Valen PDF

UNITAT REPS
1 Nom: Data: Curs:
1 Imagina i escriu la carta que ha enviat aquesta xiqueta a una amiga contant-li les sensacions que ha tin-
gut en el primer dia a classe de Msica.
2 Completa la llista amb substantius abstractes relacionats amb el dibuix anterior.
Exemple satisfacci,
3 Localitza en la sopa de lletres tres paraules agudes, tres de planes i tres esdrixoles. Escriu-les en la tau-
la i accentua-les si cal.
m u s i c a p d
o n a k a i r i Agudes Planes Esdrixoles
n i b a m g e
u c o n i l l r
v a v x o d e e
o t d i s c o s
l o t x s z o i
4 Fixat en el dibuix i escriu el substantiu que representa. Desprs, separan larrel i el morfema i indica de
quin tipus de morfema es tracta.
5 Fixat en el substantiu que has escrit en lactivitat anterior i digues si s com o propi, individual o
collectiu, concret o abstracte i comptable o no comptable.
Llengua 6 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 4

UNITAT REPS
1 Nom: Data: Curs:
6 Encercla els substantius comuns i epicens daquestes oracions i reescriu-les modificant-los el gnere.
a) El tenista va llanar la pilota al costat don estava el conill mascle.
b) La periodista va escriure que les papallones femelles poden volar molt.
c) La rabosa femella quasi mossega el dentista.
7 Descriu les sensacions que et suggereixen els dibuixos segents.

a b
c d
8 Llig aquest fragment teatral i encercla els adjectius que descriuen sentiments.
Carles: (Un poc trist) No estic satisfet amb les meues notes.
Mestra: (Comprensiva i afectuosa) Tranquil, la prxima avaluaci pots millorar-les.
Carles: (Somriu) Ho intentar. Treballar de valent.
Mestra: (Orgullosa) Clar que s, home. Ja veurs com ix millor.
9 Analitza els lexemes i morfemes flexius que tenen les paraules que has encerclat en lactivitat anterior.
10 Completa les paraules amb lletres amb accent i subratlla les que porten accent diacrtic.
Llu s p lid d na ra m pel cula p gina

UNITAT REFOR Larrel i els morfemes
1 Nom: Data: Curs:
1 Completa la taula amb les formes corresponents dels adjectius.
Mascul singular Femen singular Mascul plural Femen plural
rpid rpida rpids rpides
tpic
llestos
2 Escriu els substantius que representen els dibuixos i separa el lexema i els morfemes. Desprs indica si
els morfemes que els formen sn flexius o derivatius.
3 Relaciona les paraules de lesquerra amb els morfemes derivatius de la dreta i forma noves paraules.
muntanya -eria
cavall -er
rpid -esa
4 Escriu paraules derivades del substantiu vent.
Exemple Vents,
5 Llig aquestes oracions i classifica les paraules amb morfemes segons si aquests sn flexius o derivatius.
Caminrem per boscos frondosos i collrem plantes dolor increble i color impressionant. Les guardrem en
les motxilles dins de bosses impermeables.
Amb morfema flexiu Amb morfema derivatiu

UNITAT REFOR El substantiu
1 Nom: Data: Curs:
1 Encercla els substantius de cada oraci i torna-les a escriure en plural.
Posa el mel a la bossa
De quin aeroport ix lavi?
Hem guardat la samarreta a larmari.
Volen canviar la taula de la cuina
2 Indica si les parelles de substantius sn com / propi, individual / co lectiu, concret / abstracte o comp-
table / no comptable.
plat / arrs alumne / classe
ciutat / Elx somriure / felicitat
3 Escriu una nica oraci en la qual utilitzes els substantius que representen aquests dibuixos.
4 Relaciona cada substantiu amb la classe a qu pertany.
alegria propi, individual, concret, mascul, singular
porcada com, individual, abstracte, femen, singular
cotxes com, colectiu, concret, femen, singular
Xquer com, individual, concret, mascul, plural

UNITAT REFOR Laccentuaci i la diresi
1 Nom: Data: Curs:
1 Completa aquestes paraules amb la vocal tnica i classifica-les en la taula.
submar t xtil ncora dep sit campi
int rpret agr cola sis m nec par ntesi
comp s t mida v ncer r fega rac
Agudes Planes Esdrixoles
2 Escriu correctament la paraula a qu fa referncia el dibuix i fes-ne una definici.
a b c
a)
b)
c)
3 Escriu una oraci amb el plural de cada una daquestes paraules.
Llengua:
Pasqua:
Ambigua:
Aigua:
4 Completa loraci segent sobre ls correcte de la diresi.
Dirn i agrat duen diresi per a indicar que la i la no es pronuncien .

UNITAT AMPLIACI
1 Nom: Data: Curs:
1 Copia tots els substantius del text i analitzan el tipus.
Quan vaig a Madrid, no magrada que, per laire ms sec, el cabell sem quede llis i la pell tan seca. Per
em sorprn que els carrers estiguen plens de gent. s una ciutat que respira cultura: hi ha molts teatres.
2 Escriu un text narratiu sobre el teu primer dia fent una activitat que no estiga relacionada amb lescola.
Utilitza sentiments per a explicar com et trobaves.
3 Pensa totes les possibles paraules derivades a partir del dibuix. Poden tindre arrels diferents.
4 Totes les paraules segents en tenen una altra de corresponent amb accent diacrtic. Completa la taula
escrivint-les on correspon i indica entre parntesi el tipus de paraula que sn.
ma deu fora vens molt pel
Accent obert Sense accent Accent tancat Sense accent
Exemple m (extremitat) Exemple ma (possesiu)

UNITAT REPS
2 Nom: Data: Curs:
1 Encercla els adjectius del text i completa la taula. Compte, no hi ha exemples de tots els graus!
La festa del meu aniversari va ser genial. Jo estava tan nervis com lany passat i la nit anterior quasi
no vaig dormir. La festa va ser al xalet perqu s ms espais que el pis. El que estava molt bo era el
pasts. I el partit de futbol entre pares i fills va ser divertidssim.
Positiu C. superioritat C. igualtat C. inferioritat Superlatiu
2 Quin grau de la taula anterior no t exemple? Escriu una oraci amb un adjectiu en aquest grau que esti-
ga relacionada amb el tema del text anterior.
3 Relaciona els prefixos de lesquerra amb les paraules de la dreta i crea noves paraules. Desprs indica si
els prefixos que contenen sn de negaci (N) o de lloc (LL).
im nacional N LL
sub conforme N LL
inter mar N LL
dis portar N LL
trans borrable N LL
4 Escriu les paraules que representen els dibuixos i forma dos substantius nous que hi estiguen relacionats.
Utilitza sufixos de lloc (LL) de professi (P) o dinstrument (I) per a formar-los.
a b
( ) ( )
( ) ( )

UNITAT REPS
2 Nom: Data: Curs:
5 Escriu els substantius corresponents als dibuixos i, desprs, tornals a escriure en la taula segons si con-
tenen diftong o hiat.
Diftong Hiat
6 Torna a escriure aquestes paraules separant-les en s labes.
patge setze ferro platja
agut enginy colla massa
7 Completa aquesta taula amb activitats que faries el teu cap de setmana ideal. Tin en compte que en les
casselles de dissabte i diumenge has dincloure, almenys, dues activitats.
Divendres Dissabte Diumenge
8 Inventa, a partir del dibuix, una narraci amb un narrador intern i protagonista. Inclou-hi algun detall que
convertisca el lloc en imaginari.

UNITAT REFOR Els prefixos i els sufixos
2 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona cada prefix amb una paraula. Desprs, afig-li un sufix, si cal, i escriu al costat de cada dibuix la
paraula que representa.
extra igual
des ratlla
sub terra
2 Quina de les tres paraules de lactivitat anterior t un prefix que indica negaci?
3 I quina cont un sufix que indica instrument? Copia-la i separa el sufix de la resta de la paraula.
4 Fixat en el prefix daquestes paraules derivades i relacional amb el seu significat.
prehistria semi dins de
intermedi inter ms que
semicircular intra abans de
sobrenatural sobre entre
intravenosa pre la meitat de
5 Subratlla les paraules amb sufix daquestes oracions i escriu a la dreta si indiquen lloc, instrument o professi.
Tornam la grapadora.
Vinc de la perruqueria.
Linvestigador ha treballat molt.
Guarda lesmolador.

UNITAT REFOR Ladjectiu
2 Nom: Data: Curs:
1 Subratlla els adjectius de les oracions segents i indica si estan en grau positiu, comparatiu o superlatiu.
La sopa est tan calenta com larrs.
Les peres estan menys madures que els pltans.
La meua iaia est contentssima.
Martina s ms rpida que la seua cosina.
Tagrada el menjar salat o dol?
2 Completa les oracions segents amb adjectius. Tin en compte la indicaci del grau entre parntesis.
a) La programaci de la rdio s (positiu). Els divendres fan programes
(comparatiu digualtat) en la televisi.
b) A la nit, magrada escoltar les notcies, que sn (superlatiu), per
el que ms magrada s que les pauses sn (comparatiu dinferioritat).
c) Magradaria fer un programa de rdio a lescola, seria (superlatiu).
3 Subratlla els adjectius de les oracions segents i completa la taula segons el gnere i nombre de cada un.
Noms tenen un any, per les meues cosines estan molt espavilades.
Aquest exercici s ms senzill que lanterior.
Els germans de Maria han vingut disfressats de pingins.
La pelcula danit era tan divertida com la de la setmana passada.
Mascul singular Femen singular Mascul plural Femen plural
4 Ompli els buits amb un adjectiu que concorde en gnere i nombre amb el substantiu.
a) Les pomes que em dugueres del mercat eren
b) La teua iaia s una dona molt
c) Els llapis que mheu dut sn menys

UNITAT REFOR Els diftongs, els hiats i els dgrafs
2 Nom: Data: Curs:
1 Resol els mots encreuats escrivint el nom dels dibuixos i subratlla els dgrafs que se separen.
1 5 6 4
3
2 4
5
2 1
2 Subratlla els diftongs i encercla els hiats que trobes en el poema segent.
Dels quatre jocs que tenia

el de llengua preferia:
noves paraules coneixeria
i amb el iaio les usaria.
De totes les paraules, anota noms les que continguen diftong creixent:
3 Ompli els buits de les oracions segents amb dgrafs per a completar les paraules i indica si sn separables (S)
o inseparables (I).
El co e (S) i el vaixe (I) sn mi ans (S) de transport.
Porta el pa et (I) a lvia amb el ca o (S), per (I) pesa ma a (S).
El meu dinar preferit s el po astre (I) amb casta es (I).
El mes que ve ju em (I) a Terrate (I).
Haurem dagili ar (S) el procs o no aconse irem (I) acabar el treba (I).
4 Descobreix la paraula amb hiat que samaga en les informacions segents.
a) Un text actual que pots llegir en un diari s una
b) Qui guanya un torneig ns el
c) Un cotxe mal aparcat se lemporta la

