El Lazarillo de Tormes VA SER ESCRIT en CATALÀ - Jordi Bilbeny

EL LAZARILLO DE TORMES VA SER ESCRIT EN CATAL
Duns anys en shan publicat tot un seguit destudis del professor
Francisco Calero que atribueixen a En Joan Llus Vives lautoria del Lazarillo de
Tormes. En unes impressions recollides al nmero 29 de la revista digital
Espculo, afirmava que s importantssim saber quin s lautor duna obra,
perqu el coneixement de la vida i del pensament de lautor ajuda a penetrar el
significat de la seva producci 1. Per encara hi afegia: En el cas del Lazarillo,
saber que el seu autor fou En Llus Vives obre unes perspectives amplssimes a la
interpretaci2.
I al nmero 32 de la mateixa revista, en un article intitulat Luis Vives fue
el autor del Lazarillo de Tormes, amb profusi de comparacions i parallelismes
entre els temes-clau i girs lingstics que apareixen al Lazarillo de Tormes i a les
obres dEn Vives, a ms dobservar les confluncies entre forma i estil, aquest
professor dhispniques arriba a la conclusi que lobra annima castellana t
totes les caracterstiques lxiques, destil i de pensament del filsof valenci. I
rubrica: Si cent quinze arguments sn aplicats documentalment a En Vives,
podem parlar de seguretat a ladjudicar-li lautoria del Lazarillo3.
Sense voler-me decantar del tot pels resultats dEn Calero, car lestudi
paremiolgic si b s prou aproximatiu, no s mai per ell sol concloent ats que
podria donar-se que, entre un grup descriptors molt prxims ideolgicament,
1
FRANCISCO CALERO, Interpretacin del Lazarillo de Tormes; Espculo, nm. 29;
http://www.ucm.es/info/especulo/numero29/lazarill.html, p. 3
2
dem.
3
FRANCISCO CALERO, Luis Vives fue el autor del Lazarillo de Tormes; Espculo,
nm. 32; op. cit., p. 53.
1
polticament i socialment, es fessin servir idees i girs semblants, s que em
sembla rellevant i transcendental lafirmaci de fer-lo un autor catal.
El nombre ingent de catalanades, catalanismes, girs lingstics i rastres
sintctics catalans que es poden detectar al text del Lazarillo amb una simple
lectura fan esfereir. En Calero noms en cita uns quants, que, tot i ser prou
significatius per adonar-nos que realment passa alguna cosa amb la llengua,
queden encara curts perqu en puguem tenir una visi de conjunt. Per,
darrerament, lAlejandro Sendra nha fet una relaci molt valuosa, que sha donat
a conixer des de la pgina web de la Fundaci dEstudis Histrics de Catalunya
(www.HistoCat.cat) i que s a labast de tothom4. Entre aquests rastres catalans
que En Sendra aporta, en vull remarcar els segents: saber de coro, pobreto,
calofro, pagamentos, ampollas (de vi), puadas, nonada, hideputa (fideputa),
cambreta, ardideza, haca servir (usava), con todo eso (amb tot i aix), todos
cinco, fuimos entrados, des que, por fuerza, a lo menos (almenys), la hambre,
como (quan), estada, travesemos, desenvoltsima, curar de, traer (llevar),
obscura, nimas, tornar, guarda, manjar (menjar), dineros, dubda5.
Llavors, si el llibre s ple de catalanades i de concomitncies amb En Joan
Llus Vives, ara em semblen encertadssimes les observacions de lAntonio Rey
sobre la influncia de lerasmisme i daquest humanista valenci sobre la
literatura picaresca, car, segons ell, En Joan Llus Vives i daltres seguidors
dErasme criticaren els llibres de cavalleries per la seva inversemblana i manca
de valors didctics, possibilitant aix lambient de versemblana i realisme en qu
4
ALEJANDRO SENDRA, El Lazarillo de Tormes i la llengua catalana; http://www.
histocat.cat/pdf/lazarillo2.pdf
5
dem.
2
aparegu el Lazarillo6. I En Francisco Rico, encara hi insistia, car, per ell, la
crtica del Lazarillo a les idees en s a lentorn de lhonra, a les formes vulgars
de la religiositat, permet endevinar al seu autor en una actitud un tant al marge;
en una actitud, clarament i raonable, molt semblant a la que ocup un bon
nombre de cristians nous illustres en lart i el pensament dEspanya: Juan de
Mena, lvarez Gato, Fernando de Rojas, Llus Vives, Mateo Alemn 7.
En aquest sentit, doncs el de fer el Lazarillo una obra dEn Vives o dun
entorn influt per ell, no ens hauria destranyar que En Joan Timoneda, un dels
autors i editors valencians ms notables del XVI, hagus llegit el llibre. Aix
explicaria perfectament que, a la seva adaptaci dels Menemnos de Plaute, del
1559, ja parli del Lazarillo de Tormes com un personatge clebre i com un
referent ben natural de la cultura valenciana de lpoca. Tant s aix, que en
aquesta obra introdueix com a personatges un metge anomenat Averrois i el seu
criat Lazarillo.
Per la Rosa Navarro, En Timoneda ha llegit, per tant, i sha agradat del
Lazarillo, testimoni que res no diu perqu s posterior a les edicions conservades.
Malgrat tot, s significatiu que introdueixi aquest record del personatge en una
adaptaci duna comdia de Plaute8. Vegem-ho. A lEscena Dotzena, lAverrois
afirma del seu criat que es el ms agudo rapaz del mundo y es hermano de
6
ANTONIO REY HAZAS, Introduccin a La vida de Lazarillo de Tormes y de sus
fortunas y adversidades; Editorial Castalia, Madrid, 1989, p. 22.
7
FRANCISCO RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Clsicos Universales
Planeta-6, 4a edici, Editorial Planeta, S.A.; Esplugues de Llobregat, 1983, p. LX.
8
ROSA NAVARRO DURN, Introduccin a La vida de Lazarillo de Tormes, y de
sus fortunas y adversidades, dAlfonso de Valds; Biblioteca Octaedro-15, Ediciones
Octaedro, S.L.; segona i nova edici, Barcelona, 2006, p. 78.
3
Lazarillo de Tormes, el que tuvo trezientos y cincuenta amos 9. Justament, per
aix, i perqu En Timoneda escriu, a la presentaci de les comdies als lectors,
cun apazible sea el estilo cmico para leer puesto en prosa, y cun propio para
pintar los vicios y las virtudes, amados lectores, bien lo supo el que compuso los
amores dCalisto y Melibea y el otro que hizo la Tebaida 10, la Rosa Navarro
postilla que lagudesa dEn Timoneda i el seu bon olfacte literari el porten a
associar el personatge amb les obres literries els ecos de les quals ressonen a La
vida del Lazarillo de Tormes11, i precisament aqu ret homenatge a
lentrenyable mosso de molts amos12.
I, conformement, En Marcel Bataillon, que tamb ha notat que lautor
valenci fa sortir a la comdia aquest Lazarillo, germ del Lazarillo de Tormes,
indica: Lobra dEn Timoneda aparegu al 1559, ra per la qual no podem
excloure la possibilitat que es refereixi a lheroi de la novella del 1554 13. I rebla
amb convenciment que un Lazarillo de Tormes preexistent fou conegut per En
Timoneda14, que s com confirmar que En Timoneda va conixer un personatge
literari del mateix nom abans que sedits ledici castellana del Lazarillo.
9
JUAN TIMONEDA, La Comedia de los Menemnos, Obras de Juan de Timoneda; a
cura dEduardo Juli Martnez, Sociedad de Biblifilos Espaoles, segona poca,
Madrid, 1948, tom II, p. 331.
10
Las tres Comedias del Facundissimo Poeta Juan Timoneda, dedicadas al Illustre
Seor don Ximen Perez de Calatayu y Villaragut; [Joan Timoneda, Valncia], 1559; foli
3.
11
ROSA NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes;
Biblioteca Romnica Hispnica/Estudios y Ensayos-430, Editorial Gredos, S.A.; 2a
edici, Madrid, 2004, p. 170.
12
R. NAVARRO DURN, Introduccin; op. cit., p. 78.
13
MARCEL BATAILLON, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes; traducci
de Luis Corts Vzquez, Ediciones Anaya, S.A.; Madrid, 1968, p. 29.
14
dem.
4
s a dir, que, ms enll que hi hagi ressonncies del Lazarillo castell o
precastell dins lobra dEn Timoneda, no deixa de ser altament simptomtic que
lnic germ literari que es coneix al Lazarillo de Tormes sigui precisament un
germ valenci. I, sobretot, s molt significatiu que fos tamb a Valncia on el
Lazarillo tingus una assumpci populista tan gran que fes que En Timoneda en
pogus parlar als seus lectors amb total naturalitat, noms cinc anys desprs de la
primera edici castellana, pressuposant, per descomptat, que tothom entendria
per qu el seu Lazarillo era germ del Llatzeret anomenat de Tormes.
En aquest sentit, veient les concomitncies entre En Timoneda i lautor del
Lazarillo, En Francisco Rico ha fet notar que alguna cosa sospitaria En
Timoneda, sempre disposat a beneficiar les mines daltri, quan aparellava amb la
nostra figura el xicot dels Menechmos i, sobretot, quan en el Paso de dos ciegos
y un mozo treu a les taules En Palillos, en cerca dun nou amo i li feia relatar en
to dexculpaci les peripcies que visqu al servei dun cec que el matava de
gana15.
Fa la sensaci com si En Rico sadons que En Timoneda disposs de tot
el que calia per escriure el fams Lazarillo. Per, s clar: alguna cosa deuria
fallar i no va poder ser. Per aix rebla: No fou En Timoneda qui sab aprofitar
les generoses possibilitats que el plantejament temtic i la forma autobiogrfica
del Lazarillo oferien a una ploma destra. Per En Palillos, aquest individu de
baixa condici que savana a narrar en primera persona una histria que aspira a
competir amb la dEn Lltzer de Tormes, s tal vegada lencarnaci ms antiga
FRANCISCO RICO, La novela picaresca y el punto de vista; reimpressi de la segona

15
edici corregida i augmentada, Editorial Seix Barral, S.A.; Ensayo-299, Barcelona,

1976, p. 99-100.
5
dun arquetip que ens situa a les portes mateixes dun gnere: la novella
picaresca16.
Per tant, no tan sols En Timoneda crea un personatge, als Menemnos, amb
el mateix nom de Lazarillo, que diu, a ms, que s el germ del Lazarillo de
Tormes, sin que, en aquest pas, nimprovisa un altre que, com el pigall del llibre
annim, serveix un cec que tamb el mata de gana, que narra el text en primera
persona i que competeix amb ell en la glria per la creaci del gnere de la
novella picaresca.
I, si a tot plegat, hi afegim encara certes concomitncies lingstiques
entre lobra dEn Timoneda i el Lazarillo, serem capaos de veure la relaci
estretssima que hi havia entre la primera novella picaresca i la literatura
catalana. Per posar-ne tan sols un exemple, vull rellevar que En Lltzer, quan
estableix el contracte de servir el capell, afirma: Este fue el primer escaln que
yo sub para venir a alcanzar buena vida, porque mi boca era medida 17. Doncs,
b: a la Segunda Parte del Sobremesa y Alivio de Caminantes, dins el recull del
Buen Aviso y Portacuentos, al conte LXI, trobem que lautor fa dir a un dels
seus personatges, que explica quin s el secret del seu bon estat fsic:
En boca medida
y la bolsa estreta
nu fet en bragueta
sustenten la vida
y fanla queta18.
16
dem, p. 100.
17
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dEugenio Alonso Martn, Serie Roja
Alfaguara, Santillana Ediciones Generales, S.L.; Madrid, 2005, p. 85.
18
J. TIMONEDA, Buen Aviso y Portacuentos, Obras de Juan de Timoneda; op. cit.,
tom I, p. 320.
6
En Vctor Garca, que ha observat tamb aquesta semblana lingstica,
noms anota que ignoro si a Castella circulava una variant parallela daquest
aforisme valenci19. Nogensemenys, a despit que hi circuls, el que em sembla
irrevocable s que, de nou, podem relacionar lingsticament el Lazarillo amb un
autor valenci.
Per aix no s tot. La llengua ds normal dEn Timoneda era el catal,
com ho exemplifiquen obertament algunes de les seves obres. A ms a ms, a El
Patrauelo, ell mateix ho revela, car escriu que semejantes maraas las intitula
mi lengua natural valenciana Rondalles20. s a dir, que, duna manera o altra, el
que les histries que ell explica al llibre tamb eren conegudes amb el nom catal
de rondalles. El que no aclareix del tot s si es van dir aix en una primera edici
catalana. Per sembla que, del que es desprn dels seus mots, es pugui vagament
intuir. Aix aportaria una gran llum al fet que la major part dels seus llibres
siguin segones edicions. El Flor dEnamorats especifica que s sacado de
diversos auctores, agora nuevamente por muy linda orden compilado21. La
portada dEl Patrauelo indica que el llibre s agora nuevamente compuesto22.
A la dEl Sobremesa hi consta que s agora de nuevo aadido 23. De nuevo
compuestos y mejorados sn els autos que inclou el Ternario Spiritual24. Les
19
VCTOR GARCA DE LA CONCHA, Nueva lectura del Lazarillo; Literatura y
Sociedad-28, Editorial Castalia, S.A.; Madrid, 1981, p. 107.
20
JUAN TIMONEDA, El Patrauelo; Ediciones Ctedra, S.A.; Madrid, 1978, p. 79.
21
Cf. JOAN FUSTER, Introducci al Flor denamorats de Joan Timoneda; Eliseu
Climent, Editor; Valncia, 1994, p.20, nota 21.
22
El Patrauelo. Primera parte de las patraas de Ioan Timoneda: en las quales se
tratan admirables cuentos, graciosas maraas, y delicadas inuinciones para saber
contar el sabio y discreto relatador agora nuevamente compuesto; Joan Mey, Valncia,
MDLXVII.
23
Vg. Obras de Juan de Timoneda; op. cit., tom I, lmina s/n.
24
dem, tom II, [p. 3].
7
comdies i farses del Turiana tamb expliciten que sn agora nuevamente
sacadas a la luz25. LEduard Juli, en fer-hi referncia, aclaria: Si hi parem
esment amb certa cura, observarem que la interpretaci justa seria pensar que ja
shavien publicat anteriorment les comedies i farsas, entremesos y pasos que el
llibre cont26.
De Las Tres Comedias, llibre que inclou lAmphitrion, Los Menemnos i
Cornelia, En Timoneda ens diu que les dues primeres sn tradudes per ell
traduzida por Juan Timoneda, exposen luna i laltra 27, i que la darrera s
nuevamente compuesta28. I a la dedicatria del llibre a En Ximn Perez de
Calataiud i Vilaragut li diu que mir si habria entre mis papeles y lazera algo
con que servirle, y hall tres Comedias hechas en prosa que penaban por verse ya
en la emprenta. Las cuales, por ser nascidas en mi casa, s que con razn
quedaran quexosas si a otro que a vustra merced les diesse por amparo y
protector29.
Pel que es desprn de les paraules dEn Timoneda, sabem que les
comdies que sediten van ser escrites per lautor a casa seva i ara, al 1559, tal
com indiquen sengles portades, simprimeixen novament i tradudes. Llavors, si
la llengua dEn Timoneda era la catalana; si, com suposa En Rumeu i Figueras, i
recull En Fuster, en parlar del Flor denamorats, degu haver-hi una primera
edici valenciana del canoner, avui desconeguda 30; i, si la seva obra, com
25
dem, tom III, [p. 3].
26
EDUARDO JULI MARTNEZ, Observaciones preliminares, Obras de Juan de
Timoneda; op. cit., p. VII-VIII.
27
Obras de Juan de Timoneda; op. cit., tom II, p. 249 i 293.
28
dem, p. 343.
29
dem, p. 243.
30
J. FUSTER, op. cit., p. 35, nota 63.
8
reconeixen la totalitat destudiosos, estava destinada al gran pblic, la qual cosa li
va atorgar en vida un xit notable i una immensa popularitat, caldria tamb
inferir-ne que el text original havia de ser, per tant, en catal.
A ms a ms, i ats, tamb, com confirma En Niyoles, que fins ben entrat
el segle XIX, el procs de castellanitzaci social no arribaria a interessar les
classes mitjanes urbanes31 i que el catal restar adscrit a lestament popular 32,
cosa que impedir de fet lemergncia duna literatura autnticament popular
en castell, fins a lpoca present33; aix vol dir, ras i curt, especialment si
tenim present, com diu En Batllori, que el seu pblic immediat, sobretot el
popular, era dexpressi catalana34, que, perqu En Timoneda obtingus lxit
que va obtenir, s que va haver descriure i publicar en catal.
Fixem-nos-hi amb ms deteniment. Quant a El Patrauelo, En Jos
Romera subscriu que, com que el llibre era destinat a ser llegit o escoltat a
lentorn del braser per gent que no tenia cultura, era duna senzillesa
esclafidora35. Remarca que cal inserir les rondalles que integren el llibre en una
literatura de tradici popular, que havia de servir per donar al poble una illusi
de realiat36. I assenyala que en lmbit valenci i en el terreny teatral existia
una manifestaci parallela de cultura popular: la posada en escena dels miracles
de Sant Vicent, que eren unes representacions dunes petites peces teatrals,
31
RAFAEL L. NINYOLES, Conflicte lingstic valenci. Substituci lingstica i
ideologies diglssiques; Quaderns 3i4, nm. 42, Eliseu Climent, Editor, 2a edici,
Valncia, 2002, p. 44.
32
dem, p. 51.
33
dem.
34
J. M. BATLLORI, Prleg a LEsglsia Militant. El Castell dEmas; Antologia
Catalana-29, Edicions 62 s/a, Barcelona, 1967, p. 6-7.
35
JOS ROMERA CASTILLO, Introduccin a El Patrauelo, de Juan Timoneda; op.
cit., p. 63.
36
dem, p. 64.
9
representades per uns nens als carrers i places pbliques, en qu es narraven els
fets i la vida del sant37. Amb aquesta finalitat apunta En Romera , sempraven
uns recursos lingstics fcilment comprensibles per tothom 38. I conclou que a
El Patrauelo sescriu com es parla i no pas com sescriu39.
De totes les observacions predites, ara en podem inferir unes quantes
obvietats. Primerament, que si el llibre era destinat a ser llegit a lentorn del
braser per a gent sense cultura castellana, s que eren de parla catalana. I que si
interpretvem que eren sense cultura catalana, almenys parlarien i entendrien
aquesta llengua, que era la seva prpia. Segonament, que si el llibre sinscrivia
dins de la tradici popular, s que era la tradici oral catalana. Tercerament, que
si havia de servir per donar al poble una illusi de realitat, s que havia destar
escrit en catal, perqu s impensable donar una sensaci de versemblana a un
poble que desconeix la llengua castellana, en una literatura escrita exclusivament
en aquesta llengua. Quartament, que si les rondalles eren semblants als miracles
de sant Vicent, que sescenificaven pels carrers, s que la llengua del llibre, per
ser entesa pel carrer, tamb havia de ser la catalana, especialment, perqu els
miracles tamb eren declamats en catal. Cinquenament, que si els recursos
lingstics eren fcilment entesos per tothom, s que la llengua emprada era la
catalana. I, sisenament, que si El Patrauelo es va escriure tal com es parlava s
que es va escriure en catal. I per aix mateix, En Timoneda ens diu ntidament, a
lEpstola al Amantsimo Lector, que adrea la seva obra, no pas als nobles o al
clergat, els quals, duna o altra manera, ja llegien castell, sin a un especfic i
37
dem, p. 65.
38
dem.
39
dem.
10
determinat tu, trabajador, per tal que los sepas contar com aqu van
relatados40 sentn, oi? a casa o entre vetllades damics. En quina llengua,
doncs, shavien dhaver relatat, si anaven destinats als amiqussims
treballadors valencians? La resposta s tan bvia, que, per pudor, me la vull
estalviar.
No shi val a dir que el castell, com que era emprat a la cort, shavia
arribat a dotar duna aurola de dignitat, mentre que el catal, com a llengua del
poble, havia quedat reclosa als calaixos de loralitat i la famlia. A Catalunya, el
catal era la llengua tamb de la cort i de tota ladministraci. La llengua amb
qu es redactaven les lleis. A tombants del segles XV i XVI, amb Alexandre VI
exercint el Pontificat, va ser tamb llengua oficial de la Cria romana. I pel que
fa als llibres i a les preferncies idiomtiques dels lectors, En Manuel Pea ens
assegura que, a Barcelona, des de final del segle XV fins al darrer ter del XVI
lhegemonia del catal s quasi absoluta41. Mentre que, per contra, les obres en
castell eren quasi inexistents, car la gran majoria dels llibres, i de vegades tots,
de juristes, metges o professors universitaris era en llat 42. I referent a Valncia,
En Philippe Berger, ha apuntat que des del 1474 al 1489 sobserva una producci
del 33,33% dobres en catal i el 66,66% en llat, sense cap obra en castell. Cap
ni una. I, encara, del 1490 al 1510, samplia encara ms ledici dobres
catalanes, que suposaran ja un 46%; es redueixen les llatines al 49% i apareixen
40
J. TIMONEDA, El Patrauelo; op. cit., p. 79.
41
MANUEL PEA DAZ, El laberinto de los libros. Historia cultural de la Barcelona
del Quinientos; Fundacin Germn Snchez Ruiprez, Madrid, 1997, p. 75.
42
dem, p. 74.
11
tres llibres estampats en castell, que computen un nfim 4% 43. I mentre anota
que del que ens precedeix hom pot pensar que la primera poca de la impremta
a Valncia ha estat essencialment girada vers el mercat interior, que satisfeia. s
lpoca daurada del valenci, per contra, objectiva que durant aquest temps el
castell s prcticament inexistent44.
Llavors, cal ser molt cauts a lhora dinterpretar que, si, de cop i volta,
entre 1510 i 1524, es produeix un augment desmesurat de ledici de llibres en
castell, que ara ja contempla un 45% de tota la producci editorial 45, aquesta
sigui per ra que els valencians escrivissin, de la nit al dia, en castell. Perqu un
estudi ms personalitzat, dautor en autor, ens indica que, ledici duna obra en
castell era, mol sovint massa sovint el fruit de traduccions imposades i
foroses, amb tota mena de coaccions, de la poltica virregnal, que diversos
autors coetanis ja denunciaven.
Modernament, tamb En Berger ha intut que passava quelcom a les
impremtes, que impedia que els autors valencians publiquessin amb la seva
llengua. Segons ell, podem considerar, doncs, que entre 1540 i 1550 sobre el
perode a partir del qual els editors valencians ja no deixaran a llurs autors la
facultat descollir la llengua que prefereixen. A partir daquests anys, la llei del
mercat imposa el castell, prcticament sense discussi 46. En adonar-se daquest
canvi radical en la llengua dimpressi dels autors valencians, el Doctor en
43
PHILIPPE BERGER, Contribution ltude du dcline du valencien comme langue
littraire au seizime sicle; Mlanges de la Casa de Velzquez, XII (1976), p. 182.
44
dem, p. 183.
45
dem, p. 182.
46
PHILIPPE BERGER, Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento; Edicions
Alfons El Magnnim Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci, Valncia, 1987,
vol. I, p. 332-333.
12
Economia Josep Comajuncosa, mescriu per indicar-me que els mercats
(excepte els financers) no fan mutacions brutals i sobtades. A ms, els impressors
no es movien preferentment per les lleis del mercat sin que estaven fortament
condicionats pels permisos reials i inquisitorials 47 i que, en conseqncia,
aquesta mutaci brutal del 1510 ha de ser fruit de la Inquisici 48. Per tant, a
vista daquestes pressions insalvables, cal diferenciar amb intelligncia una obra
conservada en ledici castellana, duna obra escrita realment en castell,
sobretot i especficament si lautor s un catal monolinge.
Per tot plegat, s molt estrany que En Timoneda, fruit duna societat
totalment catalana, i immers plenament en ella, capgirs ls de la seva llengua
natural. I seria excepcional i contranatural que ho hagus fet per adrear-se a
unes classes populars cent per cent catalanoparlants i desconeixedores de la
llengua castellana. No t cap ni peus. Especialment perqu En Batllori li reconeix
la fidelitat a un patrimoni popular o la necessitat de donar una major
versemblana al relat49. Com es podia donar versemblana de realitat en una
societat en qu el poble parlava en catal, per la llengua dels personatges
populars, a la literatura, era la castellana?
Tenim encara una visi sociolingstica deixada pel mateix Timoneda en
una de les seves obres: El castell dEmas, puix hi empra, si b a dos nivells prou
diferents, tant el catal com el castell. En analitzar-ho, En Batllori apunta que
el castell noms hi s utilitzat en un breu episodi subaltern, que t lloc en un
47
JOSEP M. COMAJUNCOSA, Carta personal (imeil), amb data 12 de gener del 2007,
p. 2.
48
dem.
49
J. M. BATLLORI, op. cit., p. 7.
13
medi rural i pobre i en qual intervenen una famlia hostalers, i per un personatge
allat que personifica el Desig hum. Per contra, els personatges nobles de lobra
Jess, els deixebles als quals aquest sapareix, les personificacions dels plaer i
de Content utilitzen sempre el catal50.
s a dir, que, en la ment dEn Timoneda, el catal tamb era llengua de
cultura i que el podia parlar amb tota normalitat un personatge tan sagrat com
Jesucrist. I, a LEsglsia militant, el rei Felip i el Papa, parlen catal amb tota la
naturalitat i desimboltura del mn. I si un fet aix sesdevenia en dues obres
adreades a les classes cultes, amb ms ra hauria dhaver emprat el catal a les
obres de difusi popular, la primera edici de les quals no ens ha arribat. I aix,
de retruc, explicaria duna vegada per totes per qu la quasi totalitat de les seves
obres que coneixem en castell sn traduccions o sediten sempre novament.
En conseqncia, no em sembla gens descabellat suggerir que les primeres
edicions les destinades al gran pblic, a les classes populars poguessin haver
estat escrites i impreses en catal. I que el Menemnos traduzida por Juan
Timoneda, diu la portada51 tamb ho fos. Llavors, com que s al si daquesta
comdia on sens diu que el Lazarillo s germ del Lazarillo de Tormes, tindrem
no noms uns vincles de germanor literria, sin que shauria donat que el cas
dun Lltzer catal germ del famosssim Llatzeret, era tamb catal. I, estirant,
encara un mica ms la interpretaci, si els dos Lltzers eren germans, i En
Timoneda s el pare indubtable del Lltzer del Menenmnos, no ens estaria dient,
duna forma indirecta, a fi de salvar lestisorada de la censura, que essent el pare
50
dem.
51
La Comedia de los Menemnos traduzida por Juan Timoneda, y puesta en gracioso
estilo y elegantes sentencias; [Valncia], MDLIX.
14
de lun, forosament tamb havia de ser el pare de laltre? s una opci sobre la
qual caldria un treball ms extens del que mhe proposat en aquest estudi, i que
ara noms deixo com a suggeriment, perqu la idea dun Timoneda pare o autor
dun Lltzer de Tormos, o del ttol que tingus abans de ser traduda al castell, s
una via de recerca seriosa, que ens podria aportar grans sorpreses.
Tornant al Lazarillo, el que encara em sembla ms notori s que, de les
dues niques continuacions de la vida i treballs del nostre Llatzeret, la ms
important la va escriure un altre catal, En Joan de Luna. Editada, segons el peu
dimpremta, a Pars al 1620, duia per ttol Segunda Parte de la Vida de Lazarillo
de Tormes52, tot i que lautor, a la dedicatria a la princesa Henriette de Rohan,
exposa que ha determinat de sacar a la luz la Segunda parte de la vida del gran
Lzaro de Tormes53. El nom del personatge sembla, doncs, que era Lltzer i que,
per circumstncies que desconeixem, en el moment que el llibre va a impremta,
en surt esdevingut Lazarillo.
Dic que lautor era catal atenint-me al cognom. La nissaga dels Luna,
originria dArag, shavia escampat des dantic per tots els estats de la Naci
catalana i entroncat amb la casa reial. Un dels seus membres, lArtal Lopes de
Luna es cas (la primera vegada) amb Constana Pere, senyora de Sogorb, nta
de Pere II54. Entre els seus membres hi ha militars, comtes, ducs, lloctinents,
52
Vg. I. DE LUNA, Segunda Parte de la Vida de Lazarillo de Tormes. Sacada de las
Coronicas antiguas de Toledo; Rolet Boutonn, Pars, MDCXX.
53
JUAN DE LUNA, Segunda Parte de la Vida de Lazarillo de Tormes, sacada de las
crnicas antiguas de Toledo; dins Lazarillo de Tormes y Segunda parte de la vida de
Lazarillo de Tormes por Juan de Luna; edici preparada per Pedro M. Piero Ramrez,
Editorial Nacional, Madrid, 1983, p. 147.
54
OVIDIO CUELLA / ARMAND DE FLUVI, Luna, Gran Enciclopdia Catalana;
Enciclopdia Catalana, S.A.; Barcelona, 1976, vol. 9, p. 383.
15
virreis, bisbes, arquebisbes, abadesses, papes55 i, fins i tot, una reina: Maria de
Luna, muller de Mart lHum56. A vista, doncs, del cognom i daltra
documentaci on apareix un Joan de Luna, escriv de la cancelleria aragonesa,
En Joseph Laurenti creu que degu nixer a Saragossa 57 i que, ambds Luna
coincideixen amb moltes dades i dates en relaci a la Segona Part del
Lazarillo58. Per tant, no estem parlant dun autor gris, sorgit de les fondries del
no-res, sin que som davant dun home de cultura, amb un posicionament poltic
i ideolgic clar i definit, que lha portat a lexili.
Aix, segons En Marcel Bataillon, En Luna era un emigrat a causa de la
seva heterodxia. Mentre el primer Lazarillo caricaturitzava amb una ironia
continguda lavarcia de certs clergues o les infraccions daltres al celibat
sacerdotal, i la seva major audcia era contra els abusos de la predicaci de la
Butlla de la Croada, la continuaci del 1620 mostra un veritable acarnissament
contra la Inquisici espanyola i porta lanticlericalisme a un punt molt pujat de
to59.
Ara b, la Inquisic espanyola, especialment en el cas que ens ocupa,
lestablerta en els diversos regnes de la Naci catalana, era ntegrament
castellana. Per lEufemi Fort, la Inquisici castellana no arrel amb simpatia;
ms ben dit, fou sempre antiptica a Catalunya per dos motius, que en certa
manera sn corollari de tot el que fou dit, denunciat, discutit i ordenat a les
55
dem.
56
Vg. M. TERESA FERRER I MALLOL, Maria de Luna; Gran Enciclopdia
Catalana; op. cit., vol. 9, p. 602.
57
JOSEPH L. LAURENTI, Estudios sobre la novela picaresca espaola; Anejos de
Revista de Literatura-29, Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, Madrid,
1970, p. 65, nota 2.
58
dem, p. 66, nota 2.
59
M. BATAILLON, op. cit., p. 90.
16
Corts daquest primer quart del segle XVI; primerament, que els inquisidors
enviats a Catalunya fossin castellans gaireb sense excepci, que no entenien b i
eren entesos molt malament, i neren desconeixedors i estimaven poc les
llibertats del nostre poble, quan no les odiaven obertament. Segonament, el
menyspreu als furs i els abusos dautoritat i de demostraci de fora; perqu els
captols de les Corts que hem dit foren transgredits [per ells] massa
sovintejadament60.
I aquesta antipatia contra un control ideolgic i poltic castell que van
demostrar al llarg del segle XVI els catalans s el que veiem tamb que surt de la
ploma dEn Luna. Dacord amb En Mart de Riquer, En Joan de Luna, des del
seu desterrament a Frana, veu Espanya deformada per la literatura i pel
ressentiment de les seves possibles topades amb la Inquisici. Si alguna vegada
es pot parlar de ressentiment en els escriptors espanyols del Segle dOr, En Joan
de Luna ha de ser collocat en un lloc preeminent. Amargor, odi, rancor i
ressentiment traspuen les pgines de la seva novella 61. I conclou que, el seu
ressentiment, encobert amb una amarga ironia, el porta fins i tot a rebellar-se
contra la seva prpia ptria62. Cosa que t molt de sentit si es tracta efectivament
dun ciutad de la Naci catalana que es revoltava contra labs dautoritat de la
monarquia espanyola, que llavors es donava a tort i a dret.
Conseqentment, si som davant dun canceller o diputat aragons, o dun
altre de catal que ha estat substitut per aquest, seria del tot normal que hagus
60
EUFEMI FORT I COGUL, Catalunya i la Inquisici; Editorial Aedos, Barcelona,
1973, p. 227.
61
MARTN DE RIQUER, [Prleg a] La Celestina y Lazarillos; Editorial Vergara, 3a
reimpressi, Barcelona, 1972, p. 139.
62
dem.
17
marxat a lexili, perqu com apunta En Miquel Prez Latre, les decisions
imposades pel rei als governs dels seus regnes catalans, eren rebutjades per una
Diputaci que no acceptava intromissions en la seva jurisdicci, ni per part del
mateix monarca63; la qual cosa comportava sovint la detenci dels membres
laics del consistori i larrest domiciliari dels eclesistics, aix com daltres
mltiples detencions de plebeyos que malparlaven del rei 64. Les topades
entre la Diputaci catalana, per exemple, i el poder reial eren continuades.
Per En Prez Latre, els moments de ms tensi jurisdiccional en les
relacions entre la Reial Audincia i la Diputaci del General, per, foren els de
les diverses amenaces i intents de detenci de diputats i odors al 1659, 1576,
1579, 1588, 1591 i 160265. Els enfrontaments entre la Inquisici i les
institucions poltiques catalanes sn una constant al llarg daquesta segona meitat
del segle XVI, fins a arribar a la captura de diputats i odors 66. Aix, a les Corts
de 1585, i com a conseqncia daquestes topades, els estaments presentaren
aleshores cinquanta casos de collisi de jurisdicci protagonitzats per la
Inquisici, especialment en afers de recaptaci dels drets del General i execuci
de deutors, aix com altres enfrontaments amb les jurisdiccions ordinries reials,
les universitats, el Consolat de Mar barcelon, la Batllia general i les jurisdiccions
baronials67.
63
MIQUEL PREZ LATRE, Entre el rei i la terra. El poder poltic a Catalunya al segle
XVI; Referncies-38, Eumo Editorial, Vic, 2003, p. 46.
64
dem.
65
dem, p. 132.
66
dem.
67
dem, p. 163.
18
A tot plegat, encara, hi hem dafegir, al 1591, la invasi del regne
dArag, duta a terme per les tropes castellanes, comandades per Alonso de
Vargas, a ran de la fugida dAntonio Prez de la pres reial i de la sedici
popular. Davant la repressi subsegent, es va donar la fugida dels revoltats
aragonesos en direcci al Bearn i la Guiena 68, a Frana. Segons En Prez Latre,
lentrada de Vargas a la ciutat [de Saragossa] havia provocat la fugida massiva
dels partidaris dels implicats en la resistncia, alguns dels quals mantenien estrets
lligams amb Catalunya69. La fugida cap a Frana en cerca dasil poltic es fa
evident alhora pel fet que lalcaid del castell de Perpiny reb lordre de detenir
tots els rebels aragonesos fugits als Comtats, mentre Barcelona vivia en un
veritable estat dexcepci70 i mentre les presons reial i de la Inquisici a
Saragossa eren plenes dhomes de tots els estaments a lespera dexecuci
pblica en companyia dun dels lloctinents del Justcia71.
La visi de conquesta que es tenia des de les altes instncies castellanes
era abassegadora. En Prez Latre ho exposa amb tot rigor, car, segons ell, de la
Junta poltica formada a lEscorial sortien opinions de m dura: Rodrigo Vzquez
defensava que el vencedor haga del vencido y sus cosas a su voluntad en una
mena de Nova Planta avant la lettre, mentre que Francsico de Bobadilla, segon
de Vargas a Saragossa i emparentat amb el comte de Chinchn, considerava que,
ats que els aragonesos havien procurat llevar adelante no tener rey, calia
asentar este Reyno al de las leyes de Castilla72.
68
dem, p. 205.
69
dem, p. 207.
70
dem.
71
dem, p. 208.
72
dem, p. 208-209.
19
Per tant, em sembla obvi, que si lautor daquesta segona part del
Lazarillo era un canceller o diputat catal de lArag o del Principat implicat
en la defensa de les llibertats de la terra, es veis obligat a exiliar-se i fes del seu
llibre una escomesa contra el poder reial i un dels seus braos executors ms
ferotges: el Sant Ofici de la Inquisici. Per aix mateix, sn molt aclaridors els
mots dEn Cosso, que relleven que els durssims atacs a la Inquisici, que
atapeeixen el seu Lazarillo, convencen que la causa de la seva estada a terres
estranyes fou el temor si s que no alguna topada amb ell al greu tribunal de la
fe73.
Ara, doncs, s ms fcil de comprendre que, per b que la portada de les
edicions parisenques del llibre tant la que cont la dataci errnia de 1520 74 com
la del 162075, ens exposin que ha estat escrit per I. de Luna, Castellano.
Intrprete de la lengua Espanyola, En Pieiro Ramrez estigui convenut que
havia nascut probablement en un lloc dArag, com delaten el seu cognmom i
els freqents aragonismes de la seva obra 76. Per En Jos Mara de Cosso, que
no entn per qu a la primera edici de Saragossa, de 1620, soculta el nom real
de lautor, i es fa dir H. de Luna, en lloc de posar la inicial del seu veritable
nom, Joan, que figura a la portada de la resta dels seus llibres 77. Per addua que,
tot i amb aix, el que s que es pot afirmar, pel seu cognom i per les seves
73
JOS MARA DE COSSO, Las continuaciones del Lazarillo de Tormes; Revista
de Filologa Espaola, XXV (1941), Quadern 4t, p. 518.
74
Vg. Vida de Lazarillo de Tormes. Corregida y Emendada. Por I. de Luna Castellao.
Interprete de la lengua Espaola, Rolet Boutonn, Pars, MDXX, portada.
75
Segunda Parte de la Vida de Lazarillo de Tormes. Sacada de las Coronicas Antiguas
de Toledo. Por I. de Luna Castellano. Interprete de la Lengua Espaola; Rolet
Boutonn, Pars, MDCXX, portada.
76
PEDRO M. PIERO RAMREZ, Introduccin al Lazarillo de Tormes y Segunda
parte de la vida de Lazarillo de Tormes por Juan de Luna; op. cit., p.38.
77
J. M. DE COSSO, op. cit., p. 518.
20
peculiaritats del castell, s que era aragons 78. Igualment, En Riquer, en
adonar-se de la incongruncia de fer castell lautor daquests segona part, indica
que els Luna sn un conegut llinatge aragons, encara que no deixa destranyar
la fallera de fer-lo seguir de ladjectiu castell a les portades dels seus
llibres79. De les quals evidncies sen desprn lintent premeditat de la censura
reial de desvirtuar la nacionalitat de lescriptor amb lnica finalitat de fer-lo
castell.
En Laurenti tamb hi insisteix: Lestil dEn Luna accentua el seu carcter
regional, [i] revela una srie de particularitats lingstiques aragoneses, tant en
les construccions de la sintaxi com en el vocabulari 80. I En Riquer no es pot
estar de corroborar-ho: Lexamen de la llengua de la seva Segunda Parte del
Lazarillo revela una srie de caracterstiques aragoneses, no noms en solucions
fontiques i en construccions, sin tamb en el lxic81.
Per aquests aragonismes es poden interpretar perfectament alhora com a
catalanismes. Aix, tindrem lmpada, no obstante los inconvenientes, mostachos,
captivo, arregostndome (arregussant-me); haba de, punyadas, retrete, no me
haran ms mal, casal, todos tres, y diciendo y haciendo, pedreal, embernizada,
escudillas, argullo, sastresa, a paso de fraile convidado, mocadores, piltrafas,
desgrebanse, cubeta, si va a decir la verdad (si val a dir la veritat), como (amb
valor de quan), lo haba muerto, si viniesen con m, la calor, escuras, sensilleza,
estaba tan picado, o bancal, per posar-ne noms alguns exemples. Tindrem
78
dem.
79
M. DE RIQUER, op. cit., p. 133-134.
80
J. L. LAURENTI, op. cit., p. 108.
81
M. DE RIQUER, op. cit., p. 133.
21
qualque badada dimpressi: fraga per farga. I, encara, hi podem constatar certs
errors de traducci. El que em sembla ms significatiu s el segent. Al captol V
sens diu que al punto que los vieron, apellidaron: A los ladrones, tengan a los
ladrones!82, en lloc dapellaren, que s la forma medieval catalana de cridar.
s cert que el castell actual reconeix aquesta paraula, amb el sentit de gritar
convocando83; per En Cobarruvias, al 1611, al seu Tesoro de la Lengua
Castellana, llavors noms incloa les accepcions daclamar tomando la voz del
rey, como: Aqu del rey o Viva el rey; y entre las parcialidades, declarndose a
vozes por una dellas84. Amb la qual cosa sembla que si el castell ha acabat
incloent en el seu vocabulari modern aquest mot s com a conseqncia directa
de les mltiples i reiterades ocasions en qu apareix a les traduccions castellanes
dobres escrites en catal.
I, per acabar-ho dadobar, En Laurenti ens indica un altre indici del que,
segons ell, seria el dialecte aragons: ls de sa com a possessiu de tercera
persona85, que ha detectat als captols III i IV, i que, com no costa gens
dobservar, s idntic al mateix possessiu catal.
De lobra sen desprn tamb una visi antiespanyola sense embuts. Per
En Piero, el text reflecteix amb nitidesa les lectures i coneixements de lautor i
evidencia la seva representaci ressentida de lEspanya del sis-cents 86. I, En
Laurenti, parlant de la novella picaresca, ara indica que En Luna fou, entre els
82
dem, p. 176.
83
Diccionario de la Lengua Espaola; Real Academia Espaola, vint-i-unena edici,
Madrid, 1994, tom I, p. 165.
84
SEBASTIAN DE COBARRUVIAS OROZCO, Tesoro de la Lengua Castellana, o
Espaola; Luis Sanchez, Madrid, MDCXI, p. 130.
85
86
P. M. PIERO RAMREZ, Introduccin al Lazarillo de Tormes y Segunda parte de
la vida de Lazarillo de Tormes por Juan de Luna; op. cit., p. 41.
22
autors daquest gnere literari, el ms ressentit i el ms antiespanyol del Segle
dOr87, suara exposa que va aprofitar com a ocasi favorable per escampar els
atacs ms amargs contra Espanya88, que no s res ms, tractant-se dun autor
catal (baldament fos del regne dArag), que una visi obertament
anticastellana: ntid reflex dels esdeveniments poltics del moment,
denfrontament obert entre els regnes de Catalunya i la Corona. I conclou, per tal
com aqu En Lltzer s descrit meitat home i meitat peix, que el mite de lhome-
peix s propi de la conca mediterrnia: s el peix Nicols o Nicolau, que cita el
Quixot89. En resoluci: que no noms En Lltzer t un germ literari valenci,
sin que el seu continuador s un personatge de limaginari mtic catal. I com a
tal el recull En Joan Soler a la seva Enciclopdia de la Fantasia Popular
Catalana90.
Aix mateix, la matria de qu parla el llibre, ha sorprs enormement els
entesos: a En Rico, no li manca temps per interrogar-se: Quin autor satreviria a
oferir com a crnica prpiament dita en temps en qu En Llus Vives
considerava trivialitat indigna dun historiador consignar el preu de blat en poca
de sequera un rosari de mincies semblant? Daltra banda, quin gnere
canonitzat per la preceptiva podia valer de camuflatge a un espcimen tan curis?
La convenci literria encara no es portava gaire b amb els humils 91. I, acte
seguit, remarca: Tan inslit degu de sonar el nostre llibre, que En Lltzer hagu
87
88
dem, p. 67.
89
90
JOAN SOLER I AMIG, Enciclopdia de la Fantasia Popular Catalana; Editorial
Barcanova, S.A.; Barcelona, 1998, p. 557.
91
F. RICO, La picaresca y el punto de vista; op. cit., p. 16.
23
dimprovisar-se socileg i afirmar que poc o res es devia als qui heretaren
nobles estats92. Per acabar reblant que la prosa narrativa, en particular, no
comptava amb precedents propers duna atenci tan sostinguda i exclusiva a un
personatge de la qualitat rona dEn Lltzer93.
Per En Rico, efectivament, no hi ha cap mena de dubte: Dentrada, doncs,
el to i la categoria duna faula eren inseparables de lestament en qu se centrava
lacci. Els personatge es concebien ja tipificats, i era impensable per exemple
tractar dun subjecte humilis en estil gravis, reservat per a les gents
dimportncia, de molt de pes (gravis gravibus personis). En particular, els
plebeus tenien prohibida lentrada a la literatura amb plena personalitat de la vida
real. nicament, sels admetia reduts a una faceta pejorativa, com a motiu de
bura o de vituperi. El noble i el magnat podien pagar-se el luxe dun tarann
complex: el vil, segons la prctica quasi unnime, shavia de resignar a ser
monocorde. Sobretot, monocardament grotesc94.
Segons, En Rico, doncs, el Lazarillo s quasi com un bolet en la histria
de la literatura castellana, perqu trenca no noms una tradici social molt
arrelada, en qu els nobles utilitzen la gent humil com a contrapunt grotesc de les
seves narracions, sin tamb i fonamentalment, fa miques la visi dun
protagonista de classe dominant. I ho fa sorgint del no-res. Utilitza el terme
inslit per definir el llibre. I parla de la seva prosa com a mancada de
precedents. I no noms aix, quasi la totalitat despecialistes, amb tants pros i
contres com es vulgui, estan dacord a afirmar que, de cop i volta, amb aquesta
92
dem.
93
dem.
94
dem, p. 138.
24
novella, va sorgir un nou gnere literari. De primera novella realista que es
publica al mn95, la bateja En Dmaso Alonso. En Daro Villanueva, convenut
que en el seu horitz dexpectatives no hi havia res semblant 96, relleva el paper
de lobra com a fundadora dun nou gnere97, creada per un annim genial98.
I lngel Gonzlez, rebla, encara, que el llibre apareix sense cap mena de
precedent literari; resulta una rara proles sine matre creata99. Semblantment, En
Juan Manuel de Prada insisteix sobre el mateix, car per ell, el veritable miracle
del Lazarillo i el veritable miracle de tota creaci literria: [ha estat] aconseguir,
a partir duns materials heretats, crear una cosa absolutament nova 100. Per En
Lzaro Carreter, el propsit anunciat pel protagonista de brindar-nos una
informaci completa de la seva vida, sens apareix com una novetat
enlluernadora, que oposa lobreta casetellana o per dir-ho millor, el seu intent a
tota la narrativa, literria o folklrica anterior101.
I En Mart de Riquer ho refora amb mots idntics, en escriure que les
caracterstiques de lobra sn quelcom inslit i nou entre els llibres que es
llegien a Espanya a mitjan segle XVI, quan apareix 102. Per, a despit daix, hi
95
DMASO ALONSO, Obras Completas; Editorial Gredos, Madrid, 1985, tom VIII, p.
567.
96
DARO VILLANUEVA, La intencionalidad realista del Lazarillo de Tormes, dins
Lazarillo de Tormes entre dudas y veras; coordinat per Gonazalo Santoja, Sociedad
Estatal Espaa Nuevo Milenio, Madrid, 2002, p. 44.
97
dem, p. 36.
98
dem, p. 42.
99
NGEL GONZLEZ PALENCIA, Leyendo el Lazarillo de Tormes (Notas para el
estudio de la novela picaresca), dins Del Lazarillo a Quevedo; Consejo Superior de
Investigaciones Cientficas Instituto Antonio de Nebrija, Madrid, 1946, p. 4.
100
JUAN MANUEL DE PRADA, Los avatares de Lzaro de Tormes, dins Lazarillo
de Tormes, entre dudas y veras; op. cit., p. 168.
101
FERNANDO LZARO CARRETER, Lazarillo de Tormes en la picaresca;
Ediciones Ariel, S.A.; Esplugues de Llobregat, 1972, p. 80.
102
25
veu un referent clar en el llibre dEn Jaume Roig, lEspill. De conformitat amb
leminent erudit catal, lautobiografia de lsser de baixa extracci, que passa
per tota sort de calamitats i que s mosso de molts amos ja shavia donat a les
literatures dEspanya un segle abans del Lazarillo. Em refereixo a lSpill del
valenci Jaume Roig, obra escrita al 1460 i que ms duna vegada sha apuntat
com a precedent de la picaresca. No crec que calgui insistir en aquest ltim
aspecte; per s que t inters, en canvi, recordar que s una autobiografia dun
personatge totalment oposat a lheroi noble i brillant per les seves gestes i
cortesia103. I remarca que el que s que t realment inters de recordar s que s
lautobiografia dun antiheroi104.
Efectivament, la infantesa literria que En Jaume Roig sautodescriu,
concorda fil per randa amb la infantesa dEn Lltzer. Aix, segons ell,
Ma fadrinea
e joventut, en servitud,
desheretat, foragitat,
e camps seguint los ms vivint
anys meus millors ab prou suors,
perills, treballs, nafres e talls,
ab mal pass: e comenc
mort mon bon pare. Ell ab ma mare
vixqu poc temps, e mai ensemps
los viu menjar ni festejar;
mai los viu riure, per llur mal viure
e mala sort, cert e gran tort
per alguns mals; no vull dir quals
e nols declare per ser ma mare105.
Com en el Lazarillo, lautor identifica el protagonista amb el narrador i en
ref la biografia. Com en el Lazarillo, lautor envia el text, amb una explicaci
103
dem, p. 110
104
dem.
105
JAUME ROIG, Espill o Llibre de les dones; a cura de Marina Gust, Les Millors
Obres de la Literatura Catalana-3, Edicions 62, s.a.; Barcelona, 1978, p. 35.
26
introductria, a un conegut seu: en aquest cas En Jaume Fabra 106, procurador reial
del Regne de Valncia. Com en el Lazarillo, el seu pare es mor i la mare, que
tamb t un company carnal, tamb el fa fora de casa, perqu no el pot mantenir i
li aconsella que es guanyi la vida servint 107. El vailet ha danar a captar per tirar
endavant. Llavors sen va a Catalunya, on, com En Lltzer, tamb fa de patge
dun cavaller, encara que aquest no s un gandul, sin molt bandoler/ dantic
llinatge108, amb el qual aprn a viure i es fa home. Com la mare dEn Lltzer,
que determin arrimarse a los buenos 109, ell tamb afirma: cert als dolents/ no
matans110. Entra al servei dun mercader i, mentre En Lltzer, acaba exercint
un ofici reial111, aquest coneix la casa reial catalana 112. Passa a Frana on sallista
com a soldat en diverses guerres contra els anglesos a lestiu i a lhivern safinca
a Pars113. Finalment, pel Principat, torna a Valncia, on es casa 114. El casori
mostra, de nou, una altra gran concomitncia amb el casament dEn Lltzer, car li
presenten un donzella daparena virtuosa, que pren per muller, per que al final
li confessa que ja era casada115.
A partir daqu, es fa difcil resseguir ms identitats, perqu som ja davant
dun home adult que destilla tot un autntic tractat sobre els problemes que ha
tingut amb les dones. Per els antecedents sn definits i clars. Quan al 1928,
leditorial Barcino va editar lEspill, En Francesc Almela ja hi remarcava que en

