LA NARRATIVA. TEORIA.

CONTE
El conte s ms breu i t una estructura menys complexa que la novella; acostuma a
desenvolupar una nica acci i hi interv un nombre redut de personatges. Se centra en una
part concreta de la realitat. Gnere de llarga tradici, t com a precedents les rondalles, els
fabliaux i els lais, entre altres formes narratives. A banda del conte tradicional- dautor annim
i transms oralment de generaci en generaci-, cal distingir el conte literari, obra escrita per
un autor conegut que presenta gran varietat de formes i temes.

ARGUMENT, HISTRIA I TRAMA

ARGUMENT
<<Definim largument. Hem definit una histria com una narraci desdeveniments disposats
en una seqncia de temps. Un argument s tamb una narraci desdeveniments, i lmfasi
recau en la causalitat: El rei va morir, i desprs va morir la reina s una histria. El rei va
morir, i desprs va morir la reina de pena s un argument. Es mant la seqncia de temps,
per el sentit de la causalitat leclipsa.>>
E.M. FORSTER, Aspectes de la novella
Largument s un tret propi de les narracions literries: una notcia, per exemple, explica una
histria, per no t argument; en canvi, la histria que es narra en una novella est sotmesa a
una trama argumental, ja que la relaci entre els fets que sexpliquen lestableix lautor de
manera subjectiva.

TRAMA
Tots els esdeveniments que explica la narraci disposats en el mateix ordre en qu shan
relatat i mantenint les alteracions temporals que shi ha efectuat. El motiu de les alteracions s
per aconseguir crear intriga, inters o tensi en el lector, per aquest motiu poques vegades
sels presenta cronolgicament.

HISTRIA
Es refereix als mateixos fets relatats, per en lordre en qu haurien transcorregut si
shaguessin esdevingut en el mn real; o sigui, estructurats cronolgicament i dacord amb les
relacions de causa- efecte. s la reconstrucci de la trama.
ESTRUCTURA DE LA TRAMA en funci de si hi ha una nica lnia narrativa o ms.

ENCADENADA: Els episodis se succeeixen els uns als altres. Quan nacaba un, comena laltre.
Per exemple, s lestructura de Lauca del senyor Esteve, de Santiago Rusiol perqu shi
explica, encadenadament, la vida de diverses generacions duna mateixa famlia.

ALTERNADA: La trama inclou diverses lnies narratives que transcorren simultniament. Un

exemple el tindrem amb Ramona, adu, de Montserrat Roig, perqu shi explica,
alternadament, la histria de tres generacions de dones duna mateixa famlia.

ENCASTADA: Una lnia narrativa sintrodueix dins duna altra, que a vegades noms actua com
un marc. Com a exemple tenim Les mil i una nits, dautor annim.

ESTRUCTURA DE LA TRAMA:
AB OVO: Els fets sn presentats seguint lordre natural, sense cap alteraci temporal.

IN MEDIA RES: La trama comena en un punt avanat de largument. Per conixer els fets que
han tingut lloc fins aleshores, la narraci ha de retrocedir en el temps. En la narrativa policaca
es fa servir sovint.

IN EXTREMA RES: La trama comena al final de la trama i tamb es fa necessria una

retrospecci temporal.

TEMPS

HISTRIC:
Els esdeveniments tenen lloc en un moment histric determinat.
NARRATIU:
Els fets que shi expliquen tenen una duraci determinada. Quantitat de temps que passa des
que comena lacci fins que acaba.
TEMPS DEL DISCURS:
Per disposar els elements duna trama, els narradors segueixen un ordre artificial resultat
dhaver alterat lordre de les accions per presentar-les de manera diferent de com shaurien
esdevingut en la realitat. Els recursos bsics; anticipacions i retrospeccions.
ESPAI
Funciona com un decorat per on es mouen els personatges mentre dura lacci.

Pot tenir diferents funcions:

FUNCI DCTICA:
Llocs reals de la ciutat de Barcelona que apareixen en una novella.
FUNCI REFERENCIAL:
Espai inexistent en el mn real, per que s descrit de manera versemblant. El lector pot
conixer llocs reals que shi assemblin.
FUNCI SIMBLICA:
Lespai no s presentat duna manera objectiva, sin carregada de simbologia. Els espais poden
ser smbols del desarrelament o del malestar emocional dels personatges.
EXTERIORS/INTERIORS

NARRADOR, PUNT DE VISTA I NARRATARI:

LAUTOR s la persona real que redacta lobra

El NARRADOR s una invenci de lautor; es tracta de la <<veu>> que conta els fets de la
histria. Pot restar ocult, per hi s sempre.
Tipus de narrador:
INTERN; forma part de la histria; es tracta dun personatge que la conta des de dins.
EXTERN: No s un personatge, sin una veu externa que no interv de cap manera en la
histria narrada.
El PUNT DE VISTA DEL NARRADOR s la perspectiva des de la qual sexplica la narraci. Fa
referncia al grau de coneixement que t el narrador dels fets. Cal preguntar-se si el narrador
explica la histria a partir de la informaci que t dun sol personatge, de ms dun o de tots. El
punt de vista no s fix, ja que pot variar al llarg de la narraci.

