mutacions.
Hi ha una srie d'evidncies a favor de l'inestabilitat genmica:

- explicaci ms probable de la quantitat de mutacions en tumors
- els models animals amb inestabilitat genmcia sn ms propensos a desenvolupar cncers
- en alguns tumors s'han trobat errors en el manteniment de l'integritat genmcia
Per tamb hi ha una srie de dificultats per associar l'inestabilitat genmica amb el cncer:
- carcter dinmic del cncer
- est per veure que l'inestabilitat pugui produir cncer i no a l'inversa
Hi ha dues hiptesis per la inestabilitat genmica:

Tasa de mutaci estable- alta tasa de divisi
Alta tasa de mutaci tasa de divisi normal
53
Tipus d'alteracions gentiques en els tumors:

- canvis seqencials sutils(substitucions, microinsercions i deleccions)
- translocacions cromosmiques
- amplificacions gniques
- alteraci en el nombre de cromosomes
Hi ha 2 tipus de gens relacionats amb l'inestabilitat genmica que es podrien associar a cncer:
- gatekeeper, que controlen el creixement i el cicle cellular. Les mutacions en aquests gens
produeixen clons de cllules diana per a altres mutacions.
- caretaker, que asseguren l'integritat del genoma per no estan implicats directament en el cicle
cellular. Mutacions en aquests gens produeixen una inestabilitat gentica general que caracteritza
molts cncers, i que pot operar a nivell nucleotdic o cromosmic.
Tipus o mecanismes d'inestabilitat genmica

Hi ha dos tipus, per aquests mai es presenten junts en el mateix cncer.Aix dona a pensar que la
inestabilitat genmica no s a latzar.
A nivell de DNA (MIN):
La primera inestabilitat es va veure als microsatlits, semblava que sortien alels nous. Havien mutat.
- NER (disruption of nucleotide-excision repair). Es troba en molts cncers de pell (deguts al
contacte amb les radiacions UV). La mutaci del gen NER ha de tenir lloc en els 2 allels per agents
mutgens externs. El individu t les dues cpies del gen que repara mutades. Tamb esta exposat a
lagent patgen que ho trenca.
- BER (disruption of base-excision repair). No s freqent en cncers humans.
- DSB (double-strand break repair).
- MMR (disruption of mismatch repair). S'ha trobat en molts cncers. Es va descobrir per
l'inestabilitat dels microsatllits (MIN). Si els 2 allels estan mutats, les cllules noves rebran un
genoma que no ha estat revisat. No es necessita lagent extern . Ha de ser homozigot o tenir el
salvatge inactivat. El ms freqent. Error en la recombinaci, la polimerasa sequivoca.
A nivell cromosmic: ( CIN)
- CIN (chromosome instability). Es deu a problemes en la recombinaci i en la segregaci de

cromosomes degut al grau de compactaci, a l'uni al fus mittic... Les cllules canceroses tenen
54
moltes aberracions cromosmiques, els poden faltar fins i tot cromosomes sencers.
Amb experiments de fusi de cllules CIN i MIN, es repara l'inestabilitat MIN.

En algunes cllules, es recupera l'activitat telomerasa, de manera que les cllules esdevenen
inmortals i es divideixen ms rpidament.
Nivells dinestabilitat del DNA: errors en el sistema de reparaci del DNA

- exposici a raigs UV trenca la cadena de nt
- exposici a raigs x BER; DSB
7. CANCER COM A MALALTIA MULTIGNICA
El cncer de clon:
podria servir com a model d'evoluci d'un tumor.
s un dels tumors ms freqents en diverses regions del planeta.
Hi ha diferents estadis en la malaltia, desde tumors benignes fins a tumors malignes.
Hi ha 2 tipus de cncers de con:
- espontanis
- forles hereditaries FAP i HNPCC
El procs de formaci del tumor seria el segent:

- epiteli normal
- plips, tumor benigne, per una mutaci en APC
- adenoma que pasaria per diferents estadis
tempr
intermedi sense focus de carcinoma
tardant amb focus de carcinoma
- carcinoma
- metstasi eventual
En el FAP, una cpia d'APC est mutada constitucionalment, i en una de cada 100 mil cllules,
muta la segona cpia.
KRAS s un oncogen que est mutat en el 50% dels adenomes intermedis i tardants i en el 10% dels
adenomas temprans. Les mutacions al gen KRAS semblen necessaries pel pas de adenoma tempr a
intermedi.
El 50% dels adenomes tardants i dels carcinomes, mostren LoH en 18q.
Els carcinomes presenten una alta freqncia de prdua o mutaci de TP53.
55
Tot aix sembla suggerir que el nombre de mutacions i l'ordre en que tenen lloc, sn claus per la
formaci del tumor.
Per s ms complex, ja que noms el 60% de cncers de clon tenen mutacions en el gen APC. En
els FAP es tendeix a perdre el 18q, per en els HNPCC hi ha una estabilitat cromosmica.
56
TEMA 5. GENETICA DE TRETS COMPLEXES. GENETICA QUANTITATIVA EN
HUMANS. ESTRATEGIES METODOLOGIQUES: ALLELE SHARING I ESTUDIS
D'ASSOCIACIO.
1. HERENCIA MENDELIANA VERSUS HERENCIA MULTIFACTORIAL
En els trets monognics o mendelians, el fenotip depn del genotip en un determinat locus. Aix s
necessari i suficient per a que el tret s'expressi. Hi ha uns 6000 trets monognics coneguts.
D'aquests 6000, tan sols 1200 han estat seqenciats. La seva herncia s'estudia amb pedigrees
(patrons d'herncia).
La regla d'un gen un fenotip, no s vlida en la majoria de casos, ja que existeix una variaci
fenotpica. El mateix genotip pot tenir diferents fenotips. Aix s'explica per penetrncia incompleta,
per expressi variable, pels factors ambientals...
Hi ha gens modificadors que poden variar la relaci genotip-fenotip.
Els trets multifactorials o polignics, es determinen per l'efecte de ms d'un gen i de l'ambient (amb
contribuci variable). Hi ha 3 categories:
- continus (el fenotip)
- merstics (apareix en diferents classes mtriques per que sn quantificables)
- amb efecte umbral
Els trets mutlifactorials es solen diferenciar en:

- oligogentics, que estan determinats per l'efecte major d'uns pocs gens, entre 2 i 15.
- poligentics, que estan determinats per l'efecte additiu de molts gens, cada un amb efectes
individuals petits.
Els gens que determinen els carcters mutlifactorials poden ser.