106
dem, p. 23.
107
dem, p. 36.
108
dem, p. 37.
109
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 13.
110
J. ROIG, op. cit., p. 41.
111
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., 87.
112
J. ROIG, op. cit., p. 42.
113
dem, p. 42-46.
114
dem, p. 47-52.
115
dem, p. 51-65.
27
cal esguardar detingudament el seu carcter realista, sucs, pintoresc, llampant,
que presenta les figures amb tota la sabor que tenien anant per aquells carrers
estrets i polsosos, per aquelles cambres fosques i humides. No ha estat
capriciosament que alguns crtics han vist en determinades parts de lobra de
Jaume Roig, un precedent de la novella picaresca, aquesta branca
importantssima de la literatura castellana116.
I s just aqu on En Riquer copsa que ens trobem davant dels antecedents
directes del Lazarillo, car, segons ell, la jovenesa del protagonista s una mena
desbs del que ser la novella picaresca espanyola. I el que s fonamental cal
insistir-hi s que el relat est posat en primera persona de lsser objecte de
tantes misries i calamitats117.
De conformitat amb En Lzaro Carreter, lEspill s una obra que, segons
crtics prestigiosos, podria molt b haver estat model immediat de la novella
castellana, no noms en la forma del relat, sin tamb en alguns dels seus trets
picarescos. Un acarament apressat permet, en efecte, establir-hi diverses
relacions. En ambdues obres, un personatge inventat per lautor narra la seva
vida; a les dues, passa calamitats durant la seva jovenesa; i s com el motiu de
la denigraci de la mare118. I en parlar del jo narratiu i del to autobiogrfic
de lEspill, advera: No s una autobiografia fingida, ja que no aspira a mostrar
una vida en extensi, sin una simple exposici amb mtode autobiogrfic, duna
sola de les lnies possibles de la vida, la de les relacions home-dona,
116
FRANCESC ALMELA I VIVES, Introducci al Llibre de les Dones, o Spill, de
Jaume Roig; Els Nostres Clssics-21, Editorial Barcino, Barcelona, 1928, p. 14.
117
118
F. LZARO CARRETER, op. cit., p. 14.
28
cristallitzada en tpic. Daqu que el personatge no ofengui la memria del seu
pare; daqu tamb que, en les escasses peripcies de la seva adolescncia,
intervinguin noms dones malvades, entre les quals inclou la seva mare. Vist per
sobre, aquest ltim motiu argumental semblaria un nexe important entre lEspill i
el Lazarillo119. Per, no. No pot ser, perqu, per ell, hi ha diu una veritat
trivial: no tot el que s semblant s model120. I llavors, si considerem ambds
llibres en la seva funci, res no els pot allunyar ms 121. La qual cosa sembla
una afirmaci apriorstica de la negaci de les evidncies. Hi ha evidncies que
ens aproximen ambds llibres, reconeix En Lzaro Carreter. Hi ha duplicitats
entre les dues joventuts. Hi ha un mateix jo narratiu. Hi ha un to autobiofrfic
molt proper. Per les semblances no tenen perqu voler expressar res ms que
semblances. s un parer respectable, s clar. Per els parers respectables tampoc
no tenen perqu ser, segons la mateixa veritat trivial, model de re. Per tant, s
bo que retinguem els nexes entre les dues obres, si no com a precedent o
precursora de luna sobre laltra, almenys com a afinitats duna sensibilitat
literria i social molt properes.
Segons lAlberto Blecua, existien, per descomptat, diverses menes de
narracions autobiogrfiques anteriors al Lazarillo. Les ms semblants sn, sens
dubte, aquelles en qu el mateix autor es fingeix protagonista duns quants
episodis fabulosos, com sesdev a lEspill dEn Jacme Roig122. Per lngel
119
dem, p. 15.
120
dem, p. 18.
121
dem, p. 15.
122
ALBERTO BLECUA, Introduccin Crtica a La Vida de Lazarillo de Tormes, y de
sus fortunas y adversidades; Clsicos Castalia-58, Editorial Castalia, 3a edici, Madrid,
1984, p. 23-24.
29
Gonzlez, En Mil i Fontanals creia que la picaresca shavia de relacionar amb
lEspill o Llibre de consells, del valenci Jaume Roig123. Segons aquest estudis,
que sadona que En Roig explica la seva prpia vida, que s orfe de pare, es
foragitat per la seva mare de la cas on nasqu, mal vestit i sense recursos. Va a
Catalunya, on un cavaller el pren per patge 124, i que, fins i tot, s conscient que
el protagonista es casa; i la dona li resulta ser un dimoni, i en un procs es
demostra que ella ja estava casada 125; per contra, assegura de lobra: Dubto
molt que la conegus lautor del Lazarillo, encara que b pogu llegir ledici de
Valncia, del 1531, dEn Francisco Daz Romano, en lletra gtica, que s la
primera126. Per tant, i ats que les traduccions castellanes daquest llibre no es
donarien, per primera vegada, fins a finals del segle XVI 127, havent-nhi dues
altres ms en catal al 1561, a Barcelona i Valncia128, s irrefutable que si lautor
del Lazarillo va llegir lEspill, ho va haver de fer en catal, tant si va recrrer a
ledici impresa, com a qualsevol manuscrit. La qual cosa revelaria que coneixia
perfectament la llengua catalana.
No entenc, doncs, com En Garca de la Concha, tot i que, subratlli el
precedent del gnere picaresc que suposen aquests versos de la Quarta Part del
Prefaci: En procs clos/ ma negra vida de mals fornida,/ vull recitar per
exemplar/ e document, i vindiqui que, com lannim autor del Lazarillo, el
valenci preveu distintes lectures de la seva obra 129, pugui pensar que la
123
A. GONZLEZ PALENCIA, op. cit., p. 9.
124
dem.
125
dem.
126
dem, p. 10.
127
dem.
128
dem.
129
V. GARCA DE LA CONCHA, op. cit., p. 88, nota 13.
30
distncia del Lazarillo respecte de lEspill, dEn Jaume Roig, ara ms accessible
en ledici de la Marina Gust, s molt gran 130. Perqu, ara mateix acabo de
demostrar que els vincles, semblances, prstecs, intencions i identitats sn
mltiples i van ms enll duns simples versos. Dels nics versos de lobra que,
segurament, deuria llegir En De la Concha a fi de reduir tota semblana profunda
entre ambdues obres, i deixar-les en una mera i anecdtica casualitat.
Dins daquesta mateixa capsa danalogies entre lobra dEn Roig i el
Lazarillo, En Joaquim Bergs, al prleg de ledici de lEspill, dEdicions 62,
observa, encara, que En Jaume Roig elabora un autntic fresc de la vida real:
quotidiana; que recoll una srie de referncies histriques, que utilitz per
situar amb tota versemblana els atzars de lacci principal; i que seleccion,
combin, retall o amplific les seves experincies de la realitat fins a articular un
autntic testimoni del seu temps131. Observacions que sn alhora aplicables
perfectament i, de fet, els crtics les han remarcat a la novella del Lazarillo,
que tamb intenta ser un retrat de la vida quotidiana, amb referncies histriques
precises que la fan un testimoni de la realitat de la seva poca.
I pel que fa a ls de la llengua, els parallelismes no decreixen, sin que
fan augmentar encara molt ms les semblances. Per En Bergs, lEspill
constitueix un autntic doll verbal. Un doll que recull amb fidelitat els
moviments ms lliures del llenguatge popular, i que els sotmet, alhora, a un
procs de depuraci fins a assolir lexpressi literria ms justa 132. I creu que
130
dem.
131
JOAQUIM BERGS, Prleg a lEspill o Llibre de les Dones, de Jaume Roig; op.
cit., p. 15.
132
dem, p. 16-17.
31
els materials, Roig els treu de la parla de lhorta: de lalgemia e parleria/ dels
de Paterna, Torrent, Soterna. Aix, els jocs de paraules alternen amb els
modismes i amb els proverbis133. Observaci que tamb s aplicable, en petites
dosis, al llenguatge del Lazarillo, car el pigall assegura que, en prendre el cec per
amo, comenzamos nuestro camino y en muy pocos das me mostr
jerigonza134.
Segons En Rico, la jerigonza, ultra indicar la parla dels vagabunds i dels
malfactors, s largot de germania135. I la germania s, entre diverses
accepcions, tamb relacionades amb la delinqncia, a lantic Regne de
Valncia, germandat o gremi136, els quals van ser la base social majoritria de la
revolta dels Agermanats. s fcil, doncs, deduir que largot poltic de la
germania, tinguda aquesta per un moviment fora de la llei, sacabs aplicant des
duna perspectiva castellana o dEstat al llenguatge dels bandolers. La meva
intuci ve corroborada pel parer dEn Joan Coromines, segons el qual el mot
germania comen per no significar altra cosa que germandat o
confraternitat137; per, ms endavant, tal com li va escriure un savi valenci
amic seu, de qui no diu el nom, la noblesa valenciana del s. XVI fou absorbida
per la noblesa cortesana castellana, i al s. XVII tots els ttols nobiliaris valencians
eren a mans de gent de Castella: les Germanies fou una guerra contra la noblesa i
la monarquia cesarista; per aix, la Cort de Madrid els tenia un odi molt gran:
133
dem, p. 17.
134
135
Lazarillo de Tormes; a cura de Francisco Rico, Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p. 14,
nota 25.
136
Diccionario de la Lengua Espaola, op. cit., vol. I, p. 1037.
137
JOAN COROMINES, Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua
Catalana; Curial Edicions Catalanes, S.A.; 4a edici, Barcelona, 1990, vol. IV, p. 483.
32
tots aquells nobles cortesans pronunciaven el mot germania en sentit molt odis
per a ells: la germania era el populacho, la plebs, i laplicaren tamb a lhampa,
als rufians, i li donaren al mot els usos ms denigrants138.
Si les meves conjectures es poguessin contrapuntar amb nous estudis, a fi i
efecte de mostrar el que ha roms de la ideologia agermanada o del seu
llenguatge a la nostra novella, ara podria tenir molt de sentit que, si aquest argot
constava en el Lazarillo primigeni, i podia haver posat a pals una actitud
antireial o anticastellana, fos diligentment esborrat per la censura en les edicions
de Burgos, Alcal, Medina del Campo i Anvers, de 1554. Car, com ha indicat En
Rico, amb un cert to de sorpresa, a despit que el text diu explcitament que el
mosso aprn aquest argot, En Lltzer no lutilitza en el seu relat 139. El mateix to
dincomprensi que sapodera dEn Bataillon, car aquest tamb assenyala que
En Lltzer ens diu que el cec, entre daltres coses, li enseny largot secret dels
vagabunds. Per seria en va cercar una sola paraula daquest argot en el relat 140.
Llavors, si els fets fossin realment desplaats de Valncia a Toledo i el llenguatge
de germania suprimit, per les evidncies ideolgiques i nacionals que hauria
comportat, no ens hauria de fer estrany que En Rico mantingui que En Lltzer
rebutja largot i la locuci desvergonyida i adopta un familiar, per discret i
digne, toled141.
138
dem.
139
nota 25.
140
M. BATAILLON, Novedad y fecundidad en el Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 70.
141
F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p.
LXVIII.
33
Sigui com sigui, amb argot de germania o sense, ara podem dir
obertament que, mentre el Lazarillo s un bolet solitari dins de la narrativa
castellana, una novetat sense pari, un fet inslit, creat sense mare, si linserim
dins de la histria de les lletres catalanes s un fet ben normal, perqu sinscriu
dins un corrent de realisme i de renovaci estilstica ja iniciats amb el Tirant lo
Blanc i amb Curial i Gelfa, les quals obres, juntament amb lEspill, com apunta
En Bergs, constituren un canvi radical en ls literari de la realitat 142, quasi
cent anys abans de laparici del Lazarillo.
Pel que fa al Tirant, s universalment conegut que som davant dun llibre
ja no de gestes extraordinries o irreals, sin duns fets totalment reals. I bastin
els mots dEn Servent, al Quixot, per exemplificar-ho: Pel seu estil s aquest el
millor llibre del mn: aqu els cavallers mengen, i dormen i moren als seus llits, i
fan testament abans de morir, amb aquestes coses de qu manquen tots els altres
llibres daquest gnere143. I quant al Curial, En Josep Camps subscriu que
lautor t en tot moment el propsti de donar versemblana histrica a la seva
narraci144; i insisteix que el tractament que es dna a la novella sobre la figura
de Pere el Gran i la recreaci de lpoca en qu aquest va viure, suggereixen que
lautor del Curial va intentar construir un marc histric versemblant 145.
Conformement, indica, tamb, com en el Lazarillo, que el marc geogrfic de la
novella complementa aquesta sensaci de versemblana i respon a paisatges que,

142
J. BERGS, op. cit., p. 9.
143
MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA, Don Quijote de la Mancha; edici de
lInstituto Cervantes, dirigida per Francisco Rico, Crtica (Grijalbo Mondadori, S.A.),
Bilbioteca Clsica-50, 2a edici, Barcelona, 1998, 1a Part, cap. VI, p. 83.
144
JOSEP CAMPS, Estudi Introductori a Curial e Gelfa.Una tria; introducci,
edici, notes i propostes de treball de Josep Camps, Proa-Enciclopdia Catalana, S.A.;
Les eines-18, Barcelona, 2004, p. 23.
145
dem, p. 24.
34
amb tota seguretat, lautor devia conixer146. Per lAntoni Ferrando, sembla
raonable la hiptesi que lautor hi hagus fet servir aquesta analogia histrica
amb una intencionalitat poltica147, que al Lazarillo tamb shavia de donar, com
apunten els entesos, per que els retocs intencionats a lobra noms en deixen
entreveure les morques.
En Camps hi torna: Cal recordar que el Curial e Gelfa com el Tirant lo
Blanc destaca per lafany de versemblana i la presentaci realista dels fets 148.
Talment com a la novella del pigall, assegura que, al Curial, lautor reflecteix
els canvis duna societat que deixa enrera els valors medievals i sobre cap al
Renaixement149. Per, sobretot i especialment, el parallisme ms suggerent
entre aquest llibre i el Lazarillo, s lascens social del protagonista. Per En
Camps, doncs, el tema central de la novella s, per tant, lascensi dun jove de
baixa condici social a travs de la cavalleria i de lamor 150. I conclou, a fi
dexemplificar que hi ha uns valors en dess i uns altres en ala, que aix ho
mostra la histria del protagonista: el rpid ascens en lescala social dun fill de
classe baixa, ajudat pel propi esfor i pels diners151.
Per tant, no s tan sols un Jaume Roig solitari, sin que al darrera compta
amb la tradici puixant, arrelada, conegudssima del Curial i el Tirant. Per,
mentre aquestes dues novelles serven encara, amb tant de realisme i
versemblana histrica com es vulgui, tot el regust cavalleresc, lEspill dEn

146
dem.
147
ANTONI FERRANDO I FRANCS, Sobre el marc histric de Curial e Gelfa i la
posible intencionalitat de la novella, Actes del Colloqui Internacional Tirant lo Blanc;
Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1997, p. 366.
148
J. CAMPS, op. cit., p. 27.
149
dem.
150
dem.
151
dem.
35
Roig, sense desdir-se daquests mateixos ressorts, dota el protagonista duna
infantesa molt prxima a la dEn Lltzer i incorpora, tamb com al Lazarillo, el
jo narratiu com a eix motriu del relat. O com subscriu En Riquer, en parlar de la
relaci entra la picaresca i En Jaume Roig: Un segle abans de la florida daquest
important gnere castell, fita decisiva en la histria de la novella moderna,
Jacme Roig ja havia intut en part les grans possibilitats dun tipus nou de
narraci152. I, en resoluci, si, com En Bergs mateix ha glossat, lEspill s un
prodigi que clausur molts camins medievals i que ninaugur molts altres de
nous: moderns153; ara, a vista de totes aquestes ponderacions, tamb cal afirmar
que un daquests nous viaranys de modernitat i realisme s el que conduir la
literatura catalana i el seu esfor continuat de versemblana i realisme,
indefectiblement, fins al Lazarillo.
Si reprenem el fil de les edicions, tenim que, al 1521, es publica a
Valncia, un llibre annim, que cont tres comdies: Comedia Thebaida,
Comedia Hyppolita i Comedia Serafina, escrites, segons diversos entesos, per un
mateix autor154. Segons En Keith Whinnom, aquest havia de ser un escriptor de
talent, que vivia preferiblement a Valncia, a la cort del Duc de Gandia al
1519155, Joan de Borja i Enrquez, a qui es dediquen les tres comdies. I, En Jos
Luis Canet, mentre subscriu, duna banda, que no puc afirmar amb rotunditat
que lautor de la Serafina sigui distint del de la Thebaida156; de laltra, indica

152
M. DE RIQUER A. COMAS, Histria de la Literatura Catalana; op. cit., tom III,
p. 241.
153
J. BERGS, op. cit., p. 18.
154
Cf. JOS LUS CANET VALLS, De la comedia humanstica al teatro
representable; Textos Teatrales Hispnicos del Siglo XVI, nm. 2, Universitat de
Valncia, Valncia, 1993, p. 63.
155
dem.
156
dem, p. 67.
36
que la comdia Yppolita sigui possiblement dalgun noble, deixeble de lautor
de la Thebaida157.
Doncs b: per la Rosa Navarro, no noms han quedat empremtes
daquestes tres peces en els Dilegs dEn Valds i en el Lazarillo158, sin que, a
ms a ms, dedica un captol sencer a recollir objectes, paraules, expressions de
La Thebaida i de La Serafina al Lazarillo159. I, per torna, encara, est
convenuda que el final de La comedia Thebaida [s] el punt de partena del
Lazarillo160. Ms clar impossible: els orgens literaris del Lazarillo, dacord
sempre amb aquesta autora, es troben en un llibre imprs a Valncia i escrit a
Valncia, molt possiblement tamb per un autor valenci.
Sense anar ms lluny, en aquest mateix any de 1521, apareix alhora a la
ciutat del Tria una obra intitulada Triumfos de Locura, atribuda a Hernan Lpez
de Yanguas, i que ve a ser una lliure adaptaci poemada de lElogi de la follia,
dErasme. Dacord amb En Marcel Bataillon, la major part de la seva obreta
procedeix, de vegades fins literalment, de la Moria dErasme, de la qual En
Yanguas adapta nombrosos fragments, ornamentant-los amb unes quantes
pinzellades espanyoles. Per exemple, la stira dErasme (Moria, XLII) contra la
ncia vanitat nobiliria es transforma en una estrofa sobre la vanitat dels escuders
pobres, que estan orgullosos de la seva hidalguia, que per plaer de gallejar pel
157
dem, p. 78.
158
R. NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes; op. cit.,
p. 132.
159
dem. p. 136-138.
160
dem, p. 141.
37
carrer sn capaos de suportar la fam, la set i el cansament: esbs que sembla
anunciar lescuder famlic del Lazarillo161.
En aquest ordre de coses i concomitncies valencianes, simprimeix a
Valncia, al 1519, el Cancionero de obras provocantes a risa, en la qual obra la
Rosa Navarro hi troba dos poemes ms que presenten motiu o paraules del
Lazarillo. La primera de les Coplas de Ribera a Juan Poeta, estando los dos en
Npoles ens permet veure el sentit de lhbit dhome de b dEn Lltzer 162. I,
a les Coplas que hizo Quirs a Juan de Panes Albardn en nombre de su cavallo,
porque avindole derrocado y medio quebrado un brao, le acusava por traidor
segons en reporta la mateixa Navarro sentim el cavall que explica com ha
anat damo en amo, que ha servit un buen seor / Almogvar i, desprs,
encara el governador163. No cal insistir gaire en el referent histric catal dels
almogvers, les gestes dels quals han arribat ben vives fins als nostres dies. I, fins
i tot, en el cas que es tracts dun cognom, aquest noms shauria derivat de
lofici militar que deuria haver exercit o ell o algun dels seus avantpassats.
Daltra banda, tamb s important remarcar que el crrec de governador, com han
assenyalat tots els entesos en dret medieval, va ser fins ben entrat el segle XVI
una figura totalment desconeguda a Castella, per prpia, en canvi, en els
diversos estats de la Naci catalana.
Segons En Leopoldo de la Rosa, el nom de governador sembla que no era
molt corrent a finals del segle XV en la terminologia de ladministraci pblica
161
MARCEL BATAILLON, Erasmo y el erasmismo; traducci de Carlos Pujol, Editorial
Crtica, S.A.; 2a edici, Barcelona, 1983, p. 330.
162
R. NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes; op. cit.
p. 159.
163
dem, p. 160.
38
castellana164. Per lAlfonso Garca Gallo ja s ms explcit a negar-ne totalment
lexistncia. Aix, en analitzar els crrecs de virrei i governador que els Reis
Catlics van atorgar a En Cristfor Colom, assegura que aquests dos crrecs
[eren] desconeguts a Castella i existents, en canvi, a la Corona dArag 165.
El poema tamb esmenta una cama de galgos166, que, segons aquesta
erudita, podria portar-nos una altra vegada a lescuder, perqu En Lltzer
menciona dues vegades els llebrers en referncia al seu amo 167. I acaba fent-nos
adonar que el reguitzell damos del cavall el podem relacionar amb el de lase
Luci dApuleu i amb lestructura del relat dEn Lltzer168.
Per nhi ha ms: al 1559 el Lazarillo apareixia a lndex de llibres
prohibits de la Inquisici, compilat per En Fernando de Valds 169. I es va deixar
deditar, tant en el referent a la primera com a la segona part. Llavors, En Manuel
Pea, autor dEl laberinto de los libros. Historia cultural de la Barcelona del
Quinientos, indica, resseguint els estudis dEn Chevalier, que diversos autors han
intentat demostrar com les edicions dEl Sobremesa dEn Timoneda ocupen el
terreny que deixa buit la prohibici del Lazarillo, terreny que el Lazarillo no ha
de recuperar desprs de la seva edici de 1573, quan xoca no noms amb els
llibrets dEn Timoneda, sin tamb amb lempenta abassegadora de la
164
LEOPOLDO DE LA ROSA, Antonio de Torres, Gobernador de Gran Canaria; El
Museo Canario, nm. 27-28, juliol-desembre del 1948, p. 2.
165
ALFONSO GARCA GALLO, Los orgenes de la adminsitracin territorial de las
Indias; Anuario de Historia del Derecho Espaol, XV (1944), p. 29.
166
p. 160.
167
dem.
168
dem, p. 161.
169
ALDO RUFFINATTO, Introduccin Crtica a La Vida de Lazarillo de Tormes y de
sus Fortunas y Adversidades; Clsicos Castalia-265, Madrid, 2001, p. 22.
39
Floresta170. Amb la qual cosa som ara conscients que el llibre que ocupar el
lloc social del Lazarillo, quan aquest sigui prohibit, s una altra obra dun autor
valenci.
A ms a ms, al llibre del Lazarillo hi ha una referncia explcita a
Valncia171, a les seves fruites caracterstiques 172 i a la conquesta catalana de
lilla de Gerba173. Hi ha un esment indirecte a Ferran el Catlic, a travs del seu
espaser Antonio174, i shi entreveu la revolta dels agermanats, car el pare dEn
Lltzer pat persecuci per la justcia175, ra per la qual estava desterrat176.
Tot el que es mou a lenotorn del pare dEn Lltzer est embolcallat duna
nebulosa textual. Duna banda, sens exposa que, mentre treballava de moliner en
un mol, el van acusar de ciertas sangras mal hechas en los costales de los que
all a moler venan, por lo qual fue preso, y confes y no neg y padesci
persecucin por justicia. Espero en Dios que est en la gloria, pues el Evangelio
los llama bienaventurados177. De la qual cosa se nhauria dinferir que si hom el
va delatar i va confessar el seu furt i no el va negar, s que era a mans de la
justcia, ja detingut. Aix mateix ho ha observat lAlbert Sicroff, pel qual, la
seva pres queda revestida amb la frmula confess e no neg y padesci
persecucin por justicia178. Llavors, no sexplica que lautor ens digui que la
justcia el va perseguir. I menys que empri uns mots de lEvangeli de Mateu per
170
M. PEA DAZ, op. cit., p. 132-133.
171
172
dem, p. 73.
173
dem, p. 16.
174
dem, p. 53.
175
dem, p. 13.
176
dem.
177
dem.
178
ALBERT A. SICROFF, Sobre el estilo del Lazarillo de Tormes; Nueva Revista de
Filologia Hispnica, XI (1957), p. 161.
40
exculpar un simple lladre de farina, perqu les paraules de les benaurances de
Crist no van adreades als lladres comuns, sin als qui estan al marge de la llei
romana.
No cal oblidar de cap de les maneres, que aquest fragment sobre tots els
que sn perseguits per la justcia cal situar-lo en el seu context precs: el de les
benaurances o Serm de la Muntanya, amb referncies constants a la possessi
del Regne, que es podien interpretar perfectament, en lmbit poltic del
rerafons de la novella, si aquest s, com jo postulo, el dels agermanats, el de la
lluita per guanyar el Regne de Valncia. La primera de les benaurances s ben
explcita: Sortosos esl pobres en lesperit, perqu dells s el Regne del Cel 179.
La segona, t idntica fora poltica, perqu les Germanies van ser exactament
aix, una revolta dhumils contra senyors: Sortosos els humils, perqu posseiran
la terra en heretatge180. I la quarta est ntimament connectada amb la que aqu
ens ocupa, car proclama: Sortosos els qui famegen i sedegen la justcia, perqu
seran sadollats181; que s com donar la ra als revoltats, des duna perspectiva
bblica. Llavors, la frase, dins del Lazarillo, forma part de la darrera benaurana,
que, cal dir-ho, fa: Sortosos els perseguits per la justcia, perqu dells s el
Regne del cel182.
Per tant, doncs, veiem com aquests perseguits que trobem a la novella, i
que sn a lexili, sn els autntics hereus del Regne. Un regne que, per ms que
ho hagin volgut un gran nombre dexagetes catlics, no s simplement espiritual
179
Evangeli segons Sant Mateu, Bblia; Fundaci Bblica de Catalunya Editorial
Alpha, S.A.; Barcelona, 1968, p. 1819 (Mt, 5:3).
180
dem, Mt, 5:4.
181
dem, p. 1819-1820, Mt, 5:6.
182
dem, p. 1820, Mt, 5:10.
41
o celestial, car en la fe jueva, el regne espiritual no es pot desnvincular mai, sota
cap concepte, del regne poltic. Des daquesta nova visi, ara farien molt de sentit
els mots dEn Joachim Jeremias, que analitza al detall aquest Serm de la
Muntanya, i ens en diu que el que Jess donava als seguidors era una llei
preparatria amb una tasca pedaggica salvadora 183. I recollint el parer dEn
Johannes Weis i de lAlbert Schweitzer, ens indica que, Jess, segons ells, no
ens presenta una tica salvadora a llarg terme, ans la seva exigncia es fonamenta
en la terrible gravetat del moment. El present s decisiu 184. Llavors, En Jeremias
conclou que hi ha una visi radicalment nova en aquesta prediciaci de Jess,
perqu cont lleis dexcepci i la manera com estan en vigor en temps de crisi.
s, sens dubte, una llei provocada per una situaci de necessitat en la darrera fase
dun combat duna guerra total. s per a homes que saben que caminen sota una
paret, que qualsevol moment pot caure; homes que es troben en la situaci del
moribund; a qui li resten pocs minuts de vida. Les mximes del Serm de la
Muntanya sn una invitaci a lesfora suprem abans de la catstrofe 185. I com
que la lectura poltica daquest pargraf era evident, si el censor tenia un mnim
de bagatge bblic, pera aix mateix la frase desapareix per complet (el pues el
Evangelio los llama bienaventurados) a ledici madrilenya dEn Luis Snchez,
de 1599, i a la milanesa dEn Joan Baptista Bidelo, ja al 1615186.
183
JOACHIM JEREMIAS, El Serm de la Muntanya, Missatges de Jess; traducci
dHelena Alegre, Collecci Blanquerna-26, Edicions, 62 s/a, Barcelona, 1967, p. 90.
184
dem, p. 91.
185
dem, p. 91-92.
186
Vg. La Vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades; edici crtica,
prleg i notes de Jos Caso Gonzlez, Anejos del Boletn de la Real Academia
Espaola, Annex XVII, Madrid, 1967, p. 64, nota 6.
42
Reprenent el fil de la novella, aquesta ens indica encara que el pare dEn
Lltzer estaba desterrado por el desastre ya dicho i que sen va anar a lexili o a
la guerra no queda prou clar al text, o als dos llocs ensems, con cargo de
acemilero de un caballero que all fue, que era el seu senyor 187. Les dues frases
sn capitals per entendre que lhome no es va exiliar per un furt qualsevol.
Principalment, perqu sen va anar amb el seu senyor i no pas sol. Per, sobretot,
perqu el text parla explcitament dun desastre. De quelcom que ultrapassa les
meres dimensions dun simple furt. Dun desastre nacional, tal vegada? Dun
desastre gremial o social? Dun desastre militar? Potser hom fa referncia a un
desastre gremial i nacional alhora, fruit duna derrota bllica? Sigui com sigui, el
desastre que apareix al text, sha dinterpretar en aquest context poltic,
grandiloqent i trgic, didentificaci immediata pels lectors, i s un sinnim de
la catstrofe dels darrers dies del mn jueu a qu alludia suara En Jeremias.
Per una catstrofe poltica, denfrontament directe amb Roma. I per aix mateix,
perqu aquest desastre no es podia desvincular duna factor poltico-nacional
evidentssim, ha estat diligentment esborrat del relat.
s ms que probable, per tant, que si el pare dEn Lltzer va ser perseguit i
es va haver dexiliar, juntament amb el seu senyor, siguem davant com ara
indicava duna ineludible ra ideolgica. I si sen va haver danar per ra dun
desastre especfic i concret, aix sadiu amb una precisi extrema amb el cas de
nombrosssims agermanats que es van haver descapolir de la justcia, car, segons
lErnest Belenguer i lngels Casals, acabada la guerra, al regne de Valncia,
lajustament de comptes fou dur. De 800 persones jutjades, 150 foren

187
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a acura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 13.
43
executades i daltres mil acusats foren desterrats 188. Insisteixen que la repressi
fou ms dura que la soferta pels comuners castellans 189. En Garca Crcel, que
apunta al detall lenormitat de la repressi i de les execucions dagermanats, ens
assegura que el perd general del virrei es dirig noms a la poblaci de la
capital i de lHorta, no pas del Regne 190; la qual cosa indica que els exiliats,
exempts damnistia, haurien dhaver estat majorment del Sud, on la revolta va ser
ms virulenta. Per, amb tot, les poques llicncies de perd tampoc no es van
tenir en compte, car segons En Belenguer i En Casals, durant el mandat de
Germana de Foix foren 98 els sentenciats en una onada repressiva sense
precedents, puix sanullaren les mesures de grcia del virrei Hurtado, i si no hi
hagu ms compliments de penes fou per ra de la fugida massiva dagermanats
al 1524191. Observaci minuciosa i precisa que corrobora alhora En Garca
Crcel, pel qual, quan la repressi es va estendre arreu del pas, la fugida
massiva dels agermanats, en fou la resposta lgica 192. Llavors, sembla ara ms
versemblant, que si el pare dEn Lltzer hagus estat un exiliat de Tormos, de
Teulada, o de les seves rodalies, el fet sajustaria a la realitat valenciana, car, de
les llistes dabsents i fugits confegides a instncies de les autoritats virregnals,
52 [van ser] de Xtiva i de sa terra 193: el grup ms nombrs, amb diferncia,
de les altres regions del regne, on tamb nhi van haver 31 de la Vila Joiosa, 30
188
ERNEST BELENGUER NGELS CASALS, Las germanas del Reino de
Valencia, dins Historia del Pueblo Valenciano; Levante-Institucin Valenciana de
Estudios e Investigacin, Valncia, 1988, vol. II, p. 387.
189
dem.
190
RICARDO GARCA CRCEL, Las Germanas de Valencia; Historia, Ciencia,
Sociedad-119, Ediciones Pennsula, LHospitalet de Llobregat, 1981, p. 193.
191
E. BELENGUER A. CASALS, op. cit., vol. II, p. 387.
192
R. GARCA CRCEL, op. cit., p. 195.
193
dem, p. 196.
44
dAlacant, o 28 de Xixona i de sa terra 194, per donar, tan sols, tres exemples de
la zona de qu vinc parlant.
Si la interpretaci que faig fos correcta, si el mn de lautor del Lazarillo
fos un mn de postguerra, on els seus han perdut, han estat perseguits i
ajusticiats, i molts dells han hagut de salvar la vida fugint a lexili; si fos un mn
ja sense esperana de canvi, on les classes populars valencianes han estat
anorreades per la noblesa castellana i imperial, i ha comenat un autntic procs
dalienament cultural i nacional, tindria molt de sentit, com diu la Victria
Windler, parlant de lautor de lobra, que s a aquest autor a qui li fa mal el
mn en qu es mou En Llatzeret 195. O com ha subratllat amb intelligncia En
Ferrer-Chivite: A aquest autor li fa mal el mn de la primera meitat del XVI,
en qu milers despanyols encara vivien turmentats agudament alguns, menys
conscientment, daltres per lexperincia dolorosa i amarga dhaver hagut de
renunciar almenys oficialment al seu llinatge original, als hbits, tradicions i
mentalitat de la seva antiga casta196. I en un altre article, ell mateix ha reblat que
el que vol denunciar lautor de lobra s el problema duna casta que en subjug
daltres i els impos forosament el seu credo i la seva llei197.
Per el text presenta encara un altre problema: si En Lltzer parla
nicament del seu pare, com ho fa, en singular, per qu lautor, de continu,
194
dem.
195
VICTORIA C. WINDLER, Alienacin en el Lazarillo de Tormes: La fragmentacin
del yo narrativo; Estudios Filolgicos, 8 (1972), p. 229.
196
MANUEL FERRER-CHIVITE, El de Lzaro de Tormes, caso o casos?, Actas del
X Congreso de la Asociacin Internacional de Hispanistas; Promociones y
Publicaciones Universitarias, S.A.; Barcelona, 1992, p. 431.
197
MANUEL FERRER-CHIVITE, Lzaro de Tormes y los godos; Actas del IX
Congreso de la Asociacin Internacional de Hispanistas; Vervuert Verlag, Frankfurt am
Main, 1989, p. 456.
45
escriu que el Evangelio los llama bienaventurados? Quants pares tenia? O tal
vegada, el seu pare amb alg ms, o amb molts ms, amb una ideologia poltica
concreta i precisa, van ser perseguits per la justcia, per no pas per furtar farina,
sin per quelcom de comprometedor que sha fet desaparixer apressadament del
text i per aix mateix nha quedat el rastre de la manca de concordana
gramatical? Jo minclino per aquesta segona opci. Intueixo que el seu pare
podia haver format part dalguna mena de revolta popular contra el poder reial. I
que, en acabar-se aquesta, perseguit per la justcia, va haver de fugir. La meva
proposta dinterpretaci ve ntegrament avalada pel text, car, acte seguit, lautor
narra que en este tiempo se hizo cierta armada contra moros, entre los cuales fue
mi padre, que a la sazn estaba desterrado198. En Rey Hazas ho confirma, tot i
veure-ho com un acudit de doble sentit: s un acudit dismic que, per una banda,
significa que el pare dEn Lltzer sun als militars que anaren contra moros, i,
de laltra, suggereix que era un dells 199. Com que s del tot impossible que el
seu pare ans entre els moros, com crida estridentment el text, i com tamb En
Rico, que no sadona del retoc, interpreta 200, s que els qui anaven en aquella
armada entre los cuales fue mi padre tampoc no convenia que se sabs qui
eren. I en esborrar-los, la frase torna a coixejar i la manca de concordana fa
relluir, de nou, el retoc. Per a aquest pargraf, jo suggeriria que ledici perduda
podia dur redactat alguna cosa semblant a aix: En aquest temps es fu certa
armada de valencians [o catalans], contra els moros, entre els quals hi an el meu
198
199
A. REY HAZAS, op. cit., p. 66, nota 5.
200
Lazarillo de Tormes; edici de Francisco Rico, Ediciones Ctedra, Letras Hispnicas-
44, Ediciones Ctedra, 16a edici, Madird, 2002, p. 14, nota 9.
46
pare, que a la sa estava desterrat. Perqu, ara aquest entre els quals si que t
un referent amb qu concordar, tant sintcticament com histrica.
Sn diversos els autors que han indicat un rerafons poltic a lobra,
vinculat a la revolta castellana de les comunitats. Aix, Reyes Coll i Anthoni
Zahareas creuen que, en tractar lobra des de la histria social se subratlla la
importncia de factors socio-econmics, com la regulaci legal de la pobresa,
lafany de progrs, la caritat, la mendicitat i, fins i tot, la guerra de les comunitats
castellana201. I, entre daltres, ho han apuntat tamb En Maravall, En Tierno
Galvn, En Rodrguez-Purtolas o En Blanco Aguinaga 202. El qual fet no es
desdiu gens ni mica amb la realitat social del Regne de Valncia, que en aquells
precisos moments tamb va ser sotraguejat per la revolta de les Germanies.
A despit daix, ms endavant, el text de la novella encara ens informa
que En Lltzer era hijo de un buen hombre, el cual, por ensalzar la fe, haba
muerto en la de los Gelves203. s a dir, en una armada contra lilla de Gerba.
Amb aquesta informaci a la m, En Marcel Bataillon, opinava que, com molts
daltres, vaig creure, durant molt de temps, que es tractava de la desgraciada
expedici de don Garca de Toledo (1510), per ltimament, les meves lectures
mhan portat a pensar ms aviat en lexpedici de lHug de Montcada, que
prengu Gerba al 1520204.
201
REYES COLL-TELLECHEA I ANTHONI N. ZAHAREAS, Estudio preliminar a
La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades; Nuestros Clsicos-18,
Ediciones Akal, S.A.; Madrid, 1997, p. 16.
202
dem, p. 16, nota 17.
203
204
M. BATAILLON, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 23.
47
Amb tot, En Manuel J. Asensio s del parer contrari, puix nhi ha prou de
comparar les proporcions del desastre de Gerba (1510) fracs dun intent
ambicis de conquesta dfrica amb lexpedici de lHug de Montcada (1520)
per netejar lilla de pirates, per comprendre que aquesta ltima, ni pel seu abast
ni pels seus resultats, no pogu aconseguir la trista celebritat i la ressonncia
popular que reflecteix la de los Gelves en boca dAntona Prez, mare dEn
Llatzeret. El pare Mariana, al seu Sumari, de lany 1520, ni tan sols esmenta
lexpedici; don Alonso Enrquez es trobava amb les forces de don Diego de
Vera, que portaren la pitjor part de lacci, i per aix el seu relat pot
impressionar; per, aqu, no hi hagu derrota, sin victria dEn Montcada, que
impos tribut als moros venuts205.
Ara b, tant si es va tractar de lexpedici del 1510 o la del 1520, el que
queda fora de tot dubte s que som davant duna expedici a Gerba. El que,
llavors no encaixaria, s que el pare dEn Lltzer fos un agermanat. Ni un
agermanat, ni un comuner. Perqu quan hom comena la repressi poltica, tant a
Castella com al regne de Valncia, larmada a Gerba ja sha afectuat i la derrota,
tamb. Ara, amb les dades que tinc a m, no puc explicar els motius daquesta
contradicci histrica, llevat del fet que es tracts duna expedici posterior, que,
tal vegada, per les seves connexions encara molt ms clares amb Catalunya, el
censor bescanvis per la sobredita campanya de Gerba.
Sigui com sigui, aquest referent histric, tan precs a la novella, ens
emmena novament a Catalunya. I s el que ara minteressa de remarcar i rellevar,
MANUEL J. ASENSIO, La intencin religiosa del Lazarillo de Tormes y Juan de