FOCALITZACI
El narrador pot adoptar el seu punt de vista: FOCALITZACI INTERNA
El narrador pot adoptar el punt de vista dun personatge o de ms dun: FOCALITZACI
EXTERNA
FOCALITZACI EXTERNA: el narrador explica all que veu, no entra en la conscincia de cap
personatge.
FOCALITZACI INTERNA: si el narrador agafa el punt de vista dalgun personatge est
focalitzant internament dins daquest personatge,per tindr una focalitzaci externa pel que
fa a la resta.
NARRATARI: s lindividu a qui el narrador adrea la narraci, duna manera ms o menys
explcita. s, per tant, el destinatari del relat. A diferncia del narrador, la presncia del
narratari no s obligatria. Per exemple, la novella de Bearn o la sala de les nines, de Lloren
Villalonga s, aparentment, una llarga carta que el narrador, mossn Mayol, escriu a un capell
amic seu, Miquel Gelabert, per demanar-li consell. En aquesta novella hi ha un narrador
explcit.

TIPUS DE NARRADOR:
NARRADOR INTERN
Personatge principal narra els fets en 1a Em van cridar i vaig girar-me, i el que em cridava
persona. era ladroguer de les veces que sacostava cap a mi
PROTAGONISTA

Punt de vista redut perqu els fets i quan em vaig girar vaig pensar en la dona de sal. I
noms es coneixen des de lexperincia vaig pensar que ladroguer shavia adonat que,en
subjectiva del narrador comptes de salfumant, mhavia donat lleixiu i no s
qu vaig pensar.
MERC RODOREDA, La plaa del Diamant (1962)
Un personatge que ha contemplat els En aquell moment vaig fixar-me en una barba
fets els explica. negra i espessa i en un parells dulls de mirada
Pot fer servir la tercer persona, per penetrant fixats en nosaltres a travs de la finestra
tamb la primera. lateral del cotxe de lloguer. Immediatament
Ser ms o menys subjectiu en funci desprs, la trapa del sostre del cotxe es va obrir de
TESTIMONI

de la distncia que hi hagi entre ell i els cop, el passatger va ordenar alguna cosa al cotxer
fets narrats. a crits i el ca-briol sen va anar a tota velocitat,
Regent Street avall. Holmes mir de trobar
desesperadament un altre cotxe de lloguer, per
no en pass cap de lliure.
ARTHUR CONAN DOYLE, El gos dels Baskerville
(1902)
MULTISELECTI Tots els personatges de lobra actuen Per exemple, cinc narracions que representin cinc

U com a narradors i donen la seva versi testimonis lliurats al cap de la policia per descobrir
dels fets en primera persona. qui s lassass. Parlen del mateix assumpte, per
tots defensen els seus interessos.

NARRADOR EXTERN O OMNISCIENT

Explica en tercera persona, all que El vell entra amb un parell de plats a les mans i al
percep; coneix els fets, per no xai al darrere. Els deixa a sobre la taula, al costat
penetra a linterior dels personatges de la bossa del supermercat. Agafa al paella negra
ni en fa comentaris. de vora el forat de la llar. A sobre de la nevera hi
ha una ampolla doli de gira-sol. Rega la paella. Hi
PARCIAL

aboca la bossa. Els cargols hi cauen com pedretes.

Alguns shan enganxat al cul de la bossa, i nhi ha
que roden i cauen a terra. Sn cargolets menuts,
verds, blancs, tous. Bavegen, senganxen els uns
amb els altres, sagrumollen, sarramen.
TONI SALA,Rodalies (2004)
El narrador pot entrar a linterior Iniciant aix els seus primers dubtes, nhavia de
dels personatges; sap el que senten i conixer daltres lendem mateix. Havia tornat a
el que pensen. A ms, interpreta els lala del castell on hi havia la cambra en la qual
fets i fa conjectures. Sovint sap ms havia dormit les dues primeres nits amb els seus
coses que els mateixos personatges. monferrins, per agafar el sac, per li costava molt
Sexpressa en tercera persona. dorientar-se entre els patis i els corredors.[...] Ara,
TOTAL

amb ledat que tenia, Roberto tendia a riures de

les seves fantasies sobre Ferrante; reflexionant
sobre la seva visi ben aviat es convenc que
noms havia vist alg que podia assemblar-se-li
vagament.
UMBERTO ECO, Lilla del dia abans (1994)