- de susceptibilitat per a fenotips dicotmics (presencia o absncia)
- QTL (quantitative trait loci) per a carcters quantitatius o continus
Els gens de susceptibilitat contribueixen en major o menor grau a la manifestaci d'un determinat
fenotip. El 75% de les malalties sn multifactorials.
Dificultats alhora d'estudiar els trets complexes:

- penetrncia incompleta i fenocpies.
- heterogenetat (malalties produdes per variants gentiques diferents). Pot ser degut a que hi ha
diferents variants allliques dins d'un locus o perqu varis gens produeixen una determinada
57
malaltia (genocpies).
- herncies poligniques (en carcters de variaci continua).
- alta freqncia poblacional dels allels implicats en una malaltia.
- mecanismes de transmissi particulars.
- factors ambientals.
2. MODELS TEORICS PER LA DETERMINACIO TEORICA DE TRETS NO

MENDELIANS
A principis de 1890, hi havia una controversia entre mendelisme i biometria segons Galton (cos de
Darwin). Galton va defensar que el mendelisme noms tenia valor per alguns carcters.
Al 1918, Fisher va veure que hi havia carcters determinats per molts factors mendelians
independents (polignics) que mostraven una variaci continua.
Ms tard, Falconer extn el model de Fisher als carcters dicotmics.
Model polignic (carcters quantitatius)
Sn carcters que depenen de l'efecte additiu de nombrosos factors amb efectes individuals petits i
independents.
Aquests carcters presenten una distribuci normal (Gaussiana) en la poblaci. En les cues de la
distribuci s on ms correspondncia hi ha entre el genotip i el fenotip.
T lloc un fenmen de regressi a la mitja. El fenotip dels fills de 2 pares que estan en els extrems,
est entre el fenotip dels pares i el fenotip de la mitja.
Hi ha algunes suposicions falses en quant a aquests carcters:

- desprs de poques generacions tots seran iguals
- el mecanisme gentic (s purament estadstic)
L'heretabilitat s la proporci de variana deguda a efectes gentics additius.

Partici de la variana:
V fenotpica = V gentica + V ambiental
V gentica = V additiva + V dominant
Heretabilitat sensu latu (explicada pels gens):

h = V gentica / V fenotpica =Vg/Ve
Heretabilitat:
58
h = V additiva / V fenotpica)= Va/Vf
Heretabilitat= % de variana total explicada pels gens Vg/Vt
Varia en funci de les poblacions. s una expressi del grau en que s'assemblen ms o menys els
individus.
Hi ha altres mesures de l'efecte gentic (veure dossiers).
La heredabilidad no es un caracter intrnseco del rasgo. Da una idea de la importancia de la variante
gentica.
Model umbral (teoria poligncia de carcters discontinus)
Rasgs discontinus, dicotmic

Aquesta teoria va ser proposada al 1981 per Falconer. Aquesta teoria t en compte 3 variables:
- susceptibilitat, que s una variable continua. Conjunt de factors, influencia de molts gens i factors
que determinen que un individu sigui ms propensa patir X
- umbral de manifestaci fenotpica (valor crtic de discrecionalitat). Aquest umbral pot ser diferent
segons el sexe de l'individu.
STENOSIS PILRICA: ms afectats els homes.
- risc.
Aquest model explica:

- les recurrencies en les families. Si en una famlia hi ha un afectat, significa que aquest individu t
molts factors gentics i ambientals que l'han portat a la manifestaci d'aquest determinat fenotip. Els
membres de la famlia tenen un risc elevat d'expressar aquest mateix fenotip, una alta
susceptibilitat.
- umbrals per sexes. Si en una famlia hi ha un home afectat (suposem que els homes tenen menor
umbral), hi ha un risc de que aparegui un altre malalt. Si hi ha una dona afectada (t un major
umbral), el risc s major, perqu vol dir que t ms factors de susceptibilitat.
Hi ha diferents mesures dels efectes gentics d'aquest model (veure dossiers).
3. APROXIMACIO A LA GENETICA DE CARACTERS COMPLEXES
La seqncia lgica per establir aquesta aproximaci s:

- donar-se compte de que el carcter t una base gentica (estudis familiars, d'adopci, de
bessons...) Buscar determinants gentics daquest fenotip.
- intentar determinar el tipus i la freqncia dels possibles gens implicats en un carcter (per anlisi
59
segregacional)
- mapar els gens de susceptibilitat (per mtodes de lligament)
- acotar la regi candidata (per estudis d'associaci)
- identificar les variants de seqncia i definir la seva acci bioqumica
-saber la funci del gen
Epidemiologia gentica
Busca patrons d'agregaci familiar i incidncia poblacional.

Mesura el grau dagregaci familiar pel risc de recurrencia
N afectats/ n total de germans
La R s el risc d'un parent R d'un afectat en comparaci amb el risc poblacional. Quan aquest valor
s superior a 10, s un bon indicador.
Una dificultat per aquests estudis, s que les families comparteixen gens i ambient (trets
conductuals).
s doncs, una mesura d'agregaci familiar d'un carcter. Una mesura s el risc de recurrncia (en
germans). s ms utilitzat el FRR (risc de recurrncia familiar) o . Aquest valor compara el risc
del parent d'un afectat amb el risc de qualsevol persona de la poblaci. Es fa amb germans respecte
la poblaci general. Els riscos superiors a 10 sn indicadors d'una agregaci familiar.
En el cas d'efectes additius, el risc disminueix segons el parentesc. En el cas de dominncia, el