205
Valds; Hispanic Review, XXVII (1959), p. 80.
48
perqu, amb retoc o sense, o amb incoherncia histrica afegida al relat, la dada
s ms que reveladora. Aix, som sabedors que lilla de Gerba va ser conquerida
pels catalans de Roger de Lloria el 1284, [i] el 1286 li foren annexades les illes
dels Qurquens; durant vint-i-cinc anys fou possessi de la famlia Lloria, sota la
senyoria del rei de Catalunya-Arag i del papat 206. Just desprs de la conquesta,
el Gran Almirall, en el canal que unia lilla amb el continent, edific un castell,
[i] hi deix una guarnici per a la seva custdia 207. Segons ens certifica
lShneidman, Roger de Llria era, en aquella poca, un governant quasi
independent que sanomenava a si mateix prncep de Djerba 208. Lilla, vers el
1309, pass sota la dependncia directa del regne catal de Siclia 209. Va ser
llavors, segons ens relata En Ramon Muntaner a la seva Crnica, que hi va
exercir de capit, fins que el rei, com a merc de les tasques de conquesta i
repoblaci que hi havia fet, donm la illa de Gerba e dels Querquens a tres
anys, ab tots drets e esdeveniments, e que en pogus fer, aquells tres anys, aix
con de cosa mia prpria210. I aix va ser de 1331 al 1314211, segons En Soldevila,
o fins al 1315, dacord amb En Coll i Alentorn212 i En Rubi i Lluch213.
206
Vg. Gerba, Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 8, p. 77
207
JOS HINOJOSA MONTALVO, Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragn;
Editorial Nerea, S.A.; Donostia, 2006, p. 158.
208
J. LEE SHNEIDMAN, LImperi Catalano-Aragons (1200-1350); Edicions 62, s/a;
Barcelona, 1975, vol. II, p. 80, nota 35.
209
Vg. Gerba, Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 8, p. 77.
210
RAMON MUNTANER, Crnica, dins Les Quatre Grans Crniques; prleg i notes
de Ferran Soldevila, Bilbioteca Perenne-26, Editorial Seleta, 2a edici, Barcelona, 1983,
p. 896.
211
Cf. FERRAN SOLDEVILA, Notes a la Crnica de Ramon Muntaner, Les Quatre
Grans Crniques; op. cit., p. 991.
212
MIQUEL COLL I ALENTORN, Muntaner, Ramon; Gran Enciclopdia Catalana;
op. cit., vol. 10, p. 372.
213
Cf. A. RUBI I LLUCH, Paquimeres i Muntaner; Institut dEstudis Catalans
Secci Histrico-Arqueolgica, Barcleona, 1927, p. 21 i 22.
49
Per En Soldevila, En Muntaner, fou nomenat lloctinent del rei a Gerba i,
en virtut del crrec, tenia la plenitud del poder judicial i ni al rei no es podia
recrrer de les seves sentncies. Daltra banda, les altres facultats que el rei li
atorga fan d'ell un virrei amb un poder com no era corrent datorgar 214, que s
com dir que les illes de Gerba i els Querquens, per ra de la presncia fsica dun
prncep com en el cas dEn Roger de Llria, dun lloctinent, virrei o
quasivirrei, o dalg que, sense ser-ho, exercia plenament les seves facultats
com amb En Muntaner, es pot aventurar que van esdevenir a manca destudis
ms complets que ho confirmin o ho matisin un quasiregne, vinculat
directament a la Corona o a un altre regne de la Naci.
A fi i efecte de realitzar la seva comesa, En Muntaner va deixar Gerba a
mans del seu cos germ, Joan Muntaner, i els Querquens a crrec dEn Guillem
Ses-Fbregues, un altre cos germ seu, i sen va anar a Valncia, on va prendre
muller215. Acte seguit, va retornar a lilla a viure-hi amb la seva dona i la seva
famlia216. Per, al capdavall, va acabar tenint les illes, en nom del rei, durant set
anys: o s a saber, primerament, en la guerra, dos anys, e puis tres anys que
lam don de grcia, e despuis dos anys per la guerra del rei Robert 217. s a dir,
que En Ramon Muntaner va ser senyor de lilla de Gerba, del 1311 al 1317; la
qual va romandre, encara, a mans dels catalans fins que fou recuperada pels
tunisencs al 1335218.
214
F. SOLDEVILA, Notes a la Crnica de Ramon Muntaner; op. cit., p. 990.
215
R. MUNTANER, op. cit., p. 896-897.
216
Cf. M. DE RIQUER A. COMAS, op. cit., tom I, p. 453.
217
R. MUNTANER, op. cit., p. 905.
218
Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 8, p. 77.
50
La Crnica dEn Muntaner parla amb una gran profusi de dades de la
conquesta, dels avatars i de la seva estada a Gerba. Hi dedica un espai extens, des
del captol CCXLVIII al CCLIX219, a banda daltres referncies escadusseres,
com si fos realment una part ms de Catalunya. La qual cosa va fer que lilla
queds perpetuada per sempre ms a la histria dels catalans. Cal tenir present,
tamb que la seva dona Valenona era valenciana; que es van casar a Valncia;
que ell va acabar essent, tot i haver nascut a Parelada, ciutad de la ciutat del
Tria, on possea lalqueria de Xilvella220 o Xirivella. Que aqu es va establir,
tornant definitivament de Gerba, i que, a Valncia, fu de procurador dEn
Bernat de Sarri, almenys des del 1316 fins al 1320 221. A ms a ms, En Coll i
Alentorn escriu que, al 1322 escriv el seu Serm, en vers provenal, per a sser
cantat amb la tonada de la can de gesta francesa Gui de Nanteuil, on dna
consells per a la preparaci de lempresa de Sardenya. Des de Valncia collabor
en lorganitzaci de la participaci valenciana en aquesta expedici durant la
primera meitat del 1324222. I a la seva alqueria de Xirivella comen la seva
Crnica, enllestida en poc ms de tres anys223. I, ats, tamb, que en aquest
temps va ser elegit jurat de la ciutat de Valncia, i assist com a tal a Saragossa a
les festes de la coronaci dAlfons el Benigne el 1328 224; i per tal com fou
sepultat a lesglsia de predicadors de Valncia, a la capella de sant Macari 225,
219
R. MUNTANER, Crnica; op. cit., p. 889-899.
220
M. DE RIQUER A. COMAS, op. cit., tom I, p. 454.
221
M. COLL I ALENTORN, op. cit., p. 372.
222
dem.
223
dem.
224
dem.
225
FELIX TORRES AMAT, Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crtico de
los Escritores Catalanes y dar alguna idea de la Antigua y Moderna Literatura de
Catalua; Imprenta de J. Verdaguer, Barcelona, 1836, p. 439.
51
em sembla innegable, alhora, la connexi estretssima de lilla de Gerba i En
Muntaner amb Valncia.
En conseqncia, no s estrany que la seva Crnica fos editada a Valncia,
per la vdua dEn Joan Mey, al 1558 226. Tal com ens adveren lEullia Duran i En
Josep Solervicens, larxiu del racional de Valncia contenia la Crnica de
Ramon Muntaner aix com tamb la Crnica de Jaume I, ambdues manuscrites i
que van servir per a les edicions de 1557 i 1558, a cura de la vdua de Joan Mei.
La iniciativa va ser dels jurats de Valncia i van ser ells qui en van pagar les
despeses227. Ara, doncs, s natural que En Muntaner aparegui citat a la
compilaci descriptors valencians que aplega fra Josep Rodrguez, ja ben entrat
el segle XVIII, a la seva Biblioteca Valentina, on, pel que fa a la seva Crnica,
ens diu: Refereix en aquest llibre la Conquesta de Valncia i el seu Regne. Lloa
molt la nostra Naci, i algunes poblacions; i al Prleg confessa que era a ledat de
60 anys quan compongu la Crnica, i que la comen a escriure el dia 5 de
Maig de lany 1325 en un Lloc seu (afegeix al principi del Captol primer) siti a
lHorta de Valncia, anomenat Xilvella o Xirivella, a mitja llegua de la nostra
Ciutat228.
Gerba, al segle XIV, va ser una base naval immillorable, car lShneidman
ens assegura que no hi havia cap port ms segur ms enll de lrea de Malta,
Siclia i Djerba229. I es va utilitzar, encara, al llarg del segle XV com una de les
226
Cf. EDUARDO GENOVS Y OLMOS, Catlech Descriptiu de les Obres Impreses
en Llengua Valenciana; Imprenta de Manuel Pau, Valncia, 1911, tom I, p. 118-119.
227
EULLIA DURAN JOSEP SOLERVICENS, Renaixement a la carta; Universitat
de Barcelona Eumo Editorial, Vic, 1996, p. 130-131, nota 197.
228
Fr. JOSEF RODRIGUEZ, Biblioteca Valentina; Joseph Thoms Lucas, Valncia,
1747, p. 608-609.
229
J. L. SHNEIDMAN, op. cit., vol. II, p. 144.
52
diverses escales de les naus catalanes que feien la via dOrient 230. Ho explica amb
tota precisi En Charles Dufourcq en parlar de lexpansi dels catalans a la
Mediterrnia occidental: En aquell segle XIII, en qu el cabotatge era la forma
ms normal de navegaci, Gerba era una etapa de la gran ruta martima que
vorejava la costa africana. Lilla era, doncs, ensems productora doli i de dtils,
centre dintercanvis comercials entre les dues parts del Mediterrani, base naval
preciosa per als corsasris i possible base de partida per a les expedicions vers el
continent afric231.
A lagost del 1432, Alfons el Magnnim, reprenent una iniciativa anterior
de conquesta frustrada al 1424, va intentar apoderar-sen de nou, en una
maniobra estratgica per allunyar dels seus dominis lexrcit tunisi i afavorir les
condicions per al comer de sicili 232. LHernndez Cardona ens innova que de
Barcelona i Valncia van sortir un total de 26 galeres i 9 naus, i a Siclia,
sajuntaren fins a 60 vaixells ms, procedents de Siclia, Sardenya i Npols. Com
havia estat tradici dels catalans, bona part dels esforos bllics es van
concentrar contra lilla de Gerba233. El 2 de setembre van comenar els
enfrontaments. Per loperaci, per la resistncia valerosa que es va fer des de
lilla, va tornar a fracassar.234 El rei ni tan sols va poder negociar amb lemir. I el
230
Vg. CLAUDE CARRRE, Barcelona 1380-1462. Un centre econmic en poca de
crisi; Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1977, vol. I, p. 300 i 317; vol. II, p. 110-
111 (nota 71) i 354.
231
CHARLES-EMMANUEL DUFOURCQ, Lexpansi catalana a la Mediterrnia
Occidental. Segles XIII i XIV; traducci de Josep Vallverd, Editorial Vicens-Vives,
Barcelona, 1969, p. 230.
232
ALAN RYDER, Alfonso el Magnnimo. Rey de Aragn, Npoles y Siclia (1396-
1458); traducci de Carles Xavier Subiela i Ibez, Estudios Universitarios-53,
Edicions Alfons el Magnnim, Valncia, 1992, p. 234-236.
233
F. XAVIER HERNNDEZ CARDONA, Histria militar de Catalunya; Rafael
Dalmau, Editor; Barcelona, 2003, vol. III, p. 20.
234
A. RYDER, op. cit., p. 236.
53
dia 9, no volent perllongar el patiment del seu excellent exrcit, Alfons
abandon lempresa235. I estril tornaria a ser lintent de lany segent, en una
campanya contra les costes orientals tunisenques, de la qual els catalans en van
sortir tristament escaldats236.
Per lAlan Ryder, el fet que Gerba durant un temps hagus estat en mans
sicilianes es perd al 1336 don a Alfons algun dret a reivindicar-la 237. Per
els catalans hi seguien navegant, perqu lilla queia dins llur mbit natural
dacci. Aix, En Mario del Treppo, parlant de les topades entre naus catalanes i
genoveses, entre el 1444 i el 1450, indica que la geografia dels llocs on
sesdevingueren els incidents s particularment demostrativa del radi dacci de
la pirateria catalana238. Puntualitza: Com sempre, el Mediterrani occidental i
sobretot el Tirr s lrea ms exposada al perill: en aiges del nord de Siclia,
entre Trpena i Palerm, prop de les illes Elides, al costat de Messina, al port de
Siracusa i al llarg de la costa de Calbria, tingueren lloc onze incidents 239. Per
acabar assenyalant, entre mltiplssims altres xocs, que tamb nhi va haver un a
lilla de Gerba, provocat pel vescomte de Sanluri el juliol de 1449240.
A ms a ms, les relacions comercials no shi van deixar de mantenir. Aix,
per exemple, al 1455, la filial mallorquina de la firma Datini es provea, a lilla,
de gherbusci o cuirs de Gerba241, que arribaven tamb a Barcelona 242, juntament

235
dem.
236
dem, p. 242-244.
237
dem, p. 236, nota 25.
238
MARIO DEL TREPPO, Els mercaders catalans i lexpansi de la corona catalano-
aragonesa al segle XV; Documents de Cultura-10, Curial Edicions Catalanes,
239
dem.
240
dem, p. 405 i nota 241.
241
C. CARRRE, op. cit., vol. II, p. 70.
242
dem, vol. II, p. 114.
54
amb esclaus negres provets en aquesta mateixa illa 243. En aquest sentit, En
Patricio Pietro justifica lafany del domini continuat sobre lilla, ats que, per la
seva situaci especial en lencreuament de les vies martimes de la Mediterrnia,
i per tal com quedava interposada en el pas obligat entre Siclia i Tunis que
comunica una i altra de les regions daquella mar, en ella radicava la clau perqu,
amb connexi amb Malta i altres de les illes contiges, els esdeveniments
poguessin prendre un gir advers o favorable 244. I creu que fou, sens dubte, una
gran contrarietat que el poder dArag sobre ella no assols consolidar-se245.
Nogensmenys, la tendncia dintervenci comercial i militar catalana a
lfrica no es va deturar tampoc sota el regnat de Ferran el Catlic, ans al
contrari. Tal com ens reporta En Rovira i Virgili, Massalquivir fou conquistat el
dia 16 de setembre del 1505. El dia 8 doctubre vingu nova a Barcelona, per
lletres de Ferran, que larmada de 140 veles tramesa a Barbaria havia pres aquella
plaa: una fora e port quis diu Massa Alquibir, de la Senyoria del rei de
Tremisn. A Barcelona hi hagu Te Deum i lluminries. Prengu part en lacci
lalmirall catal Ramon de Cardona amb un poders estol246.
En avinena amb En Vicens i Vives, lactuaci de les forces reials a
lfrica del Nord des del 1506, les glorioses conquestes de Tremecn, Tenes,
Oran, Bugia i Trpoli, en qu tanta intervenci tingueren barcelonins i catalans,
243
dem, vol. II, p. 115, nota 93.
244
PATRICIO PRIETO Y LLOVERA, Poltica aragonesa en frica hasta la muerte de
Fernando el Catlico; Consejo Superior de Investigaciones Cientficas Instituto de
Estudios Africanos, Madrid, 1952, p. 196.
245
dem.
246
ANTONI ROVIRA I VIRGILI, Histria Nacional de Catalunya; Edicions Ptria,
Barcelona, 1934, vol. VII, p. 218.
55
renovant llurs antigues gestes en aquells territoris, afavoriren el comer dels
naturals del Principat a la Mediterrnia247.
I ser a partir del desembre del 1508 quan es va signar la capitulaci per a
la conquesta dOran. Va ser nomenat general En Pere Navarro. El 16 de maig del
1509 va salpar lestol, compost de deu galeres i vuitanta embarcacions menors, i
lendem arrib a Massalquivir248, que havia estat pres pels catalans feia quatre
anys. I immediatament es van apoderar dOran. El 31 de desembre del 1509
arrib a Barcelona la butlla de la croada, que el papa havia atorgat al comte-rei
per la conquesta de Barbaria249. Larmada havia hivernat a Eivissa i
Formentera250. Sempre de conformitat amb En Rovira i Virgili, ben aviat Bugia
fou conquistada al seu torn. Pere Navarro, partit dEivissa el dia 1 de gener del
1510 amb 4.000 infants que havia tret dOran, arrib el dia 5 davant Bugia i va
prendre la ciutat a lassalt251. Al cap de poc, van fer cap a Bugia els reforos
demanats, que arribaren de Mallorca, Menorca i Sardenya252.
Mentrestant, aquest mateix any del 1510 el rei va convocar corts generals
a Monts, i sacord prosseguir la guerra contra els moros i turcs, com tamb
defensar els regnes de les dues Siclies. Catalunya, Arag i Valncia es
comprometeren a ajudar amb un donatiu de cinc-centes mil lliures per conquerir
els regnes de Tunis, Bugia i Alger, que declarava ser de la conquesta del la
247
JAIME VICENS VIVES, Poltica del Rey Catlico en Catalua; Editorial Destino,
248
A. ROVIRA I VIRGILI, op. cit., vol. VII, p. 218.
249
dem, p. 219.
250
Cf. JOS M. DOUSSINAGUE, La poltica internacional de Fernando el Catlico;
Espasa-Calpe, S.A.; Madrid, 1944, p. 213.
251
A. ROVIRA I VIRGIL, op. cit., vol. VII, p. 219.
252
J. M. DOUSSINAGUE, op. cit., p. 219.
56
Corona dArag253. Bugia, Tunis, Trpoli i Gerba, postilla En Dussinague, la
qual conquesta afirma pertanyia en dret als Reis dArag 254. La conquesta de
Trpoli fou el coronament daquesta srie dexpedicions 255 i, tal com ha indicat
lAntonio de la Torre, lany 1510 suposa el moment ms brillant de la poltica
mediterrnia dels Reis Catlics256. Per, just en aquest any, la muller del Rei
Catlic era Germana de Foix. I, en conseqncia, la poltica mediterrnia era
cosa exclusiva dels reis catalans. Justament per aix, En De la Torre insisteix que
a espatlles de la lnia Npols, Siclia, Trpoli, es podia dir que la conca
occidental del Mediterrani era un mar dEspanya, dominadora de tot el litoral des
del Rossell, per Berberia, Siclia i Npols fins a Gaeta, i possedora de les seves
illes ms importants, Balears i Sardenya257.
Dacord amb lAntoni de Bofarull, la veritat s que, aix per
conseqncia dantics tractats, com per la voluntat de Ferran, es feien aquelles
conquestes pel rei dArag i no pas de Castella [...]. I aix ho acredit un altre
cop i un altre el Rei amb la convocatria de Corts generals de tots els Estats de la
Corona a Monts, les primeres daquest carcter que havia celebrat Ferran, amb
lobjecte exclusiu danimar aquella empresa que pertanyia a Arag, i, en
conseqncia, demanar ajut als seus naturals per dur-la a terme. Fou la
convocatria per al 20 dabril del 1510, i traslladat Ferran a Monts, davant dels
nombrosos representants que en foren molts del regne dArag, del de

253
VCTOR BALAGUER, Historia de Catalua y de la Corona de Aragn; Librera de
Salvador Manero, Barcelona, 1863, tom III, p. 688.
254
J. M. DOUSSIBAGUE, op. cit., p. 327.
255
A. ROVIRA I VIRGILI, op. cit., p. 219.
256
ANTONIO DE LA TORRE Y DEL CERRO, Poltica mediterrnea de los Reyes
Catlicos; Escuela Diplomtica. Curso 1944-1945. Conferencias; Ministerio de
Asuntos Exteriores, Madrid, 1945, p. 318.
257
dem.
57
Valncia, del Principat de Catalunya, i acudint a lespectacle molts ambaixadors
de diverses potncies, el Rei manifest el seu discurs o proposici, que els
beneficis que se seguien i redundaven daquelles conquestes eren innombrables
per a tota la cristianitat, que eren increbles els beneficis que proporcionaran
principalment a les senyories i terres martimes de Catalunya i Valncia, i dels
Regnes de Npols i Siclia i de les altres illes que eren de la Corona dArag 258.
Per aix mateix, En Vicens i Vives, creia que la indstria catalana trob
en aquelles zones nous mercats per a la seva activitat. El Rei Catlic atorg al
1510, pel captol de Cort de les de Monts Pus a la divinal clemncia, i a la
pragmtica del 2 de setembre, plena llibertat als catalans de comerciar a les
ciutats conquerides. Posteriorment, el 18 de desembre del 1511, expedia una
nova ordre, per la qual imposava una tarifa del 50 per 100 a totes les mercaderies
estrangeres, no catalanes, que es desembarcarien a Algria, Bugia i Trpoli, i al
1512, per dues pragmtiques del 24 dagost, ratificava el dret dels catalans a
comerciar amb aquells pasos, i shi mantenien totes les franqucies i immunitats
de qu gaudia el comer barcelon. Aquest proteccionisme decidit indica que
Ferran considerava la Mediterrnia occidental com a lloc caracterstic dexpansi
dels seus regnes patrimonials259. Els fets sn tan clars que, a vista de tot plegat,
En Soldevila ha deixat patent que del que shavia guanyat a lfrica,
polticament, la major part (les conquestes a lEst de Muluia), foren adjudicades
258
ANTONIO DE BOFARULL Y BROC, Historia Crtica (Civil y Eclesistica) de
Catalua; Juan Aleu Fugarull, Editor; Barcelona 1877, tom VI, p. 504.
259
J. VICENS VIVES, op. cit., p. 296-297.
58
a la Corona dArag. Comercialment, podrem dir, les noves possessions foren
lliurades a Catalunya260.
Llavors, veient lxit de les conquestes impulsades per la seva Corona i
pagades amb diners dels seus regnes catalans, el rei Ferran, tal com ens apunta
En Balaguer, es va voler posar al capdavant de la seva host per vncer ab les
seves tropes o sucumbir-hi. Ja tot estava preparat i disposat, i prxim, segons es
diu, a embarcar-se el rei a la galera capitana, quan va haver dacudir a Roma en
auxili del Papa i formar una lliga, amb Vencia i Roma, contra Frana 261. I
prosegueix, pel que afecta la nostra novella: No pas per aix oblid Ferran la
seva campanya contra els africans i menys la degu oblidar quan els nostres
acabaven de patir un daltabaix a lilla de Gerba262. Per acabar reblant:
Sorden, doncs, publicar la guerra en tots aquests regnes contra els moros de
lfrica, i consta que llavors Barcelona, a ms de les galeres del Principat,
narm tres ms, i en confi el comandament al ciutad Pere Gener, que pass
immediatament amb elles a les costes africanes263.
La participaci catalana, la torna a dibuixar i ampliar En Bofarull, perqu,
segons ell, havent vingut de Npols les galeres dEn Vilamalla per prosseguir,
junt amb les dEn Navarro, la guerra dfrica, hom explica que sen qued amb
algunes el capit Berenguer dOms per guardar la costa de Granada; i que tenint
nova que el rei de Fes anava sobre Ceuta, corregueren all per combatrel, com
ho feren, i ajudaren als que ja hi eren. Eren els nostres cabdills En Joanot dOms i
260
F. SOLDEVILA, Historia de Espaa; Ediciones Ariel, Barcelona, 1954, tom III, p.
123-124.
261
V. BALAGUER, op. cit., tom III, p. 688.
262
dem, p. 689.
263
dem.
59
Mossn Fivaller, cavallers catalans, els qui amb la gent de les galeres, pujaren a
la vila Vella i donaren tal batuda als Moros, que els feren desemparar els punts
que ocupaven264.
Les victries es van anar seguint i les costes africanes van passar a domini
catal. Per aix mateix, sense anar ms lluny, ha afirmat lAntoni Aulstia, just
pel que fa als anys 1512-1514, que En Ramon de Cardona, virrei de Npols i
General de la Lliga Santssima, i En Bernat Vilamar, guanyaren per a Arag
casi tota la Berberia: Oran, Bugia, Trpoli 265. No costa gens dadonar-se que,
com de costum, estem parlant de les possessions catalanes.
Per tant, i recapitulant, quan al 1510 Gerba fou atacada per la monarquia
hispnica amb lintent destablir-hi una plaa forta que assegurs les conquestes
dOr, Bugia, Alger i Trpoli266, en un moment en qu el rei Ferran noms era
monarca exclusiu dels regnes de la Naci catalana, s que som davant duna
operaci militar catalana, amb la finalitat de recuperar una plaa forta estratgica
que havia estat de sempre dins lrbita poltica i mercantil dels catalans i
reivindicada com a prpia, dhuc, per algun dels seus reis. O com ha escrit En
Garca Crcel: De fet, lexpansi nord-africana que desenvolupa Ferran el
Catlic, desprs de la mort dIsabel, es recolzar en abudundosos homes i
vaixells catalans267. No podia ser de cap ms altra manera.
264
A. DE BOFARULL Y BROC, op. cit., tom VI, p. 503, nota 1.
265
ANTONI AULSTIA I PIJOAN, Histria de Catalunya; anotada i continuada per
Ernest Molin i Brass, Centre Editorial Artstich de Miquel Segu, Barcelona,1887,
Volum Segon, p. 79.
266
Vg. Gerba, Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 8, p. 77.
267
RICARDO GARCA CRCEL, Historia de Catalua. Siglos XVI-XVII; Editorial
Ariel, S.A.; Barcelona, 1985, vol. 2, p. 14.
60
Lempresa militar africana, a despit del desgavell de Gerba, fou un xit
total. El Comte Pere Navarro va escriure al rei Ferran, que llavors era a Monts,
que Trpoli havia estat conquerida en dues hores, i el rei mateix, el 14 dagost del
1510, refereix la nova als Consellers de Barcelona, en una nova missiva 268. La
notcia de la carta reial s recollida el propsegent dia 17 al Dietari de la
Generalitat269.
La dada de lexpedici a Gerba tamb la recull En Rovira i Virgili, amb la
descripci de les conseqncies. Per ell, al cap dun mes de la brillant presa de
Trpoli, lexrcit de Pere Navarro sofr un desastre a lilla de Gerbes, on moriren
4.000 cristians. Amb grans treballs pogu Navarro salvar una part de lexrcit
desfet i el reembarc de pressa cap a la Pennsula. Aquesta derrota detur per
alguns anys lacci conqueridora al Nord dfrica, i deix per molt temps un
dolors record270.
Com podem veure, lexpedici del 1510 a lilla de Gerba va ser una
empresa netament catalana, emmarcada dins la secular poltica nord-africana
dexpansi mercantil de Catalunya. I, consegentment, la desfeta en lintent de
conquesta sajusta a la perfecci amb la derrota de los Gelves, de qu parla En
Lltzer. I lelevat nombre de morts que hi va haver ara tamb explicaria que hi
mors el pare del nostre protagonista. Si realment, com vinc insistint, ens
trobssim davant dun protagonista sud-valenci, de les comarques de la Marina,
hauria estat molt factible que hi hagus mort, perqu ja hem vist com la
268
Cf. SEBASTI RIERA VIADER, Cartes de Ferran II a la ciutat de Barceona (1479-
1515); Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1999, doc. 530, p. 209.
269
Dietaris de la Generalitat de Catalunya; obra dirigida per Josep M. Sans i Trav,
Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1994, vol. I (anys 1411 a 1539),, vol. I, p. 325.
270
A. ROVIRI I VIRGILI, op. cit., vol. VII, p. 219.
61
conquesta fou sufragada tamb pel regne de Valncia i amb els seus recursos. I
per En urita sabem que a Gerba i van deixar la pell alguns valencians, com En
Santngel, els capitans Saavedra (que era podem conjecturar que, sota el retoc, hi
hauria els Servent de Xixona) o En Bivas de Dnia 271, just a lmbit geogrfic a
qu em refereixo. Que la gent de lantic marquesat de Dnia va participar en les
conquestes africanes es desprn tamb del relat dels fets que ens ha fornit En
Pedro Abarca, segon el qual, el primer dassaltar les muralles de Trpoli va ser
En Joan Ramires dIsuerre, Cavaller Aragons (fill dun altre del mateix nom),
Tinent del Marqus de Dnia272. Aleshores, si Tormos que forma actualment
part del partit judicial de Dnia, i llavors era una vila del seu marquesat, des de
lany 1487273, per la qual ra encara se la defineix com a pertanyent a la comarca
dEl Marquesat274, fos el Tormos que samaga sota del retoc del Tormes de la
traducci castellana, hauria estat ben normal que un home daquesta vila i el seu
senyor morissin en lintent frustrat de conquerir Gerba al 1510, amb les tropes
del Marqus de Dnia o del seu Tinent, ara que sabem que hi van participar.
En Lltzer escriu que el seu pare va morir a Gerba por ensalzar la fe. I
no gens lluny daqu, quan el Dietari de la Generalitat de Catalunya recull la
nova de la presa de Bugia, el diumenge III de febrer daquest mateix 1510, anota
que Nostre Senyor Du, venedor de les batalles, ne sia loat e li plcia endrear
la prosecuci de la empresa, pus s a favor e augment de la sua sancta fe

