Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
Francisco Calero que atribueixen a En Joan Llus Vives lautoria del Lazarillo de
saber que el seu autor fou En Llus Vives obre unes perspectives amplssimes a la
interpretaci2.
entre els temes-clau i girs lingstics que apareixen al Lazarillo de Tormes i a les
obres dEn Vives, a ms dobservar les confluncies entre forma i estil, aquest
Sense voler-me decantar del tot pels resultats dEn Calero, car lestudi
paremiolgic si b s prou aproximatiu, no s mai per ell sol concloent ats que
1
FRANCISCO CALERO, Interpretacin del Lazarillo de Tormes; Espculo, nm. 29;
http://www.ucm.es/info/especulo/numero29/lazarill.html, p. 3
2
dem.
3
FRANCISCO CALERO, Luis Vives fue el autor del Lazarillo de Tormes; Espculo,
nm. 32; op. cit., p. 53.
1
polticament i socialment, es fessin servir idees i girs semblants, s que em
sintctics catalans que es poden detectar al text del Lazarillo amb una simple
lectura fan esfereir. En Calero noms en cita uns quants, que, tot i ser prou
significatius per adonar-nos que realment passa alguna cosa amb la llengua,
queden encara curts perqu en puguem tenir una visi de conjunt. Per,
darrerament, lAlejandro Sendra nha fet una relaci molt valuosa, que sha donat
que En Sendra aporta, en vull remarcar els segents: saber de coro, pobreto,
cambreta, ardideza, haca servir (usava), con todo eso (amb tot i aix), todos
cinco, fuimos entrados, des que, por fuerza, a lo menos (almenys), la hambre,
literatura picaresca, car, segons ell, En Joan Llus Vives i daltres seguidors
4
ALEJANDRO SENDRA, El Lazarillo de Tormes i la llengua catalana; http://www.
histocat.cat/pdf/lazarillo2.pdf
5
dem.
2
aparegu el Lazarillo6. I En Francisco Rico, encara hi insistia, car, per ell, la
crtica del Lazarillo a les idees en s a lentorn de lhonra, a les formes vulgars
En aquest sentit, doncs el de fer el Lazarillo una obra dEn Vives o dun
entorn influt per ell, no ens hauria destranyar que En Joan Timoneda, un dels
autors i editors valencians ms notables del XVI, hagus llegit el llibre. Aix
criat Lazarillo.
Per la Rosa Navarro, En Timoneda ha llegit, per tant, i sha agradat del
Lazarillo, testimoni que res no diu perqu s posterior a les edicions conservades.
Malgrat tot, s significatiu que introdueixi aquest record del personatge en una
afirma del seu criat que es el ms agudo rapaz del mundo y es hermano de
6
ANTONIO REY HAZAS, Introduccin a La vida de Lazarillo de Tormes y de sus
fortunas y adversidades; Editorial Castalia, Madrid, 1989, p. 22.
7
FRANCISCO RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Clsicos Universales
Planeta-6, 4a edici, Editorial Planeta, S.A.; Esplugues de Llobregat, 1983, p. LX.
8
ROSA NAVARRO DURN, Introduccin a La vida de Lazarillo de Tormes, y de
sus fortunas y adversidades, dAlfonso de Valds; Biblioteca Octaedro-15, Ediciones
Octaedro, S.L.; segona i nova edici, Barcelona, 2006, p. 78.
3
Lazarillo de Tormes, el que tuvo trezientos y cincuenta amos 9. Justament, per
cun apazible sea el estilo cmico para leer puesto en prosa, y cun propio para
pintar los vicios y las virtudes, amados lectores, bien lo supo el que compuso los
amores dCalisto y Melibea y el otro que hizo la Tebaida 10, la Rosa Navarro
postilla que lagudesa dEn Timoneda i el seu bon olfacte literari el porten a
associar el personatge amb les obres literries els ecos de les quals ressonen a La
excloure la possibilitat que es refereixi a lheroi de la novella del 1554 13. I rebla
literari del mateix nom abans que sedits ledici castellana del Lazarillo.
9
JUAN TIMONEDA, La Comedia de los Menemnos, Obras de Juan de Timoneda; a
cura dEduardo Juli Martnez, Sociedad de Biblifilos Espaoles, segona poca,
Madrid, 1948, tom II, p. 331.
10
Las tres Comedias del Facundissimo Poeta Juan Timoneda, dedicadas al Illustre
Seor don Ximen Perez de Calatayu y Villaragut; [Joan Timoneda, Valncia], 1559; foli
3.
11
ROSA NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes;
Biblioteca Romnica Hispnica/Estudios y Ensayos-430, Editorial Gredos, S.A.; 2a
edici, Madrid, 2004, p. 170.
12
R. NAVARRO DURN, Introduccin; op. cit., p. 78.
13
MARCEL BATAILLON, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes; traducci
de Luis Corts Vzquez, Ediciones Anaya, S.A.; Madrid, 1968, p. 29.
14
dem.
4
s a dir, que, ms enll que hi hagi ressonncies del Lazarillo castell o
precastell dins lobra dEn Timoneda, no deixa de ser altament simptomtic que
Lazarillo tingus una assumpci populista tan gran que fes que En Timoneda en
pogus parlar als seus lectors amb total naturalitat, noms cinc anys desprs de la
Timoneda, sempre disposat a beneficiar les mines daltri, quan aparellava amb la
nostra figura el xicot dels Menechmos i, sobretot, quan en el Paso de dos ciegos
y un mozo treu a les taules En Palillos, en cerca dun nou amo i li feia relatar en
to dexculpaci les peripcies que visqu al servei dun cec que el matava de
gana15.
el que calia per escriure el fams Lazarillo. Per, s clar: alguna cosa deuria
fallar i no va poder ser. Per aix rebla: No fou En Timoneda qui sab aprofitar
del Lazarillo oferien a una ploma destra. Per En Palillos, aquest individu de
baixa condici que savana a narrar en primera persona una histria que aspira a
5
dun arquetip que ens situa a les portes mateixes dun gnere: la novella
picaresca16.
Per tant, no tan sols En Timoneda crea un personatge, als Menemnos, amb
el mateix nom de Lazarillo, que diu, a ms, que s el germ del Lazarillo de
Tormes, sin que, en aquest pas, nimprovisa un altre que, com el pigall del llibre
annim, serveix un cec que tamb el mata de gana, que narra el text en primera
persona i que competeix amb ell en la glria per la creaci del gnere de la
novella picaresca.
catalana. Per posar-ne tan sols un exemple, vull rellevar que En Lltzer, quan
estableix el contracte de servir el capell, afirma: Este fue el primer escaln que
yo sub para venir a alcanzar buena vida, porque mi boca era medida 17. Doncs,
Buen Aviso y Portacuentos, al conte LXI, trobem que lautor fa dir a un dels
seus personatges, que explica quin s el secret del seu bon estat fsic:
En boca medida
y la bolsa estreta
nu fet en bragueta
sustenten la vida
y fanla queta18.
16
dem, p. 100.
17
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dEugenio Alonso Martn, Serie Roja
Alfaguara, Santillana Ediciones Generales, S.L.; Madrid, 2005, p. 85.
18
J. TIMONEDA, Buen Aviso y Portacuentos, Obras de Juan de Timoneda; op. cit.,
tom I, p. 320.
6
En Vctor Garca, que ha observat tamb aquesta semblana lingstica,
noms anota que ignoro si a Castella circulava una variant parallela daquest
autor valenci.
Patrauelo, ell mateix ho revela, car escriu que semejantes maraas las intitula
que les histries que ell explica al llibre tamb eren conegudes amb el nom catal
de rondalles. El que no aclareix del tot s si es van dir aix en una primera edici
catalana. Per sembla que, del que es desprn dels seus mots, es pugui vagament
intuir. Aix aportaria una gran llum al fet que la major part dels seus llibres
19
VCTOR GARCA DE LA CONCHA, Nueva lectura del Lazarillo; Literatura y
Sociedad-28, Editorial Castalia, S.A.; Madrid, 1981, p. 107.
20
JUAN TIMONEDA, El Patrauelo; Ediciones Ctedra, S.A.; Madrid, 1978, p. 79.
21
Cf. JOAN FUSTER, Introducci al Flor denamorats de Joan Timoneda; Eliseu
Climent, Editor; Valncia, 1994, p.20, nota 21.
22
El Patrauelo. Primera parte de las patraas de Ioan Timoneda: en las quales se
tratan admirables cuentos, graciosas maraas, y delicadas inuinciones para saber
contar el sabio y discreto relatador agora nuevamente compuesto; Joan Mey, Valncia,
MDLXVII.
23
Vg. Obras de Juan de Timoneda; op. cit., tom I, lmina s/n.
24
dem, tom II, [p. 3].
7
comdies i farses del Turiana tamb expliciten que sn agora nuevamente
esment amb certa cura, observarem que la interpretaci justa seria pensar que ja
llibre cont26.
Cornelia, En Timoneda ens diu que les dues primeres sn tradudes per ell
traduzida por Juan Timoneda, exposen luna i laltra 27, i que la darrera s
Calataiud i Vilaragut li diu que mir si habria entre mis papeles y lazera algo
con que servirle, y hall tres Comedias hechas en prosa que penaban por verse ya
en la emprenta. Las cuales, por ser nascidas en mi casa, s que con razn
quedaran quexosas si a otro que a vustra merced les diesse por amparo y
protector29.
Pel que es desprn de les paraules dEn Timoneda, sabem que les
comdies que sediten van ser escrites per lautor a casa seva i ara, al 1559, tal
la llengua dEn Timoneda era la catalana; si, com suposa En Rumeu i Figueras, i
recull En Fuster, en parlar del Flor denamorats, degu haver-hi una primera
edici valenciana del canoner, avui desconeguda 30; i, si la seva obra, com
25
dem, tom III, [p. 3].
26
EDUARDO JULI MARTNEZ, Observaciones preliminares, Obras de Juan de
Timoneda; op. cit., p. VII-VIII.
27
Obras de Juan de Timoneda; op. cit., tom II, p. 249 i 293.
28
dem, p. 343.
29
dem, p. 243.
30
J. FUSTER, op. cit., p. 35, nota 63.
8
reconeixen la totalitat destudiosos, estava destinada al gran pblic, la qual cosa li
A ms a ms, i ats, tamb, com confirma En Niyoles, que fins ben entrat
classes mitjanes urbanes31 i que el catal restar adscrit a lestament popular 32,
en castell, fins a lpoca present33; aix vol dir, ras i curt, especialment si
tenim present, com diu En Batllori, que el seu pblic immediat, sobretot el
Romera subscriu que, com que el llibre era destinat a ser llegit o escoltat a
lentorn del braser per gent que no tenia cultura, era duna senzillesa
esclafidora35. Remarca que cal inserir les rondalles que integren el llibre en una
literatura de tradici popular, que havia de servir per donar al poble una illusi
de Sant Vicent, que eren unes representacions dunes petites peces teatrals,
31
RAFAEL L. NINYOLES, Conflicte lingstic valenci. Substituci lingstica i
ideologies diglssiques; Quaderns 3i4, nm. 42, Eliseu Climent, Editor, 2a edici,
Valncia, 2002, p. 44.
32
dem, p. 51.
33
dem.
34
J. M. BATLLORI, Prleg a LEsglsia Militant. El Castell dEmas; Antologia
Catalana-29, Edicions 62 s/a, Barcelona, 1967, p. 6-7.
35
JOS ROMERA CASTILLO, Introduccin a El Patrauelo, de Juan Timoneda; op.
cit., p. 63.
36
dem, p. 64.
9
representades per uns nens als carrers i places pbliques, en qu es narraven els
fets i la vida del sant37. Amb aquesta finalitat apunta En Romera , sempraven
uns recursos lingstics fcilment comprensibles per tothom 38. I conclou que a
obvietats. Primerament, que si el llibre era destinat a ser llegit a lentorn del
braser per a gent sense cultura castellana, s que eren de parla catalana. I que si
aquesta llengua, que era la seva prpia. Segonament, que si el llibre sinscrivia
dins de la tradici popular, s que era la tradici oral catalana. Tercerament, que
si havia de servir per donar al poble una illusi de realitat, s que havia destar
en aquesta llengua. Quartament, que si les rondalles eren semblants als miracles
de sant Vicent, que sescenificaven pels carrers, s que la llengua del llibre, per
ser entesa pel carrer, tamb havia de ser la catalana, especialment, perqu els
lingstics eren fcilment entesos per tothom, s que la llengua emprada era la
que es va escriure en catal. I per aix mateix, En Timoneda ens diu ntidament, a
lEpstola al Amantsimo Lector, que adrea la seva obra, no pas als nobles o al
clergat, els quals, duna o altra manera, ja llegien castell, sin a un especfic i
37
dem, p. 65.
38
dem.
39
dem.
10
determinat tu, trabajador, per tal que los sepas contar com aqu van
estalviar.
No shi val a dir que el castell, com que era emprat a la cort, shavia
arribat a dotar duna aurola de dignitat, mentre que el catal, com a llengua del
exercint el Pontificat, va ser tamb llengua oficial de la Cria romana. I pel que
fa als llibres i a les preferncies idiomtiques dels lectors, En Manuel Pea ens
assegura que, a Barcelona, des de final del segle XV fins al darrer ter del XVI
lhegemonia del catal s quasi absoluta41. Mentre que, per contra, les obres en
castell eren quasi inexistents, car la gran majoria dels llibres, i de vegades tots,
En Philippe Berger, ha apuntat que des del 1474 al 1489 sobserva una producci
del 33,33% dobres en catal i el 66,66% en llat, sense cap obra en castell. Cap
40
J. TIMONEDA, El Patrauelo; op. cit., p. 79.
41
MANUEL PEA DAZ, El laberinto de los libros. Historia cultural de la Barcelona
del Quinientos; Fundacin Germn Snchez Ruiprez, Madrid, 1997, p. 75.
42
dem, p. 74.
11
tres llibres estampats en castell, que computen un nfim 4% 43. I mentre anota
que del que ens precedeix hom pot pensar que la primera poca de la impremta
lpoca daurada del valenci, per contra, objectiva que durant aquest temps el
Llavors, cal ser molt cauts a lhora dinterpretar que, si, de cop i volta,
castell, que ara ja contempla un 45% de tota la producci editorial 45, aquesta
sigui per ra que els valencians escrivissin, de la nit al dia, en castell. Perqu un
estudi ms personalitzat, dautor en autor, ens indica que, ledici duna obra en
impremtes, que impedia que els autors valencians publiquessin amb la seva
llengua. Segons ell, podem considerar, doncs, que entre 1540 i 1550 sobre el
perode a partir del qual els editors valencians ja no deixaran a llurs autors la
facultat descollir la llengua que prefereixen. A partir daquests anys, la llei del
43
PHILIPPE BERGER, Contribution ltude du dcline du valencien comme langue
littraire au seizime sicle; Mlanges de la Casa de Velzquez, XII (1976), p. 182.
44
dem, p. 183.
45
dem, p. 182.
46
PHILIPPE BERGER, Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento; Edicions
Alfons El Magnnim Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci, Valncia, 1987,
vol. I, p. 332-333.
12
Economia Josep Comajuncosa, mescriu per indicar-me que els mercats
(excepte els financers) no fan mutacions brutals i sobtades. A ms, els impressors
no es movien preferentment per les lleis del mercat sin que estaven fortament
aquesta mutaci brutal del 1510 ha de ser fruit de la Inquisici 48. Per tant, a
vista daquestes pressions insalvables, cal diferenciar amb intelligncia una obra
Per tot plegat, s molt estrany que En Timoneda, fruit duna societat
una de les seves obres: El castell dEmas, puix hi empra, si b a dos nivells prou
47
JOSEP M. COMAJUNCOSA, Carta personal (imeil), amb data 12 de gener del 2007,
p. 2.
48
dem.
49
J. M. BATLLORI, op. cit., p. 7.
13
medi rural i pobre i en qual intervenen una famlia hostalers, i per un personatge
allat que personifica el Desig hum. Per contra, els personatges nobles de lobra
Jess, els deixebles als quals aquest sapareix, les personificacions dels plaer i
cultura i que el podia parlar amb tota normalitat un personatge tan sagrat com
Jesucrist. I, a LEsglsia militant, el rei Felip i el Papa, parlen catal amb tota la
adreades a les classes cultes, amb ms ra hauria dhaver emprat el catal a les
obres de difusi popular, la primera edici de les quals no ens ha arribat. I aix,
de retruc, explicaria duna vegada per totes per qu la quasi totalitat de les seves
edicions les destinades al gran pblic, a les classes populars poguessin haver
comdia on sens diu que el Lazarillo s germ del Lazarillo de Tormes, tindrem
no noms uns vincles de germanor literria, sin que shauria donat que el cas
dun Lltzer catal germ del famosssim Llatzeret, era tamb catal. I, estirant,
Timoneda s el pare indubtable del Lltzer del Menenmnos, no ens estaria dient,
50
dem.
51
La Comedia de los Menemnos traduzida por Juan Timoneda, y puesta en gracioso
estilo y elegantes sentencias; [Valncia], MDLIX.
14
de lun, forosament tamb havia de ser el pare de laltre? s una opci sobre la
qual caldria un treball ms extens del que mhe proposat en aquest estudi, i que
ara noms deixo com a suggeriment, perqu la idea dun Timoneda pare o autor
dun Lltzer de Tormos, o del ttol que tingus abans de ser traduda al castell, s
una via de recerca seriosa, que ens podria aportar grans sorpreses.
dimpremta, a Pars al 1620, duia per ttol Segunda Parte de la Vida de Lazarillo
exposa que ha determinat de sacar a la luz la Segunda parte de la vida del gran
Lzaro de Tormes53. El nom del personatge sembla, doncs, que era Lltzer i que,
Dic que lautor era catal atenint-me al cognom. La nissaga dels Luna,
originria dArag, shavia escampat des dantic per tots els estats de la Naci
catalana i entroncat amb la casa reial. Un dels seus membres, lArtal Lopes de
Luna es cas (la primera vegada) amb Constana Pere, senyora de Sogorb, nta
de Pere II54. Entre els seus membres hi ha militars, comtes, ducs, lloctinents,
52
Vg. I. DE LUNA, Segunda Parte de la Vida de Lazarillo de Tormes. Sacada de las
Coronicas antiguas de Toledo; Rolet Boutonn, Pars, MDCXX.
53
JUAN DE LUNA, Segunda Parte de la Vida de Lazarillo de Tormes, sacada de las
crnicas antiguas de Toledo; dins Lazarillo de Tormes y Segunda parte de la vida de
Lazarillo de Tormes por Juan de Luna; edici preparada per Pedro M. Piero Ramrez,
Editorial Nacional, Madrid, 1983, p. 147.
54
OVIDIO CUELLA / ARMAND DE FLUVI, Luna, Gran Enciclopdia Catalana;
Enciclopdia Catalana, S.A.; Barcelona, 1976, vol. 9, p. 383.
15
virreis, bisbes, arquebisbes, abadesses, papes55 i, fins i tot, una reina: Maria de
En Joseph Laurenti creu que degu nixer a Saragossa 57 i que, ambds Luna
Lazarillo58. Per tant, no estem parlant dun autor gris, sorgit de les fondries del
no-res, sin que som davant dun home de cultura, amb un posicionament poltic
to59.
ms ben dit, fou sempre antiptica a Catalunya per dos motius, que en certa
manera sn corollari de tot el que fou dit, denunciat, discutit i ordenat a les
55
dem.
56
Vg. M. TERESA FERRER I MALLOL, Maria de Luna; Gran Enciclopdia
Catalana; op. cit., vol. 9, p. 602.
57
JOSEPH L. LAURENTI, Estudios sobre la novela picaresca espaola; Anejos de
Revista de Literatura-29, Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, Madrid,
1970, p. 65, nota 2.
58
dem, p. 66, nota 2.
59
M. BATAILLON, op. cit., p. 90.
16
Corts daquest primer quart del segle XVI; primerament, que els inquisidors
menyspreu als furs i els abusos dautoritat i de demostraci de fora; perqu els
captols de les Corts que hem dit foren transgredits [per ells] massa
sovintejadament60.
demostrar al llarg del segle XVI els catalans s el que veiem tamb que surt de la
ploma dEn Luna. Dacord amb En Mart de Riquer, En Joan de Luna, des del
es pot parlar de ressentiment en els escriptors espanyols del Segle dOr, En Joan
ressentiment traspuen les pgines de la seva novella 61. I conclou que, el seu
ressentiment, encobert amb una amarga ironia, el porta fins i tot a rebellar-se
contra la seva prpia ptria62. Cosa que t molt de sentit si es tracta efectivament
altre de catal que ha estat substitut per aquest, seria del tot normal que hagus
60
EUFEMI FORT I COGUL, Catalunya i la Inquisici; Editorial Aedos, Barcelona,
1973, p. 227.
61
MARTN DE RIQUER, [Prleg a] La Celestina y Lazarillos; Editorial Vergara, 3a
reimpressi, Barcelona, 1972, p. 139.
62
dem.
17
marxat a lexili, perqu com apunta En Miquel Prez Latre, les decisions
imposades pel rei als governs dels seus regnes catalans, eren rebutjades per una
laics del consistori i larrest domiciliari dels eclesistics, aix com daltres
mltiples detencions de plebeyos que malparlaven del rei 64. Les topades
relacions entre la Reial Audincia i la Diputaci del General, per, foren els de
del segle XVI, fins a arribar a la captura de diputats i odors 66. Aix, a les Corts
de deutors, aix com altres enfrontaments amb les jurisdiccions ordinries reials,
baronials67.
63
MIQUEL PREZ LATRE, Entre el rei i la terra. El poder poltic a Catalunya al segle
XVI; Referncies-38, Eumo Editorial, Vic, 2003, p. 46.
64
dem.
65
dem, p. 132.
66
dem.
67
dem, p. 163.
18
A tot plegat, encara, hi hem dafegir, al 1591, la invasi del regne
dArag, duta a terme per les tropes castellanes, comandades per Alonso de
dels partidaris dels implicats en la resistncia, alguns dels quals mantenien estrets
evident alhora pel fet que lalcaid del castell de Perpiny reb lordre de detenir
tots els rebels aragonesos fugits als Comtats, mentre Barcelona vivia en un
era abassegadora. En Prez Latre ho exposa amb tot rigor, car, segons ell, de la
defensava que el vencedor haga del vencido y sus cosas a su voluntad en una
mena de Nova Planta avant la lettre, mentre que Francsico de Bobadilla, segon
ats que els aragonesos havien procurat llevar adelante no tener rey, calia
68
dem, p. 205.
69
dem, p. 207.
70
dem.
71
dem, p. 208.
72
dem, p. 208-209.
19
Per tant, em sembla obvi, que si lautor daquesta segona part del
en la defensa de les llibertats de la terra, es veis obligat a exiliar-se i fes del seu
llibre una escomesa contra el poder reial i un dels seus braos executors ms
ferotges: el Sant Ofici de la Inquisici. Per aix mateix, sn molt aclaridors els
mots dEn Cosso, que relleven que els durssims atacs a la Inquisici, que
estranyes fou el temor si s que no alguna topada amb ell al greu tribunal de la
fe73.
edicions parisenques del llibre tant la que cont la dataci errnia de 1520 74 com
la del 162075, ens exposin que ha estat escrit per I. de Luna, Castellano.
els freqents aragonismes de la seva obra 76. Per En Jos Mara de Cosso, que
nom, Joan, que figura a la portada de la resta dels seus llibres 77. Per addua que,
tot i amb aix, el que s que es pot afirmar, pel seu cognom i per les seves
73
JOS MARA DE COSSO, Las continuaciones del Lazarillo de Tormes; Revista
de Filologa Espaola, XXV (1941), Quadern 4t, p. 518.
74
Vg. Vida de Lazarillo de Tormes. Corregida y Emendada. Por I. de Luna Castellao.
Interprete de la lengua Espaola, Rolet Boutonn, Pars, MDXX, portada.
75
Segunda Parte de la Vida de Lazarillo de Tormes. Sacada de las Coronicas Antiguas
de Toledo. Por I. de Luna Castellano. Interprete de la Lengua Espaola; Rolet
Boutonn, Pars, MDCXX, portada.
76
PEDRO M. PIERO RAMREZ, Introduccin al Lazarillo de Tormes y Segunda
parte de la vida de Lazarillo de Tormes por Juan de Luna; op. cit., p.38.
77
J. M. DE COSSO, op. cit., p. 518.
20
peculiaritats del castell, s que era aragons 78. Igualment, En Riquer, en
que els Luna sn un conegut llinatge aragons, encara que no deixa destranyar
castell.
desgrebanse, cubeta, si va a decir la verdad (si val a dir la veritat), como (amb
estaba tan picado, o bancal, per posar-ne noms alguns exemples. Tindrem
78
dem.
79
M. DE RIQUER, op. cit., p. 133-134.
80
J. L. LAURENTI, op. cit., p. 108.
81
M. DE RIQUER, op. cit., p. 133.
21
qualque badada dimpressi: fraga per farga. I, encara, hi podem constatar certs
sens diu que al punto que los vieron, apellidaron: A los ladrones, tengan a los
s cert que el castell actual reconeix aquesta paraula, amb el sentit de gritar
Castellana, llavors noms incloa les accepcions daclamar tomando la voz del
rey, como: Aqu del rey o Viva el rey; y entre las parcialidades, declarndose a
vozes por una dellas84. Amb la qual cosa sembla que si el castell ha acabat
I, per acabar-ho dadobar, En Laurenti ens indica un altre indici del que,
persona85, que ha detectat als captols III i IV, i que, com no costa gens
De lobra sen desprn tamb una visi antiespanyola sense embuts. Per
Laurenti, parlant de la novella picaresca, ara indica que En Luna fou, entre els
82
dem, p. 176.
83
Diccionario de la Lengua Espaola; Real Academia Espaola, vint-i-unena edici,
Madrid, 1994, tom I, p. 165.
84
SEBASTIAN DE COBARRUVIAS OROZCO, Tesoro de la Lengua Castellana, o
Espaola; Luis Sanchez, Madrid, MDCXI, p. 130.
85
J. L. LAURENTI, op. cit., p. 108.
86
P. M. PIERO RAMREZ, Introduccin al Lazarillo de Tormes y Segunda parte de
la vida de Lazarillo de Tormes por Juan de Luna; op. cit., p. 41.
22
autors daquest gnere literari, el ms ressentit i el ms antiespanyol del Segle
dOr87, suara exposa que va aprofitar com a ocasi favorable per escampar els
atacs ms amargs contra Espanya88, que no s res ms, tractant-se dun autor
catal (baldament fos del regne dArag), que una visi obertament
denfrontament obert entre els regnes de Catalunya i la Corona. I conclou, per tal
com aqu En Lltzer s descrit meitat home i meitat peix, que el mite de lhome-
Catalana90.
La convenci literria encara no es portava gaire b amb els humils 91. I, acte
seguit, remarca: Tan inslit degu de sonar el nostre llibre, que En Lltzer hagu
87
J. L. LAURENTI, op. cit., p. 73.
88
dem, p. 67.