grau de risc disminueix l'arrel quadrada segons el parentesc.
La distribuci dels riscos familiars dona una pista de quants gens determinen un carcter.
Una altra forma de mesura sn els estudis de bessons. Es fan comparant els bessons monozigots
amb els dizigots. Compara el grau en que s'assemblen per un determinat carcter. Aix ens permet
calcular l'heretabilitat d'un determinat carcter.
Si el risc s molt gran, decau a mesura que ho fa el grau de parentiu.
En ocasions, amb l'edat, varia la susceptibilitat a l'ambient per un determinat carcter o malaltia.
60
Estudis de bessons
La base d'aquests estudis s la comparaci entre bessons monozigtics i bessons dizigtics. Tamb
es poden comparar monozigots criats junts i monozigots criats separats. S'obtenen estimes de
correlacions-concordncia.
La variana varia amb l'edat. A edat madura, l'efecte de l'ambient s mnim. Les estimes
d'heretabilitat no sn valors fixes.
Limitacions d'aquests estudis:
- les diferncies observades entre els dos tipus de bessons no exclouen la causaci ambiental.
- quan es comparen monozigots criats junts i separats, la separaci no s del tot bona, ja que sempre
es busquen families semblants a la famlia biolgica.
- l'efectiu mostral s redut.
- la separaci mai s total.
- sesgos de discernimiento
- no hi ha distinci entre les causes gentiques i les causes ambientals intrauterines.
Heretabilitat: regressions intraclasse MZ vs MD. Va variaci del carcter per diversos factors:
Va: additius
Vc: ambientals comuns
Ve: ambientals especfics
Vd no additius
rMZ=rMD= 0 no hi ha base gentica

rMZ=rMD >0 ambiental
rMZ=rMD=1 ambiental compartida
Amb el pas dels anys augmenten els valors additius i disminueixen eld ambientals comuns i els
especfics.
Lheretabilitat es un rasc de la variabilitat del carcter
Estudis d'adopci
Es tracta de veure per a determinats carcters si els fills donats en adopci s'assemblen a la famlia
biolgica. Hi ha 2 estrategies per a fer aquests estudis:
61
- anar dels adoptats malalts a les families biolgiques
- anar de pares afectats a fills donats en adopci a altres families
Hi ha una srie de limitacions en aquests estudis:

- falta d'informaci de les families biolgiques
- elecci no aleatria de les families adoptives (s'intenta que s'assemblin a les families biolgiques)
Altres estudis
Altres estudis que es realitzen sn:

- poblacionals, per enfermetats amb una variaci geogrfica com per exemple l'anmia falciforme.
- d'immigraci, per veure com evolucionen un grup d'immigrants en un lloc diferent. Es mira si
s'assemblen ms a la poblaci d'origen o a la poblaci del nou indret.
Anlisi segregacional
Actualment s'utilitza poc. s una eina estadstica. Es tracta de construir-se un model per explicar
com t lloc la segregaci d'un determinat carcter i el compares mitjanant un procs matemtic per
veure si les dades reals s'ajusten al model.
Ha servit per tenir alguna idea de l'existncia de carcters oligogentics. Sn aquells carcters
determinats per uns quants gens de susceptibilitat major, en un transfons polignic i amb una
important influncia de l'ambient.
Aquest estudi et dona una evidncia estadstica de que hi ha un locus major i de les seves propietats.
Un dels problemes importants d'aquests estudis s el sesgo de discernimiento. Segons el procs

d'elecci de la mostra, s'han d'aplicar correccions. A ms, depn de l'habilitat per especificar models
gentics. T limitacions per incidncies generals, sex ratio... Hi ha una dependncia total dels
parmetres inicials.
Aquest estudi et dona un model, per no et diu els gens implicats.
4. IDENTIFICACIO DE GENS DE CARACTERS COMPLEXES
Hi ha diferents estrategies o criteris:

- fenotips homogenis
- edat d'aparici temprana
- histria familiarpositiva
62
- severitat
- grups genticament allats versus societats urbanes
Trobem diferents metodologies:

- lligament paramtric
- lligament no paramtric
- associaci
- QTL (quantitative trait locus)
Lligament paramtric
Consisteix en estudiar families grans per establir un model gentic. Es mira la probabilitat d'ajust
del model a les dades reals.
Es diferencia de l'anlisi segregacional en que s'utilitzen polimorfismes, i per tant, el model implica
que el gen ha d'estar a prop del marcador.
s fa un estudi estadstic per determinar si el gen i el marcador estan lligats.
s el mtode ms potent per detectar regions de 20Mb en quant als carcters mendelians. Per
aquests estudis no funcionen per a carcters no mendelians.
Avantatges:
- si el model especificat s correcte, s el mtode ms potent per explorar regions de 20Mb i
localitzar gens.
- molt til per carcters mendelians
Inconvenients:
- hi ha una gran dependncia del model especificat, si no s correcte, podem tenir falsos positius o
negatius
- multiple testing (moltes opcions)
- en general, no serveix per a carcters complexes
- derivats de la definici-diagnstic de carcters complexes (no n'hi ha prou amb criteris
consensuats, han de tenir tamb significat biolgic)
Lligament no paramtric
Aquest estudi no requereix especificar d'entrada cap model. Es parteix de les dades que es tenen. Es
basa en mirar com es comparteixen segments cromosmics entre els malalts amb un cert grau de
63
parentesc.
Identitat gentica entre parents:

- IBD o idntics per descendncia (els dos venen d'un antecesor com demostrat)
- IBS o idntics per estat
Els anlisi ms potents sn els basats en IBD. Quant ms rar s l'allel, ms probabilitat hi ha de que
si 2 individus el comparteixen, vingui per IBD. Per aix s'utilitzen marcadors amb variants rares.
La base de l'estudi est en que per una regi cromosmica a l'atzar, la probabilitat de que 2 germans
comparteixin 0, 1 o 2 cpies d'un haplotip patern s de , i respectivament. Si dos germans
estan afectats per una malaltia gentica, es probable que comparteixin el segment cromosmic
portador de la malaltia.
Mtodes:
- APS, per germans
- APM, per parents
Si es disposa de families nuclears, les parelles de germans afectats, sn analitzades per a marcadors,
buscant si una regi cromosmica (candidata) es compartida amb freqncies diferents a la ratio
1:2:1 esperada de compartir haplotips IBD.
Si les parelles de germans sn analitzats per IBS (no es disposa dels genotips paterns), la
coincidncia esperada (hipotesi Ho) s funci de les freqncies gniques.
Desprs es fan anlisi de marcadors polimrfics. Es compta el nombre de vegades que els individus
comparteixen un determinat haplotip i es compara amb el que s'esperaria per segregaci aleatria.
Serveix per identificar regions grans, ja que utilitza parelles de parents on la recombinaci s rara.
Els APM sn extensions per estudiar en qualsevol parella de parents de la famlia. En pedigrees
complexes, la distribuci d'allels IBS s analitzada en cada parella de parents afectats i comparada
amb la esperada (Ho) en funci del coeficient de parentesc.
Avantatges:
- no requereix un model gentic previ
Desavantatges:
64
- les regions candidates definides solen ser massa grans per fer un clonatge posicional
- alguns factors de susceptibilitat escapen a la detecci
- interpretaci de lod scores no paramtrics
Estudis d'associaci
s tracta d'una simple constataci estadstica de la coocurrncia d'allels o fenotips a nivell