271
GERNIMO URITA, Los Cinco Libros Postreros de la Historia del Rey Don
Hernando el Catholico. De las Empresas y Ligas de Italia [tom VI dels Anales de
Aragn]; Diego Dormer, Saragossa, 1670, foli 232R.
272
PEDRO ABARCA, Segunda Parte de los Anales Historicos de los Reyes de Aragon;
Lucas Perez, Salamanca, 1684, foli 386R.
273
Vg. Dnia, Gran Enciclopdia Valenciana; Difusora de Cultura Valenciana, S.A.;
Valncia, 1991, tom 3, p. 270.
274
Vg. Tormos, dem, tom 9, p. 220.
62
cathlica275. Llavors, si com ha exposat En Rovira i Virgili, la derrota deix per
molt temps un dolors record entre els catalans; i, tal com ha subratllat En
Blecua, hom esmenta Gerba per posar de relleu, davant del cec, lhonradesa i
valentia del pare, mort no pas en una campanya vulgar, sin en una expedici
que shavia fet proverbial276, s ben normal i totalment coherent, dins duna
ptica histrica catalana, que el fet sigui conegut comunament de tothom i
recordat precisament al Lazarillo, si aquest havia estat escrit per un catal.
A fi de contrapuntar el ress que les gestes africanes dEn Pere Navarro,
inclosa la derrota de Gerba, van tenir sobre la ment dels valencians daquell
moment, vull recordar que el Llibre de Memries del Consell Municipal de
Valncia dna assenyalada notcia, com a fets rellevants, de les preses de Bugia 277
i Trpoli278. En Salvador Carreres, curador i anotador de ledici del llibre, ens
apunta pel que fa a la presa de Bugia: Aquests victria es solemnis a la nostra
ciutat amb tres deies de festa, que foren el 20, 21 i 22 de gener, amb lluminaries,
process a la Verge Maria de Grcia i als monestirs de S. Vicent Martre i Sta.
Tecla, i amb msiques, prohibint es treballara en els dits dies, pblica ni
privadament279. I amb lluminries i processons semblants a la Verge Maria de
Grcia, tamb ens diu que es va celebrar la conquesta de Trpoli a Valncia, el dia
24 dagost280. Amb la qual cosa, encara que el llibre ometi la desgrcia militar de
275
Dietaris de la Generalitat de Catalunya; op. cit., vol. I, p. 324.
276
A. BLECUA, op. cit., p. 11.
277
Libre de Memories de Diversos Sucesos e Fets Memorables e de Coses Senyalades de
la Ciutat e Regne de Valencia (1308-1644); introducci i notes de Salvador Carreres i
Zacars, Accin Bibliogrfica Valenciana, Valncia, 1935, vol. II, p. 756.
278
dem, vol. II, p. 758.
279
dem, vol. II, p. 756, nota.
280
dem, vol. II, p. 758, nota.
63
Gerba, el que em sembla obvi s la societat valenciana no va restar en cap
moment al marge dels esdeveniments navals de la seva Naci a lfrica.
s molt estrany que aquetes victries que els cronistes exposen que van
ser celebrades amb tota mena de processons i festivitats religioses no estiguin
recollides al Llibre de les Antiguitats de la Seu de Valncia, que, daltra banda,
anotava puntualment tota mena desdeveniments vinculats tant a la Seu com a la
Ciutat de Valncia. Per, ats que el llibre fa un salt incomprensible i
inexplicable daquests apuntaments, entre lany 1473 i el 1525281, cal inferir-ne
que, per tal com aquells fets quedaven inscrits en la memria collectiva dels
valencians, talment com tot all relacionat amb la descoberta i conquesta
dAmrica, van ser diligentment obliterats, en passar-se les ntules dels
esborranys als folis del manuscrit oficial.
Conformement, i com a extensi corroborativa del que dic, En Mart de
Viciana recull els fets a la tercera part de la seva Crnica de Valncia, editada en
castell, al 1564. I ens reporta que a primer dabril de lany MDX, aportaren en
aquesta ciutat de Valncia dos ambaixadors dAlger, amb cinquanta-quatre
captius cristians, dient que, per concert que tenien assentat amb el Comte Pere
Navarro, Alger quedava sotms al rei Catlic 282. Per, acte seguit, indicar que els
regidors daquesta ciutat de Valncia reberen els ambaixadors molt honradament
i els feren molt bon tractament. I als cinquanta-quatre captius els portaren a la
leslgsia major amb process de molta alegria i els donaren caritats gens
281
Vg. El Libre de Antiquitats de la Seu de Valncia; estudi i edici a cura de Joaquim
Mart Mestre, Institut Universtari de Filologia Valenciana Publicacions de lAbadia de
Montserrat, Valncia / Barcelona, 1994, vol. I, p. 38-39.
282
MARTN DE VICIANA, Tercera Parte de la Crnica de Valencia; Sociedad
Valenciana de Biblifilos, Valncia, 1882, p. 204.
64
escasses283. I acabar rememorant que, a la costa de Berberia, el nostre catlic
rei era tan temut que ja no el gosaven esperar les forces dels enemics 284.
s clar, doncs, que si un cronista valenci parla que els captius es van
portar a la Catedral, el seu llibre oficial, ho hauria dhaver consignat
assenyaladament. I si descriu que el poder del seu rei sobre la costa africana,
aquest poder necessriament era el del rei catal. Aix havia de ser, als ulls dun
catal de la primera meitat del XVI tan incontrovertible com innegable. I
Valncia, per tal com celebra la victria sobre els enemics, amb festes,
lluminries i processons; ats que commemora lalliberament i el retorn a casa de
valencians captius, i per tal com un dels seus principals cronistes recull la
memria daquells fets, no en podia estar al marge. Ms ben dit: les gestes van
constituir, com anem veient, un psit cultural i histric que va sedimentar
pregonament en la representaci collectiva que els valencians es feien dells
mateixos i que pervivia ben fresc, pel cap baix, encara al 1564, en que En Viciana
edita la seva Crnica, per b que la desfeta de Gerba hi torni a ser obliterada, no
s per quina mena de ra, llevat que sigui per situar-la dins de les glries
castellanes, com han vingut ressenyant fins avui dia un gran cmul derudits i
apareix en nombroses histries.
Una delles s la de lanomenat Andrs Bernldez, pel qual, el cap de
larmada ja s Don Garca de Toledo, que salpa, amb totes les naus de Mlaga 285,
283
dem.
284
dem.
285
Vg. ANDRS BERNALDEZ, Historia de los Reyes Catlicos D. Fernando y Doa
Isabel; Imprenta que fu de D. Jos Mara Geofrin, Sevilla, 1870, tom II, p. 346 i 350.
65
amb setanta hidalgos gentilhomes que havien vingut amb ell a acompanyar-lo i
guanyar honra286.
Per el silenci, altrament, o la castellanitzaci de lempresa, no sesdev
als Annals dArag, dEn urita, ni als de lAbarca. Els primers, impresos, pel
que sabem, per primera vegada, entre el 1562 i el 1580 287, exposen amb una
claredat escruixidora que totes les gestes africanes de qu vinc parlant estan
inserides de ple dins lmbit de la Corona dArag i que, com a conseqncia
congruent i natural, les inclou als Annals, encara que, com s habitual a lpoca,
alguns noms de militars catalans, hagin estat substituts per noms castellans.
Per, amb tot, la inclusi dels fets dins de la histria de Catalunya, o del que ell
o alg a nom seu en diu Aragn, s ja completament indubitable.
En aquest sentit, dedica tot el captol XIV del volum referent a les
empreses i lligues dItlia, a parlar De les Corts que el Rei tingu a Monts, i
del servei que shi fu per a la guerra dels moros, en la conquesta dels Regnes de
Tunis i Bugia, que era de la Corona dArag288; i el XV a exposar-nos com el
Rei de Tremecn i els moros de Mostagan es posaren sota lobedincia del
Rei289. I al captol XVI ens relata com el Comte Pere Navarro an amb
larmada Reial sobre Trpoli de Berberia, i la guany als moros 290. I, aqu,
detalla que les galeres del Regne foren set, que estaven a crrec de lAlmirall
Vilamar, de les quals anava per capit Mossn Soler i el Comte portava
286
dem, p. 351.
287
EULLIA DURAN, Zurita y de Castro, Jernimo, Gran Enciclopdia Catalana;
op. cit., vol. 15, p. 845.
288
G. URITA, op. cit., folis 223R-224V.
289
dem, foli 225R-225V.
290
dem, folis 225V-227V.
66
cinquanta naus de gbia, i onze galeres, amb dues que portava de lilla de Siclia
Mossn Llus de Requesens291. Per arrodonir lexpedici amb el captol XIX,
dedicat a explicar La prdua i destrossa de lexrcit que port Don Garcia de
Toledo a Gerba292, amb lesment dels principals cavallers que hi van perdre la
vida i la notificaci de com des de Gerba el Comte envi En Gil Nieto i el
Mestre Alfons dAguilar perqu informessin el Rei del succs daquesta
jornada293. Amb la qual cosa sabem ara del cert, que el Rei Ferran i la seva reial
Cancelleria van estar assabentats, amb informes escrits per testimonis
presencials, de la desfeta de Gerba. De la qual, anys desprs, hom encara debatia
a qui shavia datribuir la responsabilitat duna estratgia tan nefasta294.
I, per lAbarca, que editar els seus Annals Histrics dels Reis dArag, ja
al 1684, lempresa africana correspon, per tal com tamb linclou dins les gestes
dels reis de la Corona dArag, a lmbit de la poltica i de les gestes militars
catalanes. Dedica tot el captol 19 a narrar Lempresa del Rei Catlic contra
frica295, i al mateix Sumari del captol, el punt cinqu ens indica que shi
tractar De la infeli jornada de Gerba 296, que ocupa tot lespai comprs entre
els folis 383 vers i el 388 recte.
No entenc, doncs, com En Ruffinatto es pot arribar a autoconvncer que
quan lautor del Lazarillo esmenta Gerba, no alludeix directament a
lesdeveniment histric en si297. No ho entenc, dic, perqu, a linstant, considera
291
dem, foli 225V.
292
dem, foli 230R-232V.
293
dem, foli 232V.
294
Vg. J. M. DOUSSINAGUE, op. cit., p. 353-355.
295
P. ABARCA, op. cit., foli 383v.
296
dem.
297
A. RUFFINATTO, op. cit., p. 13.
67
que Gerba fa referncia ms aviat al valor simblic que aquest fet havia assumit
en un determinat ambient; s a dir, a la seva codificaci en un especfic mbit
comunicatiu298, ats que aquest valor simblic que assumeix un determinat
ambient, s la histria que accepta com a seva el poble catal en general i, ms
especficament, el valenci. I encara entenc menys que Gerba no signifiqui un fet
histric real, perqu quan En Ruffinatto vol argir adultament aquesta hiptesi,
acaba acceptant que nhi ha prou amb una simple allusi a la de los Gelves
per obrir el canal de transmissi i establir la comunicaci consegent entre
destinador i destinatari299. I aquesta comunicaci noms s possible si autor i
lectors tenen Gerba com una illa real, dins dun context histric concret,
emmarcat en unes gestes blliques precises, que lun i els altres senten i viuen
com a propis. Aquesta comunicaci i aquesta complicitat entre lautor i els
lectors, al capdavall, noms s possible vista lautoria dels fets descrits, els
cronistes que les recullen i el seu context nacional si lautor i els lectors sn
catalans.
Una altra dada que ens ajuda a emmarcar la novella dins el seu context
histric precs s una referncia al rei de Frana. Sesdev al Segon Tractat, en el
qual En Lltzer ens narra que dormia poc i malament per falta de menjar 300. I ho
referma dient que ans sera, porque cierto en aquel tiempo no me deban de
quitar el sueo los cuidados del rei de Francia 301. La quasi totalitat dels
estudiosos que comenten el fet estan unnimement dacord a acceptar que es
298
dem.
299
dem.
300
301
dem, p. 40.
68
tracta duna referncia a la pres del rei de Frana, Francesc I, que acabava de ser
venut i empresonat per lEmperador Carles.
LEmilio Cotarelo ens confirma que s una allusi evident a la pres del
rei Francesc a la batalla de Pavia, el 24 de febrer del 1525. Fou condut a
Espanya, i arrib a Barcelona el 19 de juny 302. LAlbert Sicroff ho corrobora:
Lallusi als cuydados del rey de Francia fa pensar en la preocupaci de
Francesc I, presoner de Carles V 303. I, exactament aix, ho interpreten En
Riquer, En Blecua i En Rico304.
Lobservaci s capital. Acabo de rellevar que En Cotarelo assegurava que
Francesc I va ser dut presoner a Barcelona. La nova de la victria de les tropes
imperials a Pavia va arribar a la capital catalana el 5 de mar del 1525, i el dia 6
se solemniatz amb un Te-Deum i una process general, com la del dia de
Corpus, on tots els homes i dones que hi assistiren portaren un ram de llorers 305.
Mentrestant, el rei, embarcat a larmada, que eren vint-i-quatre galeres i
alguns bergantins306, era dut a Cotlliure307, i, daqu, a Cadaqus308. Segons En
Santa Cruz, lendem anaren a Palams, on estigueren descansant tres dies per
302
EMILIO COTARELO, Refranes glosados de Sebastin de Horozco; Boletn de la
Real Academia Espaola, II (1915), p. 686.
303
A. A. SICROFF, op. cit., p. 2, nota 1.
304
M. DE RIQUER, op. cit., p. 85; A. BLECUA, op. cit., p. 9; F. RICO, Introduccin
al Lazarillo de Tormes, Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p. XI; A. REY HAZAS, op. cit.,
p. 10.
305
V. BALAGUER, op. cit., tom IV, p. 83.
306
ALONSO DE SANTA CRUZ, Crnica del Emperador Carlos V; Imprenta del
Patronato de Hurfanos de Intendencia Intervencin Militares, Madrid, 1920, tom II,
p. 159.
307
Cf. FRAY PRUDENCIO DE SANDOVAL, Historia de la Vida y Hechos del
Emperador Carlos V; Sebastian Cormellas, Primera Part, Barcelona, 1625, p. 580.
308
A. DE SANTA CRUZ, op. cit., p. 159.
69
causa del rei, que venia de la mar una mica cansat i marejat 309. I de Palams van
anar a Barcelona310.
En Vctor Balaguer ens fa saber que, immediatament, al 9 de juny, el
governador de Catalunya Mossn Pere Cardona, public un preg, pel qual,
desprs de manifestar que era prxim a entrar en aquesta ciutat el rei de Frana,
presoner, encarregava que ning no satrevs a dir ni a fer afronts, ni paraules
injurioses a cap dels qui fos de la terra de dit rei de Frana, sota pena duna multa
i de vint-i-cinc dies de pres311.
Deu dies desprs, desembarcava a Barcelona. Amb tots els pls i senyals
ho recull el Dietari de la Generalitat, que en dna puntual notcia el dilluns 19 de
juny: En aquest dia, entre les sis e set ores aprs migjorn, arribaren en la platja
de la present ciutat de Barchinona lo molt illustre senyor don Charles de la Noy,
visrey de Npols e capit general del victoris exrcit del emperador y rey nostre
senyor, y en sa companyia lo molt magnfich e valers capit Alarcn, ab XXI
galeres, de les quals XV eren de sa magestat, molt armades y ornades, e les sis
eren del rey de Frana ab los palaments, banderes e tendals negres en senyal de
dol y tristcia, per quan los dits senyors capitans portaven presa la persona del rey
de Frana en la galera capitana, que fon pres en la batalla de Lombardia per lo
imperial exrcit del emperador nostre senyor 312. Llavors, las naus van prendre
terra e moltes delles posaren scales en terra. E principalment la dita capitana,
en qu eren los dits capitans e la persona del dit rey presoner, pos la popa al cap
309
dem.
310
dem.
311
V. BALAGEUR, op. cit., tom IV, p. 83.
312
70
del pont de fusta que los magnfichs consellers de la dita ciutat havien fet fer
perqu desembarcs per aquell lo dit rey de Frana. E essent desembarcats los
dits rey de Frana, virey de Npols e lo capit Alarcn, en companyia de ells lo
senyor don Pedro de Cardona, governador de Cathalunya, e molts altres cavallers
e gentils hmens, passaren, tots junts, a cavall per la font del ngel, carrer Ample
e per lo Dormidor de Framenors, e isqueren al portal que ix al sol de la Rambla,
davant la Atarassana, e per la Rambla amunt sen anaren al ort del
reverendssimo senyor arcabisbe de Tarragona, en lo qual aposentaren los dits
virey de Npols, capit Alarcn e rey de Frana, presoner313.
El Dietari encara especifica que, lendem, dimarts, mentre el rei sestava
tancat a casa de larquebisbe de Tarragona, los senyors deputats e odors de
comptes, acompanyats dels officials y altres ministres del General y de la
Deputaci, ab los porters ab les masses altes, anaren a visitar los dits virey de
Npols, capit Alarcn e rey de Frana, presoner 314. En Balaguer precisa que, a
la nit daquest mateix jorn, amb un gran acompanyament de moltes torxes,
anaren en lluda cavalcadaI fins al seu allotjament les principals dames de la
ciutat, al capdavant de les quals hi havia la comtessa de Palams i la muller del
governador315. I reubrica que lendem, dia 21 an el rei de Frana a sentir
missa a la Catedral316.
El Dietari concreta que Francesc I va romandre a casa de lArquebisbe, un
dia ms, fins lendem, dijous dia 22, en qu el virrei de Npols i el capit
313
V. BALAGUER, op. cit., tom IV, p. 83.
314
dem.
315
dem.
316
dem.
71
Alarcn, portant el rei de Frana presoner, es van embarcar amb 21 galeres que
acabaven darribar a Barcelona, entre les cinch e sis ores aprs migjorn, en
direcci a Tarragona, y all sestigueren alguns dies317.
Vodria, aqu, fer un incs especial per indicar que, fins i tot, el Dietari est
manipulat, car el capit que va arrestar Francesc I no va ser aquest annim i
desconegut Alarcn, de ressonncies castellanes, sin el catal Joan dAldana, tal
com ho refereix En Serra i Postius a lEptome de Montserrat318 i a Lo perqu de
Barcelona319, i tal com ho corrobora En Joan Tres en la nota explicativa
corresponent, en subscriure que ascend a coronel major del ter dels italians i
lluit a Pavia, on ell, personalment, fu presoner Francesc I, rei de Frana 320.
De Tarragona el van dur a Valncia. Abans, per, el 13 de mar, el Llibre
dAntiquitats de la Seu ens detalla que, al vespre, arrib lo correu de
lemperador i rey nostre senyor don Carles, ab letra per a la reyna Gernama, qui
era ac vireyna, donant-li avs de la victria que lo seu camp havia obts del rey
de Frana en Pavia de Mil, lo jorn de Sent Maci, on fon pres lo mateix rey de
Frana y lo rey de Navarra, ab XXXVI hmens principals de Frana 321. I, acte
seguit, especifica que en arribar la nova, la reyna Germana envi la letra als
senyor de canonges, qui staven ja ajustats en la sagrestia per lo vici-canceller y
officials reals. Y, de fet, feren tocar les campanes y cantaren Te Deum a les huyt
317
318
PEDRO SERRA Y POSTIUS, Epitome Historico del Portentoso Santuario y Real
Monasterio de Nuestra Seora de Monserrate; Pablo Camins, Impressor, Barcelona,
1747, p. 297 (nota 3) i 311.
319
PERE SERRA I POSTIUS, Lo perqu de Barcelona y Memrias de Sas Aniguedats; a
cura de Joan Tres i Arnal, Autors Catalans Antics-15, Fundaci Pere Coromines,
320
dem, p. 123, nota 1151.
321
El Libre de Antiquitats de la Seu de Valncia; op. cit., vol. I, p. 90.
72
hores de la nit. E lndem, pass a missa la reyna Germana, e dix missa lo
senyor bisbe, y feren profess ans de missa entorn de la Seu. E la missa fon del
sisn goig, los quals havien comenat a dir sis dies ans, per tenir nova que los
camps sataven per a pegar-se, pregant a Nostre Senyor Du nos dons pau o
victria.
Y lendem dimecres, continuant, digueren lo setn goig. E al tercer dia,
o s dijous, aprs dinar, feren molt solempne profess a la Verge Maria de
Grcia, ab totes les religions dels quatre rdens mendicants, y huyt capes y VIII
bordons. Y dos canonges portaven capes y bordons.
Y totes aquestes nits intermdies feren alimares y grans festes. Y esta nit,
o s, lo dijous al vespre, no y hagu alimares. E totes aquestes nits, entre huyt y
nou, tocaren los escolans, y a migjorn ax mateix. E pagls la Ciutat 322.
Finalment, el Llibre ens fa adonar que arribaren a la platga de Valncia dia de
Sent Pere, a la oraci del vespre. E per lo marveny que y havia, no desembarch
fins a la matinada al trencar de lalba, hon foren los jurats, y governador y
officials reals323.
En Miquel Garcia, a la seva crnica de La germania dels menestrals de
Valncia, en parlar dels fets de lany 1525, recull larribada de Francesc I amb
profusi de detalls: E vengu a desembarcar el dit rey de Frana al Grau de
Valncia, divendres, lo darrer dia de juny del mateix any. E aquest dia din en la
Tereana del Grau, e al vespre a sopar e dormir al Real de Valncia. E lo disapte
de mat entr en Valncia a cavall, a an a visitar la reyna Germana ja dita, que
322
dem, p. 90-91.
323
dem, p. 91.
73
posaba en lo palau del Bisbe. E de ac lo portaren a Benian, lloch de mossn
Cabanyelles, governador de Valncia. E ac estigu alcuns dies, ahont vengu
gent infinita per a esser curats de porcellanes, les quals curaba lo dit rey, fent-los
la senyal de la Creu aprs que avia ohut missa cada dia. E part de Benian,
quest prop de Lyria, divendres a vint-i-hu de juliol, e portaren-lo a Castella per
lo port de Requena. E de Valncia ixqueren ab ell per acompanyar-lo fins a
Requena molts cavallers. E de Requena fonch portat a Madrid324.
Sembla, doncs, prou evident que el rei de Frana va ser acollit a Catalunya
com un hoste de qualitat extraordinria, ms que no pas com un autntic presoner
de guerra. En Soldevila ho ha observat amb ull precs, car en descriure lorgull
que van sentir llavors els catalans per tenir dins llur capital el monarca ms
poders de la terra325, advera que aquests van fer un acolliment corts i
complagut a Francesc I de Frana, que, presoner a Pavia, va passar quatre dies a
Barcelona326. I encara s ms puntual en el relat En Pero Mexia, a la seva
Crnica del Emperador Carlos V, car explica que aix a Barcelona com a
Valncia i en daltres parts, li foren fetes rebudes solemnes, i la seva persona
rebuda i tractada amb tant de respecte i acatament com si camins per les seves
terres de Frana i vingus acompanyat dels seus vassalls i criats 327.
324
Cf. EULLIA DURAN, Crniques de les Germanies; Srie La unitat-86, Eliseu
Climent, Editor; Valncia, 1984, p. 387.
325
FERRAN SOLDEVILA, Histria de Catalunya; 2a edici, Editorial Alpha,
326
dem, p. 893-894.
327
PEDRO MEXA, Historia del Emperador Carlos V; edici i estudi de Juan de Mata
Carriazo, Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 1945, p. 395.
74
A partir daqu, els tres cronistes de lEmperador que he citat, Santa
Cruz328, Mexia329 i Sandoval330, fan anar el rei francs presoner de Valncia
directament cap a Madrid. El ms escarit de tots s En Mexia, que, tot i ser
contemporani de lEmperador, i el seu cronista particular, noms ens diu que el
rei francs, de Barcelona fou portat per mar a Valncia, i per terra portat a la vila
de Marid331. I jo no hi tindria res a dir, si no fos que el Llibre dAntiquitats de la
Seu, tal com acabo de glossar, especifica a la menuda, que de Valncia, no el van
dur directament a Madrid, sin al castell de Benissan, que era del governador
Jeroni de Cabanyelles, on romangu alguns dies. Sembla, doncs, que les
crniques oficials, han volgut retallar lestada de Francesc I a les terres catalanes
de forma expeditiva. Amb tot, el Llibre dAntiquitats s lnica font que conec
que no relata explcitament la conducci del monarca francs a Madrid, sin que
tan sols ens innova que va ser dut a Valncia amb vint galeres. I daqu al castell
de Benissan, perqu no pas ell, sin lo virrei de Npols havia de partir per a
lemperador y rey nostre senyor, qui estava en Toledo332. En cap moment no ens
diu que Francesc I el va acompanyar. Ms aviat shi detecta una certa ambigitat,
ats que les galeres que lhavien condut, fins llavors, arreu on anava, ara
passaren-les al port de Dnia 333, per sense dir-nos tampoc si el rei hi anava o
no. Tot fa sospitar que restaria presoner en algun lloc de Valncia, perqu el
darrer pargraf del captol que parla De la presa del rey de Frana, un cop ja
328
A. DE SANTA CRUZ, op. cit., tom II, p. 160.
329
P. MEXA, op. cit., p. 395.
330
F. P. DE SANDOVAL, op. cit., p. 580.
331
P. MEXA, op. cit., p. 395.
332
El Libre de Antiquitats de la Seu de Valncia; op. cit., vol. I, p. 92.
333
dem.
75
partit el virrei de Npols cap a Toledo, i les naus cap a Dnia, ens explicita que
lo rey era hun home molt gran, y molt dispost y apersonat, de huns trenta-cinch
anys, ques dea Ffrancs dAngulema334.
Aporta una mica de llum En Carlos Sarthou, que, en parlar dels presoners
famosos que van estar reclosos al castell de Xtiva, escriu: Daltres autors, sense
cap mena de testimoni tamb fan presoners del castell xativ daltres personatges
com Csar Borja, el prncep Carles de Viana, i, sobretot, el monarca francs
Francesc I, captiu a Pavia del nostre rei emperador Carles I 335.
I continua: Incendiat larxiu de Xtiva al 1707 per ordre de Felip V,
desaparegueren tots els valuosos documents histrics dels segles XIII al XVII, i
en altres arxius no veiem corroborada aquesta citaci de la detenci del rei
francs a Xtiva. Tampoc en fan esment els nostres cronistes regncoles, ni els
historiadors antics ni moderns; tots el traslladen dItlia a Madrid, en dues ratlles,
sense preocupar-se de litinerari del seu captiveri 336. Llavors, mira de refer els
punts clau daquell periple i el que en treu s que va passar per Roses, Barcelona
i Valncia, condut per la flota de les ms que repetides galeres. A Valncia va ser
traslladat al palau reial i lendem va visitar la virreina Germana, que sallotjava
al palau de larquebisbe337. I, a vista de tot plegat, intua que s indubtable que el
vencedor Carles volgu que el seu captiu Francesc fos allotjat al castell de
Xtiva, mentre sestudiaven les condicions dun tractat de pau338.
334
dem.
335
CARLOS SARTHOU CARRERES, Datos para la Historia de Jtiva; Imprenta
Sucesora de Bellver, Xtiva, 1933, vol. I, p. 219.
336
dem, p. 19, nota 2.
337
dem.
338
dem.
76
Si b no de forma idntica, En Francisco Figueras, tamb ha cregut que
Francesc I fou desembarcat a Barcelona, el 18 de juny del 1525, don sort el 22
del corrent, amb destinaci a Alacant i fou allotjat al palau del Marqus dElx i
Duc dArcos, edifici situat a la porta de Ferrissa. La ciutat obsequi lillustre
presoner amb regals de vedelles, aus, dolos i fruits del pas, i el monarca francs
continu desprs el seu viatge a la Cort, passant per Xtiva i Valncia 339.
Actualment, En Joan Tres tamb ha defensat que Francesc I, un cop fet presoner
a Pavia, va ser traslladat a Barcelona, Valncia, Xtiva i Madrid 340.
Si aquesta informaci recollida dautors diversos fos fonamentada en
documentadi perduda o feta perdre, ara haurem dinterpretar que quan el Llibre
dAntiquitats de la Seu de Valncia ens assegurava que les galeres havien marxat
de Valncia cap a Dnia, molt probablement hi condurien Francesc I. Aix
explicaria la carta que Carles I va trametre al Marqus de Dnia, per la qual li
notificava que, desprs de la victria de Pavia, han pres el Rei de Frana, el
Prncep de Bearn, Senyor de Labrit, i daltres cavallers principals, i que recull
En Sandoval a la seva Histria de lEmperador. s clar que no li diu que li tramet
el rei pres. Per tamb s evident que la carta publicada, dins un llibre editat al
1625, ja noms podia ser un resum neutre del text original.
Tanmateix, pel que aqu ens incumbeix, ja s prou indicativa la relaci del
marqus de Dnia, baldament sigui via epistolar, amb Francesc I, ja pres. Alhora,
totes aquestes traces tamb donarien sentit al fet que En Francisco Figueras, un
339
FRANCISCO FIGUERAS PACHECO, Provincia de Alicante, dins Geografa
General del Reino de Valencia; dirigida per F. Carreras y Candi, Establecimiento
Editorial de Alberto Martn, Barcelona, s/d, p. 481.
340
Cf. P. SERRA I POSTIUS, Lo perqu de Barcelona y Memrias de sas Antiguedats;
op. cit., p. 60, nota 217.
77
dels homes ms erudits en tot el que afectava, a final del segle XIX, Alacant i la
seva provncia, afirms sense cap rubor i amb total convenciment que el rei
francs va ser allotjat al palau del marqus dElx, que era, des del 1520, En
Bernardino de Crdenas y Pacheco341.
Si la realitat del periple de Francesc I al Principat i a Valncia hagus
pogut ser realment aquesta dur, per mar, ben lluny de Frana el rei dins els
dominis catalans, aix ara explicaria que, En Francesillo de Ziga, buf i
cronista de lEmperador, no tan sols no coments que lhavien dut a Valncia,
sin, fins i tot, que oblidi que havia estat portat a Madrid, car noms escriu que el
virrei de Npols, port el rei de Frana per mar i el pass a Barcelona. I per
acatament del molt gran Emperador, i per fer servei a aquest rei de Frana, el
reberen amb molt de plaer, que ell no en portava cap, segons escriu el capit
Cabanyelles en els seus contes342. Es tracta dEn Llus de Cabanyalles i Gallach,
governador general de Valncia i senyor de Benissan, Alginet i Bolbait 343, que
va tenir pres al seu castell de Benissan el rei de Frana. Qui millor que ell,
doncs, per saber com va viure Francesc I el seu captiveri al Regne de Valncia i
deixar-ne constncia literria? Com que, amb tota seguretat, va ser aix, i llavors
el seu llibre, un cop lEstat espanyol va comenar a crear el mite del rei de
Frana tancat nicament a Madrid o, en el menor dels casos, passat directament
de Barcelona a Madrid, era una nosa histrica, no em sobta un pl, com anota la
341
ARMAND DE FLUVI, Elx, marquesat d; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit.,
vol. 6, p. 554.
342
FRANCESILLO DE ZIGA, Crnica burlesca del Emperador Carlos V; edici,
introducci i notes de Diane Pamp de Avalle-Arce, Editorial Crtica, S.A.; Barcelona,
1981, p. 128.
343
CF. E. DURAN, Les Germanies als Pasos Catalans; op. cit., p. 150, nota 11.
78
Diane Pamp, que no hi ha notcies de cap obra seva escrita 344, llevat s clar
daquesta.
Tot plegat donaria ara molt de sentit al fet que, acceptada lestada del rei
de Frana al Regne de Valncia, per no podent-ne esborrar del tot les traces que
ho palesaven, la Corona intents minimitzar-la al mxim, i les crniques oficials i
supervisades pels censors tan sols donessin a conixer lltim tram de la seva
peregrinaci com a presoner, justament el que anava de Benissan a Requena i
daqu a Madrid. O tal com assenyalava En Sarthou, en adonar-se que el monarca
francs va ser empresonat alhora segons la informaci que va recollir a Xtiva
i a Benissan: El rei francs sestigu al castell de Benissan i no al de Xtiva,
no perqu fos ms segur i important, sin perqu era el cam ms recte cap a
Madrid345. Efectivament, si sen preserva aquest fragment, ultra ser el cami ms
recte, s perqu era el darrer tram del viatge. I com a tal, si volien donar un
mnim de versemblana als relats, no el podien suprimir. En resoluci, si tota
lestada del rei de Frana va ser a la Naci catalana, i majorment a Valncia,
Alacant i Xtiva, ara seria normalssim que, com advera En Roviri i Virgili,
entr a Madrid el 14 de gener del 1526 i en sort el 21 de febrer 346, un cop fets
tots els trmits diplomtics i signats tots els acords.
No s estrany, per tant, que, si el Lazarillo havia estat escrit per un catal
del Regne de Valncia, on Francesc I havia passat la quasi totalitat del seu
presidi, embolcallat de mil atencions i miraments, estatjat a casa de comtes,
344
DIANE PAMP DE AVALLE-ARCE, Notas a la Crnica burlesca del Emperador
Carlos V; op. cit., p. 219, nota 396.
345
C. SARTHOU CARRERES, op. cit., p. 220, nota 2.
346
A. ROVIRA I VIRGILI, op. cit., vol. VII, p. 588.
79
assistint a missa a la Catedral, rebent les visites dels nobles com si fos lautntic
rei dels valencians i tractat quasi com un sant que pot guarir les gents, aparegui
esmentat a la novella amb tota naturalitat.
Per anem al context estricte de lobra literria. s exactament aqu on En
Lltzer ens diu que no pot dormir gaire. I el poc que dorm, yo hacalo mal, i
echbalo al no comer; y ans seria, porque cierto en aquel tiempo no me deban
de quitar el sueo los cuidados del rei de Francia347. s a dir, que els catalans del
moment van adonar-se fins a la sacietat que el rei de Frana, que havia mogut
guerra en contra seva i el seu rei, esdevenint aix el seu principal enemic, era
tractat amb tots els miraments i com si fos el seu mateix monarca, mentre molts
dels seus coneguts, amics o parents havien hagut de fugir a lexili o havien estat
penjats o esquarterats pblicament perqu uns anys abans, durant les Germanies,
tamb shavien sublevat, no pas contra lemperador, sin contra les injustcies
que les nobles cometien amb ells. El contrast, a lull del catal senzill que
contemplava els fets, sobretot si era del Regne de Valncia, on la repressi havia
sigut ms dura i sense cap mena de palliatius, hauria dhaver estat, forosament,
ms que marcat: irritadorament marcat. Aix s s clar sempre que parlem
dalg nacionalment conscient, dalg vinculat directament a la revolta
agermanada i que veia, amb tristesa, com encara no dos anys desprs dels darrers
ajusticiaments, el poble es deixava entabanar per la presncia del rei de Frana.
s ara, doncs, que la frase de la novella guanya tot el relleu amb qu
deuria ser escrita. I potser ara tamb ens deixa entreveure tota la rbia continguda
per lacceptaci dels fets de forma irreversible. Car, En Lltzer ens assegura que
347
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 39-40.
80
el seu insomni li era provocat per la fam (potser la fam de justcia que
recordava del Serm de la Muntanya?) i no pas per lextremada finesa i
sofisticaci amb qu els seus tractaven un enemic autntic. Aquest tracte, en
canvi, els deixava dormir tranquillament. Vet aqu la ironia de la desesperaci
del desassossec poltic infinit, expressada amb una sublimitat finssima.
De conformitat amb En Calero, a part de les poblacions on es
desenvolupa lacci del Lazarillo, lnica ciutat esmentada s Valncia 348.
Efectivament, al Segon Tractat com hem vist es parla duna cambra on el
capell hi guarda les menges, la qual cosa fa dir a lautor de la novelleta: Como
si debajo de ella estuvieran todas las conservas de Valencia 349. La frase ha fet dir
a lAzorn: Per qu lautor del llibre pensava en les conserves de Valncia a
lencarir les sordideses del clergue i no pas en les conserves de Toledo, que eren
all ms a prop?350. I, en un altre article, encara hi addua: En aquest moment
sens presenta un problema de psicologia novellstica. Si lautor escrivs prop de
Maqueda, seria absurd recordar-se de Valncia per a la comparaci. Sorgiria el
nom de Toledo, on sempre han existit conserves famoses 351. I rubricava que el
mateix sesdevindr amb les taronges i lenciam murci, que apareixen
desprs352.
Les observacions de lAzorn a les rareses toponmiques de lobra, han fet
reaccionar En Calero, que ha remarcat: Sn summament interessants les
postilles de lAzorn a aquesta frase, sobretot perqu en aquells anys no es
348
F. CALERO, Luis Vives fue el autor del Lazarillo de Tormes; op., cit., p. 16-17.
349
350
AZORN, Recuadro del Lazarillo; ABC, dissabte, 1 de juliol del 1961, p. 81.
351
AZORIN, Maqueda y Toledo; ABC, dijous, 10 dagost del 1961, p. 35.
352
dem.
81
pensava en En Vives com a autor del Lazarillo353. Llavors, si per proximitat
hauria estat natural que lautor esments les conserves de Toledo, per cita les de
Valncia, tal vegada el referent proper i quotidi era Valncia i no pas Toledo, i el
reelaborador de lobra deuria pensar que, com que el paisatge central ja shavia
transportat a Castella, aquella referncia escadussera no significaria cap perill per
situar el context. Per ara ens adonem que t una importncia capital, perqu
denota, per sota de les dislocacions geogrfiques, quin era realment lespai
mental natural de lautor.
El context valenci tamb queda connotat per ls del terme diner o
diners. Segons En Calero, el terme diner, com a moneda ds i no pas com a
sentit genric, hi apareix tres vegades354. I afegeix: El seu carcter valenci fou
ja assenyalat en el Tesoro dEn Cobarruvias: Dinero en el reyno de Valencia es
moneda menuda: vale lo que en Castilla tres blancas; un real castellano vale
veintitrs dineros355.
Per En Calero, encara, apareixen al Lazarillo dues expressions que troben
la seva explicaci en clau valenciana:
Para usar mis maas no tena aparejo, por no tener en qu dalle salto;
i la segona:
mas de da, mientras estaba en la iglesia o por el lugar, haca mis
saltos.
Fins ara no han estat explicades satisfactriament, perqu hacer un
asalto (aix ho explica En Rico) s propi dun context de violncia i no de manya,
353
F. CALERO, Luis Vives fue el autor del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 17.
354
dem, p. 17.
355
dem.
82
en qu predomina lastcia. Ambds passatges reben llum si els posem en relaci
amb una expressi recollida al Diccionari Catal-Valenci-Balear dA. M.
Alcover, fer el salt a alg, en qu roman la idea de defraudar enganyant. Per tant,
dalle salto significa enganyar-lo, i haca mis saltos significaria feia els meus
enganys (agraeixo aquesta explicaci al Dr. Enric Dolz)356.
Segons aquest estudis, tamb poden ser interpretades com a
valencianismes les expressions todos cinco i todos tres357 i els diminutius en
eta i -eto, com s ara concheta i pobreto358. Per En Calero, En Rico explica
aquests diminutius com a italianismes, per poden ser explicats com a
valencianismes; la qual cosa serveix per corroborar la nostra tesi 359.
I, dhuc, ha detectat dins del Lazarillo largot del tpic i popular joc de
pilota a la frase segent: Y ans buscava conveniente tiempo para rehacer, no la
chaza, sin la endiablada falta que el mal ciego me faltaba 360. A vista de les
quals referncies, conclou que ls dexpressions tcniques del joc de pilota
concorda perfectament amb les afeccions dEn Vives 361, perqu al Dileg de la
Llengua escriu: Falta serveix, com sabeu, per al joc de pilota 362. O com
aclareix En Blecua: rehacer la chaza [refer la parada]: tornar a jugar la pilota;
aix s, repetir la jugada. Falta t, s clar, el significat derror en el joc i
escassedat. De fet, el joc de paraules se suscita amb la doble accepci de refer:
356
dem.
357
dem.
358
dem.
359
dem, p. 18.
360
ANNIMO, Lazarillo de Tormes, a cura dE. Alonso Martn; op. cit., p. 18.
361
362
dem.
83
repetir (la parada) i arreglar (la falta) 363. En Rey Hazas ho acaba daclarir, car,
per ell, rehacer... la falta significa remeiar lerror, segons la metfora del joc
de pilota, cosa que vol dir reparar lescassedat en ls dismic que En Lltzer
en fa. La frase, doncs, equival a la segent: cercava temps convenient, no pas
per repetir lengany, sin per remeiar lendimoniada escassedat daliments en qu
el mal cec em tenia364.
Segons En Juan Francisco Alcina, lafecci de la noblesa valenciana pel
trinquet [o joc de pilota] era proverbial. Ens ho confirma, al 1536, el professor
doratria de lEstudi de Valncia, F[rancesc] Deci, al seu Colloquium cui titulus
Paedapechthia365. Efectivament, el joc de pilota era tan conegut i usual a
Valncia, que, fins i tot, En Vives hi dedica un tractat complet dels seus dilegs.
s el XXII, intitulat De les lleis del joc. Dileg divers de la ciutat de
Valncia366. Aqu, hi apareixen conversant dos personatges que responen als
noms de Centelles i Borja. Molt probablement es tracti, com suggereix lAlcina,
duna banda, de lhumanista Seraf de Centelles, car en la seva jovenesa En
Vives sacoll a la seva protecci, i a ell li dedic, al 1518, la Clypei Christi
Descriptio367; i, de laltra, dEn Joan de Borja, amb qui En Vives mantenia
correspondncia368.
363
Vg. La Vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades; edici,
introducci i notes dAlberto Blecua, op. cit., p. 99, nota 63.
364
365
Vg. JUAN LUIS VIVES, Dilogos y otros escritos; introducci, traducci i notes de
Juan Francisco Alcina, Clsicos Universales Planeta-14, Editorial Planeta, S.A.;
Barcelona, 1988, p. 122, nota 2.
366
dem, p. 122.
367
JUAN FRANCISCO ALCINA, Introduccin als Dilogos y otros escritos, de Juan
Luis Vives; op. cit. p. 122, nota 1.
368
dem.
84
En comenar el dileg, En Borja, en assabentar-se que En Centelles ha
estat a Pars, li replica que ara entn que per aix ning no tha vist a Valncia
durant tant de temps i, sobretot, pel joc de pilota de la noblesa 369. Llavors En
Centelles li exposa que a Pars tamb juguen a pilota, per no pas exactament
com a Valncia, puix all, generalment, les pilotes no sn de vent com aqu. Sn
esferes ms petites que les vostres i molt ms dures, fetes de cuir blanc i molt
rarament shi juga amb el palmell, sin que empren raquetes 370. I en descriure-
les, apunta que sn de cordes fora gruixudes, com s habitualment la sisena
corda de la viola. Posen una corda estesa i la resta s com aqu en el joc del
nostre pas371. I, acte seguit, precisa: Enviar la pilota per sota de la corda s
error o falta. Hi ha dues marques o, si ho prefereixes, anomena-les lnies de lmit.
El punteig s de quatre punts cada vegada: quinze, trenta, quaranta-cinc, o
avantatge i empatats a punts. La victria s de dues menes: per exemple, quan
diem que guanyem el senyal o marca i quan diem guanyem el joc372.
I el que encara s ms illuminador: En Timoneda tamb fa servir el
mateix mot, a la Patraa Quinta, quan escriu: Crindose Gregorio en poder del
pescador, cuando ya fue de edad de diez aos, jugando un da a la pelota con el
hijo dels pescador, sobre falta es, no es falta, alz la mano Gregorio y dile
un bofetn373.
369
J. L. VIVES, op. cit., p. 122.
370
dem, p. 126.
371
dem.
372
dem.
373
85
Si ens hi fixem detingudament, doncs, i en resoluci, quan En Vives escriu
els dilegs, al 1538374, o quan sediten en castell les Rondalles dEn Timoneda,
al 1567, ambds i ambds sn valencians empren la mateixa paraula que
apareix al Lazarillo, quan En Lltzer es queixa del tracte que rep del cec i, en fer-
ho, utilitza largot del joc de la pilota.
A tot plegat hi hem dafegir, com a suplement, una srie de topnims que
tenen el parallel en la geografia valenciana o que shi identifiquen del tot. Aix,
hom podria comparar Tormes amb Tormos, amb lagreujant que el Tormes
castell no s cap vila i que lautor ens diu que el meu naixement fou dins del
riu Tormes375. Llavors, com que En Lltzer no s un peix, em sembla ben fcil
inferir que, ms enll de les connotacions mitolgiques que diversos autors hi
han volgut veure, el mot riu s una interpolaci i que, com tot sser hum,
naixeria en un poble, vila o ciutat. I aquest fet noms s probable si parlvem del
Tormos valenci.
En Rico ja va detectar que passava quelcom estrany en tot aquest passatge
del naixement, car, per ell, en la notcia sobre el part de la molinera
possiblement hi hagi alguna allusi irnica que sens escapa. Si En Tom i
lAntona vivien a la snia, no calia precisar que la mare era all; si no hi vivien,
qu hi feia de nit en aquell lloc?376.
El fet de nixer dins un riu, no noms ve negat per labsurditat del
naixement el naixement grotesc, assenyala la Mara Rosa Lida 377, sin que
374
Cf. J. F. ALCINA, Introduccin; op. cit., p. XIV i XXIII.
375
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn; op. cit., p. 13.
376
Lazarillo de Tormes; edici de F. Rico, Ediciones Ctedra, op. cit., p. 14, nota 6.
377
MARA ROSA LIDA DE MALKIEL, Funcin del cuento popular en el Lazarillo de
Tormes; Actas del Primer Congreso Internacional de Hispanistas, The Dolphin Book,
86
ve corroborat pel mateix text, car en aquest, lautor hi exposa que es troben en
una ciutat concreta: Mi viuda madre, como sin marido y sin abrigo se viese,
determin arrimarse a los buenos por ser uno dellos y vnose a vivir a la ciudad y
alquil una casilla378. Es tracta, doncs, duna ciutat precisa, que el lector ja
coneix i que, per aix mateix, se la cita amb el corresponent i aclaridor article
determinat. Amb tot, lnic nucli urb on, segons el text, viuen els pares dEn
Lltzer s Tejares, aldea de Salmanca379. Tal vegada per aquesta ra, sha tendit
a fer veure que el protagonista seria daquesta eminent ciutat. Per el topnim de
Salamanca noms s una precisi, de la qual se serveix el copista, com s
evident, per situar amb exactesa sobre el terreny la petita vila don prov la
famlia dEn Lltzer.
A ms a ms, el text proclama de forma ben explcita, unes lnies ms
avall, que el fill no va nixer en un riu, sin en una snia: Y estando mi madre
una noche en la acea, preada de m, tomole el parto y pariome all 380. De
manera que la contradicci del lloc precs del naixement ens indica el retoc.
A ms a ms, ara podrem atorgar sentit al pargraf que En Rico trobava
poc entenedor. Si els pares vivien al poble i treballaven a la snia, anant dun lloc
a laltre, la mare prou podia tenir la criatura al lloc de feina. En canvi, al text
castell, com que Tormes no s un municipi, tot queda redut a lmbit estricte de
la snia, que s el que desorientava En Rico. Ara, doncs, aclarit aix, i per tal
com sembla ben natural que un part es pugui produir dins duna snia, jo
Co. Ltd., Oxford, 1964, p. 351.

378
ANNIMO, Lazarillo de Tormes, a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 13-14.
379
dem, p. 13.
380
dem.
87
minclino a sospitar que linfantament dins del riu Tormes s una evident
interpolaci a fi de vincular els fets a la vora de la castellanssima Salamanca,
sobretot perqu, en catal, tal com em fa observar En Joanjo Albinyana, de
lOlleria, la snia no treu aigua dun riu, sin dun pou381.
Efectivament, en castell, lacea s el mol fariner daigua situat dins la
llera dun riu382. En aquest sentit, i referint-se al passatge concret de la novella,
En Rico ens assegura que a les riberes del riu Tormes abundaven les aceas,
molins la roda dels quals s moguda per la corrent de laigua 383. Per contra, i pel
que ens ocupa aqu, tal com lAlcover-Moll puntualitza, la cavitat don la snia
treu laigua sanomena senial o pou en el Pas Valenci384. En conseqncia, si
lacci passa a lantic Regne de Valncia, la snia (o snia) havia de treure
laigua, ms que dun riu, dun pou.
Altrament, el mot snia t tamb el significat dhorta, o de tros de terra
regat artificialment per conrar-hi hortalissa 385. En Coromines, per evidenciar-ho,
ens remet a la bella descripci de Blad Desumvila sobre la snia del seu poble,
en el qual saplica [el mot] al total de hort amb casa, corral i snia 386. I afirma
que s, en efecte, aix, a tota la Ribera dEbre 387. I lAlcover-Moll ho refora,
car indica que les snies estaven esteses abans per tot all on hi havia horts de
reguiu388.
381
Vg. Diccionari de la Llengua Catalana; Enciclopdia Catalana, S.A.; 2a edici,
382
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit., tom I, p. 23.
383
Lazarillo de Tormes; edici de F. Rico, op. cit., p. 13-14, nota 5.
384
MN. ANTONI M ALCOVER FRANCESC DE B. MOLL, Diccionari Catal-
Valenci-Balear; Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1979, tom 9, p. 825.
385
dem.
386
J. COROMINES, op. cit., vol. VII, p. 931.
387
dem.
388
MN. A. M ALCOVER F. DE B. MOLL, op. cit., tom 9, p. 825.
88
En Coromines exhuma documentaci abundosa en qu la snia apareix
sempre dins dun hort. Aix, en un document del 1054, del temps dEn Ramon
Berenguer I el Vell, ja tenim que un testador deixa als seus hereus ipsa mea
parte de ipsa cenia, simul cum ipso orto, et ipso meo directo de ipsas domos ubi
abitamus389. Tamb ho troba al Llibre de les Meravelles, dEn Llull: Aquell
hom havia un ort, en qu un bou tirave aygua de una snia 390. O, per posar, tan
sols un exemple ms, el recull, ara addut pel Bar de Mald, ja en ple segle
XVIII: Quedan al rededor de la ciutat moltas hortas, que all ne diuhen
senias391. I conclou que el terme reapareix en el NE de lEmpord, per en la
forma snia: s com a genric toponmic i incloent-hi una horteta 392. Llavors, si
la mare dEn Lltzer el va parir en una snia (o snia), podem interpretar
perfectament, a vista daquesta nova argumentaci semntica, que el va
engendrar a lhort o al terreny de qu tenia cura, dins del qual hi havia la snia i el
mol. O, fins i tot fet que seria el ms normal tamb el podia haver tingut a la
casa que, eventualment, hi havia.
Per encara hi ha un altre mats lingstic que no voldria ometre, ni passar-
hi per sobre de puntetes. s tracta del crrec del pare i del lloc on treballava.
Segons els text, mi padre, que Dios perdone, tena cargo de proveer una
molienda de una acea que est [en la] ribera de aquel ro, en la cual fue
molinero durante ms de quince aos393. I va ser fent aquesta feina, que
achacaron a mi padre ciertas sangras mal hechas en los costales de los que all a
389
J. COROMINES, op. cit., vol. VII, p. 930.
390
dem, p. 931.
391
dem.
392
dem.
393
89
moler venan, por lo cual fue preso 394. I no diu res ms. Vull dir que el text
noms exposa que el pare dEn Lltzer treballava en un mol, sense especificar en
cap moment, de quina mena de mol es tractava i quina mena de producte
trinxava.
Els erudits i curadors del text, convenuts que el mol era a les rodalies de
Salamanca, extrapolen que shavia de tractar dun mol fariner. I aix ho
comenten, per exemple, lEugenio Alonso, puix creu que el pare feia furts en els
sacs (costals) de farina395; la M Teresa Otal, per la qual el pare es dedicava a
moldre el cereal en un mol fariner 396; Coll i Zahareas397, En Rey Hazas398, i,
entre daltres, la Rosa Navarro, que escriu que el pare robava dels costals de
blat, per malament, i per aix lagafaren399.
En Carles Camp, no ho veu aix. No noms el text no diu en cap moment
que es tracti dun mol fariner, sin que segons ell, el sentit del pargraf, ho
desdiu obertament: Acea s un mol daigua, un mol que es mou per la fora
de laigua dun riu. Tamb pot ser un simple mol fariner; per com que lautor
ens explica que lacea en qesti era al mig dun riu, hem dagafar aquesta
primera definici400, per exclusi evident. Descartat, doncs, a parer seu, que es
394
dem.
395
dem, p. 13, nota 1.
396
La Vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades; edici a crrec de
M Teresa Otal Piedrafita, Castalia Prima-36, Editorial Castalia, S.A.; Madrid, 2005, p.
27, nota 18.
397
La Vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades; edici de Reyes
Coll-Tellechea i Anthony N. Zahareas, op. cit., p. 75, nota 6.
398
399
ALFONSO DE VALDS, La vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y
adversidades; edici de Rosa Navarro Durn, Editorial Alfonspolis, C.B.; Conca, 2003,
p. 75, nota 6.
400
CARLES CAMP, Lofici del pare del Lazarillo deTormes, http://www.histocat.cat/
pdf/pare_llatzeret, p. 1.
90
tracti dun mol fariner, s partidari que hom es podria referir a una remesa
dolives o de canya de sucre que es duu a un mol o a la collita de les olives o
de la canya de sucre que, en acabat, es duran a moldre 401. I creu que per
organitzar aquestes collites, que shan de fer en un termini de temps marcat, fixat
per la meteorologia i el calendar, i sense marge pels retards, hi ha sempre un cap
de colla, s contractat fora, o un capats, si s tot lany a la plantaci. Aquest
home s el qui contracta i dirigeix els treballadors que fan la tasca de la collita i
la duen al mol402. Pensa que, tenint en compte tot all que hem dit fins aqu, s
molt estrany, del tot impossible, que el lloc on treballava en Tom Gonzlez fos a
Tejares, prop de Salamanca. Perqu, duna banda, el clima daquella zona fa
totalment impensable que shi cultivi canya de sucre. Igualment, la ciutat de
Salamanca s a ms de 800 m. daltitud. En llocs com el Principat de Catalunya,
de clima ms benigne que el salmant, ja a partir dels 600 m. daltitud, lolivera
comena a tenir problemes per crixer i donar fruit. I, a partir dels 700 m., aquest
arbre ja no es pot cultivar. En un clima ms rigors, com s el de la Meseta, les
altituds mximes on es pot cultivar lolivera han de ser les mateixes o
inferiors403. I conclou: En resum: si a Salamanca no hi creixen les canyes de
sucre ni les oliveres, quina molienda duia en Tom Gonzlez a lacea de qu
tenia cura? Lnica explicaci raonable, al meu entendre, s que el mol on
treballava i que provea el pare del Lazarillo havia de ser, per fora, en una altra
401
dem.
402
dem.
403
dem.
91
zona geogrfica de clima ms benigne on shi podien conrear amb normalitat
oliveres i canya de sucre404.
Amb aquesta aportaci tcnica, i a les envistes de la nova ubicaci
geogrfica en qu caldria situar la novella, ara sembla molt ms versemblant que
el pare dEn Lltzer havia dhaver treballat en un mol sucrer, ja que Gandia i la
seva horta era una de les zones productores de sucre ms important de la Naci
catalana. Almenys, des del 1395 sabem que ja hi ha un mol de sucre a Gandia 405.
I, per En Camp, tamb som conscients que els Vic, els Cardona, i sobretot els
Borja [ducs de Gandia] van estimular lexpansi daquest cultiu lucratiu de forma
extensiva i la seva producci a escala industrial 406. Fet que no es contradiu ni
gens ni mica amb la definici del diccionari de la Real Academia, que indica que
una molienda, a ms de ser la quantitat que es mol de blat, oliva, o xocolata,
tamb ho s de canya de sucre407. I aquest cultiu a Salamanca no sha donat
mai. I justament per aix, En Camp rubrica convenut que de tot plegat sen
desprn una conclusi ms general: el context cultural en aquest cas, el referit al
mn agrari que reflecteix el Lazarillo no t res a veure amb el dun lloc com
Salamanca, sin que lhem de buscar en contrades amb condicions climtiques
ms temperades on siguin possibles uns conreus i unes indstries derivades com
les que ens descriu lobra. Lautor ha de ser alg que hi estigui familiaritzat i
que, quan vulgui situar un personatge en un ambient agrcola, es deixi endur pel
404
dem, p. 2.
405
Cf. CARLES CAMP, Lorigen catal de la indstria sucrera americana, Actes del II
i del III Simposi sobre la Descoberta Catalana dAmrica dArenys de Munt;
Ajuntament dArenys de Munt, Arenys de Munt, 2006, p. 29.
406
dem, p. 30.
407
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit. vol. II, p. 1390.
92
mn que ha conegut; en definitiva, que el traeixi si mho permeteu el seu
subconscient cultural408.
Si mhe ests en un punt com aquest, que pot semblar una autntica
nimietat, no s perqu s. Primerament, ls del terme molienda, com he mostrat
ara mateix, i a despit dels entesos que li volen atorgar laccepci de mol de blat
o cereals no es fonamenta en el text, sin que, com hem vist, s fruit duna
deducci improvisada i gratuta. Podria ser per qu no que es tracts dun mol
de blat, per ara per ara s una mera conjectura, del tot indemostrable tenint
nicament en compte el text nu i pelat de la novella. I En Camp ja ens ha fet
veure que shauria de tractar, ms que re, dun espai sucrer. En Cobarruvias, al
1611, ni tan sols recull el mot al seu Tesoro de la Lengua Castellana o Espaola
que, amb tot, aplega moler, molimiento, molino, molinero i
moliente409. El Diccionario de la Lengua Espaola ens innova que molienda
designa el mol mateix, per que s un terme poc usat 410. En Joan Coromines
i En Jos Pascual documenten la paraula per primer cop al 1570, per b que no li
atorguen laccepci de mol, sin el que sha de moldre 411. I tant el Diccionario
de la Lengua Espaola com el Crtico Etimolgico fan derivar el mot del llat
molenda, que no significa pas, com era previsible, mol. Enll daix, En Camp,
atenent-se estrictament al context, ha observat de forma conspcua que
molienda tamb vol dir mol. Per no crec que lautor faci servir dues paraules
408
C. CAMP, Lofici del pare del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 2.
409
S. DE COBARRUVIAS OROZCO; op. cit., p. 810.
410
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit., vol. II, p. 1390.
411
JOAN COROMINES JOS A. PASCUAL, Diccionario Crtico Etimolgico
Castellano e Hispnico; Editorial Gredos, S.A.; 4a reimpressi, Madrid, 1997, vol. IV,
p. 120.
93
diferents per definir el mateix, a banda que la frase proveer un molino de un
molino, no tindria sentit412. Llavors, si lacea s un mol, per no t ni peus ni
centener que el text ens descrigui que lhome era el responsable del mol dun
moli (amb la qual cosa, de retruc, molienda tampoc no pot voler dir mol), don
carai prov la paraula? I qu significa?
Com de costum, la forma ms prxima al castell seria el mot catal
molinada, que expressa, duna banda, un conjunt de molins 413, i, de laltra, s
lequivalent exacte del castell molienda, en tant que quantitat de gra o daltra
cosa que es posa duna vegada dins el mol414. I, ats que tamb, en ambdues
llenges, la mateixa paraula s consonnticament idntica mlnd, aix nhauria
facilitat la confusi. Si anem de nou a la novella i tornem a llegir el pargraf amb
atenci, ens adonarem que el pare dEn Lltzer, si tena cargo de proveer una
molienda de una acea, s que tamb podem interpretar, amb una gran fidelitat
textual sobretot si hom hagus tradut el Lazarillo dun llibre anterior escrit en
catal, per, majorment, ats que del que no t crrec s de la snia, que era
lencarregat de proveir una molinada que hi havia en un terreny de regadiu, amb
el benents que hi havia ms dun mol. Cosa, per descomptat, normalssima.
Tant en el context del llibre com en la realitat productiva tangible. I el que em
sembla ms important de tot: no era un treballador qualsevol, sin que era
lencarregat de tot plegat. El text castell ho diu rodonament: tena cargo. s a
dir, tenia un crrec. Per En Camp, si el pare del Lazarillo, anomenat Tom
Gonzlez, tena cargo de proveer una molienda, vol dir que, a ms de tenir
412
CARLES CAMP, Lofici del pare del Lazarillo de Tormes; op. cit. p. 1.
413
MN. A. M. ALCOVER F. DE B. MOLL, op. cit., tom 7, p. 511.
414
dem.
94
cura del mol mateix, era el capats que es cuidava de proveir lacea o el mol
daigua en qesti415. I aix sadiu molt ms si hi haiva un sistema de producci
organitzat i ja professionalitzat, amb daltres treballadors i el capata. La qual
cosa crec jo sacosta ms al que vinc suggerint: que som davant duna
molinada, ms que no pas dun trist mol. A ms a ms, el text especifica que el
pare dEn Llatzer provea una molinada duna snia i no pas una snia duna
molinada. Encara que sembli un joc lxic, no s aix. En el segon cas,
lencarregat duria a la snia la molinada de blat, olives o sucre. En el primer cas,
que s el de la novella, el pare dEn Lltzer almenys jo aix ho interpreto
proveeix dalguna cosa que no es diu una molinada duna snia. O sigui, que
era el responsable de proveir el producte que calia moldre en els molins de la
snia on treballava.
Perqu, si ens hi hem fixat b, la descripci que ens fa En Lltzer don
vivien els seus pares quan el van engendrar una snia amb molins i, ben
probablement, una casa o habitacle sajusta a la perfecci amb les descripcions
medievals i modernes que posen a pals els documents i els textos literaris
catalans, i que jo he vingut rellevant fins aqu i que tamb ens illustren la snia
com una hort de regadiu, amb la snia, el mol i, de vegades, la casa o cases dels
treballadors.
Per encara vull aportar un argument ms a favor de la localitzaci
municipal de Tormes, i que enderrocaria la visi dun topnim fluvial. En
Zamora Vicente, en una petita ressenya sobre els noms de rius, indica que sovint
apareixen sense article. En parlar de Mrida i pobles adjacents, escriu: A tota la