UNITAT AMPLIACI
2 Nom: Data: Curs:
1 Escriu les vocals corresponents i respon a les preguntes.
S T JO N
T LA CAPT RE BO GUIN
NA LANDS
a) Quines paraules tenen diftong creixent?
b) Hi ha algun dgraf amagat? Escriu-lo
2 Escriu un text sobre els teus companys de classe en qu utilitzes els adjectius segents en diferents
graus. No oblides fer-ne la concordana de gnere i nombre.
acollidor desordenat aplicat geners planificador
3 Inventa paraules noves amb el prefix corresponent intentant respectar-ne el significat.
Sub xifra que se situa abans dinfinit.
Extra persona molt molt passiva.
Inter missatge que sescriu en un grup de xat, per que noms pot llegir la persona
a qui va destinat.
Anti persona que mai negar les coses.
Des deixar dodiar una persona.
4 Ets lencarregat dorganitzar la prxima excursi de la classe. Elabora tot el programa dactivitats i divi-
deix-lo segons les parts del dia o els llocs que visitareu.
Programa dactivitats EXCURSI A DATA: / /

UNITAT REPS
3 Nom: Data: Curs:
1 Llig amb atenci el text i respon a les qestions que shi plantegen.
El primer dia al circuit deducaci vial s com una autoescola, tensenyen per a qu serveix el para-xocs,
el parabrisa i el cintur de seguretat, que s un salvavides necessari. Desprs revises el portaequipatges
i fas un passeig amb el kart per lautopista del circuit.
a) Quines paraules compostes hi ha?
b) Quina daquestes paraules no sescriu com les altres?
c) Coneixes alguna altra paraula que sescriga aix? Quina?
2 Relaciona aquestes paraules per a crear-ne de compostes i escriu-les correctament.
desps cinc
udio americ
vint ahir
hispano visual
3 Forma oracions combinant els elements de les tres columnes de la taula. Vigila que els pronoms concor-
den en gnere i nombre amb els verbs!
Vost vingueren fred
Jo s altssim
Elles tenim tard
Nosaltres vindr a les 10 h.
4 Afig el determinant que sindica entre parntesis per a completar les oracions.
a) (demostratiu de llunyania) xics sn atletes.
b) Hi ha (numeral ordinal) llibretes a la motxilla.
c) (possessiu de segona persona) gos s un pequins.
d) Jo visc en (numeral cardinal) pis.
e) He llegit (indefinit) pgines del llibre.

UNITAT REPS
3 Nom: Data: Curs:
5 Observa la segent vinyeta dun cmic i respon a les preguntes.

a) Quin tipus de bafarades hi apareixen?
b) Si hi hagueres dafegir onomatopeies, quines hi posaries?
c) Escriu un cartutx per a completar la vinyeta.
d) Encercla les lnies que denoten moviment en la vinyeta.
6 Completa les definicions segents i anota si sn paraules simples (S), compostes (C) o derivades (D).
Susa per a cobrir el llit quan fa fred. ( )

Serveix per a guardar els diners. ( )
Recipient que serveix per a beure. ( )
Aparell que serveix per a obrir els sobres de les cartes. ( )
7 Torna a escriure les oracions segents i substitueix les paraules subratllades per pronoms febles.
a) Posa el bal d) Telefona a mi
b) Vol trobar el llibre e) Han cridat a tu
c) Convidaran a nosaltres f) Torna aix
8 Afig al conte segent una expressi de comenament i una dacabament per a convertir-lo en un conte
popular.
Vent gris
La bruixa el va maleir de
lluny i noms el toc de passada. Per fou una passada forta, ja que a partir daleshores
va arrossegar la meitat dell mateix com si arrossegus una ala.
Pere Calders: Invasi subtil i altres contes, Edicions 62

UNITAT REFOR Les classes de paraules
3 Nom: Data: Curs:
1 Completa la taula classificant les paraules en simples o derivades.
Simples Derivades
famolenc cim ganivet llibre
geni pensament menta
teclat queixalada ensucrat bolet
2 Escriu un mnim de dues paraules derivades de cada una daquestes paraules simples.
a) lluny
b) tros
3 Escriu la paraula simple que representa cada dibuix i, a partir daquesta, una de derivada i una de composta.
Simple
Derivada
Composta
4 Troba en aquest text dues paraules simples, dues paraules derivades i dues de compostes.
Hi havia una vegada un xiquet pl-roig que tenia el superpoder de crear aigua amb les mans. A lestiu,
podia arruixar ms de tres-centes plantes en una hora i mitja. Per un dia que plogu el poder li
desaparegu.
Simple Derivada Composta

UNITAT REFOR Els determinants. Els pronoms personals
3 Nom: Data: Curs:
1 Canvia el gnere i el nombre dels determinants segents per tal que concorden amb els substantius.
La motxilla estoig. Els teus fills cosines.
Moltes dones hmens. La primera galeta pasts.
Aquell vestit sabates. Les tres taules coixins.
2 Encercla els pronoms personals forts del text i completa la taula.
Elles vindrien amb nosaltres al cinema i veurem la pellcula No sc jo, s vost. Si tu has dit que
s una bona pellcula, a mi i a ella ens s suficient per a anar-hi. Per ja saps que ell vol que tots
vosaltres lacompanyeu a veuren una altra de diferent amb ells.
Singular Plural
1a
2a
3a
3 Uneix la columna de lesquerra al pronom feble i al verb corresponents i escriu-ho correctament.
Talla les pomes et han cridat
Han cridat tu torna los
Torna els deures talla les
Canta a nosaltres canta ens
4 Inventa una conversa per a les vinyetes i inclou diferents tipus de determinants i de pronoms febles.

UNITAT REFOR El guionet i laccent en les paraules compostes
3 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona les paraules amb els dibuixos i escriu una oraci amb la paraula que en resulte.
Bes
Panxa
Torca
2 Afig la paraula composta del quadre en loraci ms adient.
autopista radioaficionat capicua nord-americ passamuntanyes
a) Mon pare s i tenim al pis una emissora casolana.
b) Tot i que viu a Nova York, ell no s sin australi.
c) El meu nmero de carnet de la biblioteca s .
d) Fa molt de fred i vent. Agafa un per a lexcursi.
e) Si no tagrada aquesta carretera, pots anar per l .
3 Completa la informaci sobre el guionet en les paraules compostes.
Posem guionet en les paraules compostes:
a) Si la primera paraula acaba en i la segona comena per ,
o : penja-robes, para-sol, para-xocs.
b) Si la primera paraula s un : nord-afric.
c) Quan la primera paraula porta : pl-roig.
d) En els numerals, entre la i la unitat i entre la unitat i la
i la paraula , centes: trenta-dos, sis-cents.
e) En les : zum-zum, ric-rac.

UNITAT AMPLIACI
3 Nom: Data: Curs:
1 Completa els dibuixos amb les bafarades o els recursos apropiats. Anota davall de cada un el nom del
recurs que has emprat.
2 Modifica com vulgues els determinants, pronoms personals i substantius del text segent i crean un de
nou amb sentit propi.
Jo recorde sobretot aquells estius amb la meua germana. Nosaltres ens quedvem amb els iaios.
Estvem diversos dies desconnectats del mn i el primer dia de vacances dels nostres pares, ells
ens arreplegaven amb la caravana.
3 Totes les paraules segents han de dur guionet. Llig les definicions i escriu la paraula corresponent.
a) Multiplicaci de sis per huit
b) Dia anterior a ahir
c) Pertanyent a Amrica del Sud
d) Onomatopeia del so dun rellotge
e) Una altra manera danomenar el tenis de taula
4 Digues si les paraules segents sn simples (S), derivades (D) o compostes (C).
primet ( ) aventurar-se ( ) mina ( )
bonaventura ( ) mineria ( ) prim ( )
vent ( ) primmirat ( ) portamines ( )

UNITAT REPS
4 Nom: Data: Curs:
1 Llig aquesta nadala popular i respon a les preguntes.
Jo s una can El bon pastoret

de fil i cot, tocava el tambor
que els ngels li canten i els ngels cantaven
al Nostre Senyor, al nostre Senyor.
amb una guitarra
i amb un guitarr. Manuel Sanchis Guarner:
Canoneret valenci de Nadal,
Acadmia Valenciana de la Llengua
a) Quin camp semntic hi predomina?
b) Anota les paraules que pertanyen a aquest camp semntic.
c) Dels instruments que shi esmenten, quins pertanyen a la mateixa famlia de paraules? Afig alguna paraula
ms de la mateixa famlia.
2 Digues si les oracions segents estan en estil directe (D) o indirecte (I).
a) Mha dit Nela que ja ve cap ac. ( )
b) No maclarisc amb aquesta tasca va dir Miquel. ( )
c) Quines ganes tinc que arribe el dia de lexcursi! va exclamar. ( )
d) La xica de loratge ha dit que noms queden 3 dies de fred. ( )
3 Subratlla els verbs de les oracions segents i separals en arrel (A) i desinncia (D). Fixat en lexemple.
Exemple Maria ballava dansa contempornia. ball (A) - ava (D)
a) Antoni descobr un gatet amagat al pati.
b) Nria viatjar a Rssia a lestiu.
c) Els pares modificaren el reglament escolar.
4 Transforma a veu passiva les oracions a i c de lactivitat anterior.

UNITAT REPS
4 Nom: Data: Curs:
5 Escriu el substantiu que representen els dibuixos amb els articles corresponents. Apostrofals quan calga.
6 Transforma les oracions segents en estil directe.

a) Emili va confessar que shavia menjat totes les galetes perqu shavia deixat el berenar a casa.
b) El delegat confirm que tots havien pagat el preu de lexcursi.
c) El meu cos em va comentar que estava pensant escriure un conte sobre les nostres aventures destiu.
7 Inventa oracions que continguen un verb amb les caracterstiques segents.
a) Verb: preguntar. Temps passat i veu passiva.
b) Verb: vestir-se. En mode imperatiu.
c) Verb: beure. Temps en condicional.
8 Imagina que entrevistes un familiar perqu et conte com se celebrava abans el Nadal. Inventa algunes
preguntes per a fer-li i escriu lentrevista alternant lestil directe i lindirecte.

UNITAT REFOR La famlia de paraules i el camp semntic
4 Nom: Data: Curs:
1 Fixat en les paraules segents i indica a quin camp semntic pertanyen.
Torr, nadala, regals, Pare Noel
Ram, 31 de desembre, comenament, final
Motxilla, exmens, mestres, companys
2 Escriu tantes paraules com pugues de cada una de les famlies segents.
festa
marca
vida
3 Fixat en els dibuixos i completa la taula.
Dibuixos Camp semntic Famlia
4 Encercla la paraula intrusa dels camps semntics segents.
Lletra, alfabet, paraula, oraci, responsable, pronom, verb, text.

Restaurant, ratol, men, ganivet, cuiner, faves, cuina, oli.
Dent, dentfric, colutori, consulta, pasta, cries, muntanya.
Cos, germ, pare, nebot, amic, avi, oncle, gendre, nora.

UNITAT REFOR El verb: arrel i desinncies, temps, mode i veu
4 Nom: Data: Curs:
1 Completa els verbs de les oracions segents amb les arrels adequades.
a) Paula -ava en una cafeteria del centre.
b) Ma mare i jo -vem molts dissabtes junts.
c) Carles encara -a per aquells carrers.
d) Dem vosaltres ens -eu com arribar-hi.
e) Jo enguany -e ms que lany passat.
2 Agrupa els verbs de lactivitat anterior segons si estan en passat, present o futur.
Passat Present Futur
Ho has sabut per larrel o per la desinncia? Explica-ho.
3 Ompli els buits de les afirmacions segents sobre el mode verbal i escriu un exemple per a cada una.
a) Amb el mode pots expressar ordres, precs i consells.
Exemple
b) Per a expressar un fet real, emprarem el mode .
Exemple
c) Si tingueres un desig o un dubte, el diries amb el mode .
Exemple
4 A partir del dibuix, escriu dues oracions en veu activa i dues en passiva.

UNITAT REFOR Lapstrof i la contracci
4 Nom: Data: Curs:
1 Afig els articles que corresponen a les paraules segents i apostrofals quan siga necessari.
esquena imaginaci moto rdio
habitaci imant home Histria
2 Uneix aquests pronoms febles amb els verbs i apostrofals quan calga.
es + vist: et + agrada:
et + amagues: em + concentre:
em + han escrit: el + anima:
es + han trobat: el + heu pillat:
3 Completa el text amb els verbs i els pronoms del quadre.
them vist than telefonat them anat em trobe contam mhavia marejat
qu ha passat al poliesportiu, a buscar i no
i, per aix, , per ja b.
4 Utilitza el nom del que veus al dibuix per a completar el text. Tin en compte que hi ha apstrofs i contrac-
cions que has descriure correctament.
Passava laltre dia prop , quan vaig veure
del director que aterrava a la plaa frondosos.
sespantaren pel soroll i eixiren volant fins al terrat , on una
vegada C4P7 va aterrar des de Mart.

UNITAT AMPLIACI
4 Nom: Data: Curs:
1 Digues a quin tipus de nove les podrien pertnyer els fragments segents.
a) De sobte, es va obrir una porta i un soroll estrany comen a sentir-se des daquella habitaci.
b) El rei Guillem IV amb la seua espasa lser va aconseguir desfer-se del monstre Pomamarga.
c) La colla es va perdre, per trobaren el cam grcies a una cuca de llum que els va dur a leixida.
d) Cap dels nobles estava dacord amb les decisions del comte, per hagueren de donar-li la ra.
2 Completa aquests camps semntics i aquestes famlies de paraules. Fixat en el primer exemple.
Somni Regal Hivern Fam
Camp semntic Famlia de Camp semntic Famlia de Camp semntic Famlia de Camp semntic Famlia de
paraules paraules paraules paraules
llit insomni
fantasia somnmbul
esgotament somniador
3 Ompli les bafarades i desprs escriu el mateix dileg en estil indirecte.
4 Transforma les oracions actives en passives.
El meu germ va enviar un paquet urgent la setmana passada.
Els tcnics revisen els avions cada dia.

UNITAT REPS
5 Nom: Data: Curs:
1 Llig el poema i respon a les preguntes.

a) Com sanomena cada una de
les lnies del poema?
Aquest rocam s aspre i ple darestes;
els seus pendents semblen tallats a plom.
Arribar al cim, agosarats com som, b) Quantes estrofes t aquest
poema?
ens sembla la ms gran de les conquestes.
Deixem a baix els prats i lemboirada
serpentejant fondria de les valls,
els llacs quiets i llisos com miralls,
c) Quin tipus de rima predomina
i el ress del torrent i la cascada. en el poema? Explica-ho.
Amunt, amunt, que el cel ens fa de sostre
i la muntanya s mansa al nostre peu!
Vocabulari El goig que esperem treuren no t preu;
agosarats:
atrevits.
s un crit de triomf: Lhem feta nostra.
fondria: Joana Raspall: Font de versos, Edicions Baula
profunditat.
2 Llig aquest text, subratlla els connectors que hi trobes i classificals en la taula segons la funci que tinguen.
En primer lloc, vull donar les grcies per aquest premi. Tamb vull agrair el suport dels meus
companys, o siga, dels que heu estat des del principi amb mi. Estic molt contenta, per amb un
puntet de tristor perqu els meus cosins no hi han pogut vindre. Desprs els telefonar, per de
segur que alg ja els nha informat.
Afegir informaci Fer aclariments Marcar ordre Causa o finalitat Oposici
3 Escriu linfinitiu dels verbs del text de lactivitat anterior i a quina conjugaci pertanyen.

UNITAT REPS
5 Nom: Data: Curs:
4 Observa el dibuix i escriu totes les paraules relacionades que se tocrreguen amb el so de la s sorda.
5 Completa les paraules daquestes oracions amb les grafies correctes.

a) Hui tinc per a esmor ar un entrep de sobra ada i pernil dol I vo altres?
b) Ne e ite unes ti ores i un pin ell per a decorar la caraba a.
c) Hem davi ar que al de ert, de nit, la temperatura s inferior a ero graus.
6 Completa aquestes oracions amb un connector i indica de quin tipus s.
a) Aquest mat no he pogut anar, aquesta vesprada em passar per all.
b) , telefonem els teus pares i , quan vinguen, ten vas a casa.
c) He ajudat aquell home he vist que les bosses li pesaven massa.
d) Sc de Xeraco, , sc de la comarca de la Safor.
7 Completa els versos parells daquest poema amb rima consonant i els imparells, amb rima assonant.
Volia anar al dinar Al men, amanida,

per a superar letapa. quina sort, no hi ha pera!
No magrada el Per al final
i el perqu i me la vaig menjar
8 Encercla els verbs defectius del text segent.
A les muntanyes dels Pirineus sol ploure, aix que cal dur paraiges i alguna pea que abrigue ms
per si neva. De matinada pot haver-hi rosada i succeeixen accidents en carretera si no sest molt
pendent.

UNITAT REFOR Els connectors
5 Nom: Data: Curs:
1 Subratlla els connectors que trobes en aquest correu electrnic.
Per a: paula@correu.ed.sm
Asumpte: Hola
Hola, com ests?

The de contar el que mha passat hui a escola perqu et semblar molt estrany. En primer lloc, el
mestre mha ensenyat la nota de Dibuix i mha susps, per no ha sabut dir-men el motiu. Desprs,
a lhora del pati, mha dit que tot havia sigut un error, s a dir, que tenia lexamen aprovat. Tamb
mha dit que el meu examen era el millor. En canvi, el ms estrany de tot ha vingut desprs, perqu
mha anomenat amb un nom que no era el meu, o siga, que mhavia confs amb alg de laltra classe.
2 Completa aquestes afirmacions sobre els tipus de connectors.
a) Els connectors i, sobretot i tamb serveixen per a
b) Quan volem fer un aclariment podem emprar connectors com
c) Per, al contrari i en canvi sn connectors que indiquen
d) Alguns connectors que ens poden servir per a marcar sn primerament i en segon lloc.
e) El connector de loraci Ho faig perqu vull indica
3 Ordena les oracions segents per a formar un text amb sentit. Ajudat dels connectors.
En conclusi, anirem amb tres cotxes.
Si anem amb autobs ens eixir molt car, perqu en som poquets.
En primer lloc, hem de decidir com anem al viatge.
Sobretot, hem de traure comptes dels diners que gastarem.
4 Fixat en els dibuixos i escriu un text en qu utilitzes els connectors per a contar el que ocorre.

UNITAT REFOR Els verbs regulars, irregulars i defectius
5 Nom: Data: Curs:
1 Observa el dibuix i escriu oracions en qu utilitzes verbs de les tres conjugacions.
2 Completa la informaci segent sobre els tipus de verbs.
Les formes verbals sagrupen en Nhi ha tres:
: linfinitiu acaba en ar ( ).
2a : linfinitiu acaba en - ( ) o en re ( ).
: linfinitiu acaba en - ( ).
3 Subratlla els verbs que siguen irregulars.
scar t dos cavalls amb els quals passeja els dissabtes pujant per les muntanyes. De vegades, telefona algun
company i persegueixen el rastre dalgun ocellet per a veurel. s una activitat que relaxa i que est de moda.
4 Llig aquesta vinyeta i respon a les preguntes.

a) Com es conjuguen els verbs entre parntesis?
(Tindre) paraiges? Men (anar) de viatge.
S, on (anar)? A una illa on

(ploure) molt
i (fer) vent. b) Quins verbs de la vinyeta sn defectius?
El (preferir) en
negre? N(Haver-hi)
de ms barats, per
(ser) el millor. c) Com continuaries el dileg?

UNITAT REFOR La s sorda i la s sonora
5 Nom: Data: Curs:
1 Escriu el nom del que representen els dibuixos segents.
2 Relaciona cada paraula amb el significat i fixat en com es pronuncia.
cel Desig de fer una cosa rpidament.
zel Conducte per on es condueix laigua.
presa Espai que envolta la Terra.
pressa Enveja de les coses de laltre.
3 Escriu el nom dels dibuixos amb paraules que continguen s sonora.
11
4 Completa els buits daquest text amb s, c, , ss o z.
La not ia del di abte em va alegrar. Per fi han de idit els pare on anirem a le tiu. Anirem a ca-
a la tia, que t un xalet envoltat dal ines! No saps quina ensa i dalegria tinc! No me perava
pa ar les vacan es encere a la platja amb Mari a i Llu , els meus co ins de Daim , s
ma a per a la caraba a!
5 Ompli la graella amb les paraules del text anterior.
s sorda s sonora

UNITAT AMPLIACI
5 Nom: Data: Curs:
1 Ordena el text segent. Tin en compte els connectors perqu tinga sentit.
Desprs, caldr posar una data.
Com que en som quatre, un de nosaltres ha de coordinar.
En primer lloc, ens hem dorganitzar per a repartir-nos les tasques del treball.
Tamb hem de buscar algunes pgines que continguen fotografies importants.
s a dir que amb aquestes es puga entendre en qu consisteix el viatge.
En conclusi, si ho fem b tindrem un 10.
Per aix no vol dir que mane sobre la resta.
2 Relaciona i ompli aquestes afirmacions sobre els verbs i escriu-ne un exemple.
...poden tindre l diferent,

Els verbs regulars... diferents o les dues coses.
Els verbs ...tenen la mateixa en totes les formes
Els verbs irregulars... verbals i segueixen un model de
...no tenen totes les formes de la
Per a saber si un verb s , cal comparar-lo amb el verb model en aquests temps verbals:
, simple i
3 Marca si aquestes afirmacions sobre les pgines web sn verdaderes o falses.

V F Una pgina web s un document electrnic que mostra textos, imatges, udios, vdeos o enllaos.
V F Una pgina web s un conjunt de blogs.
4 Escriu un poema relacionat amb el dibuix en qu inclogues versos amb rima assonant i consonant.

UNITAT REPS
6 Nom: Data: Curs:
1 Llig aquest poema i respon a les preguntes.
Jo sc una noia
que no tinc mai por:
ni sola ni amb colla, Molts dells se macosten,
ni amb llum ni amb foscor. sem volen cruspir!,
Ja ho s que al meu poble per el baf que semporten
tothom s vampir: els fa desistir...
el pobre i el noble, Que larma ms bona
el rei i el faquir... davant lespantall
Tots sn rostres pllids: s prendre a tota hora
ms blancs que la llet, torrades amb all!
i els meus colors clids Ricard Bonmat:
dents llargues han fet. Lany tirurany, Edicions Cad
a) Fins a quina slaba comptem per a saber la mtrica?
b) Quantes slabes t cada vers?
c) Encercla les sinalefes que localitzes en el poema.
3 Escriu una paraula sinnima i una dantnima dels adjectius segents.
fcil /
bonic /
gran /

UNITAT REPS
6 Nom: Data: Curs:
4 Subratlla els adverbis i les locucions adverbials daquest fragment. Desprs, trian tres i digues de quin
tipus sn.
Dem, al voltant de les 7, vindr el meu germ per a ajudar-nos amb lexcursi. s
prompte, per potser plour a munt i conv tindre ajuda i eixir abans. A ms, de bon
mat, no fa tanta calor i tampoc hi ha tant de trnsit.
5 Utilitza els prefixos in-, des- i dis- per a transformar les paraules destacades de les oracions en les seues
antnimes.
a) Vingu vestit de manera massa formal.
b) Al principi era una persona coneguda per a mi.
c) Sembla ser una persona molt quieta.
d) Ja he endollat laparell a lordinador.
6 Escriu la paraula a la qual es refereixen les definicions segents.
a) Color de la tomaca:
b) Part duna paraula que posem davant per a canviar-ne el significat:
c) Sense aquest element, no podem respirar:
7 Escriu una entradeta i una notcia a partir del titular segent.
Vicent Gregori presenta el disc Caixes de llum

davant de 15.000 persones.

UNITAT REFOR La sinonmia i lantonmia
6 Nom: Data: Curs:
1 Canvia la paraula destacada per una altra que tinga el mateix significat.
a) Pep est molt alegre perqu li ha tocat un premi.
b) A lestiu magrada laigua freda.
c) El gos sha refredat.
d) Aquell espill est inclinat.
2 Escriu els sinnims daquestes paraules en els mots encreuats.
M A
content ruc diners
R
alegria fragment gust S
doctor vermell
F G G
3 Identifica la paraula antnima dins de cada fila de sinnims.
collega amic enemic company

dinmic inquiet actiu tranquil
senzill dificults complex enredat
4 Relaciona cada dibuix amb el dibuix que representa el seu antnim. Desprs, escriu davall de cada un el
substantiu que representa.
5 Subratlla els prefixos que donen a aquestes paraules el sentit oposat.
ilegible desacord desabrigat antiadherent irregular impossible

UNITAT REFOR Els adverbis i les locucions adverbials
6 Nom: Data: Curs:
1 Identifica els adverbis o les locucions adverbials daquestes oracions i completa la taula.
a) Ahir ho explic rpidament, per hui ho ha fet millor.
b) De vegades somie que jugue dues hores al pati desprs de lescola.
c) Al voltant de la flor, potser hi ha abelles.
d) A la vora de la mar, hi ha a munt de meduses.
Adverbis Locucions adverbials
2 Escriu de quin tipus sn els adverbis o locucions adverbials segents i desprs escriu una oraci per a cada
un daquests.
prou tal vegada de matinada
3 Subratlla els adverbis i les locucions que trobes en el text i substitueix-los per uns altres que siguen del
mateix tipus. Mira de conservar el sentit del text.
Ac, dem, hi haur una festa. Vindr un munt de gent dels pobles del costat i en un no res hi
serem ms de 30 000 persones.
4 Fixat en el dibuix i escriu una narraci en qu inclogues almenys huit adverbis i locucions adverbials.

UNITAT REFOR Els sons de la x i els dgrafs tx i ig
6 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona cada definici amb la paraula corresponent.
Material semblant a la goma del qual es fan les rodes. rebaixa
Descompte en el preu dun producte. xufa
Tonyina assecada a laire. moixama
Ingredient bsic en lelaboraci de lorxata. cautx
3 Completa amb x, tx o ig.
du a ma ra vai ell
mar a e plicaci go bate
4 Completa les oracions segents amb noms propis que continguen x.
a) La capital de la Costera, amb un emblemtic castell, s
b) Un dels nostres rius ms importants s el
c) Els torrons, nosaltres els comprem a
d) Entre Tavernes i Gandia es troben els pobles de i
5 Ompli la taula segons el so de la x de les paraules segents.
xec arruixar exacte excellent
Sona com
xica caixa examen taxi

UNITAT AMPLIACI
6 Nom: Data: Curs:
1 Completa el text amb paraules que continguen x, tx o ig.
Laltre dia anar al del director perqu dins de la meua alg havia
una botella amb i un paquet de fartons. Ell ho va anotar tot en una ,
per com que no vam poder resoldre el misteri, al final, vam sobre carreres de
i ens ho menjrem tot. A mi encara em fa mal la
2 Escriu a quina part de la notcia correspon cada fragment i ordenals segons la importncia.
Amb motiu del centenari del naixement del cineasta Orson Welles (1915 - 1985),
la Filmoteca programa alguns del ttols imprescindibles de la seua filmografia.
Al maig, estan programats a ms duna nova projecci de la seua adaptaci

dEl procs, de Kafka, que ja va poder veures a final de mar dins del cicle
La lletra en la imatge els seus dos primers llargmetratges.
Orson Welles, essencial a la Filmoteca de Valncia
3 Escriu un adverbi i una locuci de cada tipus que shi indica.
temps negaci
manera quantitat
4 Escriu un sinnim i un antnim per a les paraules segents.
reps / intens /
clar / estrany /
5 Fixat en el dibuix i escriu un poema amb el que tinspire. Recorda incloure-hi alguna sinalefa.

UNITAT REPS
7 Nom: Data: Curs:
1 Completa la informaci sobre les classes destrofes.
a) Un s una estrofa de versos que rimen entre si.
b) Un tercet s una estrofa de tres versos dart de rima ,
normalment A
c) El sn quatre versos dart major que rimen en
i segueixen els esquemes A oA
2 Com es diu el que representen aquests dibuixos? Escriu el substantiu i, desprs, indica com sanomenen
aquest tipus de paraules.
3 Escriu una oraci per a cada una de les definicions.
Huit ms un
nou Que ha aparegut fa poc al mercat
Fruita seca que tamb sanomena anou
De quin tipus de paraules es tracta?
4 Completa les oracions amb les preposicions adequades perqu tinguen sentit.
a) Aquest estiu caminar la platja vesprada.
b) ser un bon metge, has dinvestigar molt.
c) ma casa ta casa hi ha 1 km.
5 Subratlla les conjuncions que apareixen en el text segent.
Mentre tornvem de lestaci, els meus amics i jo vam decidir anar al cinema perqu estrenaven
Els superamics, per anirem a la sessi de les 21 h. Quan vaig arribar a casa, ma mare em digu: Caram,
que no pares per casa!.
Escriu la interjecci que hi ha en el text:

UNITAT REPS
7 Nom: Data: Curs:
6 Completa el segent pla de treball per a preparar el festival de fi de curs.
PLA DE TREBALL: FESTIVAL FI DE CURS

TASCA ENCARREGATS MATERIALS TEMPS
Implicaci dequip directiu

i mestres
Delegats dels dos ltims cursos
Taules i cadires
Dues ltimes setmanes prvies

al festival
7 Observa els dibuixos i anota la paraula que representen.
Quin tipus de paraula s?
8 Completa les paraules segents amb g/j, tg/tj.
pea e allo ament erani ba oqueta
in ecci ju at salva e pi or
oia massa ista desde uni via ant
9 Escriu un tercet inventat per tu amb rima ABA.

UNITAT REFOR La polismia i lhomonmia
7 Nom: Data: Curs:
1 Cada una de les paraules segents t almenys dos significats. Escriu exemples per a diferenciar-los i in-
dica de quin tipus de paraules es tracta.
deu serra
2 Relaciona cada definici amb la paraula polismica adequada.
Persona que treballa cuidant Obertura allargada per on passa un

els xiquets quan els pares han deixir. bot per a cordar una pea de vestir.
cangur trau
Ferida produda en el cos, Animal que pot fer grans bots. Les femelles tenen una
especialment, en el cap. bossa al ventre on transporten els fillets.
3 Fixat en els dibuixos i escriu el que representen. En tots els casos es tracta de paraules polismiques.
4 Escriu la paraula que representen els dibuixos i, al costat, una oraci amb la seua paraula homfona.

UNITAT REFOR Les preposicions, les conjuncions i les interjeccions
7 Nom: Data: Curs:
1 Completa la taula amb preposicions, conjuncions i interjeccions que trobes en aquest text.
Ai, mare! Des de dilluns estic a casa perqu no em trobe b. Caram, si s que tot em passa a mi!
Diumenge vaig estar en un aniversari i vaig menjar moltes papes. Aix que supose que va ser aix
el que em va reprendre, per crec que dem ja estar millor. Quina llstima! Mhe perdut dos
exmens de Matemtiques. Jo noms puc ser optimista i dir-me: Endavant!.
Preposicions Conjuncions Interjeccions
2 Observa el dibuix i escriu tres oracions amb preposicions per a descriure les explicacions del pare a la filla.
3 Ompli els buits de les oracions amb les conjuncions adequades.
a) Jo tarreplegar ta mare no pot.
b) vols, et puc ajudar.
c) em telefones tu, ho faig jo.
d) Fes-ho, fes-ho b.
4 Fixat en el dibuix i inventa un dileg en qu inclogues almenys tres interjeccions.

UNITAT REFOR Ls de g/j, tg/tj,
7 Nom: Data: Curs:
1 Completa aquestes paraules amb j o g.
ard eroni taron es p ina
oventut espon a plu a ob ecte
2 Escriu el substantiu que representen els dibuixos segents. Tots contenen, almenys, una g o una j.
3 Completa les oracions amb paraules que continguen tj o tg.
a) Quan em cau el pantal, em pose una
b) El meu entrep preferit s el de amb pernil.
c) El marca les 8.25 h.
d) Anem a Benidorm de de fi de curs.
4 Relaciona cada definici amb la paraula corresponent.
Aterrar a la lluna. trajecte
Fero, salvatge. ferotge
Cam que recorre alg. allunatge
5 Completa amb j, g, tj o tg els buits de les paraules del text segent.
......aume va via ar a Bur assot per a conixer el me e que havia operat son pare del fe e.
La ermana de aume, emma, va pen ar una foto en les xarxes socials desprs dhaver
corregut amb son pare una mi a marat. El pare, ess, va vendre la casa dAl inet i se nan a
viure amb la mare, lia, a lapartament de la pla de Gandia. Ella est encantada i se sent
ms ove, ara que el seu home a est millor.

UNITAT AMPLIACI
7 Nom: Data: Curs:
1 Completa amb paraules que continguen j, g, tj o tg.
a) Ho pots fer millor o que ells, per no et quedes sense intentar-ho.
b) Com que tinc una anlisi a les 8 h, he danar en
c) Sherlock Holmes mai va pertnyer a un servei d privat.
d) El del davanter angls ha suposat un cost de 15 milions.
e) La coberta no s molt bonica, per tampoc s
2 Indica si les paraules segents sn polismiques (p), homgrafes (hg) o homfones (hf). Escriu dos
exemples diferents per a cada una.
bra ( )
bola ( )
set ( )
3 Fixat en el dibuix i descriu la imatge utilitzant tres preposicions, tres conjuncions i dues interjeccions.
4 Completa aquestes afirmacions sobre els tipus destrofes.

a) El s una estrofa de versos, d major i rima
amb un esquema ABA.
b) Un s una estrofa de versos que rimen entre si.
c) Un t 4 versos d , que rimen en i pot ser
ABAB o

UNITAT REPS
8 Nom: Data: Curs:
1 Anota si el sentit de les paraules destacades s literal o figurat.
a) Va pujar volant del pati a classe quan son el timbre.
b) Se mha fet un embolic en el cord de les sabates.
c) Marina s un tros de pa amb els companys.
2 Completa la taula amb grups de paraules del text i subratlla la paraula que fa de nucli en cada cas.
La meua millor amiga estava molt contenta. Havia estat jugant dues
hores a tenis i desprs de tant desfor aconsegu guanyar la partida.
Grup nominal Grup adjectival Grup adverbial Grup verbal
3 Indica qu representen els dibuixos segents. Fixat en ls de b o v!
4 Completa amb h els buits daquestes paraules. En cas que no shi haja descriure res, escriu el smbol .
a) em vist que a l ora de l esmorzar ja no estava.
b) El seu ome tenia una imaginaci alucinant.
c) No m a agradat l actuaci d ipnotisme.
d) En l estrena de teatre s abitual improvisar escenes.
5 Relaciona cada concepte amb la definici adequada.
anfora repetici duna estructura en diversos versos seguits.
paralelisme repetici duna o ms paraues al principi de versos.
polisndeton presncia abundant de conjuncions en un poema.

UNITAT REPS
8 Nom: Data: Curs:
6 Llig aquesta crnica i indica a quina part correspon cada pargraf.
LA CRNICA DEL MES JUNY
Un tancament de gira delicis

Els forners de la plaa, el grup de moda de la msica en valenci,
tanca la gira amb una srie de concerts que els faran recrrer les
comarques centrals.
Van comenar anit, al teatre Serrano de Gandia, puntuals a les
21 h i amb el teatre ple de gom a gom.
Van entrar amb una can del nou disc, De viatge, rock intens,
ballable i divertit. Desprs denllaar amb tres canons del
primer disc, van cantar amb lajuda del pblic Marcel, entre
el mar i el cel. La segona part va suposar una mostra de com
fanles versions aquest gran grup de msics i cantants i van lligar
en una sola Disbarat, Testimar dem i Com tu, ning.
En conclusi, va ser una vetlada mgica per al pblic i per als
msics que van agrair les ganes i la resposta de la gent.
7 Fixat en els dibuixos i completa aquestes oracions amb sentit figurat. Desprs, indica qu signifiquen les
expressions que has escrit.
a) Les paraules de la mestra marribaren
Significat
b) No mesperava que se suspenguera lexcursi i em va caure
lnima .
Significat
8 Indica si aquests grups de paraules sn nominals (GN), adjectivals (GAdj), adverbials (GAdv) o verbals (GV).
vaig comprar ( ) els homes ben plantats ( ) molt complicat ( )
ben lluny ( ) les hores perdudes ( ) molt a prop ( )
9 Relaciona cada metfora amb el seu significat.
Els minsculs glaons del cel dhivern. els companys
El millor amic de lhome. la neu
La pluja del trist. les llgrimes
Els germans de lescola. el gos

UNITAT REFOR El sentit literal i el sentit figurat
8 Nom: Data: Curs:
1 Escriu una oraci amb el sentit literal i una altra amb el sentit figurat de cada una de les paraules segents.
verd
viu
2 Completa aquest fragment amb les paraules segents.
bacall blava gel taronja papallones
Quan es va saber que aquella xica que volia casar-se amb el prncep no era realment de sang ,
el rei, que s qui talla el , volgu trencar el i explic a tothom que el seu
fill, el prncep Frederic, tenia a lestmac i que havia trobat la seua mitja per fi.
El text que has creat, t sentit literal o figurat?
3 Escriu una oraci amb el sentit figurat de les paraules que representen aquests dibuixos.
4 Anota el significat daquestes expressions en sentit figurat.
a) Laspirant al ttol va tirar la tovalla.
b) Vaig decidir mossegar-me la llengua i no contar el que sabia.

UNITAT REFOR Els grups de paraules
8 Nom: Data: Curs:
1 Completa aquests grups de paraules. Desprs, relacionals amb les categories gramaticals corresponents.
a) Can grup verbal
b) complicat grup adjectival
c) rpidament grup nominal
d) pogut grup adverbial
2 Llig aquest text i, a continuaci, respon a les preguntes.
Des de ben prompte, el mestre de Matemtiques estigu pensant. Les notes havien quedat molt
baixetes i alguns alumnes aplicats mereixien molta ms nota. Aleshores, en classe plantej un
problema senzillet. Lalumnat ms rpid obtingu un punt. A la resta li sembl just.
a) Anota un grup adjectival que noms continga el nucli:
b) Escriu un grup nominal amb un determinant davant i un adjectiu darrere.
c) Quin tipus de grup formen les quatre primeres paraules del text? Quin ns el nucli?
d) Anota els grups verbals que estiguen formats per ms duna paraula.
3 Amplia aquesta oraci de manera que cada nucli tinga una paraula que el complemente. Fixat en lexemple.
El xic va comprar unes pomes que estaven bones.
Exemple El xic jove va comprar unes pomes verdes que estaven molt bones.
4 Escriu un text per a descriure el que ocorre en el dibuix en qu inclogues diferents grups de paraules.

UNITAT REFOR La b i la v. La h
8 Nom: Data: Curs:
1 Completa els buits amb b o v.
loc ar reda canta a in itaci
am ient no eds llo at en s
2 Escriu el nom del que representen aquests dibuixos. Fixat que tots tenen una b o una v.
3 Escriu el substantiu que fa referncia a aquests dibuixos. Ara, les paraules poden tindre o no la lletra h.
4 Escriu la paraula amb h a la qual es refereix cada definici.
a) Estaci que va desprs de la tardor.
b) Estana de la casa on tenim el llit per a dormir.
c) Vehicle volador amb una hlice dalt.
5 Completa amb b, v o h els buits de les paraules del text segent.
A ir est em am ctor asseguts als ancs de la ram la. Ens conta a per qu es
va fer bom er i qu li agrada a del seu tre all.
Desprs dapagar un incendi, sempre sin estiga lorigen del foc: un em olic de ca les, una
bom eta, massa calor en lam ient Ell avia estat en molts incendis, per destac que el ms
gran que va eure va ser el de l otel ms alt de enidorm.

UNITAT AMPLIACI
8 Nom: Data: Curs:
1 Completa les oracions segents amb els grups de paraules que sindica.
a) Les galetes estan (grup adverbial: complement + nucli).
b) Les galetes estan (grup adjectival: nucli).
c) Les galetes que va fer sn de blat

(grup nominal: possessiu + nucli + adjectiu).
d) Les galetes (grup verbal: nucli + complements).
2 Escriu dues oracions a partir de cada dibuix. La primera, en sentit literal i la segona, en sentit figurat.
a b
a)
b)
3 Completa les definicions amb paraules que contenen les lletres b, v o h.
a) Animal que salimenta de carronya i sembla riure quan se sent atacat.
b) Pendent duna muntanya que sol recrrer un riu.
c) Plat en qu es barregen diferents menjars (carn, crelles, ous...).
d) Instrument de vent que cap en la butxaca.
4 Imagina que has assistit a un concert del teu grup preferit i escriu-ne una crnica breu. No oblides inclou-
re les dades personals, la descripci dalguns moments del concert i una opini per a concloure-la.

UNITAT REPS
9 Nom: Data: Curs:
1 Subratlla les informacions correctes en cada cas per a definir qu s un informe.
Linforme s un text oral / escrit que serveix per a presentar una informaci
/ per a contar una histria real.
En els informes s molt important lordre de la informaci / la investigaci
dels fets.
Susen per a analitzar les causes dun succs / presentar els resultats
duna investigaci.
2 Amb aquestes parelles de dibuixos pots formar dues frases fetes molt conegudes. Anota-les i escriu una
oraci amb cada una.
3 Subratlla els enunciats que siguen oracions i, desprs, encerclan el subjecte.
Llums, cmera, acci! Mart beu aigua amb gas. Mare, mira a.
Valncia s genial. La ciutat de les bruixes. Ella s de Xtiva.
4 Escriu el nom daquests animals. Tin en compte lortografia de p/b, t/d o c/g al final de paraula.

UNITAT REPS
9 Nom: Data: Curs:
5 Relaciona cada onomatopeia amb el seu significat i amb el dibuix que millor la representa.
bub-bub tocar a la porta
toc-toc lladrar
ding-ding soroll duna campaneta
6 Completa amb p/b, t/d o c/g al final de paraula.
quietu traumatle far csti ci
acaban tar cal fon rpi
7 Subratlla el subjecte de les oracions segents i digues de quin tipus s. Si est elidit, escriu-ne tu un.
Els correus sn enviats de matinada
No han pogut vindre abans
Les canons rpides manimen a ballar
8 Ara fes el mateix amb els predicats. Subratllals i indica al costat si sn predicats nominals o verbals.
a) Irene ha fet un quadre per a la seua via.
b) Carles i jo hem estat buscant el forn on fan les mones.
c) El final de la novela s molt sorprenent.
9 Escriu un informe breu sobre els exmens: qu sn i quina funci tenen. Recorda ordenar tota la informa-
ci en les parts corresponents: ttol, introducci, cos i conclusi.

UNITAT REFOR Les frases fetes
9 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona les frases fetes segents amb els seu significat.

Bufar i fer ampolles. Fer una cosa fcilment.
Fer els ulls grossos. Guanyar molts diners.
Ser curt de gambals. Ser permissiu.
Fer lagost. Tindre poca inteligncia.
Tocar el dos. Anar-sen.
2 Resol aquests jeroglfics sobre frases fetes i, desprs, escriu una oraci amb cada una.
Fer el + ot: fingir Fer : divertir-se
Calfar : xafardejar
3 Completa el text amb les frases fetes segents.
no parar en torreta quedar-se en els ossos fer aiges ser de bona dent estar peix
Finalment, el negoci dels meus cosins . Tots ho pensvem, que aix passaria,
perqu en eixe tema ells . No obstant aix, quan van decidir muntar-lo
: amunt i avall tot el dia. I aix estan, que .
Per es recuperaran prompte; els dos
4 Encercla el dibuix que representa la frase feta que utilitzem quan no conv dir alguna cosa davant dalg.
Desprs, anota com seria la frase feta i escriu una oraci en qu lutilitzes.

UNITAT REFOR El subjecte i el predicat
9 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona els subjectes amb els predicats de la dreta.
Ella va ser desactivat pel tcnic.
Els meus avis cantars en la festa?
El timbre estigu pendent del germ.
Les xiques de classe han guanyat el campionat de futbet.
Tu ja estan jubilats.
2 Escriu subjectes amb les caracterstiques que sindica per al mateix predicat.
a) (nom) han estat al cinema de mat.
b) (pronom) han estat al cinema de mat.
c) (grup nominal amb indefinit) han estat al cinema de mat.
d) (grup nominal amb adjectiu) han estat al cinema de mat.
3 Transforma els subjectes agents daquestes oracions en subjectes pacients.
a) El nouvingut regal el llapis de la sort.
b) Toni escriur el discurs de benvinguda.
c) Alg va veure lovni?
d) Els alumnes serviren el sopar.
4 Completa la informaci segent.
Si el subjecte no apareix en loraci, es diu que est .

Podem saber quin s per la del verb.
5 Inventa oracions en qu inclogues predicats diferents per a explicar el que ocorre en el dibuix.

UNITAT REFOR p/b, t/d i c/g al final de paraula
9 Nom: Data: Curs:
1 Escriu el nom complet dels punts cardinals que marca una brixola.
2 Completa els buits de les oracions segents amb paraules que continguen p/b, t/d o c/g al final de paraula.
a) Els trucs de mgia sn bons si el m s bo.
b) Quan menges molt i ests ple, pots dir que ests t of .
c) Entre Altea i Moraira est C .
d) Mon pare diu que ell es qued c als trenta anys.
e) A mi magrada dormir amb tot tancat, ben f , sense cap llum.
3 Relaciona cada definici amb la paraula adequada.
Distncia vertical. psicleg

Gran nombre de persones. altitud
Metge especialista en el cor. multitud
Especialista en lestat dnim. cardileg
4 Completa les paraules del text segent amb p/b, t/d o c/g.
Jo cre que al final s que anir al parti de lAtlti de Madri . Anir perqu no
fa fre i, a ms, amb un empa passem a la fase segent. De fe , si guanyem et convidar
a un entreco dne . Cone un hotel que est molt pro i que s bara .
5 Escriu un text breu en qu expliques qu ocorre en el dibuix utilitzant gerundis.

UNITAT AMPLIACI
9 Nom: Data: Curs:
1 Completa el text amb subjectes de diferents tipus perqu tinga sentit.
estava acabant destudiar quan de sobte va entrar a lhabitaci
per a preguntar-me on vivia . no sabia la resposta. Ms tard, soprem
amb i el meu avi va explicar que la casa dels mestres sempre havia estat al final
del poble. va dir que mai havia vist aquella casa i va
respondre que ens acompanyaria lendem.
2 Llig aquest poema i contesta les preguntes.
En quin vers hi ha un aliteraci? Est relacionada

Marieta amb el que es diu?
Amunt i avall va la marieta,
tota pintada, tota rogeta.
Compta-li les taques de lesquena,
mira a veure si en t una setena.
Sen va, sescapa, no sap estar-se quieta!
Antoni Albalat: Love is, Onada Edicions.
3 Escriu la paraula primitiva de la qual deriven aquestes paraules.
fortalesa estretor cantant
emmarcar fredol llargria
4 Escriu tres oracions amb el mateix subjecte seguint les indicacions.
a) Amb predicat nominal:
b) Amb predicat verbal:
c) Amb el subjecte pacient:
5 Subratlla les frases fetes que continguen aquestes oracions i escriu-ne el significat.
La mestra arrib com un clau per a fer la prova de Llengua.
No em fas dentetes dient-me que ten vas a Londres, saps?
Mha arrufat el nas quan li he dit que shavia susps lexcursi per la pluja.

UNITAT REPS
10 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona aquests fragments dun article dopini amb la part de larticle en qu els trobarem.
Per tant, estic dacord que els alumnes duguem

introducci
dos dies a la setmana fruita per a esmorzar.
La correcta alimentaci infantil i juvenil s

fonamental i des de lescola shi ha de contribuir. desenvolupament
Estaria b que a la porta descola hi haguera, en lloc

duna mquina expenedora amb dolos, una fruiteria conclusi
o una botiga amb esmorzars saludables.
2 Classifica les paraules de cada parella segons si sn eufemismes o paraules tab.
pres centre penitenciari mort defunci dement boig
asil residncia de la tercera edat conflicte bllic - guerra
Eufemisme Tab
3 Subratlla els atributs i encercla els complement directes que localitzes en aquest text.
Estava esgotat perqu al pati hem arreplegat els contenidors de roba solidria. Desprs, hem fet munto-
nets per a les associacions. La gent sembla agrada amb aquestes activitats: pots ajudar les persones
que ho necessiten i fas un servei important per a la comunitat. s bonic veure les persones ajudant-se.
4 Aquests dibuixos representen substantius que sescriuen amb l. Escriu-los davall de cada un.
2
1
0

UNITAT REPS
10 Nom: Data: Curs:
5 Forma paraules afegint els prefixos em-, en-, im- o in-.
balar pedrar fusi vellir cartonar
voluntari bevible flamble boirar madur
6 Anota si aquests versos contenen personificacions o hiprboles.
Com un vel trist de nvia abandonada, la boira humida dansa pels carrers.
A cada gra de ram, shi ha amagat el sol destiu.
7 Esbrina els conceptes a qu fan referncia aquestes definicions.
Paraula o expressi suau o inofensiva que Paraula o grup de paraules prohibi-

susa en lloc duna altra ms dura, desa- des o mal considerades socialment
gradable i poc acceptada socialment. que evitem utilitzar en pblic.
8 Escriu dues oracions amb els grups de paraules segents: en la primera oraci han de fer datribut i, en la
segona, de complement directe.
els delegats de 6
un article dopini
9 Completa aquestes oracions amb el pronom feble adequat.
a) He dut els cmics. he dut perqu sn genials.
b) Ahir vaig tindre una idea bona, per hui tinc moltes i millors.
c) Conta qu has vist en el pati. Per, conta- tot, que s divertit.
d) Els avis sn genials. I sn perqu ens deixen fer coses noves.
e) He tornat a veure la meua pelcula preferida. he vista ms de cinc vegades.
f) Hem comprat flors per a casa. hem comprat dotze.

UNITAT REFOR Les paraules tab i els eufemismes
10 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona el dibuix amb la parella de paraules tab-eufemisme.
vella persona major calb alopcic
2 Completa el text segent substituint les paraules tab destacades pels eufemismes proposats.
donar a llum desocupat la lactncia auxiliar de vol invident
Lhome cec , que, per sort, ja no est parat
ha sigut pare dun beb precis. La seua dona ha parit aquesta nit a
lhospital. Ara, durant uns mesos ella no treballar dhostessa ;
es dedicar a donar-li de mamar .
3 Llig les oracions atentament i, desprs, substitueix les paraules tab pels eufemismes que shi han utilitzat.
a) Lamentablement, s trist que hi haja conflictes blics i, sobretot, que hi haja danys colaterals.
guerra: vctimes:
b) Als pasos en vies de desenvolupament, les persones amb discapacitat auditiva tenen problemes per a
comprar piles per als seus aparells.
pasos pobres: sordes:
4 En aquestes sries de paraules nhi ha una que no s ni un eufemisme ni una paraula tab. Subratlla-la.
a) vells persones majors adults
b) estudiar ms necessitar millorar suspendre

UNITAT REFOR Latribut i el complement directe. Pronoms febles
10 Nom: Data: Curs:
1 Completa les oracions segents amb atributs que concorden amb el subjecte i el verb proposats.
a) Carla Gregori s
b) Aquells xics del cant semblen
c) En acabar el festival, nosaltres vam estar
2 Escriu una oraci per a cada dibuix que continga un complement directe.
a b c
a)
b)
c)
3 Completa les oracions segents amb el pronom feble corresponent.
a) No trobe el teu quadern i vaig deixar ac, damunt de la taula.
b) He enviat les cartes de mat; supose que rebran en un parell de dies.
c) Abans tenem dos cotxes, per ara noms tenim un.
d) Comprova qu has escrit. Comprova- perqu crec que hi ha un error.
4 Fes la descripci del que ocorre en aquesta escena teatral. Recorda incloure-hi verbs copulatius i verbs trans-
itius perqu hi haja atributs i complements directes.

UNITAT REFOR La l, la l, la m i la n
10 Nom: Data: Curs:
1 Completa els buits amb l o l.
i usi e ica bis ab b id osci ar tranqui itat
ita i co oqui ma altia gori a a egria a rgia
2 Escriu el nom del que representen aquests dibuixos tenint en compte que contenen l.
3 Completa els buits daquest text amb paraules que continguen m o n.
E par li explic a Hu bert com e bolicar un e vs red. Li vent havia
danar dins del lot de be vinguda. Havia de se blar un e balatge quasi i visible
perqu lhavem de dur al tra via sense que el mestre sadonara de res.
4 Esbrina la paraula a la qual fan referncia aquestes definicions. Totes contenen l.
La nota ms alta que pots tindre en un examen.
Que no s legal.
Art descriure amb una lletra bonica, ben formada.
Malaltia contagiosa semblant a la pigota.
5 Completa amb l, l, m o n els buits daquestes oracions.
a) E mig de la pupi a tens una taqueta e blanquinada.
b) Ells no e velleixen mai. No tenen s ptomes del pas del temps.
c) Ha in ertit molt de temps a llegir i per aix s tan inte igent.
d) Pren-te una ti a, que e malaltirs de tant de cavi ar.

UNITAT AMPLIACI
10 Nom: Data: Curs:
1 Completa aquestes oracions amb paraules amb l.
a) El s un recurs literari que consisteix en la repetici duna estructura en diferents

versos dun poema.
b) Anomenen el company de treball, per tamb lamic proper.
c) La noms s comparable a una alegria excessiva o a un gran entusiasme. O

tamb pot ser un error de percepci ptica.
d) El s una polseta que trobem a les plantes per primavera i a la qual molta gent t
alrgia.
2 Elabora una definici per als recursos literaris segents.
a) La personificaci s:
b) La hiprbole s:
3 Inventa un dileg relacionat amb aquestes vinyetes. Intenta incloure-hi oracions amb complement direc-
te i atribut i amb els pronoms febles corresponents.
4 Emparella les paraules de les dues columnes i destaca al costat si sn paraules tab (T) o eufemismes (E).
pres ( ) persona de color ( )
negre ( ) embarassada ( )
encinta ( ) establiment penitenciari ( )

UNITAT REPS
11 Nom: Data: Curs:
1 Completa les oracions segents amb un complement del tipus que es demana.
CI Doneu els bolgrafs
CCT No puc vindre
CCI Els bombers obriren la porta
CCM He fet el treball de Plstica
CCL i CCC Ha fet tot el viatge
2 Afig una coma en cada oraci perqu estiguen ben escrites.

a) A la motxilla tinc les claus un paquet de mocadors i lestoig.
b) Jo sc dAltea i el meu cos de Benidorm.
c) Benvolguda Lurdes com va tot?
d) Pep the deixat el disc del grup que tagrada al menjador.
e) Dem prepararem entrepans pastissos i una bossa amb fruita.
3 Substitueix els estrangerismes daquestes oracions per la paraula corresponent en valenci.
a) El meu hobby s jugar amb la tablet
b) Envia-li un e-mail al manager
del burguer
c) Hem vist una mountain-bike trencada al
container groc.
d) Els scooters encara no tenen airbag
4 Aquests dibuixos representen estrangerismes que ja han siguts adaptats a la nostra llengua. Escriu la
paraula a qu fan referncia.

UNITAT REPS
11 Nom: Data: Curs:
5 De quin tipus sn les acotacions segents? Indica si sn despai i de temps o si fan referncia a caracters-
tiques lingstiques o no lingstiques.
a) (En un parc de la ciutat, de nit i amb edificis futuristes al fons.)
b) (El superheroi mira amb els ulls molt oberts i desapareix.)
c) (Cridant cap a la bambolina.)
6 Fixat en el text i indica com sanomena cada una de les parts en qu es divideix un reportatge.
ELS LLIBRES ELECTRNICS, PGINA A PGINA

Els nous exemplars de leditorial Csmic es presenten a les escoles
amb un format electrnic innovador, senzill i dinmic per a visualitzar-los
millor en tauletes i ordinadors.
Els llibres de lectura sempre busquen agradar els pares, per sobretot els xiquets,
que sn qui verdaderament els han de llegir. Ara, leditorial Csmic sha llanat
a innovar amb els llibres perqu es puguen llegir en tauletes i altres dispositius.
Disponibles des de ja Nous ttols
Des de fa uns mesos, els alumnes dal- Per al curs que ve, ja estan preparant
guns centres pilots de Castell, Valn- des de leditorial nous ttols dautors
cia i Alacant ja els han llegit i els han valencians i noves traduccions de la
comentat amb els autors. De moment, literatura infantil i juvenil. La idea,
els agrada poder llegir-los amb msica assegura Pep Sol, responsable de
o sense, amb illustracions o sense, amb leditorial Csmic, s tindre uns 100
comentaris de lautor o sense. llibres en dos anys.
Revista Llibrepolies
7 Escriu la paraula valenciana que correspon als estrangerismes que representen els dibuixos.
8 Subratlla els complements indirectes de les oracions i relaciona-les amb el pronom feble que els substituiria.
Reparteix els regals a les mestres. LI Conta a ta mare qu ha passat.
Joan agaf el llibre a Jordi. Hem tornat diners als xics.
Obri la porta a Marina. ELS Deixa el llibre a Joana i a Anna.

UNITAT REFOR Els prstecs i els estrangerismes
11 Nom: Data: Curs:
1 Classifica els estrangerismes segons la llengua de la qual provenen.
confetti amateur fondue restaurant pizzeria atrezzo best-seller club jeep
Francs Itali Angls
2 Completa cada oraci amb el prstec que corresponga.
a) No tinc costum de desdejunar

com els anglesos. autoservei
b) El nou del nostre equip descacs s del poble. patrocinador

xip
c) Si al mbil li instales un , va ms rpid.
bac
d) Supose que dinarem de cam en un
3 Substitueix les paraules en cursiva per les corresponents en la nostra llengua.
a) Magrada molt el teu look , amb eixos shorts rosa.
b) Recordes el christmas daquest any?
c) The dut un souvenir de Frana.
d) La pelcula comena amb un flashback a la infantesa.
4 Uneix els estrangerismes amb el dibuix amb el qual tenen relaci.
blues
remake
zoom
hip-hop
thriller
disc jockey

UNITAT REFOR El complement indirecte i el circumstancial
11 Nom: Data: Curs:
1 Completa aquestes oracions amb un complement indirecte.
a) He fet un dibuix
b) El menjar de la taula s , que tu ja has dinat.
c) Li he contat tota la pelcula
d) No pogueren enviar les sabates perqu van perdre ladrea.
e) En la festa de fi de curs, regalarem una carta manuscrita
2 Completa les oracions amb complements indirectes i circumstancials segons sindica.
a) No em poses (adv. de quantitat) .
b) (adv. de temps) ser un gran dia.
c) He jugat (grup nominal amb preposici)
d) Fes-ho (adv. de manera)
e) Vine (grup nominal amb preposici)
f) Vaig preparar una sorpresa (preposici i pronom)
3 Descriu qu ocorre en el dibuix amb oracions que incloguen complements indirectes i circumstancials.
4 Substitueix els complements destacats pels pronoms febles adequats.
a) Dna a la teua germana el tiquet. lhas de donar hui, sense falta.
b) El gos camina lentament. camina aix des que va nixer.
c) Ahir vaig anar al mercat. Hui he tornat a anar i estava tancat.
d) Pregunta als teus amics qu volen i si prepare el sopar.
e) Hem signat la foto a Maria. Jo he posat una dedicatria.

UNITAT REFOR Punt, coma i punt i coma
11 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona cada signe de puntuaci amb les seues funcions.
...indica el final duna oraci i dun pargraf.
La coma ...separa el nom de la persona a qui ens dirigim.
El punt... ...separa oracions amb significats relacionats.
El punt i coma... ...indica el final dun text.
...sutilitza per a introduir aclariments.
2 Completa amb comes les oracions segents.

a) Per a lexperiment farem servir un ou una pila de bot un tros de cable i gomets.
b) Observeu per exemple els alumnes de 1r.
c) Francesc has vist el meu rellotge?
d) Els dos germans juguen a tenis tres dies, per la germana quatre.
e) Laura pregunta tu el preu el descompte i si es pot pagar amb targeta.
3 Escriu punt o punt i coma en aquest text segons corresponga.
Ahir va ser un dia llarg. Primer vam fer la prova dangls desprs, tenem una xarrada
sobre alimentaci de vesprada, hi havia una actuaci musical Recorde que ens ho vam
passar molt b sobretot, va ser divertit el moment del ball
Hui ser ms relaxat A les 10, fem un esmorzar solidari a les 12, anirem els de 5 i 6
al teatre municipal Fan una obra de teatre amb escenografia de llums diuen que est
molt b
La veritat s que est sent una gran setmana cultural
4 Ara completa el text segent posant coma, punt o punt i coma quan siga necessari.
Crec que ja he comprs els signes de puntuaci Per exemple posem coma en enumeracions
desprs de les salutacions en cartes quan posem aclariments per a separar el nom en oraci-
ons imperatives i per a indicar labsncia del verb Sembla complicat per no ho s tant El
punt i el punt i coma sn ms senzills El primer indica una pausa llarga el segon separa
oracions que estan relacionades

UNITAT AMPLIACI
11 Nom: Data: Curs:
1 Aquestes oracions contenen estrangerismes. Relaciona-les amb la forma correcta en valenci.

Mhan regalat un best-seller per a llegir-lo en estiu. llibre ms venut
Diu que practica el fitness al gimns. venda automtica
Hi ha unes mquines de vending per si no tens esmorzar. condicionament fsic
2 Llig aquest fragment teatral i respon a les preguntes.
(El Mestre satura en sec al mig de lescenari i observa un costat i laltre. Ning no li fa gens de cas i decideix
fer sonar un xiulet per captar latenci dels seus alumnes.)
Mestre. (Enfadat i molest per lactitud afligida dels xiquets i de les xiquetes.) Ja nhi ha prou! No feu una altra
cosa que lamentar-vos! Des que han arrancat tots els arbres per ordre de lAjuntament esteu sempre tristos.
Empar. s que ja no ens queda cap zona o parc on poder jugar!
Ernest. Passem els dies tancats dins de les nostres cases, avorrits, perqu els nostres pares els fa por
deixar-nos eixir sols al carrer per si ens atropella un cotxe.
Mestre. Per queixant-vos no fareu res! Heu de pensar alguna cosa, i prompte!
Empar. (Reaccionant.) Si, potser Josep, el nostre mestre, t ra. Hem de recobrar la felicitat! Hem danar
a buscar-la!
Xaro Vidal i Josep A. Fluix: La ciutat dels gratacels, Edicions Bromera
a) Quina de les acotacions fa referncia a elements no lingstics? Escriu-la.
b) Escriu una nova acotaci lingstica per a la primera intervenci dEmpar.
3 Relaciona el significat que t la mateixa oraci segons el lloc que ocupa la coma.
Perd impossible, que complisca la condemna. Lacusat s condemnat.

Perd, impossible que complisca la condemna. Lacusat se salva.
4 Escriu una oraci que continga un CI, un CCT i un CCL.
5 Planteja un tema possible per a fer un reportatge i escriu els testimonis que hi inclouries.

UNITAT REPS
12 Nom: Data: Curs:
1 Llig el comenament teatral segent i localitza en les acotacions les oracions que parlen dels aspectes
escnics que sindiquen tot seguit.
ACTE PRIMER
ESCENA PRIMERA
Na Roser, Sandra i Flix. Desprs Alegrina i Trista.
(A tel tancat comencen a sentir-se els sorolls habituals duna casa sotmesa a una neteja a fons:
arrossegament de mobles, un aspirador una mica asmtic, dringadissa de vidres, una veu de dona que
cantusseja sense molt dencert qualsevol tema de moda... Al cap de poc la veu de NA ROSER suplica:)
Na Roser. Aneu amb compte!
(Lltima sllaba coincideix amb un estrpit de vidres trencats i amb lobertura del tel. Ens trobem al
sal de Na Roser, en una vella casa de poble moblada en excs, per amb bon gust. Al fons una escala
puja fins a landana, que endevinem a males penes entre la foscor de la part alta.)
Teresa Broseta: No puges a landana, Edicions Bromera
a) So:
b) Decorat:
c) Iluminaci:
2 Relaciona aquests neologismes amb lrea a la qual pertanyen.
kebab bonsai xutar triler DVD
cinema botnica cuina tecnologia esports
3 Anota quina varietat de la llengua destaca en les situacions segents.
histrica geogrfica contextual social
a) Un poeta medieval que canta a la seua estimada que es troba en la finestra.
b) Un grup de companys descola jugant un partit de futbol.
c) Un xic de Gandia que parla amb la seua cosina de Barcelona.
d) Uns metges valorant la recuperaci dun del seus pacients.

UNITAT REPS
12 Nom: Data: Curs:
4 Posa el signe de puntuaci que falta en cada una de les oracions segents.
a) De moment les meues notes sn tres excelents, tres notables, dos bns i un suficient. La resta,
encara no les s.
b) Lhome de lautobs exclam: Que alg aprete el bot, per favor .
c) Carolina Mislata, 2001 representar lescola Sorolla.
d) Era la tercera vegada que telefonaven i ning responia Jo ja no sabia qu pensar.
5 En aquestes oracions hi ha neologismes que shan format afegint un significat nou a una paraula que ja
existia. Subratlla el neologisme en cada cas.
a) Fes-me memria, don vam comprar la memria USB?
b) Estava mirant per la finestra de lhabitaci, quan de sobte sha tancat la finestra de la pgina web que
estava llegint.
c) Mentre buscava el ratol al traster, he vist un ratol que corria a amagar-se.
6 Relaciona les expressions amb la varietat que shi dna.
Aquest mirall s de color roig. social

La intervenci al pacient ha sigut molt complicada. geogrfica
Ei, colega, lexamen era xungussim, no? histrica
No sn llurs vestits mentrimentres no els pagueu. contextual
7 Completa les afrmacions segents sobre els signes de puntuaci.
a) Les cometes sutilitzen per a indicar que una paraula t un
b) Els parntesis els fem servir per a introduir o dades concretes.
c) Els serveixen per a indicar que una enumeraci est incompleta.
d) Els introdueixen les paraules duna altra persona.
8 Redacta una carta al director sobre algun aspecte relacionat amb el teu poble o ciutat.

UNITAT REFOR Els neologismes i els arcaismes
12 Nom: Data: Curs:
1 Substitueix els arcaismes daquestes oracions per les paraules o expressions que shi proposen.
antigament sempre perqu alguna cosa
a) Antany els jvens treballaven al camp.
b) Ens digu quelcom important, per ning el va escoltar.
c) Tho dic clar em preocupe per tu.
d) No em calen les claus, perqu tostemps hi ha alg a casa.
2 Escriu el neologisme al qual fan referncia els dibuixos segents.
3 Completa amb el neologisme ms adequat.
dopatge au-pair discjquei xat mozzarella
La meua cosina, aquest estiu, ser per a una famlia anglesa.
Quan estudie amb lordinador, sempre desconnecte el
Demanar la pizza amb ms pernil i doble de
Si tagrada la msica, sempre pots ser
Em sembla molt malament que hi haja en qualsevol esport.
4 Si penses en tecnologies (ordinador, mbils) de segur que se tocorren molts neologismes. Anotals i
escriu al costat si sn neologismes perqu hem adaptat una paraula estrangera o perqu sha creat un
nou s duna paraula que ja existia.

UNITAT REFOR Les varietats de la llengua
12 Nom: Data: Curs:
1 Relaciona les oracions segents amb el dibuix ms adequat.
1. Els alots 2. Jo, com a rei teu, et 3. Aquest paisatge 4. Xe, mira que
juguen al pati nomene cavaller de a loli s millor est reb el suc
de lescola. lorde de Sant que la tcnica de taronges del
Francesc. daquarela. meu camp!
2 Relaciona les expressions de lactivitat anterior amb el tipus de varietat de la llengua.

1 histrica
2 geogrfica
3 contextual
4 social
3 Transforma aquests missatges per a adaptar-los a la varietat de la llengua que es demana.
a) Estimat company, li semblaria b que en eixir daquest espai de formaci passara per sa casa i el convi-
dara a berenar? (De varietat formal a varietat colloquial.)
b) Avui thas de disfressar amb un capell vermell i uns mitjons negres alts. (De la varietat oriental a la varie-
tat occidental.)
c) No he rebut cap colom missatger, per guaitar per la finestra per si arriba ara. (En una varietat histrica
actual.)

UNITAT REFOR Dos punts, punts suspensius, cometes i parntesis
12 Nom: Data: Curs:
1 Cada una de les paraules de la fila de dalt es relaciona amb un dels signes de puntuaci de baix. Uneix-los
i, desprs, escriu un exemple per a cada relaci.
ironia aclariment misteri enumeraci
(i) : i
2 Posa els parntesis on calga perqu els aclariments i les dades concretes de les oracions siguen correctes.
a) La meua cosina estudia a la Universitat Jaume I UJI .
b) Si no respon al mbil, telefonal al 96 2686506 extensi 4000.
c) La notcia publicada al diari Comarques el 12 de maig explicava la inauguraci.
3 Completa el text segent amb els signes de puntuaci necessaris per a entendre com es reprodueixen les
intervencions daltres persones.
Et conte el que pass laltre dia. Li vaig dir a Toni Mira, jo em deixe lequip perqu no tinc temps per
a estudiar . I ell em respongu Dacord, per estaria b que ens presentares un nou porter que
tinguera el teu nivell . Aleshores, li vaig parlar del teu germ Quim s millor que jo; ha jugat en
equips de majors...
4 Descriu aquest dibuix fent s dels dos punts, dels punts suspensius, de les cometes i dels parntesis.

UNITAT AMPLIACI
12 Nom: Data: Curs:
1 Posa punts suspensius, dos punts, cometes i parntesis on calga.
A la Universitat de Valncia UV hi ha estudiants de moltes nacionalitats francesos,
anglesos, japonesos Ens ho explic la mestra i digu Aix s perqu estudien ac per unes
beques que sanomenen Erasmus . Felip, que semblava estar. despert , pregunt
Per quin pas s Erasmus? I la classe , doncs esclat a riure.
2 Sovint els neologismes provenen de les marques comercials dalguns productes que shan fixat en la nos-
tra parla. Substitueix-les pels noms valencians corresponents.
a) Ma mare mha posat en un Tupperware el dinar de hui.
b) The deixat un Post-it perqu no toblides danar a per pa.
c) No podem utilitzar Tipp-Ex en les nostres redaccions.
d) Estic tan refredada que se mhan acabat els Kleenex.
3 Escriu les varietats de la llengua que es donarien en cas que es produren les situacions segents. A cada
situaci pot correspondre ms duna varietat.
a) Uns metges de Barcelona han vingut a Valncia per a presentar un innovador estudi per al tractament
de les allrgies alimentries en els xiquets

b) Uns companys estan comentant, emocionats, un programa quan de sobte entra el mestre i pregunta
per qu fan tant de soroll

c) Uns grans msics del segle xix prenen un refresc desprs dassajar ms de dues hores seguides per al pr-
xim concert
4 Escriu una carta al director duna revista de la teua localitat on et queixes de les poques activitats que hi
ha per a la gent de la teua edat i proposan de noves.

Valen PDF

Hochgeladen von

Dokumentinformationen

Originaltitel

Copyright

Verfügbare Formate

Dieses Dokument teilen

Dokument teilen oder einbetten

Freigabeoptionen

Stufen Sie dieses Dokument als nützlich ein?

Sind diese Inhalte unangemessen?

Copyright:

Verfügbare Formate

Valen PDF

Hochgeladen von

Copyright:

Verfügbare Formate

UNITAT REPS

1 Nom: Data: Curs:

2 Completa la llista amb substantius abstractes relacionats amb el dibuix anterior.

Llengua 6 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 4

b) La periodista va escriure que les papallones femelles poden volar molt.

c) La rabosa femella quasi mossega el dentista.

7 Descriu les sensacions que et suggereixen els dibuixos segents.

Llu s p lid d na ra m pel cula p gina

Llengua 6 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 5

1 Completa la taula amb les formes corresponents dels adjectius.

Mascul singular Femen singular Mascul plural Femen plural

rpid rpida rpids rpides

4 Escriu paraules derivades del substantiu vent.

Amb morfema flexiu Amb morfema derivatiu

Llengua 6 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 6

1 Encercla els substantius de cada oraci i torna-les a escriure en plural.

Posa el mel a la bossa

De quin aeroport ix lavi?

Hem guardat la samarreta a larmari.

Volen canviar la taula de la cuina

plat / arrs alumne / classe

ciutat / Elx somriure / felicitat

4 Relaciona cada substantiu amb la classe a qu pertany.

alegria propi, individual, concret, mascul, singular

porcada com, individual, abstracte, femen, singular

cotxes com, colectiu, concret, femen, singular

Xquer com, individual, concret, mascul, plural

Llengua 6 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 7

1 Completa aquestes paraules amb la vocal tnica i classifica-les en la taula.

submar t xtil ncora dep sit campi

int rpret agr cola sis m nec par ntesi

comp s t mida v ncer r fega rac

Agudes Planes Esdrixoles

2 Escriu correctament la paraula a qu fa referncia el dibuix i fes-ne una definici.

3 Escriu una oraci amb el plural de cada una daquestes paraules.

4 Completa loraci segent sobre ls correcte de la diresi.

Dirn i agrat duen diresi per a indicar que la i la no es pronuncien .

Llengua 6 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 8

1 Copia tots els substantius del text i analitzan el tipus.

ma deu fora vens molt pel

Accent obert Sense accent Accent tancat Sense accent

Exemple m (extremitat) Exemple ma (possesiu)

Llengua 6 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 9

Positiu C. superioritat C. igualtat C. inferioritat Superlatiu

Llengua 6 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 10

6 Torna a escriure aquestes paraules separant-les en s labes.

patge setze ferro platja

agut enginy colla massa

Divendres Dissabte Diumenge

Llengua 6 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 11

4 Fixat en el prefix daquestes paraules derivades i relacional amb el seu significat.

prehistria semi dins de

intermedi inter ms que

semicircular intra abans de

sobrenatural sobre entre

intravenosa pre la meitat de

Linvestigador ha treballat molt.

Llengua 6 EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 12

La sopa est tan calenta com larrs.

Les peres estan menys madures que els pltans.

La meua iaia est contentssima.

Martina s ms rpida que la seua cosina.

Tagrada el menjar salat o dol?