poblacional.
L'associaci (relaci entre allels o fenotips), s diferent del lligament (relaci entre dos loci).
Quan la famlia i la poblaci convergeixen, el lligament i l'associaci tamb.
Les associacions poblacionals depenen de l'histria de la poblaci.
Aquests estudis tenen una gran importncia, ja que sn ms efectius per detectar regions ms
petites. Es tracta de veure si un gen s ms freqent en els afectats que en la poblaci normal.
Les associacions poden ser degudes a diferents causes (gentiques i no gentiques):

- causaci directa, s a dir, que sigui el gen causant
- selecci natural
- estratificaci poblacional
- artefacte estadstic o errors de tipus 1 (per atzar)
- desequilibri de lligament (el marcador s proper al gen causant)
Quan una poblaci s com una gran famlia, els estudis de associaci coincideixen amb els estudis
de lligament.
Avantatges:
- fcils de realitzar
- defineixen regions candidates petites (identificaci posterior del gen-susceptibilitat)
- potent per buscar gens amb efectes modestos
Inconvenients:
- factors confounding (difcil interpretaci)
- estratificaci poblacional (en dissenys clssics cas-control)
Dissenys alternatius:
- cas-control
- TDT (transmission disequilibrium test)
En el cas dels TDT, l'associaci esta basada en families. Compara el nombre de vegades que un
65
pare heterozigot transmet al seu fill malalt un determinat allel/marcador (a) amb el nombre de
vegades que dit allel no s transms (b).
(a b) / (a + b)
66
TEMA 7. GENOMA HUMA. MAPES FISICS.
El genoma hum s un conjunt de DNA, l'informaci gentica total que tenen les cllules humanes,
hi ha parts que sn gens i altres no. Comprn 2 genomes:
- nuclear 99,99%
- mitocondrial (molt petit) 0,005%
El genoma mitocondrial:
s circular
de 16'6 Kb,
cont 37 gens.
D'aquests, 24 codifiquen per algun RNA (tRNA o rRNA).
Els altres 13 codifiquen per polipptids (sintetitzats pels ribosomes mitocondrials). Aquests
polipptids sn subunitats dels complexes implicats en la oxidaci de la cadena respiratria per la
producci d'ATP.
Per no totes les subunitats estan codificades en els gens mitocondrials.
El n de cpies de DNA mitocondrial s de 1000-10000 cpies/ cl.lula.
El genoma nuclear
t de l'ordre de 3000 Mb. =3,2x109 pb
Est distribut en 24 cromosomes, (22 autosomes + X + Y).
La mida promig dels cromosomes s de 140 Mb. El cromosoma 1 s el ms gran 279MB i el ms
petit el 21, 45Mb
Cada cllula del cos hum t la seva cpia del genoma, excepte els eritrcits.
Les cllules somtiques sn diploides i els gamets haploides., per tant noms tenen una cpia del
genoma.
Genoma mitocondrial:
- part codificadora (molt conservada) = 93%
- part altament conservada per no codificadora (seqncies reguladores) = 5%
- part no conservada = 2%
Genoma nuclear:
- part codificadora (molt conservada) = 1'5%
- part altament conservada per no codificadora (seqncies reguladores) = 3%
- part no conservada = 95'5%
Per tant, menys del 5% del genoma est altament conservat. La resta correspon a seqncies
67
repetitives...
A cada cllula hi ha moltes cpies del genoma mitocondrial (entre 1.000 i 10.000). Aquesta
quantitat varia depenent del tipus de cllula. Els espermatozous per exemple, gaireb no tenen
mitocondris, mentre que en l'ocit n'hi ha de l'ordre de 100.000 cpies, que provenen de l'vul.
Genoma nuclear
El genoma nuclear consta de 3200 Mb:

- 62% DNA intergnic (2000 Mb). Aquest DNA est en forma de seqncies repetides.
1400 Mb sn seqncies repetides repartides
600 Mb sn microsatllits...
- 38% DNA sn gens o seqncies relacionades (1200 Mb).
50 Mb (1'5%) sn seqncies codificadores
la resta sn pseudogens, introns...
El nombre de gens encara no se sap. Abans de la seqenciaci del genoma hum, es creia que n'hi
havia entre 80 i 100 mil gens. Aquesta xifra estava basada en les protenes que hi ha en les cllules.
Desprs de la seqenciaci, es va fer una nova estima:
- primer es va dir que serien entre 30 i 35 mil gens
- una segona estima ms aproximada donava uns 26 mil gens
Aquesta estima ha posat de manifest que la majoria de gens poden donar lloc a ms d'una protena o
producte gnic, per splicing diferencial.
La densitat gnica no s regular al llarg del genoma. El contingut en GC est relacionat amb la
densitat gnica.
Les regions riques en GC (41%), sn regions riques en gens. 1gen /20kb
Les regions riques en AT, sn regions pobres en gens. 1gen /200kb
La densitat gnica promig s d'un gen cada 100 Kb.