415
C. CAMP, Lofici del pare del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 1.
95
comarca Calamonte, Villagonzalo, Don Alvaro, La Garrovilla, etc, i, fins i tot,
Badajoz, el Guadiana sempra constantment sense article. Apareix amb tanta
fermesa que es pot endevinar si el parlant s o no local per aquest tra
sintctic416. Per tant, si s pot endevinar si el parlant s de la comarca per ls o
no de larticle davant del nom del riu, s que hi ha una tendncia fora de la
comarca a fer servir aquest mateix article. I, acte seguit, puntualitza que un tret
anleg, per limitat ja a una frase feta, he registrat a Trillo (Guadalajara). A les
proximitats del poble, el Tajo descriu una srie de voltes tancadssimes,
encaixonades com una fal. Aquests llocs es diuen exclusivament las vueltas de
Tajo. En qualsevol altra circumstncia el nom del riu va precedit de larticle 417.
s cert que En Zamora cita daltres exemples de noms de riu sense article, per
alguns dells ja arcaics, com els que apareixen a la Can del Cid, o en textos
aragonesos. LAmrico Castro, que en fa observacions semblants, i que indica
com molts pobles conserven el nom fluvial sense article, com Miranda de
Ebro, Alba de Tormes o Alcal de Heneres, nogensmenys, est convenut
que s un s antic de la llengua418, com realment ja era aix a la primera meitat
del segle XVI. En Rico es limita a exposar que En Lltzer es diu de Tormes i no
pas del Tormes, perqu antigament era normal que els noms dels rius no
portessin article419. I cita per confortar el seu criteri, En Zamora Vicente i
lAmrico Castro, que, com hem vist, no diuen exactament del tot el que En Rico
416
A. ZAMORA VICENTE, Nombres de ro sin artculo; Revista de Filologa
Espaola, XXVI (1942), p. 90.
417
dem, p. 91.
418
Vg. [FRANCISCO DE] QUEVEDO, El Buscn; edici, advertiments i notes
dAmrico Castro, Clsicos Castellanos-V, Espasa-Calpe, S.A.; Madrid, 1967, p. 93,
nota 3.
419
nota 1.
96
indica, sin que, afirmen que ls era molt ms antic, per b, que donen prou
exemples del fet que es continuava emprant en zones molt diverses. s clar: s
que confirmen que, en un gran tou de ciutats, com s ara Alba de Tormes, el nom
del riu no va precedit darticle. Per som davant dun cas diferent, ja fossilitzat
pel temps, i en qu no parlem dun corrent fluvial a seques, qualsevol, sin duns
pobles precisos, que han incorporat en llur topnim el nom del riu. Vull dir que
no s el mateix assegurar que alg ha nascut vora del Tormes, que a Alba de
Tormes. Sn dos contextos lingstics i toponmics, malgrat el parany de la
semblana, totalment diferents.
Les meves ponderacions vnen, per si no fos prou, confirmades per ls
literari del moment. Vegem-ho. En Garcilaso de la Vega, que es va morir al 1536,
i que, per tant, el que va escriure va ser anterior a aquesta data, a la seva gloga
III, escriu: Cerca del Tajo, en soledad amena,/ de verdes sauces hay una
espesura420. Ms endavant, hi insisteix: Las telas eran hechas y tejidas/ del oro
quel felice Tajo envia421. Hi torna: Dall con agradable mansedumbre/ el Tajo
va siguiendo su jornada422. I hi persisteix: Elisa a boca llena/ responde el
Tajo, y lleva presuroso/ al mar de Lusitania el nombre mo 423. Per acabar:
Entrambos estimados/ y sobre cuantos pacen la ribera/ del Tajo con sus vacas
enseados424. I a lgloga Segona, encara precisa que en la ribera verde y
deleitosa/ del sacro Tormes, dulce y claro ro,/ hay una vega grande y
420
GARCILASO DE LA VEGA, Poesas Completas; El Libro de Bolsillo-776, Alianza
Editorial, S.A.; Madrid, 1980, p. 136.
421
dem, p. 138.
422
dem, p. 141.
423
dem, p. 143.
424
dem, p. 144.
97
espaciosa425 i estaba el mismo Tormes figurado,/ en torno rodeado de sus
ninfas426.
Des daquest mateix sentit, al 1564 apareixia la primera edici de la
Diana Enamorada, dEn Gaspar Gil Polo427. I, per b que bategi el poema que
dedica a glossar i lloar els literats valencians ms notables amb el ttol de Canto
de Turia428, en acabar, ara ja en prosa, no es pot estar de consignar que ste fue
el canto del ro Turia, al cual estuvieron muy atentos los pastores y ninfas 429.
Amb la qual cosa continuem sabent que tot al llarg del segle XVI, hom no va
deixar descriure els noms dels rius precedits amb article, car, fins i tot, En Gil
Polo parla del Pado, el Mincio, el Rdano 430, el Tber431 o que En Joan
Peres ser recordat de la Tana al Gange caudaloso 432. I el mateix far En
Gngora als seus sonets, on, llevat de comptadssimes excepcions, sempre
utilitzar larticle davant el nom del rius Tajo 433, Duero434, Betis435, Genil436,
Sebeto437, Tber438 o Ganges439. I dhuc, escriur el Tormes, en una clara allusi
425
dem, p. 113.
426
dem, p. 130.
427
Vg. GASPAR GIL POLO, Primera Parte de Diana Enamorada. Cinco libros que
prossiguen los seite de la Diana de Iorge Monte Mayor; Ioan Mey, Valncia, 1564.
428
GASPAR GIL POLO, Diana enamorada; edici de Francisco Lpez Estrada,
Clsicos Castalia-162, Editorial Castalia, S.A.; Madrid, 1987, p. 212.
429
dem, p. 227.
430
dem, p. 212.
431
dem, p. 220.
432
dem, p. 225.
433
LUIS DE GNGORA, Sonetos completos; edici, introducci i notes de Birut
Ciplijauskait, Clsicos Castalia-1, Editorial Castalia, 4a edici, Madrid, 1975, p. 55,
57, 66, 80, 157,
434
dem, p. 61, 97.
435
dem, p. 92, 192.
436
dem, p. 92
437
dem, p. 100.
438
dem, p. 103.
439
dem, p. 107.
98
al Lazarillo440. No entenc, doncs, com sha pogut fabricar el mite literari que,
durant la primera meitat del segle XVI, a Espanya, els noms dels rius sescrivien
sense article, perqu acabo de mostrar com la norma general era utilitzar-lo. I
utilitzar-lo, no anecdticament, sin amb profusi conscient. La tradici
lingstica anir fent el seu forat al llarg dels segles XVIII i XIX. I quan sediti,
al 1742, El Lazarillo de Badalona441, com que es feia referncia a una ciutat,
larticle desapareixer per complet; mentre que amb lestampaci del Lazarillo
del Duero442, hi apareix larticle, perqu, com era normal en el castell popular,
els noms de rius anaven acompanyats darticle. Pensant-hi i fent-hi voltes, En
Rico, finalment, ha escrit que, nogensmenys, sha pensat que En Lltzer adopta
el sobrenom sense article com a rplica de ls aristocrtic de la preposici de
davant del cognom443. I ja som al cap del carrer. Perqu si lautor podia haver
atorgat a En Lltzer aquesta preposici per imitar ls aristocrtic, el cert s que,
pels aristcrates, com lEstefania de Requesens, En Roderic de Borja, Isabel de
Villena o En Cristfor de Cardona, per citar tan sols quatre exemples propers en
el temps que tractem, el de del cognom va ntimament lligat a la ciutat don
procedeix el llinatge. En aquest cas, Requesens, Borja, Villena o Cardona. I, si,
consegentment, En Lltzer es deia de Tormes a imitaci daquests nobles,
baldament fos de forma satrica, s que, ms que dun riu, ens tornarem a trobar
davant duna vila o municipi. I, ats que aix no es dna mai per a cap Tormes en
440
dem, p. 168.
441
Cf. RICHARD E. ZWEZ, Lazarillos raros. El Lazarillo de Badalona. The Life and
Death of Young Lazarillo. El Lazarillo del Duero; Albatros Ediciones, Xbia, 1972, p.
47.
442
dem, lmina entre les p. 118 i 119.
443
Lazarillo de Tormes; edici de F. RICO, Ediciones Ctedra, op. cit., p. 13, nota 4.
99
la geografia castellana, el Tormos valenci el municipi de Tormos sens
presenta novament com a clau i desllorigador de la procedncia del jove pigall i
protagonista del llibre.
A ms a ms, i en addici, duna lectura atenta i acurada del text mai no es
pot inferir que ni els pares, ni la mare ja vdua dEn Lltzer, hagin viscut a
Salamanca. Aquesta ciutat noms hi s citada com de passada, i efectivament el
protagonista noms hi va estar desquitllentes, tal com exposa ntidament el text:
Como estuvimos en Salamanca algunos das, parescindole a mi amo que no era
la ganancia a su contento, determin irse de all 444. I acte seguit sens diu que
salimos de Salamanca445; fet que torna a corroborar ms endavant, car lautor hi
assegura que, cuando salimos de Salamanca, su motivo fue venir a Tierra de
Toledo, porque deca ser la gente ms rica446.
Queda clar, doncs, que a Salamanca En Lltzer no hi va viure mai, sin
que tan sols shi va detenir uns dies. Amb tot, hom podria dir que els fet no van
anar ben b aix, car Salamanca era la ciutat on En Lltzer ja vivia, per que tan
sols hi van passar, juntament amb el cec, alguns dies. Jo no ho crec. La meva
argumentaci ve, alhora, ratificada per la Segona Part annima, que es va
imprimir al 1555 a Anvers. Per En Manuel Ferrer-Chivite, aquesta continuaci s
una obra molt menystinguda, per no dir desconeguda, de la crtica, i que, aix
no obstant, s indispensable per a una comprensi total i definitiva daquest
Lazarillo del 54447. En un intent, doncs, de continuar la histria original, si b
444
445
dem.
446
dem, p. 22.
447
M. FERRER-CHIVITE, op. cit., p. 427.
100
dotant lobra ja dun sentit nou, lautor ens descriu les aventures dun Lltzer que
viu pel que es vol que es desprengui del context casat a Toledo 448 i que
sembarcar tot seguit per anar a la conquesta dAlger449, al 1541.
La dada que En Lltzer es va embarcar en lexpedici dAlger de 1541 s,
de tot en tot, crucial, car s universalment sabut que lestol que es preparava per
aquest esdeveniment era fondejat a Palma de Mallorca. En Feliu de la Penya
anota que lEmperador arrib a Mallorca, on lesperaven les Galeres i les naus
daquests Regnes450. Larribada de lEmperador en persona, el dia 13 doctubre,
va motivar que se li fes una rebuda solemne. Hi van haver tres dies de festa i el
dia 18 es va embarcar. Cent cinquanta naus sortiren de Mallorca, amb ms de
30.000 combatents451, apunta En Rovira i Virgili.
Consegentment, em sembla fora de tot dubte que les gestes del nostre
heroi es continuen desenvolupant en un context histric cent per cent catal. I que
si es va embarcar en lexpedici dAlger, com diu ntidament la novella, es que
shavia de trobar a Mallorca.
Desprs dun cmul infinit daventures per mar i terra, convertit en
tonyina, En Lltzer, finalment, recupera la forma humana i torna a Toledo 452.
448
La Segunda Parte de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades; dins
ANNIMO Y JUAN DE LUNA, Segunda Parte del Lazarillo; edici de Pedro M.
Piero, Letras Hispnicas-282, Ediciones Ctedra, S.A.; 2a edici, Madrid, 1989,
p. 130.
449
dem, p. 132.
450
NARCISO FELIU DE LA PEA Y FARELL, Anales de Catalua. Y Epilogo Breve
de los Progressos, y Famosos Hechos de la Nacion Catalana, de sus Santos, Reliquias,
Conventos, y singulares Grandezas; y de los mas sealados y Eminentes Varones, que
en Santidad, Armas y Letras han florecido desde la Primera Poblacion de Espaa; Juan
Pablo Mart, Barcelona, 1709, tom III, p. 183.
451
A. ROVIRA I VIRGILI, Historia Nacional de Catalunya; op. cit., vol. VII, p. 597.
452
La Segunda Parte de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades; op. cit.,
p. 240.
101
Llavors, lautor fa dir al protagonista: Estando ya algn tanto a mi placer, muy
bien vestido y muy bien tratado, quseme salir de all do estaba por ver a Espaa
y solearme un poco, pues estaba harto del sombro del agua. Determinando a d
ira, vine a dar conmigo en Salamanca, a donde, segn dicen, tienen las ciencias
su alojamiento453.
s a dir, que fart de les aiges martimes de Toledo, En Lltzer decideix
anar a Salamanca, no pas per tornar a casa, sin per distreures de la mar. Seria
molt estrany que si el protagonista shagus criat en aquesta ciutat, i el fet, a la
primera edici, fos sabut de tots els lectors, el continuador, en canvi, no tan sols
no ho sabs, sin que tingus plenament assumit que no hi havia estat mai. Aix
tamb explicaria que no en conegui la Universitat, i que tan sols en parli dodes,
com es desprn explcitament del text. I, com a colof, lautor ens consigna, ms
endavant, que, un cop a la Universitat, el van fer defensar unes conclusions 454.
Aleshores, antes de parecer yo en medio, quisironme vestir segn era la usana
dellos, pero Lzaro no quiso, porque, pues era extranjero, y no haba profesado
en aquella universidad, no se deban maravillar, sino juzgar ms segn la doctrina
(pues que tal era esta), que no segn el hbito455. Don cal inferir-ne que, si En
Lltzer no era de Salamanca i a Castella era tingut per estranger, s que ni va
nixer en aquella ciutat, com ens volien engalipar les edicions castellanes de
1554, ni, evidentment, tampoc no era castell. I, en conseqncia, cal deduir que
el nom del municipi on vivia amb la seva mare i on va conixer el cec, ha estar
esborrat premeditadament del text.
453
dem, p. 248.
454
dem, p. 252.
455
dem, p. 253.
102
Si, com sembla, per tant, prou evident, la Salamanca de la segona edici
del llibre fos tan sols un nom, interpolat al text, en substituci duna ciutat
valenciana, que hauria dhaver constat en loriginal perdut, potser els episodis
que shi relaten tampoc no hi van escaure. Aquest s el cas del fragment en qu el
cec convida En Lltzer a escoltar la remor que se sent dins del toro de pedra del
pont de Salamanca i que, en fer-ho, aquell li acaba etzibant una trompada
monumental contra lanimal. Doncs, b: per lEugenio Alononso, alguns
esdeveniments estan presos de la tradici popular, com, per exemple, el calbot
dEn Lltzer contra el toro de pedra del pont de Salamanca 456. Per la Mara Rosa
Lida, la patacada del toro de Salamanca s el primer motiu folklric que trobem
al Lazarillo, encara que no tingui res a veure amb el conte folklric 457. Segons
lngel Gonzlez, es tracta duna burla senzilla i elemental, que en quasi tots els
pobles dEspanya practica encara la quitxalla, i que ben segurament practicarien
els nanos del segle XVI i els dels segles anteriors 458. I afegeix, com a exemple:
A Conca, a les penyes abruptes de la baixada de les Angsties, hi ha un lloc
marcat amb una creu gravada a la pedra; se sol convidar a la canalla que escolti
una msica especial que shi sent; i si lindividu s tan ingenu que cau en la
temptaci dapropar-hi lorella, rep un trompada contra la pedra 459. Per En
Riquer, encara, es tracta dun tipus de burla que, com a joc infantil, es troba a
totes les poques i en tots els pasos 460. I, molt probablement per aix mateix,
456
EUGENIO ALONSO MARTN, Estudio del Lazarillo de Tormes, dins Lazarillo de
Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 104.
457
M. R. LIDA DE MALKIEL, op. cit., p. 351.
458
459
dem, nota 1.
460
103
lAmrico Castro creia, alhora, que no fou a aquests toros als quals En Lltzer
sarramb461.
A manca de ms informaci sobre la Salamanca de la primera meitat del
segle XVI, no puc assegurar categricament que aquest toro de pedra no exists a
lentrada del pont. El que s que s absolutament cert s que al segle XIX no sen
tenia cap rastre, la qual cosa va fer que, al 1954, tal com advera En Rico,
aprofitant el quart centenari del Lazarillo, el toro en qesti fou reposat, ara
sobre un pedestal, al seu antic lloc, a lentrada del pont rom 462. Per el que no
sabem s si fou reposat perqu antigament vull dir histricament hi havia estat,
o simplement perqu el text del Lazarillo ho contemplava i noms hi va ser
emplaat literriament.
La novella tamb exposa que En Lltzer va nixer en un riu, perqu mi
padre, que Dios perdone, tena cargo de proveer una molienda de una acea, que
est ribera de aquel ro, en la cual fue molinero ms de quince aos 463. Doncs b:
esperonat per En Joanjo Albinyana, vam fer una visita a Tormos, el dia 31
dagost del 2006, amb la seva esposa, Marisa Garcia, en cerca de dades. I un dels
vens a qui vam demanar per les snies de la vila, ens va respondre: Fins fa molt
poc, encara funcionaven tres snies a Tormos, per abans nhi havia hagut moltes
ms. Amb la qual cosa la possibilitat que el Lltzer literari estigus inspirat en
aquesta vila, guanya una nova versemblana, sobretot perqu, com reconeix En
461
AMRICO CASTRO, El Lazarillo de Tormes, dins Hacia Cervantes; Taurus
Ediciones, S.A.; Madrid, 1957, revers de la lmina entre les pgines 108-109.
462
nota 23bis.
463
ANNIMO, Lazarillo de Tormes, a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 13.
104
Pascual Madoz, al 1849, Tormos encara tenia un mol fariner que noms mol en
anys de pluges abundoses464.
El text parla alhora de Tejares (on, com hem vist, van nixer els pares
dEn Lltzer), que s un topnim que es pot relacionar amb Teulada, vila que es
troba a tocar de Tormos. Tot porta a creure que, en traduir aquest nom en castell
pel de Tejares, i cercant un lloc a prop del Tormes, en tant que traducci
castellana del topnim original, el copista es va veure en la necessitat imperiosa
de situar lacci al costat de Salamanca. Per, acte seguit, i ats que els fets no hi
quadraven, fa anar directament En Lltzer cap a terres toledanes amb un propsit
que intueixo relacionat amb el fet de fer coincidir el nom de la vila de Sagra amb
el de la zona de La Sagra que apareix a la novella. Aix explicaria novament el
contrasentit textual que el cec i En Lltzer marxessin de Salamanca, vila notable,
amb Universitat concorreguda, i on la mare daquest es guanyava ja la vida 465,
perqu, segons el nen, li va semblar a mi amo que no era la ganancia a su
contento466, i que, en lloc danar directes a una bona ciutat, com vila que
tenien ben a prop, o Zamora o Valladolid, que no eren gaire ms lluny, o
Medina del Campo famosa per les seves fires multitudinries, o, fins i tot,
Madrid o Toledo, o qualsevol altra gran ciutat del regne de Castella, fessin cap a
una zona tan allunyada com La Sagra 467, la Manxa468 i que noms sinstallin a
464
PASCUAL MADOZ, Diccionario Geogrfico-Estadstico-Histrico de Espaa y sus
posesiones de Ultramar; Imprenta de D. Pacual Madoz, Madrid, 1849, tom XV, p. 33.
465
466
dem, p. 16.
467
dem, p. 74.
468
dem, p. 82.
105
Toledo al final del seu periple. I el que ms em sorprn s que, tenint vila de
cam fors cap a Almorox i Toledo, ni shi deturessin, ni sesmenti de passada.
No sembla, doncs, que aquesta terra de promissi on havien danar,
perqu el cec deca ser gente ms rica, aunque no muy limosnera 469, es pugui
identificar de cap de les maneres amb La Sagra, llevat que tota la ubicaci
geogrfica respongui al fet dequiparar la vila valenciana de Sagra amb aquest
difs a la novella territori castell didntic nom. Llavors, si com indica En
Francisco Mrquez, els toledans no tenien, pel que es veu, fama dalmoiners 470,
i el text exposa sense cap mena dembuts que la gent daquella regi on anaven,
no eren gaire propensos a donar almoines, quin sentit tindria anar-hi a guanyar-
shi millor la vida captant, justament, almoines?
Per contra, si en lloc de Toledo, ens adonssim que el text primigeni podia
fer referncia a Valncia, tot prendria ara sentit, car era un tpic de lpoca que la
ciutat del Tria era, com Barcelona, una terra dhospitalitat i caritat abundoses i
prdigues. Aix ho expressa En Jeroni Yez, a la novella El donado hablador,
del 1624, car, per ell, ben b un segle desprs descriures el Lazarillo, encara s
Valncia terra de gran caritat i de grans almoines, virtut que desterra la ira i
lenuig de Du per no castigar els pecadors i els delictes que es cometen en
aquell regne471.
469
dem, p. 22.
470
FRANCISCO MRQUEZ VILLANUEVA, Sebastin de Horozco y el Lazarillo de
Tormes; Revista de Filologa Espaola, XLI (1957), p. 280, nota 3.
471
J. L. LAURENTI, Impresiones y descripciones de las ciudades espaolas en las
novelas picarescas del Siglo de Oro, dins Estudios sobre la novela picaresca espaola;
op. cit., p. 43.
106
Efectivament: cada vegada va prenent ms cos aquesta nova identificaci i
ara ja podem aparellar La Sagra (inexistent com poblaci a Castella) amb el
municipi de Sagra. Al Cinqu Tractat sens diu que En Lltzer va entrar a servir
un butllaire i que aquest, en un lugar de La Sagra de Toledo haba predicado dos
o tres das haciendo sus acostumbradas diligencias472.
LEugenio Alonso, curador de ledici, sapressa a aclarir, en una nota a
peu de pgina, que La Sagra s una regi al nord-oest de la provncia de Toledo,
al lmit amb Madrid473. Per tant, s evident que a Castella, hom hi parla duna
regi. Per, en canvi, el text del Lazarillo ho desmenteix obertament, perqu tot
seguit, el narrador especifica que, com que no li havien agafat cap butlla ni
semblava que tinguessin intenci de fer-ho, el butllaire, sense ms prembuls, se
acord de convidar al pueblo para otro da de maana despedir la bula 474, sense
que aquest poble en concret hagi estat esmentat amb antelaci, la qual cosa vol
dir que ha estat suprimit deliberadament, perqu revelava la situaci real on
sesdevenien els fets novellats en el text primigeni.
Com a prova del que dic, lautor corrobora, unes lnies ms endavant, que
sn en un municipi amb tots els ets i uts: Finalmente, que los del pueblo, viendo
que no bastaban a ponellos en paz, acordaron de llevar el aguacil de la posada a
otra parte475. s ben obvi, doncs, que els personatges de lacci no es troben en
cap regi, sin en un vila determinada i concreta, que compta amb agutzil propi,
472
473
dem, nota 5.
474
dem, p. 74.
475
dem, p. 74-75.
107
per que el nom de la qual ha estat suprimida del relat i permutada, en la nova
edici castellana, per la zona toledana de La Sagra.
A ms a ms, em sobta molt que lacci passs al nord de Toledo, per
quant a linici del Tractat, el novellista escriu que el butllaire, en els llocs on
havia de presentar la butlla, primero presentaba a los clrigos o curas algunas
cosillas, no tampoco de mucho valor ni substncia: una lechuga murciana, si era
por el tiempo, un par de limas o naranjas, un melocotn, un par de duraznos, cada
sendas peras verdiniales476. Si, per tant, el pargraf ens transparenta
immediatament que, quan era temps, el butllaire pagava amb un enciam murci,
s que lacci sha de situar forosament en algun paratge dels environs de
Mrcia, i en zones de conreu de llimones anomenades limas al text, tal com
sesdev amb les llimes valencianes, taronges, prssecs i peres. Per aix mateix,
En Calero ha observat de forma diligent: Hi ha ms coses al Lazarillo
relacionades amb Valncia. Al final de lobra sn citades les seves fruites
caracterstiques477. Per ms mrriament ho ha detectat lAzorn, que tal com
feia amb el problema de les conserves, i relacionant-lo directament, tamb
apuntava que aquest cas presentava un problema de psicologia novellstica, car
passar el mateix amb les taronges i lenciam murci 478. Per aix, en laltre
article seu que vinc glossant, no es pot estar danotar, admirat: A laventura del
butllaire (expenedor de butlles), sens diu que el butllaire per tenir propicis els
capellans, els regala alguna taronja. Don [treu] les taronges? Sol regalar-los
476
dem, p. 73.
477
478
AZORN, Maqueda y Toledo; op. cit., p. 35.
108
tamb qualque enciam, i murci. Un enciam portat de Mrcia? Qui escriu aquest
llibre? On sescriu?479.
En conseqncia, si, com exposa la novelleta de forma velada, som prop
de Mrcia i el butllaire paga amb enciams del temps daquesta regi i amb fruita
valenciana, no costa gaire dimaginar que els protagonistes, com sospitava
lAzorn, no es poden trobar mai dels mais a tocar de Madrid, sin que han de ser
forosament en terres de les comarques ms meridionals del llavors Regne de
Valncia, on, a ms, hi ha la vila de Sagra, exactament al costat de la de Tormos.
Tots aquests pobles esmentats i comentats fins aqu estan molt a prop els
uns dels altres i configuren un mateix espai geogrfic valenci, que es vindria a
arrodonir amb una nova duplicitat: la de el mesn de la Solana, que apareix a la
novella480, amb el Castell de la Solana. Ara mateix, amb les dades que tinc,
noms puc posar de relleu la semblana toponmica, sense aprofundir en res ms.
Per em sembla prou significatiu que, a tocar de Sagra i Tormos, i separant-los de
Teulada, hi hagi la serra del Castell de la Solana, amb les restes de lantiga
fortificaci del Castell de la Solana, el terme castral del qual comprenia els
municipis dAlcal, Xal i Llber481, no gens distants de Tormos i Sagra. Quedi
aqu la dada per si mai alg laprofitava de cara a eventuals recerques futures.
I, encara, hom pot conjecturar que la vila del Duc 482 que hi ha a prop,
hauria de ser la vila ducal de Gandia. Segons lArmand de Fluvi, el ducat de
Gandia va ser concedit el 1339 a Alfons dArag i de Foix (Alfons de Gandia i
479
AZORN, Recuadro del Lazarillo; op. cit., p. 81.
480
481
Cf. http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Solana.
482
109
de Foix), segon senyor de Gandia, que fou succet pel seu fill Alfons de Gandia i
Arens483. El municipi, tamb, com la vila que lobra ens descriu, s fortificat, t
un riu i unes voltes (arcades o portals) on En Lltzer i el cec sarreceren de la
pluja.
Fixem-nos-hi. Segons el text, otro da salimos por la villa a pedir
limosna, y haba llovido mucho la noche antes; y porque el da tambin llova, y
andaba rezando debajo de unos portales que en aquel pueblo haba, donde no nos
mojamos484. I ms endavant, en voler tocar el dos de la vila, abans que el riu
baixs ms ample i no el poguessin travessar, lautor hi insisteix: Yo, que vi el
aparejo a mi deseo, saquele de debajo de los portales 485. Dada que sadiu a la
perfecci amb la plaa principal de la vila de Gandia, que s tota porxada. I amb
els rius que hi passen a tocar, que sn el riu dAlcoi i la Vernissa.
Pel que fa al fet que es tracti duna vila fortificada, lautor ens diu que En
Lltzer, en abandonar el seu amo, desprs de fer-lo saltar contra un pal de pedra i
deixar-lo estabornit a terra, en poder de mucha gente que lo haba ido a
socorrer, especifica que tom la puerta de la villa en los pies de un trote 486. s
a dir que si la vila t una porta, per on En Lltzer surt de la ciutat, s que som
davant duna vila fortificada, talment com era Gandia, que va ser emmurada al
1305 per ordre de Jaume II487.
483
ARMAND DE FLUVI, Gandia, ducat de, Gran Enciclopdia Catalana; op. cit.,
vol. 7, p. 802.
484
485
dem, p. 29.
486
dem.
487
Cf. Gandia, Gran Enciclopdia Valenciana; op. cit., tom 4, p. 328.
110
Si realment, com jo conjecturo, la vila ducal fos Gandia, i el rerafons de
lobra fos dideologia agermanada, hi hauria ara la possibilitat de relacionar
lepisodi del cec, que queda estabornit i burlat per En Lltzer en el moment que
aquell volia creuar el riu, amb lepisodi de la derrota de les tropes dels nobles i
del virrei Hurtado de Mendoa tamb a Gandia, a la batalla del riu Vernissa 488, el
dijous, 25 de juliol del 1521489. s noms una hiptesi. Per no deixa de ser
desconcertant la semblana entre els dos fets, si es donaven all mateix. El text, a
ms a ms, per ra dels retocs i les retallades, s embullat, perqu, primer, diu
que sn a sota duns portals 490; desprs, que han de travessar un riu i cap all En
Lltzer mena el cec, per fer-lhi saltar i passar a peu eixut 491; per, acte seguit, el
pigall ens assabenta, que saquele de bajo de los portales y llevelo derecho de un
pilar o poste que en la plaza estaba 492. Per tota la ficci dels esdeveniments s
fer creure al cec que sn sobre un riu. s a dir, que el mosso treu el cec de dins de
la ciutat per portar-lo fins al riu. I per aix, En Lltzer li diu Tio, este es el paso
mas angosto que en el arroyo hay493. s a dir, que duna o altra manera, lacci
se situa a la vora mateixa del riu.
En Guillem Catal de Valeriola, testimoni presencial dels fets, ens
objectiva que els agermanats shavien plantat davant de la vila i lexrcit se
havia aposentat en lo lloch de Palma, no una llegua de Gandia 494. Llavors, el
comte dOliva i el duc de Gandia van fer ajuntar consell al palau ducal, on
488
dem, p. 329.
489
Cf. GUILLEM CATAL DE VALERIOLA, Breu Relaci de la Germania de
Valencia, dins Crniques de les Germanies; a cura dEullia Duran; op. cit., p. 211.
490
491
dem.
492
dem, p. 29.
493
dem.
494
G. CATAL DE VALERIOLA, op. cit., p. 208.
111
sestava el virrei i esforaren que lo virrey devia lo endem pelear, dient que
hera gran vergonya que los agermanats los fossen venguts darrere y los
tinguessen encorralats en Gandia, aprs de haver combatut a Corbera y pres lo
castell de Xtiva, y tanb dien que nos podia donar bon conte al rey ni a
lemperador si no peleaven. Avertiren al virrei que los agermanats no tenien
ninguna gent de a cavall y ells s y molt bona, y que shavia de pelear en servici
de Du y del rey y en defensa de la ptria y que nos podia fer altre. E lo virrey
respongu: Plega a Dios que en buen ora se esta batalla y quedemos vencedores
della495. Lendem lo virrey, Don Diego Hurtado de Mendoa, man que
ixquessen les banderes de infanteria, ax de moros com de cristians 496. I va fer
tocar les trompetes per tota la vila i comenaren aixir tots los que estaven ab lo
virrey497 a fora vila, on lo virrey ab la gent, en vista dels agermanats, fu
hordenar la batalla498. Les tropes agermanades es van disposar en dos
esquadrons. En Catal de Valeriola s ben explcit a relatar que lo hu venia a la
vora del riu499, lloc precs on va tenir lloc la desfeta de lexrcit virregnal.
Veiem, doncs, que els fets sn quasi parallels, per no dir idntics: el pigall,
davant de la dificulat de la pluja, conven el cec perqu surti de la ciutat i
lestaborneix fent creure que era a la vora del riu. I ara mateix acabo de mostrar,
com tamb el virrei s convenut perqu, davant del setge a qu el sotmeten els
agermanats, surti de la vila. Ho fa i s derrotat a la vora del riu Vernissa.
495
dem, p. 208-209.
496
dem, p. 212.
497
dem, p. 213.
498
dem, p. 214.
499
dem, p. 216.
112
La Gran Enciclopdia Valenciana ens descriu el virrei Hurtado com un
dels responsables de lextensi generalitzada de la revolta dels agermanats. I ens
assegura que davant de la disjuntiva generada per les reclamacions, en un
primer moment, pacfiques dels representants de la germania i la temptativa
monrquica de neutralitzar la rebelli, lactuaci de Mendoza va ser massa
rgida i, moltes vegades, indecisa. La seua intransigncia va convertir el conflicte
en un enfrontament bllic innecessari. Tamb sens consigna que un cop se li va
adherir a la causa el seu germ, el Marqus dAtzeneta, el virrei va ver un tomb
radical cap a una actitud repressora. El virrei no va escoltar lltim intent
negociador i va exigir la dissoluci del Consell dels Tretze, la dimissi dels Jurats
i, en definitiva, laband de la lluita. Aquestes mesures van provocar lalament
en armes dels agermanats500.
Segons En Juan Perales, menys encara shauria pogut sostenir el
moviment popular i lorganitzaci de les seves hosts armades si el virrei i capit
general del regne, Diego Hurtado de Mendoa, hagus desplegat dots de qu, al
nostre parer, mancava. Ni com a general, ni com a governador, ni sota cap punt
de vista que se lexamini, no trobem en aquell personatge res ms que un home
vulgar, sense dots militars i sense capacitat governativa. Des dels seus primers
passos en el virregnat de Valncia, fins a lacabament de la Germania, no hi
trobem re que mereixi els elogis de la histria, com tampoc mai no meresqu els
aplaudiments dels seus coetanis501. Parer que ve sostingut per lopini dEn
500
Hurtado de Mendoza, Diego, Gran Enciclopdia Valenciana; op. cit., tom 5, p.
187.
501
JUAN B. PERALES, Dcadas de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y
Reino de Valencia; continuaci de les Dcades que va escriure el Llicenciat i Rector
Gaspar Escolano; Terraza, Aliena y Compaa, Editores; Valncia/Madrid, 1880, tom
113
Garcia Crcel, pel qual, les primeres iniciatives respecte a la preparaci de la
guerra foren preses pel virrei, que, malgrat les recomanacions del rei, pel juny del
1520, en qu li demanava flexibilitat, llan des de Dnia, a lestiu del 1520, una
campanya proselitista, a lensems que convocava host i cavalcada i ordenava
que els nobles sarmessin502.
Per tant, som davant dun poltic intransigent en la seva actitud, nul com a
governant i com a militar, encegat per tirar endavant unes mesures, alienes a tota
negociaci poltica, que contravenien les ordres de lEmperador, i abocades
radicalment a la repressi. No hauria de ser estrany, que aquest enceguement,
hagus pogut donar, en el camp literari, on la ficci i la realiat sentrecreuen, la
figura dun cec, que tracta a cops i amb crueltat tamb el seu pigall i que lajuda a
prendre conscincia del mn a base de maltractaments. Si En Lltzer represents
un agermanat, o la conscincia agermanada, ara tindria molt de sentit el que ell
mateix ens diu, desprs de la primera patacada que rep del cec: Despert de la
simpleza en que, como nio, estaba. Dije entre mi: Verdad dice ste, que me
cumple avivar el ojo i avisar, pues solo soy, y pensar como me sepa valer 503.
Sobretot perqu, segons En Garcia Crcel, hi havia lopini que el germ del
virrei, era un ensibornador de les gents senzilles, que, a linici de la revolta,
adopt actituds de certa connivncia amb els agermanats. La seva presncia a
Valncia durant la pesta del 1519, [i] la seva demaggia verbal atreien les
simpaties de la ingenutat popular504. Lorganitzaci de la revolta agermanada,
III, p. 580.
502
R. GARCA CRCEL, Las Germanas de Valencia; op. cit., p. 119.
503
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 16-17.
504
114
desprs de la negaci del virrei a solucionar el conflicte per la via diplomtica,
era un fet. I un fet va ser que lexrcit virregnal va ser venut a Gandia per les
tropes que comandava el capit agermanat Vicent Peris505.
Tamb, des dun pla lingstic ara seria perfectament entenedor que el
personatge central de lobra, si verament representava el poble derrotat valenci,
es digus Lltzer. s cert que t unes connotacions bbliques irrenunciables i que
tot estudis del llibre ha sabut veure. Per no ens haurem de voler quedar amb la
sonsnia suada que el nom dEn Lltzer estaria relacionat amb el conegudssim
leprs de lAntic Testament. Entre daltres coses, perqu el Lltzer de la novella
no s un leprs, ni un empestat, ni un malalt qualsevol. Llavors ens queden les
altres accepcions. En catal, tenim tamb lexpressi ser un pobre lltzer, per
indicar un infeli, un pobre home506. Per encara nhi ha una altra, que sajusta
molt ms a lmbit socio-poltic que podria simbolitzar el pigall, i que s quedar
com un Lltzer o fet un Lltzer i que vol dir, ni ms ni menys, en estat molt
lamentable, sobretot ple de ferides o contusions 507; descripci que no
correspondria tampoc amb el protagonista, ni a lpoca de miny ni a la dadult,
per que s un retrat exacte del poble valenci durant i desprs de la guerra. Per
tamb shi avindrien daltres derivats del nom, com s ara llatzerar, sinnim de
lacerar (afligir amb extrema pena)508, llatzerat (afligit, ple de mals), llatzria
(misria extrema) o llatzeriar (nafrar, fer gran dany)509, que descriuen amb una
505
Cf. JOSEFINA MATEU IBARS, Los Virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio;
Estudios Monogrficos-2, Publicaciones del Archivo Municipal de Valencia, Valncia,
1963, p. 110.
506
MN. A. M. ALCOVER F. DE B. MOLL, op. cit., tom 6, p. 910.
507
dem.
508
dem, p. 816 i 910.
509
dem, p. 910.
115
minuciositat extrema tant lestat dnim dels agermanats venuts com la situaci
real dun pas en plena postguerra.
Fins i tot, hi ha la possibilitat que el virrei Hurtado i el seu germ shagin
pogut fondre, alhora, en el mateix personatge del cec, car aquest, en lintent de
saltar el riu, da con la cabeza en el poste, que son tan recio como si diera con
una gran calabaza, y cay luego para atrs, medio muerto y hendida la cabeza 510.
I s sabut que el Marqus dAtzeneta, intervingu en defensa del reialistes
durant la guerra de les Germanies, i va ser ferit al cap el 22 de febrer del 1523, a
latac de la casa del cap dels agermanats Vicent Peris 511. Doncs b: no hem
doblidar que, segons la novella, En Lltzer es diu Gonzlez Prez, car s
hijo de Tom Gonzlez y de Antona Prez 512. I Prez s la perfecta traducci
castellana del Peris valenci, tal com ho podem observar en algun escrit coetani,
com la relaci que en va fer En Joan de Molina, al 1522, on parla dEn Vicent o
Vient Prez513, o les mateixes descripcions dels fets que recull el Llibre
dAntiquitats, que, bo i ser escrites en catal, tamb lanomenen Prez514.
Ultra aquestes mltiples concomitncies entre la histria i la literatura, no
haurem de perdre de vista que lautor del Lazarillo ens declara que les coses que
explica, a los que no ahondaran tanto, los deleite, i que tan sols alguno que las
lea halle algo que le agrade515. s a dir, que si el llibre delecta o complau, s
perqu no sha aprofundit. I que noms hi trobar sentit algun lector molt
510
511
J. MATEU IBARS, Los Virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio; op. cit., p.
112.
512
513
Cf. E. DURAN, Les Germanies als Pasos Catalans; op. cit., p. 198 i 470-476.
514
Vg. El Libre de Antiquitats de la Seu de Valncia; op. cit., vol. I, p. 32, 71, 73, 74 i
76-79.
515
116
concret. Lautor ens est recordant, a parer meu, que som davant duna narraci
en clau, plenament codificada, on hi ha descrits uns fets per destriure i delectar, i
uns altres de ms profunds, per trobar-hi sentit. I a vista de les revelacions que
vinc mostrant sobre la revolta agermanada, no mestranyaria gens que sens
estiguin donant pistes per interpretar aquella sublevaci popular sota un
llenguatge simblic, amb fets camuflats de versemblana i extrets, molts dells,
de la tradici oral o folklrica. Deixo aqu aquestes indicacions pe si de cas.
El conjunt de dades que he aplegat fins aqu, i que emmarcarien lacci a
lantic Regne de Valncia, donaria ara sentit ple al fet que En Lltzer ens
assegura en diverses ocasions que el seu segent amo, lescuder, era un estranger
de Castella. Anem, doncs, de nou, al text. Diu el narrador: Des del primer da
que con l asent, le conosc ser extranjero 516. I ms endavant puntualitza:
Djome ser de Castilla la Vieja y que haba dejado su tierra517.
Ser estranger, per descomptat, no vol dir ser duna altra ciutat. Ni ara ni al
segle XVI. Les lleis ho deixaven clar i hi havia, fins i tot, una regulaci jurdica
molt precisa. En Cobarruvias ho indica ben clarament al seu diccionari, ja al
1611: Cerca del ao mil y trecientos y veintinueve se tuvieron cortes en Madrid,
y una de las leyes que se establecieron en ellas fue que no se admitiessen
estrangeros a los beneficios, y lo fueron confirmando los reyes y admitindolo la
Sede Apostlica, a suplicacin suya como consta de la ley 14, tt. 3, del primer
libro de la Nueva Recopilacin, y las que se le siguen 518. I acaba la definici del
mot, especificant que estrangera, [es] aquella qualidad y condicin de ser uno
516
dem, p. 63.
517
dem.
518
S. DE COBARRUVIAS OROZCO, op. cit., p. 568.
117
estrangero y de otro reyno519. Llavors, com un escuder de Valladolid podia ser
estranger a Toledo, si ambdues ciutats formaven part del renge de Castella? I el
rei de Castella, malgrat totes les argcies literries que hom lhi ha volgut
endossar, fins i tot, amb ptina jurdica, fent-lo tamb alhora, en la documentaci,
rei de Toledo, de Lle, de Granada, de Galca, de Mrica o per no fer-me ms
prolix de Sevilla, era tan sols i nicament, des de la perspectiva del dret, rei de
Castella i prou, perqu tota la resta de regnes al contrari del que sesdevnia a la
Naci catalana no tenien cap realitat jurdica legal. I per tant, un castell no era
estranger a Toledo, ni a Granada, ni a Sevilla, ni a Lle.
Per aix, doncs, la badada dels crtics en aquest aspecte del relat s
monumental i injustificable. s clar que tamb, atesa la credulitat amb qu shan
aproximat a la novella, s comprensible. Per, a hores dara, i sobretot, a vista de
les ponderacions textuals i de translaci geogrfica que vinc exposant, no hi ha
cap mena de disculpa jurdica per confondre, com han fet quasi tots els entesos,
un estranger amb un ve duna altra ciutat.
La novella diu, sense cap mena de terbolesa conceptual, que En Lltzer
sadona que el seu amo s estranger. I, un estranger, tan llavors com ara s una
figura definidssima i precisa en qualsevol mena de compillaci del dret pblic o
institucional. Ja he mostrat el parer dEn Cobarruvias. Ara, per acabar-ho de
tancar, em complac a treure a collaci el parer dEn Dou i de Bassols, recollida a
les seves Institucions del Dret Pblic i General dEspanya, del 1800. Puix,
segons ell, entenem, doncs, per home natural dun regne, el qui per haver-hi
nascut o ser-hi domiciliat, amb les prevencions i condicions posades per llei, per
519
dem.
118
carta de naturalesa o daltre ttol o motiu aprovat, t el dret que diem de
naturalesa, i frueix de tots els furs, accions i comoditats, de qu gaudeixen
comunament els naturals, amb exclusi dels estrangers 520. s a dir: que un
estranger, segons el dret pblic espanyol, s lanttesi dun natural. I, com a tals
estrangers, eren exposats a un seguit de prohibicions: no tenien dret a beneficis 521,
els era interdit el comer amb les ndies 522, no podien exercir certs oficis 523 i,
noms en alguns casos, sels atorgava carta de naturalesa 524. Sovint, ni casant-se
amb una natural no perdien la condici destranger, i no els era perms extreure
cabals del regne525. Fos fos com, amb els matisos que es vulgui, la categoria
destranger era ben explcita i coneguda i regulada, com veiem, per la llei. I no
ens ha de dur a cap confusi a lhora dinterpretar correctament el pargraf de la
novella, encara que fins avui hagi semblat improcedent o estrafolari. O,
simplement, impensable.
A Castella, un catal, per aix com era dun altre regne, hi era considerat
estranger. I a linrevs: un castell era estranger en qualsevol dels regnes de la
Naci catalana. I aix va ser aix fins al 1716, en qu el Decret de Nova Planta va
eliminar les prohibicions destrangeria dins el territori de la mateixa monarquia
hispana526, reforat pel decret de Felip V del 7 de juliol de 1723, segons precisa
520
RAMON LZARO DE DOU, Y DE BASSOLS, Instituciones del Derecho Pblico
General de Espaa con noticia del particular de Catalua, y de las principales reglas
de gobierno en qualquier estado; Oficina de Don Benito Garca, y Compaa, Madrid,
1800, tom I, p. 170.
521
dem, tom I, p. 183.
522
dem, tom I, p. 184-185.
523
dem, tom I, p.185, 188 i 189.
524
dem, tom I, p. 170.
525
dem, tom I, p. 186.
526
Vg ENCARNA ROCA I TRIAS, Unde Cathalanus Quasi in Cathalonia Stans. La
condicin de cataln en el derecho histrico; Revista Jurdica de Catalunya, nm. 1
(1978), p. 8.
119
En Dou i de Bassols527. Per tant, si lescuder s estranger en el lloc on sesdev
lacci s que, o b ell no s castell; o, si ho s, com tot sembla indicar
explcitament al text, els fets no podien passar mai dels mais a Castella.
En efecte, lamo a qui Lltzer serveix en el decurs del Tercer Tractat fa
tota la impressi de ser un perfecte hidalgo castell. Segons la Rosa Navarro,
lescuder s un exemple perfecte dhidalgo viejo de Castilla la Vieja528, que
pateix per lhonra i lhonor, que amb laparena enganya tot el mn i que, per
ra del seu llinatge no pot treballar, encara que es mori de fam, excepte per servir
a un gran senyor529. Per aix mateix, En Rico especificava que, a Valladolid,
don procedia el nostre escuder, la vuitena part de la poblaci era hidalga530. Per
En Jordi Nadal, que ressegueix el padr castell del 1542, namplifica la visi:
A Astries i Lle els hidalgos eren tan nombrosos com els tributants; a Burgos,
en sumen la quarta part; a Zamora, la setena; i a Valladolid, la vuitena; la desena,
a Toro, vila i Sria; la dotzena, a Salamanca, Madrid, Toledo, Guadalajara,
Cuenca, Jan, Crdova i Granada; i la catorzena a Mrica i Segvia 531. I, s clar,
si recordem que latribut essencial de la hidalguia s ara lexempci de les
crregues personals532, En Nadal sadona que, sumada lexempci fiscal de la
hidalguia a la seva aversi al treball533 i descomptant-ne la xifra ja tan minvada
dactius personals, leconomia de castellana no podia pas ser cap potncia

527
R. L. DE DOU, Y DE BASSOLS, op. cit., tom I, p. 175.
528
p. 66.
529
dem.
530
XXXII.
531
JORDI NADAL, Espaa en su cenit (1516-1598). Un ensayo de interpretacin;
Editorial Crtica, S.L.; Barcelona, 2001, p. 43.
532
dem.
533
dem.
120
especial, per ms or que vingus dAmrica, si s que entrava cosa que jo nego,
almenys per als primers decennis per Castella 534. Per la qual cosa qualifica la
hidalguia de veritable malaltia nacional dels segles XVI i XVII535.
Aix mateix, En Piero est convenut que la crtica de lhonra en el
llibre es polaritza, en especial, al tractat III. En Lltzer, que ha anat descobrint en
un procs de desillusi, els topants de lnima de lescuder, maleeix la negra
honra que infla i sostn aquest hidalgo536. I rebla: Per mitj del seu personatge,
lautor critica el sentit que t lhonra per aquella societat 537. Idea que ve
corroborada pel parer de lAntonio Rey, que est convenut que el pigall s un
antiheroi que encarna lantihonor538.
s a dir: tenint en compte que el personatge s un estranger de Castella, no
s gens abstrs ara veure com lepisodi s una burla subtil a la hidalguia
castellana, en la lnia que, ms endavant, tamb prendr En Miquel de Servent, o
Cervantes, en agafar el Quixot com a smbol de lalienament castell i en far la
pedra de toc de la crtica ferotge a Castella, el qual personatge no s res ms, com
deixa prou explcit el ttol de lobra El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la
534
Vg. JORDI BILBENY, Notcia Histrica de la Descoberta Catalana dAmrica.
Segons les fonts catalano-aragoneses de lAntic Rgim; Quaderns dEstudis Colombins-
3, Barcelona, 1998; Brevssima Relaci de la Destrucci de la Histria. La falsificaci
de la descoberta catalana dAmrica; Els Llibres del Set-Cincies, s.l.; Collecci
Memria Histrica-1, Arenys de Mar, 1998; La Descoberta Catalana dAmrica. Una
reflexi sobre la manipulaci de la Histria; Edicions Gargot, S.C.P.; Granollers, 1999;
Totes les Preguntes sobre Cristfor Colom. David Bassa entrevista Jordi Bilbeny;
Llbres de lndex, Barcelona, 2003; i Cristfor Colom, Prncep de Catalunya; Proa
Enciclopdia Catalana SAU, Perfils-65, Barcelona, 2006.
535
J. NADAL, op. cit., p. 40.
536
537
dem.
538
A. REY HAZAS, op. cit., p. 29.
121
Mancha539que un hidalgo castell: un sonat. Com a folls sn descrits de tant en
tant els castellans a la literatura catalana. Aix, al Colloqui de Dames, dEn
Ferrandis dHerdia, del 1524, una senyora valenciana repta una de les seves
criades castellanes, perqu tot i pobra s tan arrogant com presumptuosa:
Com vos allargau, Guzmana,

poc a poc vos sobreixiu;
com se nota que teniu
la llengua ben castellana!
Vs, mai, la vilana porca,
estos castellans orats,
presumint sent uns pelats,
ms que Rodrigo en la forca 540.
I la crtica a Castella i a una hidalguia plena de tanta honra com de misria
s un tpic que trobem sovint tamb a la literatura poltica catalana. Per aix
mateix, lAzorn, escrivia sobre aquest personatge concret de la novella que no
hi ha a la nostra literatura un tipus, una creaci per sobre del Quixot que millor
sintetitzi i retrati lessncia de Castella541.
Arribats aqu, tot sembla indicar que lrea en qu sesdevindrien els fets
va ser en aquest espai de la Marina Alta conformat per Teulada, Tormos, el
Castell de la Solana, com a topnims que han perviscut en el text, i Gandia, per
tal com s vila ducal, i En Llatzeret tamb arriba a una villa del duque 542. Molt
possiblement hi haurem dafegir Trbena, encara que no forms part de
litinerari del llibre, perqu lamic i editor Josep Maria Orteu, en visitar-la aquest
539
El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha, Compuesto por Miguel de
Cervantes Saavedra; Iuan de la Cuesta, Madrid, 1605.
540
CF. MANUEL SANCHIS GUARNER, La llengua dels valencians; Eliseu Climent,
Editor; Srie La Unitat-7, Valncia, 1983, p. 160.
541
AZORN, Castilla; edici dInman Fox i apndix didctic de Seve Calleja, Coleccin
Austral-254, setzena edici, 2005, Espasa-Calpe, S.A.; Madrid, 2005, p. 294.
542
122
agost del 2006, i havent dinat a Casa Pinet, el propietari del restaurant li va
explicar lacudit del cec i del llatzeret, que, per les ressonncies i gran
semblana, ha identificat amb una mena de relicte de la histria del Lazarillo.
Segons lOrteu, es tracta de la llegenda dun cec que amb el seu llatzeret van
decidir [prendre] una cullerada tu, una cullerada jo; per el llatzeret li girava la
paella de forma que quan hi posava la cullera no agafava res. El cec, que no hi
veu, per hi sent molt b, quan el llatzeret gira la paella, li para en sec i li diu:
Para, que est b, que on nhi menja un nhi mengen dos. La faccia s
transcendental, perqu ens remet a un estadi de la tradici oral, o a un fragment
recordat en la memria popular de la histria dun llibre desaparegut, que no
recull en cap moment la versi castellana del Lazarillo. I que lOrteu, en
comentar-mho, mha activat a escriure aquest estudi. La qual cosa savindria ara
amb les conjectures dEn Rico, car aquest escriu que sempre he tingut el
pressentiment que, en algun moment, el Lazarillo pogu prendre la forma de
llibre de cordill543. I faria encara ms sentit si, com exposa En Fernando Lzaro
Carreter, la idea inspiradora de diversos tractats del llibre, lautor la trobava ja
elaborada com a conte popular544, perqu, a la novella es fa evident el designi
daprofitar motlles tradicionals545. I conclou que el Lazarillo est solcat per
lnies folklriques inqestionables i que els hbits tradicionals de lautor es
mostren en larreplec dancdotes i faccies de curs general 546.
543
FRANCISCO RICO, Problemas del Lazarillo; Ediciones Ctedra, S.A.; Madrid,
1988, p. 118, nota 11.
544
FERNANDO LZARO CARRETER, Lzaro y el ciego: del folklore a la novela,
dins Historia y Crtica de la Literatura Espaola; a cura de Francisco Rico, Editorial
Crtica, S.A.; Barcelona, 1980, vol. 2, p. 365.
545
dem, p. 368.
546
dem.
123
Aleshores, si Tormes fos Tormos, La Sagra fos Sagra i la vila ducal
dEscalona, la vila ducal de Gandia, Toledo no podria ser res ms que Valncia. I
tan sols ens restarien per identificar Almorox, de cam cap a Gandia, i Torrijos i
Maqueda, a les portes de Valncia. Si ens guissim per un desdoblement fontic o
grfic, es podria aventurar que Almorox fos Almnia; Maqueda, Massanassa, i
Torrijos, tal vegada, Catarroja. Per el cam de Gandia, En Lltzer tamb el
podria haver fet per Pego i Oliva o per Dnia. I tan sols laportaci de noves
proves documentals relacionades amb el text de la novella com s ara esbrinar
on s la famosa parrquia de la Magdalena o qui s el seu Comanador, que
apareix al Primer Tractat; o qui hi ha darrere el fams Arxipreste de Sant
Salvador, per qui En Lltzer acabar pregonant-li els vins; o qui s el comte
dArcos, ens podr indicar la situaci geogrfica exacata. De moment, amb totes
les mancances inherents al text, em complac tan sols a enumerar els rastres per
on es podien haver desencadenat els fets. s cert que En Figueras Pacheco ens
innova que el Duc dArcos i el Marqus dElx eren la mateixa i sola persona.
Per, per ms voltes i recerques que hi he fet, no ho he pogut contrastar amb cap
ms altra font, que sempre ens els presenten com dos ttols detinguts per dos
personatges diferents. Sigui com sigui, si fos cert o contrastable que el Duc
dArcos, en algun moment, tamb va ser el Marqus dElx, la referncia del
Lazarillo ens tornaria a situar al Regne de Valncia, car a lpoca de qu parlem,
aquest era En Barnardino de Crdenas i Pacheco, que, a ms a ms, va ser senyor
de Crevillent, Asp, Planes i Patraix i que, amb el marqus de los Vlez redu els
124
agermanats dElx, Crevillent i Oriola (1521) 547. Ultra aix, encara, segons els
germans Garcia Carraffa, Felip II li confirm els crrecs de Virrei de Navarra i
Valncia548.
La localitzaci valenciana, baldament pugui semblar un joc de
prestidigitaci toponmica, t molta ms versemblana que la castellana. En
Calero a lhora de reforar lautoria dEn Vives, escriu: Es podria pensar que el
coneixement de les poblacions en qu es desenvolupa lacci del Lazarillo va en
contra dEn Vives. Nogensmenys, un examen detingut indica el contrari; aix s,
que lautor del Lazarillo no coneixia personalment els llocs sobredits [de
Castella]. Aix ho va dir un escriptor que coneixia a la perfecci aquesta
geografia, com fou Azorn: Lautor del llibre no coneix Toledo. Tamb ho
defens un estudis de la talla dEn J. M. Caso: Jo tinc dubtes que alg pugui
reconstruir Salamanca o Toledo amb les paraules de la nostra novella 549.
I quant als moviments que En Lltzer fa entre els pobles de lentorn
toled, En Calero puntualitza: En el trasllat dEn Lltzer entre Escalona i
Torrijos hi ha inconseqncies flagrants. La primera s que no va poder recrrer
els 24 km. que separen Escalona de Torrijos en el temps que transcorre entre
mas como la noche se vena i el llover no cesaba i antes que la noche viniese
di conmigo en Torrijos. La segona s que, per anar dEscalona a Torrijos havia
de passar per Maqueda: com s que no es qued en aquesta poblaci si era ja de
547
TERESA LLORET, Crdenas y Pacheco, Bernardino, Gran Enciclopdia
Catalana; op. cit., vol. 4, p. 389.
548
ALBERTO Y ARTURO GARCA CARRAFFA, Enciclopedia Herldica y
Genealgica Hispano-Americana; Imprenta de Antonio Marzo, Madrid, 1926, tom XXI,
p. 113.
549
F. CALERO, Luis Vives fue el atuor del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 24.
125
nit i plovia? I la tercera s que anomena Maqueda lloc i s vila. s clar que
lautor del Lazarillo no coneixia personalment la geografia daquell entorn550.
Didntic parer s En Fernndez lvarez. Aquest, en comentar la fugida
dEn Lltzer, desprs dhaver fet que el cec sestamps contra un pal de pedra,
comenta: I tant corregu i amb tantes ganes, que el seu autor ens el posa en un
batre dulls a Torrijos, cosa increble, puix havia de salvar ms de vint
quilmetres, que, per molt bon camindor que fos, no li havien de comportar
menys de tres hores. Ms ens omple dastorament que, en no trobar-se segur a
Torrijos, sen vagi lendem a Maqueda, com si sallunys ms del cec, quan, per
contra, retrocedia cap on lhavia deixat mig mort, en mans de gens
compassives551. I, ms endavant, arrodoneix: No es pot negar que aqu lautor
annim ha confs la geografia toledana, ja que hauria estat ms raonable que En
Lltzer, en escapar dEscalona desprs de la seva malifeta, es refugis a la
primera vila que trobs, cam de Toledo en aquest cas, Maqueda, i que,
desprs, sentint-se poc segur, sorts de Maqueda, sempre cam de Toledo, i assols
llavors Torrijos552. Per acabar concloent: En daltres paraules, el vaiv que En
Lltzer s obligat a fer entre Escalona, Torrijos i Maqueda, quan el noi es troba
sota la por de la venjana del cec, fa dutbar que lautor del relat visqus llavors a
la comarca o com si realitzs lescrit des de molt lluny553.
550
dem.
551
MANUEL FERNNDEZ LVAREZ, La Espaa del Lazarillo de Tormes,
Sombras y luces en la Espaa imperial; Espasa-Calpe, S.A. Crculo de Lectores, S.A.,
552
dem, p. 236.
553
dem, p. 237.
126
Lengany del retoc no ha estat detectat ni per En Rico, lector escrupols
del text. Mentre En Marcel Bataillon, sinterroga si el salt enrere en la ruta no
podria ser degut a una distracci de lautor 554 o si simplement es podria tractar
duna estratgia dEn Lltzer que vol esborrar la seva traa 555, En Rico signa a
ulls clucs que Maqueda es troba entre Escalona i Torrjos: En Lltzer, doncs, ha
retrocedit en el seu cam556. O, potser la cosa s molt ms senzilla: el Lltzer
literari no sabia on anava, perqu lautor castell, amb els canvis, retocs,
reubicacions i interpolacions, havia deixa de dominar la geografia que ens
descriu. I justament per aix, En Bataillon creia que tot plegat era una
estratgia dalg per esborrar-ne les traces. I atribua la malifeta a En Lltzer
mateix. No era ben b aix. El camuflador no era el pigall. I lestratgia no era
per esborrar les traces: ja shavien esborrat. Lerror de context es donava ara a
lhora de crear un nou espai on fer moure els personatges, lluny del mn en qu
es van moure en la geografia original.
Per lEugenio Alonso, la sensaci de realitat que produeix la novella es
veu incrementada, sobretot, per les concretssimes referncies espacials que hi ha
a lobra i que serveixen de marc dels distints esdeveniments 557. Com ell, sn
diversos els autors que, guiats per lenorme voluntat de versemblana i realisme
del text, han intentat cercar en la geografia castellana els espais corresponents
que tan b descriu la novella. La majoria de crtics i erudits han cregut fil per
554
La vida de Lazarillo de Tormes. La Vie de Lazarillo de Torms; edici a cura de
Marcel Bataillon, traducci dAlfred Morel-Fatio, Aubier-Flammarion, Pars, 1968, p.
177, nota 26.
555
dem.
556
nota 1.
557
E. ALONSO MARTN, Estudio del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 104.
127
randa, amb una naturalitat escruixidora, que totes les descripcions geogrfiques
del text eren reals i que es corresponien amb les viles i ciutats de Castella, sense
ni tan sols desvetllar-los el ms mnim dubte.
Aquest s el cas, per exemple, dEn Dario Villanueva, que creu que es
pot parlar, a propsit del Lazarillo, duna certa evidncia onomstico-
toponmica que, amb gran economia de mitjans i comptant amb la cooperaci
del lector, posa un escenari precs als avatars vitals i a levoluci psicolgica
consegent del protagonista558. I assenyala que aquesta evidncia toponmica i
onomstica consisteix en la presentaci viva i detallada duna realitat com si la
poss davant dels ulls del lector 559. Tamb En Blecua, que, ha elaborat un
discurs intelligent sobre els problemes textuals del llibre i la procedncia i fonts
de cada edici, per contra, passa de puntetes sobre el conflicte geogrfic, car s
del parer que la novella localitza la seva trama en un temps conegut per tots els
lectors (Gerba, Corts de Toledo, Carles V), i en una geografia perfectament
especificada: Salamanca, Almorox, Escalona, Maqueda, Toledo 560, i fa
referncia als porxos dEscalona, a la Costanilla de Valladolid i a llocs diversos
de la ciutat de Toledo, que lautor demostra conixer molt b561.
La credulitat ha fet niu alhora a la ment de la Rosa Navarro, que, a despit
de ser una erudita que qestiona i posa en entredit un gran tou de tpics admesos
de lobra, assegura que lautor situ la vida dEn Lltzer en escenaris reals:
558
D. VILLANUEVA, op. cit., p. 42.
559
dem.
560
561
dem.
128
Tejares, Salamanca, Almorox, Escalona, Torrijos, Maqueda i Toledo; perqu el
que explicava sesdevenia en terres de Lle i Castella 562.
Daltres entesos, fa anys que ja van comenar a intuir que, darrera la
ptina de realisme, alguna cosa comenava a fer tuf de ficci. LAmrico Castro,
per exemple, adverava que el prets realisme del Lazarillo planteja ms dun
dubte563. Estava convenut que la creena ingnua que la novella picaresca
noms descriu persones i coses tal com objectivament eren s un pur error564. I
reblava que, al Lazarillo, persones i coses hi apareixen com a negacions o
enganys illusoris565. Per, tot i aix, no arriba ni a sospitar que litinerari sigui
una translaci dun paisatge que no fos el castell.
Amb tot, uns pocs shan adonat, com En Calero, que lobra s plena
dinexactituds i rareses i que lentorn descrit a la novella no lliga quasi mai amb
la geografia castellana. I han acabat suggerint que lautor no podia conixer els
territoris que dibuixava. s clar que no els coneixia! Ni els coneixia ni els podia
conixer. La ra, simplssima: el text originari no hi feia referncia.
Si com jo vindico, la realitat geogrfica era enterament valenciana, la
traducci castellana, lhavia dadequar al paisatge que hi ha entre Salamanca i
Toledo, per el llibre noms pot precisar amb detall el nom de les ciutats, encara
que, en algun cas, nalteri lordre i la distncia, com acabem de veure. Sobre la
resta de descripcions, el traductor es va veure forat a callar o retallar.
Nogensmenys, el fet que En Lltzer, en una novella tan realista com la seva, i tan
562
563
A. CASTRO, El Lazarillo de Tormes, op. cit., p. 110.
564
dem.
565
dem.
129
plena de mincies, no ens digus absolutament re del seu recorregut, ja va
estranyar En Bataillon, que puntualitzava: En Lltzer passa en silenci la seva
travessia de les serres, les soledats de les quals es presten malament a la
mendicitat professional. No trobem ni un sol nom de lloc entre Salamanca i la
regi de Toledo, on el captaire va a cercar gente ms rica, aunque no muy
limosnera566.
Segons En Fernndez lvarez, lautor, que, encara que, sens dubte
coneixia Toledo i la seva comarca, que acaba essent el centre dacci del relat,
hom diria que escriu des de lluny i que confon algunes coses, perqu escriu de
memria. En efecte, tan bon punt fa sortir el cec i En Lltzer de Salamanca, cam
de Toledo, no cita cap lloc daquella llarga caminada fins que la parella del cec i
el seu guia no han franquejat amplament el Sistema Central 567. Aquesta s una
part de lobra on lAzorn va detectar tamb una gran raresa de versemblana.
Segons ell, En Lltzer i el cec caminen a travs de la Serra de Gredos, cam de
Salamanca a Toledo568, que s litinerari que el text castell ens diu que
segueixen els protagonistes. I acte seguit, exposa: el cec porta un gerret de pisa
amb vi. Ha de portar tamb, com s normal, el gaiato amb qu es recolza. Portar
pels trencacolls duna muntanya un gerret de pisa amb vi s una mica estrany 569,
car, segons ell, per fer una travessa aix, existeixen les ampolles, les botes, els
odres, els gats, on es transporten vins i olis. No hi ha perill que es trenquin 570. s
evident, doncs, que si el cec viatjava amb un gerro a la m, s que anava per
566
567
M. FERNNDEZ LVAREZ, op. cit., p. 236.
568
AZORN, Recuadro del Lazarillo; op. cit., p. 81.
569
dem.
570
dem.
130
camins plans i llocs habitats, on el podia anar omplint dia a dia, amb tota
normaliat. No li calia passa per la serra de Gredos, perqu per anar de Tormos a
Sagra, hi ha la distncia duna escopinada. I un cop de pedra, si anaven, com jo
crec, aix, de poble en poble, fins a Gandia, vila ducal, que diu el text.
Pel que fa a Toledo, el paisatge s totalment irreal. Al Tercer Tractat, En
Lltzer rep lordre del seu amo escuder danar a cercar aigua al riu, que aqu
bajo est571. I al cap de poc, i desprs de diverses disquisicions, ens diu: tomo
el jarro y doy conmigo en el ro, donde en una huerta vi a mi amo en gran
recuesta con dos rebozadas mujeres, al parecer de las que en aquel lugar no hacen
falta, antes muchas tienen por estilo de irse a las maanicas del verano a refrescar
y almorzar, sin llevar qu, por aquellas frescas riberas, con confianza que no ha
de faltar quien se lo d572.
En comentar-ne el pargraf, ja he indicat com lAzorn estava
convenudssim que lautor del llibre no coneix Toledo 573. I amollava: En
Lltzer ha danar ha cercar aigua al riu, amb un gerro. Per prop que sigui el riu,
quedar lluny. I tenir prou aigua amb la dun gerro per a tot el dia, tamb s beure
poc. I en aquella casa no shi beu sin aigua. I en anar al riu i tornar-ne, quan es
trigar?574. Obsevacions lucidssimes si lacci passava a Toledo, on el riu
quedava prou lluny de la ciutat i seria contraproduent, per tan llarg viatge
danada i tornada, afagar noms un gerret daigua. Per ms literari que el
pargraf pugui semblar, el sentit de la realitat queda totalment distorsionat. I
571
572
dem, p. 54.
573
AZORN, Maqueda y Toledo; op. cit., p. 35.
574
dem.
131
produiria sobre la ment del lector justament lefecte contrari del que lautor li
volia donar.
Lngel Gonzlez, encara s ms primmirat i va en la seva anlisi textual,
molt ms enll. I entre meravellat i confs, escriu: No sembla que lautor
conegus gaire Toledo, o an molt descurat. Perqu el criat ans tan aviat al riu es
dedueix que era a prop: havia de ser per la baixada del Pozo Amargo, o un lloc
proper. Per en aquell lloc del riu Tajo no hi ha hortes, ni fresques riberes, ni per
aquells topants tortuosos i penyalars no hi anirien dames enamorades, ni aix
sesdevindria a les primeres hores del mat. Un cop ms, el Toledo pintat en
aquesta anomenada obra realista s tan fals com el de les glogues i les novelles
pastorils. Si hom fixa latenci en les breus pinzellades dedicades a descriure
aquest Toledo, pels carrers i places del qual lhidalgo passejava la seva figura
airosa, hom es conven fcilment que no t cap valor descriptiu, i que tant es pot
tractar de Toledo que duna altra poblaci qualsevol575.
I, ms endavant, en parlar de la fam que pateix el marrec, hi insisteix: He
citat de propsit aquestes dades, relatives a Toledo i la seva regi, entre les
moltes que podien esmentar-se de tot Espanya, per la significaci especial que
tenen en relaci amb el Lazarillo. No era, amb tota seguretat, la gana del vailet
un reflex real de la vida social toledana 576. Per En Gonzlez Palencia, doncs,
resta evident que els fets que narra [la novella ] pogueren esdevenir o situar-se
en qualsevol lloc dEspanya577, car lautor coneixia els clssics i aprofitava
575
576
dem, p. 35-36.
577
dem, p. 24.
132
contes de tradici medieval per tal de donar-los un aspecte realista i barrejar-los
amb daltres de procedncia italiana, vestint-los amb roba toledana 578.
Ms clar, impossible: si lautor del llibre aprofita uns textos estrangers
italians de tradici medieval per situar-los a Toledo, a despit de la manca
davinena entre la geografia daquesta ciutat i la que construeix el text; si el
Toledo de la novella no s real i pot ser qualsevol ciutat espanyola, s que ens
podem trobar davant de qualsevol ciutat catalana. I si som conscients que els fets
sn aliens a la capital del regne de Castella, per no pas a la capital del regne de
Valncia, on s que el riu s a tocar de la ciutat i daccs facilssim, que hi ha
hortes i riberes fresques, on la gent tenia lhbit de passejar i relacionar-se tot
passejant, veurem amb ms nitidesa que els absurds que el text castell explicita
ens emmenen de dret a una realitat valenciana, premeditadament ocultada.
Per b que no era desperar, les precisions dEn Gonzlez Palencia sobre
les inversemblances descriptives del text, han estat posades en entredit per En
Bataillon, que la considera, en efecte, una crtica justa, per, negativa i poc
pertinent579, que no pot desmentir ni desmenteix. I ben fora de test, es demana:
Es prova, potser, alguna cosa posant en dubte la versemblana de tal o tal detall
del llibret, com la seva topografia toledana?580.
Doncs, s. Es prova alguna cosa. Sota el meu punt de vista, es proven
massa coses. No cal ser gaire espavilat per adonar-se que la descripci que ens
dna el text de la pretesa ciutat de Toledo es correspon millimtricament, com
acabo de dir, pel que fa a les hortes, a la proximitat i accessibilitat del riu i a les
578
dem, p. 38.
579
580
dem.
133
riberes fresques, amb Valncia. Quant a les passejades, on la gent i les parelles
aprofitaven per menjar i festejar, eren un fet conegut de tothom. En Jeroni
Mnzer, a la visita que hi va fer, a loctubre del 1494, ho va poder constatar
personalment. I en va prendre nota al seu diari: s tamb un costum seu passejar
tot el poble dambds sexes pels carrers, des de la tarda, fins molt avanada la
nit, en tanta aglomeraci que creuries que estan de fira. Amb tot, ning molesta
ning. De no haver-ho vist amb els meus acompanyants, portat pels nobles
mercaders de Ravensburg, difcilment ho hagus cregut 581. I respecte al fet que
les dones hi anessin a esmorzar i sense re perqu sempre hi havia alg que els ho
comprava, t una explicaci senzilla, tamb a Valncia, perqu aqu, segons anota
En Mnzer, les botigues de comestibles es troben obertes fins a mitja nit, de
manera que, a lhora que vulguis, pots comprar-hi tot el que desitgis582.
En canvi, En Mnzer descriu Toledo situada en un tur i molt
fortificada583. Res, doncs, de riberes i hortes amenes, perqu lenvolta el Tajo
en les seves tres quartes parts, per una vall profunda. La seva situaci, per dir-ho
aix, s com la de Berna, a Sussa, encara que el tur i la pujada, per tot arreu, s
ms empinada584. Sobren els comentaris.
I una altra dislocaci: estant dins aquesta mateixa ciutat, tot just acabat de
conixer lescuder, sen van els dos a voltar-la. Lautor escriu: Desta manera
anduvimos hasta que dio las once. Entonces [el seu amo] se entr en la iglesia
581
JERNIMO MNZER, Viaje por Espaa y Portugal (1494-1495); Ediciones
Polifemo, Madrid, 1991, p. 59.
582
dem.
583
dem, p. 247.
584
dem.
134
mayor, y yo tras l, y muy devotamente le vi or misa y los otros oficios divinos,
hasta que todo fue acabado y la gente ida. Entonces salimos de la iglesia 585.
Malgrat laparent normalitat del pargraf, En Gonzlez Palencia hi ha
detectat una nova reslliscada. Aquesta vegada de caire religis. Per ell, entren a
missa a lesglsia major a les onze del mat i all lhidalgo sent molt devotament
la missa i els oficis divins. No crec que celebressin la missa major (ats que hi
havia els altres oficis) a Toledo a les onze del mat, ja que la missa hauria durat
fins a prop de la una, i s sabut que els nostres avis, a Castella, dinaven a les
dotze586. En conseqncia si no podien assistir a la missa major a Toledo, perqu
a Castella aquestes misses no comenaven a les onze, s que tota lacci descrita
no passava ni a Toledo ni en terres castellanes.
Finalment, En Lltzer, tamb a Toledo, segons el text castell de la
novella, acaba sent el venedor duns vins de lArxipreste de Sant Salvador. Diu
lautor: En este tiempo, viendo mi habilidad y buen vivir, teniendo noticia de mi
persona el seor arcipreste de San Salvador, mi seor, y servidor y amigo de
Vuestra Merced, porque le pregonaba sus vinos, procur casarme con una criada
suya587. Doncs b, per ms realista que lautor pretengui ser i que sembli que
aquest arxipreste hagi estat introdut al relat per donar-li versemblana histrica,
amb criats i negocis de vins, la realitat s una altra. I aix, segons En Garcia de la
Concha, aquest arxipreste no sabem ni tan sols que existeixi 588. Per ell, doncs,
la fortuna de larxipreste duna de les ms acomodades de les 21 parrquies no
585
586
587
588
V. GARCA DE LA CONCHA, op. cit., p. 118.
135
podia passar fcilment desapercebuda 589. I, desprs de recercar-lo en va per tota
la histria eclesistica de Toledo, constata que en el cens Toled de 1528 ja hi
apareix la parrquia de Sant Salvador590, de la qual en dna diverses referncies
histriques i documentals. Per, rebla que no em consta que la de Sant Salvador
fos una esglsia arxiprestal591, sin tan sols una mera parrquia. Amb la qual
cosa, ara som novament sabedors que, en no existir aquest arxipreste a Toledo, el
nom de la ciutat castellana s una interpolaci evident al text.
A ms a ms, acabo dindicar com, de cop i volta, En Lltzer sent tocar la
una, i que, de cop, dedueix que s lhora de dinar. Lendem, comenta que, antes
que el reloj diese las cuatro yo ya tenia otras tantas libras de pan ensiladasen el
cuerpo592. Sembla que, es mogui per on es mogui, En Lltzer, sent les hores que
un rellotge mecnic marca. Si, relament, com vinc defensant, el Toledo literari
fos la Valncia real, aquests passatges tindrien molt de sentit, car la capital del
Tria comptava des de feia ms dun segle de diversos rellotges mecnics que
marcaven les hores amb campana i que, per tant, eren audibles, des de fora
indrets de la ciutat.
Segons En Josep Sanchis Sivera, mentre no sens provi el contrari,
podem dir amb fonament, que el primer rellotge mecnic amb campana que es
constru en terra espanyola fou a Valncia. Efectivament, el 10 de mar del 1378,
el bisbe i Captol valencians contractaren amb un rellotger alemany, Johannes
alamanus magister operis arologiorum, la construcci dun rellotge de grans
589
dem, p. 45.
590
dem, nota 32.
591
dem, nota 35.
592
136
mides, amb una esfera en qu estaven marcades les vint-i-quatre hores, i una
campana que les anunciava, igual que els quarts, la qual fou construda per En
Berenguer Bataller, magister cimablorum593. Per En Sanchis Sivera,
immediatament desprs, alguns jurats de la ciutat en proposaren la construcci
dun altre de semblant, encara que de proporcions majors, idea que no
prosper594. Amb tot, creu que, tot i que no hi havia un altre rellotge pblic de
torre, s probable que nexistissin daltres de particulars o que la indstria de la
rellotgeria produs grans beneficis, per quant el rellotger esmentat shavia
establert definitivament a Valncia i hi havia adquirit propietats 595. Ja al segle
XV En Sanchis ens confirma que tamb hi havia al Palau Reial un rellotge
mecnic, com consta pels treballs de compostures daquest que cobra En Pere
Vetcho, mestre de fer relontges. Es trobava en una torre especial que shavia
construt al mateix palau, damunt lo terrat, potser al centre de la faada, adornada
a lexterior amb totxos blancs vernissats596. Enll daix, tenim constncia de
lacord que prengu la ciutat al 20 de juliol del 1484, firmant les capitulacions
corresponents amb el rellotger Robert del Cam, el qual, pel nom, creiem que era
tamb alemany. Aquest rellotge havia de ser dels de nova invenci, que toquen
mecnicament les hores de dia i de nit, i senyalen els creixents i minvants de la
lluna597. Les capitulacions, de les quals En Sanchis Sivera en reproduix un
fragment, en assabenten que al Miquelet hi havia, encara un altre rellotge
593
JOS SANCHIS SIVERA, Arquologa y Arte, Reino de Valencia; dins Geografa
General del Reino de Valencia; op. cit., p. 974.
594
dem.
595
dem, p. 975.
596
dem.
597
dem, p. 976.
137
mecnic598. s a dir, que a les acaballes del segle XV, hi havia a la ciutat de
Valncia, pel cap baix, quatre rellotges mecnics, sonant les hores en llocs
diversos. Fet que explicaria a la perfecci que En Lltzer spiga sempre lhora
que s sense necessitat de mirar el rellotge, per b que la novella tamb ens
comenti, en un parell docasions, que ho sabia perqu ho havia vist 599 o,
simplement perqu ho sabia, sense especificar com600.
Llavors, tenint tot aix en ment, que lautor no coneixia ni Toledo ni
Salamanca, i tractant-se duna obra plena de referents geogrfics valencians, amb
el protagonista de la qual citat per un valenci, inspirat en daltres llibres editats a
Valncia, amb un personatge castell que s estranger al lloc on passen els fets;
tractant-se dun llibre farcit de catalanades i redactat per un catal; En Vives o el
seu autor real lhauria escrit en castell, sobretot quan els escriptors catalans,
davant la imposici del castell per part del poder reial, postulaven que calia
respectar la llengua materna i que escriure en aquesta llengua era dignificar la
condici de lhome?
Es podia haver donat el cas que el Lazarillo hagus estat escrit en catal?
s conegut de tot especialista solvent que la primera edici de lobra no sha
trobat mai ms. I que quan apareix per primer cop en castell, ledici dAlcal
dHenares diu textualment a la portada que lobra s nuevamente impressa,
corregida, y de nuevo aadida en esta segunda impression601.
598
dem, p. 976, nota 207.
599
600
dem, p. 49.
601
La Vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades. Nuevamente
impressa, corregida y de nuevo aadida en esta segunda impression. Vendese en Alcala
de Heneres, en casa de Salzedo Librero. Ao de .M.D.LIIII.
138
El professor Rumeau, que ha analitzat les portades dun seguit de llibres
editats a al llarg del segle XVI a Medina el Campo, Toledo i Madrid, i que
contenen igualment lafirmaci de ser una segona impressi, opina que les
conclusions semblen imposar-se. En tots els casos que acompanyen el Lazarillo,
lexactitud del mot segunda s verificat i lnica edici anterior s
coneguda602. Assegura que, en tots els casos, llevat dun, la segunda
impressin, destinada a reemplaar avantatjosament la primera, veu la llum dins
una vila diferent de la primera i a casa dun impressor diferent 603; dada
interessentssima pel que ara ens ocupa aqu; a saber: que la primera edici no es
va realitzar a les impremtes castellanes de qu tenim constncia. Per acabar
rubricant, sense dubitacions: s ben b la segona edici; En Salcedo [leditor]
ho sap; els seus confrares ho saben; els clients, que no ho sabrien pas, en sn
informats604.
En Rico tamb ho t clar, puix escriu: No cal seguir afirmant com fins
ara hem fet tots que el reclam de segona impressi indica que En Salcedo tenia
notcia duna i noms una edici anterior (o, si no, volia enganyar la parrquia).
Al segle XVI, segona impressi i segona edici (menys usual) sn etiquetes
documentades nicament per referir un text esmenat i afegit o amb daltres
novetats de relleu. No se sap de cap cas en qu aquestes inscripcions
sapliquessin a una mera reimpressi, a la reproducci duna obra amb fesonomia
substancialment igual a la ja divulgada per les premses 605. I hi annexa, encara:
602
A. RUMEAU, Sur les Lazarillo de 1554. Problme de filiation; Bulletin
Hispanique, LXXI (1969), p. 485.
603
dem.
604
dem, p. 485-486.
605
F. RICO, Problemas del Lazarillo; op. cit., p. 114.
139
Noms els textos amb revisions o inserits denvergadura eren designats com a
segona impressi o segona edici, sense tenir en consideraci el nombre de
vegades que shagus reimprs la versi anterior. En Salcedo, doncs, podia haver
conegut ms dun Lazarillo conforme amb la prnceps i distingir el seu, de
nuevo aadido, com a segona impressi606.
Per lAlberto Blecua, aquesta edici que es presenta com a segona
impressi corregida i de nou (per primera vegada) afegida, sacab dimprimir,
segons indica el colof, el 26 de febrer de lany citat. Els canvis que sofreix el
text sn, de tot en totes, apcrifs i tot fa pensar que es tracta de correccions i
afegits607. I postilla que quan Alcal es presenta com a segona impressi,
sha de referir forosament a una edici impresa abans del 26 de febrer del 1554,
data del seu colof, i que no s ledici de Burgos ni la dAnvers608.
De conformitat amb En Rico, ledici dAlcal, en efecte, presenta sis
addicions breus (en total unes dues mil paraules), segons sembla alienes al primer
autor, que dilaten les aventures dEn Lltzer, insisteixen en qualque aspecte
satric i, fins i tot, deixen oberta una guixeta a futures continuacions609.
No hi cap mena de dubte, doncs, perqu siguem plenament conscients que
som davant duna segona edici castellana dun llibre anterior esgarriat, que
podia haver estat escrit en castell o no. Hom parla, doncs, dun Ur-Lazarillo o
dun Lazarillo primigeni que donaria lloc a les quatre edicions del llibre de
606
dem.
607
608
dem, p. 50.
609
IX.
140
Burgos, Alcal de Henares, Anvers i Medina del Campo al 1554, per b que fins
fa poc noms sen coneixien les tres primeres.
Per aix mateix, la Rosa Navarro, ha apuntat encertadament que La Vida
de Lazarillo de Tormes ens ha arribat a travs de quatre impressions fetes al
1554, que, ateses les seves variants, proven lexistncia dedicions anteriors 610. I
que, com era de suposar, lestudiosa tamb afirma, que, en ledici preservada,
el text no sens ha transms tal com el seu autor el va escriure611.
En aquest sentit, En Rico innovava que una comparaci detinguda de les
impressions de 1554 com la de lAlfredo Cavaliere obliga a suposar-les
independents entre si mateixes, i postula un arquetip com, avui perdut 612. I, tot
seguit, es demanava: Quan, on i quantes vegades simprimiren abans del 1554
representants daquest arquetip perdut, sn preguntes, ara per ara, sense
resposta613.
Per En Blecua, una comparaci detinguda de les edicions del 1554
demostra que exist una edici X perduda don deriven Burgos (B), duna banda,
i, duna altra, un text imprs perdut Y del qual procedeixen alhora Anvers (C) i
Alcal (A)614. Observa, en relaci al que pretenc demostrar, pel que fa a
lexistncia duna edici catalana anterior, que no s impossible que hi hagi
hagut ms textos perduts, encara que la seva existncia s indemostrable 615. I
quant al lloc dedici del primer text extraviat, apunta que el lloc dimpressi
610
p. 11.
611
dem.
612
X.
613
dem.
614
615
dem.
141
dX ens s desconegut. s possible que aquest text fos imprs en carcters gtics,
ra per la qual caldria descartar Anvers i dirigir la nostra atenci cap a les
premses espanyoles616. Direcci que no es desdiu ni un punt, atesa la manca
absoluta de referncies castellanes anteriors al llibre, a les premses catalanes.
Llavors, si ledici primitiva del llibre no shagus editat a Castella,
tindrien sentit les suposicions que es fa la Rosa Navarro, a fi dexplicar certs
mots del text que no sn castellans. I, com que, per la majoria derudits
espanyols, la literatura catalana s totalment menystenible o inexistent a lhora
dargir les mltiples influncies estranyes dins de la literatura castellana; i, per
donar-hi sentit han de recrrer massa sovint a litali. Segons la Navarro, doncs,
si el Lazarillo shagus imprs a Itlia, sentendria millor aquest buit que hi ha
entre la seva escripturaci i les primeres impressions conservades 617. Per
descomptat, el buit tamb sentendria del tot el buit i el misteri de la desaparici
de loriginal, s clar si lobra shagus imprs, com tot sembla indicar, a
Catalunya.
En conseqncia, si hi hagus hagut una primera edici catalana, ara
tindrien sentit ple uns mots dEn Gngora, que escriu en un dels seus sonets, al
1593, i que fan:
Muerto me llor el Tormes en su orilla,

en un parasismal sueo profundo,
en cuanto don Apolo el rubicundo
tres veces su caballo desensilla.
Fue mi resurreccin la maravilla

que de Lzaro fue la vuelta al mundo,
de suerte que ya soy otro segundo
616
dem, p. 8-9.
617
142
Lazarillo de Tormes en Castilla618.
Duna lectura acurada dels versos se ninfereix que, En Gngora, en
comparar el seu estat de resurrecci anmica a un segon Lazarillo de Castella, ens
podria venir a dir, perfectament, que hi havia un altre Lazarillo fora de les terres
castellanes. Car si, com comunament i universal es creu, aquest personatge
novellesc era castell i nicament castell, no tindria cap sentit remarcar de
forma tan especfica que ell s un segon Lazarillo a Castella. Perqu, llavors, el
primer Lazarillo, don era? I en el cas que el primer tamb fos castell, aleshores,
perqu precisar que aquest era el segon, si no nhi havia cap altre llevat
daquest?
Tal vegada, lautor que hagi aprofundit ms en les variants textuals de les
edicions de 1554 i hagi mirat de comprendre quina podia haver estat ledici
primitiva, avui perduda, ha estat En Jos M. Caso. Els seus raonaments sn
fonamentals per entendre que som davant dun autntic muntatge i que els llibres
sn fruit dun garbuix de retocs ms que no pas obra de la m del seu autor.
Segons ell, doncs, la nostra novella segueix sent una pila de dubtes i
confusions i que, a fi desvair-los, caldria trobar la forma de reconstruir el text
original619; per b que, acte seguit, reconeix que podrem ser davant duna obra
annima, sotmesa, com tantes altres obres annimes, a reelaboracions
successives, sense que a travs daquestes puguem arribar a la versi original 620.
618
L. DE GNGORA, op. cit., poema 102, p. 168.
619
JOS M. CASO GONZLEZ, La primera edicin del Lazarillo de Tormes y su
relacin con los textos de 1554, Studia Hispanica in Honorem R. Lapesa; Editorial
Gredos, S.A.; Madrid, 1972, vol. I, p. 189.
620
dem.
143
En Caso tamb sadona de la independncia total de cada edici respecte a
les altres, i que, si ho tenim tot en compte, llavors, sn ja cinc (o sis) els
manuscrits que han donat lloc, cadascun independentment, a una primera edici.
Sn, certament, massa primeres edicions. Constituiria un cas nic en la histria
de la tipografia. Hem, doncs, de refusar-lo com a absurd621.
Conseqentment, i en vista de la total improcedncia del mtode de cercar
aquest original com del qual derivessin les primeres edicions castellanes, creu
que les coses hagueren de rutllar duna altra manera. La llei de la fidelitat de
leditor al text imprs que t davant dels ulls no s lnica que funciona en la
histria de la tipografia: tamb leditor es permet corregir el text base 622. La qual
cosa defensa alhora per a ledici dAnvers, puix cal sospitar que En Martin
Nuyts, a partir tamb duna edici anterior, correg i millor el seu text 623. I,
llavors, conclou: Daquesta forma, no seria estrany que dos textos, el dAlcal i
el dEn Martin Nuyts, partint del mateix imprs i corregint-lo cadasc per la seva
part, haguessin arribat a oferir-nos dues versions que, malgrat tot, es diferencien
fora entre elles624. I ho amplia a la resta dedicions, argint que, era fcil que
cada editor es considers amb el dret a corregir i modificar el text precedent 625.
Conseqentment, si hi van haver unes correccions, simultnies i premeditades, i
que jo intueixo, fins i tot, coordinades, aquestes no podien venir de ning ms
que del censor. O, ms ben dit, del censor-traductor.
621
dem, p. 193.
622
dem.
623
dem, p. 197.
624
dem, p. 197-198.
625
dem, p. 199.
144
Ara s que ens seria planer de capir que en aquest entrecreuament de
manuscrits i impresos i correccions s on hem de veure-hi lexplicaci de la
multiplicitat de versions. Un entrecreuament que constitueix lessncia mateixa
de la tradicionalitat escrita, fenomen mal acceptat per molts crtics, incapaos de
veure a la nostra literatura dels segles XVI i XVII cap altra cosa que no siguin
obres individuals. s, a ms a ms, un fenomen poc estudiat, per que regeix
plenament en la producci literria daqueixos segles i dels anteriors, i que hem
de considerar des el punt de vista de lobra successivament reelaborada com des
del tema tractat de diverses maneres per daltres tants autors 626.
Dit aix, En Caso est convenut dhaver arribat a la conclusi que el
Lazarillo havia estat sotms a aquesta reelaboraci tradicional 627 i que aquesta
idea s clau per entendre el procs creador del Lazarillo, sense la qual no hi ha
una altra forma dentendre la nostra novella628. I, en resoluci, afirma que hi
hagu un Lltzer primitiu, mena de novella lucianesca, de stira social, de la
qual alg aprofit i reelabor alguns episodis, i els convert en el nostre Lazarillo
de Tormes, tot donant-los una estructura distinta629. Per acabar rubricant que s
possible que els manuscrits fossin successives reelaboracions i que, per aix
mateix, a partir duna primera edici, els impressors han modificat el text
anterior. Aix s el que explica satisfactriament la gran quantitat de variants630.
La anormalitat que el llibre fos imprs alhora per quatre editors, al mateix
any, i que rebrien tamb alhora quatre llibres de la primera edici a fi
626
dem, p. 199-200.
627
dem, p. 200.
628
dem, p. 201.
629
dem.
630
dem, p. 206.
145
descometren la tasca, ha estada posada de relleu, per descomptat, per En Rico,
que, al 1987, data en qu enllestia el llibre, encara treballava amb la idea de tres
edicions i no de les quatre actualment conegudes. Davant duna irregularitat tan
majscula, sinterrogava: Per quina miraculosa coincidncia no aclarida per
En Rumeau tres tipgrafs es decidiren independentment i al mateix any a
publicar els manuscrits que els havien arribat a les mans? 631. I afegeix: Don
[surt] latzar sorprenent tampoc no justificat per En Caso que quatre cdexs i
dues edicions, des dabans del 1550, sesfumin en benefici de tres [ara ja quatre]
impresos exclusivament del 1554?632. Tot responent amb prou contundncia que
la hiptesi no noms s inversemblant en si mateixa [...], no noms xoca amb tot
el que solem trobar a la impremta i a la literatura del segle XVI, sin que s
demostrablement falsa633. I vindica la sortida que, en lloc de diversos
manuscrits, hi havia dhaver una edici impresa anterior, perqu En Blecua,
havia demostrat que les edicions de Burgos, Alcal i Anvers, mantenen una
mateixa distribuci en els signes de puntuaci. Llavors, convenut duna
evidncia semblant, En Rico liquida: Seria absolutament inslit que tres
amanuenses haguessin respectat amb tant de rigor la puntuaci dun arquetip de
m; per que, a ms a ms, tres caixistes shaguessin cenyit a aquests tres cdexs
amb tanta fidelitat s enterament inconcebible 634. I resol que a lorigen
rastrejable de Burgos, Anvers i Alcal, hi ha una edici, no pas un cdex (i menys
diversos cdexs)635.
631
632
dem, p. 116.
633
dem, p. 115-116.
634
dem, p. 116.
635
dem.
146
No cal ser gaire espavilat per endevinar que la soluci de lenigma
daquesta edici extraviada corre parallela al desvelament del misteri de
lanonimat de lobra. Per En Manuel Ferrer-Chivite, caracterstica bsica del
Lazarillo no s solament lanonimat que nembolcalla lautor, sin tamb els seus
personatges636. Segons la M Teresa Otal, una de les incgnites ms grans de la
literatura espanyola s saber qui s lautor del Lazarillo637. I, encara que no
narribi a escatir el perqu, est convenuda qui hi va haver un afany per amagar
la seva autntica personalitat638. Per En Blecua, el problema de lautoria s,
com hem vist, inherent al de la interpretaci de lobra 639. Segons En Garca de la
Concha, interessa saber qui fou lautor per saber qu fou, i, en ltima instncia,
quina fou la intenci de la seva obra640. I En Rico, que tamb ho intueix aix, va
un pas ms endavant, car, per ell, desvelar lautor encobert probablement ens
desvelaria les raons del seu ocultament 641. s a dir, que si locultament s
inherent a lautoria, s que era una necessitat vital que hom no sabs el nom de
lautor. Perqu, de retruc, si hom perd el referent central de lautor el seu nom,
la seva nacionalitat, la seva ideologia poltica tamb sesvaeix el sentit ntim de
la novella. Per aix mateix, Coll i Zahareas, ultra adonar-se que, ms que un
autor annim, som davant dun autor ocult642, creuen que el desig descatir-ne
636
MANUEL FERRER-CHIVITE, Lzaro de Tormes: personaje annimo (una
aproximacin psico-sociolgica); Actas del Sexto Congreso Internacional de
Hispanistas, University of Toronto, Toronto, 1980, p. 235.
637
M TERESA OTAL PIEDRAFITA, Presentacin a La Vida de Lazarillo de Tormes
y de sus fortunas y adversidades; op. cit., p. 7.
638
dem.
639
640
641
XVI.
642
R. COLL-TELLECHEA I A. N. ZAHAREAS, op. cit., p. 14.
147
lautoria podria ser, tal vegada, indispensable per lelucidaci de lmbit
sociocultural de lobra643.
Conseqentment, i, si tal com postula la Navarro, lanonmia del
Lazarillo vindria, doncs, avalada per una tradici literria 644, s que, atesos els
coneixements actuals sobre el control de ledici de llibres i lenfrontament
directe entre els diversos estats de la Naci Catalana i la monarquia, aquesta vella
i coneguda tradici de lanonimat forat no s altra que la tradici censora.
No estic gens dacord amb la majoria destudiosos de la novella, que, en
encarar-se a la problemtica de la seva autoria, acaben acceptant assenyadament i
sense tenir en compte totes les lleis sobre la censura, que lautor samagava. Com
si fos un vulgar cagacalces. Un inconscient poruc. Per no. Hi ha rastres ms que
suficients que ho desmenteixen. En Marcel Bataillon, que reconeix que hi ha
obres annimes, lautor de les quals a penes ens importa 645, no creu, tanmateix,
que aquest sigui el cas del Lazarillo. Per ell, no solament aquest llibret sens
mostra avui com una novetat dimportncia en la histria de la novella, sin que
tot lector culte, sempre que dediqui una atenci convenient al prleg, endevina
que lautor mateix tingu conscincia de la novetat de la seva empresa 646. I
afegeix que s ell qui, alhora, es presenta davant del lector amb un objecte
literriament interessant, i confessa amb orgull haver extret de la seva vida humil
un llibre susceptible dagradar647.
643
dem.
644
p. 25.
645
646
dem.
647
dem, p. 12.
148
La conscincia que lautor desplega sobre lexcepcionalitat de la seva obra
la podem resseguir tamb al prleg. Aix, aqu, sens diu que yo por bien tengo
que cosas tan sealadas y por ventura nunca odas ni vistas vengan a noticia de
muchos648. I ms endavant, en comparar el risc que li suposa publicar la
novella, anota: Quin piensa que el soldado que es primero del escala tiene
ms aborrescido el vivir? No, por cierto; mas el deseo de alabanza le hace
ponerse al peligro. Y as en las artes y letras es lo mismo 649. Amb la qual cosa
ens est dient que accepta estar a lavanada del que escriu i posar-se en perill
de no agradar o de ser menystingut si amb aix, per contra, aconsegueix
lloana. I encara que sigui confonent-se ell mateix amb el protagonista del llibre,
rubrica que escriu el que escriu, des del comenament de tot, porque se tenga
entera noticia de mi persona650.
En funci daquests mots, En Blecua innova que el Lazarillo es presenta,
aix, com una autobiografia real, en qu lautor i personatge sidentifiquen 651. A
la vegada, En Riquer, en llegir el prleg, tamb sadona de la transcendncia
proclamada per lautor sobre ell mateix i la seva obra, i, sense hesitacions de cap
mena, certifica que el breu prleg cobra llavors un accent triomfal. Es
converteix en una glorificaci de lart i de lartista 652, per tal com lautor s
conscient dhaver inaugurat en llengua castellana un gnere de ficci divertit i
veritable i dhaver descobert noves terres en el mn de la representaci de la
648
649
dem.
650
dem, p. 12.
651
652
149
vida humana653. Observacions que ve a corroborar En James Iffland, pel qual
aquest projecte autobiogrfic s el que interessa i el constitueix loriginalitat
sense precedents de lobra654.
Segons lIffland, encara, sn diversos els estudiosos del Lazarillo que
han revelat nexes entre aquesta obra i una gamma completa de models epistolars;
a saber, la carta-colloqui, la carta-assaig, la carta de relaci, la carta cortesana
jocosa, etc.655. Doncs b, per ell, lepstola ideada per a la divulgaci massiva
es transforma en una altra arma efica en el culte renaixentista de la
personalitat656. Per la qual cosa, creu, referint-se a lautor, que el prxim gran
repte de la seva vida [s]: arribar a ser fams, honorat per la seva ploma. O sigui,
limpuls que el porta a escriure la seva vida est relacionat no noms amb el seu
anhel que la gent es meravelli de la seva habilitat de superar els obstacles ms
difcils, sin amb la seva esperana destablir-se com a literat o escriptor657.
De conformitat amb lIffland, el fet tcnic que provoca laparici duna
nova conscincia descriptor s la impremta, que no noms elimina moltes
causes tcniques de lanonimat associat amb la producci cultural, sin que
contribueix massivament al desenvolupament de sentiments individualistes entre
els autors i el conreu de la fama personal. De sobte, el creador duna obra escrita
es trobava amb la possibilitat de difondre el seu nom pel mn a travs de
centenars, si no de milers, dexemplars, davant la perspectiva de deixar
653
dem.
654
JAMES IFFLAND, El pcaro y la imprenta. Algunas conjeturas acerca de la gnesis
de la novela picaresca, Actas del IX Congreso de la Asociacin Internacional de
Hispanistas; Vervuert Verlag, Frankfurt am Main, 1989, p. 500.
655
dem, p. 499.
656
dem.
657
dem, p. 501.
150
constncia de la seva existncia per a les edats esdevenidores duna manera
impensable dins de lera calligrfica658.
Apunta que, molts autors, mercs als poders extraordinaris de difusi de
la impremta, deixaren enrere els seus orgnens o oficis foscos i passaren a ocupar
el centre de latenci de llurs respectives societats 659. Per acabar reconeixent
que, amb tot plegat, hom va donar un pas ms en el procs daugmentar el
concepte que lautor tenia de si mateix i de la seva prpia importncia 660.
Per lAubrun, s ben evident, que, a lautor, certament, li agradaria que es
llos la seva feina661, per b que no acaba dexplicar per qu, altrament, no
signa lobra com ho faria un professional 662. Llavors, distret pel parany de
lanonimat, tot seguit apunta que lautor colloca, sens dubte, tota la glria
personal en el mrit literari663 i soblida del que hauria dhaver estat el ms
normal per ell, en tant que escriptor: la glria del seu nom i la fama de la seva
persona. Per aix, en glossar un pargraf del Tercer Tractat, en qu lautor, en
parlar dun hidalgo, creu que no debe a otro que a Dios y al rey nada, ni es
justo, siendo hombre de bien, se descuide un punto de tener en mucho su
persona664, pensa que lautor quasi es desemmascara 665. Car s deduble que si,
per lautor, un home de b ha de tenir la seva persona en molta consideraci, ms
658
dem, p. 497.
659
dem.
660
dem.
661
CHARLES V. AUBRUN, El autor del Lazarillo: un retrato robot; Cuadernos
Hispanoamericanos, 80 (1969), p. 545.
662
dem.
663
dem.
664
665
C. V. AUBRUN, op. cit., p. 545.
151
lhauria de tenir per ell mateix a lhora de fer saber qui s als seus lectors,
majorment si, com exposa, volia rebren fama i lloana.
Arribats aqu, em sembla molt congruent defensar la idea que som davant
duna obra slida, nova, refulgent, escrita per un autor amb conscincia plena de
la seva gesta, de la qual nespera i en reclama els rdits corresponents en la
memria dels lectors, dels crtics i de la histria. No pot ser, per tant, ni en
broma, que samagus, perqu apareix constantment a travs daquesta exigncia
collectiva de reconeixement personal. Lautor hi s. Es fa sentir. I exigeix el lloc
que li pertoca en la posteritat literria. En va ho podria esperar si ning no sabia
qui era. Oi?
A En Fernndez lvarez ja li feia molt estrany que el llibre no ans signat,
i declarava: Que en ple segle XVI el segle dEn Garcilaso i de fra Luis de
Len calgui donar per annima una petita obra mestra com el Lazarillo, s
veritablment quelcom que crida latenci666. Per lAldo Ruffinatto i En
Philippe Lejeune sn taxatius. Mentre, pel primer, vocaci biogrfica y
ocultaci en lanonimat no poden existir667, el segon s encara ms contundent:
Lautor duna autobiografia no pot ser annim 668. Per, per En Bataillon, que
sadona perfectament de la seva presncia rellevant, ens innova que el nostre
autor annim sembla suggerir, als lectors cultes com ell, que ha tingut cert mrit
de traar aquest retrat del desgraciat a qui deixa la ploma. s com si, en el primer
terme dun quadre en qu aparagus En Lltzer amb daltres personatges,
666
667
A. RUFFINATTO, op. cit., p. 45.
668
PHILIPPE LEJEUNE, Le pacte autobiographique; ditions du Seuil, Pars, 1975,
p. 32.
152
shagus representat el pintor a ell mateix, amb la paleta a la m, com En
Velzquez en retratar una infanta amb les seves menines, o En Goya, en pintar La
famlia de Carles IV. Per, en aquest cas, es podria dir que el pintor ens oculta el
rostre, girant-se desquena669. Llavors, conclou: Ens preguntem qui s i per qu
samaga, i suposem que ambdues preguntes van lligades 670. I en un altre estudi,
encara hi afinava ms, ats que veia que en el cas del Lazarillo, lafirmaci de la
conscincia del propi geni queda paradoxalment contradita per lanonimat 671.
Per, en una rfega de clarividncia sadona que el seu anonimat voreja la
mistificaci672. O sigui: que lanonimat, per ell, podria ben b ser una nova
adulteraci. Una nova falsificaci. I ja serem al cap del carrer.
Per En Sicroff, la participaci de la Inquisici en les intrnculis de ledici
del llibre s innegable, car lesperit anticlerical del llibre, en una poca en qu la
Inquisici redoblava la vigilncia, el fu circular noms en forma clandestina i
annima entre la data de la composici i de la impressi. Per, si va romandre
indit entre 1530 (aproximadament) i 1554, per qu es public aquest any, quan,
lluny de disminuir, havien augmentat les restriccions inquisitorials per a
lexpressi de les idees i sentiments com els que trobem al Lazarillo? De cap
manera era aquest, com sembla suposar En Wagner, un moment ms propici 673.
No costa gaire dendevinar-ne la resposta: si lanominat era el fruit duna
imposici inquisitorial, i les edicions de 1554 van ser el resultat de la seva
669
670
dem.
671
MARCEL BATAILLON, El sentido del Lazarillo de Tormes; Librairie des ditions
Espagnoles, Pars-Tolosa, 1954, p. 29.
672
673
A. A. SICROFF, op. cit., p. 170.
153
mateixa pressi, s que aquest control sobre el nostre llibre ara explica per qu no
shan trobat mai ms ledici o les edicions anteriors. I ats que la Inquisici era
un organisme exclusivament castell, la pressi exercida sobre el Lazarillo
originari consistiria a eliminar-ne les traces catalanes i fer-lo editar ja noms en
llengua castellana. El nom de lautor, com entra pels ulls, shavia desborrar. I es
va esborrar.
Per lanonimat tamb ens indica la intervenci dun organisme destat.
De fet, les lleis de lpoca deixaven pals que no es podia editar un llibre sense
que consts el nom del seu autor a la portada, juntament amb la llicncia
dimpressi i les dades de limpressor674. Aix, Felip I de Catalunya i II de
Castella, per mitj de la Pragmtica de Valladolid de 1558, ordenava que al
comenament de cada llibre que aix simprims, shi posi la llicncia, la taxa i
privilegi, si hi fos, i el nom de lautor i de limpressor i el lloc on simprim675.
La Maria Mars, que observa i descriu a la menuda el control de lEstat sobre la
impressi, veu clar que aquestes mesures es dirigien a evitar que circulessin
impresos annims, que no haguessin superat els trmits reglamentaris, i que hom
no pogus assenyalar ning com a subjecte de lincompliment676. s a dir, que el
contingut del llibre havia de ser supervisat per la censura reial i, en cas
dincompliment, hi havia dhaver uns responsables clars sobre els quals recauria
el pes de la llei: lautor i limpressor. La Mars hi insisteix, novament:
Conforme a la legislaci vigent des de mitjan segle XVI, el nom de lautor
674
MARA MARS, La imprenta en los Siglos de Oro (1520-1700); Arcadia de las
Letras-8, Ediciones del Laberinto, S.L.; Madrid, 2001, p. 25.
675
676
dem, p. 26.
154
havia de figurar de forma expressa a la portada i all normal s que lautor hi
aparegui amb nom i cognoms677.
Per En Virgilio Pinto, es tracta no noms dinterceptar els productes
danyats, sin, fins i tot, dimpedir-ne el naixement. Per impedir-ho, sestableix
un doble tipus de controls que afecten, en primer lloc, el mateix llibre i, en segon
lloc, el fet mateix de la impressi. A aquest doble tipus de controls obeeixen, per
una part, les llicncies dimpressi de llibres i, per laltra, la vigilncia de les
impremtes678. Lestudis detalla que en cada llibre ha de constar la llicncia, la
taxa, el privilegi, si hi fos, el nom de lautor, de limpressor, el lloc i any de la
impressi i que els qui imprimeixin algun llibre sense la llicncia corresponent
incorreran en pena de mort i prdua de tots llurs bns 679. Per acabar reblant: Un
llibre imprs sense llicncia en alguna de les ciutats dels regnes peninsulars era
illegal per aquest mateix fet680.
Si hi primfilem una mica, i retenim les dades amb deteniment, veurem que
si les lleis obliguen a fer constar el nom de lautor i el privilegi dimpressi a la
portada, i, per contra, el Lazarillo surt imprs a Castella sense nom dautor, sense
privilegi dimpressi i sense cap mena de llicncia coneguda, s que es tracta,
ms enll duna edici consentida per lestat, duna estricta edici destat.
Perqu, dhuc, ledici del Lazarillo del 1573, censurada i retallada per En Lpez
677
dem, p. 40.
678
VIRGILIO PINTO CRESPO, Inquisicin y control ideolgico en la Espaa del siglo
XVI; La otra historia de Espaa-9, Taurus Ediciones, S.A.; Madrid, 1983, p. 87.
679
dem, p. 89.
680
dem, p. 94.
155
de Velasco, sestampa con licencia, del Consejo de la Santa Inquisicion i con
privilegio de su Magestad, para los reynos de Castilla y Aragon681.
Per la Mars, el privilegi s una concessi reial dexclusiva dedici, en
un mbit concret i per un termini determinat 682, que podia, shi sesqueia,
prorrogar-se. Com que lautor o leditor quedava exposat al fet que la seva obra
fos editada immediatament per un altre editor, amb el perjudici consegent per la
competncia per la venda dexemplars683, hom sollicitava el privilegi reial a fi
dimpedir que un altre editor pogus llanar una altra impressi de la mateixa
obra684. I conclou: Lexistncia dun privilegi no implica que sols es pugui
imprimir una vegada lobra que lha obtingut, sin que nicament el titular del
privilegi pot encarregar-ne la impressi, tantes vegades com cregui oport685.
Les ponderacions de la Mars em semblen encertadssimes i jo voldria,
com a colof, afegir-hi que, en el cas que un altre impressor edits la mateixa
obra, sense haver obtingut la corresponent llicncia, la llei establia un seguit de
multes. Aix, quan al 1565, En Timoneda estampava la seva Turiana, hi feia
constar el Privilegio Real concedido para el presente libro 686, que, entre daltres
coses, estatua que otra persona no lo pueda imprimir, sino l tan solamente, o
quien su facultad tuviere, ni traer impressos de reynos estraos. E si por algn
tiempo alguna persona lo contrario hiziere, queremos que tal persona o personas
681
Lazarillo de Tormes Castigado; Madrid, 1573, portada; Cf. La Vida de Lazarillo de
Tormes y de sus fortunas y adversidades; a cura dAldo Ruffinatto, op. cit., gravat entre
les pgines 224-225.
682
M. MARS, op. cit., p. 47.
683
dem, p. 47-48.
684
dem, p. 48.
685
dem, p. 49.
686
[JOAN TIMONEDA], Turiana. En la qual se contienen diuersas Comedias y Faras
muy elegantes y graciosas, con muchos entremeses, y passos apazibles; Joan Mey,
Valncia, [1565], foli 2.
156
pierdan todos los libros que hubieran impresso, y los moldes con que se
imprimieron: y ms sea caydo en pena de cient ducados por cada vez que lo
contrario hiziere687.
En Caso, en comparar les dues edicions dAnvers, del 1544, dEn Martin
Nuyts, i la del 1555, dEn Guillem Sim, sadona que la frase con priuilegio
imperial que figura a la portada dAnvers de 1554, manca a la dAnvers de
1555688. I aleshores, raona que per En Morel-Fatio aix indicava que ledici
dEn Guillem Sim era furtiva689. En conseqncia, i ats que les edicions
castellanes del Lazarillo tampoc no inclouen cap privilegi reial que en permeti i
legalitzi la impressi, s que tamb serem davant dedicions furtives. En aquest
cas, com crec jo, dedicions destat furtives. Mho fa pensar tamb el fet que En
Martin Nuyts, a lextracte que inclou a ledici de 1554 es diu que lemperador
li concedeix que noms ell pugui imprimir aquest llibre per temps de cinc
anys690. La deducci s inevitable: si lnic impressor que, al 1554, tenia
llicncia imperial per estampar el Lazarillo durant cinc anys s En Nuyts, a
Anvers, s que les edicions de Burgos, Alcal i Medina del Campo tamb sn
furtives.
En comenar a interessar-me pel tema, ja em va fer estrany que hom dons
llicncia dimpressi per a un mateix regne, i just al mateix any, a tres editors
diferents, perqu, habitualment, el que passava era que tan sols satorgava a un
impressor per uns anys determinats cinc, deu o vint, explicitant que ning,
687
dem.
688
J. M. CASO GONZLEZ, op. cit., p. 198.
689
dem.
690
dem.
157
llevat dell, pogus imprimir el mateix llibre al mateix regne, o, de vegades, al
mateix regne i a lestranger. Ara, assabentat que les edicions castellanes no tenen
llicncia dimpressi, ni nom dautor i que lnic que pot imprimir el text s En
Martin Nuyts el qual, amb aquesta finalitat i per evitar que daltres impressors
ho fessin, demana i aconsegueix un privilegi imperial dexclusivitat, veig molt
ms clar que es tracti de simples edicions destat. Impulsades per raons destat i
impreses al marge de tota legalitat vigent. nics fets que donen sentit a la seva
realitat.
Cercant informaci que pogus avalar aquesta meva conjectura, he topat
amb el llibre de lngel Alcal, Literatura y Ciencia ante la Inquisicin
Espaola, en el qual lautor, resseguint els problemes de lanonimat de lobra i de
latribuci a mltiples autors, assegura que no solen adonar-se els seus
nombrosos i sovint un xic rutinaris estudiosos, que la clau del misteri sha de
trobar en algun no identificat, o ms aviat perdut expedient inquisitorial de
censura691. I pel que fa a la meva sospita que, per sobre de la Inquisici, hi havia
dhaver la m forosa de lEstat, que s lnic que la podia eludir i evitar tant les
seves prpies lleis dimpressi com les inquisitorials, lAlcal, parlant dels
ndexs expurgatoris dEn Quiroga i dEn Zapata, rubrica: Quiroga-E, 67v, i
Zapata 737, prohibeixen el llibre no siendo de las [ediciones] corregidas y
expurgadas del ao 1573 a esta parte. En realitat, nhi hauria hagut prou amb
lanonimat persistent de lobra perqu el Sant Ofici lhagus prohibit des del
principi sense cap ms ra i aix la mantindria encara desprs de les esporgades
NGEL ALCAL, Literatura y Ciencia ante la Inquisicin Espaola; Arcadia de las

691
Letras-5, Ediciones del Laberinto, S.L.; Madrid, 2003, p. 107.
158
sagnants. La seva permissi envers les noves edicions cal atribuir-la o b al fet
que el Tribunal coneixia el secret de lautoria i transig per pressions superiors,
o b al fet que la qualitat i novetat literries, la grcia narrativa i les fins avui no
documentades reclamacions del pblic, potser acabaren per imposar-se seobre els
escrpols legaloides dels censors692.
Com veiem, som doncs, quasi al final de lenigma. Hi havia un autor
conegut, per lobra apareix annima. La Inquisici i lEstat la deixen editar,
malgrat tots els malgrats prohibitius, perqu s de gran categoria literria. Ms
ben dit, lediten per tenir en castell aquesta petita obra mestra, per esborrant-ne
alhora lautoria i canviant la ubicaci del fets.
I, fins i tot, i ats que, com assegura la Navarro, de les impressions de
Burgos, Medina i Alcal, noms sen conserva un nic exemplar 693, es podria
conjecturar que no hi hagus hagut ni tan sols ni edici, sin merament aquests
diversos exemplars o un o uns qunats ms, no gaires per cert fets imprimir per
ra destat perqu en queds constncia futura. Com aix ha estat. La qual cosa,
de retruc, tamb aclariria, si la primera edici hagus estat catalana, que noms es
conservessin els llibres tan sols i nicament a partir de ledici castellana, car En
Rico tamb veu que semblaria massa coincidncia que els exemplars
comencessin a conservar-se noms i de cop i volta des del 1554694.
I mentre no aparegui la referncia del Lazarillo en cap inventari post
mortem de cap ciutad castell la qual cosa indicaria que alg va comprar
692
dem.
693
ROSA NAVARRO DURN, Prlogo a La vida de Lazarillo de Tormes, y de sus
fortunas y adversidades, dAlfonso de Valds; op. cit., p. 9.
694
F. RICO, Problemas del Lazarillo; op. cit., p. 34, nota 2.
159
realment el llibre fsic i tangible, sel va endur a casa seva, el va llegir i es va
morir posseint-lo jo mantindr lopci de creure que les edicions de Burgos,
Medina i Alcal noms han existit en aquests nics exemplars preparats
insidiosament per la Corona.
Majuda alhora a creure-ho aix, el fet que hi ha diverses irregularitats al
llibre, produdes a ran de lestampaci del text en castell. Els estudiosos hi han
dedicat desenes darticles i alguns llibres. En Rico, per exemple, nha escrit un de
sencer per exposar aquests problemes ms especials, del qual nhe anat extraient
reflexions i sentncies a fi danar illustrant aquest meu estudi. Entre daltres que
ja he anat indicant, ara vull remarcar alguns aspectes que afecten la capitulaci de
cada tractat i el ttol mateix.
En estudiar els retocs que el censor Lpez de Velasco va introduir a
ledici del Lazarillo del 1573, En Rico observa: Cal notar que, sense tocar a
penes el vocabulari dels epgrafs primitius, En Velasco dna als seus un tall
diferent, i, per aqu, sense proposar-sho, fa ms ostensible que tots els de la
prnceps procedeixen de la mateixa m grollera. Les observacions anteriors
bastarien per concloure que la capitulaci i els epgrafs que la prnceps introdu
al Lazarillo eren tan aliens a loriginal com els afegits per En Lpez de
Velasco695. I insisteix que, la prnceps del Lazarillo pass per les mans dun
capitulador dun llinatge modest, per tan precipitat i curt de gambals, que s
impossible confondrel amb lautor696.
695
dem, p. 132.
696
dem, p. 135.
160
Tot seguit, ataca la qesti del ttol i en treu una conclusi hom diria
ineludible: ttol general i epgrafs surten de la mateixa ploma; i uns i altres, per
tant, sn igualment falsos; en cap no hi tingu lautor ni art ni part. No ens pot
sorprendre, perqu, per poc que shi reflexioni, el ttol, en un aspecte crucial, es
revela com un autntic disbarat. En concret, el diminutiu que hi trobem s
inacceptable: el protagonista es diu Lzaro de Tormes, no Lazarillo, i menys
Lazarillo de Tormes697. I, nest tan convenut que, ms endavant, hi torna:
Lazarillo i Lazarillo de Tormes, doncs, sn noms que ni el personatge ni el
novellista no haguessin deixat anar mai en el ttol: lestrall ha de ser culpa del
taller698. Els raonaments dEn Rico em semblen ben fonamentats, no tan sols a
travs de lanlisis estructura interna que en fa, sin, tamb i principalment,
perqu tant la primera edici francesa, del 1560, com la primera anglesa, del
1569, porten netament al ttol el nom de Llatzer i no pas cap diminutiu seu. La
francesa, fa: Les faits merveilleux, ensemble la vie du gentil Lazare de Tormes,
et les terribles aventures a luy avenues en divers lieux699; i langlesa diu el
segent: The marvelus Dedes ande the lyf of Lazaro de Tormes700. Per les quals
traduccions, ara, fins i tot, puc aventurar que, molt possiblement, ledici
primitiva que aquestes van seguir no va ser cap de les conegudes fins avui en
castell.
Contrapunten el parer dEn Rico les reflexions dEn Juan Manuel
Rodrguez sobre el ttol de lobra. Per ell, de fet, de les 33 aparicions de Lzaro
697
dem, p. 137.
698
dem, p. 139.
699
Cf. Lazarillo de Tormes; a cura de Jos Caso Gonzlez, Ediciones Folio, S.A., Sant
Andreu de la Barca, 2001, p. 41, nota 87.
700
dem, p. 48, nota 109.
161
a lobra, noms en 3 llocs es tracta de la fomra Lzaro de Tormes: una al primer
captol i dues ms a la penltima pgina; s a dir, justament a la presentaci i al
final. A la resta s anomenat simplement Lzaro. En canvi, el suposat ttol
original ens arriba com La vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y
adversidades. Una mica estrany, tot plegat, i, certament, la forma Lazarillo fa
pudor a un canvi per part del censor-traductor. Recordem que fins i tot el mateix
Rico ens diu que el ttol no pot ser de cap manera loriginal que devina tenir
lobra, justament per aquest motiu. s a dir, per ell, la forma Lazarillo no podia
ser la que hi havia al ttol original701.
De mica en mica, doncs, anem prenent conscincia, que lautor no noms
desapareix sota una anonmia forada, sin que tamb s relegat de lespai que li
hauria correspost en la supervisi i arranjament del text, car veiem com es fan
canvis maldestres sobre lobra sense que ell no hi pugui ni intervenir. Per aix
mateix, En Rico, puntualitza que dun fet s que en tenim prou seguretat: la
prnceps del Lazarillo sallunya de la voluntat del novellista en aspectes tan
substancials com el ttol, la divisi en tractats i els epgrafs que sels
atribueixen702. I conclou: Traduint aquesta evidncia a un altre ordre de coses:
lautor no confi a En Junta la publicaci de lobra, perqu, dhaver-ho fet,
tamb li hauria donat instruccions sobre aquests extrems, i no sentn per qu
leditor les hauria refusat703.
701
JUAN MANUEL RODRGUEZ, Algunes reflexions sobre el nom i el ttol del
Lazarillo de Tormes; http:// www.histocat.cat/pdf/llatzeretdetormos.pdf, p. 4.
702
703
dem.
162
Llavors, si el ttol del llibre originari no sabem quin era; si el nom de
lautor desapareix de lobra, i ara acabem de ser conscients que ell mateix tampoc
no va poder intervenir en la seva confecci, em sembla deduble que tot aix no
es deuria donar pas perqu samagus, sin perqu va ser apartat de la impressi
de les edicions castellanes. Crec que aix i res ms s el que explicaria per menut
i al detall un anonimat que ning, a hores dara, ms enll de tpics i fabulacions
gratutes, no ha pogut raonadament interpretar.
El cas del Tirant lo Blanc em sembla prou pedaggic per ajudar-nos a
entendre, anllogament i des duna altra perspectiva, qu va passar amb el nom
de lautor del Lazarillo. s conegut de tothom que ledici castellana del Tirant
de Valladolid del 1511 el fa annim704. Aix s una raresa incomprensible, puix el
seu editor, Diego de Gumiel, havia treballat a Barcelona entre 1494 i 1501 705,
on va dur a terme ledici catalana del 1497 706, atribuda amb totes les lletres a En
Joanot Martorell. Llavors, noms podem explicar que un editor imprimeixi una
obra annima que uns anys abans havia imprs amb el nom de lautor, si som
capaos de veure-hi, no pas un acte de desmemria, sin, fonamentalment, la
intervenci de la censura reial. I agafa alhora un sentit molt especial perqu,
segons En Josep Guia, En Martorell no era un escriptor, ans el seu nom suplanta
el dEn Roi de Corella, que era partidari de la causa del prncep de Viana 707 i un
antijoanista declarat708. La qual cosa explicaria, de retruc, que el Lazarillo tingus
704
Vg. JOSEP GUIA I MARN, De Martorell a Corella. Descobrint lautor del Tirant
lo Blanc; Recerca i Pensament-2, Editorial Afers, Catarroja, 1996, p. 253.
705
dem.
706
dem, p. 248.
707
dem, p. 95.
708
dem.
163
un anonimat obligat, perqu el seu autor o era catal o antitrastmara. O les dues
coses alhora. Per, majorment, donaria sentit al fet que aparegus tamb a
lpoca atribut a autors diferents.
Aix, En Jos Sigenza, a la Historia de la Orden de San Jernimo, de
1605, escriu que lautor va ser el jeroni fra Juan de Ortega: Dizen que siendo
estudiante en Salamanca, mancebo, como tenia un ingenio tan galan y fresco,
hizo aquel librillo que anda por ah, llamado Lazarillo de Tormes709. I ho
justifica: El indicio de esto fue averle hallado el borrador en la celda, de su
propia mano escrito710.
Per, poc desprs, al 1607, un tal Valeri Andrs, ens certifica, al seu
Catalogus Clarorum Hispaniae Scriptorum, que el llibre el va escriure En Diego
Hurtado de Mendoza711. Llavors, sobre latribuci a aquest darrer autor, el jesuta
Andrs Schott assegurava a la Hispaniae Bibliotheca, del 1608, que es pensa
que s obra seva el Lazarillo de Tormes, llibre de stira i entreteniment, tal
vegada de quan estudiava dret civil a Salamanca712.
Per En Rico, atent com de costum a tota mena dirregularitats, creu que
resulta molt sospitosa tanta insistncia a referir el Lazarillo a un estudiant de
Salamanca: com no oblidar que La Celestina, annima tamb a les seves
primeres edicions, fou composta per un aprenent de jurista de les riberes del
Tormes?713. I rebla que, tot i aquesta insistncia, tot sembla militar en contra
709
FR. JOS DE SIGENZA, Historia de la Orden de San Jernimo; Nueva Biblioteca
de Autores Espaoles-12, Bailly//Baillire hijos, Editores; Madrid, 1909, tom II,
p. 145.
710
dem.
711
Cf. F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit.,
p. XVIII.
712
dem.
713
dem, p. XVIII, nota 10.
164
seva714, majorment, ats, en primer terme, el silenci absolut dels antics editors
(de la poesia, al 1610) i bigrafs (Baltasar de Ziga, al 1627) 715. Per aix
mateix, En Morel-Fatio opinava que sha relacionat el Lazarillo amb En
Mendoa perqu molt aviat es form entorn del seu nom una mena de llegenda,
perqu la seva traa, el seu nim viu i ali a tota disciplina, les seves grcies i
rampells li valgueren, en el camp literari, una reputaci denfant terrible716. Per
la qual cosa, En Diego ha carregat amb la responsabilitat dobres amb qu no
tingu res a veure: no noms el Lazarillo, sin tamb altres escrits de menys
importncia, cartes satriques o pamflets literaris717.
Aquest s el cas concret de lobra del valenci Joan Mart, o Martn, La
vida del pcaro, editada a Velncia a lany 1601 718. La portada del llibre, on crec
que deuria dur, al ttol, el nom del picard, per contra, deixa ben patent que Su
autor es Juan Martn Cordero y dice: Impresa en Valencia junto al molino de
Rovella. Ao 1601719. Per, en canvi, En Francisco Carrillo ens fa saber que al
segle passat sen produeixen tres impressions, en una de les quals (Pars, 1827)
satribueix el poema a lHurtado de Mendoa 720. Tot i amb aix, i a despit del
retoc, per En Carrillo s clar a ledici original que el seu autor s En Joan
714
dem, p. XIX.
715
dem.
716
A. MOREL-FATIO, Recherches sur Lazarille de Trmes, tudes sur lEspagne, E.
Bouillon, Libraire-diteur, Premire serie, Pars, 1895, p. 157.
717
dem, p. 158.
718
Cf. FRANCISCO CARRILLO, La vida del pcaro (1601): Testimonio contextual de
la picaresca, Actas del VIII Congreso de la Asociacin Internacional de Hispanistas;
Ediciones Istmo, Madrid, 1986, p. 357.
719
dem.
720
dem.
165
Martn Cordero721, el qual apareix recollit entre els escriptors valencians per fra
Josep Rodrguez a la seva Biblioteca Valentina722.
El retoc s important perqu ens assenyala com una obra picaresca
valenciana s atribuda, sense cap mena descrpols, a un autor castell; obrint,
aix, encara ms, la perspectiva que ens ha dajudar a entendre que lannim
autor del Lazarillo tamb es podia trobar en aquest camp de falses atribucions,
especialment perqu lautor a qui satribueixen les dues obres s el mateix. Com
era desperar, el llibre dEn Joan Mart, La vida del pcaro, ja no apareix al llistat
de les seves obres que confecciona En Rodrguez. Sin que aquest ens adverteix
que manlleva tota la informaci dEn Nicols Antonio i que se sorprn que
dEscriptor de tants, i tants bons Llibres, no en trobo memria, entre els Nostres
Autors723.
Per, de la lectura de la novella dEn Joan Mart, En Carrillo encara
nextreu conclusions ms interessants pel que afecta aquest meu estudi. Aix, est
convenut que el pla semiolgico-lxic de La vida del pcaro est dominat pels
mateixos signes lexicals que dominen el Lazarillo724. I certifica: La vida del
pcaro dEn Mart Cordero confirma el sistema com de signes invariables a la
picaresca que responen a pressupsits ideolgics, socials i artstics. Aqu, igual
que a la novella picaresca, trobem els mateixos conjunts de signes en oposici
dialctica, que configuren les possibilitats de significaci: infmia-honra,
misria-diners, llibertat-dependncia, agudesa-malaptesa, escepticisme-fe,
721
dem.
722
FR. J. RODRIGUEZ, op. cit., p. 274.
723
dem.
724
F. CARRILLO, op. cit., p. 354.
166
marginalitat-inserci. Es tracta dun codi diferent a lacostumat, una
degradaci de la literatura idealista. Sn signes desmitificadors de lordre
social establert i que el dissolen, especialment del signe diners, nic signe de
cohesi social que apareix a la societat espanyola daquesta poca 725.
s a dir, que si el Lazarillo i la novella dEn Joan Mart estan dominats
pels mateixos signes lexicals i responen a idntics pressupsits socials, artstics i
ideolgics, s encara molt ms versemblant que, essent valenci En Mart, tamb
ho fos lautor esborrat del Lazarillo. I que si La vida del pcaro reflectia els
valors socials i ideoligics, cohesionats per un incipient capitalisme, que es
donaven a la societat valenciana, el Lazarillo, on es donen els mateixos i idntics
valors, tamb havia de ser un retrat de les gents de Valncia. Fet que no costa
gaire dimaginar si tenem present que, al llarg del XVI, pobres, captaires i
picards, omnipresents a les societats de tots els temps, troben a les grans urbs,
com Valncia, terreny propici per subsistir. Sn ells els qui constitueixen el revers
de la medalla en poques dexpansi generalitzada, com s la centria que ens
ocupa726. Una poca, on, a ms a ms, a Valncia era ben normal trobar-hi cecs
acompanyats dels seus pigalls, tal com ens descriu En Timoneda en una de les
seves rondalles. Aix al Patrauelo, a la Rondalla Dotzena ens explica el cas
dun cec que era tan avaricis, que per la seva sobrada mesquinesa anava sol per
la ciutat, sense dur un mosso que el guis 727. Don en podem deduir, que la resta
de cecs, no tan avariciosos ni mesquins, anaven per Valncia amb un pigall.
725
dem, p. 359-360.
726
EMILIA SALVADOR ESTEBAN, Valencia en el siglo XVI, Historia del Pueblo
Valenciano; op. cit., vol. VII, p. 406.
727
167
Retornant als noms interpolats per encobrir lautoria de la nostra novella,
En Bernardo Blanco-Gonzlez, tamb nega que lHurtado de Mendoa en pugui
ser pare: Autor dEl Lazarillo de Tormes? No. Aqu ja no coincidim. El
Lazarillo s un llibre burgs; no el fruit dun esperit de gran senyor, com ho era
el de Mossn Diego. Psicolgicament hi ha una contradicci completa entre el
nostre autor i lobra728. I rubrica: Mossn Diego, amb tots els seus pecats al
damunt, es un catlic, epicuri a les bones, estoic a les males, per mai erasmista.
El Lazarillo sobrepassa els lmits escrits de la crtica eclesistica tradicional
espanyola [vol dir castellana] i confessa les seves arrels a Roterdam. Mossn
Diego, com a noble, ha dhaver sentit menyspreu envers aquests hidalgelos de
pa sucat amb oli, com el del Lazarillo, que sn la caricatura de la veritable
hidalguia. Lastcia del cec, lavarcia del capell, la vivor del butllaire, la tanoca
estupidesa dels vilans, temes que li podien interessar? De cap manera 729. s a
dir: que hi va haver una ocultaci premeditada de lautor real de lobra del
Lazarillo, ja fos esborrant-ne el nom o substituint-lo per daltres.
Nogensmenys, tot i lintent de suplantaci de lautoria, no deixa de ser
revelador que el personatge que es vol fer passar pel redactor real de lobra sigui
exactament En Diego Hurtado de Mendoa, car aquest va ser virrei dArag de
1554 al 1564730. Tal com ens confirma lEullia Duran, poc desprs fou
conseller destat i president del consell dItlia, des don exerc una tutoria
728
BERNARDO BLANCO-GONZLEZ, Introduccin biogrfica y crtica a la
Guerra de Granada, de Diego Hurtado de Mendoza; Clsicos Castalia-22, Editorial
Castalia, Madrid, 1970, p. 21-22.
729
dem, p. 22.
730
Vg. JOSEFINA MATEU I IBARS, Lloctinents del Regne dArag durant els segles
XVI i XVII; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol 2, p. 343.
168
suprema sobre tota la corona catalano-aragonesa. Lloctinent del Principat de
Catalunya (1564-71), hagu dafrontar el continuat problema de labast de blat, el
perill turc i la pirateria litoral, aplicant-hi la poltica reial de gran activitat de
les drassanes barcelonines i de fortificaci de la costa731.
Segons En Joan Regl, aquest illustre magnat castell va ser virrei
dArag, conseller dEstat i president del Consell dItlia; tenia, doncs, una llarga
experincia poltica en ser nomenat virrei de Catalunya per Felip II lany
1564732. Per, filant una mica ms prim, sabem que era el fill dEn Diego
Hurtado de Mendoa i Lemos, primer comte de Melito i Aliano, i Gran Justcia
del regne de Npols, i lloctinent i capit general de Valncia del 1520 al 1523 733.
Segons la Josefina Mateu, fou la figura central de la guerra de les Germanies,
com a representant del Rei734. Per la Duran, obligat, per, pels agermanats a
fugir de la ciutat, es refugi a Xtiva i a Dnia 735. I postilla que, per al
manteniment de la guerra encuny monedes dargent a Dnia i a Sogorb amb
lefgie de Ferran II de Catalunya-Arag. Inici la repressi, per cess el 1523 i
pass a sser conseller destat736.
A vista, doncs, daquestes evidncies, em sembla raonable poder suggerir
que si hom suplantava lautor del Lazarillo per En Diego Hurtado de Mendoa,
s que aquest i la seva famlia estaven ntimament vinculats a les qestions

731
EULLIA DURAN, Mendoza y de la Cerda, Diego Hurtado de, Gran
Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 9, p. 791.
732
JOAN REGL, Els Virreis de Catalunya; Historia de Catalunya-Biografies
Catalanes-9, Edicions Vicens-Vives, S.A.; 4a edici, Barcelona, 1980, p. 84.
733
EULLIA DURAN, Mendoza y Lemos, Diego Hurtado de, Gran Enciclopdia
Catalana, op. cit., vol. 9, p. 791
734
J. MATEU IBARS, Los Virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio; op. cit., p.
109.
735
E. DURAN, Mendoza y Lemos, Diego Hurtado de; op. cit., p. 791.
736
dem.
169
destat catalanes o b van intervenir directament en afers militars al Regne de
Valncia, en un indret especficament relacionat amb la geografia que jo proposo
on es va esdevenir el Lazarillo original. Calia obliterar com fos el nom real de
lautor, per, deixar-ne una ptina de versemblana: la connexi poltica i militar
amb el Regne de Valncia. Ara, el nom del principal usurpador de lobra, s un
rastre cabdal per ressituar-la en el seu context primigeni. I, fins i tot, la seva
poltica antiagermanats i de fidelitat reial ens permet entrellucar que lautor podia
haver estat un defensor de la causa agermanada i un antitrastmara aferrissat,
com en efecte ho va ser la majoria de la poblaci en aquelles comarques del sud
de Valncia, tal com ho confessa En Garca Crcel: A final de juliol de 1521 el
Pas Valenci semblava escindit en dos grans blocs: el nord, desprs de la batalla
dAlmenara, era llevat de Morvedre, totalment fidel al virrei; mentre que, desprs
de la batalla de Gandia, el sud del Pas Valenci era monopoli dels
agermanats737. Per, molt especialment, tamb, perqu, segons un retrat robot
que En Charles Aubrun fa de lautor de lobra, hom pot creure que el nostre
escriptor volia venjar-se de lemperador per algun greuge recent o per alguna
injria no oblidada des del 1525738. I aquest s un supsit que sescau a la
perfecci en la mentalitat de qualsevol agermanat. I tindria explicaci plena, si
com afirma En Rodrguez-Purtolas, a dins del Lazarillo es dna i shi entrelluca
la construcci duna societat cada vegada ms alienant i dun Estat cada cop
ms burocratitzat i omnipresent, que deixa escasses o cap fissures per a la
737
738
170
salvaci de la persona. LEstat Modern, lImperi cesari i sacre, sala totpoders i
abassegador739.
Amb idntic convenciment lAubrun ressenya, en el retrat robot de lautor
esborrat, que aquest havia de ser un home madur, discret i prudent 740. Tamb
creu que el llibre tampoc no es pot atribuir a la ploma dun pregoner i brtol,
sin que havia de ser un home avesat a la cort 741. I rebla: la tonalitat general
del relat ens convida a pensar que era un noble cavaller 742 o un aristcrata de
primera talla743. Un gran senyor anticlerical744, rubrica En Riquer. Ara b, si
realment lautor hagus estat un home de cort, un noble i un aristcrata, llavors
seria molt difcil comprendre per qu fa les crtiques tan coents a les classes
socials dominants del moment i per qu, segons lAubrun, es volia venjar de
lEmperador Carles.
Per contra, si el nostre autor fos un agermanat o filoagermanat, ens faria
comprendre per qu, segons En Rico, dins del Lazarillo, el jo del vil val tant
com el jo del senyor745. O per qu el relat picaresc porta a dins un element
subversiu, amb la pretensi irrespectuosa digualtat 746, o per qu, darrera del
picard del segle XVI [...] samaga sempre la utopia digualtat, justcia i
llibertat747, tal com suggereix la Monika Walker. I aix tamb explicaria i
739
JULIO RODRGUEZ-PURTOLAS, Literatura, historia, alienacin; Editorial
Labors, S.A.; Barcelona, 1976, p. 192.
740
741
dem, p. 546.
742
dem.
743
dem, p. 547.
744
745
F. RICO, La novela picaresca y el punto de vista; op. cit., p. 55.
746
MONIKA WALKER, Existe un realismo picaresco?; Actas del Sexto Congreso
Internacional de Hispanistas, University of Toronto, Toronto, 1980, p. 775.
747
dem.
171
donaria sentit ple al fet que, com exposa la novella, En Lltzer aprengus el seu
argot. I, ats que els agermanats, segons indica lEullia Duran, creien en un nou
mn en qu regnaria arreu la justcia popular i no hi hauria ni ducs ni comtes 748,
i que, dacord amb el cronista coetani Miquel Garcia, la base ideolgica de la
Germania estava inspirada en la profecia aportada per Eiximenis al Dotz del
Cresti, que pronostica la fi dels nobles i dels cavallers i un govern per
comunes749, em sembla obvi inferir-ne que la visi social que reflecteix el
llibre s ms prxima a un agermanat que no pas a un aristcrata o a un gran
senyor.
Lencerta de ple En Fernndez lvarez, quan escriu que s dura la crtica
que al Lazarillo es fa de la noblesa750. Per la Duran, els agermanats, a
diferncia dels comuners de Castella coetanis, pertanyien bsicament a
lestament menestral amb exclusi de la noblesa 751. Segons ella, doncs, tres
greuges bsics tenia el poble (menestrals i artistes), contra els jurats, per la mala
administraci (en especial de la junta que tenia cura dels impostos); contra els
oficials reials (perqu la justcia era discriminatria a favor de les classes altes);
contra els cavallers i homes poderosos, que abusaven de llurs privilegis en
detriment dels altres estaments752.
I, si b, hi havia aquest antagonisme amb el poder reial i els seus
representants, no pas per aix cal interpretar que es tractava dun poble ras i
748
E. DURAN, Crniques de les Germanies; op. cit., p. 40.
749
dem, p. 39-40.
750
751
EULLIA DURAN, Les Germanies als Pasos Catalans; Documents de Cultura-17,
Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1982, p. 7.
752
dem, p. 148.
172
inculte, sense eines ni mecanismes de poder, car, estem parlant precisament de
la classe que pot sser considerada com el precedent de la burgesia 753. Per En
Sanchis Guarner s evident que la majoria dels agermanats eren de filiaci
burgesa754 i que llur desfeta s la fita que assenyala la fi de la gloriosa societat
burgesa baix-medieval755. Aix que significa que molts dels agermanats,
sobretot a Valncia, eren persones benestants, tenien accs directe al rei, gaudien
de fortes influncies, [i] estaven assessorats per juristes hbils (els veritables
idelegs de la revoluci)756. La qual cosa ara lliga a la perfecci amb el fet que,
segons En Mrquez Villanueva, amb tota probabilitat lautor del Lazarillo s un
jurista757, car, en estudiar-ne la llengua, remarca que lautor deixa transparentar,
molt sovint, el cop defecte escapat del formulari jurdic 758. I jurista, a tots els
efectes, tamb el considera En Rico, a partir de la mateixa anlisi dels
tecnicismes lingstics759. Ara b, aquest autor annim jurista empra terminologia
netament catalana, almenys en un pargraf. Al Tractat Cinqu, quan lagutzil
sadrea a la gent que sha congregat a lesglsia perqu no es deixin enganyar
pel comissari, que, des de la trona, els vol endossar la butlla, els diu: Yo vine
aqu con este echacuervo que os predica, el cual me enga y dijo que le
favoresciese en este negocio y dijo que partiramos la ganancia. Y agora, visto el
caso que hara a mi conciencia y a vustras haciendas, arrepentido de lo hecho, os
declaro claramente que las bulas que predica son falsas y que no les creis ni las
753
dem, p. 7.
754
M. SANCHIS GUARNER, op. cit., p. 159.
755
dem.
756
E. DURAN, Les Germanies als Pasos Catalans; op. cit, p. 7.
757
F. MRQUEZ VILLANUEVA, op. cit., p. 269.
758
dem.
759
XXIII.
173
tomis, y que yo, directe ni indirecte, no soy parte de ellas, y que desde agora
dejo la vara y doy con ella en el suelo760.
Efectivament, no s una illusi: el text castell cont aquest tecnicisme
jurdic catal: directe ni indirecte, que recullen tant En Mrquez Villanueva 761
com En Rico762, amb total indiferncia, per b que, com a mostra dagudesa
lingstica, En Villanueva anota que s tan evident que som davant dun jurista
que no vol dir re daquest directe ni indirecte que se li escapa en una ocasi 763.
Per lun i laltre el citen com a exemple de terminologia jurdica de la novella.
En cosneqncia, si lautor del Lazarillo s un jurista que empra terminologia
jurdica catalana tant si se li escapa a ell com al traductor, s que som davant
dun jurista catal.
Per, sobretot, el rerafons valenci explica per qu En Lltzer no noms
gaudeix de prosperitat econmica, sin que lassoleix sense amo: no depn de res
ms que de la seva bona feina 764. En efecte, En Lltzer, passant damo en amo, i
de feina en feina, arriba fins a aquest cim de lxit professional 765. I en estudiar-
ne la ideologia que traspuen els fets socials, En Garcia de la Concha no es pot
estar de dir-nos que algun radical lector davui la titllaria, per aix, de
conscincia burgesa766. O sense tanta radicalitat, En Caso creu que el
760
761
762
XXIII.
763
764
765
dem.
766
dem, p. 118.
174
Lazarillo acaba intencionalment en el moment en qu el seu protagonista sha
transformat en una mena de burgs del segle XVI767.
El fet en ell mateix seria normalssim si shagus esdevingut dins de la
societat catalana, amb una burgesia ben estructurada, plena de mercaders,
menestrals i comerciants, amb negocis propis i amb un sentit del treball
diametralment oposat a Castella, on els hidalgos i els nobles estaven
impossibilitats, per raons de sang i dhonra, a fer feines manuals i on les classes
socials eren molt ms marcades i fer un salt dun estament a laltre era totalment
impossible. I on, a ms, s un fet histric generalment acceptat que no hi ha
burgesia al segle XVI768. I no noms no hi havia burgesia, sin que, per En
Joseph Prez, durant la governaci dEn Cisneros, al 1516-1517 es redactaren
uns memorials, anticicpant-se als arbitristes de finals de la centria i principies
del segle XVII, per denunciar el risc de desenvolupament dels regnes de
Castella769.
Aix, segons En Pierre Vilar, a partir de la Reconquesta, mentre que les
febleses econmiques de Castella hi aturen lexpansi de les classes mitjanes, al
contorn de la Pennsula Portugal, Catalunya, Valncia, les Illes Balears shi
constitueixen, al contrari, veritables nuclis burgesos, repbliques mercantils a la
italiana770.
767
JOS CASO GONZLEZ, La gnesis del Lazarillo de Tormes, Historia y
estructura de la obra literaria. Colloquis celebrats del 28 al 31 de mar del 1967;
Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, Madrid, 1971, p. 195
768
769
JOSEPH PREZ, Carlos V; Ediciones Temas de Hoy, S.A.; Madrid, 1999, p. 28.
770
PIERRE VILAR, Histria dEspanya; traducci dEullia Duran, Editorial Crtica,
S.A.; Collecci Sarri-9, Barcelona, 1984, p. 22-23.
175
Conformement, per lElliott, Castella i els estats de la Corona dArag
eren, de fet, pasos amb histries i carcters distints, que es trobaven en estats
molt diferents de desenvolupament histric771, en el moment de la uni de les
corones, al 1479. Aix, troba que, a Castella, lenorme extensi del territori i les
consegents dificultats per a conrear grans espais de terra rida, obligaren [el rei
Ferran III ] a dividir-lo en grans blocs i repartir-los entre els ordes militars,
lEslgsia i els nobles. Aquest repartiment de terres a gran escala tingu unes
profundes conseqncies de tipus social i econmic. Anadalusia qued com una
terra de vastos latifundis sota el control dels aristrcrates, i la noblesa castellana,
aprofitant-se de la seva nova i gran font de riqueses, arrib a ser prou poderosa
com per gaudir duna influncia quasi illimitada en una naci en qu la burgesia
era encara dbil i es trobava dispersa per les escasses ciutats del Nord. A
Valncia, en canvi, la Corona pogu exercir una supervisi molt ms estreta en el
procs de colonitzaci i repoblaci. El pas fou dividit en moltes parcelles petites
i els colons catalans i aragonesos formaren petites comunitats cristianes
disseminades en un pas morisc772. El resultat s el que tots coneixem. A
Castella, com molt b indicava lElliott i han remarcat quasi tots els economistes
competents, es va desenvolupar una economia agrria i ramadera, controlada pel
poder illimitat dels nobles, salvant alguna ciutat. Per contra, Catalunya
organitz un imperi martim, amb un sistema comercial que port la
prosperitat a les ciutats de la Corona dArag i ajud a consolidar el poder dels
771
J.H.ELLIOTT, La Espaa Imperial (1469-1716); traducci de J. Marfany, Ediciones
Vices-Vives, S.A.; 4a reimpressi, Barcelona, 1993, p. 18.
772
dem, p. 21.
176
patriciats urbans. Aquests eren, a la prctica els veritables amos del pas 773. Per
ell, Barcelona, lloc de naixement del Llibre del Consolat, el fams codi martim
que regulava el comer al mn mediterrani, era el cor dun sistema comercial que
arribava fins a Orient774, tot i que, per daltres, el centre principal, sobretot al
tombat del segle XV, ja era Valncia 775. I rubrica: Dominadora de la vida
econmica del pas, la burgesia pogu edificar, unes vegades en collaboraci i
unes altres en oposici a la monarquia, un sistema constitucional peculiar que
reflectia plenament les seves aspiracions i els seus ideals 776. Que s com dir que,
mentre a Castella, la burgesia constitua una raresa, delimitata molt dbilment a
unes poques ciutats del Nord Burgos i Bilbao, exemplifica En Joan Regl, que
sn les dues niques ciutats castellanes que abans del govern de Carles I van tenir
consolat777, a Catalunya i als seus estats, va ser precisament la burgesia el gran
motor econmic i lautntica forjadora de la idiosincrcia poltica i social del
pas, amb una gran diversitat de gremis i oficis. I, per tant, amb un gran
moviment social. Llavors, no ens hauria de fer estrany que lElliott concrets que
la Corona dArag, encara que menor en extensi i poblaci, havia fet gala
duna vitalitat no igualada per Castella778. O com ha clavat En Pierre Chaunu:
Qualsevol que fos el pes global de Castella al 1500, s impossible deixar de
veure laven tcnic de lEspanya mediterrnia, fins a tal punt que creu que
773
dem, p. 22.
774
dem.
775
Vg ANTONIO UBIETO - JUAN REGL - JOS MARA JOVER, Introduccin a
la Historia de Espaa; Editorial Teide, S.A.; Barcelona, 1963, p. 233.
776
J.H.ELLIOTT, op. cit., p. 23.
777
Vg. A. UBIETO - J. REGL - J.M. JOVER, op. cit., p. 196.
778
J.H.ELLIOTT, op. cit., p. 20.
177
Castella fou la colnia de lEspanya mediterrnia 779. Ja que, segons ell, no ser
fins a lpoca dels Reis Catlics que es donar el punt de partida, a Castella,
dun molt lluny premercantilisme780.
Com era desperar, En Rico tamb ha detectat el moviment dascendncia
social del protagonista. Segons ell, si hi ha una tesi explcita a la novella s, tal
com diu el seu autor, mostrar cunta virtud sea saber los hombres subir, siendo
bajos781. Nogensmenys, considera que la idea sonaria escandalosa per a una
mentalitat medieval782 castellana, s clar. I ho justifica de la segent tenor:
Pretendre canviar destament, ascendir en lescala jerrquica, suposa revelar-se
contra la llei natural i la providncia divina; marxar com ho repeteix don Juan
Manuel en lnia recta cap a la condemnaci, puix els estats sn de tantes
maneres, que all que pertany a un estat s molt damns a laltre. Cal, per tant (i
aix ho explica Juan de Santa Mara), cenyir-se al dest, que fixa a cadasc un
lloc, el seu lloc i els seus lmits certs de jurisdicci per a lofici que se li
encarregui, sense pensar que aix shagi de mudar ni alterar 783. I ho rebla
assentint que, a Castella, la pretensi de mudar destat s intrnsicament
pecaminosa784. A ms a ms, En Rey Hazas no dubta gens ni mica a subscriure
que la realitat social espanyola [vol dir s clar castellana] per ella mateixa no
podria explicar prou el naixement del gnere picaresc 785. Per, tot amb tot, el
que queda explcit a la novella s que En Lltzer, a travs dels diversos oficis
779
PIERRE CHAUNU, La Espaa de Carlos V; traducci dE. Riambau Saur, Grup
Editorial 62, S.L.U. Ediciones Pennsula, Barcelona, 2005, p. 240.
780
dem, p. 244.
781
F. RICO, La novela picaresca y el punta de vista; op. cit., p. 46.
782
dem.
783
dem, p. 46-47.
784
dem, p. 49.
785
178
que t al llarg de la vida, arriba a bon port: al cim de lxit professional. I aix s
noms possible dins duna societat plenament burgesa. I, justament per aquesta
ra, En Rey Hazas estava convenut que aquest burgesos conservadors
probablement escriviren les narracions picaresques786.
s a dir: que si a Castella hom no passava destament a estament i era
prohibit per llei ascendir socialment; i si, per contra, els agermanats han estat
considerats els antecedents de la burgesia i el Lazarillo es pot interpretar de ple
des de la conscincia burgesa, cada vegada s ms versemblant que el seu autor
fos un agermanat i que els fets que la novella relata passessin en terres catalanes.
Conseqentment, si lautor s esborrat i lobra original es perd; si largot
de germania que En Lltzer diu que aprn no el veiem ni pintat a loli, i el text
que ens arriba no s tal com el mateix autor el va escriure, podem conjecturar
que aix va ser aix, com tantes altres obres que van tenir el mateix dest, perqu
lautor era catal (i, a ms, agermanat o filoagermanat) i lobra escrita en aquest
idioma? Ara, mercs als estudis lxico-ideolgics dEn Calero, podem dir, sense
cap mena dembuts, que lautor era catal. I mercs a les aportacions
lingstiques dEn Sendra, tamb podem afirmar que lobra est farcida de
catalanades. I jo acabo de mostrar com els topnims tamb savenen amb la
geografia valenciana. Els referents culturals, econmics i literaris tamb sn
catalans. I el rerafons histric porta de ple a la histria de Catalunya.
Amb tot, el que acaba per dir-nos que el text primitiu era en catal i que
lobra que ens ha pervingut en castell s una traducci barroera, sn els errors
de traducci. Aquells errors que noms i nicament sn comprensibles si el mot

786
dem.
179
que tradueix malament, s catal. En posar tan sols cinc exemples que considero
prou reveladors.
El primer apareix al prleg. La frase forma part dun context en qu
lautor explica com, amb esfor i feina, un individu qualsevol es pot arribar a fer
un lloc a la vida. I ho exposa parlant de tots aquells que con fuerza y maa
remando salieron a buen puerto787. La frase, en castell, diu tot el contrari del
que vol dir: que, amb esfor, sempre sarriba a bon port. Lerror s perceptible i
es comprn si tenim en ment un original en qu hi havia escrit: amb fora i traa
remant sorgiren a bon port. Com molt b indica En Rico, la imatge de la vida
com a rdua travessia martima era trivialssima, naturalment 788. Naturalment:
era trivialssima en els pasos martims. Sorgir s la forma catalana medieval,
emprada majorment en largot nutic, per dir arribar o fondejar. En Colom
sen fa un tip al seu Diari de Bord de fer sorgir les naus en un o altre port. Per no
fer-me pesat, en posar tan sols tres exemples. Aix, al 16 doctubre del 1492,
anota: No vaig poder arribar a temps de poder veure el fons per sorgir en net789.
I lendem, 17 doctubre, escriu: A migdia vaig partir jo de la poblaci on jo era
sorgit i on vaig prendre aigua790. I encara, el dia segent, apunta: Vaig anar a
lentorn de lilla tant com vaig poder i vaig sorgir al temps que ja no era de
navegar, mes no vaig anar a terra791. I aix, fins a lavorriment. dhuc En Rico,
en explicar-nos els objectius dEn Lltzer dins de la societat, escriu: La Vida de
787
788
789
CRISTBAL COLN, Textos y documentos completos; a cura de Consuelo Varela,
Alianza Universidad-320, Alianza Editorial, S.A.; 2a edici, Madrid, 1992, p. 116
790
dem, p. 117.
791
dem, p. 119.
180
Lazarillo de Tormes confirma tamb el prejudici classista i es mofa dels seus
detractors: noms un rufi com En Lltzer raonaria un lector ben installat a
lestablishment pot mantenir cun poco se les debe als qui heretaren nobles
estats; i noms pot arribar a aquest bon port amb uns principis semblants792.
s clar, doncs, que es tracta darribar a port i no pas de sortir-ne. Llavors, lerror
de traduir sorgir per salir, ens indica que som davant dun original catal. En
Coromines i En Pascual, que recullen el mot en llengua castellana, tanmateix, no
tenen cap dubte a afirmar que el terme, parlanat duna nau, es prengu del catal
sorgir793. I en comparar la paraula amb les primeres documentacions castellanes
dEn Colom, ja a les darreries del segle XV, o franceses, posteriors a la segona
meitat daquest mateix segle, adveren que s indubtable que el vocable s ms
antic i est millor arrelat que en cap altra part en catal, on ja abunda al Consolat
de Mar (segles XIII-XIV) i apareix en molts textos dels seglex XIV i XV 794.
Un altra badada apareix al Segon Tractat, quan lautor explica com En
Lltzer es va fer fabricar una doble clau per obrir el cofre on el mossn a qui
servia guardava el pa. I com en ser descoberta, el capell fue luego a proballa y
con ella prob el maleficio795. s ben evident, que fer un doble duna clau per
obrir un cofre i agafar el pa que shi guarda, no s cap malefici, sin una
malifeta. El context ho delata obertament. I fins ledici del Lazarillo
dAlfaguara, ho especifica en una nota a peu de pgina, que maleficio s una
fechora796.
792
F. RICO, La novela picaresca y el punto de vista; op. cit., p. 49-50.
793
J. COROMINES J. A. PASCUAL; op. cit., vol. V, p. 339.
794
dem.
795
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 44,
796
181
El tercer error s el de traduir el verb catal sentir al castell per sentir, en
lloc doir o escuchar, que apareix en diversos llocs de lobra. Aix, al Segon
Tractat, trobem: Pues estando una noche desvelado en este pensamiento,
pensando cmo me podra valer y aprovecharme del arcaz, sent que mi amo
dorma, porque lo mostraba con roncar y en unos resoplidos grandes que daba
cuando estab durmiendo797. O ja al final de lobra, al Set Tractat, en parlar de la
seva dona, En Lltzer ens diu: Hasta el da de hoy nunca nadie nos oy sobre el
caso; antes, cuando alguno siento que quiere decir algo della798, li canta quatre
fresques. Ls de sentir per oir, s encara avui dia un dels tpics errors comesos
pels catalans sense gaire fludesa en castell. El Diccionari de la Lengua
Espaola laccepta actualment com una forma viva de lespanyol, sense
especificar si s viva a Espanya o a Amrica 799. Per a lpoca en qu es va
escriure el llibre, a Castella era absolutament inusual. O tan sols usual en aquelles
obres castellanes tradudes directament del catal. El Tesoro de la Lengua
Castellana o Espaola, dEn Sebastin de Cobarruvias, del 1611, noms li atorga
el significat de sentiment o percepci800.
Per En Coromines i En Pascual, com en daltres llenges romniques, on
s normal i general, es produ en castell lespecialitzaci de sentir com a
sinnim doir. Aix no ha arribat a consurmar-se, llevat dels pasos
dAmrica801. I repeteixen que aquesta confusi completa mai no arrib a
produir-se a Espanya, on avui aquesta accepci de sentir s aliena encara a la
797
dem, p. 39.
798
dem, p. 90.
799
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit. vol. II, p. 1864.
800
S. COBARRUVIAS OROZCO, op. cit., p. 933.
801
J. COROMINES J. A. PASCUAL, op. cit., vol. V, p. 208.
182
parla popular, per una tendncia en aquest sentit sobserva all [a Amrica], des
dantic, en el llenguatge colonial802. I En Joaqun Forradellas, a les notes del
Quixot publicat per lInstituto Cervantes i Crtica, sota la direcci dEn Rico, en
comentar aquest mot al captol XVI de la Primera Part, ens indica que ls del
verb sentir per oir s encara com en alguns pasos de lAmrica Llatina 803. Fet
que noms sexplica tenint en compte una conquesta i poblament primigenis
catalans, tal com jo defenso en els meus llibres sobre el tema.
La quarta relliscada del traductor la comet al Cinqu Tractat. Lautor ens
descriu una batussa, a dins dun alberg, entre el seu amo i lagutzil del poble on
el butllaire intentava vendre les butlles de la santa croada. Llavors, els del poble,
viendo que no bastaban a ponellos en paz, acordaron de llevar al aguacil de la
posada a otra parte804.
En castell peninsular, el verb bastar t tres accepcions. La primera, ser
suficient i proporcionat per a alguna cosa. La segona, abundar, tenir en
abundncia. I la darrera, antigament, donar o subministrar el que es
necessita805. Per tant, el verb bastar de lexpressi no bastavan a ponellos en
paz no fa sentit ni en el castell dara ni en el de llavors, perqu lautor no ens
est dient que la gent del poble no fossin suficients a posar-los en pau, perqu
era molta gent la que shi va congregar; ni que no fossin aptes per fer-ho, ni res
semblant. La frase noms cobra sentit si la retroportem a un context ntegrament
catal i donem al verb castell bastar la significaci que el mot abastar t en
802
dem.
803
Vg. M. DE CERVANTES, op. cit., cap. XVI, p. 173, nota 50.
804
805
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit., vol. I, p. 273.
183
catal: ser capa darribar a alguna cosa 806, o, segons els contextos, aconseguir. I,
aix, tindrem que la gent del poble, veient que no abastaven a posar-los en pau,
acordaren de portar lagutzil de la posada a una altra part.
Finalment, el darrer daquests errors de traducci que vull exposar aqu es
troba al Segon Tractat. Fa referncia a lepisodi en qu En Lltzer es cruspeix de
mica en mica el pa que el clergue guardava en una arca. Aquest creia que eren els
ratolins i va decidir tapar-ne els forats amb claus i fustes, dient: Agora, donos
traidores traidores ratones, convineos mudar propsito, que en esta casa mala
medra tenis807. LEugenio Alonso, aix com daltres editors i curadors de la
novella, interpreta aquest estrany donos com a plural de don, car sol usar-se
en sentit despectiu o burlesc808. Per aix, la Rosa Navarro, en observar-ho,
tamb anota que lautor aplica el tractament als ratolins, fet dindiscutible
comicitat809.
No cal dir que, per mi, no t cap mena de comicitat. El context s realista.
El clergue s un home de carn i ossos. I ara, en el moment de proferir la frase en
qesti, est enormement indignat. Finalment aconsegueix tapar els forats, i amb
un to cansat i provocatiu, ls daquest donos, ms aviat desmereix tota la
intensitat que lautor hauria volgut conferir al passatge. En canvi, si en lloc
daquest rarssim donos i hagus hagut el doncs catal, la frase i el context
lingstic ara ens semblarien del tot versemblants car el clergue, en lloc de tractar
les rates de micer, mossn o qualsevol altre mot de tractament semblant,
806
Diccionari de la Llengua Catalana; op. cit., p. 31.
807
808
809
ROSA NAVARRO DURAN, Introduccin; op. cit., p. 124.
184
simplement estaria dient als ratolins, com jo crec: Ara, doncs, ratolins tradors,
us conv mudar de propsit, que en aquesta casa mala jeia tindreu.
I, encara que no sigui exactament un error de traducci, per acabar s que
vull comentar molt especialment un fragment concret del text, perqu el subtil
joc lingstic que cont noms s perceptible en catal. En un moment del Primer
Tractat, el cec descobreix una de les mltiples malifetes del seu ajudant i es dna
aquest petit dileg:
-Qu es esto, Lazarillo?

-Lacerado de mi! dije yo810.
En Rico safanya a dir que, en aquest punt precs de lobra, la
paronomsia cobra rellevncia en algun dileg amb tocs particularment
incisius811. I la Rosa Navarro, aprofita el pargraf per comentar que En Lltzer
crea una paronomsia amb ladjectiu lacerado i el diminutiu del seu nom,
Lazarillo, lnica vegada que apreix a la novella812.
Ara b, la paronomsia, segons el Diccionario de la Lengua Espaola de
la Real Academia, s una semblana entre dos o ms mots que noms es
diferencien per la vocal accentuada en cadascun dells; v. gr. azar i azor; lago,
lego i Lugo; jcara i jcara813. I inclou una segona accepci: Semblana de
distinta mena que tenen entre ells altres mots; com adaptar i adoptar; acera i
acero; Marte i mrtir814. Llavors, el binomi Lazarillo-Lacerado, com s ben
810
811
LXXI.
812
p. 54, nota 81.
813
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit., tom II, p. 1533.
814
dem.
185
evident, no constitueix cap paronomsia, en castell, car, entre el La-za-ri-llo i
La-ce-ra-do, no hi ha una sola diferncia per ra de la vocal accentuada, sin
que, llevat de la primera sllaba, sn dos mots totalment diferents. I per tant, no
hi ha cap joc de subtilitat lingstica i, molt menys, encara, fontica.
Conformement tamb ho ha observat En Juan Manuel Rodrguez, pel qual,
segons en Rico, hem de fer un acte de fe i creure sense immutar-nos que el
suposat acudit o paronomsia, en castell, s loposici dels mots LazARILLoi
lacERADo. Aix, en castell, s molt ms que el canvi dun fonema: s una
paraula tan diferent que la paronomsia no funciona gaire, per no dir gens en
absolut815.
Per contra, si el text original fos catal, la cosa canvia radicalment, perqu
el cec hauria cridat: Qu s aix Llatzeret?. I el noi hauria contestat: Llatzerat
de mi!. I Llatzeret i llatzerat s que sn parnims.
Jordi Bilbeny
El Barrac, Arenys de Munt,

agost del 2006-gener del 2007
815
J. M. RODRGUEZ, op. cit., p. 4.
186

El Lazarillo de Tormes VA SER ESCRIT en CATALÀ - Jordi Bilbeny

Hochgeladen von

Dokumentinformationen

Copyright

Verfügbare Formate

Dieses Dokument teilen

Dokument teilen oder einbetten

Freigabeoptionen

Stufen Sie dieses Dokument als nützlich ein?

Sind diese Inhalte unangemessen?

Copyright:

Verfügbare Formate

El Lazarillo de Tormes VA SER ESCRIT en CATALÀ - Jordi Bilbeny

Hochgeladen von

Copyright:

Verfügbare Formate

EL LAZARILLO DE TORMES VA SER ESCRIT EN CATAL

Duns anys en shan publicat tot un seguit destudis del professor

Tormes. En unes impressions recollides al nmero 29 de la revista digital

Espculo, afirmava que s importantssim saber quin s lautor duna obra,

perqu el coneixement de la vida i del pensament de lautor ajuda a penetrar el

significat de la seva producci 1. Per encara hi afegia: En el cas del Lazarillo,

I al nmero 32 de la mateixa revista, en un article intitulat Luis Vives fue

el autor del Lazarillo de Tormes, amb profusi de comparacions i parallelismes

professor dhispniques arriba a la conclusi que lobra annima castellana t

totes les caracterstiques lxiques, destil i de pensament del filsof valenci. I

rubrica: Si cent quinze arguments sn aplicats documentalment a En Vives,

podem parlar de seguretat a ladjudicar-li lautoria del Lazarillo3.

podria donar-se que, entre un grup descriptors molt prxims ideolgicament,

sembla rellevant i transcendental lafirmaci de fer-lo un autor catal.

El nombre ingent de catalanades, catalanismes, girs lingstics i rastres

a conixer des de la pgina web de la Fundaci dEstudis Histrics de Catalunya

(www.HistoCat.cat) i que s a labast de tothom4. Entre aquests rastres catalans

calofro, pagamentos, ampollas (de vi), puadas, nonada, hideputa (fideputa),

como (quan), estada, travesemos, desenvoltsima, curar de, traer (llevar),

obscura, nimas, tornar, guarda, manjar (menjar), dineros, dubda5.

Llavors, si el llibre s ple de catalanades i de concomitncies amb En Joan

Llus Vives, ara em semblen encertadssimes les observacions de lAntonio Rey

sobre la influncia de lerasmisme i daquest humanista valenci sobre la

dErasme criticaren els llibres de cavalleries per la seva inversemblana i manca

de valors didctics, possibilitant aix lambient de versemblana i realisme en qu

de la religiositat, permet endevinar al seu autor en una actitud un tant al marge;

en una actitud, clarament i raonable, molt semblant a la que ocup un bon

nombre de cristians nous illustres en lart i el pensament dEspanya: Juan de

Mena, lvarez Gato, Fernando de Rojas, Llus Vives, Mateo Alemn 7.

explicaria perfectament que, a la seva adaptaci dels Menemnos de Plaute, del

1559, ja parli del Lazarillo de Tormes com un personatge clebre i com un

referent ben natural de la cultura valenciana de lpoca. Tant s aix, que en

aquesta obra introdueix com a personatges un metge anomenat Averrois i el seu

adaptaci duna comdia de Plaute8. Vegem-ho. A lEscena Dotzena, lAverrois

aix, i perqu En Timoneda escriu, a la presentaci de les comdies als lectors,

vida del Lazarillo de Tormes11, i precisament aqu ret homenatge a

lentrenyable mosso de molts amos12.

I, conformement, En Marcel Bataillon, que tamb ha notat que lautor

valenci fa sortir a la comdia aquest Lazarillo, germ del Lazarillo de Tormes,

indica: Lobra dEn Timoneda aparegu al 1559, ra per la qual no podem

amb convenciment que un Lazarillo de Tormes preexistent fou conegut per En

Timoneda14, que s com confirmar que En Timoneda va conixer un personatge

lnic germ literari que es coneix al Lazarillo de Tormes sigui precisament un

germ valenci. I, sobretot, s molt significatiu que fos tamb a Valncia on el

primera edici castellana, pressuposant, per descomptat, que tothom entendria

per qu el seu Lazarillo era germ del Llatzeret anomenat de Tormes.

En aquest sentit, veient les concomitncies entre En Timoneda i lautor del

Lazarillo, En Francisco Rico ha fet notar que alguna cosa sospitaria En

Fa la sensaci com si En Rico sadons que En Timoneda disposs de tot

les generoses possibilitats que el plantejament temtic i la forma autobiogrfica

competir amb la dEn Lltzer de Tormes, s tal vegada lencarnaci ms antiga

FRANCISCO RICO, La novela picaresca y el punto de vista; reimpressi de la segona

edici corregida i augmentada, Editorial Seix Barral, S.A.; Ensayo-299, Barcelona,

I, si a tot plegat, hi afegim encara certes concomitncies lingstiques

entre lobra dEn Timoneda i el Lazarillo, serem capaos de veure la relaci

estretssima que hi havia entre la primera novella picaresca i la literatura

b: a la Segunda Parte del Sobremesa y Alivio de Caminantes, dins el recull del

aforisme valenci19. Nogensemenys, a despit que hi circuls, el que em sembla

irrevocable s que, de nou, podem relacionar lingsticament el Lazarillo amb un

Per aix no s tot. La llengua ds normal dEn Timoneda era el catal,

com ho exemplifiquen obertament algunes de les seves obres. A ms a ms, a El

mi lengua natural valenciana Rondalles20. s a dir, que, duna manera o altra, el

siguin segones edicions. El Flor dEnamorats especifica que s sacado de

diversos auctores, agora nuevamente por muy linda orden compilado21. La