89
P. M. PIERO RAMREZ, Introduccin al Lazarillo de Tormes y Segunda parte de
la vida de Lazarillo de Tormes por Juan de Luna; op. cit., p. 40.
90
JOAN SOLER I AMIG, Enciclopdia de la Fantasia Popular Catalana; Editorial
Barcanova, S.A.; Barcelona, 1998, p. 557.
91
F. RICO, La picaresca y el punto de vista; op. cit., p. 16.
23
dimprovisar-se socileg i afirmar que poc o res es devia als qui heretaren
tractar dun subjecte humilis en estil gravis, reservat per a les gents
real. nicament, sels admetia reduts a una faceta pejorativa, com a motiu de
arrelada, en qu els nobles utilitzen la gent humil com a contrapunt grotesc de les
contres com es vulgui, estan dacord a afirmar que, de cop i volta, amb aquesta
92
dem.
93
dem.
94
dem, p. 138.
24
novella, va sorgir un nou gnere literari. De primera novella realista que es
que en el seu horitz dexpectatives no hi havia res semblant 96, relleva el paper
de lobra com a fundadora dun nou gnere97, creada per un annim genial98.
I lngel Gonzlez, rebla, encara, que el llibre apareix sense cap mena de
precedent literari; resulta una rara proles sine matre creata99. Semblantment, En
Juan Manuel de Prada insisteix sobre el mateix, car per ell, el veritable miracle
del Lazarillo i el veritable miracle de tota creaci literria: [ha estat] aconseguir,
a partir duns materials heretats, crear una cosa absolutament nova 100. Per En
enlluernadora, que oposa lobreta casetellana o per dir-ho millor, el seu intent a
llegien a Espanya a mitjan segle XVI, quan apareix 102. Per, a despit daix, hi
95
DMASO ALONSO, Obras Completas; Editorial Gredos, Madrid, 1985, tom VIII, p.
567.
96
DARO VILLANUEVA, La intencionalidad realista del Lazarillo de Tormes, dins
Lazarillo de Tormes entre dudas y veras; coordinat per Gonazalo Santoja, Sociedad
Estatal Espaa Nuevo Milenio, Madrid, 2002, p. 44.
97
dem, p. 36.
98
dem, p. 42.
99
NGEL GONZLEZ PALENCIA, Leyendo el Lazarillo de Tormes (Notas para el
estudio de la novela picaresca), dins Del Lazarillo a Quevedo; Consejo Superior de
Investigaciones Cientficas Instituto Antonio de Nebrija, Madrid, 1946, p. 4.
100
JUAN MANUEL DE PRADA, Los avatares de Lzaro de Tormes, dins Lazarillo
de Tormes, entre dudas y veras; op. cit., p. 168.
101
FERNANDO LZARO CARRETER, Lazarillo de Tormes en la picaresca;
Ediciones Ariel, S.A.; Esplugues de Llobregat, 1972, p. 80.
102
M. DE RIQUER, op. cit., p. 105.
25
veu un referent clar en el llibre dEn Jaume Roig, lEspill. De conformitat amb
per tota sort de calamitats i que s mosso de molts amos ja shavia donat a les
valenci Jaume Roig, obra escrita al 1460 i que ms duna vegada sha apuntat
aspecte; per s que t inters, en canvi, recordar que s una autobiografia dun
personatge totalment oposat a lheroi noble i brillant per les seves gestes i
concorda fil per randa amb la infantesa dEn Lltzer. Aix, segons ell,
Ma fadrinea
e joventut, en servitud,
desheretat, foragitat,
e camps seguint los ms vivint
anys meus millors ab prou suors,
perills, treballs, nafres e talls,
ab mal pass: e comenc
mort mon bon pare. Ell ab ma mare
vixqu poc temps, e mai ensemps
los viu menjar ni festejar;
mai los viu riure, per llur mal viure
e mala sort, cert e gran tort
per alguns mals; no vull dir quals
e nols declare per ser ma mare105.
ref la biografia. Com en el Lazarillo, lautor envia el text, amb una explicaci
103
dem, p. 110
104
dem.
105
JAUME ROIG, Espill o Llibre de les dones; a cura de Marina Gust, Les Millors
Obres de la Literatura Catalana-3, Edicions 62, s.a.; Barcelona, 1978, p. 35.
26
introductria, a un conegut seu: en aquest cas En Jaume Fabra 106, procurador reial
del Regne de Valncia. Com en el Lazarillo, el seu pare es mor i la mare, que
li aconsella que es guanyi la vida servint 107. El vailet ha danar a captar per tirar
dun cavaller, encara que aquest no s un gandul, sin molt bandoler/ dantic
llinatge108, amb el qual aprn a viure i es fa home. Com la mare dEn Lltzer,
que determin arrimarse a los buenos 109, ell tamb afirma: cert als dolents/ no
un ofici reial111, aquest coneix la casa reial catalana 112. Passa a Frana on sallista
com a soldat en diverses guerres contra els anglesos a lestiu i a lhivern safinca
mostra, de nou, una altra gran concomitncia amb el casament dEn Lltzer, car li
presenten un donzella daparena virtuosa, que pren per muller, per que al final
dun home adult que destilla tot un autntic tractat sobre els problemes que ha
tingut amb les dones. Per els antecedents sn definits i clars. Quan al 1928,
27
cal esguardar detingudament el seu carcter realista, sucs, pintoresc, llampant,
que presenta les figures amb tota la sabor que tenien anant per aquells carrers
I s just aqu on En Riquer copsa que ens trobem davant dels antecedents
directes del Lazarillo, car, segons ell, la jovenesa del protagonista s una mena
desbs del que ser la novella picaresca espanyola. I el que s fonamental cal
castellana, no noms en la forma del relat, sin tamb en alguns dels seus trets
vida; a les dues, passa calamitats durant la seva jovenesa; i s com el motiu de
una vida en extensi, sin una simple exposici amb mtode autobiogrfic, duna
116
FRANCESC ALMELA I VIVES, Introducci al Llibre de les Dones, o Spill, de
Jaume Roig; Els Nostres Clssics-21, Editorial Barcino, Barcelona, 1928, p. 14.
117
M. DE RIQUER, op. cit., p. 112.
118
F. LZARO CARRETER, op. cit., p. 14.
28
cristallitzada en tpic. Daqu que el personatge no ofengui la memria del seu
intervinguin noms dones malvades, entre les quals inclou la seva mare. Vist per
sobre, aquest ltim motiu argumental semblaria un nexe important entre lEspill i
el Lazarillo119. Per, no. No pot ser, perqu, per ell, hi ha diu una veritat
llibres en la seva funci, res no els pot allunyar ms 121. La qual cosa sembla
molt proper. Per les semblances no tenen perqu voler expressar res ms que
no tenen perqu ser, segons la mateixa veritat trivial, model de re. Per tant, s
bo que retinguem els nexes entre les dues obres, si no com a precedent o
episodis fabulosos, com sesdev a lEspill dEn Jacme Roig122. Per lngel
119
dem, p. 15.
120
dem, p. 18.
121
dem, p. 15.
122
ALBERTO BLECUA, Introduccin Crtica a La Vida de Lazarillo de Tormes, y de
sus fortunas y adversidades; Clsicos Castalia-58, Editorial Castalia, 3a edici, Madrid,
1984, p. 23-24.
29
Gonzlez, En Mil i Fontanals creia que la picaresca shavia de relacionar amb
lEspill o Llibre de consells, del valenci Jaume Roig123. Segons aquest estudis,
que sadona que En Roig explica la seva prpia vida, que s orfe de pare, es
foragitat per la seva mare de la cas on nasqu, mal vestit i sense recursos. Va a
Catalunya, on un cavaller el pren per patge 124, i que, fins i tot, s conscient que
demostra que ella ja estava casada 125; per contra, assegura de lobra: Dubto
molt que la conegus lautor del Lazarillo, encara que b pogu llegir ledici de
Valncia, del 1531, dEn Francisco Daz Romano, en lletra gtica, que s la
primera126. Per tant, i ats que les traduccions castellanes daquest llibre no es
donarien, per primera vegada, fins a finals del segle XVI 127, havent-nhi dues
ledici impresa, com a qualsevol manuscrit. La qual cosa revelaria que coneixia
precedent del gnere picaresc que suposen aquests versos de la Quarta Part del
Prefaci: En procs clos/ ma negra vida de mals fornida,/ vull recitar per
valenci preveu distintes lectures de la seva obra 129, pugui pensar que la
123
A. GONZLEZ PALENCIA, op. cit., p. 9.
124
dem.
125
dem.
126
dem, p. 10.
127
dem.
128
dem.
129
V. GARCA DE LA CONCHA, op. cit., p. 88, nota 13.
30
distncia del Lazarillo respecte de lEspill, dEn Jaume Roig, ara ms accessible
en ledici de la Marina Gust, s molt gran 130. Perqu, ara mateix acabo de
mltiples i van ms enll duns simples versos. Dels nics versos de lobra que,
observa, encara, que En Jaume Roig elabora un autntic fresc de la vida real:
quotidiana; que recoll una srie de referncies histriques, que utilitz per
situar amb tota versemblana els atzars de lacci principal; i que seleccion,
perfectament i, de fet, els crtics les han remarcat a la novella del Lazarillo,
que tamb intenta ser un retrat de la vida quotidiana, amb referncies histriques
constitueix un autntic doll verbal. Un doll que recull amb fidelitat els
procs de depuraci fins a assolir lexpressi literria ms justa 132. I creu que
130
dem.
131
JOAQUIM BERGS, Prleg a lEspill o Llibre de les Dones, de Jaume Roig; op.
cit., p. 15.
132
dem, p. 16-17.
31
els materials, Roig els treu de la parla de lhorta: de lalgemia e parleria/ dels
de Paterna, Torrent, Soterna. Aix, els jocs de paraules alternen amb els
dosis, al llenguatge del Lazarillo, car el pigall assegura que, en prendre el cec per
jerigonza134.
Valncia, germandat o gremi136, els quals van ser la base social majoritria de la
germania, tinguda aquesta per un moviment fora de la llei, sacabs aplicant des
intuci ve corroborada pel parer dEn Joan Coromines, segons el qual el mot
amic seu, de qui no diu el nom, la noblesa valenciana del s. XVI fou absorbida
per la noblesa cortesana castellana, i al s. XVII tots els ttols nobiliaris valencians
eren a mans de gent de Castella: les Germanies fou una guerra contra la noblesa i
la monarquia cesarista; per aix, la Cort de Madrid els tenia un odi molt gran:
133
dem, p. 17.
134
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 17.
135
Lazarillo de Tormes; a cura de Francisco Rico, Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p. 14,
nota 25.
136
Diccionario de la Lengua Espaola, op. cit., vol. I, p. 1037.
137
JOAN COROMINES, Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua
Catalana; Curial Edicions Catalanes, S.A.; 4a edici, Barcelona, 1990, vol. IV, p. 483.
32
tots aquells nobles cortesans pronunciaven el mot germania en sentit molt odis
llenguatge a la nostra novella, ara podria tenir molt de sentit que, si aquest argot
de Burgos, Alcal, Medina del Campo i Anvers, de 1554. Car, com ha indicat En
Rico, amb un cert to de sorpresa, a despit que el text diu explcitament que el
mosso aprn aquest argot, En Lltzer no lutilitza en el seu relat 139. El mateix to
dincomprensi que sapodera dEn Bataillon, car aquest tamb assenyala que
En Lltzer ens diu que el cec, entre daltres coses, li enseny largot secret dels
vagabunds. Per seria en va cercar una sola paraula daquest argot en el relat 140.
comportat, no ens hauria de fer estrany que En Rico mantingui que En Lltzer
digne, toled141.
138
dem.
139
Lazarillo de Tormes; a cura de Francisco Rico, Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p. 14,
nota 25.
140
M. BATAILLON, Novedad y fecundidad en el Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 70.
141
F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p.
LXVIII.
33
Sigui com sigui, amb argot de germania o sense, ara podem dir
castellana, una novetat sense pari, un fet inslit, creat sense mare, si linserim
dins de la histria de les lletres catalanes s un fet ben normal, perqu sinscriu
Blanc i amb Curial i Gelfa, les quals obres, juntament amb lEspill, com apunta
Pel que fa al Tirant, s universalment conegut que som davant dun llibre
els mots dEn Servent, al Quixot, per exemplificar-ho: Pel seu estil s aquest el
millor llibre del mn: aqu els cavallers mengen, i dormen i moren als seus llits, i
fan testament abans de morir, amb aquestes coses de qu manquen tots els altres
34
amb tota seguretat, lautor devia conixer146. Per lAntoni Ferrando, sembla
raonable la hiptesi que lautor hi hagus fet servir aquesta analogia histrica
amb una intencionalitat poltica147, que al Lazarillo tamb shavia de donar, com
apunten els entesos, per que els retocs intencionats a lobra noms en deixen
Blanc destaca per lafany de versemblana i la presentaci realista dels fets 148.
Talment com a la novella del pigall, assegura que, al Curial, lautor reflecteix
els canvis duna societat que deixa enrera els valors medievals i sobre cap al
Camps, doncs, el tema central de la novella s, per tant, lascensi dun jove de
dexemplificar que hi ha uns valors en dess i uns altres en ala, que aix ho
mostra la histria del protagonista: el rpid ascens en lescala social dun fill de
Per tant, no s tan sols un Jaume Roig solitari, sin que al darrera compta
35
Roig, sense desdir-se daquests mateixos ressorts, dota el protagonista duna
jo narratiu com a eix motriu del relat. O com subscriu En Riquer, en parlar de la
Jacme Roig ja havia intut en part les grans possibilitats dun tipus nou de
prodigi que clausur molts camins medievals i que ninaugur molts altres de
nous: moderns153; ara, a vista de totes aquestes ponderacions, tamb cal afirmar
1519155, Joan de Borja i Enrquez, a qui es dediquen les tres comdies. I, En Jos
Luis Canet, mentre subscriu, duna banda, que no puc afirmar amb rotunditat
36
que la comdia Yppolita sigui possiblement dalgun noble, deixeble de lautor
de la Thebaida157.
daquestes tres peces en els Dilegs dEn Valds i en el Lazarillo158, sin que, a
ciutat del Tria una obra intitulada Triumfos de Locura, atribuda a Hernan Lpez
ncia vanitat nobiliria es transforma en una estrofa sobre la vanitat dels escuders
pobres, que estan orgullosos de la seva hidalguia, que per plaer de gallejar pel
157
dem, p. 78.
158
R. NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes; op. cit.,
p. 132.
159
dem. p. 136-138.
160
dem, p. 141.
37
carrer sn capaos de suportar la fam, la set i el cansament: esbs que sembla
Rosa Navarro hi troba dos poemes ms que presenten motiu o paraules del
Lazarillo. La primera de les Coplas de Ribera a Juan Poeta, estando los dos en
Npoles ens permet veure el sentit de lhbit dhome de b dEn Lltzer 162. I,
a les Coplas que hizo Quirs a Juan de Panes Albardn en nombre de su cavallo,
almogvers, les gestes dels quals han arribat ben vives fins als nostres dies. I, fins
i tot, en el cas que es tracts dun cognom, aquest noms shauria derivat de
lofici militar que deuria haver exercit o ell o algun dels seus avantpassats.
Daltra banda, tamb s important remarcar que el crrec de governador, com han
assenyalat tots els entesos en dret medieval, va ser fins ben entrat el segle XVI
161
MARCEL BATAILLON, Erasmo y el erasmismo; traducci de Carlos Pujol, Editorial
Crtica, S.A.; 2a edici, Barcelona, 1983, p. 330.
162
R. NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes; op. cit.
p. 159.
163
dem, p. 160.
38
castellana164. Per lAlfonso Garca Gallo ja s ms explcit a negar-ne totalment
lexistncia. Aix, en analitzar els crrecs de virrei i governador que els Reis
Catlics van atorgar a En Cristfor Colom, assegura que aquests dos crrecs
menciona dues vegades els llebrers en referncia al seu amo 167. I acaba fent-nos
adonar que el reguitzell damos del cavall el podem relacionar amb el de lase
Pea, autor dEl laberinto de los libros. Historia cultural de la Barcelona del
Quinientos, indica, resseguint els estudis dEn Chevalier, que diversos autors han
intentat demostrar com les edicions dEl Sobremesa dEn Timoneda ocupen el
terreny que deixa buit la prohibici del Lazarillo, terreny que el Lazarillo no ha
de recuperar desprs de la seva edici de 1573, quan xoca no noms amb els
164
LEOPOLDO DE LA ROSA, Antonio de Torres, Gobernador de Gran Canaria; El
Museo Canario, nm. 27-28, juliol-desembre del 1948, p. 2.
165
ALFONSO GARCA GALLO, Los orgenes de la adminsitracin territorial de las
Indias; Anuario de Historia del Derecho Espaol, XV (1944), p. 29.
166
R. NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes; op. cit.,
p. 160.
167
dem.
168
dem, p. 161.
169
ALDO RUFFINATTO, Introduccin Crtica a La Vida de Lazarillo de Tormes y de
sus Fortunas y Adversidades; Clsicos Castalia-265, Madrid, 2001, p. 22.
39
Floresta170. Amb la qual cosa som ara conscients que el llibre que ocupar el
lloc social del Lazarillo, quan aquest sigui prohibit, s una altra obra dun autor
valenci.
espaser Antonio174, i shi entreveu la revolta dels agermanats, car el pare dEn
Tot el que es mou a lenotorn del pare dEn Lltzer est embolcallat duna
nebulosa textual. Duna banda, sens exposa que, mentre treballava de moliner en
un mol, el van acusar de ciertas sangras mal hechas en los costales de los que
all a moler venan, por lo qual fue preso, y confes y no neg y padesci
persecucin por justicia. Espero en Dios que est en la gloria, pues el Evangelio
persecucin por justicia178. Llavors, no sexplica que lautor ens digui que la
justcia el va perseguir. I menys que empri uns mots de lEvangeli de Mateu per
170
M. PEA DAZ, op. cit., p. 132-133.
171
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 32.
172
dem, p. 73.
173
dem, p. 16.
174
dem, p. 53.
175
dem, p. 13.
176
dem.
177
dem.
178
ALBERT A. SICROFF, Sobre el estilo del Lazarillo de Tormes; Nueva Revista de
Filologia Hispnica, XI (1957), p. 161.
40
exculpar un simple lladre de farina, perqu les paraules de les benaurances de
Crist no van adreades als lladres comuns, sin als qui estan al marge de la llei
romana.
No cal oblidar de cap de les maneres, que aquest fragment sobre tots els
que sn perseguits per la justcia cal situar-lo en el seu context precs: el de les
explcita: Sortosos esl pobres en lesperit, perqu dells s el Regne del Cel 179.
La segona, t idntica fora poltica, perqu les Germanies van ser exactament
aix, una revolta dhumils contra senyors: Sortosos els humils, perqu posseiran
ens ocupa, car proclama: Sortosos els qui famegen i sedegen la justcia, perqu
seran sadollats181; que s com donar la ra als revoltats, des duna perspectiva
bblica. Llavors, la frase, dins del Lazarillo, forma part de la darrera benaurana,
que, cal dir-ho, fa: Sortosos els perseguits per la justcia, perqu dells s el
Per tant, doncs, veiem com aquests perseguits que trobem a la novella, i
que sn a lexili, sn els autntics hereus del Regne. Un regne que, per ms que
179
Evangeli segons Sant Mateu, Bblia; Fundaci Bblica de Catalunya Editorial
Alpha, S.A.; Barcelona, 1968, p. 1819 (Mt, 5:3).
180
dem, Mt, 5:4.
181
dem, p. 1819-1820, Mt, 5:6.
182
dem, p. 1820, Mt, 5:10.
41
o celestial, car en la fe jueva, el regne espiritual no es pot desnvincular mai, sota
cap concepte, del regne poltic. Des daquesta nova visi, ara farien molt de sentit
els mots dEn Joachim Jeremias, que analitza al detall aquest Serm de la
Muntanya, i ens en diu que el que Jess donava als seguidors era una llei
preparatria amb una tasca pedaggica salvadora 183. I recollint el parer dEn
Johannes Weis i de lAlbert Schweitzer, ens indica que, Jess, segons ells, no
ens presenta una tica salvadora a llarg terme, ans la seva exigncia es fonamenta
perqu cont lleis dexcepci i la manera com estan en vigor en temps de crisi.
s, sens dubte, una llei provocada per una situaci de necessitat en la darrera fase
dun combat duna guerra total. s per a homes que saben que caminen sota una
paret, que qualsevol moment pot caure; homes que es troben en la situaci del
moribund; a qui li resten pocs minuts de vida. Les mximes del Serm de la
que la lectura poltica daquest pargraf era evident, si el censor tenia un mnim
de bagatge bblic, pera aix mateix la frase desapareix per complet (el pues el
183
JOACHIM JEREMIAS, El Serm de la Muntanya, Missatges de Jess; traducci
dHelena Alegre, Collecci Blanquerna-26, Edicions, 62 s/a, Barcelona, 1967, p. 90.
184
dem, p. 91.
185
dem, p. 91-92.
186
Vg. La Vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades; edici crtica,
prleg i notes de Jos Caso Gonzlez, Anejos del Boletn de la Real Academia
Espaola, Annex XVII, Madrid, 1967, p. 64, nota 6.
42
Reprenent el fil de la novella, aquesta ens indica encara que el pare dEn
Lltzer estaba desterrado por el desastre ya dicho i que sen va anar a lexili o a
la guerra no queda prou clar al text, o als dos llocs ensems, con cargo de
acemilero de un caballero que all fue, que era el seu senyor 187. Les dues frases
Principalment, perqu sen va anar amb el seu senyor i no pas sol. Per, sobretot,
perqu el text parla explcitament dun desastre. De quelcom que ultrapassa les
meres dimensions dun simple furt. Dun desastre nacional, tal vegada? Dun
desastre gremial i nacional alhora, fruit duna derrota bllica? Sigui com sigui, el
Per una catstrofe poltica, denfrontament directe amb Roma. I per aix mateix,
s ms que probable, per tant, que si el pare dEn Lltzer va ser perseguit i
es va haver dexiliar, juntament amb el seu senyor, siguem davant com ara
desastre especfic i concret, aix sadiu amb una precisi extrema amb el cas de
43
executades i daltres mil acusats foren desterrats 188. Insisteixen que la repressi
fou ms dura que la soferta pels comuners castellans 189. En Garca Crcel, que
capital i de lHorta, no pas del Regne 190; la qual cosa indica que els exiliats,
exempts damnistia, haurien dhaver estat majorment del Sud, on la revolta va ser
ms virulenta. Per, amb tot, les poques llicncies de perd tampoc no es van
Crcel, pel qual, quan la repressi es va estendre arreu del pas, la fugida
massiva dels agermanats, en fou la resposta lgica 192. Llavors, sembla ara ms
de les altres regions del regne, on tamb nhi van haver 31 de la Vila Joiosa, 30
188
ERNEST BELENGUER NGELS CASALS, Las germanas del Reino de
Valencia, dins Historia del Pueblo Valenciano; Levante-Institucin Valenciana de
Estudios e Investigacin, Valncia, 1988, vol. II, p. 387.
189
dem.
190
RICARDO GARCA CRCEL, Las Germanas de Valencia; Historia, Ciencia,
Sociedad-119, Ediciones Pennsula, LHospitalet de Llobregat, 1981, p. 193.
191
E. BELENGUER A. CASALS, op. cit., vol. II, p. 387.
192
R. GARCA CRCEL, op. cit., p. 195.
193
dem, p. 196.
44
dAlacant, o 28 de Xixona i de sa terra 194, per donar, tan sols, tres exemples de
ajusticiats, i molts dells han hagut de salvar la vida fugint a lexili; si fos un mn
mentalitat de la seva antiga casta196. I en un altre article, ell mateix ha reblat que
el que vol denunciar lautor de lobra s el problema duna casta que en subjug
nicament del seu pare, com ho fa, en singular, per qu lautor, de continu,
194
dem.
195
VICTORIA C. WINDLER, Alienacin en el Lazarillo de Tormes: La fragmentacin
del yo narrativo; Estudios Filolgicos, 8 (1972), p. 229.
196
MANUEL FERRER-CHIVITE, El de Lzaro de Tormes, caso o casos?, Actas del
X Congreso de la Asociacin Internacional de Hispanistas; Promociones y
Publicaciones Universitarias, S.A.; Barcelona, 1992, p. 431.
197
MANUEL FERRER-CHIVITE, Lzaro de Tormes y los godos; Actas del IX
Congreso de la Asociacin Internacional de Hispanistas; Vervuert Verlag, Frankfurt am
Main, 1989, p. 456.
45
escriu que el Evangelio los llama bienaventurados? Quants pares tenia? O tal
vegada, el seu pare amb alg ms, o amb molts ms, amb una ideologia poltica
concreta i precisa, van ser perseguits per la justcia, per no pas per furtar farina,
sin per quelcom de comprometedor que sha fet desaparixer apressadament del
gramatical? Jo minclino per aquesta segona opci. Intueixo que el seu pare
podia haver format part dalguna mena de revolta popular contra el poder reial. I
proposta dinterpretaci ve ntegrament avalada pel text, car, acte seguit, lautor
narra que en este tiempo se hizo cierta armada contra moros, entre los cuales fue
veure-ho com un acudit de doble sentit: s un acudit dismic que, per una banda,
significa que el pare dEn Lltzer sun als militars que anaren contra moros, i,
de laltra, suggereix que era un dells 199. Com que s del tot impossible que el
seu pare ans entre els moros, com crida estridentment el text, i com tamb En
Rico, que no sadona del retoc, interpreta 200, s que els qui anaven en aquella
armada entre los cuales fue mi padre tampoc no convenia que se sabs qui
relluir, de nou, el retoc. Per a aquest pargraf, jo suggeriria que ledici perduda
podia dur redactat alguna cosa semblant a aix: En aquest temps es fu certa
armada de valencians [o catalans], contra els moros, entre els quals hi an el meu
198
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 13.
199
A. REY HAZAS, op. cit., p. 66, nota 5.
200
Lazarillo de Tormes; edici de Francisco Rico, Ediciones Ctedra, Letras Hispnicas-
44, Ediciones Ctedra, 16a edici, Madird, 2002, p. 14, nota 9.
46
pare, que a la sa estava desterrat. Perqu, ara aquest entre els quals si que t
desdiu gens ni mica amb la realitat social del Regne de Valncia, que en aquells
que En Lltzer era hijo de un buen hombre, el cual, por ensalzar la fe, haba
expedici de don Garca de Toledo (1510), per ltimament, les meves lectures
201
REYES COLL-TELLECHEA I ANTHONI N. ZAHAREAS, Estudio preliminar a
La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades; Nuestros Clsicos-18,
Ediciones Akal, S.A.; Madrid, 1997, p. 16.
202
dem, p. 16, nota 17.
203
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 16.
204
M. BATAILLON, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 23.
47
Amb tot, En Manuel J. Asensio s del parer contrari, puix nhi ha prou de
comparar les proporcions del desastre de Gerba (1510) fracs dun intent
per netejar lilla de pirates, per comprendre que aquesta ltima, ni pel seu abast
popular que reflecteix la de los Gelves en boca dAntona Prez, mare dEn
Llatzeret. El pare Mariana, al seu Sumari, de lany 1520, ni tan sols esmenta
lexpedici; don Alonso Enrquez es trobava amb les forces de don Diego de
Vera, que portaren la pitjor part de lacci, i per aix el seu relat pot
impressionar; per, aqu, no hi hagu derrota, sin victria dEn Montcada, que
queda fora de tot dubte s que som davant duna expedici a Gerba. El que,
tamb. Ara, amb les dades que tinc a m, no puc explicar els motius daquesta
contradicci histrica, llevat del fet que es tracts duna expedici posterior, que,
tal vegada, per les seves connexions encara molt ms clares amb Catalunya, el
Sigui com sigui, aquest referent histric, tan precs a la novella, ens
48
perqu, amb retoc o sense, o amb incoherncia histrica afegida al relat, la dada
s ms que reveladora. Aix, som sabedors que lilla de Gerba va ser conquerida
pels catalans de Roger de Lloria el 1284, [i] el 1286 li foren annexades les illes
dels Qurquens; durant vint-i-cinc anys fou possessi de la famlia Lloria, sota la
senyoria del rei de Catalunya-Arag i del papat 206. Just desprs de la conquesta,
el Gran Almirall, en el canal que unia lilla amb el continent, edific un castell,
[i] hi deix una guarnici per a la seva custdia 207. Segons ens certifica
1309, pass sota la dependncia directa del regne catal de Siclia 209. Va ser
exercir de capit, fins que el rei, com a merc de les tasques de conquesta i
repoblaci que hi havia fet, donm la illa de Gerba e dels Querquens a tres
anys, ab tots drets e esdeveniments, e que en pogus fer, aquells tres anys, aix
con de cosa mia prpria210. I aix va ser de 1331 al 1314211, segons En Soldevila,
206
Vg. Gerba, Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 8, p. 77
207
JOS HINOJOSA MONTALVO, Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragn;
Editorial Nerea, S.A.; Donostia, 2006, p. 158.
208
J. LEE SHNEIDMAN, LImperi Catalano-Aragons (1200-1350); Edicions 62, s/a;
Barcelona, 1975, vol. II, p. 80, nota 35.
209
Vg. Gerba, Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 8, p. 77.
210
RAMON MUNTANER, Crnica, dins Les Quatre Grans Crniques; prleg i notes
de Ferran Soldevila, Bilbioteca Perenne-26, Editorial Seleta, 2a edici, Barcelona, 1983,
p. 896.
211
Cf. FERRAN SOLDEVILA, Notes a la Crnica de Ramon Muntaner, Les Quatre
Grans Crniques; op. cit., p. 991.
212
MIQUEL COLL I ALENTORN, Muntaner, Ramon; Gran Enciclopdia Catalana;
op. cit., vol. 10, p. 372.
213
Cf. A. RUBI I LLUCH, Paquimeres i Muntaner; Institut dEstudis Catalans
Secci Histrico-Arqueolgica, Barcleona, 1927, p. 21 i 22.
49
Per En Soldevila, En Muntaner, fou nomenat lloctinent del rei a Gerba i,
en virtut del crrec, tenia la plenitud del poder judicial i ni al rei no es podia
recrrer de les seves sentncies. Daltra banda, les altres facultats que el rei li
atorga fan d'ell un virrei amb un poder com no era corrent datorgar 214, que s
com dir que les illes de Gerba i els Querquens, per ra de la presncia fsica dun
quasivirrei, o dalg que, sense ser-ho, exercia plenament les seves facultats
com amb En Muntaner, es pot aventurar que van esdevenir a manca destudis
mans del seu cos germ, Joan Muntaner, i els Querquens a crrec dEn Guillem
muller215. Acte seguit, va retornar a lilla a viure-hi amb la seva dona i la seva
famlia216. Per, al capdavall, va acabar tenint les illes, en nom del rei, durant set
anys: o s a saber, primerament, en la guerra, dos anys, e puis tres anys que
lam don de grcia, e despuis dos anys per la guerra del rei Robert 217. s a dir,
que En Ramon Muntaner va ser senyor de lilla de Gerba, del 1311 al 1317; la
qual va romandre, encara, a mans dels catalans fins que fou recuperada pels
tunisencs al 1335218.
214
F. SOLDEVILA, Notes a la Crnica de Ramon Muntaner; op. cit., p. 990.
215
R. MUNTANER, op. cit., p. 896-897.
216
Cf. M. DE RIQUER A. COMAS, op. cit., tom I, p. 453.
217
R. MUNTANER, op. cit., p. 905.
218
Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 8, p. 77.
50
La Crnica dEn Muntaner parla amb una gran profusi de dades de la
conquesta, dels avatars i de la seva estada a Gerba. Hi dedica un espai extens, des
com si fos realment una part ms de Catalunya. La qual cosa va fer que lilla
queds perpetuada per sempre ms a la histria dels catalans. Cal tenir present,
tamb que la seva dona Valenona era valenciana; que es van casar a Valncia;
que ell va acabar essent, tot i haver nascut a Parelada, ciutad de la ciutat del
Bernat de Sarri, almenys des del 1316 fins al 1320 221. A ms a ms, En Coll i
Alentorn escriu que, al 1322 escriv el seu Serm, en vers provenal, per a sser
temps va ser elegit jurat de la ciutat de Valncia, i assist com a tal a Saragossa a
les festes de la coronaci dAlfons el Benigne el 1328 224; i per tal com fou
219
R. MUNTANER, Crnica; op. cit., p. 889-899.
220
M. DE RIQUER A. COMAS, op. cit., tom I, p. 454.
221
M. COLL I ALENTORN, op. cit., p. 372.
222
dem.
223
dem.
224
dem.
225
FELIX TORRES AMAT, Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crtico de
los Escritores Catalanes y dar alguna idea de la Antigua y Moderna Literatura de
Catalua; Imprenta de J. Verdaguer, Barcelona, 1836, p. 439.
51
em sembla innegable, alhora, la connexi estretssima de lilla de Gerba i En
per la vdua dEn Joan Mey, al 1558 226. Tal com ens adveren lEullia Duran i En
que van servir per a les edicions de 1557 i 1558, a cura de la vdua de Joan Mei.
La iniciativa va ser dels jurats de Valncia i van ser ells qui en van pagar les
compilaci descriptors valencians que aplega fra Josep Rodrguez, ja ben entrat
el segle XVIII, a la seva Biblioteca Valentina, on, pel que fa a la seva Crnica,
ens diu: Refereix en aquest llibre la Conquesta de Valncia i el seu Regne. Lloa
molt la nostra Naci, i algunes poblacions; i al Prleg confessa que era a ledat de
Maig de lany 1325 en un Lloc seu (afegeix al principi del Captol primer) siti a
Ciutat228.
Gerba, al segle XIV, va ser una base naval immillorable, car lShneidman
ens assegura que no hi havia cap port ms segur ms enll de lrea de Malta,
Siclia i Djerba229. I es va utilitzar, encara, al llarg del segle XV com una de les
226
Cf. EDUARDO GENOVS Y OLMOS, Catlech Descriptiu de les Obres Impreses
en Llengua Valenciana; Imprenta de Manuel Pau, Valncia, 1911, tom I, p. 118-119.
227
EULLIA DURAN JOSEP SOLERVICENS, Renaixement a la carta; Universitat
de Barcelona Eumo Editorial, Vic, 1996, p. 130-131, nota 197.
228
Fr. JOSEF RODRIGUEZ, Biblioteca Valentina; Joseph Thoms Lucas, Valncia,
1747, p. 608-609.
229
J. L. SHNEIDMAN, op. cit., vol. II, p. 144.
52
diverses escales de les naus catalanes que feien la via dOrient 230. Ho explica amb
ms normal de navegaci, Gerba era una etapa de la gran ruta martima que
vorejava la costa africana. Lilla era, doncs, ensems productora doli i de dtils,
centre dintercanvis comercials entre les dues parts del Mediterrani, base naval
preciosa per als corsasris i possible base de partida per a les expedicions vers el
continent afric231.
maniobra estratgica per allunyar dels seus dominis lexrcit tunisi i afavorir les
condicions per al comer de sicili 232. LHernndez Cardona ens innova que de
havia estat tradici dels catalans, bona part dels esforos bllics es van
lilla, va tornar a fracassar.234 El rei ni tan sols va poder negociar amb lemir. I el
230
Vg. CLAUDE CARRRE, Barcelona 1380-1462. Un centre econmic en poca de
crisi; Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1977, vol. I, p. 300 i 317; vol. II, p. 110-
111 (nota 71) i 354.
231
CHARLES-EMMANUEL DUFOURCQ, Lexpansi catalana a la Mediterrnia
Occidental. Segles XIII i XIV; traducci de Josep Vallverd, Editorial Vicens-Vives,
Barcelona, 1969, p. 230.
232
ALAN RYDER, Alfonso el Magnnimo. Rey de Aragn, Npoles y Siclia (1396-
1458); traducci de Carles Xavier Subiela i Ibez, Estudios Universitarios-53,
Edicions Alfons el Magnnim, Valncia, 1992, p. 234-236.
233
F. XAVIER HERNNDEZ CARDONA, Histria militar de Catalunya; Rafael
Dalmau, Editor; Barcelona, 2003, vol. III, p. 20.
234
A. RYDER, op. cit., p. 236.
53
dia 9, no volent perllongar el patiment del seu excellent exrcit, Alfons
campanya contra les costes orientals tunisenques, de la qual els catalans en van
Per lAlan Ryder, el fet que Gerba durant un temps hagus estat en mans
sicilianes es perd al 1336 don a Alfons algun dret a reivindicar-la 237. Per
els catalans hi seguien navegant, perqu lilla queia dins llur mbit natural
dacci. Aix, En Mario del Treppo, parlant de les topades entre naus catalanes i
entre Trpena i Palerm, prop de les illes Elides, al costat de Messina, al port de
Siracusa i al llarg de la costa de Calbria, tingueren lloc onze incidents 239. Per
acabar assenyalant, entre mltiplssims altres xocs, que tamb nhi va haver un a
54
amb esclaus negres provets en aquesta mateixa illa 243. En aquest sentit, En
Patricio Pietro justifica lafany del domini continuat sobre lilla, ats que, per la
i per tal com quedava interposada en el pas obligat entre Siclia i Tunis que
comunica una i altra de les regions daquella mar, en ella radicava la clau perqu,
amb connexi amb Malta i altres de les illes contiges, els esdeveniments
poguessin prendre un gir advers o favorable 244. I creu que fou, sens dubte, una
contrari. Tal com ens reporta En Rovira i Virgili, Massalquivir fou conquistat el
dia 16 de setembre del 1505. El dia 8 doctubre vingu nova a Barcelona, per
lletres de Ferran, que larmada de 140 veles tramesa a Barbaria havia pres aquella
plaa: una fora e port quis diu Massa Alquibir, de la Senyoria del rei de
lfrica del Nord des del 1506, les glorioses conquestes de Tremecn, Tenes,
243
dem, vol. II, p. 115, nota 93.
244
PATRICIO PRIETO Y LLOVERA, Poltica aragonesa en frica hasta la muerte de
Fernando el Catlico; Consejo Superior de Investigaciones Cientficas Instituto de
Estudios Africanos, Madrid, 1952, p. 196.
245
dem.
246
ANTONI ROVIRA I VIRGILI, Histria Nacional de Catalunya; Edicions Ptria,
Barcelona, 1934, vol. VII, p. 218.
55
renovant llurs antigues gestes en aquells territoris, afavoriren el comer dels
I ser a partir del desembre del 1508 quan es va signar la capitulaci per a
lendem arrib a Massalquivir248, que havia estat pres pels catalans feia quatre
fou conquistada al seu torn. Pere Navarro, partit dEivissa el dia 1 de gener del
1510 amb 4.000 infants que havia tret dOran, arrib el dia 5 davant Bugia i va
prendre la ciutat a lassalt251. Al cap de poc, van fer cap a Bugia els reforos
Mentrestant, aquest mateix any del 1510 el rei va convocar corts generals
a Monts, i sacord prosseguir la guerra contra els moros i turcs, com tamb
els regnes de Tunis, Bugia i Alger, que declarava ser de la conquesta del la
247
JAIME VICENS VIVES, Poltica del Rey Catlico en Catalua; Editorial Destino,
Barcelona, 1940, p. 296.
248
A. ROVIRA I VIRGILI, op. cit., vol. VII, p. 218.
249
dem, p. 219.
250
Cf. JOS M. DOUSSINAGUE, La poltica internacional de Fernando el Catlico;
Espasa-Calpe, S.A.; Madrid, 1944, p. 213.
251
A. ROVIRA I VIRGIL, op. cit., vol. VII, p. 219.
252
J. M. DOUSSINAGUE, op. cit., p. 219.
56
Corona dArag253. Bugia, Tunis, Trpoli i Gerba, postilla En Dussinague, la
qual conquesta afirma pertanyia en dret als Reis dArag 254. La conquesta de
Trpoli fou el coronament daquesta srie dexpedicions 255 i, tal com ha indicat
mediterrnia dels Reis Catlics256. Per, just en aquest any, la muller del Rei
cosa exclusiva dels reis catalans. Justament per aix, En De la Torre insisteix que
occidental del Mediterrani era un mar dEspanya, dominadora de tot el litoral des
del Rossell, per Berberia, Siclia i Npols fins a Gaeta, i possedora de les seves
conquestes pel rei dArag i no pas de Castella [...]. I aix ho acredit un altre
cop i un altre el Rei amb la convocatria de Corts generals de tots els Estats de la
Corona a Monts, les primeres daquest carcter que havia celebrat Ferran, amb
conseqncia, demanar ajut als seus naturals per dur-la a terme. Fou la
convocatria per al 20 dabril del 1510, i traslladat Ferran a Monts, davant dels
57
Valncia, del Principat de Catalunya, i acudint a lespectacle molts ambaixadors
per a tota la cristianitat, que eren increbles els beneficis que proporcionaran
Regnes de Npols i Siclia i de les altres illes que eren de la Corona dArag 258.
Per aix mateix, En Vicens i Vives, creia que la indstria catalana trob
en aquelles zones nous mercats per a la seva activitat. El Rei Catlic atorg al
nova ordre, per la qual imposava una tarifa del 50 per 100 a totes les mercaderies
1512, per dues pragmtiques del 24 dagost, ratificava el dret dels catalans a
comerciar amb aquells pasos, i shi mantenien totes les franqucies i immunitats
dels seus regnes patrimonials259. Els fets sn tan clars que, a vista de tot plegat,
258
ANTONIO DE BOFARULL Y BROC, Historia Crtica (Civil y Eclesistica) de
Catalua; Juan Aleu Fugarull, Editor; Barcelona 1877, tom VI, p. 504.
259
J. VICENS VIVES, op. cit., p. 296-297.
58
a la Corona dArag. Comercialment, podrem dir, les noves possessions foren
lliurades a Catalunya260.
pagades amb diners dels seus regnes catalans, el rei Ferran, tal com ens apunta
auxili del Papa i formar una lliga, amb Vencia i Roma, contra Frana 261. I
prosegueix, pel que afecta la nostra novella: No pas per aix oblid Ferran la
seva campanya contra els africans i menys la degu oblidar quan els nostres
Sorden, doncs, publicar la guerra en tots aquests regnes contra els moros de
narm tres ms, i en confi el comandament al ciutad Pere Gener, que pass
segons ell, havent vingut de Npols les galeres dEn Vilamalla per prosseguir,
junt amb les dEn Navarro, la guerra dfrica, hom explica que sen qued amb
algunes el capit Berenguer dOms per guardar la costa de Granada; i que tenint
nova que el rei de Fes anava sobre Ceuta, corregueren all per combatrel, com
ho feren, i ajudaren als que ja hi eren. Eren els nostres cabdills En Joanot dOms i
260
F. SOLDEVILA, Historia de Espaa; Ediciones Ariel, Barcelona, 1954, tom III, p.
123-124.
261
V. BALAGUER, op. cit., tom III, p. 688.
262
dem, p. 689.
263
dem.
59
Mossn Fivaller, cavallers catalans, els qui amb la gent de les galeres, pujaren a
la vila Vella i donaren tal batuda als Moros, que els feren desemparar els punts
que ocupaven264.
Les victries es van anar seguint i les costes africanes van passar a domini
catal. Per aix mateix, sense anar ms lluny, ha afirmat lAntoni Aulstia, just
pel que fa als anys 1512-1514, que En Ramon de Cardona, virrei de Npols i
casi tota la Berberia: Oran, Bugia, Trpoli 265. No costa gens dadonar-se que,
Per tant, i recapitulant, quan al 1510 Gerba fou atacada per la monarquia
hispnica amb lintent destablir-hi una plaa forta que assegurs les conquestes
monarca exclusiu dels regnes de la Naci catalana, s que som davant duna
operaci militar catalana, amb la finalitat de recuperar una plaa forta estratgica
que havia estat de sempre dins lrbita poltica i mercantil dels catalans i
reivindicada com a prpia, dhuc, per algun dels seus reis. O com ha escrit En
264
A. DE BOFARULL Y BROC, op. cit., tom VI, p. 503, nota 1.
265
ANTONI AULSTIA I PIJOAN, Histria de Catalunya; anotada i continuada per
Ernest Molin i Brass, Centre Editorial Artstich de Miquel Segu, Barcelona,1887,
Volum Segon, p. 79.
266
Vg. Gerba, Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 8, p. 77.
267
RICARDO GARCA CRCEL, Historia de Catalua. Siglos XVI-XVII; Editorial
Ariel, S.A.; Barcelona, 1985, vol. 2, p. 14.
60
Lempresa militar africana, a despit del desgavell de Gerba, fou un xit
total. El Comte Pere Navarro va escriure al rei Ferran, que llavors era a Monts,
que Trpoli havia estat conquerida en dues hores, i el rei mateix, el 14 dagost del
1510, refereix la nova als Consellers de Barcelona, en una nova missiva 268. La
Generalitat269.
descripci de les conseqncies. Per ell, al cap dun mes de la brillant presa de
4.000 cristians. Amb grans treballs pogu Navarro salvar una part de lexrcit
alguns anys lacci conqueridora al Nord dfrica, i deix per molt temps un
dolors record270.
Com podem veure, lexpedici del 1510 a lilla de Gerba va ser una
Lltzer. I lelevat nombre de morts que hi va haver ara tamb explicaria que hi
mors el pare del nostre protagonista. Si realment, com vinc insistint, ens
hauria estat molt factible que hi hagus mort, perqu ja hem vist com la
268
Cf. SEBASTI RIERA VIADER, Cartes de Ferran II a la ciutat de Barceona (1479-
1515); Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1999, doc. 530, p. 209.
269
Dietaris de la Generalitat de Catalunya; obra dirigida per Josep M. Sans i Trav,
Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1994, vol. I (anys 1411 a 1539),, vol. I, p. 325.
270
A. ROVIRI I VIRGILI, op. cit., vol. VII, p. 219.
61
conquesta fou sufragada tamb pel regne de Valncia i amb els seus recursos. I
per En urita sabem que a Gerba i van deixar la pell alguns valencians, com En
Santngel, els capitans Saavedra (que era podem conjecturar que, sota el retoc, hi
hauria els Servent de Xixona) o En Bivas de Dnia 271, just a lmbit geogrfic a
conquestes africanes es desprn tamb del relat dels fets que ens ha fornit En
Pedro Abarca, segon el qual, el primer dassaltar les muralles de Trpoli va ser
En Joan Ramires dIsuerre, Cavaller Aragons (fill dun altre del mateix nom),
part del partit judicial de Dnia, i llavors era una vila del seu marquesat, des de
dEl Marquesat274, fos el Tormos que samaga sota del retoc del Tormes de la
traducci castellana, hauria estat ben normal que un home daquesta vila i el seu
senyor morissin en lintent frustrat de conquerir Gerba al 1510, amb les tropes
del Marqus de Dnia o del seu Tinent, ara que sabem que hi van participar.
En Lltzer escriu que el seu pare va morir a Gerba por ensalzar la fe. I
nova de la presa de Bugia, el diumenge III de febrer daquest mateix 1510, anota
que Nostre Senyor Du, venedor de les batalles, ne sia loat e li plcia endrear
62
cathlica275. Llavors, si com ha exposat En Rovira i Virgili, la derrota deix per
molt temps un dolors record entre els catalans; i, tal com ha subratllat En
Blecua, hom esmenta Gerba per posar de relleu, davant del cec, lhonradesa i
valentia del pare, mort no pas en una campanya vulgar, sin en una expedici
que shavia fet proverbial276, s ben normal i totalment coherent, dins duna
inclosa la derrota de Gerba, van tenir sobre la ment dels valencians daquell
Valncia dna assenyalada notcia, com a fets rellevants, de les preses de Bugia 277
ciutat amb tres deies de festa, que foren el 20, 21 i 22 de gener, amb lluminaries,
Grcia, tamb ens diu que es va celebrar la conquesta de Trpoli a Valncia, el dia
24 dagost280. Amb la qual cosa, encara que el llibre ometi la desgrcia militar de
275
Dietaris de la Generalitat de Catalunya; op. cit., vol. I, p. 324.
276
A. BLECUA, op. cit., p. 11.
277
Libre de Memories de Diversos Sucesos e Fets Memorables e de Coses Senyalades de
la Ciutat e Regne de Valencia (1308-1644); introducci i notes de Salvador Carreres i
Zacars, Accin Bibliogrfica Valenciana, Valncia, 1935, vol. II, p. 756.
278
dem, vol. II, p. 758.
279
dem, vol. II, p. 756, nota.
280
dem, vol. II, p. 758, nota.
63
Gerba, el que em sembla obvi s la societat valenciana no va restar en cap
s molt estrany que aquetes victries que els cronistes exposen que van
que, per tal com aquells fets quedaven inscrits en la memria collectiva dels
Viciana recull els fets a la tercera part de la seva Crnica de Valncia, editada en
castell, al 1564. I ens reporta que a primer dabril de lany MDX, aportaren en
captius cristians, dient que, per concert que tenien assentat amb el Comte Pere
Navarro, Alger quedava sotms al rei Catlic 282. Per, acte seguit, indicar que els
i els feren molt bon tractament. I als cinquanta-quatre captius els portaren a la
leslgsia major amb process de molta alegria i els donaren caritats gens
281
Vg. El Libre de Antiquitats de la Seu de Valncia; estudi i edici a cura de Joaquim
Mart Mestre, Institut Universtari de Filologia Valenciana Publicacions de lAbadia de
Montserrat, Valncia / Barcelona, 1994, vol. I, p. 38-39.
282
MARTN DE VICIANA, Tercera Parte de la Crnica de Valencia; Sociedad
Valenciana de Biblifilos, Valncia, 1882, p. 204.
64
escasses283. I acabar rememorant que, a la costa de Berberia, el nostre catlic
rei era tan temut que ja no el gosaven esperar les forces dels enemics 284.
s clar, doncs, que si un cronista valenci parla que els captius es van
assenyaladament. I si descriu que el poder del seu rei sobre la costa africana,
aquest poder necessriament era el del rei catal. Aix havia de ser, als ulls dun
Valncia, per tal com celebra la victria sobre els enemics, amb festes,
valencians captius, i per tal com un dels seus principals cronistes recull la
memria daquells fets, no en podia estar al marge. Ms ben dit: les gestes van
mateixos i que pervivia ben fresc, pel cap baix, encara al 1564, en que En Viciana
edita la seva Crnica, per b que la desfeta de Gerba hi torni a ser obliterada, no
s per quina mena de ra, llevat que sigui per situar-la dins de les glries
castellanes, com han vingut ressenyant fins avui dia un gran cmul derudits i
larmada ja s Don Garca de Toledo, que salpa, amb totes les naus de Mlaga 285,
283
dem.
284
dem.
285
Vg. ANDRS BERNALDEZ, Historia de los Reyes Catlicos D. Fernando y Doa
Isabel; Imprenta que fu de D. Jos Mara Geofrin, Sevilla, 1870, tom II, p. 346 i 350.
65
amb setanta hidalgos gentilhomes que havien vingut amb ell a acompanyar-lo i
guanyar honra286.
als Annals dArag, dEn urita, ni als de lAbarca. Els primers, impresos, pel
que sabem, per primera vegada, entre el 1562 i el 1580 287, exposen amb una
claredat escruixidora que totes les gestes africanes de qu vinc parlant estan
congruent i natural, les inclou als Annals, encara que, com s habitual a lpoca,
alguns noms de militars catalans, hagin estat substituts per noms castellans.
Per, amb tot, la inclusi dels fets dins de la histria de Catalunya, o del que ell
En aquest sentit, dedica tot el captol XIV del volum referent a les
empreses i lligues dItlia, a parlar De les Corts que el Rei tingu a Monts, i
del servei que shi fu per a la guerra dels moros, en la conquesta dels Regnes de
Rei289. I al captol XVI ens relata com el Comte Pere Navarro an amb
larmada Reial sobre Trpoli de Berberia, i la guany als moros 290. I, aqu,
detalla que les galeres del Regne foren set, que estaven a crrec de lAlmirall
Vilamar, de les quals anava per capit Mossn Soler i el Comte portava
286
dem, p. 351.
287
EULLIA DURAN, Zurita y de Castro, Jernimo, Gran Enciclopdia Catalana;
op. cit., vol. 15, p. 845.
288
G. URITA, op. cit., folis 223R-224V.
289
dem, foli 225R-225V.
290
dem, folis 225V-227V.
66
cinquanta naus de gbia, i onze galeres, amb dues que portava de lilla de Siclia
Toledo a Gerba292, amb lesment dels principals cavallers que hi van perdre la
jornada293. Amb la qual cosa sabem ara del cert, que el Rei Ferran i la seva reial
I, per lAbarca, que editar els seus Annals Histrics dels Reis dArag, ja
al 1684, lempresa africana correspon, per tal com tamb linclou dins les gestes
catalanes. Dedica tot el captol 19 a narrar Lempresa del Rei Catlic contra
frica295, i al mateix Sumari del captol, el punt cinqu ens indica que shi
tractar De la infeli jornada de Gerba 296, que ocupa tot lespai comprs entre
291
dem, foli 225V.
292
dem, foli 230R-232V.
293
dem, foli 232V.
294
Vg. J. M. DOUSSINAGUE, op. cit., p. 353-355.
295
P. ABARCA, op. cit., foli 383v.
296
dem.
297
A. RUFFINATTO, op. cit., p. 13.
67
que Gerba fa referncia ms aviat al valor simblic que aquest fet havia assumit
histric real, perqu quan En Ruffinatto vol argir adultament aquesta hiptesi,
acaba acceptant que nhi ha prou amb una simple allusi a la de los Gelves
lectors tenen Gerba com una illa real, dins dun context histric concret,
emmarcat en unes gestes blliques precises, que lun i els altres senten i viuen
lectors, al capdavall, noms s possible vista lautoria dels fets descrits, els
cronistes que les recullen i el seu context nacional si lautor i els lectors sn
catalans.
Una altra dada que ens ajuda a emmarcar la novella dins el seu context
qual En Lltzer ens narra que dormia poc i malament per falta de menjar 300. I ho
referma dient que ans sera, porque cierto en aquel tiempo no me deban de
quitar el sueo los cuidados del rei de Francia 301. La quasi totalitat dels
298
dem.
299
dem.
300
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 39.
301
dem, p. 40.
68
tracta duna referncia a la pres del rei de Frana, Francesc I, que acabava de ser
LEmilio Cotarelo ens confirma que s una allusi evident a la pres del
Corpus, on tots els homes i dones que hi assistiren portaren un ram de llorers 305.
Santa Cruz, lendem anaren a Palams, on estigueren descansant tres dies per
302
EMILIO COTARELO, Refranes glosados de Sebastin de Horozco; Boletn de la
Real Academia Espaola, II (1915), p. 686.
303
A. A. SICROFF, op. cit., p. 2, nota 1.
304
M. DE RIQUER, op. cit., p. 85; A. BLECUA, op. cit., p. 9; F. RICO, Introduccin
al Lazarillo de Tormes, Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p. XI; A. REY HAZAS, op. cit.,
p. 10.
305
V. BALAGUER, op. cit., tom IV, p. 83.
306
ALONSO DE SANTA CRUZ, Crnica del Emperador Carlos V; Imprenta del
Patronato de Hurfanos de Intendencia Intervencin Militares, Madrid, 1920, tom II,
p. 159.
307
Cf. FRAY PRUDENCIO DE SANDOVAL, Historia de la Vida y Hechos del
Emperador Carlos V; Sebastian Cormellas, Primera Part, Barcelona, 1625, p. 580.
308
A. DE SANTA CRUZ, op. cit., p. 159.
69
causa del rei, que venia de la mar una mica cansat i marejat 309. I de Palams van
anar a Barcelona310.
desprs de manifestar que era prxim a entrar en aquesta ciutat el rei de Frana,
injurioses a cap dels qui fos de la terra de dit rei de Frana, sota pena duna multa
Deu dies desprs, desembarcava a Barcelona. Amb tots els pls i senyals
juny: En aquest dia, entre les sis e set ores aprs migjorn, arribaren en la platja
visrey de Npols e capit general del victoris exrcit del emperador y rey nostre
galeres, de les quals XV eren de sa magestat, molt armades y ornades, e les sis
eren del rey de Frana ab los palaments, banderes e tendals negres en senyal de
dol y tristcia, per quan los dits senyors capitans portaven presa la persona del rey
imperial exrcit del emperador nostre senyor 312. Llavors, las naus van prendre
en qu eren los dits capitans e la persona del dit rey presoner, pos la popa al cap
309
dem.
310
dem.
311
V. BALAGEUR, op. cit., tom IV, p. 83.
312
Dietaris de la Generalitat de Catalunya; op. cit., vol. I, p. 373.
70
del pont de fusta que los magnfichs consellers de la dita ciutat havien fet fer
perqu desembarcs per aquell lo dit rey de Frana. E essent desembarcats los
e gentils hmens, passaren, tots junts, a cavall per la font del ngel, carrer Ample
Deputaci, ab los porters ab les masses altes, anaren a visitar los dits virey de
Npols, capit Alarcn e rey de Frana, presoner 314. En Balaguer precisa que, a
missa a la Catedral316.
dia ms, fins lendem, dijous dia 22, en qu el virrei de Npols i el capit
313
V. BALAGUER, op. cit., tom IV, p. 83.
314
dem.
315
dem.
316
dem.
71
Alarcn, portant el rei de Frana presoner, es van embarcar amb 21 galeres que
acabaven darribar a Barcelona, entre les cinch e sis ores aprs migjorn, en
Vodria, aqu, fer un incs especial per indicar que, fins i tot, el Dietari est
corresponent, en subscriure que ascend a coronel major del ter dels italians i
lemperador i rey nostre senyor don Carles, ab letra per a la reyna Gernama, qui
era ac vireyna, donant-li avs de la victria que lo seu camp havia obts del rey
de Frana en Pavia de Mil, lo jorn de Sent Maci, on fon pres lo mateix rey de
seguit, especifica que en arribar la nova, la reyna Germana envi la letra als
officials reals. Y, de fet, feren tocar les campanes y cantaren Te Deum a les huyt
317
Dietaris de la Generalitat de Catalunya; op. cit., vol. I, p. 374.
318
PEDRO SERRA Y POSTIUS, Epitome Historico del Portentoso Santuario y Real
Monasterio de Nuestra Seora de Monserrate; Pablo Camins, Impressor, Barcelona,
1747, p. 297 (nota 3) i 311.
319
PERE SERRA I POSTIUS, Lo perqu de Barcelona y Memrias de Sas Aniguedats; a
cura de Joan Tres i Arnal, Autors Catalans Antics-15, Fundaci Pere Coromines,
Barcelona, 2006, p. 123.
320
dem, p. 123, nota 1151.
321
El Libre de Antiquitats de la Seu de Valncia; op. cit., vol. I, p. 90.
72
hores de la nit. E lndem, pass a missa la reyna Germana, e dix missa lo
senyor bisbe, y feren profess ans de missa entorn de la Seu. E la missa fon del
sisn goig, los quals havien comenat a dir sis dies ans, per tenir nova que los
camps sataven per a pegar-se, pregant a Nostre Senyor Du nos dons pau o
victria.
Grcia, ab totes les religions dels quatre rdens mendicants, y huyt capes y VIII
Y totes aquestes nits intermdies feren alimares y grans festes. Y esta nit,
Sent Pere, a la oraci del vespre. E per lo marveny que y havia, no desembarch
officials reals323.
Valncia, en parlar dels fets de lany 1525, recull larribada de Francesc I amb
Valncia, divendres, lo darrer dia de juny del mateix any. E aquest dia din en la
322
dem, p. 90-91.
323
dem, p. 91.
73
posaba en lo palau del Bisbe. E de ac lo portaren a Benian, lloch de mossn
gent infinita per a esser curats de porcellanes, les quals curaba lo dit rey, fent-los
la senyal de la Creu aprs que avia ohut missa cada dia. E part de Benian,
Sembla, doncs, prou evident que el rei de Frana va ser acollit a Catalunya
que van sentir llavors els catalans per tenir dins llur capital el monarca ms
Crnica del Emperador Carlos V, car explica que aix a Barcelona com a
rebuda i tractada amb tant de respecte i acatament com si camins per les seves
324
Cf. EULLIA DURAN, Crniques de les Germanies; Srie La unitat-86, Eliseu
Climent, Editor; Valncia, 1984, p. 387.
325
FERRAN SOLDEVILA, Histria de Catalunya; 2a edici, Editorial Alpha,
Barcelona, 1963, p. 893.
326
dem, p. 893-894.
327
PEDRO MEXA, Historia del Emperador Carlos V; edici i estudi de Juan de Mata
Carriazo, Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 1945, p. 395.
74
A partir daqu, els tres cronistes de lEmperador que he citat, Santa
rei francs, de Barcelona fou portat per mar a Valncia, i per terra portat a la vila
Seu, tal com acabo de glossar, especifica a la menuda, que de Valncia, no el van
dur directament a Madrid, sin al castell de Benissan, que era del governador
crniques oficials, han volgut retallar lestada de Francesc I a les terres catalanes
de forma expeditiva. Amb tot, el Llibre dAntiquitats s lnica font que conec
que no relata explcitament la conducci del monarca francs a Madrid, sin que
tan sols ens innova que va ser dut a Valncia amb vint galeres. I daqu al castell
de Benissan, perqu no pas ell, sin lo virrei de Npols havia de partir per a
lemperador y rey nostre senyor, qui estava en Toledo332. En cap moment no ens
diu que Francesc I el va acompanyar. Ms aviat shi detecta una certa ambigitat,
ats que les galeres que lhavien condut, fins llavors, arreu on anava, ara
passaren-les al port de Dnia 333, per sense dir-nos tampoc si el rei hi anava o
no. Tot fa sospitar que restaria presoner en algun lloc de Valncia, perqu el
darrer pargraf del captol que parla De la presa del rey de Frana, un cop ja
328
A. DE SANTA CRUZ, op. cit., tom II, p. 160.
329
P. MEXA, op. cit., p. 395.
330
F. P. DE SANDOVAL, op. cit., p. 580.
331
P. MEXA, op. cit., p. 395.
332
El Libre de Antiquitats de la Seu de Valncia; op. cit., vol. I, p. 92.
333
dem.
75
partit el virrei de Npols cap a Toledo, i les naus cap a Dnia, ens explicita que
lo rey era hun home molt gran, y molt dispost y apersonat, de huns trenta-cinch
Aporta una mica de llum En Carlos Sarthou, que, en parlar dels presoners
famosos que van estar reclosos al castell de Xtiva, escriu: Daltres autors, sense
cap mena de testimoni tamb fan presoners del castell xativ daltres personatges
desaparegueren tots els valuosos documents histrics dels segles XIII al XVII, i
francs a Xtiva. Tampoc en fan esment els nostres cronistes regncoles, ni els
sense preocupar-se de litinerari del seu captiveri 336. Llavors, mira de refer els
punts clau daquell periple i el que en treu s que va passar per Roses, Barcelona
i Valncia, condut per la flota de les ms que repetides galeres. A Valncia va ser
vencedor Carles volgu que el seu captiu Francesc fos allotjat al castell de
334
dem.
335
CARLOS SARTHOU CARRERES, Datos para la Historia de Jtiva; Imprenta
Sucesora de Bellver, Xtiva, 1933, vol. I, p. 219.
336
dem, p. 19, nota 2.
337
dem.
338
dem.
76
Si b no de forma idntica, En Francisco Figueras, tamb ha cregut que
del corrent, amb destinaci a Alacant i fou allotjat al palau del Marqus dElx i
presoner amb regals de vedelles, aus, dolos i fruits del pas, i el monarca francs
continu desprs el seu viatge a la Cort, passant per Xtiva i Valncia 339.
Actualment, En Joan Tres tamb ha defensat que Francesc I, un cop fet presoner
documentadi perduda o feta perdre, ara haurem dinterpretar que quan el Llibre
dAntiquitats de la Seu de Valncia ens assegurava que les galeres havien marxat
el rei pres. Per tamb s evident que la carta publicada, dins un llibre editat al
Tanmateix, pel que aqu ens incumbeix, ja s prou indicativa la relaci del
marqus de Dnia, baldament sigui via epistolar, amb Francesc I, ja pres. Alhora,
totes aquestes traces tamb donarien sentit al fet que En Francisco Figueras, un
339
FRANCISCO FIGUERAS PACHECO, Provincia de Alicante, dins Geografa
General del Reino de Valencia; dirigida per F. Carreras y Candi, Establecimiento
Editorial de Alberto Martn, Barcelona, s/d, p. 481.
340
Cf. P. SERRA I POSTIUS, Lo perqu de Barcelona y Memrias de sas Antiguedats;
op. cit., p. 60, nota 217.
77
dels homes ms erudits en tot el que afectava, a final del segle XIX, Alacant i la
seva provncia, afirms sense cap rubor i amb total convenciment que el rei
francs va ser allotjat al palau del marqus dElx, que era, des del 1520, En
pogut ser realment aquesta dur, per mar, ben lluny de Frana el rei dins els
sin, fins i tot, que oblidi que havia estat portat a Madrid, car noms escriu que el
virrei de Npols, port el rei de Frana per mar i el pass a Barcelona. I per
acatament del molt gran Emperador, i per fer servei a aquest rei de Frana, el
reberen amb molt de plaer, que ell no en portava cap, segons escriu el capit
va tenir pres al seu castell de Benissan el rei de Frana. Qui millor que ell,
doncs, per saber com va viure Francesc I el seu captiveri al Regne de Valncia i
deixar-ne constncia literria? Com que, amb tota seguretat, va ser aix, i llavors
el seu llibre, un cop lEstat espanyol va comenar a crear el mite del rei de
de Barcelona a Madrid, era una nosa histrica, no em sobta un pl, com anota la
341
ARMAND DE FLUVI, Elx, marquesat d; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit.,
vol. 6, p. 554.
342
FRANCESILLO DE ZIGA, Crnica burlesca del Emperador Carlos V; edici,
introducci i notes de Diane Pamp de Avalle-Arce, Editorial Crtica, S.A.; Barcelona,
1981, p. 128.
343
CF. E. DURAN, Les Germanies als Pasos Catalans; op. cit., p. 150, nota 11.
78
Diane Pamp, que no hi ha notcies de cap obra seva escrita 344, llevat s clar
daquesta.
Tot plegat donaria ara molt de sentit al fet que, acceptada lestada del rei
de Frana al Regne de Valncia, per no podent-ne esborrar del tot les traces que
supervisades pels censors tan sols donessin a conixer lltim tram de la seva
no perqu fos ms segur i important, sin perqu era el cam ms recte cap a
recte, s perqu era el darrer tram del viatge. I com a tal, si volien donar un
Alacant i Xtiva, ara seria normalssim que, com advera En Roviri i Virgili,
entr a Madrid el 14 de gener del 1526 i en sort el 21 de febrer 346, un cop fets
No s estrany, per tant, que, si el Lazarillo havia estat escrit per un catal
del Regne de Valncia, on Francesc I havia passat la quasi totalitat del seu
344
DIANE PAMP DE AVALLE-ARCE, Notas a la Crnica burlesca del Emperador
Carlos V; op. cit., p. 219, nota 396.
345
C. SARTHOU CARRERES, op. cit., p. 220, nota 2.
346
A. ROVIRA I VIRGILI, op. cit., vol. VII, p. 588.
79
assistint a missa a la Catedral, rebent les visites dels nobles com si fos lautntic
rei dels valencians i tractat quasi com un sant que pot guarir les gents, aparegui
Lltzer ens diu que no pot dormir gaire. I el poc que dorm, yo hacalo mal, i
de quitar el sueo los cuidados del rei de Francia347. s a dir, que els catalans del
moment van adonar-se fins a la sacietat que el rei de Frana, que havia mogut
guerra en contra seva i el seu rei, esdevenint aix el seu principal enemic, era
tractat amb tots els miraments i com si fos el seu mateix monarca, mentre molts
dels seus coneguts, amics o parents havien hagut de fugir a lexili o havien estat
penjats o esquarterats pblicament perqu uns anys abans, durant les Germanies,
tamb shavien sublevat, no pas contra lemperador, sin contra les injustcies
que les nobles cometien amb ells. El contrast, a lull del catal senzill que
contemplava els fets, sobretot si era del Regne de Valncia, on la repressi havia
sigut ms dura i sense cap mena de palliatius, hauria dhaver estat, forosament,
agermanada i que veia, amb tristesa, com encara no dos anys desprs dels darrers
deuria ser escrita. I potser ara tamb ens deixa entreveure tota la rbia continguda
per lacceptaci dels fets de forma irreversible. Car, En Lltzer ens assegura que
347
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 39-40.
80
el seu insomni li era provocat per la fam (potser la fam de justcia que
capell hi guarda les menges, la qual cosa fa dir a lautor de la novelleta: Como
si debajo de ella estuvieran todas las conservas de Valencia 349. La frase ha fet dir
lencarir les sordideses del clergue i no pas en les conserves de Toledo, que eren
nom de Toledo, on sempre han existit conserves famoses 351. I rubricava que el
desprs352.
348
F. CALERO, Luis Vives fue el autor del Lazarillo de Tormes; op., cit., p. 16-17.
349
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 32.
350
AZORN, Recuadro del Lazarillo; ABC, dissabte, 1 de juliol del 1961, p. 81.
351
AZORIN, Maqueda y Toledo; ABC, dijous, 10 dagost del 1961, p. 35.
352
dem.
81
pensava en En Vives com a autor del Lazarillo353. Llavors, si per proximitat
hauria estat natural que lautor esments les conserves de Toledo, per cita les de
Valncia, tal vegada el referent proper i quotidi era Valncia i no pas Toledo, i el
reelaborador de lobra deuria pensar que, com que el paisatge central ja shavia
situar el context. Per ara ens adonem que t una importncia capital, perqu
denota, per sota de les dislocacions geogrfiques, quin era realment lespai
sentit genric, hi apareix tres vegades354. I afegeix: El seu carcter valenci fou
moneda menuda: vale lo que en Castilla tres blancas; un real castellano vale
veintitrs dineros355.
Para usar mis maas no tena aparejo, por no tener en qu dalle salto;
i la segona:
saltos.
353
F. CALERO, Luis Vives fue el autor del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 17.
354
dem, p. 17.
355
dem.
82
en qu predomina lastcia. Ambds passatges reben llum si els posem en relaci
Alcover, fer el salt a alg, en qu roman la idea de defraudar enganyant. Per tant,
dalle salto significa enganyar-lo, i haca mis saltos significaria feia els meus
eta i -eto, com s ara concheta i pobreto358. Per En Calero, En Rico explica
I, dhuc, ha detectat dins del Lazarillo largot del tpic i popular joc de
chaza, sin la endiablada falta que el mal ciego me faltaba 360. A vista de les
concorda perfectament amb les afeccions dEn Vives 361, perqu al Dileg de la
Llengua escriu: Falta serveix, com sabeu, per al joc de pilota 362. O com
356
dem.
357
dem.
358
dem.
359
dem, p. 18.
360
ANNIMO, Lazarillo de Tormes, a cura dE. Alonso Martn; op. cit., p. 18.
361
F. CALERO, Luis Vives fue el autor del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 18.
362
dem.
83
repetir (la parada) i arreglar (la falta) 363. En Rey Hazas ho acaba daclarir, car,
per ell, rehacer... la falta significa remeiar lerror, segons la metfora del joc
de pilota, cosa que vol dir reparar lescassedat en ls dismic que En Lltzer
Valncia, que, fins i tot, En Vives hi dedica un tractat complet dels seus dilegs.
correspondncia368.
363
Vg. La Vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades; edici,
introducci i notes dAlberto Blecua, op. cit., p. 99, nota 63.
364
A. REY HAZAS, op. cit., p. 72, nota 40.
365
Vg. JUAN LUIS VIVES, Dilogos y otros escritos; introducci, traducci i notes de
Juan Francisco Alcina, Clsicos Universales Planeta-14, Editorial Planeta, S.A.;
Barcelona, 1988, p. 122, nota 2.
366
dem, p. 122.
367
JUAN FRANCISCO ALCINA, Introduccin als Dilogos y otros escritos, de Juan
Luis Vives; op. cit. p. 122, nota 1.
368
dem.
84
En comenar el dileg, En Borja, en assabentar-se que En Centelles ha
estat a Pars, li replica que ara entn que per aix ning no tha vist a Valncia
durant tant de temps i, sobretot, pel joc de pilota de la noblesa 369. Llavors En
Centelles li exposa que a Pars tamb juguen a pilota, per no pas exactament
com a Valncia, puix all, generalment, les pilotes no sn de vent com aqu. Sn
esferes ms petites que les vostres i molt ms dures, fetes de cuir blanc i molt
rarament shi juga amb el palmell, sin que empren raquetes 370. I en descriure-
corda de la viola. Posen una corda estesa i la resta s com aqu en el joc del
nostre pas371. I, acte seguit, precisa: Enviar la pilota per sota de la corda s
mateix mot, a la Patraa Quinta, quan escriu: Crindose Gregorio en poder del
hijo dels pescador, sobre falta es, no es falta, alz la mano Gregorio y dile
un bofetn373.
369
J. L. VIVES, op. cit., p. 122.
370
dem, p. 126.
371
dem.
372
dem.
373
J. TIMONEDA, El Patrauelo; op. cit., p. 119.
85
Si ens hi fixem detingudament, doncs, i en resoluci, quan En Vives escriu
els dilegs, al 1538374, o quan sediten en castell les Rondalles dEn Timoneda,
apareix al Lazarillo, quan En Lltzer es queixa del tracte que rep del cec i, en fer-
A tot plegat hi hem dafegir, com a suplement, una srie de topnims que
tenen el parallel en la geografia valenciana o que shi identifiquen del tot. Aix,
hom podria comparar Tormes amb Tormos, amb lagreujant que el Tormes
castell no s cap vila i que lautor ens diu que el meu naixement fou dins del
riu Tormes375. Llavors, com que En Lltzer no s un peix, em sembla ben fcil
han volgut veure, el mot riu s una interpolaci i que, com tot sser hum,
naixeria en un poble, vila o ciutat. I aquest fet noms s probable si parlvem del
Tormos valenci.
lAntona vivien a la snia, no calia precisar que la mare era all; si no hi vivien,
naixement el naixement grotesc, assenyala la Mara Rosa Lida 377, sin que
374
Cf. J. F. ALCINA, Introduccin; op. cit., p. XIV i XXIII.
375
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn; op. cit., p. 13.
376
Lazarillo de Tormes; edici de F. Rico, Ediciones Ctedra, op. cit., p. 14, nota 6.
377
MARA ROSA LIDA DE MALKIEL, Funcin del cuento popular en el Lazarillo de
Tormes; Actas del Primer Congreso Internacional de Hispanistas, The Dolphin Book,
86
ve corroborat pel mateix text, car en aquest, lautor hi exposa que es troben en
una ciutat concreta: Mi viuda madre, como sin marido y sin abrigo se viese,
determin arrimarse a los buenos por ser uno dellos y vnose a vivir a la ciudad y
alquil una casilla378. Es tracta, doncs, duna ciutat precisa, que el lector ja
coneix i que, per aix mateix, se la cita amb el corresponent i aclaridor article
determinat. Amb tot, lnic nucli urb on, segons el text, viuen els pares dEn
Lltzer s Tejares, aldea de Salmanca379. Tal vegada per aquesta ra, sha tendit
a fer veure que el protagonista seria daquesta eminent ciutat. Per el topnim de
evident, per situar amb exactesa sobre el terreny la petita vila don prov la
avall, que el fill no va nixer en un riu, sin en una snia: Y estando mi madre
manera que la contradicci del lloc precs del naixement ens indica el retoc.
poc entenedor. Si els pares vivien al poble i treballaven a la snia, anant dun lloc
a laltre, la mare prou podia tenir la criatura al lloc de feina. En canvi, al text
castell, com que Tormes no s un municipi, tot queda redut a lmbit estricte de
la snia, que s el que desorientava En Rico. Ara, doncs, aclarit aix, i per tal
com sembla ben natural que un part es pugui produir dins duna snia, jo
87
minclino a sospitar que linfantament dins del riu Tormes s una evident
En Rico ens assegura que a les riberes del riu Tormes abundaven les aceas,
molins la roda dels quals s moguda per la corrent de laigua 383. Per contra, i pel
que ens ocupa aqu, tal com lAlcover-Moll puntualitza, la cavitat don la snia
ens remet a la bella descripci de Blad Desumvila sobre la snia del seu poble,
en el qual saplica [el mot] al total de hort amb casa, corral i snia 386. I afirma
car indica que les snies estaven esteses abans per tot all on hi havia horts de
reguiu388.
381
Vg. Diccionari de la Llengua Catalana; Enciclopdia Catalana, S.A.; 2a edici,
Barcelona, 1983, p. 1452.
382
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit., tom I, p. 23.
383
Lazarillo de Tormes; edici de F. Rico, op. cit., p. 13-14, nota 5.
384
MN. ANTONI M ALCOVER FRANCESC DE B. MOLL, Diccionari Catal-
Valenci-Balear; Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1979, tom 9, p. 825.
385
dem.
386
J. COROMINES, op. cit., vol. VII, p. 931.
387
dem.
388
MN. A. M ALCOVER F. DE B. MOLL, op. cit., tom 9, p. 825.
88
En Coromines exhuma documentaci abundosa en qu la snia apareix
sempre dins dun hort. Aix, en un document del 1054, del temps dEn Ramon
Berenguer I el Vell, ja tenim que un testador deixa als seus hereus ipsa mea
parte de ipsa cenia, simul cum ipso orto, et ipso meo directo de ipsas domos ubi
hom havia un ort, en qu un bou tirave aygua de una snia 390. O, per posar, tan
sols un exemple ms, el recull, ara addut pel Bar de Mald, ja en ple segle
forma snia: s com a genric toponmic i incloent-hi una horteta 392. Llavors, si
engendrar a lhort o al terreny de qu tenia cura, dins del qual hi havia la snia i el
mol. O, fins i tot fet que seria el ms normal tamb el podia haver tingut a la
hi per sobre de puntetes. s tracta del crrec del pare i del lloc on treballava.
Segons els text, mi padre, que Dios perdone, tena cargo de proveer una
molienda de una acea que est [en la] ribera de aquel ro, en la cual fue
achacaron a mi padre ciertas sangras mal hechas en los costales de los que all a
389
J. COROMINES, op. cit., vol. VII, p. 930.
390
dem, p. 931.
391
dem.
392
dem.
393
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 13.
89
moler venan, por lo cual fue preso 394. I no diu res ms. Vull dir que el text
noms exposa que el pare dEn Lltzer treballava en un mol, sense especificar en
trinxava.
Els erudits i curadors del text, convenuts que el mol era a les rodalies de
comenten, per exemple, lEugenio Alonso, puix creu que el pare feia furts en els
entre daltres, la Rosa Navarro, que escriu que el pare robava dels costals de
que es tracti dun mol fariner, sin que segons ell, el sentit del pargraf, ho
desdiu obertament: Acea s un mol daigua, un mol que es mou per la fora
de laigua dun riu. Tamb pot ser un simple mol fariner; per com que lautor
ens explica que lacea en qesti era al mig dun riu, hem dagafar aquesta
primera definici400, per exclusi evident. Descartat, doncs, a parer seu, que es
394
dem.
395
dem, p. 13, nota 1.
396
La Vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades; edici a crrec de
M Teresa Otal Piedrafita, Castalia Prima-36, Editorial Castalia, S.A.; Madrid, 2005, p.
27, nota 18.
397
La Vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades; edici de Reyes
Coll-Tellechea i Anthony N. Zahareas, op. cit., p. 75, nota 6.
398
A. REY HAZAS, op. cit., p. 66, nota 6.
399
ALFONSO DE VALDS, La vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y
adversidades; edici de Rosa Navarro Durn, Editorial Alfonspolis, C.B.; Conca, 2003,
p. 75, nota 6.
400
CARLES CAMP, Lofici del pare del Lazarillo deTormes, http://www.histocat.cat/
pdf/pare_llatzeret, p. 1.
90
tracti dun mol fariner, s partidari que hom es podria referir a una remesa
de la canya de sucre que, en acabat, es duran a moldre 401. I creu que per
organitzar aquestes collites, que shan de fer en un termini de temps marcat, fixat
home s el qui contracta i dirigeix els treballadors que fan la tasca de la collita i
la duen al mol402. Pensa que, tenint en compte tot all que hem dit fins aqu, s
molt estrany, del tot impossible, que el lloc on treballava en Tom Gonzlez fos a
comena a tenir problemes per crixer i donar fruit. I, a partir dels 700 m., aquest
treballava i que provea el pare del Lazarillo havia de ser, per fora, en una altra
401
dem.
402
dem.
403
dem.
91
zona geogrfica de clima ms benigne on shi podien conrear amb normalitat
el pare dEn Lltzer havia dhaver treballat en un mol sucrer, ja que Gandia i la
seva horta era una de les zones productores de sucre ms important de la Naci
catalana. Almenys, des del 1395 sabem que ja hi ha un mol de sucre a Gandia 405.
I, per En Camp, tamb som conscients que els Vic, els Cardona, i sobretot els
Borja [ducs de Gandia] van estimular lexpansi daquest cultiu lucratiu de forma
gens ni mica amb la definici del diccionari de la Real Academia, que indica que
mai. I justament per aix, En Camp rubrica convenut que de tot plegat sen
mn agrari que reflecteix el Lazarillo no t res a veure amb el dun lloc com
les que ens descriu lobra. Lautor ha de ser alg que hi estigui familiaritzat i
que, quan vulgui situar un personatge en un ambient agrcola, es deixi endur pel
404
dem, p. 2.
405
Cf. CARLES CAMP, Lorigen catal de la indstria sucrera americana, Actes del II
i del III Simposi sobre la Descoberta Catalana dAmrica dArenys de Munt;
Ajuntament dArenys de Munt, Arenys de Munt, 2006, p. 29.
406
dem, p. 30.
407
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit. vol. II, p. 1390.
92
mn que ha conegut; en definitiva, que el traeixi si mho permeteu el seu
subconscient cultural408.
Si mhe ests en un punt com aquest, que pot semblar una autntica
ara mateix, i a despit dels entesos que li volen atorgar laccepci de mol de blat
o cereals no es fonamenta en el text, sin que, com hem vist, s fruit duna
deducci improvisada i gratuta. Podria ser per qu no que es tracts dun mol
de blat, per ara per ara s una mera conjectura, del tot indemostrable tenint
veure que shauria de tractar, ms que re, dun espai sucrer. En Cobarruvias, al
1611, ni tan sols recull el mot al seu Tesoro de la Lengua Castellana o Espaola
designa el mol mateix, per que s un terme poc usat 410. En Joan Coromines
i En Jos Pascual documenten la paraula per primer cop al 1570, per b que no li
atorguen laccepci de mol, sin el que sha de moldre 411. I tant el Diccionario
de la Lengua Espaola com el Crtico Etimolgico fan derivar el mot del llat
molenda, que no significa pas, com era previsible, mol. Enll daix, En Camp,
molienda tamb vol dir mol. Per no crec que lautor faci servir dues paraules
408
C. CAMP, Lofici del pare del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 2.
409
S. DE COBARRUVIAS OROZCO; op. cit., p. 810.
410
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit., vol. II, p. 1390.
411
JOAN COROMINES JOS A. PASCUAL, Diccionario Crtico Etimolgico
Castellano e Hispnico; Editorial Gredos, S.A.; 4a reimpressi, Madrid, 1997, vol. IV,
p. 120.
93
diferents per definir el mateix, a banda que la frase proveer un molino de un
centener que el text ens descrigui que lhome era el responsable del mol dun
moli (amb la qual cosa, de retruc, molienda tampoc no pot voler dir mol), don
lequivalent exacte del castell molienda, en tant que quantitat de gra o daltra
cosa que es posa duna vegada dins el mol414. I, ats que tamb, en ambdues
atenci, ens adonarem que el pare dEn Lltzer, si tena cargo de proveer una
molienda de una acea, s que tamb podem interpretar, amb una gran fidelitat
textual sobretot si hom hagus tradut el Lazarillo dun llibre anterior escrit en
catal, per, majorment, ats que del que no t crrec s de la snia, que era
dir, tenia un crrec. Per En Camp, si el pare del Lazarillo, anomenat Tom
Gonzlez, tena cargo de proveer una molienda, vol dir que, a ms de tenir
412
CARLES CAMP, Lofici del pare del Lazarillo de Tormes; op. cit. p. 1.
413
MN. A. M. ALCOVER F. DE B. MOLL, op. cit., tom 7, p. 511.
414
dem.
94
cura del mol mateix, era el capats que es cuidava de proveir lacea o el mol
cosa crec jo sacosta ms al que vinc suggerint: que som davant duna
molinada, ms que no pas dun trist mol. A ms a ms, el text especifica que el
pare dEn Llatzer provea una molinada duna snia i no pas una snia duna
proveeix dalguna cosa que no es diu una molinada duna snia. O sigui, que
snia on treballava.
vivien els seus pares quan el van engendrar una snia amb molins i, ben
medievals i modernes que posen a pals els documents i els textos literaris
catalans, i que jo he vingut rellevant fins aqu i que tamb ens illustren la snia
com una hort de regadiu, amb la snia, el mol i, de vegades, la casa o cases dels
treballadors.
Zamora Vicente, en una petita ressenya sobre els noms de rius, indica que sovint
95
comarca Calamonte, Villagonzalo, Don Alvaro, La Garrovilla, etc, i, fins i tot,
no de larticle davant del nom del riu, s que hi ha una tendncia fora de la
comarca a fer servir aquest mateix article. I, acte seguit, puntualitza que un tret
anleg, per limitat ja a una frase feta, he registrat a Trillo (Guadalajara). A les
encaixonades com una fal. Aquests llocs es diuen exclusivament las vueltas de
Tajo. En qualsevol altra circumstncia el nom del riu va precedit de larticle 417.
s cert que En Zamora cita daltres exemples de noms de riu sense article, per
alguns dells ja arcaics, com els que apareixen a la Can del Cid, o en textos
com molts pobles conserven el nom fluvial sense article, com Miranda de
del segle XVI. En Rico es limita a exposar que En Lltzer es diu de Tormes i no
pas del Tormes, perqu antigament era normal que els noms dels rius no
lAmrico Castro, que, com hem vist, no diuen exactament del tot el que En Rico
416
A. ZAMORA VICENTE, Nombres de ro sin artculo; Revista de Filologa
Espaola, XXVI (1942), p. 90.
417
dem, p. 91.
418
Vg. [FRANCISCO DE] QUEVEDO, El Buscn; edici, advertiments i notes
dAmrico Castro, Clsicos Castellanos-V, Espasa-Calpe, S.A.; Madrid, 1967, p. 93,
nota 3.
419
Lazarillo de Tormes; a cura de Francisco Rico, Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p. 9,
nota 1.
96
indica, sin que, afirmen que ls era molt ms antic, per b, que donen prou
exemples del fet que es continuava emprant en zones molt diverses. s clar: s
que confirmen que, en un gran tou de ciutats, com s ara Alba de Tormes, el nom
del riu no va precedit darticle. Per som davant dun cas diferent, ja fossilitzat
pel temps, i en qu no parlem dun corrent fluvial a seques, qualsevol, sin duns
pobles precisos, que han incorporat en llur topnim el nom del riu. Vull dir que
no s el mateix assegurar que alg ha nascut vora del Tormes, que a Alba de
i que, per tant, el que va escriure va ser anterior a aquesta data, a la seva gloga
III, escriu: Cerca del Tajo, en soledad amena,/ de verdes sauces hay una
espesura420. Ms endavant, hi insisteix: Las telas eran hechas y tejidas/ del oro
quel felice Tajo envia421. Hi torna: Dall con agradable mansedumbre/ el Tajo
Entrambos estimados/ y sobre cuantos pacen la ribera/ del Tajo con sus vacas
deleitosa/ del sacro Tormes, dulce y claro ro,/ hay una vega grande y
420
GARCILASO DE LA VEGA, Poesas Completas; El Libro de Bolsillo-776, Alianza
Editorial, S.A.; Madrid, 1980, p. 136.
421
dem, p. 138.
422
dem, p. 141.
423
dem, p. 143.
424
dem, p. 144.
97
espaciosa425 i estaba el mismo Tormes figurado,/ en torno rodeado de sus
ninfas426.
Diana Enamorada, dEn Gaspar Gil Polo427. I, per b que bategi el poema que
dedica a glossar i lloar els literats valencians ms notables amb el ttol de Canto
de Turia428, en acabar, ara ja en prosa, no es pot estar de consignar que ste fue
el canto del ro Turia, al cual estuvieron muy atentos los pastores y ninfas 429.
Amb la qual cosa continuem sabent que tot al llarg del segle XVI, hom no va
deixar descriure els noms dels rius precedits amb article, car, fins i tot, En Gil
Polo parla del Pado, el Mincio, el Rdano 430, el Tber431 o que En Joan
utilitzar larticle davant el nom del rius Tajo 433, Duero434, Betis435, Genil436,
425
dem, p. 113.
426
dem, p. 130.
427
Vg. GASPAR GIL POLO, Primera Parte de Diana Enamorada. Cinco libros que
prossiguen los seite de la Diana de Iorge Monte Mayor; Ioan Mey, Valncia, 1564.
428
GASPAR GIL POLO, Diana enamorada; edici de Francisco Lpez Estrada,
Clsicos Castalia-162, Editorial Castalia, S.A.; Madrid, 1987, p. 212.
429
dem, p. 227.
430
dem, p. 212.
431
dem, p. 220.
432
dem, p. 225.
433
LUIS DE GNGORA, Sonetos completos; edici, introducci i notes de Birut
Ciplijauskait, Clsicos Castalia-1, Editorial Castalia, 4a edici, Madrid, 1975, p. 55,
57, 66, 80, 157,
434
dem, p. 61, 97.
435
dem, p. 92, 192.
436
dem, p. 92
437
dem, p. 100.
438
dem, p. 103.
439
dem, p. 107.
98
al Lazarillo440. No entenc, doncs, com sha pogut fabricar el mite literari que,
durant la primera meitat del segle XVI, a Espanya, els noms dels rius sescrivien
sense article, perqu acabo de mostrar com la norma general era utilitzar-lo. I
lingstica anir fent el seu forat al llarg dels segles XVIII i XIX. I quan sediti,
larticle desapareixer per complet; mentre que amb lestampaci del Lazarillo
del Duero442, hi apareix larticle, perqu, com era normal en el castell popular,
Rico, finalment, ha escrit que, nogensmenys, sha pensat que En Lltzer adopta
davant del cognom443. I ja som al cap del carrer. Perqu si lautor podia haver
Villena o En Cristfor de Cardona, per citar tan sols quatre exemples propers en
baldament fos de forma satrica, s que, ms que dun riu, ens tornarem a trobar
davant duna vila o municipi. I, ats que aix no es dna mai per a cap Tormes en
440
dem, p. 168.
441
Cf. RICHARD E. ZWEZ, Lazarillos raros. El Lazarillo de Badalona. The Life and
Death of Young Lazarillo. El Lazarillo del Duero; Albatros Ediciones, Xbia, 1972, p.
47.
442
dem, lmina entre les p. 118 i 119.
443
Lazarillo de Tormes; edici de F. RICO, Ediciones Ctedra, op. cit., p. 13, nota 4.
99
la geografia castellana, el Tormos valenci el municipi de Tormos sens
pot inferir que ni els pares, ni la mare ja vdua dEn Lltzer, hagin viscut a
la ganancia a su contento, determin irse de all 444. I acte seguit sens diu que
que tan sols shi va detenir uns dies. Amb tot, hom podria dir que els fet no van
anar ben b aix, car Salamanca era la ciutat on En Lltzer ja vivia, per que tan
sols hi van passar, juntament amb el cec, alguns dies. Jo no ho crec. La meva
una obra molt menystinguda, per no dir desconeguda, de la crtica, i que, aix
444
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 16.
445
dem.
446
dem, p. 22.
447
M. FERRER-CHIVITE, op. cit., p. 427.
100
dotant lobra ja dun sentit nou, lautor ens descriu les aventures dun Lltzer que
viu pel que es vol que es desprengui del context casat a Toledo 448 i que
de tot en tot, crucial, car s universalment sabut que lestol que es preparava per
anota que lEmperador arrib a Mallorca, on lesperaven les Galeres i les naus
va motivar que se li fes una rebuda solemne. Hi van haver tres dies de festa i el
Consegentment, em sembla fora de tot dubte que les gestes del nostre
heroi es continuen desenvolupant en un context histric cent per cent catal. I que
448
La Segunda Parte de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades; dins
ANNIMO Y JUAN DE LUNA, Segunda Parte del Lazarillo; edici de Pedro M.
Piero, Letras Hispnicas-282, Ediciones Ctedra, S.A.; 2a edici, Madrid, 1989,
p. 130.
449
dem, p. 132.
450
NARCISO FELIU DE LA PEA Y FARELL, Anales de Catalua. Y Epilogo Breve
de los Progressos, y Famosos Hechos de la Nacion Catalana, de sus Santos, Reliquias,
Conventos, y singulares Grandezas; y de los mas sealados y Eminentes Varones, que
en Santidad, Armas y Letras han florecido desde la Primera Poblacion de Espaa; Juan
Pablo Mart, Barcelona, 1709, tom III, p. 183.
451
A. ROVIRA I VIRGILI, Historia Nacional de Catalunya; op. cit., vol. VII, p. 597.
452
La Segunda Parte de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades; op. cit.,
p. 240.
101
Llavors, lautor fa dir al protagonista: Estando ya algn tanto a mi placer, muy
bien vestido y muy bien tratado, quseme salir de all do estaba por ver a Espaa
y solearme un poco, pues estaba harto del sombro del agua. Determinando a d
ira, vine a dar conmigo en Salamanca, a donde, segn dicen, tienen las ciencias
su alojamiento453.
anar a Salamanca, no pas per tornar a casa, sin per distreures de la mar. Seria
primera edici, fos sabut de tots els lectors, el continuador, en canvi, no tan sols
no ho sabs, sin que tingus plenament assumit que no hi havia estat mai. Aix
tamb explicaria que no en conegui la Universitat, i que tan sols en parli dodes,
com es desprn explcitament del text. I, com a colof, lautor ens consigna, ms
endavant, que, un cop a la Universitat, el van fer defensar unes conclusions 454.
dellos, pero Lzaro no quiso, porque, pues era extranjero, y no haba profesado
(pues que tal era esta), que no segn el hbito455. Don cal inferir-ne que, si En
nixer en aquella ciutat, com ens volien engalipar les edicions castellanes de
1554, ni, evidentment, tampoc no era castell. I, en conseqncia, cal deduir que
el nom del municipi on vivia amb la seva mare i on va conixer el cec, ha estar
453
dem, p. 248.
454
dem, p. 252.
455
dem, p. 253.
102
Si, com sembla, per tant, prou evident, la Salamanca de la segona edici
del llibre fos tan sols un nom, interpolat al text, en substituci duna ciutat
valenciana, que hauria dhaver constat en loriginal perdut, potser els episodis
que shi relaten tampoc no hi van escaure. Aquest s el cas del fragment en qu el
cec convida En Lltzer a escoltar la remor que se sent dins del toro de pedra del
dEn Lltzer contra el toro de pedra del pont de Salamanca 456. Per la Mara Rosa
Lida, la patacada del toro de Salamanca s el primer motiu folklric que trobem
al Lazarillo, encara que no tingui res a veure amb el conte folklric 457. Segons
lngel Gonzlez, es tracta duna burla senzilla i elemental, que en quasi tots els
els nanos del segle XVI i els dels segles anteriors 458. I afegeix, com a exemple:
marcat amb una creu gravada a la pedra; se sol convidar a la canalla que escolti
una msica especial que shi sent; i si lindividu s tan ingenu que cau en la
Riquer, encara, es tracta dun tipus de burla que, com a joc infantil, es troba a
totes les poques i en tots els pasos 460. I, molt probablement per aix mateix,
456
EUGENIO ALONSO MARTN, Estudio del Lazarillo de Tormes, dins Lazarillo de
Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 104.
457
M. R. LIDA DE MALKIEL, op. cit., p. 351.
458
A. GONZLEZ PALENCIA, op. cit., p. 12.
459
dem, nota 1.
460
M. DE RIQUER, op. cit., p. 94.
103
lAmrico Castro creia, alhora, que no fou a aquests toros als quals En Lltzer
sarramb461.
segle XVI, no puc assegurar categricament que aquest toro de pedra no exists a
lentrada del pont. El que s que s absolutament cert s que al segle XIX no sen
tenia cap rastre, la qual cosa va fer que, al 1954, tal com advera En Rico,
aprofitant el quart centenari del Lazarillo, el toro en qesti fou reposat, ara
sobre un pedestal, al seu antic lloc, a lentrada del pont rom 462. Per el que no
sabem s si fou reposat perqu antigament vull dir histricament hi havia estat,
emplaat literriament.
padre, que Dios perdone, tena cargo de proveer una molienda de una acea, que
est ribera de aquel ro, en la cual fue molinero ms de quince aos 463. Doncs b:
esperonat per En Joanjo Albinyana, vam fer una visita a Tormos, el dia 31
dagost del 2006, amb la seva esposa, Marisa Garcia, en cerca de dades. I un dels
vens a qui vam demanar per les snies de la vila, ens va respondre: Fins fa molt
poc, encara funcionaven tres snies a Tormos, per abans nhi havia hagut moltes
ms. Amb la qual cosa la possibilitat que el Lltzer literari estigus inspirat en
aquesta vila, guanya una nova versemblana, sobretot perqu, com reconeix En
461
AMRICO CASTRO, El Lazarillo de Tormes, dins Hacia Cervantes; Taurus
Ediciones, S.A.; Madrid, 1957, revers de la lmina entre les pgines 108-109.
462
Lazarillo de Tormes; a cura de Francisco Rico, Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p. 13,
nota 23bis.
463
ANNIMO, Lazarillo de Tormes, a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 13.
104
Pascual Madoz, al 1849, Tormos encara tenia un mol fariner que noms mol en
El text parla alhora de Tejares (on, com hem vist, van nixer els pares
dEn Lltzer), que s un topnim que es pot relacionar amb Teulada, vila que es
troba a tocar de Tormos. Tot porta a creure que, en traduir aquest nom en castell
pel de Tejares, i cercant un lloc a prop del Tormes, en tant que traducci
de situar lacci al costat de Salamanca. Per, acte seguit, i ats que els fets no hi
que intueixo relacionat amb el fet de fer coincidir el nom de la vila de Sagra amb
contento466, i que, en lloc danar directes a una bona ciutat, com vila que
Medina del Campo famosa per les seves fires multitudinries, o, fins i tot,
Madrid o Toledo, o qualsevol altra gran ciutat del regne de Castella, fessin cap a
una zona tan allunyada com La Sagra 467, la Manxa468 i que noms sinstallin a
464
PASCUAL MADOZ, Diccionario Geogrfico-Estadstico-Histrico de Espaa y sus
posesiones de Ultramar; Imprenta de D. Pacual Madoz, Madrid, 1849, tom XV, p. 33.
465
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 14.
466
dem, p. 16.
467
dem, p. 74.
468
dem, p. 82.
105
Toledo al final del seu periple. I el que ms em sorprn s que, tenint vila de
perqu el cec deca ser gente ms rica, aunque no muy limosnera 469, es pugui
identificar de cap de les maneres amb La Sagra, llevat que tota la ubicaci
Francisco Mrquez, els toledans no tenien, pel que es veu, fama dalmoiners 470,
i el text exposa sense cap mena dembuts que la gent daquella regi on anaven,
no eren gaire propensos a donar almoines, quin sentit tindria anar-hi a guanyar-
Per contra, si en lloc de Toledo, ens adonssim que el text primigeni podia
fer referncia a Valncia, tot prendria ara sentit, car era un tpic de lpoca que la
ciutat del Tria era, com Barcelona, una terra dhospitalitat i caritat abundoses i
del 1624, car, per ell, ben b un segle desprs descriures el Lazarillo, encara s
Valncia terra de gran caritat i de grans almoines, virtut que desterra la ira i
aquell regne471.
469
dem, p. 22.
470
FRANCISCO MRQUEZ VILLANUEVA, Sebastin de Horozco y el Lazarillo de
Tormes; Revista de Filologa Espaola, XLI (1957), p. 280, nota 3.
471
J. L. LAURENTI, Impresiones y descripciones de las ciudades espaolas en las
novelas picarescas del Siglo de Oro, dins Estudios sobre la novela picaresca espaola;
op. cit., p. 43.
106
Efectivament: cada vegada va prenent ms cos aquesta nova identificaci i
municipi de Sagra. Al Cinqu Tractat sens diu que En Lltzer va entrar a servir
al lmit amb Madrid473. Per tant, s evident que a Castella, hom hi parla duna
regi. Per, en canvi, el text del Lazarillo ho desmenteix obertament, perqu tot
seguit, el narrador especifica que, com que no li havien agafat cap butlla ni
acord de convidar al pueblo para otro da de maana despedir la bula 474, sense
que aquest poble en concret hagi estat esmentat amb antelaci, la qual cosa vol
Com a prova del que dic, lautor corrobora, unes lnies ms endavant, que
sn en un municipi amb tots els ets i uts: Finalmente, que los del pueblo, viendo
otra parte475. s ben obvi, doncs, que els personatges de lacci no es troben en
cap regi, sin en un vila determinada i concreta, que compta amb agutzil propi,
472
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 74.
473
dem, nota 5.
474
dem, p. 74.
475
dem, p. 74-75.
107
per que el nom de la qual ha estat suprimida del relat i permutada, en la nova
quant a linici del Tractat, el novellista escriu que el butllaire, en els llocs on
immediatament que, quan era temps, el butllaire pagava amb un enciam murci,
sesdev amb les llimes valencianes, taronges, prssecs i peres. Per aix mateix,
passar el mateix amb les taronges i lenciam murci 478. Per aix, en laltre
article seu que vinc glossant, no es pot estar danotar, admirat: A laventura del
butllaire (expenedor de butlles), sens diu que el butllaire per tenir propicis els
capellans, els regala alguna taronja. Don [treu] les taronges? Sol regalar-los
476
dem, p. 73.
477
F. CALERO, Luis Vives fue el autor del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 17.
478
AZORN, Maqueda y Toledo; op. cit., p. 35.
108
tamb qualque enciam, i murci. Un enciam portat de Mrcia? Qui escriu aquest
llibre? On sescriu?479.
de Mrcia i el butllaire paga amb enciams del temps daquesta regi i amb fruita
lAzorn, no es poden trobar mai dels mais a tocar de Madrid, sin que han de ser
Tots aquests pobles esmentats i comentats fins aqu estan molt a prop els
uns dels altres i configuren un mateix espai geogrfic valenci, que es vindria a
novella480, amb el Castell de la Solana. Ara mateix, amb les dades que tinc,
noms puc posar de relleu la semblana toponmica, sense aprofundir en res ms.
Teulada, hi hagi la serra del Castell de la Solana, amb les restes de lantiga
fortificaci del Castell de la Solana, el terme castral del qual comprenia els
aqu la dada per si mai alg laprofitava de cara a eventuals recerques futures.
I, encara, hom pot conjecturar que la vila del Duc 482 que hi ha a prop,
479
AZORN, Recuadro del Lazarillo; op. cit., p. 81.
480
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 15.
481
Cf. http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Solana.
482
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 25.
109
de Foix), segon senyor de Gandia, que fou succet pel seu fill Alfons de Gandia i
Arens483. El municipi, tamb, com la vila que lobra ens descriu, s fortificat, t
pluja.
andaba rezando debajo de unos portales que en aquel pueblo haba, donde no nos
aparejo a mi deseo, saquele de debajo de los portales 485. Dada que sadiu a la
perfecci amb la plaa principal de la vila de Gandia, que s tota porxada. I amb
Pel que fa al fet que es tracti duna vila fortificada, lautor ens diu que En
Lltzer, en abandonar el seu amo, desprs de fer-lo saltar contra un pal de pedra i
socorrer, especifica que tom la puerta de la villa en los pies de un trote 486. s
a dir que si la vila t una porta, per on En Lltzer surt de la ciutat, s que som
davant duna vila fortificada, talment com era Gandia, que va ser emmurada al
483
ARMAND DE FLUVI, Gandia, ducat de, Gran Enciclopdia Catalana; op. cit.,
vol. 7, p. 802.
484
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 28.
485
dem, p. 29.
486
dem.
487
Cf. Gandia, Gran Enciclopdia Valenciana; op. cit., tom 4, p. 328.
110
Si realment, com jo conjecturo, la vila ducal fos Gandia, i el rerafons de
lepisodi del cec, que queda estabornit i burlat per En Lltzer en el moment que
aquell volia creuar el riu, amb lepisodi de la derrota de les tropes dels nobles i
del virrei Hurtado de Mendoa tamb a Gandia, a la batalla del riu Vernissa 488, el
dijous, 25 de juliol del 1521489. s noms una hiptesi. Per no deixa de ser
desconcertant la semblana entre els dos fets, si es donaven all mateix. El text, a
ms a ms, per ra dels retocs i les retallades, s embullat, perqu, primer, diu
que sn a sota duns portals 490; desprs, que han de travessar un riu i cap all En
Lltzer mena el cec, per fer-lhi saltar i passar a peu eixut 491; per, acte seguit, el
pigall ens assabenta, que saquele de bajo de los portales y llevelo derecho de un
pilar o poste que en la plaza estaba 492. Per tota la ficci dels esdeveniments s
fer creure al cec que sn sobre un riu. s a dir, que el mosso treu el cec de dins de
la ciutat per portar-lo fins al riu. I per aix, En Lltzer li diu Tio, este es el paso
mas angosto que en el arroyo hay493. s a dir, que duna o altra manera, lacci
comte dOliva i el duc de Gandia van fer ajuntar consell al palau ducal, on
488
dem, p. 329.
489
Cf. GUILLEM CATAL DE VALERIOLA, Breu Relaci de la Germania de
Valencia, dins Crniques de les Germanies; a cura dEullia Duran; op. cit., p. 211.
490
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 28.
491
dem.
492
dem, p. 29.
493
dem.
494
G. CATAL DE VALERIOLA, op. cit., p. 208.
111
sestava el virrei i esforaren que lo virrey devia lo endem pelear, dient que
hera gran vergonya que los agermanats los fossen venguts darrere y los
castell de Xtiva, y tanb dien que nos podia donar bon conte al rey ni a
ninguna gent de a cavall y ells s y molt bona, y que shavia de pelear en servici
de Du y del rey y en defensa de la ptria y que nos podia fer altre. E lo virrey
respongu: Plega a Dios que en buen ora se esta batalla y quedemos vencedores
tocar les trompetes per tota la vila i comenaren aixir tots los que estaven ab lo
vora del riu499, lloc precs on va tenir lloc la desfeta de lexrcit virregnal.
Veiem, doncs, que els fets sn quasi parallels, per no dir idntics: el pigall,
lestaborneix fent creure que era a la vora del riu. I ara mateix acabo de mostrar,
com tamb el virrei s convenut perqu, davant del setge a qu el sotmeten els
495
dem, p. 208-209.
496
dem, p. 212.
497
dem, p. 213.
498
dem, p. 214.
499
dem, p. 216.
112
La Gran Enciclopdia Valenciana ens descriu el virrei Hurtado com un
negociador i va exigir la dissoluci del Consell dels Tretze, la dimissi dels Jurats
general del regne, Diego Hurtado de Mendoa, hagus desplegat dots de qu, al
nostre parer, mancava. Ni com a general, ni com a governador, ni sota cap punt
vulgar, sense dots militars i sense capacitat governativa. Des dels seus primers
trobem re que mereixi els elogis de la histria, com tampoc mai no meresqu els
aplaudiments dels seus coetanis501. Parer que ve sostingut per lopini dEn
500
Hurtado de Mendoza, Diego, Gran Enciclopdia Valenciana; op. cit., tom 5, p.
187.
501
JUAN B. PERALES, Dcadas de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y
Reino de Valencia; continuaci de les Dcades que va escriure el Llicenciat i Rector
Gaspar Escolano; Terraza, Aliena y Compaa, Editores; Valncia/Madrid, 1880, tom
113
Garcia Crcel, pel qual, les primeres iniciatives respecte a la preparaci de la
guerra foren preses pel virrei, que, malgrat les recomanacions del rei, pel juny del
1520, en qu li demanava flexibilitat, llan des de Dnia, a lestiu del 1520, una
Per tant, som davant dun poltic intransigent en la seva actitud, nul com a
governant i com a militar, encegat per tirar endavant unes mesures, alienes a tota
figura dun cec, que tracta a cops i amb crueltat tamb el seu pigall i que lajuda a
mateix ens diu, desprs de la primera patacada que rep del cec: Despert de la
simpleza en que, como nio, estaba. Dije entre mi: Verdad dice ste, que me
cumple avivar el ojo i avisar, pues solo soy, y pensar como me sepa valer 503.
Sobretot perqu, segons En Garcia Crcel, hi havia lopini que el germ del
Valncia durant la pesta del 1519, [i] la seva demaggia verbal atreien les
III, p. 580.
502
R. GARCA CRCEL, Las Germanas de Valencia; op. cit., p. 119.
503
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 16-17.
504
R. GARCA CRCEL, Las Germanas de Valencia; op. cit., p. 159.
114
desprs de la negaci del virrei a solucionar el conflicte per la via diplomtica,
era un fet. I un fet va ser que lexrcit virregnal va ser venut a Gandia per les
Tamb, des dun pla lingstic ara seria perfectament entenedor que el
tot estudis del llibre ha sabut veure. Per no ens haurem de voler quedar amb la
sonsnia suada que el nom dEn Lltzer estaria relacionat amb el conegudssim
altres accepcions. En catal, tenim tamb lexpressi ser un pobre lltzer, per
indicar un infeli, un pobre home506. Per encara nhi ha una altra, que sajusta
com un Lltzer o fet un Lltzer i que vol dir, ni ms ni menys, en estat molt
per que s un retrat exacte del poble valenci durant i desprs de la guerra. Per
tamb shi avindrien daltres derivats del nom, com s ara llatzerar, sinnim de
lacerar (afligir amb extrema pena)508, llatzerat (afligit, ple de mals), llatzria
(misria extrema) o llatzeriar (nafrar, fer gran dany)509, que descriuen amb una
505
Cf. JOSEFINA MATEU IBARS, Los Virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio;
Estudios Monogrficos-2, Publicaciones del Archivo Municipal de Valencia, Valncia,
1963, p. 110.
506
MN. A. M. ALCOVER F. DE B. MOLL, op. cit., tom 6, p. 910.
507
dem.
508
dem, p. 816 i 910.
509
dem, p. 910.
115
minuciositat extrema tant lestat dnim dels agermanats venuts com la situaci
pogut fondre, alhora, en el mateix personatge del cec, car aquest, en lintent de
saltar el riu, da con la cabeza en el poste, que son tan recio como si diera con
una gran calabaza, y cay luego para atrs, medio muerto y hendida la cabeza 510.
durant la guerra de les Germanies, i va ser ferit al cap el 22 de febrer del 1523, a
latac de la casa del cap dels agermanats Vicent Peris 511. Doncs b: no hem
castellana del Peris valenci, tal com ho podem observar en algun escrit coetani,
com la relaci que en va fer En Joan de Molina, al 1522, on parla dEn Vicent o
Vient Prez513, o les mateixes descripcions dels fets que recull el Llibre
haurem de perdre de vista que lautor del Lazarillo ens declara que les coses que
explica, a los que no ahondaran tanto, los deleite, i que tan sols alguno que las
lea halle algo que le agrade515. s a dir, que si el llibre delecta o complau, s
perqu no sha aprofundit. I que noms hi trobar sentit algun lector molt
510
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 29.
511
J. MATEU IBARS, Los Virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio; op. cit., p.
112.
512
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 13.
513
Cf. E. DURAN, Les Germanies als Pasos Catalans; op. cit., p. 198 i 470-476.
514
Vg. El Libre de Antiquitats de la Seu de Valncia; op. cit., vol. I, p. 32, 71, 73, 74 i
76-79.
515
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 11.
116
concret. Lautor ens est recordant, a parer meu, que som davant duna narraci
uns altres de ms profunds, per trobar-hi sentit. I a vista de les revelacions que
lantic Regne de Valncia, donaria ara sentit ple al fet que En Lltzer ens
assegura en diverses ocasions que el seu segent amo, lescuder, era un estranger
de Castella. Anem, doncs, de nou, al text. Diu el narrador: Des del primer da
Ser estranger, per descomptat, no vol dir ser duna altra ciutat. Ni ara ni al
segle XVI. Les lleis ho deixaven clar i hi havia, fins i tot, una regulaci jurdica
Sede Apostlica, a suplicacin suya como consta de la ley 14, tt. 3, del primer
libro de la Nueva Recopilacin, y las que se le siguen 518. I acaba la definici del
mot, especificant que estrangera, [es] aquella qualidad y condicin de ser uno
516
dem, p. 63.
517
dem.
518
S. DE COBARRUVIAS OROZCO, op. cit., p. 568.
117
estrangero y de otro reyno519. Llavors, com un escuder de Valladolid podia ser
rei de Castella, malgrat totes les argcies literries que hom lhi ha volgut
endossar, fins i tot, amb ptina jurdica, fent-lo tamb alhora, en la documentaci,
prolix de Sevilla, era tan sols i nicament, des de la perspectiva del dret, rei de
Castella i prou, perqu tota la resta de regnes al contrari del que sesdevnia a la
Naci catalana no tenien cap realitat jurdica legal. I per tant, un castell no era
Per aix, doncs, la badada dels crtics en aquest aspecte del relat s
cap mena de disculpa jurdica per confondre, com han fet quasi tots els entesos,
sadona que el seu amo s estranger. I, un estranger, tan llavors com ara s una
les seves Institucions del Dret Pblic i General dEspanya, del 1800. Puix,
segons ell, entenem, doncs, per home natural dun regne, el qui per haver-hi
nascut o ser-hi domiciliat, amb les prevencions i condicions posades per llei, per
519
dem.
118
carta de naturalesa o daltre ttol o motiu aprovat, t el dret que diem de
comunament els naturals, amb exclusi dels estrangers 520. s a dir: que un
estranger, segons el dret pblic espanyol, s lanttesi dun natural. I, com a tals
els era interdit el comer amb les ndies 522, no podien exercir certs oficis 523 i,
noms en alguns casos, sels atorgava carta de naturalesa 524. Sovint, ni casant-se
amb una natural no perdien la condici destranger, i no els era perms extreure
cabals del regne525. Fos fos com, amb els matisos que es vulgui, la categoria
destranger era ben explcita i coneguda i regulada, com veiem, per la llei. I no
simplement, impensable.
A Castella, un catal, per aix com era dun altre regne, hi era considerat
Naci catalana. I aix va ser aix fins al 1716, en qu el Decret de Nova Planta va
hispana526, reforat pel decret de Felip V del 7 de juliol de 1723, segons precisa
520
RAMON LZARO DE DOU, Y DE BASSOLS, Instituciones del Derecho Pblico
General de Espaa con noticia del particular de Catalua, y de las principales reglas
de gobierno en qualquier estado; Oficina de Don Benito Garca, y Compaa, Madrid,
1800, tom I, p. 170.
521
dem, tom I, p. 183.
522
dem, tom I, p. 184-185.
523
dem, tom I, p.185, 188 i 189.
524
dem, tom I, p. 170.
525
dem, tom I, p. 186.
526
Vg ENCARNA ROCA I TRIAS, Unde Cathalanus Quasi in Cathalonia Stans. La
condicin de cataln en el derecho histrico; Revista Jurdica de Catalunya, nm. 1
(1978), p. 8.
119
En Dou i de Bassols527. Per tant, si lescuder s estranger en el lloc on sesdev
explcitament al text, els fets no podien passar mai dels mais a Castella.
pateix per lhonra i lhonor, que amb laparena enganya tot el mn i que, per
ra del seu llinatge no pot treballar, encara que es mori de fam, excepte per servir
don procedia el nostre escuder, la vuitena part de la poblaci era hidalga530. Per
En Jordi Nadal, que ressegueix el padr castell del 1542, namplifica la visi:
A Astries i Lle els hidalgos eren tan nombrosos com els tributants; a Burgos,
120
especial, per ms or que vingus dAmrica, si s que entrava cosa que jo nego,
almenys per als primers decennis per Castella 534. Per la qual cosa qualifica la
honra que infla i sostn aquest hidalgo536. I rebla: Per mitj del seu personatge,
lautor critica el sentit que t lhonra per aquella societat 537. Idea que ve
corroborada pel parer de lAntonio Rey, que est convenut que el pigall s un
s gens abstrs ara veure com lepisodi s una burla subtil a la hidalguia
pedra de toc de la crtica ferotge a Castella, el qual personatge no s res ms, com
534
Vg. JORDI BILBENY, Notcia Histrica de la Descoberta Catalana dAmrica.
Segons les fonts catalano-aragoneses de lAntic Rgim; Quaderns dEstudis Colombins-
3, Barcelona, 1998; Brevssima Relaci de la Destrucci de la Histria. La falsificaci
de la descoberta catalana dAmrica; Els Llibres del Set-Cincies, s.l.; Collecci
Memria Histrica-1, Arenys de Mar, 1998; La Descoberta Catalana dAmrica. Una
reflexi sobre la manipulaci de la Histria; Edicions Gargot, S.C.P.; Granollers, 1999;
Totes les Preguntes sobre Cristfor Colom. David Bassa entrevista Jordi Bilbeny;
Llbres de lndex, Barcelona, 2003; i Cristfor Colom, Prncep de Catalunya; Proa
Enciclopdia Catalana SAU, Perfils-65, Barcelona, 2006.
535
J. NADAL, op. cit., p. 40.
536
P. M. PIERO RAMREZ, Introduccin al Lazarillo de Tormes y Segunda parte de
la vida de Lazarillo de Tormes por Juan de Luna; op. cit., p. 25.
537
dem.
538
A. REY HAZAS, op. cit., p. 29.
121
Mancha539que un hidalgo castell: un sonat. Com a folls sn descrits de tant en
Ferrandis dHerdia, del 1524, una senyora valenciana repta una de les seves
s un tpic que trobem sovint tamb a la literatura poltica catalana. Per aix
hi ha a la nostra literatura un tipus, una creaci per sobre del Quixot que millor
Arribats aqu, tot sembla indicar que lrea en qu sesdevindrien els fets
Castell de la Solana, com a topnims que han perviscut en el text, i Gandia, per
tal com s vila ducal, i En Llatzeret tamb arriba a una villa del duque 542. Molt
litinerari del llibre, perqu lamic i editor Josep Maria Orteu, en visitar-la aquest
539
El Ingenioso Hidalgo Don Quixote de la Mancha, Compuesto por Miguel de
Cervantes Saavedra; Iuan de la Cuesta, Madrid, 1605.
540
CF. MANUEL SANCHIS GUARNER, La llengua dels valencians; Eliseu Climent,
Editor; Srie La Unitat-7, Valncia, 1983, p. 160.
541
AZORN, Castilla; edici dInman Fox i apndix didctic de Seve Calleja, Coleccin
Austral-254, setzena edici, 2005, Espasa-Calpe, S.A.; Madrid, 2005, p. 294.
542
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 25.
122
agost del 2006, i havent dinat a Casa Pinet, el propietari del restaurant li va
explicar lacudit del cec i del llatzeret, que, per les ressonncies i gran
Segons lOrteu, es tracta de la llegenda dun cec que amb el seu llatzeret van
decidir [prendre] una cullerada tu, una cullerada jo; per el llatzeret li girava la
paella de forma que quan hi posava la cullera no agafava res. El cec, que no hi
veu, per hi sent molt b, quan el llatzeret gira la paella, li para en sec i li diu:
Para, que est b, que on nhi menja un nhi mengen dos. La faccia s
comentar-mho, mha activat a escriure aquest estudi. La qual cosa savindria ara
amb les conjectures dEn Rico, car aquest escriu que sempre he tingut el
llibre de cordill543. I faria encara ms sentit si, com exposa En Fernando Lzaro
543
FRANCISCO RICO, Problemas del Lazarillo; Ediciones Ctedra, S.A.; Madrid,
1988, p. 118, nota 11.
544
FERNANDO LZARO CARRETER, Lzaro y el ciego: del folklore a la novela,
dins Historia y Crtica de la Literatura Espaola; a cura de Francisco Rico, Editorial
Crtica, S.A.; Barcelona, 1980, vol. 2, p. 365.
545
dem, p. 368.
546
dem.
123
Aleshores, si Tormes fos Tormos, La Sagra fos Sagra i la vila ducal
dEscalona, la vila ducal de Gandia, Toledo no podria ser res ms que Valncia. I
tan sols ens restarien per identificar Almorox, de cam cap a Gandia, i Torrijos i
podria haver fet per Pego i Oliva o per Dnia. I tan sols laportaci de noves
Salvador, per qui En Lltzer acabar pregonant-li els vins; o qui s el comte
dArcos, ens podr indicar la situaci geogrfica exacata. De moment, amb totes
les mancances inherents al text, em complac tan sols a enumerar els rastres per
on es podien haver desencadenat els fets. s cert que En Figueras Pacheco ens
innova que el Duc dArcos i el Marqus dElx eren la mateixa i sola persona.
Per, per ms voltes i recerques que hi he fet, no ho he pogut contrastar amb cap
ms altra font, que sempre ens els presenten com dos ttols detinguts per dos
personatges diferents. Sigui com sigui, si fos cert o contrastable que el Duc
de Crevillent, Asp, Planes i Patraix i que, amb el marqus de los Vlez redu els
124
agermanats dElx, Crevillent i Oriola (1521) 547. Ultra aix, encara, segons els
Valncia548.
Calero a lhora de reforar lautoria dEn Vives, escriu: Es podria pensar que el
que lautor del Lazarillo no coneixia personalment els llocs sobredits [de
geografia, com fou Azorn: Lautor del llibre no coneix Toledo. Tamb ho
defens un estudis de la talla dEn J. M. Caso: Jo tinc dubtes que alg pugui
els 24 km. que separen Escalona de Torrijos en el temps que transcorre entre
mas como la noche se vena i el llover no cesaba i antes que la noche viniese
547
TERESA LLORET, Crdenas y Pacheco, Bernardino, Gran Enciclopdia
Catalana; op. cit., vol. 4, p. 389.
548
ALBERTO Y ARTURO GARCA CARRAFFA, Enciclopedia Herldica y
Genealgica Hispano-Americana; Imprenta de Antonio Marzo, Madrid, 1926, tom XXI,
p. 113.
549
F. CALERO, Luis Vives fue el atuor del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 24.
125
nit i plovia? I la tercera s que anomena Maqueda lloc i s vila. s clar que
dEn Lltzer, desprs dhaver fet que el cec sestamps contra un pal de pedra,
comenta: I tant corregu i amb tantes ganes, que el seu autor ens el posa en un
quilmetres, que, per molt bon camindor que fos, no li havien de comportar
Torrijos, sen vagi lendem a Maqueda, com si sallunys ms del cec, quan, per
primera vila que trobs, cam de Toledo en aquest cas, Maqueda, i que,
desprs, sentint-se poc segur, sorts de Maqueda, sempre cam de Toledo, i assols
Lltzer s obligat a fer entre Escalona, Torrijos i Maqueda, quan el noi es troba
sota la por de la venjana del cec, fa dutbar que lautor del relat visqus llavors a
550
dem.
551
MANUEL FERNNDEZ LVAREZ, La Espaa del Lazarillo de Tormes,
Sombras y luces en la Espaa imperial; Espasa-Calpe, S.A. Crculo de Lectores, S.A.,
Barcelona, 2004, p. 227.
552
dem, p. 236.
553
dem, p. 237.
126
Lengany del retoc no ha estat detectat ni per En Rico, lector escrupols
podria ser degut a una distracci de lautor 554 o si simplement es podria tractar
duna estratgia dEn Lltzer que vol esborrar la seva traa 555, En Rico signa a
ulls clucs que Maqueda es troba entre Escalona i Torrjos: En Lltzer, doncs, ha
literari no sabia on anava, perqu lautor castell, amb els canvis, retocs,
descriu. I justament per aix, En Bataillon creia que tot plegat era una
per esborrar les traces: ja shavien esborrat. Lerror de context es donava ara a
lhora de crear un nou espai on fer moure els personatges, lluny del mn en qu
a lobra i que serveixen de marc dels distints esdeveniments 557. Com ell, sn
diversos els autors que, guiats per lenorme voluntat de versemblana i realisme
del text, han intentat cercar en la geografia castellana els espais corresponents
que tan b descriu la novella. La majoria de crtics i erudits han cregut fil per
554
La vida de Lazarillo de Tormes. La Vie de Lazarillo de Torms; edici a cura de
Marcel Bataillon, traducci dAlfred Morel-Fatio, Aubier-Flammarion, Pars, 1968, p.
177, nota 26.
555
dem.
556
Lazarillo de Tormes; a cura de Francisco Rico, Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p. 27,
nota 1.
557
E. ALONSO MARTN, Estudio del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 104.
127
randa, amb una naturalitat escruixidora, que totes les descripcions geogrfiques
del text eren reals i que es corresponien amb les viles i ciutats de Castella, sense
Aquest s el cas, per exemple, dEn Dario Villanueva, que creu que es
del lector, posa un escenari precs als avatars vitals i a levoluci psicolgica
poss davant dels ulls del lector 559. Tamb En Blecua, que, ha elaborat un
discurs intelligent sobre els problemes textuals del llibre i la procedncia i fonts
de cada edici, per contra, passa de puntetes sobre el conflicte geogrfic, car s
del parer que la novella localitza la seva trama en un temps conegut per tots els
de ser una erudita que qestiona i posa en entredit un gran tou de tpics admesos
de lobra, assegura que lautor situ la vida dEn Lltzer en escenaris reals:
558
D. VILLANUEVA, op. cit., p. 42.
559
dem.
560
A. BLECUA, op. cit., p. 16.
561
dem.
128
Tejares, Salamanca, Almorox, Escalona, Torrijos, Maqueda i Toledo; perqu el
ptina de realisme, alguna cosa comenava a fer tuf de ficci. LAmrico Castro,
per exemple, adverava que el prets realisme del Lazarillo planteja ms dun
noms descriu persones i coses tal com objectivament eren s un pur error564. I
enganys illusoris565. Per, tot i aix, no arriba ni a sospitar que litinerari sigui
Amb tot, uns pocs shan adonat, com En Calero, que lobra s plena
dinexactituds i rareses i que lentorn descrit a la novella no lliga quasi mai amb
la geografia castellana. I han acabat suggerint que lautor no podia conixer els
territoris que dibuixava. s clar que no els coneixia! Ni els coneixia ni els podia
Toledo, per el llibre noms pot precisar amb detall el nom de les ciutats, encara
que, en algun cas, nalteri lordre i la distncia, com acabem de veure. Sobre la
Nogensmenys, el fet que En Lltzer, en una novella tan realista com la seva, i tan
562
R. NAVARRO DURN, Introduccin; op. cit., p. 28.
563
A. CASTRO, El Lazarillo de Tormes, op. cit., p. 110.
564
dem.
565
dem.
129
plena de mincies, no ens digus absolutament re del seu recorregut, ja va
limosnera566.
coneixia Toledo i la seva comarca, que acaba essent el centre dacci del relat,
hom diria que escriu des de lluny i que confon algunes coses, perqu escriu de
memria. En efecte, tan bon punt fa sortir el cec i En Lltzer de Salamanca, cam
de Toledo, no cita cap lloc daquella llarga caminada fins que la parella del cec i
el seu guia no han franquejat amplament el Sistema Central 567. Aquesta s una
Salamanca a Toledo568, que s litinerari que el text castell ens diu que
segueixen els protagonistes. I acte seguit, exposa: el cec porta un gerret de pisa
amb vi. Ha de portar tamb, com s normal, el gaiato amb qu es recolza. Portar
pels trencacolls duna muntanya un gerret de pisa amb vi s una mica estrany 569,
car, segons ell, per fer una travessa aix, existeixen les ampolles, les botes, els
odres, els gats, on es transporten vins i olis. No hi ha perill que es trenquin 570. s
evident, doncs, que si el cec viatjava amb un gerro a la m, s que anava per
566
M. BATAILLON, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 51.
567
M. FERNNDEZ LVAREZ, op. cit., p. 236.
568
AZORN, Recuadro del Lazarillo; op. cit., p. 81.
569
dem.
570
dem.
130
camins plans i llocs habitats, on el podia anar omplint dia a dia, amb tota
normaliat. No li calia passa per la serra de Gredos, perqu per anar de Tormos a
crec, aix, de poble en poble, fins a Gandia, vila ducal, que diu el text.
Lltzer rep lordre del seu amo escuder danar a cercar aigua al riu, que aqu
bajo est571. I al cap de poc, i desprs de diverses disquisicions, ens diu: tomo
recuesta con dos rebozadas mujeres, al parecer de las que en aquel lugar no hacen
falta, antes muchas tienen por estilo de irse a las maanicas del verano a refrescar
y almorzar, sin llevar qu, por aquellas frescas riberas, con confianza que no ha
Lltzer ha danar ha cercar aigua al riu, amb un gerro. Per prop que sigui el riu,
quedar lluny. I tenir prou aigua amb la dun gerro per a tot el dia, tamb s beure
poc. I en aquella casa no shi beu sin aigua. I en anar al riu i tornar-ne, quan es
quedava prou lluny de la ciutat i seria contraproduent, per tan llarg viatge
571
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 53.
572
dem, p. 54.
573
AZORN, Maqueda y Toledo; op. cit., p. 35.
574
dem.
131
produiria sobre la ment del lector justament lefecte contrari del que lautor li
volia donar.
conegus gaire Toledo, o an molt descurat. Perqu el criat ans tan aviat al riu es
dedueix que era a prop: havia de ser per la baixada del Pozo Amargo, o un lloc
proper. Per en aquell lloc del riu Tajo no hi ha hortes, ni fresques riberes, ni per
sesdevindria a les primeres hores del mat. Un cop ms, el Toledo pintat en
aquesta anomenada obra realista s tan fals com el de les glogues i les novelles
aquest Toledo, pels carrers i places del qual lhidalgo passejava la seva figura
airosa, hom es conven fcilment que no t cap valor descriptiu, i que tant es pot
citat de propsit aquestes dades, relatives a Toledo i la seva regi, entre les
moltes que podien esmentar-se de tot Espanya, per la significaci especial que
tenen en relaci amb el Lazarillo. No era, amb tota seguretat, la gana del vailet
un reflex real de la vida social toledana 576. Per En Gonzlez Palencia, doncs,
resta evident que els fets que narra [la novella ] pogueren esdevenir o situar-se
575
A. GONZLEZ PALENCIA, op. cit., p. 18.
576
dem, p. 35-36.
577
dem, p. 24.
132
contes de tradici medieval per tal de donar-los un aspecte realista i barrejar-los
Toledo de la novella no s real i pot ser qualsevol ciutat espanyola, s que ens
podem trobar davant de qualsevol ciutat catalana. I si som conscients que els fets
sn aliens a la capital del regne de Castella, per no pas a la capital del regne de
passejant, veurem amb ms nitidesa que els absurds que el text castell explicita
Per b que no era desperar, les precisions dEn Gonzlez Palencia sobre
les inversemblances descriptives del text, han estat posades en entredit per En
Bataillon, que la considera, en efecte, una crtica justa, per, negativa i poc
Es prova, potser, alguna cosa posant en dubte la versemblana de tal o tal detall
massa coses. No cal ser gaire espavilat per adonar-se que la descripci que ens
acabo de dir, pel que fa a les hortes, a la proximitat i accessibilitat del riu i a les
578
dem, p. 38.
579
M. BATAILLON, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 59.
580
dem.
133
riberes fresques, amb Valncia. Quant a les passejades, on la gent i les parelles
tot el poble dambds sexes pels carrers, des de la tarda, fins molt avanada la
nit, en tanta aglomeraci que creuries que estan de fira. Amb tot, ning molesta
ning. De no haver-ho vist amb els meus acompanyants, portat pels nobles
les dones hi anessin a esmorzar i sense re perqu sempre hi havia alg que els ho
comprava, t una explicaci senzilla, tamb a Valncia, perqu aqu, segons anota
manera que, a lhora que vulguis, pots comprar-hi tot el que desitgis582.
en les seves tres quartes parts, per una vall profunda. La seva situaci, per dir-ho
aix, s com la de Berna, a Sussa, encara que el tur i la pujada, per tot arreu, s
I una altra dislocaci: estant dins aquesta mateixa ciutat, tot just acabat de
conixer lescuder, sen van els dos a voltar-la. Lautor escriu: Desta manera
anduvimos hasta que dio las once. Entonces [el seu amo] se entr en la iglesia
581
JERNIMO MNZER, Viaje por Espaa y Portugal (1494-1495); Ediciones
Polifemo, Madrid, 1991, p. 59.
582
dem.
583
dem, p. 247.
584
dem.
134
mayor, y yo tras l, y muy devotamente le vi or misa y los otros oficios divinos,
hasta que todo fue acabado y la gente ida. Entonces salimos de la iglesia 585.
detectat una nova reslliscada. Aquesta vegada de caire religis. Per ell, entren a
missa a lesglsia major a les onze del mat i all lhidalgo sent molt devotament
la missa i els oficis divins. No crec que celebressin la missa major (ats que hi
havia els altres oficis) a Toledo a les onze del mat, ja que la missa hauria durat
fins a prop de la una, i s sabut que els nostres avis, a Castella, dinaven a les
a Castella aquestes misses no comenaven a les onze, s que tota lacci descrita
novella, acaba sent el venedor duns vins de lArxipreste de Sant Salvador. Diu
Vuestra Merced, porque le pregonaba sus vinos, procur casarme con una criada
suya587. Doncs b, per ms realista que lautor pretengui ser i que sembli que
aquest arxipreste hagi estat introdut al relat per donar-li versemblana histrica,
amb criats i negocis de vins, la realitat s una altra. I aix, segons En Garcia de la
Concha, aquest arxipreste no sabem ni tan sols que existeixi 588. Per ell, doncs,
585
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 48.
586
A. GONZLEZ PALENCIA, op. cit., p. 17.
587
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 88.
588
V. GARCA DE LA CONCHA, op. cit., p. 118.
135
podia passar fcilment desapercebuda 589. I, desprs de recercar-lo en va per tota
fos una esglsia arxiprestal591, sin tan sols una mera parrquia. Amb la qual
cosa, ara som novament sabedors que, en no existir aquest arxipreste a Toledo, el
una, i que, de cop, dedueix que s lhora de dinar. Lendem, comenta que, antes
que el reloj diese las cuatro yo ya tenia otras tantas libras de pan ensiladasen el
cuerpo592. Sembla que, es mogui per on es mogui, En Lltzer, sent les hores que
un rellotge mecnic marca. Si, relament, com vinc defensant, el Toledo literari
fos la Valncia real, aquests passatges tindrien molt de sentit, car la capital del
Tria comptava des de feia ms dun segle de diversos rellotges mecnics que
marcaven les hores amb campana i que, per tant, eren audibles, des de fora
indrets de la ciutat.
podem dir amb fonament, que el primer rellotge mecnic amb campana que es
589
dem, p. 45.
590
dem, nota 32.
591
dem, nota 35.
592
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 56.
136
mides, amb una esfera en qu estaven marcades les vint-i-quatre hores, i una
campana que les anunciava, igual que els quarts, la qual fou construda per En
prosper594. Amb tot, creu que, tot i que no hi havia un altre rellotge pblic de
mecnic, com consta pels treballs de compostures daquest que cobra En Pere
Vetcho, mestre de fer relontges. Es trobava en una torre especial que shavia
lacord que prengu la ciutat al 20 de juliol del 1484, firmant les capitulacions
corresponents amb el rellotger Robert del Cam, el qual, pel nom, creiem que era
tamb alemany. Aquest rellotge havia de ser dels de nova invenci, que toquen
593
JOS SANCHIS SIVERA, Arquologa y Arte, Reino de Valencia; dins Geografa
General del Reino de Valencia; op. cit., p. 974.
594
dem.
595
dem, p. 975.
596
dem.
597
dem, p. 976.
137
mecnic598. s a dir, que a les acaballes del segle XV, hi havia a la ciutat de
Valncia, pel cap baix, quatre rellotges mecnics, sonant les hores en llocs
diversos. Fet que explicaria a la perfecci que En Lltzer spiga sempre lhora
que s sense necessitat de mirar el rellotge, per b que la novella tamb ens
Valncia, amb un personatge castell que s estranger al lloc on passen els fets;
seu autor real lhauria escrit en castell, sobretot quan els escriptors catalans,
davant la imposici del castell per part del poder reial, postulaven que calia
condici de lhome?
Es podia haver donat el cas que el Lazarillo hagus estat escrit en catal?
trobat mai ms. I que quan apareix per primer cop en castell, ledici dAlcal
598
dem, p. 976, nota 207.
599
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn; op. cit., p. 55.
600
dem, p. 49.
601
La Vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades. Nuevamente
impressa, corregida y de nuevo aadida en esta segunda impression. Vendese en Alcala
de Heneres, en casa de Salzedo Librero. Ao de .M.D.LIIII.
138
El professor Rumeau, que ha analitzat les portades dun seguit de llibres
editats a al llarg del segle XVI a Medina el Campo, Toledo i Madrid, i que
contenen igualment lafirmaci de ser una segona impressi, opina que les
una vila diferent de la primera i a casa dun impressor diferent 603; dada
interessentssima pel que ara ens ocupa aqu; a saber: que la primera edici no es
ho sap; els seus confrares ho saben; els clients, que no ho sabrien pas, en sn
informats604.
En Rico tamb ho t clar, puix escriu: No cal seguir afirmant com fins
ara hem fet tots que el reclam de segona impressi indica que En Salcedo tenia
notcia duna i noms una edici anterior (o, si no, volia enganyar la parrquia).
602
A. RUMEAU, Sur les Lazarillo de 1554. Problme de filiation; Bulletin
Hispanique, LXXI (1969), p. 485.
603
dem.
604
dem, p. 485-486.
605
F. RICO, Problemas del Lazarillo; op. cit., p. 114.
139
Noms els textos amb revisions o inserits denvergadura eren designats com a
vegades que shagus reimprs la versi anterior. En Salcedo, doncs, podia haver
segons indica el colof, el 26 de febrer de lany citat. Els canvis que sofreix el
text sn, de tot en totes, apcrifs i tot fa pensar que es tracta de correccions i
sha de referir forosament a una edici impresa abans del 26 de febrer del 1554,
addicions breus (en total unes dues mil paraules), segons sembla alienes al primer
autor, que dilaten les aventures dEn Lltzer, insisteixen en qualque aspecte
som davant duna segona edici castellana dun llibre anterior esgarriat, que
podia haver estat escrit en castell o no. Hom parla, doncs, dun Ur-Lazarillo o
dun Lazarillo primigeni que donaria lloc a les quatre edicions del llibre de
606
dem.
607
A. BLECUA, op. cit., p. 7.
608
dem, p. 50.
609
F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p.
IX.
140
Burgos, Alcal de Henares, Anvers i Medina del Campo al 1554, per b que fins
1554, que, ateses les seves variants, proven lexistncia dedicions anteriors 610. I
que, com era de suposar, lestudiosa tamb afirma, que, en ledici preservada,
independents entre si mateixes, i postula un arquetip com, avui perdut 612. I, tot
resposta613.
demostra que exist una edici X perduda don deriven Burgos (B), duna banda,
i, duna altra, un text imprs perdut Y del qual procedeixen alhora Anvers (C) i
quant al lloc dedici del primer text extraviat, apunta que el lloc dimpressi
610
R. NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes; op. cit.,
p. 11.
611
dem.
612
F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p.
X.
613
dem.
614
A. BLECUA, op. cit., p. 8.
615
dem.
141
dX ens s desconegut. s possible que aquest text fos imprs en carcters gtics,
ra per la qual caldria descartar Anvers i dirigir la nostra atenci cap a les
mots del text que no sn castellans. I, com que, per la majoria derudits
donar-hi sentit han de recrrer massa sovint a litali. Segons la Navarro, doncs,
Catalunya.
tindrien sentit ple uns mots dEn Gngora, que escriu en un dels seus sonets, al
616
dem, p. 8-9.
617
R. NAVARRO DURN, Introduccin; op. cit., p. 10.
142
Lazarillo de Tormes en Castilla618.
podria venir a dir, perfectament, que hi havia un altre Lazarillo fora de les terres
forma tan especfica que ell s un segon Lazarillo a Castella. Perqu, llavors, el
primer Lazarillo, don era? I en el cas que el primer tamb fos castell, aleshores,
perqu precisar que aquest era el segon, si no nhi havia cap altre llevat
daquest?
Tal vegada, lautor que hagi aprofundit ms en les variants textuals de les
edicions de 1554 i hagi mirat de comprendre quina podia haver estat ledici
fonamentals per entendre que som davant dun autntic muntatge i que els llibres
sn fruit dun garbuix de retocs ms que no pas obra de la m del seu autor.
Segons ell, doncs, la nostra novella segueix sent una pila de dubtes i
original619; per b que, acte seguit, reconeix que podrem ser davant duna obra
successives, sense que a travs daquestes puguem arribar a la versi original 620.
618
L. DE GNGORA, op. cit., poema 102, p. 168.
619
JOS M. CASO GONZLEZ, La primera edicin del Lazarillo de Tormes y su
relacin con los textos de 1554, Studia Hispanica in Honorem R. Lapesa; Editorial
Gredos, S.A.; Madrid, 1972, vol. I, p. 189.
620
dem.
143
En Caso tamb sadona de la independncia total de cada edici respecte a
les altres, i que, si ho tenim tot en compte, llavors, sn ja cinc (o sis) els
manuscrits que han donat lloc, cadascun independentment, a una primera edici.
aquest original com del qual derivessin les primeres edicions castellanes, creu
que les coses hagueren de rutllar duna altra manera. La llei de la fidelitat de
leditor al text imprs que t davant dels ulls no s lnica que funciona en la
histria de la tipografia: tamb leditor es permet corregir el text base 622. La qual
cosa defensa alhora per a ledici dAnvers, puix cal sospitar que En Martin
Nuyts, a partir tamb duna edici anterior, correg i millor el seu text 623. I,
llavors, conclou: Daquesta forma, no seria estrany que dos textos, el dAlcal i
el dEn Martin Nuyts, partint del mateix imprs i corregint-lo cadasc per la seva
part, haguessin arribat a oferir-nos dues versions que, malgrat tot, es diferencien
fora entre elles624. I ho amplia a la resta dedicions, argint que, era fcil que
cada editor es considers amb el dret a corregir i modificar el text precedent 625.
621
dem, p. 193.
622
dem.
623
dem, p. 197.
624
dem, p. 197-198.
625
dem, p. 199.
144
Ara s que ens seria planer de capir que en aquest entrecreuament de
veure a la nostra literatura dels segles XVI i XVII cap altra cosa que no siguin
del tema tractat de diverses maneres per daltres tants autors 626.
Lazarillo havia estat sotms a aquesta reelaboraci tradicional 627 i que aquesta
idea s clau per entendre el procs creador del Lazarillo, sense la qual no hi ha
qual alg aprofit i reelabor alguns episodis, i els convert en el nostre Lazarillo
de Tormes, tot donant-los una estructura distinta629. Per acabar rubricant que s
possible que els manuscrits fossin successives reelaboracions i que, per aix
mateix, a partir duna primera edici, els impressors han modificat el text
La anormalitat que el llibre fos imprs alhora per quatre editors, al mateix
626
dem, p. 199-200.
627
dem, p. 200.
628
dem, p. 201.
629
dem.
630
dem, p. 206.
145
descometren la tasca, ha estada posada de relleu, per descomptat, per En Rico,
que, al 1987, data en qu enllestia el llibre, encara treballava amb la idea de tres
publicar els manuscrits que els havien arribat a les mans? 631. I afegeix: Don
[surt] latzar sorprenent tampoc no justificat per En Caso que quatre cdexs i
dues edicions, des dabans del 1550, sesfumin en benefici de tres [ara ja quatre]
impresos exclusivament del 1554?632. Tot responent amb prou contundncia que
el que solem trobar a la impremta i a la literatura del segle XVI, sin que s
havia demostrat que les edicions de Burgos, Alcal i Anvers, mantenen una
m; per que, a ms a ms, tres caixistes shaguessin cenyit a aquests tres cdexs
diversos cdexs)635.
631
F. RICO, Problemas del Lazarillo; op. cit., p. 116.
632
dem, p. 116.
633
dem, p. 115-116.
634
dem, p. 116.
635
dem.
146
No cal ser gaire espavilat per endevinar que la soluci de lenigma
Lazarillo no s solament lanonimat que nembolcalla lautor, sin tamb els seus
narribi a escatir el perqu, est convenuda qui hi va haver un afany per amagar
Concha, interessa saber qui fou lautor per saber qu fou, i, en ltima instncia,
quina fou la intenci de la seva obra640. I En Rico, que tamb ho intueix aix, va
un pas ms endavant, car, per ell, desvelar lautor encobert probablement ens
desvelaria les raons del seu ocultament 641. s a dir, que si locultament s
inherent a lautoria, s que era una necessitat vital que hom no sabs el nom de
lautor. Perqu, de retruc, si hom perd el referent central de lautor el seu nom,
la novella. Per aix mateix, Coll i Zahareas, ultra adonar-se que, ms que un
autor annim, som davant dun autor ocult642, creuen que el desig descatir-ne
636
MANUEL FERRER-CHIVITE, Lzaro de Tormes: personaje annimo (una
aproximacin psico-sociolgica); Actas del Sexto Congreso Internacional de
Hispanistas, University of Toronto, Toronto, 1980, p. 235.
637
M TERESA OTAL PIEDRAFITA, Presentacin a La Vida de Lazarillo de Tormes
y de sus fortunas y adversidades; op. cit., p. 7.
638
dem.
639
A. BLECUA, op. cit., p. 44.
640
V. GARCA DE LA CONCHA, op. cit., p. 12.
641
F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p.
XVI.
642
R. COLL-TELLECHEA I A. N. ZAHAREAS, op. cit., p. 14.
147
lautoria podria ser, tal vegada, indispensable per lelucidaci de lmbit
sociocultural de lobra643.
Lazarillo vindria, doncs, avalada per una tradici literria 644, s que, atesos els
directe entre els diversos estats de la Naci Catalana i la monarquia, aquesta vella
sense tenir en compte totes les lleis sobre la censura, que lautor samagava. Com
obres annimes, lautor de les quals a penes ens importa 645, no creu, tanmateix,
que aquest sigui el cas del Lazarillo. Per ell, no solament aquest llibret sens
mostra avui com una novetat dimportncia en la histria de la novella, sin que
tot lector culte, sempre que dediqui una atenci convenient al prleg, endevina
afegeix que s ell qui, alhora, es presenta davant del lector amb un objecte
literriament interessant, i confessa amb orgull haver extret de la seva vida humil
643
dem.
644
R. NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes; op. cit.,
p. 25.
645
M. BATAILLON, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 11.
646
dem.
647
dem, p. 12.
148
La conscincia que lautor desplega sobre lexcepcionalitat de la seva obra
la podem resseguir tamb al prleg. Aix, aqu, sens diu que yo por bien tengo
que cosas tan sealadas y por ventura nunca odas ni vistas vengan a noticia de
novella, anota: Quin piensa que el soldado que es primero del escala tiene
ponerse al peligro. Y as en las artes y letras es lo mismo 649. Amb la qual cosa
ens est dient que accepta estar a lavanada del que escriu i posar-se en perill
lloana. I encara que sigui confonent-se ell mateix amb el protagonista del llibre,
rubrica que escriu el que escriu, des del comenament de tot, porque se tenga
proclamada per lautor sobre ell mateix i la seva obra, i, sense hesitacions de cap
converteix en una glorificaci de lart i de lartista 652, per tal com lautor s
648
ANNIMO, Lazarillo de Tormes, a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 11.
649
dem.
650
dem, p. 12.
651
A. BLECUA, op. cit., p. 23.
652
M. DE RIQUER, op. cit., p. 117.
149
vida humana653. Observacions que ve a corroborar En James Iffland, pel qual
han revelat nexes entre aquesta obra i una gamma completa de models epistolars;
jocosa, etc.655. Doncs b, per ell, lepstola ideada per a la divulgaci massiva
personalitat656. Per la qual cosa, creu, referint-se a lautor, que el prxim gran
repte de la seva vida [s]: arribar a ser fams, honorat per la seva ploma. O sigui,
limpuls que el porta a escriure la seva vida est relacionat no noms amb el seu
els autors i el conreu de la fama personal. De sobte, el creador duna obra escrita
653
dem.
654
JAMES IFFLAND, El pcaro y la imprenta. Algunas conjeturas acerca de la gnesis
de la novela picaresca, Actas del IX Congreso de la Asociacin Internacional de
Hispanistas; Vervuert Verlag, Frankfurt am Main, 1989, p. 500.
655
dem, p. 499.
656
dem.
657
dem, p. 501.
150
constncia de la seva existncia per a les edats esdevenidores duna manera
la impremta, deixaren enrere els seus orgnens o oficis foscos i passaren a ocupar
llos la seva feina661, per b que no acaba dexplicar per qu, altrament, no
signa lobra com ho faria un professional 662. Llavors, distret pel parany de
lanonimat, tot seguit apunta que lautor colloca, sens dubte, tota la glria
normal per ell, en tant que escriptor: la glria del seu nom i la fama de la seva
parlar dun hidalgo, creu que no debe a otro que a Dios y al rey nada, ni es
persona664, pensa que lautor quasi es desemmascara 665. Car s deduble que si,
658
dem, p. 497.
659
dem.
660
dem.
661
CHARLES V. AUBRUN, El autor del Lazarillo: un retrato robot; Cuadernos
Hispanoamericanos, 80 (1969), p. 545.
662
dem.
663
dem.
664
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 64.
665
C. V. AUBRUN, op. cit., p. 545.
151
lhauria de tenir per ell mateix a lhora de fer saber qui s als seus lectors,
Arribats aqu, em sembla molt congruent defensar la idea que som davant
duna obra slida, nova, refulgent, escrita per un autor amb conscincia plena de
memria dels lectors, dels crtics i de la histria. No pot ser, per tant, ni en
i declarava: Que en ple segle XVI el segle dEn Garcilaso i de fra Luis de
Len calgui donar per annima una petita obra mestra com el Lazarillo, s
Lautor duna autobiografia no pot ser annim 668. Per, per En Bataillon, que
autor annim sembla suggerir, als lectors cultes com ell, que ha tingut cert mrit
de traar aquest retrat del desgraciat a qui deixa la ploma. s com si, en el primer
666
M. FERNNDEZ LVAREZ, op. cit., p. 235.
667
A. RUFFINATTO, op. cit., p. 45.
668
PHILIPPE LEJEUNE, Le pacte autobiographique; ditions du Seuil, Pars, 1975,
p. 32.
152
shagus representat el pintor a ell mateix, amb la paleta a la m, com En
Velzquez en retratar una infanta amb les seves menines, o En Goya, en pintar La
famlia de Carles IV. Per, en aquest cas, es podria dir que el pintor ens oculta el
samaga, i suposem que ambdues preguntes van lligades 670. I en un altre estudi,
encara hi afinava ms, ats que veia que en el cas del Lazarillo, lafirmaci de la
conscincia del propi geni queda paradoxalment contradita per lanonimat 671.
mistificaci672. O sigui: que lanonimat, per ell, podria ben b ser una nova
del llibre s innegable, car lesperit anticlerical del llibre, en una poca en qu la
indit entre 1530 (aproximadament) i 1554, per qu es public aquest any, quan,
lexpressi de les idees i sentiments com els que trobem al Lazarillo? De cap
manera era aquest, com sembla suposar En Wagner, un moment ms propici 673.
669
M. BATAILLON, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 12.
670
dem.
671
MARCEL BATAILLON, El sentido del Lazarillo de Tormes; Librairie des ditions
Espagnoles, Pars-Tolosa, 1954, p. 29.
672
M. BATAILLON, Novedad y fecundidad del Lazarillo de Tormes; op. cit., p. 12.
673
A. A. SICROFF, op. cit., p. 170.
153
mateixa pressi, s que aquest control sobre el nostre llibre ara explica per qu no
shan trobat mai ms ledici o les edicions anteriors. I ats que la Inquisici era
llengua castellana. El nom de lautor, com entra pels ulls, shavia desborrar. I es
va esborrar.
De fet, les lleis de lpoca deixaven pals que no es podia editar un llibre sense
que consts el nom del seu autor a la portada, juntament amb la llicncia
comenament de cada llibre que aix simprims, shi posi la llicncia, la taxa i
impressi, veu clar que aquestes mesures es dirigien a evitar que circulessin
impresos annims, que no haguessin superat els trmits reglamentaris, i que hom
contingut del llibre havia de ser supervisat per la censura reial i, en cas
dincompliment, hi havia dhaver uns responsables clars sobre els quals recauria
674
MARA MARS, La imprenta en los Siglos de Oro (1520-1700); Arcadia de las
Letras-8, Ediciones del Laberinto, S.L.; Madrid, 2001, p. 25.
675
dem, p. 25, nota 21.
676
dem, p. 26.
154
havia de figurar de forma expressa a la portada i all normal s que lautor hi
un doble tipus de controls que afecten, en primer lloc, el mateix llibre i, en segon
lloc, el fet mateix de la impressi. A aquest doble tipus de controls obeeixen, per
una part, les llicncies dimpressi de llibres i, per laltra, la vigilncia de les
impressi i que els qui imprimeixin algun llibre sense la llicncia corresponent
incorreran en pena de mort i prdua de tots llurs bns 679. Per acabar reblant: Un
llibre imprs sense llicncia en alguna de les ciutats dels regnes peninsulars era
Si hi primfilem una mica, i retenim les dades amb deteniment, veurem que
portada, i, per contra, el Lazarillo surt imprs a Castella sense nom dautor, sense
ms enll duna edici consentida per lestat, duna estricta edici destat.
Perqu, dhuc, ledici del Lazarillo del 1573, censurada i retallada per En Lpez
677
dem, p. 40.
678
VIRGILIO PINTO CRESPO, Inquisicin y control ideolgico en la Espaa del siglo
XVI; La otra historia de Espaa-9, Taurus Ediciones, S.A.; Madrid, 1983, p. 87.
679
dem, p. 89.
680
dem, p. 94.
155
de Velasco, sestampa con licencia, del Consejo de la Santa Inquisicion i con
un mbit concret i per un termini determinat 682, que podia, shi sesqueia,
prorrogar-se. Com que lautor o leditor quedava exposat al fet que la seva obra
fos editada immediatament per un altre editor, amb el perjudici consegent per la
dimpedir que un altre editor pogus llanar una altra impressi de la mateixa
imprimir una vegada lobra que lha obtingut, sin que nicament el titular del
com a colof, afegir-hi que, en el cas que un altre impressor edits la mateixa
constar el Privilegio Real concedido para el presente libro 686, que, entre daltres
coses, estatua que otra persona no lo pueda imprimir, sino l tan solamente, o
tiempo alguna persona lo contrario hiziere, queremos que tal persona o personas
681
Lazarillo de Tormes Castigado; Madrid, 1573, portada; Cf. La Vida de Lazarillo de
Tormes y de sus fortunas y adversidades; a cura dAldo Ruffinatto, op. cit., gravat entre
les pgines 224-225.
682
M. MARS, op. cit., p. 47.
683
dem, p. 47-48.
684
dem, p. 48.
685
dem, p. 49.
686
[JOAN TIMONEDA], Turiana. En la qual se contienen diuersas Comedias y Faras
muy elegantes y graciosas, con muchos entremeses, y passos apazibles; Joan Mey,
Valncia, [1565], foli 2.
156
pierdan todos los libros que hubieran impresso, y los moldes con que se
imprimieron: y ms sea caydo en pena de cient ducados por cada vez que lo
contrario hiziere687.
En Caso, en comparar les dues edicions dAnvers, del 1544, dEn Martin
Nuyts, i la del 1555, dEn Guillem Sim, sadona que la frase con priuilegio
1555688. I aleshores, raona que per En Morel-Fatio aix indicava que ledici
dEn Guillem Sim era furtiva689. En conseqncia, i ats que les edicions
castellanes del Lazarillo tampoc no inclouen cap privilegi reial que en permeti i
cas, com crec jo, dedicions destat furtives. Mho fa pensar tamb el fet que En
Martin Nuyts, a lextracte que inclou a ledici de 1554 es diu que lemperador
li concedeix que noms ell pugui imprimir aquest llibre per temps de cinc
Anvers, s que les edicions de Burgos, Alcal i Medina del Campo tamb sn
furtives.
llicncia dimpressi per a un mateix regne, i just al mateix any, a tres editors
diferents, perqu, habitualment, el que passava era que tan sols satorgava a un
impressor per uns anys determinats cinc, deu o vint, explicitant que ning,
687
dem.
688
J. M. CASO GONZLEZ, op. cit., p. 198.
689
dem.
690
dem.
157
llevat dell, pogus imprimir el mateix llibre al mateix regne, o, de vegades, al
mateix regne i a lestranger. Ara, assabentat que les edicions castellanes no tenen
llicncia dimpressi, ni nom dautor i que lnic que pot imprimir el text s En
Martin Nuyts el qual, amb aquesta finalitat i per evitar que daltres impressors
ms clar que es tracti de simples edicions destat. Impulsades per raons destat i
impreses al marge de tota legalitat vigent. nics fets que donen sentit a la seva
realitat.
nombrosos i sovint un xic rutinaris estudiosos, que la clau del misteri sha de
censura691. I pel que fa a la meva sospita que, per sobre de la Inquisici, hi havia
dhaver la m forosa de lEstat, que s lnic que la podia eludir i evitar tant les
seves prpies lleis dimpressi com les inquisitorials, lAlcal, parlant dels
expurgadas del ao 1573 a esta parte. En realitat, nhi hauria hagut prou amb
lanonimat persistent de lobra perqu el Sant Ofici lhagus prohibit des del
158
sagnants. La seva permissi envers les noves edicions cal atribuir-la o b al fet
o b al fet que la qualitat i novetat literries, la grcia narrativa i les fins avui no
documentades reclamacions del pblic, potser acabaren per imposar-se seobre els
ben dit, lediten per tenir en castell aquesta petita obra mestra, per esborrant-ne
Burgos, Medina i Alcal, noms sen conserva un nic exemplar 693, es podria
conjecturar que no hi hagus hagut ni tan sols ni edici, sin merament aquests
diversos exemplars o un o uns qunats ms, no gaires per cert fets imprimir per
ra destat perqu en queds constncia futura. Com aix ha estat. La qual cosa,
de retruc, tamb aclariria, si la primera edici hagus estat catalana, que noms es
conservessin els llibres tan sols i nicament a partir de ledici castellana, car En
Rico tamb veu que semblaria massa coincidncia que els exemplars
mortem de cap ciutad castell la qual cosa indicaria que alg va comprar
692
dem.
693
ROSA NAVARRO DURN, Prlogo a La vida de Lazarillo de Tormes, y de sus
fortunas y adversidades, dAlfonso de Valds; op. cit., p. 9.
694
F. RICO, Problemas del Lazarillo; op. cit., p. 34, nota 2.
159
realment el llibre fsic i tangible, sel va endur a casa seva, el va llegir i es va
llibre, produdes a ran de lestampaci del text en castell. Els estudiosos hi han
dedicat desenes darticles i alguns llibres. En Rico, per exemple, nha escrit un de
sencer per exposar aquests problemes ms especials, del qual nhe anat extraient
reflexions i sentncies a fi danar illustrant aquest meu estudi. Entre daltres que
ja he anat indicant, ara vull remarcar alguns aspectes que afecten la capitulaci de
ledici del Lazarillo del 1573, En Rico observa: Cal notar que, sense tocar a
penes el vocabulari dels epgrafs primitius, En Velasco dna als seus un tall
bastarien per concloure que la capitulaci i els epgrafs que la prnceps introdu
al Lazarillo eren tan aliens a loriginal com els afegits per En Lpez de
Velasco695. I insisteix que, la prnceps del Lazarillo pass per les mans dun
capitulador dun llinatge modest, per tan precipitat i curt de gambals, que s
695
dem, p. 132.
696
dem, p. 135.
160
Tot seguit, ataca la qesti del ttol i en treu una conclusi hom diria
ineludible: ttol general i epgrafs surten de la mateixa ploma; i uns i altres, per
tant, sn igualment falsos; en cap no hi tingu lautor ni art ni part. No ens pot
sorprendre, perqu, per poc que shi reflexioni, el ttol, en un aspecte crucial, es
novellista no haguessin deixat anar mai en el ttol: lestrall ha de ser culpa del
taller698. Els raonaments dEn Rico em semblen ben fonamentats, no tan sols a
perqu tant la primera edici francesa, del 1560, com la primera anglesa, del
1569, porten netament al ttol el nom de Llatzer i no pas cap diminutiu seu. La
francesa, fa: Les faits merveilleux, ensemble la vie du gentil Lazare de Tormes,
segent: The marvelus Dedes ande the lyf of Lazaro de Tormes700. Per les quals
traduccions, ara, fins i tot, puc aventurar que, molt possiblement, ledici
primitiva que aquestes van seguir no va ser cap de les conegudes fins avui en
castell.
Rodrguez sobre el ttol de lobra. Per ell, de fet, de les 33 aparicions de Lzaro
697
dem, p. 137.
698
dem, p. 139.
699
Cf. Lazarillo de Tormes; a cura de Jos Caso Gonzlez, Ediciones Folio, S.A., Sant
Andreu de la Barca, 2001, p. 41, nota 87.
700
dem, p. 48, nota 109.
161
a lobra, noms en 3 llocs es tracta de la fomra Lzaro de Tormes: una al primer
pudor a un canvi per part del censor-traductor. Recordem que fins i tot el mateix
Rico ens diu que el ttol no pot ser de cap manera loriginal que devina tenir
lobra, justament per aquest motiu. s a dir, per ell, la forma Lazarillo no podia
desapareix sota una anonmia forada, sin que tamb s relegat de lespai que li
hauria correspost en la supervisi i arranjament del text, car veiem com es fan
canvis maldestres sobre lobra sense que ell no hi pugui ni intervenir. Per aix
mateix, En Rico, puntualitza que dun fet s que en tenim prou seguretat: la
701
JUAN MANUEL RODRGUEZ, Algunes reflexions sobre el nom i el ttol del
Lazarillo de Tormes; http:// www.histocat.cat/pdf/llatzeretdetormos.pdf, p. 4.
702
F. RICO, Problemas del Lazarillo; op. cit., p. 149.
703
dem.
162
Llavors, si el ttol del llibre originari no sabem quin era; si el nom de
lautor desapareix de lobra, i ara acabem de ser conscients que ell mateix tampoc
es deuria donar pas perqu samagus, sin perqu va ser apartat de la impressi
de les edicions castellanes. Crec que aix i res ms s el que explicaria per menut
de lautor del Lazarillo. s conegut de tothom que ledici castellana del Tirant
seu editor, Diego de Gumiel, havia treballat a Barcelona entre 1494 i 1501 705,
on va dur a terme ledici catalana del 1497 706, atribuda amb totes les lletres a En
Joanot Martorell. Llavors, noms podem explicar que un editor imprimeixi una
obra annima que uns anys abans havia imprs amb el nom de lautor, si som
segons En Josep Guia, En Martorell no era un escriptor, ans el seu nom suplanta
el dEn Roi de Corella, que era partidari de la causa del prncep de Viana 707 i un
704
Vg. JOSEP GUIA I MARN, De Martorell a Corella. Descobrint lautor del Tirant
lo Blanc; Recerca i Pensament-2, Editorial Afers, Catarroja, 1996, p. 253.
705
dem.
706
dem, p. 248.
707
dem, p. 95.
708
dem.
163
un anonimat obligat, perqu el seu autor o era catal o antitrastmara. O les dues
coses alhora. Per, majorment, donaria sentit al fet que aparegus tamb a
1605, escriu que lautor va ser el jeroni fra Juan de Ortega: Dizen que siendo
hizo aquel librillo que anda por ah, llamado Lazarillo de Tormes709. I ho
Per, poc desprs, al 1607, un tal Valeri Andrs, ens certifica, al seu
Per En Rico, atent com de costum a tota mena dirregularitats, creu que
primeres edicions, fou composta per un aprenent de jurista de les riberes del
Tormes?713. I rebla que, tot i aquesta insistncia, tot sembla militar en contra
709
FR. JOS DE SIGENZA, Historia de la Orden de San Jernimo; Nueva Biblioteca
de Autores Espaoles-12, Bailly//Baillire hijos, Editores; Madrid, 1909, tom II,
p. 145.
710
dem.
711
Cf. F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit.,
p. XVIII.
712
dem.
713
dem, p. XVIII, nota 10.
164
seva714, majorment, ats, en primer terme, el silenci absolut dels antics editors
(de la poesia, al 1610) i bigrafs (Baltasar de Ziga, al 1627) 715. Per aix
Mendoa perqu molt aviat es form entorn del seu nom una mena de llegenda,
perqu la seva traa, el seu nim viu i ali a tota disciplina, les seves grcies i
tingu res a veure: no noms el Lazarillo, sin tamb altres escrits de menys
vida del pcaro, editada a Velncia a lany 1601 718. La portada del llibre, on crec
que deuria dur, al ttol, el nom del picard, per contra, deixa ben patent que Su
segle passat sen produeixen tres impressions, en una de les quals (Pars, 1827)
satribueix el poema a lHurtado de Mendoa 720. Tot i amb aix, i a despit del
retoc, per En Carrillo s clar a ledici original que el seu autor s En Joan
714
dem, p. XIX.
715
dem.
716
A. MOREL-FATIO, Recherches sur Lazarille de Trmes, tudes sur lEspagne, E.
Bouillon, Libraire-diteur, Premire serie, Pars, 1895, p. 157.
717
dem, p. 158.
718
Cf. FRANCISCO CARRILLO, La vida del pcaro (1601): Testimonio contextual de
la picaresca, Actas del VIII Congreso de la Asociacin Internacional de Hispanistas;
Ediciones Istmo, Madrid, 1986, p. 357.
719
dem.
720
dem.
165
Martn Cordero721, el qual apareix recollit entre els escriptors valencians per fra
aix, encara ms, la perspectiva que ens ha dajudar a entendre que lannim
autor del Lazarillo tamb es podia trobar en aquest camp de falses atribucions,
especialment perqu lautor a qui satribueixen les dues obres s el mateix. Com
era desperar, el llibre dEn Joan Mart, La vida del pcaro, ja no apareix al llistat
de les seves obres que confecciona En Rodrguez. Sin que aquest ens adverteix
que manlleva tota la informaci dEn Nicols Antonio i que se sorprn que
dEscriptor de tants, i tants bons Llibres, no en trobo memria, entre els Nostres
Autors723.
nextreu conclusions ms interessants pel que afecta aquest meu estudi. Aix, est
convenut que el pla semiolgico-lxic de La vida del pcaro est dominat pels
721
dem.
722
FR. J. RODRIGUEZ, op. cit., p. 274.
723
dem.
724
F. CARRILLO, op. cit., p. 354.
166
marginalitat-inserci. Es tracta dun codi diferent a lacostumat, una
social establert i que el dissolen, especialment del signe diners, nic signe de
ho fos lautor esborrat del Lazarillo. I que si La vida del pcaro reflectia els
valors, tamb havia de ser un retrat de les gents de Valncia. Fet que no costa
gaire dimaginar si tenem present que, al llarg del XVI, pobres, captaires i
picards, omnipresents a les societats de tots els temps, troben a les grans urbs,
com Valncia, terreny propici per subsistir. Sn ells els qui constitueixen el revers
ocupa726. Una poca, on, a ms a ms, a Valncia era ben normal trobar-hi cecs
acompanyats dels seus pigalls, tal com ens descriu En Timoneda en una de les
dun cec que era tan avaricis, que per la seva sobrada mesquinesa anava sol per
la ciutat, sense dur un mosso que el guis 727. Don en podem deduir, que la resta
725
dem, p. 359-360.
726
EMILIA SALVADOR ESTEBAN, Valencia en el siglo XVI, Historia del Pueblo
Valenciano; op. cit., vol. VII, p. 406.
727
J. TIMONEDA, El Patrauelo; op. cit., p. 187.
167
Retornant als noms interpolats per encobrir lautoria de la nostra novella,
Lazarillo s un llibre burgs; no el fruit dun esperit de gran senyor, com ho era
nostre autor i lobra728. I rubrica: Mossn Diego, amb tots els seus pecats al
damunt, es un catlic, epicuri a les bones, estoic a les males, per mai erasmista.
espanyola [vol dir castellana] i confessa les seves arrels a Roterdam. Mossn
hidalguia. Lastcia del cec, lavarcia del capell, la vivor del butllaire, la tanoca
estupidesa dels vilans, temes que li podien interessar? De cap manera 729. s a
dir: que hi va haver una ocultaci premeditada de lautor real de lobra del
revelador que el personatge que es vol fer passar pel redactor real de lobra sigui
1554 al 1564730. Tal com ens confirma lEullia Duran, poc desprs fou
conseller destat i president del consell dItlia, des don exerc una tutoria
728
BERNARDO BLANCO-GONZLEZ, Introduccin biogrfica y crtica a la
Guerra de Granada, de Diego Hurtado de Mendoza; Clsicos Castalia-22, Editorial
Castalia, Madrid, 1970, p. 21-22.
729
dem, p. 22.
730
Vg. JOSEFINA MATEU I IBARS, Lloctinents del Regne dArag durant els segles
XVI i XVII; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol 2, p. 343.
168
suprema sobre tota la corona catalano-aragonesa. Lloctinent del Principat de
dArag, conseller dEstat i president del Consell dItlia; tenia, doncs, una llarga
1564732. Per, filant una mica ms prim, sabem que era el fill dEn Diego
del regne de Npols, i lloctinent i capit general de Valncia del 1520 al 1523 733.
com a representant del Rei734. Per la Duran, obligat, per, pels agermanats a
que si hom suplantava lautor del Lazarillo per En Diego Hurtado de Mendoa,
169
destat catalanes o b van intervenir directament en afers militars al Regne de
rastre cabdal per ressituar-la en el seu context primigeni. I, fins i tot, la seva
poltica antiagermanats i de fidelitat reial ens permet entrellucar que lautor podia
Pas Valenci semblava escindit en dos grans blocs: el nord, desprs de la batalla
dAlmenara, era llevat de Morvedre, totalment fidel al virrei; mentre que, desprs
que En Charles Aubrun fa de lautor de lobra, hom pot creure que el nostre
escriptor volia venjar-se de lemperador per algun greuge recent o per alguna
la construcci duna societat cada vegada ms alienant i dun Estat cada cop
737
R. GARCA CRCEL, Las Germanas de Valencia; op. cit., p. 125.
738
C. V. AUBRUN, op. cit., p. 543.
170
salvaci de la persona. LEstat Modern, lImperi cesari i sacre, sala totpoders i
abassegador739.
esborrat, que aquest havia de ser un home madur, discret i prudent 740. Tamb
creu que el llibre tampoc no es pot atribuir a la ploma dun pregoner i brtol,
sin que havia de ser un home avesat a la cort 741. I rebla: la tonalitat general
del relat ens convida a pensar que era un noble cavaller 742 o un aristcrata de
seria molt difcil comprendre per qu fa les crtiques tan coents a les classes
socials dominants del moment i per qu, segons lAubrun, es volia venjar de
lEmperador Carles.
comprendre per qu, segons En Rico, dins del Lazarillo, el jo del vil val tant
subversiu, amb la pretensi irrespectuosa digualtat 746, o per qu, darrera del
picard del segle XVI [...] samaga sempre la utopia digualtat, justcia i
739
JULIO RODRGUEZ-PURTOLAS, Literatura, historia, alienacin; Editorial
Labors, S.A.; Barcelona, 1976, p. 192.
740
C. V. AUBRUN, op. cit., p. 544.
741
dem, p. 546.
742
dem.
743
dem, p. 547.
744
M. DE RIQUER, op. cit., p. 113.
745
F. RICO, La novela picaresca y el punto de vista; op. cit., p. 55.
746
MONIKA WALKER, Existe un realismo picaresco?; Actas del Sexto Congreso
Internacional de Hispanistas, University of Toronto, Toronto, 1980, p. 775.
747
dem.
171
donaria sentit ple al fet que, com exposa la novella, En Lltzer aprengus el seu
argot. I, ats que els agermanats, segons indica lEullia Duran, creien en un nou
senyor.
lestament menestral amb exclusi de la noblesa 751. Segons ella, doncs, tres
greuges bsics tenia el poble (menestrals i artistes), contra els jurats, per la mala
administraci (en especial de la junta que tenia cura dels impostos); contra els
oficials reials (perqu la justcia era discriminatria a favor de les classes altes);
representants, no pas per aix cal interpretar que es tractava dun poble ras i
748
E. DURAN, Crniques de les Germanies; op. cit., p. 40.
749
dem, p. 39-40.
750
M. FERNNDEZ LVAREZ, op. cit., p. 232.
751
EULLIA DURAN, Les Germanies als Pasos Catalans; Documents de Cultura-17,
Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1982, p. 7.
752
dem, p. 148.
172
inculte, sense eines ni mecanismes de poder, car, estem parlant precisament de
la classe que pot sser considerada com el precedent de la burgesia 753. Per En
sobretot a Valncia, eren persones benestants, tenien accs directe al rei, gaudien
de fortes influncies, [i] estaven assessorats per juristes hbils (els veritables
idelegs de la revoluci)756. La qual cosa ara lliga a la perfecci amb el fet que,
molt sovint, el cop defecte escapat del formulari jurdic 758. I jurista, a tots els
pel comissari, que, des de la trona, els vol endossar la butlla, els diu: Yo vine
aqu con este echacuervo que os predica, el cual me enga y dijo que le
declaro claramente que las bulas que predica son falsas y que no les creis ni las
753
dem, p. 7.
754
M. SANCHIS GUARNER, op. cit., p. 159.
755
dem.
756
E. DURAN, Les Germanies als Pasos Catalans; op. cit, p. 7.
757
F. MRQUEZ VILLANUEVA, op. cit., p. 269.
758
dem.
759
F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p.
XXIII.
173
tomis, y que yo, directe ni indirecte, no soy parte de ellas, y que desde agora
jurdic catal: directe ni indirecte, que recullen tant En Mrquez Villanueva 761
com En Rico762, amb total indiferncia, per b que, com a mostra dagudesa
lingstica, En Villanueva anota que s tan evident que som davant dun jurista
que no vol dir re daquest directe ni indirecte que se li escapa en una ocasi 763.
jurdica catalana tant si se li escapa a ell com al traductor, s que som davant
gaudeix de prosperitat econmica, sin que lassoleix sense amo: no depn de res
ms que de la seva bona feina 764. En efecte, En Lltzer, passant damo en amo, i
de feina en feina, arriba fins a aquest cim de lxit professional 765. I en estudiar-
estar de dir-nos que algun radical lector davui la titllaria, per aix, de
760
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn; op. cit., p. 75.
761
F. MRQUEZ VILLANUEVA, op. cit., p. 269.
762
F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p.
XXIII.
763
F. MRQUEZ VILLANUEVA, op. cit., p. 269.
764
V. GARCA DE LA CONCHA, op. cit., p. 117.
765
dem.
766
dem, p. 118.
174
Lazarillo acaba intencionalment en el moment en qu el seu protagonista sha
impossibilitats, per raons de sang i dhonra, a fer feines manuals i on les classes
socials eren molt ms marcades i fer un salt dun estament a laltre era totalment
Castella769.
italiana770.
767
JOS CASO GONZLEZ, La gnesis del Lazarillo de Tormes, Historia y
estructura de la obra literaria. Colloquis celebrats del 28 al 31 de mar del 1967;
Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, Madrid, 1971, p. 195
768
A. REY HAZAS, op. cit., p. 26.
769
JOSEPH PREZ, Carlos V; Ediciones Temas de Hoy, S.A.; Madrid, 1999, p. 28.
770
PIERRE VILAR, Histria dEspanya; traducci dEullia Duran, Editorial Crtica,
S.A.; Collecci Sarri-9, Barcelona, 1984, p. 22-23.
175
Conformement, per lElliott, Castella i els estats de la Corona dArag
eren, de fet, pasos amb histries i carcters distints, que es trobaven en estats
corones, al 1479. Aix, troba que, a Castella, lenorme extensi del territori i les
consegents dificultats per a conrear grans espais de terra rida, obligaren [el rei
Ferran III ] a dividir-lo en grans blocs i repartir-los entre els ordes militars,
lEslgsia i els nobles. Aquest repartiment de terres a gran escala tingu unes
aprofitant-se de la seva nova i gran font de riqueses, arrib a ser prou poderosa
com per gaudir duna influncia quasi illimitada en una naci en qu la burgesia
era encara dbil i es trobava dispersa per les escasses ciutats del Nord. A
Castella, com molt b indicava lElliott i han remarcat quasi tots els economistes
poder illimitat dels nobles, salvant alguna ciutat. Per contra, Catalunya
771
J.H.ELLIOTT, La Espaa Imperial (1469-1716); traducci de J. Marfany, Ediciones
Vices-Vives, S.A.; 4a reimpressi, Barcelona, 1993, p. 18.
772
dem, p. 21.
176
patriciats urbans. Aquests eren, a la prctica els veritables amos del pas 773. Per
ell, Barcelona, lloc de naixement del Llibre del Consolat, el fams codi martim
que regulava el comer al mn mediterrani, era el cor dun sistema comercial que
arribava fins a Orient774, tot i que, per daltres, el centre principal, sobretot al
tombat del segle XV, ja era Valncia 775. I rubrica: Dominadora de la vida
reflectia plenament les seves aspiracions i els seus ideals 776. Que s com dir que,
unes poques ciutats del Nord Burgos i Bilbao, exemplifica En Joan Regl, que
sn les dues niques ciutats castellanes que abans del govern de Carles I van tenir
pas, amb una gran diversitat de gremis i oficis. I, per tant, amb un gran
moviment social. Llavors, no ens hauria de fer estrany que lElliott concrets que
la Corona dArag, encara que menor en extensi i poblaci, havia fet gala
veure laven tcnic de lEspanya mediterrnia, fins a tal punt que creu que
773
dem, p. 22.
774
dem.
775
Vg ANTONIO UBIETO - JUAN REGL - JOS MARA JOVER, Introduccin a
la Historia de Espaa; Editorial Teide, S.A.; Barcelona, 1963, p. 233.
776
J.H.ELLIOTT, op. cit., p. 23.
777
Vg. A. UBIETO - J. REGL - J.M. JOVER, op. cit., p. 196.
778
J.H.ELLIOTT, op. cit., p. 20.
177
Castella fou la colnia de lEspanya mediterrnia 779. Ja que, segons ell, no ser
fins a lpoca dels Reis Catlics que es donar el punt de partida, a Castella,
social del protagonista. Segons ell, si hi ha una tesi explcita a la novella s, tal
com diu el seu autor, mostrar cunta virtud sea saber los hombres subir, siendo
contra la llei natural i la providncia divina; marxar com ho repeteix don Juan
maneres, que all que pertany a un estat s molt damns a laltre. Cal, per tant (i
aix ho explica Juan de Santa Mara), cenyir-se al dest, que fixa a cadasc un
lloc, el seu lloc i els seus lmits certs de jurisdicci per a lofici que se li
encarregui, sense pensar que aix shagi de mudar ni alterar 783. I ho rebla
que la realitat social espanyola [vol dir s clar castellana] per ella mateixa no
podria explicar prou el naixement del gnere picaresc 785. Per, tot amb tot, el
que queda explcit a la novella s que En Lltzer, a travs dels diversos oficis
779
PIERRE CHAUNU, La Espaa de Carlos V; traducci dE. Riambau Saur, Grup
Editorial 62, S.L.U. Ediciones Pennsula, Barcelona, 2005, p. 240.
780
dem, p. 244.
781
F. RICO, La novela picaresca y el punta de vista; op. cit., p. 46.
782
dem.
783
dem, p. 46-47.
784
dem, p. 49.
785
A. REY HAZAS, op. cit., p. 28.
178
que t al llarg de la vida, arriba a bon port: al cim de lxit professional. I aix s
noms possible dins duna societat plenament burgesa. I, justament per aquesta
prohibit per llei ascendir socialment; i si, per contra, els agermanats han estat
fos un agermanat i que els fets que la novella relata passessin en terres catalanes.
de germania que En Lltzer diu que aprn no el veiem ni pintat a loli, i el text
que ens arriba no s tal com el mateix autor el va escriure, podem conjecturar
que aix va ser aix, com tantes altres obres que van tenir el mateix dest, perqu
lautor era catal (i, a ms, agermanat o filoagermanat) i lobra escrita en aquest
idioma? Ara, mercs als estudis lxico-ideolgics dEn Calero, podem dir, sense
cap mena dembuts, que lautor era catal. I mercs a les aportacions
lingstiques dEn Sendra, tamb podem afirmar que lobra est farcida de
Amb tot, el que acaba per dir-nos que el text primitiu era en catal i que
lobra que ens ha pervingut en castell s una traducci barroera, sn els errors
179
que tradueix malament, s catal. En posar tan sols cinc exemples que considero
prou reveladors.
lautor explica com, amb esfor i feina, un individu qualsevol es pot arribar a fer
un lloc a la vida. I ho exposa parlant de tots aquells que con fuerza y maa
remando salieron a buen puerto787. La frase, en castell, diu tot el contrari del
que vol dir: que, amb esfor, sempre sarriba a bon port. Lerror s perceptible i
remant sorgiren a bon port. Com molt b indica En Rico, la imatge de la vida
sen fa un tip al seu Diari de Bord de fer sorgir les naus en un o altre port. Per no
fer-me pesat, en posar tan sols tres exemples. Aix, al 16 doctubre del 1492,
anota: No vaig poder arribar a temps de poder veure el fons per sorgir en net789.
sorgit i on vaig prendre aigua790. I encara, el dia segent, apunta: Vaig anar a
lentorn de lilla tant com vaig poder i vaig sorgir al temps que ja no era de
navegar, mes no vaig anar a terra791. I aix, fins a lavorriment. dhuc En Rico,
787
ANNIMO, Lazarillo de Tormes, a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 12.
788
F. RICO, Problemas del Lazarillo; op. cit., p. 145.
789
CRISTBAL COLN, Textos y documentos completos; a cura de Consuelo Varela,
Alianza Universidad-320, Alianza Editorial, S.A.; 2a edici, Madrid, 1992, p. 116
790
dem, p. 117.
791
dem, p. 119.
180
Lazarillo de Tormes confirma tamb el prejudici classista i es mofa dels seus
lestablishment pot mantenir cun poco se les debe als qui heretaren nobles
estats; i noms pot arribar a aquest bon port amb uns principis semblants792.
s clar, doncs, que es tracta darribar a port i no pas de sortir-ne. Llavors, lerror
de traduir sorgir per salir, ens indica que som davant dun original catal. En
tenen cap dubte a afirmar que el terme, parlanat duna nau, es prengu del catal
dEn Colom, ja a les darreries del segle XV, o franceses, posteriors a la segona
antic i est millor arrelat que en cap altra part en catal, on ja abunda al Consolat
de Mar (segles XIII-XIV) i apareix en molts textos dels seglex XIV i XV 794.
Lltzer es va fer fabricar una doble clau per obrir el cofre on el mossn a qui
servia guardava el pa. I com en ser descoberta, el capell fue luego a proballa y
con ella prob el maleficio795. s ben evident, que fer un doble duna clau per
obrir un cofre i agafar el pa que shi guarda, no s cap malefici, sin una
fechora796.
792
F. RICO, La novela picaresca y el punto de vista; op. cit., p. 49-50.
793
J. COROMINES J. A. PASCUAL; op. cit., vol. V, p. 339.
794
dem.
795
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 44,
796
dem, p. 44, nota 28.
181
El tercer error s el de traduir el verb catal sentir al castell per sentir, en
lloc doir o escuchar, que apareix en diversos llocs de lobra. Aix, al Segon
pensando cmo me podra valer y aprovecharme del arcaz, sent que mi amo
dorma, porque lo mostraba con roncar y en unos resoplidos grandes que daba
seva dona, En Lltzer ens diu: Hasta el da de hoy nunca nadie nos oy sobre el
caso; antes, cuando alguno siento que quiere decir algo della798, li canta quatre
fresques. Ls de sentir per oir, s encara avui dia un dels tpics errors comesos
escriure el llibre, a Castella era absolutament inusual. O tan sols usual en aquelles
797
dem, p. 39.
798
dem, p. 90.
799
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit. vol. II, p. 1864.
800
S. COBARRUVIAS OROZCO, op. cit., p. 933.
801
J. COROMINES J. A. PASCUAL, op. cit., vol. V, p. 208.
182
parla popular, per una tendncia en aquest sentit sobserva all [a Amrica], des
Quixot publicat per lInstituto Cervantes i Crtica, sota la direcci dEn Rico, en
comentar aquest mot al captol XVI de la Primera Part, ens indica que ls del
verb sentir per oir s encara com en alguns pasos de lAmrica Llatina 803. Fet
descriu una batussa, a dins dun alberg, entre el seu amo i lagutzil del poble on
el butllaire intentava vendre les butlles de la santa croada. Llavors, els del poble,
est dient que la gent del poble no fossin suficients a posar-los en pau, perqu
era molta gent la que shi va congregar; ni que no fossin aptes per fer-ho, ni res
802
dem.
803
Vg. M. DE CERVANTES, op. cit., cap. XVI, p. 173, nota 50.
804
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 75.
805
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit., vol. I, p. 273.
183
catal: ser capa darribar a alguna cosa 806, o, segons els contextos, aconseguir. I,
aix, tindrem que la gent del poble, veient que no abastaven a posar-los en pau,
mica en mica el pa que el clergue guardava en una arca. Aquest creia que eren els
ratolins i va decidir tapar-ne els forats amb claus i fustes, dient: Agora, donos
traidores traidores ratones, convineos mudar propsito, que en esta casa mala
novella, interpreta aquest estrany donos com a plural de don, car sol usar-se
tamb anota que lautor aplica el tractament als ratolins, fet dindiscutible
comicitat809.
No cal dir que, per mi, no t cap mena de comicitat. El context s realista.
qesti, est enormement indignat. Finalment aconsegueix tapar els forats, i amb
lingstic ara ens semblarien del tot versemblants car el clergue, en lloc de tractar
806
Diccionari de la Llengua Catalana; op. cit., p. 31.
807
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 38.
808
dem, p. 38, nota 19.
809
ROSA NAVARRO DURAN, Introduccin; op. cit., p. 124.
184
simplement estaria dient als ratolins, com jo crec: Ara, doncs, ratolins tradors,
vull comentar molt especialment un fragment concret del text, perqu el subtil
joc lingstic que cont noms s perceptible en catal. En un moment del Primer
Tractat, el cec descobreix una de les mltiples malifetes del seu ajudant i es dna
crea una paronomsia amb ladjectiu lacerado i el diminutiu del seu nom,
diferencien per la vocal accentuada en cadascun dells; v. gr. azar i azor; lago,
distinta mena que tenen entre ells altres mots; com adaptar i adoptar; acera i
810
ANNIMO, Lazarillo de Tormes; a cura dE. Alonso Martn, op. cit., p. 26.
811
F. RICO, Introduccin al Lazarillo de Tormes; Editorial Planeta, S.A.; op. cit., p.
LXXI.
812
R. NAVARRO DURN, Alfonso de Valds, autor del Lazarillo de Tormes; op. cit.,
p. 54, nota 81.
813
Diccionario de la Lengua Espaola; op. cit., tom II, p. 1533.
814
dem.
185
evident, no constitueix cap paronomsia, en castell, car, entre el La-za-ri-llo i
que, llevat de la primera sllaba, sn dos mots totalment diferents. I per tant, no
paraula tan diferent que la paronomsia no funciona gaire, per no dir gens en
absolut815.
Per contra, si el text original fos catal, la cosa canvia radicalment, perqu
Jordi Bilbeny
815
J. M. RODRGUEZ, op. cit., p. 4.
186