La mida dels gens s variable. El promig s de 27 Kb. Dins dels gens tenim els exons i els introns.
El nombre d'exons s molt variable (la mitja s de 9). El gen ms gran t 343 exons, i els gens ms
petits en tenen noms 1. La mida mitja dels exons s de 122 bp.
Metilaci de les citosines dels dinucletids CpG i Illes CpG
68
El genoma hum t un 41% de GC. La proporci de dinucletids pot variar considerablement. El
genoma hum t poc CpG:
En els vertebrats, aquesta seqncia s diana per la metilaci. El dinucletid s metilat per una
metil-transferasa especfica en la C. Dna lloc a una 5-metilcitosina. Aquesta s inestable i pateix
una desaminaci, passant a ser una T. Llavors passem a tenir TpG.
Per tant, noms hi ha 1/5 part de les CpG que s'esperarien.
Hi ha segments de Dna que tenen la freqncia esperada de CpG. Sn les denominades Illes CpG.
Es troben normalment en les regions promotores dels gens. Per tant, marquen la zona 5' dels gens.
La cerca d'Illes CpG s'ha utilitzat per buscar gens. Aquestes illes no estan metilades o b ho estan
poc. Si el DNA d'aquestes illes estigus metilat, no hi hauria expressi. Per tant, aquestes illes no
poden estar metilades. Aquestes zones tenen entre 1 i 2 Kb. Aquestes illes estan a 5 del gen, a la
regi reguladora. Encara que no tots els gens tenen aquestes illes. Els gens se situen en regions
riques en C-G.
Mapatge de gens
Un mapa gnic s una representaci grfica que proporciona informaci d'on estan els gens i la
distncia que hi ha entre ells.
Un mapa gnic hum al complet, tindria tots els gens situats en tots els cromosomes. Encara no es
t aquest mapa.
Hi ha 2 tipus de mapes:
- fsics
- gentics
Els mapes fsics permeten localitzar els gens en posicions concretes, cromosomes, i ens donen les
distncies fsiques en bp, Kb o Mb.
Els mapes gentics estan basats en lligament. Determinen la posici entre 2 gens o marcadors en
base a la freqncia de recombinaci entre ells. La distncia es dna en centimorgans.( cM9
Tipus de mapes fsics:

- de baixa resoluci (varies Mb)
amb collecci dhbrids cellulars somtics
amb hibridacions in situ
- localitzar un gen en un cromosoma
- d'alta resoluci
69
hbrids cellulars somtics per radiaci
-FISH d'alta resoluci (in situ fluorescents)
Mapes de restricci a gran escala
Mapes de clons en vectors de clonatge per fragments de DNA de mida gran
Seqenciaci
- necessari per poder allar el gen i poderlo estudiar
Collecci d'hbrids cellulars somtics
S'utilitza la fusi cellular per transformar cromosomes d'una cllula a una altra. Es fa en
polietilenglicol i s'obtenen hbrids de cllules somtiques.
1) Per a aquests estudis es fusionen amb polietilenglicol, cllules humanes (fibroblasts o

linfocits)amb cllules de rossegadors (ratol o hmster).
2) S'obtenen cllules que contenen els 2 nuclis i que s'anomenen heterocarions. Desestimem els
homocarionts parentals
3) Les membranes nuclears dels heterocarions es dissolen i els nuclis es fusionen, de manera que
s'obtenen cllules amb un nic nucli hbrid. Aquestes cllules sn inestables.
4) En les rondes de divisi posterior, es perden cromosomes a l'atzar, per sempre sn cromosomes
humans.
5) Al final, s'obt un ventall de cllules hbrides amb diferents combinacions de cromosomes
humans i tota la dotaci del ratol. Aquest conjunt de cromosomes humans pot ser diferent en cada
cllula.
La fusi de cllules de diferents espcies no s gaire eficient. Hi ha d'haver una selecci de les
cllules fusionades.
Un tipus de selecci s amb el medi HAT, on noms creixen les cllules amb l'enzim HPRT (cont
hipoxantina-aminopterina-timina). Les cllules deficients en aquest enzim, no hi poden sobreviure.
Les cllules dels rossegadors sn HPRT-, mentre que les cllules humanes sn HPRT+.
Per tant, noms sobreviuran les cllules hibrides que siguin HPRT+.
Per tamb sobreviuran les cllules humanes no fusionades.
Les cllules de rossegadors no fusionades i els homocarions de rossegadors, no sobreviuen.
Les cllules humanes no fusionades i els homocarions humans, tampoc creixeran, ja que no sn
transformats i per tant, no tenen potencial de creixement. Moren en uns cicles.
Per saber els cromosomes humans que t cada heterocarion, s'utilitzen sondes especfiques.
Per tal de mapar els gens, s'utilitzen varis hibrids i es mira quins tenen el gen.
70
Llavors es troba una correlaci exacta entre la presncia i absncia d'un cromosoma i del gen.
Per comprovar la presncia d'un gen en un hibrid, es pot fer de diferents formes:
- llegir l'activitat enzimtica
- fer un Southern blot
- fer una PCR
En els tres casos s'ha de diferenciar el gen hum del gen endgen de rossegador. Per exemple,
utilitzant primers que donguin una longitud diferent pel gen hum i pel gen de rossegadors.
Els hbrids cellulars somtics, permeten mapar qualsevol seqncia de DNA en els cromosomes.
Hi ha colleccions d'hbrids monocromosmics (amb un sol cromosoma hum).
MAPATGE GEN HEXA

Volem saber quins hbrids contenen el gen i si hi ha correlaci exacta de presncia/absencia gen
Hexa i un determinat cromosoma0
hibrid Hexa Cr 1 Cr 2 Cr14 cr15 Cr16 Cr X

I + + - + +
II - + + - +
III + - - + +
IV - - - - +
V - - + - +
VI + + + + +
VII + + - + +
VIII + - - + +
0 Cada hbrid ha retingut determinats cromosomes humans per tors ells han retingut el cromosoma
X Aix vol dir que els que no tenien lX no han sobreviscut. Aix es degut al mtode de selecci.
Les cllules del rosegador sn HPRT-. El gen que codifica per HPRT+ llavors sabem que est al
cromosoma X. He fet selecci per aquest enzim Amb sonda de cromosoma.
Gen que codifica un enzim, veure lactivitat enzimtica.
HIBRIDACI PER RADIACI:
Posteriorment es van fer hibridacions per radiaci. Donen ms informaci.

