Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
WIKIPEDIA
https://es.wikipedia.org/wiki/Educaci%C3%B3n_en_el_hogar
Educacin en el hogar, o educar en casa, es el proceso mediante el cual se persigue
la educacin de los nios exclusivamente en el contexto del hogar familiar o en crculos un
poco ms amplios (vecindarios, parroquias, etc.), pero en todo caso fuera de las
instituciones tanto pblicas como privadas. Es un fenmeno que ha existido siempre
siendo en tiempos pasados la nica forma de instruccin intelectual. Existen diversas
motivaciones para la educacin en el hogar, que normalmente tienen como motivador
principal el desarrollo de una forma de aprendizaje innovadora fuera de los paradigmas de
la escuela tradicional.
En muchos lugares la "educacin en el hogar" es una opcin legal para padres que
quieren formar a sus hijos con un ambiente de enseanza diferente al que existe en las
escuelas cercanas. Muchas de estas familias hacen esta eleccin por motivos religiosos.
Otros lo hacen por no gustarles las escuelas en su rea o por el efecto institucional de la
escuela en general, principalmente por el sistema educativo, que como principal causa del
desarrollo y formacin del nio, no lo educa, sino que lo amaestra y convierte en un obrero
inteligente, til para el sistema. Tambin es una alternativa para las familias que viven en
zonas rurales aisladas y son ellas quienes deciden, por razones personales o prcticas, no
llevar a los nios al colegio.
Esta forma de educacin era la forma natural de educacin hasta que los primeros
colegios se formaron hace pocos siglos. Sin embargo, gan popularidad a comienzos de la
dcada de 1980 en los EEUU, donde se denomina homeschooling o homeschool.
Ventajas
Los estudiantes se vuelven responsables ya que todo es autodidacta y aprenden a
amar la educacin y no querer huir de ella.
Tiene tiempo para extracurriculares (Msica, Arte, Deportes, etc.)
Enfocarse en lo que realmente quiere hacer.
Los estudiantes aprenden a encontrar solucin a cualquier problema y a resolver sus
dudas sin ayuda de alguien.
Le da la facilidad de enfocar mayor tiempo en las materias que le cuesten ms al nio
y relajar las que le son ms fciles.
Al ser los padres quienes estn a cargo de la educacin, y no un tutor externo; existe
una mayor rea de oportunidad de influenciarles, pasar tiempo de calidad con ello y,
sobre todo, involucrarse en el modelo educativo que estn llevando sus hijos o
inculcarles el modelo en el que ellos preferiran que estn (religioso, estndar, de la
SEP o algn modelo de otro pas).
Tambin es importante notar en este punto que la educacin en el hogar no afecta,
forzosamente, la sociabilidad del nio. Nios introvertidos y extrovertidos se encuentran en
todos lados, tengan educacin (sea como sea esta) o no tenindola, ya que eso tiene ms
que ver con las actitudes de los padres que con el entorno, fuera del hogar, en que se
mueven; por ejemplo, si el pap es muy serio y siempre est dedicado al trabajo pero
nunca a convivir con otros (incluyendo familia), es muy probable que el nio sea as,
aunque conviva todo el tiempo en la escuela con otros nios. Lo que s tiene la educacin
en el hogar sobre ventaja con la educacin regular es que los padres estn forzosamente
involucrados en la educacin de su hijo y que se tiene una mayor oportunidad de crear un
lazo de confianza slido entre ellos.
EMAGISTER
http://www.emagister.com/blog/pedagogia-alternativa-el-homeschooling/
Esto significa que, legalmente, los padres tienen el poder de educar a sus hijos en el hogar
aunque no reconozca de forma explcita esta modalidad. En algunas ocasiones, este
problema legal ha llevado tristemente a las familias a ser denunciadas e investigadas por
la administracin, aunque en todos los casos se ha acabado reconociendo que no era un
caso de absentismo escolar.
CONTEXT HISTRIC
Per situar el moviment de la desescolaritzaci tindrem que emmarcar-ho en un
perode que aniria des de finals la segona guerra mundial (1939-1945) a . ......
Desprs de la segona guerra mundial Europa havia estat minvada en el seus
potencials econmics, politics i socials ,aix va facilitar que es creessin dues
superpotncies : els Estats Units i l'URRS. Aquestes dues potencies tenen diferents
punts de vista , mentre que els Estats Units son capitalistes, l'URRS formen el mxim
exponent del socialisme.
Estats units ajuda a la recuperaci econmica europea. I l'URRS ajuda a reposar-se a
les democrcies de l'est.
Aquest dos Blocs Oriental(socialista) i l'Occidental(capitalista), mantenen desprs de la
Segona Guerra Mundial en un enfrontament ple de tensions i hostilitats: era la guerra
freda.
En 1950 esclat la guerra de Corea que va estar a punt de desembocar en un nou
conflicte mundial. La guerra del Vietnam enfront comunistes i nord-americans durant
molts anys.
A ms d'aquests conflictes, a Iberoamrica es van succeir revolucions i dictadures
militars.
s un perode de desenvolupament optimisme econmic i tecnolgic per malgrat tot
hi havien molts conflictes bllics. Degut a aquest desenvolupament s'inici el perode
del ben estar. Degut al desenvolupament massiu de les industries es produeix un fort
impacte mediambiental que fa sorgir els moviments ecologistes. Es creen noves
estructures de consum moltes desigualtats socials, es va consolidar la classe mitja al
mn occidental i es van crear nous tipus de marginalitat.
S'inicia una critica al poder i als poders que ho estableixen es van produir protestes
estudiantils en contra de la guerra del Vietnam i s'empren una lluita contra els rgims
autoritaris.
En(faltaconector) l'aspecte social apareixen els mass-media i comena l'era
informtica que possibilita nous mitjans de comunicaci. Per l'optimisme tecnolgic
augmenta encara ms quan l'home arriba a la lluna.
Es creen nous avenos en el terreny de la psicologia i la biologia .
Dintre d'aquest context i en el marc de la pedagogia, sorgeix un pensament que
declara la inutilitat de l'escola i la seva supressi es un subgrup de propostes i anlisis
dintre d'un ampli conjunt d'aportacions dirigides a socrrer algunes de les estructures
socials establertes de la segona meitat del segle XX.. Aquest moviment ideolgic rep
el nom de desecolaritzaci i es va definir de seguida com antiinstitucional i tamb en el
primer moment com tecnolgic. El moviment de desescolaritzaci pretenia substituir
l'escola per alternatives que les incipients tecnologies audiovisuals i les que es
preveien en el terreny de la comunicaci oferien al camp de la formaci.
A partir d'aquesta crtica i aquesta nova esperana que apareix amb la tecnologia van
aparixer les primeres teories desescolaritzants.
1 Teories desescolaritzants tecnologiques
Sn les primeres que propulsen el moviment de la desescolaritzaci: Marshall
Macluhan, Ivan Illich i Evverett Reimer. Es volia transformar la societat en una gran
escola
2 Model historicista de P.Goodman
Volia l'abolici de l'escola per tan sols en alguns cursos, proposava que l'educaci no
fos obligatoria i volia desentralitzar les escoles.Es basava en els models educatius de
la Grecia clssica, o les escoles conventuals de l'edat mitjana. La diferencia amb les
demes teories es que es centra en el nen i no en la economia. Busca ambients
educatius alternatius.
3 Les alternatives Globals
Pretenen que sigui la societat la que es transformi en una realitat autenticament
educativa. Els autors destacats son Edgar Faure i Torsten Husen
4 La prctica de la desescolaritzaci
Es preten educar fora de l'escola des de casa es ho que s'anomena l'escola a casa.
Aquesta realitat s'ha dut a terme tot i que en el nostre pas encara no esta reconeguda.
El seu creador va ser John Holt
QU S LA DESESCOLARITZACI ?
La desescolaritzaci apareix com a teoria a principis dels anys 70 amb alguns escrits
de Goodman, per el seu moment lgid arriba alguns anys ms tard amb la publicaci
d'escrits i documents elaborats al CIDOC (centre cultural de Mxic) fundat per Ivan
Illich y Everett Reimer entre d'altres.
Aquests escrits parlant d'una societat sense escoles van causar un gran impacte i un
debat social important sobre l'evoluci dels sistemes educatius.
S'arriba a una conclusi i s que les escoles no poden formar membres d'una societat
avanada en la tecnologia.
Aquesta teoria l'hem de relacionar amb l'anarquisme, ja que est basada 7 en els seus
ideals, com sn la supressi de tota autoritat constituda, la llibertat absoluta de
l'individu i la implantaci d'una societat lliure en que els homes visquin en mtua
harmonia.
Es refereix a qualsevol tipus d'aprenentatge que resulti menys estructurat, deixant al
nen perseguir els seus propis interessos per que a la vegada aprengui a partir de la
seva experincia en la societat.
CONCLUSI
Podrem dir que la desescolaritzaci t els seus pros i els seus contres. Com a positiu
destaquem la poca planificaci i la flexibilitat a l'hora de triar all que es vol estudiar
cada moment, cosa que dna molta llibertat.
s una manera d'aprendre desde dintre del mn real, basant-se en l'experincia prpia
dintre de la societat. Hi ha molta menys possibilitat de cansar-se, degut a aquesta
llibertat que anomenem.
Un altre avantatge s que els nens poden arribar a aprofundir tant com vulguin o fins
all on els hi interessi.
Per ltim, els serveis de consellers creiem que sera una bona idea ja que podra servir
de gua per als nens de manera que tinguessin una lleugera idea d'all que volen
estudiar en cada moment, i que a part sera una gran sortida per tots els mestres que
s'agafessin a aquesta nova modalitat d'ensenyament.
Per a la vegada tamb hem trobat aspectes negatius i es que possiblement, tot i que
sembli un ensenyament globalitzat, amb tanta llibertad es podren obviar alguns temes
necessaris de saber.
PGINES WEB
http://www.geocities.com/crecersinescuela/bippan14.html
http://www.mundolatino.org/textos/escmuert.htm
http://www.ivanillich.org
http://www.otrocampo.com/criticas/recreo.htm