Sie sind auf Seite 1von 157

PREMBUL

Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION
Sumari
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

7
Prembul
Neus Ribas i Eullia Morral
LEXPOSICI ITINERANT

8
Lexposici ITINERANT

LA MEMRIA DELS TELERS:


ELS MOSTRARIS TXTILS
28
la memria dels telers: ELS MOSTRARIS TXTILS
SUMARI

Slvia Carbonell Bast


Slvia Carbonell Bast CASTELLANO

LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA


54
La indstria txtil a catalunya
ENGLISH
VISTA DES DE LA INFORMACI vista des de la informaci estadstica
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


70
Els fons dels museus LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE com a eina indispensable per als dissenyadors
PER ALS DISSENYADORS Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


84
La I+D en el sector txtil. estat actual, tendncies
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Ariadna Detrell / Sergi Artigas
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

97
Annexos
ANNEXOS
traduccin al castellano
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION
english translation
prembul
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

LA MEMRIA DELS TELERS:


ELS MOSTRARIS TXTILS
Durant un llarg perode,
a Catalunya el txtil ha estat la indstria, i les caracte-
rstiques fsiques i socials del nostre pas no es poden
entendre sense tenir en compte aquest fet; per tot can-
via molt de pressa. Les modificacions urbanstiques de
Al llarg daquest procs de recollida i documentaci
que hem anat fent, ens hem adonat que a vegades arrib-
vem tard, perqu durant o desprs del tancament de les
empreses ja fos per la crisi o per trasllat shavien llen-
at molts mostraris, en bona part perqu no sels con-
sidera una documentaci interessant o valuosa. Tamb
hem pogut constatar que moltes empreses conserven
aquesta informaci en pssimes condicions i controla-
des per persones, generalment dedat avanada, que sn
els nics que tenen els coneixements indispensables per
SUMARI

Slvia Carbonell Bast a la correcta identificaci i interpretaci daquests ob-


les poblacions, la diversificaci de la indstria i el relleu jectes. Finalment, hi ha empreses i persones conscients CASTELLANO
generacional han anat desdibuixant la memria fins al del valor daquest patrimoni, que el conserven o fins i tot
punt que els propis habitants de ciutats que van ser de realitzen els trmits necessaris per donar-los als equipa-
referncia obligada per al sector txtil fins als anys se- ments musestics que els podem conservar, documentar
tanta sovint desconeixen aquest fet, o en tenen una no-
i difondre. ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA ci molt superficial.
Per ms enll del projecte de documentaci i difusi
VISTA DES DE LA INFORMACI No estem pas per nostlgies, ni pretenem recuperar
del fons industrial txtil de Catalunya, vam considerar
ESTADSTICA la memria per evocar passats esplendorosos que tam-
que calia explicar la importncia daquesta informaci
poc ho van ser en la mateixa mesura per a tothom. Per,
Jordi Maluquer de Motes duna manera atractiva i planera, per ajudar a recupe-
en tot cas, i partint de la premissa que la histria s i ser CRDITS
sempre selectiva i subjectiva, s important de conservar rar lligams amb maneres de fer, de ser i de dir que ens
referncies que serveixen de base per a qui la vulgui fer. vnen de quan (gaireb tots) filvem, teixem, estamp-
Aquesta preservaci de la memria tamb t en vem i anvem a vendre. I per ajudar a que no es perdin
compte que, mentre hi hagi indstria, caldr que alg ms testimonis daquesta producci que t al darrera un
ELS FONS DELS MUSEUS gran coneixement acumulat que, al capdavall, s el que
faci disseny de producte. I qui faci disseny, agrair tenir LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE accs a documents visuals i tcnics que li permetin ins- fa possible que sigui txtil o no la indstria continu
PER ALS DISSENYADORS pirar-se, interpretar, o simplement copiar idees dahir ben viva al nostre pas.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer amb materials i tecnologia davui, adaptats als requeri- Amb aquesta intenci el Museu dArenys de Mar i
ments dels consumidors actuals. el Centre de Documentaci Museu Txtil hem co-pro-
Amb aquest convenciment, el Museu dArenys de dut lexposici Tot plegat. Un retrat de la Catalunya tx-
Mar i el Centre de Documentaci i Museu Txtil vam til recent amb el suport de la Diputaci de Barcelona i
comenar a treballar ja fa deu anys per tal de posar en la collaboraci del Museu de lEstampaci de Premi
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. com i fer accessible a tothom el patrimoni industrial de Mar. Una exposici que es pot estendre a la majoria
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES que conservem, i que consisteix bsicament en mostra- de les poblacions del nostre pas, on el txtil ha estat la
Ariadna Detrell / Sergi Artigas ris dempresa, dissenys originals i posades en carta. A indstria capdavantera durant molts anys. Per aquest
aquest projecte, que sha anat engrandint durant aquests motiu la mostra que es va inaugurar el 17 de maig de
anys, shi ha afegit el Museu de lEstampaci de Premi 2015 a Arenys es podr contemplar durant lany 2016
de Mar. Tots tres museus han creat una base de dades al Centre de Documentaci i Museu Txtil i al Museu
http://ddfitc.cdmt.es/, on es pot consultar part dels de lEstampaci de Premi de Mar, i esperem que pugui
mostraris que conservem i que t la intenci danar crei- ser presentada en molts altres municipis catalans.
ANNEXOS xent mitjanant la digitalitzaci de tots els documents i El llibre que teniu a les mans s un recull de diversos
potser incorporant els que es conserven en altres equi- textos signats per experts que reflexionen i aprofundei-
TRADUCCIN AL CASTELLANO
paments patrimonials dels nostre pas com el Museu xen en alguns dels temes que lexposici noms ens ha
ENGLISH TRANSLATION
de Sabadell, el Museu de la Tcnica de Manresa o Can perms esbossar i que contribuiran a que el retrat sigui
Marf Gnere de Punt - Museu de Matar que recent- ms exacte i complet.
ment sha inaugurat, i diversos museus locals.

7
LEXPOSICI ITINERANT

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

Vista de laccs a lexposici itinerant, installada al Museu dArenys de Mar.

8
lexposici
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
itinerant

LEXPOSICI ITINERANT

LA MEMRIA DELS TELERS:


ELS MOSTRARIS TXTILS
A
questa exposici pretn
esbossar un retrat de la Catalunya txtil recent a partir
duns documents generalment poc coneguts: els mos-
traris dels teixits, estampats, puntes, cintes i gnere de
punt fabricats per les empreses catalanes i conservades
Una histria del treball
txtil en vuit objectes
Aquesta secci mostra com el treball txtil ha evoluci-
onat, des duna feina domstica de tota la famlia a una
indstria global sota els gegants de la distribuci, amb
vuit objectes eloqents de cada poca triats de les col
leccions dels museus txtils de Catalunya.
SUMARI

Slvia Carbonell Bast


en els centres integrants del Circuit de Museus Txtils CASTELLANO
i de Moda a Catalunya. La producci manual
Comencem aquest retrat el 1888, lany de lExposi-
ci Internacional de Barcelona i linici de lembranzida
definitiva en la industrialitzaci del sector txtil, i con- Estem acostumats a veure la producci manual com una
tinuem fins a lactualitat. activitat artesanal, per pel que fa a lorganitzaci po- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI dria ser considerada una indstria manufacturera. La
Qu sn els mostraris txtils? casa Volart, avui una empresa centrada en la produc-
ESTADSTICA
ci de blondes industrials, ja es dedicava antigament a
Jordi Maluquer de Motes la fabricaci manual de vels i mantellines amb coixins CRDITS
Es tracta de volums enquadernats on les empreses en- com aquest. Va arribar a tenir quasi tres mil puntaires a
ganxaven mostres de teixit o de fil de la seva producci. la costa de Catalunya, amb randers locals distribuint la
Cada mostrari recull els articles que es feien en aquell matria prima i recollint la punta ja elaborada i munta-
any i/o temporada. Nhi ha que sn per a s intern, per da. Almenys fins a la Guerra Civil, va permetre a un bon
ELS FONS DELS MUSEUS a la fabricaci i per tenir un control de les vendes, i dal- nombre de persones dambds sexes de poder-ne viure LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE tres que portaven els viatjants per fer veure als clients en major o menor grau. Les principals zones de produc-
PER ALS DISSENYADORS loferta de lempresa. Els teixits estan organitzats per ci de puntes artesanes van ser el Maresme, Barcelona
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tipus, sovint en els diversos colors de la temporada, hi- i voltants i lArbo del Peneds. Als anys seixanta del
vern o estiu. Altres tipus de documents sn les fitxes segle XX van anar finalitzant la seva activitat.
que especifiquen les dades tcniques per a la producci, La producci txtil manual es realitzava a casa, encar-
normalment sense enquadernar. regada per un empresari, denominat paraire o rander.
Va anar desapareixent a partir de la construcci de les
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. primeres fbriques txtils. La figura de la filadora tradi-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES cional es va esvair a partir de la introducci de les m-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas quines de filar a finals del segle XVIII. Unes dcades ms
tard, el teixidor tamb havia de sortir de casa i treballar
a la fbrica. Lestampaci a m o a bac amb motlles de
fusta va persistir fins al final del segle XIX, mentre que
les puntaires manuals tradicionals van subsistir fins a la
dcada de 1930, fent gala de la punta legitima manual
ANNEXOS en contraposici a la suposadament inferior mecnica.
Des de mitjan segle XX, el treball manual ja noms es
TRADUCCIN AL CASTELLANO
desenvolupa en lmbit de lartesania.
ENGLISH TRANSLATION

Taller de la Casa Castells, 1906. Fotografia dAdolf Mas.


Institut Amatller dArt Hispnic, Arxiu Mas.

9
LEXPOSICI ITINERANT

La producci industrial Les fonts dinspiraci

Liderada per les empreses txtils, la industrialitzaci de Les empreses han treballat tradicionalment en un marc
PREMBUL Catalunya va ser remarcable. Els obstacles que havia de definit per les temporades (tardor/hivern i primavera/
Neus Ribas i Eullia Morral superar eren grans: els recursos naturals eren escassos, estiu). Per definir els seus productes shan fonamentat
especialment el carb, mancava laccs al capital les en- en les tendncies, unes orientacions sobre els colors, les
titats bancries eren molt incipients i les innovacions textures i els aspectes que presumiblement tindran ms
tcniques sovint arribaven tard. Malgrat tot aix, lany acceptaci al mercat. Sn fruit duna lectura de lentorn
1849 Catalunya era el cinqu productor mundial de tei- i de lestudi de la influncia que alguns factors pers-
xits, per davant dAlemanya i de Sussa. pectives econmiques, condicions socials, canvis tecno-
Fins al tercer quart del s. XX, el mercat de les inds- lgics, corrents artstics exerciran sobre els gustos dels
LEXPOSICI ITINERANT tries txtils era fonamentalment intern, dEspanya, i els consumidors.
industrials intentaven protegir-se de les importacions Actualment sest tendint a la collecci contnua, i la
aixoplugant-se en mesures proteccionistes. La classe pressi comercial per una renovaci permanent de lar-
empresarial ha procurat sempre estar ben representada mari afavoreix els articles de menor preu i de poca dura-
per entitats que li permetessin actuar prop dels governs. da; daquesta prctica, se nha ressentit molt la qualitat
Avui aquest paper de lobby sintenta exercir en lmbit dels teixits. Els dissenyadors necessiten inspiraci cons-
europeu. tantment, i els mostraris i altres documents histrics
conservats pels museus sn una de les fonts ms riques SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: on documentar-se.
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

En la indstria txtil tradicional el recurs ms abundant era Desfilada del dissenyador Josep Abril al
sempre la m dobra. La combinaci duns salaris especialment 080Barcelona Fashion de gener de 2014.
baixos amb les dures condicions de treball va conduir a molts Foto: Generalitat de Catalunya / 080 Barcelona
ANNEXOS moments de conflicte, particularment punyents en les fbriques Fashion
urbanes. Les innovacions constants en maquinria han anat
TRADUCCIN AL CASTELLANO portant a lautomatitzaci de gran part dels processos i avui el
txtil, amb una producci molt superior, ocupa molta menys m
ENGLISH TRANSLATION dobra que fa trenta anys.

10
LEXPOSICI ITINERANT

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
 Mostrari de sederia. Sederies Balcells. No porta
VISTA DES DE LA INFORMACI data, per els dissenys sn destil plenament
ESTADSTICA modernista. CDMT nm.reg. 14176-1.

Jordi Maluquer de Motes Mostrari de brodats de la casa Rexachs


(Barcelona) corresponent a lany 1936.
CRDITS
CDMTnm.reg. 15179/6.
Els mostraris daquesta casa, que tenia la seu al
carrer Tallers de Barcelona, presenten el model
de brodat industrial juntament amb un figur
ELS FONS DELS MUSEUS dibuixat a m on es fa una proposta en relaci
amb la ubicaci daquests brodats sobre la pea LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE confeccionada.
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

Mostrari de viatge de Pont, Aurell y Armengol


dels anys 30 amb teixits per a sabatilles en
diferents dissenys i colors. Tafet de llana, batanat
i estampat. CDMT nm.reg. 21682-175.

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

11
LEXPOSICI ITINERANT

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

12
LEXPOSICI ITINERANT

El disseny dels teixits La difusi i la comercialitzaci

A comenaments del segle XX, Catalunya va destacar Amb lentrada dEspanya a la Uni Europea el 1986
PREMBUL per la quantitat i qualitat dels seus dibuixants, que tre- i la globalitzaci del comer, les empreses han hagut
Neus Ribas i Eullia Morral ballaven per compte propi o per a les empreses. Eren dadaptar-se a la liberalitzaci dels intercanvis txtils.
el primer pas en el procs, i darrera dells hi anaven els Els fabricants catalans shan internacionalitzat, fent un
especialistes que traslladaven el dibuix original al paper gran esfor exportador i utilitzant productes importats
millimetrat que havia de facilitar la programaci del te- en els seus processos industrials quan han estat ms
ler. Tots ells havien de conixer a fons tant les possibi- rendibles.
litats com les limitacions tcniques que condicionarien El comer detallista independent, distribudor tra-
la fabricaci. dicional dels vestits a Espanya, ha perdut pes davant
LEXPOSICI ITINERANT La informtica fa ms fcil i ms rpid aquest procs. les cadenes de botigues i les grans superfcies que, amb
La producci avui basa el seu atractiu en nous dis- molt poder negociador, sn les que marquen les pautes
senys i noves utilitats. Les sries tenen una vida cada del mercat.
vegada ms curta, i les empreses han de tenir una gran
versatilitat i rapidesa de resposta.
En lmbit de la moda, si el disseny es trobava tra-
dicionalment sota el domini dels fabricants, avui sn
els distribudors i les botigues, sensibles als fluxos dels SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: gustos dels consumidors, qui nhan assumit el protago-
ELS MOSTRARIS TXTILS nisme.
En els productes txtils destinats a daltres usos cal
Slvia Carbonell Bast
tenir un gran coneixement de les necessitats dels mer- CASTELLANO
cats a qu es destinen i saber-shi adaptar.

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

El Frum de tendncies s el cor de Premire Vision, La botiga principal de Warehouse, Londres, destil loft.
on es presenten els colors i les textures previstes per
a les prximes temporades.
ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

13
LEXPOSICI ITINERANT

La crnica
PREMBUL
del disseny txtil 1888 1900
Neus Ribas i Eullia Morral
LExposici Universal celebrada El terme francs fin de sicle
El mostrari s bsic dintre del pro-
a Barcelona s un moment captura lambient decadent al final
cs productiu de lempresa: les ven- dentusiasme per a la indstria del segleXIX a Europa, mentre
des de la temporada en depenen, i txtil catalana, i important en a Catalunya el Modernisme s
cada temporada shi han dincloure una obertura cap a lexterior. al seu mxim esplendor. Per al
novetats. El Modernisme catal s el sector txtil, Espanya ha perdut
Daquesta manera, els mostraris protagonista esttic duna poca limportant mercat de les ltimes
LEXPOSICI ITINERANT i els dissenys dels teixits (textures, de contradiccions on es mesclen la colnies, i la primera fibra artificial,
colors, formes) sn miralls del seu contemporanetat amb lafirmaci el rai, comena a guanyar terreny
mn, que reflecteixen les esperan- duna identitat prpia, les com a seda artificial.
ces, les ansietats, les percepcions, les manifestacions dopulncia amb les
emocions, la tecnologia i la cultura desigualtats socials, la religiositat 3
i el lacisme. Dintre de les grans
de la seva poca, i la capacitat crea-
ciutats, la illuminaci elctrica
tiva dels fabricants. comena a transformar la vida.
SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: 1

ELS MOSTRARIS TXTILS


Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO
1. Exposici Universal de Barcelona, 1888.
2. Bertha Benz va ser la primera persona a conduir
un autombil, el 1888. Els fabricants de teixits i
els dissenyadors de roba havien destar pendents
isaber adaptar-se a la modernitzaci tecnolgica.
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA 3. Els modistes com Paul Poiret de Pars van exercir
una forta infulncia sobre la manera de vestir de
VISTA DES DE LA INFORMACI principis del s. XX.
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes 2
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

14
LEXPOSICI ITINERANT

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
4. Carrer Patrick, Cork, Irlanda, 18901900.
Jordi Maluquer de Motes 5 5. Atac de milicians republicans sobre una posici
rebel. Somosierra, 1936. CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


1936
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
La Repblica Espanyola (1931)
Ariadna Detrell / Sergi Artigas havia ofert noves expectatives,
especialment per a les dones,
per el cop destat de juliol de
1936 les frustra i sinicia la Guerra
Civil. Per a la indstria txtil les
vendes espectaculars de la Primera
ANNEXOS Guerra Mundial ja sn memria del
passat. Anticipar els gustos dels
TRADUCCIN AL CASTELLANO clients, espantats entre el creixent
ENGLISH TRANSLATION anarquisme i lincipient militarisme,
no ha estat mai tan complicat.

15
LEXPOSICI ITINERANT

1950 1968
6

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral Allada dEuropa i insegura dins Canvis i novetats en les relacions
dEspanya, la indstria catalana socials, la msica, la tecnologia, fins
aguanta amb els pocs recursos i tot la poltica, es donen la m amb
a la seva disposici dintre del noves modes i teixits. La gent mira
sistema dautosuficincia del rgim el que est passant a Pars, Londres
franquista. Les opcions de disseny i San Francisco. Les dones surten
de les empreses estan controlades vestides amb minifaldilles i amb
LEXPOSICI ITINERANT per lEstat amb els Tipos pantalons, i les fibres sinttiques
Tcnicamente nicos obligats pel guanyen mercat davant de les
govern amb la finalitat de regular naturals.
el mercat. Laccs a les primeres Per no totes les empreses estan
matries s difcil i sotms a la preparades per fer front als canvis,
rigidesa dunes normes que van que requereixen idees noves, noves
originar tota mena de picaresques mquines i inversions importants.
destraperlo i especulaci. En Als anys setanta i vuitanta tenen
aquella Espanya trista, un corte de lloc dues crisis notables i una SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: traje (els 3 m de roba destam de reestructuraci general de la
bona qualitat per a confeccionar indstria txtil que deixa el sector
ELS MOSTRARIS TXTILS
un vestit dhome) de Terrassa o molt tocat. Per tamb actua
Slvia Carbonell Bast de Sabadell obria portes i evitava com un filtre desprs del qual es
problemes. dibuixa un altre model dempreses, CASTELLANO
tcnicament preparades,
econmicament sanejades i
conceptualment reinventades.
7
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA 8
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

6. Parroquians sortint de lesglsia, anys 50.


LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. 7. Una sastreria als anys 50. Fotografia de Francesc
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Catal Roca.
8. La cantant Massiel al festival dEurovision, 1968.
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
9. Revolta als carrers de Pars al maig de 1968.

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

16
LEXPOSICI ITINERANT

1999
9

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral Tothom espera inquiet el canvi de
segle, el nou millenni i larribada
de leuro. Les implicacions
dInternet i les transformacions
de la fotografia i la msica digital
encara no sn clares. La integraci
a Europa i a un mn cada cop ms
LEXPOSICI ITINERANT globalitzat, sense restriccions a
les importacions de lEst asitic,
obliguen a replantejar moltes coses.
s lpoca de les deslocalitzacions
de la producci txtil, cap al
Marroc i desprs la Xina, lndia i
altres pasos asitics, sempre amb
lobjectiu dabaixar els costos de
producci. Els dissenyadors i les SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: dissenyadores tenen un paper clau
en el nucli de les empreses txtils.
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

17
LEXPOSICI ITINERANT

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA


VISTA DES DE LA INFORMACI
2008 ENGLISH

ESTADSTICA El collapse del llarg boom enfonsa


Jordi Maluquer de Motes constructors, bancs i poltics, i
desperta la clera dels indignats. CRDITS
Catalunya es troba defraudada
pel procs frustrat de lEstatut.
Retallades i austeritat condicionen
les vendes, mentre neix una
ELS FONS DELS MUSEUS
incipient sensibilitat contrria al LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE domini de la moda de comprar, usar
PER ALS DISSENYADORS i llenar.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Nous dissenyadors i associacions
defensen un comportament
ms sostenible, i en lmbit de la
producci no destinada a la moda,
els anomenats smart textiles i els
teixits tcnics es dibuixen com una
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.

2015
bona lnia de mercat.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Lencariment dels preus a la Xina,
10

Ariadna Detrell / Sergi Artigas entre altres motius, afavoreix el


retorn de la producci a Catalunya,
un canvi destratgia de les grans
companyies que durant dcades
Com sn les prximes tendncies?
van apostar per la deslocalitzaci.
Consulteu les modes per a lany que
ve a les pgines web de Premire
ANNEXOS 10. Vel de nanofibres obtingudes per
electrofilatura, recobrint una tela no teixida
Vision i del Heimtextil, els frums
(10.000 augments). Cedida pel Servei de ms importants de presentaci de
TRADUCCIN AL CASTELLANO Microscopia Electrnica del Departament tendncies per a indumentria i
ENGLISH TRANSLATION dEnginyeria Txtil i Paperera de la
Universitat Politcnica de Catalunya. roba de la llar que tenen lloc cada
temporada.

18
LEXPOSICI ITINERANT

Algunes empreses
dereferncia
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
El motor de la producci de teixits nous han estat els
empresaris i les seves companyies. Les empreses de ms
longevitat han pogut perdurar grcies a una actitud sen-
sible a la innovaci i una actualitzaci en els processos
de producci.
Aquest mbit perfila onze empreses catalanes dels
LEXPOSICI ITINERANT principals sectors i centres, destacades pels seus bons
dissenys i productes.

Casa Ponsa Hnos.


Estampaci SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: Sant Mart (Barcelona), 1859-1982
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast La Casa Ponsa era un fabricant destampats de gran
qualitat que incorporava totes les tcniques per a CASTELLANO
lestampaci txtil. Va treballar en laplicaci del colorant
amb motlles de bac fins a finals del segle XIX, quan ja feia
servir tamb lestampaci mecnica, de cilindres. Eren
anys propicis per a lostentaci decorativa de tot tipus, i
els estampats de sedes es van beneficiar dels dissenys ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA sorgits de les mans dels ms prestigiosos artistes de
VISTA DES DE LA INFORMACI lpoca.
ESTADSTICA Durant la Guerra Civil, lempresa collectivitzada va
Jordi Maluquer de Motes estampar mocadors amb els anagrames de la FAI i la
CNT. Les taules destampaci manual a la lionesa van CRDITS
arribar en aquests anys, i van permetre laplicaci duna
major gamma de matisos als estampats i, a la dcada dels
seixanta, la lionesa rotativa.
La fbrica destampaci a Sant Mart va tancar a finals
ELS FONS DELS MUSEUS dels vuitanta. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Casa Castells
Punta
Arenys de Mar, 1862-1962

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Al darrer ter del segle XIX aquesta antiga casa de
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES randers de renom es va convertir en una de les empreses
Ariadna Detrell / Sergi Artigas de blondes i puntes ms importants del pas. Fundada el
1862 per Mari Castells i Diumer i Anna Maria Simon
i Batlle, sen van ocupar primer els seus fills a partir del
1902, i desprs la seva nta Dolors fins al principi dels
anys seixanta.
A finals del segle XIX va renovar els repertoris de punta
de coix amb noves i imaginatives formes de lesttica
ANNEXOS modernista. Letapa desplendor de la casa coincidia
TRADUCCIN AL CASTELLANO amb lauge i la decadncia del Modernisme a les dues
ENGLISH TRANSLATION primeres dcades del segle XX: lany 1906 se li va
encarregar el mocador per al casament del rei Alfons XIII.

19
LEXPOSICI ITINERANT

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

Pablo Farns
LEXPOSICI ITINERANT Llana
Terrassa, 1913-1970

Lempresa terrassenca Pablo Farns


va dedicar-se a teixir draps de llana
com franelles, pirineus, xeviots,
etc., destinats principalment a
confecci de roba per a home;
SUMARI
aglutinaven tot el procs productiu
LA MEMRIA DELS TELERS: des de la filatura, el tintat, el teixit
ELS MOSTRARIS TXTILS i lacabat. Entre 1936 i 1939 va ser Sederies Balcells
collectivitzada amb el nom de Co- Sederia
Slvia Carbonell Bast
mercial Farns EC. En comenar els Manresa, 1867-1988 CASTELLANO
anys seixanta va obrir una nova f-
brica, per a finals de la dcada les
dificultats comercials la van emp- Balcells sortia duna llarga tradici de teixidors de seda a Manresa. Fabricava
nyer a collaborar i fusionar-se amb teixits de seda i ornaments en telers de jacquard. El 1893 va construir una gran
altres empreses. La crisi mundial fbrica de pisos al centre de la ciutat on teixia mocadors de seda de tots els
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA iniciada als anys setanta va portar colors. La seva especialitat era un teixit de tacte molt suau anomenat sur,
VISTA DES DE LA INFORMACI moltes empreses a la reconversi. dorigen ind. El 1937 comercialitzava teixits de seda, rai i mescles. La seva
Pablo Farns va anunciar suspensi producci va acabar a finals dels vuitanta.
ESTADSTICA
de pagaments lany 1970 i va tancar
Jordi Maluquer de Motes les seves portes definitivament al
CRDITS
mes doctubre.

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Algodonera Canals


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Filatura de cot
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Barcelona, 1909-1956

Hereva duna fbrica anterior a Reus, Algodonera Canals va construir un edifici


nou al barri de Sant Andreu de Barcelona, on produa una gran varietat de teixits
de cot: des de panes, colonials, denim, empesa, fins a mussolines per a fer
cortinetes, passant per sarges destinades a uniformes militars.
ANNEXOS Algodonera Canals va mantenir la seva activitat fins a finals de la dcada de
1950. Avui es recorda lempresa al barri de Sant Andreu perqu una part de
TRADUCCIN AL CASTELLANO
la fbrica dedicada a lelaboraci de cot filat, obra de larquitecte Joan Rubi
ENGLISH TRANSLATION i Bellver, que es va construir entre 1906 i 1907, ha estat transformada en
habitatges.

20
LEXPOSICI ITINERANT

Hilabor, S.A.
Filatura de lana
Terrassa, 1946-1992
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
Hilabor va nixer a Terrassa desprs de la Guerra Civil.
Sota la marca Lanas Ardilla fabricava fils de fantasia per a
tricotar manualment el gnere de punt: mescles de llana,
seda, cot, lli, viscosa i sobretot fibres sinttiques.
A ms del mercat tradicional dEspanya exportava a
pasos com Itlia, Holanda o Portugal. Va tenir una gran
expansi als anys setanta a travs de les Botigues Ardilla,
LEXPOSICI ITINERANT on oferien guies prctiques per aprendre a fer jerseis i
tota mena de peces de punt de mitja. Per obrir-se mercat
van registrar altres marques amb altres noms daccent
itali.
Sala y Badrinas El seu declivi va arribar a finals dels anys vuitanta, quan
les dones van deixar de fer labors de punt, i va cessar la
Llana producci el 1992. Lantiga nau industrial s avui el Vapor
Terrassa, 1886-1979 Universitari de Terrassa.
SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: Benet Badrinas era un teric txtil abans dentrar a
ELS MOSTRARIS TXTILS la famlia de lempresa lder del sector llaner. Van
Slvia Carbonell Bast complementar la producci de teixits de llana amb
colleccions de creps estampats i velluts de seda de CASTELLANO
molta qualitat. Com tots els fabricants, va crixer durant
la Primera Guerra Mundial a causa de les fabuloses
exportacions als estats belligerants: a lpoca de
bonana les vendes de teixits per a uniformes militars van
crixer per 40. ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA A la Guerra Civil els treballadors van collectivitzar
VISTA DES DE LA INFORMACI lempresa, mantenint lactivitat industrial tot i les
ESTADSTICA dificultats per obtenir matries primeres. Les famlies
Sala i Badrinas van fugir al bndol nacional fins a lany
Jordi Maluquer de Motes 1939, quan lempresa va tornar a les seves mans. Durant CRDITS
la postguerra va recuperar la seva posici dominant,
per no va saber sobreviure a la crisi generalitzada de la
indstria txtil dels anys setanta. Des del govern espanyol

ELS FONS DELS MUSEUS


es va impulsar el Plan de Reestructuracin Lanera entre
1975 i 1979, per intentar palliar les conseqncies de la
GrobelAstic
Cinteria LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE crisi, per lempresa no va poder resistir ms i va tancar el
mateix any. Arenys de Munt, 1890
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Grober i Cia. va comenar la seva vida industrial a Girona,
com a fabricant de botons de fusta i coco, cordons rgids
i elstics i trenyelles. Fundada per un itali, Cristbal
Grober, el 1890, Grober i Cia. va ser una empresa
caracterstica daquella poca, de la integraci vertical
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. de la producci industrial i de la mentalitat paternalista
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES envers els treballadors.
Ariadna Detrell / Sergi Artigas El 1916 va ser comprada pels germans Portabella, filadors
de cot a Barcelona. Passada la collectivitzaci de la
Guerra Civil, i els anys de lautarquia, va haver dafrontar
una forta reestructuraci als anys setanta. Havia comprat
una fbrica de pisos a Arenys de Munt el 1946, on va
concentrar la producci de la cinteria elstica per a
cotilleria i vestits de bany. El 1984 desprs dimportants
ANNEXOS canvis en laccionariat va canviar el nom per Grobelastic.
TRADUCCIN AL CASTELLANO Avui s una empresa familiar en la seva cinquena
generaci, amb una collecci de cintes elstiques tant
ENGLISH TRANSLATION
per al mercat nacional com per a lexportaci.

21
LEXPOSICI ITINERANT

Pronovias
Moda nupcial
Prat de Llobregat, 1964
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
Pronovias s una altra empresa familiar que t el seu origen en El Suizo, una
botiga de teixits de seda del passeig de Grcia de Barcelona. El 1968 va apostar
per oferir vestits de nvia prt-a-porter i crear aliances amb grans dissenyadors
de la moda com Hannibal Laguna, Lydia Delgado o Miguel Palacio. Va llanar
la franqucia Pronovias i botigues especialitzades en vestits de nvia, dues
Pont, Aurell idees noves a Espanya. Es va internacionalitzar als anys vuitanta amb botigues
a Europa i Llatinoamrica, i avui la desfilada de Pronovias s de referncia del
LEXPOSICI ITINERANT yArmengol sector nupcial.
Llana i teixits tcnics
Terrassa, 1875

s lempresa txtil ms antiga de


Terrassa, amb 140 anys dhistria.
Inicialment fabricava teixits de
llana; el 1913 va comenar a SUMARI
fabricar els seus propis fils i aviat
LA MEMRIA DELS TELERS: es completava tot el cicle txtil, des
ELS MOSTRARIS TXTILS de lentrada de la llana en floca a la
Slvia Carbonell Bast sortida del teixit acabat.
El 1926 va especialitzar-se en CASTELLANO
teixits de llana batanats, feltres i
folres de pl per confeccionar les
tpiques sabatilles de quadres, que
vendria fins als anys vuitanta. El
domini de la tcnica del no teixit ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA (una fina capa de fibres aglutinada
VISTA DES DE LA INFORMACI mitjanant punxonat) li va
ESTADSTICA permetre reinventar-se quan la crisi
va tancar tantes altres empreses
Jordi Maluquer de Motes
del sector. Va anullar les seccions CRDITS
de filatura i teixiduria i va invertir en
maquinria especialitzada per crear
teixits tcnics per a la indstria de
lautombil, destinats a les parts
ELS FONS DELS MUSEUS rgides, com linterior de les portes LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE i maleters. T la seu a Terrassa,
PER ALS DISSENYADORS fabrica a Txquia des del 2005 i
est a punt dobrir una nova planta
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
al Marroc. Serveix clients dEuropa,
Sud-amrica i sia.

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Volart Encajes yTejidos


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Punta
Ariadna Detrell / Sergi Artigas LHospitalet de Llobregat, 1857

Desprs de ser una gran casa de la manufactura manual de vels i mantellines,


amb ms de 3.000 puntaires, lempresa va mecanitzar-se el 1864 i sinstallava
a lHospitalet de Llobregat. Va crixer com una de les grans cases dEuropa.
Molts dels dissenys eren dibuixats per un dels fills del fundador, Casimir Volart.
ANNEXOS I per la qualitat en la confecci i la bellesa en els motius, a principis del segleXX
van ser nomenats provedors oficials de la Casa Reial espanyola. Continua
TRADUCCIN AL CASTELLANO
avui amb la producci de punta i blonda mecnica, tant rgida com elstica,
ENGLISH TRANSLATION
principalment dirigida a la cotilleria per tamb a peces de vestir exteriors.

22
LEXPOSICI ITINERANT

El territori txtil
PREMBUL
Les comarques de Catalunya sn un mosaic de les es- continutat geogrfica es deu al coneixement i lexperi-
Neus Ribas i Eullia Morral pecialitzacions de la producci txtil. Les raons histri- ncia de la gent, reforats per la formaci de les escoles
ques sn diverses. Al segle XIX els establiments indus- tcniques i les entitats de serveis.
trials cercaven laccs als salts dels rius i a la m dobra Avui anomenem aquestes concentracions clsters.
el cas de les colnies o al carb portuari i la facilitat Tot i que la crisi i la deslocalitzaci han escombrat una
de sortida cap als mercats el cas de les ciutats de la part important de la producci txtil a Catalunya, en
costa. conjunt shi mant activa una xarxa constituda per in-
Aquesta territorialitat es va anar diluint a causa de la dstries i serveis (centres tecnolgics, escoles, associaci-
LEXPOSICI ITINERANT distribuci de lelectricitat, la incorporaci de les fibres ons, etc.) amb presncia al Valls Occidental, lAnoia i
sinttiques i la diversificaci de les empreses; per la el Maresme principalment.

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

23
LEXPOSICI ITINERANT

El Maresme
(Arenys de Mar)
PREMBUL La punta
Neus Ribas i Eullia Morral
La concentraci del negoci de la
punta artesana i posteriorment
mecnica al Maresme s grcies a
la importncia del comer amb les
Amriques. T els seus orgens en
el segle XVII en lmbit domstic.
Ja al segle XVIII milers de dones i
LEXPOSICI ITINERANT nenes dedicaven bona part del dia
a confeccionar metres i metres de
punta i blonda. Les principals zones
de producci de puntes artesanes
van ser el Maresme, Barcelona i
voltants i lArbo del Peneds. Als
El Bages i el Bergued anys seixanta del segle XX van
anar finalitzant la seva activitat,
El cot SUMARI
mentre que en lactualitat encara es
LA MEMRIA DELS TELERS: mantenen dues empreses de punta
ELS MOSTRARIS TXTILS El cot ha restat concentrat a les mecnica.
Slvia Carbonell Bast comarques dantiga tradici de les
colnies txtils i els rius Llobregat CASTELLANO
i Ter. Les indstries del Ter es van
especialitzar en la filatura, mentre El Maresme
LAnoia (Igualada) que les del Llobregat elaboraven el
procs complet. La cinteria de cot
(Matar,
Gnere de punt era una especialitat de Manresa, Canet de Mar) ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA juntament amb la sederia, i explica Ggnere de punt
VISTA DES DE LA INFORMACI que avui hi tinguin seu empreses
LAnoia ha estat una de les
ESTADSTICA comarques ms importants en
que fabriquen productes de
cinteria contemporanis, com ara El gnere de punt pot emprar
Jordi Maluquer de Motes la indstria del txtil. Igualada, qualsevol fibra per sha basat
situada al cam ral que anava
cinturons per a vehicles i eslingues CRDITS
per a usos industrials. sobretot en el cot. Ha estat
a Lleida i Saragossa, va crixer lespecialitat txtil del Maresme
al segle XVIII amb la seva durant 200 anys, amb la ciutat de
especialitzaci en la fabricaci de Matar coneguda com a capital del
ELS FONS DELS MUSEUS draps de qualitat. Forma un clster El Valls Occidental gnere de punt. Va crixer duna
LOGOS
especialitzat en gnere de punt i
COM A EINA INDISPENSABLE
molt actiu en la promoci i suport (Sabadell i Terrassa) tradici de fer mitges de seda i de
cot, com a continuadora de les
PER ALS DISSENYADORS als nous dissenyadors de moda en La llana puntes de coix, i va ser tecnificada
Dra. Slvia Ross Castellsaguer general. posteriorment; lEscola de Teixits
La llana i lestam es van concentrar de Punt a Canet de Mar hi va tenir
histricament al Valls, on ja hi un paper fonamental.
El Barcelons havia una tradici de producci
manual i on es van establir molts
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. La confecci
homes nous que hi van arriscar
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES el seu capital, generalment El Maresme
Ariadna Detrell / Sergi Artigas A finals del segle XVIII, les procedent de lmbit agrari. A (Premi de Mar)
manufactures de teixits de cot partir de la segona generaci Lestampaci
estampats les indianes formaven de fabricants aquestes ciutats
ja la major concentraci txtil es doten de les infraestructures
urbana del continent europeu. i entitats necessries per a la En lespecialitzaci de Premi de
Avui a Barcelona i voltants shi formaci (Escoles Industrials) Mar en el sector de lestampaci,
apleguen molts tallers i petites i per al control de matries i destaca la fbrica Lyon Barcelo-
ANNEXOS indstries de confecci. La qualitats (Condicionaments). Les naSA, lempresa que va introduir el
localitzaci moderna va lligada als Escoles dEnginyeria de Terrassa sistema destampaci a la lionesa
TRADUCCIN AL CASTELLANO
nuclis consumidors, la m dobra (UPC), lIntexter, el Centre Tcnic a Espanya. Durant gran part del
ENGLISH TRANSLATION
femenina i les creacions de la de Filatura i el Leitat sn hereus segleXX era la fbrica destampaci
moda. daquelles primeres institucions. ms important del pas.

24
LEXPOSICI ITINERANT

Paisatges productius
PREMBUL
La producci txtil, per la seva importncia en la hist- producci domstica, tot i que ara sovint es fa difcil
Neus Ribas i Eullia Morral ria contempornia del pas, ha modelat paisatges sen- de percebre sense la presncia de les famlies, els seus
cers al territori, configurats per la necessitat de concen- protagonistes.
trar fbriques, treballadors, energia i infraestructura en
un espai redut. Molts han desaparegut, transformats Les fbriques urbanes
per la constant reestructuraci de la indstria. Altres
sobreviuen, alguns abandonats, o reciclats com a nous
espais productius o creatius i nous paisatges culturals. Pocs anys desprs de la installaci de la primera m-
LEXPOSICI ITINERANT
quina de vapor a Barcelona, el 1832, ja havien crescut
La producci domstica uns densos barris industrials a les rees urbanes del li-
toral: el Raval de Barcelona, Vilanova i la Geltr, Ma-
tar, Badalona Depenien del carb importat de Gran
Abans de la revoluci industrial, la producci txtil Bretanya. Sabadell i Terrassa van acollir vapors llaners
estava repartida per molts dels pobles de Catalunya, i esdevingueren ciutats de fum, com tamb Reus, Igua-
complementria amb altres activitats econmiques a les lada i Manresa. SUMARI
llars. Les famlies formaven part del sistema putting-out: Les localitats fabrils dels vapors urbans somplien r-
LA MEMRIA DELS TELERS: el treball a casa, contractat per mitj dun agent, el pa- pidament amb blocs dhabitatges austers i cases barates,
ELS MOSTRARIS TXTILS raire o el rander en el cas de la punta artesana. Nor- sovint superpoblats, on saplegaven en condicions pre-
Slvia Carbonell Bast malment els homes feien la feina que requeria ms fora cries famlies immigrants procedents de zones rurals.
fsica, com el treball al teler, mentre que les dones filaven Una bona colla de vapors urbans vells shan replante- CASTELLANO
i els fills feien feines auxiliars com ara preparar les bo- jat per ajudar a la renovaci dels barris que van crear. El
bines i les canilles de les llanadores. Vapor Vell de Sants s una escola i biblioteca municipal,
Avui es pot dir que qualsevol poble tradicional, m- i la Sederia Balcells sha convertit en el Conservatori
nimament ben conservat, forma part del paisatge de la Municipal de Msica de Manresa. El Vapor Aymerich, ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

Un grup de puntaires a lera de Can Maiol de la Torre dArenys de Munt, reunides per treballar i conversar plegades.
Fotografia publicada a La Illustraci Catalana lany 1906. Loriginal es conserva a lInstitut Amatller dArt Hispnic, Arxiu Mas.

25
LEXPOSICI ITINERANT

Amat y Jover de Terrassa s el Museu de la Cincia i La producci submergida


de la Tcnica de Catalunya i a la mateixa ciutat, lanti-
ga fbrica de filats, teixits i aprestos de Sala y Badrinas
avui funciona acollint empreses diverses en espais on es Al voltant de les fbriques modernes hi ha un altre pai-
PREMBUL satge productiu, invisible per imprescindible per a la
conserven molts elements originaris.
Neus Ribas i Eullia Morral prosperitat del sector: el dels tallers domstics i les naus
Les colnies txtils discretes de leconomia submergida.
No obstant la seva invisibilitat, tant fsica com fiscal
i social, la producci submergida s responsable de fins
A partir del 1860, el cost del carb i el conflicte laboral a un 40% de la producci dun sector com la confecci.
a les ciutats industrials encoratjaven els empresaris del Dna flexibilitat a les empreses per adaptar la producci
sector cotoner a establir colnies industrials, fbriques a la demanda fluctuant i les sries curtes que caracterit-
LEXPOSICI ITINERANT envoltades per cases per als treballadors, amb energia zen el treball txtil contemporani.
hidrulica, als cursos fluvials de la Catalunya interior. Els treballadors sn inexistents per a la llei, i el pai-
En una secci del riu Llobregat al Bergued nhi ha 18 satge submergit es fa evident ms pels sorolls nocturns
en noms 18 quilmetres, cosa que qualifica el riu com i els moviments discrets que per les seves edificacions.
el ms treballador dEuropa.
Les fbriques de la muntanya i del pla la colnia
allada al mig del camp, el vapor situat al centre de les
ciutats eren dues solucions contrastades al repte de fa- SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: bricar teixits en un pas que no disposava dels recursos
ELS MOSTRARIS TXTILS naturals adequats.
Les seqncies de colnies al Llobregat, el Cardener i
Slvia Carbonell Bast
el Ter existiren durant un segle, fins que van morir amb CASTELLANO
la crisi del sector, als anys setanta. Sn paisatges indus-
trials nics al mn, algunes fora conservades, que man-
tenen els seus habitants i permeten explicar el fenomen
a futures generacions, per nhi ha moltes que perviuen
sota mnims, en espera dun nou s viable. El lloguer de ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA El vapor Aymerich, Amat y Jover (1907), de larquitecte Llus Muncunill
metres quadrats a noves empreses tamb s una de les (Terrassa).
VISTA DES DE LA INFORMACI
solucions adoptades. La colnia Sed.
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

26
LEXPOSICI ITINERANT

El retorn de la fabricaci?
PREMBUL
El sector txtil s paradigmtic de la necessitat dadap-
Neus Ribas i Eullia Morral taci constant a un entorn que canvia cada cop ms de
pressa. Com hem vist aqu, moltes empreses han nas-
cut, crescut i mort durant la darrera centria, daltres
han sobreviscut a les diferents crisis, i se nhan obert
moltes de noves. Les deslocalitzacions no han tingut tot
lxit esperat i, juntament amb laugment del preu dels
carburants i la necessitat de reindustrialitzar els pasos
LEXPOSICI ITINERANT europeus, sembla que es percep un cert retorn de la fa-
bricaci en una Europa que ara ja integra els pasos de
lEst. A Catalunya, el txtil-moda dna feina a 103.000
professionals (distribuci inclosa) integrats en un total
de 1.750 empreses que representen un 4,5% del PIB.
El txtil s una indstria ms que centenria que ha
sofert nombroses etapes de crisi de les quals ha renascut
grcies a la capacitat dadaptaci. Avui t futur grcies SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: al seu propi know-how, que li permet evolucionar cap a
ELS MOSTRARIS TXTILS nous mbits, nous materials i noves prestacions.
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

27
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

Mostraris de Sederas Balcells (Manresa) (1895/1900). CDMT nm.reg. 14177.

28
La MEMRIA DELS TELERS:
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
els mostraris txtils
Slvia Carbonell Bast

LEXPOSICI ITINERANT
Adquirir, documentar i conservar til3 iniciat a finals del segle XIX, no havia tingut en
compte aquesta tipologia de peces. Els teixits que ms
elsmostraris txtils interessaven els colleccionistes incipients eren, evident-
ment els ms antics i forans, sobretot els coptes de les
Des de fa anys els museus txtils aposten per la recolli- excavacions que sestaven duent a terme a Egipte i els
da de mostraris produts per la indstria del sector. El teixits medievals trobats en diversos enterraments. 4
Centre de Documentaci i Museu Txtil de Terrassa Molts daquests colleccionistes recopilaven els frag- SUMARI
juntament amb el Museu dArenys de Mar i el Museu de ments txtils per al seu propi gaudi per tamb com a
LA MEMRIA DELS TELERS: font dinspiraci per a fer-ne noves creacions, com lebe-
lEstampaci de Premi de Mar, i altres com el Museu
ELS MOSTRARIS TXTILS nista i decorador Gaspar Homar o el dibuixant i de-
dHistria de Sabadell1, el Museu del Disseny de Barce-
Slvia Carbonell Bast lona, el Museu de Reus, el Museu de Matar2 , el Museu corador Josep Pasc; altres van ser persones vinculades
dIgualada i el Museu de Manresa, aix com diversos directament a aquest camp com el mestre Pau Rodon CASTELLANO
arxius municipals, conserven milers de llibres que recu- Amig i el seu fill, Camil Rodon Font. La majoria de les
llen mostres teixides al nostre pas i a la resta dEuropa. colleccions daquests personatges van ser decisives en
Aquests mostraris empresarials no sn simplement la creaci dels museus txtils actuals (Terrassa el 1946,
Barcelona el 1976, Arenys i Premi el 1983), per el pa-
un compendi de dissenys i colors admirats pel seu nivell ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA trimoni industrial encara estava per aplegar. I aquesta
esttic, sin que sn el testimoni de la producci txtil
VISTA DES DE LA INFORMACI s la tasca que es van proposar els museus a partir dels
en un territori concret. Representen centenars dempre-
ESTADSTICA anys 1990, quan comen la recollida sistemtica de
ses, milers de vides involucrades en el procs i milions mostraris txtils, moltes vegades deguda al tancament
Jordi Maluquer de Motes de metres teixits. Generalment en format de llibre, con- de les empreses, altres, per voluntat dels empresaris. CRDITS
tenen una gran varietat de mostres que ens presenten La seva conservaci i documentaci plantejava den-
lespecialitat de cada una de les empreses. Pensats per trada alguns problemes. Duna banda, els mostraris
al consum local o per a lexportaci, els teixits amaguen solen arribar en fora mal estat degut a ls quotidi
moltssimes histries compartides dun mateix context que sen feia a les prpies empreses (pols, humitat, es-
ELS FONS DELS MUSEUS
histrico-social per tamb moltes aventures indivi- trips), de laltra, la seva manipulaci no s gens fcil ni LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE duals i collectives duna empresa. A travs de lestudi
PER ALS DISSENYADORS cmode (les mostres txtils solen recopilar-se en llibres
dels mostraris podem conixer la histria de la inds- de gran format).5 Per tot aix, els museus comenaren a
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tria dun pas, per tamb de la moda, de les influncies crear nous espais demmagatzematge, amb mobiliari fet
rebudes, del disseny, de les tcniques i de les matries, a mida i amb les condicions de temperatura i humitat
en definitiva, sn el reflex duna societat determinada, relativa adequades6 . A la vegada, shan anat fent diver-
duna cultura i duna poca. ses campanyes de neteja7 i restauraci de les colleccions
La importncia que la indstria txtil ha tingut a adquirides8 .
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.
Catalunya s indiscutible i recollir-ne la seva histria No hem doblidar que la tasca de documentaci
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES s el nostre deure. Inicialment, el colleccionisme tx- daquests mostraris s imprescindible per a conixer el
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

1. El 2013 el Museu dHistria de Sabadell va acabar 2. Lany 2015 han inventariat i documentat els mos- 7. Microaspiraci i anxia, quan s necessari.
de documentar els mostraris que t en el seu fons traris de la Fundaci Jaume Vilaseca. 8. Al CDMT shan restaurat els mostraris de les em-
(ms de 4.000), grcies a la tasca engegada per un 3. CARBONELL BAST, Slvia. Els inicis del collec- preses Sala y Badrinas, Pau Farns, Pujol i Casacuber-
grup de terics i extreballadors de diverses empre- cionisme txtil a Catalunya. Datatxtil, nm. 21. ta, Vallhonrat, i Pont Aurell i Armengol. Al MEP shan
ses txtils sabadellenques (Comissi de Mostraris, CDMT, Terrassa, 2009, p. 4-27. restaurat alguns mostraris de lempresa La Espaa
ANNEXOS integrada per 27 membres que comenaren a tre-
ballar el 2004). Per a veure la relaci dempreses i 4. Per exemple Sant Valeri a Lleida, Sant Bernat Cal- Industrial, i shan fet intervencions de conservaci
v a Vic, bisbe Arnau Biure a Sant Cugat. preventiva a alguns mostraris de les colleccions de
tipologia: ENRICH, Roser. Els mostraris: creacions Ponsa S.A., La Li Barcelona i La Espaa Industrial.
TRADUCCIN AL CASTELLANO
i histria del txtil sabadellenc. A Arrahona: revista 5. A tall dexemple, alguns llibres de Pablo Farns
ENGLISH TRANSLATION dhistria, Sabadell, 2013, p. 276-285. mesuren 46,5x33x14 cm i els de Sala y Badrinas
Els mateixos terics van publicar el Diccionari txtil 34x48x28 cm.
llaner (Museu dHistria de Sabadell, 2015), amb 6. Temperatura al voltant dels 20 i humitat relativa
ms de dues-centes mostres illustratives. entre 55 i 65%.

29
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Els anomenats colorits recollien les diferents
La diversitat de mostraris
Slvia Carbonell Bast combinacions de colors per a cada article. En aquest
cas prov de lempresa Jos Bertran S.A. CASTELLANO
CDMT nm.reg. 22860-120. Des de pensar una idea a transformar-la en un teixit hi
Pgina del llibre de fabricaci de Jos Bertran S.A.
ha una srie de passos previs en els que hi participen
(Barcelona i Rub) corresponent a la mostra anterior. diversos professionals. En primer lloc, en el cas dels es-
CDMT nm.reg. 22825-66.
tampats i jacquard, el dibuixant9 passa de la idea a les-
bs i al dibuix aplicat per a la tcnica txtil a la que anir ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
nostre passat. Aix doncs, un cop al museu, a ms de la destinat el teixit. Ell mateix presenta diverses propostes
VISTA DES DE LA INFORMACI
conservaci i la restauraci adients, cal fer-ne lestudi per ser teixides, estampades, per a punta, etc. i el teric
ESTADSTICA les haur dinterpretar i adaptar en cada cas.
i la difusi adequats per fer-los reviure de nou, per a
Jordi Maluquer de Motes La figura del teric txtil, avui conegut com a dis-
conixer ms sobre la nostra histria, per tamb per CRDITS
a que recuperin la funci que havien tingut al llarg de senyador txtil, s essencial en el naixement duna col
tants anys. Els mostraris han tingut i tenen un gran lecci. s la persona que dissenya i proposa els teixits
significat per a les empreses, no noms com a histria a fer per a la propera temporada partint del dibuix
delles mateixes sin com a font de comunicaci, de dis- anterior10 , amb diferents combinacions de lligaments,
ELS FONS DELS MUSEUS textures, fils, matries i efectes de color, en fa lescandall
seny, de color, de textures, dacabats, etc. I s que dells LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE i encarrega teixir les banderes que serviran per decidir
sen poden extreure mltiples lectures, ja sigui a nivell
PER ALS DISSENYADORS quines colleccions sortiran finalment al mercat.
histric o en clau de futur. Encara sha descriure molt
Dra. Slvia Ross Castellsaguer sobre aquestes peces txtils. Tot just sha posat el pri- Les mostres de cada una de les peces teixides saple-
mer gra de sorra per encara hi ha molta recerca a fer so- garan en els mostraris carta de presentaci dels pro-
bre els dibuixants de teixits, les escoles especialitzades ductes de lempresa, que prenen formes diverses se-
i els seus professors, les tipologies de peces que es van gons ls al que van destinats11. Aix, trobarem des dels
teixir, les matries, les tcniques, levoluci del disseny que hi ha dins a la fbrica als que arribaran a comercials,
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. txtil catal i les seves influncies. sastres, modistes, tapissers, fires, etc. Segons siguin per
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Els telers van callar, ja no sentim el caracterstic ca- a un s o un altre, la informaci que ens donen s dife-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas tric-catrac quan caminem pels carrers de les nostres rent encara que la mostra sigui la mateixa.
ciutats, per la seva memria quedar per sempre, con- A continuaci detallem les diverses tipologies de mos-
servada ens els museus i els arxius i difosa a Internet. traris que podem trobar:

ANNEXOS 9. CARBONELL BAST, Slvia. DANGLA. Assumpta. 10. Moltes vegades s el mateix teric el que pro- duna indstria extingida A Estudi del fons industrial
Dibuixant tendncies. Coup-de-fouet, Congrs Inter- posa el dibuix. txtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de
TRADUCCIN AL CASTELLANO
nacional. Barcelona, juny 2013. CARBONELL BAST, 11. Sobre les tipologies de mostraris vegeu tamb Terrassa i mostraris de punta del Museu dArenys de Mar.
ENGLISH TRANSLATION Slvia.El disseny txtil catal en el Modernisme. Da- CARBONELL BAST, Slvia. Els mostraris txtils: Terrassa, Arenys de Mar, 2010, p. 19-21 i p. 25-37.
tatxtil, nm. 31. CDMT, Terrassa, 2014. CARBONELL histria, referncies i tendncies i LLODR NOGUE-
BAST, Slvia, CASAMARTINA, Josep. Les fbriques i RAS, J.M. Els mostraris de punta artesana. Testimoni
els somnis. CDMT, Terrassa, 2002.

30
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

Bandera dun teixit de seda de la casa Felipe Iglesis.


 ostraris de referncia o llibres de fbrica: sn
M CDMT nm.reg. 20018-002 (1).
llibres generalment de gran format, amb diverses
mostres encolades per pgina i amb el nmero de refe- SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: rncia del teixit. Gaireb sempre estan enquadernats
ELS MOSTRARIS TXTILS en format dlbum. En algunes ocasions tenen anota-
cions al costat com ara la disposici dordit, la matria Banderes: sn les primeres proves teixides sobre les
Slvia Carbonell Bast quals es decidir quines mostres finalment es fabri-
o altres aspectes tcnics per a teixir la pea, que ha CASTELLANO
anotat el teric o el teixidor12 . En cada volum es recu- quen. Es fan amb diverses combinacions de color, fils
llen, com a mnim, totes les mostres duna temporada o lligaments, de les que en sortir una pea amb di-
(primavera-estiu, tardor-hivern). Al llom shi sol ano- ferents seccions de teixit, anomenats daus. Cada un
tar lany, i a la portada, la temporada. Els mostraris de dels daus o articles es numeren i, dentre tots, sen fa
referncia mai surten dels despatxos de la fbrica. A una tria dels que es comercialitzaran. Com a exemples ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA conservats trobem les banderes de punta mecnica en
banda, sen poden fer de mida ms reduda els llibres
VISTA DES DE LA INFORMACI de fabricaci, ms fcils de consultar, que poden es- poliamida de Volart Encajes y Tejidos S.A. i banderes
ESTADSTICA tar a peu de teler i on sanoten les incidncies en cas teixides en jacquard de seda de Felipe Iglesis.
Jordi Maluquer de Motes que nhi hagi, el metratge de la pea, etc. M
 ostraris comercials: sn de mida ms reduda que CRDITS
Els llibres de fbrica sn els que constitueixen el veri- els de fbrica, per en aquest cas, generalment la mos-
table arxiu histric de lempresa. tra s ms gran i sn visualment ms atractius, per a
Uns exemples clars els trobem en els de les empreses una millor apreciaci del client. Actualment sencar-
llaneres Pablo Farns, Pont Aurell i Armengol, Sala y reguen a empeses de disseny grfic externes. Les mos-
ELS FONS DELS MUSEUS Badrinas, Textil Vallhonrat, Sederies Balcells, Ponsa tres solen anar acompanyades de les seves variacions LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Hermanos i lEspaa Industrial pel que fa a estam- de color i duen indicat el nmero de referncia de la
PER ALS DISSENYADORS pats, i Castells, en el camp de les puntes artesanes. pea, a ms, poden incloure fotografies i/o dibuixos.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Fitxes tcniques o de fabricaci: en cartolina o pa- Nhi ha de diferents formats: tipus llibre, carpeta, lli-
per, amb les mateixes mostres teixides que en els mos- breta, bloc, acordi, en cascada, carpeta amb anelles,
traris de referncia, duen totes les dades tcniques de espirals, tacs en forma de llibret amb mostres grapa-
la construcci del teixit, disposici dels fils, els colors, des o encolades per un lateral o b en forma de ventall
les matries, lligament, amplada, acabats, etc. Les fit- o les anomenades abraaderes, on la pea senganxa
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.
xes ms completes inclouen la valoraci econmica noms per la part superior i tota la resta queda sol-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES lescandall de tots els components que donaran a ta, cosa que facilita comprovar-ne el tacte i el caient;
Ariadna Detrell / Sergi Artigas conixer el preu final, aix com el dibuix tcnic i el aquestes darreres sn les que veiem ms freqentment
passatge al teler, en el cas dels teixits de calada. La in- a les fires. En aquest cas, tenim lavantatge que hi sol
formaci tcnica sol ser confidencial, es guarda a part, haver el logotip de lempresa, a ms de la composici
i no surt mai de la fbrica. del teixit.

ANNEXOS 12. Molt sovint les anotacions, que corresponen a


codis interns de lempresa, sn actualment indesxi-
TRADUCCIN AL CASTELLANO
frables.
ENGLISH TRANSLATION

31
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

 libres de comandes: llibres o llibretes on sanoten


L
les comandes de cada client, poden dur la mostra en-
ganxada.
PREMBUL Q
 uaderns tendncies/orientaci: sn lbums pre-
Neus Ribas i Eullia Morral sentats com a llibretes amb mostres de teixit, fil, co-
lor o lnia que les empreses compren per subscripci
mensual, trimestral o semestral. Al llarg del segle XX
les tendncies13 han estat fonamentals en el procs
de la industria txtil. Des de finals del segle XIX, les
revistes europees i sobretot els quaderns de tendn-
cies dalgunes cases franceses i posteriorment italia-
LEXPOSICI ITINERANT nes arribaven a tots els dibuixants i empreses txtils.
Jean Claude Frres, Societ des Nouveats Textiles, Bil-
bille, Textilteca Italiana, entre daltres14, enviaven les
mostres amb certa antelaci per a que les empreses
en triessin les seves prpies creacions. Cal remarcar
que quan el concepte de plagi no era penat ni malvist
com en lactualitat, la majoria de motius o models es SUMARI
repetien indiscriminadament a totes les empreses (en
LA MEMRIA DELS TELERS:
argot txtil es diu que safusellaven els dissenys). Quan
ELS MOSTRARIS TXTILS
en aquests quaderns hi falten mostres, s senyal que
Slvia Carbonell Bast es van desencolar per copiar o reinterpretar. Els qua-
CASTELLANO
derns de tendncies no formen part de la producci
local, tot i que sn una important font dinspiraci
per als dibuixants, terics i teixidors catalans. Algu-
nes empreses15 per, fan els seus propis lbums amb Quadern de tendncies per a novetat (llaneria per a dona),
agost de 1967. Textilteca Italiana. CDMT nm.reg. 14316-221.
mostres extretes de diferents mostraris, fires o altres ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI retalls de teixits, de diversos anys, agrupats per idees
ESTADSTICA de disseny, motius decoratius, per finalitat ds o per
Jordi Maluquer de Motes
colors, com a eines de consulta recurrent. La difusi 2.0:
M
 ostres soltes: en el cas de la filatura, com Hilaturas unificar i compartir CRDITS
Castells o Hilabor, les mostres van soltes amb una eti-
queta que els identifica, i collocades dins de capses de Un cop dins dels museus, els mostraris ara ja objectes
cartr o plstic, ordenades per nmero de referncia. patrimonials com hem dit, shan de numerar, fotogra-
ELS FONS DELS MUSEUS
Altres documents: dibuixos originals per a teixits es- fiar, estudiar, conservar, restaurar si cal i finalment LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE difondre. Aquests mostraris, que passaven de mans a
PER ALS DISSENYADORS tampats, com els de lempresa Lyon-Barcelona, S.A.,
mans duna generaci a una altra, i que es consultaven
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
i tamb per a jacquards. Daquests darrers sen con-
any rere any per la seva reorientaci dins la mateixa em-
serven una gran quantitat de posats en carta, que ens
presa, avui encara poden seguir tenint ls per al qual
indiquen la disposici dels fils al teler i sovint el nom van ser creats. Si b el binomi conservar-difondre sem-
del picador, del dibuixant i la data. Sn, per tant, do- bla contradictori el teixit s un material molt frgil
cuments vinculats directament a la producci txtil. aquest problema sha resolt amb la creaci de bases de
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Les cartes de colors ens donen informaci sobre els dades amb accs obert a Internet, on a ms de la docu-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES colorits determinats dels teixits i de les tendncies del mentaci de la prpia pea es poden veure les imatges
Ariadna Detrell / Sergi Artigas moment. de les mostres en alta resoluci sense la necessitat de
I els mostraris de fotografies, com els de la casa are- manipular-les. Daquesta manera es pot fomentar la
nyenca Castells, tot i que no duen la mostra de pun- reinterpretaci creativa i lestudi daquest patrimoni a
ta original, sn un clar exponent de la producci de travs duna eina de consulta gil i prctica des de qual-
lempresa. sevol punt geogrfic.

ANNEXOS
13. La seva producci sinici a finals del segle XIX a 14. Desprs de la Segona Guerra Mundial Itlia va Gratacs i Santa Eullia, que presentaven en forma
TRADUCCIN AL CASTELLANO Pars. Per a ms informaci vegeu: CARBONELL BAS- prendre el relleu a Frana (Alberto Roy, Franca e de llibre amb fotografies, illustracions, i teixits les
ENGLISH TRANSLATION T, Slvia. Retalls dhistria. A Estudi del fons indus- Franco Alessio, Francital, Italtex, etc.). Lany 1985 tendncies de moda amb articles txtils encolats.
trial txtil de Catalunya. Mostraris del teixits del CDMT shi afeg TEXITURA, amb un equip liderat per Pep 15. Camila Casas Jover, per exemple, va fer diverses
de Terrassa i mostraris de punta del Museu dArenys de Llorens, que publicaven tamb el seu magazine de recopilacions de mostres enquadernades en llibres
Mar, CDMT, Museu dArenys de Mar, 2010, p.7-23. tendncies. Cap als anys 1960 sincorporaren al mn titulats Italianas o Parisianas. Coleccin muestras dibu-
de les tendncies algunes cases comercials com jos brochados. CDMT, nr. 15178.

32
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

Mostrari comercial de lempresa Hilabor, S.A. (Terrassa), La web ddfitc.cdmt.es va nixer amb la idea de ser
fabricant de fil per a tricotar a m. CDMT nm.reg. 14240-177.
compartida per altres museus i professionals a la recerca ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI Lany 2008 el Centre de Documentaci i Museu Tx- de fonts dinspiraci o simplement per a la recuperaci
til i el Museu dArenys de Mar van comenar a treballar de la memria dels telers.
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes conjuntament en aquesta lnia amb el projecte Docu- Els objectius generals daquest projecte sn:
mentaci i difusi del fons industrial txtil de Catalunya16 CRDITS
 ecuperar, estudiar i conservar el patrimoni txtil in-
R
(DDFITC), del que en va nixer la base de dades que es
dustrial de Catalunya
troba a la web ddfitc.cdmt.es, primera en tot lestat que
aglutina mostraris txtils patrimonials i unifica criteris I dentificar els mostraris txtils de les colleccions p-
ELS FONS DELS MUSEUS de documentaci. El 2010 es va presentar la web amb bliques
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE ms de 600 mostres documentades de 30 empreses i  ecollir dades de les empreses: ra social, cronologia,
R
PER ALS DISSENYADORS una publicaci en forma dopuscle on sexplicava el pro- ubicaci, fabricaci, dibuixants, maquinria
Dra. Slvia Ross Castellsaguer jecte i una introducci a la histria dels mostraris con-
servats17. Entre 2013 i 2015, grcies al suport de la Di-  ecollir dades dels canvis tecnolgics i introducci de
R
noves fibres, aprestos i acabats
putaci de Barcelona, sha continuat la tasca i a ms shi
ha afegit el Museu de lEstampaci de Premi de Mar,  ecollir fonts orals de les persones que han treballat
R
amb un tipologia de mostres que els altres dos museus a les empreses txtils
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. no havien incorporat. A la vegada, ha estat possible la Recuperar el vocabulari txtil i unificar-lo
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES realitzaci de lexposici itinerant Tot plegat. Un retrat
Ariadna Detrell / Sergi Artigas de la Catalunya txtil recent18 , amb mostraris dels teixits  onfigurar una web catalana/nacional de mostraris
C
de calada, dibuixos destampats, puntes, fils, cintes i g- txtils
nere de punt, fabricats per les empreses catalanes i con-  doptar uns estndards europeus per a la catalogaci,
A
servades en els centres integrants del Circuit de Museus que puguin ser utilitzats tant pels museus com per la
Txtils i de Moda de Catalunya. indstria.
ANNEXOS
16. Subvencionat en part pel Departament de Cultu- 17. Estudi del fons industrial txtil de Catalunya. Mostra- 18. Tot plegat es va inaugurar el mes de maig de 2015
TRADUCCIN AL CASTELLANO ra i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat en la ris del teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta al Museu dArenys de Mar, on es va poder visitar fins
ENGLISH TRANSLATION convocatria de 2008. del Museu dArenys de Mar. Terrassa, Arenys de Mar, a mitjans de desembre. Durant el primer semestre de
2010. 2016 es presenta al Centre de Documentaci i Mu-
seu Txtil de Terrassa, i posteriorment al Museu de
lEstampaci de Premi de Mar.

33
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

Estampaci sobre paper dun disseny per a indumentria o


tapisseria de Lyon-Barcelona S.A. (Premi de Mar), 1965-1972.
METPM, nm. reg. 5990-1.
Mostra de punta artesana feta amb fil de pita, de la Casa
PREMBUL Castells (Arenys de Mar), 1911/1914. MAM nm. reg.
2989.10.27.
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

Fruit daquest treball en equip sha aconseguit tirar DDFITC: la web ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA endavant un projecte com en el que es poden integrar
VISTA DES DE LA INFORMACI els continguts dels centres que conserven aquesta tipo-
ESTADSTICA logia de patrimoni. DDFITC no s un projecte acabat Partint dun model on hi ha diferents camps per a do-
i hi tenen cabuda altres museus i institucions que shi cumentar la mostra txtil i tamb lempresa de proce-
Jordi Maluquer de Motes
vulguin sumar. dncia, a ms de la fotografia, la fitxa inclou: nmero CRDITS
Per els mostraris histricament tamb han tingut de registre, classificaci genrica, dest ds, denomina-
el seu s didctic per a lensenyament a les escoles tx- ci, cronologia, matries, decoraci, tcniques, origen,
tils i de moda. Amb els projectes europeus Eurotex-id19 temporada, ubicaci, persones relacionades, histria de
ELS FONS DELS MUSEUS (2008-2010) i Texmedin (2009-2012),20 en els que el lempresa i bibliografia. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE CDMT va participar (com ja apuntvem el 2010),21 sen- En total, ara hi ha a la web ddfitc.cdmt.es 1.079 mos-
PER ALS DISSENYADORS coratjava els estudiants i joves dissenyadors a inspirar-se tres de llana, sederia, punta, estampaci, cot, mescla,
Dra. Slvia Ross Castellsaguer en els fons patrimonials dels museus per a crear les se- fibres artificials i sinttiques, de 40 empreses diferents,
ves noves colleccions. Seguint la mateixa metodologia, des de finals del segle XIX a finals del XX22 .
digitalitzaci i vocabularis, es treball amb lobjectiu de Pel que fa a la classificaci genrica hi podem tro-
crear uns estndards europeus per a la catalogaci i fo- bar mostres de cot, llaneria23, tapisseria, estampaci,
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. mentar la integraci de la recerca i el know-how. Alhora, brodats, puntes, filatura, fotografies, dibuixos originals
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES es va crear una textilteca virtual, on els alumnes podien i mescles. Destinades a indumentria femenina, mascu-
seleccionar les mostres que els servirien per, al final dels lina, infantil i militar, txtil per a la llar, gnere de punt,
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
projectes, exposar els models creats per ells a partir de litrgia, tapisseria i labors. I en cada una daquestes, una
la inspiraci en teixits patrimonials. gran varietat darticles.

19. http://www.acte.net/project/eurotex-id-multi- 20. http://www.texmedin.eu: Ajuntament de Prato 21. Estudi del fons industrial txtil de Catalunya. Mostra-
disciplinary-collaboration-enhance-european-tex- (Itlia), Museo del Tessuto de Prato (Itlia), Hellenic ris del teixits del CDMT, op. cit. p. 9.
ANNEXOS tile-identity-2008-2010: Museo del Tessuto, Prato, Clothing Industry Association (Grcia), Foment de 22. A data 16 de juliol de 2015.
Itlia (lder), Centre de Documentaci i Museu Tx- Terrassa i Centre de Documentaci i Museu Txtil,
til, Terrassa, Escola Profissional Cenatex, Guimares, Terrassa (Espanya), Clothing Textile and Fibre Tec- 23. Per a ser precisos haurem de distingir entre lla-
TRADUCCIN AL CASTELLANO neria (teixit de llana carda per a dona) i draperia (o
Portugal, Winchester School of Art, de la Universitat hnological Development Company - CLOTEFI (Gr-
ENGLISH TRANSLATION de Southampton, Regne Unit, Centro de Computa- cia), French Institute Textile Clothing - IFTH (Fran- panyeria, com sempre se lha anomenat, destam i
o Grafica, Guimares, Portugal, AMAVE (Associa- a), Peloponnesian Folklore Foundation (Grcia) i per a home). A partir dara diferenciarem daquesta
ao de Municipios do Vale do Ave), Portugal, ACTE Carpiformazione (Itlia). manera les dues especialitats, tal i com fa la indstria
(Associaci de Collectivitats Txtils Europees). llanera.

34
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

Mostra de punta mecnica imitant la blonda, de Central per a indumentria femenina de llana, cot, seda, rai,
Encajera S.A. (Barcelona-Rub) fundada el 1943 i encara
en actiu. MAM nm. reg.10001.38.109. polister, lrex i mescles.
P
 ablo Farns: Terrassa, 1912-1970. Empresa llane-
PREMBUL ra, especialitzada en home, amb articles com xeviot,
Neus Ribas i Eullia Morral franelles, etc. Mostres per a indumentria, de llana,
viscosa i lrex.
 ont, Aurell i Armengol: Terrassa, 1875. Producci
P
de teixits de llana per a home, dona i sabatilles. Mos-
tres destam, llana batanada, poliamida, poliuret i
cot.
LEXPOSICI ITINERANT  ala y Badrinas: Terrassa, 1886-1979. Draperia (pa-
S
nyeria) per a indumentria. Mostres de llana, seda,
rai i cot.
Textil Claps: Terrassa, 1916-1990. Fabricaci de
draperia. Mostres de llana, moher, viscosa, poliamida
i lli.
Textil Vallhonrat: Terrassa, 1872-2002. Dedicada SUMARI
a la fabricaci de teixits destam per a home. Mostres
LA MEMRIA DELS TELERS: de llana, cot i rai.
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast El Museu dArenys de Mar aporta gran quantitat de
mostres de tcniques tradicionals manuals i imitades CASTELLANO
mecnicament: ret fi, guipur, Valenciennes, Chantilly,
punta dAnglaterra, punta de Flandes, i moltes altres.
En relaci al projecte anterior, ha introdut lempresa
El Centre de Documentaci i Museu Txtil hi presen- Punto Nuevo. Tot i la recerca feta per intentar indagar ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA ta 10 empreses catalanes representatives del teixit de la histria de les empreses, no sempre se nha trobat in-
VISTA DES DE LA INFORMACI calada i filatura, amb 461 fitxes documentades i amb formaci. En total hi ha introdudes 432 fitxes25 de 28
ESTADSTICA imatge. Shan introdut de nou24 les cases Jos Bertran empreses:
Jordi Maluquer de Motes i Pont, Aurell y Armengol: Almacenes Escudero: Empresa de puntes i blondes CRDITS
Algodonera Canals: Barcelona, 1901-1956. Fbrica mecniques no documentada. Mostres de punta me-
de panes, sarges, denim, mussolines, lones, roba per a cnica per a indumentria femenina.
uniformes de lexrcit i altres gneres de cot. Mostres Artigas, Rosa Muoz: Arenys de Mar, 1801-1970.
ELS FONS DELS MUSEUS de cot per a indumentria i txtil per a la llar. Puntes i blondes artesanes i mecniques. Mostres de
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Felo Comadran: Sabadell, 1904-1954. Fabricaci puntes artesanes de cot i seda, per a indumentria
PER ALS DISSENYADORS de teixits de draperia, cot i mescles. Mostres de cot femenina i txtil per a la llar.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer mesclat amb altres fibres com lli, cnem i rai viscosa, Bertran Fort: empresa no documentada. Mostra de
per a tapisseria. punta mecnica, per a indumentria femenina.
H
 ilabor, S.A.: Terrassa, 1946-1992. Fabricaci de Brunet: empresa no documentada. Mostres de punta
fils per a tricotar manualment gnere de punt. Mos- mecnica per a indumentria femenina.
tres de fil per a labors de llana, poliamida, rfia, mo-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. her, acrlic i rai viscosa. Buckheim: empresa no documentada. Mostres de
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES punta mecnica per a indumentria femenina.
H
 ilaturas Castells: Terrassa, 1892-1995. Dedicada
Ariadna Detrell / Sergi Artigas C
 astells: Arenys de Mar, 1862-1962. Mostres de
a filats per al gnere de punt i per al tissatge. Mostres
de fil de llana, poliamida, rfia, moher, angora, acrlic, punta artesana de cot, seda, pita per a indumentria
rai viscosa, fibrana i lrex. femenina, litrgica i txtil llar i mostres fotogrfiques.
Jos Bertran, S.A.: Barcelona, 1925-finals anys Central Encajera: Barcelona, 1943. Mostres de pun-
1990. Fabricaci de fils de llana de carda, teixits de ta mecnica per a indumentria femenina.
ANNEXOS sederia, llaneria, cot, estampats i brodats. Mostres Cosso: Arenys de Mar, 1800-1880. Mostres de punta
TRADUCCIN AL CASTELLANO mecnica per a indumentria i txtil per a la llar.
ENGLISH TRANSLATION
24. Respecte el programa 2008-2009.
Dentelles Michel Storme: empresa francesa, de Ca-
25. Encara hi ha algunes fotografies pendents de lais, no documentada. Mostres de punta mecnica en
penjar a la web. poliamida per a indumentria femenina.

35
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

DRL Desseilles.L.R. Textiles: empresa francesa, de  olart Encajes y Tejidos, S.A.: Barcelona, 1857.
V
Calais, no documentada. Mostres de punta mecnica Fabricaci manual i mecnica de vels i mantellines,
en poliamida per a indumentria femenina. aix com cotilleria i altres peces femenines. Mostres
de punta mecnica de poliamida i elastan.
PREMBUL E. Schmalfuss & Shne: empresa no documenta-
Neus Ribas i Eullia Morral da. Mostres de punta mecnica per a indumentria
femenina. El Museu de lEstampaci de Premi de Mar ha intro-
Eloy Doy: empresa catalana poc documentada. Mos- dut fins ara 26 un total de 186 dissenys originals per a
tres de puntes artesanes de cot, lli i seda, per a indu- lestampaci i mostres estampades sobre cot, amb la
mentria femenina, litrgica i txtil de la llar. documentaci corresponent:
E
 rnst: Empresa de puntes i blondes mecniques no L
 yon-Barcelona, S.A.: Premi de Mar, 1931-1979.
documentada. Mostra de punta mecnica per a indu- Estampaci amb tcnica de serigrafia. Mostres estam-
LEXPOSICI ITINERANT pades sobre paper, per a indumentria i decoraci.
mentria.
 ts Elb S.A.: Empresa de puntes i blondes mecni-
E  a Espaa Industrial S.A.: Barcelona, 1847-1981.
L
ques no documentada. Mostra de punta mecnica per Teixits estampats per a indumentria i tapisseria i
a indumentria. txtil de la llar en general. Mostres estampades sobre
cot i fibres sinttiques i dissenys originals en paper.
Eurodentelles: empresa francesa, de Calais, no do-
cumentada. SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:  oz y Ca: empresa no documentada. Mostres de
F
ELS MOSTRARIS TXTILS punta mecnica per a indumentria femenina.
El llegat txtil
Slvia Carbonell Bast Garca: empresa no documentada. Mostres de punta a Catalunya atravs
mecnica per a indumentria femenina. CASTELLANO
dels seus mostraris
J acob: empresa no documentada. Mostra de punta
mecnica per a indumentria femenina. Darrera dun mostrari shi amaguen hores de feina rea-
litzada per terics, teixidors, contramestres, enginyers,
Kriesemer & Co.: empresa no documentada. Mos- mecnics, dirigides per un empresari amb la intenci de ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA tres de punta mecnica per a indumentria. treure al mercat un producte competitiu. Les mostres
VISTA DES DE LA INFORMACI txtils sn laparador de lempresa, per tamb la seva
 a Encajera del Tietar: Piedralaves, vila. Empresa
L
ESTADSTICA histria.
dedicada a la fabricaci, distribuci i venda de puntes,
Jordi Maluquer de Motes blondes i brodats mecnics. Mostra de punta mecni- Ara b, al llarg del segle XX el procs que va des de
la filatura al teixit, estampat, brodat, punta o gnere de CRDITS
ca per a indumentria femenina
punt ha canviat radicalment. Des de la incorporaci de
Llorca: Madrid(?) Empresa no documentada. Mos- lelectricitat, les fibres de nova generaci amb prestaci-
tres de punta mecnica per a indumentria femenina. ons impensables fa cent anys, la tecnologia digital que
ELS FONS DELS MUSEUS permet fer els dissenys directament a lordinador o els
M
 art Rigol: empresa probablement catalana, de LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE telers automatitzats, el txtil ha passat per una multi-
puntes i blondes mecniques, no documentada. Mos-
PER ALS DISSENYADORS tres de punta mecnica per a indumentria femenina. tud de canvis que han fet variar molt el panorama. De
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tot plegat ens ha quedat el producte final, els mostraris,
 unto Nuevo, S.A.: Arenys de Mar, 1958-2004.
P un llegat imprescindible per entendre aquests canvis i
Fabricaci de punta mecnica centrada en la roba apreciar-ne les seves propietats i qualitats.
interior femenina. Mostres de puntes i blondes me- Aquest text recull de manera sinttica com es va con-
cniques per a indumentria femenina, bsicament formar el txtil a casa nostra a travs de les aportacions
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. cotilleria, delastan i poliamida. de diferents empreses de les que sen conserven els mos-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES traris, o part dells.
R
 eichenbach: empresa no documentada. Mostra de
Ariadna Detrell / Sergi Artigas punta mecnica per a indumentria femenina.
S.A. de Bordados Sabor: Arenys de Munt, 1961-
Lensenyament, el primer pas
2004. Filial de Punto Nuevo dedicada als brodats.
Mostres de brodat mecnic per a indumentria feme- Per a comprendre la situaci actual, podem remun-
nina, poliamida. tar-nos breument a linici de la industrialitzaci a Cata-
ANNEXOS lunya i la necessitat de formar nous tcnics, que havien
T
 H. Testelin-Calais: empresa francesa, de Calais,
de ser el futur del subsector txtil.
TRADUCCIN AL CASTELLANO
no documentada. Mostres de punta mecnica per a
ENGLISH TRANSLATION indumentria femenina, poliamida.
Tules y Encajes: Barcelona, 1945(?)-(?). Mostres de
punta mecnica per a indumentria femenina. 26. A data 3 de setembre de 2015.

36
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS
Des de mitjan segle XVIII, arran de la creaci de les Dibuix original per a estampaci. Esteve Nogueras,
1830. CDMT nm.reg. 22822-38.
manufactures cotoneres dedicades a lestampaci din-
dianes, la indstria txtil catalana es va anar consoli-
ELS FONS DELS MUSEUS dant. Aquest fet comport la necessitat de comptar amb
Veiem doncs, com aquesta realitat port a la funda- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE obrers cada cop ms especialitzats, que necessitaven uns
ci de noves escoles dArts i Oficis que impartiren les-
ensenyaments ms tcnics. LEscola Gratuta de Dis-
PER ALS DISSENYADORS pecialitat txtil, aix com a noves acadmies de dibuix
seny de Barcelona coneguda com la Llotja es fund
Dra. Slvia Ross Castellsaguer per al perfeccionament del disseny txtil. I des del seu txtil, a ms de les dues Escoles dEnginyeria Txtil,
inici ja comptava amb lassignatura de Dibujo aplicado a la de Terrassa, fundada el 1904 i la de Barcelona, el
la fabricacin de tejidos, estampados de indianas, blondas 1910. Uns anys abans, el 1886, tamb a Terrassa, sha-
y bordados. via inaugurat lEscola Municipal dArt, on simpartia la
Per arribats a principis de segle XX, en plena poca branca txtil27. Barcelona, Igualada, Manresa, Sabadell,
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Vilanova i la Geltr, Olesa de Montserrat, totes elles
modernista, lauge de la indstria txtil, cada cop ms
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES mecanitzada, necessitava ms tcnics i especialistes en comptaven amb escoles darts i oficis, escoles de distric-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas dibuix aplicat al teixit, teoria, mecnica i enginyeria, te o ateneus que consideraven els estudis de teoria i de
per a les seves empreses cada dia ms competitives. s dibuix de teixits imprescindibles dins dels seus plans
a partir daqu que el paper de les escoles va ser cada destudi, juntament amb mecnica, muntatge de telers,
cop ms fonamental. Tenim documentades una vinte- anlisi de mostres i prctiques de taller, entre altres as-
na descoles i ms de cent dibuixants de teixits a inicis signatures28 .
de segle, alguns professionals, altres no, uns treballant A banda de les esmentades i a falta encara dun es-
ANNEXOS dins la fbrica, altres, professors o autnoms. tudi detallat descoles darts i oficis i acadmies txtils
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION
27. LEscola Municipal dArts i Oficis es va crear amb 28. Per a ms informaci sobre escoles i alumnes: til, nm. 31. CDMT, Terrassa, 2014.
la finalitat dimpartir els mateixos ensenyaments que CARBONELL BAST, Slvia. El disseny txtil catal
lEscola dArts i Oficis Llotja de Barcelona. en el Modernisme. El dibuix i les escoles. A Datatx-

37
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes al llarg del segle XX, tamb cal destacar els estudis de Apunts descola dYsidro Mata, Collegi de lArt
teoria i tecnologia txtil de la Uni Industrial, al carrer Major de la Seda, 1847. [Quaderns dapunts CRDITS
descoles txtils del CDMT].
Princesa 14 de Barcelona, lAcadmia Esclasans (dirigi-
da pel dibuixant Agust Esclasans, al carrer Balmes, 2),
i lAcadmia Gimpera (de la que en va ser director To-
ELS FONS DELS MUSEUS ms Estruch, dibuixant de puntes, brodats estampats i LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE funditat) interessants pel seu contingut, ja que ens aju-
tapissos), aquestes dues ltimes tamb a Barcelona. El
PER ALS DISSENYADORS den a entendre com simpartien les matries a les dife-
nombre de dibuixants de teixits del primer quart del
Dra. Slvia Ross Castellsaguer segle XX probablement no sha tornat a repetir29. Per a rents escoles al llarg de gaireb un segle.30
posar-ne alguns dels exemples ms rellevants, el llegat LEscola Txtil de Badalona 31 fou un referent a tot
de Camil Cots o de lestudi de dibuix Ars Txtil suc- Catalunya, de la que en sortiren reconeguts tcnics i di-
cessors de Grcia i Ferrater sn presents en diversos buixants. Dirigida per Pau Rodon Amig, ha quedat
arxius, entre ells el del Centre de Documentaci i Mu- constncia de la seva activitat a la revista Catalua textil
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. (1906-1936) i en diverses publicacions, algunes delles
seu Txtil, que en conserva molts dissenys originals en-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES carregats per diverses empreses. escrites pel mateix Pau o pel seu fill Camil Rodon Font.
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Al fons del CDMT tamb es conserven ms de trenta A travs delles podem seguir el rastre de dibuixants, de
llibretes manuscrites pels alumnes de diverses escoles les innovacions tcniques, exposicions, etc. durant ms
(apunts de classe, encara pendents dun estudi en pro- de 40 anys.

29. CARBONELL BAST, Slvia. DANGLA, Assumpta. 1847, fet per Ysidro Mata, Collegi dArt Major de la Industrial i dEnginyers Txtils de Terrassa i La Uni
ANNEXOS Dibuixant tendncies. Congrs Internacional Coup-de- Seda. Altres escoles: Escola dArts i Oficis dOlesa Industrial.
fouet, Barcelona, 2013. de Montserrat, Escola Tcnica de Teixits de Gnere 31. Larxiu de lEscola Txtil es conserva al Museu de
TRADUCCIN AL CASTELLANO de Punt de Canet de Mar, Escola Batlle, Escola Txtil
30. Es tracta en la majoria dels casos, dapunts de Badalona. A ms de les publicacions, conserven ms
ENGLISH TRANSLATION teoria i tecnologia de teixits. El ms antic data de de Badalona, Escola del Treball de Barcelona, Escola de 580 esquises (esbossos) per a teixits.

38
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

contribuen al sosteniment de les classes: Batll S.A.,


Bertran S.A., Manuel Fbregas Jorba, August Malve-
hy, Mitjans i Par, Samaranch, Sederies Balcells S.A.,
Hijos de Sol Sert, Tapiceras Gancedo, Torra-Balari
PREMBUL
S.A., Vilumara S.A., Volart, Encajes y Tejidos S.A., i
Neus Ribas i Eullia Morral altres.
Lespecialitat del gnere de punt, continuadora del
ram de les puntes al Maresme, va recaure a Canet de
Mar, on el 1921 la Diputaci de Barcelona establ lEs-
cola Especial de Teixits de Punt.
Probablement el perode dentreguerres va afectar
lensenyament de la mateixa manera que ho va fer
LEXPOSICI ITINERANT amb les empreses. No va ser fins anys ms tard que
va nixer una nova escola, lEscola de Disseny Txtil de
Barcelona fundada el 1967 pel pintor i ceramista Ra-
mon Folch Roca i per lindustrial txtil Josep Llorens
Bauls33, al carrer Margenat de Barcelona. Fou pionera
en el camp del disseny, amb una clara visi artstica a
ms de la purament tcnica i terica. LEscola de Dis-
SUMARI
seny, promoguda pel Gremi de Fabricants de Sabadell i
LA MEMRIA DELS TELERS: lInstitut Industrial de Terrassa, entre daltres, sinspi-
ELS MOSTRARIS TXTILS rava en lescola txtil de Galashiels, a Esccia.34
Slvia Carbonell Bast Lany 1969, aparegu lEscola dArts i Tcniques de
la Moda, dirigida per Roser Melendres, ms enfoca- CASTELLANO
da per en la moda que en el disseny txtil. A partir
daquest moment es creen la majoria descoles de moda
a totes les grans poblacions catalanes, mentre les prpi-
ament txtils aniran de baixa.
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA LEscola de Disseny Txtil i lEscola dArts i Tcni-
VISTA DES DE LA INFORMACI ques de la Moda es van fusionar el 1989 i en va nixer
ESTADSTICA lEscola Superior de Disseny Txtil (ESDIT) a Saba-
Jordi Maluquer de Motes
dell posteriorment perdria la T de Txtil (ESDI), a
Mostra de cot estampat per a tapisseria de La Espaa Industrial, S.A.
(Barcelona), 1900-1910. METPM nm. reg. 9810. instncies de la Fundaci del Disseny Txtil (FUN- CRDITS
DIT). Parallelament, seguia funcionant des de 1985
lEscola Txtil dArts i Oficis, tamb a Sabadell, creada
pel Gremi de Fabricants com a instrument al servei de
ELS FONS DELS MUSEUS Alhora, el Museu de lEstampaci de Premi con- les empreses del sector. El 1998 lEscola Massana (on
serva un gran nombre de dibuixos per a lestampaci, des del 1963 es podien cursar els estudis destampaci LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
alguns dells signats per artistes de rellevncia com Ale- txtil), cre els cursos dArt Txtil. A lEscola Llotja de
PER ALS DISSENYADORS xandre de Riquer. I al Museu dArenys de Mar, entre Barcelona encara segueixen els estudis destampaci
Dra. Slvia Ross Castellsaguer els originals per a puntes ms interessant, hi trobem txtil i tintatge artstic.
els del fons Castells i alguns amb la signatura dAurora Malauradament, amb les successives crisis, les esco-
Gutirrez32 . les txtils van anar minvant. En el cas dels dibuixants,
El bon moment en qu es trobava la indstria txtil una de les causes del seu retrocs fou, entre daltres, que
catalana va afavorir enormement la creaci de les escoles ladquisici dels dibuixos es feia cada cop ms a fora
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.
per tamb cal dir que va ser grcies al suport de molts del nostre territori. Como, a Itlia, havia passat a ser el
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
dels empresaris, que aquestes van poder tirar endavant. gran centre del disseny txtil on els empresaris catalans
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Fixem-nos per exemple en les escoles professionals de anaven a comprar els projectes dels seus futurs teixits.
la Uni Industrial, que comptaven amb un total de 115 Daltra banda, amb el tancament de moltes empreses, ja
socis protectors tots ells industrials del txtilque no es necessitaven tants dibuixants, tcnics o enginyers.

32. LLODR NOGUERAS Joan Miquel. Aurora Gu- 33. Josep Llorens, conegut com Pep, va ser un dels sion de Pars, etc. Tamb va formar part del grup de
ANNEXOS tirrez i Adelaida Ferr. Lart de la punta al coix a dissenyadors de colleccions txtils ms reconeguts pintors sabadellencs anomenats Gallots.
lentorn del Modernisme. Reial Acadmia Catalana del moment. Collabor amb tots els estaments re-
TRADUCCIN AL CASTELLANO 34. Agraeixo la informaci donada per Josep M. Car-
Belles Arts Sant Jordi. Butllet XXI. Barcelona, 2007. lacionats, com lInstituto Espaol de la Moda, el IWS
bonell.
ENGLISH TRANSLATION (Secretariat Internacional de la Llana), Premire Vi-

39
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

Breu recorregut per la indstria txtil


catalana al segle XX a travs
de la seva producci
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
A comenament del segle XX la indstria txtil catala-
na concentrava la major part de la infraestructura pro-
ductiva del pas i comenava un procs de lenta recu-
peraci desprs del recs per la prdua de les colnies
ultramarines. Durant el primer ter daquest segle es va
generalitzar lenergia elctrica, i es va produir un canvi
LEXPOSICI ITINERANT important per la prctica desaparici del lli i del cnem,
substituts pel cot i pel jute i per la invenci del rai,
que aniria desplaant la seda.
Si ens remuntem al segle anterior, veiem com al llarg
de la centria es consolidava lespecialitzaci en sedes
de Barcelona, Manresa i Reus, i es configurava el tri-
angle llaner Sabadell-Terrassa-Barcelona, mentre ses-
tancaven les filatures de lli i de cnem i, en canvi, es SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: dinamitzaven les empreses cotoneres que tingueren un
impuls realment excepcional.
ELS MOSTRARIS TXTILS
La sederia catalana, a inicis de segle es trobava en
Slvia Carbonell Bast un bon moment35 just quan el Modernisme comena-
CASTELLANO
va a prendre fora. Lany 1900 Gaiet Fbregas Rafart Retrat en jacquard de Gaiet Fbregas i Rafart teixit
en seda pel seu fill Manuel Fbregas Jorba, 1925.
inaugur la fbrica de Mollet amb els primers telers me- CDMT nm.reg. 10727.
cnics seders de tot lEstat36 empresa que ampliar i
consolidar el seu fill Juan Fbregas Jorba. Les sederes
Vilumara,37 Salvador Bernades,38 Malvehy,39 Sederies i Serra, 44 per citar-ne algunes de les que en conservem ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Balcells, S.A., 40 Pich i Aguilera41 safegien entre les ms els mostraris, concentrades a Barcelona i rodalies.
VISTA DES DE LA INFORMACI consolidades del moment, reconegudes per les seves bo- Els Muntadas originaris dIgualada escolliren
ESTADSTICA nes qualitats. Barcelona per a installar la seva empresa: La Espaa
Jordi Maluquer de Motes Altres empreses testimonis de lesplendor daquest Industrial, S.A. Fundada el 1847, dedicada principal-
moment, treballaven diverses especialitats com Sert, 42 ment a lestampaci45, va arribar a ser la ms impor- CRDITS
Pujol i Casacuberta, 43 La Espaa Industrial, o Bertrand tant del pas. Els seus mostraris, conservats al Museu

ELS FONS DELS MUSEUS 35. Lany 1900 la seda a Catalunya concentrava 39. Benet Malvehy Piquer (Igualada 1837-Sant Sa- gat. En poca dels seus fill la ra social pass a ser LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE el 97,5% dels telers mecnics i el 92,7% dels jac- durn dAnoia 1892) s reconegut com un dels grans Sert Hnos. i posteriorment Comercial Sert. El CDMT
quards de tot lEstat espanyol. MIQUEL, Domnech. seders catalans, a ms de bon dibuixant. Es va esta- en conserva diversos mostraris.
PER ALS DISSENYADORS Presencia de la seda espaola en las exposiciones blir el 1862 a Barcelona i posteriorment a Molins de 43. Aquesta empresa, fundada el 1898 per Salvador
universales del siglo XIX. A Espaa y Portugal en las Rei. Aviat els seus teixits per a decoraci van passar
Dra. Slvia Ross Castellsaguer rutas de la seda. Universitat de Barcelona Publicaci- a formar part dels millors edificis pblics i privats. A
Casacuberta Vials, Josep Pujol Marcet i Jaume Cor-
bera Tiana, amb lobjectiu de fabricar teixits i apres-
ons, Barcelona, 1996. la seva mort, el seu fill Josep continu el negoci, que tos, va ser de les primeres a produir teixits de seda
36. SUREZ GONZLEZ, M. ngels. De can Fbre- anys ms tard compartiria amb Samaranch. Per a in- shantung. Daqu li ve el nom de La Sedeta, al carrer
gas a Sedunion. A Notes, monogrfic vol.19, Mollet, formaci ms detallada: CARBONELL BAST, Slvia. Siclia amb Indstria, de Barcelona (ara Centre Cvic
2004, p. 213-230. CASAMARTINA, Josep. Op. cit. I SAMA, Antonio. i jardins). Fabricaven tamb amb llana, cot i mescla.
Benet Malvehy fabricante de sedas y proveedor de la
37. Domingo Vilumara fund el 1676 una fbrica de Real Casa. Jornadas sobre las Reales Fbricas, Con- 44. Empresa cotonera creada el 1860 va tenir la
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. teixits de seda. s la ms antiga del sector que es greso La Granja, 2002. fbrica principal a Manresa. I com la majoria de les
t notcia. A inicis del segle XX, Sederas Francisco grans indstries txtils, tenien el despatx a Barcelo-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Vilumara shavia establert a lHospitalet, i treballava 40. Llus Balcells, teixidor de seda Manresa, establert na; en aquest cas al carrer Pau Claris. Tanc el 1989.
amb mquines jacquard. Els principals productes de el 1867. Continu lempresa el seu fill Ignasi Balcells, Especialitzada en estampaci per a indumentria i
Ariadna Detrell / Sergi Artigas la casa eren surs, vels, mantellines, articles de dol, obrint fbriques a Trrega, Calaf i Tor. Treballaven tapisseria.
corbateria, panyoleria de seda natural i posterior- amb mquines jacquard des de finals del segle XIX.
Quan van tancar, el 1988, ja feia anys que teixien b- 45. A La Espaa Industrial, constituda el 1847 a San-
ment de rai. Lempresa va tancar el 1982. ta Maria de Sants (Barcelona), shi feia tot el cicle
sicament el rai i mescles. La seva especialitat eren
38. Salvador Bernades Puig va ser soci de Bofarull, els mocadors dhome i dona, les faixes, la corbateria des de la filatura, el tissatge, el blanqueig i el tintat,
Hernndez i Bernades, fbrica de sedes, fundada el i la novetat. El CDMT en conserva alguns mostraris el gravat, lestampat i els acabats. Van treballar el
1875. A la mort de Bernades, els seus fills continu- dinicis del segle XX. cot, la seda i van fabricar tamb panes i material
aren lempresa sota la ra social Hijos de Salvador per enquadernar llibres i pells artificials. Dentre tots
Bernades, S.A. Treballaven amb mquines jacquard 41. Pich i Aguilera va nixer a Rub el 1886. Actual- els articles que produen en destacaven els estam-
ment segueix treballant en estampaci i amb fibres
ANNEXOS des de finals del segle XIX, i oferien una gran quan-
sinttiques, sota el nom de Sedatex.
pats: novetat senyora, velludets (introduts a partir de
titat darticles; crep, voile, otom, popelin, seda crua, 1883), franelles (des de 1893), teixits per a mobles
TRADUCCIN AL CASTELLANO faille, mesalina, gasa, set, liberty, tant estampats, 42. Sert, Germans i Sol, dorigen seder, van anar in- i cortines, tapets, manteleries, mocadors, cretones,
chins, espolinats o brodats, per a novetat senyora, troduint la llana i els teixits amb mescla de cot, seda indianes, tapissos dimitaci; tots ells amb dibuixos
ENGLISH TRANSLATION mocadors i corbateria. Tenien fbrica i despatx a Bar- i lli i van ser especialment reconeguts pels tapissos de fins a deu colors. Promocionaven sobretot els
celona. Van ser provedors de la casa reial. La darrera decoratius treballats en jacquard, les catifes i, en ge- creps, les sarges, cretones, otomans, reps i rasos.
ra social que es coneix s Urbatex, que treballava neral, els teixits per a llar. Domingo Sert havia tingut Alhora van ser reconeguts pels tapissos i mocadors
amb fibres sinttiques. fbriques a Sant Mart, Taradell, Sabadell i Sant Cu- commemoratius. Van tancar el 1981.

40
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

En relaci a lestampaci, la casa Ponsa46 va ser una


de les pioneres en la introducci de nous dissenys per
a lestampaci de seda, que seguiren les modes de cada
moment. Artistes de renom com Alexandre de Riquer
PREMBUL
hi van participar, i el seu llegat ha quedat conservat al
Neus Ribas i Eullia Morral Museu de lEstampaci de Premi. Tenien fbrica a
Manresa i a Sant Mart (Barcelona) i lany 1901 sollici-
taren construir un edifici per a poder teixir seda a Pal-
ma de Mallorca, que es coneixeria com Ses sedes, 47 on es
teixien les empeses que es confeccionaven a Barcelona,
per a mocadors i fulards com a principals productes.
La indstria cotonera es trobava concentrada a Cata-
LEXPOSICI ITINERANT lunya i, concretament, la major part a la provncia Bar-
celona. Des de finals del segle XIX, shavien anat cons-
truint les grans colnies a les vores dels rius Llobregat,
Ter i Cardener. Un cas a part varen ser els Gell, que
construren la seva colnia a Santa Coloma de Cervell,
on van fabricar uns cotons i uns velluts de renom inter-
nacional48 .
Vicente Oliu es va installar a Molins de Rei el 1842, SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: en un inici com a empresa cotonera i de mescles. El
ELS MOSTRARIS TXTILS mostrari ms antic conservat de V. Oliu y C. 49 data de
Slvia Carbonell Bast 1875, compren principalment cot de novetat i piqus.
Tamb fabricaren casimirs, setins, drils, rus, pelfa i un CASTELLANO
llarg etctera de teixits, llisos, en petits motius, de qua-
dres tartan i molts altres per a armilles i folreria. Lany
1908, ja constituts com a Vicente Balari Sobrinos te-
nien una sala grande amb 102 telers despasa, i una sala
pequea amb 18 jacquards50 . ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI En el cas de la punta, la mecanitzaci a nivell general
ESTADSTICA es va fer esperar encara uns anys ms. Tot i que el 1857
Dotres Clav i Fabra comptava ja amb una mquina de
Jordi Maluquer de Motes
tul mecnic, i al tombant de segle Casimir Volart51 ad- CRDITS
Llibre de referncies de la casa Sert Hermanos, quir maquinria francesa i anglesa per a punta mecni-
1915-1930. CDMT nm.reg. 22823-6-7. ca i Josep Fiter52 sanunciava com a empresari de Blondas
y encajes legtimos y mecnicos, a inicis de segle la punta
ELS FONS DELS MUSEUS de Premi, sn un clar exponent del seu xit i prestigi, artesana es veia, tal com anunciava Fiter, com la veri-
que aconseguiren grcies a la introducci de la mquina table. Mentre, els germans Castells53 excellien amb els LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
de cilindres i al seguiment de les tendncies decorati- seus dissenys modernistes treballats manualment, en
PER ALS DISSENYADORS
ves europees. Les cretones estampades, bsicament per domicilis particulars, de la mateixa manera que la gran
Dra. Slvia Ross Castellsaguer a la decoraci dinteriors i indumentria del tombant majoria de randers catalans, seguint la tradici familiar
de segle deixen entreveure el Modernisme i el seu pas artesanal, que en aquest cas havien iniciat el 1862. Els
cap a lArt Dco. Sempre deixant marge als dissenys ms Artigas54, randers tamb dArenys de Mar, que havien
clssics, a labast del gran pblic. iniciat les seves activitats lany 1801, van destacar en
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Assumpta Dangla, tcnica del Museu de Premi, xa colnia. Al CDMT es conserven diverses mostres activa amb la mateixa gamma de productes per en
est treballant aquesta empresa a Impressions sobre dels velluts anomenats rodas en els mostraris de la poliamida i altres fibres sinttiques i conserva els
teixit. Els estampats de lEspanya Industrial de Barcelona casa Blanco Baeres. seus mostraris.
(1847-1903), tesi en curs. 49. V. Oliu y C.. Fbrica de artculos de novedad. Es- 52. Provedors de la casa reial des de 1880. Lem-
46. Fundada el 1859 tanc definitivament el 1982. pecialidad en chalecos, carrer Aurora 11, Barcelona. presa va tancar el 1915, a la mort del seu propietari.
La fbrica de Mallorca va estar activa fins al 1978. Vda. Oliu y Balari, carrer Montjuic de St. Pere 12, 53. El fons Castells es conserva al Museu de les Pun-
Pass per diverses raons socials: Jos Ponsa, Ponsa Barcelona. tes dArenys de Mar: puntes, projectes, patrons, ma-
Hermanos i Ponsa S.A. Sembla ser que van ser els 50. Manuscrit arxiu CDMT. El CDMT conserva els trius i fotografies. Va estar activa des de 1862 a 1962.
primers en introduir els telers sense llanadora de
ANNEXOS lestat espanyol.
mostraris de Torra-Balari (amb diferents raons soci-
als) i les fitxes de fabricaci des de 1875 a 1978.
54. Empresa activa fins als anys 60 del segle XX,
sanunciava com Casa especializada en toda clase de
47. CANALS AROM, M. Teresa. Ses sedes. Una f- 51. Creada com una societat entre Ramon Capmany Encajes de Bolillo, Juegos de Cama y de Mesa y Man-
TRADUCCIN AL CASTELLANO brica de teixits de seda al barri dels Hostalet de Pal- i Casimir Volart el 1857, hi van arribar a treballar tillas en Blonda. Els seus arxius es conserven a lAr-
ENGLISH TRANSLATION ma. Actes de la VIII Trobada dHistria de la Cincia unes 3.000 dones del Baix Llobregat. Pionera des xiu Histric dArenys de Mar i al Museu de la Punta
i la Tcnica. Mallorca, 2006, p. 145-152. del seu inici, fou provedora de la casa reial espanyo- dArenys de Mar.
48. La recerca dels seus mostraris va ser complicada, la. La seva especialitat eren les blondes blanques i
per finalment sen van localitzar alguns a la matei- negres i tuls de seda i puntes de cot. Encara est

41
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

Mostres de vellut rodas de la casa Gell dels anys SUMARI


1919/1922 que figuren en el mostrari de Higinio
LA MEMRIA DELS TELERS: Blanco Baeres. CDMT nm.reg. 20659-7.
ELS MOSTRARIS TXTILS
Mostrari de viscoses de lempresa Urbatex; anys
Slvia Carbonell Bast 1930-1950. CDMT nm.reg. 19184-9.
CASTELLANO

punta per a manteleria, jocs de llit i mantellines. Per


el que havia comenat com un art, es va anar transfor-
mant gradualment i sense aturador en una indstria to-
talment mecanitzada. La qualitat potser no era la ma- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI teixa, per ara la punta es posava mica en mica a labast
ESTADSTICA del gran pblic.
El Modernisme va deixar pas als dissenys ms sim-
Jordi Maluquer de Motes
ples i geomtrics caracterstics de Hoffman, cofunda- CRDITS
dor de la Wienner Werkstate. Molts dibuixos per a ampli ventall del que sestava comercialitzant. En el cas
teixit de Josep Palau Oller55 o les mostres de sederia de de la tapisseria, la comercial Higinio Blanco Baeres 60,
Felipe Iglesis56 , dentre els anys 1910 i 1916 sn destil entre els anys 1915 a 1919, incloa mostres de la casa
ELS FONS DELS MUSEUS marcadament viens. Les mostres de sederia de Camila Sert Hermanos, Gell61 (entre daltres, les anomenades
Casas57 de lany 1918 o de Vilumara entre 1915-1919, rodas), La Espaa Industrial, Francisco Fabril i Vila, LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS continuaren en aquesta lnia uns anys ms, oferint al etc. que treballaven lestil ms funcional, amb algunes
mercat uns dissenys atrevits treballats en jacquard58 . La mostres de disseny marcadament cubista, i que sallar-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
cotonera manresana Bertrand i Serra59, tamb apostava, garen fins gaireb als anys 1940.
encara que ms moderadament, per incloure dissenys La incessant recerca en la investigaci de les fibres
dinfluncia centro-europea, combinant sempre amb els artificials va donar pas a una lenta per ferma intro-
dibuixos ms clssics, com llistats, topos i florals, que no ducci del rai viscosa lanomenada seda artificial als
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. fallaven mai. mostraris txtils catalans. Comercialitzada als Estats
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES A banda dels mostraris de les prpies empreses, un Units a partir de 1911, la seda artificial es va incloure
altre gran cabal dinformaci sn els mostraris de tei- en els mostraris de la casa Vilumara el 1915, a Camila
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
xits dels magatzems especialitzats que ens ofereixen un Casas cap a lany 1918 i a Fbregas Jorba tamb abans

55. Per a ms informaci sobre Josep Palau, vegeu: 57. Els mostraris que es conserven al CDMT estan 60. Successors de Blanco y Bosch. Grans magatzems
CARBONELL BAST, Slvia. CASAMARTINA, Josep. sota el nom de dues raons socials: Camila Casas Jo- especialitzats en catifes, tapisseries, cortinatges, do-
Les fbriques i els somnis. Modernisme txtil a Catalu- ver i Camila y Elisa Casas. Tenien el despatx al carrer massos, velluts, mantes, cobrellits, gnere de punt i
nya. CDMT, Terrassa, 2002. I CARBONELL BAST, Ali Bey 27, i la fbrica a Pere IV 447. llenceria, al carrer del Call 21, Sant Honorat 1 i 3, Pas-
ANNEXOS Slvia. CASAMARTINA, Josep. Josep Palau Oller, del seig de Grcia 67, de Barcelona. Posteriorment van
58. Les mquines jacquard ms conegudes aqu van
Modernisme a lArt Dco. CDMT, Terrassa, 2003. ser les Vinzenci i les Verdol. tenir delegacions a Valncia i a Madrid. Els mostraris
TRADUCCIN AL CASTELLANO es conserven al CDMT.
56. Empresa sedera barcelonina, especialitzada en 59. Els mostraris que es conserven al CDMT conte-
ENGLISH TRANSLATION mocadors. Tenien el despatx al carrer Pau Claris 22, i 61. La fbrica de la colnia Gell, juntament amb
nen milers de mostres de teixits estampats al llarg
la fbrica al carrer Astries 28. El CDMT en conserva de la seva histria, concretament des de 1915 fins al La Espaa Industrial, Can Batll, Fbregas-Jorba o
alguns teixits, banderes i dibuixos. tancament. Bertrand i Serra van ser les grans empreses txtils
catalanes.

42
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
Posada en carta dibuixada per Alfredo Sivilla per a Pujol i Casacuberta,
CRDITS
ca. 1906. CDMT nm.reg. 20588-2-136.
ficials), pionera a Espanya de la fabricaci del rai, que
comen a produir aquesta fibra el 1926, a Blanes. 63 La
Seda de Barcelona, al Prat de Llobregat, va comenar a
dels anys 20. Sense renunciar al disseny de qualitat, en comercialitzar el rai-viscosa el 192764 .
ELS FONS DELS MUSEUS els mostraris dels anys 30 als 50 de lempresa Urbatex62 Malgrat els entrebancs de la 1a Guerra Mundial, i LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE antigament la sedera Salvador Bernades veiem com el desconcert inicial, la neutralitat dEspanya durant
PER ALS DISSENYADORS el rai va traslladar la seda a la mnima expressi. El aquests anys va beneficiar la indstria txtil catalana,
Dra. Slvia Ross Castellsaguer mateix pass amb la producci de Fbregas Jorba, Vda. especialment el subsector llaner, que increment les
Felipe Iglesis, Samaranch, Camila Casas, Sederies Bal- vendes al mercat exterior fins ara molt limitades ja
cells, i la resta dempreses sederes catalanes. De fet, lany que es dedic a lexportaci de gnere per als exrcits
1906 ja veiem linters que comenaven a despertar les dels estats belligerants. Aquest s el cas dAugust Ca-
fibres artificials a casa nostra: shavia creat la Societat saramona65, que fins i tot patent una frazada algodon
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Espanyola de Seda Viscosa, a Barcelona, dirigida per gris ejrcito66 o de Sert Hnos, que fabricaren diriament
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES tcnics estrangers amb representants catalans. Daqu quantitats enormes de mantos y paos per encrrec de
Ariadna Detrell / Sergi Artigas en va sortir lagrupaci de diversos fabricants de seda Frana, Gran Bretanya, Itlia, Rssia, Blgica i els Es-
artificial: la SAFA (Societat Annima de Fibres Arti- tats Units. 67

62. Sen conserven 10 al CDMT, amb anotacions de de SAFA-Blanes, iniciadora de la qumica txtil a Es- sep Puig i Cadafalch. Actualment s la seu de Caixa-
les matries, disposicions al jacquard i altres telers. panya. A Blanda, nm. 10 Arxiu de Blanes, Blanes, Forum a Barcelona. El CDMT en conserva diverses
63. Fundada lany 1923, amb seu a Madrid i oficines 2007, p. 87-99. mostres.
ANNEXOS a Barcelona i Pars. La fbrica va obtenir llicncia de 64. El 1961 van comenar a produir polister i a partir 66. Nota de preus de 1920, especifica impermeabili-
la nord-americana Du Pont per a fabricar nil lany de 1968 ja fabricaven poliamida. zadas, i sin impermeabilizar. Arxiu CDMT.
TRADUCCIN AL CASTELLANO 1953, que marc linici de la producci de fibres sin- 65. Fbrica de filats i teixits de cot especialitzada en 67. Libro de oro del comercio, industria, navegacin y
ttiques a Espanya. El 1959 aconsegu lexplotaci de vnoves, tovalloles, jocs de llit. Fundada el 1870 per banca de Espaa. Compaa Transatlntica. Barcelo-
ENGLISH TRANSLATION la patent del polister, comercialitzat com Tergal. Casimir Casaramona Puigcercs i tancada el 1920. na, 1921.
Per a ms informaci: SALA LPEZ, Pere Orgens El 1900 Casaramona encarreg la nova fbrica a Jo-

43
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

Aprofitant aquesta conjuntura favorable de la guer-


ra, Pujol i Casacuberta coneguda popularment com
La Sedeta va incrementar el nombre de telers i inte-
gr totes les fases de manipulaci i teixiduria i acabats
PREMBUL
de la llana, i el 1919 entraren les primeres mquines de
Neus Ribas i Eullia Morral filar seda i en pocs anys tenien ms de cinquanta te-
lers daquesta matria primera, sense deixar de banda
el cot i la mescla68 . A banda duna crisi puntual per
sobreproducci desprs de la Guerra havien caigut les
vendes i moltes empreses van veure reduir els seus bene-
ficis la disminuci de la producci va afectar sobretot
el subsector llaner. La dcada dels anys 20, per, va ser
LEXPOSICI ITINERANT dexpansi per Pujol i Casacuberta, essent a finals de
la dcada una de les ms importants a lestat en llana
per a senyora i fantasia. Les posades en carta69 conser-
vades en deu enquadernacions al CDMT fan palesa la
importncia que donaven al disseny dels seus teixits, ja
fossin per a llana, seda, cot o mescles. Dibuixants com
Alfredo Sivilla hi van contribuir decisivament.70
Mentre, altres seders i cotoners catalans seguien tre- SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: ballant a bon ritme 71 i eren reconeguts nacionalment i
ELS MOSTRARIS TXTILS internacional. A tall dexemple, Fbregas Jorba, el 22
Slvia Carbonell Bast doctubre de 1927, va rebre la visita de S.M. el rei Al-
fonsXIII, que la reconegu com la sedera ms impor- CASTELLANO
tant del pas. El mateix monarca, el 1926 havia inau-
gurat una nova nau dels Bertrand i Serra a Manresa.
Daquesta darrera cotonera, reconeguda com una de les
indstries particulars ms importants a nivell interna-
cional,72 se nhan conservat prcticament tots els mos- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI traris (433), actualment al CDMT. Lany 1943, amb la
compra de la colnia Gell, Bertrand va augmentar el
ESTADSTICA
seu patrimoni i producci.
Jordi Maluquer de Motes Els mateixos anys, lempresa llanera terrassenca Pont, CRDITS
Aurell i Armengol73 treia al mercat un teixit per a saba-
tilles de dona sorprenentment modern i Gens i Pont74
feia una proposta valenta amb dissenys de molt colorit
Mostrari de llana per a sabatilles dhivern. Pont, Aurell i Armengol S.L. imitant el pl de vaca en llaneria per roba dabric i bu-
ELS FONS DELS MUSEUS s lempresa ms longeva de Terrassa, fundada el 1875 i plenament
fandes. La majoria dempreses llaneres, per, apostaven
activa, ara en lmbit dels teixits per a automoci. CDMT nm.reg. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE 21682-80-25. pels dissenys ms tradicionals per a vestit dhome 75: llis,
PER ALS DISSENYADORS diagonal, pota de gall, ratlla diplomtica, espiga xeviot,
Dra. Slvia Ross Castellsaguer harris, tweed, ull de perdiu models que es repetiren
al llarg dels anys amb lleugeres variants, excepte en els
teixits de novetat per a dona, ms creatius i que seguien
clarament les tendncies marcades per Pars76 .

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES 68. Desprs de la Primera Guerra Mundial es va dur a sacuberta, moltes postes en carta entre els anys 1903 74. Lempresa probablement es fund a finals del se-
terme un dels processos de renovaci de maquinria i 1910 estan signades per Alfredo Sivilla, dibuixant de gle xix i inicis del xx. El despatx, edifici modernista
Ariadna Detrell / Sergi Artigas ms significatius des de finals del segle xix. Cal recor- teixits amb estudi al carrer Bruc de Barcelona. dEduard Maria Balcells construt el 1915, encara es
dar que en aquesta poca la indstria espanyola de 71. Les referncies darticles cotoners es comptaven conserva ubicat al carrer Sant Josep 29, de Sabadell.
construccions de maquinria txtil es concentrava a en milers. Casaramona, per exemple, lany 1926, no- El CDMT conserva mostraris dentre els anys 1920
Catalunya, i que entre 1926 i 1935 una part important ms de toallas rusas en tenien 136 tipus diferents. i 1979.
de la maquinria adquirida per les empreses txtils 75. Els mostraris ms antics de llana del CDMT sn
era de fabricaci i tecnologia espanyoles. DEU, Esteve. 72. Eusebi Bertrand i Serra (1877-1945), lany 1935 va
ser considerat el primer empresari cotoner del mn. de lempresa llanera Alegre, Sala y Cia. Daten de
LLONCH, Montserrat. Autarqua y atraso tecnolgico 1886.
en la industria textil espaola, 1936-1959. Investigaci- Lany 1921 a la fbrica de Manresa hi funcionaven sen-
ones de Historia Econmica vol. 9. Departament dEco- se interrupci 22.000 fusos i 700 telers. A ms, tenien 76. Sobre les tendncies i els quaderns dorientaci
ANNEXOS nomia i Histria Econmica, Facultat dEconomia i dues installacions dedicades a lestampaci a Sants vegeu: CARBONELL BAST, Slvia. Els mostraris
Empresa, Universitat Autnoma de Barcelona, 2013. (Prat Vermell) i a Sant Mart, Barcelona. Els seus prin- txtils: histria, referncies i tendncies. A Estudi del
TRADUCCIN AL CASTELLANO cipals productes eren les cretones, franelles i percales. fons industrial txtil de Catalunya. Mostraris de teixits
69. Mas Lluch, al llarg del segle xx, ha estat una de del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu
ENGLISH TRANSLATION les principals empreses a fer els picats de les postes 73. Pont, Aurell i Armengol, fundada el 1875, s lem-
presa txtil ms antiga que encara continua treba- dArenys de Mar. Centre de Documentaci i Museu
en carta per a telers amb sistema jacquard. Txtil - Museu dArenys de Mar, 2010, p. 7-23.
llant. Especialitzada en sabatilles de llana batanada,
70. Normalment s difcil saber qui eren els dibui- feltres i folres. Actualment es dedica a la fabricaci
xants de les empreses, per en el cas de Pujol i Ca- de teixits tcnics per a autombils.

44
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


Fitxes tcniques de pana cordel de les empreses Torra Balari, doncillo fabricat per Balari i una mostra dels Gell. s
SerraBalet, La Espaa Industrial i Batll. Arxiu del CDMT.
interessant remarcar que Pau Rodon havia estat tcnic LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE i director de la colnia Gell i coneixia a la perfecci
PER ALS DISSENYADORS aquest tipus darticles. s evident, doncs, que Balari vo-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Lespionatge industrial s un fet conegut per poques lia treure un producte nou i abans de posar-se a fabricar
vegades demostrable si no en tenim documents77. Gr- les seves panes, va voler estar segur de larticle que havia
cies a ladquisici dels mostraris de la casa Torra Bala- doferir al mercat81.
ri78 van caure a les nostres mans una srie de fitxes tc- El creixement durant aquest perode va ser fort per
niques amb mostres de panes cordel signades PRA (Pau curt, i s que es va veure estroncat amb la crisi del 1929.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Rodon Amig), de les empreses Sol y Sert, Serra Balet, A partir daqu va comenar una recessi, que en el txtil
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Batll i La Espaa Industrial, datades del 7 de maig de catal es not sobretot a partir de lany 33. Va ser jus-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas 1924 les tres primeres i 3 dabril de 1925 la darrera.79 tament lany 1929, que amb lExposici Internacional
A aquesta interessant prova, lacompanya un manuscrit de Barcelona, es consolid lestil Dco catal. Totes les
datat dos anys desprs, amb la comparativa de totes les firmes txtils catalanes introduren, en menor o major
anlisis, 80 i en la que shi inclou tamb el detall del cor- mesura, aquests tipus de dissenys. Entre els decoradors

ANNEXOS 77. Segurament el primer exemple documentat s de 1700. Collecci La ciutat del Born. Barcelona 1700. 80. Ample, pes per metre quadrat, pes per metre
voltants 1680, quan amb la finalitat de fomentar i mo- Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2013, p. 26-27. lineal, bordons en 10 cm, passades per cm. ordits i
TRADUCCIN AL CASTELLANO dernitzar la indstria i el comer catalans es van finan- trama. 16 de febrer de 1927. Arxiu CDMT.
78. CDMT, 2006.
ENGLISH TRANSLATION ar viatges i estades de menestrals i mercaders cata- 81. Entre els document conservats nha quedat cons-
lans a Frana, quan era absolutament castigat. Ens en 79. Anlisi del teixit, disposici completa per a la
manufactura del teixit, disposici del lligament. Ar- tncia de dos cordoncillos diferents fabricats per Ba-
dna detalls Albert GARCIA ESPUCHE a Indumen- lari, un del 20 de desembre de 1926 i laltre de 26 de
tria, economia i societat. A Indumentria. Barcelona xiu CDMT.
mar de 1927.

45
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

Durant la Segona Repblica (1931-1939) la sobrie-


tat i la funcionalitat simposaren plenament en la indu-
mentria. Malgrat la crisi arrossegada del 1929, va ser
un moment de puixana del txtil en general que qued
PREMBUL
reflectit en les mostres de teixits de draperia de Sala i
Neus Ribas i Eullia Morral Badrinas 84, amb ms colorit i estampats. I tamb en la
casa de brodats barcelonina Rexachs, amb una proposta
de dissenys molt elaborats des del 1930 al 1936. Per
a banda del sector ms industrialitzat, el funcionalis-
me en linteriorisme arribava de la m del GATCPAC
(Grup dArquitectes i Tcnics Catalans per al Progrs de
lArquitectura Contempornia), promogut per un collec-
LEXPOSICI ITINERANT tiu darquitectes, artistes i dissenyadors que defensaven
lestil ms racional. Les seves propostes defensaven un
estil modern i avantguardista, que tamb sestava impo-
sant a Europa, especialment des de Frana i sallargaria
fins gaireb als anys 40. Ens han quedat restes dalguns
dels teixits comercials que Joan Baptista Subirana uti-
litzava per a les butaques que dissenyava, de lnies geo-
mtriques i simples, en concret una tipus zebra en blanc SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: i negre, que tamb havia utilitzat Josep Llus Sert. 85
ELS MOSTRARIS TXTILS Coincidint en el temps, a Premi de Mar es fund
Slvia Carbonell Bast la casa destampats Lyon-Barcelona, S.A., que cap al
1930 install per primera vegada la tcnica de la lio- CASTELLANO
nesa a Espanya, coneguda actualment com serigrafia. La
Mostrari de brodats de Casa Rexachs (Barcelona) de lany 1935. Cada
brodat sacompanya dun figur fet a m on es mostra la seva ubicaci seva producci anava destinada a teixits per a la llar i
sobre el vestit. CDMT nm.reg. 15179-007. indumentria femenina. El Museu de lEstampaci de
Premi de Mar en conserva part del seu arxiu, on sob-
ms reconeguts daquest perode trobem a Santiago serva la varietat, qualitat i evoluci de la seva producci ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI Marco, 82 que promocion i particip en el desenvolupa- al llarg dels anys fins al seu tancament.
ment de lart txtil centrat en la decoraci dinteriors. Al mateix temps, es consolidaven algunes cases dalta
ESTADSTICA
Uns anys abans, el 1923, Marco havia collaborat amb costura barcelonines, que siniciaren en la introducci
Jordi Maluquer de Motes Toms Aymat, en lExposici Internacional del Moble de la roba confeccionada, tal com feien els grans magat- CRDITS
i Decoraci dInteriors. 83 A banda del sector de la con- zems des dinicis del segle. A partir daquest moment,
fecci, linters pel txtil era freqent en els interioristes les empreses txtils havien de preveure la democratit-
en el treball global del seu projecte, com havia estat el zaci de la moda, abaratint els costos per tal dassegu-
cas de Gaspar Homar, un dels mxims exponents en rar-se les vendes.
ELS FONS DELS MUSEUS aquest camp durant el Modernisme. Tocant els anys Lalegria, per, va durar poc. La Guerra Civil va cap- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE 30, el terrassenc fill dindustrial txtil llaner, lensem- girar levoluci econmica favorable dels darrers anys, i
PER ALS DISSENYADORS blier Antoni Badrinas, va introduir a Barcelona les cre- si hi afegim la postguerra, ens trobem davant duns anys
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tones i sedes de Li amb els dibuixos simples, coloristes durs per a les empreses txtils, que van haver de fer un
i alegres de Raoul Dufy, i va ser el representant a nivell parntesi forat. Es va patir un allament internacional
nacional de les teles i papers alemanys DeTeku. Entrava al que shi afegia un notable intervencionisme del rgim
aix una onada daire fresc del disseny txtil que malgrat franquista en tots els mbits de lactivitat econmica, fet
tot cost que saferms a Catalunya. que comport alhora un important retard tecnolgic86 .
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas 82. Santiago Marco (1885-1949). Decorador, esmal- Baeres, fins al 1957, quan Miquel Samaranch com- y diseador de muebles. A DC. papers. nm.13-14,
tador. Fou president del FAD entre 1921 i 1949. Encar- pr el negoci. 2005, p. 110-119.
reg a Aymat diverses catifes i tapissos. Alguns tre- 84. Sala Hermanos y Cia. va nixer a Terrassa el 1886. 86. Les empreses de construcci de maquinria van
balls conjunts es poden veure a: MARCO, Santiago. El 1910 pass a ser Sala y Badrinas. Va ser una de les patir la dificultat daccedir a les matries primeres,
LExposici de Pars, A Anuari del Foment de les Arts empreses llaneres ms importants, i com la majoria, igual que els fabricants txtils, afegit a la insuficient
Decoratives. 1924-1925. Barcelona, 1926, p. 25-32, l- comprenia tot el procs de la llana: filats, teixits i oferta denergia. Tot plegat va portar a un retard
mines XIX a LXVIII. aprestos. Des de linici, la seva especialitat eren els dels equips i les produccions i a una escassa capa-
83. Toms Aymat (1891-1977). El 1923 install a teixits de novetat destam per a home; posteriorment citat innovadora, que evidentment condicionava la
ANNEXOS Sant Cugat la Casa Aymat, manufactura referent del afegiren novetat per a dona. Va tancar el 1979. competitivitat. DEU, Esteve. LLONCH, Montserrat.
taps i catifa catal. En ocasi de lExposici del Mo- CARBONELL BAST, Slvia. VILCHEZ, Sandra. La Autarqua y atraso tecnolgico en la industria textil
TRADUCCIN AL CASTELLANO ble Internacional del 1923 va presentar el taps Diana recuperacin del patrimonio industrial textil: la con- espaola, 1936-1959. A Investigaciones de Historia
Caadora, de caire noucentista, recentment restaurat servacin de los muestrarios Sala & Badrinas, A Econmica, vol. 9, Departament dEconomia i Histria
ENGLISH TRANSLATION al CDMT. Del mateix any sn diverses tapisseries, Datatxtil, nm. 20. CDMT, Terrassa, 2009, p. 44-59. Econmica, Facultat dEconomia i Empresa, Universi-
que teix segons projectes de F.A. Gal (Anuari FAD, 85. SUBIRANA TORRENT, Rosa Ma. El mobiliario tat Autnoma de Barcelona, 2013.
1923, fotografies Arxiu Mas). A la mort dAymat el del GATCPAC. Josep Subirana i Subirana interiorista
1944, els seus fills continuaren associats amb Blanco

46
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO
Mostrari de Tipos nicos de Higinio Blanco Baeres, 1939-1942. per a home, amb dissenys molt convencionals. La llane-
CDMT nm.reg. 20659-16.
ra Vallhonrat no va fer cap mostrari entre els anys 1938
i 1946. I el cas ms extrem ve de la casa Torra-Balari, a
El creixement, doncs, es va estroncar. Les convulsions les installacions de la qual es van fabricar peces davi ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA per a lexrcit republic, entre 1937 i 1939.
VISTA DES DE LA INFORMACI socials del perode van dur els obrers a collectivitzar
moltes empreses, com per exemple La Espaa Industri- Per entendre la davallada del sector txtil cal recordar
ESTADSTICA que Catalunya shavia consolidat com a principal motor
al, Torra-Balari, Pablo Farns, Sala y Badrinas, Sert, o
Jordi Maluquer de Motes econmic de lestat espanyol. Aglutinava ms del 90%
Corbera y Bertran, on els obrers van assumir el control i CRDITS
de les fbriques de filats i un 80% de les de teixits de
direcci de les fbriques davant la fugida o mort dels
cot89. Per els entrebancs que va patir al llarg de la pri-
amos. Algunes a ms, van ser bombardejades i van patir
mera meitat de segle, marcaren definitivament aquesta
greus danys, com Malvehy i Samaranch o la S.A.F.A., indstria, que va haver de fer grans esforos per a supe-
ELS FONS DELS MUSEUS que va aprofitar els anys de la guerra per fabricar mate- rar una dura postguerra. I no hi va contribuir el fet que
rial per a lexrcit republic (sembla ser que per als para- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE loctubre de 1942, lEstat intervingus el mercat a travs
PER ALS DISSENYADORS caigudes)87. Anys ms tard, la victria feixista retornava del Sindicato Nacional Textil: es va dictar una ordre on
les fbriques als seus propietaris. es regulava la fabricaci i venda de teixits de cot. Es
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Amb tot plegat, la producci va minvar considerable- fixaven uns articles determinats considerats de primera
ment, especialment entre els anys 1936-1943, i aix es va necessitat90 pocs ms de tres-cents, quan se nestaven
veure reflectit en els mostraris, per exemple, de la firma fabricant milers de varietats, i es limitava la fabricaci
centenria Pont, Aurell i Armengol, on lescassetat de darticles de preu elevat, regulant aix el mercat interior.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. producci s fora palesa: menys fulls, menys quantitat Totes les empreses cotoneres, incloent les de gnere de
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES de mostres, menys colorit, en definitiva, poca producci punt, estaven obligades a fer els mateixos teixits, amb
i dissenys poc alegres i fora repetitius. El mateix succe- les mateixes caracterstiques tcniques (matria, ampla-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
a amb la resta dempreses. Lempresa llanera terrassen- da, densitat, gruix, tcnica), a vendrels al mateix preu
ca Pablo Farns88 especialitzada en franelles, tamb va i a dur-ne un control absolut de producci i de venda
treure un sol mostrari lany 1936. Laniseda va treure un travs duns llibres de registre. Comerciants i confec-
sol mostrari per als anys 1936-39, de teixits de draperia cionistes noms podien treballar amb aquests teixits i

ANNEXOS
87. LACOMBA, Josep. Histries i records dun barri 89. CABANA VANCELLS, Francesc. Fbriques i em- 90. Entre els quals: cut jacquard, mocador de cap,
TRADUCCIN AL CASTELLANO de Blanes: el Rac Blau. A Blanda, nm 10, Arxiu de presaris. Els protagonistes de la revoluci industrial a cintes despardenya, llenols, vestits de llaneta, man-
ENGLISH TRANSLATION Blanes, Blanes, 2007, p. 60-71. Catalunya. Enciclopdia Catalana, S.A., (1992-1994). teleries de color, lones, batistes, gavardina de trinxe-
88. 1913-1970. CABANA VANCELLS, Francesc. Les catedrals del cot. ra, etc.
Edicions 62, Barcelona, 2008.

47
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

celona, al voltant de la qual es crearen diversos tallers de


gravats de motlles i estudis de dibuix.
Superats els primers anys de la postguerra, a finals de
la dcada dels 40 i principis dels 50 va comenar lesta-
PREMBUL
bilitzaci del sector, amb unes ganes generalitzades de
Neus Ribas i Eullia Morral renovaci. Globalment, el futur es veia amb una certa
dosi doptimisme, per de totes maneres el retard en les
innovacions internacionals i lexcs de proteccionisme
dels darrers anys no havia millorat massa la situaci. La
indstria catalana es trobava en una posici ms feble
que la resta de competncia internacional. Per el txtil
es revifava i ja era habitual tornar a trobar en els mos-
LEXPOSICI ITINERANT traris dues temporades per any: tardor-hivern i prima-
vera-estiu. Ms producci implicava alhora ms varietat
Estampaci sobre paper dun disseny per a indumentria de Lyon-Barcelona, S.A. de dissenys. Manufacturas Torra-Balari, S.A. va viure
(Premi de Mar), ca. 1968. MEPM nm. reg.593595. uns moment dexpansi i la seva producci oferia un
ampli ventall de teixits en matries diverses com llana,
cot, seda o rai.
vendrels al mateix preu, que ja venia fixat91. Aquests Passada la segona Guerra Mundial van augmentar
models van ser els anomenats tejidos tcnicamente nicos els canvis tecnolgics, fet que feia invertir decisivament SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: o tipos nicos.92 Daquesta manera, el Sindicato prenia el a les empreses catalanes que volien mantenir el nivell de
ELS MOSTRARIS TXTILS control administratiu dels fabricants des de la compra competitivitat. La majoria tenia maquinria antiquada
Slvia Carbonell Bast de la matria fins a la venda a les botigues. Lany 1943 per manca de renovaci, i en el cas del cot, per exemple,
es va obligar a marcar a les peces les lletres T.U. amb hi havia poca especialitzaci. Pel que fa als llaners, la CASTELLANO
tinta indeleble o amb un marxamo si es tractava duna situaci era la mateixa, basada en lestructura empresa-
pea confeccionada. Una srie de mostraris dAlgodo- rial minifundista. La indstria, que comenava a veure
nera Canals93 conservats al CDMT duen les sigles T.U. un nou estil de vida americ, pass a interessar-se pel
escrites en el llom. Contenen una relaci de fitxes amb consum ms que per la prpia producci. Simplantava
la tcnica i composici de 308 mostres treballades tal a Europa la influncia americana en la que el consumi- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI com indicava el Sindicato. Pel que fa als comerciants, el dor expressava la seva posici social mitjanant la pos-
ESTADSTICA magatzem dHiginio Blanco,94 va agrupar les mostres sessi i exhibici social del producte. Naixia la cultura i
T.U. en un sol mostrari (1939-1943): velluts de la casa el disseny pop dels anys 50, caracteritzada per la tecno-
Jordi Maluquer de Motes Gell, cotons llavorats, jacquard i estampats, motius logia, el capitalisme, la moda i el consumisme. Aix es CRDITS
florals, geomtrics, i altres. veur reflectit en els mostraris de la majora dempreses,
Un cop passat el conflicte bllic, les empreses puntai- com alguns estampats de la Lyon-Barcelona, i tant per a
res tradicionalment de carcter familiar, introduren indumentria com per a decoraci.
cada cop ms les puntes mecniques per tal dadaptar-se Els anys 1950 i 1960 van ser un perode dexpansi i
ELS FONS DELS MUSEUS
als nous temps, fins prcticament abandonar la punta creixement, tot i els canvis estructurals, que es van veure LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE manual, que qued relegada a les labors de la llar. A tall fortament marcats pel mn de la comunicaci. La influ-
PER ALS DISSENYADORS dexemple, el 1943 la Central Encajera, de la famlia ncia que va exercir el cinema, la televisi i els mitjans
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Bertran i Fort obria les seves portes, destinada a punta en general quedaren estampats als mocadors de Pao-
mecnica per a llenceria i decoraci a Barcelona. A Ter- leras Helvetia, S.L.96
rassa, el 1946 naixia Hilabor95, amb la coneguda marca Des de principis dels anys 1940 i al llarg dels 50 sha-
Lanas Ardilla, especialitzada en el fil de tricotar a m, vien anat fent proves amb fibres sinttiques com el po-
tan en voga durant anys, que arrib a tenir una bona lister i la poliamida, que es van introduir plenament
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. projecci internacional. I reprenent el fil de lestampa- els anys 1960. Les mitges de Nylon shavien posat a la
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES ci, els anys 1940 marcaren larrencada daquesta espe- venda als Estats Units el 1940 i la seva popularitat no
Ariadna Detrell / Sergi Artigas cialitat a Premi de Mar, grcies a la fbrica Lyon-Bar- va parar de crixer. La notcia va arribar rpid al nos-

91. Per exemple, lany 1942: mitjons dhome llisos, de Jos O. Canals. Es va mantenir activa fins a finals ms de fotografies, manuals de labors, i altres. Van
mquina estndard, 5,50 ptes; caadora dhome en de la dcada de 1950. Es van dedicar a fer sarges, treballar llana, seda, cot, lli, viscosa i sobretot ma-
mquina Raschel, 18, 54,70 ptes. mussolines, panes, cuts, lones, etc. Entre la docu- tries sinttiques.
92. El Sindicato Nacional Textil va fer uns mostra- mentaci conservada dels anys 1920 hi ha mostres 96. CARBONELL BAST, Slvia. LPEZ, Mercedes.
ANNEXOS ris-tipus per tal de comprovar que es fabriquessin de chester per als tramvies i otom per als ferrocarrils Paoleras Helvetia, S.L. A Revista Datatxtil, nm.
els gneres indicats. Al CDMT sen conserven uns andalusos. Tancaren el 1956. 21. CDMT, Terrassa, 2009, p. 42-53. Larxiu es con-
TRADUCCIN AL CASTELLANO exemplars. 94. Blanco Baeres, el 1959 tenia seu a Valncia i serva al Museu de lEstampaci de Premi de Mar,
ENGLISH TRANSLATION 93. Tarrats y Canals, Sociedad en Comandita va ni- Madrid, a ms del passeig de Grcia nm. 67 de Bar- dels anys 1946 a 2009. Cap als anys 60 van treballar
xer a Reus el 1892. Installats ja a Barcelona a inicis celona (sucursal oberta el 1929). amb diferents dibuixants reconeguts com Joaquim
del segle xx pass per diverses raons socials: Vda. 95. Hilados para Labores, S.A. El CDMT en conserva Muntanyola i Ramn Sabats, illustradors del TBO.
De Jos Oriol Canals i Algodonera Canals, sucesora ms de tres-cents mostraris i un miler de cabdells, a

48
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS Mostres de mitges de Nylon, anys 1950. CDMT nm.reg. 14054-47 de rai i posteriorment de Nylon. Els mostraris de Ver- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE (dipsit de Francesc Verdera). dera es conserven al CDMT i al Museu del Gnere de
PER ALS DISSENYADORS Punt a Can Marf, Matar. Al CDMT hi ha dipositats
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tre pas per no va ser fins al 1947 que les medias de els escandalls dels primers anys, entre els quals, a ms
cristal com se les anomenava aqu comenaren a su- de seda, hi ha mostres de mitges de rai almenys fins a
plantar les de rai i les de seda. Mentre, dEstats Units lany 194798 . Posteriorment el rai s suplantat per la
arribaven cada cop ms productes txtils manufacturats poliamida.
sinttics, i alhora moderns, que es van introduir grcies Lany 1954, veient linters creixent en les matries
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. a una bona poltica de mrqueting: anunciaven imper- sinttiques, el Comit Internacional del Rai i les Fibres
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES meabilitat97 o facilitat de rentat, i que no calia planxat Sinttiques, amb seu a Pars, celebr a Barcelona les se-
(wash-and-wear). Encara que en un inici no eren dall ves conferncies, aprofitant que el mateix any shavia
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
ms cmodes, es prengueren amb un gran entusiasme organitzat la Conferncia Internacional de la Tcnica
fins al fet de canviar els costums del consumidor, que Txtil99.
es dedic cada cop ms a buscar all prctic, durable, i Aquesta arribada de noves fibres provoc la reconver-
resistent. si de moltes empreses; les que no shavien modernitzat
Malltex, S.A., lempresa de mitges fundada per lin- ho havien de fer si volien mantenir-se en un sector cada
dustrial terrassenc Francesc Verdera, va fabricar mitges cop ms competitiu. A tall dexemple, el 1958 la firma
ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION
97. Per posar un exemple, lany 1961 la marca Nylon, 98. Des de 1972 es dedica al gnere de punt per a 99. Les primeres es van celebrar entre el 23 i 25 de
sanunciava a La Vanguardia com Impermeable Nylon. mitjons, leotardos, dansa i esport. setembre i les segones, del 27 de setembre al 2 doc-
tubre de 1954.

49
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

Sederas Jorge Fbregas S.A. va fer una forta inversi


en la modernitzaci de les installacions i en maquinria
automtica que li va permetre una producci ms eleva-
da i articles ms complexos; la firma llanera J. y M. Du-
PREMBUL
ran, S.A. de Terrassa, lany 1963 fabricava roba de pan-
Neus Ribas i Eullia Morral talons dhome en Helanca100 i estam, i Tergal produt
a S.A.F.A., i Terlenka de La Seda de Barcelona101; Tex-
til Egara, S.A., lany 1957 produa organd de Nylon, i
altres teixits amb mescles. I lany 1968 presentava uns
dissenys estampats fora atrevits de lnia fresca i acolo-
rida tpica dels anys seixanta sobre polister, alhora que
altres mostres amb poliamida, llana i acrlic. Jos Ber-
LEXPOSICI ITINERANT tran, S.A.,102 especialitzada en sederia per a indumen-
tria femenina, va introduir marques com Trevira, Ter-
fibra, Tercot o Fibrenka, amb les quals va obtenir uns
bons resultats. Aix va fer que obrs noves seccions com
la del gnere de punt, estampats a la lionesa o brodats,
que encarregaven a altres i comercialitzaven ells. Per
tamb Comercial Sert, Samaranch S.A., Manufacturas
Torra-Balari, S.A., Salvador Casacuberta S.A.,103 i un SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: llarg etctera dempreses txtils es van sumar a la pro-
ELS MOSTRARIS TXTILS ducci dels teixits amb les noves fibres, que canviaren el
Slvia Carbonell Bast mercat per a sempre104 .
La dcada dels 60, el descobriment de la fibra elstica CASTELLANO
comercialitzada com a Lycra (1959) va tornar a revolu-
cionar el mercat. Ara, grcies a la recerca i a les innova-
cions en maquinria, tecnologia o qumica, la producci
era molt ms elevada i permetia ms complexitat en els
nous dissenys. En contrapartida es necessitava menys ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI personal per portar els telers. Anunci de Terlenka a la revista El Hogar y la moda, 5 de maig de 1956.
En aquest mateix moment, el procs de comercialit- CDMT, biblioteca.
ESTADSTICA
zaci dels teixits tamb estava canviant i en conseqn-
Jordi Maluquer de Motes cia el de producci, que havia anat passant del detall a CRDITS
la confecci. La producci seriada era ja un fet a inicis Catalunya, va treballar com a dissenyador a Niki Bosch,
dels 60s amb el prt--porter. Aquesta nova manera de fer essent un dels promotors daquest estil. Allary tamb va
entre client i fabricant port a un canvi destratgia en la coordinar durant uns anys la secci de teixits de lInsti-
producci dels teixits alhora que comportava la recerca tuto Espaol de la Moda, participant en diversos frums
ELS FONS DELS MUSEUS de nous mercats. El 1966 lempresa txtil Niki Bosch de tendncies.105 Fins i tot les cases dalta costura i mo- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE va obrir botiga en ple passeig de Grcia: Choses venia distes barcelonines van comenar lnies de prt--porter,
PER ALS DISSENYADORS els seus teixits amb la collaboraci de la modista Maria com Pertegaz o Margarita Nuez. Els teixits a preus ms
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Mora. Lxit de Bosch va ser comprendre la nova filosofia assequibles asseguraven les vendes.
de vida que sestava imposant i crear-ne els teixits ade- Tot i aix, els canvis estructurals dels anys 1960 en la
quats, que ja no eren exclusivitat de Dior o Chanel, tal indstria txtil catalana passaven factura, i les empreses
com shavia fet fins ara. Yves Allary, francs installat a van notar molt la crisi de les postguerres, principalment
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES 100. La fibra sinttica Helanca sanunciava lany 1958
als diaris com hilo indestructible, resistent, elstic
104. Actualment la industria txtil catalana utilitza el
75% de matria sinttica.
comercials com Gratacs i Santa Eullia, que presen-
taven en forma de llibre amb fotografies i teixits les
Ariadna Detrell / Sergi Artigas i fcil de rentar i rpid assecat, Con calcetines de 105. Al llarg del segle xx les tendncies han estat tendncies de moda amb articles txtils enganxats.
fibra Helanca se acabaron los zurcidos, las moles- fonamentals en el procs de la industria txtil. A La Mostra de Teixits, que es duia a terme des de 1977,
tias y las arrugas. Son la suma de la mxima comodi- principis de segle, les revistes europees i sobretot era una fira en la que els creatius txtils i teixidors
dad y economa. Lempresa va tancar el 1999. els quaderns de tendncies dalgunes cases fran- donaven a conixer les seves creacions, sempre en-
101. Informaci aportada per Narcs Maosa, que ceses i posteriorment italianes arribaven a tots els focades a les properes temporades. Anteriorment
treballava a lempresa. Eren especialistes en gavany dibuixants i empreses. Jean Claude Frres, Societ des shavien organitzat fires com la Lonja Textil.
(abric dhome), anomenat JIMDSA (J. i M. Duran S.A.). Nouveats Textiles, Bilbille, Textilteca Italiana, etc., en- LInstituto Espaol de la Moda, que es va crear el
102. Corbera y Bertran, S.A. t els seus inicis cap viaven mostres per subscripci, amb certa antelaci 1972 nascut de la fusi de lInstituto Nacional de la
per a que les empreses catalanes en triessin les se- Moda en el Vestir i lInstituto Nacional Coordinador de la
ANNEXOS a lany 1925. Empresa sedera, amb filatura de llana
carda, aviat comena a fer teixits de cot, estam i ves prpies creacions. Moda Espaola, que promocionaven la marca Moda
viscosa. Des de linici situada Barcelona, els anys 80 Desprs de la Segona Guerra Mundial Itlia va pren- del Sol, neixen amb la finalitat de promoure la moda
TRADUCCIN AL CASTELLANO van fer una fbrica nova a Rub. Lany 1990 va tancar dre el relleu a Frana (Alberto Roy, Franca e Franco del pas per a la vegada tamb els teixits, reunint
i uns anys desprs els hereus van fer donaci de tots Alessio, Francital, Italtex, etc.). tamb els industrials txtils per tal daugmentar les
ENGLISH TRANSLATION
els mostraris i fitxes tcniques al CDMT. Lany 1985 shi afeg TEXITURA, amb un equip lide- exportacions.
103. Lany 1966, Casacuberta sanunciava a La Van- rat per lesmentat Pep Llorens, publicaven tamb el
guardia com a empresa de Tejidos lana estambre, po- seu magazine de tendncies. Cap als anys 1960 sin-
lister y nylon. Especialidad en artculos para confeccin. corporaren al mn de les tendncies algunes cases

50
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

nera Llorens i Torra S.A.,108 que continu la seva trajec-


tria dalta qualitat de novetat per a senyora i es va veure
obligada a tancar el 1976, acollint-se al Pla de Reestruc-
turaci de la Indstria Txtil Llanera. Aquest pla, que
PREMBUL
canvi la configuraci del txtil sabadellenc i terrassenc,
Neus Ribas i Eullia Morral pretenia garbellar la indstria per fer-la ms sanejada i
competitiva. Tot i aix, al llarg dels anys 70 i 80 van aca-
bar tancant moltes empreses: Pablo Farns (1970), Sala i
Badrinas (1979), Lyon-Barcelona, (1979), La Espaa In-
dustrial (1981), Manufacturas Torra-Balari, S.A. (1983),
Sederies Balcells (1988), Ponsa Hnos. (1982).
Aix com la producci industrial havia anat sempre
LEXPOSICI ITINERANT ms orientada a la satisfacci de les necessitats bsiques
de la poblaci, en el vessant ms artstic i en linterio-
risme, havia sorgit una necessitat de renovar el disseny,
especialment de la m del botiguer Jos Gancedo Bag
i poc ms tard de linteriorista Jordi Vilanova Bosch.
Gancedo va inaugurar la botiga de teixits per a tapis-
seria el 1945 i ben aviat treball amb alguns artistes que
li feien dissenys per a les seves teles, per tamb tenia SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: taller propi: Estudio Artstico de Tapiceras Gancedo,
ELS MOSTRARIS TXTILS dirigit a finals dels 60 per Elvira Urcaola i un grup de col
Slvia Carbonell Bast laboradors, que presentaven cada any les seves collecci-
ons. El 1967 Gancedo va reproduir alguns estampats de CASTELLANO
La Cantonada109, grup que havia creat el decorador Jordi
Vilanova. El resultat van ser uns teixits estampats amb
dissenys davantguarda, senzills, de lnies entre el pop i
el racionalisme nrdic de Marimekko o de Terence Con-
ran (Conran Fabrics, Londres). Boix Grvol o Soldats de ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI Estampat Soldats; disseny de Joan Vila Grau per a Jordi Vilanova, Joan Vila Grau i altres estampats dngeles Gonzlez
LaCantonada (collecci particular). aportaven alhora una visi ms artesanal del teixit. A la
ESTADSTICA
revista TG, editada pel mateix Pepe Gancedo entre els
Jordi Maluquer de Motes anys 1967 i 1992, podem observar els canvis estilstics CRDITS
aquelles que no van modernitzar els sistemes de pro- dels dissenys per a interiors, entre els que destaquen el
ducci. Al pla de reestructuraci de la indstria txtil ms funcionals de Jordi Vilanova o Sells i Marquina
cotonera de 1963, per a renovar maquinria, el seguiren dels anys 1970 fins a la simplicitat que simposa en la
uns quants ms plans dactualitzaci i ampliaci, tamb Lnea 02 de Pep Feliu per a Faitesa el 1984.
ELS FONS DELS MUSEUS per la seda i altres matries. Seguint en el mn de la decoraci, en els mostraris de LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Els anys 1970 van estar marcats per la reconversi, la casa Blanco Baeres de voltants dels anys 70 tamb
PER ALS DISSENYADORS per la necessitat de modernitzaci. La indstria catala- saprecia un notable canvi desttica, amb ms colorit,
Dra. Slvia Ross Castellsaguer na, encara representada en bona part pel sector txtil, dissenys geomtrics, op-art, que segueixen les tendn-
era el principal motor de leconomia, per la limitaci en cies europees. Dels anys 1975 fins gaireb al tombant
la disponibilitat de les matries primeres com la llana, el de segle, cal parlar de la innovadora empresa de Maria
cot i la seda a inicis del anys 1970 va conduir a treballar Cardoner, Marieta, petit negoci txtil,110 que recuper la
ms les fibres sinttiques. Lany 1972, els articles de fibres illusi estroncada durant els anys de la dictadura. Amb
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. sinttiques van cobrir la quarta part del consum mundial dissenys frescos i coloristes de Javier Mariscal, Maria
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES de teixits. Juan Torra-Balari106 apuntava sobre la neces- Cardoner, Xano Armenter, Rfols Casamada i molts
Ariadna Detrell / Sergi Artigas sitat dadaptar les produccions a les exigncies canviants altres, va omplir les cases de claror i alegria. El disseny
del mercat, amb esperit creador i dacceptaci dinnova- txtil dels anys 1980 va arribar a una gamma destils
cions,107 per a continuar essent competitius en un mercat molt variada, on el consumidor podia escollir all que
cada cop ms globalitzat. Per la crisi generalitzada des lidentificava com a individu. La cultura postmoderna
de 1973 va obligar a tancar moltes empreses. Com la lla- es centrava en la diferenciaci.

ANNEXOS
106. Va ser president de lAssociaci Internacional fil, ordidors, mquina de parar (encolar ordits), telers ier, Jordi Aguad, ceramista, Joan Vila Grau, pintor i
TRADUCCIN AL CASTELLANO dUsuaris de Filats de Fibres Artificials i Sinttiques. (inclosa secci de jacquard), cosidores, tints i aca- Jordi Vilanova, interiorista.
ENGLISH TRANSLATION 107. La Vanguardia, 6 octubre 1972. bats (aquests darrers, al costat del riu Ripoll). 110. CARBONELL BAST, Slvia. Marieta, petit nego-
108. Llorens i Torra, S.A. comptava amb totes les 109. El grup La Cantonada fou un moviment cultural ci txtil. Terrassa: Centre de Documentaci i Museu
seccions del procs: filatura, doblats, magatzem de i esttic iniciat a finals dels anys 1950 a Barcelona Txtil, 2005.
format per: Jordi Bonet, arquitecte, Aureli Bisbe, jo-

51
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA Mostra de cot estampat Futim, disseny de Javier Mariscal aguantar uns anys ms, per a la dcada dels 1990 van
per a Marieta, petit negoci txtil, 1979. CDMT nm.reg. 17025a.
Jordi Maluquer de Motes presentar suspensi de pagaments112 . Altres que tanca-
ren en aquesta dcada van ser Hilabor (1992), Hilatu- CRDITS
ras Castells (1995), Bertran, S.A. (1990), Textil Claps
En el decenni dels 80 el ram de la llana havia quedat (1990) o Textil Vallhonrat (1990). De moltes delles, ara
concentrat prcticament noms a Sabadell i a Terrassa. lnic testimoni que en queda sn els mostraris, prova de
ELS FONS DELS MUSEUS Les fibres del cot, van quedar arraconades a les comar- la seva producci. Malgrat les successives crisis, encara LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE ques dantiga tradici, com el Barcelons, el Bages o el nhi ha que continuen, algunes delles centenries com
PER ALS DISSENYADORS Bergued, la seda va ser substituda del tot per les fibres Volart, Encajes y Tejidos (1857), Pich-Aguilera (1886),
Dra. Slvia Ross Castellsaguer sinttiques i el gnere de punt es va reduir al Maresme i Pont Aurell i Armengol (1875) o Grobelastic (1890).
al nucli dIgualada. Lautomatitzaci de la industria tx- A finals de segle XX, lautomatitzaci, la impressi di-
til que van superar la crisi dels 70 seguia avanant a bon gital i el lser ja havien canviat el sector del disseny tx-
ritme i el 1981, per tal de dinamitzar el sector, arrib til. Les grans empreses tenien els seus departaments de
el Pla de Reconversi, a nivell estatal, que premiava la disseny, que shavien dactualitzar i ser molt dinmics.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. qualitat, la moda i la marca. Els canvis eren cada cop ms rpids en la demanda i els
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES A la vegada, per, la competncia estrangera, com la cicles de producte cada cop ms curts. El sector txtil va
Ariadna Detrell / Sergi Artigas marroquina primer i anys ms tard lasitica, arribava haver dadaptar-se i aprendre a aprofitar els avantatges
cada cop amb ms fora. El canvi social i dhbits de que proporcionaven ls de les TIC, com les possibili-
consum hi afegia la resta. Algunes empreses, com Sedu- tats tcniques del disseny per ordinador o lestampaci
nin fusi de Jorba i Batll111, nascuda el 1840, van digital. En aquest darrer subsector, que havia destar a

ANNEXOS
111. Batll i Cia., successors de Reig shavien espe- convocar un concurs nacional entre la indstria se- tot de polister. A finals dels anys 80 tota la pro-
TRADUCCIN AL CASTELLANO cialitzat en mocadors de seda per eren coneguts dera per triar la roba del vestit de nvia de Fabiola ducci es controlava informticament i treballaven
ENGLISH TRANSLATION sobretot pels seus estampats. Batll, S.A. i Jorge de Mora i Aragn; Balenciaga escoll la de Sederies al 100% amb telers sense llanadora, per a firmes
Fbregas es van fusionar lany 1973. Jorge Fbregas. El 1973 es crea Sedunion S.A., i afe- dalta costura com YSL, Manuel Pia, etc. A finals de
112. Feien teixit per indumentria, folreria, al final geixen lestampaci i roba de nvia, a ms de tela per 1980 compraven la seda asitica. Durant els anys 90
tamb paraiges i impermeables. El 1960 es va a paraiges, mocadors, folre damericanes, gaireb van anar tancant sectors.

52
LA MEMRIA DELS TELERS: ELS MOSTRARIS TXTILS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA lavantguarda del disseny, la tendncia a finals del se- Composite que integra un teixit de fibra de vidre, destinat
a la construcci daerogeneradors. Owens Corning, 2013.
Jordi Maluquer de Motes gle XX va ser la de produir el major nombre de dissenys
originals per de tirades curtes. Aquests darrers anys CRDITS
es consolidaren nous sectors com el qumic, la inds-
tria petroliera o la de lautombil i la informtica. Tots bem en un conjunt de caracterstiques niques, com a
ells incidiran directament en els nous teixits, com en mnim, a Europa. Del vapor a lera digital han passat
ELS FONS DELS MUSEUS els ds industrial o tcnics, dins leconomia global dels noms cent anys. I encara que probablement, linici dun LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE nostres dies, on capacitat de creaci i renovaci dibui- teixit s prcticament el mateix des de fa segles un di-
PER ALS DISSENYADORS xen un nou panorama, en el que competeixen tecnolo- buix o un esbs, el procs que el segueix, ja sigui en
Dra. Slvia Ross Castellsaguer gia, disseny i innovaci. un teixit llavorat, estampat o per a puntes, ha canviat
radicalment.
Conclusi Alhora, els mercats tamb shan renovat. La rapi-
desa en la producci en un mercat globalitzat on tot hi
t cabuda, fa que els professionals del disseny shagin
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Totes aquestes mostres recollides en llibres sn un clar davanar a les tendncies cada cop ms rpidament.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES exponent que a Catalunya, al llarg del segle XX, shan Tot plegat han estat canvis prou bruscos com per fer
teixit milions de metres de teles de les que desprs se trontollar moltes empreses que han hagut de reinven-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
nhan confeccionat peces dindumentria, complements, tar-se si no volien desaparixer. Malauradament, mol-
peces per a decoraci i llar o industrials, i que han definit tes no han aconseguit adaptar-se als canvis o les noves
clarament el territori txtil catal segons les especialit- tecnologies i han acabat tancant portes. Aqu deixem,
zacions. doncs, el testimoni de la memria dels telers recollit en
Els canvis al llarg daquest segle han estat mltiples: els mostraris daquests milions de metres de roba fabri-
des de la introducci del sistema jacquard, la desco- cada al nostre pas.
ANNEXOS
berta de les fibres artificials i sinttiques, la revoluci
TRADUCCIN AL CASTELLANO qumica dels tints, lautomatitzaci dels telers, lentrada
ENGLISH TRANSLATION de la tecnologia digital, entre daltres innovacions. Si a
tot aix hi afegim que el pas ha estat marcat per dues
Guerres Mundials i una Guerra Civil, fa que ens tro-

53
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

Mostres per a tapisseria dels llibres de H. Blanco Baeres (Barcelona, 1915) CDMT nm.reg. 20659.

54
La indstria txtil
PREMBUL acatalunya vista des de
la informaci estadstica
Neus Ribas i Eullia Morral

Jordi Maluquer de Motes (Universitat Autnoma de Barcelona)


LEXPOSICI ITINERANT

Una vocaci industrial a Gran Bretanya, en primer lloc, i a Blgica, Sussa, Ale-
molt persistent manya, la Repblica Txeca i Sucia, desprs. En pero-
des bastant curts de temps, tamb sha enregistrat un
fenomen dindustrialitzaci a ustria i a Itlia. La res-
SUMARI
El procs de transformaci que va conduir les socie- ta de pasos continentals no ha arribat a conixer una
LA MEMRIA DELS TELERS: tats dEuropa fins a la seva modernitzaci econmica etapa consistent dindustrialitzaci en sentit estricte
ELS MOSTRARIS TXTILS sacostuma a explicar, segons all que sha conegut com segons aquest criteri estadstic. Fora dEuropa, el canvi
Slvia Carbonell Bast el model de Fisher-Clark, a travs del canvi estructural en la pauta sectorial de locupaci no es va completar a
de lactivitat productiva i de locupaci. Segons aquesta cap pas i noms es va enregistrar a les regions ms di- CASTELLANO
interpretaci, totes les societats han sofert durant els nmiques dels primers perodes del creixement econ-
dos darrers segles una profunda transformaci en la de- mic modern. Als Estats Units, per exemple, lexistncia
dicaci laboral de la seva poblaci activa, que ha passat duna etapa prpiament industrial noms es comprova
dsser ocupada molt majoritriament dins de lagricul- als Estats de lEst i del Middle West, com ara a Mas-
sachussets, New Hampshire, Connecticut, Michigan, ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA tura a una nova etapa de societat industrial, en la qu
VISTA DES DE LA INFORMACI els ocupats de la indstria manufacturera, lartesanat i Illinois o Wisconsin. La mateixa constataci es dna
ESTADSTICA la construcci superaven en nombre les persones actives en altres poques i en altres escenaris de leconomia
ocupades als treballs de lagricultura, la ramaderia i la mundial, com ara al Jap i a la Xina contempornia.
Jordi Maluquer de Motes Catalunya forma part daquell conjunt de regions que va
pesca. Aquesta segona fase hauria constitut, prpia- CRDITS
ment, la industrialitzaci. Un tercer i darrer perode, en experimentar un fenomen dindustrialitzaci de forma
fi, tindria als serveis com a principal sector dactivitat. avanada, ben pel davant dels pasos de qu formen part
El desllorigador de totes aquestes transformacions va i en data molt primerenca a nivell mundial.
ELS FONS DELS MUSEUS sser laugment de la capacitat de producci aconseguit La distribuci per sectors de la poblaci activa per-
mitjanant les noves tecnologies de la Revoluci Indus- met comprovar-ho. Locupaci agrria va perdre la seva LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
trial. Els guanys de productivitat aportats per la nova posici preeminent a Catalunya entre 1910 i 1920. Des
PER ALS DISSENYADORS daquesta data i fins al 1981, durant ms de seixanta
indstria, a travs de la mecanitzaci i laplicaci de no-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer ves tcniques associades a la qumica moderna, haurien anys, el sector de la indstria i de la construcci ha es-
perms alliberar treball de lagricultura i transferir re- tat mpliament dominant pel que fa a locupaci dels
cursos cap a la resta de sectors. La indstria, tamb gr- habitants de Catalunya. Al nivell del conjunt de lEstat
cies als bns dequipament que produa, seria igualment espanyol, aquest fenomen de modernitzaci econmi-
la clau dels increments de productivitat del mateix sec- ca, simbolitzat per la prdua de la posici dominant de
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. tor. La revoluci dels transports i els nous procediments lagricultura, noms es va produir en data de 1970, cin-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES que utilitzen els serveis de carcter econmic (automa- quanta anys ms tard, malgrat que les xifres espanyoles
Ariadna Detrell / Sergi Artigas titzaci, informatitzaci), amb els tamb enormes incorporen les catalanes. A ms, al conjunt dEspanya
increments de productivitat, procedeixen igualment de el sector secundari no ha arribat a sser mai majoritari:
la indstria. En canvi, els serveis personals i dels sec- el pas va passar directament des de la societat agrria
tors no sotmesos a la competncia, singularment, les a la societat de serveis, tot i posant de relleu les grans
administracions pbliques presenten grans dificultats diferncies en la pauta de creixement que havia seguit
per a incrementar la productivitat i, per aix mateix, ab- Catalunya amb una notable anticipaci.
ANNEXOS sorbeixen quantitats creixents de treball. La palanca del Aquest carcter relativament molt avanat en el temps
TRADUCCIN AL CASTELLANO canvi hauria estat, doncs, la industrialitzaci. que va tenir la industrialitzaci de Catalunya dins del
ENGLISH TRANSLATION Ara b, com ha mostrat H. Kaelble, aquesta seqn- context dEspanya i de lEuropa mediterrnia es posa de
cia detapes de forma estricta noms sha produt hist- manifest encara ms clarament quan sutilitzen les da-
ricament als pasos ms avanats del continent europeu: des de la distribuci sectorial del Producte Interior Brut

55
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Un dels llibres de recopilaci de posades en carta de Pujol y
Dins dels fenmens que varen conduir al desenvolu-
Casacuberta (Barcelona, inicis del s. XX). CDMT nm.reg.20588-10.
VISTA DES DE LA INFORMACI pament econmic daquests espais han estat distingits
ESTADSTICA quatre models bsics de regions industrials, en funci de
Jordi Maluquer de Motes la seva trajectria histrica. Les caracterstiques de tres
(PIB). En efecte, el Valor Afegit Brut (VAB) del sector daquests models es reconeixen amb fora claredat en el CRDITS
industrial s a dir, la part del PIB que correspon a la cas catal. Un quart, el que correspon a les anomenades
indstria i la construcci ja lany 1900, prou abans que conques industrials o pasos negres, que ha basat el seu
no ho va fer la poblaci activa, havia ultrapassat decidi- impuls en una dotaci estratgica de recursos naturals,
ELS FONS DELS MUSEUS dament el VAB del sector primari. La major productivi- sobretot ferro i carb, no va materialitzar-se i no pas
tat de la indstria sobre lagricultura explica que la supe- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE perqu no shi produs tota mena dintents de localitzar
PER ALS DISSENYADORS raci en termes de producte hagi estat substancialment jaciments miners. Simplement, perqu no se nhi varen
anterior a la superaci en termes docupaci. trobar. El desenvolupament industrial catal no es va
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
produir, doncs, grcies a labundncia de recursos na-
Una de les grans regions turals sin, ben al contrari, malgrat lautntica misria
industrials europees del pas en aquests materials. Aquesta escassetat de re-
cursos naturals ajuda a entendre lespecialitzaci de la
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. indstria a Catalunya en sectors intensius en m dobra,
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES La industrialitzaci del continent europeu, com la de com, sobretot, txtil i confecci, i la petita presncia de
tots els altres, no ha estat pas homognia. Arreu, el fe- la indstria pesada transformadora de minerals i inten-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas siva en energia.
nomen del creixement econmic ha tingut sempre ca-
rcter heterogeni en lespai i desequilibrat en termes Lexperincia histrica de la industrialitzaci cata-
sectorials i cronolgics. Per un cop definits, els grans lana es pot relacionar, duna banda, amb el model de
espais industrials han mantingut una amplssima esta- les regions proto-industrials. La identificaci daquesta
bilitat al llarg del temps. N.J.G. Pounds ha identificat pauta procedeix de la comprovaci de que a algunes re-
per a la darreria del segle XIX, a ms de les de la pionera gions dEuropa, ben abans de la Revoluci Industrial,
ANNEXOS
Gran Bretanya, vuit grans regions industrials dEuropa, shavia produt ja una concentraci fora important de
TRADUCCIN AL CASTELLANO entre les que hi fa figurar Catalunya. Cent anys desprs, les activitats manufactureres, especficament del sector
ENGLISH TRANSLATION aquelles mateixes regions industrialitzades seguien es- txtil. Aquestes regions eren ja avanades en termes
sent les majors concentracions de producci industrial docupaci, productivitat i VAB abans diniciar-se la
del continent. mecanitzaci moderna seguint la frmula britnica.

56
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT Mostrari comercial Driles novedad, 1925,


de Paolera y Forrera H. Juan Soldevila
(Barcelona). CDMT nm.reg. 20103-93.

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Les regions proto-industrials responien a un esquema lans de teles a tota la Pennsula i als territoris americans
VISTA DES DE LA INFORMACI prou definit: la producci es realitzava en gran part de lImperi espanyol abans de les fbriques modernes
ESTADSTICA fora del mn urb, en forma de treball dispers a domi- en sn les manifestacions ms evidents just a punt de
Jordi Maluquer de Motes cili (putting-out system), i amb carcter complementari produir-se la Revoluci Industrial.
respecte de lactivitat agrcola, per amb destinaci a Un segon tipus correspondria a la regi industrial CRDITS
mercats llunyans. Aix va succeir a Catalunya, que ex- metropolitana. Aquest model es basa en ciutats ja molt
portava txtils (draps) ja des de lEdat Mitjana en grans importants abans de la industrialitzaci, que shi adap-
quantitats. s ben remarcable, en aquest sentit, la gran taren gradualment i nimpulsaren la trajectria. Juga-
ELS FONS DELS MUSEUS diferncia que ha trobat E. Llopis entre Catalunya i la ren a favor daquesta transformaci la potncia de la de-
resta dEspanya a finals dels segle XVIII, ja que aleshores manda produda per laglomeraci de consumidors en LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS la proporci de residents a Catalunya que socupava a les una gran ciutat o metrpolis, bona part dells de nivells
activitats industrials era fora ms elevada que a qualse- de renda relativament elevats, i les funcions estratgi-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
vol altre territori pertanyent a lestat espanyol. Gaireb ques que exercien aquests importants nuclis urbans pel
sis punts percentuals de distncia entre Catalunya i el que fa al transport i al comer. s caracterstic daquest
Pas Valenci o encara ms respecte de les altres regions tipus el cas de Londres, estudiat per E.A. Wrigley, o
o comunitats autnomes. Abans de la Revoluci Indus- el de Pars. Una demanda de bns de consum mpli-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. trial, leconomia catalana era ja fora especialitzada en ament diversificada i les necessitats de materials per
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES la indstria, molt particularment als treballs txtils. a la construcci dhabitatges i per als serveis haurien
El procs era organitzat per comerciants, que dis- contribut duna manera significativa a larrencada de la
Ariadna Detrell / Sergi Artigas tribuen la primera matria entre les famlies campe- industrialitzaci. Barcelona, en bona part grcies a les
roles despais geogrfics bastant amplis i remuneraven funcions comercials i al desenvolupament de les activi-
el treball per a controlar desprs de forma directa laca- tats porturies, va sumar aquests tipus delements als
bament de les peces i la seva comercialitzaci. Aix va que ja reunia a partir de lextensi de la manufactura
formar empresaris, fora de treball capacitada, costos txtil abans esmentada. El port va sser porta dentrada
laborals comparativament baixos i xarxes de distribuci del cot i de la llana, del carb i de les mquines, i punt
ANNEXOS
exterior que la nova indstria cotonera heretaria i apro- de partida de les vies martimes a travs de les quals es
TRADUCCIN AL CASTELLANO fitaria mpliament. El desenvolupament de la paraireria distribuen els manufacturats. Dipsits i magatzems,
ENGLISH TRANSLATION i del treball txtil a la Catalunya interior durant el segle aix com indstries de transformaci daquelles prime-
XVIII, primer de la llana i desprs del cot, aix com la res matries, anaren sorgint i creixent al seu voltant. La
presncia generalitzada de comerciants i botiguers cata- ciutat de Barcelona va actuar de part preferent del mer-

57
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
Carta de colors per a mantelera de C. Bonet Escarrer
(Barcelona, s/d). CDMT nm.reg. 20028.
El txtil, sector pautador CASTELLANO

Com han explicat H.B. Chenery i D. Keesing, havent


cat interior i de provedora de serveis i tecnologia a totes examinat les vies de creixement duna gran quantitat de
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA les activitats de la indstria moderna. pasos de tots els continents, la industrialitzaci preco
VISTA DES DE LA INFORMACI Un tercer tipus de regi industrial moderna s aquell sha concentrat a la indstria lleugera, de la qual el ms
ESTADSTICA que ha estat qualificat de model alp i es fonamenta remarcable dels sectors s, histricament, el txtil i la
en labundncia relativa denergia hidrulica en esce- confecci. Leconomia de Catalunya constitueix, sens
Jordi Maluquer de Motes
naris geogrfics a peu de muntanya. H. Morsel hi va dubte, un exemple paradigmtic daquesta teoria. Se- CRDITS
dedicar una esplndida anlisi a partir de lexemple de gons J. Thomson, un excellent coneixedor de la histria
Rone-Alps i F. Bergier va estudiar el cas de Sussa. Al- industrial europea, les manufactures de teixits i estam-
tres territoris, com el Piemont, Lombardia o Alscia en pats indianes de Barcelona a finals del segle XVIII
ELS FONS DELS MUSEUS serien, aix mateix, una bona mostra. En el cas catal, formaven la major concentraci txtil urbana del con-
malgrat una dotaci de recursos hidrulics relativament tinent europeu. Segons aquest especialista, cap a 1784 LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS modesta, hi ha tingut una importncia ben remarcable la indstria de la ciutat era noms lleugerament inferior
laprofitament de lenergia dels rius que davallen del Pi- a la meitat de la francesa i lleugerament superior a la
Dra. Slvia Ross Castellsaguer meitat de la britnica i de la sussa. Per tal de ponderar
rineu. En les primeres etapes, mitjanant la humil roda
hidrulica. En un perode posterior, ja als darrers de- adequadament aquestes dades, cal recordar que es com-
cennis del segle XIX, grcies a les turbines installades paren les xifres de la ciutat, no de tot Catalunya, amb les
als rius Llobregat i Ter principalment (colnies txtils). de tres economies nacionals.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. En una tercera fase, en fi, a travs dels aprofitaments Ats que a finals del segle XVIII la poblaci total de
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES hidroelctrics dels rius Noguera Pallaresa i del Segre. Catalunya no arribava al mili de persones, una espe-
Segons J. Nadal, Barcelona ha estat lnica gran ciu- cialitzaci tan intensa com la que suggereix lanlisi de
Ariadna Detrell / Sergi Artigas tat mediterrnia a participar de forma protagonista en lhistoriador britnic apunta al sector txtil, juntament
la Revoluci Comercial de lEdat Mitjana i en la Re- amb els productes de la viticultura, com a eix central
voluci Industrial dels segles XVIII i XIX. Es pot afegir, de la base dexportaci de la seva economia. Segons la
de la nostra part, que Catalunya ha estat lnica regi teoria de base exportadora, formulada pel Premi Nobel
europea que ha dut a terme un procs dindustrialitza- de lany 1993 D.C. North, lelement unificador i estruc-
ci molt avanat en el temps sobre la base de conjugar turador de leconomia duna regi, ms enll de criteris
ANNEXOS
successivament tres dels quatre grans models de creixe- geogrfics, sorgeix duna pauta de desenvolupament ar-
TRADUCCIN AL CASTELLANO ment, el propi de les regions protoindustrials, aquell que ticulada a lentorn dun o duns pocs productes que la
ENGLISH TRANSLATION es basa en lexistncia dun gran nucli metropolit i un regi s capa de produir amb avantatges comparatius
port martim important i el model alp que, tal vegada, i comercialitzar a lexterior en una escala considerable.
podrem classificar en variant pirinenca. Aquesta base dexportaci comuna genera tota una s-

58
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

amb els pasos europeus de dimensions relativament


petites lany 1910 eren extraordinries. Fins i tot res-
pecte de dues potncies txtils com Blgica i Sussa,
amb una poblaci ben superior, la indstria cotonera
PREMBUL
catalana, mesurada per la producci fsica, era molt ms
Neus Ribas i Eullia Morral important. Per s necessari remarcar que en aquestes
dates altres branques del txtil, com la indstria llanera
i la del gnere de punt, havien assolit nivells molt remar-
cables tamb a Catalunya, com han mostrat els estudis
de J. M. Benaul, E. Deu i M. Llonch.

Quadre 1. Producci total i per cpita de fil de cot, 1910


LEXPOSICI ITINERANT (en Tm i quilograms/habitant)
Tm Kg/Hab
Catalunya 57.682 27,73
Sussa 21.139 5,65
Blgica 39.698 5,34
Holanda 19.200 3,25
SUMARI
Sucia 15.980 2,91
LA MEMRIA DELS TELERS: Portugal 14.940 2,51
ELS MOSTRARIS TXTILS Finlndia 7.009 2,39
Slvia Carbonell Bast Dinamarca 4.613 1,68
CASTELLANO
Grcia 4.500 1,68
Noruega 2.539 1,07
Bulgria 948 0,22
Romania 100 0,01
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI Si se li afegissin les dades relatives a la indstria llanera
ESTADSTICA i als altres subsectors, les proporcions encara resultarien
Jordi Maluquer de Motes ms impressionants. s ben cert, per, que la compa-
raci amb les regions txtils de pasos ms grans, com CRDITS
Llibre de fbrica de Manufacturas Torra Balari (Molins de Rei) Gran Bretanya, els Estats Units, Alemanya, Frana i
amb mostres dels anys 1936/39, cadascuna amb la seva fitxa.
CDMT nm.reg. 20103-116. Itlia obligaria a matisar aquestes afirmacions. Per no
s menys veritat que a la majoria daquests pasos el tx-
ELS FONS DELS MUSEUS til era dispers entre distintes regions. Per la intensitat
rie defectes darrossegament sobre altres produccions i LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE de lespecialitzaci txtil, Catalunya noms podia sser
PER ALS DISSENYADORS recolza tota un altra quantitat dactivitats limitades al comparada amb unes poques regions lders en lmbit
mercat interior o de serveis. mundial, darrere del Lancashire britnic i de la Nova
Dra. Slvia Ross Castellsaguer La fora del txtil a Catalunya no deixa lloc a dubtes. Anglaterra nord-americana.
Aquest ha estat el sector pautador del creixement econ-
mic catal i linstrument fonamental dimpuls de la seva
modernitzaci. El desenvolupament del sector cotoner
Catalunya, la fbrica dEspanya
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. va sser ben remarcable a nivell internacional des de la
primera meitat del segle XIX. El prestigis economista Lxit de la base dexportaci, de nou seguint a D.C.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
coetani L. Figuerola, enfrontat amb els empresaris del North, dna com a resultat la generaci, de forma inter-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas sector per ra de la poltica aranzelria, va estimar amb dependent, deconomies externes i dimpulsos a molts
dades estadstiques fiables sobre equipament de la fila- altres sectors productius, els unifica econmicament i
tura que Catalunya era, lany 1849, el cinqu productor defineix la trajectria general de leconomia de la regi.
del mn, noms per darrere de Gran Bretanya, Frana, Fins i tot, les actuacions de les institucions, pbliques
Estats Units i ustria i per davant dAlemanya, Sussa i privades, s influda pels sectors lders i exportadors
i Blgica. de tal manera que els esforos poltics i les actuacions
ANNEXOS
Per a dates ja molt ms tardanes, en ple segle XX, les de les entitats, les corporacions, les associacions, i fins i
TRADUCCIN AL CASTELLANO comparacions amb tota una srie de pasos europeus, tot les persones, es vinculen a les prioritats que imposa
ENGLISH TRANSLATION fetes a partir dinformacions compilades per D. Asso, la naturalesa dels components de la base exportadora.
segueixen donant una imatge ben notable. Segons que La gran importncia relativa de la dedicaci de Cata-
mostra el quadre adjunt, les distncies en comparaci lunya a la producci industrial, i molt especialment a la

59
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

innovaci, formaci de capital hum, vigilncia tecno-


lgica i internacionalitzaci haurien estat les claus de
lxit industrial catal.
PREMBUL Les previsions daquests dos personatges no foren
equivocades. Durant els dos decennis centrals del se-
Neus Ribas i Eullia Morral gleXIX, la indstria cotonera va conixer una molt in-
tensa expansi de la producci, i va desplegar una me-
canitzaci completa amb recurs a la maquinria ms
moderna del moment al mn desenvolupat. Laplicaci
dels estudis cientfics s a dir, a la nova tecnologia in-
dustrial havia donat fruits amb una extraordinria ra-
pidesa. Segons una estimaci publicada a Pars el 1859,
LEXPOSICI ITINERANT la indstria de filar cot emprava a Catalunya un mili
de fusos de les mquines ms modernes. El subsector
cotoner ocupava aleshores uns 100.000 treballadors i la
resta de branques del txtil uns 65.000 ms. Es tracta de
xifres molt elevades a nivell internacional.
Un escriptor proper als empresaris catalans feia dels
canvis daquelles dues dcades centrals del XIX la se-
SUMARI
gent descripci: a los antiguos sistemas de fabricacin
LA MEMRIA DELS TELERS: manual, lenta y penosa, desde 1840 ac, han sustituido,
ELS MOSTRARIS TXTILS en gran parte, la maquinaria y los procedimientos ms mo-
Slvia Carbonell Bast dernos y econmicos: de aqu mayor produccin y ms per-
fecta; y por efecto de la competencia interior y de la abun- CASTELLANO
dancia de productos, una baja considerable en los precios
de los artculos de mayor consumo. En el personal mismo
de la industria, se ven los efectos de este cambio radical: los
hijos de los fabricantes prcticos y rutinarios de entonces
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA (muchos de los cuales ni aun saban leer) son ahora in-
VISTA DES DE LA INFORMACI dustriales cientficos; poseen lenguas para viajar y estudiar
ESTADSTICA los mejores procedimientos en el extranjero, son qumicos,
Jordi Maluquer de Motes Quadern de tendncies per a camiseria i pijama dhome corresponent maquinistas terico-prcticos, diestros en administracin
a 1959. Claude Frres (Pars). CDMT nm.reg. 19513-2. y contabilidad, y hasta legistas para defender sus derec- CRDITS
hos. La clase jornalera misma, que antes no saba ms que
trabajar materialmente, hoy alcanza un grado de ilustra-
cin mayor que el de las clases acomodadas de entonces:
ELS FONS DELS MUSEUS nova indstria txtil cotonera, es posa de relleu en data su nmero se ha casi duplicado, al mismo tiempo que ha
disminuido en un 500 por ciento la rudeza de las antiguas LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE tan remota com s lany 1844 en les anotacions publica-
PER ALS DISSENYADORS des per dos observadors espanyols: en todos los individu- faenas y los productos que hoy salen de sus manos, luchan
os desde la ms nfima a la ms elevada clase, se observa en sin desventaja con los de iguales clases que se fabrican en
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
aquel pas [Catalunya] una tendencia comn a todo gnero el extranjero. A lentorn de lany 1860, doncs, shavia
de industria, y muy particularmente a la perfeccin de la consumat all que els coetanis descrigueren com una
algodonera hasta competir con las manufacturas extraas veritable revoluci industrial, amb la mecanitzaci i la
tanto en el primor de la elaboracin como en el precio de la reducci drstica de costos i preus aix com la forma-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. venta. Les consideracions que acabo dexposar sobre la ci dun empresariat, duns tcnics i duna fora laboral
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES prioritat adquirida, a qualsevol nivell, per les activitats moderns.
productives que integren la base exportadora de leco- A partir de les dades de la contribuci industrial ex-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas plotades per J. Nadal, es pot obtenir una imatge aproxi-
nomia de la regi entre les institucions i les persones
semblen escrites desprs dhaver llegit aquests comen- mada de la posici de les indstries txtils de Catalunya
taris de Madoz i Alejos fidels seguidors avant la lettre, a linterior de leconomia espanyola, com mostra el Qua-
ms de cent anys abans, de la teoria de base exporta- dre 2. Malgrat que a la primera data que inclou, a mit-
dora de North, que afegiren un pronstic optimista: jans del segle XIX, Catalunya realitzava les dues terceres
los viajes de aquellos habitantes a los ms famosos puntos parts de la totalitat de la producci txtil dEspanya,
ANNEXOS
extranjeros de produccin, la continua importacin de mo- en tancar-se el segle encara havia augmentat fins a ms
TRADUCCIN AL CASTELLANO delos y maquinaria, y su constante aplicacin a los estudios del 80 per cent del total del pas. La moderna indstria
ENGLISH TRANSLATION cientficos prometen por esta parte un pronto y favorable cotonera assolia una participaci abassegadora en tots
resultado. El diagnstic de Muoz i Alejos, tan remot dos moments. Encara ms notable s, per, el fet que
en el temps, tradut al llenguatge davui s molt clar: la indstria llanera de Catalunya, desprs de realitzar

60
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: Patent del sistema destampaci ideat per L. Farr; maig de 1960 en valor, prop de la meitat de les de manufacturats de
ELS MOSTRARIS TXTILS [Documents de patents dintroducci, dinvenci i models dutilitat
per a la indstria txtil del CDMT]. cot. Les dels teixits daltres fibres, com lli, cnem, jute
Slvia Carbonell Bast i seda, eren duna dcima part en comparaci amb les
CASTELLANO
de cot.
En canvi, les exportacions a la resta del mn varen s-
ser regularment escasses i amb un cert carcter residu-
la plena instauraci del factory system i la mecanitzaci al. nicament en mercats preferents, com les colnies
de la producci, augmentava la seva part dins del total de Cuba, Puerto Rico i Filipines entre el 1882 i la seva ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA espanyol fins a ms que duplicar-lo (des del 29,1 per cent independncia lany 1898, o en poques especialment
VISTA DES DE LA INFORMACI fins al 63,3 per cent). Les altres dues branques, molt ms favorables per ra del baix tipus de canvi exterior de la
ESTADSTICA modestes, de la seda, del cnem i del lli tamb havien pesseta o del suport fiscal, com entre 1899 i 1913 o a la
Jordi Maluquer de Motes incrementat molt decididament la seva part. Catalunya dcada de 1950, les exportacions a lexterior aconsegui-
shavia convertit en la fbrica dEspanya. CRDITS
ren resultats remarcables.
Lallament internacional dEspanya, per ra duna
Quadre 2. Catalunya en el txtil espanyol
(impost de fabricaci, en tant per cent) protecci aranzelria persistent durant la major part
dels dos darrers segles, ha estat alhora la causa de la
ELS FONS DELS MUSEUS 1856 1990 fortalesa i de la debilitat del sector. La falta de compe- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Cot 94,1 91,0 tncia exterior assegurava el control del mercat interior
PER ALS DISSENYADORS Llana 29,1 63,3 espanyol per obstaculitzava la introducci dinnovaci-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Seda 22,5 55,3 ons estalviadores de m dobra que eren imprescindibles
Cnem-lli 4,6 43,8 per tal daconseguir la necessria competitivitat inter-
nacional. Des daquest punt de vista, la gran importn-
Total txtil 66,3 81,9
cia del sector txtil catal com a font docupaci per als
En distints moments al llarg del segle XX, les altres re- treballadors de la regi generava dificultats, en forma de
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. freqents i violents conflictes socials, a tot tipus dinno-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES gions han augmentat els seus efectius tcnics i humans
dins del sector i, per tant, la indstria catalana ha vist vaci que pogus afectar el mercat de treball.
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
redut el seu pes al conjunt dEspanya. Ha conservat
sempre, per, una posici molt destacada i un enorme Lideratge i reconversi
avantatge sobre qualsevol altre territori. La posici tan del sector txtil
destacada del txtil catal a linterior de lEstat espanyol
sexplica principalment per les exportacions interiors.
s a dir, pel flux de mercaderies adreat a la resta dEs- La concentraci duna part molt majoritria de la pro-
ANNEXOS
panya. Les estimacions fetes cap al 1930, especialment ducci txtil de lestat espanyol a Catalunya trobava la
TRADUCCIN AL CASTELLANO per C. Pi Sunyer, valoraven les vendes de teixits de cot seva lgica correspondncia en una participaci tamb
ENGLISH TRANSLATION al mercat espanyol a lentorn del 80 per cent de la pro- extraordinriament elevada del sector en el conjunt de
ducci catalana total. Les vendes de teixits de llana as- la producci manufacturera del pas. En aquest sentit,
solien una proporci ms baixa, per encara arribaven, s indubtable que el txtil ha estat la columna vertebral

61
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

de la indstria catalana de forma excepcional, segons els Quadre 4. Composici del producte industrial catal
ndexs de la Producci Industrial anual estimats per J. (percentatges sobre el VAB)
Maluquer de Motes. El Quadre 3 mostra com, durant 1955 1975
gaireb cent anys, tan sols la producci txtil aportava
PREMBUL
ms de la meitat del VAB total de la indstria. Sola- VAB VAB % Espanya
Neus Ribas i Eullia Morral ment en una data tan tardana com 1935 el producte de
les altres indstries ultrapassava el del txtil. El liderat- Txtil 43,0 12,6 72,5
ge del sector era autnticament abassegador. Alimentaci 15,3 6,2 18,9
Metall 12,3 28,0 23,6
Quadre 3. Participaci dels subsectors txtils al VAB Qumica 10,7 13,0 28,5
de la indstria catalana, en % Fusta i suro 4,7 2,7 18,0

Tipus dindstria Cermica, ciment i vidre 4,0 3,5 21,1


LEXPOSICI ITINERANT Paper, premsa i arts grfiques 3,7 7,1 34,8
cotonera llanera altres
Pell i calat 3,5 6,0 21,3
1840 39,9 27,3 32,8
Aigua i energia 2,2 5,3 22,2
1860 48,5 28,2 23,2
Mineria 1,1 1,3 12,9
1890 47,4 19,7 32,9 Total 100,0 100,0
1913 34,6 19,9 45,5
1935 29,9 18,2 51,9 Des de que el govern de Franco va optar per una libe-
SUMARI
ralitzaci molt ms decidida, a partir de 1959-1960, el
LA MEMRIA DELS TELERS: La influncia efectiva del txtil era, a la prctica, encara creixement econmic va assolir un ritme autnticament
ELS MOSTRARIS TXTILS molt ms gran, ja que les seves necessitats dinputs i de vertigins. Com a conseqncia, la demanda de consum
Slvia Carbonell Bast serveis diversos varen sser elements determinants del i la inversi enregistraren taxes daugment molt elevades
naixement i desenvolupament dun bon nombre daltres durant ms de deu anys i es produren profundes trans- CASTELLANO
activitats econmiques. En efecte, la indstria qumica, formacions a lestructura industrial en el marc duna ex-
la de transformaci de metalls i construccions mecni- pansi general. Lany 1971, els transformats metllics,
ques o la de pell i cuiro deuen el seu primer impuls a les aix com la construcci, passaren a ocupar ms treba-
comandes de matries tintries i mordents, columnes i lladors que el txtil. En termes de VAB ja lhavien su-
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA bigues per a ledificaci industrial, mquines de vapor perat molt abans, lany 1964. Finalment, malgrat que la
VISTA DES DE LA INFORMACI i turbines hidruliques, filadores i telers o, en fi, cor- producci va crixer a bon ritme, altres sectors ho varen
ESTADSTICA retges i altres elements per a les transmissions sempre fer molt ms de pressa i en prengueren el relleu. Les da-
Jordi Maluquer de Motes derivades del dinamisme del txtil. Les primeres em- des corresponents a lestructura de la indstria catalana
preses que es dedicaren a la fabricaci de gas denllume- lany 1975 ja colloquen el sector en tercera posici, per CRDITS
nat o delectricitat saplicaren, abans que res, a satisfer b que seguia essent, amb molta diferncia, el ms im-
les sollicituds de la indstria txtil. Banca, comer o portant en termes de participaci en el total sectorial
transports tingueren, de forma destacada, a empreses i corresponent a nivell espanyol, com mostren els percen-
ELS FONS DELS MUSEUS empresaris del txtil entre els primers i millors clients. tatges de la tercera columna.
De fet, locupaci havia comenat ja a davallar i ho LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE De fet, una gran quantitat de les iniciatives empresari-
PER ALS DISSENYADORS als, i dels capitals a tots aquests altres sectors shavien faria molt ms a partir de 1975. Crisi i reconversi han
forjat inicialment al txtil. Durant ms de cent anys, el acompanyat el txtil durant els darrers decennis de for-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
txtil va actuar de centre principal i de sector lder de la ma permanent. El sector va perdre fins i tot una identitat
modernitzaci econmica de Catalunya. diferenciada a lestadstica oficial. Arreu, les classificaci-
A mitjans del segle XX, la posici relativa del txtil ons de les activitats econmiques shan anat modificant,
dins de leconomia catalana era encara molt dominant, tot i reflectint els grans canvis en la seva composici. Al
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. com mostren les dades construdes pel Servei dEstudis txtil, en comptes del sistema organitzat en activitats
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES de lantic Banc de Bilbao. La primera columna del Qua- paralleles i diferenciades, en funci de les fibres pro-
dre 4 presenta la composici del VA de la indstria lany cessades i de les tcniques (indstria cotonera, llanera,
Ariadna Detrell / Sergi Artigas etc.), hom ha passat a utilitzar criteris dhomogenetat
1955. En aquella data encara leconomia catalana era
plenament depenent del comportament del txtil, que de les tcniques i dels productes acabats, a la manera de
generava per si sol ms de les dues cinquenes parts del lIndustrial Organization nord-americana. A lagrega-
producte industrial. El desplegament dels altres sectors, ci del txtil de capalera i la confecci en un sol sector,
grcies a un molt intens creixement global i a la diversi- lha acompanyada lafegit de pelleteria i calat.
ficaci industrial, va anar reduint la seva participaci al Les dades del Quadre 4, juntament amb les dun pa-
ANNEXOS
total al llarg dels anys i decennis posteriors. La tmida rell daltres anys, serveixen per conixer millor la com-
TRADUCCIN AL CASTELLANO obertura de leconomia espanyola, desprs de sis anys de posici interna del sector tal com es troben reunides al
ENGLISH TRANSLATION crisi econmica (1929-1936), Guerra Civil (1936-1939) Quadre 5. Les proporcions que corresponen a la parti-
i una rigorosa i estril autarquia (1939-1953), va per- cipaci al VAB conjunt dels dos grans subsectors, txtil
metre, finalment, un nou impuls a leconomia catalana. i confecci i pell i calat, sn sempre molt majoritries

62
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

Fitxa tcnica de 1968 corresponent a un teixit per a tapisseria dIndstrias Burs, S.A. (Castellbell i el Vilar, Barcelona).
CDMT nm.reg. 15026/38-102.

63
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

lir, histricament, una importncia proporcionalment


ms gran al Pas Valenci i a les Illes Balears que no pas
a Catalunya. Les dades de lany 1985, tal com mostra
PREMBUL el Quadre 6, confirmen que si la participaci catalana
al conjunt de la indstria espanyola de la pell i del cal-
Neus Ribas i Eullia Morral at, amb prop duna cinquena part, no era gens menys-
preable, la part del subsector del txtil i de la confecci
considerat alladament fregava la meitat de tot el VAB
generat al conjunt del pas.

Quadre 6. VAB del sector txtil, confecci, pell i calat


lany 1985
LEXPOSICI ITINERANT
% de Catalunya
Catalunya Espanya a Espanya

Txtil i confecci 194.823 401.716 48,50


Pell i calat 22.152 116.736 18,98
Total 216.975 518.452 41,85

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: El txtil catal
ELS MOSTRARIS TXTILS a la Comptabilitat Nacional
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO
Des de mitjans del segle XX, es pot disposar dinstru-
ments estadstics ms perfectes que permeten analitzar
de forma prou precisa la dinmica de la indstria. Es
tracta dels clculs realitzats en el marc de la Compta-
bilitat Nacional, que durant la dcada de 1950-1960 es ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
va introduir a tots els pasos desenvolupats dEuropa
VISTA DES DE LA INFORMACI
i dAmrica. La dimensi econmica ms rellevant de
ESTADSTICA cadascun dels sectors productius s el VAB, que evolu-
Jordi Maluquer de Motes Quadern de tendncies Anteprima, amb propostes de coordinats ciona de la forma que mostra el Grfic 1. Aquesta pre-
per a dona per a primavera-estiu 1989. CDMT nm.reg. 14316-484. CRDITS
sentaci correspon al producte total de cada any expres-
sat en valors constants, concretament a preus de lany
2000. Per tant, la corba representa el volum de lagregat
per al primer, si b lagrupaci de pell i calat va acon- que es considera, al marge de les variacions dels preus
ELS FONS DELS MUSEUS seguir un molt notable dinamisme en letapa del m- que afecten les mercaderies de forma distinta en cada LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE xim creixement econmic catal i espanyol, entre 1955 i exercici. Els registres de cada any es mostren en euros
PER ALS DISSENYADORS 1975, per precipitar-se posteriorment a xifres ja franca- com a equivalncia de les antigues pessetes, per tant al
Dra. Slvia Ross Castellsaguer ment baixes. La gran fora de lagrupaci a Catalunya s canvi fix dun euro per 166,386 pessetes fins a ladopci
tributria de les grans dimensions de la indstria txtil definitiva de la nova moneda.
i de la confecci. La srie permet observar un pendent ascendent des
del 1955 i fins al 1977, en que va sser assolit el mxim
Quadre 5. Components bsics del VAB de txtil, confecci, histric. En aquesta data, el VAB del sector duplicava
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. pell i calat de Catalunya (en percentatge)
de llarg les dades dels primers anys, concretament 1955-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES 1955 1975 1983 1985 1957. Entre 1977 i 1986, les xifres davallen de pressa. El
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Txtil i confecci 92,47 67,74 93,59 89,79 sector va patir una forta crisi i va haver de realitzar una
Pell i calat 7,53 32,26 6,41 10,21 traumtica reconversi sense comptar amb el suport
Total 100,00 100,00 100,00 100,00 del govern espanyol, que, en canvi, s va recolzar altres
branques industrials, bsicament de la indstria pesada
De la mateixa manera, la gran fortalesa de la inds- i de la mineria. No obstant, all comena un nou quin-
tria dins del conjunt de leconomia espanyola tamb ha quenni dexpansi que sestn de 1986 a 1990. Desprs,
ANNEXOS datribuir-se a les branques especficament txtils; s a la dinmica torna a sser de descens. El txtil catal va
TRADUCCIN AL CASTELLANO dir a la indstria de capalera, com ara preparaci de anticipar la gran crisi industrial espanyola de lany 1993
ENGLISH TRANSLATION fibres, filatura, tissatge o acabats, i a totes les activitats amb una davallada intensa des del 1991 que es va allar-
productives lligades a la confecci de peces de vestir, gar fins al 1996. Una nova expansi entre 1996-1999
txtils de la llar, tapisseries, teixits industrials i altres. dna pas, en fi, al declivi gaireb continuat fins a la dar-
De fet, les indstries de la pell i del calat varen asso- rera data documentada que correspon a lany 2012.

64
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

Quadern de tendncies Alberto & Roy, en aquest cas de draperia per a vestits dhome (primavera de 1968). CDMT nm.reg. 15187-23.

65
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
Grfic 1. VAB del sector txtil, confecci, pell i calat, Fitxa tcnica del 1999, dun teixit que no es va arribar a fabricar.
ESTADSTICA enmilers deuros a preus de lany 2000 Serra Feliu, S.A. (LAmetlla de Merola). CDMT nm.reg. 19118 - caixa 30.

Jordi Maluquer de Motes


CRDITS
3.500.000

3.000.000
sions a la primera meitat del segle XX. Per, al mateix
temps, el sector txtil ha experimentat transformacions
2.500.000 extraordinries tant des de lptica de la tecnologia,
ELS FONS DELS MUSEUS
2.000.000 amb uns nivells molt avanats dautomatitzaci, com en LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE all que afecta la distribuci geogrfica a escala mun-
PER ALS DISSENYADORS 1.500.000
dial, amb una srie de fenmens de localitzaci massi-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer 1.000.000 va cap a pasos de ms baixa crrega tributria i salaris
500.000 molt ms reduts.
0
El Grfic 2 ofereix levoluci del VAB del txtil en
tant per cent del total del VAB de la indstria de Ca-
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012

talunya. Es tracta de les mateixes dades del grfic an-


LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Milers deuros
terior per ara transformades en tant per cent de tot el
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES producte de la indstria de cada exercici. Si es presta
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Durant
60 aquesta llarga etapa histrica, el sector ha anat atenci a lany inicial de 1955, el txtil aportava prcti-
reduint el seu pes al conjunt de la indstria i de lecono- cament la meitat un 48,7 per cent de tot el VAB de
mia
50 catalanes, com ha fet, daltra banda, al conjunt del la indstria, que al mateix temps actuava com a motor
mn. Dins daquesta trajectria shi reconeix una causa principal de leconomia catalana i seguiria fent-ho ben
que
40
ha operat a tot arreu i de forma general, que no s b vint anys ms, fins a la crisi del petroli de 1974 en-
altra que la prpia continutat dels fenmens de la in- davant. Al final del perode, malgrat que el txtil catal
ANNEXOS dustrialitzaci i de la modernitzaci econmica amb el
30
era un dels ms potents dEuropa, com es mostrar ms
TRADUCCIN AL CASTELLANO naixement de moltes activitats productives noves i lam- endavant, laportaci al conjunt de la indstria del pas
ENGLISH TRANSLATION pliaci
20
del teixit industrial. El creixement dels sectors restava a un ja modest 5 per cent.
nous, per definici, havia dsser molt ms vigors que Aquests fenmens dampliaci de la base industrial,
no pas el daquells que ja havien assolit grans dimen- de transformaci tecnolgica i de deslocalitzaci geo-
10

0
2012
2000
2003
2006
2009
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973

66
Percentatge %

60
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

grfica shan produt tamb al conjunt dEspanya per Quadre 7. Dades docupaci del txtil, confecci,
de forma ms tardana i menys intensa que no pas a Ca- pell i calat, en milers
talunya. Com a conseqncia daquestes discordances 1996 1997
PREMBUL en els temps de les respectives dinmiques, la part cata-
Pers. Hores Pers. Hores
lana al conjunt del VAB del txtil espanyol va anar de- ocup. treb. ocup. treb.
Neus Ribas i Eullia Morral
clinant progressivament. El Grfic 3 ofereix per a cada
Preparaci i filatura
any el tant per cent de participaci del txtil de Catalu- de fibres txtils
12,0 20.713 12,0 21.069
nya al VAB total del sector a Espanya. En aquest cas, el Fabricaci de teixits txtils 12,5 22.569 11,9 21.294
nivell del primer any s encara ms impressionant que a Acabament de txtils 10,3 18.691 9,7 17.685
lexercici anterior. Ara es tracta nogensmenys que del 57 Altres confeccions txtils, llevat
per cent de participaci catalana al total lany 1955. Des 4,0 6.827 4,2 7.500
roba vestir
3.500.000
LEXPOSICI ITINERANT daquest punt va anar baixant per restant, a la fi del Altres indstries txtils 6,6 11.869 7,1 12.439
perode, encara en una posici molt destacada a nivell 3.000.000
Fabricaci de teixits de punt 5,0 8.893 5,1 9.248
espanyol, estabilitzat entre el 35 per cent i el 40 per cent 2.500.000
Articles amb teixits de punt 6,2 10.989 6,2 10.386
des del 1985 endavant. 2.000.000
Una altra variable molt rellevant per a definir la po- Peces de vestir de cuir, pelleteria 1,7 2.873 2,1 3.872

sici i levoluci de qualsevol sector productiu s el n- 1.500.000


Peces de vestir amb teixits 33,1 58.299 37,2 63.172
mero de persones ocupades, tant per les implicacions 1.000.000del cuir i calat
Indstries 5,6 9.659 5,7 9.846
econmiques directes com pels efectes de tipus social i Txtil,
500.000confecci, cuir i calat 97,0 171.383 101,1 176.512 SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: cultural. Per les seves caracterstiques, tractant-se dun
Pers. ocup.:0Persones ocupades
ELS MOSTRARIS TXTILS conjunt dactivitats molt intensives en treball, la inds- Hores treb.: Hores treballades

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
tria txtil ha estat generadora de llocs de treball de for-
Slvia Carbonell Bast
ma molt destacada durant segles. La gran importncia Milers deuros
s particularment remarcable el contrast en levoluci CASTELLANO
daquesta indstria a Catalunya comportava necessria- del VAB i del treball del sector entre els anys de linici
ment una molt notable mobilitzaci de treball assalari-
de
60 la nostra srie i el 1977. Es pot observar molt b com-
at. El Grfic 4 presenta levoluci del nombre de perso-
parant linterval 1961-1977 als Quadres 1 i 4: mentre el
nes ocupades al sector des del 1955 fins al 2012. La srie
VAB
50 creix intensament, a preus constants, locupaci ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA comena
3.500.000 amb un quart de mili de persones ocupades,
que ascendeix encara fins a les gaireb 280.000 de lany declina molt de pressa. En daltres paraules, lestalvi de
VISTA DES DE LA INFORMACI 3.000.000 treball
40 va acompanyar tot un seguit de noves tecnologies
ESTADSTICA 1961, que s el mxim histric.
2.500.000
Per tal de presentar les proporcions que existeixen al servei duna producci molt ms gran. Una segona re-
Jordi Maluquer de Motes modernament
2.000.000 pel que fa a locupaci a les distintes tas-
30
voluci tecnolgica, una mica tardana a casa nostra per
CRDITS
ques especfiques que defineixen el sector a Catalunya, causa de lallament exterior i de la penria de divises
1.500.000 20 va patir leconomia espanyola des de lany 1929 fins
el Quadre 7 ofereix les dades docupaci del conjunt del que
1.000.000 al decenni de 1951-1960, va substituir finalment lequi-
sector als anys 1996 i 1997 desagregades segons les di-
10
pament mecnic introdut al darrer ter del segle XIX i
ELS FONS DELS MUSEUS ferents aplicacions.
500.000
primers trenta anys del XX. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE 0
0
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
PER ALS DISSENYADORS

2009
2012
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
Grfic 2. VAB del txtil, en participaci del VAB Grfic 3. VAB del txtil de Catalunya en tant per cent
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Milers deuros
delaindstria de Catalunya delsector a Espanya
Percentatge %

60 60

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. 50 50

ESTAT ACTUAL, TENDNCIES


40 40
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

30 30

20 20

ANNEXOS 10 10

TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION 0 0

2012
1982

1997
2000
2003
2006
2009
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979

1985
1988
1991
1994
2009
2012
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976

Percentatge % Percentatge % del total espanyol

60 300.000

50 250.000
67
200.000
40
150.000
0
20

2000
2003
2006
2009
2012
1985
1988
1991
1994
1997
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA
Percentatge %
10

60
Des de lexercici del mxim histric, lany 1961, el 0 En termes generals, la productivitat aparent del tre-
nombre total de treballadors enregistra una evoluci a ball, resultat de confrontar el valor de la producci amb

2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
50 el nombre de treballadors s ms baixa al sector txtil,
la baixa que fa caure el total fins a uns 55.000 lany 2010.
Percentatge % del total espanyol
Es tracta, aproximadament de noms un 20 per cent de confecci, pell i calat que la mitjana de la indstria, per
PREMBUL 40xifra del pic de la srie, suara esmentat, de lany 1961.
la la qual cosa ha conservat un impacte significatiu sobre
Neus Ribas i Eullia Morral La davallada va sser gaireb continuada, malgrat les locupaci,
300.000 malgrat els extraordinaris avenos enregis-
recuperacions
30 de 1986-1990 i 1993-1999, que seguien trats a
250.000
alguns subsectors, com el txtil de capalera i
a caigudes molt especialment crtiques dels anys ante- el gnere de punt. Aquest s el motiu de la molt alta
riors
20 als dos casos. Cal recordar que les dades utilitzades participaci
200.000 del sector a locupaci total de la indstria
procedeixen de la Comptabilitat Nacional dEspanya i, de Catalunya i a la del conjunt de leconomia. El Grfic
per
10 tant, no sn afectades per la considerable incidncia 5 150.000
en presenta els nivells en tots dos casos. Com es pot
de leconomia submergida que, en canvi, no podia sser comprovar,
100.000 la tendncia s a davallar de forma perma-
LEXPOSICI ITINERANT captada per la resta de laparell estadstic oficial. nent, per causa, com ha estat ja explicat, de lenorme
0
50.000
creixement i diversificaci de la indstria i de lecono-

1979
1982

1997
2000
2003
2006
2009
2012
1985
1988
1991
1994
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
Grfic 4. Persones ocupades al sector txtil, confecci, mia catalanes
0
que es produa simultniament.
Percentatge
pell i calat% del total espanyol

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
Grfic 5. Persones ocupades al sector txtil, confecci,
300.000 pell i calat, en percentatge
Ocupats

250.000 60 SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: 200.000
ELS MOSTRARIS TXTILS 50
150.000
Slvia Carbonell Bast
100.000 40 CASTELLANO

50.000 30

0
20
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
Ocupats
VISTA DES DE LA INFORMACI 10
ESTADSTICA
60
Jordi Maluquer de Motes 0
Lavanada incorporaci de la dona al treball fora de la CRDITS

2003
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
llar
50 des de temps molt antics, bsicament imputable al
sector, explica lelevada taxa dactivitat de la poblaci Percentatge % de la indstria
Percentatge % de leconomia
a40Catalunya i s la causa del diferencial de creixement
ELS FONS DELS MUSEUS que ha mostrat durant moltes dcades davant la major Itlia
part
30 dels altres territoris espanyols i europeus. A aix
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE JaPortugal
durant els dinmics anys 1960 minvava decididament
PER ALS DISSENYADORS cal afegir-hi, en segon lloc, la baixa proporci dinfants elCatalunya
nombre de treballadors. Levoluci de locupaci en
tradicional
20 de la societat catalana moderna, que es rela- el sector durant letapa de la crisi del petroli (1975-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer ciona justament amb el treball de la dona fora de la llar Blgica
1985) i la que es defineix per la adhesi dEspanya a
i 10amb ladopci, amb carcter pioner a nivell mundial, laEslovnia
Uni Europea (des del 1986) marca una continutat
solament darrera de Frana, de distintes prctiques de Espanya
sorprenent respecte de les dades del perode dintensa
control
0
de la natalitat. En tercer lloc, la gran deman- expansi
UE 28 anterior. Per moltes coses han canviat entre
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. da de treball generada pel dinamisme industrial, amb tant. Les relacions de dimensi entre els subsectors del
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003

ustria
el txtil com a protagonista principal, varen promoure txtil i de la confecci shan invertit. Els fluxos exteriors
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Litunia
diverses onades
Percentatge dimmigraci,
% de la indstria formada sobretot per jo- shan multiplicat, de manera que la demanda interna es
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Percentatge % de leconomia Estnia
ves en edat dinici del cicle laboral, amb el resultat de cobreix en gran part a travs dimportacions, sovint de
Grcia
mantenirItlia
una pirmide dedats sobredimensionada als gamma baixa, mentre que la propensi a exportar ha
grups dedat ms actius. Els resultats foren molt remar- Espanya*
Portugal
augmentat tamb amb fora.
cables: el producte per cpita, i amb ell el creixement Eslovquia
La indstria ha anat transitant des de processos in-
Catalunya
econmic, era ms gran que a les altres economies amb tensius
Romaniaen treball a daltres intensius en capital, alta-
quBlgica
competia no pas per una productivitat ms elevada ment capacitats per a assolir la producci flexible, la
Sussa
ANNEXOS
de cada treballador considerat individualment sin per-
Eslovnia qualitat
Regne Unit i la rapidesa que exigeix ladequaci de loferta
TRADUCCIN AL CASTELLANO qu la proporci dels treballadors sobre el total dels ha-
Espanya als canvis permanents de la demanda, determinats per
Finlndia
ENGLISH TRANSLATION bitantsUE 28era fora ms elevada. En definitiva, el secret del la moda i per uns cicles de vida dels productes ms i
R. Txeca
dinamisme
ustria de leconomia catalana no ha estat altre, en ms curts. A ms, txtil, confecci, pell i calat sha in-
Alemanya
darrera
Litunia
instncia, que una molt elevada taxa dactivitat. ternacionalitzat amb gran xit. Encara que laparena
Frana
Estnia
Bulgria
Grcia
Dinamarca
Espanya*
Malta
68
Eslovquia
Noruega
Romania
Letnia
19

20
20
20
1

2
1
1
1

1
1

1
1
1

2
Ocupats
LA INDSTRIA TXTIL ACATALUNYA VISTA DES DE LA INFORMACI ESTADSTICA

60

observada faria creure en una crisi cap al collapse, aix Si,


50 en canvi, realitzem la comparaci en termes rela-
desconeixeria que els canvis del txtil catal sn univer- tius a les dimensions fsiques de cada pas, la posici
sals. Conv recrrer a les comparacions per valorar-ho de
40
Catalunya encara millora i ho fa molt notablement.
correctament. El Quadre 8 ofereix les dades del VAB El Grfic 6 ofereix les dades del VAB per cpita dels
PREMBUL
del txtil, confecci, pell i calat en talls quinquennals mateixos vint-i-nou pasos, amb lafegit de Catalunya,
Neus Ribas i Eullia Morral 30
per als exercicis 1995, 2000, 2005 i 2010 de Catalu- del 2007, darrer any anterior a la nova gran depressi de
nya i vint-i-nou pasos independents, tots els que sn leconomia europea actual. Els resultats sn molt clars
20
membres de la UE, menys Luxemburg i Crocia, amb amb el lideratge dItlia i lacompanyament, en unes
lafegit dIslndia, Noruega i Sucia. Catalunya seria el destacadssimes segona i tercera plaa, de Portugal i
nov ms important del continent pel volum total de la 10
Catalunya.
producci, solament darrera dItlia, Alemanya, Regne
Unit, Frana, Espanya, Portugal, Romania i Polnia. 0
LEXPOSICI ITINERANT

2006
2009
2012
1994
1997
2000
2003
1955
1958
1961
1964

1979
1982
1967
1970
1973
1976

1985
1988
1991
Quadre 8. Valor Afegit Brut (VAB) de la indstria txtil, Grfic 6. Valor Afegit Brut (VAB) per cpita en euros
Percentatge
delsector % deconfecci,
txtil, la indstria pell i calat lany 2007
confecci, pell i calat
Percentatge % de leconomia
1995 2000 2005 2010
Alemanya 10.589,0 9.129,0 7.553,0 6.958,0 Itlia

ustria 1.742,7 1.606,5 1.220,5 1.097,4 Portugal


Catalunya
Blgica 2.383,4 2.351,4 2.123,1 1.574,4 SUMARI
Blgica
LA MEMRIA DELS TELERS: Bulgria 253,1 525,4 577,7
Eslovnia
ELS MOSTRARIS TXTILS Catalunya 2.185,1 2.737.6 2.439,7 1.867,5
Espanya
Slvia Carbonell Bast Dinamarca 738,4 683,9 431,0 321,5
UE 28
Eslovquia 260,3 405,8 507,4 655,2 CASTELLANO
ustria
Eslovnia 260,3 405,8 507,4 655,2
Litunia
Espanya* 3.896,7 4.770,4 4.445,3 4.047,5
Estnia
Espanya 6.081,8 7.508,0 6.885,0 5.915,0
Grcia
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Estnia 77,9 140,1 169,7 134,2 Espanya*
VISTA DES DE LA INFORMACI Finlndia 594,7 577,0 550,0 462,0 Eslovquia
ESTADSTICA Frana 8.821,4 7.447,0 6.084,0 4.636,0 Romania
Jordi Maluquer de Motes Grcia 1.354,2 1.560,9 1.438,4 1.034,9 Sussa
CRDITS
Holanda 1.298,8 1.257,0 1.031,0 1.033,0 Regne Unit
Hongria 616,7 703,1 573,5 421,0 Finlndia
Irlanda 392,5 343,0 259,9 152,1 R. Txeca
ELS FONS DELS MUSEUS Islndia 32,7 27,6 15,8 Alemanya
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Itlia 23.136,2 26.458,7 24.404,2 22.074,5 Frana
PER ALS DISSENYADORS Letnia 143,9 162,5 125,0 Bulgria
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Litunia 154,3 419,1 452,6 369,9 Dinamarca
Malta
Malta 69,2 88,4 51,1 26,8
Noruega
Noruega 245,0 271,5 313,3 318,6
Letnia
Polnia 1.864,0 2.078,3
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Portugal 3.588,1 3.812,2 3.414,6 3.363,4
Holanda

ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Regne Unit 10.102,1 6.003,2 5.443,9


Islndia

Ariadna Detrell / Sergi Artigas Polnia


Romania 793,1 979,7 1.817,7 2.645,6
Irlanda
Sucia 490,5 608,3 522,9 445,0
Sucia
Sussa 925,1 798,3 954,2
Hongria
Repblica Txeca 692,8 858,8 885,8 844,8
Xipre
Xipre 116,1 66,5 36,3 21,2 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
ANNEXOS
(*) Espanya sense Catalunya *Espanya sense Catalunya
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

69
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

Mostra de punta al coix de guipur del rander Eloi Doy (Arenys de Mar, 1815/1890). MAM nm. reg. 9996.1.38.

70
Els fons dels museus
PREMBUL com a eina indispensable
per als dissenyadors
Neus Ribas i Eullia Morral

Dra. Slvia Ross Castellsaguer


LEXPOSICI ITINERANT

El museu com a eina fonamental segle XVIII amb la finalitat dobtenir uns ingressos que
per a la recerca i la transmissi sufraguessin el deute pblic. Un fet que se succeir en
parallel en daltres pasos. Aquests bns van esdevenir
delconeixement una part important dels fons que integraran els mu-
SUMARI
seus estatals ms importants. El segon fet es produir
LA MEMRIA DELS TELERS: el 1844, amb la creaci de les Comisiones Provinciales
Lorigen dels museus descansa sobre dos factors deter-
ELS MOSTRARIS TXTILS minants els quals sn per un cant el colleccionisme, de Monumentos amb la finalitat de crear i fomentar els
Slvia Carbonell Bast tant pblic com privat, que arribar al seu apogeu du- museus provincials. El pas definitiu vindr de mans de
rant les monarquies absolutistes. El segon factor ser el la creaci dels grans museus pblics, com va ser el cas CASTELLANO
canvi de paradigma cultural que suposar la Illustraci del Museo Nacional de Ciencias Naturales el 1772, el
i que comportar la creaci del primer museu de ca- Museo del Ejrcito el 1803, el Museo del Prado el 1818,
rcter pblic, el Museu del Louvre, en el qual els altres el Museo Arqueolgico Nacional el 1867 i el Museo
semmirallaran.1 Aquestes institucions, si b en un pri- Antropolgico el 1875.3
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA mer moment ja van definir el seu carcter educatiu, val Amb ladveniment del segle XX es configurar el marc
VISTA DES DE LA INFORMACI a dir que centraran sobretot els seus esforos en la con- legal que regular i regir el desenvolupament daques-
ESTADSTICA servaci del patrimoni per a la seva mera contemplaci, tes institucions i ser en aquests primers anys tamb
Jordi Maluquer de Motes erigint-se com un smbol cultural de cada pas. quan, a travs de la creaci del Reglamento para el r-
A mitjan segle XX el concepte de museu experimen- gimen de los Museos Arqueolgicos del Estado (Real De- CRDITS
tar un canvi essencial, comenant a deixar enrere la creto de 1901), sarticularan i es fixaran algunes normes
idea de simple continent, desvinculant-se de la imatge fonamentals daquests, com ara la seva funci docent
de mausoleu cultural i apropant-se ms a la voluntat de que havia de ser inherent en tots els museus. 4
ELS FONS DELS MUSEUS posicionar-se com un mitj de comunicaci de masses i Amb la Llei del 13 de maig de 1933 de Patrimonio
Artstico Nacional, en la qual satorga a la Junta Superi- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE un agent imprescindible per a lestudi i investigaci de
PER ALS DISSENYADORS la matria en qesti, pel fet de contenir dins seu un or del Tesoro Artstico la capacitat de promoure la crea-
passat valuosssim de cada disciplina. ci de museus pblics en el territori espanyol, naixeran,
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
En aquesta lnia estaran les definicions que far el entre daltres, el Museu dArt de Catalunya i el Museu
Comit Internacional de Museus, que, centrant-nos en Arqueolgic de Catalunya. Sota el rgim franquista, se
lemesa el 1974, el definir com a Institucin permanen- seguir succeint lobertura de nous museus, aix com
te, sin fines lucrativos, al servicio de la sociedad que ad- tamb la creaci de comissions i institucions de control
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. quiere, conserva, comunica y presenta con fines de estudio, per a ladministraci i funcionament dels museus, com
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES educacin y deleite testimonios materiales del hombre y su tamb de llur patrimoni. Amb la instauraci de la de-
medio.2 mocrcia en el nostre pas i ja sota la responsabilitat del
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Centrant-nos per en la histria dels museus en el Ministeri de Cultura i a lempar de la Constitucin Es-
nostre pas, durant el segle XIX es donaran tres fets de paola de 1978, la idea de museu vigent fins al moment
vital importncia per a la configuraci dels museus a va experimentar canvis i adaptacions als nous temps.
Espanya. El primer ser la desamortitzaci dels bns Uns canvis que van quedar formalitzats en la Llei de
de lEsglsia per part de lestat, que siniciar a finals del 16/1985 de Patrimonio Histrico Espaol.
ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO 1. Hernndez, Francisca. Evolucin del concepto 3. Historia de los Museos Estatales. Siglo xix, Ministe- 4. Historia de los Museos Estatales. De 1900 a 1977,
de museo, Revista General de Informacin y Docu- rio de Educacin, Cultura y Deporte, rea de Cultu- Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte, rea de
ENGLISH TRANSLATION mentacin, Vol. 2 (1), Universidad Complutense de ra, [Consulta: 16 de setembre de 2015] Disponible a: Cultura, [Consulta: 16 de setembre de 2015] Dispo-
Madrid, Madrid, 1992, p. 85-97. http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cul- nible a: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/are-
2. Hernndez, Francisca. Op. cit., p. 88. tura/museos/los-museos-estatales/historia/el-si- as-cultura/museos/los-museos-estatales/historia/
glo-xix.html de-1900-a-1977.html

71
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

mantenir. En aquesta nova etapa dels museus lobjecte ja


no ser el dest final sin que ha de representar un mitj
a travs del qual arribar al coneixement. 6
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
La riquesa patrimonial dels museus
txtils i dindumentria a Catalunya

Els teixits, pel fet de ser considerats al llarg de la hist-


ria com a objectes de gran valor tant per lmbit eclesi-
stic com noble i per haver ocupat un lloc preponderant
en cerimnies i celebracions pbliques, aix com tamb
LEXPOSICI ITINERANT com a element clau en la decoraci, han estat presents
en els fons de molts museus i colleccions darreu. Tot
i aix, ser en el perode comprs entre mitjans del se-
gle XIX i mitjans del segent quan adquiriran un pes
importat les seccions txtils incloses dins dinstitucions
majors, com s el cas del Victoria and Albert Museum
de Londres, el Costume Institute del Metropolitan Mu-
SUMARI
seum de Nova York o el Muse de la Mode et du textile
LA MEMRIA DELS TELERS: de Pars com a secci independitzada del Museu dArts
ELS MOSTRARIS TXTILS Decoratives. Nogensmenys, naixeran institucions espe-
Slvia Carbonell Bast cialitzades en el tema, com s el cas del Museum of Cos-
tume de Bath, el Costume Institute de Kyoto,el Muse CASTELLANO
des Tissus de Li o el Textil Museum de Washington,
Mostra de teixit per a tapisseria (anys 1945/1959). La Espaa
Industrial, S.A. (Barcelona). MEPM nm. reg. 1383-040. com a ms destacats.7
Entre aquests, per, no podem oblidar la importncia
dEspanya en aquesta matria: Espaa sigue contando
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA con uno de los patrimonios textiles ms importantes de Eu-
VISTA DES DE LA INFORMACI ropa. Dos razones justifican esta importancia: el desarrollo
ESTADSTICA En lactualitat, tal i com defineix la legislaci espa- de la industria textil en la Pennsula Ibrica desde la Edad
nyola el que s un museu, Son museos las instituciones Media y la riqueza de las colecciones textiles que todava
Jordi Maluquer de Motes
de carcter permanente que adquieren, conservan, investi- conservamos 8 . Cal tenir en compte que la fabricaci CRDITS
gan, comunican y exhiben para fines de estudio, educacin i el teixit de seda ser una de les indstries espanyoles
y contemplacin conjuntos y colecciones de valor histrico, ms importants i que gaudir de ms prestigi arreu, que
artstico, cientfico y tcnico o de cualquier otra naturaleza siniciar amb larribada dels musulmans i lestabliment
ELS FONS DELS MUSEUS cultural.5 Una definici que deixa pals una vegada ms de lAl-Andalus i no decaur fins ja entrat el segle XVII.9
la importncia que han de tenir els seus fons per a fina- Grcies tamb a la presncia musulmana a la Pennsula, LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
litats educatives i destudi. la indstria de les estores tindr molta transcendncia
PER ALS DISSENYADORS
En els nostres dies els museus estan en la direcci de a nivell internacional i la dels tapissos iniciar una es-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer perdre la rigidesa i distanciament que havien mantingut plendor que es perllongar durant diversos segles. No
dantuvi amb el pbic i caracteritzar-se per una rpida podem oblidar tampoc les cotes de perfecci a les quals
mutaci, amb la voluntat destar en sintonia amb la soci- arribar lart del brodat, la indstria de les puntes com
etat canviant actual. Alhora, per tal descurar distnci- a producte de luxe i lart del cuir, els quals gaudiran de
es i de concebre el museu en tant que ens social, el model gran estima especialment a Centreeuropa.10
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. proposat s el dun museu viu i sobretot participatiu, Pel que fa a la histria ms recent i propera, en el
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES que mantingui en tot moment un contacte directe amb desenvolupament industrial de Catalunya i de retruc
Ariadna Detrell / Sergi Artigas la gent. s per aix que la funci de salvaguarda de la dEspanya s inqestionable la importncia que el sec-
integritat dels objectes ha darribar a un equilibri amb la tor txtil catal va tenir, el qual va ser la porta daccs de
responsabilitat educativa que els museus tamb han de la Revoluci Industrial a lEstat espanyol des de finals

5. Article 59.3 de la Llei 16/1985 de Patrimonio His- Revista de Museologa, Publicacin cientfica al servicio 9. Partearroyo Lacaba, Cristina. Tejidos an-
trico Espanyol i el Real Decreto 620/2987, aprovat de la comunidad museolgica, Asociacin Espaola de daluses, Artigrama: Revista del Departamento de
ANNEXOS dins del Reglamento de Museos de Titularidad Esta- Muselogos, nm. 29, 2004, p. 88-95. Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, Uni-
tal y del Sistema Espaol de Museos versitat de Zaragoza, Zaragoza, 2007, nm. 22, pg.
8. Cabrera Lafuente, Ana. Los tejidos como
TRADUCCIN AL CASTELLANO 6. Bolaos, Mara. Historia de los museos en Espaa. 371-420.
patrimonio: investigacin y exposicin, Bienes Cul-
ENGLISH TRANSLATION Memoria, cultura y sociedad, Ediciones Trea, Gijn, turales, Revista del Instituto del Patrimonio Histrico 10. Partearroyo Lacaba, Cristina. Telas. Al-
2008. Espaol, Direccin General de Bellas Artes y Bienes fombras.Tapices, Historia de las Artes Aplicadas e
7. Carretero Prez, Andrs. El Museo del Traje. Culturales, Ministerio de Cultura, nm. 5, Madrid, Industriales en Espaa, Arte Ctedra, Madrid, 1992,
Centro de Investigacin del Patrimonio Etnolgico, 2005, pg. 5-19. pg. 349-388.

72
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

Mostra de punta mecnica de la casa Punto Nuevo S.A., lactivitat un museu que arranca la seva histria el 1932. Caldr
de la qual se situa entre 1958 i 2004, i que va ser una de les
primeres firmes del sector. MAM, nm. reg. 10008.1.33. esperar un any, per, perqu aquest compti amb una sec-
ci important dindumentria, complements i accesso- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA ris grcies a la donaci de Manuel Rocamora, integrada
VISTA DES DE LA INFORMACI per 294 peces a les que shi uniran 77 ms duna donaci
ESTADSTICA del segle XVIII i liderar el procs fins a principis del se- posterior.11 El 1969 es crear el Museu dIndument-
gle XX. Grcies doncs al sector txtil, Catalunya viur a ria-Collecci Rocamora, amb seu al Palau del Marqus
Jordi Maluquer de Motes
principis de segle XX un moment desplendor econmica de Lli, independitzant-se del Museu de les Arts De- CRDITS
liderada per una burgesia ja madura i materialitzada en coratives, i al qual suniran el 1982 el Museu Txtil i
lauge urbanstic de les ciutats. En lactualitat comptem,
el Museu de les Puntes, ambds tamb pertanyents en
com a testimoni transcendental del nostre passat, amb
un origen al Museu dArts Decoratives, donant lloc al
ELS FONS DELS MUSEUS uns museus que recullen el llegat que aquesta indstria
Museu Txtil i dIndumentria.12 Lany 2008 el museu LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE va viure en un moment de mxim apogeu, aix com tam-
b del passat gloris que lavala com a una de les activi- traslladar les seves dependncies i fons al Palau de Pe-
PER ALS DISSENYADORS dralbes, seu del Museu de les Arts Decoratives, i tanca-
tats econmiques i artstiques ms importants que ha
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tingut el nostre pas al llarg de la histria. Si visualitzem r el desembre de 2012 per traslladar-se al nou edifici
el mapa musestic centrat en el sector txtil i de la indu- de la plaa de les Glries Catalanes, quedant-hi integrat,
mentria, trobarem diferents institucions que recullen, tal i com ho havia estat en els seus orgens.13
en els seus fons, el nostre passat, present i futur del sec- El punt de partida del fons patrimonial del museu de
tor txtil i dindumentria. teixits i dindumentria sn les donacions del collecci-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Primerament i seguint un criteri estrictament crono- onista Manuel Rocamora, les quals comprenen vestits
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES lgic, trobem el Museu del Disseny de Barcelona, el des del segle XVII fins al XIX, tant dmbit catal com
Ariadna Detrell / Sergi Artigas qual, malgrat que aquest nom ha estat adoptat recent- internacional, i accessoris des del segle XV fins lactuali-
ment el 2014 arran de la seva inauguraci en el nou edi- tat. A partir daquest fons, el museu sha centrat tamb
fici de la Plaa de les Glries Catalanes de Barcelona, s en la confecci duna important collecci de vestits que

11. Junta de Museus de Barcelona. Catleg de les sa- 12. Capsir, Josep. El Museu de les Arts Decoratives de 13. Capsir, Josep. El museu i les seves colleccions:
les que contenen la collecci dindumentria. Donatiu Barcelona, 1932-2007. 75 anys, Ajuntament de Barcelo- ditinerants a estables, a 100 mirades a la collecci,
ANNEXOS de Manuel Rocamora al Museu de les Arts Decoratives na, Museu de les Arts Decoratives, Barcelona, 2008. Ajuntament de Barcelona, Museu del Disseny de
inaugurades el 17 de febrero del 1935, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2014, p. 31-42.
TRADUCCIN AL CASTELLANO Barcelona, Museu de les Arts Decoratives, Barcelo-
na, 1935.
ENGLISH TRANSLATION

73
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

abraa tota la moda del segle XX dEspanya, essent com-


plementada amb importants referents internacionals.
Com a conseqncia, a partir daquest fons hom pot
tenir un coneixement fora acurat del fenomen de lalta
PREMBUL
costura espanyola, especialment a travs de dues figures
Neus Ribas i Eullia Morral de gran transcendncia en un moment determinat, com
ho van ser Cristbal Balenciaga i Pedro Rodrguez, aix
com tamb del fenomen que seguir al de lalta costura,
el prt--porter. Un fons que segueix creixent, a ms a
ms, amb la moda del segle XXI. Parallelament destaca
la important collecci de teixits coptes, hispanorabs i
medievals, on sobresurten els ornaments litrgics, aix
LEXPOSICI ITINERANT com tamb teixits renaixentistes, barrocs i neoclssics,
destinats tant a indumentria com a decoraci de la llar
i mobiliari.14
No podem oblidar, com a part integrant del Museu
del Disseny, el seu Centre de Documentaci, el qual
compta amb un fons bibliogrfic de gran valor, consti-
tut per llibres i revistes de teixits, indumentria i moda.
Complementant aquest fons, tamb disposa darxius SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: que constitueixen una gran aposta de futur per al cen- Disseny original per a lestampaci txtil (anys 1850/1874).
ELS MOSTRARIS TXTILS tre, car una de les seves lnies de treball s la recopilaci LaEspaa Industrial, S.A. (Barcelona). MEPM, nm. reg. 4254.

Slvia Carbonell Bast de documents originals sobre processos de creaci. En


lactualitat ja compten, com a arxius ms destacats, amb CASTELLANO
el de Pedro Rovira, Kelson, Grabados Duran, Assump- dissenys originals, peces dindumentria, complements
ci Bastida o Tapisseria Mir, entre daltres. i peces per a la llar. En lactualitat, aquest ha estat el
Pocs anys desprs de la creaci del Museu de les Arts focus dinters principal del museu en els darrers 20
Decoratives, concretament el 1946, va nixer a Terras- anys i s per aix que ha esdevingut un centre de refe-
sa, grcies a linters privat dun grup dindustrials lo- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA rncia i de visita obligada per als estudiosos del perode.
VISTA DES DE LA INFORMACI cals, el Museu Txtil Biosca. El 1959 el museu passar Per al museu, tindr una important rellevncia el
a dependre de lAjuntament i el 1963 el patrimoni txtil programa IMATEX, que consisteix en una base de da-
ESTADSTICA
daquest sunir amb el de la Diputaci de Barcelona, i des online daccs lliure i gratut que permet la consulta
Jordi Maluquer de Motes naixer el Museu Provincial Txtil. El 1981 la Diputa- de ms de 30.000 documents del seu fons. Daquesta CRDITS
ci assumir en solitari la gesti i finanament i no ser manera el CDMT ofereix una eina que est posant a
fins al 1995 quan, associant-se altra vegada amb lAjun- labast de tot aquell qui ho desitgi les imatges i la infor-
tament, el museu rebr la seva denominaci actual: maci vinculada a les peces integrades en el seu fons.
CDMT, Centre de Documentaci i Museu Txtil. Una proposta que resulta de gran importncia especial-
ELS FONS DELS MUSEUS Del fons del museu en destaquen els ms de 100.000 ment en el camp de la recerca en la disciplina, aix com LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE objectes de la histria txtil, que abracen des del segle I
PER ALS DISSENYADORS tamb en el desenvolupament de professions vinculades
fins al XX, entre els quals hi ha teixits de diferents pro- al sector txtil.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer cedncies (de lrea mediterrnia, Amrica precolombi- El Museu de la pell dIgualada i Comarcal de
na i colonial, la Xina o lndia) i de distintes poques lAnoia, inaugurat el 1954, est actualment ubicat en
i estils. Alhora, tamb disposa de dissenys originals i
dos emplaaments emblemtics com sn Cal Grano-
posades en carta per a jacquard del segle XX, mostraris
tes, un edifici preindustrial dedicat al cuir de mitjans
dindstries txtils catalanes, indumentria des del se-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. segleXVIII, situat al Rec dIgualada, i Cal Boyer, una
gle XVIII fins al XX, ornaments litrgics des del segle XVI
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES antiga fbrica txtil cotonera de finals del segle XIX,
fins a lactualitat, aix com tamb complements. El fons
aquest darrer com a testimoni del fort creixement que la
Ariadna Detrell / Sergi Artigas del CDMT pren especial rellevncia per als estudis en-
torn del passat txtil modernista, donat el bon nombre indstria del cot va experimentar a Igualada en aquell
de peces daquest perode. En referncia al Modernisme, moment. Un museu que mostra una visi general de ls
compten amb mostraris industrials, posades en carta, de la pell en diferents mbits i cultures, abraant crono-
lgicament des dels seus inicis manufacturers fins a la
implantaci industrial, i que incideix tamb de mane-
ra especial en la importncia que aquest sector va tenir
ANNEXOS
14. Bastardes, Teresa. Un patrimoni que creix: les per a la ciutat dIgualada. Aparentment podem pensar
colleccions del museu, a 100 mirades a la collecci,
TRADUCCIN AL CASTELLANO
Ajuntament de Barcelona, Museu del Disseny de
que els fons del museu estant centrats en exclusiva en
ENGLISH TRANSLATION Barcelona, Barcelona, 2014, p. 43-54 i Ventosa, la indstria de la pell, per, certament, s important de
Slvia. El cos vestit. Siluetes i moda 1550-2015, Museu
del Disseny de Barcelona, Ajuntament de Barcelona,
tenir-los en compte en relaci al sector txtil, com a clar
Barcelona, 2014. reflex de la presncia de la indstria cotonera a la ciutat.

74
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: Mostra de llana double face per a peces dabric. Pablo Farns Sed, entre daltres fbriques catalanes, aix com tamb
ELS MOSTRARIS TXTILS (Terrassa) (hivern 1934). CDMT nm.reg. 17264.
de tallers de gravat de motlles destampaci.
Slvia Carbonell Bast A ms de les peces txtils, el museu tamb compta
amb un important fons documental, grfic i objectual, CASTELLANO
Un fons que compta amb una collecci notable de mos- grcies al qual posa a labast una informaci importan-
traris dempreses, que en lactualitat continua creixent i tssima per comprendre tot el procs destampaci en les
resta pendent destudi, amb la perspectiva de donar-li la diferents poques. Aix doncs, hi podem trobar una im-
importncia que aquest passat mereix. portant collecci de mostraris procedents de diferents ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Des de lAssociaci dEstudis Cientfics i Culturals empreses catalanes, dissenys originals, maquinria,
VISTA DES DE LA INFORMACI de Premi de Mar es va creure en la necessitat de salva- robes estampades, motlles destampaci amb sistemes
ESTADSTICA guardar i protegir el patrimoni industrial, especialment tradicionals i cilindres de coure gravats. Cal destacar
Jordi Maluquer de Motes el de les fbriques destampaci, en una comarca, el Ma- tamb el conjunt de mostraris, formularis i catlegs de
resme, on el txtil i lestampaci havien tingut un clar colorants editats des de 1860 fins lactualitat. CRDITS
protagonisme. s per aquest motiu que es va promoure El naixement del Museu Mars de la Punta
la creaci del Museu de lEstampaci de Premi de dArenys de Mar data del 13 de mar de lany 1983, dia
Mar, el qual, el 1979, va passar a ser de gesti munici- en qu va obrir les seves portes al pblic. Un museu que
ELS FONS DELS MUSEUS pal i es va emplaar a lemblemtic edifici de la Masia va tenir com a punt de partida la collecci de puntes que
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE de Can Manent. A finals del segle XX, lAjuntament va Frederic Mars i Deulovol va donar en dipsit a la Ge-
PER ALS DISSENYADORS donar un gran impuls a la instituci, car la va ubicar neralitat de Catalunya amb la condici de que sexposs
Dra. Slvia Ross Castellsaguer en una nova seu, lantiga Fbrica del Gas, que queda- a Arenys de Mar. Una ubicaci que no era gens casual,
ria inaugurada labril de lany 2002. Un museu que, a ja que aquesta localitat del Maresme havia tingut una
ms de les tasques de preservaci, difusi i estudi de les gran importncia en lelaboraci de puntes des del segle
XVII, concentrant un bon nombre dartesanes i de cases
colleccions, t com a eix vertebrador del seu ideari des
de puntes o randers, les quals venien arreu de lestat i a
de poc desprs de la seva creaci la voluntat desdevenir
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Amrica, especialment a finals del segle XIX.
una eina important per a la indstria i la formaci dels
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Partint de la collecci de Frederic Mars, el museu
professionals, amb la qual contribuir a fer front a la crisi ha anat incrementant els seus fons amb els anys esde-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas que est sofrint el sector txtil. venint un centre de referncia en el seu mbit, el qual
Una de les singularitats ms destacables del museu s sha centrat en laplicaci de la punta en el teixit, des
el fet de ser lnic en tot lEstat que est especialitzat en del segle XVI fins al segle XXI. Donada la nostra tradici
la tcnica de lestampaci txtil. El seu fons cont exem- en aquest mbit, el museu recull un important fons de
plars que van des del segle XVIII, amb els coneguts tei- puntes realitzades a Catalunya des del segle XVII. En
xits dindianes i lestampaci al bac, passant per lapo- aquest destaquen les colleccions de la casa barceloni-
ANNEXOS geu de la industrialitzaci txtil a Catalunya i arribant na Hijos de R. Vives, la de Francesca Bonnemaison,
TRADUCCIN AL CASTELLANO fins als nostres dies. Les seves colleccions provenen de fundadora de lEscola de la Dona de Barcelona, i la de
ENGLISH TRANSLATION les empreses ms representatives del moment, com s la ballarina Carmen Trtola Valencia. Malgrat que el
el cas de La Espaa Industrial, Ponsa, La Li Barcelo- museu tamb cont exemplars darreu dEuropa de di-
na, Vilumara, Vidiestil, Farrer, S. A. o Manufactures ferents estils i tcniques, es fa una especial incidncia

75
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA Mostra de punta artesana. Punta de coix de guipur, estil Le Puy, en punta contempornia la qual, trencant amb el model
cot de color blanc trencat. El disseny principal s format per una
Jordi Maluquer de Motes tija de punt sencer que corre ondulant parallela al peu. Els motius tradicional, obre cam cap a la renovaci.
sn units tots ells amb un trenat. MAM nm. reg. 2980.16.13. El museu de ms recent creaci s el Museu del Ta- CRDITS
ps Contemporani, integrat dins de lestructura dels
en la producci de pasos com Blgica i Frana, donada Museus de Sant Cugat, i dedicat a la disciplina del taps
la seva importncia en la tradici de la disciplina. Mal- dins del corrent de lart contemporani des del segle XX
ELS FONS DELS MUSEUS grat tot, tamb cont exemplars dItlia, Frana, Rssia fins al XXI. Aquest museu, ubicat a lantiga manufactu- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE i Malta. Cal destacar que el fons no compta nicament ra Aymat com a punt de partida imprescindible per al
PER ALS DISSENYADORS amb peces finals sin que tamb hi ha els projectes ini- moment desplendor que gaudir el taps catal especi-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer cials, els patrons, les matrius i els mostraris de puntes, alment entre els anys 60 fins als 80, va obrir les portes
amb la qual cosa es contemplen totes les parts del procs el mes de maig de 2003.
del negoci artes de la punta. En aquesta lnia destaca El patrimoni del museu es va nodrir primerament de
el fons Castells, una de les cases de randers ms impor- la producci de la casa Aymat, que restava en les seves
tants dArenys de Mar, amb una activitat que va des de dependncies en el moment del seu tancament el 1981,
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. i que va quedar dividida entre el Fons dArt de la Gene-
1862 a 1962, i de la qual destaca especialment el primer
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES ralitat de Catalunya i el de lAjuntament de Sant Cugat.
quart del segle XX. s interessant mencionar els pro-
Posteriorment va ampliar-se, a ms de amb donacions
Ariadna Detrell / Sergi Artigas jectes realitzats per Mari Castells, entre els quals tro- particulars, amb les obres dart txtil contemporani que
bem un ventall de 1904 guanyador dun premi FAD o restaven en les colleccions del Centre de Documen-
diversos projectes dAurora Gutirrez Larraya, ambds taci i Museu Txtil de Terrassa i del Museu Txtil i
destacats representants de les arts decoratives del Mo- dIndumentria de Barcelona, aquest darrer actualment
dernisme. Complementant les peces dindumentria, el integrat en el Museu del Disseny. Entre les obres ms
museu tamb compta amb un fons grfic amb cartells importants del seu fons, destaca lespecial presncia de
ANNEXOS vinculats a la punta, aix com tamb fotografies docu- Josep Grau-Garriga, ja que, a ms de ser nascut a Sant
TRADUCCIN AL CASTELLANO mentals. A ms a ms de la punta artesanal, el fons del Cugat, va ser un personatge clau per a la renovaci del
ENGLISH TRANSLATION museu disposa de peces de punta mecnica, aix com taps contemporani. A ms dell i de lobra de Toms
tamb mostraris daquesta. I atenent la contemporane- Aymat, al fons shi poden apreciar obres de la resta de
tat de la disciplina, ha iniciat una petita collecci de membres de lEscola Catalana de Taps i del moviment

76
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

txtil que va discrrer en parallel, com s el cas de Pablo Borrs, lactriu Mary Santpere o el barton Celestino
Picasso, Albert Rfols Casamada, Jaume Muxart, Joan Sarobe, entre molts daltres.
Josep Tharrats, Josep Royo, Jordi Curs, Jordi Gal, Juntament amb els fons existents en els museus de
Dolors Orom, Maria Teresa Codina, Francine Lam- Catalunya, els quals entenen els teixits i la indumen-
PREMBUL
bert o Carles Delclaux, entre daltres. A aquests autors tria com a element destacat en les seves poltiques de
Neus Ribas i Eullia Morral shi afegeix obra de lartista Magdalena Abackanowicz, colleccions, no podem oblidar tampoc els museus di-
gran referent internacional del moviment. Entre les ocesans, destacant-ne el Museu Episcopal de Vic i el
donacions ms importants, destaca la duna vintena de Museu de Lleida, aix com tamb els museus etnolgics
peces de lartista Aurlia Muoz, compreses entre els darreu del territori, els quals, malgrat no contemplar
anys 60 i 80 del segle XX. Tamb sn de rellevncia les les colleccions txtils com a un element epicntric dels
donacions dartistes com Merc Diogne, Dolors Oro- seus fons, s que compten amb exemplars de gran valor
m, Llusa Ramos o Maria Assumpci Ravents. A ms, i transcendncia per comprendre la tradici i el passat
LEXPOSICI ITINERANT arran de la compra de ledifici de la Casa Aymat per part txtil catal.
de lAjuntament de Sant Cugat, aquest tamb adquir el
material conservat de la manufactura, el qual consisteix
en cartrons per a tapissos i catifes, dissenys, mostres i
Els museus txtils i els seus fons
documentaci administrativa de la casa. alEstat espanyol
s interessant fer menci tamb del MAE, Centre
de Documentaci i Museu de les Arts Escniques, A ms de la riquesa patrimonial que ens ofereixen els
vinculat a lInstitut del Teatre de la Diputaci de Bar- SUMARI
museus catalans, smbol inequvoc dun passat gloris i
LA MEMRIA DELS TELERS: celona. En aquest cas, no es tracta dun museu prpi- una tradici fortament arrelada a la nostra idiosincr-
ELS MOSTRARIS TXTILS ament dit, ja que actualment no compta amb una seu
sia, s important de fer referncia no a tots per s als
Slvia Carbonell Bast permanent i difon els seus fons a travs dexposicions
principals fons existents a la resta de lestat. En primer
temporals i itinerants. La seva histria arranca el 1923 CASTELLANO
lloc, perqu a voltes s difcil comprendre la nostra rea-
sota el nom de Museu del Teatre, la Dansa i la Msica,
litat sense tenir en compte el marc global de la resta del
i neix vinculat a lECAD, Escola Catalana dArt Dra-
territori. En segon lloc, perqu la importncia de molts
mtic, fundada el 1913. El seu principal impulsor i pri-
mer director fou Marc Jess Bertran, el qual, ja des de dells fa que siguin de citaci obligada a lhora de con-
1912 va comenar a recopilar el fons del museu a partir feccionar un mapa del patrimoni txtil ms proper. I en ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA tercer, perqu els vestigis de la nostra tradici estan en
VISTA DES DE LA INFORMACI de donacions de personatges importants de lescena del
moment. El 1936 es va obrir al pblic un espai dexposi- ocasions tamb conservats en fons de fora de Catalunya.
ESTADSTICA Primerament cal fer esment, entre tots els museus
ci permanent a la Casa de la Misericrdia, per traslla-
Jordi Maluquer de Motes dar-se, el 1945 al Palau Gell juntament amb la Biblio- txtils espanyols, dels fons del Patrimonio Nacional,
dels quals destacarem duna manera especial la collecci CRDITS
teca histrica. A la Casa de la Misericrdia hi quedar
la biblioteca escolar al servei dalumnes i professors. El de tapissos, la collecci dornaments litrgics del Mo-
1996 es traslladar al carrer Almgavers i restar tancat nasterio de San Lorenzo del Escorial i el Museo de Telas
al pblic, tot esperant la construcci del nou edifici a Medievales, malgrat tenir en compte que els seus fons
ELS FONS DELS MUSEUS txtils van molt ms enll de les colleccions citades.
Montjuc. Finalment, lany 2000 i ja emplaat en el nou LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE edifici, suniran el Museu, la Biblioteca histrica i la Bi- El conjunt ms antic de totes les colleccions s el del
PER ALS DISSENYADORS blioteca docent, donant lloc al Centre de Documentaci Museo de Telas Medievales, emplaat en el monestir
Dra. Slvia Ross Castellsaguer i Museu de les Arts Escniques (MAE).15 cistercenc de Santa Mara la Real de Huelgas, Burgos,
Entre les seves colleccions de figurinisme, escenogra- inaugurat el 1987 i reobert el 2008. Aquest museu sal-
fia, cartells, art, titelles, fotografia o programes de m, el vaguarda un extraordinari tresor pel que fa al patrimoni
MAE compta amb un interessant fons dindumentria txtil dpoca medieval, ja que compta amb peces tx-
escnica catalana, que inclou les disciplines de dansa, tils de gran valor que van trobar-se en els sepulcres del
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. teatre i pera. Aquest fons est integrat per ms de 850 Panten Real del monestir, pertanyents als aixovars fu-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES peces, a ms a ms dun gran nombre de complements, neraris de reis i infantes dels segles XII, XIII i XIV. En
Ariadna Detrell / Sergi Artigas que van des del segle XIX fins lactualitat. Un fons que paraules de lexperta en la matria i conservadora de la
sha enriquit considerablement amb les donacions dar- Direccin de las Colecciones Reales Concha Herrero
tistes com lactor Enric Borrs i la ballarina Carmen Carretero: el inters radic en el valor de los tejidos em-
Trtola Valencia, ambds de la dcada dels anys 1950, pleados en la corte castellana desde el s. XIII al s. XV encon-
i que van suposar el seu punt de partida, seguides de trados en el Panten. Restos de indumentaria y telas em-
les de la Companyia de dansa Gelabert-Azzopardi, la pleadas como forros exteriores e interiores de los atades,
ANNEXOS cantant Victria dels ngels, lactriu Margarida Xir- prueba evidente de las fecundas relaciones diplomticas y
TRADUCCIN AL CASTELLANO
gu, la ballarina Antnia Merc, lactor i director Jaume comerciales de la monarqua peninsular, y de la riqueza,
ENGLISH TRANSLATION

15. Qui som? Mae Centre de Documentaci i Museu de 2015] Disponible a: http://www.cdmae.cat/co- Linstitut del Teatre 1913-1988: historia grfica. Institut
de les Arts Escniques [Consulta: 20 de setembre neix-nos/ Vegeu tamb Graells, Guillem-Jordi. del Teatre, Barcelona, 1990.

77
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

variedad y abundancia de las manufacturas andaluses, Seguidament, s important de fer esment del Museo
correspondientes a los perodos almorvide, almohade y Nacional de Artes Decorativas de Madrid, nascut el
nazar, y a los oropeles, panni tartarici o paos de Tarta- 1912 amb el nom de Museo Nacional de Artes Indus-
ria de procedencia oriental, con marchamos comerciales del triales i que no adoptar la seva nomenclatura actual
PREMBUL
s. XIV.16 Una collecci extraordinria pel fet de repre- fins al 1927. Malgrat que en un principi estava ubicat al
Neus Ribas i Eullia Morral sentar la millor mostra dindumentria civil medieval, carrer Sacramento de la capital madrilenya, el 1932 es
ja que recull gran part de les tipologies de peces de vestir traslladar al palauet decimonnic del nmero 12 del
i elements de la vida quotidiana del moment. Entre la carrer Montalbn, emplaament que ocupar fins als
gran varietat dexemplars destacar per sobre de tots el nostres dies.
pend de les Navas de Tolosa, que data de principis del El fons general del museu compta amb prop de 70.000
segle XIII, car s una pea considerada cabdal dins de la peces, entre les quals hi ha una important collecci tx-
tapisseria hispanomusulmana.17 til integrada per 4.468 teixits plans, 1.053 peces din-
LEXPOSICI ITINERANT dumentria, 220 estores i 54 tapissos. La collecci de
La collecci de tapissos del Patrimonio Nacional
s una de les ms importants del mn, ja no noms per teixits plans sinicia amb els coptes, amb algun exem-
la seva gran quantitat i elevada qualitat, sin pel fet de plar del segle I dC, passant seguidament per importants
contenir tamb sries completes i possibilitar la ex- peces dels segles XIV, XVI, XVII i XVIII, les quals recullen
periencia contemplativa de la tapicera como un conjunto una gran varietat tcnica i de procedncia. Destaca un
artstico secuencial, con una unidad temtica, articulado grup de teixits pertanyent al moviment Arts & Crafts,
por un nmero de tapices definido, que como piezas inde- amb peces de William Morris, que juntament amb les
peces de principis de segle XX, tancaran la collecci. Pel SUMARI
pendientes tienen un valor excepcional, pero que sin el resto
LA MEMRIA DELS TELERS: que fa als brodats, el museu en t una important collec-
de los paos son desmembraciones de un todo. En esto radi-
ELS MOSTRARIS TXTILS ca la riqueza y el valor de la coleccin real de tapices.18 ci tant de carcter artstic, aplicats a la indumentria
Slvia Carbonell Bast religiosa i a teixits plans, com populars, aquests darrers
Unes peces que abracen des de finals del segle XV fins
des del segle XVI. Pel que fa a la indumentria, el gruix CASTELLANO
al XIX, i on trobem exemplars dorigen flamenc, un fet
important est constitut per la dmbit religis, amb
que sexplica per les estretes relacions entre Flandes i
peces que daten des del segle XV en endavant. La in-
Espanya en el seu moment, i seguidament peces ja dori-
dumentria laica s mes escassa en els fons del museu,
gen espanyol procedents de la Real Fbrica de Tapices tot i que cal mencionar tniques i sobretniques xineses
de Madrid. A ms de peces dorigen flamenc i espanyol, del segle XVIII procedents de les Colleccions Reials i, ja ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA tamb trobem destacats exemples de manufactures tant
VISTA DES DE LA INFORMACI entrats en el segle XX, la collecci Cristina Crocce amb
franceses com italianes. models de diferents creadors com Valentino, Christian
ESTADSTICA Seguint amb les colleccions del Patrimonio Nacio- Lacroix, Pierre Balmain, etc. En lmbit de les estores,
Jordi Maluquer de Motes nal, cal destacar tamb la dornaments litrgics integra- el museu disposa duna collecci destores espanyoles CRDITS
da per prop de 10.000 peces, dentre les quals, malgrat dAlcaraz i Cuenca, des del segle XV al XVII, que repre-
estar repartides en diferents seus, resultaran especial- senta el conjunt ms important del mn. Completant
ment excepcionals les que podem trobar en el Monaste- aquesta collecci, compta tamb amb un nombre con-
rio de San Lorenzo del Escorial. Un emplaament on siderable dexemplars dels segles XVIII, XIX i XX de les
ELS FONS DELS MUSEUS el 1571 i de mans de Felip II es van installar de manera Alpujarras, la Real Fbrica i la Fundacin Francisco LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE definitiva els tallers de brodat que havien de proveir la Franco, a ms dimportants produccions turques, per-
PER ALS DISSENYADORS Casa Reial. Dentre totes les peces de la collecci, que ses i xineses. La collecci de tapissos, malgrat no ser
Dra. Slvia Ross Castellsaguer sinicia cronolgicament el segle XVI, destaca el Terno de la ms abundant, cont exemplars de gran valor, com
las Calaveras de 1569. A partir del segle XVII lactivitat per exemple un grup important procedent de tallers fla-
daquest taller decaur i els brodats per a peces litrgi- mencs dels segle XVI i XVII, aix com tamb el taps de
ques es confeccionaran en altres manufactures, com s Dios Padre con el Tetramorfos.
el cas dels monestirs femenins de la Encarnacin, Las Ocupa tamb un lloc destacat el Museo del Traje.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Descalzas o Santa Isabel. A ms dels tallers madrilenys, Centro de Investigacin del Patrimonio Etnol-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES en la collecci tamb es recullen peces daltres proce- gico, depenent del Ministerio de Cultura, tant per la
Ariadna Detrell / Sergi Artigas dncies com per exemple de les manufactures toledanes riquesa dels seus fons com per la seva antiguitat. Una
de Medrano i Molero.19 instituci la histria de la qual t el seu punt de partida

16. Herrero Carretero, Concha. Sistemas ex- Nacional Servicio de Publicaciones de PUB, Madrid, 19. Benito, Pilar. La seda y la corona, Diversos
positivos de tapices y textiles. Coleccin de Patrimo- 2005. Autors. Espaa y Portugal en las rutas de la seda.
nio Nacional: logros y propuestas, Anales de historia Diez siglos de produccin y comercio entre Oriente
ANNEXOS del arte, Nm. Extraordinario 24. Dedicat a: VII Jorna-
18. Herrero Carretero, Concha. Sistemas ex-
y Occidente, Comisin Espaola de la Ruta de la
positivos de tapices y textiles. Coleccin de Patrimo-
das Complutenses de Arte Medieval. Splendor. Artes nio Nacional: logros y propuestas, Anales de historia Seda, Universidad de Barcelona, Barcelona, 1996,
TRADUCCIN AL CASTELLANO suntuarias en la Edad Media hispnica, Universidad p. 345-360.
del arte, Nm. Extraordinario 24. Dedicat a: VII Jorna-
ENGLISH TRANSLATION Complutense: Departamento de Historia del Arte, das Complutenses de Arte Medieval. Splendor. Artes
Madrid, 2014, pg. 307-326. suntuarias en la Edad Media hispnica, Universidad
17. Diversos Autors. Vestiduras ricas: el Monas- Complutense: Departamento de Historia del Arte,
terio de Las Huelgas y su poca 1170-1340, Patrimonio Madrid, 2014, pg. 313-314.

78
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA en la Exposicin del Traje Regional, celebrada el 1925 Teixit de cot estampat dun mostrari de La Espaa Industrial.
MEPM nm. reg. 1210.
en el Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid. Una
Jordi Maluquer de Motes
mostra que va comptar amb 348 vestits complets, 3.914 CRDITS
peces i elements txtils, 668 fotografies i 237 aquarel de la indumentria popular espanyola. En referncia a la
les. Bona part daquestes peces exposades van servir per moda espanyola del segle XX, aquesta va estar totalment
crear un fons que havia de nodrir el Museo del Traje desatesa al llarg de la histria del museu fins a la darrera
Regional e Histrico per que, desprs de diferents vi- dcada del segle XX, ja que sescapava de les lnies dinte-
ELS FONS DELS MUSEUS rs de lentitat, i per aix ja entrats en el segle XXI shan
cissituds i sense arribar a obrir mai al pblic, el 1934 LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE realitzat importants campanyes per incrementar el pa-
PER ALS DISSENYADORS passaran a formar part del Museo del Pueblo Espaol,
el qual tenia com a objectiu principal recollir les tradi- trimoni del museu en aquesta direcci i equilibrar-ne
Dra. Slvia Ross Castellsaguer cions dels nostres pobles. Aquest museu obre les seves els continguts. Malgrat la seva llarga histria i de ser
portes el 1971 per les tornar a tancar el 1973, quan, el resultat duna successi de museus tancats, el Museo
per una necessitat despai, tot el seu fons restar tancat del Traje pot considerar-se un museu de recent creaci i
en caixes a les dependncies de la Facultat de Medicina per aix encara resta molt per fer en relaci als seus fons
de San Carlos. El 1987 el fons tornar a patir un tras- patrimonials.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. s interessant destacar la Coleccin Pedaggico
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES llat al Museo Espaol de Arte Contemporneo, el qual
permetr obrir el fons per a consultes dinvestigadors, Textil Complutense, procedent del Museo Nacional
Ariadna Detrell / Sergi Artigas el prstec de peces i lorganitzaci dalguna exposici de Instruccin Primaria, creat el 1882, per que, un any
temporal. El segent canvi important es produir ja el ms tard, canviar la nomenclatura per Museo Pedag-
1993, quan el Museo del Pueblo i el Museo Nacional de gico Nacional, la qual perdurar fins al 1941. La idea
Etnologa suniran en el Museo Nacional de Antropolo- inicial del museu va ser la doferir material cientfic per a
ga. Finalment i a la recerca dun nou rumb, el 2004 es les docents vinculades a lmbit txtil, per tal que apren-
crear el Museo del Traje-Centro de Investigacin del guessin i perfeccionessis aquelles tcniques que ense-
ANNEXOS nyarien a les seves alumnes. s per aquest motiu que
Patrimonio Etnolgico, centrat en aquest cas en lestudi
TRADUCCIN AL CASTELLANO de la histria del vestit i de la moda contempornia a el museu formar diverses colleccions entre les quals
ENGLISH TRANSLATION Espanya. destacar la de Labores de aguja. A partir de 1941
El fons del museu destaca, en primer lloc i grcies als desapareix el museu i els seus fons passaran a formar
seus orgens, per la rica secci focalitzada en la histria part del Instituto San Jos de Calasanz de Pedagoga

79
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

(CSIC), moment en el qual les colleccions de puntes i colleccions es divideixen en tres grans grups. El primer
brodats es veuran incrementades. Finalment, el 1974 i consisteix en el fons documental, integrat pel fons dels
ja fins lactualitat, la collecci passar a dependre de la Marquesos de Casa Torres, els fons de les cases EISA
Universidad Complutense de Madrid, sota el nom de i BALENCIAGA i per larxiu immaterial dels treba-
PREMBUL
Coleccin Pedaggico Textil Complutense. lladors dels tallers. El segon s el fons dindumentria,
Neus Ribas i Eullia Morral El fons destacar per una clara especialitzaci en pe- constitut per vestits, complements, prototips els
ces amb brodats i/o puntes al coix, els quals cobriran quals han estat fruit de donacions i de dipsits. Final-
una gran riquesa de tcniques i una diversitat de pro- ment el tercer s el fons moble, compost delements mo-
cedncies, amb un ventall cronolgic que anir des del bles que van formar part dels tallers i salons en els quals
segle XV fins al XIX. Tamb cal subratllar la collecci de Cristbal Balenciaga hi va treballar.
dechados, amb peces que van des del segle XVII fins a
mitjans segle XX, els mostraris de puntes i brodats i una Ls dels fons patrimonials
LEXPOSICI ITINERANT collecci de nines amb vestits populars espanyols.
El Instituto Valencia de Don Juan s una funda- com a eina imprescindible
ci privada sense nim de lucre inscrita el Protectorado per al disseny contemporani
de Fundaciones del Ministerio de Cultura. Inaugurada
el 1917, cont les colleccions privades darts decorati-
ves atresorades pel matrimoni compost per Guillermo Partint doncs de les definicions ja citades, els centres
Joaquin de Osma y Scull i Adela Crooke y Guzman, musestics tenen la funci de, a ms de salvaguardar i
XXIV comtessa de Valencia de Don Juan, la qual va explicar el passat material, contribuir a la recerca. A ms SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: heretar moltes peces del seu pare, Juan Crooke, gran a ms, han doferir als professionals actuals la informa-
ELS MOSTRARIS TXTILS expert i colleccionista darts decoratives. Juan Crooke ci sobre lhistric de la seva disciplina per contribuir al
va participar ja en lordenaci i estudi de les colleccions seu correcte desenvolupament, ajudant-lo a comprendre
Slvia Carbonell Bast el seu passat com a punt de partida imprescindible per
de tapissos del Patrimonio Real i va ser qui va reunir CASTELLANO
les tres quartes parts de lactual collecci de lInstitut. construir el futur, esdevenint en conseqncia una pea
Les seves colleccions estan integrades per ms de clau per a la creativitat i la innovaci. s per aix que
nou mil peces, sense comptar les deu mil fotografies i els fons esmentats, a ms de servir com a material din-
les vint mil monedes. Entre totes elles, a ms de la ce- calculable valor per a investigacions teriques i dmbit
rmica, la joieria i lorfebreria, els exvots ibrics o la acadmic, tamb hauria de ser de freqent consulta per ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
pintura, destacar especialment la collecci de teixits part de professionals del disseny. Per, s aquesta la re-
VISTA DES DE LA INFORMACI
hispanomusulmans dels segles X al XV, unes de les ms alitat amb qu es troben els museus?
ESTADSTICA Si b aquesta seria la situaci ms ptima a la qual
completes del mn, que abraar des del Califat de Cr-
Jordi Maluquer de Motes shauria de tendir, val a dir que no s ben b la seva reali-
dova fins a lEmirat de Granada. Una collecci que es CRDITS
va veure altament enriquida i completada amb les gesti- tat, car, un cop analitzades les consultes que els usuaris
ons realitzades per larqueleg director-conservador de fan de les seves colleccions,21 advertim que les ms fre-
lInstitut entre 1925 i 1959, don Manuel Gmez Mo- qents provenen dinvestigadors de lmbit teric per
reno. Aquests teixits hispanorabs han donat un gran no de dissenyadors i professionals del sector del disseny,
ELS FONS DELS MUSEUS
renom a aquesta collecci txtil, tot i que cal apuntar que les considerin una eina de gran utilitat per al desen- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE volupament de la seva professi. Per, si partim de la
tamb els teixits gtics, renaixentistes i barrocs, a ms
PER ALS DISSENYADORS base que el problema no rau en la manca dimportncia
dunes riques colleccions de puntes i brodats que tamb
Dra. Slvia Ross Castellsaguer la integren.20 i valor que caracteritza els fons dels museus txtils dar-
El museu de ms recent creaci s el Cristbal Ba- reu del territori tant catal com estatal, ja que, com hem
lenciaga Museoa, que va obrir les portes el 7 de juliol analitzat anteriorment, comptem amb una gran riquesa
de 2011 a Getaria, Gipuzkoa. Un museu centrat en la patrimonial en molts casos de referncia tamb inter-
figura i lobra de linsigne dissenyador Cristbal Balen- nacional amb la qual els museus segueixen treballant
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ciaga. El fons del museu, pel fet destar centrat en lobra de manera excellent per fer-los dia a dia ms complets,
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES dun sol creador, no compta amb un nombre de peces quins son els motius que expliquen el baix inters dels
Ariadna Detrell / Sergi Artigas tan important com els altres, ja que tan sols est inte- professionals vers aquests? Certament, els motius que
grat per prop de 2.000 objectes. Malgrat tot, resulta de expliquen aquesta situaci es deuen a unes responsabi-
consulta obligatria per entendre lobra, la trajectria i litats compartides entre ambdues parts, els museus i el
la rellevncia en el panorama tant nacional com inter- sector professional, sense oblidar tampoc el gran paper
nacional de la moda de Cristbal Balenciaga. Les seves que aqu hi juguen les escoles de formaci i centres uni-
ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO 20. Partearroyo Lacaba, Cristina. Mecenaz- 21. Per a la realitzaci daquest captol sha establert
go en una Casa-museo de coleccionista. El Instituto contacte amb els centres musestics citats amb els
ENGLISH TRANSLATION Valencia de Don Juan, actes de les Jornadas sobre quals shan analitzat les consultes als seus fons i la
Museos & mecenazgo. Nuevas aportaciones, Fundacin tipologia dusuaris que hi recorren.
Museo Sorolla, Universidad Rey Juan Carlos, Madrid,
2009, p. 115-133.

80
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA Mostra de jacquard de seda destil modernista per a mocadors de coll, voltes menystinguda. Daquesta situaci sha esdevin-
de Sederias Balcells (Manresa) (1895-1900). CDMT nm.reg.14177.
Jordi Maluquer de Motes gut el fet que no comptem amb molts professionals
dedicats a la historiografia de la moda i que les investi- CRDITS
gacions acadmiques sobre la matria, aix com tamb
versitaris, els quals donen forma i en molts casos assen- tesis doctorals, no siguin molt nombroses, malgrat que,
ten els primers valors del creador com a professional. afortunadament, en els darrers temps estem assistint a
ELS FONS DELS MUSEUS El primer dels factors est ntimament vinculat a la un cert canvi en la situaci tot i que encara manca molt LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE prpia disciplina de la histria de la moda, la qual, en el per fer per atorgar-li el valor que la historia de la moda
PER ALS DISSENYADORS nostre pas, no gaudeix duna llarga tradici. Aix com t dins de la comunitat acadmica. Una situaci, per,
Dra. Slvia Ross Castellsaguer en daltres mbits del disseny, com s el cas del disseny que fins al moment ha provocat que els diferents centres
grfic i de producte, s que compta amb historiadors de grau superior que formaven els futurs professionals
que de temps en estan fent una tasca importantssi- daquesta disciplina tinguessin dificultats per comptar
ma per investigar la nostra tradici i posar-la en relaci entre el seu cos docent amb historiadors de la moda que
i en valor respecte al panorama internacional, en hist- haguessin realitzat tesis doctorals sobre la matria. Uns
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ria de la moda aquesta situaci es dna des dun temps professors que, en conseqncia, tinguessin un coneixe-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES ms recent. Malgrat tot, s important apuntar que a les ment rigors sobre la recerca acadmica de la disciplina,
facultats dHistria de lArt i de Belles Arts de Catalu- que transmetessin lexistncia i la importncia sobre els
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
nya, la histria del disseny i les arts decoratives en ge- fons dels museus i el patrimoni que aquests contenien i,
neral no gaudeixen del protagonisme que possiblement el ms important, com arribar fins a ells i emprar-los de
mereixerien i pateixen un clar desavantatge enfront les manera rigorosa i til per a la seva activitat.
tres disciplines ms tractades, com sn larquitectura, En relaci amb aquesta qesti i segons lopini dAl-
la pintura i lescultura. Un enfoc que certament amb el bert Daz Mota, cap del Centre de Documentaci del
ANNEXOS temps fra bo de modificar amb la voluntat de ser ms Museu del Disseny de Barcelona,22 s important tamb
justos amb la histria que conforma el nostre passat,
TRADUCCIN AL CASTELLANO present i futur.
ENGLISH TRANSLATION Per si b la histria del disseny es dna de mane- 22. Informaci extreta de lentrevista mantinguda
amb Albert Daz Mota, director del Centre de Docu-
ra tangencial en aquestes facultats, la indumentria i mentaci del Museu del Disseny, el dia 19 de setem-
la moda en gaireb totes elles est del tot oblidada i a bre de 2015.

81
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

Mostra de teixit per a tapisseria en cot, rfia i rai. Felio Comadran b el funcionament i la idiosincrsia prpia dun centre
(Sabadell)(1970) CDMT nm.reg. 11072.
musestic. Per, tal i com hem apuntat, sovint excloem
els professionals daquest grup, no englobant-los dins ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA que els professionals de lmbit del disseny prenguin
VISTA DES DE LA INFORMACI del que podrem considerar comunitat investigadora, i
conscincia que, en el seu procs creatiu, es produeix
ESTADSTICA perdem, daquesta manera, la possibilitat darribar a ells
o shauria de produir necessriament una recerca. I s
i que alhora ells saproximin als museus.
Jordi Maluquer de Motes en aquest punt on el docent ha de contribuir a aquesta
Altrament i en referncia a la programaci de bona CRDITS
presa de conscincia i lha de dotar de les eines i la meto-
part de museus txtils de lestat, s interessant tamb
dologia escaient per a la seva correcta realitzaci, fent-lo
coneixedor de tots el recursos que estan al seu abast i subratllar que un bon nombre de les exposicions que all
que contribuiran a un enriquiment de la seva activitat es poden visitar estan orientades cap a criteris marcada-
ELS FONS DELS MUSEUS en concret i de la disciplina en general. No obstant, s ment historiogrfics: perodes histrics, monografies de
creadors, escoles o tendncies estilstiques Aix doncs LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE interessant de fer esment del Museo de Artes Decorati-
PER ALS DISSENYADORS vas de Madrid, el qual, dins del programa Diseo y pe- no sn abundants les mostres en les quals es faci front a
dagoga, ha desenvolupat una via de collaboraci ms aspectes ms tcnics i processuals de la professi; unes
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
estreta i continuada amb les escoles de disseny, tal i com temtiques que, daltra banda, podrien atraure duna
tamb estan realitzant altres institucions amb la finali- manera ms directa el sector professional als centres
tat de crear una relaci molt ms fluida i consolidada musestics i generar en ells un major inters vers lacti-
entre ambds mbits. vitat daquestes institucions. Si b dun temps en els
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Tanmateix, si b per part dels centres docents que museus han mostrat un inters creixent per tal de cap-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES formen els dissenyadors i per part dels professionals tar un pbic ms familiar, apropant els seus continguts
existeix un desconeixement vers els fons patrimonials a un visitant infantil amb la voluntat de fidelitzar-lo en
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
dels museus i, el que s ms important, ls que en po- el futur, parallelament a aquesta lnia de captaci de
den fer per a la millora i enriquiment de la seva activitat, pbics sha deixat un xic de banda el sector professional.
en els propis centres musestics tamb recau part de la Aquesta situaci troba el seu efecte mirall en els fons
responsabilitat que ha provocat el distanciament entre dels museus i en les eines que aquests ofereixen als usu-
ambds mbits. Aquests, a ms de difondre les seves aris per a la seva consulta. Partint de la premissa que
ANNEXOS exposicions i activitats, possiblement haurien de comu- bona part de la comunitat professional del sector del
nicar duna manera ms clara a aquests professionals el txtil desconeix els fons dels museus, tal i com ja hem
TRADUCCIN AL CASTELLANO
material i les eines de qu disposen i, alhora, la funci apuntat, es cert tamb que aquests fons a voltes tam-
ENGLISH TRANSLATION
que poden tenir per a ells. Sovint s una tasca que no es poc sajusten a les necessitats reals dun professional. s
realitza, ja que es considera que els experts investiga- important per, com a una iniciativa significativa per
dors ja han de conixer aquests recursos, aix com tam- a revertir aquesta situaci, la incorporaci per part del

82
ELS FONS DELS MUSEUS COM A EINA INDISPENSABLE PER ALS DISSENYADORS

Centre de Documentaci del Museu del Disseny de lli- fessor emrit de la Universitat dIllinois, Chicago: Los
bres de tendncies i guies de colors actualitzades, aix archivos necesitan encontrar nuevas maneras de poner su
com la intenci dadquirir prximament documentaci material a disposicin de los diversos pblicos y audiencias;
referent a la normativa tcnica professional. I s preci- algunos exigen informacin en bruto, otros estn buscando
PREMBUL
sament aquesta lnia la que regeix des dels anys 1990 presentaciones organizadas. () Existe una oportunidad
Neus Ribas i Eullia Morral al Centre de Documentaci del CDMT de Terrassa, ja de cambiar desde el archivo como depsito al archivo como
que a ms de comptar amb cartes de colors, revistes de promotor dinmico de sus colecciones en formas que son
tendncies i tallers de formaci, tamb visita des de fa accesibles a diversas audiencias.23 s important el fet de
temps fires txtils com Heimtextil, Premire Vision o que els museus mostrin en lnia i de lliure accs els seus
Textilhogar, amb la voluntat de poder oferir de primera fons, per encara resta molta feina per fer i sobretot per
m una informaci dinters als professionals del sector reflexionar sobre el com daquesta acci, s a dir, so-
i als estudiants. Unes lnies dactuaci daquests centres bre la manera amb qu aquests es posen a disposici
LEXPOSICI ITINERANT que cerquen sens dubte el fet de prestar un servei diri- de lusuari, ja que aix determinar que aquesta acci
git a la comunitat de dissenyadors i dincorporar eines esdevingui una eina realment til o no.
dutilitat per al correcte desenvolupament de la seva Certament, encara resta molt de cam per recrrer
professi. pel que fa a la vinculaci entre els museus i el sector pro-
Alhora, els museus, en moltes ocasions, ms que per fessional de la creaci txtil, per lhoritz al qual pos-
una falta de voluntat sin degut a una manca real de siblement hem de tendir s que els primers esdevinguin
personal unida a criteris de conservaci, atorguen als un pilar important en lacte creatiu i que contribueixin
fons un carcter molt tancat i restringit, fent que les directament en la millora de la prctica professional. SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: consultes i contacte amb les peces del fons no es pro- Tal i com planteja Romn de la Calle, catedrtic dEs-
ELS MOSTRARIS TXTILS dueixin de manera ms sistematitzada i habitual sin ttica i Teoria de les Arts de la Universitat de Valncia:
Slvia Carbonell Bast nicament en ocasions molt justificades. Seria impor- Por qu no plantear el museo como centro de activismo
tant que aquests fons iniciessin un procs de dessacra- artstico, como eje de promocin creativa, cmo ncleo de CASTELLANO
litzaci i que les institucions poguessin comptar amb investigacin, como palanca de posibilidades educativas,
uns recursos que permetessin una major obertura de les como observatorio crtico de la realidad sociocultural del
seves colleccions. Com a soluci alternativa a aquesta momento, todo ello concebido y posibilitado adems de los
situaci s interessant la iniciativa de diferents museus normales planteamientos de conservacin, estudio, restau-
de digitalitzar els seus fons i posar-los a disposici del racin y difusin de sus fondos?.24 s un excellent punt ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI pblic de manera oberta, com s el cas de la base de de partida el fet que els museus, ja des de fa temps, han
ESTADSTICA dades IMATEX, del Centre de Documentaci Museu deixat enrere la seva voluntat desdevenir torres de vori
Txtil de Terrassa, ja que constitueix un primer pas im- tancades en si mateixes i han realitzat interessants i im-
Jordi Maluquer de Motes portant cap a un major apropament dels fons musestics portants iniciatives per apropar-se a diferents mbits de CRDITS
al gran pblic. Un primer pas per que probablement la societat. I s precisament aquesta voluntat de servei el
haur danar acompanyat duna major comprensi de que far que poc a poc ambds mbits collaborin duna
les necessitats reals dels professionals i de les diferents manera ms estreta, nodrint-se i creixent conjuntament,
tipologies dusuaris, per poder adaptar aquesta eina per esdevenint en conseqncia la necessria uni entre el
ELS FONS DELS MUSEUS
tal que esdevingui de gran utilitat per a tots ells. En pa- passat, el present i el futur de la creaci txtil al nostre LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE raules de Victor Margolin, historiador del disseny i pro- pas.
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION 23. Margolin, Victor. Los archivos y el sentido 24. De la Calle, Romn. Diseo, centro de docu- tors, Investigacin en torno al diseo, CDD-Centre
histrico del diseo, de Diversos Autors, Investiga- mentacin y museo. Reflexiones en torno al valor y de Documentaci IMPIVA Disseny, Valncia, 2011,
cin en torno al diseo, CDD-Centre de Documentaci valorizacin asignados al Centro de Documentacin p. 98.
IMPIVA Disseny, Valncia, 2011, p. 74. de Diseo Grfico del MuVIM de Diversos Au-

83
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

Microcpsules vistes des dun microscopi electrnic. Font: Leitat Technological Center.

84
La I+D en el sector txtil.
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
estat actual, tendncies
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
aei txtils / leitat technological center

LEXPOSICI ITINERANT

Context En aquest mateix any, a Espanya, el nombre total


dempreses del sector era de 8.000, amb una factura-
ci total de 10.371 milions deuros i amb un total de
La indstria txtil ha tingut tradicionalment un pes 128.000 treballadors ocupats2 . La distribuci per sec-
molt significatiu en els sectors productius del conjunt tors daplicaci de les empreses txtils a Europa s la que SUMARI
de pasos desenvolupats i especficament en lentorn eu- es mostra a la figura 1.
LA MEMRIA DELS TELERS: ropeu, amb una llarga tradici de lideratge en termes
ELS MOSTRARIS TXTILS dinnovaci, moda i creativitat. Figura 1. Segmentaci per consum de fibres txtils a Europa 3
Slvia Carbonell Bast El comer exterior del sector es va veure afectat per
la liberalitzaci del comer mundial el 1r de gener de CASTELLANO
2005, amb laixecament de les restriccions de lAgree- 100%
ment on Textiles and Clothing, que es va traduir en un 90%
21%
31%
fort increment i un empitjorament del dficit comerci- 80%
al. Per b que fos mpliament conegut lefecte previsible 70% ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA daquesta globalitzaci, certament ha produt uns efec- 33%
60%
VISTA DES DE LA INFORMACI tes irreversibles i de llarg abast per a les indstries tx- 32%
50%
ESTADSTICA tils dels pasos desenvolupats, que es veuen reflectits en
40%
Jordi Maluquer de Motes levoluci del sector en els darrers anys i que shan vist
agreujats per la crisi econmico-financera global. 30% 46% CRDITS
37%
Cal destacar que els sectors convencionals de produc- 20%
tes finals, tant darticles de roba com de txtil-llar, sn 10%
els que han sofert ms directament lentrada de produc- 0%
ELS FONS DELS MUSEUS tes importats, per aquest efecte tamb sha traslladat 1996 2000 2004 2008e 2012p
EU-15 EU-25 EU-25 EU-27 EU-28 LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE als subministradors dels sectors esmentats (fils i teixits),
PER ALS DISSENYADORS que han vist com els seus clients disminuen les quanti- Indumentria Llar Industrial
tats de compra.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer e: estimaci
Les empreses dedicades a la producci darticles p: preliminar
dindumentria han estat les ms afectades tenint en
compte la forta penetraci dels productes importats,
Pel que fa a levoluci del mercat, els txtils ds tcnic
mentre que algunes especialitats de lmbit de la llar i la
segueixen ms els patrons dels cicles industrials (que no
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. decoraci i aquelles dedicades a usos tcnics han evolu-
els de la moda), molt relacionats amb levoluci de la
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES cionat ms favorablement encara que totes les empreses
cincia i la tecnologia. Els desenvolupaments tecnol-
estan sota pressi per tal dajustar les seves estructures
Ariadna Detrell / Sergi Artigas gics, per s mateixos, afecten els sectors industrials i de
al mercat real; aix sha tradut en diverses operacions
serveis i mbits importants de la vida de les persones a
corporatives de redimensionament, sobretot en les rees
nivell familiar, laboral i comunitari. Les perspectives de
de producci.
creixement del mercat, considerat globalment, sn ms
No obstant, malgrat laugment de la competncia
elevades que les dels txtils convencionals (figura 2).
global i la deslocalitzaci de les plantes de producci
en pasos amb m dobra ms barata, el txtil continua
ANNEXOS representant un dels principals sectors europeus, amb
TRADUCCIN AL CASTELLANO una facturaci anual de ms de 165 bilions deuros,
1. EURATEX. www.euratex.org.
ENGLISH TRANSLATION que representa gaireb una tercera part de la producci
2. CITYC. www.cityc.es.
mundial; i una m dobra total de 1.600.000 lany 2014, 3. Euratex. Future Textile Trends. 3rd Texmeeting by
segons dades de lEuratex1. Texfor. Barcelona: 2015.

85
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

Figura 2. Taxa de creixement del consum de materials txtils en les diferents rees daplicaci

Atractiu fort
PREMBUL del mercat
Neus Ribas i Eullia Morral
USOS INDUSTRIALS
MDIC, SANITARI

CONSTRUCCI
AUTOMOCI

LEXPOSICI ITINERANT Oportunitats dbils MEDI AMBIENT GEO-TXTILS Oportunitats fortes


en el mercat PROTECCI PERSONAL
ESPORT I OCI
en el mercat
EMBALATGE I
TRANSPORT

AGRICULTURA
LOCALS PBLICS

Taxa de creixement
anual del consum LLAR
mundial (estimada)
SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: < 2,9%
INDUMENTRIA
ELS MOSTRARIS TXTILS 3,0% << 3,9%
Slvia Carbonell Bast 4,0% < 4,9%
CASTELLANO
+ de 15% Atractiu dbil
del mercat

Font: Tecnitex Ingenieros, S.L.

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI Per una banda cal destacar, com es pot veure a la fi- Evoluci de la tecnologia txtil
gura 3, que el cicle dinnovaci dels productes difereix
ESTADSTICA
entre el sector txtil convencional i el sector de txtils
Jordi Maluquer de Motes ds tcnic. Mentre que el primer segueix una estratgia Tota la tecnologia empleada en la cadena de valor del
CRDITS
basada en loferta, el segon es basa en una adaptaci a sector txtil est orientada a la fabricaci destructures
la demanda. txtils de forma laminar (teles) que, amb o sense mani-
Com a aspectes diferencials entre el sector dels tx- pulaci posterior (confecci), essencialment manufac-
tils ds tcnic i els txtils convencionals, trobem que el turera, donin resposta a diferents demandes en indu-
ELS FONS DELS MUSEUS nivell tecnolgic s una de les caracterstiques bsiques mentria, en la llar o en usos tcnics. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE del procs de fabricaci, no tant per la necessitat dun Tals estructures laminars, elaborades pels procedi-
PER ALS DISSENYADORS equipament especfic que noms s necessari en uns ments de tissatge de calada o de punt per medi de len-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer productes determinats sin pel fet que requereixen trellaat de fils o b directament a partir de fibres (teles
disposar dunes installacions que permetin lobtenci no teixides) sn ancestrals tant des de la perspectiva es-
dels nivells de qualitat exigits. tructural com fins i tot del sistema de fabricaci.
En aquest context, les estratgies competitives que La disposici dels fils dordit i trama, la geometria de
han seguit les empreses txtils catalanes (especialment les columnes i fileres de malles i lembolicament de les
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. les de txtils ds tcnic) i que els ha perms mante- fibres entre si per donar cohesi a les teles no teixides
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES nir-se en el sector, shan centrat bsicament en la in- segueixen essent els principis bsics de ms del vuitanta
Ariadna Detrell / Sergi Artigas ternacionalitzaci i la I+D+i. I s que en el sector dels per cent de les estructures txtils que fem servir.
txtils ds tcnic, ms que en els sectors txtils tradi- s cert que la mecanitzaci iniciada en el segle XVIII,
cionals dindumentria i llar, on la innovaci s fona- lautomatitzaci introduda en el segle segent i lapli-
mentalment esttica, la capacitat dinnovar per donar caci posterior de lelectrnica la informtica en els dar-
resposta a requeriments molt diversos en productes di- rers decennis han aportat un augment de la fiabilitat i de
rigits a mercats altament especialitzats amb clients ben la velocitat de fabricaci, la versatilitat i la disminuci
ANNEXOS informats s un factor essencial. de les necessitats datenci humana en els processos, tot
Dins daquest marc, a lapartat que segueix es fa una mantenint intacte el principi de lestructura dels teixits
TRADUCCIN AL CASTELLANO
breu descripci de levoluci que ha tingut la indstria tant de calada com de punt.
ENGLISH TRANSLATION
txtil en els darrers anys i les lnies principals de recerca Excepcionalment, des de mitjans del segle passat,
que sestan desenvolupant i que es preveu que es desen- laparici de diversos sistemes de fabricaci de teles no
volupin en el futur. teixides des del ja tradicional punxonat fils als siste-

86
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

Figura 3. Cicle dinnovaci sector txtil convencional vs txtils ds tcnic

PREMBUL TECNOLOGIA CONSUMIDOR


Neus Ribas i Eullia Morral
Materials, processos

Producte Noves possibilitats Utilitzador Producte que dna


adaptat Nous productes final especfic resposta a les
LEXPOSICI ITINERANT especificacions

Necessitat Nous utilitzadors Requisit Tecnologia


del consumidor finals especfic (materials, processos)
SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast INDSTRIA TXTIL CONVENCIONAL INDSTRIA TXTIL DS TCNIC
Estratgia de loferta Adaptaci a la demanda CASTELLANO

Elaboraci prpia
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI mes melt blown o dhidro-entrellaat es pot considerar, des de fa anys en una etapa de maduresa o de declivi.
des de la perspectiva de sistemes per a lobtenci de te- En el camp de les primeres matries i de possibilitats de
ESTADSTICA
les, la penltima revoluci en la tecnologia txtil. tractaments dacabat es on sentreveuen les grans pos-
Jordi Maluquer de Motes Cal citar tamb algunes tecnologies de fabricaci de sibilitats dinnovaci. Lecologia i la sostenibilitat sn, CRDITS
teles o altres estructures txtils que en els ltims decen- juntament amb el desenvolupament de la bio i la nano-
nis han evolucionat por motius dispars, principalment tecnologia, els motors daquestes noves possibilitats
per a cobrir necessitats generades pel mercat o per levo- que conduiran a la propera revoluci txtil, en la que
luci daltres tecnologies detapes anteriors de la cadena les robes poden aportar voles opcions de funcionalitat
ELS FONS DELS MUSEUS en totes les rees daplicaci, amb el desenvolupament
de valor del sector; tals innovacions sn, entre daltres, LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE la confecci de peces de teixit de punt sense costures, de productes txtils fcilment reciclables o obtinguts de
PER ALS DISSENYADORS els sistemes dobtenci de vels o lmines no teixides per primeres matries de recursos renovables.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer medi delectro-filatura, els trenats 3D o les estructures En la figura 4 sesquematitzen les grans rees dinno-
tridimensionals i multiaxials usades en la fabricaci de vaci tecnolgica en el sector txtil.
materials compostos.
Per contra, en el camp de les primeres matries, des Figura 4. rees danalisi tecnolgica en el sector txtil
de laparici de la seda artificial a finals del segle XIX
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. fins a lactualitat, el desenvolupament de la indstria
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES qumica ha possibilitat la sntesi de nous polmers for- MATRIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas madors de fibres, la sntesi de matries colorants, una FORMADORES
gran varietat de resines per a laprest, membranes i pro- DE FIBRES
ductes de recobriment, etc.
En aquest sentit, si sintenta una qualificaci de les
primeres matries, productes intermedis i processos
per a lobtenci de teles i el seu ennobliment des de la
ANNEXOS perspectiva del seu cicle de vida pel que fa a expectatives ESTRUCTURES PROCESSOS DE
o possibilitats despera dinnovacions substancials que TXTILS TRACTAMENT
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION
modifiquin els seus principis bsics i esdevinguin nova-
ment tecnologies generadores davantatges competitius,
cal convenir que una part molt important que inclou
bsicament els sistemes de fabricaci de teles es troben Elaboraci prpia

87
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

Figura 5. Cicle de vida de la tecnologia txtil4

Embrionria Creixement Maduresa Envelliment


PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral FILATURA, TEIXIDURA,
PUNXONAT I TRENAT
IGNIFUGACI
FIBRES CONVENCIONALS

MELTBLOWN
TINTURA,
ESTAMPACI,

Avan tecnolgic
MERCERITZACI,
BLANQUEIG

IMPERMEABILITZACI NETEJA,
LEXPOSICI ITINERANT FIBRES HIGH-TECH I REPELLNCIA
A LES TAQUES
CARDAT I
BIOTECNOLOGIA PENTINAT

ESTAMPACI DIGITAL TEXTURAT


SANFORITZAT

HIDROENTANGLED

ELECTROFILATURA NANOTECNOLOGIA

FIBRES ECOLGIQUES FABRICACI INTEGRADA


PER ORDINADOR
SUMARI
TXTILS INTERACTIUS
LA MEMRIA DELS TELERS:
PLASMA
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast Nivell de desenvolupament
CASTELLANO
En la figura 5 es presenten les etapes del cicle de vida cas per raons tcniques i en el segon per motius eco-
de matries i sistemes de fabricaci. Les fibres denomi- nmics convertir-se en tecnologies substitutries de
nades high tech estan ja en fase de maduresa (aramides, les actuals per a lacabat i lestampaci, respectivament,
polietercetones, PBI, etc.) mentre que daltres (PBO) es i mantenint-se com a complementries dels processos ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA troben en la de creixement, juntament amb les ecol- tradicionals.
VISTA DES DE LA INFORMACI giques, derivades de la sensibilitat collectiva creixent En el marc europeu, es van identificar les rees de
ESTADSTICA envers els temes de conservaci de lenergia i lecologia. prioritat necessries per a la investigaci i desenvolupa-
Jordi Maluquer de Motes Tecnologies com la fabricaci de fils o de teixits de ment en el camp dels materials txtils, processos, pro-
calada i de punt es troben ja en fase denvelliment, si ductes i rees d aplicaci, aix com els nous conceptes CRDITS
b lelectrofilatura, derivada de la nanotecnologia, est de negoci i gesti de la cadena de valor i del cicle de
encara en fase embrionria. vida, i es van classificar en els nou grups temtics que
La nanotecnologia est conduint a una revoluci de la sindiquen a la taula 1.
ELS FONS DELS MUSEUS cincia dels materials, entre ells els polmers formadors LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE de fibres; aix permetr al sector txtil oferir productes
Taula 1. Prioritats de la recerca txtil a Europa 5
PER ALS DISSENYADORS innovadors amb nous tipus de fibres funcionals, capaces
Dra. Slvia Ross Castellsaguer de donar resposta a mltiples requeriments. N
 oves fibres especials i compsits amb base txtil per a la
Quant als processos dacabat o ennobliment txtil, innovaci de productes txtils
on la tintura continuar representant el seu rol tradici- F uncionalitzaci dels materials txtils i dels processos
onal i important afectat tan sols, pel que fa a innova- relacionats
ci, pels condicionants mediambientals cal destacar la Biomaterials, biotecnologies i processos txtils respectuosos
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. generalitzaci de les tcniques de recobriment i laminat amb el medi ambient
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES que ja han assolit la maduresa tecnolgica, en espera de
Nous productes txtils per a millorar la funcionalitat humana
les possibilitats que ofereixin els productes elaborats
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
per mitj de lelectrospinning; laplicaci de la biotecno- N
 ous productes txtils per a usos tcnics innovadors
logia, amb els tractaments amb enzims; la soluci de la T
 eixits intelligents i indumentria
problemtica actual de laddici de microencapsulats o
la consolidaci dels nanoacabats. P
 ersonalitzaci industrialitzada
Per altra banda, els tractaments superficials mitjan- N
 ous dissenys i conceptes de desenvolupament de produc-
ANNEXOS ant la tecnologia del plasma o lestampaci digital, en- tes i tecnologies
cara en etapa de creixement, poden passar rpidament Gesti integrada dels conceptes de qualitat i cicle de vida
TRADUCCIN AL CASTELLANO a la maduresa sense haver aconseguit en el primer
ENGLISH TRANSLATION

4. Tecnitex Ingenieros, S.L. Prospectiva de viabilidad de tcnico a las necesidades del mercado en el escenario 5. The Future is Textiles! Strategic Research Agenda.
la adecuacin de la oferta del sector de textiles de uso 2020. Valencia: 2007. Brusselles: EURATEX, 2006.

88
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

Tals lnies de recerca es materialitzen en el document fabricants obtenir fibres amb efectes ptics enlluerna-
Strategic Research Agenda of the European Technology dors o fibres buides amb propietats allants de la calor,
Platform for the Future of Textiles and Clothing, com a etc. Per altra banda, ladequaci de la secci de les fibres
resultat del desenvolupament dun escenari collectiu i a diferents formes afavoreix levacuaci de la transpira-
PREMBUL
un exercici de roadmapping elaborat per ms de 400 ex- ci de la suor cap a lexterior de les peces de roba.
Neus Ribas i Eullia Morral perts en representaci de tots els stakeholders del sector. Tamb la sensibilitat ecolgica i la de protecci del
Tot i que el document es va publicar lany 2006, s medi ambient sn cada vegada ms considerades, i s
un reflex de com i en quines grans rees ha avanat i per aix que les empreses productores de fibres dirigei-
continuar avanant la recerca en el sector. xen les seves recerques cap al desenvolupament de fibres
que estiguin en harmonia amb la natura. Apareixen fi-
bres noves, com les anomenades fibres ecolgiques, que
Principals rees dinvestigaci pertanyen a la famlia de les fibres sinttiques, artificials
LEXPOSICI ITINERANT actuals i futures del sector txtil (proteniques o cellulsiques) o naturals, como sn les
fibres de protena de la llet, les de protena de soja i les
fibres de bamb, antre daltres.
En base a les tres grans rees dinnovaci tecnolgica
Finalment, destaquem la introducci del graf com a
presentades a la figura 3, a continuaci descrivim, per a
nou material en el sector txtil, per les seves propietats
cada una delles, les possibilitats dI+D+i que presenten.
excellents (duresa, lleugeresa, conductivitat trmica,
etc.). Actualment sestan fent diversos projectes de re-
Matries/fibres cerca centrats en la transformaci de teixits allants en SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: Als anys 60, els avenos fonamentals en el camp de les teixits amb propietats conductores o obtenci de mate-
ELS MOSTRARIS TXTILS fibres txtils es van basar en la millora de les funcions rials txtils electrnics, entre daltres.
Slvia Carbonell Bast primries dels materials fibrosos coneguts (elevada
resistncia a la tracci, millora del tacte i caient, etc.). Es preveu que la investigaci futura dins del CASTELLANO
Des dels anys 70 i fins avui, sha progressat notablement camp dels materials fibrosos se centri en tres
en el disseny de nous polmers formadors de fibres amb rees principals:
funcions ms elevades (alta tenacitat, ininflamabilitat,
fibres amb additius funcionals, transpirabilitat, etc.).  l desplegament i lexplotaci de les capacitats
E
actuals de les fibres ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Les microfibres, els laminats impermeables i respira-
VISTA DES DE LA INFORMACI bles, les fibres de viscosa tipus lyocel, les fibres orgni- El desenvolupament de fibres adaptables,
ESTADSTICA ques o inorgniques termoresistents, la generalitzaci capaces de controlar les funcions dacord amb
Jordi Maluquer de Motes de ls de fils amb elastmer, etc., sn alguns exemples les condicions de lentorn
de les fites assolides. Producci de fibres sper-mimtiques, amb CRDITS
un mecanisme de desplegament de reaccions
Aix, les innovacions principals en lmbit dels similars a les de les funcions dels ssers vius
materials, en els darrers anys, shan fonamentat en: (p. ex. la teranyina, la flexibilitat del bamb, la
ELS FONS DELS MUSEUS superfcie de les fulles de determinades plantes LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE  portar noves propietats i funcionalitats per
A i lestructura i les funcions dels bio-rgans)
PER ALS DISSENYADORS mitj de:
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Polmers i additius nous i millorats.
Fibres i multifilaments multicomponent Figura 6. Fotografia de microscopi electrnic de fibra de
Noves superfcies de fibres pltan per al seu s en compsits
Noves formes/dimensions de les fibres
(micro/nanofibres)
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Mescles de fibres noves o millorades
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
Usos innovadors per a les fibres convencionals
 illora de la sostenibilitat de les fibres (fibres
M
reciclables, renovables/biopolmers)

En el mercat de les fibres apareixen solucions cada


ANNEXOS cop ms innovadores grcies al desenvolupament de les
TRADUCCIN AL CASTELLANO
fibres bicomponent, formades per dos polmers dife-
ENGLISH TRANSLATION
rents que aprofiten les qualitats de tots dos i permeten
obtenir fils diferenciats en el seu comportament.
El coneixement de la cincia dels materials txtils,
unit al progrs de la industrialitzaci, ha perms als Font: Leitat Technological Center (fibra desenvolupada en el marc del projecte BAN-
TEX).

89
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

Figura 7. Teixit 3D de fibra de Kevlar per a armilles antibales

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
Font: Leitat Technological Center (teixit desenvolupat en el marc del projecte SMARTPRO).
CASTELLANO

Estructures txtils gent. Aquesta ltima s una tendncia de la indstria


que persegueix leficincia de la producci i la seva gesti
A continuaci comentem algunes lnies de recerca rela- de manera automatitzada.
cionades amb les estructures txtils: ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Aqu cal destacar que les caracterstiques del com-
VISTA DES DE LA INFORMACI  ompsits: materials compostos reforats amb es-
C portament de les estructures txtils estan condiciona-
ESTADSTICA tructures txtils, formats per un material polimric, des, a ms de per la geometria de la prpia estructura,
metllic o cermic (matriu) amb una estructura txtil per la naturalesa qumica de les fibres utilitzades per a
Jordi Maluquer de Motes
en forma de fibra, fil, trenat o tela. Els treballs din- la seva elaboraci i, en molts casos, per les operacions CRDITS
vestigaci se centren en lobtenci de compsits ms dacabat que sels apliquen.
resistents, compsits de menor pes, aix com en millo-
rar els processos de fabricaci. Cal destacar tamb la Processos de tractament
ELS FONS DELS MUSEUS investigaci en ls de fibres naturals per a lobtenci Com a processos de tractament principals (funciona-
de compsits; es preveu que aquests teixits (de lli, si- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE litzaci de materials txtils), a continuaci detallem els
PER ALS DISSENYADORS sal, etc.) es facin servir com a substituts de les fibres tres que es troben en fase embrionria: plasma, nano-
de vidre en algunes aplicacions tcniques. tecnologia i electrospinning, que sn les tecnologies que
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Estructures 3D: creaci de noves estructures utilit- presenten major potencial dinnovaci.
zant fibres dalt valor tecnolgic, nous processos de
fabricaci (maquinria), noves aplicacions (aeronuti- Plasma
ca, esport, construcci, etc.) El plasma s un gas ionizat format per electrons, ions,
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. fotons, toms i molcules de gas en qualsevol estat dex-
Teixits sense costures (seamless): tecnologia de fabri-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES caci de teixits de punt sense costures que permet citaci Lestat de plasma, tamb denominat quart estat
Ariadna Detrell / Sergi Artigas lobtenci directa de peces confeccionades i llestes de la matria, presenta una crrega elctrica neta nul
per al seu s. Fa molts anys que existeixen en el mer- la. Aix vol dir que en el plasma existeixen un nombre
cat teixits de punt amb costures mnimes. En aquest idntic de components amb crrega positiva i negativa,
mbit cal esmentar la tcnica fully-fashion, que t com independentment de la densitat de crrega, la presncia
objectiu obtenir directament peces de vestir que re- de components neutres i lemissi o absorci de radiaci
quereixin el mnim dacabats. electromagntica.
ANNEXOS Els components reactius que cont el plasma (ions,
TRADUCCIN AL CASTELLANO
En lmbit de la maquinria per a la fabricaci de teles, neutrons i radicals lliures) es formen a partir de proces-
ENGLISH TRANSLATION les innovacions se centren en lobtenci dequips que sos de ionitzaci, fragmentaci i/o excitaci produts,
ofereixin ms producci, un menor consum energtic, degut a collisions dels electrons accelerats pel camp
un producte amb una major qualitat, la tendncia al elctric amb altres components presents en el plasma.
defecte zero, i sobre tot es busca la fabricaci intelli- Durant lestat de plasma tenen lloc una gran varietat de

90
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

reaccions de dissociaci i de recombinaci, fins i tot per Figura 9. Repellncia a laigua en teixit tractat amb plasma
a compostos qumics senzills.
Els efectes fisicoqumics principals que tenen lloc en
tractar una superfcie slida, ja sigui txtil, plstica, me-
PREMBUL
tllica, etc., mitjanant el plasma, sn el bombardeig,
Neus Ribas i Eullia Morral letching (neteja superficial), la polimeritzaci fsica o
qumica i la modificaci superficial, tal i com es mostra
a la figura 8.
En la literatura recent, sovint satribueix encara al
tractament amb plasma la condici dalternativa als
processos tradicionals daprest; la realitat s que la tec-
nologia del tractament amb plasma s una opci emer-
LEXPOSICI ITINERANT gent amb possibilitats ja consolidades com la consecuci
defectes de repellncia als lquids (figura 9), la millora
de la fixaci de les molcules de colorant (figura 10) o
ladherncia de recobriments i laminats; en canvi dal-
tres encara requereixen un esfor investigador notable;
per aquest motiu les despeses dentrada per a ladopci
daquesta tecnologia sn elevades. Font: Leitat Technological Center.
SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: Taula 2. Avantatges i limitacions funcionals del plasma aplicat a materials txtils. Elaboraci prpia
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast avantatges limitacions
Modificaci superficial sense alteraci interna del substrat Recuperaci a lestat inicial del substrat al cap duns dies. CASTELLANO
Els processos poden envellir
Activaci superficial per aconseguir millors resultats en la Poca versatilitat de la maquinria. No es poden fer tots els
posterior tintura tractament en una mateixa mquina (maquinria feta a
mida)
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Polimeritzaci amb millors resultats dadhesi que amb els
VISTA DES DE LA INFORMACI processos convencionals txtils
ESTADSTICA Tericament, es poden realitzar gran quantitat dacabats
Jordi Maluquer de Motes funcionals. Productes a mida (mplia varietat de processos,
modificaci de la superfcie segons es requereixi) CRDITS
Tericament, es poden fer acabats multifuncionals en un sol
pas
Aplicable a tot tipus de fibres i formes de presentaci
ELS FONS DELS MUSEUS
Procs en sec amb un consum mnim de productes qumics, En el cas dutilitzar loz en el tractament, hi ha una certa LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE i eliminaci de les etapes dassecatge contaminaci ambiental
PER ALS DISSENYADORS Demanda de processos de producci i llocs de treball segurs
Dra. Slvia Ross Castellsaguer (secs, sense productes qumics)

Figura 8. Efectes de modificaci superficial del plasma6 Certament, el tractament amb plasma presenta molts
avantatges en comparaci amb els processos convencio-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. nals dacabat qumic en humit, malgrat que, per altra
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES banda, t limitacions importants com es pot veure en
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
Bombardeig lesquema de la taula 2.
(sputtering)
Els parmetres ptims dels tractaments amb plasma
Etching depenen del sistema daplicaci (al buit o a pressi at-
mosfrica). Sn processos complexos i necessiten encara
Polimeritzaci Polimeritzaci Modificaci una millor comprensi de les interaccions plasma-pol-
fsica qumica superficial mer. De tota manera, sest iniciant actualment laplica-
ANNEXOS ci de tractaments amb plasma a productes txtils per a
Implant (grafting)
determinades rees on no es requereixi la permanncia
TRADUCCIN AL CASTELLANO
de lefecte impartit als tractaments de rentat o es tracti
ENGLISH TRANSLATION
darticles dusar i llenar.
6. Sarkissian, A. Article Plasma-Based Processes
and Potential Applications to Biomaterials.

91
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

Figura 10. Tintura de teixit de polipropil aplicant


latecnologia de plasma
Les principals lnies de recerca actuals en lmbit
de la tecnologia de plasma se centren en:
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral  ntiencongiment de la llana
A
Tractament previ a la tintura (millora de
labsorci de colorant)
Grafting indut per plasma (creaci de
centres actius superficials que senllacin
de forma covalent a compostos qumics
aplicats posteriorment per a conferir diverses
LEXPOSICI ITINERANT propietats (antimicrobianes, hidroflia/
hidrofbia, etc.)

Actualment, a nivell industrial, la tecnologia de


plasma s utilitzada per a:
SUMARI
 ubstituci de dissolvents en serigrafia
S
LA MEMRIA DELS TELERS: Font: Grinp, Srl.
Tractament previ a processos dacabat
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast Millora de ladhesi fibra de carboni/resina
epoxi Nanotecnologia CASTELLANO
Millora de rendiment de txtils filtrants La nanotecnologia, juntament amb les tecnologies de la
comunicaci i la informaci (TIC) i la biotecnologia,
van ser les iniciatives tecnolgiques ms importants
El nombre elevat dempreses participants en projec- aparegudes a finals del segle XX. ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA tes europeus, el desenvolupament continu daquest ti- La nanotecnologia s la cincia de la investigaci i el
VISTA DES DE LA INFORMACI pus de projectes i el gran nombre destudis fets respecte desenvolupament, a nivells atmics, moleculars o ma-
ESTADSTICA a aix, posen en evidncia que es tracta duna tecnolo- cromoleculars, en una escala aproximadament d1 a 100
Jordi Maluquer de Motes gia que desperta gran inters per les seves possibilitats nanmetres.
potencials i de la que es preveu, dins dalguns anys, un En el sector txtil, la nanotecnologia proporciona CRDITS
augment de les aplicacions industrials en el camp txtil, loportunitat dobtenir nous materials com nanopol-
que a dia davui sn realment limitades. mers, nanofibres, nanocompsits o txtils nanorecoberts.

ELS FONS DELS MUSEUS Figura 11. Microcpsula vista des dun microscopi electrnic LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

Font: Leitat Technological Center

92
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

Figura 12. Procs dencapsulaci de compostos actius i aplicaci als teixits

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral INCORPORACI
DE LAGENT ACTIU
A LA CPSULA

Formulaci del compost APLICACI


(fent servir lligants, DE LA DISPERSI
additius dispersants, DE CPSULES
agents espessidors, etc.) EN EL TXTIL
LEXPOSICI ITINERANT
Foulard
Esgotament
Recobriment FIXACI
EN EL SUBSTRAT

Assecat
Polimeritzaci
SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO
Font: Leitat Technological Center

Les fibres nanoestructurades sn aquelles que tenen vada durabilitat per als txtils, ja que les nanopartcules
dimetres dentre 1 i 1000 nanmetres i que contenen presenten una gran afinitat amb les fibres txtils degut
partcules nanomtriques o amb aglomerats de mida al fet de que posseeixen una elevada relaci rea/volum ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
nano en la seva superfcie. Aquestes fibres es poden i una elevada energia superficial.
VISTA DES DE LA INFORMACI agrupar en: nanofibres, fibres nanocompostes o fibres A ms, els recobriments nanomtrics sobre txtils no
ESTADSTICA nanorecobertes. afecten les propietats associades al confort de lusuari
Jordi Maluquer de Motes El terme nanofibres sutilitza per a definir les fibres com la permeabilitat al vapor i el tacte. Aquests avan-
CRDITS
amb dimetres inferiors a 0,5 micres, que es produeixen tatges importants que aporta la nanotecnologia respecte
mitjanant processos patentats delectrospinning (vegeu daltres processos txtils usats ms habitualment avui
detalls en lapartat que segueix). Aquestes nanofibres dia han fet que en el sector txtil hi hagi un inters crei-
tenen una gran rea superficial per unitat de massa i xent en les potencials aplicacions comercials de la nano-
ELS FONS DELS MUSEUS una mida de porus molt petita, i aix comporta que les tecnologia. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE seves aplicacions principals incloguin, entre daltres, la
PER ALS DISSENYADORS filtraci, indumentria de protecci, nanocompsits,
mecanismes dalliberament de frmacs o sensors. Amb ls de la nanotecnologia es poden obtenir
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Una fibra nanocomposta s un sistema que cont par- millores significatives en relaci a les propietats i
tcules duna dimensi de rang nanomtric. Tals part- prestacions dels materials com, per exemple, les
que sindiquen a continuaci:
cules poden ser esferes, fibretes o plaquetes. Es formen
amb la dispersi de les nanopartcules en la matriu de la  esistncia mecnica
R
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. fibra par tal de millorar les seves propietats mecniques, Ignifugat
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES elctriques, ptiques o biolgiques. Efecte auto-neteja
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Finalment, les fibres nanorecobertes estan consti-
tudes per fibres amb capes de recobriment despessor Efecte antibacteri
nanomtrica formades per grans ultrafins que es poden Protecci de la llum UV
dipositar en la superfcie de la fibra mitjanant diverses Superhidrofobicitat
tcniques. Efecte antiesttic
Els mtodes convencionals utilitzats per donar di-
ANNEXOS ferents propietats als materials txtils no comporten
TRADUCCIN AL CASTELLANO
efectes permanents, sin que aquests es perden a con- La nanotecnologia es pot aplicar en qualsevol de les
ENGLISH TRANSLATION
seqncia de processos de rentat o ds. A ms, els fases de la cadena txtil-confecci, des del procs dex-
processos dacabat convencionals poden incrementar trusi dun polmer al qual se li poden afegir nanopart-
la rigidesa i modificar la transpirabilitat dels materials cules, passant pel procs de filatura per mitj delectros-
txtils. En canvi, la nanotecnologia comporta una ele- pinning i en el procs de lacabat, on saplica normalment

93
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

la major part de la nanotecnologia, per mitj del plasma,


el grafting, recobriments etc. Les principals lnies de recerca se centren en
Actualment, les aplicacions ms generals de la nano- lobtenci de:
tecnologia sn les que impliquen ls de nano o micro-  icrocpsules termocrmiques/
PREMBUL M
partcules (de mida ms gran, entre 2 i 5 m) per en- fotocrmiques resistents a altes
Neus Ribas i Eullia Morral capsular substncies actives i conferir als teixits diverses temperatures
propietats: antibacterianes, cosmtiques, etc.
Encara que per mesura no es consideren dins de Obtenci de PCMs dalta durabilitat
lmbit de la nanotecnologia (ja que els encapsulats sn defecte
ms grans de 100 nanmetres), les fites principals acon- Microcpsules de compostos repellents
seguides en la tecnologia de lencapsulaci se centren en dinsectes: evitant insecticides txics
les microcpsules. Microcpsules de compostos
LEXPOSICI ITINERANT antimicrobians naturals: evitant biocides
En general, els beneficis de lencapsulaci sn: txics (sinttics)
Microcpsules de medicaments per a
 rotecci dels compostos actius enfront
P txtils mdics
de loxidaci, el pH, la calor, la radiaci
UV, etc. Microcpsules de compostos retardants
de la flama no halogenats
Separaci dingredients incompatibles SUMARI
en la mateixa formulaci Microcpsules amb un control cintic de
LA MEMRIA DELS TELERS: lalliberament controlat de compostos
Emmascarament dolors actius
ELS MOSTRARIS TXTILS
Alliberament controlat de compostos Formulacions dacabats amb micro
Slvia Carbonell Bast actius i nanocpsules amb propietats de CASTELLANO
Propietat autoreparable resistncia al rentat millorades
Facilitaci del maneig de slids Nous mtodes daplicaci, incloent
Concepte de mrqueting modificacions superficials
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI Lavantatge de reduir la mida de les microcpsules a es- Finalment, en el camp de la nanotecnologia, cal re-
ESTADSTICA cala nano (nanocpsules) s el de poder mantenir lefecte marcar una de les tcniques que actualment es troba en
Jordi Maluquer de Motes
utilitzant menys quantitat de material i, per tant, estal- fase dinvestigaci: laplicaci de nanoacabats per tec-
viant despesa. nologia sol-gel. CRDITS
La tecnologia sol-gel es basa en una reacci qumi-
ca, on un lquid es va condensant fins a formar un s-
En lmbit de lencapsulaci, actualment
lid. Es pot fer una mescla de material inorgnic (com
es troben en el mercat diversos tipus de
ELS FONS DELS MUSEUS precursors de slice vidre i un material orgnic (com
microcpsules daplicaci en materials txtils: LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE un polmer) i es poden aconseguir materials polimrics
PER ALS DISSENYADORS  e fragncies: relaxants o energitzants-
D amb propietats predissenyades i protegits per una capa
aromaterpia (p. ex. mentol, gessam, prima nanomtrica de slice.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer taronja, poma, lavanda, xocolata, vainilla, Aix permet aplicar nanopartcules a un polmer sin-
etc.) ttic amb una determinada crrega o grup funcional, que
De cosmetotxtils: compostos converteix larticle en reactiu; la reacci entre el nanoaca-
anticellultics, vitamines A i E, protecci bat i les fibres t un carcter permanent (enlla covalent).
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. de la pell
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Antiolor: ciclodextrines
En el sector txtil, aquesta tecnologia sutilitza
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Termocrmiques/fotocrmiques: incloent especialment per a proporcionar al teixit les
pigments funcionals propietats segents:
Dabsorbidors de radiaci UV
 uperhidrofbia/oleofbia
S
Materials de canvi de fase (Phase Change
Autonetejant
Materials, PCMs): termoregulaci
Antimicrobiana
ANNEXOS Antimosquit: incloent compostos
insecticides Antimosquits
TRADUCCIN AL CASTELLANO
Antimicrobianes: alliberament controlat Protecci UV
ENGLISH TRANSLATION
de biocides

94
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ESTAT ACTUAL, TENDNCIES

No obstant, la nanotecnologia presenta encara diver- Figura 13. Fotografia de microscopi electrnic dun vel
ses limitacions tcniques, com sn les dispersions de les denanofibres
partcules, la resistncia al rentat i a ls, la durabilitat o
la integraci amb els processos actuals.
PREMBUL
En tractar-se duna tecnologia relativament nova,
Neus Ribas i Eullia Morral actualment no hi ha mtodes estndard efectius per a
lavaluaci de riscos nanomaterials degut a la quanti-
tat limitada de dades empriques de qu es disposa, la
incertesa pel que fa a les unitats de mesura i la impossi-
bilitat destablir un nivell marc de no afectaci. A dia
davui sestan duent a terme diversos projectes amb lob-
jectiu de determinar els impactes potencials dels nano-
LEXPOSICI ITINERANT materials sobre el medi ambient i la salut.

Electrospinning
Lelectrospinning s un procs en el que sobtenen fibres
de petit dimetre (les microfibres ja esmentades), a par-
tir dun polmer dissolt en el si duna dissoluci carrega-
da elctricament com a conseqncia de laplicaci dun SUMARI
camp elctric entre dos elctrodes.
LA MEMRIA DELS TELERS: Les nanofibres obtingudes es dipositen sobre la su- Font: Leitat Technological Center
ELS MOSTRARIS TXTILS perfcie del substrat txtil collector, en forma de vel o
Slvia Carbonell Bast membrana homognia de baix espessor i gramatge. Malgrat que ja shagin demostrat els beneficis de
s un mtode econmic i eficient per a la fabricaci lelectrospinning encara sha de millorar la seva imple- CASTELLANO
de fibres a escala micro i nanomtrica, que permet se- mentaci a escala industrial en els aspectes segents:
leccionar i combinar adequadament components i ajus- processat de grans volums, precisi i reproductibilitat
tar-los, permetent adaptar eficament les propietats de en totes les etapes de fabricaci, i aspectes relacionats
les fibres per a obtenir les morfologies i funcionalitats amb la seguretat i mediambientals.
Actualment, diverses empreses ofereixen equips de ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA desitjades.
VISTA DES DE LA INFORMACI laboratori i components i maquinria descalat industri-
ESTADSTICA al delectrospinning. Tamb vries empreses comercialit-
Els avantatges principals que presenten les nano- zen productes obtinguts amb aquesta tecnologia.
Jordi Maluquer de Motes fibres obtingudes per medi delectrospinning sn: Es preveu que en el futur apareguin noves tecnologi- CRDITS
 levada rea superficial
E es per a la fabricaci de nanofibres, esdevenint aquesta
Alta porositat una de les tendncies ms importants de la cincia dels
materials en el nostre segle.
Alta eficincia de filtraci
ELS FONS DELS MUSEUS
Baix cost relatiu LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

En aquest sentit, les principals aplicacions se


centren en la creaci de:
Materials per a energia:
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Elctrodes per a bateries i Liti i
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES supercondensadors
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Separadors de membrana
Materials piezoelctrics
 aterials per al medi ambient i la salut:
M
Membranes per a filtraci daire i aigua
ANNEXOS Regeneraci tissular
Fibres buides per a la difusi controlada de
TRADUCCIN AL CASTELLANO
compostos actius
ENGLISH TRANSLATION
Nanocpsules

95
ANNEXOS
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION
ANNEXOS

Traduccin al castellano
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT de edad avanzada, que son los nicos que tienen
PREMBULO LA EXPOSICIN ITINERANTE
los conocimientos indispensables para la correcta
Neus Ribas y Eullia Morral identificacin e interpretacin de estos objetos.
Finalmente, hay empresas y personas conscientes
Durante un largo periodo, en Catalua el textil
del valor de este patrimonio que lo conservan en Un retrato de la Catalunya
buenas condiciones e incluso realizan los trmites textil reciente
ha sido la industria, y las caractersticas fsicas y necesarios para donarlos a los equipamientos mu-
sociales de nuestro pas no se pueden entender sesticos para que sean conservados, documenta-
sin tener en cuenta este hecho; pero todo cambia dos y difundidos. Esta exposicin pretende esbozar un retrato de
muy deprisa. Las modificaciones urbansticas de Pero ms all del proyecto de documentacin la Catalua textil reciente a partir de unos docu- SUMARI
las poblaciones, la diversificacin de la industria y difusin del fondo industrial textil de Catalu- mentos en general poco conocidos como son los
LA MEMRIA DELS TELERS: y el relevo generacional han ido desdibujando la a, consideramos que era necesario explicar la muestrarios de tejidos, estampados, encajes, cin-
memoria hasta el punto de que los propios habi- importancia de esta informacin de una manera tas y gnero de punto fabricados por las empresas
ELS MOSTRARIS TXTILS tantes de ciudades que fueron de referencia obli- atractiva y sencilla, para ayudar a recuperar los catalanas y conservados en los centros integran-
gada para el sector textil hasta los aos setenta
Slvia Carbonell Bast a menudo desconocen este hecho, o tienen una
lazos con maneras de hacer, de ser y de decir que tes del Circuito de Museos Textiles y de Moda en
nos vienen de cuando (casi todos) hilbamos, Catalua. Empezamos este retrato en 1888, el ao CASTELLANO
nocin muy superficial. tejamos, estampbamos y salamos a vender. Y de la Exposicin Universal de Barcelona y el inicio
No estamos para nostalgias, ni pretendemos para ayudar a que no se pierdan ms testigos de del impulso definitivo en la industrializacin del
recuperar la memoria para evocar pasados es- esta produccin que tiene detrs un gran cono- sector textil y continuamos hasta la actualidad.
plendorosos que tampoco lo fueron en la misma cimiento acumulado que, en definitiva, es lo que
medida para todos. Pero, en todo caso, y partiendo hace posible que sea textil o no la industria Qu son los muestrarios textiles?
de la premisa de que la historia es y ser siempre contine viva en nuestro pas.
selectiva y subjetiva, es importante conservar ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA referencias que sirvan de base para quien quiera
Con esta intencin el Museu dArenys de Mar Se trata de volmenes encuadernados donde las
y el Centre de Documentaci i Museu Txtil he- empresas pegaban muestras de tejido o de hilo de
VISTA DES DE LA INFORMACI escribirla. mos co-producido la exposicin Tot plegat. Un re- su produccin. Cada muestrario recoge los artcu-
Esta preservacin de la memoria tambin tie-
ESTADSTICA ne en cuenta, que mientras haya industria, ser
trato de la Catalua textil reciente con el apoyo de los que se hacan en aquel ao y/o temporada. Los
la Diputacin de Barcelona y la colaboracin del hay que son para uso interno, para la fabricacin
Jordi Maluquer de Motes necesario que alguien haga diseo de producto. Museu de lEstampaci de Premi de Mar. Una y para tener un control de las ventas, y otros que
Y quien haga diseo, agradecer tener acceso a exposicin que se puede extender a la mayora de llevaban los viajantes para mostrar a los clientes CRDITS
documentos visuales y tcnicos que le permitan las poblaciones de nuestro pas, donde el textil ha
inspirarse, interpretar, o simplemente copiar ideas la oferta de la empresa. Los tejidos estn organi-
sido la industria lder durante muchos aos. De ah zados por tipos, a menudo en los diversos colores
de ayer con materiales y tecnologa de hoy, adap- que la muestra que se inaugur el 17 de mayo de
tados a los requerimientos de los consumidores de la temporada, invierno o verano. Otros tipos
2015 en Arenys de Mar se pueda contemplar du- de documentos son las fichas que especifican los
actuales. rante 2016 en el Centre de Documentaci i Museu
ELS FONS DELS MUSEUS Con este convencimiento, el Museu dArenys Txtil y en el Museu de lEstampaci de Premi de
datos tcnicos para la produccin, normalmente
de Mar y el Centre de Documentaci i Museu sin encuadernar. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Txtil empezamos a trabajar hace diez aos con
Mar; esperamos que pueda presentarse en mu-
chos otros municipios catalanes.
PER ALS DISSENYADORS el fin de poner en comn y hacer accesible a todos El libro que tienen en las manos es una recopi-
el patrimonio industrial que conservamos, y que lacin de varios textos firmados por expertos que
Una historia del trabajo
Dra. Slvia Ross Castellsaguer consiste bsicamente en muestrarios de empresa, reflexionan y profundizan en diversos temas que textil en ocho objetos
diseos originales y puestas en carta. A este pro- la exposicin slo nos ha permitido esbozar y que
yecto, que ha ido creciendo durante estos aos, contribuirn a que el retrato sea ms exacto y
se ha aadido el Museu de lEstampaci de Pre- Esta seccin muestra cmo el trabajo textil ha
completo. evolucionado desde una tarea domstica de toda
mi de Mar. Los tres museos han creado una base
de datos http://ddfitc.cdmt.es/ donde se puede la familia a una industria global dominada por los
consultar parte de los muestrarios que conservan gigantes de la distribucin, con cinco objetos elo-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. y que tiene la intencin de ir creciendo mediante cuentes de cada poca seleccionados de las co-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES la digitalizacin de todos los documentos y quizs lecciones de los museos textiles de Catalua.
incorporando los que se conservan en otros equi-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas pamientos patrimoniales de nuestro pas como La produccin manual
el Museu de Sabadell, el Museu de la Tcnica de
Manresa, Can Marf Gnere de Punt, Museu de Estamos acostumbrados a ver la produccin ma-
Matar que recientemente se ha inaugurado y va- nual como una actividad artesanal, pero en su
rios museos locales. organizacin poda ser considerada una industria
A lo largo de este proceso de recogida y docu- manufacturera. La casa Volart, hoy una empresa
mentacin nos hemos dado cuenta de que a veces centrada en la produccin de blondas industriales,
llegbamos tarde, porque durante o despus del ya se dedicaba antiguamente a la fabricacin ma-
ANNEXOS cierre de las empresas ya fuera por la crisis o por nual de velos y mantillas con cojines como este.
traslado se haban tirado muchos muestrarios, Lleg a tener casi tres mil encajeras en la costa
TRADUCCIN AL CASTELLANO en buena parte porque no se les considera una de Catalua, con encargados locales distribuyen-
ENGLISH TRANSLATION documentacin interesante o valiosa. Tambin do la materia prima y recogiendo los encajes ya
hemos podido constatar que muchas empresas elaborados y montados. Al menos hasta la Guerra
conservan esta informacin en psimas condi- Civil, permiti poder vivir en mayor o menor grado
ciones y controladas por personas, generalmente a un buen nmero de personas de ambos sexos.

99
ANNEXOS

Las principales zonas de produccin de encajes La informtica hace ms fcil y ms rpido 1950
artesanos fueron el Maresme, Barcelona y alrede- este proceso. Aislada de Europa e insegura dentro de Espaa, la
dores, y el Arbo del Peneds. En los aos 60 del Hoy la produccin basa su atractivo en nuevos industria catalana aguanta con los pocos recursos
siglo fueron finalizando su actividad. diseos y nuevas utilidades. Las series tienen una
a su disposicin dentro del sistema de autosufi-
La produccin textil manual se realizaba en vida cada vez ms corta, y las empresas deben te-
ciencia del rgimen Franquista. Las opciones de
PREMBUL casa, encargada por un empresario, denominado ner una gran versatilidad y rapidez de respuesta.
diseo de las empresas estn controladas por el
paraire o rander. Fue desapareciendo a partir En el mbito de la moda, si el diseo corres-
Neus Ribas i Eullia Morral de la construccin de las primeras fbricas texti- ponda tradicionalmente al mbito de los fabrican-
estado con los Tipos Tcnicamente nicos obliga-
tes, hoy son los distribuidores y las tiendas, sensi- dos por el gobierno con el fin de regular el mer-
les. La figura de la hiladora tradicional se desva-
bles a los flujos de los gustos de los consumidores, cado. El acceso a las materias primas es difcil y
neci a partir de la introduccin de las mquinas
de hilar a finales del siglo XVIII . Unas dcadas ms quienes han asumido el protagonismo. sometido a la rigidez de unas normas que origina-
tarde, el tejedor tambin tena que salir de casa En los productos textiles destinados a otros ron todo tipo de picarescas de estraperlo y espe-
y trabajar en la fbrica. La estampacin a mano usos hay que tener un gran conocimiento de las culacin. En aquella Espaa triste, un corte de traje
con moldes de madera persisti hasta el final del necesidades de los mercados a que se destinan y (los 3 m. de ropa de estambre de buena calidad
siglo XIX , mientras que las encajeras manuales saber adaptarse a ellos. para confeccionar un traje de hombre) de Terrassa
tradicionales subsistieron hasta los aos 1930, o Sabadell abra puertas y evitaba problemas.
LEXPOSICI ITINERANT haciendo gala del encaje legtimo manual en con- La difusin de la comercializacin
1968
traposicin al supuestamente inferior mecnico.
Desde mediados del siglo XX , el trabajo manual ya Con la entrada de Espaa en la Unin Europea en Cambios y novedades en las relaciones sociales, la
slo se desarrolla en el mbito de la artesana. 1986 y la globalizacin del comercio, las empresas msica, la tecnologa, incluso la poltica, van de la
han tenido que adaptarse a la liberalizacin de los mano con nuevas modas y tejidos. La gente mira
La produccin industrial intercambios textiles. Los fabricantes catalanes se lo que est pasando en Paris, Londres y San Fran-
han internacionalizado, haciendo un gran esfuer- cisco. Las mujeres salen vestidas con minifaldas y
Liderada por las empresas textiles, la industrializa- zo exportador, y utilizando productos importados con pantalones, y las fibras sintticas ganan mer-
cin de Catalua fue remarcable. Los obstculos en sus procesos industriales cuando han sido ms cado frente a las naturales.
que deba superar eran grandes: los recursos natu- rentables. Pero no todas las empresas estn preparadas SUMARI
rales eran escasos, especialmente el carbn, care- El comercio minorista independiente, distri- para hacer frente a los cambios, que requieren
LA MEMRIA DELS TELERS: ca de acceso al capital las entidades bancarias buidor tradicional en Espaa, ha perdido peso ante nuevas ideas, nuevas mquinas e inversiones im-
las cadenas de tiendas y las grandes superficies portantes. En los aos 70 y 80 tienen lugar dos
ELS MOSTRARIS TXTILS eran muy incipientes y las innovaciones tcnicas
que, con mucho poder negociador, son los que crisis notables y una reestructuracin general de
a menudo llegaban tarde. A pesar de todo esto, en
Slvia Carbonell Bast 1849 Catalua era el quinto productor mundial de marcan las pautas del mercado. la industria textil que deja el sector muy tocado.
tejidos, por delante de Alemania y de Suiza. Pero tambin acta como un filtro tras el cual se CASTELLANO
Hasta el tercer cuarto del siglo XX , el mercado dibuja otro modelo de empresas, tcnicamente
de las industrias textiles era fundamentalmente La crnica del diseo textil preparadas, econmicamente saneadas y con-
interno, de Espaa, y los industriales intentaban ceptualmente reinventadas.
protegerse de las importaciones cobijndose en
El muestrario es bsico dentro del proceso pro-
medidas proteccionistas. La clase empresarial ha 1999
ductivo de la empresa: las ventas de la temporada
procurado siempre estar bien representada por Todo el mundo espera inquieto el cambio de si- ENGLISH
dependen de ellos y cada temporada deben incluir
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA entidades que le permitieran actuar cerca de los
novedades. glo y el nuevo milenio, y la llegada del Euro. Las
gobiernos. Hoy este papel de lobby se intenta ejer-
VISTA DES DE LA INFORMACI cer a nivel europeo.
De esta manera, los muestrarios y los diseos implicaciones de Internet y las transformaciones
de los tejidos (texturas, colores, formas) son de la fotografa y la msica digital todava no son
ESTADSTICA espejos de su mundo, reflejando las esperanzas, claras. La integracin en Europa y en un mundo
Las fuentes de inspiracin las ansiedades, las percepciones, las emociones, cada vez ms globalizado sin restricciones a las
Jordi Maluquer de Motes
la tecnologa, la cultura de su poca y la capacidad importaciones del este asitico obligan a replan- CRDITS
Las empresas han trabajado tradicionalmente en creativa de los fabricantes. tear muchas cosas. Es la poca de las deslocaliza-
un marco definido por las temporadas, (otoo/in- ciones de la produccin, hacia Marruecos y luego
vierno y primavera/verano). Para definir sus pro- 1888 China, India y otros pases asiticos, siempre con
ductos se han fundamentado en las tendencias, La Exposicin Universal celebrada en Barcelona es el objetivo de bajar los costes de produccin. Los
unas orientaciones sobre los colores, las textu- un momento de entusiasmo para la industria tex- diseadores tienen un papel clave en el ncleo de
ELS FONS DELS MUSEUS ras y los aspectos que presumiblemente tendrn til catalana e importante en una apertura hacia el las empresas textiles. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE ms aceptacin en el mercado. Son fruto de una exterior. El modernismo cataln es el protagonista
lectura del entorno y del estudio de la influencia esttico de una poca de contradicciones donde 2008
PER ALS DISSENYADORS que algunos factores perspectivas econmicas, se mezclan la contemporaneidad con la afirma- El colapso del largo boom hunde constructores,
condiciones sociales, cambios tecnolgicos, co- cin de una identidad propia, las manifestaciones
Dra. Slvia Ross Castellsaguer rrientes artsticas ejercern sobre los gustos de
bancos y polticos, y despierta la clera de los in-
de opulencia con las desigualdades sociales, la dignados. Catalua se encuentra defraudada por
los consumidores. religiosidad y el laicismo. Dentro de las grandes
Actualmente se est tendiendo a la colec- el proceso frustrado del Estatuto. Recortes y aus-
ciudades, la iluminacin elctrica comienza a
cin continua, y la presin comercial para una teridad condicionan las ventas, mientras nace una
transformar la vida.
renovacin permanente del armario favorece a incipiente sensibilidad contraria al dominio de la
los artculos de menor precio y de poca dura- 1900 moda de comprar, usar y tirar. Nuevos diseado-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. cin; con esta prctica, se ha resentido mucho la El trmino francs fin de sicle captura el am-
res y asociaciones defienden un comportamiento
calidad de los tejidos. Los diseadores necesitan ms sostenible, y en el mbito de la produccin no
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES inspiracin constantemente, y los muestrarios y
biente decadente de final del siglo XIX en Europa,
destinada a la moda, los llamados smart textiles
mientras en Catalua el Modernismo est en su
Ariadna Detrell / Sergi Artigas otros documentos histricos conservados por los y los tejidos tcnicos se dibujan como una buena
mximo esplendor. Para el sector textil, Espaa
museos son una de las fuentes ms ricas donde lnea de mercado.
ha perdido el importante mercado de las ltimas
documentarse. colonias, y la primera fibra artificial, el rayn, co- El encarecimiento de los precios en China,
mienza a ganar terreno como seda artificial. entre otros motivos, favorece el retorno de la pro-
El diseo de los tejidos duccin a Catalua, un cambio de estrategia de las
1936 grandes compaas que durante dcadas aposta-
A principios del siglo XX , Catalua destac por la La Repblica Espaola (1931) haba ofrecido nue- ron por la deslocalizacin.
cantidad y calidad de sus dibujantes, que trabaja- vas expectativas, especialmente para las mujeres,
ANNEXOS ban por cuenta propia o para las empresas. Eran el
2015
pero el golpe de estado de julio de 1936 las enfra
primer paso en el proceso, y detrs de ellos iban y se inicia la Guerra Civil. Para la industria textil Cmo son las prximas tendencias? Consulte las
TRADUCCIN AL CASTELLANO los especialistas que trasladaban el dibujo original las ventas espectaculares de la Primera Guerra modas para el ao que viene a las pginas web del
ENGLISH TRANSLATION al papel milimetrado que deba facilitar la progra- Mundial ya son memoria del pasado. Anticipar los Premire Vision y del Heimtextil, los foros ms im-
macin del telar. Todos ellos tenan que conocer gustos de los clientes, asustados ante el crecien- portantes de presentacin de las tendencias para
a fondo tanto las posibilidades como las limitacio- te anarquismo y el incipiente militarismo, no fue indumentaria y ropa de hogar que seguirn cada
nes tcnicas que condicionaran la fabricacin. nunca tan complicado. temporada.

100
ANNEXOS

Algunas empresas hacer visillos pasando por sargas destinadas a de acento italiano. Su declive lleg a finales de los
de referencia uniformes militares. aos 80, cuando las mujeres dejaron de hacer la-
Bajo su sistema econmico autrquico, en bores de punto, y ces la produccin en 1992. La
1942 el gobierno de posguerra oblig a la empre- antigua nave industrial es actualmente el Vapor
El motor de la produccin de tejidos nuevos han sa a fabricar los tejidos Tipos Tcnicamente nicos, Universitari de Terrassa.
PREMBUL sido los empresarios y sus compaas. Las empre- con el fin de regular la fabricacin y fijar un precio
sas de ms longevidad han podido perdurar gra- unitario. Grobelastic
Neus Ribas i Eullia Morral cias a una actitud sensible a la innovacin y una Algodonera Canales mantuvo su actividad Cinteria
actualizacin en los procesos de produccin. hasta finales de la dcada de 1950. Hoy se recuer- Arenys de Munt, 1890
Este mbito perfila a once empresas catalanas da la empresa en el barrio de San Andrs porque
de los principales sectores y centros, destacadas una parte de la fbrica dedicada a la elaboracin Grober i Cia. comenz su vida comercial en Gi-
por sus buenos diseos y productos. de algodn hilado y de piezas para manufacturar- rona como fabricante de botones de madera y
lo, obra del arquitecto Joan Rubi i Bellver que se coco, cordones elsticos y trencillas. Fundada
Casa Ponsa Hnos. construy entre 1906 y 1907, ha sido transforma- por un italiano, Cristbal Grober, el 1890. Grober
Estampacin da en viviendas. y Ca. fue una empresa caracterstica de aquella
Sant Mart (Barcelona), 1859-1982 poca, de la integracin vertical de la produccin
LEXPOSICI ITINERANT Pablo Farns industrial y de la mentalidad paternalista hacia
La Casa Ponsa era un fabricante de estampados Lana los trabajadores. En 1916 fue comprada por los
de gran calidad que incorporaba todas las tcnicas Terrassa, 1913-1970 hermanos Portabella, hiladores de algodn en
para la estampacin textil. Trabaj en la aplicacin Barcelona. Una vez pasada la colectivizacin de la
del colorante con moldes de madera hasta finales La empresa egarense Pablo Farns se dedic a Guerra Civil, y los aos de la autarquia, tuvo que
del siglo XIX , cuando ya usaba tambin la estam- tejer paos de lana como franelas, pirineos, che- afrontar una fuerte reestructuracin en los aos
pacin mecnica, de cilindros. Eran aos propicios viot, etc. destinados principalmente a confeccin setenta. Haba comprado una fbrica de pisos
para la ostentacin decorativa de todo tipo, y los de ropa para hombre; aglutinaban todo el proceso en Arenys de Munt en 1946, donde concentr la
estampados de sedas se beneficiaron de los dise- productivo desde la hilatura, el tintado, el tejido y produccin de la cintera elstica para lencera y
os surgidos de las manos de los ms prestigiosos el acabado. Entre 1936 y 1940 fue colectivizada trajes de bao. En 1984, despus de importantes
artistas de la poca. cambios en el accionariado cambi su nombre por
SUMARI
con el nombre de Comercial Farns EC.
LA MEMRIA DELS TELERS: Durante la Guerra Civil, la empresa colectivi- Al comienzo de los aos 60 abrieron una Grobelastic. Hoy en da es una empresa familiar
zada estamp pauelos con los anagramas de la nueva fbrica, pero a finales de la dcada las di- en su quinta generacin, con una coleccin de cin-
ELS MOSTRARIS TXTILS FAI y la CNT. Las tablas de estampacin manual ficultades comerciales la empujaron a colaborar y tas elsticas tanto para el mercado nacional com
en la lionesa llegaron en estos aos, permitiendo fusionarse con otras empresas. La crisis mundial para la exportacin.
Slvia Carbonell Bast la aplicacin de una mayor gama de matices a los iniciada en los aos setenta llev a muchas em-
estampados, y en la dcada de los 60, la lionesa presas a la reconversin. Pablo Farns anunci Pont, Aurell y Armengol CASTELLANO
rotativa. suspensin de pagos en 1970 y cerr sus puertas Lana y tejidos tcnicos
La fbrica de estampacin en Sant Mart cerr definitivamente en el mes de octubre. Terrassa, 1875
a finales de los 80.
Sala y Badrinas Es la empresa textil ms antigua de Terrassa, con
Casa Castells Lana 140 aos de historia. Inicialmente fabricaba tejidos
Encajes ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Arenys de Mar, 1862-1962
Terrassa, 1886-1979 de lana; en 1913 comenz a fabricar sus propios hi-
los y pronto se completaba todo el ciclo textil, des-
VISTA DES DE LA INFORMACI Benet Badrinas era un terico textil antes de entrar de la entrada de la lana en copo a la salida del tejido
ESTADSTICA En el ltimo tercio del siglo XIX esta antigua casa en la familia de la empresa lder del sector lanero. acabado. En 1926 se especializ en tejidos de lana
de encaje de renombre se convirti en una de las Complementaron la produccin de tejidos de lana batanados, fieltros y forros de pelo para confeccio-
Jordi Maluquer de Motes empresas de blondas y encajes ms importantes con colecciones de crepes estampados y tercio- nar las tpicas zapatillas de cuadros, que vendera
del pas. Fundada en 1862 por Mari Castells y pelos de seda de mucha calidad. hasta los aos 80. El dominio de la tcnica del no CRDITS
Diumer y Anna Maria Simn y Batlle, se ocupa- Como todos los fabricantes, creci durante la tejido (una fina capa de fibras aglutinada median-
ron primero sus hijos a partir del 1902, y su nieta Primera Guerra Mundial debido a las fabulosas te punzonado) le permiti reinventarse cuando la
Dolores hasta el principio de los aos sesenta. exportaciones a los Estados beligerantes: en la crisis cerr tantas otras empresas del sector. Anu-
A finales del siglo XIX renovaron los reperto- poca de bonanza las ventas de tejidos para uni- l las secciones de hilatura y tejedura e invirti en
rios de encaje de bolillos con nuevas e imagina- maquinaria especializada para crear tejidos tcni-
ELS FONS DELS MUSEUS formes militares se multiplicaron por 40.
tivas formas de la esttica Modernista. La etapa En la Guerra Civil los trabajadores colectiviza- cos para la industria del automvil destinados a LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE de esplendor de la casa coincida con el auge y la ron la empresa, manteniendo la actividad industrial las partes rgidas como el interior de las puertas y
decadencia del Modernismo en las dos primeras maleteros. Tiene su sede en Terrassa, fabrica en la
PER ALS DISSENYADORS dcadas del siglo XX: en 1906 se les encarg el pa-
a pesar de las dificultades para obtener materias
Repblica Checa desde el 2005 y est a punto de
primas. Las familias Sala y Badrinas huyeron al ban-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer uelo para la boda del rey Alfonso XIII. do nacional hasta el ao 1939 cuando la empresa abrir una nueva planta en Marruecos. Sirve a clien-
volvi a sus manos. Durante la posguerra recuper tes de Europa, Sudamrica y Asia.
Sederies Balcells su posicin dominante, pero no supo sobrevivir a
Sedera la crisis generalizada de la industria textil de los Pronovias
Manresa, 1867-1988 aos 70. Desde el gobierno se impuls el Plan de Moda nupcial
Reestructuracin Lanera entre 1975 y 1979, para in- Prat de Llobregat, 1964
Balcells sala de una la larga tradicin de tejedores tentar paliar las consecuencias de la crisis, pero la
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. de seda en Manresa. Fabricaba tejidos de seda y empresa no pudo resistir ms y cerr el mismo ao. Pronovias es una empresa familiar que tiene su
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES ornamentos en telar de Jacquard. En 1893 cons- origen en El Suizo, una tienda de tejidos de seda
truy una gran fbrica de pisos en el centro de la Hilabor S.A. en Paseo de Gracia, Barcelona. En 1968 apost
Ariadna Detrell / Sergi Artigas ciudad donde teja pauelos de seda de todos los Hilatura de lana por ofrecer vestidos de novia prt-a-porter y crear
colores. Su especialidad era un tejido de tacto muy Terrassa, 1946-1992 alianzas con grandes diseadores de la moda como
suave llamado sur, de origen indio. En 1937 co- Hannibal Laguna, Lydia Delgado o Miguel Palacio.
mercializaba tejidos de seda, rayn y mezclas. Su Hilabor naci en Terrassa despus de la Guerra Lanz la franquicia Pronovias y las tiendas espe-
produccin termin a finales de los 80. Civil. Bajo la marca Lanas Ardilla fabricaba hilos cializadas en vestidos de novia, dos ideas nuevas
de fantasa para tricotar manualmente el gnero en Espaa. Se internacionaliz en los aos 80 con
Algodonera Canals de punto: mezclas de lana, seda, algodn, lino, vis- tiendas en Europa y Latinoamrica, y hoy el desfile
Hilatura de algodn de Pronovias es de referencia del sector nupcial.
ANNEXOS cosa y sobre todo fibras sintticas.
Barcelona, 1909-1956 Adems del mercado tradicional de Espaa
exportaba a pases como Italia, Holanda o Por- Volart Encajes y Tejidos
TRADUCCIN AL CASTELLANO Encajes
Heredera de una fbrica anterior en Reus, Algo- tugal. Tuvo una gran expansin en los aos 70 a
ENGLISH TRANSLATION donera Canales construy un edificio nuevo en el travs de las Tiendas Ardilla donde ofrecan guas LHospitalet de Llobregat, 1857
barrio de Sant Andreu, Barcelona donde produca prcticas para aprender a hacer jersis y todo
una gran variedad de tejidos de algodn: panas, tipo de prendas de punto de media. Para abrirse Despus de ser una gran casa de la manufactura
coloniales, denim, de empesa a muselinas para mercado registraron otras marcas con nombres manual de velos y mantillas, con ms de 3.000

101
ANNEXOS

encajeras, la empresa se mecaniz en 1864 y se Hoy en Barcelona y alrededores se renen mu- de Catalua, complementaria con otras activida-
instal en LHospitalet del Llobregat. Creci como chos talleres y pequeas industrias de confeccin; des econmicas en los hogares. Las familias for-
una las grandes de Europa. Muchos de los diseos la localizacin moderna ligada a los ncleos con- maban parte del sistema putting-out: el trabajo
eran dibujados por uno de los hijos del fundador sumidores, la mano de obra femenina y las crea- en casa, contratado por medio de un agente, el
Casimir Volart, y por la calidad en la confeccin ciones de la moda. paraire o el rander. Normalmente los hombres
PREMBUL y la belleza en los motivos fueron nombrados, a hacan el trabajo que requera ms fuerza fsica,
principios del siglo XX , proveedores oficiales de la El Bages y el Bergued como el trabajo en el telar, mientras que las mu-
Neus Ribas i Eullia Morral Casa Real espaola. El algodn jeres hilaban y los hijos hacan tareas auxiliares
Contina hoy con la produccin de punta y como preparar las bobinas y las canillas de las
blonda mecnica, tanto rgida como elstica, prin- El algodn ha permanecido concentrado en las lanzaderas.
cipalmente dirigida a la corsetera pero tambin a comarcas de antigua tradicin de las colonias Hoy se puede decir que cualquier pueblo tradi-
prendas exteriores. textiles y los ros Llobregat y Ter. Las industrias cional, mnimamente bien conservado, forma par-
del Ter se especializaron en la hilatura, mientras te del paisaje de la produccin domstica, aunque
que las del Llobregat elaboraban el proceso com- se hace difcil de percibir sin la presencia de las
El territorio textil pleto. La cinta de algodn era una especialidad de familias, sus protagonistas.
Manresa, junto con la sedera, y explica que hoy
LEXPOSICI ITINERANT Las comarcas de Catalua son un mosaico de las tengan all su sede su empresas que fabrican pro- Las fbricas urbanas
especializaciones de la produccin textil. Las ra- ductos de cintera contemporneos, tales como
zones histricas son diversas. En el siglo XIX los cinturones para vehculos y eslingas para usos Pocos aos despus de la instalacin de la primera
establecimientos industriales buscaban el acce- industriales. mquina de vapor en Barcelona, en 1832, ya ha-
so a las fuentes de energa de los saltos de los ban crecido unos densos barrios industriales en
ros o del carbn portuario y a la mano de obra El Maresme (Arenys de Mar) las reas urbanas del litoral: el Raval de Barcelo-
(el caso de las colonias), as como la facilidad de El encaje na, Vilanova y la Geltr, Matar, Badalona De-
salida hacia los mercados interior o exterior las pendan del carbn importado de Gran Bretaa.
ciudades de la costa. La concentracin del negocio del encaje artesa- Sabadell y Terrassa acogieron vapores laneros,
no y posteriormente mecnico en el Maresme se convirtindose en ciudades de humo como Reus,
Esta territorialidad se fue diluyendo debido a
Igualada y Manresa.
SUMARI
la distribucin de la electricidad, la incorporacin debe a la importancia del comercio con las Am-
LA MEMRIA DELS TELERS: de las fibras sintticas y la diversificacin de las ricas. Tiene sus orgenes en el siglo XVII a nivel Las localidades fabriles de los vapores ur-
empresas. Por lo tanto, se puede decir que la con- domstico. Ya en el siglo XVIII miles de mujeres y banos se llenaban rpidamente con bloques de
ELS MOSTRARIS TXTILS tinuidad geogrfica se debe al conocimiento y la nias dedicaban buena parte del da a confeccio- viviendas austeros y casas baratas, a menudo
nar metros y metros de encaje y blonda. Las prin- superpoblados, donde se reunan en condiciones
Slvia Carbonell Bast experiencia de la gente, reforzadas por la forma-
cipales zonas de produccin de encajes estn en el precarias familias inmigrantes procedentes de zo-
cin de las escuelas tcnicas y las entidades de CASTELLANO
servicios. Hoy llamamos a estas concentraciones Maresme, Barcelona y alrededores y el Arbo del nas rurales.
industriales clusters. Aunque la crisis y la deslo- Peneds. En los aos 60 del siglo XX fueron finali- Un buen grupo de vapores urbanos viejos se
calizacin han barrido una parte importante de zando su actividad mientras en la actualidad an han remodelado para ayudar a la renovacin de
la produccin textil en Catalua, en conjunto se se mantienen dos empresas de encaje mecnico. los barrios que crearon. El Vapor Vell de Sants es
mantiene activa una red constituida por indus- una escuela y biblioteca municipal, y la Sederia
trias y servicios (centros tecnolgicos, escuelas, El Maresme (Matar, Canet de Mar) Balcells se ha convertido en el Conservatorio Mu-
Gnero de punto nicipal de Msica de Manresa. El Vapor Aymerich, ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA asociaciones, etc.) con presencia en el Valls Oc-
Amat i Jover de Terrassa es el Museo de la Ciencia
cidental, Anoia y el Maresme principalmente.
VISTA DES DE LA INFORMACI El gnero de punto puede emplear cualquier fibra y de la Tcnica de Catalua y en la misma ciudad
la antigua fbrica de hilados, tejidos y aprestos de
ESTADSTICA LAnoia (Igualada) pero se ha basado sobre todo en el algodn. Ha
sido la especialidad textil del Maresme duran- Sala y Badrinas hoy funciona acogiendo empresas
Gnero de punto
Jordi Maluquer de Motes te 200 aos, con la ciudad de Matar conocida diversas en espacios donde se conservan muchos
LAnoia ha sido una de las comarcas ms impor-
como capital del gnero de punto. Creci de una elementos originarios. CRDITS
tradicin de hacer medias de seda y de algodn,
tantes en la industria del textil. Igualada creci Las colonias textiles
como continuadora de encaje de bolillos, y fue
en el siglo XVIII con su especializacin en la fabri-
tecnificada posteriormente; la Escuela Especial de
cacin de paos de calidad, situada en el camino Tejidos de Punto en Canet de Mar tuvo en ello un
real que iba a Lleida y Zaragoza. Forma un clster A partir del 1860, el coste del carbn y el conflicto
papel fundamental. laboral en las ciudades industriales alentaban a
ELS FONS DELS MUSEUS especializado en gnero de punto y muy activo en
la promocin y apoyo a los nuevos diseadores de El Maresme (Premi de Mar)
los empresarios del sector algodonero a estable- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE moda en general. cer colonias industriales, fbricas con energa
La estampacin hidrulica rodeadas por casas para los trabajado-
PER ALS DISSENYADORS res en los cursos fluviales de la Catalua interior.
El Valls Occidental
Dra. Slvia Ross Castellsaguer En la especializacin de Premi de Mar en el sec- En una seccin del ro Llobregat en el Bergued
(Sabadell y Terrassa) tor de la estampacin, destaca la fbrica Lyon Bar- hay 18 colonias en slo 18 kilmetros, calificando
La lana celona SA, la empresa que introdujo el sistema de al ro como el ms trabajador de Europa.
estampacin a la lionesa en Espaa. Durante gran Las fbricas de la montaa y del llano la co-
La lana y el estambre se concentraron histrica- parte del siglo XX era la fbrica de estampacin lonia aislada en medio del campo y el vapor en el
mente en el Valls, donde ya haba una tradicin ms importante del pas. centro de las ciudades eran dos soluciones con-
de produccin manual y donde se establecieron trastadas al reto de fabricar tejidos en un pas que
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. muchos hombres nuevos que arriesgaron su ca-
Paisajes productivos no dispona de los recursos naturales adecuados.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES pital, generalmente procedente del mbito agra- Las secuencias de colonias en el Llobregat, el
rio. A partir de la segunda generacin de fabrican- Cardener y el Ter existieron durante un siglo hasta
Ariadna Detrell / Sergi Artigas tes estas ciudades se dotan de las infraestructuras La produccin textil, por su importancia en la his- que murieron con la crisis del sector, en los aos
y entidades necesarias para la formacin (Escue- toria contempornea del pas, ha modelado pai- 70. Son paisajes industriales nicos en el mundo,
las Industriales) y para el control de materias y sajes enteros en el territorio, configurados por la algunas bastante conservadas, que mantienen
calidades (Condicionamientos). Las Escuelas de necesidad de concentrar fbricas, trabajadores, sus habitantes y permiten explicar el fenmeno a
Ingeniera de Terrassa (UPC), el Intexter, el Cen- energa, e infraestructura en un espacio reducido. futuras generaciones; pero hay muchas que per-
tre Tcnic de Filatura y el Leitat son herederos de Muchos han desaparecido, transformados por la viven bajo mnimos, a la espera de un nuevo uso
aquellas primeras instituciones. constante reestructuracin de la industria. Otros viable. El alquiler de metros cuadrados a nuevas
sobreviven, algunos abandonados, o reciclados empresas tambin es una de las soluciones adop-
ANNEXOS El Barcelons como nuevos espacios productivos o creativos y tadas.
La confeccin nuevos paisajes culturales.
TRADUCCIN AL CASTELLANO La produccin sumergida
ENGLISH TRANSLATION A finales del siglo XVIII , las manufactureros de teji- La produccin domstica
dos de algodn estampados las indianas for- Alrededor de las fbricas modernas hay otro
maban ya la mayor concentracin textil urbana del Antes de la Revolucin Industrial, la produccin paisaje productivo, invisible pero imprescindible
continente de Europa. textil estaba repartida por muchos de los pueblos para la prosperidad del sector: el de los talleres

102
ANNEXOS

domsticos y las naves discretas de la economa (Abajo) Muestrario de viaje de Pont, Aurell y Ar- LA MEMORIA DE LOS
sumergida. mengol de los aos 30 con tejidos para zapatillas
en diferentes diseos y colores. Tafetn de lana,
TELARES: LOS MUESTRARIOS
No obstante su invisibilidad, tanto fsica como
fiscal y social, la produccin sumergida es res- batanado y estampado. CDMT nm.reg. 21682- TEXTILES
ponsable de hasta un 40% de la produccin de 175.
PREMBUL un sector como la confeccin. Da flexibilidad a las
Slvia Carbonell i Bast
Pg. 13
empresas para adaptar la produccin a la deman- (Izquierda) El Frum de tendencias es el corazn
Neus Ribas i Eullia Morral da fluctuante y las series cortas que caracterizan de Premire Vision, donde se presentan los co-
el trabajo textil contemporneo. lores y las texturas previstas para las prximas
Adquirir, documentar y conservar
Los trabajadores son inexistentes para la ley, y temporadas. losmuestrarios textiles
el paisaje sumergido se hace evidente ms por los
(Derecha) La tienda principal de Warehouse, Lon-
ruidos nocturnos y los movimientos discretos que Desde hace aos los museos textiles apuestan
dres, de estilo loft.
por sus edificaciones. por la recogida de muestrarios producidos por la
Pg. 14 industria del sector. El Centre de Documentaci
1. Exposicin Universal de Barcelona, 1888. i Museu Txtil de Terrassa junto con el Museu
El retorno de la 2. Bertha Benz fue la primera persona en conducir
dArenys de Mar y el Museu de lEstampaci de
LEXPOSICI ITINERANT fabricacin? un automvil, en 1888. Los fabricantes de tejidos
Premi de Mar, y otros como el Museu dHistria
de Sabadell1 , el Museu del Disseny de Barcelona,
y los diseadores de ropa deban estar pendientes
el Museu de Reus, el Museu de Matar2 , el Museu
y saber adaptarse a la modernizacin tecnolgica.
El sector textil es paradigmtico por la necesidad dIgualada, el Museu de Manresa as como varios
de adaptacin constante a un entorno que cambia 3. Los modistos como Paul Poiret de Pars ejercie- archivos municipales, conservan miles de libros
cada vez ms deprisa. Como hemos visto aqu, ron una fuerte influencia sobre la manera de vestir que recogen muestras tejidas en nuestro pas y en
muchas empresas han nacido, crecido y muerto de principios del siglo XX . el resto de Europa.
durante la ltima centuria, otras han sobrevivido a Estos muestrarios empresariales no son sim-
Pg. 15
las diferentes crisis, y se han abierto muchas nue- plemente un compendio de diseos y colores
4. Calle Patrick, Cork, Irlanda, 18901900. admirados por su nivel esttico, sino que son el
vas. Las deslocalizaciones no han tenido todo el
5. Ataque de milicianos republicanos sobre una testimonio de la produccin textil en un territorio SUMARI
xito esperado y, junto con el aumento del precio
posicin rebelde. Somosierra, 1936. concreto. Representan a centenares de empre-
LA MEMRIA DELS TELERS: de los carburantes y la necesidad de reindustriali-
sas, a miles de vidas involucradas en el proceso
zar los pases europeos parece que se percibe un
ELS MOSTRARIS TXTILS cierto retorno de la fabricacin en una Europa que
Pg. 16 y a millones de metros tejidos. Generalmente en
6. Parroquianos saliendo de la iglesia, aos 50. formato de libro, contienen una gran variedad
Slvia Carbonell Bast ahora ya integra los pases del este. En Catalua,
el textil-moda emplea a 103.000 profesionales 7. Una sastrera en los aos 50. Fotografa de Fran- de muestras que nos presentan la especialidad
(distribucin incluida) integrados en un total de cesc Catal Roca. de cada una de las empresas. Pensados para el CASTELLANO
1.750 empresas que representan un 4,5% del PIB. consumo local o para la exportacin, los tejidos
8. La cantante Massiel en el festival de Eurovisin,
esconden muchsimas historias compartidas de
El textil es una industria ms que centenaria 1968.
un mismo contexto histrico-social pero tambin
que ha sufrido numerosas etapas de crisis de las 9. Revueltas en las calles de Pars en mayo de muchas aventuras individuales y colectivas de una
que ha renacido gracias a la capacidad de adap- 1968. empresa. A travs del estudio de los muestrarios
tacin. Hoy tiene futuro gracias a su propio know
podemos conocer la historia de la industria de un ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA how, que le permite evolucionar hacia nuevos m- Pg. 18
pas, pero tambin de la moda, las influencias re-
bitos, nuevos materiales y nuevas prestaciones. 10. Velo de nanofibras obtenidas por electrohila-
VISTA DES DE LA INFORMACI tura, recubriendo una tela no-tejida (10.000 au-
cibidas, el diseo, las tcnicas y las materias, en
definitiva, el reflejo de una sociedad determinada,
ESTADSTICA mentos). de una cultura y de una poca.
PIES DE FOTO
Pg. 25 La importancia que la industria textil ha tenido
Jordi Maluquer de Motes en Catalua es indiscutible y recoger su historia es
Pg. 8 Un grupo de encajeras ante la masa de Can Maiol
nuestro deber. Al principio, el coleccionismo textil 3
CRDITS
Vista del acceso a la exposicin itinerante, en el de la Torre de Arenys de Munt, reunidas para tra-
bajar y conversar juntas. Fotografa publicada en iniciado a finales del siglo XIX, no haba tenido
Museo de Arenys de Mar.
La Illustraci Catalana en el ao 1906. El origi- en cuenta esta tipologa de piezas. Los tejidos que
Pg. 9 nal se conserva en el Institut Amatller dArt His- ms interesaban a los coleccionistas incipientes
Taller de la Casa Castells, 1906. Fotografa de Adolf pnic, Arxiu Mas. eran, evidentemente los ms antiguos y forneos,
ELS FONS DELS MUSEUS Mas. Institut Amatller dArt Hispnic, Arxiu Mas. sobre todo los coptos de las excavaciones que se
Pg. 26 estaban llevando a cabo en Egipto y los tejidos me- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Pg. 10 (Arriba) El vapor Aymerich, Amat y Jover (1907), dievales encontrados en varios enterramientos 4 .
PER ALS DISSENYADORS (Izquierda) En la industria textil tradicional el del arquitecto Llus Muncunill (Terrassa). Muchos de estos coleccionistas recopilaban los
recurso ms abundante era siempre la mano de fragmentos textiles para su propio disfrute pero
(Abajo) La colonia Sed.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer obra. La combinacin de unos salarios especial- tambin como fuente de inspiracin para nuevas
mente bajos para las duras condiciones de trabajo creaciones, como el ebanista y decorador Gaspar
condujo a muchos momentos de conflicto, par- Homar o el dibujante y decorador Josep Pasc;
ticularmente duros en las fbricas urbanas. Las otros fueron personas vinculadas directamente a
innovaciones constantes en maquinaria han ido este campo como el maestro Pau Rodon Amig y
llevando a la automatizacin de gran parte de los
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. procesos y hoy el textil, con una produccin muy 1. En 2013 el Museu dHistria de Sabadell acab de
superior, ocupa a mucha menos mano de obra que documentar los muestrarios que tienen en su fondo
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES hace treinta aos. (ms de 4.000), gracias a la labor emprendida por un
grupo de tericos y trabajadores de diversas empresas
Ariadna Detrell / Sergi Artigas (Derecha) Desfile del diseador Josep Abril den- textiles sabadellenses (Comissi de Mostraris,
tro del 080 Barcelona Fashion de Enero de 2014. integrada por 27 miembros que empezaron a trabajar
en el ao 2004). Para ver la relacin de empresas y
Pg. 11 tipologa: ENRICH, Roser. Els mostraris: creacions i
(Arriba) Muestrario de sedera. Sederies Balcells. historia del txtil sabadellenc. En Arrahona: revista
No indica fecha, pero los diseos son de estilo ple- dhistria, Sabadell, 2013, p. 276-285.
Los mismos tericos publicaron el Diccionari txtil llaner
namente modernista. CDMT nm.reg. 14176-1. (Museu dHistria de Sabadell, 2015), con ms de
(En medio) Muestrario de bordados de la casa doscientas muestras ilustrativas.
ANNEXOS Rexachs (Barcelona) correspondiente al ao 1936. 2. El ao 2015 han inventariado y documentado los
CDMT nm.reg. 15179/6. muestrarios de la Fundaci Jaume Vilaseca.
TRADUCCIN AL CASTELLANO Los muestrarios de esta casa, que tena su sede en 3. CARBONELL BAST, Slvia. Els inicis del
ENGLISH TRANSLATION la calle Tallers de Barcelona, presentan el modelo colleccionisme txtil a Catalunya. Datatxtil, n 21
de bordado industrial junto con un figurn dibujado CDMT, Terrassa, 2009, p. 4-27.
a mano donde se hace una propuesta de ubicacin 4. Por ejemplo Sant Valeri en Lleida, Sant Bernat Calb
de estos bordados sobre la pieza confeccionada. en Vic y obispo Arnau Biure en Sant Cugat.

103
ANNEXOS

su hijo, Camil Rodon Font. La mayora de las colec- dibujo aplicado para la tcnica textil a la que ir Banderas: son las primeras pruebas tejidas so-
ciones de estos personajes fueron decisivas en la destinado el tejido. l mismo presenta varias pro- bre las que se decidir qu muestras finalmente
creacin de los museos textiles actuales (Terrassa puestas para ser tejidas, estampadas, para encaje, se fabrican. Se hacen con varias combinaciones
en 1946, Barcelona en 1976, Arenys y Premi en etc. y el terico las deber interpretar y adaptar de color, hilos o ligamentos, de las que saldr
1983), pero el patrimonio industrial an estaba por en cada caso. una pieza con diferentes secciones de tejido,
PREMBUL reunir. Y esta es la tarea que se propusieron los La figura del terico textil, hoy conocido como llamados dados. Cada uno de los dados o
museos a partir de los aos 1990, cuando empe- diseador textil, es esencial en el nacimiento de artculos se numeran y, de entre todos, se hace
Neus Ribas i Eullia Morral z la recogida sistemtica de muestrarios textiles, una coleccin. Es la persona que disea y propone una seleccin de los que se comercializarn.
muchas veces debido al cierre de las empresas, los tejidos a fabricar para la prxima temporada Como ejemplos conservados encontramos las
otras, por voluntad de los empresarios. partiendo del dibujo anterior10 , con diferentes banderas de encaje mecnico en poliamida de
Su conservacin y documentacin planteaba combinaciones de ligamentos, texturas, hilos, ma- Volart Encajes y Tejidos SA y banderas tejidas
de entrada algunos problemas. Por un lado, los terias y efectos de color, hace el escandallo y en- en jacquard de seda de Felipe Iglesis.
muestrarios suelen llegar en bastante mal estado carga tejer las banderas que servirn para decidir Muestrarios comerciales: son de tamao
debido al uso cotidiano que se haca de ellos en las qu colecciones saldrn finalmente al mercado. ms reducido que los de fbrica, pero en este
propias empresas (polvo, humedad, desgarros), Las muestras de cada una de las piezas tejidas caso, generalmente, la muestra es mayor y
por otro, su manipulacin no es nada fcil ni c- se reunirn en los muestrarios carta de presenta- son visualmente ms atractivos, para una
modo (las muestras textiles suelen recopilarse en cin de los productos de la empresa, que toman
LEXPOSICI ITINERANT libros de gran formato) 5 . Por todo ello, los museos formas diversas segn el uso al que van destina-
mejor apreciacin del cliente. Actualmente
se encargan a empresas de diseo grfico
empezaron a crear nuevos espacios de almacena- dos11 . As, encontraremos desde los que permane- externas. Las muestras suelen ir acompaadas
miento, con mobiliario hecho a medida y con las cen en la fbrica a los que llegarn a comerciales, de sus variaciones de color y llevan indicado
condiciones de temperatura y humedad relativa sastres, modistas, tapiceros, ferias, etc. Segn sean el nmero de referencia de la pieza, adems,
adecuadas. 6 A la vez, se han llevado a cabo varias para un uso u otro, la informacin que nos dan es pueden incluir fotografas y/o dibujos. Los hay
campaas de limpieza7 y restauracin de las co- diferente aunque la muestra sea la misma. de diferentes formatos: tipo libro, carpeta,
lecciones adquiridas 8 . A continuacin detallamos las diversas tipologas libreta, bloque, acorden, en cascada, carpeta
No debemos olvidar que la tarea de documen- de muestrarios que podemos encontrar: con anillas, espirales, tacos en forma de libro
tacin de estos muestrarios es imprescindible con muestras grapadas o encoladas por un la-
para conocer nuestro pasado. As pues, una vez  uestrarios de referencia o libros de fbrica:
M SUMARI
son libros generalmente de gran formato, con teral o bien en forma de abanico o las llamadas
en el museo, adems de la conservacin y la res- abrazaderas, donde la pieza se pega slo por la
LA MEMRIA DELS TELERS: tauracin adecuadas, hay que estudiarlos y hacer varias muestras encoladas por pgina y con el
parte superior y todo lo dems queda suelto, lo
nmero de referencia del tejido. Casi siempre
ELS MOSTRARIS TXTILS la difusin necesaria para que revivan de nuevo,
para conocer ms sobre nuestra historia, pero estn encuadernados en formato de lbum. En que facilita comprobar su tacto y la cada; estas
algunas ocasiones tienen anotaciones en los ltimas son las que vemos ms frecuentemente
Slvia Carbonell Bast tambin para que recuperen la funcin que haban
laterales, como la disposicin de urdimbre, la en las ferias. En este caso, tenemos la ventaja
tenido a lo largo de tantos aos. Los muestrarios
materia u otros aspectos tcnicos para tejer de que suele haber el logotipo de la empresa, CASTELLANO
han tenido y tienen un gran significado para adems de la composicin del tejido.
las empresas, no slo como historia de s mismas la pieza, que ha ido anotando el terico o el
sino como fuente de comunicacin, de diseo, de tejedor.12 En cada volumen se recogen, como L ibros de pedidos: libros o libretas donde se
color, de texturas, de acabados, etc. Y es que de mnimo, todas las muestras de una temporada anotan los pedidos de cada cliente, pueden
ellos se pueden extraer mltiples lecturas, ya sea (primavera-verano, otoo-invierno). En el lomo llevar la muestra pegada.
a nivel histrico o en clave de futuro. Queda mu- se suele indicar el ao, y en la portada, la tem- Cuadernos tendencias/orientacin: son
porada. Los muestrarios de referencia nunca ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA cho por escribir sobre estas piezas textiles. Ape-
salen de los despachos de la fbrica. A parte de
lbumes presentados como libretas con
nas se ha puesto el primer grano de arena, toda- muestras de tejido, hilo, color o lnea que las
VISTA DES DE LA INFORMACI va hay mucha investigacin pendiente sobre los estos, se pueden hacer otros de tamao ms empresas compran por suscripcin mensual,
reducido los libros de fabricacin, ms
ESTADSTICA dibujantes de tejidos, las escuelas especializadas
fciles de consultar, que pueden estar a pie de
trimestral o semestral. A lo largo del siglo XX
y sus profesores, las tipologas de piezas que se las tendencias13 han sido fundamentales en el
Jordi Maluquer de Motes tejieron, las materias, las tcnicas, la evolucin del telar y donde se anotan las incidencias en caso proceso de la industria textil. Desde finales del
diseo textil cataln y sus influencias. de que existan, el metraje de la pieza, etc. siglo XIX , las revistas europeas y sobre todo CRDITS
Los telares callaron, ya no se oye el caracte- Los libros de fbrica son los que constituyen el los cuadernos de tendencias de algunas casas
rstico catric-catrac cuando caminamos por las verdadero archivo histrico de la empresa. francesas y posteriormente italianas llegaban
calles de nuestras ciudades, pero su memoria Unos ejemplos claros los encontramos en los a todos los dibujantes y empresas textiles. Jean
quedar para siempre, conservada en los museos de las empresas laneras Pablo Farns, Pont, Claude Frres, Societ des Nouveats Textiles,
y los archivos y difundida en Internet. Aurell y Armengol, Sala y Badrinas, Textil Bilbille, Textilteca Italiana, entre otras14 enviaban
ELS FONS DELS MUSEUS Vallhonrat, Sederies Balcells; Ponsa Hermanos, las muestras con cierta antelacin para que
la Espaa Industrial, en cuanto a estampados y LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE La diversidad de muestrarios
Castells, en el campo de los encajes artesanos.
las empresas eligieran sus propias creaciones.
Hay que remarcar que cuando el concepto de
PER ALS DISSENYADORS F ichas tcnicas o de fabricacin: en cartulina o plagio no era penado ni tan mal visto como en
Desde pensar una idea a transformarla en un
papel, con las mismas muestras tejidas que en la actualidad, la mayora de motivos o modelos
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tejido hay una serie de pasos previos en los que
los muestrarios de referencia, llevan todos los se repetan indiscriminadamente en todas las
participan varios profesionales. En primer lugar,
en el caso de los estampados y el Jacquard, el datos tcnicos de la construccin del tejido, dis- empresas (en jerga textil se dice que fusilaban
dibujante 9 pasa de la idea al boceto y de ste, al posicin de los hilos, los colores, las materias, los diseos). Cuando en estos cuadernos faltan
ligamento, anchura, acabados, etc. Las fichas muestras, es seal de que se desencolaron
ms completas incluyen la valoracin econmi- para copiar o reinterpretar. Los cuadernos de
5. Como ejemplo, algunos libros de Pablo Farns ca el escandallo de todos los componentes tendencias no forman parte de la produccin
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. miden 46,5 x 33 x 14 cm y los de Sala y Badrinas que darn a conocer el precio final, as como el local, a pesar de que son una importante fuente
34x48x28 cm. dibujo tcnico y el pasaje en el telar, en el caso de inspiracin para los dibujantes, tericos
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES 6. Temperatura alrededor de los 20 y humedad relativa de los tejidos de calada. La informacin tcnica
Ariadna Detrell / Sergi Artigas entre 55 y 65%. suele ser confidencial, se guarda aparte, y no
7. Microaspiracin y anoxia, cuando es necesario. sale nunca de la fbrica.
13. Su produccin se inicia a finales del siglo xix en
8. En el CDMT se han restaurado los muestrarios Pars. Para ms informacin ver: CARBONELL BAST,
de las empresas Sala y Badrinas, Pau Farns, Pujol i Slvia. Retalls dhistria. A Estudi del fons industrial txtil
10. Muchas veces es el mismo terico el que propone
Casacuberta, Vallhonrat, y Pont Aurell i Armengol. En el de Catalunya. Mostraris dels teixits del CDMT de Terrassa
el dibujo.
MEP se han restaurado los muestrarios de la empresa i mostraris de punta del Museu dArenys de Mar, CDMT,
La Espaa Industrial, y se han hecho intervenciones de 11. Sobre las tipologas de muestrarios ver tambin Museu dArenys de Mar, 2010, p. 7-23.
conservacin preventiva a algunos muestrarios de las CARBONELL BAST, Slvia. Els mostraris txtils:
14. Despus de la Segunda Guerra Mundial, Italia
colecciones de Ponsa S.A., La Li Barcelona y La Espaa histria, referncies i tendncies y LLODR
ANNEXOS Industrial. NOGUERAS, J.M. Els mostraris de punta artesana.
tomo el relevo a Francia (Alberto Roy, Franca e Franco
Alessio, Francital, Italtex, etc.). En el ao 1985 se aade
Testimoni duna indstria extingida a Estudi del fons
9. CARBONELL BAST, Slvia. DANGLA, Assumpta. TEXITURA, con un equipo liderado por Pep Llorens,
TRADUCCIN AL CASTELLANO industrial txtil de Catalunya. Mostraris de texits del CDMT
Dibuixant tendncies. Coup-de-fuet, Congreso que publicaban tambin su magazine de tendencias.
de Terrassa y muestrarios de encajes del Museu dArenys de
ENGLISH TRANSLATION Internacional. Barcelona, junio 2013. CARBONELL Hacia los aos 1960 se incorporan al mundo de las
Mar. Terrassa, Arenys de Mar, 2010, p. 19-21 y p. 25-37.
BAST, Slvia. El disseny txtil catal en el tendencias algunas casas comerciales como Gratacs
modernisme. Datatxtil, n 31. CDMT, Terrassa, 2014. 12. A menudo las anotaciones, que corresponden y Santa Eullia, que presentaban en forma de libro con
CARBONELL BAST, Slvia, CASAMARTINA, Josep. Les a cdigos internos de la empresa, son actualmente fotografas, ilustraciones y tejidos las tendencias de
fbriques i els somnis. CDMT, Terrassa, 2002. indescifrables. moda con artculos textiles encolados.

104
ANNEXOS

y tejedores catalanes. Algunas empresas15 mi de Mar, con un tipologa de muestras que los para la catalogacin y fomentar la integracin de
no obstante, hacen sus propios lbumes con otros dos museos no haban incorporado. A la vez, la investigacin y el know-how. Asimismo, se cre
muestras extradas de diferentes muestrarios, ha sido posible la realizacin de la exposicin iti- una textilteca virtual, donde los alumnos podan
ferias u otros recortes de tejidos, de varios nerante Tot plegat. Un retrat de la Catalunya txtil seleccionar las muestras que les serviran para, al
aos, agrupados por ideas de diseo, motivos recent,18 con muestrarios de los tejidos de calada, final de los proyectos, exponer los modelos crea-
PREMBUL decorativos, para finalidad de uso o por colores, dibujos de estampados, encajes, hilos, cintas y g- dos por ellos a partir de la inspiracin en tejidos
como herramientas de consulta recurrente. nero de punto, fabricados por las empresas cata- patrimoniales.
Neus Ribas i Eullia Morral Muestras sueltas: en el caso de la hilatura, lanas y conservados en los centros integrantes del
como Hilaturas Castells o Hilabor, las muestras Circuit de Museus Txtils i de Moda de Catalunya. DDFITC: la web
van sueltas con una etiqueta que las identifica, El desarrollo de la web ddfitc.cdmt.es naci
y colocadas dentro de cajas de cartn o plsti- con la idea de ser compartida por otros museos y Partiendo de un modelo donde hay diferentes
co, ordenadas por nmero de referencia. profesionales en busca de fuentes de inspiracin o campos para documentar la muestra textil y
simplemente para la recuperacin de la memoria tambin la empresa de procedencia, adems de
Otros documentos: dibujos originales para de los telares.
tejidos estampados, como los de la empresa la fotografa, la ficha incluye: nmero de registro,
Lyon-Barcelona, SA, y tambin para jacquards. clasificacin genrica, destino de uso, denomina-
Los objetivos generales de este proyecto son: cin, cronologa, materias, decoracin, tcnicas,
De estos ltimos se conservan una gran can-
LEXPOSICI ITINERANT tidad de puestas en carta, que nos indican la  ecuperar, estudiar y conservar el patrimonio
R origen, temporada, ubicacin, personas relacio-
disposicin de los hilos en el telar y, a menudo, textil industrial de Catalua nadas, historia de la empresa y bibliografa.
el nombre del picador, del dibujante y la fecha. I dentificar los muestrarios textiles de las colec- En total, ahora22 hay en la web ddfitc.cdmt.es
Son, por tanto, documentos vinculados directa- ciones pblicas 1.079 muestras de lana23 , sedera, encaje, estam-
mente a la produccin textil. pacin, algodn, mezcla, fibras artificiales y sin-
 ecoger datos de las empresas: razn social,
R tticas, de 40 empresas diferentes, desde finales
Las cartas de colores nos dan informacin cronologa, ubicacin, fabricacin, dibujantes,
sobre los coloridos determinados de los tejidos del siglo XIX a finales del XX .
maquinaria En cuanto a la clasificacin genrica podemos
y de las tendencias del momento.
Y los muestrarios de fotografas, como los de  ecoger datos de los cambios tecnolgicos
R encontrar muestras de algodn, lana, tapicera,
la casa areense Castells, aunque no llevan la e introduccin de nuevas fibras, aprestos y estampacin, bordados, encajes, hilatura, foto-
acabados grafas, dibujos originales y mezclas. Destinadas SUMARI
muestra de encaje original, son un claro expo-
a indumentaria femenina, masculina, infantil y
LA MEMRIA DELS TELERS: nente de la produccin de la empresa.  ecoger fuentes orales de las personas que han
R
militar, textil para el hogar, gnero de punto, litur-
trabajado en las empresas textiles
ELS MOSTRARIS TXTILS La difusin 2.0: Recuperar el vocabulario textil y unificarlo
gia, tapicera y labores. Y en cada una de ellas, una
unificar y compartir gran variedad de artculos.
Slvia Carbonell Bast  onfigurar una web catalana/nacional de
C El Centre de Documentaci i Museu Txtil pre-
muestrarios textiles senta 10 empresas catalanas representativas del CASTELLANO
Una vez en los museos, los muestrarios ahora
 doptar unos estndares europeos para la
A tejido de calada y hilatura, con 461 fichas docu-
ya objetos patrimoniales como hemos dicho, se
catalogacin, que puedan ser utilizados tanto mentadas y con imagen. Se han introducido como
han de numerar, fotografiar, estudiar, conservar,
por los museos como por la industria. novedad24 las casas Jos Bertran y Pont, Aurell i
restaurar si es necesario y finalmente difun-
dir. Estos muestrarios, que pasaban de manos a Armengol:
Fruto de este trabajo en equipo se ha logrado  lgodonera Canals: Barcelona,1901-1956.
A
manos de una generacin a otra, y que se consul-
sacar adelante un proyecto comn en el que se ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA taban ao tras ao para su reorientacin en la mis-
pueden integrar los contenidos de los centros que
Fbrica de panas, sargas, denim, muselinas,
ma empresa, hoy todava pueden seguir teniendo lonas, ropa para uniformes del ejrcito y otros
VISTA DES DE LA INFORMACI el uso para el que fueron creados. Si bien el bino-
conservan esta tipologa de patrimonio. DDFITC gneros de algodn. Muestras de algodn para
no es un proyecto acabado y est abierto a otros
ESTADSTICA mio conservar-difundir parece contradictorio el
museos e instituciones que se quieran sumar.
indumentaria y textil para el hogar.
tejido es un material muy frgil este problema F elo Comadran: Sabadell, 1904-1954. Fabrica-
Jordi Maluquer de Motes Pero los muestrarios histricamente tambin
se ha resuelto con la creacin de bases de datos cin de tejidos de paera, algodn y mezclas.
con acceso abierto en Internet, donde adems de
han tenido su uso didctico para la enseanza en
Muestras de algodn mezclado con otras CRDITS
las escuelas textiles y de moda. Con los proyectos
la documentacin de la propia pieza se pueden ver fibras como lino, camo y rayn viscosa, para
europeos Eurotex-id19 (2008-2010) y Texmedin 20
las imgenes de las muestras en alta resolucin tapicera.
(2009-2012), en los que el CDMT particip (como
sin la necesidad de manipularlas. De esta manera
ya apuntbamos en 2010), 21 se alentaba a los es-  ilabor, S.A.: Terrassa, 1946-1992. Fabricacin
H
se puede fomentar la reinterpretacin creativa y el
tudiantes y jvenes diseadores a inspirarse en de hilos para tricotar manualmente gnero de
estudio de este patrimonio a travs de una herra-
ELS FONS DELS MUSEUS los fondos patrimoniales de los museos para crear punto. Muestras de hilo para labores de lana,
mienta de consulta gil y prctica desde cualquier
sus nuevas colecciones. Siguiendo la misma me- poliamida, rafia, mohair, acrlico, rayn viscosa. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE punto geogrfico.
todologa, digitalizacin y vocabulario, se trabaj
En el ao 2008 el Centre de Documentaci i Hilaturas Castells: Terrassa, 1892-1995. Dedi-
PER ALS DISSENYADORS Museu Txtil y el Museu dArenys de Mar comen-
con el objetivo de crear unos estndares europeos cada a hilados para el gnero de punto y para la
zaron a trabajar conjuntamente en esta lnea con tejedura. Muestras de hilo de lana, poliamida,
Dra. Slvia Ross Castellsaguer rafia, mohair, angora, acrlico, rayn viscosa,
el proyecto Documentaci i difusi del fons indus- 18. Tot plegat se inaugur en el mes de mayo de 2015 en
trial txtil de Catalunya16 (DDFITC), del que na- el Museu dArenys de Mar, donde se pudo visitar hasta Fibrana, Lurex.
ci la base de datos que se encuentra en la web mediados de diciembre. Durante el primer semestre J os Bertran, S.A. : Barcelona, 1925-finales aos
ddfitc.cdmt.es, la primera en todo el estado que de 2016 se presenta en el Centre de Documentaci i 1990. Fabricacin de hilos de lana de carda,
aglutina muestrarios textiles patrimoniales y unifi- Museu Txtil de Terrassa, y posteriormente en el Museu
dEstampaci de Premi de Mar.
tejidos de sedera, lana, algodn, estampados
ca criterios de documentacin. Se present la web y bordados. Muestras para indumentaria fe-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. con ms de 600 muestras documentadas de 30 19. http://www.acte.net/project/eurotes-id- menina de lana, algodn, seda, rayn, polister,
empresas y una publicacin en forma de opsculo multidisciplinary-collaboration-enhance-european-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES donde se explicaba el proyecto y una introduccin textile-identity-2008-2010: Museo del Tessuto, Prato,
Lurex y mezclas.
Italia (lder), Centre de Documentaci i Museu Txtil,  ablo Farns: Terrassa, 1912-1970. Empresa
P
Ariadna Detrell / Sergi Artigas a la historia de los muestrarios conservados17. En- Terrassa, Escola Professional Cenatex, Guimares, lanera, especializada en hombre, con artculos
tre 2013 y 2015, gracias al apoyo de la Diputaci Portugal, Winchester School of Art, de la Universidad como cheviot, franela, etc. Muestras para
de Barcelona, se ha continuado la tarea y adems de Southampton, Reino Unido, Centro de Computaao
indumentaria, de lana, viscosa, Lurex.
se ha aadido el Museu de lEstampaci de Pre- Grafica, Guimares, Portugal, AMAVE (Associaao de
Municipios do Vale do Ave), Portugal, ACTE (Associaci  ont, Aurell i Armengol: Terrassa, 1875. Produc-
P
de Collectivitats Txtils Europees). cin de tejidos de lana para hombre, mujer y za-
20. http://www.texmedin.eu: Ajuntament de Prato
15. Camila Casas Jover, por ejemplo, hizo diversas
(Italia), Museo del Tessuto de Prato (Italia), Hellenic
recopilaciones de muestras encuadernadas en libros
Clothing Industry Association (Grecia), Foment
ANNEXOS titulados Italianas o Parisianas. Coleccin muestras dibujos
brochados. CDMT, nr. 15178.
de Terrassa i Centre de Documentaci i Museu
22. A fecha 16 de julio de 2015.
Txtil, Terrassa (Espaa), Clothing Textile and Fibre
TRADUCCIN AL CASTELLANO 16. Subvencionado en parte por el Departament de Technological Development Company - CLOTEFI 23. Para ser precisos deberamos distinguir entre lanera
Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat en la (Grecia), French Institute Textile Clothing - IFTH (tejido de lana de carda para mujer) y paera (como
ENGLISH TRANSLATION convocatoria de 2008. (Francia), Peloponnesiab Folklore Foundation (Grecia) y siempre se ha llamado, de estambre y para hombre). A
Carpiformazione (Italia). partir de ahora diferenciaremos de esta manera las dos
17. Estudi del fons industrial txtil de Catalunya. Mostraris
especialidades, tal y como lo hace la industria lanera.
dels teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del 21. Estudi del fons industrial txtil de Catalunya. Mostraris
Museu dArenys de Mar. Terrassa, Arenys de Mar, 2010. de Teixits del CDMT, op. cit. p. 9. 24. Respecto al programa 2008-2009.

105
ANNEXOS

patillas. Muestras de estambre, lana batanada, F oz y Cia: empresa no documentada. Muestras son el escaparate de la empresa, pero tambin su
poliamida, poliuretano, algodn. de encaje mecnico para indumentaria feme- historia.
 ala y Badrinas: Terrassa, 1886-1979. Paera
S nina. Ahora bien, a lo largo del siglo XX el proceso
para indumentaria. Muestras de lana, seda,  arca: empresa no documentada. Muestras de
G que va desde la hilatura al tejido, estampado,
rayn, algodn. encaje mecnico para indumentaria femenina. bordado, encaje o gnero de punto ha cambiado
PREMBUL  extil Claps: Terrassa, 1916-1990. Fabricacin
T J acob: empresa no documentada. Muestra de
radicalmente. Desde la incorporacin de la elec-
tricidad, las fibras de nueva generacin con
Neus Ribas i Eullia Morral de paera. Muestras de lana, mohair, viscosa, encaje mecnico para indumentaria femenina. prestaciones impensables hace cien aos, la
poliamida, lino.  riesemer & Co. : empresa no documentada.
K tecnologa digital que permite hacer los diseos
 extil Vallhonrat: Terrassa, 1872-2002. Dedica-
T Muestras de encaje mecnico para indumen- directamente en el ordenador o los telares auto-
da a la fabricacin de tejidos de estambre para taria. matizados, el textil ha pasado por una multitud de
hombre. Muestras de lana, algodn, rayn. L a Encajera del Tietar: Piedralaves, vila. cambios que han transformado mucho el pano-
Empresa dedicada a la fabricacin, distribu- rama. De todo ello nos ha quedado el producto
El Museo de Arenys de Mar aporta gran cantidad cin y venta de encajes, blondas y bordados final, los muestrarios, un legado imprescindible
de muestras de tcnicas tradicionales manuales mecnicos. Muestra de encaje mecnico para para entender estos cambios y apreciar sus pro-
e imitadas mecnicamente: ret fi, guipur, Valen- indumentaria femenina piedades y cualidades.
ciennes, Chantilly, encaje de Inglaterra, encaje de Este texto recoge de manera sinttica cmo
LEXPOSICI ITINERANT Flandes, y muchas otras. Respecto al proyecto L lorca: Madrid(?) Empresa no documentada. se conform el textil en nuestro entorno a travs
anterior, ha introducido la empresa Punto Nuevo. Muestras de encaje mecnico para indumenta- de las aportaciones de diferentes empresas de las
A pesar de la investigacin realizada para intentar ria femenina. que se conservan los muestrarios, o parte de ellos.
indagar la historia de las empresas, no siempre se  artn Rigol: empresa probablemente catalana,
M
ha encontrado informacin. En total hay introduci- de encajes y blondas mecnicas, no docu- La enseanza, el primer paso
das 43225 fichas de 28 empresas: mentada. Muestras de encaje mecnico para
 lmacenes Escudero: Empresa de encajes y
A indumentaria femenina. Para comprender la situacin actual, podemos
blondas mecnicas no documentada. Muestras  unto Nuevo, S.A. : Arenys de Mar, 1958-2004.
P remontarnos brevemente al inicio de la indus-
de encajes mecnicos para indumentaria Fabricacin de encaje mecnico centrada en trializacin en Catalua y la necesidad de formar
femenina. la ropa interior femenina. Muestras de encajes nuevos tcnicos, que deban ser el futuro del sub- SUMARI
y blondas mecnicas para indumentaria sector textil.
LA MEMRIA DELS TELERS:  rtigas, Rosa Muoz: Arenys de Mar, 1801-
A
femenina, bsicamente corsetera, en elastano Desde mediados del siglo XVIII , a raz de la
1970. Encajes y blondas artesanas y mecnicas.
ELS MOSTRARIS TXTILS Muestras de encaje artesanas de algodn y y poliamida. creacin de las manufacturas algodoneras dedi-
seda, para indumentaria femenina y textil para  eichenbach: empresa no documentada.
R cadas a la estampacin de indianas, la industria
Slvia Carbonell Bast el hogar. Muestra de encaje mecnico para indumenta- textil catalana se fue consolidando. Este hecho
ria femenina. comport la necesidad de contar con obreros CASTELLANO
 ertran Fort: empresa no documentada. Mues-
B cada vez ms especializados, que necesitaban
tra de encaje mecnico, para indumentaria  .A. de Bordados Sabor: Arenys de Munt, 1961-
S
unos estudios ms tcnicos. LEscola Gratuta de
femenina. 2004. Filial de Punto Nuevo dedicada a los Disseny de Barcelona conocida como la Llotja
Brunet: empresa no documentada. Muestras de bordados. Muestras de bordado mecnico para se fund para perfeccionar el diseo textil. Y des-
encaje mecnico para indumentaria femenina. indumentaria femenina, poliamida. de su inicio ya contaba con la asignatura de Dibujo
 uckheim: empresa no documentada. Mues-
B  H. Testelin Calais: empresa francesa, de Ca-
T aplicado a la fabricacin de tejidos, estampados de ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA tras de encaje mecnico para indumentaria lais, no documentada. Muestras de encaje me- indianas, blondas y bordados.
cnico para indumentaria femenina, poliamida. Pero a principios del siglo XX , en plena poca
VISTA DES DE LA INFORMACI femenina.
modernista, el auge de la industria textil, cada vez
 ules y Encajes: Barcelona, 1945(?)-(?). Mues-
T
ESTADSTICA  astells: Arenys de Mar, 1862-1962. Muestras
C
de encaje artesano de algodn, seda, pita, para tras de encaje mecnico para indumentaria ms mecanizada, necesitaba ms tcnicos y espe-
femenina. cialistas en dibujo aplicado al tejido, teora, mec-
Jordi Maluquer de Motes indumentaria femenina, litrgica y textil hogar; nica, ingeniera, para sus empresas cada vez ms
muestras fotogrficas.  olart Encajes y Tejidos, S.A. : Barcelona, 1857.
V
competitivas. Es a partir de ah que el papel de las
CRDITS
 entral Encajera: Barcelona, 1943. Muestras de
C Fabricacin manual y mecnica de velos y man-
escuelas fue cada vez ms importante. Tenemos
encaje mecnico para indumentaria femenina. tillas, as como ropa interior y otras prendas
documentadas una veintena de escuelas y ms de
femeninas. Muestras de encaje mecnico de
 osso: Arenys de Mar, 1800-1880. Muestras
C cien dibujantes de tejidos a inicios de siglo, algu-
poliamida, elastano.
de encaje mecnico para indumentaria y textil nos profesionales, otros no, unos trabajando en la
ELS FONS DELS MUSEUS para el hogar. El Museu de lEstampaci de Premi de Mar, ha
fbrica, otros, profesores o autnomos.
Vemos pues, como esta realidad llev a la LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE  entelles Michel Storme: empresa francesa, de
D introducido hasta el momento26 un total de 186 di-
fundacin de nuevas escuelas de Artes y Oficios
Calais, no documentada. Muestras de encaje seos originales para la estampacin y muestras
PER ALS DISSENYADORS mecnico en poliamida para indumentaria estampadas sobre algodn, con la documentacin
que impartieron la especialidad textil, as como
nuevas academias de dibujo textil, adems de las
femenina. correspondiente:
Dra. Slvia Ross Castellsaguer dos Escuelas de Ingeniera Textil, la de Terrassa,
 RL Desseilles.L.R. Textiles: empresa francesa,
D Lyon-Barcelona, S.A. : Premi de Mar, 1931-1979. fundada en 1904 y la de Barcelona, en 1910. Unos
de Calais, no documentada. Muestras de en- Estampacin con tcnica de serigrafa. Mues- aos antes, en 1886, tambin en Terrassa, se ha-
caje mecnico en poliamida para indumentaria tras estampadas sobre papel para indumenta- ba inaugurado la Escuela Municipal de Arte, don-
femenina. ria y decoracin. de se imparta la rama textil27. Barcelona, Igualada,
 . Schmalfuss & Shne: empresa no docu-
E L a Espaa Industrial S.A. : Barcelona, 1847-1981. Manresa, Sabadell, Vilanova y la Geltr, Olesa de
mentada. Muestras de encaje mecnico para Tejidos estampados para indumentaria y tapi- Montserrat, todas ellas contaban con escuelas de
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. indumentaria femenina. cera y textil para el hogar en general. Muestras artes y oficios, escuelas de distrito o ateneos que
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES  loy Doy: empresa catalana poco documenta-
E estampadas sobre algodn y fibras sintticas y consideraban los estudios de teora y de dibujo de
diseos originales en papel. tejidos imprescindibles dentro de sus planes de
da. Muestras de encajes artesanos de algodn,
Ariadna Detrell / Sergi Artigas lino y seda, para indumentaria femenina,
estudio, junto con mecnica, montaje de telares,
anlisis de muestras y prcticas de taller, entre
litrgica y textil para el hogar.
EL LEGADO TEXTIL otras asignaturas28 .
 rnst: Empresa de encajes y blondas mecnicas
E Aparte de las mencionadas y a falta an de
no documentada. Muestra de encaje mecnico EN CATALUA A TRAVS un estudio detallado de escuelas de artes y ofi-
para indumentaria. DE SUS MUESTRARIOS cios y academias textiles a lo largo del siglo XX ,
 sts Elb S.A.: Empresa de encajes y blondas
E tambin hay que destacar los estudios de teora
mecnicas no documentada. Muestra de enca- Detrs de un muestrario se esconden horas de
ANNEXOS je mecnico para indumentaria. trabajo realizadas por tericos, tejedores, contra- 27. LEscola Municipal dArts i Oficis se cre con la
 urodentelles: empresa francesa, de Calais, no
E maestres, ingenieros, mecnicos, dirigidas por un finalidad de impartir los mismos estudios que lEscola
TRADUCCIN AL CASTELLANO empresario con la intencin de sacar al mercado
documentada. dArts i Oficis Llotja de Barcelona.
ENGLISH TRANSLATION un producto competitivo. Las muestras textiles
28. Para ms informacin sobres escuelas y
alumnos:CARBONELL BAST, Slvia. El disseny txtil
25. Todava hay algunas fotografas pendientes de catal en el Modernisme. El dibuix i les escoles. En
colgar en la web. 26. A fecha 3 de setiembre de 2015. Datatxtil, 31, CDMT, Terrassa, 2014.

106
ANNEXOS

y tecnologa textil de la Uni Industrial, en la calle lo hizo con las empresas. No fue hasta aos ms La sedera catalana, a inicios de siglo se en-
Princesa 14 de Barcelona, la Acadmia Esclasans, tarde que naci una nueva escuela, la Escola de contraba en un buen momento 35 , justo cuando
(dirigida por el dibujante Agustn Esclasans, en Disseny Txtil de Barcelona fundada en 1967 por el Modernismo comenzaba a tomar fuerza. En
la calle Balmes, 2), y la Academia Gimpera (de el pintor y ceramista Ramon Folch Roca y por el 1900 Gaiet Fbregas Rafart inaugur la fbrica
la que fue director Tomas Estruch, dibujante de industrial textil Josep Llorens Bauls33 , en la calle de Mollet con los primeros telares mecnicos se-
PREMBUL encajes, bordados estampados y tapices), estas Margenat de Barcelona. Fue pionera en el campo deros de todo el Estado 36 empresa que ampliar
dos ltimas tambin en Barcelona. El nmero de del diseo, con una clara visin artstica adems y consolidar su hijo Juan Fbregas Jorba. Las
Neus Ribas i Eullia Morral dibujantes de tejidos del primer cuarto del siglo XX de la puramente tcnica y terica. La Escola de sederas Vilumara 37, Salvador Bernades38 , Malve-
probablemente no se ha vuelto a repetir29. Como Disseny, promovida por el Gremi de Fabricants de hy39, Sederies Balcells, S.A. 40 , Pich i Aguilera41 se
ejemplos relevantes, el legado de Camil Cots o del Sabadell y el Institut Industrial de Terrassa, entre aaden entre las ms consolidadas del momento,
estudio de dibujo Ars Textil sucesor de Grcia i otros, se inspiraban en la escuela textil de Galas- reconocidas por sus buenas calidades.
Ferrater estn presentes en varios archivos, en- hiels, en Escocia 34 . Otras empresas testigos del esplendor de ese
tre ellos el del Centre de Documentaci i Museu En 1969, apareci la Escola dArts i Tcniques momento, trabajaban varias especialidades como
Txtil, que conserva muchos diseos originales de la Moda, dirigida por Roser Melendres, ms
encargados por varias empresas. enfocada, no obstante, en la moda que en el di-
En el fondo del CDMT tambin se conservan seo textil. A partir de este momento se crean la
ms de treinta libretas manuscritas por los alum- mayora de escuelas de moda en todas las grandes
LEXPOSICI ITINERANT nos de varias escuelas (apuntes de clase, an poblaciones catalanas, mientras las propiamente
pendientes de un estudio en profundidad) inte- textiles irn a la baja. La Escola de Disseny Textil y
resantes por su contenido, ya que nos ayudan a la Escola dArts i Tcniques de la Moda se fusiona-
entender cmo se impartan las materias en las ron en 1989 y en naci la Escuela Superior de Di-
diferentes escuelas a lo largo de casi un siglo 30 . seo Textil (ESDIT) en Sabadell posteriormente
La Escola Txtil de Badalona 31 fue un referente perdera la T de Textil (ESDI), a instancias de la
en toda Catalunya, de la que salieron reconocidos Fundaci del Disseny Txtil (FUNDIT). Paralela-
tcnicos y dibujantes. Dirigida por Pau Rodon mente, segua funcionando desde 1985 la Escola
Amig, ha quedado constancia de su actividad en Txtil dArts i Oficis, tambin en Sabadell, creada
la revista Catalua Textil (1906-1936) y en diversas por el Gremi de Fabricants como instrumento al SUMARI
publicaciones, algunas de ellas escritas por el mis- servicio de las empresas del sector. En 1998 la Es-
LA MEMRIA DELS TELERS: mo Pau o por su hijo Camil Rodon Font. A travs cola Massana (donde desde 1963 se podan cursar
ELS MOSTRARIS TXTILS de ellas podemos seguir el rastro de dibujantes,
de las innovaciones tcnicas, exposiciones, etc.
los estudios de estampacin textil), cre los cur-
sos de Arte Textil. En la Escola Llotja de Barcelona 35. El ao 1900 la seda en Catalua concentraba
el 97,5% de los telares mecnicos y el 92,7% de
Slvia Carbonell Bast durante ms de 40 aos. todava siguen los estudios de estampacin textil
los jacquards de todo el Estado espaol. MIQUEL,
Adems, el Museu de lEstampaci de Premi y tintado artstico. Domnech. Presencia de la seda espaola en las CASTELLANO
conserva un gran nmero de dibujos para la es- Desafortunadamente, con las sucesivas crisis, exposiciones universales del siglo xix. En Espaa y
tampacin, algunos de ellos firmados por artistas las escuelas textiles fueron disminuyendo. En el Portugal en las rutas de la seda. Universitat de Barcelona
de relevancia como Alexandre de Riquer. Y en el caso de los dibujantes, una de las causas de su Publicacions, Barcelona, 1996.
Museu dArenys de Mar, entre los originales para retroceso fue, entre otros, que la adquisicin de 36. SUREZ GONZLEZ, M. ngels. De can Fbregas a
encajes ms interesantes, encontramos los del los dibujos se haca cada vez ms fuera de nues- Sedunions. En Notes, monogrfico vol. 19, Mollet 2004,
fondo Castells y algunos con la firma de Aurora tro territorio. Como, en Italia, haba pasado a ser p. 213-230.
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Gutirrez 32 . el gran centro del diseo textil donde los empre- 37. Domingo Vilumara fund, en 1676 una fbrica de
El buen momento en que se encontraba la in- sarios catalanes iban a comprar los proyectos de tejidos de seda. Es la ms antigua del sector de la que
VISTA DES DE LA INFORMACI dustria textil catalana favoreci enormemente la sus futuros tejidos. Por otra parte, con el cierre de se tiene notcia. A principios del siglo xx, Sederas
ESTADSTICA creacin de las escuelas pero tambin hay que de- muchas empresas, ya no se necesitaban tantos Francisco Vilumara se haba establecido en lHospitalet,
y trabajaba con mquinas Jacquard. Los principales
cir que fue gracias al apoyo de muchos de los em- dibujantes, tcnicos e ingenieros.
productos de la casa eran surs, velos, mantillas,
Jordi Maluquer de Motes presarios que estas pudieron seguir adelante. Fij- artculos de duelo, corbatera, paolera de seda natural
monos por ejemplo en las escuelas profesionales Breve recorrido por la industria textil y posteriormente de rayn. La empresa cerr en 1982. CRDITS
de la Uni Industrial, que contaban con un total catalana en el siglo XX a travs 38. Salvador Bernades Puig fue socio de Bofarull,
de 115 socios protectores todos ellos industria- de su produccin Hernndez i Bernades, fbrica de sedas, fundada
les del textil que contribuan al sostenimiento en el ao 1875. A la muerte de Bernades, sus hijos
de las clases: Batll, S.A., Bertran S.A., Manuel continuaron con la empresa bajo la razn social Hijos
A principios del siglo XX la industria textil catalana
Fbregas Jorba, August Malvehy, Mitjans i Par, de Salvador Bernades, S.A. Trabajaban con mquinas
ELS FONS DELS MUSEUS Samaranch, Sederies Balcells S.A., Hijos de Sol
concentraba la mayor parte de la infraestructura jacquard des de finales del siglo xix, y ofrecan una
productiva del pas y comenzaba un proceso de LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Sert, Tapiceras Gancedo, Torra-Balari S.A., Vilu-
lenta recuperacin tras el receso por la prdida de
gran cantidad de artculos; crep, volie, otoman, popelin,
seda cruda, faille, mesalina, gasa, raso, liberty, tanto
mara S.A., Volart, Encajes y Tejidos S.A., y otros.
PER ALS DISSENYADORS La especialidad del gnero de punto, conti-
las colonias ultramarinas. Durante el primer tercio estampados, chins, espolinados o bordados, para
novedad seora, pauelos y corbatera. Tenan fbrica y
de este siglo se generaliz la energa elctrica, y
nuadora de la rama de los encajes en el Maresme,
Dra. Slvia Ross Castellsaguer recay en Canet de Mar, donde en 1921 la Dipu-
se produjo un cambio importante por la prctica despacho en Barcelona. Fueron proveedores de la casa
real. La ltima razn social que se conoce es Urbatex,
desaparicin del lino y del camo, sustituidos por
taci de Barcelona estableci lEscola Especial de que trabajaba con fibras sintticas.
el algodn y el yute y por la invencin del rayn,
Teixits de Punt. 39. A Benet Malvehy Piquer (Igualada 1837- Sant
que ira desplazando a la seda.
Probablemente el perodo de entreguerras Sadurn dAnoia 1892) se le reconoce como uno de los
Si nos remontamos al siglo anterior, vemos
afect a la enseanza de la misma manera que grandes sederos catalanes, adems de buen dibujante.
como a lo largo de la centuria se consolidaba la Se establece en Barcelona en 1862 y posteriormente
especializacin en sedas de Barcelona, Manresa

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. y Reus, y se configuraba el tringulo lanero Saba-
en Molins de Rei. Pronto sus tejidos para decoracin
pasaron a formar parte de los mejores edificios
29. CARBONELL BAST, Slvia. DANGLA, Assumpta.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Dibuixant tendncies. Congrs Internacional Coup-de- dell-Terrassa-Barcelona, mientras se estancaban pblicos y privados. A su muerte, su hijo Josep
las hilaturas de lino y de camo y, en cambio, se continu el negocio, que aos ms tarde compartira
fuet, Barcelona, 2013.
Ariadna Detrell / Sergi Artigas dinamizaban las empresas algodoneras que tuvie- con Samaranch. Para informacin ms detallada:
30. Se trata, en la mayora de los casos, de apuntes de CARBONELL BAST, Slvia. CASAMARTINA, Josep.
teora y tecnologa de tejidos. El ms antiguo data de ron un impulso realmente excepcional. Op. cit. I SAMA, Antonio. Benet Malvehy fabricante de
1847, hecho por Ysidro Mata, Collegi dArt Major de sedas y proveedor de la Real Casa. Jornadas sobre las
la Seda. Otras escuelas: Escola dArts i Oficis dOlesa Reales Fbricas, Congreso La Granja, 2002.
de Montserrat, Escola Tcnica de Teixits de Gnere
40. Llus Balcells, tejedor de seda Manresa, establecido
de Punt de Canet de Mar, Escola Batlle, Escola Txtil
en el ao 1867. Continu la empresa su hijo mayor
de Badalona, Escola del Treball de Barcelona, Escola
Ignasi Balcells, abriendo fbricas en Trrega, Calaf y
Industrial i dEnginyers Txtils de Terrassa i La Uni
33. Josep Llorens, conocido como Pep, fue un de los Tor. Trabajaron con mquinas Jacquard desde finales
Industrial.
ANNEXOS diseadores de colecciones textiles ms reconocidos del siglo xix. Cuando cerraron, en 1988, haca aos que
31. El archivo de lEscola Txtil se conserva en el Museu del momento. Colabor con todos los estamentos tejan bsicamente rayn y mezclas. Su especialidad
de Badalona. Adems de las publicaciones, conservan relacionados, como el Instituto Espaol de la Moda, el eran los pauelos de hombre y mujer, las fajas, la
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ms de 580 esbozos para tejidos. IWS (Secretariado Internacional de la Lana), Premier corbatera y la novedad. El CDMT conserva algunos
ENGLISH TRANSLATION 32. LLODRA NOGUERAS, Joan Miquel. Aurora
Vision de Pars, etc. Tambin form parte del grupo de muestrarios de inicios del siglo xx.
pintores sabadellenses llamados Gallots.
Gutirrez i Adelaida Ferr - Lart de la punta de coix a 41. Pich i Aguilera naci en Rub en 1886. Actualmente
lentorn del modernisme. Reial Acadmia Catalana Belles 34. Agradezco la informacin facilitada por Josep M. sigue trabajando en estampacin y con fibras sintticas,
Arts Sant Jordi. Butllet XXI. Barcelona, 2007. Carbonell Espinosa. bajo el nombre de Sedatex.

107
ANNEXOS

Sert42 , Pujol y Casacuberta43 , La Espaa Industrial, La industria algodonera se encontraba con- chos dibujos para tejido de Josep Palau Oller55 o
o Bertrand y Serra44 , por citar algunas de las que centrada en Catalua y, concretamente, la mayor las muestras de sedera de Felipe Iglesis56 , entre
conservamos los muestrarios, concentradas en parte en la provincia Barcelona. Desde finales del los aos 1910 y 1 916 son de estilo marcadamente
Barcelona y alrededores. siglo XIX, se haban ido construyendo las grandes viens. Las muestras de sedera de Camila Casas57
Los Muntadas originarios de Igualada es- colonias en los cauces de los ros Llobregat, Ter del ao 1918 o de Vilumara entre 1915-1919, con-
PREMBUL cogieron Barcelona para instalar su empresa: La y Cardener. Un caso aparte fueron los Gell, que tinuaron en esta lnea unos aos ms, ofreciendo
Espaa Industrial, S.A. Fundada en 1847, dedicada construyeron su colonia en Santa Coloma de Cer- al mercado unos diseos atrevidos trabajados en
Neus Ribas i Eullia Morral principalmente a la estampacin45 , lleg a ser la vell, donde fabricaron algodn y terciopelo de jacquard 58 . La algodonera manresana Bertrand y
ms importante del pas. Sus muestrarios, con- renombre internacional48 . Serra 59, tambin apostaba, aunque ms modera-
servados en el Museu de lEstampaci de Premi, Vicente Oliu se instal en Molins de Rei en damente, por incluir diseos de influencia cen-
son un claro exponente de su xito y prestigio, que 1842, en un inicio como empresa algodonera y de tro-europea, combinando siempre con los dibujos
consiguieron gracias a la introduccin de la m- mezclas. El muestrario ms antiguo conservado ms clsicos, como listados, topos y florales, que
quina de cilindros y el seguimiento de las tenden- de V. Oliu y C49. lleva fecha de 1875, compren- no fallaban nunca.
cias decorativas europeas. Las cretonas estampa- de principalmente algodn de novedad y piqus. Aparte de los muestrarios de las propias em-
das, bsicamente para la decoracin de interiores Tambin fabricaron casimir, satenes, driles, ruso, presas, otro gran caudal de informacin, son los
e indumentaria del cambio de siglo dejan entrever felpa y un largo etctera de tejidos, lisos, en pe- muestrarios de tejidos de los almacenes especiali-
el Modernismo y su paso hacia el Art Dco. Siem- queos motivos, de cuadros tartn y muchos zados que nos ofrecen un amplio abanico de lo que
LEXPOSICI ITINERANT pre dejando margen a los diseos ms clsicos, al otros para chalecos y forros. El ao 1908, ya cons- se estaba comercializando. En el caso de la tapi-
alcance del gran pblico. tituidos como Vicente Balari Sobrinos tenan una cera, la comercial Higinio Blanco Baeres60 , entre
En relacin a la estampacin, la casa Ponsa46 , sala grande con 102 telares de espada, y una sala los aos 1915 y 1919, inclua muestras de la casa
fue una de las pioneras en la introduccin de nue- pequea con 18 jacquards50 . Sert Hermanos, Gell61 (entre otras, las llamadas
vos diseos para la estampacin de seda, que si- En el caso de los encajes, la mecanizacin rodas), La Espaa Industrial, Francisco Fabril i Vila,
guieron las modas de cada momento. Participaron general se hizo esperar todava unos aos ms. etc. que trabajaban el estilo ms funcional, con
en ella artistas de renombre, como Alexandre de Aunque en 1857 Dotres Clav y Fabra contaba ya algunas muestras de diseo marcadamente cu-
Riquer, y su legado ha quedado conservado en el con una mquina de tul mecnico, y en el cam- bista, y que se alargaron hasta casi los aos 1940.
Museu de lEstampaci de Premi. Tenan fbrica bio de siglo Casimir Volart 51 adquiri maquinaria La incesante bsqueda e investigacin en el
en Manresa y Sant Mart (Barcelona) y en 1901 so- francesa e inglesa para encaje mecnico y Josep terreno de las fibras artificiales dio paso a una len- SUMARI
licitaron construir un edificio para poder tejer seda Fiter52 se anunciaba como empresario de Blondas ta pero firme introduccin del rayn viscosa la
LA MEMRIA DELS TELERS: en Palma de Mallorca, que se conocera como Ses y encajes legtimos y mecnicos, a inicios de siglo el llamada seda artificial en los muestrarios texti-
ELS MOSTRARIS TXTILS sedes47, donde se tejan las empesas que se con-
feccionaban en Barcelona, para pauelos y fulares
encaje artesano se vea, tal como anunciaba Fiter,
como el verdadero. Mientras, los hermanos Cas-
les catalanes. Comercializada en Estados Unidos
a partir de 1911, la seda artificial se incluy en los
Slvia Carbonell Bast como principales productos. tells53 rozaban la excelencia con sus diseos mo- muestrarios de la casa Vilumara en 1915, en Cami-
dernistas trabajados manualmente, en domicilios la Casas hacia el 1918 y en Fbregas Jorba tambin CASTELLANO
particulares, al igual que la gran mayora de enca- antes de los aos 20. Sin renunciar al diseo de
jeros catalanes, siguiendo la tradicin familiar ar- calidad, en los muestrarios de los aos 30 a los
42. Sert, Germans i Sol, de origen sedero, fueron
introduciendo la lana y los tejidos con mezcla de tesanal, que en este caso haban iniciado en 1862. 50 de la empresa Urbatex62 antiguamente la
algodn, seda y lino y fueron especialmente reconocidos Los Artigas54 , encajeros tambin de Arenys de sedera Salvador Bernades vemos como el rayn
por los tapices decorativos trabajados en jacquard, las Mar, que haban iniciado sus actividades en 1801, redujo a la seda a la mnima expresin. Lo mismo
alfombras y, en general, tejidos para el hogar. Domingo destacaron en encaje para mantelera, juegos de ocurre con la produccin de Fbregas Jorba, Vda.
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Sert tuvo fbricas en Sant Mart, Taradell, Sabadell y
Sant Cugat. En poca de sus hijos la razn social pasa
cama y mantillas. Pero lo que haba empezado Felipe Iglesis, Samaranch, Camila Casas, Sederies
como un arte, se fue transformando gradualmente Balcells, y el resto de empresas sederas catalanas.
VISTA DES DE LA INFORMACI a ser Sert Hnos. y posteriormente Comercial Sert. El
CDMT conserva varios muestrarios.
y sin freno en una industria totalmente mecaniza- De hecho, en 1906 ya vemos el inters que empe-
ESTADSTICA 43. Esta empresa, fundada en 1898 por Salvador
da. La calidad puede que no fuera la misma, pero zaban a despertar las fibras artificiales en nuestro
ahora el encaje se pona poco a poco al alcance entorno; se haba creado la Societat Espanyola de
Casacuberta Vials, Josep Pujol Marcet y Jaume
Jordi Maluquer de Motes Corbera Tiana, con el objetivo de fabricar tejidos y
del gran pblico. Seda Viscosa, en Barcelona, dirigida por tcnicos
aprestos, fueron los primeros en producir tejidos de El modernismo dej paso a los diseos ms extranjeros con representantes catalanes. De aqu CRDITS
seda shantung. De aqu le viene el nombre de La Sedeta, simples y geomtricos caractersticos de Hoff- sali la agrupacin de varios fabricantes de seda
en la confluencia de las calles Siclia e Indstria, en man, cofundador de la Wienner Werkstate. Mu-
Barcelona (ahora Centre Cvic y jardines). Fabricaban
tambin en lana, algodn y mezcla.
55. Para ms informacin sobre Josep Palau, ver:
44. Empresa algodonera creada en 1860 tuvo su CARBONELL BAST, Slvia. CASAMARTINA, Josep. Les
ELS FONS DELS MUSEUS principal fbrica en Manresa. Y como la mayora de fbriques i els somnis. Modernisme txtil a Catalunya.
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE las grandes industrias textiles, tenan despacho en
Barcelona, en este caso en la calle Pau Clars. Cerr en
48. La bsqueda de sus muestrarios fue complicada,
CDMT, Terrassa, 2002. Y CARBONELL BAST,
Slvia. CASAMARTINA, Josep. Josep Palau Oller, del
pero finalmente se localizaron algunos en la misma
PER ALS DISSENYADORS 1989. Especializada en estampacin para indumentaria
y tapicera.
colonia. En el CDMT se conservan diversas muestras de
Modernisme a lArt Dco. CDMT, Terrassa, 2003.
los terciopelos llamados rodas en los muestrarios de la 56. Empresa sedera barcelonina, especializada en
Dra. Slvia Ross Castellsaguer 45. En la Espaa Industrial, constituida en 1847 en casa Blanco Baeres. pauelos. Tenan el despacho en la calle Pau Claris, 22
Santa Maria de Sants (Barcelona), se haca todo el ciclo y la fbrica en Asturies, 28. El CDMT conserva algunos
49. V. Oliu y C. Fbrica de artculos de novedad.
desde la hilatura, el tisaje, el blanqueo, el tintado, el tejidos, banderas y dibujos.
Especialidad en chalecos, calle Aurora, 11. Barcelona. Vda.
grabado, el estampado y los acabados. Trabajaron con
Oliu y Balari, calle Montjuic de St. Pere, 12, Barcelona 57. Los muestrarios que se conservan en el CDMT estn
algodn, seda y fabricaron tambin panas y materia
bajo dos razones sociales: Camila Casas Jover y Camila
para encuadernar libros y pieles artificiales. De entre 50. Manuscrito archivo CDMT. El CDMT conserva los
y Elisa Casas. Tenan el despacho en la calle Ali Bey, 27
todos los artculos que producan destacaban los muestrarios de Torra-Balari (con diferentes razones
y la fbrica en Pere IV, 447.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. estampados: novedad seora, terciopelos (introducidos
a partir de 1883), franelas (desde 1893), tejidos para
sociales) y las fichas de fabricacin desdes 1875 a 1978.
58. Las mquinas jacquard ms conocidas aqu fueron
51. Creada como una sociedad entre Ramon Capmany
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES muebles y cortinas, tapetes, manteleras, pauelos,
i Casimir Volart en el 1857, llegaron a trabajar unas
las Vincenzi y las Verdol.
cretonas, indianas, tapices de imitacin; todos ellos con
3.000 mujeres del Baix Llobregat. Pionera desde sus 59. Los muestrarios que se conserva, en el CDMT
Ariadna Detrell / Sergi Artigas dibujos de hasta diez colores. Promocionaban sobre
comienzos, fue proveedora de la casa real espaola. Su contienen miles de muestras de tejidos estampados a
todo los creps, las sargas, cretonas, otomanes, reps
especialidad eran las blondas blancas y negras y tules lo largo de su historia, concretamente de 1915 hasta el
y rasos. A la vez fueron conocidos por los tapices y
de seda y encajes de algodn. An est activa con la cierre.
pauelos conmemorativos. Cerraron en 1981.
misma gama de productos pero en poliamida y otras
Assumpta Dangla, tcnica del Museu de Premi est 60. Sucesores de Blanco y Bosch. Grandes almacenes
fibras sintticas, y conserva sus muestrarios.
trabajando esta empresa en Impressions sobre teixit. especializados en alfombras, tapiceras, cortinas,
Els estampats de lEspanya Industrial de Barcelona (1847- 52. Proveedores de la casa real des de 1880. La empresa damascos, terciopelos, mantas, colchas, gnero de
1903), tesis en curso. cerr en 1915, tras el fallecimiento de su propietario. punto y lenceras, en la calle del Call, 21, Sant Honorat, 1
y 3, Passeig de Grcia, 67 de Barcelona. Posteriormente
46. Fundada en 1859 cerr definitivamente en 1982. La 53. El fondo Castells se conserva en el Museu de la
tuvo delegaciones en Valencia y Madrid. Los
ANNEXOS fbrica de Mallorca estuvo activa hasta 1978. Pas por Punta dArenys de Mar: encajes, proyectos, patrones,
muestrarios se conservan en el CDMT.
diversas razones sociales: Jos Ponsa, Ponsa Hermanos matrices y fotografas. Estuvo activa desde 1862 a 1962.
y Ponsa S.A.; parece ser que fueron los primeros en 61. La fbrica de la Colonia Gell, junto con La Espaa
TRADUCCIN AL CASTELLANO 54. Empresa activa hasta los aos 60 del siglo xx, se
introducir los telares sin lanzadera del estado espaol. Industrial, Can Batll, Fbregas-Jorba o Bertrand i Serra
anunciaba como Casa especializada en toda clase de
ENGLISH TRANSLATION 47. CANALS AROM, M. Teresa. Ses sedes. Una fbrica Encajes de Bolillo, Juegos de Cama y de Mesa y Mantillas
fueron las grandes empresas textiles catalanas.
de teixits de seda al barri dels Hostalet de Palma. Actes en Blonda. Sus archivos se conservan en el Arxiu Histric 62. Se conservan diez en el CDMT, con anotaciones
de la VIII Trobada dHistria de la Cincia i la Tcnica. dArenys de Mar y en el Museu de la Punta dArenys de las materias, disposiciones en el jacquard y otros
Mallorca, 2006, p. 145-152. de Mar. telares.

108
ANNEXOS

artificial: la SAFA (Sociedad Annima de Fibras mezclas. Dibujantes como Alfredo Sivilla contri- mentos77. Gracias a la adquisicin de los muestra-
Artificiales), pionera en Espaa de la fabricacin buyeron decisivamente a ello70 . rios de la casa Torra Balari78 cayeron en nuestras
del rayn, que comenz a producir esta fibra en Mientras, otros sederos y algodoneros catala- manos una serie de fichas tcnicas con muestras
1926, en Blanes63 . La Seda de Barcelona, en el nes seguan trabajando a buen ritmo71 y eran re- de panas cordel firmadas PRA (Pau Rodon Ami-
Prat de Llobregat, comenz a comercializar el ra- conocidos nacional e internacionalmente. A modo g), de las empresas Sol y Sert, Sierra Ballet, Bat-
PREMBUL yn-viscosa en 192764 . de ejemplo, Fbregas Jorba, el 22 de octubre de ll y La Espaa industrial, fechadas el 7 de mayo
A pesar de los obstculos de la Primera Guerra 1927, recibi la visita de S.M. el rey Alfonso XIII, de 1924 las tres primeras y 3 de abril de 1925 la
Neus Ribas i Eullia Morral Mundial, y el desconcierto inicial, la neutralidad de que la reconoci como la sedera ms importante ltima.79 A esta interesante prueba le acompaa
Espaa durante esos aos benefici a la industria del pas. El mismo monarca, en 1926 haba inau un manuscrito fechado dos aos despus, con la
textil catalana, especialmente el subsector lanero, gurado una nueva nave de Bertrand i Serra en comparativa de todos los anlisis 80 , y en la que
que increment las ventas en el mercado exterior Manresa. De esta ltima algodonera, reconocida se incluye tambin el detalle del cordoncillo fa-
hasta ahora muy limitadas ya que se dedic a como una de las industrias particulares ms im- bricado por Balari y una muestra de los Gell. Es
la exportacin de gnero para los ejrcitos de los portantes a nivel internacional72 , se han conser- interesante remarcar que Pau Rodon haba sido
estados beligerantes. Es el caso de Augusto Casa- vado prcticamente todos los muestrarios (433), tcnico y director de la colonia Gell y conoca a la
ramona 65 , que incluso patent una frazada algodn actualmente en el CDMT. En 1943, con la compra perfeccin este tipo de piezas. Es evidente, pues,
gris Ejrcito66 o de Sert Hnos, que fabricaron dia- de la colonia Gell, Bertrand aument su patrimo- que Balari, quera sacar un producto nuevo y antes
riamente cantidades enormes de mantos y paos nio y produccin. de ponerse a fabricar sus panas, quiso estar segu-
LEXPOSICI ITINERANT por encargo de Francia, Gran Bretaa, Italia, Rusia, En los mismos aos, la empresa lanera tarra- ro del artculo que tena que ofrecer al mercado 81 .
Blgica y Estados Unidos67. sense Pont, Aurell y Armengol73 sacaba al mer- El crecimiento durante este periodo fue fuerte
Aprovechando esta coyuntura favorable de la cado un tejido para zapatillas de mujer sorpren- pero corto, y es que se vio interrumpido con la cri-
guerra, Pujol y Casacuberta conocida popular- dentemente moderno y Gens y Pont74 haca una sis de 1929. A partir de ah comenz una recesin,
mente como La Sedeta increment el nmero propuesta valiente con diseos llenos de color que en el textil cataln se not sobre todo a partir
de telares e integr todas las fases de manipula- imitando el pelo de vaca en lanera para ropa de del ao 33. Fue justamente el ao 1929, que con la
cin, tejedura y acabados de la lana; en 1919 en- abrigo y bufandas. La mayora de empresas lane- Exposicin Internacional de Barcelona, se consoli-
traron las primeras mquinas de hilar seda y en ras, sin embargo, apostaban por los diseos ms d el estilo Dco cataln. Todas las firmas textiles
pocos aos tenan ms de cincuenta telares de tradicionales para traje de hombre75 : liso, diago- catalanas introdujeron, en menor o mayor medi-
esta materia prima, sin dejar de lado el algodn y nal, pata de gallo, raya diplomtica, espiga cheviot, da, estos tipos de diseos. Entre los decoradores SUMARI
la mezcla 68 . Aparte de una crisis puntual por so- harris, tweed, ojo de perdiz modelos que se repi- ms reconocidos de este periodo encontramos
LA MEMRIA DELS TELERS: breproduccin tras la Guerra haban cado las tieron a lo largo de los aos con ligeras variantes, a Santiago Marco 82 , que promocion y particip
ELS MOSTRARIS TXTILS ventas y muchas empresas vieron reducir sus be-
neficios la disminucin de la produccin afect
excepto en los tejidos de novedad para mujer, ms
creativos y que seguan claramente las tendencias
en el desarrollo del arte textil centrado en la de-
coracin de interiores. Unos aos antes, en 1923,
Slvia Carbonell Bast sobre todo al subsector lanero. La dcada de los marcadas por Pars76 . Marco haba colaborado con Toms Aymat, en la
aos 20 no obstante, fue de expansin para Pujol El espionaje industrial es un hecho conocido Exposicin Internacional del Mueble y Decoracin CASTELLANO
y Casacuberta, siendo a finales de la dcada una pero rara vez demostrable si no tenemos docu- de Interiores83 . Aparte del sector de la confeccin,
de las ms importantes en el estado en lana para el inters por el textil era frecuente en los interio-
seora y fantasa. Las puestas en carta 69 conser- ristas en el trabajo global de su proyecto, como
vadas en diez encuadernaciones en el CDMT de- haba sido el caso de Gaspar Homar, uno de los
jan patente la importancia que daban al diseo de mximos exponentes en este campo durante el
sus tejidos, ya fueran para lana, seda, algodn o Modernismo. Tocando los aos 30, el egarense
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA hijo de industrial textiles lanero, el ensemblier An-
toni Badrinas, introdujo en Barcelona las cretonas
VISTA DES DE LA INFORMACI y sedas de Lyon con los dibujos simples, coloristas
ESTADSTICA
63. Fundada en 1923, con sede en Madrid y oficinas
Jordi Maluquer de Motes en Barcelona y Paris. La fbrica obtuvo la licencia de la 77. Seguramente el primer ejemplo documentado es
norte-americana Dupont para fabricar Nylon el ao 70. Normalmente es difcil saber quienes eran los de alrededor del ao 1680, cuando, con la finalidad CRDITS
1953, que marc el inicio de la produccin de fibras dibujantes de las empresas, pero en el caso de Pujol i de fomentar y modernizar la industria y el comercio
sintticas en Espaa. En 1959 consigui la explotacin Casacuberta, muchas puestas en carta entre los aos cataln, se financiaron viajes y estancias de menestrales
de la patente del polister, comercializado como 1903 y 1910 estn firmadas por Alfredo Sivilla, dibujante y mercaderes catalanes a Francia, cuando estaba
Tergal. Para ms informacin: SALA LPEZ, Pere de tejidos con estudio en la calle Bruc de Barcelona. absolutamente castigado. Nos da detalles GARCA
Orgens de SAFA-Blanes, iniciadora de la qumica txtil ESPUCHE, Albert en Indumentria, economia i societat.
71. Las referencias de artculos de algodn se contaban
ELS FONS DELS MUSEUS a Espanya. A Blanda, n 10 Archivo de Blanes, Blanes,
por miles. En Casaramona, por ejemplo, el ao 1926,
Indumentria. Barcelona 1700. Coleccin La ciutat
2007, p.87-99. del Born. Barcelona 1700. Ajuntament de Barcelona, LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE 64. En 1961 comenz a producir polister y a partir de
slo de toallas rusas tenan 136 tipos diferentes.
Barcelona 2013, p. 26-27.
72. Eusebi Bertrand i Serra (1877-1945), el ao 1935
PER ALS DISSENYADORS 1968 ya fabricaban poliamida.
fue considerado el primer empresario algodonero
78. CDMT, 2006
65. Fbrica de hilatura y tejido de algodn especializada del mundo. El ao 1921 en la fbrica de Manresa 79. Anlisis del tejido, disposicin completa para la
Dra. Slvia Ross Castellsaguer en colchas, toallas, juegos de cama. Fue fundada en funcionaban sin interrupcin 22.000 husos y 700 manufactura del tejido, disposicin del ligamento.
1870 por Casimir Casaramona Puigcercs y cerr en telares. Adems, tenan dos instalaciones dedicadas a Archivo CDMT.
1920. En 1900 Casaramona encarga la nueva fbrica la estampacin en Sants (Prat Vermell) y en Sant Mart,
80. Anchura, peso por metro cuadrado, peso por metro
a Josep Puig i Cadafalch. Actualmente es la sede de Barcelona. Sus principales productos eran las cretonas,
lineal, bordones en 10 cm, pasadas por cm. urdimbre y
Caixaforum en Barcelona. El CDMT conserva varias franelas y percales.
trama. 16 de febrero de 1927. Archivo CDMT.
muestras.
73. Pont, Aurell y Armengol, fundada en 1875 es la
81. Entre los documentos conservados ha quedado
66. Nota de precios de 1920, especifica impermeabiliza- empresa textil ms antigua que todava continua
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. das y sin impermeabilizar. Archivo del CDMT. trabajando. Se mantuvo durante dcadas especializada
constancia de dos cordoncillos diferentes fabricados por
Balari, uno el 20 de diciembre de 1926 y otro el 26 de
en zapatillas de lana abatanada, fieltros y forros.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES 67. Libro de oro del comercio, industria, navegacin y banca
Actualmente se dedica a la fabricacin de tejidos
marzo de 1927.
de Espaa. Compaa Trasatlntica. Barcelona, 1921.
tcnicos para automviles. 82. Santiago Marco (1885-1949). Decorador,
Ariadna Detrell / Sergi Artigas 68. Despus de la Primera Guerra Mundial se llev a esmaltador. Fue presidente del FAD entre 1921 y
74. La empresa probablemente se fund a finales
cabo uno de los procesos de renovacin de maquinaria 1949. Encarg a Aymat diversas alfombras y tapices.
del siglo xix e inicios del xx. El despacho, un edificio
ms significativos desde finales del s. xix. Hay que Algunos trabajos conjuntos pueden verse en: MARCO,
modernista de Eduard Maria Balcells, construido en
recordar que en esta poca la industria espaola de Santiago. LExposici de Pars, Anuario del Foment de les
1915, todava se conserva ubicado en la calle Sant Josep,
construccin de maquinaria textil se concentraba en Arts Decoratives. 1924-1925. Barcelona, 1926, p. 25-32,
29 de Sabadell. El CDMT conserva muestrarios de entre
Catalua, y que entre 1926 y 1935 una parte importante lminas XIX a LXVIII.
los aos 1920 y 1979.
de la maquinaria adquirida por las empresas textiles
83. Toms Aymat (1891-1977). En 1923 instal en Sant
era de fabricacin y tecnologa espaola. DEU, Esteve. 75. Los muestrarios ms antiguos de lana del CDMT
Cugat la Casa Aymat, manufactura referente del tapiz y
LLONCH, Montserrat. Autarqua y atraso tecnolgico son de la empresa lanera Alegre, Sala y Cia. Datan de
alfombra catalana. En ocasin de la Exposici del Moble
ANNEXOS en la industria textil espaola, 19361959. Investigaciones 1886.
Internacional de 1923 present el tapiz Diana Caadora,
de Historia Econmica vol. 9. Departament dEconomia
76. Sobre las tendencias y los cuadernos de orientacin de aires noucentistas, recientemente restaurado en
i Histria Econmica, Facultat dEconomia i Empresa,
TRADUCCIN AL CASTELLANO ver: CARBONELL BAST, Slvia. Els mostraris txtils: el CDMT. Del mismo ao son diversas tapiceras que
Universitat Autnoma de Barcelona, 2013.
histria, referncies i tendncies. A Estudi del fons se tejieron segn proyecto de F.A. Gal (Anuario FAD,
ENGLISH TRANSLATION 69. Mas Lluch, a lo largo del siglo xx, ha sido una de industrial txtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT 1923, fotografias Archivo Mas). A la muerte de Aymat
las principales empresas especializadas en hacer los de Terrassa i mostraris de punta del Museu dArenys de en 1944, sus hijos continuaron asociados con Blanco
picados de las puestas en carta para los telares con Mar. Centre de Documentaci i Museu Txtil- Museu Baeres, hasta el 1957, cuando Miquel Samaranch
sistema jacquard. dArenys de Mar, 2010, p. 7-23. compr el negocio.

109
ANNEXOS

y alegres de Raoul Dufy, y fue el representante importante retraso tecnolgico 86 . El crecimiento venderlos al mismo precio y llevar un control ab-
a nivel nacional de las telas y papeles alemanes pues, se trunc. Las convulsiones sociales del pe- soluto de produccin y de venta a travs de unos
DeTeku. Entraba as una oleada de aire fresco del riodo llevaron a los obreros a colectivitzar muchas libros de registro. Comerciantes y confeccionistas
diseo textil que a pesar de todo cost que se empresas, como por ejemplo La Espaa Industrial, slo podan trabajar con estos tejidos y venderlos
afianzara en Catalua. Torra-Balari, Pablo Farns, Sala y Badrinas, Sert, o al mismo precio, que ya vena fijado 91 . Estos mode-
PREMBUL Durante la Segunda Repblica (1931-1939) la Corbera y Bertran, donde los obreros asumieron el los fueron los llamados tejidos tcnicamente nicos
sobriedad y la funcionalidad se impusieron ple- control y direccin de las fbricas ante la fuga o o tipos nicos92 . De este modo, el Sindicato se haca
Neus Ribas i Eullia Morral namente en la indumentaria. A pesar de la crisis muerte de los dueos. Algunas adems, fueron con el control administrativo de los fabricantes
arrastrada de 1929, fue un momento de pujanza bombardeadas y sufrieron graves daos, como desde la compra de la materia hasta la venta en
del textil en general que qued reflejado en las Malvehy y Samaranch o la S.A.F.A., que aprove- las tiendas. En 1943 se oblig a marcar a las pie-
muestras de tejidos de paera de Sala y Badri- ch los aos de la guerra para fabricar material zas T.U. con tinta indeleble o con un marchamo si
nas84 , con ms colorido y estampados. Y en la para el ejrcito republicano (parece ser que los se trataba de una pieza confeccionada. Una serie
casa de bordados barcelonesa Rexachs, con una paracadas) 87. Aos ms tarde, la victoria fascista de muestrarios de Algodonera Canals93 conser-
propuesta de diseos muy elaborados desde el devolva las fbricas a sus propietarios. vados en el CDMT llevan las siglas T.U. escritas
1930 al 1936. Pero aparte del sector ms indus- Con todo ello, la produccin disminuy con- en el lomo. Contienen una relacin de fichas con
trializado, el funcionalismo en el interiorismo lle- siderablemente, especialmente entre los aos la tcnica y composicin de 308 muestras traba-
gaba de la mano del GATCPAC (Grup dArquitectes 1936-1943 y esto se vio reflejado en los muestra- jadas tal como indicaba el Sindicato. En cuanto a
LEXPOSICI ITINERANT i Tcnics Catalans per al Progrs de lArquitectura rios, por ejemplo, de la firma centenaria Pont, Au- los comerciantes, el almacn de Higinio Blanco 94 ,
Contempornia), promovido por un colectivo de rell y Armengol, donde la escasez de produccin agrup las muestras T.U. en un solo muestrario
arquitectos, artistas y diseadores que defendan es bastante patente: menos hojas, menos canti- (1939-1943): terciopelos de la casa Gell, algo-
el estilo ms racional. Sus propuestas ofrecan dad de muestras, menos colorido, en definitiva, dones labrados, jacquard y estampados, motivos
un estilo moderno y vanguardista, que tambin poca produccin y diseos poco alegres y muy re- florales, geomtricos, y otros.
se estaba imponiendo en Europa, especialmente petitivos. Lo mismo suceda con el resto de empre- Pasado el conflicto blico, las empresas enca-
desde Francia y se alargara hasta casi los aos 40. sas. La empresa lanera tarrasense Pablo Farns 88 jeras tradicionalmente de carcter familiar,
Nos han quedado restos de algunos de los tejidos especializada en franelas, tambin sac un solo introdujeron cada vez ms los encajes mecnicos
comerciales que Juan Bautista Subirana utilizaba muestrario de 1936. Laniseda sac un solo mues- para adaptarse a los nuevos tiempos, hasta prc-
para las butacas que diseaba, de lneas geom- trario para los aos 1936-39, de tejidos de paera ticamente abandonar la elaboracin manual, que SUMARI
tricas y simples, en concreto una tipo cebra en para hombre, con diseos muy convencionales. La qued relegada a las labores del hogar. A modo de
LA MEMRIA DELS TELERS: blanco y negro, que tambin haba utilizado Josep lanera Vallhonrat no hizo ningn muestrario entre ejemplo, en 1943 la Central Encajera, de la familia
ELS MOSTRARIS TXTILS Llus Sert85 .
Coincidiendo en el tiempo, en Premi de Mar
los aos 1938 y 1946. Y el caso ms extremo viene
de la casa Torra-Balari, donde en sus instalaciones
Bertran y Fort abra sus puertas, destinada a enca-
je mecnico para lencera y decoracin en Barce-
Slvia Carbonell Bast se fund la casa de estampados Lyon-Barcelona, se fabricaron piezas de avin para el ejrcito repu- lona. En Terrassa, en 1946 naca Hilabor95 , con la
S.A., que hacia el 1930 instal por primera vez la blicano, entre 1937 y 1939. conocida marca Lanas Ardilla, especializada en el CASTELLANO
tcnica de la lionesa en Espaa, conocida actual- Para entender la cada del sector textil hay que hilo de tricotar a mano, tan en boga durante aos,
mente como serigrafa. Su produccin iba desti- recordar que Catalua se haba consolidado como que lleg a tener una buena proyeccin interna-
nada a tejidos para el hogar e indumentaria feme- principal motor econmico de Espaa. Aglutinaba cional. Y retomando el hilo de la estampacin, los
nina. El Museu de lEstampaci de Premi de Mar ms del 90% de las fbricas de hilatura y un 80% aos 1940 marcaron el arranque de esta especia-
conserva parte de su archivo, donde se observa la de las de tejidos de algodn 89. Pero los obstculos lidad en Premi de Mar, gracias a Lyon-Barcelona,
variedad, calidad y evolucin de su produccin a lo que sufri a lo largo de la primera mitad de siglo alrededor de la cual se crearon diversos talleres de
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA largo de los aos hasta su cierre. marcaron definitivamente esta industria, que grabados de moldes y estudios de dibujo.
Al mismo tiempo, se afianzan algunas casas tuvo que hacer grandes esfuerzos para superar Superados los primeros aos de la posguerra,
VISTA DES DE LA INFORMACI de alta costura barcelonesas, que se iniciaron una dura posguerra. Y no contribuy el hecho de a finales de la dcada de los 40 y principios de
ESTADSTICA en la introduccin de la ropa confeccionada, tal que en octubre de 1942, el Estado interviniera el los 50 comenz la estabilizacin del sector, con
como hacan los grandes almacenes desde inicios mercado a travs del Sindicato Nacional Textil: se unas ganas generalizadas de renovacin. Global-
Jordi Maluquer de Motes del siglo. A partir de ese momento, las empresas dict una orden en la que se regulaba la fabrica- mente, el futuro se vea con una cierta dosis de
textiles tenan que prever la democratizacin de cin y venta de tejidos de algodn. Se fijaban unos optimismo, pero de todos modos el retraso en las CRDITS
la moda, abaratando los costes para asegurar las artculos determinados considerados de primera nuevas innovaciones internacionales y el exceso
ventas. necesidad 90 pocos ms de trescientos, cuando de proteccionismo de los ltimos aos no mejo-
La alegra, sin embargo, dur poco. La Guerra se estaban fabricando miles de variedades, y se r demasiado la situacin. La industria catalana
Civil cambi la evolucin econmica favorable de limitaba la fabricacin de artculos de precio ele- se encontraba en una posicin ms dbil que el
los ltimos aos, y si aadimos la posguerra, nos vado, regulando as el mercado interior. Todas las resto de competencia internacional. Pero el textil
ELS FONS DELS MUSEUS encontramos ante unos aos duros para las em- empresas algodoneras, incluyendo las de gnero se reavivaba y ya era habitual volver a encontrar LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE presas textiles que tuvieron que hacer un parn- de punto, estaban obligadas a hacer los mismos en los muestrarios dos temporadas por ao: oto-
tesis forzado. Se sufri un aislamiento internacio- tejidos, con las mismas caractersticas tcnicas o-invierno y primavera-verano. Ms produccin
PER ALS DISSENYADORS nal al que se aada un notable intervencionismo (materia, anchura, densidad, espesor, tcnica), implicaba cada vez ms variedad de diseos. Ma-
del rgimen franquista en todos los mbitos de la
Dra. Slvia Ross Castellsaguer actividad econmica, lo que comport a la vez un
86. Las empresas de construccin de maquinaria 91. Por ejemplo, en el ao 1942, calcetines de hombre
sufrieron la dificultad de acceder a las materias lisos, mquina estndard, 550 ptas., cazadora de
primas, igual que los fabricantes textiles, a lo que hombre en mquina Rasquel, 18, 5470 ptas.
se aadi la insuficiente oferta de energa. Todo ello
92. El Sindicato Nacional Textil, hizo unos muestrarios-
conllev un retraso de los equipos y producciones y
tipo para comprobar que se fabricaban los gneros
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. una escasa capacidad innovadora, que evidentemente
condicionaba la competitividad. DEU, Esteve. LLONCH,
indicados. En el CDMT se conservan algunos
ejemplares.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Montserrat Autarqua y atraso tecnolgico en la industria
textil espaola, 1936-1959. Investigaciones de Historia 93. Tarrats y Canals, Sociedad en Comandita, naci
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Econmica vol. 9. Departament dEconomia i Histria en Reus el ao 1892. Instalados ya en Barcelona a
Econmica, Facultat dEconomia i Empresa, Universitat principio del siglo xx pas por diversas razones sociales.
Autnoma de Barcelona, 2013. Vda. de Jos Oriol Canals y Algodonera Canals,
84. Sala Hermanos y Cia. naci en Terrassa, en 1886.
sucesora de Jos O. Canals. Se mantuvo activa hasta
En 1910 pas a ser Sala y Badrinas. Fue una de las 87. LACOMBA, Josep. Histries i records dun barri de
finales de los aos 50. Se dedicaron a la fabricacin
empresas laneras ms importantes, y como la mayora, Blanes: el Rac Blau. A Blanda, nm 10 Arxiu de Blanes,
de sargas, muselinas, panas, cuts, lonas, etc. Entre
incluye todo el proceso de la lana: hilatura, tejido y Blanes, 2007, p. 60-71.
la documentacin conservada de los aos 1920 hay
aprestos. Desde el principio, su especialidad eran
88. 1913-1970. muestras de chester para los tranvas y otomn para los
los tejidos de novedad de estambre para hombre;
ferrocarriles andaluces. Cerraron en 1956.
posteriormente aadieron novedad de mujer. Cerr en 89. CABANA VANCELLS, Francesc. Fbriques i
ANNEXOS 1979. empresaris. Els protagonistes de la revoluci industrial a 94. Blanco Baeres, en 1959 tena sede en Valencia y
CARBONELL BAST, Slvia. VLCHEZ, Sandra. La Catalunya. Enciclopdia Catalana, S.A., (1992-1994). Madrid, adems de en el Passeig de Grcia n 67 de
recuperacin del patrimonio industrial textil: la conservacin CABANA VANCELLS, Francesc. Les catedrals del cot. Barcelona (sucursal abierta el 1929).
TRADUCCIN AL CASTELLANO
de los muestrarios Sala & Badrinas, Datatxtil, n 20. Edicions 62, Barcelona, 2008.
95. Hilados para Labores, S.A. El CDMT conserva
ENGLISH TRANSLATION CDMT, Terrassa, 2009, p. 44-59.
90. Entre los cuales: cut jacquard, pauelos de cabeza, ms de trescientos muestrarios y un millar de ovillos,
85. SUBIRANA TORRENT, Rosa Ma. El mobiliario del cintas de alpargatas, sbanas, vestidos de lana, adems de fotografas, manuales de labores, y otros.
GATCPAC. Josep Subirana i Subirana interiorista y diseado manteleras de color, lonas, batistas, gabardinas de Trabajaron lana, seda, algodn, viscosa y sobretodo
de muebles. DC. papers. n 13-14, 2005, p. 110-119. trinchera, etc. materias sintticas.

110
ANNEXOS

nufacturas Torra-Balari, S.A. vivi unos momento chando que el mismo ao se haba organizado la nueva filosofa de vida que se estaba imponiendo
de expansin y su produccin ofreca un amplio Conferencia Internacional de la Tcnica Textil99. y crear los tejidos adecuados, que ya no eran ex-
abanico de tejidos en materias diversas como Esta llegada de nuevas fibras provoc la re- clusividad de Dior o Chanel, tal como se haba he-
lana, algodn, seda o rayn. conversin de muchas empresas; las que no se cho hasta ahora. Yves Allary, francs instalado en
Pasada la Segunda Guerra Mundial aumen- haban modernizado deban hacerlo si queran Catalua, trabaj como diseador en Niki Bosch,
PREMBUL taron los cambios tecnolgicos, lo que obligaba mantenerse en un sector cada vez ms competiti- siendo uno de los promotores de este estilo. Allary
a invertir decisivamente a las empresas catalanas vo. A modo de ejemplo, en 1958 la firma Sederas tambin coordin durante unos aos la seccin de
Neus Ribas i Eullia Morral que queran mantener el nivel de competitividad. Jorge Fbregas SA. hizo una fuerte inversin en la tejidos del Instituto Espaol de la Moda, partici-
La mayora tena maquinaria anticuada por falta modernizacin de las instalaciones y en maqui- pando en diversos foros de tendencias.105 Incluso
de renovacin, y en caso del algodn, por ejem- naria automtica que le permiti una produccin las casas de alta costura y modistas barcelonesas
plo, haba poca especializacin. En cuanto a los ms elevada y artculos ms complejos; la firma empezaron lneas de pret--porter, como Perte-
laneros, la situacin era la misma, basada en la lanera J. y M. Duran, S.A. de Terrassa, en el ao gaz o Margarita Nuez. Los tejidos a precios ms
estructura empresarial minifundista. La industria, 1963 fabricaba ropa para pantalones de hombre asequibles aseguraban las ventas.
que empezaba a ver un nuevo estilo de vida ame- en Helanca100 y estambre, y Tergal producido en Sin embargo, los cambios estructurales de los
ricano, pas a interesarse por el consumo ms que S.A.F.A., y Terlenka de La Seda de Barcelona 101 ; aos 1960 en la industria textil catalana pasaban
en la propia produccin. Se implantaba en Europa Textil Egara, SA, el ao 1957 produca organza de factura, y las empresas notaron mucho la crisis de
la influencia americana en la que el consumidor Nylon, y otros tejidos con mezclas. Y en 1968 las posguerras, principalmente aquellas que no
LEXPOSICI ITINERANT expresaba su posicin social mediante la posesin presentaba unos diseos estampados muy atre- modernizaron los sistemas de produccin. Al plan
y exhibicin social del producto. Naca la cultura y vidos de lnea fresca y mucho color tpica de los de reestructuracin de la industria textil algodo-
el diseo pop de los aos 50, caracterizada por la aos sesenta sobre polister, a la vez que otras nera de 1963, para renovar maquinaria, le siguie-
tecnologa, el capitalismo, la moda y el consumis- muestras con poliamida, lana y acrlico. ron unos cuantos planes ms de actualizacin y
mo. En los muestrarios se ver reflejado en la ma- Jos Bertran, S.A.,102 especializada en sedera ampliacin, tambin para la seda y otras materias.
yora de empresas, como algunos estampados de para indumentaria femenina, introdujo marcas Los aos 1970 estuvieron marcados por la re-
Lyon-Barcelona, y tanto para indumentaria como como Trevira, Terfibra, Tercot o Fibrenka, obte- conversin, por la necesidad de modernizacin. La
para decoracin. niendo unos buenos resultados. Esto hizo que industria catalana, todava representada en buena
Los aos 50 y 60 fueron un perodo de expan- abriera nuevas secciones como la del gnero de parte por el sector textil, era el principal motor de
sin y crecimiento, a pesar de los cambios estruc- punto, estampados en la lionesa o bordados, que la economa, pero la limitacin en la disponibilidad SUMARI
turales, que se vieron fuertemente marcados por encargaban a otros y comercializaban ellos. Pero de las materias primas como la lana, el algodn y
LA MEMRIA DELS TELERS: el mundo de la comunicacin. La influencia que tambin Comercial Sert, Samaranch S.A., Manu- la seda a inicios del aos 1970 condujo a traba-
ELS MOSTRARIS TXTILS ejerci el cine, la televisin y los medios en general
quedaron estampados en los pauelos de Paole-
facturas Torra-Balari, S.A., Salvador Casacuberta
S.A.103 , y un largo etctera de empresas textiles
jar ms las fibras sintticas. En 1972, los artculos
de fibras sintticas cubrieron la cuarta parte del
Slvia Carbonell Bast ras Helvetia, S.L.96 se sumaron a la produccin de los tejidos con las consumo mundial de tejidos. Juan Torra-Bala-
Desde principios de los aos 40 y a lo largo nuevas fibras, que cambiaron el mercado para ri106 apuntaba sobre la necesidad de adaptar las CASTELLANO
de los 50 se haban ido probando fibras sintticas siempre 104 . producciones a las exigencias cambiantes del
como el polister y la poliamida, que se introduje- En la dcada de los 60, el descubrimiento de mercado, con espritu creador y de aceptacin de
ron plenamente en los aos 1960. Las medias de la fibra elstica comercializada como Lycra (1959) innovaciones107, para continuar siendo competiti-
Nylon se haban puesto a la venta en los Estados volvi a revolucionar el mercado. Ahora, gracias a vos en un mercado cada vez ms globalizado. Pero
Unidos en 1940 y su popularidad no par de cre- la investigacin y las innovaciones en maquinaria, la crisis generalizada desde 1973 oblig a cerrar
cer. La noticia lleg rpido a nuestro pas pero no tecnologa o qumica, la produccin era mucho muchas empresas. Como la llanera Llorens Torra
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA fue hasta 1947 que las medias de cristal como se ms elevada y permita ms complejidad en los S.A.,108 que continu su trayectoria de alta calidad
las llamaba aqu empezaron a suplantar a las de nuevos diseos. En contrapartida se necesitaba de novedad para seora y se vio obligada a cerrar
VISTA DES DE LA INFORMACI rayn y las de seda. Mientras, de Estados Unidos menos personal para llevar los telares. el 1976, acogindose al Plan de Reestructuracin
ESTADSTICA llegaban cada vez ms productos textiles ma- En ese mismo momento, el proceso de comer- de la Industria Textil Lanera. Este plan, que cambi
nufacturados sintticos, a la vez que modernos, cializacin de los tejidos tambin estaba cambian-
Jordi Maluquer de Motes que se introdujeron gracias a una buena poltica do y en consecuencia el de produccin, que
de marketing: anunciaban impermeabilidad97 o fa- haba ido pasando del detalle a la confeccin. La 105. A lo largo del siglo xx las tendencias han sido CRDITS
cilidad de lavado, y que no haca falta planchado produccin seriada era ya un hecho a inicios de los fundamentales en el proceso de la industria textil.
A principio de siglo, las revistas europeas y sobre
(wash-and-wear). Aunque en un inicio no eran de 60 con el prt--porter. Esta nueva manera de tra- todo los cuadernos de tendencias de algunas casas
lo ms cmodos se acogieron con un gran entu- bajar entre cliente y fabricante llev a un cambio francesas y posteriormente italianas llegaron a todos
siasmo hasta el punto de cambiar las costumbres de estrategia en la produccin de los tejidos a la los dibujantes y empresas. Jean Claude Frres, Societ
del consumidor, que se dedic cada vez ms a vez que comportaba la bsqueda de nuevos mer- des Nouveauts Textiles, Bilbille, Textilteca Italiana,
ELS FONS DELS MUSEUS buscar lo prctico, durable, y resistente. cados. En 1966 la empresa textil Niki Bosch abri etc. enviaban muestras por suscripcin, con cierta
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Malltex, SA, la empresa de medias fundada una tienda en pleno Passeig de Grcia: Choses ven- antelacin para que las empresas catalanas escogieran
sus propias creaciones. Despus de la Segunda Guerra
por el industrial tarrasense Francisco Verdera, da sus tejidos con la colaboracin de la modista
PER ALS DISSENYADORS fabric medias de rayn y posteriormente de Mara Mora. El xito de Bosch fue comprender la
Mundial Italia tom el relevo a Francia (Alberto Roy,
Franca e Franco Alessio, Francital, Italtex, etc.).
Nylon. Los muestrarios de Verdera se conservan
Dra. Slvia Ross Castellsaguer en el CDMT y en el Museu del Gnere de Punt en
El ao 1985 se aade TEXITURA, con un equipo liderado
por el mencionado Pep Llorens, publicaban tambin su
Can Marf, Matar. En el CDMT hay depositados 99. Las primeras tuvieron lugar entre el 23 y 25 de magazine de tendencias. En los aos 1960 se incorporan
los escandallos de los primeros aos, entre los setiembre y las segundas, del 27 de setiembre al 2 de al mundo de las tendencias algunas casas comerciales
octubre de 1954. como Gratacs y Santa Eullia, que presentaban en
que, adems de seda, hay muestras de medias de
forma de libro con fotografas y tejidos las tendencias de
rayn al menos hasta 194798 . Posteriormente el 100. La fibra sinttica Helanca se anunciaba el ao 1958
moda con artculos textiles pegados.
rayn es suplantado por la poliamida. en los peridicos como hilo indestructible, resistente,
La Mostra de Teixits, que tenan lugar desde 1977, era
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. El ao 1954, viendo el inters creciente por las elstico, fcil de lavar y de secado rpido, Con
calcetines de fibra Helanca se acabaron los zurcidos,
una feria en la que los creativos textiles y tejedores
materias sintticas, el Comit Internacional del daban a conocer sus creaciones, siempre enfocadas a
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Rayn y las Fibras Sintticas, con sede en Pars,
las molestias y las arrugas. Son la suma de mxima
las prximas temporadas.
comodidad y economa. La empresa cerr en 1999.
celebr en Barcelona sus conferencias, aprove- Anteriormente se haban organizado ferias como la
Ariadna Detrell / Sergi Artigas 101. Informacin aportada por Narcs Maosa, que Lonja Textil.
trabajaba en la empresa. Eran especialistas en gabn El Instituto Espaol de la Moda, se cre en 1972, nacido
(abrigo de hombre), llamado JIMDSA (J. i M. Duran de la fusin del Instituto Nacional de la Moda en el Vestir
S.A.). y el Instituto Nacional Coordinador de la Moda Espaola,
que promocionaban la marca Moda del Sol. Nacen con
102. Corbera y Bertran, S.A. tiene sus inicios en los
la finalidad de promover la moda del pas pero tambin
96. CARBONELL BAST, Slvia. LPEZ, Mercedes. aos 1925. Empresa sedera, con hilatura de lana carda,
sus tejidos, reuniendo a los industriales textiles para
Paoleras Helvetia, S.L.. Revista Datatxtil, n 21. pronto comienza a fabricar tejidos de algodn, estambre
aumentar las exportaciones.
CDMT, Terrassa, 2009, p. 42-53. El archivo se conserva y viscosa. Desde el inicio situada en Barcelona, en los
en el Museu dEstampaci de Premi de Mar, de los aos 80 hicieron una fbrica nueva en Rub. El ao 1990 106. Fue presidente de la Associaci Internacional
ANNEXOS aos 1946 a 2009. En los aos 60 trabaj con diversos cerraron y unos aos despus los herederos donaron los dUsuaris de Filats de Fibres Artificials i Sinttiques.
dibujantes reconocidos como Joaquim Muntanyola y muestrarios y fichas tcnicas al CDMT.
107. La Vanguardia, 6 de octubre de 1972.
TRADUCCIN AL CASTELLANO Ramn Sabats, ilustradores del TBO.
103. El ao 1966, Casacuberta se anunciaba en La
108. Llorens i Torra S.A. contaba con todas las
ENGLISH TRANSLATION 97. Por poner un ejemplo, el ao 1961 la marca Nylon, Vanguardia como empresa de Tejidos lana estambre,
secciones del proceso: hilatura, doblados, almacn de
se anunciaba en La Vanguardia como Impermeble Nylon. polister y nylon. Especialidad en artculos para confeccin.
hilos, urdidoras, maquinas de parar (encolar urdimbre),
98. Desde 1972 se dedica al gnero de punto para 104. Actualmente la industria textil catalana utiliza el telares (includo seccin jacquard), cosedoras, tintes y
calcetines, leotardos, danza y deporte. 75% de materia sinttica. acabados (estos ltimos, al lado del ro Ripoll).

111
ANNEXOS

la configuracin del textil sabadellense y tarrasen- sumo aada el resto. Algunas empresas, como Asimismo, los mercados tambin se han reno-
se, pretenda cribar la industria para hacerla ms Sedunin fusin de Jorba y Batll 111 , nacida el vado. La rapidez en la produccin en un mercado
saneada y competitiva. Sin embargo, a lo largo de 1840 aguantaron unos aos ms, pero en la globalizado donde todo tiene cabida hace que
los aos 70 y 80 muchas empresas terminaron dcada de los 1990 presentaron suspensin de los profesionales del diseo deban avanzar a las
cerrando: Pablo Farns (1970), Sala y Badrinas pagos112 . Otros que cerraron en esta dcada fue- tendencias cada vez ms rpidamente. Todo esto
PREMBUL (1979), Lyon-Barcelona, (1979), La Espaa Indus- ron Hilabor (1992), Hilaturas Castells (1995), han sido cambios lo bastante bruscos como para
trial (1981), Manufacturas Torra-Balari, SA (1983), Bertran, SA (1990), Textil Claps (1990) o Textil
Neus Ribas i Eullia Morral hacer tambalear a muchas empresas que han te-
Sederies Balcells (1988), Ponsa Hnos (1982). Vallhonrat (1990). De muchas de ellas, ahora el
nido que reinventarse si no queran desaparecer.
As como la produccin industrial se haba nico testimonio que queda son los muestrarios,
orientado siempre a la satisfaccin de las necesi- prueba de su produccin. A pesar de las sucesi- Desafortunadamente, muchas no han logrado
dades bsicas de la poblacin, en la vertiente ms vas crisis, siguen activas empresas algunas de las adaptarse a los cambios o las nuevas tecnologas
artstica y en el interiorismo surga una necesidad cuales son centenarias como Volart, Encajes y Te- y han acabado cerrando puertas. Aqu dejamos,
de renovar el diseo, especialmente de la mano jidos (1857), Pich-Aguilera (1886), Pont, Aurell y pues, el testimonio de la memoria de los telares
del comerciante Jos Gancedo Bag y poco ms Armengol (1875), Grobelastic (1890). recogido en los muestrarios de estos millones de
tarde del interiorista Jordi Vilanova Bosch. Gan- A finales de siglo XX la automatizacin, la metros de tela fabricada en nuestro pas.
cedo inaugur la tienda de tejidos para tapicera impresin digital y el lser ya haban cambiado
en 1945 y pronto trabaj con algunos artistas que el sector del diseo textil. Las grandes empresas
LEXPOSICI ITINERANT le hacan diseos para sus telas, pero tambin te- tenan sus departamentos de diseo, que deban PIES DE FOTO
na taller propio: Estudio Artstico de Tapiceras actualizarse y ser muy dinmicos. Los cambios
Gancedo, dirigido a finales de los 60 por Elvira eran cada vez ms rpidos en la demanda y los Pg. 28
Urcaola y un grupo de colaboradores que presen- ciclos de producto cada vez ms cortos. El sector Muestrarios de Sederas Balcells (Manresa) (1895/
taban cada ao sus colecciones. En 1967 Gancedo textil tuvo que adaptarse y aprender a aprovechar 1900). CDMT nm.reg. 14177.
reprodujo algunos estampados de La Cantona- las ventajas que proporcionaban el uso de las TIC,
da,109 grupo que haba creado el decorador Jordi como las posibilidades tcnicas del diseo por or- Pg. 30
Vilanova. El resultado fueron unos tejidos estam- denador o la estampacin digital. En este ltimo (Izquierda) Los llamados coloridos recopilaban
pados con diseos de vanguardia, sencillos, de subsector, que tena que estar en la vanguardia del las diferentes combinaciones de colores para cada
lneas entre el pop y el racionalismo nrdico de diseo, la tendencia a finales del siglo XX fue la de artculo. En este caso proviene de la empresa Jos SUMARI
Marimekko o de Terence Conran (Conran Fabrics, producir mayor nmero de diseos originales pero Bertran S.A. CDMT nm.reg. 22860-120.
LA MEMRIA DELS TELERS: Londres). Boix Grvol o Soldats de Joan Vila Grau de tiradas cortas. Estos ltimos aos se consolida-
(Derecha) Pgina del libro de fabricacin de Jos
ELS MOSTRARIS TXTILS y otros estampados de ngeles Gonzlez aporta-
ban a la vez una visin ms artesanal del tejido. En
ron nuevos sectores como el qumico, la industria
petrolera o la del automvil y la informtica. Todos Bertran S.A. (Barcelona y Rub) correspondiente
Slvia Carbonell Bast la revista TG, editada por el mismo Pepe Gancedo ellos incidirn directamente en los nuevos tejidos, a la muestra anterior. CDMT nm.reg. 22825-66.
entre los aos 1967 y 1992, podemos observar los como en los de uso industrial o tcnicos, dentro de
Pg. 31 CASTELLANO
cambios estilsticos de los diseos para interiores, la economa global de nuestros das, donde la ca-
entre los que destacan los ms funcionales de Jor- pacidad de creacin y renovacin dibuja un nuevo Bandera de un tejido de seda de la casa Felipe Igle-
di Vilanova o Sells y Marquina de los aos 1970 panorama, en el que compiten tecnologa, diseo sis. CDMT nm.reg. 20018-002 (1).
hasta la simplicidad que impone en la Linea 02 de e innovacin.
Pep Feliu para Faitesa en 1984. Pg. 32
Siguiendo en el mundo de la decoracin, en los Conclusin Cuaderno de tendencias para novedad (lanera
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA muestrarios de la casa Blanco Baeres de alrede- para la mujer), agosto de 1967. Textilteca Italiana.
dor de los aos 70 tambin se aprecia un notable Todas estas muestras recogidas en libros son un CDMT nm.reg. 14316-221.
VISTA DES DE LA INFORMACI cambio de esttica, con ms colorido, diseos claro exponente de que en Catalua, a lo largo del Pg. 33
ESTADSTICA geomtricos, op-art, que siguen las tendencias siglo XX , se han tejido millones de metros de telas
europeas. A partir de los aos 1975 hasta casi el con las que luego se han confeccionado prendas Muestrario comercial de la empresa Hilabor, S.A.
Jordi Maluquer de Motes cambio de siglo, hay que hablar de la innovadora de vestir, elementos para decoracin y hogar o (Terrassa), fabricante de hilo para tricotar a mano.
empresa de Mara Cardoner, Marieta, petit negoci industriales, y que han definido claramente el te- CDMT nm.reg. 14240-177. CRDITS
txtil,110 que recuper la ilusin truncada durante rritorio textil cataln segn las especializaciones.
los aos de la dictadura. Con diseos frescos y co- Pg. 34
Los cambios a lo largo de este siglo han sido
loristas de Javier Mariscal, Maria Cardoner, Xano mltiples: desde la introduccin del sistema jac- (Izquierda) Estampacin sobre papel de un dise-
Armenter, Rfols Casamada y muchos otros, llen quard, el descubrimiento de las fibras artificiales o para indumentaria o tapicera de Lyon-Barce-
las casas de luz y alegra. El diseo textil de los lonaS.A. (Premi de Mar). 1965-1972. METPM,
ELS FONS DELS MUSEUS aos 1980 lleg a una gama de estilos muy varia-
y sintticas, la revolucin qumica de los tintes, la
automatizacin de los telares, la entrada de la tec- nm. 5990-1. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE da, donde el consumidor poda escoger lo que le nologa digital, entre otras innovaciones. Si a todo (Derecha) Muestra de encaje artesano hecho con
identificaba como individuo. La cultura posmo-
PER ALS DISSENYADORS derna se centraba en la diferenciacin.
esto aadimos que el pas ha estado marcado por hilo de pita, de la Casa Castells (Arenys de Mar),
dos Guerras Mundiales y una Guerra Civil, nos
En el decenio de los 80 la rama de la lana 1911/1914. MAM nm. reg. 2989.10.27.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer haba quedado concentrada prcticamente slo
encontramos con un conjunto de caractersticas
nicas, como mnimo, en Europa. Del vapor a la Pg. 35
en Sabadell y Terrassa. Las fibras del algodn, era digital han pasado slo cien aos. Y aunque
permanecan arrinconadas en las comarcas de Muestra de encaje mecnico imitando a la blon-
probablemente, el origen de un tejido es prcti-
antigua tradicin, como el Barcelons, Bages o da, de Central Encajera S.A. (Barcelona-Rub)
camente el mismo desde hace siglos un dibujo
el Bergued; la seda fue sustituida por completo o un boceto, el proceso que le sigue, ya sea en fundada en 1943 y an en activo. MAM, nm. reg.
por las fibras sintticas, y el gnero de punto se un tejido labrado, estampado o para encajes, ha 10001.38.109.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. situaba en el Maresme y el ncleo de Igualada. La cambiado radicalmente.
automatizacin de la industria textil que super la Pg. 37
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES crisis de los 70 segua avanzando a buen ritmo y Dibujo original para estampacin. Esteve Nogue-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas en 1981, con el fin de dinamizar el sector, lleg el ras, 1830. CDMT nm.reg. 22822-38.
Plan de Reconversin, a nivel estatal, que premia- 111. Batll i Cia., sucesores de Reig se haban
ba la calidad, la moda y la marca. especializado en pauelos de serda pero eran conocidos Pg. 38
Al mismo tiempo, sin embargo, la compe- sobre todo por sus estampados. Batll, S.A. y Jorge Apuntes escolares de Ysidro Mata, Colegio del
tencia extranjera, como la marroqu primero y Fbregas se haban fusionado en el ao 1973. Arte Mayor de la Seda, 1847. [Cuadernos de apun-
aos ms tarde la asitica, llegaba cada vez con 112. Hacan tejido para indumentaria, forros, al final tes de escuelas textiles del CDMT].
ms fuerza. El cambio social y de hbitos de con- tambin paraguas e impermeables. En 1960 se convoc
un concurso nacional entre la industria sedera para Pg. 39
escoger el tejido del vestido de novia de Fabiola de
ANNEXOS 109. El grupo La Cantonada fue un movimiento cultural
Mora y Aragn; Balenciaga escogi la de Sederas Jorge
Muestra de algodn estampado para tapicera de
Fbregas. En 1973 se crea Sedunin S.A., se aade La Espaa IndustrialS.A. (Barcelona), 1900-1910.
y esttico iniciado a finales de los aos 50 en Barcelona
TRADUCCIN AL CASTELLANO y formado por: Jordi Bonet, arquitecto, Aureli Bisbe,
la estampacin y ropa de novia, adems de tela para METPM nm. reg. 9810.
paraguas, pauelos, forro de americanas, casi todo de
ENGLISH TRANSLATION joyero, Jordi Aguad, ceramista, Joan Vila Grau, pintor y
Jordi Vilanova, interiorista.
polister. A finales de los aos 80 toda la produccin se Pg. 40
controlaba informticamente y trabajaban al 100% con
110. CARBONELL BASTE, Slvia. Marieta, petit negoci telares sin lanzadera, para firmas como YSL, Manuel
Retrato en jacquard de Gaiet Fbregas i Rafart
txtil. Terrassa: Centre de Documentaci i Museu Txtil, Pia, etc. A finales de 1980 compraban seda asitica. tejido por su hijo Manuel Fbregas Jorba, 1925.
2005. Durante los aos 90 fueron cerrando sectores. CDMT nm.reg. 10727.

112
ANNEXOS

Pg. 41 La industria textil que experiment un fenmeno de industrializa-


Libro de referencias de la casa Sert Hermanos, cin de forma avanzada, incluso por delante de
enCatalua vista los pases del grupo y en fecha muy temprana a
1915-1930. CDMT nm.reg. 22823-6-7.
desde la informacin nivel mundial.
Pg. 42 estadstica La distribucin de la poblacin activa por
PREMBUL (Izquierda) Muestras de terciopelo rodas de la sectores permite comprobarlo. El empleo agrario
casa Gell de los aos 1919/1922 que figuran en Jordi Maluquer de Motes perdi su posicin preeminente en Catalua entre
Neus Ribas i Eullia Morral el muestrario de Higinio Blanco Baeres. CDMT (Universidad Autnoma de Barcelona) 1910 y 1920. Desde esa fecha y hasta el 1981, du-
nm.reg. 20659-7. rante ms de sesenta aos, el sector de la industria
(Derecha) Muestrario de viscosas de la empre- y de la construccin han sido ampliamente domi-
sa Urbatex; aos 1930-1950. CDMT nm.reg. Una vocacin industrial muy nantes en cuanto a la ocupacin de los habitantes
191849. persistente de Catalua. Al nivel del conjunto de Espaa, este
fenmeno de modernizacin econmica simboli-
Pg. 43 zado por la prdida de la posicin dominante de
Puesta en carta dibujada por Alfredo Sivilla para El proceso de transformacin que condujo a las la agricultura, slo se produjo en fecha de 1970,
Pujol i Casacuberta, ca. 1906. CDMT nm.reg. sociedades de Europa hasta su modernizacin cincuenta aos ms tarde, a pesar de que las cifras
econmica suele explicarse, segn lo que se co- espaolas incorporan las catalanas. Adems, en el
LEXPOSICI ITINERANT 20588-2-136.
noce como el modelo de Fisher-Clark, a travs del conjunto de Espaa el sector secundario no ha lle-
Pg. 44 cambio estructural de la actividad productiva y gado a ser nunca mayoritario: el pas pas directa-
Muestrario de lana para zapatillas de invierno. del empleo. De acuerdo con esta interpretacin, mente desde la sociedad agraria a la sociedad de
Pont, Aurell i Armengol S.A. es la empresa ms todas las sociedades han sufrido durante los dos servicios, aunque poniendo de relieve las grandes
longeva de Terrassa, fundada en 1875 y plenamen- ltimos siglos una profunda transformacin en la diferencias en la pauta de crecimiento que haba
te activa, ahora en el mbito de los tejidos para au- dedicacin laboral de su poblacin activa, que ha seguido Catalua con una notable anticipacin.
tomocin. CDMT nm.reg. 21682-80-25. pasado de estar ocupada muy mayoritariamen- Este carcter relativamente muy avanza-
te dentro de la agricultura a una nueva etapa de do en el tiempo que tuvo la industrializacin de
Pg. 45 sociedad industrial, en la que los ocupados de la Catalua dentro del contexto de Espaa y de la
Fichas tcnicas de pana cordel de las empresas industria manufacturera, el artesanado y la cons- Europa mediterrnea se pone de manifiesto an SUMARI
Torra Balari, Serra Balet, La Espaa Industrial y Bat- truccin superaban en nmero a las personas ms claramente cuando se utilizan los datos de la
LA MEMRIA DELS TELERS: ll. Archivo del CDMT. activas ocupadas en los trabajos de la agricultura, distribucin sectorial del Producto Interior Bruto
la ganadera y la pesca. Esta segunda fase habra
ELS MOSTRARIS TXTILS Pg. 46
constituido, propiamente, la industrializacin. Un
(PIB). En efecto, el Valor Aadido Bruto (VAB) del
sector industrial es decir, la parte del PIB que
Muestrario de bordados de Casa Rexachs (Barce-
Slvia Carbonell Bast lona) del ao 1935. Cada bordado se acompaa
tercer y ltimo periodo, al fin, tendra los servicios corresponde a la industria y la construccin ya
como principal sector de actividad. en 1900, bastante antes que lo hiciera la poblacin CASTELLANO
de un figurn pintado a mano en el cual se mues- El desencadenante de todas estas transfor- activa, haba sobrepasado decididamente el VAB
tra su ubicacin sobre el vestido. CDMT nm.reg. maciones fue el aumento de la capacidad de pro- del sector primario. La mayor productividad de la
15179007. duccin logrado mediante las nuevas tecnologas industria sobre la agricultura explica que la supe-
Pg. 47 de la Revolucin Industrial. Los beneficios de racin en trminos de producto haya sido sustan-
Muestrario de Tipos nicos de Higinio Blanco Ba- productividad aportados por la nueva industria, cialmente anterior a la superacin en trminos de
a travs de la mecanizacin y la aplicacin de empleo.
eres, 1939-1942. CDMT nm.reg. 20659-16. ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA nuevas tcnicas asociadas a la qumica moderna,
Pg. 48 habran permitido liberar trabajo de la agricultura Una de las grandes regiones
VISTA DES DE LA INFORMACI Estampacin sobre papel de un diseo para indu- y transferir recursos hacia el resto de sectores. La industriales europeas
ESTADSTICA mentaria de Lyon-Barcelona S.A. (Premi de Mar). industria, gracias tambin a los bienes de equipo
ca. 1968. MEPM nm. reg. 5935-95. que produca, sera igualmente la clave de los in- La industrializacin del continente europeo, como
Jordi Maluquer de Motes crementos de productividad de su propio sector. la de todos los dems, no ha sido homognea. En
Pg. 49 La revolucin de los medios de transporte y los general, el fenmeno del crecimiento econmico
CRDITS
Muestras de medias de Nylon, aos 1950. CDMT nuevos procedimientos que utilizan los servicios ha tenido siempre carcter heterogneo en el es-
nm.reg. 14054-47 (depsito de Francesc Verde- de carcter econmico (automatizacin, informa- pacio y desequilibrado en trminos sectoriales y
ra). tizacin), generan tambin enormes incremen- cronolgicos. Pero una vez definidos, los grandes
tos de productividad que proceden igualmente de espacios industriales han mantenido una amplsi-
Pg. 50
la industria. En cambio, los servicios personales y
ELS FONS DELS MUSEUS Anuncio de Terlenka en la revista El Hogar y la ma estabilidad a lo largo del tiempo. NJG Pounds
de los sectores no sometidos a la competencia, ha identificado para finales del siglo XIX , adems LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE moda, 5 de mayo de 1956. CDMT, biblioteca. singularmente, las administraciones pblicas de las de la pionera Gran Bretaa, ocho grandes
presentan grandes dificultades para incrementar
PER ALS DISSENYADORS Pg. 51
la productividad y, por eso mismo, absorben can-
regiones industriales de Europa, entre las que in-
Estampado Soldados; diseo de Joan Vila Grau cluye Catalua. Cien aos despus, esas mismas
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tidades crecientes de trabajo. La palanca del cam- regiones industrializadas seguan siendo las ma-
para Jordi Vilanova, La Cantonada (coleccin par-
bio habra sido, pues, la industrializacin. yores concentraciones de produccin industrial
ticular).
Ahora bien, como ha mostrado H. Kaelble, del continente.
Pg. 52 esta secuencia de etapas, de forma estricta, slo Dentro de los fenmenos que condujeron al
Muestra de algodn estampado Futim, diseo de se ha producido histricamente en los pases desarrollo econmico de estos espacios han sido
Javier Mariscal para Marieta, pequeo negocio ms avanzados del continente europeo: en Gran distinguidos cuatro modelos bsicos de regiones
textil, 1979. CDMT nm.reg. 17025a. Bretaa en primer lugar, y en Blgica, Suiza, Ale- industriales, en funcin de su trayectoria histrica.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. mania, la Repblica Checa y Suecia, despus. En Las caractersticas de tres de estos modelos se re-
Pg. 53
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES periodos bastante cortos de tiempo, tambin se conocen con bastante claridad en el caso cataln.
Composite que integra un tejido de fibra de vidrio, ha registrado un fenmeno de industrializacin Un cuarto el que corresponde a las llamadas
Ariadna Detrell / Sergi Artigas destinado a la construccin de aerogeneradores. en Austria e Italia. El resto de pases continentales cuencas industriales o pases negros, que ha
Owens Corning, 2013. no ha llegado a conocer una etapa consistente de basado su impulso en una dotacin estratgica de
industrializacin en sentido estricto segn este recursos naturales, sobre todo hierro y carbn
criterio estadstico. Fuera de Europa, el cambio en no se materializ y no porque no se produjera todo
la pauta sectorial del empleo no se complet en tipo de intentos de localizar yacimientos mineros.
ningn pas y slo se registr en las regiones ms Simplemente, porque no se encontraron. El desa-
dinmicas de los primeros periodos del crecimien- rrollo industrial cataln no se produjo, pues, gra-
to econmico moderno. En Estados Unidos, por cias a la abundancia de recursos naturales sino,
ANNEXOS ejemplo, la existencia de una etapa propiamente por el contrario, a pesar de la autntica miseria del
industrial slo se comprueba en los Estados del pas en estos materiales. Esta escasez de recursos
TRADUCCIN AL CASTELLANO Este y del Middle West, como en Massachussets, naturales ayuda a entender la especializacin de
ENGLISH TRANSLATION
New Hampshire, Connecticut, Michigan, Illinois la industria en Catalua en sectores intensivos
o Wisconsin. La misma constatacin se da en en mano de obra como, sobre todo, textil y con-
otras pocas y en otros escenarios de la economa feccin, y la pequea presencia de la industria
mundial, como en Japn y China contempornea. pesada transformadora de minerales e intensiva
Catalua forma parte de ese conjunto de regiones en energa.

113
ANNEXOS

La experiencia histrica de la industrializacin su alrededor. La ciudad de Barcelona actu de par- La fuerza del textil en Catalua no deja lu-
catalana se puede relacionar, por un lado, con el te preferente del mercado interior y de proveedora gar a dudas. Este ha sido el sector pautador del
modelo de las regiones proto-industriales. La de servicios y tecnologa a todas las actividades de crecimiento econmico cataln y el instrumento
identificacin de esta pauta procede de la com- la industria moderna. fundamental de impulso de su modernizacin. El
probacin de que en algunas regiones de Europa, Un tercer tipo de regin industrial moderna es desarrollo del sector algodonero fue bien remar-
PREMBUL incluso antes de la Revolucin Industrial, se haba aquel que ha sido calificado de modelo alpino y cable a nivel internacional desde la primera mitad
producido ya una concentracin bastante impor- se fundamenta en la abundancia relativa de ener- del siglo XIX . El prestigioso economista coetneo
Neus Ribas i Eullia Morral tante de las actividades manufactureras, especfi- ga hidrulica en escenarios geogrficos a pie de L. Figuerola, enfrentado con los empresarios del
camente del sector textil. Estas regiones eran ya montaa. H. Morsel dedic un esplndido anlisis sector por razn de la poltica arancelaria, estim
avanzadas en trminos de empleo, productividad a partir del ejemplo de Rhne-Alpes y F. Bergier con datos estadsticos fiables sobre equipamiento
y VAB antes de iniciarse la mecanizacin moderna estudi el caso de Suiza. Otros territorios, como el de la hilatura que Catalua era en 1849 el quin-
siguiendo la frmula britnica. Las regiones pro- Piamonte, Lombarda o Alsacia seran, asimismo, to productor del mundo, slo por detrs de Gran
to-industriales respondan a un esquema bastante una buena muestra. En el caso cataln, a pesar de Bretaa, Francia, Estados Unidos y Austria y por
definido: la produccin se realizaba en gran par- una dotacin de recursos hidrulicos relativamen- delante de Alemania, Suiza y Blgica.
te fuera del mundo urbano, en forma de trabajo te modesta, ha tenido una importancia muy des- Para fechas ya mucho ms tardas, en pleno
disperso a domicilio (putting-out system), y con tacable el aprovechamiento de la energa de los siglo XX , las comparaciones con toda una serie de
LEXPOSICI ITINERANT carcter complementario respecto a la actividad ros que descienden del Pirineo. En las primeras pases europeos, hechas a partir de informacio-
agrcola, pero con destino a mercados lejanos. As etapas, mediante la humilde rueda hidrulica. En nes compiladas por D. Asso, siguen dando una
sucedi en Catalua, que exportaba textiles (pa- un periodo posterior, ya en los ltimos decenios imagen bien notable. Segn muestra el cuadro
os) ya desde la Edad Media en grandes cantida- del siglo XIX , gracias a las turbinas instaladas en adjunto, las distancias en comparacin con los
des. Es bien notable, en este sentido, la gran dife- los ros Llobregat y Ter principalmente (colonias pases europeos de dimensiones relativamente
rencia que ha encontrado E. Llopis entre Catalua textiles). En una tercera fase, finalmente, a travs pequeas en 1910 eran extraordinarias. Incluso
y el resto de Espaa a finales del siglo XVIII , ya que de los aprovechamientos hidroelctricos de los respecto de dos potencias textiles como Blgica y
entonces la proporcin de residentes en Catalua ros Noguera Pallaresa y del Segre. Suiza, con una poblacin bien superior, la industria
que trabaja en las actividades industriales era bas- Segn J. Nadal, Barcelona ha sido la nica gran algodonera catalana, medida por la produccin
tante ms elevada que en cualquier otro territorio ciudad mediterrnea en participar de forma pro- fsica, era mucho ms importante. Pero es nece-
perteneciente al estado espaol. Casi seis puntos tagonista en la Revolucin Comercial de la Edad sario sealar que en estas fechas otras ramas del SUMARI
porcentuales de distancia entre Catalua y la Co- Media y en la Revolucin Industrial de los siglos
LA MEMRIA DELS TELERS: munidad Valenciana o an ms respecto de las XVIII y XIX . Se puede aadir, por nuestra parte, que
textil, como la industria lanera y la del gnero de
punto, haban alcanzado niveles muy destacables
ELS MOSTRARIS TXTILS otras regiones o comunidades autnomas. Antes Catalua ha sido la nica regin europea en llevar tambin en Catalua, como han mostrado los es-
de la Revolucin Industrial, la economa catalana a cabo un proceso de industrializacin muy avan- tudios de J. M Benaul, E. Diez y M. Llonch.
Slvia Carbonell Bast era ya bastante especializada en la industria, muy zado en el tiempo sobre la base de conjugar suce-
particularmente en los trabajos textiles. sivamente tres de los cuatro grandes modelos de Cuadro 1. Produccin total y per cpita de hilo de CASTELLANO
El proceso estaba organizado por comer- crecimiento, el propio de las regiones protoindus- algodn, 1910 (en Tm y kilogramos/habitante)
ciantes, que distribuan la materia prima entre triales, aquel que se basa en la existencia de un
las familias campesinas de espacios geogrficos gran ncleo metropolitano y un puerto martimo
bastante amplios y remuneraban el trabajo para Tm Kg/Hab
importante y el modelo alpino que, tal vez, po-
controlar despus de forma directa el acabado de dramos clasificar en variante pirenaica. Catalua 57.682 27,73
las piezas y la comercializacin. Esto dio lugar a
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA empresarios, fuerza de trabajo capacitada, cos- El textil, sector pautador Suiza 21.139 5,65
tes laborales comparativamente bajos y redes de
VISTA DES DE LA INFORMACI distribucin exterior que la nueva industria algo- Blgica 39.698 5,34
Como han explicado HB Chenery y D. Keesing ha-
ESTADSTICA donera heredara y aprovechara ampliamente.
biendo examinado las vas de crecimiento de una
Holanda 19.200 3,25
El desarrollo de la paraireria y del trabajo textil en
Jordi Maluquer de Motes la Catalua interior durante el siglo XVIII , primero gran cantidad de pases de todos los continentes, Suecia 15.980 2,91
de la lana y despus del algodn, as como la pre- la industrializacin precoz se ha concentrado en CRDITS
la industria ligera, de la que el ms destacable de Portugal 14.940 2,51
sencia generalizada de comerciantes y vendedo-
res catalanes de telas en toda la Pennsula y los los sectores es, histricamente, el textil y la con- Finlandia 7.009 2,39
territorios americanos del Imperio espaol antes feccin. La economa de Catalua constituye, sin
de las fbricas modernas son las manifestaciones duda, un ejemplo paradigmtico de esta teora. Dinamarca 4.613 1,68
ms evidentes justo en el momento de producirse Segn J. Thomson, un excelente conocedor de la
ELS FONS DELS MUSEUS historia industrial europea, las manufacturas de Grecia 4.500 1,68
la Revolucin Industrial. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Un segundo tipo correspondera a la regin tejidos y estampados indianas de Barcelona Noruega 2.539 1,07
industrial metropolitana. Este modelo se basa a finales del siglo XVIII formaban la mayor concen-
PER ALS DISSENYADORS en ciudades ya muy importantes antes de la in- tracin textil urbana del continente europeo. Se- Bulgaria 948 0,22
dustrializacin, que se adaptaron gradualmente gn este especialista, hacia 1784 la industria de la
Dra. Slvia Ross Castellsaguer ciudad era slo ligeramente inferior a la mitad de
Rumana 100 0,01
e impulsaron la trayectoria. Jugaron a favor de
esta transformacin la potencia de la demanda la francesa y ligeramente superior a la mitad de la
producida por la aglomeracin de consumidores britnica y de la suiza. Con el fin de ponderar ade-
Si se le aadieran los datos relativos a la industria
en una gran ciudad o metrpolis, buena parte de cuadamente estos datos, hay que recordar que se
lanera y los otros subsectores, las proporciones
ellos de niveles de renta relativamente elevados, comparan las cifras de la ciudad, no de toda Cata-
an resultaran ms impresionantes. Es cierto,
y las funciones estratgicas que ejercan estos lua, con las cifras de tres economas nacionales.
sin embargo, que la comparacin con las regiones
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. importantes ncleos urbanos en cuanto al trans- Dado que a finales del siglo XVIII la poblacin
textiles de pases ms grandes, como Gran Bre-
porte y el comercio. Es caracterstico de este tipo total de Catalua no llegaba al milln de personas,
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES el caso de Londres, estudiado por EA Wrigley, o el una especializacin tan intensa como la que su- taa, Estados Unidos, Alemania, Francia e Italia
giere el anlisis del historiador britnico apunta al obligara a matizar estas afirmaciones. Pero no es
Ariadna Detrell / Sergi Artigas de Pars. Una demanda de bienes de consumo am-
menos cierto que en la mayora de estos pases
pliamente diversificada y las necesidades de ma- sector textil, junto con los productos de la viticul-
tura, como eje central de la base de exportacin el textil estaba disperso entre distintas regiones.
teriales para la construccin de viviendas y para
de su economa. Segn la teora de base exporta- Por la intensidad de la especializacin textil, Ca-
los servicios habran contribuido de una manera
dora, formulada por el Premio Nobel de 1993 DC talua slo poda ser comparada con unas pocas
significativa al arranque de la industrializacin.
North, el elemento unificador y estructurador de regiones lderes en el mbito mundial, detrs del
Barcelona, en buena parte gracias a las activida-
la economa de una regin, ms all de criterios Lancashire britnico y de la Nueva Inglaterra nor-
des comerciales y al desarrollo de las actividades
geogrficos, surge de una pauta de desarrollo arti- teamericana.
portuarias, sum este tipo de elementos a los que
culada alrededor de uno o de unos pocos produc-
ANNEXOS ya reuna a partir de la extensin de la manufac-
tura textil antes mencionada. El puerto fue puerta tos que la regin es capaz de producir con ventajas Catalua, la fbrica de Espaa
TRADUCCIN AL CASTELLANO de entrada del algodn y de la lana, del carbn y de comparativas y comercializar en el exterior en una
las mquinas, y punto de partida de las vas mar- escala considerable. Esta base de exportacin El xito de la base de exportacin, de nuevo si-
ENGLISH TRANSLATION timas a travs de las cuales se distribuan los pro- comn genera toda una serie de efectos domin guiendo a DC North, da como resultado la gene-
ductos manufacturados. Depsitos y almacenes, sobre otras producciones y apoya a toda una serie racin, de forma interdependiente, de economas
as como industrias de transformacin de aquellas de actividades limitadas al mercado interior o de externas y de impulsos a muchos otros sectores
materias primas, fueron surgiendo y creciendo a servicios. productivos; los unifica econmicamente y de-

114
ANNEXOS

fine la trayectoria general de la economa de la salen de sus manos, luchan sin desventaja con los de debilidad del sector. La falta de competencia ex-
regin. Incluso las actuaciones de las institucio- iguales clases que se fabrican en el extranjero. Alre- terior aseguraba el control del mercado interior
nes, pblicas y privadas, se ven influidas por los dedor del ao 1860, pues, se haba consumado lo espaol pero obstaculizaba la introduccin de
sectores lderes y exportadores de tal manera que que los coetneos describieron como una verda- innovaciones ahorradoras de mano de obra que
los esfuerzos polticos y las actuaciones de las dera revolucin industrial, con la mecanizacin y eran imprescindibles para conseguir la necesaria
PREMBUL entidades, las corporaciones, las asociaciones e, la reduccin drstica de costes y precios as como competitividad internacional. Desde este punto
incluso, las personas se vinculan a las prioridades la formacin de un empresariado, de unos tcni- de vista, la gran importancia del sector textil cata-
Neus Ribas i Eullia Morral que impone la naturaleza de los componentes de cos y de una fuerza laboral modernos. ln como fuente de empleo para los trabajadores
la base exportadora. A partir de los datos de la contribucin indus- de la regin generaba dificultades, en forma de
La gran importancia relativa de la dedicacin trial explotadas por J. Nadal se puede obtener una frecuentes y violentos conflictos sociales, a todo
de Catalua a la produccin industrial, y muy es- imagen aproximada de la posicin de las industrias tipo de innovacin que pudiera afectar al mercado
pecialmente a la nueva industria textil algodonera, textiles de Catalua en el interior de la economa de trabajo.
se pone de relieve en fecha tan remota como es el espaola, como muestra el Cuadro 2. A pesar de
ao 1844 en las anotaciones publicadas por dos que en la primera fecha que incluye, a mediados Liderazgo y reconversin
observadores espaoles: en todos los individuos del siglo XIX , Catalua realizaba las dos terceras del sector textil
desde la ms nfima a la ms elevada clase, se ob- partes de la totalidad de la produccin textil de Es-
serva en este pas [Catalua] una tendencia comn
LEXPOSICI ITINERANT a todo gnero de industria, y muy particularmente en
paa, al cerrarse el siglo todava haba aumentado La concentracin de una parte muy mayoritaria de
hasta ms del 80 por ciento del total del pas. La la produccin textil de Espaa en Catalua encon-
la perfeccin de la algodonera hasta competir con las moderna industria algodonera alcanzaba una par-
manufacturas extraas tanto en el primor de la elabo- traba su lgica correspondencia en una partici-
ticipacin arrolladora en ambos momentos. An pacin tambin extraordinariamente elevada del
racin como en el precio de la venta. Las conside- ms notable es, sin embargo, el hecho de que la
raciones que acabo de exponer sobre la prioridad sector en el conjunto de la produccin manufac-
industria lanera de Catalua, despus de realizar turera del pas. En este sentido, es indudable que
adquirida, a cualquier nivel, por las actividades la plena instauracin del factory system y la me-
productivas que integran la base exportadora de el textil ha sido la columna vertebral de la industria
canizacin de la produccin, aumentaba su parte catalana de forma excepcional, segn los ndices
la economa de la regin entre las instituciones y dentro del total espaol hasta ms que duplicarlo
las personas parecen escritas despus de haber de la Produccin Industrial anual estimados por J.
(desde el 29,1 por ciento hasta el 63,3 por ciento). Maluquer de Motes. El Cuadro 3 muestra cmo,
ledo estos comentarios de Madoz y Alejos fie- Las otras dos ramas, mucho ms modestas, de la SUMARI
les seguidores avant la lettre, ms de cien aos an- por casi cien aos, la sola produccin textil apor-
seda, del camo y del lino tambin haban incre-
LA MEMRIA DELS TELERS: tes, de la teora de base exportadora de North, mentado muy decididamente su parte. Catalua
taba ms de la mitad del VAB total de la industria.
Solo en fecha tan tarda como 1935 el producto de
ELS MOSTRARIS TXTILS que aadieron un pronstico optimista: los viajes
de aquellos habitantes a los ms famosos puntos ex-
se haba convertido en la fbrica de Espaa. las otras industrias sobrepasaba el del textil. El li-
Slvia Carbonell Bast tranjeros de produccin, la continua importacin de Cuadro 2. Catalua en el textil espaol derazgo del sector era autnticamente arrollador.
modelos y maquinaria, y su constante aplicacin a los (impuesto de fabricacin, en porcentaje) Cuadro 3. Participacin de los subsectores CASTELLANO
estudios cientficos prometen por esta parte un pronto textiles al VAB de la industria catalana, en
y favorable resultado. El diagnstico de Muoz y porcentaje
1856 1990
Alejos, tan remoto en el tiempo, traducido al len-
guaje de hoy es muy claro: innovacin, formacin Algodn 94,1 91,0
de capital humano, vigilancia tecnolgica e inter- Tipo de industria
nacionalizacin habran sido las claves del xito Lana 29,1 63,3
algodonera lanera otras ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA industrial cataln.
Seda 22,5 55,3
Las previsiones de estos dos personajes no 1840 39,9 27,3 32,8
VISTA DES DE LA INFORMACI fueron equivocadas. Durante los dos decenios Camo-lino 4,6 43,8
1860 48,5 28,2 23,2
ESTADSTICA centrales del siglo XIX, la industria algodonera
Total textil 66,3 81,9
conoci una muy intensa expansin de la pro- 1890 47,4 19,7 32,9
Jordi Maluquer de Motes duccin, y despleg una mecanizacin completa
con recurso a la maquinaria ms moderna del 1913 34,6 19,9 45,5 CRDITS
momento en el mundo desarrollado. La aplicacin En distintos momentos a lo largo del siglo XX , las
de los estudios cientficos es decir, a la nue- otras regiones han aumentado sus efectivos tc- 1935 29,9 18,2 51,9
va tecnologa industrial haba dado frutos con nicos y humanos dentro del sector y, por tanto,
una extraordinaria rapidez. Segn una estimacin la industria catalana ha visto reducido su peso en
publicada en Paris en 1859, la industria de hilar el conjunto de Espaa. Ha conservado siempre, La influencia efectiva del textil era, en la prctica,
ELS FONS DELS MUSEUS algodn empleaba en Catalua un milln de hu- sin embargo, una posicin muy destacada y una todava mucho mayor, ya que sus necesidades de
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE sos de las mquinas ms modernas. El subsector enorme ventaja sobre cualquier otra territorio. inputs y de servicios diversos fueron elementos
algodonero ocupaba entonces a unos 100.000 La posicin tan destacada del textil cataln en el determinantes del nacimiento y desarrollo de un
PER ALS DISSENYADORS trabajadores y las dems ramas del textil a unos interior de Espaa se explica principalmente por buen nmero de otras actividades econmicas. En
65.000 ms. Se trata de cifras muy elevadas a ni- las exportaciones interiores. Es decir, por el flujo efecto, la industria qumica, la de transformacin
Dra. Slvia Ross Castellsaguer vel internacional. de mercancas dirigido al resto de Espaa. Las es- de metales y construcciones mecnicas o de piel
Un escritor cercano a los empresarios catala- timaciones hechas hacia el 1930, especialmente y cuero deben su primer impulso a los pedidos de
nes haca de los cambios de aquellas dos dcadas por C. Pi Sunyer, valoraban las ventas de tejidos materias tintreas y mordientes, columnas y vigas
centrales del XIX la siguiente descripcin: a los de algodn en el mercado espaol en el entorno para la edificacin industrial, mquinas de vapor y
antiguos sistemas de fabricacin manual, lenta y pe- del 80 por ciento de la produccin catalana total. turbinas hidrulicas, mquinas de hilar y telares o,
nosa, desde 1840 ac, han sustituido, en gran parte, Las ventas de tejidos de lana alcanzaban una pro- en fin, correas y otros elementos para las transmi-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. la maquinaria y los procedimientos ms modernos y porcin ms baja, pero an llegaban, en valor, a siones siempre derivadas del dinamismo del textil.
econmicos: de aqu mayor produccin y ms per- cerca de la mitad de las de manufacturas de algo- Las primeras empresas que se dedicaron a la fa-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES fecta; y por efecto de la competencia interior y de la dn. Las de los tejidos de otras fibras, como lino, bricacin de gas de alumbrado o de electricidad se
Ariadna Detrell / Sergi Artigas abundancia de productos, una baja considerable en camo, yute y seda, eran de una dcima parte en aplicaron, ante todo, a satisfacer las solicitudes de
los precios de los artculos de mayor consumo. En el comparacin con de algodn. la industria textil. Banca, comercio o transportes
personal mismo de la industria, se ven los efectos de En cambio, las exportaciones al resto del mun- tuvieron, de forma destacada, a empresas y em-
este cambio radical: los hijos de los fabricantes prcti- do fueron regularmente escasas y con un cierto presarios del textil entre los primeros y mejores
cos y rutinarios de entonces (muchos de los cuales ni carcter residual. nicamente en mercados prefe- clientes. De hecho, una gran cantidad de las inicia-
aun saban leer) son ahora industriales cientficos; po- rentes, como las colonias de Cuba, Puerto Rico y tivas empresariales, y los capitales, en todos esos
seen lenguas para viajar y estudiar los mejores proce- Filipinas entre el 1882 y su independencia en 1898, otros sectores se haban forjado inicialmente en el
dimientos en el extranjero, son qumicos, maquinistas o en pocas especialmente favorables en razn del textil. Durante ms de cien aos, el textil actu de
terico-prcticos, diestros en administracin y conta- bajo tipo de cambio exterior de la peseta o del apo- centro principal y de sector lder de la moderniza-
ANNEXOS bilidad, y hasta legistas para defender sobre derechos. yo fiscal como entre 1899 y 1913 o en la dcada cin econmica de Catalua.
La clase jornalera misma, que antes no saba ms que de 1950, las exportaciones al exterior consiguie- A mediados del siglo XX , la posicin relativa
TRADUCCIN AL CASTELLANO
trabajar materialmente, hoy alcanza un grado de ron resultados remarcables. del textil dentro de la economa catalana era to-
ENGLISH TRANSLATION ilustracin mayor que el de las clases acomodadas de El aislamiento internacional de Espaa, en dava muy dominante, como muestran los datos
entonces: su nmero se ha casi duplicado, al mismo razn de una proteccin arancelaria persistente elaborados por el Servicio de Estudios del antiguo
tiempo que ha disminuido en un 500 por ciento la ru- durante la mayor parte de los dos ltimos siglos, Banco de Bilbao. La primera columna del Cuadro 4
deza de las antiguas faenas y los productos que hoy ha sido a la vez la causa de la fortaleza y de la presenta la composicin del VA de la industria en

115
ANNEXOS

1955. En aquella fecha todava la economa cata- posicin interna del sector tal como se encuentran registros de cada ao se muestran en euros como
lana era plenamente dependiente del comporta- reunidas en el Cuadro 5. Las proporciones que co- equivalencia de las antiguas pesetas, por lo tan-
miento del textil, que generaba por s solo ms de rresponden a la participacin en el VAB conjunto to el cambio fijo de un euro por 166,386 pesetas
las dos quintas partes del producto industrial. El de los dos grandes subsectores, textil y confec- hasta la adopcin definitiva de la nueva moneda.
despliegue de los otros sectores, gracias a un muy cin y piel y calzado, son siempre muy mayorita- La serie permite observar una pendiente as-
PREMBUL intenso crecimiento global y a la diversificacin in- rias para el primero, si bien la agrupacin de piel y cendente desde 1955 y hasta 1977, en que alcanz
dustrial, fue reduciendo su participacin en el total calzado alcanz un muy notable dinamismo en la el mximo histrico. En esta fecha, el VAB del sec-
Neus Ribas i Eullia Morral a lo largo de los aos y decenios posteriores. La etapa del mximo crecimiento econmico cataln tor duplicaba de largo los datos de los primeros
tmida apertura de la economa espaola despus y espaol, entre 1955 y 1975 para precipitarse pos- aos, concretamente 1955/57. Entre 1977 y 1986
de seis aos de crisis econmica (1929-1936), teriormente a cifras ya francamente bajas. La gran las cifras descienden rpidamente. El sector sufri
Guerra Civil (1936-1939) y una rigurosa y estril fuerza de la agrupacin en Catalua es tributaria una fuerte crisis y tuvo que realizar una traumtica
autarqua (1939-1953), permiti, finalmente, un de las grandes dimensiones de la industria textil y reconversin sin contar con el apoyo del gobierno
nuevo impulso a la economa catalana. de la confeccin. espaol, que, en cambio, s apoy otras ramas in-
Desde que el gobierno de Franco opt por Del mismo modo, la gran fortaleza de la in- dustriales, bsicamente de la industria pesada y
una liberalizacin mucho ms decidida, a partir dustria dentro del conjunto de la economa es- de la minera. Sin embargo, all comienza un nuevo
de 1959-1960, el crecimiento econmico alcanz paola tambin debe atribuirse a las ramas es- quinquenio de expansin que se extiende de 1986
un ritmo autnticamente vertiginoso. Como con- a 1990. Despus, la dinmica vuelve a ser de des-
LEXPOSICI ITINERANT secuencia, la demanda de consumo y la inversin
pecficamente textiles; es decir a la industria de
censo. El textil cataln anticip la gran crisis indus-
cabecera, como preparacin de fibras, hilatura,
registraron tasas de aumento muy elevadas du- tejeduria o acabados, y en todas las actividades trial espaola del ao 1993 con una bajada intensa
rante ms de diez aos y se produjeron profundas productivas ligadas a la confeccin de prendas desde 1991 que se prolong hasta 1996. Una nue-
transformaciones en la estructura industrial en de vestir, textiles del hogar, tapiceras, tejidos in- va expansin en 1996 hasta 1999 da paso, final-
el marco de una expansin general. En 1971, los dustriales y otros. De hecho, las industrias de la mente, al declive casi continuado hasta la ltima
transformados metlicos, as como la construc- piel y del calzado alcanzaron, histricamente, una fecha documentada que corresponde al ao 2012.
cin, pasaron a ocupar ms trabajadores que el importancia proporcionalmente mayor en el Pas Durante esta larga etapa histrica, el sector ha
textil. En trminos de VAB ya la haban superado Valenciano y las Islas Baleares que en Catalua. ido reduciendo su peso en el conjunto de la indus-
mucho antes, en 1964. Finalmente, a pesar de que Los datos del ao 1985, tal como muestra el Cua- tria y de la economa catalanas, como ha hecho
la produccin creci a buen ritmo, otros sectores dro 6, confirman que si la participacin catalana tambin en el conjunto del mundo. Dentro de esta SUMARI
lo hicieron mucho ms deprisa y tomaron el rele- en el conjunto de la industria espaola de la piel y trayectoria se reconoce una causa que ha opera-
LA MEMRIA DELS TELERS: vo. Los datos correspondientes a la estructura de del calzado con cerca de una quinta parte no do en todas partes y de forma general, que no es
ELS MOSTRARIS TXTILS la industria catalana en 1975 ya sitan el sector en era nada despreciable, la parte del subsector del otra que la propia continuidad de los fenmenos
tercera posicin aunque segua siendo, con mucha textil y de la confeccin considerado aisladamen- de la industrializacin y de la modernizacin eco-
Slvia Carbonell Bast diferencia, el ms importante en trminos de par- te rozaba la mitad de todo el VAB generado en el nmica con el nacimiento de muchas actividades
ticipacin en el total sectorial correspondiente a conjunto del pas. productivas nuevas y la ampliacin del tejido in- CASTELLANO
nivel espaol, como muestran los porcentajes de dustrial. El crecimiento de los sectores nuevos, por
la tercera columna. El textil cataln definicin, tena que ser mucho ms vigoroso que
De hecho, el empleo haba empezado ya a ba- no el de aquellos que ya haban alcanzado grandes
en la Contabilidad Nacional
jar y lo hara mucho ms a partir de 1975. Crisis dimensiones en la primera mitad del siglo XX . Pero,
y reconversin han acompaado al textil durante al mismo tiempo, el sector textil ha experimenta-
los ltimos decenios de forma permanente. El sec- Desde mediados del siglo XX , se puede disponer do transformaciones extraordinarias tanto desde
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA tor perdi incluso una identidad diferenciada en la de instrumentos estadsticos ms perfectos que
permiten analizar de forma suficientemente pre-
la ptica de la tecnologa con unos niveles muy
estadstica oficial. En todas partes, las clasificacio- avanzados de automatizacin como en lo que
VISTA DES DE LA INFORMACI nes de las actividades econmicas se han ido mo- cisa la dinmica de la industria. Se trata de los afecta a la distribucin geogrfica a nivel mun-
ESTADSTICA dificando, aunque reflejando los grandes cambios clculos realizados en el marco de la Contabilidad
Nacional, que durante la dcada de 1950-1960 se
dial, con una serie de fenmenos de localizacin
en su composicin. En el textil, en lugar del siste- masiva hacia pases de ms baja carga tributaria y
Jordi Maluquer de Motes ma organizado en actividades paralelas y diferen- introdujo en todos los pases desarrollados de Eu- salarios mucho ms reducidos.
ciadas, en funcin de las fibras procesadas y de las ropa y de Amrica. La dimensin econmica ms El Grfico 2 ofrece la evolucin del VAB del CRDITS
tcnicas (industria algodonera, lanera, etc.), se ha relevante de cada uno de los sectores productivos Textil en tanto por ciento del total del VAB de la in-
pasado a utilizar criterios de homogeneidad de las es el VAB, que evoluciona de la forma que mues- dustria de Catalua. Se trata de los mismos datos
tcnicas y de los productos acabados, al modo de tra el Grfico 1. Esta presentacin corresponde al del grfico anterior pero ahora transformadas en
la Industrial Organization norteamericana. En la producto total de cada ao expresado en valores tanto por ciento de todo el producto de la indus-
agregacin del textil de cabecera y la confeccin constantes, concretamente a precios del ao tria de cada ejercicio. Si se presta atencin al ao
ELS FONS DELS MUSEUS en un solo sector, la ha acompaado el aadido de 2000. Por lo tanto, la curva representa el volumen inicial de 1955, el textil aportaba prcticamente la LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE peletera y calzado. del agregado que se considera, al margen de las mitad un 48,7 por ciento de todo el VAB de
Los datos del Cuadro 4, junto con las de un par variaciones de los precios que afectan a las mer- la industria, que al mismo tiempo actuaba como
PER ALS DISSENYADORS de otros aos, sirven para conocer mejor la com- cancas de forma distinta en cada ejercicio. Los motor principal de la economa catalana y se-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Cuadro 4. Composicin del producto industrial cataln (porcentajes sobre Cuadro 5. Componentes bsicos del VAB de Textil, confeccin, piel y
el VAB) calzado de Catalua (en porcentaje)

1955 1975 1955 1975 1983 1985


Textil y confeccin 92,47 67,74 93,59 89,79
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. VAB VAB % Espaa Piel y calzado 7,53 32,26 6,41 10,21
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Total 100,00 100,00 100,00 100,00
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Textil 43,0 12,6 72,5
Alimentacin 15,3 6,2 18,9
Cuadro 6. VAB del sector Textil, confeccin, piel y calzado en 1985
Metal 12,3 28,0 23,6
Qumica 10,7 13,0 28,5
% de Catalua
Madera y corcho 4,7 2,7 18,0 Catalua Espaa a Espaa
Cermica, demento y vidrio 4,0 3,5 21,1
Textil y confeccin 194.823 401.716 48,50
ANNEXOS Papel, prensa y artes grficas 3,7 7,1 34,8
Piel y calzado 22.152 116.736 18,98
Piel y calzado 3,5 6,0 21,3
TRADUCCIN AL CASTELLANO Total 216.975 518.452 41,85
Agua y energa 2,2 5,3 22,2
ENGLISH TRANSLATION
Minera 1,1 1,3 12,9
Total 100,0 100,0

116
ANNEXOS

guira hacindolo exactamente veinte aos ms, Otra variable muy relevante para definir la 1961-1977 los Cuadros 1 y 4: mientras el VAB crece
hasta la crisis del petrleo de 1974 en adelante. Al posicin y la evolucin de cualquier sector pro- intensamente, a precios constantes, el empleo de-
final del perodo, a pesar de que el textil cataln ductivo es el nmero de personas empleadas, clina muy deprisa. En otras palabras, el ahorro de
era uno de los ms potentes de Europa, como se tanto por las implicaciones econmicas directas trabajo acompa a toda una serie de nuevas tec-
mostrar ms adelante, la aportacin al conjunto como por los efectos de tipo social y cultural. Por nologas al servicio de una produccin mucho ma-
PREMBUL de la industria del pas quedaba en un modesto 5 sus caractersticas, tratndose de un conjunto de yor. Una segunda revolucin tecnolgica, un poco
por ciento. actividades muy intensivas en trabajo, la industria tarda en nuestro caso por causa del aislamiento
Neus Ribas i Eullia Morral Estos fenmenos de ampliacin de la base in- textil ha sido generadora de puestos de trabajo exterior y de la penuria de divisas que sufri la
dustrial, de transformacin tecnolgica y de des- de forma muy destacada durante siglos. La gran economa espaola desde el ao 1929 hasta el
localizacin geogrfica se han producido tambin importancia de esta industria en Catalua conlle- decenio de 1951-1960, que sustituy finalmente el
en el conjunto de Espaa pero de forma ms tarda vaba necesariamente una muy notable moviliza- equipamiento mecnico introducido en el ltimo
cin de trabajo asalariado. El Grfico 4 presenta la tercio del siglo XIX y primeros treinta aos del XX .
y menos intensa que en Catalua. Como conse-
evolucin del nmero de personas ocupadas en el
3.500.000 Desde el ejercicio del mximo histrico, en
cuencia de estas discordancias en los tiempos
sector desde 1955 hasta 2012. La serie comienza 1961, el nmero total de trabajadores registra una
de las respectivas dinmicas, la parte catalana al
con un cuarto de milln de3.000.000
personas ocupadas, evolucin a la baja que hace caer el total hasta
conjunto del VAB del textil espaol fue declinan- que asciende an hasta las 3.500.000
casi 280.000 del ao unos 55.000 en 2010. Se trata, aproximadamente
do progresivamente. El Grfico 3 ofrece para cada 2.500.000
LEXPOSICI ITINERANT ao el porcentaje de participacin del textil de Ca-
1961, que es el mximo histrico.
Para presentar las proporciones
de slo un 20 por ciento de la cifra del pico de la
3.000.000que existen serie, anteriormente mencionado, del ao 1961. El
talua al VAB total del sector en Espaa. En este modernamente con respecto 2.000.000
al empleo en las dis- descenso fue casi continuo, a pesar de las recupe-
caso, el nivel del primer ao es an ms impre- tintas tareas especficas que2.500.000
definen el sector en raciones de 1986 a 1990 y desde 1993 hasta 1999,
sionante que el ejercicio anterior. Ahora se trata 1.500.000
Catalua, el Cuadro 7 ofrece los datos de empleo que seguan a cadas muy especialmente crticas
nada menos que del 57 por ciento de participacin del conjunto del sector en 2.000.000
los aos 1996 y 1997
1.000.000 de los aos anteriores a los dos casos. Hay que
catalana en el total del ao 1955. Desde este pun- desagregadas segn las diferentes aplicaciones. recordar que los datos utilizados proceden de la
to fue bajando pero permaneciendo, a finales del 1.500.000
Es particularmente destacable el contraste en Contabilidad Nacional de Espaa y, por tanto, no
500.000
perodo, aunque en una posicin muy destacada a la evolucin del VAB y del trabajo del sector entre se ven afectadas por la considerable incidencia de
1.000.000
nivel espaol, estabilizado entre el 35 por ciento y los aos del inicio de nuestra serie y0 el 1977. Se la economa sumergida que, en cambio, no puede
el 40 por ciento desde 1985 en adelante. puede observar muy bien comparando
500.000 el intervalo captarse por el aparato estadstico oficial. SUMARI

2000
2003
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
LA MEMRIA DELS TELERS: 0
Miles de euros
ELS MOSTRARIS TXTILS Grfico 1. VAB del sector Textil, confeccin, piel y calzado, en miles de Grfico 2. VAB del textil, en participacin del VAB

2003
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
euros a precios del ao 2000 de la industria de Catalua
Slvia Carbonell Bast Miles de euros
3.500.000 60 CASTELLANO
3.000.000
50
60
2.500.000

2.000.000 40
50
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA 1.500.000
VISTA DES DE LA INFORMACI 30
40
1.000.000
ESTADSTICA
500.000 20
Jordi Maluquer de Motes 30
0 CRDITS
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988

10
20
Miles de euros
0
10
ELS FONS DELS MUSEUS

1955
1958
1961
1964
1967
1970

2012
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
Cuadro 7. Datos de empleo de textil, confeccin, piel y calzado, en miles LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE 60
0
Porcentaje %
PER ALS DISSENYADORS 1996 1997

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
50
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Pers. Horas Pers. Hores 60
Grfico 3. VAB
Porcentaje % del textil de Catalua en tanto por ciento del sector
ocup. trab. ocup. trab.
en Espaa
40
Preparacin e hilatura
12,0 20.713 12,0 21.069 50
60
de fibras textiles
Fabricacin
30 de tejidos textiles 12,5 22.569 11,9 21.294
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Acabado de tejidos 10,3 18.691 9,7 17.685
40
50

ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Otras


20 confecciones textiles, 4,0 6.827 4,2 7.500
salvo ropa vestir 30
40
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
Otras industrias textiles 6,6 11.869 7,1 12.439
10
Fabricacin de tejidos de punto 5,0 8.893 5,1 9.248 20
30
Artculos
0 con tejido de punto 6,2 10.989 6,2 10.386
10
20
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012

Piezas de vestir de cuero, peletera 1,7 2.873 2,1 3.872

ANNEXOS Porcentaje
Piezas % con tejidos
de vestir 33,1 58.299 37,2 63.172 0
10
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
Industrias del cuero y calzado 5,6 9.659 5,7 9.846
TRADUCCIN AL CASTELLANO 60
ENGLISH TRANSLATION Textil, confeccin, cuero ycalzado 97,0 171.383 101,1 176.512
0
Porcentaje % del total espaol
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
50 ocup.: Personas ocupadas
Pers.
Horas trab.: Horas trebajadas 300.000 % del total espaol
Porcentaje

40
250.000
300.000
30
117 200.000
250.000
20
150.000
200.000
10
0
50.000

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
ANNEXOS
0

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
Ocupados
0

1997
2000
2003
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
Grfico 4. Personas ocupadas en el sector textil, confeccin, piel y calzado Grfico 5. Personas empleadas en el sector textil, confeccin,
Porcentaje % del total espaol
piel y calzado, en porcentaje
Ocupados

300.000 60
PREMBUL
250.000 50
Neus Ribas i Eullia Morral 60

200.000 40
50

150.000 30
40

100.000 20
30
LEXPOSICI ITINERANT
50.000 10
20

0 0
10

1955
1958
1961
1964
1967
1970

2012
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
Ocupados 0 Porcentaje % de la industria
Porcentaje % de la economa

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: Cuadro 8. Valor Aadido Bruto de la industria textil, confeccin, Porcentaje
Grfico 6. VAB %
Italia pordecpita
la industria
en euros del sector Textil, confeccin,
ELS MOSTRARIS TXTILS piel y calzado piel yPorcentaje
calzado en%2007
de la economa
60 Portugal
Slvia Carbonell Bast 1995 2000 2005 2010
Catalua
Italia
50 Blgica CASTELLANO
Alemania 10.589,0 9.129,0 7.553,0 6.958,0 Portugal
Eslovenia
Austria 1.742,7 1.606,5 1.220,5 1.097,4 Catalua
40 Espaa
Blgica 2.383,4 2.351,4 2.123,1 1.574,4 Blgica
UE 28
Bulgaria 253,1 525,4 577,7 Eslovenia
30 Austria ENGLISH
Espaa
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Catalunya 2.185,1 2.737.6 2.439,7 1.867,5
Lituania
UE 28
VISTA DES DE LA INFORMACI Dinamarca
20
738,4 683,9 431,0 321,5
Estonia
Austria
ESTADSTICA Eslovaquia 260,3 405,8 507,4 655,2
Grecia
Eslovenia 260,3 405,8 507,4 655,2 Lituania
Jordi Maluquer de Motes 10 Espaa*
Espaa* 3.896,7 4.770,4 4.445,3 4.047,5 Estonia CRDITS
Eslovaquia
Espaa 6.081,8 7.508,0 6.885,0 5.915,0 Grecia
0 Rumana
Estonia 77,9 140,1 169,7 134,2
Espaa*
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
Suiza
Eslovaquia
Finlandia 594,7 577,0 550,0 462,0
R. Unido
ELS FONS DELS MUSEUS Porcentaje % de la industria Rumana
Francia
Porcentaje % de la economa
8.821,4 7.447,0 6.084,0 4.636,0
Finlandia LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Grecia 1.354,2 1.560,9 1.438,4 1.034,9
Suiza
Rep. Checa
PER ALS DISSENYADORS Holanda
Italia 1.298,8 1.257,0 1.031,0 1.033,0
R. Unido
Alemania
Finlandia
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Portugal
Hungra 616,7 703,1 573,5 421,0 Francia
Rep. Checa
Catalua
Irlanda 392,5 343,0 259,9 152,1 Bulgaria
Alemania
Blgica
Islandia 32,7 27,6 15,8 Dinamarca
Francia
Eslovenia
Italia 23.136,2 26.458,7 24.404,2 22.074,5 Malta
Bulgaria
Espaa
Letonia 143,9 162,5 125,0
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Noruega
Dinamarca
UE 28
Lituania 154,3 419,1 452,6 369,9
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Letonia
Malta
Austria
Malta 69,2 88,4 51,1 26,8 Holanda
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Lituania
Noruega
Noruega 245,0 271,5 313,3 318,6 Islandia
Letonia
Estonia
Polonia 1.864,0 2.078,3 Polonia
Holanda
Grecia
Portugal 3.588,1 3.812,2 3.414,6 3.363,4 Irlanda
Islandia
Espaa*
Reino Unido 10.102,1 6.003,2 5.443,9 Suecia
Polonia
Eslovaquia
Rumania 793,1 979,7 1.817,7 2.645,6 Hungra
Irlanda
ANNEXOS Rumana
Suecia 490,5 608,3 522,9 445,0 Chipre
Suecia
Suiza Suiza
Hungra0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
925,1 798,3 954,2
TRADUCCIN AL CASTELLANO
R. Unido
Repblica Checa 692,8 858,8 885,8 844,8 *Espaa sin Catalua
ENGLISH TRANSLATION Chipre
Finlandia
Chipre 116,1 66,5 36,3 21,2
0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
Rep. Checa
(*) Espaa sin Catalua *Espaa sin Catalua
Alemania
Francia
Bulgaria
Dinamarca
Malta 118
Noruega
Letonia
ANNEXOS

La avanzada incorporacin de la mujer al tra- 2010 de Catalua y veintinueve nueve pases in- Los fondos de los museos
bajo fuera del hogar desde tiempos muy antiguos, dependientes, todos los que son miembros de la
bsicamente imputable al sector, explica la eleva- UE, menos Luxemburgo y Croacia, con el aadi-
como herramienta
da tasa de actividad de la poblacin en Catalua do de Islandia, Noruega y Suecia. Catalua sera indispensable para
y es la causa del diferencial de crecimiento que el noveno ms importante del continente por el losdiseadores
PREMBUL ha mostrado durante muchas dcadas ante la volumen total de la produccin, solamente detrs
mayor parte de los otros territorios espaoles y de Italia, Alemania, Reino Unido, Francia, Espaa, Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Neus Ribas i Eullia Morral europeos. A esto hay que aadir, en segundo lu- Portugal, Rumania y Polonia
gar, la baja proporcin de nios tradicional de la Si, en cambio, realizamos la comparacin en
sociedad catalana moderna, que se relaciona jus- trminos relativos a las dimensiones fsicas de El museo como herramienta
tamente con el trabajo de la mujer fuera del hogar cada pas la posicin de Catalua todava mejora fundamental para la investigacin
y con la adopcin con carcter pionero a nivel y lo hace muy notablemente. El Grfico 6 ofrece y la transmisin del conocimiento
mundial, solamente detrs de Francia de distin- los datos del VAB por cpita de los mismos vein-
tas prcticas de control de la natalidad. En tercer tinueve nueve pases, con el aadido de Catalua,
del 2007, ltimo ao anterior a la nueva gran de- El origen de los museos descansa sobre dos fac-
lugar, la gran demanda de trabajo generada por
presin de la economa europea actual. Los resul- tores determinantes que son por un lado el colec-
el dinamismo industrial, con el textil como prota-
tados son muy claros con el liderazgo de Italia y el cionismo, tanto pblico como privado, que tendr
LEXPOSICI ITINERANT gonista principal, promovieron varias oleadas de
acompaamiento, en unas destacadsimas segun- su apogeo durante las monarquas absolutistas. El
inmigracin formada sobre todo por jvenes en
da y tercera plaza de Portugal y Catalua. segundo factor ser el cambio de paradigma cul-
edad de inicio del ciclo laboral, con el resultado de
tural que supone la Ilustracin y que conllevar la
mantener una pirmide de edades sobredimen-
creacin del primer museo de carcter pblico, el
sionada de los grupos de edad ms activos. Los Museo del Louvre, en el que los dems se refle-
resultados fueron muy destacables: el producto PIES DE FOTO
jan1 . Estas instituciones, si bien en un primer mo-
por cpita, y con l el crecimiento econmico, Pg. 54 mento ya definieron su carcter educativo, cabe
era mayor que en las otras economas con las decir que centrarn sobre todo sus esfuerzos en
Muestras para tapicera de los libros de H. Blanco
que competa no por una mayor productividad de la conservacin del patrimonio para su mera con-
Baeres (Barcelona, 1915) CDMT nm.reg. 20659.
cada trabajador individualmente considerado sino templacin, erigindose como un smbolo cultural
porque la proporcin de los trabajadores sobre el Pg. 56 SUMARI
de cada pas.
total los habitantes era bastante ms elevada. En
LA MEMRIA DELS TELERS: definitiva, el secreto del dinamismo de la econo-
Uno de los libros de recopilacin de puestas en car- A mediados del siglo XX el concepto de museo
ta de Pujol y Casacuberta (Barcelona, principios del experimentar un cambio esencial, empezando a
ELS MOSTRARIS TXTILS ma catalana no ha sido otro, en ltima instancia, siglo XX). CDMT nm.reg.20588-10. dejar atrs la idea de simple continente, desvin-
que una muy elevada tasa de actividad. culndose de la imagen de mausoleo cultural y
Slvia Carbonell Bast En trminos generales, la productividad apa- Pg. 57 acercndose ms a la voluntad de posicionarse
rente del trabajo, resultado de confrontar el valor Muestrario comercial Driles novedad, 1925, de como un medio de comunicacin de masas y un CASTELLANO
de la produccin con el nmero de trabajadores, Paolera y Forrera H. Juan Soldevila (Barcelona). agente imprescindible para el estudio e inves-
es ms baja en el sector textil, confeccin, piel CDMT nm.reg. 20103-93. tigacin de la materia en cuestin, por el hecho
y calzado que el promedio de la industria, por lo de contener en l un pasado valiossimo de cada
que ha conservado un impacto significativo sobre Pg. 58
disciplina.
el empleo a pesar de los extraordinarios avances Carta de colores para mantelera de C. Bonet Esca- Las definiciones del Comit Internacional de
registrados en algunos subsectores, como el textil rrer (Barcelona, s/d). CDMT nm.reg. 20028. Museos irn en esta lnea; la emitida en el 1974 ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA de cabecera y el gnero de punto. Este es el mo-
Pg. 59 los define como Institucin permanente, sin fines
VISTA DES DE LA INFORMACI tivo de la muy alta participacin del sector en el
empleo total de la industria de Catalua y la del Libro de fbrica de Manufacturas Torra Balari (Mo- lucrativos, a Servicio de la Sociedad, que adquiere,
conserva, comunica y presenta con fines de estu-
ESTADSTICA conjunto de la economa. El Grfico 5 presenta los lins de Rei) con muestras de los aos 1936/39, cada
dio, educacin y deleite testimonios materiales
niveles en ambos casos. Como se puede compro- una con su ficha. CDMT nm.reg. 20103-116.
Jordi Maluquer de Motes del hombre y su medio.2
bar, la tendencia es a bajar de forma permanente,
por causa, como ha sido ya explicado, del enorme
Pg. 60 Centrndonos en la historia de los museos en CRDITS
Cuaderno de tendencias para camisera y pijama nuestro pas, durante el siglo XIX se darn tres he-
crecimiento y diversificacin de la industria y de de hombre correspondiente a 1959. Claude Frres chos de vital importancia para su configuracin.
la economa catalanas que se produca simult- (Pars). CDMT nm.reg. 19513-2. El primero ser la desamortizacin de los bienes
neamente. de la Iglesia por parte del estado, que se iniciar a
Ya durante los dinmicos aos 1960 merma- Pg. 61 finales del siglo XVIII con el fin de obtener unos in-
ELS FONS DELS MUSEUS ba decididamente el nmero de trabajadores. La Patente del sistema de estampacin ideado por L. gresos que sufragaran la deuda pblica. Un hecho
evolucin del empleo en el sector durante la etapa Farr; mayo de 1960 [Documentos de patentes de que se suceder en paralelo en otros pases. Estos LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE de la crisis del petrleo (1975-1985) y la que se de- introduccin, de invencin y modelos de utilidad bienes se convirtieron en una parte importante de
PER ALS DISSENYADORS fine por la adhesin de Espaa a la Unin Europea para la industria textil del CDMT]. los fondos que integraran los museos estatales
(desde 1986) marca una continuidad sorprenden- ms importantes. El segundo hecho se produci-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer te respecto de los datos del perodo de intensa Pg. 63 r en el 1844, con la creacin de las Comisiones
expansin anterior. Pero entretanto muchas cosas Ficha tcnica de 1968 correspondiente a un tejido Provinciales de Monumentos con el fin de crear y
han cambiado. Las relaciones de dimensin entre para tapicera de Industrias Burs, S.A. (Castellbell fomentar los museos provinciales. El paso definiti-
los subsectores del textil y de la confeccin se han i el Vilar, Barcelona). CDMT nm.reg. 15026/38- vo vendr de manos de la creacin de los grandes
invertido. Los flujos exteriores se han multiplica- 102. museos pblicos, como fue el caso del Museo Na-
do, por lo que la demanda interna se cubre en gran cional de Ciencias Naturales en el 1772, el Museo
Pg. 64
parte a travs de importaciones, a menudo de del Ejrcito en el 1803, el Museo del Prado en el
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. gama baja, mientras que la propensin a exportar Cuaderno de tendencias Anteprima, con propues- 1818, el Museo Arqueolgico Nacional en 1867 y
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES ha aumentado tambin con fuerza. tas de coordinados para mujer para primavera-ve- el Museo Antropolgico en el 1875. 3
La industria ha ido transitando desde procesos rano 1989. CDMT nm.reg. 14316-484. Con la llegada del siglo XX se configurar el
Ariadna Detrell / Sergi Artigas intensivos en trabajo a otros intensivos en capital, marco legal que regular y regir el desarrollo de
Pg. 65
altamente capacitados para lograr la produccin estas instituciones y ser tambin en estos pri-
Cuaderno de tendencias Alberto & Roy, en este
flexible, la calidad y la rapidez que exige la adecua- meros aos cuando, a travs de la creacin del
caso de paera para trajes de hombre (primavera
cin de la oferta a los cambios permanentes de la de 1968). CDMT nm.reg. 15187-23.
demanda, determinados por la moda y por unos
1. HERNNDEZ, Francisca. Evolucin del concepto de
ciclos de vida de los productos ms y ms cortos. Pg. 66 museo Revista General de Informacin y Documentacin,
Adems, textil, confeccin, piel y calzado se ha Ficha tcnica de 1999, de un tejido que no se lleg Vol. 2 (1), Universidad Complutense de Madrid, Madrid,
internacionalizado con gran xito. Aunque la apa- a fabricar. Serra Feliu, S.A. (LAmetlla de Merola). 1992, pp. 85-97.
ANNEXOS riencia observada hara creer en una crisis hacia CDMT nm.reg. 19118 - caja 30. 2. HERNNDEZ, Francisca, p. 88.
el colapso, esto desconocera que los cambios del
TRADUCCIN AL CASTELLANO textil cataln son universales. Conviene recurrir 3. Historia de los Museos Estatales. Siglo xix, Ministerio
de Educacin, Cultura y Deporte, rea de Cultura,
ENGLISH TRANSLATION a las comparaciones para valorar correctamente
[Consulta: 16 de septiembre de 2015] Disponible
este hecho. El cuadro 8 ofrece los datos del VAB en: www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/
de textil, confeccin, piel y calzado en cortes quin- museos/los-museos-estatales/historia/el-siglo-xix.
quenales para los ejercicios 1995, 2000, 2005 y html.

119
ANNEXOS

Reglamento para el rgimen de los Museos ar- caso del Victoria and Albert Museum de Londres, Hubo que esperar un ao, no obstante, para que
queolgicos del Estado (Real Decreto de 1901), se el Costume Institute del Metropolitan Museum de ste contara con una seccin importante de indu-
articularn y se fijarn algunas normas fundamen- Nueva York o el Muse de la Mode et du Textile de mentaria, complementos y accesorios gracias a la
tales de stos, tales como la funcin docente, que Pars como seccin independizada del Museo de donacin de Manuel Rocamora, que estaba inte-
deba ser inherente a todos los museos. 4 Artes Decorativas. Adems, nacern institucio- grada por 294 piezas a las que se uniran 77 ms
PREMBUL Con la Ley del 13 de mayo de 1933 de Patri- nes especializadas en el tema, como es el caso del de una donacin posterior.11 En 1969 se crear el
monio Artstico Nacional, en la que se otorga a la Museum of Costume de Bath, el Costume Institu- Museu dIndumentaria-Coleccin Rocamora, con
Neus Ribas i Eullia Morral Junta Superior del Tesoro Artstico la capacidad te de Kyoto, el Muse des Tissus de Lyon o el Textil sede en el Palacio del Marqus de Lli, indepen-
de promover la creacin de museos pblicos en el Museum de Washington, como ms destacados.7 dizndose del Museu de les Arts Decoratives y
territorio espaol, nacern, entre otros, el Museo Pero no podemos olvidar la importancia de al que se unirn en el ao 1982 el Museu Txtil y
de Arte de Catalua y el Museo Arqueolgico de Espaa en esta materia: Espaa sigue contando el Museu de les Puntes, ambos tambin pertene-
Catalua. Bajo el rgimen franquista se seguir con uno de los patrimonios textiles ms impor- cientes en un origen al Museu dArts Decoratives,
sucediendo la apertura de nuevos museos, as tantes de Europa. Dos razones justifican esta im- dando lugar al Museu Txtil i dIndumentria.12 En
como tambin la creacin de comisiones e institu- portancia: el desarrollo de la industria textil en la el ao 2008 el museo trasladar sus dependen-
ciones de control para la administracin y funcio- Pennsula Ibrica desde la Edad Media y la riqueza cias y fondos al Palau de Pedralbes, sede del Mu-
namiento de los museos y de su patrimonio. Con de las Colecciones textiles que todava conserva- seu de les Arts Decoratives, y cerrar en diciem-
la instauracin de la democracia en nuestro pas y mos8 Hay que tener en cuenta que la produc- bre de 2012 para trasladarse al nuevo edificio de la
LEXPOSICI ITINERANT ya bajo la responsabilidad del Ministerio de Cul- cin y el tisaje de seda ser una de las industrias Plaa de les Glries Catalanes, quedando integra-
tura y al amparo de la Constitucin Espaola de espaolas ms importantes y que gozar de ms do en l, tal y como lo haba sido en sus orgenes.13
1978, la idea de museo vigente hasta el momento prestigio internacional; se iniciar con la llegada El punto de partida del fondo patrimonial del
experiment cambios y adaptaciones a los nuevos de los musulmanes y el establecimiento del An- museo de tejidos y de indumentaria son las dona-
tiempos. Unos cambios que quedaron formaliza- dalus y no decaer hasta ya entrado el siglo XVII9. ciones del coleccionista Manuel Rocamora, que
dos en la Ley de 16/1985 de Patrimonio Histrico Gracias tambin a la presencia musulmana en la comprenden vestidos desde el siglo XVII hasta el
Espaol. Pennsula, la industria de las alfombras tendr XIX , tanto de mbito cataln como internacional, y
En la actualidad, tal y como define la legis- mucha trascendencia a nivel internacional y la de accesorios desde el siglo XV hasta la actualidad. A
lacin espaola: Son museos las instituciones de los tapices iniciar un esplendor que se prolonga- partir de este fondo, el museo se ha centrado tam-
carcter permanente que adquieren, conservan, in- r durante varios siglos. No podemos olvidar tam- bin en la creacin de una importante coleccin SUMARI
vestigan, comunican y exhiben para fines de estudio, poco las cotas de perfeccin a las que llegar el de trajes que abarca toda la moda del siglo XX en
LA MEMRIA DELS TELERS: educacin y contemplacin Conjuntos y Colecciones arte del bordado, la industria de los encajes como Espaa, siendo complementada con importantes
ELS MOSTRARIS TXTILS de valor histrico, artstico, cientfico y tcnico o de
cualquier otra naturaleza cultural5 . Una definicin
producto de lujo y el arte del cuero, que gozarn
de gran estima especialmente en Centroeuropa.10
referentes internacionales. Como consecuencia,
a partir de este fondo se puede tener un conoci-
Slvia Carbonell Bast que deja patente una vez ms la importancia que En cuanto a la historia ms reciente y cercana, miento bastante preciso del fenmeno de la alta
deben tener sus fondos para fines educativos y de en el desarrollo industrial de Catalua y de Espaa costura espaola, especialmente a travs de dos CASTELLANO
estudio. es incuestionable la importancia que tuvo el sec- figuras de gran trascendencia en el momento
En nuestros das los museos estn en la direc- tor textil, que fue la puerta de acceso de la Revolu- como lo fueron Cristbal Balenciaga y Pedro Rodr-
cin de perder la rigidez y distanciamiento que cin Industrial en el estado espaol desde finales guez, as como tambin del fenmeno que seguir
haban mantenido antes con el pblico y caracte- del siglo XVIII y lider el proceso hasta principios al de la alta costura, el prt--porter. Un fondo que
rizarse por una rpida mutacin, con la voluntad del siglo XX . Gracias pues al sector textil, Catalua sigue creciendo, adems, con la moda del siglo XXI .
de estar en sintona con la sociedad cambiante vivir a principios de siglo XX un momento de es- Paralelamente destaca la importante coleccin de
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA actual. Asimismo, con el fin de acortar distancias plendor econmico capitaneado por una burgue- tejidos coptos, hispanorabes y medievales, don-
y de concebir el museo como ente social, el mode- sa ya madura y materializado en el apogeo urba- de sobresalen los ornamentos litrgicos, as como
VISTA DES DE LA INFORMACI lo propuesto es el de un museo vivo y sobre todo nstico de las ciudades. En la actualidad contamos, tambin tejidos renacentistas, barrocos y neocl-
ESTADSTICA participativo, que mantenga en todo momento como testigo trascendental de nuestro pasado, sicos, destinados tanto a indumentaria como a
un contacto directo con la gente. Es por ello que con unos museos que recogen el legado que esta decoracin del hogar y mobiliario.14
Jordi Maluquer de Motes la funcin de salvaguarda de la integridad de los industria vivi en un momento de mximo apogeo, No podemos olvidar, como parte integrante
objetos debe llegar a un equilibrio con la responsa- as como tambin del pasado glorioso que la avala del Museu del Disseny, su Centre de Documenta- CRDITS
bilidad educativa que los museos tambin deben como una de las actividades econmicas y artsti- ci, que cuenta con un fondo bibliogrfico de gran
mantener. En esta nueva etapa el objeto ya no ser cas ms importantes que ha tenido nuestro pas valor, constituido por libros y revistas de tejidos,
el destino final sino que debe representar un me- a lo largo de la historia. Si visualizamos el mapa indumentaria y moda. Complementando este fon-
dio a travs del cual llegar al conocimiento. 6 musestico centrado en el sector textil y de la indu- do, tambin dispone de archivos que constituyen
mentaria, encontraremos diferentes instituciones una gran apuesta de futuro para el centro, ya que
ELS FONS DELS MUSEUS La riqueza patrimonial de los museos que recogen, en sus fondos, nuestro pasado, pre- una de sus lneas de trabajo es la recopilacin de LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE textiles y de indumentaria en Catalua sente y futuro del sector textil y de indumentaria. documentos originales sobre procesos de crea-
En primer lugar y siguiendo un criterio estric- cin. En la actualidad ya cuentan, como archivos
PER ALS DISSENYADORS tamente cronolgico, encontramos el Museu del ms destacados, con el de Pedro Rovira, Kelson,
Los tejidos, por ser considerados a lo largo de la
Disseny de Barcelona, cuyo nombre ha sido adop- Grabados Duran, Asuncin Bastida o Tapicera
Dra. Slvia Ross Castellsaguer historia como objetos de gran valor tanto para el
tado recientemente, concretamente en el ao Mir, entre otros.
mbito eclesistico como noble y por haber ocu-
pado un lugar preponderante en ceremonias y 2014 a raz de su inauguracin en el nuevo edificio Pocos aos despus de la creacin del Mu-
celebraciones pblicas, as como tambin como de la Plaa de les Glories Catalanes de Barcelona; seu de les Arts Decoratives, concretamente en el
elemento clave en la decoracin, han estado pre- es un museo la historia del cual arranca en el 1932. 1946, naci en Terrassa, gracias al inters privado
sentes en los fondos de muchos museos y colec-
ciones de todas partes. Sin embargo, ser en el
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. perodo comprendido entre mediados del siglo XIX 7. CARRETERO PREZ, Andrs. El Museo del Traje. 11. Junta de Museus de Barcelona. Catleg de les sales
Centro de Investigacin del Patrimonio Etnolgico, que contenen la col lecci dindumentria. Donatiu de
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES y mediados del siglo siguiente cuando adquirirn Revista de Museologa, Publicacin cientfica al servicio Manuel Rocamora al Museu de les Arts Decoratives,
un peso importante las secciones textiles inclui- de la comunidad museolgica, Asociacin Espaola de inaugurades el 17 de febrer del 1935, Ajuntament de
Ariadna Detrell / Sergi Artigas das dentro de instituciones mayores, como es el Muselogos, nm. 29, 2004, pp. 88-95. Barcelona, Museu de les Arts Decoratives, Barcelona,
1935.
8. CABRERA LAFUENTE, Ana. Los tejidos como
patrimonio: investigacin y exposicin, Bienes 12. CAPSIR, Josep. El Museu de les Arts Decoratives de
4. Historia de los Museos Estatales. De 1900 a 1977, Culturales, Revista del Instituto del Patrimonio Histrico Barcelona, 1932-2007. 75 anys, Ajuntament de Barcelona,
Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte, rea Espaol, Direccin General de Bellas Artes y Bienes Museu de les Arts Decoratives, Barcelona, 2008.
de Cultura, [Consulta: 16 de setiembre de 2015] Culturales, Ministerio de Cultura, nm. 5, Madrid, 2005,
13. CAPSIR, Josep. El museu i les seves colleccions:
Disponible en: www.mecd.gob.es/cultura-mecd/ pp. 5-19.
ditinerants a estables, en 100 mirades a la collecci,
areas-cultura/museos/los-museos-estatales/historia/
9. PARTEARROYO LACABA, Cristina. Tejidos Ajuntament de Barcelona, Museu del Disseny de
de-1900-a-1977.html.
ANNEXOS andaluses, Artigrama, Revista del Departamento Barcelona, Barcelona, 2014, pp. 31-42.
5. Artculo 59.3 de la Ley 16/1985 de Patrimonio de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza,
14. BASTARDES, Teresa. Un patrimoni que creix: les
Histrico Espaol y el Real Decreto 620/2987, Universitat de Zaragoza, Zaragoza, 2007, nm. 22,
TRADUCCIN AL CASTELLANO colleccions del museu, en 100 mirades a la collecci,
aprobado dentro del Reglamento de Museos de pp.371-420.
Ajuntament de Barcelona, Museu del Disseny de
ENGLISH TRANSLATION Titularidad Estatal y del Sistema Espaol de Museos.
10. PARTEARROYO LACABA, Cristina. Telas. Barcelona, Barcelona, 2014, pp. 43-54 and VENTOSA,
6. BOLAOS, Mara. Historia de los museos en Espaa. Alfombras. Tapices, en Historia de las Artes Aplicadas Slvia. El cos vestit. Siluetes i Moda 1550-2015, Museu
Memoria, cultura y sociedad, Ediciones Trea, S.L. Gijn, e Industriales en Espaa. Arte Ctedra, Madrid, 1992, del Disseny de Barcelona, Ajuntament de Barcelona,
2008. pp.349-388. Barcelona, 2014.

120
ANNEXOS

de un grupo de industriales locales, el Museu Tx- a la institucin, ya que la ubic en una nueva sede, Mari Castells, entre los que encontramos un aba-
til Biosca. En el 1959 el museo pasar a depender la antigua Fbrica del Gas, que quedara inaugu- nico de 1904 ganador de un premio FAD o varios
del Ayuntamiento y en el 1963 el patrimonio textil rada en abril de 2002. Un museo que, adems de proyectos de Aurora Gutirrez Larraya, ambos
de ste se unir con el de la Diputaci de Barce- las tareas de conservacin, difusin y estudio de destacados representantes de las artes decorati-
lona, naciendo as el Museu Provincial Txtil. En las colecciones, tiene como eje vertebrador de vas del Modernismo. Complementando las piezas
PREMBUL 1981 la Diputaci asumir en solitario la gestin y su ideario, desde poco despus de su creacin, de indumentaria, el museo tambin cuenta con un
financiacin y no ser hasta 1995 cuando, incor- la voluntad de convertirse en una herramienta fondo grfico con carteles vinculados al encaje, as
Neus Ribas i Eullia Morral porando de nuevo al Ayuntamiento, el museo re- importante para la industria y la formacin de los como tambin fotografas documentales. Adems
cibir su denominacin actual: CDMT, Centre de profesionales, para contribuir a afrontar la crisis del encaje artesanal, el fondo del museo dispone
Documentaci i Museu Txtil. que est sufriendo el sector textil. de piezas de encaje mecnico, as como muestra-
Del fondo del museo destacan los ms de Una de las singularidades ms destacables rios de ste. Y atendiendo a la contemporaneidad
100.000 objetos de la historia textil, que abarcan del museo es el hecho de ser el nico en todo el de la disciplina, ha iniciado una pequea coleccin
desde el siglo I hasta el XX , entre los que cuenta Estado que est especializado en la tcnica de la de encaje contemporneo que, rompiendo con el
con tejidos de diferentes procedencias (del rea estampacin textil; sus fondos contienen ejem- modelo tradicional, abre camino a una renovacin.
mediterrnea, Amrica Precolombina y colonial, plares que van desde el siglo XVIII , con los cono- El museo de ms reciente creacin ser el
China o la ndia) y de distintas pocas y estilos. cidos tejidos de indianas y la estampacin al bac, Museu del Taps Contemporani, integrado dentro
Asimismo, tambin dispone de diseos origi- pasando por el auge de la industrializacin textil de la estructura de los Museus de Sant Cugat, y
LEXPOSICI ITINERANT nales y puestas en carta para jacquard del siglo en Catalua y llegando hasta nuestros das. Sus dedicado a la disciplina del tapiz dentro de la co-
XX , muestrarios de industrias textiles catalanas, colecciones provienen de las empresas ms re- rriente del arte contemporneo desde el siglo XX
indumentaria desde el siglo XVIII hasta el XX , or- presentativas del momento, como es el caso de La hasta el XXI . Ubicado en la antigua manufactura
namentos litrgicos desde el siglo XVI hasta la Espaa Industrial, Ponsa, La Lyon Barcelona, Vilu- Aymat punto de partida imprescindible del mo-
actualidad, as como complementos. El fondo del mara, Vidiestil, Farrer, SA o Manufacturas Sed, mento de esplendor que disfrutar el tapiz cataln
CDMT toma especial relevancia para los estudios entre otras fbricas, as como tambin de talleres especialmente entre los aos 60 hasta los 80
en torno al pasado textil modernista, dado el gran de grabado de moldes de estampacin. este museo abri sus puertas en el mes de mayo
nmero de piezas de este periodo. En referencia al Adems de las piezas textiles, el museo tam- de 2003.
Modernismo, cuentan con muestrarios industria- bin cuenta con un importante fondo documental, El patrimonio del museo se nutri en un primer
les, puestas en carta, diseos originales, piezas de grfico y objetual, gracias al cual pone al alcance momento de la produccin de la casa Aymat, que SUMARI
indumentaria, complementos y textiles del hogar. una informacin importantsima para compren- permaneca en sus dependencias en el momento
LA MEMRIA DELS TELERS: Este ha sido el foco de inters principal del mu- der todo el proceso de estampacin en las dife- de su cierre en el 1981, dividida su titularidad entre
ELS MOSTRARIS TXTILS seo en los ltimos 20 aos y es por ello que se ha
convertido en un centro de referencia y de visita
rentes pocas. As pues, podemos encontrar una
importante coleccin de muestrarios procedentes
el Fons dArt de la Generalitat de Catalunya y el
Ayuntamiento de Sant Cugat. Posteriormente el
Slvia Carbonell Bast obligada para los estudiosos del periodo. de diferentes empresas catalanas, diseos origi- fondo se ampla mediante donaciones particu-
Del museo, tendr una importante relevancia nales, maquinaria, tejidos estampados, moldes de lares, el depsito de las obras de arte textil con- CASTELLANO
el programa IMATEX, que consiste en una base de estampacin con sistemas tradicionales y cilin- temporneo que se conservaban en las coleccio-
datos online de acceso libre y gratuito que permi- dros de cobre grabados. Cabe destacar tambin nes del Centre de Documentaci i Museu Txtil
te la consulta de ms de 30.000 documentos del el conjunto de muestrarios, formularios y cat- de Terrassa y las procedentes del Museu Txtil i
fondo del museo. De esta manera el CDMT ofre- logos de colorantes editados entre 1860 hasta la dindumentria de Barcelona, este ltimo actual-
ce una herramienta que pone al alcance de todo actualidad. mente integrado en el Museu del Disseny. Entre
aquel que lo desee, las imgenes e informacin El nacimiento del Museu Mars de la Punta las obras ms importantes de su fondo, destaca
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA vinculada al patrimonio del centro. Una propuesta de Arenys de Mar tiene fecha del 13 de marzo de la especial presencia de Josep Grau-Garriga, ya
que resulta de gran importancia especialmente en 1983, da en que abri sus puertas al pblico. Un que, adems de ser nacido en Sant Cugat, fue
VISTA DES DE LA INFORMACI el campo de la investigacin de la disciplina, as museo que tuvo como punto de partida la colec- un personaje clave para la renovacin del tapiz
ESTADSTICA como tambin en el desarrollo de profesiones vin- cin de encajes que Frederic Mars i Deulovol contemporneo. Adems de l y de la obra de
culadas al sector textil. ofreci en depsito a la Generalitat de Catalunya Toms Aymat, en los fondos del Museu se pue-
Jordi Maluquer de Motes El Museu de la pell dIgualada i Comarcal de con la condicin de que se expusiera en Arenys de den encontrar obras del resto de miembros de la
lAnoia, inaugurado en 1954, est actualmente Mar. Una ubicacin que no era nada casual, ya que Escola Catalana de Taps y del movimiento textil CRDITS
ubicado en dos emplazamientos emblemticos esta localidad del Maresme haba tenido una gran que discurri en paralelo, como es el caso de Pablo
como son Cal Granotes un edificio preindustrial importancia en la elaboracin de encajes desde el Picasso, Albert Rfols Casamada, Jaume Muxart,
dedicado al cuero de mediados del siglo XVIII situa- siglo XVII , concentrando un buen nmero de arte- Joan Josep Tharrats, Josep Royo, Jordi Cuidadoso,
do en el Rec dIgualada y Cal Boyer, una antigua sanas y de productores de encaje que vendan a Jordi Gal, Dolores Orom, Maria Teresa Codina,
fbrica textil algodonera de finales del siglo XIX , todo el estado y tambin a Amrica, especialmen- Francine Lambert o Carlos Delclaux, entre otros.
ELS FONS DELS MUSEUS este ltimo como testigo del fuerte crecimiento te a finales del siglo XIX . A estos autores se aade obra de la artista Mag- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE que la industria del algodn experiment en Igua- Partiendo de la coleccin de Frederic Mars, el dalena Abackanowicz, gran referente internacio-
lada en ese momento. Un museo que muestra museo ha ido incrementando sus fondos con los nal del movimiento. Entre las donaciones ms im-
PER ALS DISSENYADORS una visin general del uso de la piel en diferentes aos, convirtindose en un centro de referencia en portantes, destaca la de una veintena de piezas de
mbitos y culturas, abrazando cronolgicamente su mbito, centrndose en la aplicacin del enca- la artista Aurlia Muoz, fechadas entre los aos
Dra. Slvia Ross Castellsaguer desde sus inicios manufactureros hasta la implan- je en el tejido, desde el siglo XVI hasta el siglo XXI . 60 y 80 del siglo XX . Tambin son de relevancia las
tacin industrial, y que incide tambin de manera Dada nuestra tradicin en este mbito, el museo donaciones de artistas como Mercedes Diogne,
especial en la importancia que este sector tuvo recoge un importante fondo de encajes realizados Dolores Orom, Luisa Ramos o Mara Asuncin
para la ciudad de Igualada. Pero los fondos del en Catalua desde el siglo XVII . En este destacan Ravents. Adems, a raz de la compra del edificio
museo no estn centrados en exclusiva en la in- las colecciones de la casa barcelonesa Hijos de R. de la Casa Aymat por parte del Ayuntamiento de
dustria de la piel, y es importante tener en cuenta Vives, la de Francesca Bonnemaison, fundadora Sant Cugat, ste tambin adquiri el material con-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. la relacin de sta con el sector textil y la indus- de la Escola de la Dona de Barcelona, y la de la bai- servado de la manufactura, que consiste en carto-
tria algodonera de la ciudad. Un fondo que cuenta larina Carmen Trtola Valencia. Aunque tambin nes para tapices y alfombras, diseos, muestras y
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES con una coleccin notable de muestrarios de em- contiene ejemplares de toda Europa de diferentes documentacin administrativa de la casa.
Ariadna Detrell / Sergi Artigas presas que en la actualidad contina creciendo y estilos y tcnicas, se hace una especial inciden- Es interesante hacer mencin tambin del
queda pendiente de estudio, con la perspectiva de cia en la produccin de pases como Blgica y MAE, Centre de Documentaci i Museu de les
darle la importancia que este pasado merece. Francia, dada su importancia en la tradicin de la Arts Escniques, vinculado al Institut del Teatre
Desde la Associaci dEstudis Cientfics i Cul- disciplina. Y se completa con ejemplares de Italia, de la Diputaci de Barcelona. No se trata de un
turals de Premi de Mar se crey en la necesidad Francia, Rusia y Malta. Cabe destacar que el fondo museo propiamente dicho, ya que actualmente
de salvaguardar y proteger el patrimonio indus- no cuenta nicamente con piezas finales sino que no cuenta con una sede permanente y difunde
trial, especialmente el de las fbricas de estam- tambin estn los proyectos iniciales, los patro- sus fondos a travs de exposiciones temporales e
pacin, en una comarca el Maresme donde nes, las matrices y los muestrarios de encaje, con itinerantes. Su historia arranca en el 1923 bajo el
el textil y la estampacin haban tenido un claro lo cual se contemplan todas las partes del proceso nombre de Museu del Teatre, la Dansa i la Msica;
ANNEXOS protagonismo. Es por este motivo que promo- del negocio artesano del encaje. En esta lnea des- nacer vinculado a la ECAD, Escola Catalana dArt
vieron la creacin del Museu de lEstampaci de taca el fondo Castells, una de las casas de encaje Dramtic, fundada en 1913. Su principal impulsor
TRADUCCIN AL CASTELLANO
Premi de Mar, que en el ao 1979, pas a ser de ms importantes de Arenys de Mar, con una acti- y primer director fue Marco Jess Bertran, quien,
ENGLISH TRANSLATION gestin municipal y a emplazarse en el emblem- vidad que va desde 1862 a 1962 de la que destaca ya desde 1912 empez a crear el fondo del museo
tico edificio de la Masa de Can Manent. A finales especialmente el primer cuarto del siglo XX . Es in- a partir de donaciones de personajes importan-
del siglo XX el Ayuntamiento dio un gran impulso teresante mencionar los proyectos realizados por tes de la escena del momento. En 1936 se abri

121
ANNEXOS

al pblico un espacio de exposicin permanente 2008. Este museo salvaguarda un extraordina- en el siglo XVI , destaca el Terno de las Calaveras
en la Casa de la Misericrdia, para trasladarse, en rio tesoro en cuanto al patrimonio textil de poca de 1569. A partir del siglo XVII la actividad de este
el ao 1945 al Palau Gell junto con la Biblioteca medieval, ya que cuenta con piezas de gran valor taller decaer y los bordados para piezas litrgicas
histrica. En la Casa de la Misericrdia quedar la que se encontraron en los sepulcros del Panten se confeccionarn en otras manufacturas, como
biblioteca escolar al servicio de alumnos y profe- Real del monasterio, pertenecientes a los ajuares es el caso de los monasterios femeninos de la En-
PREMBUL sores. En 1996 se trasladar a la calle Almogvers funerarios de reyes e infantes de los siglos XII , carnacin, Las Descalzas o Santa Isabel. Adems
y se cierra al pblico, en espera de la construccin XIII y XIV. En palabras de la experta en la materia y de los talleres madrileos, en la coleccin tambin
Neus Ribas i Eullia Morral del nuevo edificio en Montjuc. Finalmente, en el conservadora de la Direccin de las Colecciones se recogen piezas de otras procedencias como por
ao 2000 y ya emplazado en el nuevo edificio, se Reales Concha Herrero Carretero: el inters ra- ejemplo de las manufacturas toledanas de Medra-
unirn el Museo, la Biblioteca histrica y la Biblio- dic en el valor de los tejidos empleados en la corte no y Molero.19
teca docente, dando lugar al Centro de Documen- castellana desde el s. XIII al s. XV encontrados en el A continuacin, es importante hacer mencin
tacin y Museo de las Artes Escnicas (MAE).15 Panten. Restos de indumentaria y telas empleadas del Museo Nacional De Artes Decorativas de
Entre sus colecciones de figuracin, esceno- como forros exteriores e interiores de los atades, Madrid, nacido en 1912 con el nombre de Museo
grafa, carteles, arte, tteres, fotografa o progra- prueba evidente de las fecundas relaciones diplom- Nacional de Artes Industriales y que no adoptar
mas de mano, el MAE cuenta con un interesante ticas y comerciales de la monarqua peninsular, y de su nomenclatura actual hasta el 1927. Aunque en
fondo de indumentaria escnica catalana, que la riqueza, variedades y abundancia de las manufac- un principio estaba ubicado en la calle Sacramen-
engloba las disciplinas de danza, teatro y pera y turas andaluses correspondientes a los periodos al- to de la capital madrilea, en el 1932 se traslada-
LEXPOSICI ITINERANT est integrada por ms de 850 piezas, adems de morvide, almohade y nazar, y a los oropeles, panni r al palacete decimonnico del nmero 12 de la
un gran nmero de complementos, que van desde tartrico o paos de Tartaria de procedencia oriental, calle Montalbn, emplazamiento que ocupa hasta
el siglo XIX hasta la actualidad. Un fondo que se con marchamos Comerciales del s. XIV. 16 Una colec- nuestros das.
ha enriquecido considerablemente con las dona- cin extraordinaria por el hecho de representar la El fondo general del museo cuenta con cerca
ciones de artistas como el actor Enric Borrs y la mejor muestra de indumentaria civil medieval que de 70.000 piezas, entre las que est una impor-
bailarina Carmen Trtola Valencia, ambos de la recoge gran parte de las tipologas de prendas de tante coleccin textil integrada por 4.468 tejidos
dcada de los aos 1950, que supusieron su pun- vestir y elementos de la vida cotidiana del momen- planos, 1.053 piezas de indumentaria, 220 esto-
to de partida, seguidas de las de la Compaa de to. Entre la gran variedad de ejemplares destacar res y 54 tapices. La coleccin de tejidos planos se
danza Gelabert-Azzopardi, la cantante Victoria de por encima de todos el pendn de las Navas de inicia con los coptos, con algn ejemplar del siglo
los ngeles, la actriz Margarita Xirgu, la bailarina Tolosa, que data de principios del siglo XIII , pues I d. C., pasando seguidamente por importantes SUMARI
Antonia Merc, el actor y director Jaume Borrs, es una pieza considerada fundamental dentro de piezas de los siglos XIV, XVI , XVII y XVIII , que recogen
LA MEMRIA DELS TELERS: la actriz Mary Santpere o el bartono Celestino Sa- la tapicera hispanomusulmana.17 una gran variedad tcnica y de procedencia. Des-
ELS MOSTRARIS TXTILS robe, entre muchos otros.
Junto a los fondos existentes en los museos de
La coleccin de tapices de Patrimonio Nacio-
nal es una de las ms importantes del mundo, ya
taca un grupo de tejidos perteneciente al movi-
miento Arts & Craft, con piezas de William Morris,
Slvia Carbonell Bast Catalua, que entienden los tejidos y la indumen- no slo por su gran cantidad y elevada calidad, que, junto con las piezas de principios de siglo XX ,
taria como un elemento destacado en sus polti- sino por el hecho de contener tambin series com- cerrarn la coleccin. En cuanto a los bordados, CASTELLANO
cas de colecciones, no podemos olvidar tampoco pletas y posibilitar la experiencia contemplativa el museo tiene una importante coleccin tanto
los museos diocesanos, destacando el Museu de la tapicera como un conjunto artstico secuencial, de caracter artstico, aplicados a la indumentaria
Episcopal de Vic y el Museu de Lleida, as como con una unidad temtica, articulada por un nmero religiosa y a tejidos planos, como populares, estos
tambin los museos etnolgicos de todo el terri- definido de tapices que como piezas independientes ltimos desde el siglo XVI . Respecto a la indumen-
torio, que a pesar de no contemplar las coleccio- tienen un valor excepcional, pero que sin el resto de taria, el grueso importante est constituido por la
nes textiles como un elemento epicntrico de sus los paos son desmembraciones de un todo. En esto de mbito religioso, con piezas que datan desde el
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA fondos, s cuentan con ejemplares de gran valor radica la riqueza y el valor de la coleccin real de tapi- siglo XV en adelante. La indumentaria civil es ms
y trascendencia para comprender la tradicin y el ces18 Unas piezas que abarcan desde finales del escasa en los fondos del museo, aunque hay que
VISTA DES DE LA INFORMACI pasado textil cataln. siglo XV hasta el siglo XIX , y en donde encontramos mencionar tnicas y sobretnicas chinas del siglo
ESTADSTICA ejemplares de origen flamenco, un hecho que se XVIII procedentes de las Colecciones Reales y, ya
Los museos textiles explica por las estrechas relaciones entre Flandes entrados en el siglo XX , la coleccin Cristina Croc-
Jordi Maluquer de Motes y sus fondos en Espaa y Espaa en su momento, y seguidamente piezas ce con modelos de diferentes creadores como Va-
ya de origen espaol procedentes de la Real F- lentino, Christian Lacroix, Pierre Balmain, etc. En el CRDITS
Adems de la riqueza patrimonial que nos ofrecen brica de Tapices de Madrid. Adems de piezas de mbito de las alfombras, el museo dispone de una
los museos catalanes, smbolo inequvoco de un origen flamenco y espaol, tambin encontramos coleccin de alfombras espaolas de Alcaraz y
pasado glorioso y de una tradicin fuertemente destacados ejemplos de manufacturas tanto fran- Cuenca, desde el siglo XV al XVII , que representa el
arraigada en nuestra idiosincrasia, es importante cesas como italianas. conjunto ms importante del mundo. Completan-
Siguiendo con las colecciones de Patrimo- do esta coleccin, cuenta tambin con un nmero
ELS FONS DELS MUSEUS hacer referencia no a todos pero s a los principa-
nio Nacional, cabe destacar tambin la de orna- considerable de ejemplares de los siglos XVIII , XIX y
les fondos existentes en el resto de la estado. En LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE primer lugar, porque a veces es difcil comprender mentos litrgicos integrada por cerca de 10.000 XX de las Alpujarras, la Real Fbrica y la Fundacin
piezas; a pesar de estar repartidas en diferentes Francisco Franco, adems de importantes pro-
PER ALS DISSENYADORS nuestra realidad sin tener en cuenta el marco glo-
sedes, resultan especialmente excepcionales las ducciones turcas, persas y chinas. La coleccin de
bal del resto del territorio. En segundo lugar, por-
que podemos encontrar en el Monasterio de San tapices, pese a no ser la ms abundante, contiene
Dra. Slvia Ross Castellsaguer que la importancia de muchos de ellos hace que
Lorenzo del Escorial. Un emplazamiento donde en ejemplares de gran valor, como por ejemplo un
sean de cita obligada a la hora de confeccionar
un mapa del patrimonio textil ms cercano. Y en el ao 1571 y de manos de Felipe II se van a instalar grupo importante procedente de talleres flamen-
tercero, porque los vestigios de nuestra tradicin de manera definitiva los talleres de bordado que cos del siglo XVI y XVII , as como tambin el tapiz de
estn en ocasiones tambin conservados en fon- deban proveer la Casa Real. Entre todas las piezas Dios Padre con el Tetramorfos.
dos de fuera de Catalua. de la coleccin, que se inician cronolgicamente Ocupa tambin un lugar destacado el Museo
Primero, hay que mencionar, entre todos los del Traje. Centro de Investigacin del Patrimonio
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. museos textiles espaoles, los fondos de Patrimo- Etnolgico, dependiente del Ministerio de Cultu-
ra, tanto por la riqueza de sus fondos como por su
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES nio Nacional, destacando de una manera especial 16. HERRERO CARRETERO, Concha. Sistemas
antigedad. La historia de esta institucin tiene su
la coleccin de tapices, la coleccin de ornamen- expositivos de tapices y textiles. Coleccin de
Ariadna Detrell / Sergi Artigas tos litrgicos del Monasterio de San Lorenzo del Patrimonio Nacional: logros y propuestas, Anales de punto de partida en la Exposicin del Traje Regio-
Escorial y el Museo de Telas Medievales, a pesar
historia del arte, Nm. Extraordinario 24. Dedicado nal, celebrada en 1925 en el Palacio de Bibliotecas
a: VII Jornadas Complutenses de Arte Medieval. y Museos de Madrid. Una muestra que cont con
de tener en cuenta que sus fondos textiles van mu- Splendor. Artes suntuarias en la Edad Media Hispnica,
cho ms all de las colecciones citadas. 348 trajes completos, 3914 piezas y elementos
Universidad Complutense: Departamento de Historia
El conjunto ms antiguo es el del Museo de del Arte, Madrid, 2014, pp. 307-326.
textiles, 668 fotografas y 237 acuarelas. Buena
Telas Medievales, emplazado en el monasterio parte de estas piezas expuestas sirvieron para
17. VV. AA. Vestiduras ricas: el Monasterio de Las Huelgas crear un fondo que deba nutrir el Museo del Traje
cisterciense de Santa Mara la Real de Huelgas, y su poca 1170-1340, Patrimonio Nacional Servicio de
Burgos, inaugurado en 1987 y reabierto en el Regional e Histrico pero que, tras diferentes vi-
Publicaciones de PUB, Madrid, 2005.
cisitudes y sin llegar a abrir nunca al pblico, en
ANNEXOS 18. HERRERO CARRETERO, Concha. Sistemas
expositivos de tapices y textiles. Coleccin de
TRADUCCIN AL CASTELLANO 15. Qui som? Mae Centre de Documentaci i Museu de Patrimonio Nacional: logros y propuestas, Anales de
les Arts Escniques [Consulta: 20 de setembre de 2015] historia del arte, Nm. Extraordinario 24. Dedicado 19. BENITO, Pilar. La seda y la corona, VV. AA.: Espaa
ENGLISH TRANSLATION Disponible en: http://www.cdmae.cat/coneix-nos/. a: VII Jornadas Complutenses de Arte Medieval. y Portugal en las rutas de la seda. Diez siglos de produccin
Ver tambin GRAELLS, Guillem Jordi. Linstitut del Teatre Splendor. Artes suntuarias en la Edad Media Hispnica, y comercio entre Oriente y Occidente, Comisin Espaola
1913-1988: histria grfica. Institut del Teatre, Barcelona, Universidad Complutense: Departamento de Historia de la Ruta de la Seda, Universidad de Barcelona,
1990. del Arte, Madrid, 2014, pp. 313-314. Barcelona, 1996, pp. 345-360.

122
ANNEXOS

1934 pasarn a formar parte del Museo del Pueblo quien reuni las tres cuartas partes de la actual ciones21 , advertimos que las ms frecuentes pro-
Espaol, que tena como objetivo principal recoger coleccin del Instituto. vienen de investigadores del mbito terico pero
las tradiciones de nuestros pueblos. Este museo Sus colecciones estn integradas por ms de no de diseadores y profesionales del sector del
abrira sus puertas en 1971 pero las volvera a ce- nueve mil piezas, sin contar las diez mil fotografas diseo, que las consideran una herramienta de
rrar en 1973, cuando, por una necesidad de espa- y las veinte mil monedas. Entre todas ellas, ade- gran utilidad para el desarrollo de su profesin.
PREMBUL cio, todo su fondo qued encerrado en cajas en las ms de la cermica, la joyera y la orfebrera, los Sin embargo, si partimos de la base de que el pro-
dependencias de la Facultad de Medicina de San exvotos ibricos o la pintura, destacar especial- blema no radica en la falta de importancia y valor
Neus Ribas i Eullia Morral Carlos. En el 1987 el fondo volvi a sufrir un tras- mente la coleccin de tejidos hispanomusulmanes que caracteriza a los fondos de los museos texti-
lado al Museo Espaol de Arte Contemporneo, de los siglos X al XV, unas de las ms completas del les de todo el territorio tanto cataln como estatal
que permiti su apertura para consultas de inves- mundo, que abarca desde del Califato de Crdoba ya que, como hemos analizado anteriormente,
tigadores, el prstamo de piezas y la organizacin hasta el Emirato de Granada. Una coleccin que contamos con una gran riqueza patrimonial en
de alguna exposicin temporal. El siguiente cam- se vio altamente enriquecida y completada con muchos casos de referencia tambin internacio-
bio importante se producir ya en el 1993, cuando las gestiones realizadas por el arquelogo direc- nal con la que los museos siguen trabajando de
el Museo del Pueblo y el Museo Nacional de Et- tor-conservador del Instituto entre 1925 y 1959, manera excelente para hacerlos da a da ms
nologa unirn en el Museo Nacional de Antropo- don Manuel Gmez Moreno. Estos tejidos hispa- completos cules son los motivos que explican
loga. Finalmente y en busca de un nuevo rumbo, norabes han dado un gran renombre a esta co- el bajo inters de los profesionales hacia estos?
LEXPOSICI ITINERANT en 2004 se crear el Museo del Traje. Centro de leccin textil, aunque hay que apuntar tambin los Ciertamente, los motivos que explican esta situa-
Investigacin del Patrimonio Etnolgico, centrado tejidos gticos, renacentistas y barrocos, adems cin se deben a unas responsabilidades compar-
en este caso en el estudio de la historia del traje y de unas ricas colecciones de encajes y bordados tidas entre ambas partes, los museos y el sector
de la moda contempornea en Espaa. que tambin la integran. 20 profesional, sin olvidar tampoco el gran papel que
El fondo del museo destaca, en primer lugar El museo de ms reciente creacin es el Cris- aqu juegan las escuelas de formacin y centros
y gracias a sus orgenes, por la rica seccin foca- tbal Balenciaga Museoa, que abri sus puertas universitarios, que dan forma y en muchos casos,
lizada en la historia de la indumentaria popular el 7 de julio de 2011 en Getaria, Gipuzkoa. Un mu- asientan los primeros valores del creador como
espaola. En cambio, la moda espaola del siglo seo centrado en la figura y la obra del insigne di- profesional.
XX estuvo totalmente desatendida a lo largo de la seador Cristbal Balenciaga. El fondo del museo, El primero de los factores est ntimamente
historia del museo hasta la ltima dcada del si- vinculado a la propia disciplina de la historia de la
glo XX , ya que se escapaba de las lneas de inters
por estar centrado en la obra de un solo creador,
moda, que, en nuestro pas no goza de una larga
SUMARI
no cuenta con un nmero de piezas tan impor-
LA MEMRIA DELS TELERS: del museo, y por eso ya entrados en el siglo XXI se tante como los otros, ya que ste est integrado tradicin. As como en otros mbitos del diseo
han realizado importantes campaas para incre- como es el caso del diseo grfico y de produc-
ELS MOSTRARIS TXTILS mentar el patrimonio del museo en esta direccin
por cerca de 2.000 piezas. Sin embargo, resulta
to s cuentan con historiadores que desde hace
de consulta obligatoria para entender la obra, la
y equilibrar los contenidos. A pesar de su larga tiempo estn haciendo una labor importantsima
Slvia Carbonell Bast trayectoria y la relevancia de Cristbal Balenciaga
para investigar nuestra tradicin y ponerla en
historia y de ser el resultado de una sucesin de
museos cerrados, el Museo del Traje puede con-
en el panorama de la moda tanto nacional como
relacin y en valor respecto al panorama inter- CASTELLANO
internacional. Sus colecciones se dividen en tres
siderarse un museo de reciente creacin y por ello nacional, en historia de la moda esta situacin se
grandes grupos. El primero consiste en el fondo
todava queda mucho por hacer en relacin a sus da recientemente. Sin embargo, es importante
documental, integrado por el fondo de los Mar-
fondos patrimoniales. apuntar que en las facultades de historia del arte
queses de Casa Torres, los fondos de las casas
Es interesante destacar la Coleccin Pedag- y de Bellas Artes de Catalua, la historia del dise-
EISA y BALENCIAGA y por el archivo inmaterial
gico Textil Complutense, procedente del Museo o y las artes decorativas en general no gozan del
de los trabajadores de los talleres. El segundo es
protagonismo que posiblemente se mereceran y ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Nacional de Instruccin Primaria, creado en el
ao 1882, pero que, un ao ms tarde, cambiar
el fondo de indumentaria, constituido por vesti-
sufren una clara desventaja respecto a las tres dis-
VISTA DES DE LA INFORMACI la nomenclatura por la de Museo Pedaggico Na-
dos, complementos, prototipos los cuales han
sido fruto de donaciones y de depsitos. Final-
ciplinas ms tratadas, como lo son la arquitectura,
ESTADSTICA cional, que perdurar hasta el 1941. La idea inicial
mente el tercero es el fondo mueble, compuesto
la pintura y la escultura. Un enfoque que con el
tiempo debera modificarse con la voluntad de ser
del museo fue la de ofrecer material cientfico para
de elementos muebles que formaron parte de los
Jordi Maluquer de Motes los docentes vinculados al mbito textil, para que
talleres y salones en los que Cristbal Balenciaga
ms justos con la historia que conforma el nuestra
aprendieran y perfeccionaran aquellas tcnicas pasado, presente y futuro. CRDITS
trabaj.
que ensearan despus a sus alumnos. Es por Pero si bien la historia del diseo se da de ma-
este motivo que el museo formar varias colec- nera tangencial en estas facultades, la indumenta-
ciones entre las que destacar la de Labores de
El uso de los fondos patrimoniales ria y la moda en casi todas ellas est del todo olvi-
aguja. A partir de 1941 desaparece el museo y sus como herramienta imprescindible dada y a veces menospreciada. Esta situacin ha
fondos pasarn a formar parte del Instituto San para el diseo contemporneo dado lugar al hecho de que no contamos con mu-
ELS FONS DELS MUSEUS Jos de Calasanz de Pedagoga (CSIC), momento chos profesionales dedicados a la historiografa LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE en el que las colecciones de encajes y bordados Partiendo pues de las definiciones ya citadas, los de la moda y que las investigaciones acadmicas
se incrementan. Finalmente, en el ao 1974 y ya centros musesticos tienen la funcin de, adems sobre la materia, as como tambin tesis doctora-
PER ALS DISSENYADORS hasta la actualidad, la coleccin pasar a depen- de salvaguardar y explicar el pasado material, les, no sean muy numerosas, aunque, afortunada-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer der de la Universidad Complutense de Madrid, contribuir a la investigacin. Al mismo tiempo, mente, en los ltimos tiempos estamos asistiendo
bajo el nombre de Coleccin Pedaggico Textil tienen que ofrecer a los profesionales actuales a un cierto cambio en la situacin a pesar de que
Complutense. la informacin sobre el histrico de su disciplina todava falta mucho por hacer para otorgarle el
El fondo destaca por una clara especializacin para contribuir a su correcto desarrollo, ayudn- valor que la historia de la moda tiene dentro de
en piezas con bordados y/o encajes, que cubren doles a comprender su pasado como punto de la comunidad acadmica. Una situacin, sin em-
una gran riqueza de tcnicas y una diversidad de partida imprescindible para construir el futuro y bargo, que hasta el momento ha provocado que
procedencias, con un abanico cronolgico que ir convirtindose, por tanto, en una pieza clave para los diferentes centros de grado superior que for-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. desde el siglo XV hasta el XIX . Tambin hay que la creatividad y la innovacin. Es por ello que los maban los futuros profesionales de esta disciplina
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES subrayar la coleccin de dechados, con piezas fondos mencionados, adems de servir como ma- tuvieran dificultades en contar entre su cuerpo
que van desde el siglo XVII hasta mediados del terial de incalculable valor para investigaciones docente con historiadores de la moda que hubie-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas siglo XX , los muestrarios de encaje y bordados y tericas y de mbito acadmico, tambin debera ran realizado tesis doctorales sobre la materia.
una coleccin de muecas con trajes populares ser de frecuente consulta por parte de profesio- Unos profesores que, en consecuencia, tuvieran
espaoles. nales del diseo. Sin embargo, es sta la realidad un conocimiento riguroso sobre la investigacin
El Instituto Valencia de Don Juan es una fun- con que se encuentran los museos? acadmica de la disciplina, que transmitieran la
dacin privada sin nimo de lucro inscrita en el Si bien sera la situacin ms ptima a la que existencia y la importancia de los fondos de los
Protectorado de Fundaciones del Ministerio de se debera tender, hay que decir que no es exac- museos y el patrimonio que estos contienen y, lo
Cultura. Se inaugur en 1917 y contiene las co- tamente su realidad, pues, una vez analizadas las ms importante, cmo llegar hasta ellos y utilizar-
lecciones privadas de artes decorativas atesora- consultas que los usuarios hacen de sus colec- los de manera rigurosa y til para su actividad.
ANNEXOS das por el matrimonio compuesto por Guillermo En relacin con esta cuestin y en opinin
Joaquin de Osma Scull y Adela Crooke Guzman, de Albert Daz Mota, jefe del Centre de Docu-
TRADUCCIN AL CASTELLANO XXIV condesa de Valencia de Don Juan, que here- 20. PARTEARROYO LACABA, Cristina. Mecenazgo
en una Casa-museo de coleccionista. El Instituto
ENGLISH TRANSLATION d muchas piezas de su padre, Juan Crooke, gran
Valencia Don Juan, actas de las Jornadas sobre Museos 21. Para la realizacin de este captulo se ha establecido
experto y coleccionista de artes decorativas. Juan & Mecenazgo. Nuevas aportaciones, Fundacin Museo contacto con los centros musesticos citados con los
Crooke particip ya en la ordenacin y estudio de Sorolla, Universidad Rey Juan Carlos, Madrid, 2009, que se ha analizado las consultas recibidas a su fondo y
las colecciones de tapices de Patrimonio Real y fue pp. 115-133. la tipologa de usuarios que recurre a ellos.

123
ANNEXOS

mentaci del Museu del Disseny de Barcelona, 22 Textiles como Heimtextil, Premire Vision o Tex- punto de partida el hecho de que los museos, ya
es importante tambin que los profesionales tilhogar, con la voluntad de disponer de informa- desde hace tiempo, han dejado atrs su voluntad
del mbito del diseo tomen conciencia de que, cin de primera mano para los profesionales del de convertirse en torres de marfil cerradas en s
en su proceso creativo, se produce o se debera sector y los estudiantes. Unas lneas de actuacin mismas y han realizado interesantes e importan-
producir necesariamente una investigacin. Y es que buscan sin duda prestar un servicio dirigido a tes iniciativas para acercarse a diferentes mbitos
PREMBUL en este punto donde el docente debe contribuir la comunidad de diseadores y de incorporar he- de la sociedad. Y es precisamente esta voluntad
a esta toma de conciencia y debe dotarlo de las rramientas de utilidad peara el correcto desarrollo de servicio lo que har que poco a poco ambos
Neus Ribas i Eullia Morral herramientas y la metodologa adecuada para su de su profesin. mbitos colaboren de una manera ms estrecha,
correcta realizacin, hacindolo conocedor de Asimismo, los museos, en muchas ocasiones, nutrindose y creciendo conjuntamente, devi-
todos los recursos que estn a su alcance y que ms que por una falta de voluntad sino debido niendo en consecuencia la necesaria unin entre
contribuirn a un enriquecimiento de su actividad a una falta real de personal, unida a criterios de el pasado, el presente y el futuro de la creacin
en concreto y de la disciplina en general. conservacin, otorgan al fondo un carcter muy textil en nuestro pas.
Sin embargo, si bien por parte de los centros cerrado y restringido, haciendo que las consultas
docentes que forman los diseadores y los pro- y contacto con las piezas del fondo no se produz-
fesionales existe un desconocimiento hacia los can de manera ms sistematizada y habitual sino PIES DE FOTO
fondos patrimoniales de los museos y, lo que es nicamente en ocasiones muy justificadas. Sera
ms importante, el uso que pueden hacer para la importante que estos fondos iniciaran un proceso Pg. 70
LEXPOSICI ITINERANT mejora y enriquecimiento de su actividad, en los de desacralizacin y que las instituciones pudie- Muestra de encaje de guipur del comerciante de en-
propios centros musesticos tambin recae parte ran contar con unos recursos que permitieran una cajes Eloi Doy (Arenys de Mar, 1815/1890). MAM
de la responsabilidad que ha provocado el distan- mayor apertura de sus colecciones. Como solu- nm. reg. 9996.1.38.
ciamiento entre ambos mbitos. Estos, adems cin alternativa a esta situacin es interesante la Pg. 72
de difundir sus exposiciones y actividades, po- iniciativa de diferentes museos de digitalizar sus
siblemente deberan comunicar de una manera fondos y ponerlos a disposicin del pblico de ma- Muestra de tejido para tapicera (aos 1945/1959).
ms clara a estos profesionales el material y las nera abierta, como es el caso de la base de datos La Espaa Industrial, S.A. (Barcelona). MEPM nm.
herramientas de que disponen y, al mismo tiempo, IMATEX, del Centre de Documentaci i Museu reg. 1.383-040.
la funcin que pueden tener para ellos. A menudo Txtil de Terrassa, ya que constituye un primer Pg. 73
es una tarea que no se realiza, ya que se considera paso importante hacia un mayor acercamiento de Muestra de encaje mecnico de la casa Punto Nue- SUMARI
que los expertos investigadores ya deben conocer los fondos musesticos al gran pblico. Un primer vo S.A., cuya actividad se sita entre 1958 y 2004,
LA MEMRIA DELS TELERS: estos recursos, as como tambin el funciona- paso pero que probablemente tendr que ir acom- y que fue una de las primeras firmas del sector.
ELS MOSTRARIS TXTILS miento y la idiosincrasia propia de un centro mu-
sestico. Pero, tal y como hemos apuntado, a me-
paado de una mayor comprensin de las necesi-
dades reales de los profesionales y de las diferen-
MAM, nm. reg. 10008.1.33.
Slvia Carbonell Bast nudo excluimos a los profesionales de este grupo, tes tipologas de usuarios, para poder adaptar esta Pg. 74
no englobndolos dentro de lo que podramos herramienta a fin deque sea de gran utilidad para Diseo original para la estampacin textil (aos CASTELLANO
considerar comunidad investigadora, y perdemos, todos ellos. En palabras de Victor Margolin, histo- 1850/1874). LaEspaa Industrial, S.A. (Barcelona).
de esta manera, la posibilidad de llegar a ellos y riador del diseo y profesor emrito de la Universi- MEPM nm. reg. 4254.
que a la vez ellos se aproximen a los museos. dad de Illinois, Chicago: Los archivos NECESITAN
Por otra parte y en referencia a la programa- encontrar Nuevas maneras de poner su material a Pg. 75
cin de buena parte de museos textiles del estado, disposicin de los diversos pblicos y audiencias; Muestra de lana double face para piezas de abri-
es interesante tambin subrayar que un buen n- algunos exigan informacin en bruto, otros estn go. Pablo Farns (Terrassa) (invierno 1934). CDMT
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA mero de las exposiciones que all se pueden visitar buscando presentaciones organizadas. () Exis- nm.reg. 17264.
estn orientadas hacia criterios marcadamente te una oportunidad de cambiar desde el archivo
VISTA DES DE LA INFORMACI historiogrficos: periodos histricos, monografas como depsito al archivo como promotor dinmi- Pg. 76
Muestra de encaje artesano. Encaje de bolillos de
ESTADSTICA de creadores, escuelas o tendencias estilsticas co de sus colecciones en formas que son accesi-
guipur, estilo Le Puy, en algodn de color blanco
As pues no son abundantes las muestras en las bles a varias audiencias. 23 Es importante el hecho
Jordi Maluquer de Motes que se haga frente a aspectos ms tcnicos y pro- de que los museos muestren sus fondos en lnea roto. El diseo principal est formado por un tallo
cedimentales de la profesin; unas temticas que, y de libre acceso, pero todava queda mucho tra- de punto entero que corre ondulante paralelo al pie. CRDITS
por otra parte, podran atraer de una manera ms bajo por hacer y sobre todo para reflexionar sobre Los motivos estn todos ellos unidos con un trenza-
directa el sector profesional a los centros muses- el cmo de esta accin, es decir, sobre el modo do. MAM, nm. reg. 2980.16.13.
ticos y generar un mayor inters hacia la actividad en que se ponen a disposicin del usuario, ya que
Pg. 79
de estas instituciones. Si bien desde hace un tiem- esto determinar que esta accin se convierta una
po los museos han mostrado un inters creciente herramienta realmente til o no. Tejido de algodn de un muestrario de La Espaa
ELS FONS DELS MUSEUS para captar un pblico ms familiar, acercando Ciertamente, todava queda mucho camino Industrial. MEPM nm. reg. 1210.
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE sus contenidos a un visitante infantil con la vo- por recorrer en cuanto a la vinculacin entre los Pg. 81
luntad de fidelizarlo en el futuro, paralelamente a museos y el sector profesional de la creacin
PER ALS DISSENYADORS esta lnea de captacin de pblicos se ha dejado textil, pero el horizonte al que posiblemente de-
Muestra de jacquard de seda de estilo modernista
para pauelos de cuello, de Sederas Balcells (Man-
un poco de lado el sector profesional. bemos tender es que los primeros se conviertan
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Esta situacin encuentra su efecto espejo en en un pilar importante en el acto creativo y que
resa) (1895-1900). CDMT nm.reg.14177.
los fondos de los museos y en las herramientas contribuyan directamente a la mejora de la prc- Pg. 82
que estos ofrecen a los usuarios para su consul- tica profesional. Tal como plantea Romn de Muestra de tejido para tapicera en algodn, rafia
ta. Partiendo de la premisa de que buena parte la Calle, catedrtico de Esttica y Teora de las y rayn. Felio Comadran (Sabadell)(1970). CDMT
de la comunidad profesional del sector del textil Artes de la Universidad de Valencia: Por qu nm.reg. 11072.
desconoce los fondos de los museos, tal y como no plantear el museo como centro de activismo
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ya hemos apuntado, es cierto tambin que estos artstico, como eje de promocin creativa, cmo
fondos a veces tampoco se ajustan a las necesida- ncleo de investigacin, como palanca de posibi-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES des reales de un profesional. Es importante, como lidades educativas, como observatorio crtico de
Ariadna Detrell / Sergi Artigas iniciativa significativa para revertir esta situacin, la realidad sociocultural del momento, todo ello
la incorporacin por parte del Centre de Docu- concebido y posibilitado adems de los normales
mentaci del Museu del Disseny de libros de ten- planteamientos de conservacin, estudio, restau-
dencias y guas de colores actualizadas, as como racin y difusin sobre fondos?. 24 Es un excelente
la intencin de adquirir prximamente documen-
tacin referente a la normativa tcnica profesio-
nal. Y es precisamente esta lnea la que rige desde
23. MARGOLIN, Victor. Los archivos y el sentido
los aos 1990 en el Centre de Documentaci del
histrico del diseo, de VV. AA., Investigacin entorno al
CDMT de Terrassa donde, adems de ofrecer las
ANNEXOS cartas de colores, revistas de tendencias y talle-
diseo, CDD-Centre de Documentaci IMPIVA Disseny,
Valencia, 2011, p. 74.
res de formacin visitan desde hace tiempo Ferias
TRADUCCIN AL CASTELLANO 24. DE LA CALLE, Romn. Diseo, centro de
documentacin y museo. Reflexiones en torno al valor y
ENGLISH TRANSLATION valorizacin asignados al Centro de Documentacin de
22. Informacin sacada de la entrevista mantenida con Diseo Grfico del MuVIM de VV. AA., Investigacin en
Albert Daz Mota, director del Centre de Documentaci torno al diseo, CDD-Centre de Documentaci IMPIVA
del Museu del Disseny, el da 19 de setembre de 2015. Disseny, Valencia, 2011, p. 98.

124
ANNEXOS

LA I+D EN EL SECTOR Figura 1. Segmentacin por consumo de fibras textiles enEuropa 3


TEXTIL. estado actual
ytendencias
100%
PREMBUL Ariadna Detrell / Sergi Artigas
21%
AEI TXTILS / LEITAT TECHNOLOGICAL CENTER 90% 31%
Neus Ribas i Eullia Morral 80%

Contexto 70%
33%
60%
La industria textil ha tenido tradicionalmente un 32%
50%
peso muy significativo en los sectores producti-
vos del conjunto de pases desarrollados y espe- 40%
cficamente en el entorno europeo, con una larga
30% 46%
tradicin de liderazgo en trminos de innovacin,
37%
LEXPOSICI ITINERANT moda y creatividad. 20%
El comercio exterior del sector se vio afectado
por la liberalizacin del comercio mundial el 1 de 10%
enero de 2005 con el levantamiento de las res- 0%
tricciones del Agreement on Textiles and Clothing,
1996 2000 2004 2008e 2012p
que se tradujeron en un fuerte incremento y en
EU-15 EU-25 EU-25 EU-27 EU-28
un empeoramiento del dficit comercial. Aunque
ampliamente conocido, el efecto previsible de
e: estimacin Indumentaria Hogar Industrial
esta globalizacin ciertamente ha producido unos p: preliminar
efectos irreversibles y de largo alcance para las
industrias textiles de los pases desarrollados, que SUMARI
se ven reflejados en la evolucin del sector de los de los productos importados, mientras que cier- racin anual de ms de 165 billones de euros, que
LA MEMRIA DELS TELERS: ltimos aos y que se han visto agravados por la tas especialidades del hogar y la decoracin y representa casi un tercio de la produccin mun-
ELS MOSTRARIS TXTILS crisis econmico-financiera global. aquellas dedicadas a los usos tcnicos han evo- dial; y una mano de obra total de 1.600.000 el ao
Cabe destacar que los sectores convenciona- lucionado ms favorablemente, aunque todas las 2014, segn datos de la Euratex1 .
Slvia Carbonell Bast les de productos finales, tanto de artculos de ropa empresas estn bajo presin con la finalidad de En ese mismo ao, en Espaa, el nmero to-
como de textil-hogar, son los que han sufrido ms ajustar sus estructuras al mercado real, que se ha tal de empresas del sector era de 8.000, con una CASTELLANO
directamente la entrada de productos importa- traducido en varias operaciones corporativas de facturacin total de 10.371 millones de euros, em-
dos, pero este efecto tambin se ha trasladado a redimensin, especialmente en las reas de pro- pleando a 128.000 trabajadores2 . La distribucin,
los suministradores de los mencionados sectores duccin.
(hilos y tejidos), que han visto como sus clientes No obstante, a pesar del aumento de la com-
disminuan las cantidades de compra. petencia global y la relocalizacin de las plantas 1. EURATEX. www.euratex.org.
Las empresas dedicadas a la produccin de de produccin a pases con mano de obra ms 2. CITYC. www.cityc.es. ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA artculos de indumentaria han sido las ms afec- barata, el textil continua representando uno de 3. Euratex. Future Textile Trends. 3rd Texmeeting by
VISTA DES DE LA INFORMACI tadas, teniendo en cuenta la fuerte penetracin los principales sectores europeos, con una factu- Texfor. Barcelona: 2015.

ESTADSTICA
Figura 2. Tasa de crecimiento del consumo de materiales textiles en las diferentes reas deaplicacin
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS
Atractivo fuerte
del mercado

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE MDICO, SANITARIO
USOS INDUSTRIALES

PER ALS DISSENYADORS


CONSTRUCCIN
Dra. Slvia Ross Castellsaguer AUTOMOCIN

Oportunidades dbiles MEDIO AMBIENTE GEOTEXTILES Oportunidades fuertes


en el mercado PROTECCIN PERSONAL
DEPORTE Y OCIO
en el mercado
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. EMBALAJE Y

ESTAT ACTUAL, TENDNCIES


TRANSPORTE

AGRICULTURA
Ariadna Detrell / Sergi Artigas LOCALES PBLICOS

Tasa de crecimiento
anual del consumo HOGAR
mundial (estimada)

< 2,9%
VESTIR
3,0% << 3,9%
ANNEXOS
4,0% < 4,9%
TRADUCCIN AL CASTELLANO
+ de 15% Atractivo dbil
ENGLISH TRANSLATION
del mercado

Fuente: Tecnitex Ingenieros, S.L.

125
ANNEXOS

Figura 3. Ciclo de innovacin sector textil convencional vs textiles de uso tcnico los trenzados 3D, las estructuras tridimensionales
y multiaxiales empleadas en la fabricacin de ma-
teriales compuestos.
Por contra, en el campo de las materias pri-
TECNOLOGA CONSUMIDOR mas, desde la aparicin de la seda artificial a
PREMBUL finales del siglo XIX , hasta la actualidad, el desa-
Materiales, procesos rrollo de la industria qumica ha posibilitado la sn-
Neus Ribas i Eullia Morral tesis de nuevos polmeros formadores de fibras, la
sntesis de materias colorantes, una gran variedad
de resinas para el aprestado, membranas y pro-
Producto Nuevas posibilidades Utilizador Producto que da ductos de recubrimiento, etc.
adaptado Nuevos productos final especfico respuesta a las
especificaciones En este sentido, si se intenta una cualificacin
de las materias primas, productos intermedios y
procesos para la obtencin de telas y su ennoble-
cimiento, desde la perspectiva del ciclo de vida de
las mismas en cuanto a expectativas o posibilida-
LEXPOSICI ITINERANT des de espera de innovaciones substanciales que
modifiquen sus principios bsicos y se conviertan,
Necesidad Nuevos Requisito
nuevamente en tecnologas generadoras de ven-
Tecnologa
del consumidor utilizadores especfico tajas competitivas, se ha de convenir que una par-
(materiales, procesos)
finales
te muy importante, que incluye bsicamente los
sistemas de fabricacin de telas, se encuentran,
desde hace aos en una etapa de madurez o de
INDUSTRIA TEXTIL CONVENCIONAL INDUSTRIA TEXTIL DE USO TCNICO declive.
Estrategia de la oferta Adaptacin a la demanda
En el campo de las materias primas y de posi-
bilidades de tratamientos de acabado es donde se SUMARI
atisban las grandes posibilidades de innovacin.
LA MEMRIA DELS TELERS: La ecologa y la sostenibilidad son, junto al desa-
Elaboracin propia rrollo de la bio y la nanotecnologa, los motores de
ELS MOSTRARIS TXTILS estas nuevas posibilidades que conducirn a la
Slvia Carbonell Bast prxima revolucin textil, en la que las telas pue-
por sectores de aplicacin de las empresas texti- Evolucin de la tecnologa textil
les en Europa es la que se muestra en la figura 1.
dan aportar nuevas opciones de funcionalidad en CASTELLANO
todas las reas de aplicacin, con el desarrollo de
Respecto a la evolucin del mercado, los texti- Toda la tecnologa empleada en la cadena de valor productos textiles fcilmente reciclables u obte-
les de uso tcnico siguen ms los patrones de los del sector textil est orientada a la fabricacin de nidos de materias primas de recursos renovables.
ciclos industriales (que no los de la moda), muy estructuras textiles de forma laminar (telas) que, En la figura 4 se esquematizan las grandes
relacionados con la evolucin de la ciencia y la con o sin una manipulacin posterior (confeccin), reas de innovacin tecnolgica en el sector textil.
tecnologa. Los desarrollos tecnolgicos, por s esencialmente manufacturera, den respuesta a
mismos, afectan a los sectores industriales y de ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA servicios y a mbitos importantes de la vida de
diferentes solicitaciones en indumentaria, en el Figura 4. reas de anlisis tecnolgico en el
hogar o en usos tcnicos. sector textil
VISTA DES DE LA INFORMACI las personas a nivel familiar, laboral y comunita- Tales estructuras laminares, elaboradas por
rio. Las perspectivas de crecimiento del mercado,
ESTADSTICA considerado globalmente, son ms elevadas que
los procedimientos de tejedura de calada o de
punto mediante el entrelazado de hilos o, direc-
Jordi Maluquer de Motes las de los textiles convencionales (figura 2). tamente, a partir de fibras (telas no tejidas) son,
Por otro lado, cabe destacar, tal y como puede desde la perspectiva estructural, y an, desde el
MATERIAS
FORMADORAS
CRDITS
observarse en la figura 3, que el ciclo de innova- sistema de fabricacin, ancestrales. DE FIBRAS
cin de los productos difiere entre el sector textil La disposicin de los hilos de urdimbre y tra-
convencional y el sector de textiles de uso tcnico. ma, la geometra de las columnas e hileras de
Mientas que el primero sigue una estrategia basa- mallas y el enmaraamiento de las fibras para dar
da en la oferta, el segundo se basa en una adapta-
ELS FONS DELS MUSEUS cohesin a las telas no tejidas, siguen siendo los
cin a la demanda. principios bsicos de ms del ochenta por ciento LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Como aspectos diferenciales entre el sector de las estructuras textiles que empleamos. ESTRUCTURAS PROCESOS DE
de textiles de uso tcnico respecto a los de textiles
PER ALS DISSENYADORS convencionales, el nivel tecnolgico es una de las
Ciertamente que la mecanizacin iniciada en TEXTILES TRATAMIENTO
el siglo XVIII , la automatizacin introducida en el
Dra. Slvia Ross Castellsaguer caractersticas bsicas del proceso de fabricacin, siglo siguiente y la posterior aplicacin de la elec-
no tanto en la necesidad de un equipo especfico, trnica y la informtica en los ltimos decenios,
que solo es necesario en determinados productos, han aportado un aumento de la fiabilidad y de la
sino en la disposicin de unas instalaciones que velocidad de fabricacin, la versatilidad y la dismi-
permitan la obtencin de los niveles de calidad nucin de las necesidades de atencin humana en Elaboracin propia
que se exigen. los procesos, manteniendo intacto el principio de
En este contexto, las estrategias competitivas la estructura de los tejidos, tanto de calada como En la figura 5 se presentan las etapas del ciclo de
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. que han seguido las empresas textiles catalanas de punto. vida de materias y sistemas de fabricacin. Las
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES (especialmente las de textiles de uso tcnico) y Excepcionalmente, desde mediados del si- fibras denominadas high tech estn ya en la fase
que les han permitido mantenerse en el sector, se glo pasado, la aparicin de diversos sistemas de de madurez (aramidas, polietercetonas, PBI, etc.)
Ariadna Detrell / Sergi Artigas han centrado bsicamente en la internacionaliza- fabricacin de telas no tejidas, desde el ya tradi- mientras que otras (PBO) se encuentran en la de
cin y la I+D+i. Y es que en el sector de los textiles cional punzonado a los sistemas melt blown o de crecimiento, junto a las ecolgicas, derivadas de la
de uso tcnico, ms que en los sectores textiles hidroentrelazado, puede considerarse, desde la creciente sensibilidad colectiva por los temas de
tradicionales de indumentaria y hogar en los que perspectiva de sistemas para la obtencin de te- conservacin de la energa y la ecologa.
la innovacin es fundamentalmente esttica, la las, la penltima revolucin en la tecnologa textil. Tecnologas como la fabricacin de hilos o de
capacidad de innovar para dar respuesta a soli- Cabe citar tambin algunas tecnologas de fa- tejidos de calada y de punto se encuentran ya en
citaciones muy diversas en productos dirigidos a bricacin de telas u otras estructuras textiles que, fase de envejecimiento, si bien la electrohilatura,
mercados altamente especializados con clientes en los ltimos decenios han evolucionado por mo- derivada de la nanotecnologa est an en fase
ANNEXOS muy informados es un factor esencial. tivos dispares, principalmente para cubrir necesi- embrionaria.
En este sentido, en el apartado siguiente, se dades generadas por el mercado o por la evolu- La nanotecnologa est conduciendo a una re-
TRADUCCIN AL CASTELLANO hace una breve descripcin de la evolucin que ha cin de otras tecnologas de etapas anteriores de volucin de la ciencia de los materiales, entre ellos
ENGLISH TRANSLATION tenido la industria textil en los ltimos aos y las la cadena de valor del sector; tales innovaciones los polmeros formadores de fibras; ello permitir
principales lneas de investigacin que se estn son, entre otras, la confeccin de prendas de tejido al sector textil ofrecer productos innovadores con
desarrollando y que se prev que se desarrollen de punto sin costuras, los sistemas de obtencin nuevos tipos de fibras funcionales, capaces de dar
en el futuro. de velos o lminas no tejidas por electrohilatura, respuesta a mltiples solicitaciones.

126
ANNEXOS

Figura 5. Ciclo de vida de la tecnologa textil4

Embrionaria Crecimiento Madurez Envejecimiento

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
HILATURA, TEJEDURA,
PUNZONADO Y TRENZADO
IGNIFUGACIN
FIBRAS CONVENCIONALES

MELTBLOWN
TINTURA,
ESTAMPACIN,

Avance tecnolgico
MERCERIZADO,
BLANQUEO

IMPERMEABILIZACIN LIMPIEZA,
FIBRAS HIGH-TECH Y REPELENCIA CARDADO Y
A LAS MANCHAS PENTINADO
BIOTECNOLOGA

LEXPOSICI ITINERANT ESTAMPACIN DIGITAL TEXTURADO


SANFORIZADO

HIDROENTANGLED

ELECTROHILATURA NANOTECNOLOGA

FIBRAS ECOLGICAS FABRICACIN INTEGRADA


POR ORDENADOR

TEXTILES INTERACTIVOS

PLASMA

Nivel de desarrollo SUMARI


LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS En cuanto a los procesos de acabado o en- Tabla 1. Prioridades de la investigacin textil
noblecimiento textil, donde la tintura continuar en Europa 5 En este sentido, las principales
Slvia Carbonell Bast representando su importante y tradicional rol, innovaciones en el mbito de los
slo afectado en cuanto a innovacin por los con- N
 uevas fibras especiales y composites con materiales, en los ltimos aos se han CASTELLANO
dicionantes medioambientales, cabe destacar la base textil para la innovacin de productos basado en:
generalizacin de las tcnicas de recubrimiento y textiles
laminado, que ya han alcanzado la madurez tec-
Aportar nuevas propiedades y
nolgica a la espera de las posibilidades que ofrez- F uncionalizacin de los materiales textiles y funcionalidades, mediante:
can los productos elaborados mediante la electro- de los procesos relacionados - Polmeros y aditivos nuevos y
mejorados
hilatura; la aplicacin de la biotecnologa, con los B iomateriales, biotecnologas y procesos ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA tratamientos mediante enzimas; la solucin de la textiles respetuosos con el medioambiente
- Fibras y multifilamentos
multicomponente
VISTA DES DE LA INFORMACI actual problemtica de la adicin de microencap-
- Nuevas superficies de fibras
sulados o la consolidacin de los nanoacabados. N
 uevos productos textiles para mejorar la
ESTADSTICA Por otra parte, los tratamientos superficiales funcionalidad humana
- Nuevas formas/dimensiones de las
mediante la tecnologa del plasma o la estampa- fibras (micro-/nano-fibras)
Jordi Maluquer de Motes cin digital, an en etapa de crecimiento, pueden N
 uevos productos textiles para usos tcnicos Mezclas de fibras nuevas o
pasar rpidamente a la madurez sin haber conse- innovadores mejoradas CRDITS
guido, en el primer caso por razones tcnicas y en Usos innovadores para las fibras
el segundo por motivos econmicos, convertirse
S mart textiles e indumentaria convencionales
en tecnologas sustitutorias de las actuales para P ersonalizacin industrializada Mejora de la sostenibilidad de las
el acabado y la estampacin, respectivamente, fibras (fibras reciclables, renovables/
ELS FONS DELS MUSEUS mantenindose como complementarias de los N
 uevos diseos y conceptos de desarrollo de biopolmeros)
procesos tradicionales. productos y tecnologas LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE En el marco europeo, se identificaron las reas
G
 estin integrada de los conceptos de calidad
PER ALS DISSENYADORS de prioridad necesarias para la investigacin y
y ciclo de vida
desarrollo en el campo de los materiales textiles, En el mercado de las fibras aparecen soluciones
Dra. Slvia Ross Castellsaguer procesos, productos y reas de aplicacin, as cada vez ms innovadoras, gracias al desarrollo de
como los nuevos conceptos de negocio y gestin las fibras bicomponente: formadas por dos pol-
de la cadena de valor y del ciclo de vida, clasifi- Materias/fibras
meros diferentes que aprovechan las cualidades
cndolas en los nueve grupos temticos que se En los aos 60, los avances fundamentales en el de los dos polmeros y permiten obtener hilos di-
indican en la tabla 1. campo de las fibras textiles se basaron en la me- ferenciados en cuanto a comportamiento.
Estas lneas de investigacin se materializan jora de las funciones primarias de los materiales El conocimiento de la ciencia de los materiales
en el documento Strategic Research Agenda of the fibrosos conocidos (elevada resistencia a la trac-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. European Technology Plaftorm for the Future of Tex- cin, mejora del tacto y cayente, etc.). Desde los
textiles, unido al progreso de la industrializacin,
ha permitido a los fabricantes obtener fibras con
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES tiles and Clothing, como resultado del desarrollo 70 y hasta hoy en da, se ha progresado notable- efectos pticos deslumbrantes o fibras huecas
de un escenario colectivo y un ejercicio de road- mente en el diseo de nuevos polmeros forma- con propiedades aislantes del calor, etc. Por otra
Ariadna Detrell / Sergi Artigas mapping llevado a cabo por ms de 400 expertos dores de fibras con funciones ms elevadas (alta parte, la adecuacin de la seccin de las fibras a
en representacin de todos los stakeholders del tenacidad, ininflamabilidad, fibras con aditivos diferentes formas favorece la evacuacin de la
sector. funcionales, transpirabilidad, etc.). transpiracin del sudor hacia el exterior de las
Aunque el documento se public en el ao Las microfibras, los laminados imper-respi- prendas.
2006, es un reflejo de cmo y en que grandes rables, las fibras de viscosa tipo lyocel, las fibras Por otro lado, la sensibilidad ecolgica y la
reas ha avanzado y seguir avanzando la inves- orgnicas o inorgnicas termorresistentes, la ge- de proteccin del medio ambiente son cada vez
tigacin en el sector. neralizacin del uso de hilos con elastmero, etc., ms consideradas, y es por ello que las empresas
son algunos ejemplos de los logros conseguidos. productoras de fibras dirigen sus investigaciones
ANNEXOS Principales reas de investigacin hacia el desarrollo de fibras que estn en armona
actuales y futuras del sector textil con la naturaleza. Aparecen nuevas fibras, como
TRADUCCIN AL CASTELLANO 4. Tecnitex Ingenieros, S.L. Prospectiva de viabilidad las llamadas fibras ecolgicas, que pertenecen a
de la adecuacin de la oferta del sector de textiles
ENGLISH TRANSLATION En base a las tres grandes reas de innovacin tec- de uso tcnico a las necesidades del mercado en el
la familia de las fibras sintticas, artificiales (pro-
nolgica presentadas en la figura 3, a continuacin escenario 2020. Valencia: 2007. tenicas o celulsicas) o naturales, como son las
se describen, para cada una de ellas, las posibili- 5. The Future is Textiles! Strategic Research Agenda. fibras de protena de la leche, las fibras de protena
dades de I+D+i que presentan. Bruselas: EURATEX, 2006. de soja y las fibras de bamb, entre otras.

127
ANNEXOS

Finalmente, cabe destacar la introduccin del Procesos de tratamiento plasma. Durante el estado de plasma tienen lugar
grafeno como nuevo material en el sector textil, Como principales procesos de tratamiento (fun- una gran variedad de reacciones de disociacin y
por sus excelentes propiedades (dureza, ligereza, cionalizacin de materiales textiles), a continua- de recombinacin, incluso para compuestos qu-
conductividad trmica, etc.). Actualmente, se es- cin se detallan los tres que se encuentra en etapa micos sencillos.
tn llevando a cabo diversos proyectos de investi- embrionaria: plasma, nanotecnologa y electrohi- Los principales efectos fisicoqumicos que tie-
PREMBUL gacin centrados en la transformacin de tejidos latura, que son las tecnologas que presentan ma- nen lugar al tratar una superficie slida ya sea tex-
aislantes en tejidos con propiedades conductoras, yor potencial de innovacin. til, plstica, metlica, etc., mediante el plasma, son
Neus Ribas i Eullia Morral obtencin de materiales textiles electrnicos, en- el bombardeo, el etching (limpieza superficial), la
tre otras. Plasma polimerizacin fsica o qumica y la modificacin
El plasma es un gas ionizado compuesto de elec- superficial, tal y como se muestra en la figura 8.
trones, iones, fotones, tomos y molculas de gas An en la literatura reciente, a menudo, se
en cualquier estado de excitacin. El estado de atribuye al tratamiento con plasma la condicin
Se prev que la futura investigacin en de alternativa a los procesos tradicionales de
el campo de los materiales fibrosos se plasma, tambin denominado cuarto estado de
la materia, presenta una carga elctrica neta nula. aprestado; la realidad es que la tecnologa del
centre en tres reas principales: tratamiento con plasma es una opcin emergen-
Esto quiere decir que en el plasma existen idnti-
E l despliegue y la explotacin de las co nmero de componentes con carga positiva y te, con posibilidades ya consolidadas, como en la
consecucin de efectos de repelencia a los lqui-
LEXPOSICI ITINERANT capacidades actuales de las fibras
E l desarrollo de fibras adaptables,
negativa, independientemente de la densidad de
dos (figura 9), la mejora de la fijacin de las mo-
carga, la presencia de componentes neutros y la
capaces de controlar las funciones emisin u absorcin de radiacin electromagn- lculas de colorante (figura 10) o la adherencia de
de acuerdo con las condiciones del tica. recubrimientos y laminados, mientras que otras
entorno Los componentes reactivos que contiene el requieren an un esfuerzo investigador notable,
P roduccin de fibras super-mi- plasma (iones, neutrones y radicales libres) se por lo que los costes de entrada para la adopcin
mticas, con un mecanismo de forman a partir de procesos de ionizacin, frag- de esta tecnologa son altos.
despliegue de reacciones similares a mentacin y/o excitacin producidos debido a co- Ciertamente que el tratamiento con plasma
las de las funciones de los seres vivos lisiones de los electrones acelerados por el campo presenta muchas ventajas en comparacin a los
(p.ej. la telaraa, la flexibilidad del elctrico, con otros componentes presentes en el procesos convencionales de acabado qumico en
bamb, la superficie de las hojas de SUMARI
determinadas plantas y la estructura
LA MEMRIA DELS TELERS: y las funciones de los bio-rganos)
ELS MOSTRARIS TXTILS Tabla 2. Ventajas y limitaciones funcionales del plasma aplicado a materiales textiles.
Elaboracin propia
Slvia Carbonell Bast
Estructuras textiles ventajas limitaciones CASTELLANO
A continuacin se comentan algunas lneas de
Modificacin superficial sin alteracin interna R ecuperacin al estado inicial del sustrato en
investigacin relacionadas con las estructuras
del sustrato unos das. Los procesos pueden envejecer
textiles:
Composites: materiales compuestos reforzados Activacin superficial para conseguir mejores P oca versatilidad de la maquinaria. No se
con estructuras textiles, formados por un ma- resultados en la posterior tintura pueden realizar todos los tratamientos en una
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA terial polimrico, metlico o cermico (matriz) misma mquina (maquinaria hecha a medida)
con una estructura textil en forma de fibra, hilo,
VISTA DES DE LA INFORMACI trenzado o tela. Los trabajos de investigacin se Polimerizacin con mejores resultados de
ESTADSTICA centran en la obtencin de composites ms re- adhesin que con los procesos convenciona-
les textiles
sistentes, composites con menor peso, as como
Jordi Maluquer de Motes mejorar los procesos de fabricacin. Cabe
Tericamente, se pueden realizar gran
destacar tambin la investigacin en el uso de CRDITS
cantidad de acabados funcionales. Productos
fibras naturales para la obtencin de composites;
a medida (amplia variedad de procesos, modi-
se prev que estos tejidos (de lino, sisal, etc.) se
ficacin de la superficie segn se requiera)
empleen como sustitutos de las fibras de vidrio
en algunas aplicaciones tcnicas. Tericamente, se pueden realizar acabados
ELS FONS DELS MUSEUS Estructuras 3D: creacin de nuevas estructu- multifuncionales en un solo paso
ras utilizando fibras de alto valor tecnolgico, LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE nuevos procesos de fabricacin (maquinaria), Aplicable a todo tipo de fibras y formas de
nuevas aplicaciones (aeronutica, deporte,
PER ALS DISSENYADORS construccin, etc.)
presentacin

Dra. Slvia Ross Castellsaguer Tejidos sin costuras (seamless): tecnologa de Proceso en seco con un mnimo consumo E n el caso de utilizar el ozono en el tratamien-
fabricacin de tejidos de punto sin costuras que de productos qumicos y eliminacin de las to, hay una cierta contaminacin ambiental
permite la obtencin directa de prendas confec- etapas de secado
cionadas y listas para su uso. Hace muchos aos
Demanda de procesos de produccin
que existen en el mercado tejidos de punto con
costuras mnimas. En este mbito cabe destacar y puestos de trabajo seguros (seco, sin
la tcnica fully-fashion, que tiene como objetivo productos qumicos)
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. obtener directamente prendas que requieran el
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES mnimo de acabados.
Figura 8. Efectos de modificacin superficial del plasma 6
Ariadna Detrell / Sergi Artigas En el mbito de la maquinaria para la fabricacin
de telas, las innovaciones se centran en la obten-
cin de equipos que ofrezcan una mayor produc-
cin, un menor consumo energtico, un producto
con una mayor calidad, la tendencia al defecto Bombardeo
cero y sobre todo se busca la fabricacin inte- (sputtering)
ligente. Esta ltima es una tendencia de la indus-
tria que busca la eficiencia de la produccin y su Etching
ANNEXOS gestin de manera automatizada.
En este apartado, cabe destacar que las ca-
TRADUCCIN AL CASTELLANO ractersticas de comportamiento de las estructu- Polimerizacin Polimerizacin Modificacin
ras textiles estn condicionadas adems de por la fsica qumica superficial
6. Sarkissian, A.
ENGLISH TRANSLATION
geometra de la propia estructura, por la naturale- Artculo Plasma-
za qumica de las fibras utilizadas para su elabora- Implante (grafting) Based Proceses and
cin, y, en muchos casos, por las operaciones de Potencial Applications to
Biomaterials.
acabado que se les aplican.

128
ANNEXOS

Figura 12. Proceso de encapsulacin de compuestos activos y aplicacin a los tejidos

INCORPORACIN
PREMBUL DEL AGENTE ACTIVO APLICACIN
Neus Ribas i Eullia Morral EN LA CPSULA DE LA DISPERSIN
DE CPSULAS
EN EL TEXTIL FIJACIN
Formulacin del compuesto EN EL SUSTRATO
(utilizando ligantes, aditivos
dispersantes, agentes Foulard
espesantes, etc.) Secado
Agotamiento
Recubrimiento Polimerizacin

LEXPOSICI ITINERANT
Fuente: Leitat Technological Center

hmedo, aunque, por otro lado, actualmente tiene tecnologa, fueron las iniciativas tecnolgicas ms
notables limitaciones, como se esquematiza en la importantes aparecidas a finales del siglo XX . Con el uso de la nanotecnologa se
tabla 2. La nanotecnologa es la ciencia de la investiga- pueden obtener mejoras significantes en
Los parmetros ptimos de los tratamientos cin y el desarrollo, a niveles atmicos, molecula- relacin a las propiedades y prestaciones
con plasma dependen del sistema de aplicacin res o macromoleculares, en una escala de aproxi- de los materiales como por ejemplo las
(al vaco o a presin atmosfrica). Son procesos madamente de 1 a 100 nanmetros. que se indican a continuacin:
complejos y necesitan an de una mejor com- En el sector textil, la nanotecnologa propor- Resistencia mecnica SUMARI
prensin de las interacciones plasma-polmero. ciona la oportunidad de obtener nuevos materia-
LA MEMRIA DELS TELERS: Sin embargo, se est iniciando actualmente la les como nanopolmeros, nanofibras, nanocom-
Ignifugacin
ELS MOSTRARIS TXTILS aplicacin de tratamientos con plasma a produc- posites o textiles nanorecubiertos. Efecto auto-limpieza
tos textiles para determinadas reas de aplicacin Las fibras nanoestructuradas son aquellas que Efecto antibacteriano
Slvia Carbonell Bast en donde no se requiera la permanencia del efecto tienen dimetros entre 1 y 1000 nanmetros y que Proteccin de la luz UV
impartido a los tratamientos de lavado o se trate contienen partculas nanomtricas o con aglo-
Super-hidrofobidad CASTELLANO
de artculos de usar y tirar. merados de tamao nano en su superficie. Estas
fibras pueden agruparse en: nanofibras, fibras na- Efecto antiesttico
nocompuestas o fibras nanorecubiertas.
Las principales lneas de investigacin El trmino nanofibras, se utiliza para definir las
actuales en el mbito de la tecnologa de fibras con dimetros inferiores a 0,5 micras, que La nanotecnologa puede aplicarse en cualquiera
plasma se centran en: se producen mediante procesos patentados de de las fases de la cadena textil-confeccin, desde ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA A
electrohilatura (se detalla en el apartado siguien- el proceso de extrusin de un polmero al cual se
 ntiencongimento de la lana te). Estas nanofibras tienen una gran rea super-
VISTA DES DE LA INFORMACI T ratamiento previo a la tintura (mejo- ficial por unidad de masa y una medida de poro
le pueden aditivar nanopartculas, pasando por el
proceso de hilatura mediante electrohilatura, y en
ESTADSTICA ra de la absorcin de colorante) muy pequeo, eso comporta que sus principales el proceso de acabado, donde se aplica normal-
G
 rafting inducido por plasma [crea- aplicaciones incluyan, entre otras, la filtracin, mente la mayor parte de la nanotecnologa, me-
Jordi Maluquer de Motes cin de centros activos superficiales indumentaria de proteccin, nanocomposites, me- diante el plasma, el grafting, recubrimientos etc.
que se enlacen de forma covalente canismos de liberacin de frmacos o sensores. Actualmente, las aplicaciones ms generales
CRDITS
a compuestos qumicos aplicados Una fibra nanocompuesta es un sistema que de la nanotecnologa son las que implican el uso
posteriormente para conferir diver- contiene partculas de una dimensin de rango de nano- o micropartculas (mayor tamao, entre
sas propiedades (antimicrobianas, nanomtrico. Estas partculas pueden ser esferas, 2 y 5 m) para encapsular sustancias activas y
hidrofilia/hidrofobia, etc.)] fibrillas o plaquetas. Se forman con la dispersin conferir a los tejidos diversas propiedades: anti-
ELS FONS DELS MUSEUS de las nanopartculas en la matriz de la fibra para bacterianas, cosmticas, etc.
mejorar sus propiedades mecnicas, elctricas, Aunque por tamao no se consideran dentro LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE pticas o biolgicas. del mbito de la nanotecnologa (ya que los en-
PER ALS DISSENYADORS Actualmente, a nivel industrial, la
Finalmente, las fibras nanorecubiertas estn capsulados son mayores a 100 nanmetros), los
constituidas por fibras con capas de recubrimien- principales logros conseguidos en la tecnologa de
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tecnologa de plasma es utilizada para: to de espesura nanomtrica formadas por granos la encapsulacin, se centran en las microcpsulas.
S ubstitucin de disolventes en ultrafinos que pueden depositarse en la superficie La ventaja de reducir el tamao de las micro-
serigrafa de la fibra mediante diversas tcnicas. cpsulas a escala nano (nanocpsulas) es poder
T ratamiento previo a procesos de Los mtodos convencionales utilizados para mantener el efecto utilizando menos cantidad de
acabado dar diferentes propiedades a los materiales texti- material, por lo tanto, ahorrando costes.
M
 ejora de la adhesin fibra de carbo- les no comportan efectos permanentes, sino que
stos se pierden a consecuencia de procesos de
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. no/resina epoxi
lavado o del uso. Adems, los procesos de acaba-
M
 ejora de rendimiento de textiles En general, los beneficios de la
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES filtrantes do convencionales pueden incrementar la rigidez encapsulacin son:
y modificar la transpirabilidad de los materiales
Ariadna Detrell / Sergi Artigas textiles. En cambio, la nanotecnologa comporta Proteccin de los compuestos
una elevada durabilidad para los textiles, ya que activos frente a la oxidacin, el pH,
El elevado nmero de empresas participantes en las nanopartculas presentan una gran afinidad elcalor, la radiacin UV, etc.
proyectos europeos, el continuo desarrollo de por las fibras textiles debido al hecho de que po- Separacin de ingredientes
este tipo de proyectos y el elevado nmero de seen una elevada relacin rea/volumen y una incompatibles en la misma
estudios realizados al respecto, desvelan que se elevada energa superficial. formulacin
trata de una tecnologa que despierta gran inters Adems, los recubrimientos nanomtricos so- Enmascarar olores
por sus potenciales posibilidades y de la que se bre textiles no afectan las propiedades asociadas
ANNEXOS prev, dentro de algunos aos, un aumento de sus
Liberacin controlada de
al confort del usuario como la permeabilidad al
aplicaciones industriales en el campo textil, que a compuestos activos
vapor y al tacto. Estas importantes ventajas que
TRADUCCIN AL CASTELLANO da de hoy son, ciertamente, limitadas. aporta la nanotecnologa con respecto a los pro- Propiedad auto-reparable
ENGLISH TRANSLATION cesos textiles ms comnmente utilizados en la Facilitar el manejo de slidos
Nanotecnologa actualidad han hecho que en el sector textil exista Concepto de marketing
La nanotecnologa, junto con las tecnologas de un inters creciente en las potenciales aplicacio-
la informacin y la comunicacin (TIC) y la bio- nes comerciales de la nanotecnologa.

129
ANNEXOS

Aunque ya se hayan demostrado los benefi-


En el mbito de la encapsulacin, ac- En el sector textil, se utiliza esta cios de la electrohilatura, an debe mejorarse su
tualmente se encuentran en el mercado tecnologa especialmente para implementacin a escala industrial en los siguien-
diversos tipos de microcpsulas de proporcionar al tejido las siguientes tes aspectos: procesado de grandes volmenes;
aplicacin en materiales textiles: propiedades: precisin y reproducibilidad en todas las etapas
PREMBUL D Superhidrofobia/oleofobia
de fabricacin, y aspectos relacionados con la se-
 e fragancias: relajantes o guridad y medioambientales.
Neus Ribas i Eullia Morral energizantes aromaterapia (p.ej. Autolimpiante Actualmente, varias empresas ofrecen equi-
mentol, jazmn, naranja, manzana, Antimicrobiano pos de laboratorio y componentes y maquinaria
lavanda, chocolate, vainilla, etc.) Antimosquito de escalado industrial de electrohilatura. Tambin
D  e cosmetotextiles: compuestos Proteccin UV varias empresas comercializan productos obteni-
anticelulticos, vitaminas A y E, dos mediante esta tecnologa.
proteccin de la piel Se prev que en el futuro, aparezcan nuevas
A  ntiolor: ciclodextrinas No obstante, la nanotecnologa presenta aun va- tecnologas para la fabricacin de nanofibras, con-
T ermocrmicas/fotocrmicas: rias limitaciones tcnicas, como son las dispersio- virtindose en una de las tendencias ms impor-
nes de las partculas, la resistencia al lavado y al tantes de la ciencia de los materiales en nuestro
incluyendo pigmentos funcionales
siglo.
LEXPOSICI ITINERANT D  e absorbedores de radiacin UV uso, la durabilidad o la integracin con los proce-
sos actuales.
M  ateriales de cambio de fase Al tratarse de una tecnologa relativamente
(Phase Change Materials, PCMs): PIES DE FOTO
nueva, en la actualidad no hay mtodos estnda-
termorregulacin
res efectivos para la evaluacin de riesgos de los Pg. 84
A  ntimosquito: incluyendo nanomateriales, debido a la cantidad limitada de Microcpsulas vistas desde un microscopio elec-
compuestos insecticidas datos empricos de los que se dispone, la incerti- trnico. Fuente: Leitat Technological Center.
A  ntimicrobianas: liberacin dumbre con respecto a las unidades de medida y
controlada de biocidas la imposibilidad de establecer un nivel umbral de Pg. 89
no afectacin. Actualmente, se estn llevando a Figura 6. Fotografa de microscopio electrnico de
cabo varios proyectos con el objetivo de determi- fibra de pltano para su uso en composites. Fuente:
SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: nar los potenciales impactos de los nanomateria- Leitat Technological Center (fibra desarrollada en
Las principales lneas de investigacin se les sobre el medioambiente y la salud. el marco del proyecto BANTEX).
ELS MOSTRARIS TXTILS centran en la obtencin de:
Electrohilatura Pg. 90
Slvia Carbonell Bast M
 icrocpsulas termocrmicas/ Figura 7. Tejido 3D de fibra de Kevlar para chale-
La electrohilatura es un proceso en el que se ob-
fotocrmicas resistentes a altas
tienen fibras de pequeo dimetro (las ya mencio-
cos antibalas. Fuente: Leitat Technological Cen- CASTELLANO
temperaturas ter (tejido desarrollado en el marco del proyecto
nadas nanofibras), a partir de un polmero disuelto
O  btencin de PCMs de alta en el seno de una disolucin cargada elctrica-
SMARTPRO).
durabilidad de efecto mente, como consecuencia de la aplicacin de un Pg. 91
M  icrocpsulas de compuestos campo elctrico entre dos electrodos. Figura 9. Repelencia al agua en tejido tratado con
repelentes de insectos: evitando Las nanofibras obtenidas se depositan sobre plasma. Fuente: Leitat Technological Center. ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA insecticidas txicos la superficie del substrato textil colector, en forma
Pg. 92
M  icrocpsulas de compuestos de velo o membrana homognea de bajo espesor
VISTA DES DE LA INFORMACI antimicrobianos naturales: evitando y gramaje. Figura 10. Tintura de tejido de polipropileno apli-
ESTADSTICA biocidas txicos (sintticos) Es un mtodo econmico y eficiente para la cando la tecnologa de plasma. Fuente: Grinp, Srl.
M  icrocpsulas de medicamentos fabricacin de fibras en escala micro y nanom- Figura 11. Microcpsula vista desde un micros-
Jordi Maluquer de Motes para textiles mdicos trica, que permite seleccionar y combinar adecua- copio electrnico. Fuente: Leitat Technological
damente componentes y ajustarlos, permitiendo Center.
CRDITS
M  icrocpsulas de compuestos adaptar eficazmente las propiedades de las fibras
retardantes de la llama no Pg. 95
para obtener las morfologas y funcionalidades
halogenados
deseadas. Figura 13. Fotografa de microscopio electrnico
M  icrocpsulas con un control de un velo de nanofibras. Fuente: Leitat Techno-
cintico de la liberacin controlada logical Center.
ELS FONS DELS MUSEUS de compuestos activos
Las principales ventajas que presentan LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE F ormulaciones de acabados las nanofibras obtenidas mediante
con micro- y nanocpsulas con
PER ALS DISSENYADORS propiedades de resistencia al lavado
electrohilatura son:
mejoradas Elevada rea superficial.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Alta porosidad.
N  uevos mtodos de aplicacin,
incluyendo modificaciones
Alta eficiencia de filtracin.
superficiales Bajo coste relativo

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Finalmente, en el mbito de la nanotecnologa,


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES cabe destacar una de las tcnicas que actualmen- En este sentido, las principales
te se encuentra en proceso de investigacin: la aplicaciones se centran en:
Ariadna Detrell / Sergi Artigas aplicacin de nanoacabados por tecnologa sol-
Materiales para energa:
gel.
- E lectrodos para bateras in Litio y
La tecnologa sol-gel se basa en una reaccin
supercaps.
qumica, donde un lquido se va condensando has-
-S  eparadores de membrana.
ta formar un slido. Se puede realizar una mezcla -M  ateriales piezoelctricos.
de material inorgnico (como precursores de sli- Materiales para el medio ambiente
ce (vidrio) y un material orgnico (como un pol-
y la salud:
mero), pudindose conseguir materiales polim- -M  embranas para filtracin de aire
ANNEXOS ricos con propiedades prediseadas y protegidos y agua.
por una capa delgada nanomtrica de slice. -R  egeneracin tisular.
TRADUCCIN AL CASTELLANO Permite la aplicacin de nanopartculas a un - F ibras huecas para la difusin
ENGLISH TRANSLATION polmero sinttico con una determinada carga o controlada de compuestos activos.
grupo funcional, que convierte al artculo en reac- - Nanocpsulas.
tivo, la reaccin entre el nanoacabado y las fibras
tiene un carcter permanente (enlace covalente).

130
ANNEXOS

English translation
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

PREAMBLE sole keepers of knowledge that is so crucial to the the travelling exhibition
documentation process are often advancing
LEXPOSICI ITINERANT Neus Ribas and Eullia Morral in years. Happily, there are also companies and
collectors who understand the value of their her-
itage and either preserve it themselves or make
In Catalona textiles were for many years the in- arrangements to donate it to museums, where
A portrait in textiles
dustry, and they remain essential to understand- teams of specialists can ensure that our industri- ofmodern Catalonia
ing the physical and social landscape of our coun- al past is not only correctly preserved and docu-
try today. Yet the pace of change is unrelenting, mented but also brought to a wider audience.
and new urban structures, industrial diversifica- This exhibition aims to sketch a portrait in tex-
Alongside the basic project to document and tiles of recent Catalonia using documents which
tion and the emergence of a new generation have display the remnants of Catalonias textile indus-
blurred the memory of this industrial past to such are not generally familiar: the sample books of
try, we felt that the significant of this documen- swatches of cloth, prints, lace, ribbons and knit- SUMARI
an extent that many residents of cities that formed tation should be emphasized through clear and
the bedrock of the textile sector until as recently wear made by Catalan companies and conserved
LA MEMRIA DELS TELERS: as the 1970s are often unaware of the fact, or have
attractive presentation, reconnecting with past by the museums in the Circuit de Museus Txtils i de
customs, practices and sayings from a period
ELS MOSTRARIS TXTILS only a passing knowledge. when spinning, weaving and printing fabrics were
Moda a Catalunya.
We start this portrait in 1888, the year of the
Tot plegat which we might translate as all common practices among much of the popula-
Slvia Carbonell Bast together is not an exercise in nostalgia, nor is it tion, and people still sold their wares at market.
International Exhibition in Barcelona and the be-
a rose-tinted look at a glorious shared past, since In doing so, we aim to stem the loss of further tes-
ginning of the definitive push to the industrialisa- CASTELLANO
tion of the textile industry, and continue up to the
the benefits of the industrial era were far from timonies about Catalonias industrial past, which present day.
evenly distributed. Rather, building on the premise encompass a wealth of knowledge that ultimately
that history is, and will always be, a selective and assures the continuing health of the industrial sec-
subjective exercise, the exhibition reflects our be- What are textile sample books?
tor textile or otherwise across the country.
lief in the importance of preserving the evidence It is in pursuit of these goals that the Arenys
that historians need to carry out their work. de Mar Museum and Terrassa Documentation These are bound volumes in which the companies ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA In keeping alive the memory of our industrial Centre and Textile Museum (CDMT) have jointly stuck sample swatches of cloth or yarn from their
VISTA DES DE LA INFORMACI past, we implicitly acknowledge that for as long curated the exhibition Tot plegat. A portrait of production. Each book includes articles made in
that year and/or season. Some were for internal
as industrial production exists, there must also be Catalonias recent textile past, with the support
ESTADSTICA people to design the products, and these design- of the Barcelona Provincial Council and the assis- use, for manufacturing and keeping track of sales,
ers need access to visual records and technical tance of the Premi de Mar Textile Printing Muse- while others were for its representatives to show
Jordi Maluquer de Motes documentation that serve as a source of inspira- the companys offer to its customers. The cloth is
um. The exhibition, which opened on 17 May 2015,
organized by type, often in the different colours
CRDITS
tion, help them to interpret their work, or simply connects with the vast majority of towns and cities
enable them to reproduce yesterdays ideas using across Catalonia, where textile production was for of the season, winter or summer. Other types
todays materials and technology, adapting them years the predominant form of industry. Tot plegat of documents are the forms which specified the
to the needs of modern consumers. will be on display throughout 2016 at the CDMT technical details for production, which are usually
With this in mind, the Arenys de Mar Muse- and the Premi de Mar Textile Printing Museum, unbound.
ELS FONS DELS MUSEUS um and the Terrassa Textile Museum and Docu- and we hope to take the exhibition to many other
mentation Centre (CDMT) embarked on a pro- parts of Catalonia in due course. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE ject some ten years ago to bring together their The book you are holding presents a collec- A history of making textile
PER ALS DISSENYADORS collections of industrial heritage principally tion of texts by leading experts who reflect and ineight objects
composed of sample books, original designs, and expand on the themes that the exhibition can
Dra. Slvia Ross Castellsaguer card cutting designs for Jacquard fabrics and merely touch on, greatly enhancing the detail and
to make them accessible to the general public. As precision of our portrait. This section shows how making textiles has gone
work progressed, the project broadened in scope from domestic work for the whole family to a glob-
and was extended to include the Premi de Mar al industry controlled by the giant retail chains,
Textile Printing Museum, and the three museums with five eloquent objects chosen from the collec-
have since created an online database (http:// tions of the Catalan textile museums.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ddfitc.cdmt.es/) that showcases some of the
sample books in their possession. In the longer Manual production
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES term, plans are in place to create a digital record of
the full collections, as well as to incorporate items We are used to seeing manual production as a
Ariadna Detrell / Sergi Artigas from other institutions in Catalonia, including the hand craft, but in its organization it could be con-
Sabadell Museum, the Manresa Museum of Tech- sidered a manufacturing industry. The house of
nology, the recently opened Can Marf knitted Volart, now a company focused on the industrial
fabrics extension of the Matar Museum, and a production of lace, was originally dedicated to the
several smaller local museums. hand manufacture of veils and shawls on pillows
In the course of gathering and documenting such as this. It drew in some three thousand bob-
new pieces for the exhibition, we found on occa- bin lace-makers along the coast of Catalonia, with
sions that our efforts had come too late; as local local merchants distributing the raw materials and
ANNEXOS firms closed, whether as a result of the financial collecting the finished lace. At least until the Civ-
crisis or due to relocation, many of the original il War it allowed a considerable number of both
TRADUCCIN AL CASTELLANO sample books had been discarded, considered women and men to live in a greater or lesser de-
ENGLISH TRANSLATION of little intrinsic value or interest. We also found gree of comfort. The main areas of handmade lace
that while many companies do preserve this docu- production were Maresme, Barcelona and around
mentation, storage conditions are often very poor Arbo del Peneds. The activity came to an end
and the staff responsible for its safekeeping the in the 1960s.

131
ANNEXOS

Manual textile production was done at home, inal drawings to squared paper that would facili- 1968
commissioned by a merchant, a paraire or rander. tate programming the loom. All needed to have Changes and developments in social relation-
It gradually disappeared with the construction of a deep understanding of both the possibilities and ships, music, technology, and even politics, go
the first textile factories. The traditional figure of limitations that constrained the manufacturing hand in hand with new fashions and fabrics. Peo-
the spinner faded with the introduction of spin- techniques. ple look to what is happening in Paris, London and
PREMBUL ning machinery in the late 18th century. After a The computer makes this process easier and San Francisco. Women dress in miniskirts and
few decades more, the hand weavers also had to quicker. trousers, and synthetic fibres gain market share
Neus Ribas i Eullia Morral leave home and go to work in the factory. Stamp- Production today bases its appeal on new over natural ones.
ing by hand or with wooden moulds persisted until designs and new products. Product runs have an But not every company is prepared to meet the
the end of the 19th century, while the traditional increasingly short life, and businesses have to be challenges that require new ideas, new machinery
manual lace makers subsisted until the 1930s, highly versatile and to respond quickly. and major investments. Two major crises in the
boasting of their legitimate manual lace in con- In the field of fashion, if design was traditional- 70s and 80s and a general restructuring of the
trast to the supposedly inferior mechanical varie- ly within the manufacturers realm, today it is the textile industry have a big effect on the sector. But
ty. Since the mid 20th century, manual production distributors and retail stores, more sensitive to the they also act as a filter and a new business model
has continued only as a craft. currents of consumer tastes, who have taken on emerges, more technically prepared, financially
this role. healthy and conceptually reinvented.
LEXPOSICI ITINERANT Industrial production In textile products intended for other uses,
great understanding is required of the needs of the 1999
Led by the textile companies the industrialisation markets to which they are aimed and know how to Everyone waits expectantly for the change of cen-
of Catalonia was remarkable. The obstacles which adapt them. tury and the new millennium, and for the arrival of
it had to overcome were serious: scarce natural the Euro. The implications of the Internet and the
resources, especially coal, only limited access to transformation of digital photography and music
capital banks were in their infancy and tech- The chronicle are not yet clear. Integration into Europe and an
nical innovations which often took time to arrive. increasingly globalized world with no restrictions
Despite this, in 1849 Catalonia was the worlds
of textile design on imports from East Asian force a rethink on
fifth largest producer of textiles, ahead of both many things. It is the time for offshoring textile
Germany and Switzerland. The swatch sample is basic to the companys pro- production, first to Morocco and later to China, In- SUMARI
Until the third quarter of the 20th century, the dia and other Asian countries, always looking for
LA MEMRIA DELS TELERS: market for the textile industry was essentially in-
duction process: the seasons sales depend on
lower production costs. Designers play a key role
them, and each season has to include novelties.
ELS MOSTRARIS TXTILS side Spain, and industrialists contrived to protect So swatches and designs (textures, colours, at the heart of the textile company.
it from foreign imports by raising protectionist patterns) are mirrors to their world, reflecting
Slvia Carbonell Bast barriers. The business class always tried to be the hopes, anxieties, perceptions, emotions, tech-
2008
well represented in organizations enabling them nology and culture of their time, and the creative The collapse of the long boom sinks builders, CASTELLANO
to operate close to government. Today this lobby capacity of the manufacturers. banks and politicians, and rouses the anger of
role is exercised at the European level. the indignats. Catalonia is frustrated by the failed
1888 process of the Estatut. Cuts and austerity affect
Sources of inspiration clothing sales, while an incipient sensitivity re-
The International Exhibition in Barcelona is an
bels against the domination of throwaway fash-
ebullient moment for the Catalan textile indus-
Companies have traditionally worked within a ion. New designers and associations advocate ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA framework defined by the seasons (autumn/win-
try, and an important opening to the wider world. a more sustainable behaviour, and in the area of
Catalan Modernisme gives the aesthetic lead to an
VISTA DES DE LA INFORMACI ter and spring/summer). To create their products era of contradictions in which modernity is mixed
production not intended for fashion so-called in-
telligent textiles and technical textiles appear a
they have used the trends, guidelines to the col-
ESTADSTICA ours, the textures and the look that they hope will
with affirmations of identity, manifestations of op- promising market.
ulence with social inequality, religiosity with sec- Rising prices in China, among other factors,
Jordi Maluquer de Motes be best received by the market. These are a result ularism. Within the great cities, electricity begins favour the return of production in Catalonia and a
of reading the mood of the times and studying to transform life. change of strategy for large companies which for
CRDITS
the influence which different factors econom-
ic perspectives, social conditions, technological decades have opted for offshoring.
1900
changes, artistic currents exercise on consum- 2015
er tastes. The French term fin de sicle captures the deca-
The movement is currently towards the con- dent atmosphere in Europe at the end of the 19th What are the new trends? See the next years
ELS FONS DELS MUSEUS tinuous collection with commercial pressures century, while Modernisme is at its peak in Cat- fashions on the websites of Premire Vision and
for a constant renewal of the wardrobe favouring alonia. For the textile sector, Spain has lost the Heimtextil, the most important forums for pre- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE cheaper and shorter-lived garments; this practice significant market of the last colonies, while the senting trends in clothing and household textiles
PER ALS DISSENYADORS has greatly reduced fabric quality. Designers need first synthetic fibre, rayon, begins to gain ground for each season.
inspiration, and the samples and other historical as artificial silk.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer documents preserved in museums are one of their
richest sources. 1936 Benchmark companies
The Spanish Republic (1931) had raised expecta-
Dissemination of marketing tions, especially among women, but the coup of The motor for the production of new textiles has
July 1936 dashed them and the Civil War began. been the entrepreneurs and their businesses.
With the entry of Spain into the European Union in For the textile industry, the spectacular sales of The most long-lasting companies have survived
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. 1986 and the globalization of commerce compa- the First World War are already a distant mem- thanks to a sensible approach to innovation and
nies have had to adapt to the liberalization of the ory. Anticipating customers tastes, alarmed by the modernisation of production processes.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES textile trade. Catalan manufacturers have interna- the growing anarchy and incipient militarism, has This section profiles eleven Catalan compa-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas tionalized, making a great export effort, and incor- never been so complicated. nies from the main sectors and centres, outstand-
porating imported products into their industrial ing for their good designs and products.
processes when they have been more profitable. 1950
The independent retailer, traditional distrib- Isolated from Europe and insecure within Spain, Casa Ponsa Hnos.
utor of clothes in Spain, has lost ground to the Catalan industry puts up with the few resources Printing
chain stores and supermarkets which, with much available within the self-sufficiency system of the Sant Mart (Barcelona), 1859-1982
greater bargaining power, now set the rules of the Franco regime. Companies design options are
market. controlled by the state and the Tipos Tcnicamente Casa Ponsa was a manufacturer of high-quality
ANNEXOS nicos (technically unique types) enforced by the prints which incorporated all the textile printing
The design of the fabrics government to try and regulate the market. Ac- techniques. It worked on the application of the
TRADUCCIN AL CASTELLANO cess to raw materials is difficult and subject to rig- dye with wooden moulds until the late 19th cen-
In the early 20th century Catalonia stood out for id rules that lead to all manner of picaresque spec- tury, when already doing mechanical printing
ENGLISH TRANSLATION
the quantity and quality of its fabric designers, ulation and smuggling. In this sad Spain, a traje de with cylinders. These were years favourable for
working for themselves or for companies. They corte (3m of good quality worsted fabric to make ostentatious displays of all kinds, and printed silks
were the first step in the production process; after a mans suit) of Sabadell or Terrassa opens doors benefited from designs at the hands of the most
them came specialists who transferred the orig- and avoids problems. important artists of the time.

132
ANNEXOS

During the Civil War, the company was collec- nounced bankruptcy in 1970 and closed its doors in 1913 they began manufacturing their own yarn
tivized and printed handkerchiefs with the initials permanently in October. and soon completed the full textile cycle, from the
of the CNT and FAI. Screen printing tables came arrival of the raw wool to the departure of the fin-
in during these years, allowing the application of a Sala y Badrinas ished fabric.
greater range of shades in printed, and the 1960s, Wool In 1926 they specialized in felted wool and fur
PREMBUL the rotary screen printing. Terrassa, 1886-1979 lining to make the typical check bedroom slippers,
The printing factory in Sant Mart closed in the which they sold up to the 80s. Understanding
Neus Ribas i Eullia Morral late 80s. Benet Badrinas was the textile designer before completely the technique of nonwoven textiles
marrying into the family of the leading wool man- (a thin layer of fibres held together by picking or
Casa Castells ufacturer. They complemented the production of adhesive) allowed the company to reinvent itself
Lace woollen fabrics with collections of printed crepes when the crisis closed down many others. It shut
Arenys de Mar, 1862-1962 and silk velvets of high quality. the spinning and weaving sections and invested in
Like all the manufacturers, they prospered specialized machinery to create technical fabrics
In the last third of the 19th century this old house during First World War thanks to the fabulous ex- for the car industry, intended for rigid parts such
of well-known textile merchants became one ports to the belligerent countries, when sales of as doors and boot interiors. With headquarters in
of the most important blonde- and lace-making fabrics for military uniforms grew 40 times over. Terrassa, it manufactures in the Czech Republic
LEXPOSICI ITINERANT companies in the country. Founded in 1862 by In the Civil War the workers collectivised since 2005 and is about to open a new plant in
Mari Castells i Diumer and Anna Maria Simon the company, keeping up production despite the Morocco. It serves customers in Europe, South
i Batlle, it was run by their children from 1902, and difficulties in obtaining raw materials. The Sala i America and Asia.
granddaughter Dolors until the early sixties. Badrinas families fled to the Nationalist side until
At the end of the 19th century it renewed its 1939 when the company returned to its control. In Pronovias
range of pillow lace with new and imaginative the postwar period it regained its dominant mar- Bridal fashion
forms with the Moderniste aesthetic. The golden ket position, but was unable to survive the general Prat de Llobregat, 1964
age of the company coincided with the rise and de- crisis of the textile sector in the 70s. The gov-
cline of Modernisme in the first two decades of the ernment launched a Wool Restructuring Plan be- Pronovias is another family business which has
20th century: in 1906 it was entrusted with making tween 1975 and 1979 to try to relieve the effects of its beginnings in El Suizo, a silk textiles shop in
the veil for then wedding of King Alfonso XIII. the crisis, but the company could not survive and SUMARI
Passeig de Grcia, Barcelona. In 1968 it moved to
LA MEMRIA DELS TELERS: Sederies Balcells
closed the same year. offer ready-to-wear bridal dresses and to create
alliances with major fashion designers like Han-
ELS MOSTRARIS TXTILS Silk Hilabor S.A.
nibal Laguna, Lydia Delgado or Miguel Palacio. It
Manresa, 1867-1988 Wool spinning launched Pronovias franchises and shops special-
Slvia Carbonell Bast Terrassa, 1946-1992 izing in wedding dresses, two ideas new to Spain.
Sederies Balcells emerged from a long tradition It went international in the 80s with stores in Eu-
CASTELLANO
of silk weavers in Manresa. They made silks and Hilabor was born in Terrassa after the Civil War. rope and Latin America, and today the Pronovias
ornaments on jacquard looms. In 1893 they built Under the brand Lanas Ardilla it made fancy yarns fashion show is the bridal industry benchmark.
a large factory in the centre of the city where they for hand-made knitwear: mixtures of wool, silk,
wove silk scarves of all colours. Their specialty cotton, linen, viscose and especially synthetic fi- Volart Encajes y Tejidos
was a very soft fabric called surat, of Indian origin. bres. Lace
In 1937 they sold silk, rayon and blends. Produc- In addition to the traditional Spanish market LHospitalet de Llobregat, 1857 ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA tion ended in the late 80s. it exported to countries such as Italy, the Nether-
VISTA DES DE LA INFORMACI lands and Portugal. It enjoyed a great expansion After being an important company for hand-made
Algodonera Canals in the 1970s through the Botigues Ardilla shops
ESTADSTICA Cotton spinning where practical help was offered to learn to make
veils and shawls, employing over 3,000 lace-mak-
ers, the company mechanized in 1864 and moved
Jordi Maluquer de Motes Barcelona, 1909-1956 sweaters and all kinds of knitwear. To open up the to Hospitalet de Llobregat. It grew to be one of
market other brands were registered with Ital- the biggest in Europe. Many of the designs were CRDITS
The inheritor of a former factory in Reus, Algo- ian-sounding names. drawn by one of the sons of the founder, Casimir
donera Canals built a new plant in the district of The companys decline came in the late 80s, Volart, and thanks to the quality of the sewing and
Sant Andreu, Barcelona, where it produced a wide when women gave up knitting, and production the beauty of the motifs, in the early 20th century
range of cotton fabrics: corduroys, colonials, den- ceased in 1992. The old industrial building is now it was named official supplier to the Spanish royal
im, muslin for curtains through to twills intended the Vapor Universitari in Terrassa. family.
ELS FONS DELS MUSEUS for military uniforms.
GrobelAstic Volart continues today with the production of LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Under the autarchic economic system, in 1942
Ribbons mechanical lace and blondes, both rigid and elas-
the postwar government obliged the company to tic, mainly for lingerie but also for outer garments.
PER ALS DISSENYADORS manufacture the fabrics known as Tipos Tcnica- Arenys de Munt, 1890
Dra. Slvia Ross Castellsaguer mente nicos, which were intended to regulate
production and set a uniform price. Grober & Cia. began its business life in Girona as A textile territory
Algodonera Canals stayed in business until a manufacturer of wooden buttons, elastic laces
the end of the 1950s. Today the company is re- and cords, founded by an Italian, Cristbal Grober.
membered in the Sant Andreu district of Barce- Grober y Ca. was a typical company of its time, The districts of Catalonia make up a mosaic of
lona because part of the factory dedicated to the with vertically integrated industrial production specialist textile production. There are various
production of cotton yarn, designed by the archi- and a paternalistic mentality toward its employ- historical reasons for this. During the 19th century,
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. tect Joan Rubio i Bellver and built between 1906 ees. In 1916 it was bought by brothers Portabella, industrial concerns located near a head of water
and 1907, which has been converted into houses. cotton spinners in Barcelona. After the collectivi- and available labour, in the case of the industrial
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES zation of the Civil War and the years of autarchy, settlements, or to imported coal and access to for-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Pablo Farns had to face a major restructuring in the seventies. eign markets, the case of the coastal cities.
Wool They had bought a factory of flats in Arenys de Over time, these concentrations became di-
Terrassa, 1913-1970 Munt in 1946, where the production of elastic for luted with the spread of electricity, the incorpora-
underwear and swimwear was concentrated. In tion of synthetic fibres and the diversification of
Pablo Farns of Terrassa dedicated his business 1984, after significant changes in the sharehold- the businesses.
to knitting woollen cloths such as flannel, piri- ing, changed the name to Grobelastic. Today it So geographical continuity is due more to
neus, cheviots, etc. mainly for mens clothing; it is a family business in its fifth generation, with a peoples knowledge and experience, reinforced by
integrated the entire production process from collection of elastic tapes for both the domestic the training of the technical schools and service
ANNEXOS spinning, dyeing, weaving and finishing. Between market and for export. organizations.
1936 and 1940 it was collectivised under the name Today we call these concentrations clus-
TRADUCCIN AL CASTELLANO Commercial Farns EC. Pont, Aurell y Armengol ters. Although the crises and the offshoring have
In the 1960s it opened a new factory, but at Wool and technical textiles swept away an important part of Catalan textile
ENGLISH TRANSLATION Terrassa, 1875
the end of the decade, commercial difficulties production, overall an active network remains
pushed it to cooperate and merge with other com- consisting of industry and services (technology
panies. The global crisis that began in the 70s led The oldest textile company in Terrassa, with 140 centres, schools, associations, etc.) principally in
many companies to restructure. Pablo Farns an- years of history. Initially weaving woollen fabrics, the Valls Occidental, Anoia and Maresme.

133
ANNEXOS

Anoia (Igualada) cial de Teixits de Punt in Canet de Mar played a rivers running up through Catalonia. In one stretch
Knitwear special part. of the Llobregat river in Bergued there are 18 col-
onies along just 18 kilometres, qualifying it as the
Maresme (Premi de Mar) most hard-working river Europe.
Anoia has been one of the most important of the Printing The so-called factories of the Mountain and of
textile districts. Igualada grew in the 18th centu-
PREMBUL ry with its specialization in manufacturing qual-
the Plain, the isolated settlement in the country-
In the specialization of Premi de Mar in the side and the mills in the middle of the city, were
Neus Ribas i Eullia Morral ity cloth, located in the Camino Real between
printing industry, the Lyon Barcelona SA, factory two contrasting solutions to the challenge of man-
Zaragoza and Lleida. It is a cluster which concen-
stands out, the company which introduced screen ufacturing textiles in a country without adequate
trates on knitwear and is very active in promoting
printing to Spain. For much of the 20th century it natural resources.
and supporting new fashion designers in general.
was the largest printing works in the country. The sequence of textile settlements along the
Barcelons: apparel manufacture
Llobregat, Cardener and Ter rivers existed for a
In the late 18th century, the manufacturers of
century until they were killed off by the crisis in
cotton prints known as indianes already made up
the largest urban concentration of textiles in Eu- Landscapes of textile the sector of the 1970s. They constitute an indus-
trial landscape unique in the world. Some are quite
rope. production well-preserved which have kept their inhabitants
Today, Barcelona and its surrounding area
LEXPOSICI ITINERANT contains many workshops and small clothing
and which can explain the phenomenon for future
generations, but many only just survive, awaiting a
Textile production, because of its centrality to the
manufacturers. The modern location is linked to
contemporary history of the country, has shaped viable new use. Renting space by the square metre
groups of consumers, female labour and creative
whole landscapes in the region, configured by the to new companies is one of the solutions adopted.
fashion.
need to concentrate factories, workers, power,
and infrastructure in a limited space. Many have The hidden economy
Valls Occidental
(Sabadell and Terrassa) disappeared, transformed by the industrys con-
Wool stant restructuring. Others survive, some aban- Grouped around the modern factories is another
doned, or recycled as new production facilities or productive landscape, invisible but essential for
new cultural landscapes. the prosperity of the sector: the homes and dis-
Wool and worsted businesses were concentrated crete workshops of the black economy. SUMARI
historically in Valls, where there was already a Domestic production Despite its invisibility, both physical and fis-
LA MEMRIA DELS TELERS: tradition of manual production and where many cal, the hidden economy is responsible for up to
new men, generally coming from a farming
ELS MOSTRARIS TXTILS background, risked their own capital to set up
Before the Industrial Revolution, textile produc- 40% of production in a sector such as the gar-
tion was spread out in towns and villages all over ment trade. It gives companies flexibility to adapt
Slvia Carbonell Bast companies. From the second generation of man- Catalonia, and complemented other economic production to the fluctuating demand and short
ufacturers, these cities were provided with the
infrastructure and institutions necessary for train-
activities in the home. Families were part of the series runs which characterize much of contem- CASTELLANO
putting-out system: they worked from home, porary textile work.
ing (Industrial Schools) and control of materials contracted by a middle-man, the paraire, or ran- The workers dont exist under the law, and
and quality (Condicionaments). The Escoles dEn- daire in lace-making. Normally the men did the the landscape of the hidden economy is mostly
ginyeria de Terrassa (UPC), Intexter, the Centre work which required more physical strength, such evident from nocturnal noise and discrete move-
Tcnic de Filatura and the Leitat are the heirs to as the weaving, while the women spun and chil- ments rather than its buildings.
those first institutions. dren did ancillary jobs like as preparing the cones ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Bages and Bergued and bobbins of the shuttles. Today we can say that
VISTA DES DE LA INFORMACI Cotton any traditional village, minimally well-preserved, The return of production?
forms part of the landscape of domestic produc-
ESTADSTICA tion, although now it is often difficult to distinguish
The need to adapt constantly to an environment
Cotton has stayed concentrated in the old, tradi- without the presence of the families, its protago-
Jordi Maluquer de Motes tional districts of the textile settlements and the nists. which changes ever faster is paradigmatic of the
Llobregat and Ter rivers. The industries of the Ter textile sector. As we have seen, numerous compa- CRDITS
specialized in spinning while those of the Llobre- The urban factories nies have been born, grown up and died over the
gat carried through the whole manufacturing pro- last century, others survived the various crises,
cess. Cotton ribbon was a specialty of Manresa, Within a few years of the installation of the first while many new ones have opened up. Offshor-
along with silks, which explains why today there steam engine in Barcelona in 1832, dense indus- ing has not been the complete success which was
are companies which manufacture contemporary expected and, along with rising fuel prices and the
ELS FONS DELS MUSEUS trial districts had grown up in urban centres along
need reindustrialize European countries, it seems
ribbon products such as belts for vehicles and the coast: the Raval in Barcelona, Vilanova i la LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE slings for industrial uses. Geltr, Matar, Badalona They all depended on a certain return of manufacturing can be detected
in a Europe into which the countries of the east are
PER ALS DISSENYADORS Maresme (Arenys de Mar) coal imported from Britain. Sabadell and Terrassa
became home to steam-powered woollen mills, now integrated. In Catalonia, the textile-fashion
Lace sector employs 103,000 professionals (including
Dra. Slvia Ross Castellsaguer known simply as vapors, becoming cities of smoke
distribution) in 1,750 companies which represent
along with Reus, Igualada and Manresa.
The concentration of manual bobbin lace man- The neighbourhoods around the steam mills 4.5% of GDP.
ufacture and later on mechanical production in quickly filled up with sombre blocks of flats and Textiles is an industry of more than a hundred
Maresme is thanks to the importance of trade cheap houses, often overcrowded, in which immi- years that has undergone many periods of crisis
with the Americas. It had its origins in the 17th grant families from rural areas lived in precarious and has come back thanks to its ability to adapt.
century in the domestic sphere. In the 18th centu- conditions. Today it has a future thanks to its own know-how,
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ry, thousands of women and girls were devoting a A number of old urban textile mills have been that enables it to evolve into new areas, new ma-
terials and new proposals.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES large part of their day to making meters and me- re-used to benefit the districts which they origi-
ters of lace and blonde. nally helped to create. The Vapor Vell in Sants is
Ariadna Detrell / Sergi Artigas The main areas of production for hand-made a school and public library, and Sederia Balcells
lace were Maresme, Barcelona and its surround- has been turned into the Music Conservatory of CAPTIONS
ings, and Arbo del Peneds. By the 1960s this Manresa. The Vapor Aymerich, Amat i Jover in Page 8
was coming to an end, but there are still two com- Terrassa is now the Museu de la Cincia i de la Entrance to the travelling exhibition, at the Arenys
panies of mechanical lace-making. Tcnica de Catalunya and in the same city the old de Mar Museum.
mill for spinning, weaving and finishing of Sala y
Maresme (Matar, Canet de Mar) Badrinas today hosts a variety of companies in Page 9
Knitwear spaces which conserve many original elements. Workshop Casa Castells, 1906. Photo by Adolf
ANNEXOS Mas. Institut Amatller dArt Hispnic, Arxiu Mas.
Knitwear can use any fibre but has been founded The textile settlements
TRADUCCIN AL CASTELLANO mainly on cotton. It has been the textile specialty Pg. 10
ENGLISH TRANSLATION
of Maresme for 200 years, while Matar is known From the 1860s labour conflict and the high cost (Left) In the traditional textile industry, labour was
as the capital of knitwear. It grew from a tradition of coal in the industrial cities encouraged busi- always the most abundant resource. The combi-
of making silk and cotton stockings, as a contin- nessmen in the cotton sector to set up industrial nation of especially low wages with harsh work-
uation of hand-made lace, and was subsequently settlements or colnies, a hydro-powered mill sur- ing conditions led to many conflicts, which were
mechanised, a process in which the lEscola Espe- rounded by the houses for the workers, along the especially sharp in the urban factories. Constant

134
ANNEXOS

innovations in machinery have automated most MEMORIES FROM THE looms: sought pieces purely for their own enjoyment.
of the textile processes, and today much higher But there were also those who used the fabrics
production occupies far fewer workers than thirty
textile sample books they collected as inspiration for new creations,
years ago. such as the ebanist and decorator Gaspar Homar
Slvia Carbonell Bast or the draughtsman and decorator Josep Pasc,
(Right) Catwalk of the fashion designer Josep
PREMBUL Abril at the 080 Barcelona Fashion show, January and other collectors already had a direct link to
2014. the field of textile design and production, such as
Neus Ribas i Eullia Morral Acquiring, documenting and preserving Pau Rodon Amig and his son, Camil Rodon Font.
Page 11 textile sample books It was, to a considerable extent, this latter group
(Up) Silk swatches. Sederies Balcells. No date, but of enthusiasts whose personal collections allowed
the designs are in the full Modernisme style. CDMT For some years now, specialist museums in Cat- for the creation of the textile museums we have
14176-1. alonia have been working to recover the sample in Catalonia today (in Terrassa, opened in 1946,
books produced by companies in the textile sec- Barcelona, in 1963, and Arenys de Mar and Premi
(Middle) Book of embroidery swatches by Re
tor. Through these efforts, the Terrassa Textile de Mar, in 1983), although initially no particular
xachs of Barcelona for the year 1936 CDMT
Museum and Documentation Centre (CDMT) steps were taken to recover industrial textile her-
15179/6.
in partnership with the Arenys de Mar Museum itage. The task was taken up by the museums in
The samples of this company, based on carrer
the early 1990s with the systematic collection
LEXPOSICI ITINERANT Tallers, present a model of an industrial embroi- and the Premi de Mar Textile Printing Museum,
of commercial sample books, which were often
dery with a figure sketched by hand and a propos- and with the support of other Catalan museums
including the Sabadell History Museum1 , the Bar- recovered when companies in the sector closed;
al for how the embroideries should appear on the
celona Design Museum, and the municipal mu- in other cases, they were donated by firms still in
garment.
seums of Reus, Matar2 , Igualada and Manresa, operation.
(Top) Travel sample by Pont, Aurell y Armengol The conservation and documentation of the
as well as a network of municipal archives con-
from the 30s, with fabrics for shoes in different new samples was initially problematic. On the one
serves thousands of books containing samples of
designs and colors. Felted and printed taffeta hand, many of the sample books were in extreme-
fabrics produced in our country and throughout
wool. CDMT 21682-175. ly poor condition due to the wear and tear that
Europe.
Commercial sample books are not merely came with daily use (dust, damp stains, tears, and
Page 13
(Left) The trend Forum is the heart of Premire collections of designs and colours with aesthetic so on); on the other, records of this type are often SUMARI
appeal; they are the surviving testimony of textile difficult and unwieldy to handle, generally being
LA MEMRIA DELS TELERS: Vision, in which they present the colours and tex-
production in a specific region. The samples con- arranged in large bound volumes. 5 The museums
tures anticipated for the coming seasons.
ELS MOSTRARIS TXTILS (Right) The flagship store Warehouse, London,
served by the various museums and archives that needed new storage spaces for the books, which
meant commissioning custom-designed cabinets
have contributed to the work represent hundreds
Slvia Carbonell Bast loft style. of companies, thousands of people involved in and maintaining strict control of temperature and
Page 14 various production stages, and millions of metres humidity. 6 In parallel with this process, extensive CASTELLANO
of finished fabrics. Generally presented as bound efforts were put into cleaning7 and conserving the
1. International Exhibition in Barcelona, 1888. new collections. 8
volumes, these collections of samples contain a
2. Bertha Benz was the first person to drive an au- great variety of textiles that showcase the prod- Documenting the sample books is a crucial
tomobile in 1888. The manufacturers of textiles ucts in which each company specialised. Whether task if we are to understand our industrial past.
and clothing designers should be aware and know intended for the local market or created for export, Once they have arrived at the museum, as well
how to adapt to technological modernisation. the fabrics lead us into the fascinating world of a as undergoing the necessary preservation and
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA 3. Designers like Paul Poiret of Paris exerted a shared social and historical context and shed light restoration, the samples must be studied and dis-
on many individual and collective adventures in seminated appropriately. This serves not only to
VISTA DES DE LA INFORMACI strong influence on the style of dressing in the
early 20th century. They contributed to the obso- the history of each manufacturer. By studying the uncover more about our history, bringing the fab-
ESTADSTICA lescence of the corset, promoting a straight, more samples, we can come to understand our coun- rics back to life, but also restores their original pur-
hygienic and practical silhouette. trys industrial past, as well as its fashions, the pose; textile sample books have always been of
Jordi Maluquer de Motes influences brought to bear on them, the design enormous significance to companies, as a means
Page 15 process, the production techniques and the dif- of documenting their own history and as a source CRDITS
4. Patrick Street, Cork, Ireland, 1890-1900. ferent materials used. They are a vivid reflection of communication, of designs, colours, textures
of society itself and of the prevailing culture at a and finishes. These invaluable textile pieces can
5. Republican militia attack on a rebel position.
given moment in history. be interpreted in various ways, whether for their
Somosierra, 1936.
The history of the textile industry has unques- historical meaning or for what they suggest about
Page 16 the future.
ELS FONS DELS MUSEUS tionably influenced the history of Catalonia as a
Clearly much remains to be written. Our work
6. Parishioners leaving the church, 50s. whole, and it is our duty as specialists to chart LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE 7. A tailor shop in the 50s. Photography by Fran and document that history. The early textile col- so far is the first grain of sand, but a huge amount
lectors, 3 however, towards the end of the nine- of research is still required, to learn more about
PER ALS DISSENYADORS cesc Catal Roca.
teenth century, showed no interest in industrial the textile draughtsmen, specialist textile schools
8. Singer Massiel at Eurovision Song Contest, 1968. and their staff, the different items produced, the
Dra. Slvia Ross Castellsaguer fabric samples. This generation of collectors was
evolution of Catalan textile design and its various
9. Revolts in the streets of Paris in May 1968. drawn to older and more exotic textiles, particu-
larly the Coptic fabrics uncovered by excavations influences.
Page 18 across Egypt and the medieval fabrics recovered The looms of Catalonias textile mills have
10. Nanofibers veil obtained by electrospinning, from digs at a variety of Catalan sites, 4 and often fallen silent, the click-clack to which we were so
covering a nonwoven fabric (10,000 magnifica- accustomed is no longer heard on our streets, but
tion). the memory of it will survive forever, conserved
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. 1. By 2013 the Sabadell History Museum had fully in our museums and archives and immortalised
Page 25 documented all of the sample books in its collection (in online.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES A group of lace-makers in the yard at Can Maiol de excess of 4,000), thanks to the efforts of the Comissi
de Mostraris, a 27-member committee formed in 2004
Ariadna Detrell / Sergi Artigas la Torre in Arenys de Munt, gathered to work and by textile experts and former employees of local
chat together. Photograph published in Illustraci manufacturers. A list of the companies represented
Catalana in 1906, the original is conserved at the on the committee and their main areas of activity can 5. As an illustration, some of the books from the
Institut Amatller dArt Hispnic, Arxiu Mas. be found in: ENRICH, Roser. Els mostraris. Creacions manufacturer Pablo Farns measure 46.5 x 33 x 14 cm,
i historia del txtil sabadellenc. Arrahona, Sabadell, and the examples from Sala y Badrinas measure
Page 26 2013. Pp. 276-285. The committees work also forms 34 x 48 x 28 cm.
(Up) Steam Aymerich, Amat and Jover (1907), by the basis of the Diccionari txtil llaner (Sabadell History
6. Temperature of around 20 C and a relatively
Museum, 2015), which contains images and technical
the architect Llus Muncunill (Terrassa). humidity of 55-65%.
descriptions of more than two hundred textile sample.
ANNEXOS (Top) Sed colony. 2. Which in 2015 inventoried and documented the
7. Microaspiration and anoxic treatment, when required.
sample books belonging to the Fundaci Jaume 8. The CDMT has restored sample books from
TRADUCCIN AL CASTELLANO Vilaseca. the companies Sala y Badrinas, Pau Farns, Pujol i
Casacuberta, Vallhonrat, and Pont Aurell i Armengol. The
ENGLISH TRANSLATION 3. CARBONELL BAST, Slvia. Catalonias first textile
MEP has restored some of the sample books from La
collections. Datatxtil, No. 21, CDMT, Terrassa, 2009.
Espaa Industrial, and preventive conservation work
Pp. 4-27.
has been carried out to protect sample books from the
4. For example, Sant Valeri in Lleida, Sant Bernat Calv collections of Ponsa S.A., Lyon-Barcelona S.A. and La
in Vic, and Bishop Arnau Biure in Sant Cugat. Espaa Industrial.

135
ANNEXOS

Diverse samples  echnical or production specifications: Printed


T viewed as it is today (and went largely unpun-
on paper or card, with the same textiles as the ished) most designs and decorative motifs were
Between the birth of an idea and the creation of the reference samples, they provide all of the techni- reproduced indiscriminately by all of the major
finished textile are a series of stages that require cal details relating to the construction of the fab- companies. Where there are samples missing
the intervention of many different professionals. ric: the thread arrangement, colours, materials, from a book, they are likely to have been removed
PREMBUL First, in the case of printed fabrics and Jacquard stitches, width, etc. The most comprehensive to be copied or reinterpreted. The content of the
weaves, the draughtsman 9 takes an idea and pro- files also include the cost projections for each of trend books was not part of the local production
Neus Ribas i Eullia Morral the components, to calculate the final cost, and portfolio, but it was an important source of inspi-
duces an initial sketch, which is then transformed
into a suitable cutting plan for the particular manu- the technical drawing and weaving design, in the ration for Catalan textile draughtsmen, techni-
facturing method. The draughtsman puts forward case the woven fabrics. The detailed technical cians and weavers. Some companies,15 however,
various suggestions for weaving, printing, knitting information is usually confidential and kept sep- create their own albums with samples from other
and other techniques, and these must then be in- arately, never leaving the factory. sample books, trade fairs and collections from
terpreted and adapted by the textile technician.  est pieces (strike-offs): These are the first
T different seasons, which they might group by
The textile technician, who we might now call finished samples, used to decide which of the design concept, decorative motifs, intended use
a designer, is crucial to the birth of a new collec- new designs will eventually be manufactured. or colour scheme. These custom albums are fre-
tion, providing suggested designs for the coming They are produced using various combinations quently used for reference.
LEXPOSICI ITINERANT season10 that combine different stitches, textures, of colours, threads or stitches, which create a Single samples: In the case of spun fabrics,
threads, materials and colour effects, forecasting sample made up of various smaller sections companies like Hilaturas Castells and Hilabor
costs, and overseeing the production of text pieces of fabrics daus, in the Catalan case each of presented samples individually in labelled card
that will be used to decide which collections will which is numbered. The overall sample is used to or plastic boxes, which are ordered by reference
eventually be marketed. make a selection of the styles that will go on to be number.
Examples of every textile product that a facto- marketed. Examples conserved in our collection Other items: Original drawings for printed tex-
ry created were put together in the sample books, include strike-offs of polyamide lace from Volart tiles, such as those produced by Lyon-Barcelona,
which could take a variety of forms according to Encajes y Tejidos S.A. and of silk Jacquard from S.A., and for Jacquard cloth. Of the latter sys-
the intended use11 . Some were for in-house use, Felipe Iglesis. tem, a large number of punch cards also survive,
whereas others were intended for salesmen, tai-  ommercial samples (swatches): These are
C which were used to guide the arrangement of the
lors, designers, weavers, trade fairs, and other SUMARI
generally smaller than the reference samples, warp and weft threads to create the desired pat-
purposes. In each case, the information provided
LA MEMRIA DELS TELERS: with the sample change, even if the fabric itself was
but the range of styles is generally wider and tern, and often bear the name of the card maker,
the presentation is more attractive, to be more the draughtsman and the date of manufacture.
ELS MOSTRARIS TXTILS the same. appealing to the client. Companies now commis- The database also contains colour charts, which
The following are the main types of sample sion external graphic designers to create these provide specific information about the colours
Slvia Carbonell Bast books recovered from the Catalan textile industry: samples. Each style is generally displayed in all used for the finished fabrics and more general
eference samples and production records:
R possible colourways and will include the refer- information about the particular trends of each CASTELLANO
These are generally large-format books with ence number, together with photographs and/ period. Finally, the photographic collections,
several samples affixed to each page, each dis- or original drawings. There are several different such as the Casa Castells series, while not ac-
played with the corresponding reference num- formats: book, folder, notebook, z-fold leaflet, companied by original fabric samples, give a
ber. The books are usually bound as albums and cascade, ring-bound folder, spiral-bound, book- clear impression of the companys production
in some cases contain annotations relating to the let with staples or samples glued on one side, or over its lifetime.
warp arrangement, the material, or other techni- fan decks, in which the sample is fixed only at one ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA cal considerations for the weaving process, add- end and the remainder is left loose so that the Dissemination 2.0:
VISTA DES DE LA INFORMACI ed by the technician or the weaver12 . Each vol- texture and hang can be varified. Fan decks are unification and sharing
ume contains at least all of the designs from a the most common types of samples at trade fairs
ESTADSTICA single season (spring-summer, autumn-winter). and usually display the manufacturers name, as Once they have arrived at the museums, each
Jordi Maluquer de Motes The spine generally displays the year, while the well as the composition of each fabric. sample now an exihibit with heritage value must
cover displays the season. Reference samples Order books: Notebooks or ledgers used to re- be numbered, photographed, studied, conserved CRDITS
are never removed from the factory. Smaller cord the orders placed by each client, in some (when necessary) and made available to the pub-
versions, the production records, may also be cases with a sample of the requested fabric af- lic. Through these efforts, samples that have been
produced. These are easier to handle, and can fixed. handed down through the generations and con-
therefore be used by technicians on the factory sulted year after year to inspire new designs can
floor to note down problems during production, Trend books: Albums presented as notebooks
continue to serve their original purpose. While
ELS FONS DELS MUSEUS the length of each fabric, etc. The production re- with samples of a fabric, thread, colour or line.
cords are a companys most authentic historical Companies buy them by monthly, quarterly preservation and dissemination may appear to LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE archive. Excellent examples have been recovered or biannual subscription. Trends13 were a fun- be contradictory processes textiles are, after all,
fragile materials the creation of an open-access
PER ALS DISSENYADORS from the wool firms Pablo Farns, Pont, Aurell i Ar- damental part of the textile industry dynamic
over the course of the twentieth century; from online database of high-resolution photographs,
mengol, Sala y Badrinas, Textil Vallhonrat, Sederies displayed alongside the documentation that de-
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Balcells, Ponsa Hermanos and La Espaa Industrial the late nineteenth century onwards, European
magazines particularly the trend books of cer- scribes each item, provide a means of accessing
(printed fabrics) and from Castells (handwoven the entire collection without handling the samples
lace). tain French designers and, in later years, Italian
fashion houses were consulted by all textile themselves. The database is a practical and flex-
draughtsmen and companies. Jean Claude ible tool that experts and enthusiasts around the
Frres, Societ des Nouveats Textiles, Bilbille, world can use to study and creatively reinterpret
Textilteca Italiana, among others14, sent samples this invaluable heritage.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. 9. CARBONELL BAST, Slvia. DANGLA. Assumpta. in advance so that companies could make their In 2008 the CDMT and the Arenys de Mar
Museum launched the joint project Documentac-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Dibuixant tendncies. Coup-de-fouet, Congrs selection and create their own designs. It should
i i difusi del fons industrial txtil de Catalunya16
Internacional. Barcelona, June 2013. CARBONELL be noted that since plagiarism was not as dimly
Ariadna Detrell / Sergi Artigas BAST, Slvia. Catalan Textile Design in the Modernista (Documentation and diffusion of the Catalan tex-
Period. llustrators and the schools of drawing. Datatxtil tile industry collection, DDFITC), which laid the
31. CDMT, Terrassa, 2014. CARBONELL BAST, Slvia, foundations for the database found at ddfitc.cdmt.
CASAMARTINA, Josep. Les fbriques i els somnis. CDMT, 13. Production began in the late nineteenth century in es. The database is the first resource of its type in
Terrassa, 2002. Paris. For more information, see: CARBONELL BAST,
Slvia Retalls dHistria in Estudi del fons industrial txtil Spain, compiling information on textile samples
10. In many cases it is the technician who produces the with heritage value and documenting them ac-
de Catalunya. Mostraris del teixits del CDMT de Terrassa i
initial sketches. cording to standardised criteria. The website was
mostraris de punta del Museu dArenys de Mar. Terrassa,
11. On the different types of sample books, see also: Arenys de Mar, 2010., pp. 7-23. launched with over 600 documented samples from
CARBONELL BAST, Slvia. Els mostraris txtils:
ANNEXOS histria, referncies i tendncies and LLODR
14. After the Second World War, Italian firms came 30 countries and an accompanying publication ex-
to prominence (Alberto Roy, Franca e Franco Alessio,
NOGUERAS, J.M. Els mostraris de punta artesana.
Francital, Italtex, etc.). In 1985, these companies were
TRADUCCIN AL CASTELLANO Testimoni duna indstria extingida in Estudi del fons
joined by TEXITURA, under the creative direction of
industrial txtil de Catalunya. Mostraris del teixits del CDMT 15. Camila Casas Jover, for example, compiled several
ENGLISH TRANSLATION de Terrassa i mostraris de punta del Museu dArenys de Mar.
Pep Llorens, which published its own magazine on new
collections fabrics samples, which she published in
fashions in the sector. As early as the 1960s, commercial
Terrassa, Arenys de Mar, 2010. pp. 19-21 and pp. 25-37. bound volumes titled Italianas or Parisianas. Coleccin
producers such as Gratacs and Santa Eulalia, in a nod to
muestras dibujos brochados. CDMT, reg. no. 15178.
12. The annotations are often in-house codes specific fashion, had begun to produce photographic collections,
to the company, meaning that many of them are now illustrations and textile pieces reflecting the latest 16. Part-funded by the Catalan Ministry of Culture and
indecipherable. developments in the fashion industry. the Media under a 2008 agreement.

136
ANNEXOS

plaining the goals of the project a brief history of the in which the CDMT was involved (as reported in fabrics. Samples of wool, cotton, silk, rayon,
sample books17. Between 2013 and 2015, thanks to 2010), 21 encourage students and young designers polyester, lurex and mixed fabrics for womens
the support of the Barcelona Provincial Council, to take inspiration from the resources of textile clothing.
work was able to continue, and the Premi de Mar museums, using them as the basis for new collec- Pablo Farns: Terrassa, 1912-1970. Wool manu-
Textile Printing Museum was added to the project, tions. The underlying methodology digitisation of facturer, specialising in mens clothing, including
PREMBUL bringing a new type of sample that the other two samples and the creation of a common nomencla- cheviots and flannels. Samples for clothing, in-
museums had been unable to contribute. The pro- ture was used to develop European standards for cluding wool, viscose and lurex.
Neus Ribas i Eullia Morral ject team also organised the travelling exhibition cataloguing textile samples and to achieve greater
Tot plegat. A portrait of Catalonias recent textile cross-border and inter-institutional integration of Pont, Aurell i Armengol: Terrassa, 1875. Produc-
past18 , which presents sample books of lace, print- research and know-how. The main outcome was tion of wools for men and womens clothing and
ed fabric designs, spun threads, ribbon and knitted a digital textile library that students could consult for slippers. Samples of worsted, milled wool,
fabrics, manufactured by Catalan companies and while carrying out their own projects, using herit- polyamide, polyurethane and cotton.
conserved at the institutions that make up the Cir- age fabrics as the basis for innovative new designs Sala y Badrinas: Terrassa, 1886-1979. Drapery
cuit de Museus Txtiles i de Moda a Catalunya (Cir- to be presented at the end of their studies. (panyeria) for clothing. Samples of wool, silk,
cuit of Textile and Fashion Museums of Catalonia). rayon and cotton.
The website ddfitc.cdmt.es was designed with The project website Textil Claps: Terrassa, 1916-1990. Drapery
the intention of creating a shared resource for oth-
LEXPOSICI ITINERANT er museums and for professionals seeking inspira-
manufacturer. Samples of wool, mohair, viscose,
Using a model built around a series of different polyamide and linen.
tion or simply interested in revivint the memories fields for classifying the sample itself and the
of Catalonias textile industries. Textil Vallhonrat: Terrassa, 1872-2002. Produc-
company that produced it, in addition to the pho- tion of worsteds for mens clothing. Wool, cotton
The general goals of the project are: tograph, each file details the record number, the and rayon samples.
t o recover, study and preserve the textile indus- general classification, the intended use, the name,
try heritage of Catalonia; chronology and materials, a description of the dec- The Arenys de Mar Museum presents a vast
oration and techniques, the origin of the design, number of samples illustrating traditional manual
t o maintain a record of textile sample books in the season, the place of manufacture, the main
existing public collections; techniques and their machined counterparts: fine
figures in its production, the history of company, netting, guipure, Valenciennes, Chantilly, English
t o compile data on Catalonia-based textile firms, and sources for additional reading. SUMARI
lace, Flanders lace, and many others. Additions to
including company names, chronology, location, In total, the website ddfitc.cdmt.es currently
LA MEMRIA DELS TELERS: manufacturing areas, draughtsmen, machinery; displays22 1,079 samples of wools and silks, lace,
this new project include samples from the compa-
ny Punto Nuevo. Despite thorough research into the
ELS MOSTRARIS TXTILS t o compile data on technological changes and printed fabrics, cottons, mixed fabrics, and artifi- history of each company, information is not avail-
the introduction of new fibres and finishes; cial and synthetic fibres, representing the produc- able in all cases. In total, there are 432 files25 for
Slvia Carbonell Bast tion of 40 companies from the late nineteenth to 28 companies:
t o gather the testimonies of textile-sector em- the late twentieth century. CASTELLANO
ployees from different periods; The samples can be generically classified as Almacenes Escudero: Producer of machine lace
t o compile a database of specialist textile termi- cottons, wools, 23 upholstery, printed and embroi- and blonde lace; undocumented. Samples of ma-
nology and unify it with other institutions; dered fabrics, lace, spun fibres and mixed fabrics, chine lace for womens clothing.
t o design a website to showcase Catalan/Span- as well as photographs and original sketches. They Artigas, Rosa Muoz: Arenys de Mar, 1801-1970.
ish textile sample books online; were generally intended for mens and womens Handwoven and Machine lace and blonde lace.
clothing, childrens clothing, military apparel, Handwoven lace samples in cotton and silk, for ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA t o adopt European cataloguing standards, suit- home fabrics, knitted fabrics, liturgical vestments, womens clothing and home fabrics.
able for museums, heritage institutions and in- home fabrics and patchwork, and a variety of ex-
VISTA DES DE LA INFORMACI dustry alike. amples of each type of fabric can be seen.
Bertrand Font: Undocumented company. Ma-
chine lace samples for womens clothing.
ESTADSTICA Thanks to this initial work the team has made sig-
The CDMT presents samples from 10 emblem-
Brunet: Undocumented company. Machine lace
atic Catalan producers of woven and spun fabrics,
Jordi Maluquer de Motes nificant progress towards bring together the col- with a total of 461 fully documented and illustrated samples for womens clothing.
lections of the various centres and institutions that files. Recent additions24 include the firms Jos Ber- Buckheim: Undocumented company. Machine CRDITS
preserve Catalan textile heritage of this type. The tran and Pont, Aurell i Armengol: lace samples for womens clothing.
project is far from complete, however, and there is
ample scope to bring on board other museums and Algodonera Canals: Barcelona, 1901-1956. Man- Castells: Arenys de Mar, 1862-1962. Samples of
institutions that wish to be involved. ufacturer of corduroys, twills, denim, muslins, handwoven cotton, silk and pita lace for womens
In addition to their heritage value, sample canvas, fabrics for military apparel, and other clothing, liturgical vestments and home fabrics;
ELS FONS DELS MUSEUS books have traditionally also been important edu- cotton fabrics. Samples of cottons for clothing photographs.
and home fabrics. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE cational tools, used for teaching at textile and fash- Central Encajera: Barcelona, 1943. Samples of
ion schools. The European projects EUROTEX-ID 19 F elo Comadran: Sabadell, 1904-1954. Produc- machine lace for womens clothing.
PER ALS DISSENYADORS (2008-2010) and TEXMEDIN (2009-2012), 20 tion of drapery, in cottons and mixed fabrics. Cosso: Arenys de Mar, 1800-1880. Samples of
Samples of cotton cloth mixed with other fibres
Dra. Slvia Ross Castellsaguer such as linen, hemp and viscose, for upholstery.
machine lace for clothing and home fabrics.
Dentelles Michel Storme: French company, based
17. Estudi del fons industrial txtil de Catalunya. Mostraris  ilabor, S.A.: Terrassa, 1946-1992. Production
H in Calais, undocumented. Samples of machine
del teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del of threads for hand-knitted fabrics. Samples of lace in polyamide for womens clothing.
Museu dArenys de Mar. Terrassa, Arenys de Mar, 2010. wool, polyamide, raffia, mohair, acrylic and vis-
DRL Desseilles. L.R. Textiles: French company,
18. Tot plegat was opened in May 2015 at the Arenys de cose.
Mar Museum, where it was on show until December. It based in Calais, undocumented. Samples of ma-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.  ilaturas Castells: Terrassa, 1892-1995. Special-
H chine lace in polyamide for womens clothing.
the first half of 2016 it will be housed at the CDMT, after
which it will be exhibited at the Premi de Mar Textile ist in threads for knitted and woven fabrics. Sam-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Printing Museum. ples of wool, polyamide, raffia, mohair, angora,
E . Schmalfuss & Shne: Undocumented compa-
ny. Machine lace samples for womens clothing.
acrylic, viscose rayon, fibrane and lurex.
Ariadna Detrell / Sergi Artigas 19. http://www.acte.net/project/eurotex-id-
Eloy Doy: Catalan company, little documentation
multidisciplinary-collaboration-enhance-european- J os Bertran, S.A.: Barcelona, 1925-late 1990s.
textile-identity-2008-2010: Museo del Tessuto de available. Handwoven cotton, linen and silk sam-
Production of carded wool fibres, woven silk,
Prato, Italy (lead institution), CDMT, Terrassa, Escola ples, for womens clothing, liturgical vestments
wool cloth, cotton, and printed and embroidered
Professional Cenatex, Guimares, Portugal, Winchester and home fabrics.
School of Art, University of Southampton, United
Ernst: Producer of machine lace and blonde lace;
Kingdom, Centro de Computao Grafica, Guimares,
Portugal, AMAVE (Associaao de Municipios do Vale 21. Estudi del fons industrial txtil de Catalunya. Mostraris undocumented. Machine lace samples for cloth-
do Ave), Portugal, ACTE (European Textile Collectivities del teixits del CDMT, op. cit. p. 9. ing.
Association).
ANNEXOS 22. Correct on 16 July 2015. Ets Elb S.A.: Producer of machine lace and
20. http://www.texmedin.eu: Ajuntament de Prato
23. For the sake of accuracy, the distinction should
blonde lace; undocumented. Machine lace sam-
(Italy), Museo del Tessuto de Prato (Italy), Hellenic ples for clothing.
TRADUCCIN AL CASTELLANO be made here between woollens (brushed wool for
Clothing Industry Association (Greece), Foment
womens clothing) and drapery (or panyeria, as it has Eurodentelles: French company, based in Calais,
ENGLISH TRANSLATION de Terrassa and Centre de Documentaci I Museu
commonly been referred to, worsted cloth for mens
Txtil, Terrassa (Spain), Clothing Textile and Fibre undocumented.
clothing). The distinction is used throughout the
Technological Development Company - CLOTEFI
remainder of this text, reflecting the convention in the
(Greece), French Textile and Apparel Institute - IFTH
wool industry.
(France), Peloponnesian Folklore Foundation (Greece)
and Carpiformazione (Italy). 24. With respect to the 2008-2009 programme. 25. Photographs for some files still have to be uploaded.

137
ANNEXOS

F oz y Cia: Undocumented company. Machine cess, the textile sector has undergone a multitude Esclasans, and the Acadmia Gimpera, direct-
lace samples for womens clothing. of changes that have brought a radical change of ed at one point by Tomas Estruch, a renowned
 arca: Undocumented company. Machine lace
G perspective. Yet the end products the sample draughtsman for lace, stamped embroidery and
samples for womens clothing. books have survived all this upheaval, giving tapestries. The number of textile draughtsmen
us not only a means of examining properties and working in the first quarter of the twentieth cen-
PREMBUL J acob: Undocumented company. Machine lace
samples for womens clothing.
qualities first-hand but also providing a crucial tury will probably never be reached again, 29 and
link to the past, through which to understand the examples of some of the most prominent figures
Neus Ribas i Eullia Morral  riesemer & Co.: Undocumented company. Ma-
K changes we see in the present. survive in the work of Camil Cots and the design
chine lace samples for womens clothing. Here we chart the history of the Catalan textile house Ars Txtil , which can be seen in a number of
L a Encajera del Tietar: Piedralaves, vila. Com- industry through the output of those companies archives in Catalonia, including that of the CDMT,
pany specialising in the manufacturing, distribu- whose sample books have been conserved, in which possess a large number of original designs
tion and sale of machine lace, blonde lace and whole or in part, over the years. commissioned by various companies.
embroidered fabrics. Samples of machine lace The CDMT collection also contains more
for womens clothing. Education, the first step than thirty handwritten notebooks that once be-
longed to textile students, though the class notes
L lorca: Madrid(?) Undocumented company. they contain are pending detailed examination.
Machine lace samples for womens clothing. To help us understand the current situation, we
The content of these notebooks is particularly
LEXPOSICI ITINERANT  art Rigol: Catalan(?) producer of machine
M
can look briefly to the beginnings of industriali-
interesting, shedding light on how subjects in the
sation in Catalonia and the resulting need to train
lace and blonde lace; undocumented. Machine new technicians, who would take the textile sector discipline were taught at different schools over a
lace samples for womens clothing. forward. period of almost one hundred years. 30
 unto Nuevo, S.A.: Arenys de Mar, 1958-2004.
P From the mid-eighteenth century onwards, The Badalona Textile School 31 was renowned
Production of machine lace, predominantly for with the emergence of cotton manufacturers spe- throughout Catalonia and trained many promi-
ladies undergarments. Samples of machine lace cialising in printed calico, a stable Catalan textile nent technicians and draughtsmen. The schools
and blonde lace for womens clothing primarily industry was gradually formed. This meant that activities, under the direction of Pau Rodon
corsetry in elastan and polyamide. an increasingly specialised workforce was need- Amig, are recorded in its journal Catalua Txtil
ed, and technical trainining was paramount. The (1906-1936) and in a variety of publications, some
 eichenbach: Undocumented company. Ma-
R of them written by Rodon himself and others by SUMARI
chine lace samples for womens clothing. Escola Gratuta de Disseny de Barcelona (Barcelona
Free School of Design), popularly known as La Llot- his son, Camil Rodon Font. The texts cover the
LA MEMRIA DELS TELERS:  A de Bordados Sabor: Arenys de Munt, 1961-
S ja, was founded with a view to raising standards work of draughtsmen and the most notable tech-
2004. Subsidiary of Punto Nuevo, specialising in
ELS MOSTRARIS TXTILS embroidered fabrics. Machine embroidery sam-
in textile design, and offered the subject Drawing nical innovations and exhibitions over a period of
more than 40 years.
applied to the manufacturing of woven fabrics, printed
Slvia Carbonell Bast ples for womens clothing, in polyamide. calico, blonde lace and embroidery. For its part, the Premi de Mar Textile Print-
T.H. Testelin-Calais: French company, based in By the early twentieth century, however, at the ing Museum conserves a large number of original CASTELLANO
Calais; undocumented. Machine lace samples height of the modernista period, the textile indus- print designs, some of them signed by well-known
for womens clothing, polyamide. try had grown to such an extent and become so artists such as Alexandre de Riquer. The Arenys
highly mechanised that specialists were needed de Mar Museum also holds a number of original
 ules y Encajes: Barcelona, 1945(?)-? Machine
T drawings for lace fabrics, the most interesting of
lace samples for womens clothing. in various areas, including applied drawing, textile
theory, mechanics and engineering, to satisfy the which include the Castells collection and a selec-
 olart Encajes y Tejidos, S.A.: Barcelona, 1857.
V tion of sketches by Aurora Gutirrez. 32
demands of ever more competitive manufactur- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Manual and machine production of veils and
ers. It was in this period that the role of the textile A flourishing industrial sector was clearly con-
mantillas, corsetry and other womens fabrics. ducive to the opening of new textile schools, but
schools became truly fundamental to the sector.
VISTA DES DE LA INFORMACI Machine lace samples, in polyamide and elas-
Records exist of some twenty schools and over vital support was also received from many com-
ESTADSTICA tane.
one hundred draughtsmen in the early 1900s, pany owners, who provided the funds required to
some of them qualified professionals, some work- keep the schools in operation. A good example is
Jordi Maluquer de Motes At the time of writing, 26 the Premi de Mar Textile
ing in factories, others teachers or independent the case of the professional schools run by La Uni
Printing Museum has provided 186 original print
specialists. Industrial, which were supported by a network of CRDITS
designs and samples of printed cottons, together 115 benefactors, all of them major Catalan indus-
We can see, then, how this new scenario led
with the accompanying documentation: trialists: Batll, S.A., Bertran S.A., Manuel Fbregas
to the opening of new schools of arts and crafts
L yon-Barcelona, S.A.: Premi de Mar, 1931-1979. that offered specialist training in technical draw- Jorba, August Malvehy, Mitjans i Par, Samaranch,
Specialist in silk screen printing. Paper samples ing for textile design, as well as the schools of Sederies Balcells S.A., Hijos de Sol Sert, Tapiceras
of designs for clothing and decoration. Gancedo, Torra-Balari S.A., Vilumara S.A., Volart,
ELS FONS DELS MUSEUS textile engineering in Terrassa, founded in 1904,
L a Espaa Industrial S.A.: Barcelona, 1847-1981. and in Barcelona, founded in 1910. Toward the Encajes y Tejidos S.A. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Printed fabrics for clothing and upholstery, and end of the previous century, in 1886, the Escola The specialisation in knitted fabrics an exten-
sion of existing courses in lacemaking offered in El
PER ALS DISSENYADORS home fabrics in general. Samples of stamped Municipal dArt (Municipal School of Art) had also
Maresme was taught in Canet de Mar, where in
designs on cotton and synthetic fabrics and been opened in Terrassa, offering a specialisation
1921 the Barcelona Provincial Council opened the
Dra. Slvia Ross Castellsaguer original designs on paper. in textile design. 27 Barcelona, Igualada, Manresa,
Escola Especial de Teixits de Punt (Special School for
Sabadell, Vilanova i la Geltr and Olesa de Mont-
serrat all had schools of arts and crafts, municipal Knitted Fabrics).
schools and cultural centres whose curricula re- The inter-war period had an impact on teach-
SAMPLE BOOKS AND THE LEGACY ing, just as it affected the companies themselves,
OFCATALAN INDUSTRY flected the importance of textile theory and de-
sign, which they taught alongside other subjects and it was not until some years later that a new
such as mechanics, loom assembly, sample anal-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Each sample book represents many hours of work ysis and workshop techniques. 28
carried out by textile technicians, weavers, fore-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES men, engineers and mechanics, overseen by an
In addition to the schools mentioned above, 29. CARBONELL BAST, Slvia. DANGLA, Assumpta.
and pending a more detailed study of the many Dibuixant tendncies. International conference Coup-de-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas owner whose interest is to create a product for schools of arts and crafts and textile academies fouet, Barcelona, 2013.
a competitive market. So textile samples are pri- operating in Catalonia over the course of the
marily a companys showcase, but they are also a 30. In most cases, notes on textile theory and
twentieth century, studies in textile theory and technology. The oldest, dating from 1847, were written
window on its past. technology were also offered at La Uni Industri- by Ysidro Mata, from the Collegi dArt Major de la Seda.
During the twentieth century, however, the al, located at Carrer Princesa 14 in Barcelona, the Other schools represented include the Escola dArts i
path from spinning to weaving, printing, emboi- Acadmia Esclasans, located at Carrer Balmes 2, Oficis dOlesa de Montserrat, Escola Tcnica de Teixits
dering, sewing or knitting was altered dramatical- and directed by the textile draughtsman Agust de Gnere de Punt de Canet de Mar, Escola Batlle, Escola
ly. With the introduction of electrical power, the Txtil de Badalona, Escola del Treball de Barcelona, Escola
emergence of next-generation fibres with spec- Industrial i dEnginyers Txtils de Terrassa and La Uni
ANNEXOS ifications that would have seemed unthinkable a
Industrial.
hundred years previously and the birth of digital 27. The Escola Municipal dArts i Oficis was set up to 31. The archives are stored at the Badalona Museum.
TRADUCCIN AL CASTELLANO teach the same courses as the Escola dArts i Oficis Llotja Together with the publications is a collection of more
technology, which has enabled computer-assist-
ENGLISH TRANSLATION in Barcelona. than 580 esquises (sketches) of fabric designs.
ed design and the automation of the weaving pro-
28. For more information about schools and their 32. LLODR NOGUERAS, Joan Miquel. Aurora
students, see: CARBONELL BAST, Slvia. El disseny Gutirrez i Adelaida Ferr. Lart de la punta al coix a
txtil catal en el Modernisme. El dibuix i les escoles. lentorn del modernisme. Reial Acadmia Catalana Belles
26. As of 3 September 2015. Datatxtil, 31. CDMT, Terrassa, 2014. Arts Sant Jordi. Butllet XXI. Barcelona, 2007.

138
ANNEXOS

school was opened, with the creation of the Es- hemp yarn fell out of favour, and cotton manufac- berta, 43 La Espaa Industrial and Bertrand i Serra, 44
cola de Disseny Txtil de Barcelona (School of Tex- turers enjoyed a period of exceptional growth. which are among the companies from which orig-
tile Design of Barcelona), founded in 1967 by the The Catalan silk industry was flourishing in the inal sample books are conserved. The majority of
painter and ceramist Ramon Folch Roca and the early part of the twentieth century, 35 alongside the these companies were clustered in Barcelona and
textile industrialist Josep Llorens Bauls, 33 and consolidation of Modernisme as a major artistic the surrounding area.
PREMBUL located on Carrer Margenat in Barcelona. The movement. In 1900, Cayetano Fbregas Rafart The Muntada family, from Igualada, chose
school was a pioneering institution in the field of opened a factory in Mollet that boasted the first Barcelona as the home for their company, La Es-
Neus Ribas i Eullia Morral design, espousing an overtly artistic approach to mechanical silk looms in the whole of Spain, 36 and paa Industrial. Founded in 1847, and specialis-
textiles, in addition to the purely technical and the company would continue to grow under his ing mainly in printed fabrics, 45 it would go on to
theoretical aspects. With the backing of organisa- son, Juan Fbregas Jorba. The silk manufacturers become the most important textile producer in
tions including the Sabadell Manufacturers Union Vilumara, 37 Salvador Bernades, 38 Malvehy, 39 Sed- Spain. Its sample books, which are conserved at
and the Industrial Institute of Terrassa, the School eries Balcells, S.A., 40 Pich i Aguilera41 completed the the Premi de Mar Textile Printing Museum, clear-
of Textile Design modelled itself on the Galashiels group of major producers at that time, all of them ly illustrate the scale of the companys success
School of Textiles and Design in Scotland. 34 with a reputation for quality. and prestige, achieved thanks to the introduction
In 1969, the Escola dArts i Tcniques de la Moda Other companies in operation during this of mechanical rollers and the decision to follow
(School of Arts and Fashion Techniques) was golden age of textile production specialised in dif- European trends in decoration. Printed cretonnes,
founded, under the direction of Roser Melendres. ferent products. They include Sert, 42 Pujol i Casacu- largely for the decoration of interiors and clothing,
LEXPOSICI ITINERANT It placed a greater focus on fashion than on textile show clear influences of Modernisme and the shift
design per se, and paved the way for the opening of towards Art Deco, while more classic designs for
fashion schools in all of the major towns and cities the mass market were also produced.
35. In 1900 the Catalan silk industry accounted for
in Catalonia, just as the number of textile schools In the area of printing, Ponsa46 was among the
97.5% of the mechanical looms and 92.7% of the
began to fall. Jacquard looms in the whole of Spain. MIQUEL, pioneers in the introduction of new designs for
The Escola de Disseny Txtil de Barcelona and Domnech. Presencia de la seda espaola en las silks, which followed the trends of each season.
the Escola dArts i Tcniques de la Moda merged in exposiciones universales del siglo XIX. In Espaa y Famous artists, including Alexandre de Riquer,
1989 to create the Escola Superior de Disseny Tx- Portugal en las rutas de la seda. Universitat de Barcelona contributed designs, many of which are conserved
til (School of Textile Design, ESDIT) in Sabadell. Publicacions, Barcelona, 1996. at the Premi de Mar Textile Printing Museum.
The T for textile would later be dropped from 36. SUREZ GONZLEZ, M. ngels. De can Fbregas The company had factories in Manresa and Sant SUMARI
the name at the request of the Fundaci del Dis- a Sedunion. In Notes, monograph vol. 19, Mollet, 2004, Mart (Barcelona), and in 1901 sought a license
LA MEMRIA DELS TELERS: seny Txtil (Textile Design Foundation, FUNDIT). pp. 213-230. to building a new silk mill in Palma de Mallorca,
ELS MOSTRARIS TXTILS Some years before, in 1985, the Gremi de Fabri-
cants had founded the Escola Txtil dArts i Oficis
37. Domingo Vilumara opened a silk factory in 1676, the
first known factory of its type. By the early twentieth
called Ses sedes, 47 which weaved cloth for the pro-
duction of scarves and foulards in Barcelona.
Slvia Carbonell Bast (Textile School of Arts and Crafts) in Sabadell, to century, Sederas Francisco Vilumara had opened in The national cotton industry was largely con-
LHospitalet, where it manufactured with Jacquard
serve companies in the textile sector. In 1998, the
looms. Its main products were surah, veils, mantillas,
centrated in Catalonia, most of it in the province of CASTELLANO
Escola Massana, which had offered tuition in tex- mourning clothes, ties and handkerchiefs, natural silk
Barcelona. From the end of the nineteenth centu-
tile printing since 1963, announced a new course cloth, and rayon in more recent years. The company ry, large industrial sites (mills), or colnies, began
in Textile Art, and the Escola Llotja in Barcelona closed in 1982. to appear along the Banks of the Llobregat, Ter
continues to offer courses in textile printing and and Cardener rivers. The exception was the Gell
38. Salvador Bernades Puig was a partner in the silk
artistic dyeing today. manufacturer Bofarull, Hernndez i Bernades, founded family, which opened its factories in Santa Colo-
Unfortunately, successive financial crises pre- 1875. When he died, his children took over the company,
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA cipitated the end of many textile schools. In the giving it the new name Hijos de Salvador Bernades, S.A.
The company introduced Jacquard looms at the end of 43. This company, founded in 1898 by Salvador
case of draughtsmen, demand had fallen due to
VISTA DES DE LA INFORMACI a growing trend to purchase designs from outside the nineteenth century, which it used to manufacture Casacuberta Vials, Josep Pujol Marcet and Jaume
a wide range of items: crpe, voile, ottoman, poplin, Corbera Tiana, specialised in the production of fabrics
ESTADSTICA Catalonia; Italy, in particular, had become the new
raw silk, faille, messaline, gauze, satin, liberty, printed and finishes, and was one of the first companies in Spain
centre of textile design and was where Catalan fabrics, chin and embroidery, for womens wools, to manufacturer shantung silk fabric, from which its
Jordi Maluquer de Motes industrialists looked to for the designs to include scarves and ties. The factory and offices were located in nickname La Sedeta was taken. It also produced wools,
in their forthcoming collections. More generally, Barcelona, and for a time the company was a purveyor cottons and mixed fabrics. The factory was located CRDITS
many companies were forced to close, meaning to the Spanish Royal household. The last recorded on the corner of Carrer Siclia and Carrer Indstria, in
that fewer draughtsmen, technicians and engi- company name was Urbatex, which worked with Barcelona, on a site now occupied by a civic centre and
neers were required across the sector. synthetic fibres. public gardens.
39. Benet Malvehy Piquer (Igualada 1837- Sant Sadurn 44. Cotton manufacturer, set up in 1860. The main
A journey through twentieth-century dAnoia 1892) is commonly regarded as one of the factory was in Manresa. Like most major textile
ELS FONS DELS MUSEUS Catalan textile production great Catalan silk dealers, as well as a competent manufacturers, the company had its offices in
draughtsman in his own right. He established his Barcelona, on Carrer Pau Claris. It closed in 1989. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE company in Barcelona in 1862, opening another site Specialist producer of printed fabrics for clothing and
PER ALS DISSENYADORS At the start of the twentieth century, Catalonia later in Molins de Rei, and his decorative fabrics quickly
found their way into the finest public building and
upholstery.
was home to most of the nations manufacturing 45. La Espaa Industrial, founded in 1847 in Santa Maria
private residences. When Malvehy died, his son Josep
Dra. Slvia Ross Castellsaguer infrastructure and had set out on the slow road took over the business, which several years later would
de Sants (Barcelona), carried out every stage in the
to recovery after the setbacks of Spains coloni- textile production process, from spinning, weaving
merge with Samaranch. For more detailed information,
al losses. In the first thirty years of the century, and bleaching to dyeing, printing and finishing. The
see: CARBONELL BAST, Slvia. CASAMARTINA, Josep.
company worked primarily with cotton and silk, as
electrical energy was widely adopted across the Op. cit. I SAMA, Antonio. Benet Malvehy fabricante de
well as producing corduroys, bookbinding cloth and
country, and the textile industry underwent a sig- sedas y proveedor de la Real Casa. Jornadas sobre las
synthetic leathers. Though it marketed many types of
nificant change with the near-total disappearance Reales Fbricas, Congreso La Granja, 2002.
products, it was most celebrated for its printed fabrics:
of linen and hemp, which were replaced by cotton 40. Llus Balcells, a silk manufacturer, established in ladies wools, velludets (introduced in 1883), flannels
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. and jute, and with the invention of rayon, which 1867. The company was subsequently run by his son, (from 1893), upholstery and curtains, table linens,
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES would gradually take the place of silk. Ignasi Balcells, who opened factories in Trrega, Calaf
and Tor. Jacquard looms were introduced towards the
scarves, cretonne, calico and imitation carpets, which
bore complex designs of up to ten colours. The most
Looking back to the previous century, it is
end of the nineteenth century. By the time the company heavily advertised products were its crpes, twills,
Ariadna Detrell / Sergi Artigas interesting to note the gradual consolidation of closed in 1988 it had spent several years working cretonnes, ottomans, reps and satins, although the
specialist silk production in Barcelona, Manresa primarily with rayon and mixed fibres. It specialised in commemorative carpets and scarves were also popular.
and Reus, and the creation of the wool triangle in the production of mens and womens scarves, corsets The company ceased trading in 1981. Assumpta Dangla,
Sabadell, Terrassa and Barcelona, while linen and and ties. The CDMT preserves some of its sample from the Premi de Mar Museum, is currently studying
books, dating from the early twentieth century. the firms production of printed fabrics for her doctoral
thesis, Impressions sobre teixit. Els estampats de lEspanya
41. Pich i Aguilera was established in Rub in 1886. The
Industrial de Barcelona (1847-1903).
company still exists today under the name Sedatex, now
33. Josep Llorens, popularly known as Pep, was one producing printed fabrics in synthetic materials. 46. Founded in 1859 and liquidated in 1982. The factory
ANNEXOS of the pre-eminent textile designers of the period. He
worked with all manner of organisations related to his
42. Sert, Germans i Sol, originally a silk manufacturer,
in Mallorca was in operation until 1978. The firm went
by several names during its lifespan: Jos Ponsa, Ponsa
gradually added wool and mixed cottons, silks and
craft, from the Spanish Fashion Institute and Premire Hermanos and Ponsa S.A. It appears to have been one of
TRADUCCIN AL CASTELLANO linens to its production, becoming particularly renowned
Vision Paris to the International Wool Secretariat, the first companies in Spain to introduce the shuttleless
for its decorative Jacquard carpets, rugs and other home
ENGLISH TRANSLATION Premire Vision in Paris, etc. He also belonged to the loom.
fabrics. Domingo Sert had previously owned factories in
group of painters from Sabadell collectively referred to
Sant Mart, Taradell, Sabadell and Sant Cugat. When the 47. CANALS AROM, M. Teresa. Ses sedes. Una fbrica
as the Gallots.
company was taken over by his children, the name was de teixits de seda al barri dels Hostalet de Palma. Actes
34. I am grateful to Josep Maria Carbonell Espinosa for changed to Sert Hnos and later to Comercial Sert. The de la VIII Trobada dHistria de la Cincia i la Tcnica.
the information on this point. CDMT has several of its original sample books. Mallorca, 2006, pp. 145-152.

139
ANNEXOS

ma de Cervell, producing cottons and velvets of ated by Felipe Iglesis56 between 1910 and 1916 are Blanes. 63 La Seda de Barcelona, in El Prat de Llobre-
international renown. 48 clearly in the Viennese style. Samples of silks cre- gat, started to sell viscose rayon in 1927. 64
Vicente Oliu set up his business in Molins de ated by Camila Casas57 in 1918 or by Vilumara in Despite the obstacles created by the First
Rei in 1842, originally manufacturing cottons and 1915-1919 continued to show this influence, offer- World War, Spains neutrality in this period ben-
mixed fabrics. The oldest surviving sample book ing the market a series of daring designs produced efited the Catalan textile industry, particularly
PREMBUL of his company, V. Oliu y C, 49 dates from 1875, with the Jacquard system 58 . The Manresa-based the wool sector, which dramatically improved on
and consists mainly of cotton weaves and piqus, cotton manufacturer Bertand i Serra59 also looked its traditionally poor export figures with the man-
Neus Ribas i Eullia Morral although the firm also made cashmeres, satins, to central Europe for inspiration, although its ufacture of knitted fabrics for the armed forces
drills, towelling and any number of single-knit fab- designs were less striking and were always com- of the warring states. This is the case of August
rics with simple designs, tartans and other motifs bined with more classical motifs such as stripes, Casaramona,65 which even patented a design for
for waistcoats and linings. In 1908, now trading Polka dots and flowers, which were guaranteed to a cotton blanket in military grey,66 or of Sert Hnos,
under the name Vicente Balari Sobrinos, the com- please the market. which produced huge quantities of cloth every day
pany operated a large hall with 102 rapier looms In addition to the sample books produced by for commissions from France, Great Britain, Italy,
and a small hall with 18 Jacquard looms. 50 the textile companies themselves, a wealth of Russia, Belgium and the United States. 67
In the case of lace, widespread mechanisation information can also be obtained from the textile Using the war to its advantage, Pujol i Casacu-
came a few years later. By 1857, Dotres Clav i Fab- samples compiled by specialist retailers, which of- berta popularly known as La Sedeta increased
ra owned a tulle loom, at the turn of the century fer a broad overview of what was being sold at any its number of looms and expanded its operations
LEXPOSICI ITINERANT Casimir Volart51 acquired French and English looms given time. In the case of upholstery, for example, to include every phase of wool processing, weav-
for producing machine lace, and Josep Fiter52 the retailer Higinio Blanco Baeres60 compiled a ing and finishing. In 1919, the company acquired its
advertised as a manufacturer of legitimate and number of samples between 1915 and 1919 that first machines for threading silk, and within only
mechanical blonde lace and lace, but in the early included designs by Sert Hermanos, Gell61 (among a few years it was operating more than fifty silk
part of the century, handwoven lace was consid- them, the rodas pieces), La Espaa Industrial, Fran- looms, while continuing to produce cotton and
ered the authentic choice, as Fiter stated. Mean- cisco Fabril i Vila and others, all of whom worked in mixed fabrics. 68 With the exception of a brief cri-
while, Castells53 produced handcrafted modernista a more functional style, with some pieces showing sis due to over-production after the war (sales had
designs of exquisite quality for private residences, a distinctly Cubist influence that would remain in dwindled and many companies saw profits shrink)
as was the custom of most Catalan lace makers, evidence until the late 1930s. the fall in production primarily affected the wool
following a family tradition that dated back to Continual research into artificial fibres led to sub-sector. The 1920s were a period of expansion SUMARI
1862. The Artigas54 family, also lace makers from the slow but gradual introduction of viscose rayon, for Pujol i Casacuberta, however, which by the end
LA MEMRIA DELS TELERS: Arenys de Mar, had begun production in 1801, and or artificial silk, into the sample books of Catalan of the decade had become one of the largest wool
ELS MOSTRARIS TXTILS were particularly famed for their table linens, bed
linens and mantillas. Yet what had started out as
textile firms. First commercialised in the United
States in 1911, artificial silk appeared among the
producers in Spain for ladies clothing and luxury
fabrics. The punch cards69 conserved in ten bound
Slvia Carbonell Bast an art form gradually became a fully mechanised samples of Vilumara el 1915, Camila Casas in 1918 volumes at the CDMT reflect the importance giv-
industry, and though the quality was perhaps not and Fbregas Jorba towards the end of the decade. en to the design of their fabrics, whether wools, CASTELLANO
the same, lace was slowly becoming an accessible Without compromising on quality, Urbatex62 for- silks, cottons or mixed fibres. Draughtsmen like
commodity for the general public. merly the silk manufacturer Salvador Bernades Alfredo Sivilla made particularly significant con-
Modernisme eventually gave way to the sim- produced sample books between the 1930s and tributions.70
pler, geometric designs so characteristic of Hoff- 1950s that illustrate why rayon drove down silk
man, co-founder of the Wienner Werkstate. Many production to an absolute minimum. The same
textile designs by Josep Palau Oller55 or silks cre- occurred at other companies, including Fbregas
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Jorba, Vda. Felipe Iglesis, Samaranch, Camila Casas, 63. Founded in 1923, based in Madrid and with offices
in Barcelona and Paris. In 1953, the factory obtained a
Sederies Balcells and the other Catalan silk firms. In
VISTA DES DE LA INFORMACI fact, in 1906 there was already clear evidence of
license from Du Pont to manufacturer nylon, marking
the start of synthetic fibre production in Spain. In 1959,
ESTADSTICA a growing interest in artificial fibres: the Spanish it also began to produce polyester under patent, which
48. Research was particularly complicated in the Society of Silk Viscose was formed in Barcelona, was marketed as Tergal. For more information, see:
Jordi Maluquer de Motes case of this firm, but a number of sample books were directed by foreign technicians with representa- SALA LPEZ, Pere Orgens de SAFA-Blanes, iniciadora
eventually found on the site itself. The CDMT preserves tives in Catalonia. This was the source of the sub- de la qumica txtil a Espanya. In Blanda, no. 10, Arxiu CRDITS
various examples of velvets, called rodes, in the sample sequent collective of artificial silk manufacturers, de Blanes, Blanes, 2007. Pp. 87-99.
books of the company Blanco Baeres.
Societat Annima de Fibres Artificials (SAFA), a pi- 64. Production of polyester began in 1961, and
49. V. Oliu y Ca. Fbrica de artculos de novedad. oneering force in the production of rayon, which polyamide was also being produced by 1968.
Especialidad en chalecos, Carrer Aurora, 11. Barcelona. it began to manufacture in 1926 at a factory in 65. Manufacturer of cotton yarn and fabrics,
Vda. Oliu y Balari, Carrer Montjuic de St. Pere, 12,
specialising in bedspreads, towels and bed linens.
ELS FONS DELS MUSEUS Barcelona.
Founded in 1870 by Casimir Casaramona Puigcercs, it
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE 50. Manuscript, CDMT archive. The CDMT preserves
the sample books of the firm Torra-Balari (under its
ceased trading in 1920. In 1900 Casaramona entrusted
the running of the new factory to Josep Puig i Cadafalch.
PER ALS DISSENYADORS various names) and its production records for the period
1875-1978.
56. Barcelona silk firm, specialising in scarves. The
The building is now the home of Caixaforum in
Barcelona. The CDMT holds several of the companys
offices were located at Carrer Pau Claris, 22, and the
Dra. Slvia Ross Castellsaguer 51. Founded by Ramon Capmany and Casimir Volart factory at Carrer Astries, 28. The CDMT conserves
original sample books.
in 1857. At the peak of its production, the company a number of fabric samples, test pieces and original 66. Price list from 1920, specifying impermeabilizadas
employed up to 3,000 women from the Baix Llobregat drawings. (waterproofed) and sin impermeabilizar (not
area. Pioneering from its early days, Casimir Volart waterproofed). CDMT archive.
57. The sample books preserved at the CDMT bear two
became a purveyor to the Spanish Royal household.
different company names: Camila Casas Jover and Camila 67. Libro de oro del comercio, industria, navegacin y banca
Originally specialising in black and white blonde laces,
y Elisa Casas. The company offices were located at de Espaa. Compaa Transatlntica. Barcelona, 1921.
silk tulle and cotton lace, the company continues to
Carrer Aly Bey, 27 and the factory at Pere IV, 447.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. offer the same range of products, but now in polyamide
and other synthetic fibres. The original sample books 58. The most commonly known jacquard looms were
68. After the First World War, the textile industry
underwent its most significant technical overhaul
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES have been conserved. the Vinzenci and Verdol models. since the end of the nineteenth century. At this time,
Spanish textile machinery manufacturing was carried
52. Purveyors to the Spanish royal household since 59. The sample books preserved at the CDMT contain
Ariadna Detrell / Sergi Artigas 1880. The company closed in 1915 when the owner died. thousands of printed fabric samples from throughout
out primarily in Catalonia, and between 1926 and
1935 much of the machinery purchased by textile
the companys history, from 1915 until production
53. The Castells collection is held by the Mars Lace firms was designed and manufactured in Spain. DEU,
ceased.
Museum in Arenys de Mar and comprises samples of Esteve. LLONCH, Montserrat. Autarqua y atraso
lace, plans, patterns, templates and photographs. The 60. Formerly Blanco y Bosch. Department stores tecnolgico en la industria textil espaola, 1936-1959.
company wasa in operation between 1862 and 1962. specialising in rugs, upholstery, drapery, damasks, Investigaciones de Historia Economica vol. 9. Departament
velvets, bed linens, lace and hosiery, located at Carrer dEconomia i Histria Econmica, Facultat dEconomia i
54. The company was active until the 1960s and
del Call, 21, Sant Honorat, 1 and 3, and Passeig de Empresa, Universitat Autnoma de Barcelona, 2013.
advertised as a Casa especializada en toda clase de
Grcia, 67, Barcelona. Premises were later opened in
Encajes de Bolillo, Juegos de Cama y de Mesa y Mantillas 69. Mas Lluch was one of the main producers of punch
Valencia and Madrid. The sample books are preserved
ANNEXOS en Blonda. Its archives are stored in the Arenys de Mar
at the CDMT.
cards for Jacquard looms throughout the twentieth
Historical Archives and at the Mars Lace Museum. century.
61. The factory on the Gell estate, together with La
TRADUCCIN AL CASTELLANO 55. For more information on Josep Palau, see: 70. It is generally difficult to establish who each
Espaa Industrial, Can Batll, Fbregas-Jorba and Bertrand
CARBONELL BAST, Slvia. CASAMARTINA, Josep. companys draughtsmen were, but in the case of
ENGLISH TRANSLATION Les fbriques i els somnis. Modernisme txtil a Catalunya.
i Serra, was the largest of the Catalan textile producers.
Pujol i Casacuberta, many of the punch cards from the
CDMT, Terrassa, 2002, and CARBONELL BAST, 62. Ten are preserved at the CDMT, complete with period 1903-1910 are signed by Alfredo Sivilla, a fabric
Slvia. CASAMARTINA, Josep. Josep Palau Oller, del annotations and cutting plans for Jacquard punch cards draughtsman with commercial premises on Carrer Bruc
Modernisme a lArt Dco. CDMT, Terrassa, 2003. and other looms. in Barcelona.

140
ANNEXOS

Other Catalan silk and cotton manufacturers ed 7 May 1924 and the last dated 3 April 1925.79 in samples of drapery from Sala i Badrinas,84 which
were also enjoying success in this period,71 gaining These interesting documents are accompanied by were more colourful and more print-laden than
national and international renown. Fbregas Jorba, a manuscript dated two years later that compares previous designs. The Barcelona embroiderers
for example, was visited by His Majesty King Al- each of the fabric analyses, 80 including the detail of Rexach also released more elaborate designs be-
fonso XIII in October 1927, in acknowledgement the cordoncillo (braid) manufactured by Balari and tween 1930 and 1936. Away from the more heavily
PREMBUL of its status as the most prestigious silk producer a sample from the Gell factory. It is interesting to industrialised part of the sector, though, function-
in the country. A year earlier, the King had also note that Pau Rodon had been both a technician alism was the common theme in interior design,
Neus Ribas i Eullia Morral attended the opening of a new building in Man- and director at the Gell factory and knew every particularly as represented by the GATCPAC
resa owned by Bertrand i Serra, which was one of detail of this type of fabric, so we might conclude (the Group of Catalan Artists and Technicians
the most prominent single-owner textile produc- that Balari was looking to release a new product for Progress in Contemporary Architecture), a
ers in the world,72 most of whose samples books and, before putting the corduroys into production, movement driven by architects, artists and de-
(433) are conserved at the CDMT. In 1943, with wanted to be sure about the quality of the article 81 . signers who espoused a more rational approach
the acquisition of the Gell estate, Bertrand con- Growth during this period was strong but to design. Their projects reflected a modern, avant
siderable expanded both his properties and his short-lived, coming to an abrupt end with the fi- garde style, mirroring a wider trend across Europe
production. nancial crisis of 1929. This led into a recession, particularly in France that would last until the
In the same period, the Terrassa-based wool which was felt more acutely in the Catalan textile 1940s. Samples have survived of commercial fab-
manufacturer Pont, Aurell i Armengol73 launched industry from 1933 onwards. It was in 1929, with rics used by Joan Baptista Subirana to upholster
LEXPOSICI ITINERANT a new and surprisingly modern fabric for ladies the International Exhibition in Barcelona, that his armchairs, which bear simple, geometric linear
slippers, and Gens i Pont74 produced a series of Catalan Art Deco became firmly established; all designs one particular zebra print had also been
bold and colourful mock-cowhide designs for out- of the major textile companies incorporated the used by Josep Llus Sert. 85
erwear and scarves. Most wool manufacturers, style into its designs to a greater or lesser extent. In the same period, in around 1930, the print-
however, stuck with more traditional designs for Among the most highly regarded designers of the ed fabric specialists Lyon-Barcelona, S.A. set up in
mens suiting:75 single knits, diagonal knits, crow- period was Santiago Marco, 82 who was an active Premi de Mar, introducing Lyonnais silk, and the
foot, pinstripe, herringbone cheviot tweed, Harris proponent of textile art and its applications in in- technique we now know as serigraphy, into Spain.
tweed and birds eye. These more conventional terior design. A few years earlier, in 1923, Marco The company made textiles for home fabrics and
models were reproduced each year with only min- had worked with Toms Aymat for the Interna- ladies clothing, and part of its archives are con-
imal variation, except in the case of ladies wools, tional Exhibition of Furniture and Interior De- served at the Premi de Mar Textile Printing Mu- SUMARI
which showed greater creativity and clearly fol- sign. 83 Outside the clothing sector, textiles were seum, displaying the variety, quality and develop-
LA MEMRIA DELS TELERS: lowed the trends of the season in Paris.76 important to interior designers as a fundamental ment of its output over many years of production.
ELS MOSTRARIS TXTILS Industrial espionage was commonly acknowl-
edged but very rarely proved unless documentary
part of their creative process, as demonstrated
by Gaspar Homar, one of the leading exponents
At around the same time, a number of Bar-
celonas fashion houses were beginning to exert
Slvia Carbonell Bast evidence was available77. With the acquisition of of the discipline throughout the period of Mo a greater influence on the market with their first
sample books from Torra Balari78 we obtained a dernisme. Moving into the 1930s, the ensemblier forays into ready-to-wear clothing, which was also CASTELLANO
series of technical specifications with samples of Antoni Badrinas the son of wool merchants from being sold by large department stores in the early
twine corduroy signed PRA (Pau Rodon Amig), Terrassa brought cretonnes and Lyon silks to part of the century. As fashion invaded the mass
made by the companies Sol y Sert, Serra Balet, Barcelona, with the simple, colourful and cheerful market, textile producers were forced to adapt,
Batll and La Espaa Industrial, the first three dat- designs of Raoul Dufy. Badrinas was also respon- lowering costs to ensure continuing sales.
sible for bringing to Spain the fabrics and papers of The bubble was soon to burst, however. The
the Germany design studio DeTeku. His work was Civil War put an end to the strong growth of the
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA a breath of fresh air, popularising textile design at previous years, and the post-war period was par-
a time when it had struggled to establish itself in ticularly testing for the textile firms, which had no
VISTA DES DE LA INFORMACI 71. The number of different cotton articles runs into the
thousands. Casaramona, for example, in 1926, offered Catalonia. choice but to interrupt production. As Spain be-
ESTADSTICA 136 types of toallas rusas alone. In the period of the Second Republic (1931- came isolated from the international community
1939), clothing design was overtly sober and func- Franco adopted an increasingly interventionist
72. In 1935, Eusebi Bertrand i Serra (1877-1945) was
Jordi Maluquer de Motes considered the foremost cotton industrialist in the
tional. Despite the great slump of 1929, however, approach to all areas of economic activity, slow-
world. By 1921, his factory in Manresa was operating textiles were growing in importance, as reflected ing technological development considerably. 86 CRDITS
day and night, with 22,000 spindles and 700 looms Growth stagnated, and widespread social upheav-
in constant motion. The company also had two textile al saw a number of companies become collecti-
printing plants in Barcelona, in the Sants (Prat Vermell) vised, including La Espaa Industrial, Torra-Balari,
and Sant Mart districts. Its main product lines were Pablo Farns, Sala y Badrinas, Sert and Corbera y
cretonnes, flannels and percales.
Bertran, where workers took over the control and
ELS FONS DELS MUSEUS 73. Pont, Aurell i Armengol, founded in 1875, is the management of the factories as the owners fled or LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE oldest textile firm still in operation today. It specialised
in milled wool slippers, felts and linings. The company
were killed. A number of factories suffered severe
PER ALS DISSENYADORS now manufactures technical fabrics for the automotive
industry.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer 74. The company was probably founded around the 79. Fabric analysis, complete manufacturing 84. Sala Hermanos y Cia. was opened in Terrassa in
turn of the twentieth century. Its main offices, in a specifications and stitch specifications. CDMT archive. 1886. In 1910, it was renamed Sala y Badrinas. It ws
modernista building designed by Eduard Maria Balcells one of the largest manufacturers of woollen goods in
80. A comprehensive comparison, covering weight per Catalonia and, like most of its counterparts, oversaw
and constructed in 1915, can still be found at Carrer Sant
square metre, weight per linear metre, thread per 10 cm every staff in the manufacturing process, through
Josep, 29, in Sabadell. The CDMT preserves samples
of sewn seam, and warp and weft threads per cm. 16 spinning, weaving and finishing. It originally specialised
books covering the period from 1920 until 1979.
February 1927. CDMT archive. in worsteds for mens fashions, later expanding its range
75. The oldest wool sample books owned by the CDMT to include ladies wools. The company closed in 1979.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. are from the company Alegre, Sala y Cia and date from
81. The documents provide evidence of two different
corduroys, or cordoncillos, produced by Balari, one from CARBONELL BAST, Slvia. Vilchez, Sandra. Recovering
1886.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES 20 December 1926 and another from 26 March 1927. the heritage of the textile industry: the preservation of
76. On trends and guides, see: CARBONELL BAST, the sample books of Sala Badrinas, Datatxtil no. 20.
82. Santiago Marco (1885-1949). Decorator and
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Slvia. Els mostraris txtils: historia, referncies
enameler. He was president of the FAD from 1921 until
Terrassa: CDMT, 2009, pp. 44-59.
i tendncies. In Estudi del fons industrial txtil de
1949 and commissioned several tapestries and rugs 85. SUBIRANA TORRENT, Rosa Ma. El mobiliario
Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i
from Aymat. Some of his collaborative pieces can be del GATCPAC. Josep Subirana i Subirana interiorista y
mostraris de punta del Museu dArenys de Mar. Centre de
seen in MARCO, Santiago. LExposici de Pars, Anuari diseador de muebles. DC. Papers, no. 13-14, 2005. Pp.
Documentaci i Museu Txtil-Museu dArenys de Mar,
del Foment de les Arts Decoratives. 1924-1925. Barcelona, 110-119.
2010, pp. 7-23.
1926. pp. 25-32, sheets XIX to LXVIII.
86. The machinery manufacturers, like the textile
77. The first documented example is thought to date
83. Toms Aymat (1891-1977). In 1923, he opened Casa producers, were faced with the difficulty of obtaining
from around 1680, when funding was provided for
Aymat in Sant Cugat, which quickly became one of the raw materials, as well an insufficient power supply. This
artisans and merchants to travel to and spend time in
leading Catalan manufacturers of rugs and tapestries. stalled the development of the machines themselves
ANNEXOS France, with a view to modernising Catalan industry
For the International Furniture Exhibition of 1923, Aymat and of the products that they could create, stifling
and increasing trade links, despite such initiatives
present his tapestry Diana the Hunter, in the noucentista innovation in the sector and affecting its ability to
being strictly prohibited. Details can be found in
TRADUCCIN AL CASTELLANO style, which has recently been conserved by the CDMT. compete in a wider market. DEU, Esteve. LLONCH,
Albert GARCIA ESPUCHE, Indumentria, economia
In the same year, Aymat produced several pieces to Montserrat. Autarqua y atraso tecnolgico en la
ENGLISH TRANSLATION i societat. Indumentria. Barcelona 1700. Collecci
designs by F. A. Gal (FAD Yearbook, 1923, photography industria textil espaola, 1936-1959. Investigaciones
La ciutat del Born. Barcelona 1700. Ajuntament de
Arxiu Mas). Upon Aymats death in 1944, his children de Historia Economica vol. 9. Departament dEconomia
Barcelona, Barcelona 2013, pp. 26-27.
maintained the association with Blanco Baeres, until the i Histria Econmica, Facultat dEconomia i Empresa,
78. CDMT, 2006. business was bought out by Miquel Samaranch in 1957. Universitat Autnoma de Barcelona, 2013.

141
ANNEXOS

bomb damage, such as Malvehy i Samaranch and ink or with a special label for finished articles. A sumer society, in which the consumer expressed
the SAFA, which during the war years produced series of simple books from Algodonera Canals93 social status through the possession and social
materials for the Republican army (thought to be preserved at the CDMT have T.U. printed on the exhibition of a product. With this came the pop
for parachutes). 87 With the fascist victory, how- spine. They contain files listing the technical spec- culture and design of the 1950s, characterised
ever, the factories were returned to their owners. ifications and material composition of some 308 by technology, capitalism, fashion and consum-
PREMBUL The circumstances that framed the sector samples produced under the regulations of the erism. This was reflected in the sample books of
led to a sizeable drop in production, particularly Textile Union. Many retailers, such as the store most companies active in the period, for example
Neus Ribas i Eullia Morral in the period 1936-1943, and this is immediately Higinio Blanco,94 grouped their tipos nicos fabrics in the printed fabrics of Lyon-Barcelona S.A., and
apparent in the sample books from the time, such in a single sample book (1939-1943): velvets from influenced clothing as much as it did decoration.
as those produced by one of the oldest compa- the Gell factory, embroidered cottons, Jacquards The 1950s and 1960s were a time of expansion
nies, Pont, Aurell i Armengol: fewer pages, fewer and printed fabrics in floral and geometric de- and growth, despite sweeping structural changes
samples, less use of colour, and designs that were signs, among other examples. heavily influenced by the world of communica-
markedly more sober and distinctly repetitive. The With the Civil War over, the leading compa- tion. The impact of film, television and the media
same effect was observed at all manufacturers. nies traditionally family-owned made increas- in general was evident, for example, in the scarves
The Terrassa-based wool producer Pablo Farns,88 ing use of machine lace in an effort to adapt to a produced by Paoleras Helvetia, S.L.96
which specialised in flannels, released only a sin- new era, to the extent that they all but abandoned From the early 1940s, and throughout the
gle sample book over the period 1936-1939, con- hand-made fabrics, which were rarely used out- 1950s, trials were conducted with synthetic fibres
LEXPOSICI ITINERANT taining examples of highly conventional cloths side private homes. One example is the compa- like polyester and polyamide, which became more
for mens clothing. Vallhonrat, meanwhile, did ny Central Encajera, owned by the Bertan i Fort widely adopted in the 1960s. Nylon tights had first
not produce any simple books between 1938 and family, which was opened in Barcelona in 1943 to been sold in the United States in the 1940s and
1946. In the most extreme case, the manufacturer produce machine lace for lingerie and decorative had seen an inexorable rise in popularity. News of
Torra-Balari gave its factory over to the production fabrics. Similarly, Hilabor95 , which produced the the product soon reached Spain, but it was not un-
of aircraft parts for the Republican army between well-known brand Lanas Ardilla, opened in Ter- til 1947 that the first medias de cristal, as they were
1937 and 1939. rassa in 1946 as a specialist producer of yarn for known, began to replace rayon and silk tights. In
In order to fully appreciate the decline of the hand knitting, which was greatly in vogue at the the United States, meanwhile, synthetic textiles
textile sector it is important to remember that time. The company would go on to be internation- were found in an ever-growing number of mod-
Catalonia had become firmly established as the ally renowned. In the area of printed fabrics, the ern products, bolstered by an effective marketing SUMARI
hub of economic development in Spain. Catalo- 1940s saw the emergence of a new production strategy that highlighted their unique benefits:
LA MEMRIA DELS TELERS: nia was home to more than 90% of the countrys hub in Premi de Mar, thanks to the presence of water-resistance 97, easy washing, and wash-and-
ELS MOSTRARIS TXTILS spun fabric manufacturers and 80% of its cotton
industry, 89 but the turbulent years of the first
Lyon-Barcelona S.A., which spawned numerous
print workshops and design studios.
wear. Although newer did not necessarily mean
more comfortable in these early years, synthetic
Slvia Carbonell Bast half-century left an indelible mark on the industry, With the early post-war years behind it, the fabrics were received with such enthusiasm that
which had to work extremely hard to survive the sector gradually found some stability in the late they changed consumer habits altogether, creat- CASTELLANO
harsh climate of the post-war years. The situation 1940s and early 1950s, amid a general spirit of ing a new and growing focus on the importance of
worsened in October 1942 when state interven- renewal. The future was viewed with a certain strength, practicality and durability.
tion through the Sindicato Nacional Textil (the Na- degree of optimism, although the technological Malltex, S.A., a manufacturer founded by the
tional Textile Union) increased, with an order that stagnation and excessive protectionism of the Terrassa-born industrialist Francesc Verdera,
placed new regulations on the manufacturing and preceding years meant that significant improve- made tights from rayon and later from nylon. The
sale of cotton fabrics. The order defined a specific ments were required. Catalan was considerably sample books are preserved at the CDMT and the
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA group of some three hundred essential articles90 weaker than the international competition, yet Can Marf knitted fabrics extension to the Matar
(the industry was producing several thousand dif- sector found renewed energy, and sample books Museum. The CDMT holds the cost sheets from
VISTA DES DE LA INFORMACI ferent items) and placed constraints on the pro- were restored to their previous format of two sea- the companys early years of production, which,
ESTADSTICA duction of luxury goods, creating a strictly regu- sons per year: autumn-winter and spring-summer. alongside silks, list rayon tights until at least
lated domestic market. All cotton manufacturers, More production meant more varied designs, and 1947.98 In subsequent years, rayon was replaced
Jordi Maluquer de Motes including makers of knitted fabrics, were required companies such as Manufacturas Torra-Balari, S.A. by polyamide.
to produce the same fabrics to the same specifi- enjoyed a period of expansion, producing a wide In 1954, seeing the growing interest in syn- CRDITS
cations (material, width, density, thickness, man- range of textiles in materials including wool cot- thetic materials, the Paris-based International
ufacturing technique), to sell them at the same ton, silk and rayon. Committee of Rayon and Synthetic Fibres chose
price, and to maintain strict control of production The end of the Second World War brought a to hold its conferences in Barcelona, which in the
and sales by completing official ledgers. Retailers period of renewed technological change, and Cat- same year had already hosted the International
and clothing manufacturers could only work with alan companies that wished to remain competi- Conferences on Textile Technique.99
ELS FONS DELS MUSEUS these officially sanctioned fabrics and had no say tive were obliged to invest strongly. Most of their The arrival of new fibres prompted many com- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE over the price, which was set by the regime.91 The machinery was largely obsolete due to a general panies to adapt; those that had not yet modern-
textiles produced under the new regulations were failure to modernise in earlier years, and in some ised would now be forced to if they wished to re-
PER ALS DISSENYADORS referred to as tejidos tcnicamente nicos or tipos sub-sectors such as cotton, little specialised pro- main afloat in an increasingly competitive sector.
nicos.92 In this way, the Union took over admin- duction was carried out. Wool producers, most of For example, in 1958 the company Sederas Jorge
Dra. Slvia Ross Castellsaguer istrative control of the manufacturers, from the which operated as smallholdings, faced a similar Fbregas S.A. invested heavily in modernising its
purchase of materials right up to the sale of the problem. Industry looked increasingly to a new installations, acquiring automatic machinery that
final products. In 1943, it was made obligatory to American lifestyle model, showing greater inter- would enable it to raise the volume and complexi-
mark the regulated fabrics with T.U. in indelible est in consumption than in the production itself. ty of its output; in 1963, the wool firm J. y M. Duran,
Europe fell under the influence of American con- S.A., from Terrassa, produced mens trousers in

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. 87. LACOMBA, Josep. Histries i records dun barri de
Blanes: el Rac Blau. In Blanda, no. 10, Arxiu de Blanes,
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Blanes, 2007. Pp. 60-71.
93. Tarrats y Canals, Sociedad en Comandita was founded
in Reus in 1892. By the early twentieth century the
Ariadna Detrell / Sergi Artigas 88. 1913-1970. company was established in Barcelona, where its name
was changed first to Vda. De Jos Oriol Canals and
89. CABANA VANCELLS, Francesc. Fbriques i 96. CARBONELL BAST, Slvia. Lpez, Mercedes.
later to Algodonera Canals, sucesora de Jos O. Canals.
empresaris. Els protagonistes de la revoluci industrial a Paoleras Helvetia, S.L. Datatxtil, no. 21. Terrassa:
It remained in operation until the late 1950s. The firm
Catalunya. Enciclopdia Catalana, S.A., (1992-1994). Centre de Documentaci i Museu Txtil, 2009. pp.
made twills, muslins, corduroys, ticking, canvas, etc.
CABANA VANCELLS, Francesc Les catedrals del cot. 4253. The archives, which cover the period 1946-2009,
Original documents from the 1920s include Chester
Edicions 62, Barcelona, 2008. are held at the Premi de Mar Textile Printing Museum.
for tram furnishings and ottoman for the national train
In the early 1960s, the company began collaborations
90. Among them, Jacquard ticking, headscarves, ribbon network in Andalusia. The firm closed in 1956.
with celebrated illustrators such as Joaquim
for espadrilles, sheets, wool-finish cotton dresses,
94. Blanco Baeres, which in 1959 had offices in Valencia Muntanyola and Ramn Sabats, who worked on the
coloured tableware, canvas, cambric, gabardine, etc.
ANNEXOS and Madrid, as well as at Passeig de Grcia, 67 in Catalan comic book TBO.
91. For example, in 1942: mens socks, standard knit, Barcelona (opened in 1929).
97. As an example, in 1961 the brand Nylon advertised
5.50 pesetas; mens jacket, Raschel knit, 18, 54.70
TRADUCCIN AL CASTELLANO 95. Hilados para Labores, S.A. The CDMT preserves more in La Vanguardia as Impermeable Nylon.
pesetas.
than three-hundred of its original sample books and
ENGLISH TRANSLATION 98. From 1972, it specialised in knitted fabrics for tights,
92. The National Textile Union organised the creation some one thousand fibre samples, as well as a selection
leotards, dance apparel and sportswear.
of sample books for individual fabric types, to ensure of photographs, sewing manuals, and other valuable
that manufacturers were working to the required pieces. The company worked with wool, silk, cotton, 99. The first on 23-25 September, the second on 27
specifications. The CDMT preserves several examples. linen, viscose and a large number of synthetic materials. September-2 October 1954.

142
ANNEXOS

Helanca100 and worsted, in Tergal produced by the forums.105 Even Barcelonas leading designers While industrial production had always been
SAFA, and in Terlenka from La Seda de Barcelona;101 and most exclusive fashion houses including more clearly oriented towards satisfying basic
Textil Egara, S.A., in 1957, produced Nylon organ- Pertegaz and Margarita Nuez launched pret- needs, in more artistically-focused fields and in-
zine and other mixed fabrics; in 1968, it released -porter lines. Fabrics at more affordable prices terior design there were growing calls for renewal,
bold, colourful printed designs (typical of the guaranteed sales. which came most notably from the retailer Jos
PREMBUL 1960s) in polyester, alongside other samples of Despite the positive outlook, the structural Gancedo Bag and, shortly after, from the interior
polyamide, wool and acrylic. Jos Bertran, S.A.,102 changes of the 1960s did considerable damage, designer Jordi Vilanova Bosch. Gancedo opened
Neus Ribas i Eullia Morral which specialised in silk for womens clothing, in- and companies were hit hard by the post-war eco- his home textiles store in 1945, and would soon
troduced brands such as Trevira, Terfibra, Tercot nomic slumps, particularly those that had resisted be working with artists who produced the designs
and Fibrenka, which performed well. To build on the modernisation of their production systems. for his fabrics, although he also ran his own studio,
this success it opened new sections for knitted The re-structuring plan for the national cotton the Estudio Artstico de Tapiceras Gancedo, direct-
fabrics, Lyonnais prints and embroidery, which textile industry, introduced in 1963, targeted the ed in the late 1960s by Elvira Urcaola and a team
were commissioned to other manufacturers and general overhaul of machinery and was followed of collaborators who presented new collections
sold by the company. Comercial Sert, Samaranch by a number of other initiatives aimed at modern- each year. In 1967, Gancedo reproduced prints
S.A., Manufacturas Torra-Balari, S.A., Salvador isation and expansion, which extended measures by La Cantonada,109 a group that had been creat-
Casacuberta S.A.103 and a long list of smaller textile to the production of silk and other materials. ed by the decorator and designer Jordi Vilanova.
firms also produced fabrics from new fibres, which The 1970s were characterised by reconver- The printed fabrics were strikingly simple and
LEXPOSICI ITINERANT would have a permanent impact on the market.104 sion and the need for modernisation. Catalan in- distinctly avant garde, tracing a line between pop
In the 1960s, the discovery of the elastic fi- dustry, still represented to a great extent by the art and the Scandinavian rationalism of Marimek-
bre commercialised as Lycra (1959) would again textile sector, was the heart of the national econo- ko or Terence Conran (Conran Fabrics, London).
revolutionise the market. Thanks to research and my, but limited availability of wool and cotton and Boix Grvol and Soldats, by Joan Vila Grau, and
innovation in machinery, technology and chemis- silk at the beginning of the 1970s led to a greater other prints by ngeles Gonzlez, meanwhile, re-
try, production levels were much higher and more use of synthetic fibres. In 1972, articles made from flected a more artisan approach to fabric design.
complex new designs could be created; the inevi- synthetic materials accounted for approximately The magazine TG, edited by Pepe Gancedo be-
table downside was that fewer staff were needed one quarter of the worlds textile consumption. tween 1967 and 1992 is illustrative of the stylistic
to operate the looms. Juan Torra-Balari106 commented on the need to transformations in interior design over the period,
In the same period, the way in which new fab- adapt products to the changing demands of the most notably in the functional approach of Jordi SUMARI
rics were sold and, therefore, produced was market, working with creative spirit and an open Vilanova or Sells i Marquina in the 1970s and the
LA MEMRIA DELS TELERS: also changing. Individual pieces had gradually mind to innovations,107 in order to remain competi- starkness imposed by Pep Felius series Linea 02,
ELS MOSTRARIS TXTILS given way to mass production, which was a per-
manent part of the market dynamic by the early
tive in an increasingly globalised market. However,
the general downturn of 1973 led to the closure of
created for Faitesa in 1984.
Still in the world of decoration, the sample
Slvia Carbonell Bast 1960s, which saw the birth of prt--porter. This many companies. These included the wool pro- books of Blanco Baeres from the 1970s also re-
new relationship between customer and manu- ducer Llorens i Torra S.A.,108 which had continued veal a notable change of aesthetic, with brighter CASTELLANO
facturer brought with it a change of production to make high-quality ladies wools but was forced colours, geometric designs and Op art, following
strategy, just as it led to a search for new markets. to close in 1976, which came within the frame- wider European trends. The period from 1975 until
In 1966 the textile firm Niki Bosch opened a store work of the national restructuring plan for the the turn of the century was particularly interesting
on Passeig de Grcia: Choses sold its fabrics with woollen textile industry. The plan, which re-drew for the work of the innovative firm Marieta, run by
the collaboration of designer Maria Mora. Boschs the configuration of textile production in Sabadell Maria Cardoner110 which brought back some of the
success was to understand the new direction that and Terrassa, was essentially a filter designed to enthusiasm that had died away during the years
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA society was taking and to create the appropriate create a more streamlined and competitive indus- of the Franco dictatorship. With fresh, colourful
textiles. Yves Allary, A French national who had try, but throughout the 1970s and 1980s a raft of designs by Javier Mariscal, Maria Cardoner, Xano
VISTA DES DE LA INFORMACI settled in Catalonia, worked as a designer for Niki companies closed: Pablo Farns (1970), Sala i Bad- Armenter, Rfols Casamada and a host of other
ESTADSTICA Bosch and was one of the proponents of this new rinas (1979), Lyon-Barcelona, S.A. (1979), La Espaa designers, the company filled homes with a new
style. Allary also spent several months in charge Industrial (1981), Manufacturas Torra-Balari, S.A. sense of light and joy. Textile design in the 1980s
Jordi Maluquer de Motes of coordinating the textile section of the Spanish (1983), Sederies Balcells (1988) and Ponsa Hnos. covered a wide variety of styles postmodern
Fashion Institute, taking part in numerous trend (1982). culture focused heavily on differentiation that CRDITS
allowed consumers to choose designs in which
their individual character was reflected.
105. Trends were crucial to the development of the During the 1980s, wool production gradually
textile industry over the course of the twentieth century. became restricted to Sabadell and Terrassa and
In the early part of the century, European publications, only a handful of other locations. Cotton fibres
ELS FONS DELS MUSEUS particularly the trend books of some French and, later, were relegated to those areas where tradition LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Italian design houses were consulted by all draughtsmen
and companies. Jean-Claude Frres, Societ des
was strongest, such as Barcelons, Bages and
Bergued, silk gave way entirely to synthetic fi-
PER ALS DISSENYADORS Nouveats Textiles, Bilbille, Textilteca Italiana, etc., sent
advance samples to subscribers in Catalonia, allowing bres, and knitted fabric production retreated to
the Maresme area and its traditional stronghold
Dra. Slvia Ross Castellsaguer companies to select their own creations. After the
in Igualada. In those areas of the textile industry
Second World War, Italy came to greater prominence
(Alberto Roy, Franca e Franco Alessio, Francital, Italtex, that survived the economic slump of the 1970s,
etc.). In 1985, the team at TEXITURA, under the mechanisation continued apace, and in 1981 the
direction of Pep Llorens, began to publish its own trend national reconversion plan was put into operation,
book. In the 1960s, brands such as Gratacs and Santa
100. The synthetic fibre Helanca was advertised in
Eulalia had also shown an interest in publications of to drive up quality standards, brand strength and
newspapers in 1958 as indestructible thread: strong, fashion appeal across the sector.
this type, releasing bound volumes of photographs and
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. elastic, easy to clean and quick to dry. With Helanca
socks there will be no more darning, no more discomfort
fabrics reflecting the trends of the moment. The Mostra Alongside these developments, however, for-
de Teixits, held in 1977, was a trade fair at which textile eign competition, from Morocco and then Asia,
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES and no more creases. They are the height of comfort
designers and weavers could display their creations in grew increasingly fierce, and social change and
and economy. The company closed in 1999.
preparation for the forthcoming seasons. It followed in shifting consumer habits merely added to the
Ariadna Detrell / Sergi Artigas 101. Information provided by Narcs Maosa, an the tradition of similar events such as the Lonja Textil.
employee of JIMDSA (J. i M. Duran S.A.), which The Instituto Espaol de la Moda was created in 1972
difficulties faced by manufacturers. Some com-
specialised in the gavany (a mens overcoat). with the merging of the Instituto Nacional de la Moda panies, such as Sedunion (the result of a merger
en el Vestir and the Instituto Nacional Coordinador de la between Jorba and Batll111 in 1840), persisted for
102. Corbera y Bertan, S.A. began life in 1925. Originally
Moda Espaola, which marketed the brand Moda del Sol.
specialising in silk and carded wool spinning, it soon
The aim was to promote not only the national fashion
began to produce cotton, worsted and viscose fabrics.
industry but also nationally produced fabrics, working
Based in Barcelona, the company expanded in the 1980s 109. La Cantonada was a cultural and aesthetic
with industry stakeholders to increase exports.
and opened a new factory in nearby Rub. By 1990, movement started in Barcelona in the late 1950s by
however, the company had closed, and some years later 106. President of the Associaci Internacional dUsuaris de the architect Jordi Bonet, the jeweller Aureli Bisbe, the
ANNEXOS the heirs donated all of the surviving sample books and Filats de Fibres Artificials i Sinttiques. potter Jordi Aguad, the artist Joan Vila Grau and the
sheets of technical specifications to the CDMT. interior designer Jordi Vilanova.
107. La Vanguardia, 6 October 1972.
TRADUCCIN AL CASTELLANO
103. In 1966, Casacuberta advertised in La Vanguardia 110. CARBONELL BAST, Slvia. Marieta, petit negoci
108. Llorens i Torra, S.A. had machinery for every stage
ENGLISH TRANSLATION as a producer of Estamene, polyester and nylon fabrics.
in the process: spinning, plying, thread storage, thread
txtil. Terrassa: CDMT, 2005.
Speciality in articles for clothing.
warping, sizing, weaving (including a bank of Jacquard 111. Batll i Cia. had originally specialised in silk scarves
104. Synthetic fabrics currently account for 75% of machines), sewing, dyeing and finishing (the latter but were known above all for its printed fabrics. Batll,
textile production in Catalonia. carried out at its site on the banks of the River Ripoll). S.A. and Jorge Fbregas merged in 1973.

143
ANNEXOS

a few more years, but by the 1990s they were in Markets have also evolved. The sheer speed Page 42
receivership.112 Other firms that closed in this pe- of production in a globalised and liberalised mar- (Left) Samples of rodes velvets produced by
riod were Hilabor (1992), Hilaturas Castells (1995), ket has obliged textile designers to keep ahead of Gell in the period 1919-1922, featured in the sam-
Bertran, S.A. (1990), Textil Claps (1990) and Textil trends, which emerge at ever-decreasing inter- ple book of Higinio Blanco Baeres. CDMT reg. no.
Vallhonrat (1990). The only testimonies that sur- vals. The combined force of so much change has 20659-7.
PREMBUL vive in many of these cases the only evidence of hit companies hard, and many have had to reinvent (Right) Sample book of viscose fabrics from the
the companys actual production are the sample themselves simply to stay afloat. Unfortunately, a
Neus Ribas i Eullia Morral company Urbatex, 1930-1950. CDMT reg. no.
books. Yet despite the numerous crises that all but considerable number have been unable to deal 191849.
decimated the sector, some of the oldest firms are with the changes and adapt to new technologies,
still active today, including the venerable Volart, and have been forced to close their doors. This is Page 43
Encajes y Tejidos (founded in 1857), Pich-Aguilera the testimony of our memories from the mills, a Cutting plan drawn by Alfredo Sivilla for Pujol i
(1886), Pont Aurell i Armengol (1875), and Grobe- history encompassed in the sample books of the Casacuberta, ca. 1906. CDMT reg. no. 20588-2-
lastic (1890). Catalan textile manufacturers whose work makes 136.
By the end of the twentieth century, auto- up the millions of metres of fabric held in our col-
mation, digital printing and laser technology had lections. Page 44
transformed the textile design sector. The biggest Sample book of wools for winter slippers. Pont,
manufacturers now had their own design teams,
LEXPOSICI ITINERANT which were required to innovate continuously.
Aurell i Armengol S.A. is the oldest company in
CAPTIONS Terrassa, established in 1875 and still in full oper-
Changes in demand came at growing speed, and ation, now producing textiles for the automotive
product cycles had become shorter and shorter. Page 28 industry. CDMT reg. no. 21682-80-25.
The textile sector had to learn to adapt and to act Sample books from Sederas Balcells (Manresa)
on the potential of ICTs, for example in comput- (1895/1900). CDMT reg. no. 14177. Page 45
er-assisted design and digital printing. In the latter Technical specifications for corduroy fabric from
of these sub-sectors, which requires cutting-edge Page 30 the companies Torra Balari, Serra Balet, La Espaa
designs, the trend towards the end of the century (Left) Colour charts displayed the different col- Industrial and Batll. CDMT archive.
was to produce as many original designs as pos- our combinations for each article. This example
Page 46
sible but to keep product cycles to a minimum. is from the manufacturer Jos Bertran S.A.. CDMT SUMARI
As the new century approached, more modern reg. no. 22860-120. Embroidery swatches from Casa Rexachs (Bar-
LA MEMRIA DELS TELERS: sectors such as the chemical, petroleum, automo- (Right) Page from the production records of Jos
celona), 1935. Each sample is accompanied by a
hand-drawn figure together with a proposal for
ELS MOSTRARIS TXTILS bile and IT industries were in the ascendancy, and
each of these had a direct bearing on the demand
Bertran S.A. (Barcelona and Rub) corresponding where it should appear on the garment. CDMT
to the previous sample. CDMT reg. no. 22825-66. reg. no. 15179007.
Slvia Carbonell Bast for new textiles, which were required for industrial
or technical applications in a new global economy, Page 31 Page 47 CASTELLANO
where the scope for creativity and constant re- Strike-off of silk fabric from Felipe Iglesis. CDMT Sample book of Tipos nicos [officially sanctioned
newal had created a new competitive scenario be- reg. no. 20018-002 (1). fabrics produced under the Franco regime] from
tween technology, design and innovation in which
Higinio Blanco Baeres, 1939-1942. CDMT reg. no.
we find ourselves today. Page 32
20659-16.
Trend book for ladies woollen fabrics, August
Conclusions 1967. Textilteca Italiana. CDMT reg. no. 14316-221. Page 48 ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Print design for clothing, from the company Ly-
Page 33
The wealth of fabrics presented in the sample
VISTA DES DE LA INFORMACI books are a clear illustration of the millions of Commercial sample book from the firm Hilabor,
on-Barcelona, S.A. (Premi de Mar). ca. 1968.
MEPM rec. no 5935-95.
ESTADSTICA metres of fabric produced in Catalonia over the S.A. (Terrassa), which manufactured yarn for
course of the twentieth century, which were used hand-made knitwear. CDMT reg. no. 14240-177. Page 49
Jordi Maluquer de Motes to create clothing, accessories, decorative items, Samples of Nylon tights, 1950s. CDMT reg. no.
homewear, and industrial-grade textiles. This
Page 34 14054-47 (Francesc Verdera collection). CRDITS
range of specialisations, in turn, marks out a clear- (Left) Print design for clothing or upholstery, from
Lyon-Barcelona S.A. (Premi de Mar). 1965-1972. Page 50
ly defined Catalan industrial legacy.
The twentieth century saw a great many METPM, no. 5990-1. Advertisement for Terlenka in the magazine El
changes in the textile sector, from the introduc- (Right) Sample of hand-made lace in pita thread, Hogar y la Moda, 5 May 1956. CDMT, library.
ELS FONS DELS MUSEUS tion of the Jacquard system to the discovery of ar- from Casa Castells (Arenys de Mar), 1911/1914. Page 51
tificial and synthetic fibres, chemical innovations MAM reg. no. 2989.10.27. LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE for new dyes, the automation of looms, the emer-
Soldiers, a print designed by Joan Vila Grau for
Jordi Vilanova, La Cantonada (private collection).
Page 35
PER ALS DISSENYADORS gence of digital technology, and a variety of other
Sample of machine lace, imitating blonde lace,
developments. These transformations, against a Page 52
Dra. Slvia Ross Castellsaguer wider backdrop of two world wars and civil war from Central Encajera S.A. (Barcelona-Rub), Futim printed cotton, design by Javier Mariscal
in Spain, created conditions that were certainly founded in 1943 and currently still active. MAM, for Marieta, S.A., 1979. CDMT reg. no. 17025a.
unique in Europe, if not further afield. Steam pow- reg. no. 10001.38.109.
er and digital technology are separated by a mere Page 53
hundred years, and while the starting point for any Page 37
Composite with fibreglass weave, for the con-
new fabric is still a drawing or sketch, much as it Original print design. Esteve Nogueras, 1830. struction of wind turbines. Owens Corning, 2013.
would have been many centuries ago, the process CDMT reg. no. 22822-38.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. it undergoes, whether for embroidery, prints or
Page 38
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES lace, has changed beyond recognition.
School notes taken by Ysidro Mata, Colegio del
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Arte Mayor de la Seda, 1847. [Textile school notes,
CDMT].
112. These companies made textiles for clothing and
linings and eventually diversified to produce fabrics Page 39
for umbrellas and waterproofs. In 1960 a national
Sample of printed cotton for upholstery, from La
competition was held across the silk industry to find a
supplier for the bridal gown to be worn by Fabiola de Espaa Industrial, S.A. (Barcelona), 1900-1910.
Mora i Aragn; Balenciaga chose cloth manufactured METPM reg. no. 9810.
by Sederies Jorge Fbregas. In 1973, Sedunion, S.A. was
formed, and the company branched out into printed Page 40
ANNEXOS fabrics and bridal wear, in addition to fabrics for Jacquard portrait of Gaiet Fbregas i Rafart,
umbrellas, scarves, and jacket linings, the vast majority weaved by his son Manuel Fbregas Jorba, 1925.
TRADUCCIN AL CASTELLANO in polyester. In the late 1980s production had become
fully automated and only shuttleless looms were used,
CDMT reg. no. 10727.
ENGLISH TRANSLATION to create fabrics for designer labels like YSL and Manuel
Page 41
Pia. By the end of the decade, silk was being imported
from Asia, and closures were common across the sector Reference samples from Sert Hermanos, 1915-
throughout the 1990s. 1930. CDMT reg. no. 22823-6-7.

144
ANNEXOS

A Statistical View a whole, economic modernisation, marked by ag- what happened in Catalonia, which had exported
riculture losing its dominant position, took place textiles (cloth) in large quantities since the Middle
of the Textile Industry only in 1970, fifty years after the same change had Ages. Indeed, the substantial difference between
in Catalonia occurred in Catalonia, even though the Spanish Catalonia and the rest of Spain at the end of the
figures include those for Catalonia. Furthermore, eighteenth century that was found by Enrique
PREMBUL Jordi Maluquer de Motes in Spain as a whole the secondary sector never Llopis is quite remarkable. At that point, the pro-
(Universitat Autnoma de Barcelona) became the main employer: the country went portion of Catalan residents working in industrial
Neus Ribas i Eullia Morral straight from being an agricultural to a service activities was already significantly higher than in
society. This highlights just how different Catalo- any other region of Spain. Almost six percentage
An enduring industrial vocation nias pattern of growth was and how far ahead the points separated Catalonia and Valencia, and the
region was in this respect. difference in relation to other regions or autono-
The transformation process that led to the eco- The relatively early onset of industrialisation mous communities was even greater. Before the
nomic modernisation of European societies is in Catalonia, in the context of Spain and Medi- Industrial Revolution, the Catalan economy was
usually explained by reference to the Clark-Fisher terranean Europe, is even more clearly reflected already quite specialized in industry, particularly
model, in terms of a structural change in produc- in data on the sectoral distribution of gross do- textile work.
tive activity and employment. According to this mestic product (GDP). As early as 1900, gross The process was organized by merchants,
LEXPOSICI ITINERANT analysis, over the last two centuries all societies value added (GVA) for the industrial sector (i.e.
the part GDP that corresponds to industry and
who distributed raw materials to farming families
have undergone a profound transformation in the across quite large geographical areas, paid them
labour activities their working populations engage construction) had already significantly surpassed for their work, and then directly controlled the fin-
in. There was a shift from a situation in which the GVA for the primary sector. This was well before ishing and sale of garments. This system led to the
vast majority of people worked in farming to a new the same shift was reflected in the labour force. development of businesspeople, a skilled work-
stage: an industrial society in which more people The fact that this shift was reflected in terms of force, relatively low labour costs, and foreign dis-
were employed in manufacturing, craft trades and output significantly before it became apparent in tribution networks that the new cotton industry
construction than in agriculture, animal husband- employment figures is explained by the greater would inherit and make the most of. The develop-
ry and fishing. The process of reaching the second productivity of industry compared to agriculture. ment of the occupation of master clothier (parai-
stage is what we call industrialisation. According re) and of textile work in the Catalan interior in
to this model, in the third and final stage services One of Europes the eighteenth century first for wool products, SUMARI
major industrial regions and then cotton and the widespread presence
LA MEMRIA DELS TELERS: constitute the main economic activity.
of Catalan merchants and shopkeepers dealing in
What set all these transformations in motion
ELS MOSTRARIS TXTILS was the increase in productive capacity achieved In Europe, as in other continents, industrialisation cloth throughout the Iberian Peninsula and in the
thanks to new technologies ushered in by the In- did not occur evenly. Economic growth every- Spanish Empires territories in the Americas, be-
Slvia Carbonell Bast dustrial Revolution. The productivity gains deliv- where has always been spatially uneven, and fore the appearance of modern factories, are the
ered by new industry through mechanization unbalanced in sectoral and chronological terms. clearest signs of Catalonias markedly industrial CASTELLANO
and the application of new techniques associated However, once defined, major industrial spaces character at the point when the Industrial Revolu-
with modern chemistry made it possible to free have remained very stable over time. According tion was about to take off.
up labour from agriculture and transfer resources to Norman Pounds, by the end of the nineteenth The second pattern that applies in the case
to other sectors. The production of capital goods century, in addition to the pioneer, Britain, there of Catalonia is that of the industrial metropolitan
by industry also played a key role in the productivi- were eight major industrial regions in Europe, and region. This is the model followed by cities that
ty gains achieved within the industrial sector itself. one of them was Catalonia. A hundred years later, were already very important before industrialisa- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA The revolution in transportation and new proce- these were still the regions where Europes indus- tion, and that gradually adapted to and fostered
VISTA DES DE LA INFORMACI dures used in the provision of economic services trial production was most concentrated. the transformation it entailed. Industrialisation is
facilitated by the powerful demand produced by
(automation, computerization, etc), which again Among the factors that led to the econom-
ESTADSTICA led to huge productivity gains, also had their ori- ic development of these industrial regions, four the concentration of consumers in a large city or
gin in industry. In contrast, it is very difficult to in- basic patterns based on their historical trajec- metropolis many of them with relatively high
Jordi Maluquer de Motes incomes and by the strategic functions per-
crease productivity in personal services and those tory have been identified. The characteristics
formed by urban centres with respect to trans-
CRDITS
provided in sectors not subject to competition associated with three of these patterns are quite
(particularly government agencies). These areas evident in the case of Catalonia. The fourth cor- port and trade. London (a case studied by Tony
therefore absorb more and more labour. Thus, the responds to so-called black countries: industrial Wrigley) and Paris are typical examples of this
key driver of change was industrialisation. areas where development was based on a stra- pattern. In such cases, it is argued that demand
However, as Hartmut Kaelble has shown, this tegically advantageous endowment of natural for a wide range of consumer goods and for ma-
ELS FONS DELS MUSEUS series of stages was only strictly followed in Eu- resources, particularly iron and coal. Catalonia terials used in the construction of housing and the
ropes most advanced countries: first Britain, and did not fit this pattern. Despite a concerted effort provision of services played a significant role in LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE later Belgium, Switzerland, Germany, the Czech to locate mineral deposits, these key resources kick-starting industrialisation. Barcelona large-
PER ALS DISSENYADORS Republic and Sweden. Industrialisation over a fairly were simply not found. Thus, Catalan industrial ly thanks to its commercial functions and the port
short period of time also took place in Austria and development clearly did not occur thanks to any activities carried out in the city offered these
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Italy. The other countries in continental Europe abundance of natural resources. On the contrary, elements as well as the advantages deriving from
have never undergone a stage of industrialisation it took place despite the regions poverty in this its well-developed textile manufacturing industry
as strictly defined by statistical criteria. Outside regard. This scarcity of natural resources goes a mentioned above. The port served as a point of
Europe, the change in the pattern of sectoral em- long way towards explaining why Catalan indus- entry for cotton, wool, coal and machinery, and as
ployment was not completed in any country and try specialized in labour-intensive sectors par- a point of departure for the distribution of manu-
was only observed in the most dynamic regions in ticularly the textile and clothing sector and the factured goods via sea lanes. Depots, warehouses
and industries for processing the raw materials
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. the early periods of modern economic growth. In
the United States, for example, strictly speaking
very limited presence of heavy, energy-intensive
brought in gradually sprang up and grew around
industry based on mineral processing.
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES only states in the East and the Midwest, such as On the one hand, Catalonias historical expe- the port. The city of Barcelona gave preferential
Massachusetts, New Hampshire, Connecticut, rience of industrialisation can be seen in terms of treatment to the internal market and supplied
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Michigan, Illinois and Wisconsin, went through an the pattern followed by proto-industrial regions, services and technology for all the activities of
industrial stage. This also holds for other periods which was identified based on the observation modern industry.
and other areas of the global economy, including that in some regions of Europe there was already A third type of modern industrial region fits
Japan and contemporary China. Catalonia is one a very significant concentration of manufacturing what has been described as the alpine model. In-
of the regions that underwent an advanced form activities, particularly in the textile sector, well dustrialisation in such regions is facilitated by the
of industrialisation well ahead of the countries before the Industrial Revolution. These regions relative abundance of hydroelectric power in loca-
they are part of, and very early on compared to already had a lead in terms of employment, pro- tions at the foot of a mountain. Henri Morsel gave
other regions around the world. ductivity and GVA before modern mechanization, an excellent analysis of this pattern based on the
ANNEXOS The way the distribution of the working pop- based on the British formula, began. The proto-in- example of Rhne-Alpes, and Jean-Franois Ber-
ulation by sector evolved confirms this observa- dustrial regions fit a fairly well-defined pattern. gier studied the case of Switzerland. Other good
TRADUCCIN AL CASTELLANO tion. Agricultural employment lost its preeminent Goods were produced largely outside urban cen- examples of regions that fit this pattern are Pied-
ENGLISH TRANSLATION position in Catalonia between 1910 and 1920. tres under the putting-out system, in which rural mont, Lombardy and Alsace. Despite Catalonias
From that year until 1981 (i.e. for over sixty years), producers made goods in their homes as a com- relatively modest endowment of water resources,
industry and the construction sector were by far plement to agricultural work. The goods produced the generation of power from rivers flowing from
the largest employers in the region. For Spain as were then sent to distant markets. This is precisely the Pyrenees played a significant role in the re-

145
ANNEXOS

gions industrial development. Energy was first At a much later date, well into the twentieth the cotton industry, which enables Catalonia to
harnessed using the humble waterwheel. Later, in century, production data compiled by David As- compete with foreign manufacturers in both the
the last decades of the nineteenth century, pow- so show that Catalonia remained in a strong po- delicacy of its goods and the price of sale. The
er was produced using water turbines, installed sition. As the figures in Table 1 show, in 1910 the points I have made above concerning how the
mostly on the Llobregat and Ter Rivers at the site volume of production in Catalonia was far greater productive activities that comprise the export
PREMBUL of so-called textile mills (production facilities than in relatively small European countries. Even base of a regions economy become a priority for
with housing and services for workers). Finally, in a in relation to Belgium and Switzerland, two textile institutions and individuals could well have been
Neus Ribas i Eullia Morral third stage, power was generated by hydroelectric powerhouses with much higher populations, the written after reading the comments made by
plants on the Noguera Pallaresa and Segre Rivers. Catalan cotton industry, measured in terms of Madoz and Alejos (firm believers in Norths ex-
According to Jordi Nadal, Barcelona was the physical output, was much larger in scale. It is also port base theory over a century before it was for-
only large Mediterranean city to play a leading important to note that by that time other branches mulated), who added this optimistic forecast: The
role in both the Commercial Revolution of the of the textile sector, such as the wool and knitted journeys that Catalonias inhabitants undertake to
Middle Ages and the Industrial Revolution of the fabric industries, had also reached notable levels the most well-known production sites abroad, the
eighteenth and nineteenth centuries. Based on the of production in Catalonia, as studies conducted continuous importing of models and machinery,
observations outlined above, we can add that Cat- by Josep Maria Benaul, Esteve Deu and Montser- and their constant application to scientific studies
alonia was the only European region to undergo a rat Llonch have shown. all ensure that the region will soon achieve a pos-
LEXPOSICI ITINERANT process of industrialisation very early on by suc-
Table 1. Total and per capita production of
itive outcome. Translated into todays language,
cessively combining three of the four main growth the conclusions drawn by Madoz and Alejos so
patterns identified: the one followed by proto-in- cotton yarn, 1910 (t and kg per capita) many years ago are very clear: innovation, human
dustrial regions, the one based on the existence of capital formation, technology watch and interna-
a large metropolitan centre and a major seaport, t k per capita tionalization would be the keys to Catalonias in-
and the alpine model (what we might call the Pyr- dustrial success.
enean variant in this case). Catalonia 57,682 27.73 The forecasts made by these two observ-
Switzerland 21,139 5.65
ers turned out to be accurate. In the 1840s and
Textiles: a pattern-setting sector 1850s, the output of the cotton industry grew
Belgium 39,698 5.34 rapidly and the sector was fully mechanized with
As Hollis Chenery and Donald Keesing noted the most modern machinery available in the de- SUMARI
Netherlands 19,200 3.25 veloped world at the time. The application of sci-
LA MEMRIA DELS TELERS: after examining the growth paths of numerous
entific studies to new industrial technology had
countries throughout the world, early industrial- Sweden 15,980 2.91
ELS MOSTRARIS TXTILS isation has occurred mainly in light industry, and borne fruit very rapidly. According to an estimate
historically the most significant sector in this area Portugal 14,940 2.51 published in Paris in 1859, the cotton spinning in-
Slvia Carbonell Bast is textiles and clothing. The Catalan economy is dustry in Catalonia was using a million spindles on
Finland 7,009 2.39
undoubtedly a paradigmatic example of this pat- the most modern machinery. At that time, about CASTELLANO
tern. According to James Thomson, an expert Denmark 4,613 1.68 100,000 workers were employed in the cotton
on European industrial history, manufacturers of subsector, and around 65,000 worked in other
Greece 4,500 1.68 branches of the textile industry. These were very
textiles and printed fabrics (printed calicoes) op-
erating in Barcelona in the late eighteenth century Norway 2,539 1.07 high figures by international standards.
formed Europes largest urban concentration of A writer who was close to Catalan business-
textile activity. According to Thomson, around Bulgaria 948 0.22 men described the changes that took place in the ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA 1784 the output of the industry in the city was only 1840s and 1850s as follows: Since 1840, out-dat-
Romania 100 0.01
VISTA DES DE LA INFORMACI slightly less than half that of the French industry, ed manual manufacturing systems, which were
slow and laborious, have largely been replaced by
and was slightly more than half that of the British
ESTADSTICA and Swiss textile industries. Bear in mind that this more modern, economically efficient machinery
If data for the wool industry and other subsectors and processes, which has increased output and
comparison is between the figures for a city (not
Jordi Maluquer de Motes Catalonia as a whole) and those for three national
were included, the figures would be even more improved quality. Moreover, internal competi-
impressive. It is true, however, that if figures for tion and an abundant supply of products have led
CRDITS
economies.
Catalonia were compared with those for textile to a considerable drop in the prices of the most
At the end of the eighteenth century, the
regions in larger countries such as Britain, the consumed items. This dramatic change has also
population of Catalonia was not even a million,
United States, Germany, France and Italy they had an impact on those working in the industry.
so the high degree of specialization suggested by
would not appear quite so exceptional. But it The children of the practical-minded, unimag-
Thomsons analysis shows that the textile sector,
should also be noted that in most of these coun-
ELS FONS DELS MUSEUS together with viticulture products, was central inative manufacturers of yore (many of whom
to the regions export base. According to the ex-
tries the textile industry was dispersed across a did not even know how to read) are now scien- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE port-base model developed by Douglass North
number of regions. In terms of intensity of textile tific industrialists. They have learned languages
specialization, only a few world-leading regions
PER ALS DISSENYADORS (co-recipient of the 1993 Nobel Memorial Prize in
were in the same league as Catalonia, which
so they can travel and study the best production
Economic Sciences), the unifying and structuring processes abroad. They are chemists, machinists
Dra. Slvia Ross Castellsaguer element of a regions economy over and above
ranked just behind Lancashire in Britain and New with theoretical and practical knowledge, experts
England in the United States. in administration and accounting, and even jurists
geographical factors emerges from a develop-
ment pattern centred on a single product (or a with the training needed to defend their rights.
small number of products) that the region is able Catalonia: Spains factory Day labourers, who previously knew only how to
to produce based on its comparative advantages perform their manual tasks, are now more learned
and export on a significant scale. This export base As predicted by Norths model, the success of the than the well-to-do of earlier days. Their number
export base generated external economies and has almost doubled, the tasks they perform are far
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. generates a series of knock-on effects on other
productive activities as well as supporting other drove development in many other productive sec- less coarse than they once were, and the products
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES activities confined to the domestic or services tors, tying them together economically and defin- that pass through their hands now compete on an
market. ing the general trajectory of the regions economy. equal footing with those made abroad. By around
Ariadna Detrell / Sergi Artigas The strength of the textile industry in Catalo- Even the actions of institutions, both public and 1860 what contemporaries described as a true in-
nia leaves no room for doubt. The sector set the private, were influenced by leading sectors and dustrial revolution entailing mechanization, a
pattern for Catalan economic growth and played exporters in such a way that political efforts and drastic reduction in costs and prices, and training
a key role in driving the regions economic mod- actions undertaken by entities, corporations, as- of modern businesspeople, technicians and work-
ernisation. From the first half of the nineteenth sociations, and even individuals reflected the pri- ers had been completed.
century, the development of the cotton sector at orities imposed by the nature of the components Based on the industrial tax revenue data used
the international level was quite remarkable. In of the export base. by Nadal, we can get a rough idea of the position
1849, in a confrontation with businessmen in the The great relative importance of Catalonia of Catalonias textile industries within the Spanish
ANNEXOS sector over tariff policy, the renowned contempo- with respect to industrial production, especially economy (see Table 2). At the first date included,
rary economist Laureano Figuerola used reliable in the new cotton industry, was underscored as in the mid-nineteenth century, Catalonia already
TRADUCCIN AL CASTELLANO statistical data on spinning equipment to esti- early as 1844, in notes published by two Spanish accounted for two thirds of Spains total textile
ENGLISH TRANSLATION mate that Catalonia was the worlds fifth largest observers: In all individuals in that country [Cat- production, yet by the end of the century its con-
producer, behind only Britain, France, the United alonia], from the lowest to the very highest class, tribution had increased even further, to over 80%
States and Austria, and ahead of Germany, Swit- one observes a common inclination towards all of the countrys total output. At both dates, the
zerland and Belgium. manner of industry, particularly the perfection of modern cotton industry accounted for an over-

146
ANNEXOS

whelming proportion of revenue from the manu- indicated by the annual industrial production indi- apace, other sectors expanded even more rapidly
facturing tax applied in this subsector. Even more ces estimated by Jordi Maluquer de Motes. Table and took the lead. Data on the Catalan industrial
remarkable, however, is the fact that the Catalan 3 shows that for almost a hundred years the out- structure in 1975 indicate that by that point the
wool industry, after the full introduction of the fac- put of the textile sector accounted for over half of textile sector ranked third, although, as the per-
tory system and the mechanization of production, the total GVA of Catalan industry. Only in 1935 did centages in the third column show, it was still, by
PREMBUL more than doubled its contribution to the Spanish the output of other industries surpass that of the a wide margin, the sector in which Catalonia ac-
total (from 29.1% to 63.3%). Though much more textile sector. Throughout this period, the sector counted for the highest proportion of Spains total
Neus Ribas i Eullia Morral modest in scale, the other two branches of the maintained an unrivalled leadership position. sectoral output.
textile industry silk and hemp-linen also in- Employment in the sector had begun to drop
creased their relative contribution to tax revenue off and would fall much further from 1975. Cri-
very significantly. Catalonia had become Spains Table 3. Contribution of textile subsectors to the sis and restructuring have been constants in the
factory. GVA of Catalan industry (%) textile sector over the last several decades. The
sector even ceased to have a discrete identity in
Table 2. Catalonia within the Spanish textile official statistics. The categories used to classify
Industries
industry: contribution to manufacturing tax economic activities have been repeatedly modi-
revenue (%) Cotton Wool Other fied to reflect major changes in their composition.
LEXPOSICI ITINERANT 1840 39.9 27.3 32.8
Before these changes, textile activities had been
categorized within the framework of a system or-
1856 (%) 1990 (%)
1860 48.5 28.2 23.2 ganized into distinct, parallel activities according
Cotton 94.1 91.0 to the fibres processed and the methods involved
1890 47.4 19.7 32.9 (cotton industry, wool, etc). In line with the Amer-
Wool 29.1 63.3 ican approach to industrial organization, the new
1913 34.6 19.9 45.5
Silk 22.5 55.3 classification system did not make distinctions
1935 29.9 18.2 51.9 based on methods or finished products. Fabric
Hemp-linen 4.6 43.8 production and the manufacture of apparel were
aggregated in a single sector, which also came to
Textile total 66.3 81.9
In fact, the influence of the textile sector was even include leather and footwear. SUMARI
greater in practice because the industrys need for The data presented in Table 4, together with
LA MEMRIA DELS TELERS: inputs and various services contributed strongly that for two subsequent years, gives a clearer pic-
At various points over the course of the twentieth
ELS MOSTRARIS TXTILS century, other regions increased the technical and
to the emergence and development of many other ture of the internal composition of the sector (see
economic activities. Early growth of the chemical Table 5). Of the two major subsectors textile
Slvia Carbonell Bast human resources they devoted to the sector, thus and clothing, and leather and footwear the for-
industry, metal processing, machine building, and
reducing the relative contribution of Catalan in-
dustry to Spains total output. However, Catalonia
the fur and leather industry was driven by orders mer has always made a much larger contribution CASTELLANO
for colorants and mordants, columns and beams to their combined GVA. The leather and footwear
has always maintained a very prominent position subsector expanded significantly during the pe-
for industrial buildings, steam engines and water
and a huge advantage over any other region. The riod of rapid economic growth in Catalonia and
turbines, spinning jennies and looms, and belts
dominance of the Catalan textile sector within Spain, between 1955 and 1975, though the level
and other items used in drive mechanisms all
Spain is explained primarily by the flow of goods of activity later plummeted. The strength of the
products in demand as a result of the dynamism
from the region to the rest of the country. Accord- overall category in Catalonia is attributable to the
of the textile industry. The first companies to pro- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA ing to estimates made around 1930, in particular
those of Carles Pi Sunyer, in the case of cotton
duce coal gas and electricity focused initially on large size of the textile and clothing industry.
The strength of the industry within the overall
VISTA DES DE LA INFORMACI fabrics, approximately 80% of Catalan production
meeting demand from the textile industry, and
textile companies and businessmen involved in Spanish economy is also attributable to the tex-
ESTADSTICA was sold to the Spanish market. For wool fabrics,
the proportion was lower, but the value of sales
the industry were among the first and best cus- tile branches of the sector (i.e. fabric production,
tomers of banks and firms involved in trade and which encompasses fibre preparation, spinning,
Jordi Maluquer de Motes to Spain was still nearly half the figure for cotton
transport. In fact, many business initiatives in all weaving and finishing) and all manufacturing
manufactured goods. For fabrics made from other
these other sectors initially took shape in the tex- activities related to the production of apparel, CRDITS
fibres, such as linen, hemp, jute and silk, the value household textiles, upholstery, industrial fabrics
tile industry, which was also the source of much of
of sales to Spain was a tenth of that for cotton. and other articles. In fact, the leather and foot-
the capital invested. For over a hundred years, the
In contrast, exports to the rest of the world wear industries achieved proportionally greater
textile sector was the main focus of Catalonias
were consistently low. Notable export results importance in Valencia and the Balearic Islands
economic modernisation and led this process.
were only achieved in preferential markets, such than in Catalonia. As the data for 1985 show (see
ELS FONS DELS MUSEUS As data constructed by the research depart-
as the Spains colonies Cuba, Puerto Rico, and
ment of the former Bank of Bilbao show, in the Table 6), Catalonias contribution to the Spanish LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE the Philippines (from 1882 until it gained its inde-
mid-twentieth century, the textile sector was still leather and footwear industry was far from neg-
pendence in 1898) and when conditions were ligible (around a fifth of the total). The textile and
PER ALS DISSENYADORS particularly favourable due to the weakness of the
very dominant in the Catalan economy. The first
clothing subsector, meanwhile, accounted for
column of Table 4 shows the composition of the
Dra. Slvia Ross Castellsaguer peseta compared to other currencies, or as a re- nearly half of the GVA for the country as a whole.
GVA of Catalan industry in 1955. At that point, the
sult of fiscal support (such as between 1899 and
Catalan economy was still completely dependent
1913 and in the 1950s). The Catalan textile sector
on the performance of the textile sector, which
Spains international isolation due to tariff in the national accounts
accounted for over two-fifths of industrial output.
protection that had persisted for over two cen-
The development of other sectors thanks to very
turies explained both the strength of the sector
strong overall growth and industrial diversification Better statistical data available from the mid-twen-
and its weakness. The lack of foreign competition
led to a gradual reduction in the textile sectors
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. ensured control of the domestic Spanish market
relative contribution to total output over the fol-
tieth century on can be used to analyze the dynam-
ics of the industry quite precisely. This data was
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES but hindered the introduction of labour-saving in-
novations that were essential for the sector to be-
lowing years and decades. And eventually after calculated within the framework of the national
six years of economic crisis (1929-36), a civil war accounts, a system introduced in the developed
Ariadna Detrell / Sergi Artigas come internationally competitive. In this respect,
(1936-9), and a strict, sterile autocracy (1939-53) countries of Europe and the Americas in the 1950s.
the critical importance of the textile sector as a
the tentative opening up of the Spanish economy The most important economic dimension of each
source of employment for workers in the region gave the Catalan economy new momentum. productive sector is GVA. In the case of textiles,
generated difficulties in the form of frequent and From 1959-60, when the Franco government clothing, leather and footwear, GVA evolved as
violent social opposition to any kind of innovation opted to take a much more determined approach shown in Figure 1. The graph shows the total output
that might affect the labour market. to liberalization, the economy began to grow very for each year, expressed in constant 2000 terms.
rapidly. Consumer demand and investment in- The graph line therefore indicates the total output
Leadership and restructuring creased at a very high rate for over ten years, and for the sector, regardless of any price variations,
ANNEXOS of the textile sector within the context of a general expansion there which affect goods differently in each financial
were profound transformations in the industrial year. In the case of values originally expressed in
TRADUCCIN AL CASTELLANO As a result of the concentration of Spanish textile structure. By 1971 the metal processing and con- pesetas, figures are shown in their euro equiva-
ENGLISH TRANSLATION production in Catalonia, the sector also account- struction sectors employed more workers than lent, calculated based on a fixed exchange rate of
ed for an extraordinarily high proportion of the the textile industry. In terms of GVA, these sec- 166.386 pesetas to the euro.
regions manufacturing output. The textile sector tors pulled ahead even earlier, in 1964. Although The data series shows an upward trend from
was clearly the backbone of Catalan industry, as output in the textile sector continued to grow 1955 until 1977, when a historic high was reached.

147
ANNEXOS

At that point, the GVA of the sector was more than result, the Catalan contribution to the GVA of the recoveries in 1986-90 and 1993-9, which both
double that for the first years for which this data Spanish textile sector gradually declined. Figure 3 came in the wake of particularly sharp declines. It
is available (1955-7). From 1977 to 1986, GVA fell shows Catalonias percentage contribution to the is important to bear in mind that the data used are
sharply. The sector suffered a major crisis and had total GVA of the sector in Spain. In this case, the from Spains national accounts. As a result, they
to undergo traumatic restructuring without the figure for the first year is even more impressive are not affected by the considerable scale of the
PREMBUL support of the Spanish government, which did, in than in the previous exercise. The Catalan contri- underground economy, which, on the other hand,
contrast, provide assistance to other branches of bution to the total for the sector in 1955 was no could not be captured by other elements of the of-
Neus Ribas i Eullia Morral industry (mainly heavy industry and mining). De- less than 57%. From that point it progressively ficial statistical apparatus.
spite these difficulties, this point marked the start declined, but at the end of the period Catalonias Three key factors account for Catalonias high
of a five-year expansion, which lasted from 1986 contribution to the national GVA for the sector labour force participation rate and its growth dif-
to 1990. After 1990, GVA once again began to fall. was still very significant, having stabilized at 35- ferential with respect to most Spanish and Euro-
The Catalan textile sector anticipated the major 40% from 1985 onwards. pean regions, which persisted for many decades.
Spanish industrial crisis of 1993, with a sharp de- Another very significant variable to define the The first is the high proportion of women who
cline that started in 1991 and continued until 1996. position and evolution of any productive sector is have worked outside the home, mainly in the tex-
A new period of expansion in 1996-9 gave way to the number of people it employs, which is relevant tile sector, since far back in the regions history.
a fall in GVA that was practically continuous from for both its direct economic implications and its The second is the low number of children per fam-
LEXPOSICI ITINERANT 2000 until 2012, the last year for which data is social and cultural effects. The textile industry ily that is traditional in modern Catalan society,
shown. encompasses a set of very labour-intensive activ- and which is linked to the high proportion of wom-
Over this long historical period, the weight ities and consequently has generated many jobs en working outside the home and the adoption of
of the textile sector in Catalan industry and the for centuries. The scale of the industry in Catalo- various birth control methods, in which Catalonia
regions economy gradually shrank (in fact, the nia required the employment of a large workforce. has been a global pioneer, second only to France.
same trend was observed globally). A key factor Figure 4 shows how the number of people em- The third factor is the demand for labour gener-
driving this trend worldwide is the continued pro- ployed in the sector evolved from 1955 to 2012. At ated by the regions industrial dynamism with
gress of industrialisation and economic modern- the start of the period, over a quarter of a million
the textile sector as the main protagonist which
isation, which has led to the emergence of many people were employed in the industry. The figure
led to various waves of immigration. Most of the
new productive activities and the expansion of the rises to almost 280,000 in 1961, which is the his-
industrial fabric. Naturally, growth was much fast- toric high.
newcomers were young people just starting their SUMARI
working lives, and this influx of workers served to
er in new sectors than in those that had already In order to give a sense of the number of peo-
LA MEMRIA DELS TELERS: grown very large in the first half of the twentieth ple employed in the various specific kinds of work
maintain an age pyramid weighted towards the
most active age groups. The results were quite
ELS MOSTRARIS TXTILS century. The textile sector has also undergone the modern industry entails in Catalonia, Table
remarkable: per capita output was higher than in
extraordinary transformations. From a technolog- 7 provides a breakdown of sectoral employment
Slvia Carbonell Bast ical standpoint, extremely high levels of automa- data for 1996 and 1997.
the regions Catalonia competed with (and drove
tion have been achieved, and there has also been The contrast between the evolution of the stronger economic growth), not because each CASTELLANO
large-scale offshoring of production to countries GVA of the sector and employment figures be- individual worker was more productive, but be-
with a lower tax burden and much lower wages. tween the early years of the data series and 1977 cause workers represented a significantly higher
Figure 2 shows the evolution of the GVA for is particularly striking. Tables 1 and 4 clearly in- proportion of the total population. In short, the
the textile sector as a percentage of the GVA of dicate that while GVA grew rapidly from 1961 to secret of the Catalan economys dynamism was,
Catalan industry as a whole. The data used are the 1977 (at constant prices), employment fell very in the final analysis, the regions high labour force
participation rate.
same as in Figure 1, but in this case presented as a quickly over the same period. In other words, the ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA percentage of the total industrial output for each reduction in labour input was accompanied by the Broadly speaking, apparent labour productivi-
ty (i.e. the value of output in relation to the number
VISTA DES DE LA INFORMACI financial year. Note that in 1955 the textile sector introduction of a series of new technologies that
of workers) is lower in the textile, clothing, leather
accounted for practically half (48.7%) of the total facilitated production on a much larger scale. A
ESTADSTICA GVA of industry in the region. At this point, the second technological revolution which was a bit and footwear sector than the average for industry
sector was the main driver of the Catalan econ- late reaching Catalonia as a result of the regions as a whole. As a result, the sector has continued to
Jordi Maluquer de Motes omy, and it would continue to play this role for international isolation and a shortage of foreign have a significant impact on employment despite
nearly twenty more years, until the oil crisis of currency in the Spanish economy from 1929 until extraordinary advances in some subsectors, such CRDITS
1974. At the end of the period shown, although the the 1950s finally led to the replacement of me- as the production of woven and knitted fabrics.
Catalan textile sector was still one of the strongest chanical equipment introduced in the last third of This accounts for the sectors high contribution
in Europe (as we will see), its contribution to the the nineteenth century and the first thirty years of to employment in Catalonia, both within industry
total industrial output of the region had fallen to the twentieth century. and in the economy as a whole. Figure 5 shows
ELS FONS DELS MUSEUS a modest 5%. From a historic high in 1961, the total number how the proportion of people employed in the
Expansion of the industrial base, technological of workers employed in the sector gradually fell to sector evolved in each case. The graph shows a LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE transformation, and offshoring also affected Spain around 55,000 in 2010 (about 20% of the peak continuous downward trend in both cases. As ex-
PER ALS DISSENYADORS as a whole, but these processes started later and level). The shrinking of the workforce was prac- plained above, this is due to the enormous growth
were less intense in Spains other regions. As a tically continuous, with the exception of slight and diversification of Catalan industry and the
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Table 4. Composition of Catalan industrial output (% of GVA) Table 5. Basic components of GVA in the Catalan textile, clothing, leather
and footwear sector (%)
1955 1975
1955 1975 1983 1985
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. VAB VAB % Spanish Textile and clothing 92.47 67.74 93.59 89.79
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Leather and footwear 7.53 32.26 6.41 10.21
Textiles 43.0 12.6 72.5
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Total 100.00 100.00 100.00 100.00
Food 15.3 6.2 18.9
Metal 12.3 28.0 23.6
Table 6. GVA for the textile, clothing, leather and footwear sector, 1985
Chemical products 10.7 13.0 28.5
Wood and cork 4.7 2.7 18.0 Catalonia as %
Ceramics, cement and glass 4.0 3.5 21.1 Catalonia Spain of Spain
ANNEXOS Paper, print and graphic arts 3.7 7.1 34.8 Textile and clothing 194,823 401,716 48.50
Leather and footwear 3.5 6.0 21.3 Leather and footwear 22,152 116,736 18.98
TRADUCCIN AL CASTELLANO
Water and energy 2.2 5.3 22.2 Total 216,975 518,452 41.85
ENGLISH TRANSLATION
Mining 1.1 1.3 12.9
Total 100.0 100.0

148
ANNEXOS

economy as a whole, which were simultaneous appear to be in crisis and headed for collapse, the
developments. changes it has undergone have also affected other CAPTIONS
As early as the dynamic years of the 1960s, countries around the world. Table 8 provides data
the number of people employed in the sector on GVA for the textile, clothing, leather and foot- Page 54
was already steadily declining. The evolution of wear sector at five-year intervals (1995, 2000, Sample fabrics for upholstery from H. Blanco
PREMBUL employment in the sector during the oil crisis 2005 and 2010) in Catalonia and twenty-nine in- Baeres (Barcelona, 1915) CDMT reg. no. 20659.
(197585) and in the period defined by Spains dependent countries: all the EUs member states
Neus Ribas i Eullia Morral accession to the European Union (from 1986) was (with the exception of Luxembourg and Croatia), Page 56
surprisingly consistent with the trend observed as well as Iceland, Norway and Sweden. Con- One of the collections of punch cards from Pujol y
during the earlier period of intense growth. But sidered on its own, Catalonia would be the ninth Casacuberta (Barcelona, early twentieth century).
many things have changed. The relative size of the largest producer on the continent, behind only It- CDMT reg. no. 20588-10.
textile and clothing subsectors has been inverted. aly, Germany, the United Kingdom, France, Spain,
The flow of goods into and out of the region has Portugal, Romania and Poland.3,500,000 Page 57
increased: domestic demand is now met largely by However, if the same comparison is made on a Commercial sample of woollen drill fabrics, 1925,
imports (often of low-quality goods), and exports per capita basis, Catalonia 3,000,000
fares even better. Fig- Paolera y Forrera H. Juan Soldevila (Barcelona).
have also increased sharply. ure 6 shows per capita GVA for the same twen-
3,500,000 CDMT reg. no. 20103-93.
ty-nine countries, along with2,500,000
Catalonia, for 2007,
LEXPOSICI ITINERANT The industry has gradually shifted from la-
bour-intensive processes to highly capital-inten- the last year before the Europe was hit by a major
3,000,000 Page 58
sive ones that enable manufacturers to achieve 2,000,000
economic downturn that is still affecting the econ- Colour chart for table linens, from C. Bonet Escarrer
flexible production, quality and the responsive- 2,500,000
omy. The results are very clear: Italy was in the (Barcelona, s/d). CDMT reg. no. 20028.
1,500,000
ness required to meet market demands that are lead, with Portugal and Catalonia not far behind.
constantly changing due to fashion trends and 2,000,000 Page 59
1.,000,000
ever-shorter product life cycles. It is also impor- Production records of Manufacturas Torra Balari
tant to note that the textile, clothing, leather and 1,500,000 (Molins de Rei), showing samples and their ac-
500,000
footwear sector has successfully internationalized companying production files from the period
1.,000,000
over time. Although the sector in Catalonia may 0 1936-39. CDMT reg. no. 20103-116.
SUMARI

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
500,000
LA MEMRIA DELS TELERS: Thousands0 of euros
ELS MOSTRARIS TXTILS Figure 1. GVA of the textile, clothing, leather and footwear sector Figure 2. Contribution of textile sector GVA to the total GVA

1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
(in thousands of euros at 2000 prices) of Catalan industry
Slvia Carbonell Bast Thousands of euros
3,500,000 60 CASTELLANO
3,000,000
50
60
2,500,000

2,000,000 40
50
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA 1,500,000
VISTA DES DE LA INFORMACI 30
40
1.,000,000
ESTADSTICA
500,000 20
Jordi Maluquer de Motes 30
0 CRDITS

2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
10
20
Thousands of euros
0
10
ELS FONS DELS MUSEUS

1955
1958
1961
1964
1967
1970

2012
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE 60
Table 7. Employment data for the textile, clothing, leather 0
Percentage %
PER ALS DISSENYADORS and footwear sector (thousands)

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
50
Dra. Slvia Ross Castellsaguer 60
Figure 3. GVA
1996 1997 Percentage % of the Catalan textile sector as a percentage
of the Spanish total
40 Number Hours Number Hours
50
60
employed worked employed worked

30
Preparation and spinning
12.0 20,713 12.0 21,069 40
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. of textile fibres 50

ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Manufacture of textile fabrics


20
12.5 22,569 11.9 21,294

Finishing of textiles 10.3 18,691 9.7 17,685 30


40
Ariadna Detrell / Sergi Artigas
Other
10 textile products, 4.0 6,827 4.2 7,500
except apparel 20
30
Other textile industries 6.6 11,869 7.1 12,439
0
Manufacture of knitted fabric 5.0 8,893 5.1 9,248 10
20
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012

Articles made of knitted fabric 6.2 10,989 6.2 10,386


Percentage %
ANNEXOS Leather apparel
1.7 2,873 2.1 3,872
0
10
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
and fur articles
TRADUCCIN AL CASTELLANO 60
Apparel made with fabric 33.1 58,299 37.2 63,172
0
Percentage of spanish total
ENGLISH TRANSLATION
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
Leather and footwear industries 5.6 9,659 5.7 9,846
50
Textiles, clothing, leather
97.0 171,383 101.1 176,512 300,000 of spanish total
Percentage
and footwear
40
250,000
300,000
30
200,000
149 250,000
20
150,000
200,000
100,000
10
0

1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
ANNEXOS
50,000
0

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
Employees
0
Figure 4. Employment in the textile, clothing, leather and footwear sector Figure 5. Contribution of the textile, clothing, leather and footwear sector

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
Percentage of spanish total
to employment in industry and in the economy as a whole (%)
Employees
300,000 60
PREMBUL
250,000 50
Neus Ribas i Eullia Morral
60
200,000 40
50
150,000 30
40
100,000 20
LEXPOSICI ITINERANT 30
50,000 10
20
0 0

1955
1958
1961
1964
1967
1970

2012
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
10

Employees Percentage % in industry


0 Percentage % in economy
SUMARI

1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
LA MEMRIA DELS TELERS: Italy
Percentage % inGVA
industry
ELS MOSTRARIS TXTILS Table
60 8. GVA of the textile, clothing, leather and footwear industry Figure 6. Per capita
Portugal
Percentage
for the textile, clothing, leather and footwear
sector, 2007 % in economy
Slvia Carbonell Bast Catalonia
1995 2000 2005 2010
50 Belgium
Italy CASTELLANO
Germany 10,589.0 9,129.0 7,553.0 6,958.0
Slovenia
Portugal
Austria 1,742.7 1,606.5 1,220.5 1,097.4
40 Spain
Catalonia
Belgium 2,383.4 2,351.4 2,123.1 1,574.4
EU 28
Belgium
Bulgaria 253.1 525.4 577.7 Austria
30 Slovenia
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Catalonia 2,185.1 2,737.6 2,439.7 1,867.5 Lithuania
Spain
VISTA DES DE LA INFORMACI Denmark
20
738.4 683.9 431.0 321.5 Estonia
EU 28
ESTADSTICA Slovakia 260.3 405.8 507.4 655.2 Greece
Austria
Slovenia 260.3 405.8 507.4 655.2 Spain*
Jordi Maluquer de Motes 10 Lithuania
Spain* 3,896.7 4,770.4 4,445.3 4,047.5 Slovakia
Estonia CRDITS
Spain 6,081.8 7,508.0 6,885.0 5,915.0 Romania
Greece
0
Estonia 77.9 140.1 169.7 134.2 Switzerland
1955
1958
1961
1964
1967
1970
1973
1976
1979
1982
1985
1988
1991
1994
1997
2000
2003
2006
2009
2012
Spain*
Finland 594.7 577.0 550.0 462.0 UK
Slovakia
ELS FONS DELS MUSEUS Percentage % in industry
Finland
France
Percentage % in economy 8,821.4 7,447.0 6,084.0 4,636.0 Romania LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Greece 1,354.2 1,560.9 1,438.4 1,034.9 Czech Rep.
Switzerland
PER ALS DISSENYADORS Italy
Netherlands 1,298.8 1,257.0 1,031.0 1,033.0 Germany
UK
Dra. Slvia Ross Castellsaguer Portugal France
Finland
Hungary 616.7 703.1 573.5 421.0
Catalonia Bulgaria
Czech Rep.
Ireland 392.5 343.0 259.9 152.1
Belgium Denmark
Germany
Iceland 32.7 27.6 15.8
Malta
France
ItalySlovenia 23,136.2 26,458.7 24,404.2 22,074.5
Spain Norway
Bulgaria
Latvia 143.9 162.5 125.0
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. EU 28 Latvia
Denmark
Lithuania 154.3 419.1 452.6 369.9
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Austria Netherlands
Malta
Malta 69.2 88.4 51.1 26.8
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Lithuania Iceland
Norway
Norway 245.0 271.5 313.3 318.6
Estonia Poland
Latvia
Poland 1,864.0 2,078.3
Greece Ireland
Netherlands
Portugal 3,588.1 3,812.2 3,414.6 3,363.4 Sweden
Spain* Iceland
United Kingdom 10,102.1 6,003.2 5,443.9 Hungary
Slovakia Poland
Romania 793.1 979.7 1,817.7 2,645.6 Cyprus
Romania Ireland
ANNEXOS Sweden
Switzerland
490.5 608.3 522.9 445.0 Sweden0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
Switzerland 925.1 798.3 954.2 *Spain whitout Catalonia
Hungary
TRADUCCIN AL CASTELLANO UK
ENGLISH TRANSLATION CzechFinland
Republic 692.8 858.8 885.8 844.8 Cyprus
Cyprus
Czech Rep. 116.1 66.5 36.3 21.2 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
Germany
(*) Spain whitout Catalonia *Spain whitout Catalonia
France
Bulgaria
Denmark
Malta
150
Norway
Latvia
ANNEXOS

Page 60 Museum collections: Under the auspices of the National Artistic


Trend book for mens shirts and pyjamas, from Heritage Act of 13 May 1933, which granted the
an essential resource Board of Artistic Heritage the capacity to pro-
1959. Claude Frres (Paris). CDMT reg. no. 19513-2.
for designers mote the creation of public museums in Spain,
Page 61 two major museums were set up in Catalonia: the
PREMBUL Patent for the printing system devised by L. Far- Dr Silvia Ross Castellsaguer Museum of Art and the Museum of Archaeology.
r; May 1960 [Documentation on import and in- Under the Franco regime new museums were
Neus Ribas i Eullia Morral vention patents and utility models for the textile opened, and supervisory committees were set up
industry, CDMT]. The museum as a fundamental tool to oversee their administration and operation and
inresearch and knowledge transfer to safeguard the collections. With the return of de-
Page 63 mocracy in the mid-1970s and the passing of the
Technical specifications, dating from 1968, Constitution in 1978, museums in Spain now came
for a fabric intended for upholstery. Industrias There were two main factors that led to the emer-
gence of museums in the eighteenth century. The under the aegis of the Ministry of Culture. There
Burs,S.A. (Castellbell i el Vilar, Barcelona). CDMT was a clear need for new approaches in response
first was the fashion for creating collections, either
reg. no. 15026/38-102. to changing times.
public or private, which reached its peak under the
Ancien Rgime; the second was the cultural para- This need for change was set out in the Span-
Page 64
ish Historical Heritage Act of 1985. The Act de-
LEXPOSICI ITINERANT Anteprima trend book, showing suggested outfits digm shift ushered in by the Enlightenment and
fines museums as permanent institutions that ac-
for Spring-Summer 1989. CDMT reg. no. 14316- which led to the opening of the first public muse-
um, the Louvre, which soon became the model for quire, preserve, research, communicate and exhibit,
484. for purposes of study, education and contemplation,
others to follow.1 These institutions, though initial-
Page 65 ly defined by their educational character, also fo- sets and collections of historical, artistic, scientific and
Trend book, Alberto & Roy, in this case showing cused their efforts on the preservation of heritage technical value or of any other cultural nature. 5 This
cloth for mens suits (Spring 1968). CDMT reg. no. for its contemplation and established themselves definition once again underlines the importance
15187-23. as important cultural symbols and representa- of museum collections for educational purposes
tions of their countries. and study.
Page 66 In the mid-twentieth century the concept of Todays museums are losing the image of ri-
Technical specifications, dating from 1999, for a the museum underwent a fundamental change, as gidity and remoteness that used to characterize SUMARI
fabric that was not manufactured. Serra Feliu, S.A. it began to shake off its image as a mere reposito- their perception among the public and are now
LA MEMRIA DELS TELERS: (LAmetlla de Merola). CDMT reg. no. 19118 - box ry, a cultural mausoleum. Museums now aspired undergoing rapid change as they try to cater for
to be a means of mass communication and key
ELS MOSTRARIS TXTILS 30.
players in the study of the priceless and immense-
the needs of a modern country. In order to bring
museums ever closer to society and to promote
Slvia Carbonell Bast ly varied legacy they housed. their image as social agents, the model presents
According to the International Committee,
museums are non-profit, permanent institu-
museums as living entities that welcome partici- CASTELLANO
pation and maintain direct contact with their visi-
tion(s) in the service of society and its develop- tors at all times. This is why museums are obliged
ment, open to the public, which acquires, con- to find a balance between their role as custodians
serves, researches, communicates and exhibits
of their collections and their commitment to edu-
the tangible and intangible heritage of humanity
cation. In this new era for museums, the aim is not
and its environment for the purposes of educa-
just to present a finished product but to represent
tion, study and enjoyment.2 ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Focusing on the history of museums in Cata- a means to help members of society to under-
stand the world around them. 6
VISTA DES DE LA INFORMACI lonia and in Spain during the nineteenth century,
three landmark events stand out. The first was
ESTADSTICA the States confiscation of church assets, which The rich heritage of Catalonias textiles
had begun in the late eighteenth century with the and clothing museums
Jordi Maluquer de Motes purpose of obtaining income to cover the coun-
trys public debt. Similar policies were applied in Fabrics have always been highly valued by the
CRDITS
other countries. These assets were to become an church and the aristocracy. They have occupied a
important part of the collections in the State mu- prominent place in the decoration of public build-
seums. The second event dates from 1844, when ings and in public ceremonies and celebrations,
the Provincial Monument Commissions were set and are now present in museum collections all
up in order to promote the opening of provincial
ELS FONS DELS MUSEUS museums. The final event, or series of events, was
over the world. Between the mid-nineteenth and
the mid- twentieth century, fabrics sections took LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE the creation of large public museums such as the
on huge importance in leading institutions like
National Museum of Natural Sciences in 1772, the
PER ALS DISSENYADORS Museum of the Army in 1803, the Prado in 1818,
the Victoria and Albert Museum in London, the
Costume Institute of the Metropolitan Museum of
the National Archaeological Museum in 1867 and
Dra. Slvia Ross Castellsaguer the Anthropological Museum in 1875. 3 New York and the Museum of Fashion and Textiles
In the first years of the twentieth century, a le- in Paris, an independent section inside the Muse-
gal framework was introduced to govern the run- um of Decorative Arts. Specialist museums were
ning of these institutions. In 1901 a Royal Decree also opened, such as the Bath Fashion Museum,
laid down a set of fundamental regulations for the the Kyoto Costume Institute, the Museum of Fab-
States archaeological museums, among which rics in Lyon and the Textile Museum in Washing-
one of the most important was their educational ton, among the most outstanding examples.7
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. function. 4 As for Spain: Spains textile heritage is among
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES the most important in Europe, for two reasons: the
development of the textile industry in the Iberian
Ariadna Detrell / Sergi Artigas 1. Hernndez, Francisca. Evolucin del concepto de Peninsula since the Middle Ages, and the wealth of
museo, Revista General de Informacin y Documentacin,
Vol. 2 (1), Universidad Complutense de Madrid, Madrid,
1992, pp. 85-97.
2. Hernndez, Francisca. p. 88. 5. Article 59.3 of the Spanish Historical Heritage Act of
1985 and the Royal Decree 620/1987, approved as part
3. Historia de los Museos Estatales. Siglo xix, Ministerio de
of the Regulation of State Museums and the Spanish
Educacin, Cultura y Deporte, Area de Cultura [consulted
Museum System.
on 16 September 2015], available at:
ANNEXOS www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/ 6. Bolaos, Mara. Historia de los museos en Espaa.
museos/los-museos-estatales/historia/el-siglo-xix.html Memoria, cultura y sociedad, Ediciones Trea, S. L., Gijn,
2008.
TRADUCCIN AL CASTELLANO 4. Historia de los Museos Estatales. De 1900 a 1977,
Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte, Area de 7. Carretero Prez, Andrs. El Museo del Traje.
ENGLISH TRANSLATION Cultura [consulted on 16 September 2015], available Centro de Investigacin del Patrimonio Etnolgico,
at: www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/ Revista de Museologa, Publicacin cientfica al servicio
museos/los-museos-estatales/historia/de- de la comunidad museolgica, Asociacin Espaola de
1900-a-1977.html Muselogos, no. 29, 2004, pp. 88-95.

151
ANNEXOS

collections of fabrics that we still preserve8 Silk the Plaa de les Glries, thus returning to its ori- allows free access to more than 30,000 docu-
manufacturing and weaving was one of Spains gins as part of the Design Museum of Barcelona.13 ments from the museums collection, displaying
most important industries and enjoyed world- The museums collection of fabrics and cloth- images and providing information on the pieces.
wide prestige; it had begun with the arrival of the ing is based on the donations made by the collec- IMATEX is an invaluable tool for textile research-
Muslims and the establishment of Al-Andalus, tor Manuel Rocamora, which include costumes ers and also has an important educational role to
PREMBUL and continued well into the seventeenth century.9 from the seventeenth to the nineteenth century, play in the development of professionals in the
Thanks also to the Muslim presence in the Iberian both from Catalonia and abroad, and accessories sector.
Neus Ribas i Eullia Morral Peninsula, the production of rugs made its mark from the fifteenth century until the present day. The Igualada Leather Museum (also the Re-
internationally and the manufacture of tapestries The museum has also brought together an impor- gional Museum of Anoia) was inaugurated in
embarked on a glorious history that would last tant collection of costumes covering the whole of 1954 and is currently housed in two emblematic
for centuries. The art of embroidery also reached twentieth-century Spain, supplemented with oth- sites: Cal Granotes, a mid-eighteenth century
new heights, as did lacemaking and leatherwork, er international items. The collection provides an building dedicated to leather production in the Rec
which enjoyed high esteem especially in Central accurate overview of the phenomenon of Spanish dIgualada, and Cal Boyer, a former cotton factory
Europe.10 haute couture, especially through two figures of dating from the late nineteenth century, testimo-
In more recent times, Catalan textiles had great importance at the time Cristbal Balen- ny to the strong growth of the cotton industry at
an unquestionable importance in the industrial ciaga and Pedro Rodriguez and of prt--porter, that time. The museum presents an overview of
development of both Catalonia and Spain. The the phenomenon that followed haute couture. The
LEXPOSICI ITINERANT Catalan textile sector was Spains gateway to the collection continues to expand with the incorpora-
the use of leather in different areas and cultures,
ranging chronologically from its beginnings as a
Industrial Revolution from the late eighteenth tion of fashions from the twenty-first century. The craft to the establishment of an industry. The dis-
century onwards and in fact was the leader of the museum also has important collections of Coptic, play emphasizes the importance of leather mak-
process until the early 1990s. The textile sector Hispano-Islamic and mediaeval textiles, especial- ing in the development of the city of Igualada. One
made the early twentieth century a time of eco- ly liturgical vestments, and Renaissance, baroque might expect the museum to focus exclusively on
nomic splendour for Catalonia, led by an already and neoclassical fabrics designed both for dress leather, but there is a strong presence of textiles
mature middle class and reflected in the growth and for furnishings for the home.14 as well, a clear reflection of the role of the cotton
of its cities. Today, as a testimony to our past, our An important part of the Design Museum is industry in the area. The museum also possesses
museums collect the legacy of this industry at its its Documentation Centre, which has a valuable a notable collection of sample-books, which con-
highest point and bear witness to its importance library of books and magazines from the world of tinues to grow today and is awaiting study. SUMARI
as one of the countrys most important artistic textiles, clothing and fashion. The museums ar- The Association of Scientific and Cultural
LA MEMRIA DELS TELERS: and economic activities. The map of textile and chives are among its major assets, since one of its Studies of Premi de Mar safeguards and protects
ELS MOSTRARIS TXTILS clothing museums includes a great many institu-
tions that put on display the past, the present and
lines of research is the compilation of original doc-
uments on creation processes. Currently the mu-
the industrial heritage of the Maresme, a region
renowned for its textile printing. The Premi de
Slvia Carbonell Bast maybe even the future of the industry. seum holds the archives of Pedro Rovira, Kelson, Mar Textile Printing Museum came under the
In strictly chronological order, the first mu- Grabados Duran, Asuncin Bastida and Tapisseria control of the Town Council in 1979 and moved to CASTELLANO
seum to be created was the Design Museum of Mir, among others. the building of La Masia de Can Manent. At the
Barcelona. The name has recently been readopt- In 1946, a few years after the creation of the end of the twentieth century, the Council gave a
ed following the inauguration of the new building Museum of Decorative Arts, the Biosca Textile big boost to the institution by moving it to a new
in the Plaa de les Glries in Barcelona in 2014, Museum was set up in Terrassa, thanks to the site in the Gas Factory, which was inaugurated as
but the museums existence actually dates back to support of a group of local industrialists. In 1959 a museum in April 2002. In addition to its tasks of
1932. In the following year the museum received the City Council took charge of the museum and preservation, dissemination and study of its col- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA an important collection of clothing, complements in 1963, in conjunction with the Barcelona Provin- lections, the Textile Printing Museum has always
and accessories donated by Manuel Rocamora, cial Council, it created the Provincial Textile Mu-
VISTA DES DE LA INFORMACI comprising 294 items, which were later joined seum. In 1981 the Provincial Council took over the
aimed to become an important tool for industry
and for professional development by training new
ESTADSTICA by a further donation of 77 more pieces.11 In 1969 management and financing and in 1995, with the specialists able to respond to the crisis in the tex-
the Rocamora Costume Collection and Muse- participation once again of the City Council, the tile sector.
Jordi Maluquer de Motes um was created at the Palace of the Marqus de museum received its current name: CDMT, the
The Textile Printing Museum is the only one of
Lli, becoming independent from the Museum of Textile Museum and Documentation Centre.
its kind in Spain. It comprises items ranging from
CRDITS
Decorative Arts. In 1982, along with the Textile The museums collections include more than
the eighteenth century, such as the calico prints
Museum and the Lace Museum, the Rocamora 100,000 historic textile items, ranging in chronol-
known as indianes and prints made using wooden
collection once more came under the aegis of the ogy from the first century to the twentieth, includ-
blocks, passing through the heyday of textile in-
Museum of Decorative Arts, with the creation of ing fabrics from the Mediterranean area, Pre-Co-
dustrialisation in Catalonia and coming down to
the Textile and Clothing Museum.12 In 2008 the lumbian and colonial America, China and India,
ELS FONS DELS MUSEUS museum moved to the Palace of Pedralbes and in and from different eras and in different styles. It
the present. Its collections come from the leading
Catalan firms of the moment, such as La Espaa LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE December 2012 it moved to the new building in also possesses original designs and punch cards
Industrial, Ponsa, La Li Barcelona, Vilumra, Vi-
for Jacquard from the twentieth century, sam-
PER ALS DISSENYADORS ple-books from Catalan textile firms, dress from
diestil, Farrer, S. A. and Manufactures Sed,
among others, and from workshops that engraved
the eighteenth to the twentieth century, liturgical
Dra. Slvia Ross Castellsaguer ornaments from the sixteenth century to the pres-
printing plates.
In addition to textiles, the museum also has an
ent, and a great many accessories. The CDMT col-
lections are particularly relevant to the research important collection of documents, photographs,
8. Cabrera Lafuente, Ana. Los tejidos como
currently underway into the history of textiles in and articles which can help visitors to understand
patrimonio: investigacin y exposicin, Bienes
Culturales, Revista del Instituto del Patrimonio Histrico the modernist period, with its abundance of indus- the process of printing in different eras. There is a
Espaol, Direccin General de Bellas Artes y Bienes trial sample-books, punch-cards, original pieces, large collection of samples from Catalan compa-
nies, original designs, machinery, printed clothes,
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Culturales, Ministerio de Cultura, no. 5, Madrid, 2005,
pp. 5-19.
accessories and items for the home. In fact, the
printing plates with traditional systems and en-
modernist era has been the CDMTs main focus
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES 9. Partearroyo Lacaba, Cristina. Tejidos of research in the last 20 years and this is why the graved copper cylinders. The museum also has a
andaluses, Artigrama, Revista del Departamento museum has become an essential point of refer- fine set of sample-books, recipes and catalogues
Ariadna Detrell / Sergi Artigas de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, of dyestuffs from 1860 until the present day.
Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 2007, no. 22, pp.
ence for scholars of the period.
One of the museums most useful innovations The Mars Lace Museum of Arenys de Mar
371-420.
is the IMATEX program, an online database that opened its doors to the public on 13 March, 1983.
10. Partearroyo Lacaba, Cristina. Telas. The museums starting point was the Frederic
Alfombras.Tapices, in Historia de las Artes Aplicadas e Mars i Deulovol collection, donated to the Cat-
Industriales en Espaa, Arte Ctedra, Madrid, 1992, pp.
13. Capsir, Josep. El museu i les seves colleccions: alan government on the understanding that it
349-388.
ditinerants a estables, 100 mirades a la collecci, would be displayed in Arenys de Mar. This town in
11. Junta de Museus de Barcelona. Catleg de les sales Ajuntament de Barcelona, Museu del Disseny de the Maresme had been a lacemaking centre since
ANNEXOS que contenen la collecci dindumentria. Donatiu de Barcelona, Barcelona, 2014, pp. 31-42.
the seventeenth century; it was home to a large
Manuel Rocamora al Museu de les Arts Decoratives
14. Bastardes, Teresa. Un patrimoni que creix: les number of lace workers and factories who sold
inaugurades el 17 de febrero del 1935, Ajuntament de
TRADUCCIN AL CASTELLANO colleccions del museu, 100 mirades a la collecci, their wares all over Spain and America especially
Barcelona, Museu de les Arts Decoratives, Barcelona,
Ajuntament de Barcelona, Museu del Disseny de
ENGLISH TRANSLATION 1935. in the late nineteenth century.
Barcelona, Barcelona, 2014, pp. 43-54 and Ventosa,
12. Capsir, Josep. El Museu de les Arts Decoratives de Slvia. El cos vestit. Siluetes i moda 1550-2015, Museu Based on the Frederic Mars collection, the
Barcelona, 1932-2007. 75 anys, Ajuntament de Barcelona, del Disseny de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, museum has increased its stocks over the years
Museu de les Arts Decoratives, Barcelona, 2008. Barcelona, 2014. and has now established itself as a reference

152
ANNEXOS

point in its field. Its main focus is the application We should also mention the Museum and Here we will mention just a few of the pieces in
of lace to fabrics from the sixteenth century un- Documentation Centre for the Performing Arts their collections.
til the present day. Reflecting the strong Catalan (MAE), which is part of the Theatre Institute of The oldest set of all collections is the Museum
tradition in this area, the museum contains a large Barcelona Provincial Council. The centre is not of Mediaeval Textiles in the Cistercian monastery
collection of lace made in Catalonia since the actually a museum, since it has no permanent ex- of Santa Mara la Real de Huelgas, Burgos, which
PREMBUL seventeenth century. Particularly interesting are hibition space and it displays its pieces in tempo- was inaugurated in 1987 and reopened in 2008.
the collections of the Barcelona firm Hijos de R. rary travelling shows. It was created in 1923 as the The museum houses some extraordinary treas-
Neus Ribas i Eullia Morral Vives, Francesca Bonnemaison (the founder of Museum of Theatre, Music and Dance, and was ures of the textile heritage of mediaeval times
the Womens School of Barcelona) and the dancer affiliated to the Catalan School of Dramatic Art, priceless works found in the tombs of the mon-
Carmen Trtola Valencia. The museum also con- founded in 1913. Its first director and main pro- asterys Royal Pantheon, where many mediaeval
tains examples from around Europe in different moter was Marc Jess Bertran, who in 1912 had kings, queens, princes and princesses are buried.
styles and techniques. It places special emphasis begun to build up the museums collection from In the words of the curator of the Directorate of
on countries with particularly strong traditions the donations received from leading members of the Royal Collections, Concha Herrero Carretero:
in lacemaking such as Belgium and France and the theatre world of the time. In 1936 a permanent the interest lies in the value of the fabrics used in
also boasts pieces from Italy, France, Russia and exhibition was opened to the public at the Casa the Castilian court from the thirteenth to the fifteenth
Malta. The collection comprises not just finished de la Misericrdia, which later moved to the Palau centuries found in the Pantheon: remains of clothing
LEXPOSICI ITINERANT products but includes initial projects, patterns and Gell in 1945, along with the historical library. The and fabrics used as inner and outer linings of coffins,
evidence of the peninsular monarchys fruitful diplo-
sample-books as well, this covering all aspects of Casa de la Misericrdia kept the school library,
the lacemaking business. The Castells collection which was used by students and teachers. In 1996 matic and trade relations, and of the wealth, variety
is particularly interesting. From its foundation in the collection moved to c/ Almogvers and was and abundance of Andalusian manufactures from
1862, Castells was one of Arenys de Mars leading closed to the public, pending the construction of the Almoravid, Almohad and Nazari periods, the
lacemaking firms for a hundred years, reaching the new building in Montjuc. Finally, in 2000 and panni tartarici from the East, and commercial seals
its greatest glory in the early years of the twen- now established in the new building, the muse- from the fourteenth century.16 This extraordinary
tieth century. The most striking creations in the um, the historical library and the teaching library collection is the finest example of mediaeval civil
collection are perhaps the fan made by Mari joined together to create the MAE.15 attire in Spain, and includes many garments and
Castells, which won a FAD award in 1904 and sev- With its collections of costumes, scenery, items characteristic of everyday life at the time.
eral designs by Aurora Gutirrez Larraya, another posters, art, puppetry, photography and thea- Perhaps the most famous piece is the banner of SUMARI
prominent representative of modernist decora- tre programmes, the MAE offers an interesting the Navas de Tolosa, which dates from the early
LA MEMRIA DELS TELERS: tive arts. Complementing the pieces of clothing, view of the history of Catalan stage productions thirteenth century and is a magnificent example
ELS MOSTRARIS TXTILS the museum also has an interesting collection of ranging over the disciplines of dance, theatre and of Hispano-Islamic tapestry.17
posters and photographs related to lacemaking. opera. The collection comprises more than 850 The collection of tapestries belonging to the
Slvia Carbonell Bast In addition to handmade lace, the museums col- pieces, in addition to a large number of accesso- Patrimonio Nacional, Spains National Heritage
lection features pieces of machine-made lace and ries from the nineteenth century until the present Trust, is one of the most important in the world. CASTELLANO
a number of sample-books. It has also started a day. The collection was significantly enriched with The collection contains complete sets and allows
small collection of contemporary art which breaks donations from artists such as the actor Enric Bor- visitors to enjoy the contemplative experience of
with traditional models and seeks to take the dis- rs and the dancer Carmen Trtola Valencia, both tapestry as a sequential artistic ensemble, with a the-
in the early 1950s, followed by other donations matic unity, defined by a certain number of tapestries
cipline in new innovative directions.
from the Gelabert Azzopardi dance company, the which as independent pieces are of exceptional value,
The most recently created museum is the
but which without the other fabrics would be mere dis-
Contemporary Tapestry Museum, part of the singer Victria dels ngels, the actress Margarita ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Museums of Sant Cugat, which is devoted to the Xirgu, the dancer Antnia Merc, the actor and membered parts of a whole. Herein lies the richness
and value of the royal collection of tapestries18 The
VISTA DES DE LA INFORMACI role of tapestry in current contemporary art since director Jaume Borrs, the actress Mary Santpere
and the baritone Celestino Sarobe, among many pieces span the late fifteenth century to the nine-
the twentieth century. Housed in the old Casa Ay-
ESTADSTICA mat factory, where Catalan tapestry production others. teenth, with examples of Flemish origin, due to the
These museums see fabrics and costume as a close relations between Flanders and Spain at the
Jordi Maluquer de Motes reached its apogee between the 1960s and 1980s,
key element of their collection policies. The same time, and then Spanish pieces from the Royal Tap-
the museum opened in May 2003.
is true of diocesan museums such as the Episco- estry Factory of Madrid. In addition to these Flem- CRDITS
Initially the museum drew heavily on the
pal Museum of Vic and the Museum of Lleida, ish and Spanish pieces, there are also outstanding
works created by Casa Aymat itself and which
and of ethnological museums around the country. examples of French and Italian creations.
had remained on the premises when the com- The collections of the Patrimonio Nacional also
pany closed in 1981. The works were divided up Although textiles are not the main focus of their
collections, these museums nevertheless possess include nearly 10,000 liturgical ornaments in sev-
and assigned either to the Government of Cata- eral different locations. Among them, the ones
ELS FONS DELS MUSEUS lonias art collection or to the city of Sant Cugat. items of great value which can also help us to un-
The museums collection was expanded by private derstand the Catalan textile tradition. kept at the Monastery of San Lorenzo in the Es- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE donations and by the acquisition of the contempo-
corial are exceptional. Here, in 1571, Philip II set up
the embroidery workshops that were to supply the
PER ALS DISSENYADORS rary textile artworks from the Textile Museum of Textile museums in Spain
Royal Household. Among the pieces in the collec-
Terrassa and the Textile and Clothing Museum of and their collections
Dra. Slvia Ross Castellsaguer tion, which starts chronologically in the sixteenth
Barcelona, which is today part of the Design Mu- century, is the Terno de la Calaveras (the Cape
seum. Among the most important works at the In addition to the rich heritage offered by Catalan of Skulls) of 1569. From the seventeenth century
Contemporary Tapestry Museum are creations museums the symbol of a glorious past and of onwards the activity of this workshop declined
by Josep Grau-Garriga, who was born in Sant a tradition deeply rooted in our way of life we and embroideries for liturgical pieces were made
Cugat and played a key role in the renewal of con- should also mention some of the collections in the elsewhere, for example at the convents of the En-
temporary tapestry. In addition to Grau-Garriga rest of Spain, for three main reasons. Firstly, be- carnacin, Las Descalzas and Santa Isabel. In ad-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. and Toms Aymat, other members of the Catalan cause it is difficult to understand the development
School of Tapestry and the textile movement are of the Catalan textile tradition without considering
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES also represented, including Picasso, Albert R- its overall context. Secondly, because the collec- 16. Herrero Carretero, Concha. Sistemas
fols Casamada, Jaume Muxart, Joan Josep Thar- expositivos de tapices y textiles. Coleccin de
Ariadna Detrell / Sergi Artigas tions in the rest of Spain play an essential part in
Patrimonio Nacional: logros y propuestas, Anales de
rats, Josep Royo, Jordi Curs, Jordi Gal, Dolors the creation of the map of the textile heritage of historia del arte, Nm. Extraordinario 24. VII Jornadas
Orom, Maria Teresa Codina, Francine Lambert this area of Europe. And thirdly, because examples Complutenses de Arte Medieval. Splendor. Artes
and Carles Delclaux. The collection also possess- of the Catalan tradition are sometimes preserved suntuarias en la Edad Media hispnica, Universidad
es works by the artist Magdalena Abakanowicz, in collections outside Catalonia. Complutense: Departamento de Historia del Arte,
one of the international leaders of the movement. Our first reference is to the textiles in the Madrid, 2014, pp. 307-326.
Among the major donations are the twenty pieces Spanish National Heritage Fund, above all the 17. Various Authors. Vestiduras ricas: el Monasterio
by the artist Aurlia Muoz from the 1960s, 1970s tapestry collection, the collection of liturgical de Las Huelgas y su poca 1170-1340, Patrimonio Nacional
and 1980s and others made by artists like Merc vestments of the Monastery of San Lorenzo del Servicio de Publicaciones de PUB, Madrid, 2005.
ANNEXOS Diogne, Dolors Orom, Llusa Ramos and Maria Escorial, and the Museum of Mediaeval Textiles. 18. Herrero Carretero, Concha. Sistemas
TRADUCCIN AL CASTELLANO Assumpci Ravents. In addition, following the expositivos de tapices y textiles. Coleccin de
purchase of the Casa Aymat building, the city of Patrimonio Nacional: logros y propuestas, Anales de
ENGLISH TRANSLATION 15. Qui som? MAE, Centre de Documentaci i Museu de historia del arte, Nm. Extraordinario 24. VII Jornadas
Sant Cugat acquired the materials preserved from
les Arts Escniques [Consulted on 20 September 2015] Complutenses de Arte Medieval. Splendor. Artes
the firms manufacturing activity, which consists Available at: http://www.cdmae.cat/coneix-nos/ See suntuarias en la Edad Media hispnica, Universidad
of sketches for tapestries and carpets, designs, also Graells, Guillem-Jordi. Linstitut del Teatre 1913-1988: Complutense: Departamento de Historia del Arte,
samples and administrative documents. historia grfica. Institut del Teatre, Barcelona, 1990. Madrid, 2014, pp. 313-314.

153
ANNEXOS

dition to pieces made in the workshops in Madrid, 2004, the Museum of Costume and Ethnological The most recent addition to the world of Span-
the collection also includes pieces from the Toledo Heritage Research Centre was created to focus on ish textile and clothing museums is the Cristbal
factories Medrano and Molero.19 the study of the history of costume and contem- Balenciaga Museoa, which opened on July 7, 2011
The National Museum of Decorative Arts in porary fashion in Spain. in Getaria, Gipuzkoa. The museum focuses on the
Madrid was set up in 1912 under the name of Na- The centrepiece of the museums collection is life and work of the famous designer Cristbal
PREMBUL tional Museum of Industrial Arts and received its a section focusing on the history of popular Span- Balenciaga. The collection comprises works by a
current name in 1927. Although it was originally ish clothing. However, twentieth-century Spanish single creator, and for this reason is rather small-
Neus Ribas i Eullia Morral located in c/ Sacramento in Madrid, in 1932 it fashions were practically ignored until the 1990s, er than the others, with some 2,000 pieces. In
moved to the nineteenth-century mansion at c/ as they were not considered to be part of the spite of its relatively small size, the museum is a
Montalbn n 12, where it remains today. museums area of interest. Now, at the start of wonderful introduction to Balenciagas work and
The museum has around 70,000 pieces, the twenty-first century, a major campaign is un- career and pays tribute to his importance in the
among them an important collection comprising derway to increase the presence of more recent fashion world both in Spain and abroad. The mu-
4,468 flat woven fabrics, 1,053 pieces of clothing, creations and thus achieve a greater balance be- seums collections are divided into three groups.
220 rugs and 54 tapestries. The collection begins tween chronological eras. Despite its long history, The first is the documentary archive, comprising
with Coptic flat woven fabrics, with some exem- and despite the fact that its stocks come from a the papers of the Marquises of Casa Torres, the
plars from the first century AD, followed by pieces succession of earlier museums, the Costume Mu- firms EISA and BALENCIAGA, and recollections of
from the fourteenth, sixteenth, seventeenth and seum can be regarded a recent creation and as a the workers in the workshops. The second group
LEXPOSICI ITINERANT eighteenth centuries made with a wide variety of result remains a work in progress. comprises Balenciagas fashion creations, con-
techniques and from many different origins. The The Complutense Pedagogical Textile Collec- sisting of dresses, accessories, and prototypes,
series ends with an interesting set of fabrics of the tion is the successor of the National Museum of which have all been donated or loaned. The third
Arts & Crafts movement, with pieces by William Primary Instruction created in 1882. In the follow- group is made up of pieces of furniture which were
Morris and other items from the early twentieth ing year the institution became the National Peda- part of the workshops and salons in which Cris-
century. The museum also has a large collection gogical Museum, and it bore this name until 1941. tbal Balenciaga worked.
of both erudite embroidery which was applied to The idea of the
museum was to provide scientific
religious clothing and flat woven fabrics, and pop- material for teachers linked to the textile industry, The use of textile heritage
ular embroidery from the sixteenth century. As for and to enable them and refine the techniques that incontemporary design
the clothing, most of the garments are religious they would teach their students. The museum SUMARI
and date from the fifteenth century onwards. Sec- built up a number of collections, among them an As we stated at the beginning of the article, mu-
LA MEMRIA DELS TELERS: ular clothing is less well represented, although we interesting ensemble of needlework. In 1941 the seums have the mission of safeguarding and ex-
ELS MOSTRARIS TXTILS should mention the eighteenth-century Chinese museum closed down and its lace and embroidery
collections became part of the San Jos de Cala-
plaining the material past, and also of contributing
tunics and robes from the Royal Collections, and, to research. Another of their responsibilities is to
Slvia Carbonell Bast from the twentieth century, the Cristina Croce sanz Teaching Institute (CSIC). Since 1974, the provide current professionals with information
collection with models by Valentino, Christian La- collection has been housed at the Complutense about the history of their discipline, in order to CASTELLANO
croix and Pierre Balmain. The museum has a col- University in Madrid under its present name, the help them to understand their past as a necessary
lection of Spanish rugs from Alcaraz and Cuenca Complutense Pedagogical Textile Collection. starting point for building the future. This means
dating from the fifteenth to seventeenth century, The collection specializes clearly in pieces that museums have a key role to play in promoting
which constitutes the largest collection of this bearing embroidery or lace made using a wide creativity and innovation. In addition to serving as
kind in the world. Completing this collection are a range of techniques and from a variety of back- an invaluable basis for theoretical and academic
considerable number of eighteenth-, nineteenth- grounds and dating from the fifteenth to the nine- research, the collections described here should be ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA and twentieth-century pieces from the Alpujarras, teenth century. There is an interesting selection a frequent source of inspiration for design profes-
the Royal Factory and the Francisco Franco Foun- of samplers ranging from the seventeenth to the
VISTA DES DE LA INFORMACI dation as well as important Turkish, Persian and mid-twentieth century, lace and embroidery sam-
sionals. But is this always the case?
Questionnaires completed by users of mu-
ESTADSTICA Chinese productions. The collection of tapestries, ples, and a collection of dolls wearing Spanish seum collections21 suggest that most of the con-
though not the most abundant, contains items of popular costumes. sultations are made by scholars involved in theo-
Jordi Maluquer de Motes great value such as a large group of works from The Instituto Valencia de Don Juan is a private retical research, rather than designers and design
Flemish workshops in the sixteenth and seven- non-profit organization registered in the Minis- professionals seeking ways of expanding their
CRDITS
teenth century, as well as the tapestry God the try of Cultures Protectorate of Foundations. The professional capacities. Clearly, the problem is not
Father and Tetramorph. institute opened in 1917 and contains the private that Catalan and Spanish textile museums have
Another important institution is the Ministry collections of decorative arts belonging to Guill- little to offer them: as we have stressed through-
of Cultures Costume Museum and Ethnologi- ermo Joaquin de Osma y Scull and Adela Crooke y out the article, our textile heritage in many cases is
cal Heritage Research Centre. The museum was Guzman, the twenty-fourth Countess of Valencia
ELS FONS DELS MUSEUS de Don Juan, who inherited many pieces from her
an international reference point and our museums
created after the organization of the Regional devote themselves wholeheartedly to offering as LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Costume Exhibition which was held in 1925 in father, Juan Crooke, a great connoisseur and col- complete a vision as possible. What, then, are the
the Palace of Libraries and Museums of Madrid, lector of decorative arts. Juan Crooke participat-
PER ALS DISSENYADORS and which displayed 348 full dresses, 3,914 gar- ed in the planning and study of the Spanish Royal
reasons for the relative lack of interest shown by
these professionals? Certainly, both museums
ments and textile pieces, 668 photographs and Heritage tapestry collections, and it was he who
Dra. Slvia Ross Castellsaguer gathered together roughly three quarters of the
and the professional sector share responsibility
237 watercolours. Many of these exhibits were for this situation; for their part, technical schools
brought together to form the Regional and His- institutes collection. and universities, which shape the initial values of
torical Costume Museum, but the museum never The collection comprises more than 9,000 creators as professionals, could also do more to
opened to the public and in 1934 it became part of pieces, not counting the 10,000 photographs and highlight what museums have to offer.
the Museum of the Spanish People, whose main 20,000 coins. In addition to ceramics, jewellery, The first of these factors is closely linked to the
objective was to bring together the traditions of silverware, paintings and Iberian ex-votos, the study of the history of fashion itself, which does
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. all the peoples of Spain. The museum opened its institutes collection of Hispano-Islamic tapestry not have a long tradition in our country. In other
doors in 1971 but closed again in 1973 when, due fabrics, dating from the Caliphate of Cordoba in
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES to a lack of space, all its stocks were stored in box- the tenth century until the Emirate of Granada in
areas such as graphic and product design, for
many years now historians have been carrying out
Ariadna Detrell / Sergi Artigas es on the premises of the Faculty of Medicine of the fifteenth, is one of the most complete in the important research into the tradition of the disci-
San Carlos. In 1987 the pieces were moved once world. The collection was lovingly preserved and pline and have stressed its significance on the in-
again, this time to the Spanish Museum of Con- supplemented by the archaeologist Don Manuel ternational stage; in the domain of fashion, this is
temporary Art, and could now be made available Gmez Moreno, director-curator of the Institute a much more recent development. The faculties of
for consultation for research purposes, for loan, between 1925 and 1959. These Hispano-Islamic Art History and Fine Arts in Catalonia do not pay
and for the organization of temporary exhibitions. fabrics have made this textile collection famous, the history of design and the decorative arts the
The next major change took place in 1993, when but we should also mention the pieces from the attention it deserves and it is at a clear disadvan-
the Museum of the Spanish People and the Na- Gothic, Renaissance and Baroque periods and the tage with respect to disciplines such as architec-
rich collections of lace and embroidery. 20
ANNEXOS tional Museum of Ethnology joined forces to form
the National Museum of Anthropology. Finally, in
ture, painting and sculpture. This focus needs to
be modified in order to do justice to a history that
TRADUCCIN AL CASTELLANO 20. Partearroyo Lacaba, Cristina. Mecenazgo en
has shaped our past, present and future.
ENGLISH TRANSLATION 19. Benito, Pilar. La seda y la corona, Various Authors. una Casa-museo de coleccionista. El Instituto Valencia
Espaa y Portugal en las rutas de la seda. Diez siglos de Don Juan, actes de les Jornadas sobre Museos &
de produccin y comercio entre Oriente y Occidente, mecenazgo. Nuevas aportaciones, Fundacin Museo 21. To prepare this chapter, we contacted the museums
Comisin Espaola de la Ruta de la Seda, Universidad Sorolla, Universidad Rey Juan Carlos, Madrid, 2009, mentioned to analyse the consultations of their
de Barcelona, Barcelona, 1996, pp. 345-360. pp. 115-133. collections and to identify the type of users they attract.

154
ANNEXOS

But while the history of design is touched on stocks held in the museums, it is also true that precisely this desire to serve that will help the two
briefly at these faculties, clothing and fashion are these stocks often fail to meet their real needs. areas to gradually come together in a closer and
largely neglected or undervalued. This has meant The Documentation Centre of the Design Muse- more fruitful collaboration, and thus become a
that we lack professionals dedicated to the histori- um has made a significant step to reverse this sit- much-needed link between the past, the present,
ography of fashion, and that academic papers and uation by incorporating books on trends and up- and the future of textile creation in our country.
PREMBUL doctoral theses on the subject are conspicuous dated colour guides, and in the near future intends
by their absence. This situation may be showing to acquire documentation relating to professional
Neus Ribas i Eullia Morral signs of changing, but a great deal remains to technical regulations. The Documentation Centre CAPTIONS
be done if the history of fashion is to take up its of the Terrassa Textile Museum has also been
Page 70
rightful place inside the academic community. At active in this area since the 1990s; as well as col-
present, higher education centres that train future our charts, magazines and workshops on trends, Sample of Guipure lace from the retailer Eloi
professionals in the discipline have great difficul- its staff regularly visit textile fairs like Heimtextil, Doy (Arenys de Mar, 1815/1890). MAM reg. no.
ty in finding fashion historians with PhDs in the Premire Vision and Textilhogar, aiming to gather 9996.1.38.
subject and who thus have a thorough academic together first-hand information that will be of in- Page 72
grounding and are able to convince their students terest to professionals and students alike. These
Fabric for upholstery (1945/1959). La Espaa In-
of the importance of museum collections and the centres are committed to providing a service to
dustrial, S.A. (Barcelona). MEPM reg. no. 1.383-
LEXPOSICI ITINERANT heritage they contain and who, above all, are designers and to the design community and to of-
fering them tools and resources that can enhance
040.
able to explain how these resources can be most
fruitfully exploited. their professional development. Page 73
According to Albert Daz Mota, head of the Very often the problem is not that museums Sample of machine lace produced by Punto Nuevo
Documentation Centre of the Design Museum of lack the will to open up to the professional com- S.A., which was active between 1958 and 2004
Barcelona, 22 it is also important that professionals munity but that they are unable to do so due to and was one of the first companies to be estab-
in the field of design realize that their creative pro- a lack of staff. What is more, issues of conserva- lished in the sector. MAM, reg. no. 10008.1.33.
cesses necessarily involve research. And it is here tion mean that access to the collections is more
that teachers must contribute to this awareness restricted than one would like, with the result that Page 74
by providing the tools and methodology needed inquiries and contact with the pieces are a spo- Original design for textile printing (1850/1874).
to develop it, and by heightening their students radic rather than a regular occurrence. There is La Espaa Industrial, S.A. (Barcelona). MEPM reg. SUMARI
awareness of all the resources at their disposal. a need to demystify some of these collections; no. 4254.
LA MEMRIA DELS TELERS: The Museum of Decorative Arts in Madrid has or, at least, institutions need resources that allow
Page 75
ELS MOSTRARIS TXTILS created a programme called Design and pedago- these collections to reach a wider audience. One
gy to develop closer and more continued cooper- promising response to this situation is digitization: Sample of double-faced wool for outerwear. Pablo
Slvia Carbonell Bast ation with design schools. Other institutions are the IMATEX database at the CDMT in Terrassa is Farns (Terrassa) (Winter 1934). CDMT reg. no.
taking similar steps to create a more fluid, fuller a major step on the way to bringing museum col- 17264. CASTELLANO
relationship between the two areas. lections closer to the public. This initiative needs
Page 76
However, if the schools that train designers to be accompanied by a greater understanding of
the real needs of professionals and the different Sample of hand-made lace. Guipure bobbin lace,
and professionals are unaware of the value of mu-
types of users to adapt this resource to their re- in the Le Puy style, in off-white cotton. The main
seum collections and, more importantly, the ways
quirements. To quote Victor Margolin, design his- design is formed by a stem stitch that runs in an
in which they could use collections to improve
torian and professor emeritus at the University of undulating line parallel to the foot. The motifs are
and enrich their teaching, the museums them- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA selves are also partly responsible for the rift that Illinois, Chicago: Archives need to find new ways to linked by braiding. MAM, reg. no. 2980.16.13.
make their materials available to various publics and
VISTA DES DE LA INFORMACI has emerged between the two areas. In addition
audiences; some require raw data, others are looking
Page 79
to publicizing their exhibitions and activities, per- Cotton fabric from the sample book of La Espaa
ESTADSTICA haps they should also try harder to bring their ma- for organized presentations. () There is an opportu-
Industrial. MEPM reg. no. 1210.
terials and resources to the attention of designers nity to move from a conception of the archive as a de-
Jordi Maluquer de Motes and do more to persuade these professionals of posit to a conception of the archive as a dynamic pro- Page 81
the value of what they have to offer. Maybe there moter of their collections in ways that are accessible to Sample of silk Jacquard in the modernista style,
CRDITS
is a certain feeling that expert researchers should diverse audiences.23 It is important that museums for neckscarves, from Sederas Balcells (Manresa)
already be familiar with these resources and the provide open access to their stocks online, but a (1895-1900). CDMT reg. no. 14177.
functioning and the idiosyncrasies of a museum. great deal of work remains to be done; above all,
But, as we noted above, professionals are not we need to reflect on how these materials can be Page 82
made available to the user, as this will determine
ELS FONS DELS MUSEUS always included in the research community; by Sample of fabric for upholstery, in cotton, raf-
ignoring them in this way we miss the chance to whether the endeavour is genuinely useful or not. fia and rayon. Felio Comadran (Sabadell) (1970). LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE reach out to them and encourage them to come Certainly there is still a long way to go with CDMT reg. no. 11072.
regard to the relation between museums and the
PER ALS DISSENYADORS to the museums.
professional textile sector. Perhaps our objective
The conceptual distance between the world
Dra. Slvia Ross Castellsaguer of the textile museums and the world of textile should be to establish museums as important
professionals is also reflected in the types of pillars of creative activity that contribute directly
exhibition staged by the museums in Spain. A to the improvement of professional practices. To
large number of these exhibitions are oriented quote Romn de la Calle, Professor of Aesthet-
towards markedly historiographical criteria: spe- ics and Art Theory at the University of Valencia:
cific historical periods, or monographs of artists, Why not conceive the museum as a centre of artis-
schools or stylistic trends. Very few displays ex- tic activism and creative promotion, a nucleus of re-
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. plore more technical aspects and the procedures search, a lever for educational opportunities, a critical
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES of the profession subjects that would be more observatory of the sociocultural reality of the moment,
immediately attractive to the professional sector all this conceived and made possible in addition to the
Ariadna Detrell / Sergi Artigas and would make its members take note of the standard aims of preservation, study, restoration and
museums activities. For some time now, muse- dissemination of its collections?24 Museums came
ums have tried to attract families, adapting their down from their ivory towers some time ago and
contents to younger visitors in order to build up are now devising interesting, important initiatives
a loyal public in the future; and as they have done to reach out to many different areas of society. It is
so, perhaps they have left the professional sector
to one side. 23. Margolin, Victor. Los archivos y el sentido
This situation finds its reflection in the mu- histrico del diseo, various authors, Investigacin en
ANNEXOS seum collections and the resources they offer to torno al diseo, CDD-Centre de Documentaci IMPIVA
potential users. Accepting the premise that most Disseny, Valencia, 2011, p. 74.
TRADUCCIN AL CASTELLANO textile professionals have little knowledge of the 24. De la Calle, Romn. Diseo, centro de
ENGLISH TRANSLATION documentacin y museo. Reflexiones en torno al valor y
valorizacin asignados al Centro de Documentacin de
22. Interview with Albert Daz Mota, director of the Diseo Grfico del MuVIM by: Various authors,
Design Museum Documentation Centre, 19 September Investigacin en torno al diseo, CDD-Centre de
2015. Documentaci IMPIVA Disseny, Valencia, 2011, p. 98.

155
ANNEXOS

INNOVATION AND Figure 1. Segmentation by textile fibre consumption in Europe3


DEVELOPMENT IN THE
TEXTILE SECTOR: CURRENT
SITUATION AND FUTURE 100%
PREMBUL TRENDS 21%
90% 31%
Neus Ribas i Eullia Morral Ariadna Detrell / Sergi Artigas 80%
AEI TXTILS / LEITAT TECHNOLOGICAL CENTER
70%
33%
60%
Context 32%
50%

The textile industry has traditionally had a very 40%


significant weight in the industrial sectors of de- 30% 46%
veloped countries and Europe specifically and 37%
LEXPOSICI ITINERANT has taken a leading role in innovation, fashion and 20%
creativity. 10%
Its foreign trade was affected by the liberali-
sation of world trade on 1 January 2005 with the 0%
lifting of the restrictions in the Agreement on 1996 2000 2004 2008e 2012p
Textiles and Clothing, which resulted in a sharp EU-15 EU-25 EU-25 EU-27 EU-28
increase in the trade deficit. Although the effects
of globalisation were foreseeable, they have also e: estimate Clothing Home Industry
been long-ranging and irreversible for the textile p: preliminary
industries of developed countries, as the sectors SUMARI
evolution in recent years shows. These effects
LA MEMRIA DELS TELERS: have been aggravated by the global financial crisis.
Traditional end-product sectors, that is, those has resulted in corporate resizing operations, es- 128,000 workers. 2 A breakdown by application
ELS MOSTRARIS TXTILS that produce apparel and home textiles, have suf- pecially in the areas of production. sector of European textile companies is shown in
Slvia Carbonell Bast fered most directly from imported products, al- However, despite increasing global competi- Figure 1.
though the effect has also been felt by suppliers of tion and the relocation of manufacturing plants to In terms of the markets evolution, technical
yarns and fabrics in these sectors, whose clients countries with cheaper labour, textiles continue to textiles follow the patterns of industrial cycles
CASTELLANO
have reduced the amounts they buy. be a major European sector, with an annual turno- (more than they do those of the fashion industry),
Firms that produce apparel have been most ver of more than 165 billion euros, which is almost
affected given the penetration of imported prod- a third of the worlds production, and a total work-
ucts, while some specialising in home furnishings force of 1.6 million in 2014, according to Euratex.1 1. EURATEX. www.euratex.org.
and decoration and technical textiles have evolved For that same year in Spain, the total number 2. CITYC. www.cityc.es.
favourably, although all firms are under pressure of companies in the sector was 8,000, with a to- ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA to adjust their structure to the real market. This tal turnover of 10,371 million euros and a total of
3. Euratex. Future Textile Trends. 3rd Texmeeting by
Texfor. Barcelona: 2015.
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Figure 2. Growth rate of textile consumption in various areas of application
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS
Strong market
attraction

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE MEDICAL, HEALTHCARE
INDUSTRY

PER ALS DISSENYADORS


CONSTRUCTION
Dra. Slvia Ross Castellsaguer AUTOMOTION

Weak market ENVIRONMENT GEOTEXTILES Strong market


opportunities PERSONAL PROTECTION
SPORT AND LEISURE
opportunities
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. PACKAGING
AND TRANSPORT
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
AGRICULTURE
Ariadna Detrell / Sergi Artigas PUBLIC BUILDINGS

Estimated annual growth


of global consumption HOME
2005-2020

< 2.9%
CLOTHING
3.0% << 3.9%
ANNEXOS
4.0% < 4.9%
TRADUCCIN AL CASTELLANO
+ de 15% Weak market
ENGLISH TRANSLATION attraction

Source: Tecnitex Ingenieros, S.L.

156
ANNEXOS

Figure 3. Innovation cycles of the traditional textile and technical textile sectors tial enough to alter their basic principles and to
generate, once again, a competitive advantage,
we must agree that a very significant number of
them basically, fabric manufacturing systems
TECHNOLOGY CONSUMER
have for some years been in a state of maturity
PREMBUL if not decline.
Materials, processes It is in the field of raw materials and potential
Neus Ribas i Eullia Morral finishing treatments that the greatest scope for
innovation is found. Ecology and sustainability
alongside the development of biotechnology
Adapted News possibilities Specific Product that and nanotechnology are the motivating forces
product News products final user responds to the behind these new possibilities, which will grow
specifications
to become a textile revolution in their own right,
with fabrics given a new range of functionalities
for every possible area of application, the deve-
lopment of easy-recycle textile products, and the
LEXPOSICI ITINERANT manufacture of new materials from renewable
raw materials.
Figure 4 shows a schematic view of the main
New
Need of the
final users
Specific Technology areas of technological innovation in the textile
consumer requeriment (materials, processes) sector.
Figure 4. Areas of technological analysis in
the textile sector
TRADITIONAL TEXTILE INDUSTRY TECHNICAL TEXTILE INDUSTRY
Strategy of the offer Adaptation to demand

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: FIBRE-FORMING
MATERIALS
Self-produced.
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast which are closely related to the evolution of sci- These laminar structures, which are made by
ence and technology. Technological development weaving or knitting procedures that involve in- CASTELLANO
itself affects industrial and service sectors and terlacing yarn or directly from fibres (nonwoven TEXTILE TREATMENT
significant areas in peoples family, work and com- fabrics), are ancestral both structurally and from a STRUCTURES PROCESSES
munity lives. The markets prospects for growth, manufacturing system perspective. The arrange-
considered overall, are higher than those of tradi- ment of warp and weft yarns, the geometric col-
tional textiles (Figure 2). umns and rows of mesh and the wrapping togeth-
er of fibres to give cohesion to nonwoven fabrics ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA It is worth noting that, as shown in Figure 3,
are still the basic principles of more than eighty Self-produced.
the products innovation cycle differs between
VISTA DES DE LA INFORMACI traditional textile and technical textile sectors. percent of the textile structures we use today.
The process of mechanisation that began in Figure 5 shows the stages in the life cycle of
ESTADSTICA The first follows a strategy based on supply; the
the eighteenth century, the automation intro- textile materials and manufacturing systems.
second adapts to demand.
Jordi Maluquer de Motes duced in the following century and the application High-tech fibres such as aramids, poly-ether
As for the characteristics of the technical tex-
tile sector that differ from those of the traditional
of electronic and computer technology in recent ketones and PBI are already in the maturity stage, CRDITS
decades have increased reliability, versatility and whereas others like PBO are currently in the
textile sector, technology is a basic feature of the
the speed of manufacture, and decreased the growth stage, together with green fibres, which
manufacturing process, not so much in the need
need for human attention processes, while keep- have emerged as a result of growing public sen-
for specific machines, which are only necessary ing intact the structural principle of woven and sitivity to the importance of energy conservation
for certain products, as in the need for facilities knitted fabrics. and ecology.
ELS FONS DELS MUSEUS that enable products of the required quality to be Exceptionally, since the middle of the last cen- Technologies like threading and weaving
manufactured. tury, the emergence of various systems for man- are now considered to be ageing, whilst elec- LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE In this context, the competitive strategies of ufacturing nonwoven fabrics from traditional tro-threading, which has grown from develop-
PER ALS DISSENYADORS Catalan textile companies (particularly techni- yarn punching to melt blown and hydro-interlac- ments in nanotechnology, is still in the embryonic
cal textile companies) that have allowed them to ing systems may, from the perspective of fab- stage.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer remain in the sector have focused primarily on ric-manufacturing systems, be conceived as the Nanotechnology is driving a revolution in
internationalisation, research, development and penultimate revolution in textile technology. materials science, particularly in the form of fi-
innovation. In the technical textile sector, more so We must also mention several technologies bre-forming polymers; this will enable the textile
than in traditional apparel and home textile sec- for manufacturing fabrics and other textile struc- industry to offer innovative products with new
tors in which innovations are primarily aesthetic, tures that have evolved in recent decades for a va- types of functional fibres that are capable of re-
it is essential to be able to innovate to respond riety of reasons, generally to cover needs gener- sponding to multiple requirements.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. to multiple requirements for products in highly ated by the market or because of the evolution of In textile finishing and ennobling processes,
specialised markets in which clients are well in- technologies in earlier stages of the sectors value dyeing will continue to play the role it has always
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES formed. chain; such innovations include the manufacture played, which is an important one that is only af-
Within this framework, the section that fol- of seamless knitted garments, systems for obtain- fected, in innovation terms, by environmental con-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas ing veils and nonwoven layers by electrospinning, siderations. Coating and laminating techniques
lows briefly describes the evolution of the textile
industry in recent years and the main lines of re- 3D braided fabrics and the 3D multi-axis struc- have become widespread and have reached tech-
search that are being developed and are expected tures used to manufacture composite materials. nological maturity, although new possibilities are
to be developed in the future. As far as raw materials are concerned, since offered by products made by electrospinning, the
the emergence of artificial silk in the late nine- application of biotechnology in the form of en-
teenth century up to the present, advances in the zyme treatment, a solution to the current problem
Evolution of textile technology
chemical industry have allowed dyes and new fi- of microcapsule addition and the consolidation of
bre-forming polymers to be synthesised and a va- nanofinishing.
ANNEXOS All of the technology used in the textile value chain riety of finishing resins, membranes and coating Surface treatments using plasma technology
is focused on the manufacture of layered textile products to be developed. or digital printing, which are still in a growth phase,
TRADUCCIN AL CASTELLANO structures (fabrics) that, whether or not they are In this sense, if we attempt to qualify raw ma- may quickly reach maturityin the first case, for
ENGLISH TRANSLATION subsequently handled in clothes-making process- terials, intermediate products and processes for technical reasons, and in the second, for econom-
es that are essentially of a manufacturing kind, obtaining fabrics and ennobling them from the ic oneswithout replacing existing finishing and
respond to differing demands for apparel, home perspective of their life cycle in terms of expec- printing techniques, respectively, and continue to
textiles and technical textiles. tations and possibilities for innovations substan- act as complements to traditional processes.

157
ANNEXOS

Figure 5. Life cycle of textile technology4

Embryonic Growth Maturity Ageing

PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral
THREADING, WEAVING,
PUNCHING, BRAIDING
FIREPROOFING
CONVENTIONAL FIBRES

MELT-BLOWING
DYEING,
PRINTING,

Technological advance
MERCERISATION,
BLEACHING

WATERPROOFING AND WASHING,


HIGH-TECH FIBRES STAINPROOFING CARDING AND
BIOTECHNOLOGY COMBING

LEXPOSICI ITINERANT DIGITAL PRINTING TEXTURISATION AND


SANFORISATION

HYDROENTANGLEMENT

ELECTRO-THREADING NANOTECHNOLOGY

GREEN FIBRES COMPUTER-INTEGRATED


MANUFACTURING

INTERACTIVE TEXTILES

PLASMA

Stage of development SUMARI


LA MEMRIA DELS TELERS:
In the European context, priority areas for Materials/fibres towards developing fibres that are in harmony
ELS MOSTRARIS TXTILS research and development were identified in the with nature. New fibres have appeared, such as
In the 1960s, fundamental advances in the field
Slvia Carbonell Bast field of textile materials, processes, products and of textile fibres were based on improving primary ecological fibres belonging to the family of syn-
areas of application, as well as new business and thetic, artificial (cellulose or protein) or natural
functions such as the tensile strength, the feel and
fibres. Examples are the fibres in milk and soya
CASTELLANO
management concepts in relation to the value the fall of known fibrous materials. From the 1970s
chain and life cycles. These priority areas were until today, notable progress has been made in the protein and Bamboo fibres.
grouped in the nine categories listed in Table 1. design of new fibre-forming polymers with better The introduction of graphene, a new material
These research lines were set out in the doc- functions (toughness, non-flammability, functio- in the textile sector, must be highlighted because
ument Strategic Research Agenda of the Europe- nal additives, breathability, etc.). of the excellent properties it brings, including
an Technology Platform for the Future of Textiles Microfibres, waterproof-breathable laminates, hardness, lightness and thermal conductivity.
Several current research projects are focused on ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA and Clothing, which was the result of 400 experts lyocel-type viscose fibres, heat-resistant organ-
transforming insulating fabrics into conductive
representing all of the stakeholders in the sector ic and inorganic fibres and the widespread use
VISTA DES DE LA INFORMACI developing a shared setting and carrying out a of elastomeric yarns are some examples of the fabrics and obtaining electronic textile materials.
ESTADSTICA roadmapping exercise.
Despite the document being published in
achievements.

Jordi Maluquer de Motes 2006, it reflects how and in what areas research
Future research on fibrous materials
has progressed and is expected to progress in the
is expected to be focused on the
CRDITS
future. Major innovations in the field of materials
in recent years have provided: following areas:
Current and future areas of research in New properties and functions Deployment and use of the
the textile sector bymeans of the following: current capabilities of the fibres.
-N  ew and improved polymers Development of fibres whose
ELS FONS DELS MUSEUS
Three major areas of technological innovation are andadditives. functions can be adapted to LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE presented in Figure 3. The following are descrip- -M  ulticomponent fibres and environmental conditions.
multifilament yarns.
PER ALS DISSENYADORS tions of their possibilities for research, develop-
ment and innovation.
Production of super-mimetic
-N  ew fibre surfaces. fibres with a mechanism for
Dra. Slvia Ross Castellsaguer -N  ew forms/dimensions of fibres deploying reactions similar to
Table 1. Priorities in textile research in Europe 5 (micro-/nanofibres). the functions of living organisms
Blends of new or improved fibres. (e.g. spider webs, the flexibility
N
 ew special textile-based fibres and of bamboo, the surface of the
composites for textile product innovation. Innovative uses for traditional fibres.
leaves of certain plants and
Improved sustainability of fibres the structure and functions of
F unctionalisation of textile materials and (recyclable fibres, renewables/ bio-organs).
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. related processes. biopolymers).
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES E nvironmentally friendly biomaterials,
biotechnologies and textile processes.
Ariadna Detrell / Sergi Artigas In the market for fibres increasingly innovative Textile structures
N
 ew textile products for human function solutions are found by developing two-compo- Below we discuss several lines of research on tex-
improvement. nent fibres made up of two different polymers tile structures:
that take advantage of the qualities of the other C omposites: composite materials that are re-
N
 ew textile products for innovative technical and allow for differentiated behaviour. inforced with textile structures formed by a
uses.
Knowledge of the science of textile materials, polymeric, metal or ceramic matrix with a tex-
S mart textiles and clothing. coupled with the progress of industrialisation, tile structure in the form of fibre, yarn, weave
has enabled manufacturers to obtain fibres with
ANNEXOS Industrial customisation. dazzling optical effects and hollow fibres with
heat-insulating properties. Adapting the cut to the
TRADUCCIN AL CASTELLANO N
 ew designs and concepts for product and different forms of the fibres favours the transfer of 4. Tecnitex Ingenieros, S.L. Prospectiva de viabilidad
technology development. de la adecuacin de la oferta del sector de textiles
ENGLISH TRANSLATION perspiration to the outside of the garment.
de uso tcnico a las necesidades del mercado en el
Integrated management of quality and life Ecological and environmental issues are in- escenario 2020. Valencia: 2007.
creasingly taken into consideration, and that is 5. The Future is Textiles! Strategic Research Agenda.
cycle.
why fibre producers have directed their research Brussels: EURATEX, 2006.

158
ANNEXOS

Table 2. Functional advantages and limitations of plasma applied to textile materials mospheric pressure). The processes are complex
and a better understanding of plasma-polymer
advantages limitations interactions is needed. Plasma treatment is start-
ing to be applied to textile products for which the
Surface modification with no internal Return to the initial state after a few days. persistence of the effect after washing is not a re-
PREMBUL alteration of the substrate. Processes may age. quirement and to disposable textile items.

Neus Ribas i Eullia Morral Surface activation that ensures better results Low versatility of the machinery. All
in later dyeing. treatments cannot be done on the same
machine (custom-made machinery). The main lines of current research in
the field of plasma technology are given
Polymerisation with better adhesion results below:
than with traditional textile processes. Anti-shrinking processes for wool
Theoretically, many different functional Pretreatment for dyeing that improves
finishes can be produced. Custom products dye absorption
(wide variety of processes, surface Plasma-induced grafting, that is,
creating active centres on the surface
LEXPOSICI ITINERANT modification as required).
that form covalent bonds with chemical
Theoretically, multifunctional finishes can be compounds that are applied later to
produced in a single step. confer antimicrobial, hydrophilic/
hydrophobic and other properties
Applicable to all types of fibres and
presentations.
Dry process with minimal consumption of If ozone is used in the treatment, there is
chemicals and elimination of drying stages. some environmental pollution.
The uses of plasma technology at the
Demand for safe production processes and industrial level are listed below: SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS: workplaces (dry, no chemicals). Substitution of solvents in screen
printing
ELS MOSTRARIS TXTILS Treatment before finishing processes
Slvia Carbonell Bast or fabric. Research has focused on obtaining Improved adhesion of carbon fibres/
The reactive components that plasma con-
epoxy resins
lighter and more resistant composites and im- tains (ions, neutrons and free radicals) are formed Improved performance of filtering CASTELLANO
proving manufacturing processes. Research has from processes of ionisation, fragmentation and/
also focused on using natural fibres to produce textiles
or excitation caused by the collision of electrons
composites; these fabrics (linen, sisal, etc.) are accelerated by the electric field with other com-
expected to replace glass fibres in some techni- ponents present in the plasma. During the plasma
cal applications. state a variety of dissociation and recombination The large number of companies participating in
3D structures: the creation of new structures reactions occur, even in simple chemical com- European projects, the continuous development ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA using high-tech fibres, new manufacturing pro- pounds. of such projects and the wide range of studies
cesses (machinery), new applications (aviation,
VISTA DES DE LA INFORMACI sports, construction, etc.).
The main physical and chemical effects that carried out on the matter demonstrate that it is a
occur when a solid textile, plastic or metal sur- technology whose potential arouses great inter-
ESTADSTICA Seamless fabrics: manufacturing technology for face is treated with plasma are sputtering, etching est. An increase in its applications in the textile in-
knitted seamless fabrics for ready-to-wear gar- (surface cleaning), physical and chemical polym- dustry, which are today quite limited, is expected
Jordi Maluquer de Motes ments. Knitted fabrics with minimal seams have erisation and surface modification, as shown in
existed for many years. This area includes the
to occur in the next few years. CRDITS
Figure 8.
fully fashioned technique, which aims to pro- In recent literature, plasma treatment is still Nanotechnology
duce garments that require minimal finishing. considered an alternative to traditional finishing Nanotechnology, information and communica-
processes. The reality is that plasma treatment tion technologies and biotechnology were the
Innovations in machinery for manufacturing technology is an emerging option whose possibili- most important of the technological initiatives to
ELS FONS DELS MUSEUS fabrics aim to get machines to produce more, con- ties have already been established in the ability to emerge in the late twentieth century.
sume less and give higher quality while tending to repel liquids (Figure 9) and improve the fixation of LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE zero defect; the focus is on intelligent manufactur- dye molecules (Figure 10) and adhesion of coat-
Nanotechnology is the science of research and
development at the atomic, molecular or macro-
PER ALS DISSENYADORS ing. Intelligent manufacturing is an industry trend ings and laminates. However, other possibilities molecular level on a scale of approximately 1 to
that seeks efficiency in production and automated still require a substantial research effort and thus 100 nanometres.
Dra. Slvia Ross Castellsaguer management. the cost of adopting this technology is high. In the textile sector, nanotechnology is an
Here it should be noted that the behavioural Plasma treatment does have many advantag- opportunity for new materials such as nanopoly-
characteristics of textile structures are condi- es compared with traditional wet chemical finish- mers, nanofibres, nanocomposites and nanocoat-
tioned not just by their geometry but also by the ing processes, despite the significant limitations ed textiles to be produced.
chemical nature of the fibres used in their prepa- shown in Table 2. Nanostructured fibres have a diameter of
ration and, in many cases, the finishing operations The optimal parameters of plasma treatments between 1 and 1000 nanometres and contain
that are applied to them.
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. depend on the application system (vacuum or at- nanoscale particles or particles with nano-sized

ESTAT ACTUAL, TENDNCIES Treatment processes Figure 8. Effects of plasma surface modification6
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Plasma, nanotechnology and electrospinning are
treatment processes for the functionalisation of
textile materials that are at an embryonic stage
and show the greatest potential for innovation.
Sputtering
Plasma
Plasma is an ionised gas composed of electrons, Etching
ions, photons, atoms and molecules in any state
ANNEXOS of excitation. The plasma state, also known as the
fourth state of matter, has a zero net electrical Physical Chemical Surface
TRADUCCIN AL CASTELLANO charge. This means that plasma has an identical polymerisation polymerisation modification
number of components with positive and negative 6. Sarkissian, A.
ENGLISH TRANSLATION
Article: Plasma-
charge, regardless of the density of the charge, the Based Processes and
presence of neutral components and the emission Grafting
Potential Applications to
or absorption of electromagnetic radiation. Biomaterials.

159
ANNEXOS

Figure 12. Encapsulation of active compounds and application to fabrics

INCORPORATION OF
PREMBUL ACTIVE COMPOUND APPLICATION
Neus Ribas i Eullia Morral INTO CAPSULE OF CAPSULE
DISPERSIN TO
THE TEXTILE FIXATION ON
Formulation of compound SUBSTRATE
(using ligands, dispersing
agents, thickeners, etc.) Foulard
Exhaustion Drying
Coating Polymerisation

LEXPOSICI ITINERANT
Source: Leitat Technological Center

agglomerates on the surface. These fibres can be added, electrospinning processes, and finishing
grouped into nanofibres, nanocomposite fibres or processes, in which most nanotechnology is used The main research lines are focused on
nanocoated fibres. in the application of plasma, grafting, coating, etc. obtaining:
The term nanofibres is used to define fibres Currently, the most general applications of na- Thermochromic/photochromic
with diameters of less than 0.5 microns, which notechnology are those that involve using nano- or
microcapsules resistant to high
are produced using patented electrospinning pro- microparticles (which are larger, from 2 to 5 mm)
temperatures.
cesses (see details in the following section). These to encapsulate active substances and give tissues SUMARI
nanofibres have a large surface area per unit of antibacterial, cosmetic and other properties. High durability effect PCMs.
LA MEMRIA DELS TELERS: mass and a very small pore size, and thus their Although microcapsules do not lie within the Microcapsules of insect repellent
ELS MOSTRARIS TXTILS main applications include filtration, protective scope of nanotechnology (because the capsules compounds with no toxic
clothing, nanocomposites, drug delivery mecha- are larger than 100 nanometres), the milestones insecticides.
Slvia Carbonell Bast nisms and sensors. in the encapsulation technology have focused on Microcapsules of natural
A nanocomposite fibre is a system that con- microcapsules. antimicrobial compounds with no CASTELLANO
tains particles whose size is in the nanometric The advantage of reducing microcapsules to toxic (synthetic) biocides.
range. Such particles can be spheres, fibres or the nanoscale in the form of nanocapsules is to Drug microcapsules for medical
platelets. They form when the nanoparticles maintain the effect using less material and thus
textiles.
disperse in the matrix of the fibre, improving its reducing costs.
Microcapsules of non-halogenated
mechanical, electrical, optical or biological prop-
flame retardant compounds.
erties. ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA Finally, nanocoated fibres are composed of Encapsulation has the following general
Microcapsules with kinetic control
fibres coated with layers of nanometric thickness of the controlled release of active
VISTA DES DE LA INFORMACI formed by ultrafine particles that can be deposit-
benefits: compounds.
ESTADSTICA ed on the surface of the fibres using various tech- Protecting active components from Formulations for finishes with micro-
niques. oxidation, pH, heat, UV radiation, etc. and nanocapsules with enhanced
Jordi Maluquer de Motes Traditional methods used to confer different Separating incompatible ingredients resistance-to-washing properties.
properties on textile materials do not mean that in the same formulation. New application methods, including
CRDITS
these properties are permanent; their properties Masking odours surface modifications.
are in fact lost through washing or use. In addi- Controlled release of active
tion, traditional finishing processes can increase compounds
stiffness and modify the breathability of textiles. Self-repairing
ELS FONS DELS MUSEUS Nanotechnology, however, gives textiles high du-
Easier handling of solid
rability, as nanoparticles have a great affinity for Finally, in the field of nanotechnology, research is LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE textile fibres because of their area-to-volume ratio Marketing concept being carried out into applying nanofinishes using
the sol-gel technique.
PER ALS DISSENYADORS and surface energy.
The sol-gel technology is based on a chemical
In addition, nanometric coatings on textiles do
Dra. Slvia Ross Castellsaguer not affect properties associated with user comfort reaction during which a liquid condenses until it
such as vapour permeability and feel. These sig- becomes a solid. Inorganic materials such as sil-
nificant advantages of nanotechnology over more There are currently various types of ica-glass precursors and organic materials such
common textile processes have made the textile microcapsules on the market that are as polymers can be blended to produce polymeric
sector increasingly interested in its potential com- applied to textile materials. materials that have predesigned properties and
mercial applications. are protected by a nanometric layer of silica.
Fragrances: relaxing or energising, This allows nanoparticles to be applied to a
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. aromatherapy (e.g. menthol, jasmine, synthetic polymer with a given load or functional
orange, apple, lavender, chocolate,
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES The use of nanotechnology can lead to vanilla, etc.).
group, which makes the article reactive; the reac-
tion between the nanofinish and the fibres is per-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas the significant improvements in materials Cosmetic textiles: anti-cellulite manent (covalent bond).
properties and performance listed below. compounds, vitamins A and E, skin
Mechanical resistance protection.
F ireproofing Anti-odour: cyclodextrins.
S elf-cleaning effect Thermochromic/photochromic, In the textile industry, this technology
including functional pigments. is used to give fabrics the following
A  ntibacterial effect properties:
U  V protection UV radiation absorbers.
Phase change materials (PCMs); Ultrahydrophobic/lipophobic
ANNEXOS S uper-hydrophobicity Self-cleaning
thermoregulation.
A  ntistatic effect Antimicrobial
Mosquito repellent: including
TRADUCCIN AL CASTELLANO
insecticidal compounds. Mosquito repellent
ENGLISH TRANSLATION Antimicrobial: controlled release of
Nanotechnology can be applied at any stage in UV protection
biocides.
the textile-garment chain, including polymer ex-
trusion processes in which nanoparticles can be

160
ANNEXOS

However, nanotechnology still has several tech-


nical limitations, such as dispersion of particles, CAPTIONS
resistance to washing and use, durability and in-
tegration with current processes. Page 84
Because it is a relatively new technology, there View of a microcapsules from an electron micro-
PREMBUL are currently no standard methods for effective scope. Source: Leitat Technological Center.
risk assessment of nanomaterials due to the limit-
Neus Ribas i Eullia Morral ed amount of empirical data, uncertainty regard- Page 89
ing measurement units and the impossibility of es- Figure 6. Electron microscope image of banana
tablishing a standard framework for zero effects. fibres for use in composites. Leitat Technological
Several projects are currently being carried out to Center (fibre developed in the framework of the
determine the potential impact of nanomaterials BANTEX project).
on the environment and health. Page 90
Electrospinning Figure 7. 3D Kevlar fabric for bulletproof vests.
Source: Leitat Technological Center (textile de-
Electrospinning is a process by which small diam- veloped in the framework of the SMARTPRO
LEXPOSICI ITINERANT eter fibres (the microfibres mentioned above) are project).
obtained from a polymer dissolved in an electri-
cally charged solution by applying an electric field Page 91
between two electrodes. Figure 9. Hydrophobicity in plasma-treated fab-
The nanofibres are deposited on the surface of rics. Source: Leitat Technological Center.
the collecting textile substrate in the form of a veil
or thin, light homogeneous membrane. Page 92
It is a cheap and efficient method for the man- Figure 10. Polypropylene fabric dyed using plasma
ufacture of micro- and nano-scale fibres, which technology. Source: Grinp, Srl.
allows components to be selected, combined and Figure 11. View of a microcapsule from an electron
adjusted to adapt the fibres properties to desired microscope.
SUMARI
shapes and functions.
LA MEMRIA DELS TELERS: Page 95
ELS MOSTRARIS TXTILS Figure 13. Electron microscope image of a nanofi-
The main advantages of electrospinning bre veil. Source: Leitat Technological Center.
Slvia Carbonell Bast nanofibres are the following:
H CASTELLANO
 igh surface area
H  igh porosity
H  igh filtering efficiency
L ow relative cost
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
The main nanofibres are used in the
ESTADSTICA following applications:
Jordi Maluquer de Motes E nergy-supplying materials:
- E lectrodes for lithium-ion batteries CRDITS
and supercapacitors
-M  embrane separators
-P  iezoelectric materials
M
 aterials for the environment and
ELS FONS DELS MUSEUS health: LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE -A  ir and water filtering membranes
PER ALS DISSENYADORS -T  issue regeneration
-H  ollow fibres for controlled
Dra. Slvia Ross Castellsaguer diffusion of active compounds
- Nanocapsules

Although the benefits of electrospinning have


been demonstrated, its industrial implementation
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. has yet to improve in the following aspects: pro-
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES cessing large volumes, precision and reproducibi-
lity in all stages of manufacture, and environmen-
Ariadna Detrell / Sergi Artigas tal and safety concerns.
Many companies now provide electrospinning
laboratory equipment and industrial-scale com-
ponents and machinery. Other companies sell
products made with this technology.
New nanofibre manufacturing technologies
are foreseen, and they constitute one of the most
important trends in materials science in this cen-
ANNEXOS tury.

TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION

161
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

TOT PLEGAT.
Un retrat de la Catalunya txtil recent

SUMARI
Publicaci Exposici
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS Edita Exposici organitzada i produda pel Circuit de Museus Txtils
Centre de Documentaci i Museu Txtil ide Moda a Catalunya amb el suport de la Diputaci de Barcelona
Slvia Carbonell Bast amb la collaboraci del Museu dArenys de Mar
i el suport de la Diputaci de Barcelona COMISSARI CASTELLANO
James Douet

EQUIP DE RECERCA
James Douet, Neus Ribas, Eullia Morral i Assumpta Dangla
ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA DISSENY I INSTALLACI
Textos 2015
VISTA DES DE LA INFORMACI Neus Ribas i Eullia Morral
Santi Artigas D.I.
ESTADSTICA Slvia Carbonell i Bast
Jordi Maluquer de Motes producci grfica
Jordi Maluquer de Motes Singular
Slvia Ross Castellsaguer CRDITS
Ariadna Detrell i Sergi Artigas
AGRAMENTS
Fotografies a les entitats:
CDMT (Quico Ortega)
Museu dArenys de Mar
ELS FONS DELS MUSEUS Museu dArenys de Mar (David Castaeda i Irene Masriera)
Museu de lEstampaci de Premi de Mar (Esther de Prades) Museu de lEstampaci de Premi de Mar LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE Centre de Documentaci i Museu Txtil (Terrassa)
PER ALS DISSENYADORS Traduccions Confederacin de la Industria Textil TEXFOR
Catal i castell: CDMT Departament dEnginyeria Txtil i Paperera de la UPC
Dra. Slvia Ross Castellsaguer
Angls: Peter James Cottee i James Douet (textos de lexposici) a les empreses:
Aunde S.A. (Sant Celoni)
Correccions
Cndor (Aretex S.A.) (Arenys de Mar)
Merc Loire
Crevin S.A. (Terrassa)
Finsa Arquitectura S.L. (GKD Group) (Terrassa)
LA I+D EN EL SECTOR TXTIL. Disseny, maquetaci i edici digital
Grobelastic S.A. (Arenys de Munt)
ESTAT ACTUAL, TENDNCIES TxeniGil.com
Nylstar S.A.U. (Blanes)
Ariadna Detrell / Sergi Artigas Impressi
Pont, Aurell i Armengol, S.L. (Terrassa)
Printcolor.es Pronovias (Barcelona)
Rutex S.L. (Castellar del Valls)
Dipsit legal TCN (Arenys de Munt)
B 30117-2015 Textil J. Balaguer/Jaba textil (Caldes de Montbui)
Torres Pradas/Nova Laneria S.A. (Sabadell)
Imprs a Catalunya Volart Encajes y Tejidos S.A. (LHospitalet de Llobregat)
ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION
PREMBUL
Neus Ribas i Eullia Morral

LEXPOSICI ITINERANT

SUMARI
LA MEMRIA DELS TELERS:
ELS MOSTRARIS TXTILS
Slvia Carbonell Bast
CASTELLANO

ENGLISH
LA INDSTRIA TXTIL A CATALUNYA
VISTA DES DE LA INFORMACI
ESTADSTICA
Jordi Maluquer de Motes
CRDITS

ELS FONS DELS MUSEUS


LOGOS
COM A EINA INDISPENSABLE
PER ALS DISSENYADORS
Dra. Slvia Ross Castellsaguer

LA I+D EN EL SECTOR TXTIL.


ESTAT ACTUAL, TENDNCIES
Ariadna Detrell / Sergi Artigas

ANNEXOS
TRADUCCIN AL CASTELLANO
ENGLISH TRANSLATION
s un consorci de:

Das könnte Ihnen auch gefallen