Permeten buscar les distncies entre 2 gens o marcadors.
Aquests hbrids es formen per la capacitat dels raigs X de trencar els cromosomes, trenca el DNA.
S'han fet hibridacions de tot el genoma. La cllula donadora (humana) s'irradia amb raigs X, tots
els cromosomes es fragmenten i es fusiona amb la cllula de rossegador.
71
Si la dosi de radiaci s alta, llavors es fragmenten ms i si s baixa, llavors, menys fragments, per
ms grans
S'obt l'heterocarion amb la dotaci cromosmica del rossegador i amb els cromosomes humans
trencats.
Fussi dels nuclis
Al llarg de la replicaci, es perden fragments dels cromosomes humans.
Al final, es t una cllula amb tots els cromosomes de rossegador i amb diversos fragments dels
cromosomes humans. Estable quan els fragments shan incorporat als cromosomes del ratol.
La selecci t lloc de la mateixa manera, HPRT+
Alguns fragments dels cromosomes humans, s'integren en els cromosomes de rossegador i es

mantenen de manera estable.
Aquests hbrids s'utilitzen molt per fer mapes de marcadors.
MAPAR DOS GENS O 2 MARCADORS MITJANANT HBRIDS PER RADIACI:

Per fer aquests mapes, s'analitzen hbrids per la presncia o absncia dels marcadors. Si els
marcadors estan lluny, probablement van a fragments diferents, mentre que si estan a prop,
probablement van al mateix fragment.
La probabilitat de que 2 marcadors quedin separats, s la freqncia de trencament (). Aquesta

mesura s anloga a la freqncia de recombinaci, per en aquest cas els valors van de 0 a 1. Un
valor 0 vol dir que no es separen mai, mentre que un valor 1 vol dir que es separen sempre.
La distncia entre els 2 marcadors s'expressa en centiRay (cR). Un cR s igual a un 1% de

freqncia de trencament. s la distncia que permet que 2 marcadors es separin degut a la radiaci,
un 1% de les vegades.
Aquest tractament depn de la dosi de radiaci que es dona. Per tant, 1cR8000 s una freqncia de
trencament de l'1% quan les cllules s'exposen a una dosi de radiaci de 8000 rads.
Aquest mtode subestima la distncia de 2 marcadors que estan lluny en un cromosoma, ja que 2
marcadors que estan en fragments diferents, poden anar al mateix hbrid. Per aix s'ha de fer una
funci de mapa per tal de corregir aquest error:
funci de mapa (D) = - ln (1-) D es mesura en cR
Hi ha varies colleccions d'hbrids que s'han utilitzat en estudis del genoma, sobretot per mapar
marcadors. Sn:
72
Numero d'hbrids Retenci mitja del Mida mitja dels
genoma fragments
Genebridge 4 93 32,0% 25 Mb
Stanford 63 83 10,0% 2'4 Mb
Un cop es t el mapa de marcadors, es pot mapar els gens.

La distncia que poden estar separats per que es pugui mapar b s de 100-500Kb. Molta resoluci.
STSs (sequence tagged site)
s una seqncia curta de DNA, de no ms de 500pb que correspon a una part dun cDNA fa de
marcador, nica en el genoma i que es pot detectar per una reacci especfica de PCR. Per a que una
seqncia sigui STS, ha de complir 2 requeriments:
- ser nica
- poder-se detectar de manera especfica
Aquestes seqncies sn els marcadors per tenir punts de referncia en el genoma.
ESTs (expressed tagged site)
Sn seqncies curtes, de no ms de 500 bp, per que sn seqncies expressades, s a dir,

seqncies parcials de cDNAs. S'obtenen seqenciant els extrems 3' del cDNA. Per tant, sn parts
de gens. S'utilitzen per buscar gens en si.
Els ESTs sn ms restrictius que els STSs. Deixant de banda les families gniques, podriem dir que
els ESTs sn un tipus de STSs, sempre i quan aquell gen sigui nic.
Ara b, hi ha families gniques i gens que es troben varios cops al genoma.
Les STSs no sn totes ESTs perque no totes sn expressades.

Hi ha moltes ms STSs que ESTs.
Hi ha mapes de STSs per hbrids de radiaci.
Quan es parla de marcadors en mapes fsics, normalment es fa referncia als STSs.
Hibridacions in situ
Es tracta d'hibridacions amb sondes de DNA o RNA directament a preparacions cromosmiques, i
73
visualitzaci de la senyal d'hibridaci. Normalment s'utilitzan en preparacions de cromosomes
metafsics.
Tipus de marcatge:
- H (trit). Dificults. Istop de baixa emisi
- FISH (fluorescncia). S'utilitza un nt marcat amb un fluorocrom o amb una molcula reporter que
t afinitat per una altra molcula que portar el fluorocrom.
Aquest mtode t una resoluci mxima d'entre 1 i 2 Mb.

Noms es veuen marques separades per aquesta distncia. s una resoluci baixa. No serveix per
fer un mapatge ample. S'ha utilitzat per mapar en cromosomes.
Marcatge directe o indirecte.
Biotina, Digoxigenina, microscopi de fluorescncia.

Gran utilitat per identificar cromosomes i veure anomalies cromosmiques.
Com els cromosomes metafsics sn molt compactes llavors baixa resoluci.
FISH d'alta resoluci
Aquesta tcnica es va desenvolupar a l'any 1995.

Passa per tenir els cromosomes ms extesos.
Es fa una hibridaci sobre cromosomes interfsics.
Es posen de manifest senyals separades per entre 100 i 500 Kb.
Posteriorment es van fer tcniques per extendre les fibres de DNA o cromatina (fiber-FISH).
Llavors s'obt una resoluci de fins a 5 Kb. Estirant les fibres de DNA
Pintat cromosmic fa servir sondes dun cromosoma llavors tot el cromosoma queda pintat i permet
detectar anomalies cromosmiques.
Mapes de restricci a gran escala
Primer de tot es talla el DNA amb ER, i s'ordenen els fragments.

Susen fragments grans.
El que mapem sn les dianes de restricci.

Aix serveix per situar els gens marcadors.
Procs:
74
1) Preparaci del DNA. El DNA ha de quedar protegit. Es fa amb blocs 'agarosa o plugs.
El DNA s'alla perqu no es trenqui.
Llavors es barreja les cllules en l'agarosa fossa i es deixa refredar.
Els blocs d'agarosa es tracten amb enzims que dissolen els components cellulars, i queda el DNA
ms restes cellulars.
Llavors tractem els blocs amb els ER adequats.
2) Digesti del DNA amb el ER. S'utilitzen ER que tallen poc freqentment (rare cutters). Sn
enzims que reconeixen dianes infreqents en el genoma. Les dianes sn de 6-8 bp i contenen
dinucletids CpG. Que sabem que s dificil de trobar al DNA. Aix s'obtenen relativament pocs
fragments.
SmaI CCCGGG 78 Kb
BssHII GCGCGC 390 Kb
NofI GCGGCCGC 9766 Kb
3) Separaci dels fragments de DNA de mida gran.

L'electroforesi en gel d'agarosa convencional s limitada per aquest cas, ja que t la limitaci de 30
Kb.
Per tant, hem de fer una electroforesi en camp polsant (PFGE). Aquest gel permet separar fragments
molt grans.
El camp elctric que arrossega les molcules de DNA, canvia peridicament d'orientaci. Pols
Cada vegada que canvia d'orientaci, les molcules de DNA han de canviar la conformaci i
l'orientaci.
El temps de reorientaci depn de la mida.
Per tant, es poden arribar a separar molcules de DNA de varies Mb.
L'interval de mides depn del pols (temps que el camp elctric funciona en una orientaci).
Les molcules ms grans necessiten un pols ms gran, mentre que les molcules ms petites
necessiten un pols ms petit.
El pols pot anar de 1 a 90 segons. (1Mb- 80-95 segons)
Aix doncs, la PFGE permet separar els cromosomes sencers del llevat, que van de 100Kb a 1'5 Mb.
Aquests mapes a gran escala no es poden fer per tot el genoma hum. Es fa de diferents regions
cromosmiques per situar els diferents marcadors. Si que es pot fer de genomes ms petits.
Mapes de clons en vectors de clonatge per fragments de DNA de mida gran, dalt pes
molecular:
Fer el mapa fsic d'una regi, s tenir diferents fragments ordenats de la determinada regi. Aquests
fragments estan insertats en clons (en vectors).
75
Primer s'han de clonar els fragments.

S'utilitzen vectors de clonatge que permetin clonar fragments grans (en el cas del genoma hum).
Desprs s'han d'unir els clons, ordenar-los, per fer la construcci de contigus o contigs.
Mitjanant la detecci dencavalcaments.
Hem de comenar fent una genoteca, utilitzant un determinat vector.

Els inserts de DNA han de tenir encavalcaments per tal de poder-los ordenar.
Per aconseguir aquests fragments, fem una digesti parcial del DNA. Amb enzims que tallin poc
freqentment
Com a resultat, s'obt que per una regi es tenen diferents fragments que s'encavalquen.
El segent pas s triar el vector de clonatge.

S'han d'utilitzar vectors de clonatge de fragments de mida gran:
- YACs fins 1MB
Eles segesnts no presenten ni inestabilitat ni quimerisme.

-vectors derivats del fag P1 fins 125 Kb
- BACs 300 KB
- PACs 300 Kb
- csmids 45Kb
Els YACs (yeast artificial chormosomes), van ser desenvolupats al 1987. L'idea va ser construir in
vitro una molcula lineal que un cop introduida en llevat, es comports com un cromosoma ms. Ha
de tenir diferents elements:
- centrmer (CEN)
- telmers (TEL) integritat
- origen de replicaci (ARS en llevats)
Tot aix ocupa unes 10 Kb. Els cromosomes de llevat tenen entre 130 Kb i 1700 Kb. Per tant, el
vector podr admetre molta quantitat de DNA (ms d'una Mb), i comportar-se com un cromosoma
ms.
Els components imprescindibles es van posar en un pBR322 que es va dir pYAC. T:

- cen4 (centrmer)
- ARS1 (origen de replicaci)
- tel (regions telomriques)
- gens de llevat marcadors(trp1, ura3, sup4, marcador que cont el lloc de clonatge)
- regi de clonatge dins del gen sup4 (quan sinsereixi el DNA forani, destruir el SUP4)
76
S'agafa el DNA hum i es talla amb un ER adequat. La digesti ha de ser parcial. El vector el
digerim amb el mateix ER ms BamHI. Aix obtenim 3 fragments, els dos braos del cromosoma i
el fragment BamHI-BamHI, que es perd.
Llavors es fa una lligaci i s'obt el YAC, que s'introdueix per transformaci en el llevat i es fa la
selecci de les cllules de llevat que han incorporat el YAC.
La soca de llevat que es fa servir s AB1380, que s auxotrfica per ura i trp, i cont la mutaci
ade2.1 (suprimible per sup4). Aquesta soca t una pigmentaci vermellosa degut a aquesta mutaci.
La selecci es far per marcadors ura i trp. Aix seleccionem les cllules que incorporen el vector
sol o amb l'insert. Per la presncia de l'insert es selecciona mitjanant el gen sup4, per un canvi de
color de la cllula.
L'allel ade2.1 provoca un bloqueig en la sntesi d'adenina. Aix causa un acmul de pigment
vermell en la cllula (colnies vermelles). Aquest allel s suprimible pel gen sup4. Per tant,
aquelles cllules de llevat que hagin incorporat el vector sol, sense l'insert, donaran colnies
blanques perqu tindran el gen sup4. Per si tenen l'insert, la soca tindr el gen sup4 deleccionat i
per tant, la colnia ser vermella.
Fent servir aquests vectors, es van fer varies genoteques amb inserts que podien arribar a Mb.
Per es van trobar 2 inconvenients en els YACs:

- inestabilitat
- quimerisme
Un gran % de clons (sobretot seqncies repetides) sn inestables. Donen derivats amb deleccions.
Tendien a reordenarse i perdre troos
Es creu que es produeixen per recombinaci. Es va provar d'utilitzar soques deficients en
recombinaci.
Aix els YACs passaven a ser estables. Per aquestes soques tenen una baixa eficcia de
transformaci, i per tant, es tenia un baix rendiment.
Un alt % de YACs sn quimrics. El YAC pot insertar 2 fragments molt petits. Es creu que aquests
2 fragments van seguits i no s cert. Un % elevat de YACs sn quimrics (fins al 40%). Shavia
produt colligaci de diferents fragments i es creia que eren un nic fragment
Degut a aquestes pegues, es va pensar en desenvolupar altres vectors de mida gran:

- vectors basats en el bacterifag P1 (125 Kb)
- BACs (cromosoma artificial de bacteris), basats en el plasmidi F (300 Kb)
- PACs, que sn una barreja dels P1 i dels BACs (300 Kb)
La construcci de contigs t lloc per encavalcament entre els diferents fragments de DNA. Aix
77
es pot fer de diferents maneres:
- chromosome walking. Fem servir l'extrem d'un fragment com a sonda per buscar clons que
continguin el fragment (perqu s'encavalquen). No permet empalmar ms de 15-20 fragments. A
ms, hi ha el problema del DNA repetitiu. s el mtode clssic. Implica hibridaci clon a clon. Molt
laboris.
- patrons d'identificaci dels clons o fingerprinting del clon:

restricci amb ER i mirant el patr de bandes
- DnA repetitiu
obtenir el patr de bandes per fragments interAlu (Alu-PCR) seqUncies molt
conservades
patr STSs (sn seqncies niques) sequence tagget site. Uns 500pb. Detectades per
PCR, si dos clons donen la mateixa STS vol dir que sencavalquen.
Si entre diferents clons hi ha part del patr en com vol dir que sencavalquen.
Un cop tenim els contigs, es pot fer la seqenciaci dels inserts. Estratgies:
- shotgun jerrquic (seqenciaci dels contigs)
- shotgun del genoma (seqenciaci del genoma digerit)
78

Genetica Humana

Hochgeladen von

Dokumentinformationen

Copyright

Verfügbare Formate

Dieses Dokument teilen

Dokument teilen oder einbetten

Freigabeoptionen

Stufen Sie dieses Dokument als nützlich ein?

Sind diese Inhalte unangemessen?

Copyright:

Verfügbare Formate

Genetica Humana

Hochgeladen von

Copyright:

Verfügbare Formate

Patrcia Baldrich 2007 - 2008

gentica de transmissi (mendeliana)

El projecte del genoma hum suposa una font important per:

En animals superiors la complexitat no s el nmero de gens sin la transcripci de diversos

Ncle 3200Mbp (haploide)

Es tracta de l'estudi morfolgic dels cromosomes a nivell microscpic. Implica un aspecte

Les anomalies cromosmiques sn una causa important de mortalitat i morbilitat. La

Prov de les paraules croma = color i soma = cos

El centrmer s el responsable del moviment del cromosoma en la divisi cellular. Divideix

L'origen de replicaci s el punt on s'inicia la replicaci durant la interfase. Normalment n'hi

A 1-3 Los ms largos

En els humans tenim:

La cromatina s DNA ms protenes histones(H1, H2A,

Els cromosomes en el cicle cellular

C s el contingut de DNA i s de 3,5 x10-12 grams

TCNIQUES D'ANALISI CROMOSMIC

Existeixen difenrent tcniques per poder diferenciar i separar els cromosomes

Les tcniques d'identificaci consisteixen en una diferenciaci visual de cromosomes individuals

Es van establir grcies a tres aspectes metodolgics bsica

Les tcniques de bandeig sn:

El bandeig G i el R sn les tcniques de bandeig clssiques ms importants.

Aquesta tcnica ens porta a obtenir el cariotip

Es fa la desnaturalitzaci amb hidrxid de bari seguit de Giemsa.

La nomenclatura cromosmica est regulada pel ISCN

Per exemple: 46, XX, t (2;4)regi (q21;q21)translocaci.

Significat de les bandes cromosmiques

Una afinitat diferencial pel colorant

Afinitat Regions riques en AT (55-60%) Afinitat Regions riques en GC (50-60%)

Giemsa i quinacrina cromomicina

Alt % de cromatina condensada Baix % de cromatina condensada

Zones de condensaci temprana Zones de condensaci tardana

Replicaci tardana en S, els enzims tenen ms Replicaci temprana

Insensible a les DNAses (relatiu) Ms sensible a les DNAses

Zones pobres en gens funcionals (relatiu) Zones riques en gens funcionals

Per fer els cariotips fem servir:

Els primers marcatges es basen en :

Els avantantges sn un augment en la velocitat de lobtenci dels resultats i un augment en

Tinci en mltiples colors:

Llavors es fa una visualitzaci:

Aquesta tcnica t diferents

Es tracta d'una alteraci visible en el cromosoma. Sn degudes a mecanismes cromosmics

- prdua o guany de material cromosmic

TIPUS DANOMALIES CROMOSMIQUES

Hi ha diferents tipus de anomalies cromosmiques:

Segons les cllules afectades poden ser:

Anomalies cromosmiques numriques

Es tracta de canvis en el nmero de cromosomes.

Heteroploide: s un individu amb la dotaci diferent, nmero de cromosomes anormal.

- triplodies: tres jocs complerts de cromosomes

Les poliplodies sn rares en humans, per entre

En una triploidia, l'individu t 69 cromosomes (69, XXX, XXY o XYY).

Els mecanismes que produeixen una aneuploidia sn:

- un retrs en lanafase lag (el cromosoma va endarrerit en la migraci al pol)

Es deuen a reordenaments cromosmics (ruptures o clastogens i reconstitucions anormals). Sn

Equilibrada: si no suposa ni prdua ni guany net de material gentic. Normalment sn compatibles

1 Delecci terminal Translocaci recproca

Delecci intersticial Translocaci robertsoniana, si

2 Inversi la recproca es dona en dos

Inversi amb delecci Translocaci insercial

En les intersticials, t lloc la prdua d'un fragment intern (poden ser

1.- Les inversions pericntriques inclouen el centrmer. Els

Hi ha una regi d'heterocromatina en el cromosoma 9 formada

2.- En les inversions paracntriques, el segment invertit no inclou en

Si el crossing-over t lloc dins del segment invertit, dona lloc a: