Sie sind auf Seite 1von 80

Estudi del fons industrial

txtil de Catalunya

Mostraris de teixits del CDMT de


Terrassa i mostraris de punta del Museu
dArenys de Mar
Sumari
Documentaci i difusi del fons industrial txtil de Catalunya 3
Neus Ribas San Emeterio, directora del Museu dArenys de Mar
Eullia Morral, directora del Centre de Documentaci i Museu Txtil

Un patrimoni en xarxa 4
Carles Vicente, gerent de Serveis de Cultura de la Diputaci de Barcelona

Retalls dhistria 7
Slvia Carbonell Bast, cap de lrea tcnica del CDMT

Els mostraris txtils: histria, referncies i tendencies 11


Slvia Carbonell Bast, cap de lrea tcnica del CDMT

Els mostraris de punta artesana. Testimoni duna indstria extinguida 25


Joan Miquel Llodr Nogueras, historiador de lart i collaborador del Museu
dArenys de Mar

La punta mecnica. La democratitzaci dun luxe 39


Joan Miquel Llodr Nogueras, historiador de lart i collaborador del Museu
dArenys de Mar

Quadres dels mostraris seleccionats 48

Traduccions en castell i angls 53

Estudi del fons industrial txtil de Catalunya


Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu dArenys de Mar
Edita: Centre de Documentaci i Museu Txtil i Museu dArenys de Mar, amb el suport del Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya
Base de dades: Training Soft Sport Solutions S.L.
Documentaci de peces i textos web del CDMT: Merc Lpez; del Museu dArenys de Mar: Joan Miquel Llodr
Textos: 2010 Neus Ribas i Eullia Morral, 2010 Carles Vicente, 2010 Slvia Carbonell Bast,
2010 Joan Miquel Llodr Nogueras
Fotografies: CDMT (Quico Ortega); Museu dArenys de Mar (David Castaeda, Merc Loire); Institut Amatller dArt
Hispnic-Arxiu Mas; Tradeurope S.L.
Collaboradors: Nria Marot i Gregorio Lpez
Traduccions: Mike Maudsley

Maqueta i disseny de la portada: Santi Artigas


Impressi: IGOL S.A.
Dipsit Legal: B-13.903-2010 Imprs a Catalunya

Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons. Sen permet
la reproducci, distribuci i comunicaci pblica sempre que sen citi lautoria i la titularitat dels drets (Museu dArenys de Mar,
CDTM de Terrassa i autors/res identificats amb CC)i no sen faci un s comercial. Si transformeu aquesta obra per generar una
nova obra derivada, heu de distribuir-la amb una llicncia igual a la que regula lobra original. La llicncia completa es pot consul-
tar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca.

2
Documentaci i difusi del fons
industrial txtil de Catalunya
Neus Ribas San Emeterio
Directora del Museu dArenys de Mar

Eullia Morral
Directora del Centre de Documentaci i Museu Txtil

Levoluci del sector txtil de Catalunya en la segona meitat del segle


XX ha motivat la reorientaci i/o la desaparici de moltes empreses.
Sortosament, una part important dels seus arxius ha passat a museus
pblics, on ara sn conservats amb cura i accessibles tant per als pro-
fessionals del disseny industrial com per a investigadors i estudiosos.
Documentar, estudiar i difondre aquest patrimoni, considerant-lo
globalment, significa poder conixer i preservar les caracterstiques
prpies de la cultura industrial del nostre pas i reconixer-li el seu
paper dins del context europeu.
Per aquest motiu, el Museu dArenys de Mar dins la seva secci Mu-
seu Mars de la Punta i el Centre de Documentaci i Museu Txtil
van optar i van rebre, el 2008, una ajuda del Departament de Cultu-
ra i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat per indexar el seu
propi fons industrial i elaborar una base de dades conjunta consulta-
ble pblicament a travs de diversos camps, amb la idea de que
aquesta eina pogus permetre, ms endavant, incorporar-hi altres
arxius conservats en altres entitats o en les prpies empreses.
Al final del projecte, shan realitzat un total de 605 fitxes de mostra-
ris procedents de 30 empreses, a les que podeu accedir des del web
www.ddfitc.cdmt.es i que us permetr fer un petit tast de la histria
txtil industrial recent.
Creiem que aquesta eina pot ser beneficiosa tant per als estudio-
sos del nostre patrimoni txtil que podran conixer de forma ms
rpida i accessible el que es conserva en els nostres museus, com
per als professionals del txtil que podran disposar duna eina de
coneixement i inspiraci.

3
Un patrimoni en xarxa
Carles Vicente
Gerent de Serveis de Cultura de la Diputaci de Barcelona

La presentaci daquesta guia de patrimoni industrial txtil s una


excellent notcia i una eina per aprofundir en el coneixement daquest
interessant patrimoni. Per aquest motiu cal felicitar per la iniciativa,
el Centre de Documentaci i Museu Txtil de Terrassa i el Museu
de la Punta dArenys de Mar.
Els museus sn, per definici, centres especialitzats en la recupera-
ci, la conservaci i la difusi dels fons patrimonials que conserven.
Una de les tasques fonamentals per garantir la preservaci i presen-
taci dels fons conservats s la recerca i lestudi dels mateixos. Tots
els museus desenvolupen programes de recerca que permeten reco-
nixer i interpretar els objectes i elements conservats. Aquesta recer-
ca pot passar desapercebuda pels visitants de les exposicions, per s
el nucli central del treball dels museus. s el que permet garantir la
conservaci dels bns culturals a travs del coneixement que aporten
i contextualitzar-los millor en el marc del discurs cientfic que pre-
senta el museu.
La recerca tamb s darrere de lacci de divulgar, de donar a coni-
xer els fons conservats. Quina transmissi de coneixement podrem
oferir sense un estudi exhaustiu i rigors de les colleccions dels mu-
seus? Com podrem comunicar el sentit duns objectes que, en la ma-
joria dels casos, han perdut la seva ra utilitria de ser? Lestudi i
linventari de les colleccions conservades s landamiatge que sus-
tenta la transferncia de coneixement que desenvolupa el museu.
Per aix sn tan importants iniciatives com la de la present publica-
ci ja que, com a resultat del treball dinventari i catalogaci, es pot
posar a labast de la ciutadania un conjunt dinformacions especialit-
zades que, en aquest nou context, prenen una important rellevncia.
A la vegada que representa el retorn a la societat dels recursos desti-
nats a la instituci musestica.
Amb tot, aquest inventari presenta tamb un altre resultat fora des-
tacable: la constataci que el treball en collaboraci representa un
element clau en el funcionament dels museus, a la vegada que esdev
ineludible per poder desenvolupar projectes de recerca ambiciosos.
La cooperaci entre museus s, al meu parer, un dels trets definitoris
daquesta mena dinstitucions culturals. Des del seu origen, les ins-
titucions musestiques sn complementries unes de les altres. Pel

4
fet de conservar colleccions niques i en molts casos irrepetibles, la
collaboraci entre museus substitueix la competncia. Els objectes
dun museu es completen amb els fons dels altres museus, fins assolir
una imatge global del mn a travs dels testimonis fsics associats al
coneixement tcnic, artstic o cientfic de la humanitat en el seu con-
junt. Els museus sn doncs, nduls duna xarxa global de coneixe-
ment i dintercanvi.
Aquesta tendncia a la cooperaci existeix, en bona mesura, per la
necessitat dassolir economies descala que facin viables projectes im-
portants que superen les possibilitats duna instituci musestica en
solitari. Es tracta de cercar frmules per optimitzar els recursos
econmics i materials, i per potenciar una oferta conjunta de manera
eficient i efica.
Per el treball conjunt entre museus tamb sorgeix de la necessitat
dintercanvi tcnic i cientfic inherent a tota transferncia de conei-
xement. Aquest s, encara que de vegades no ho sembli, el veritable
sentit de la recerca cientfica. La construcci, a partir de diferents
segments, dels paradigmes generals de coneixement que, una vegada
establerts, shan de sotmetre a la revisi de forma corresponsable
per tal de elaborar-ne de nous.
En aquesta xarxa global de coneixement que sn els museus, hi ha
un altre aspecte caracterstic i singular: la collaboraci entre institu-
cions culturals es desenvolupa entre iguals, entre no competidors,
cosa que condueix a lestabliment duna autntica xarxa social que
permet reforar el vincles personals i enfortir el conjunt a partir del
creixement de les seves parts.
El resultat de tot plegat sn projectes com el que presenta aquest opus-
cle, on la competncia s substituda per la complementarietat, i on la
cooperaci tcnica i cientfica genera una ampliaci del coneixement
que s, en definitiva, una de les missions ms rellevants dels museus.
La cooperaci entre museus permet elevar els estndars de qualitat
daquestes institucions, mantenidores dun important i ric patrimo-
ni cultural que cal retornar al conjunt de la ciutadania en forma de
serveis culturals de qualitat. I aix s, ni ms ni menys, el que fa el
projecte Documentaci i difusi del fons industrial txtil de Catalunya,
desenvolupat des del Centre de Documentaci i Museu Txtil de
Terrassa i el Museu de la Punta dArenys de Mar. Felicitats doncs
per aquesta iniciativa i a continuar treballant conjuntament!

Carles Vicente
gener 2010

5
6
Retalls dhistria
Slvia Carbonell Bast
Cap de lrea Tcnica del Centre de Documentaci i
Museu Txtil de Terrassa

La histria del txtil sescriu a partir de retalls que suneixen fins a


formar un conjunt. s a partir de lestudi de larquitectura de les f-
briques, de la innovaci tecnolgica, dels moviments socials, de les Reserva dels mostraris.
Sala y Badrinas,
poltiques econmiques, de la moda i de la prpia producci els nm. reg. 14270
mostraris txtils de cada poca, entre daltres, que obtenim una
visi global de la histria del txtil a Catalunya.
Grcies a linters creixent, tot i que encara recent, per la tasca de
recuperaci daquest patrimoni impulsada des de diverses institucions
pbliques, actualment es conserven milers de mostraris, que alhora
apleguen milers de mostres de diferents matries i tipologies: cot,
llana, seda, lli, rai, polister, estampats, brodats, velluts, tints,
puntes, gnere de punt, etc.
Terrassa, Sabadell, Arenys de Mar, Premi de Mar, Igualada, Mata-
r, Reus, Manresa, cadascuna dins de la seva especialitat, apleguen
un munt de mostraris que esperen veure la llum. Trets de les seves
fbriques, descontextualitzats, esperen pacientment que alg els
tregui la pols, els documenti, el fotografi i els posi a labast del pblic
per tornar a ser tan tils com ho van ser fa un segle, quan van fer
crixer leconomia del pas.
Tant Terrassa com Sabadell, que van esdevenir les seus llaneres per
excellncia de lestat espanyol, conserven un llegat considerable de
mostraris. Mentre a Sabadell sest debatent on shan dubicar defi-
nitivament els llibres de mostres recuperats i documentats, que pas-
sen gaireb dels 4.500 volums, a Terrassa, concretament al Centre
de Documentaci i Museu Txtil (CDMT), ja fa uns anys que sest
treballant en la seva documentaci, restauraci i difusi. Grcies a la
recerca duta a terme per Merc Lpez1 aquest passat any 2009 per
als projectes Eurotex-id, Texmedin i Documentaci i difusi del fons
industrial txtil de Catalunya, es calcula que tan sols en els quatre
museus txtils de Catalunya (Barcelona, Terrassa, Premi i Arenys)
i el Museu dHistria de Sabadell, hi ha aproximadament uns 8.500
llibres de mostres, dels quals la meitat correspondrien al sector lla-
ner, i ms de 12.000 mostres txtils en altres formats, que es situen
cronolgicament des de finals del segle XIX fins a lactualitat. Mostrari de llaneria.
Salas y Badrinas,
1.- Lpez, Merc. El fons documental txtil del CDMT. TERME 25, 2009 nm. reg. 14270

7
Detall dels mostraris dHilaturas A banda dels museus, lactuaci daltres centres pblics, arxius naci-
Castells, nm. reg. 20600 onals, comarcals, histrics o municipals pel que fa a la recuperaci,
tractament i difusi del patrimoni industrial del sector txtil catal
est essent notable des de ja fa uns anys.
A tall dexemple, el passat mes de novembre es va presentar el projec-
te Iniciativa per al foment dels arxius empresarials histrics que
han treballat conjuntament els departaments dEconomia i Finan-
ces i de Cultura i Mitjans de Comunicaci amb lobjectiu de preser-
var els fons documentals de les empreses catalanes, de cara a conser-
var la memria del nostre passat industrial. Aquests fons documentals
juntament amb el que conservem en els museus, configuren la hist-
ria del txtil del nostre pas.
Els mostraris txtils tenen la seva funci clarament definida dins la
fbrica, com a eina de treball. Segons el seu format i el seu contingut
sn la referncia que sha de seguir per a la producci duna pea, o
la dun comercial a lhora danar a vendre i tamb sn una orientaci
per a futures colleccions. Per quina s la seva funci un cop han
ingressat a la reserva del museu? A banda de conservar el patrimoni,
el museu ha de difondre i donar a conixer el seu fons. Si les peces es
queden tancades dins dels compactes, difcilment tornaran a veure
la llum i en el cas dels mostraris txtils, que tant han inspirat a te-
rics i dissenyadors, seria una llstima que milers de retalls que con-
formen la nostra histria restessin en loblit. Les bases de dades pu-

8
blicades recentment a Internet han de servir per a donar a conixer
aquest patrimoni tan ric que preservem, que forma part de la nostra
histria i que encara ha de continuar inspirant moltes colleccions.
Els darrers projectes en que ha participat el CDMT2 , com el Docu-
mentaci i difusi del fons industrial txtil de Catalunya , conjunta-
ment amb el Museu dArenys de Mar i que es presenta aqu, shan
desenvolupat especficament sobre els mostraris txtils amb la fina-
litat dunir esforos en el tractament documental daquestes col
leccions, tant a nivell catal com europeu. Aquests projectes han
perms desenvolupar unes bases de dades conjuntes amb imatges,
consultables per Internet, alhora que sha treballat concretament en
els camps de la fitxa i en el vocabulari txtil propi dels diferents sub-
sectors daquestes indstries. Daquesta manera oferim un ampli
ventall de possibilitats creatives a dissenyadors, a la vegada que con-
tribum a lestudi de la indstria del nostre pas, facilitem laccs
dels professionals al patrimoni txtil i aconseguim promoure la col
laboraci entre museus, investigadors, dissenyadors i empreses, ten-
dint cap a lestandarditzaci de criteris.
Els objectius comuns daquests projectes sn els segents:
Configurar una xarxa catalana/nacional i europea de museus
txtils
Adoptar uns estndards europeus per a la catalogaci, que pu-
guin ser utilitzats tant pels museus com per la indstria.
Encoratjar els joves dissenyadors per a que sinspirin en els fons
dels museus per a reinterpretar i crear les seves noves col
leccions
Fomentar el dileg intercultural a travs de la millora de les
caracterstiques comuns del patrimoni txtil industrial euro-
peu.
Repensar les estratgies de desenvolupament del sector txtil i
moda, valorant el coneixement tcnic i el patrimoni existent
Formular noves metodologies per a promoure la innovaci i mi-
llorar el disseny
Obrir noves vies per ajudar a dissenyadors i empresaris a treure
partit del know-how i la capacitat creativa del sector

2.- El projecte Eurotex ID sha desenvolupat dins del projecte Twintex Museums, liderat
pel municipi de Prato i ACTE i amb el CDMT,el Museo del Tessuto de Prato i la regi de
Val do Ave, a Portugal, com a socis integrants. El projecte Texmedin, que finalitzar el
2011, engloba diverses institucions dItlia, Frana, Grcia i Espanya.

9
Mostra de cot per a tapisseria.
Algodonera Canals S.A.,
nm. reg. 11220

Pel projecte Documentaci i difusi del fons industrial txtil de Ca-


talunya, el Museu dArenys de Mar i el CDMT, en primer lloc han
fet una selecci de les empreses presents al seu fons, centrant-se el
primer en la punta artesana i mecnica, i el segon bsicament en la
indstria llanera, que s la que caracteritza la ciutat i la comarca va-
llesana. Un cop seleccionades les empreses, shan escollit les mostres
seguint uns criteris doriginalitat en el disseny, diversitat de matria
i dest dus i varietat en la cronologia, que comprn des de 1886 a
1996. Del Museu dArenys, shan representat 23 empreses, mentre
que del CDMT, se nhan escollit 8. El total de mostres documenta-
des que es poden consultar actualment al web s de 605, de les quals
360 sn del CDMT i 245 del Museu dArenys de Mar.

Mostrari de cot de Tipos


tecnicamente nicos Algodonera
Canals S.A., nm. reg. 11220

10
Els mostraris txtils:
histria, referncies i tendncies
Slvia Carbonell Bast
Cap de lrea Tcnica del Centre de Documentaci i
Museu Txtil de Terrassa

La poltica dadquisicions del CDMT prioritza, entre daltres, la in-


corporaci de mostraris dempreses txtils catalanes. Al llarg dels
darrers 20 anys han ingressat al Centre centenars de mostraris de
diverses tipologies i procedncies: llaneria, draperia, sederia, cot,
rai, polister, mescles, estampats, tapisseria, camiseria, corbateria,
filatura, gnere de punt, tints, etc. predominantment de Terrassa,
seguits de Barcelona, Sabadell, Manresa, Matar, Sant Celoni, Ba-
nyoles, Logroo, Ontinyent, Cantbria, Mlaga o Palma de Mallor-
ca, entre daltres, aix com tamb dorigen europeu, de Frana, Itlia,
Gran Bretanya o Holanda.
La indstria txtil catalana, capdavantera a lestat espanyol des de
mitjans segle XIX, va patir amb duresa les crisis nacionals i inter-
nacionals del segle XX. Algunes empreses es van poder diversificar
i modernitzar, daltres no van poder evitar la suspensi de paga-
ments, fet que va provocar el tancament de moltes delles i lxode
dels mostraris de les fbriques cap als museus.
En aquests llibres de mostres, que illustren les tendncies de cada
temporada, els canvis tecnolgics o la incorporaci de noves fibres,
es recull la producci txtil del nostre pas durant ms de 100 anys.
La indstria cotonera, que havia estat el veritable motor de la indus-
trialitzaci al nostre pas, va protagonitzar la primera mecanitzaci
a gran escala de la indstria moderna.
Tot i que la majoria dempreses tenien la seva ra social a Barcelona,
la indstria cotonera concentrava la producci als marges dels rius
com el Llobregat, el Ter o el Cardener, on al tombant de segle XIX
es van assentar importants colnies txtils, la majoria de les quals no
van sobreviure a les darreres crisis del segle XX, provocades entre
daltres per la introducci de fibres sinttiques al mercat, la forta
competncia de les importacions procedents de pasos asitics i el
conseqent canvi dhbits de la poblaci. Histricament, la manu-
factura del cot shavia concentrat a Barcelona i a Valncia i el seu
desenvolupament i renovaci es va deure en part a la producci de
teixits estampats, les indianes, que havien revolucionat el mercat
entre els segles XVIII i XIX.

11
La diversitat de productes que soferien en cot era considerable: ja
fossin llisos, en dibuixos jacquard o b estampats, es van teixir peces
per a la llar (llenols, cuts, vnoves, jocs de taula, etc.), per a roba
interior i per a indumentria.

Mostrari de cot. Al CDMT es conserven mostraris cotoners des de 1900 fins apro-
Algodonera Canals S.A.,
nm. reg. 11220-002(039-64) ximadament 1970. Una de les firmes representatives daquest sec-
tor va ser Algodonera Canals, de la que sen conserven 55 docu-
ments, datats de 1909 a 1956. Aquesta empresa tingu els seus
inicis a Reus, tot i que fou ms coneguda per la seva posterior seu
a Barcelona. Josep Oriol Canals i Zamora, fill de lempresa txtil
Can Canals sinici de jove a la Fabril Algodonera S.A., propietat de
Joan Tarrats, que el 1892 pass a anomenar-se Tarrats y Canals
sociedad en comandita, amb Oriol Canals com a soci. Ja installats a
Barcelona, al barri de sant Andreu, amb la mort de Tarrats i pos-
teriorment la de Canals, la societat pass a ser Viuda de Jos Oriol
Canals fins el 1922, que va tornar a canviar el nom de la ra social
pel de Algodonera Canals, sucesora de Jos O. Canals. Dentre els
seus teixits en destaquen la producci de panes, sarges, denim,
mussolines i empeses per a indumentria femenina, masculina,
militar i roba per la llar. Com va succeir en altres empreses, al vol-
tant dels anys 1940 van produir teixits anomenats tipos tcnica-
mente nicos, obligats pel govern de postguerra, amb la finalitat
de regular la fabricaci i venda i fixar un preu unitari. Lempresa va
mantenir la seva activitat fins a finals de la dcada de 1950.

12
Del subsector cotoner en destaquen altres colleccions de mostra-
ris com la Bertrand i Serra i la Serra Feliu. La primera, fundada el
1893 a Manresa, era considerada la ms important de la ciutat.
Tingu el seu moment desplendor a partir de 1926, quan constru-
ren la Fbrica Nova i, durant la postguerra, van arribar a ocupar
gaireb 3.000 obrers, entre filatura i teixiduria. Va tancar les por-
tes de la seva fbrica manresana el 1989, desprs dhaver sofert
diversos processos de reducci de la plantilla. Sen conserven 433
mostraris, la majoria de cot estampat.
Serra Feliu, nascuda el 1840 a Vilassar de Dalt, i installada a lAmet-
lla de Merola (Puig-reig) des de 1874, va seguir treballant tot i que la
suspensi de pagaments de lany 1993 va suposar una forta reestruc-
turaci de lempresa. El seu arxiu, molt complert i amb els mostraris
disposats en fitxes amb tota la documentaci per a la seva fabricaci,
va ser dipositat al CDMT.
Manresa, tamb coneguda tradicionalment per la fabricaci de diver-
sitat de productes seders, va viure una situaci desplendor al llarg del
segle XVIII, que es va veure minvada durant la segent centria da-
vant del creixent desenvolupament del subsector cotoner. Tot i aix, a
finals del segle XIX hi va haver un cert revifament de la sederia man-
resana amb la fundaci de lempresa Sederies Balcells. El mateix succe-
a a Barcelona, a les seves rodalies i a Reus: Fills de Malvehy, Salvador Mostra de seda.
Bernades, Vilumara, Fbregas Rafart, Pich i Aguilera, Puig i Wiechers, Sederies Balcells,
Vda. de Mart Nieto, sn noms uns exemples dempreses que es van nm. reg. 14177-02(175-2695)

fundar o consolidar durant el perode modernista. Posteriorment,


amb laparici de les fibres artificials (com el rai, que comencem a
trobar en els mostraris a partir de 1918) i de les fibres sinttiques in-
trodudes a Espanya a partir de 1945, moltes delles es van veure obli-
gades a reconvertir-se o fins i tot a tancar la producci.
Al CDMT es conserven mostraris de referncies de les empreses
Sederies Balcells, Camila Casas Jover i Felipe Iglesis, aquestes dues
ltimes, de Barcelona. Sn teixits destinats a indumentria, fe-
menina i masculina, i a complements, com mocadors o corbates,
aix com tamb per a tapisseria i llar. La seda shavia convertit en
un article de luxe, en el que la fantasia dels dissenys hi jugava un
paper rellevant; a ms, la introducci dels telers jacquard a partir
de finals del segle XIX va permetre desenvolupar grans creacions
per part de dibuixants i terics.
Alguns arxius particulars conserven encara, i en condicions de
conservaci fora ptimes, colleccions de mostraris de sederia, he-
reus de les grans fbriques de principis del segle XX.

13
Laturada de lascens del subsector cotoner des de mitjans del se-
gle XIX, concretament dels anys 1860, va dur moltes empreses a
la reconversi cap a la llana.
La indstria llanera de finals de segle XIX es va veure obligada a
modernitzar-se desprs de la revoluci cotonera, que havia alterat
lestructura del sector txtil aportant canvis tecnolgics impor-
tants. Es va passar de lorganitzaci domstica a la fabril impulsa-
da per lenergia del vapor i la modernitzaci de la maquinria. A
Catalunya, la major concentraci de producci llanera es don a la
comarca del Valls Occidental.
Les dues capitals vallesanes, Sabadell i Terrassa no havien parat de
crixer i, al tombant del segle XX, a banda de consolidar-se les em-
preses ja existents, sen van crear de noves. La situaci estratgica,
duna banda a prop de Barcelona, i en lnia directe entre Arag i
Frana de laltra banda, juntament amb la tradici fortament arrela-
da dels paraires i una bona organitzaci comercial va fer de la comar-
ca vallesana un lloc clau per al desenvolupament dels vapors llaners.
Al CDMT es conserven mostraris de diverses empreses llaneres cata-
lanes, ja siguin de teixit o de filat: Sala y Badrinas, Pablo Farns, Textil
Claps, Textiles Vallhonrat, Aymerich, Amat i Jover, Felio Comadran,
Manufacturas Torra Balari, S.A., Jos Ferrusola, S.A., Industrial Torras,
S.A, Gustavo Piquer Sucesora, F. Bes Alguersuari, Hilaturas Castells,
S.A., Torredemer, Hilabor, Lanas Katia, Egarfil, S.A., Hilados Lasgo,
Mostra de llana.
Sala y Badrinas,
S.A., Jos Samaranch, J. Pous Sol, entre daltres, a banda dun nombrs
nm. reg. 14270-023(172-12) grup de mostraris dempreses sense identificar.

14
Lespecialitzaci de Terrassa i Sabadell en panyeria (draperia)
va ser un dels xits daquesta indstria llanera. El fil destam o
tamb el de carda, acompanyats duns dissenys apropiats per a
home i els articles de novetat per a dona que seguien les tendn-
cies europees marcades primer per francesos i posteriorment per
italians, van donar molt bons resultats, i els mostraris en sn un
bon exponent. Si hi afegim la mecanitzaci, que port a la pro-
ducci duns teixits ms barats i la creaci de les primeres escoles
dEnginyers Txtils entre 1904 (Terrassa) i 1910 (Barcelona) i
les escoles dArts i Oficis, que asseguraven la qualificaci de la
m dobra, lescenari semblava perfecte. La diversitat i qualitat de
les mostres evidencia la consolidaci del subsector.
Els mostraris ms antics que conservem sn del vapor Sala y Badri-
nas. El primer volum data de 1886, any de la dissoluci de lempresa
Alegre, Sala y Ca. i de la fundaci de Sala Hermanos y Compaa. La
seva producci es centrava bsicament en teixits destam per a vestits
masculins, tot i que en alguns volums hi ha mostres de novetat per a
dona (vestits, jaquetes i abrics) i fins i tot, cap els anys 30 sinclouen
algunes mostres estampades i velluts de seda. Sen conserven 120
volums de gran format, recentment restaurats.
Molts vapors txtils van sortir beneficiats durant la 1a Guerra Mundi-
al grcies a la comanda de teixits de llana per a mantes i uniformes.
Fou justament lany 1916 quan Josep Claps cre la societat Claps,
Marimn i Roca, dedicada a la teixiduria de llana. Lempresa va passar
per diverses raons socials i es va expandir considerablement, fins que
Textil Claps S.A. va fer suspensi de pagaments i va tancar definitiva-
ment lany 1990. De la seva producci sen conserven ms de 1.000 Mostra de llana.
Textil Claps S.A.,
dossiers de sries de teixits diferents, datats entre 1957 i 1990. La ma- nm. reg. 15186-195(002-4026)
joria sn de panyeria dhome. En els mostraris de novetat per a dona
la varietat de dissenys s ms mplia, combinant ms lligaments i ms
colorit, les propostes solen ser ms atrevides.
Les mostres teixides en llana solen tenir uns dissenys ms geom-
trics que les peces sederes o cotoneres, sobretot les destinades a
draperia per a home, -els panyos-, on els colors no varien gaire
dels tons negres, grisos, blaus o marrons, ja siguin destiu o dhi-
vern: llisos, llistats, diagonals, ratlla diplomtica, pota de gall, ra-
diats, ull de perdiu, espigues, xeviots, harris, tweeds, sovint amb
lligaments derivats dels ms simples, com les sarges o el tafet.
Aquest s el cas dels mostraris de Textiles Vallhonrat, de Terrassa,
empresa dedicada a la draperia clssica de fils destam, que combi-
nava teixits totalment clssics com els llistats i espigues amb petits

15
microefectes i amb diferents tonalitats de color, sempre mantenint
una elegncia que el va portar, fins i tot, a treballar per a Ermene-
gildo Zegna fins que van tancar el 2002, moment en que van fer
donaci dels mostraris al CDMT. Se nhan conservat 92 volums,
datats de 1912 a 1937 i de 1947 a 1972.

Mostra de llana. Lempresa de Pablo Farns, constituda a Terrassa el 1912 sota


Pablo Farns,
nm. reg. 17264-012(066-927) una altra ra social, s un altre clar exemple de complex fabril
al Valls, igual que Aymerich, Amat i Jover, ubicat al vapor de
larquitecte Muncunill (avui seu del MNACTEC). Ambdues
fabricaven teixits de llana inicialment per a home, com les
franelles o els xeviots i aglutinaven tot el procs productiu des
de la filatura, el tintat, el teixit i lacabat. Pablo Farns va anun-
ciar suspensi de pagaments el 1970, mentre que el vapor Ay-
merich, Amat i Jover va tancar portes definitivament el 1976.
Els mostraris de la primera empresa van ser donats al CDMT
per lA rxiu Tobella. Sen conserven 157, que comprenen de 1912
a 1936 i de 1940 a 1968, i han estat restaurats recentment. Dels
que es conservaven al MNACTEC, sen va fer dipsit al CDMT.
Durant la Guerra Civil, la producci va minvar en tots els subsec-
tors fins al punt que moltes empreses van haver de parar o reduir la
producci. Al llarg daquest perode la producci de mostraris
minva molt, fins al punt que entre 1938 i 1943 de la majoria dem-
preses no sen conserven, com hem vist amb Pablo Farns.

16
Per no totes les empreses feien tot el procs productiu. En el cas
de Hilaturas Castells, fundada el 1892 a Terrassa amb el nom de
Jaume Castells y Compaa, es dedicaren noms a la filatura. Lem-
presa sespecialitz en filatura de moher, encara que tamb filaren
pl dangora, de camell, dalpaca, cot, lli, acrlic, rami, rai, entre
daltres, sempre produint fils dalta qualitat per a teixits industrials
i per a gnere de punt manual. Desprs del seu tancament, lany
1995, els seus mostraris, madeixes i bobines disposades en 458
capsetes, i en alguns cilindres, foren donats al CDMT. Aquesta
collecci tamb ha estat restaurada.
A Terrassa, per, no noms es va teixir llana. Des dels anys 20, afloraren
una srie dempreses dedicades al gnere de punt, ms propi dIgualada
i del Maresme, concentrades bsicament en la producci de mitges i
roba interior. Una delles, encara activa, s la de Francesc Verdera, Ma-
lltex, S.A., de la qual el CDMT ha anat rebent peridicament els seus
mostraris, en diferents formats: des de proves pilot a escandalls.
Un altre tipus de mostraris que han arribat a les nostres mans sn els
de lempresa Hilados para Labores, S.A. (coneguda com Hilabor), es-
pecialitzada en la fabricaci de fils per a tricotar, que neix a Terrassa
el 1946, en una poca de creixement econmic que duraria fins en-
trats els anys 70. La seva marca ms emblemtica fou Lanas Ardilla.
En poc temps van obrir botigues especialitzades arreu dEspanya
on, a ms de vendre els seus productes oferien cursos de labors de
punt o donaven consells per a tricotar a casa. La seva expansi co-
mercial va ser prou important com per exportar els seus productes
per Europa i fins i tot al Jap. En un principi la seva producci era de
llana, per aviat passaren als fils de fantasia amb mescles de llana,
seda, cot, viscosa i fibres sinttiques. No van superar, per, el canvi
dhbits de la poblaci femenina principalment que lentament va
passar de fer mitja a comprar-se els jerseis ja confeccionats. Lempre-
sa va fer suspensi de pagaments el 1990.
Al CDMT es conserven gaireb 3.000 documents de larxiu dHila-
bor, entre mostraris i cabdells de tot tipus de fil i matries, aix com
fotografies i material publicitari.
La majoria daquestes empreses txtils nascudes a mitjans del segle
XIX van viure el seu esplendor des de la postguerra fins a finals dels
anys 1960. La crisi mundial iniciada a principis de 1970 va provocar
el tancament de les fbriques que no van saber o no van poder recon-
vertir-se. La prdua de mercat interior davant la invasi de produc-
tes importats de pasos asitics i les dificultats per exportar han ge-
nerat un procs continu de suspensions de pagament de la indstria

17
Mostrari de filatura.
Hilaturas Castells,
nm. reg. 2066-181(2)

18
txtil catalana els darrers anys. De moltes delles lnic testimoni
que en resta sn els mostraris, ja que els recintes fabrils shan anat
reconvertint en zones residencials i comercials.
Malgrat que fins fa poc no es consideraven com a patrimoni, sovint,
essent una eina de treball, els propis empresaris els han conservat en
condicions relativament bones. Grcies a ells, disposem de retalls de
la histria industrial del pas, que ara podr ser accessible a les gene-
racions que han de reinventar el futur.

Tipologies de mostraris
Quan parlem de mostraris txtils hem de diferenciar-ne les tipo-
logies i formats. En primer lloc, hi ha els mostraris de referncia,
on es troben relacionades totes les peces que shan fet a la fbrica.
Gaireb sempre sn llibres enquadernats, en format lbum, de
gran mida i pes, amb mostres ms o menys petites encolades i
disposades per columnes; al costat solen tenir el nmero de refe-
rncia de la pea i de vegades altres anotacions com la disposici
dordit, la matria o altres detalls tcnics per a teixir la pea, que Mostrari de fils.
ha anotat el teric. En cada volum es recullen, com a mnim, to- Hilabor S.A.,
nm. reg. 19742-048(004)
tes les mostres duna temporada.

19
La figura del teric txtil, avui anomenat dissenyador txtil, s es-
sencial en el naixement duna collecci; ell s la persona que disse-
nya i proposa la mostra, fa lescandall i fa teixir les banderes (pri-
meres proves teixides amb diferents combinacions de color) amb
combinacions de lligaments, textures, fils, matries i efectes de color
que serviran per decidir quina collecci es produir.
En aquests llibres, al llom shi sol anotar lany, i a la portada, la tem-
porada (estiu, hivern). Sn mostraris vistos com a eina de treball,
alhora que sn la histria de lempresa. A banda, sen fan uns de ms
petits o fitxes individuals, amb les mateixes mostres i totes les dades
tcniques de la construcci del teixit, els fils, els colors, etc. Aquests
sn ms fcils de consultar i, si s necessari, a peu de teler.
Els mostraris de referncia mai surten de la fbrica. Per al comercial,
es fan dossiers ms simples i menys pesants, de cartr, on hi ha una
mostra de cada referncia duna mida relativament gran per poder
apreciar el tacte, i unes mostres ms petites per veure les relacions de
color. Nhi ha de diferents formats, com pot ser lanomenada abra-
Mostra de llana.
Textiles Vallhonrat, zadera ,on la pea senganxa noms per la part superior i tota la
nm. reg. 15135-089(084-3117) resta queda solta, cosa que facilita comprovar-ne el tacte i el caient.

20
En aquest cas, tenim lavantatge que hi sol haver el logotip de lem-
presa, a ms de la composici del teixit.
Si lempresa s de filatura, les mostres que duu el comercial van en-
rotllades en cartolines, mentre que el mostrari de referncia dels fils,
com hem comentat anteriorment, es conserva dins de capsetes.
Temporades i tendncies
El marc de la moda ve definit, des de fa molts anys, per la temporada
(hivern i estiu) i les tendncies (unes idees generals de color, aspectes
i textures preestablertes amb antelaci).
Des del segle XIX, els mostraris responen a dues temporades: estiu
i hivern, definides inicialment per raons climatolgiques. Noms en
casos excepcionals (com pass, per exemple, durant la Guerra Civil)
es treia un nic mostrari per any. Posteriorment es van incorporar
les altres estacions, sempre mantenint les dues temporades:
primavera-estiu i tardor-hivern.
Les tendncies, concepte que es va introduir a partir dels anys 1950,
es comencen a treballar amb gaireb dos anys danticipaci a cada
temporada. Els estilistes, que indicaran quines sn les lnies del

21
Mostraris. Textiles Vallhonrat, futur prxim, han de saber captar i analitzar la situaci del context
nm. reg. 15135 sociocultural i les perspectives emocionals de lentorn i anticipar-
se als cavis. A travs dels organismes internacionals especialitzats
sacorden unes directrius bsiques sobre colors el primer de tot,
seguit dels fils, els teixits, i finalment la lnia (lestil de la indumen-
tria i la decoraci de la llar).
Histricament les tendncies naixien a Pars on, a les anomena-
des taules de concertaci, un grup de professionals del sector dis-
cutien i intercanviaven els seus punts de vista fins arribar a un
acord sobre les orientacions de la segent temporada. Darrera-
ment, altres capitals internacionals i fins i tot els propis creadors
shan atrevit a proposar les seves tendncies, aconseguint que, de
vegades, no hi hagi una referncia clara.
A lpoca a qu pertanyen els nostres mostraris (de finals del s.
XIX a finals del XX), les tendncies en teixits arriben a les empre-
ses a travs dels anomenats quaderns dorientaci o de tendncies,
a banda dels viatges dels propis industrials a les fires txtils euro-
pees, una altra gran font dinformaci. Aquests quaderns sn uns

22
lbums amb mostres de teixits i colorits proposats per a cada tem-
porada que els empresaris adquireixen per subscripci. No ser
fins els anys 50 del segle XX que es proposaran clarament unes
tendncies; anteriorment tan sols senganxaven les mostres ms re-
presentatives de cada subsector txtil.
Els primers quaderns dorientaci que hem trobat a Catalunya sn
els de sederia, que es van comenar a difondre a lpoca del Moder-
nisme. A partir daquesta informaci els dibuixants, artistes i terics
es posaven mans a lobra per desenvolupar unes propostes de mos-
traris propis per a cada empresa. Les primeres edicions van ser les
franceses Jean Claude Frres, Societ des Nouveautes Textiles o Texti-
les Argus, entre daltres, per aviat els italians van obrir-se pas amb
grans cases com Bilbille, Textilteca Italiana, Novit Tessili, etc. arri-
bant a gaireb totes les empreses catalanes.
Als anys seixanta el prt--porter, que permetia fabricar peces en s-
rie i a un preu raonable, va revolucionar el funcionament de la moda.
Des de fa uns anys, lanomenada pronto moda aporta una moda
rpida, de vida molt breu, que provoca la necessita de renovar-se
constantment i donar resposta just in time. Avui, loferta ja no es
limita a dues temporades per any, sin que tendeix a una renovaci
permanent que, alhora, evita tenir estocs.
Aquest gran canvi s una de les raons entre moltes daltres per les
quals el sector txtil sha hagut de transformar radicalment, i tamb
un dels motius pels quals els dissenyadors necessiten fonts dinspira-
ci contnues: i aqu s on entren en joc els mostraris que conservem.
Lluny de ser uns objectes antics i polsosos, aquests retalls dhistria
adquireixen un nou valor, i esdevenen ara una font dinspiraci inex-
haurible per a crear noves colleccions.

23
24
Els mostraris de punta artesana.
Testimoni duna indstria extingida
Joan Miquel Llodr Nogueras
Historiador de lart i collaborador del Museu dArenys de Mar

Fins fa ben poc, la prctica de la punta de coix ha estat conside-


rada tan sols una manifestaci ms del ric folklore catal, un re-
ducte duna manera de fer i viure ja obsoletes i una artesania
practicada principalment per dones, duna certa edat, amb lnic
objectiu domplir les hores doci. A diferncia daltres pasos eu-
ropeus, la manca destudis i treballs acadmics a casa nostra a
lentorn daquesta varietat de lart del txtil ha tingut com a con-
seqncia que shagi oblidat o, si ms no, menystingut, la impor-
tncia a nivell artstic, social i econmic que aquesta artesania va
tenir a Catalunya al llarg de quasi tres segles.
En el perode comprs entre la segona meitat del segle xviii i la
segona dcada de la proppassada centria, la punta de coix va
constituir la base del que pot ser perfectament considerat una in-
dstria una indstria artstica, tal i com va ser definida a lpoca
del Modernisme. En un moment en qu puntes i blondes realit-
zades a m disposaven dun ampli i dinmic mercat en el camp de
la moda, del parament de la llar o de la indumentria litrgica,
aquesta indstria manufacturera va permetre a un bon nombre de
persones, dambds sexes i de diferent condici social, de poder-ne
viure en major o menor grau: des de les puntaires, als randers o les
merceres, passant pels projectistes o altres oficis estretament rela-
cionats, com ara les brodadores i cosidores.
Els viatgers que al llarg del segle xviii passaren per lanomenada
Costa de Llevant formada per moltes poblacions costaneres i din-
terior de la provncia de Barcelona i, fins i tot de Tarragona donen
testimoni amb les seves paraules de la quantitat de dones i nenes que
dedicaven bona part del dia a confeccionar metres i metres de punta
i blonda. Amb el seu treball, prou dur i no sempre ben remunerat,
collaboraven a tirar endavant la precria economia, sovint de subsis-
tncia, de milers de famlies catalanes quan els diners aportats pel Grup de puntaires a Can Mallol
cap de casa decreixien o eren del tot inexistents. de la Torre (Arenys de Munt).
Fotografia dAdolf Mas, 1906.
Una prova evident del desenvolupament daquesta indstria al llarg Institut Amatller dArt Hispnic,
Arxiu Mas.
del segle xix s el creixement de les cases de randers Fiter, Vives,

25
Castells, Volart, etc. algunes de les quals van arribar a gaudir de
reconegut prestigi internacional. La xarxa productiva elaborada
per aquests randers podia arribar a ser fora complexa, tot inclo-
ent-hi no noms centenars de puntaires de diverses poblacions sin
tamb agents comercials o randers locals subcontractats que feien
tant de distribudors de matria primera com recollectors de la
punta ja elaborada i muntada.
Moltes daquestes empreses, de carcter familiar i sovint paternalista,
van continuar amb aquesta indstria fins a linici de la Guerra Civil
(1936-1939). Desprs del conflicte bllic van ser pocs els que el van
continuar endavant i els que ho feren, adaptats als nous temps i les
necessitats del mercat, substituren les puntes a m tamb anomena-
des legtimes, per les mecniques, de resultats esttics molt similars
i, bviament, molt ms competitives en un context social dominat per
la carestia i per una moda i uns gustos que anaven evolucionant.
Els canvis a nivell social, econmic i esttic experimentats arreu
dEuropa en el perode dentreguerres van provocar la gradual desa-
parici daquesta activitat del txtil com a indstria rendible. Els
randers, vistos com a industrials i empresaris, van ser reemplaats
per mercers i merceres que, amb una actuaci mercantil a petita es-
cala, de tipus local la majoria de les vegades, van continuar amb el
comer de la punta fins entrats els anys setanta del segle xx.
La decadncia de la punta de coix com a indstria no va significar,
ni molt menys, la seva desaparici absoluta ja que, fins als nostres
dies, sha continuat practicant com una labor ms de la llar, un pas-
satemps o una activitat purament artesana. Paradoxalment, a mida
que el seu profit econmic decreixia, anava en augment la visi lle-
gendria i romntica que sen tenia. En part, aquest fenomen era de-
gut a la literatura apareguda en el tombant dels segles xix al xx i en
la qual la puntaire esdevenia smbol de la dona treballadora i forta,
per alhora abnegada i submisa. La idealitzaci, o falsificaci, del
que no era res ms que una pura i poc plaent tasca quotidiana ha
estat una de les causes que ha portat a loblit el pes real social i eco-
nmic que aquest treball de fil i boixets va tenir a casa nostra.
Els mostraris, una font documental
Per dissort nostra, a lhora destudiar lart de la punta de coix des
del punt de vista industrial, amb xifres i dades contrastables, no dis-
posem de les fonts directes que ho permetrien, s a dir, llibres de
comptes, factures o pagaments, entre daltres. Sn ben pocs els fons
o arxius de tipus administratiu conservats de les cases de randers

26
que permetin destablir un discurs objectiu a lentorn daquesta te- Interior de mostrari
de la casa de randers
mtica. Una vegada ms sha de recrrer a fonts indirectes per tal Artigas Hijos de Rosa Muoz.
desclarir el pes jugat per aquesta feina a mig cam entre lart i lar- Primer quart del segle XX.
tesania en leconomia local i global del pas: premsa i estudis de Museu Mars de la Punta,
nm. reg. 2980.
lpoca, bancs dimatges, composicions literries, etc.
Afortunadament, el Museu Mars de la Punta conserva en els
seus quantiosos fons uns documents que esdevenen avui un
testimoni de primera categoria de la punta com a indstria: els
mostraris. Amb aquest terme sidentifiquen uns llibres, de
format i composici ben diversos, en els quals es recullen,
classifiquen i exhibeixen les mostres dun determinat producte
elaborat per un comerciant o industrial, en el cas concret que
ens pertoca, tot tipus de puntes i blondes.

27
Ls que sen feia era principalment comercial ja que facilitaven lexpo-
sici i la conseqent tria o selecci del gnero en qesti, depenent, s
clar, dels gustos i dels preus. Uns mostraris eren emprats en el taller,
negoci o botiga, de cara als clients, i daltres es movien arreu del pas,
en lequipatge dels comercials, per tal de ser mostrats als clients amb
qu la casa tractava tant a dins com a fora de les nostres fronteres.
El Museu dArenys conserva un total de vint-i-vuit mostraris de
punta artesana, tots pertanyents a empreses arenyenques i amb una
cronologia compresa entre la primera meitat del segle xix i la segona
meitat del xx. La majoria pertanyen a la Fbrica de Blondas y Encajes
Castells, en actiu des del 1862 fins als anys seixanta del segle xx,
empresa de randers especialment rellevant durant lpoca del Mo-
dernisme. La segueix la casa Artigas, la qual va abastir el mercat ca-
tal i nacional a travs de quatre generacions, del 1801 a mitjan segle
xx. Pel que fa a la casa Cosso, en actiu al llarg del segle xix, es con-
Coberta de mostrari de la casa de serva un mostrari fora particular consistent en unes lmines de car-
randers Artigas Hijos de Rosa tr sense lligar. A lempresa dEloi Doy, personatge documentat com
Muoz. Primer quart del segle
XX. Museu Mars de la Punta, a rander noms a la segona meitat del vuit-cents, se li atribueixen uns
nm. reg. 2980 petits mostraris, daltra banda, amb ben poques de les puntes que en
el seu dia devien contenir. Ms enll del valor esttic, histric i ma-
terial que puguin tenir, aquests llibres de mostres permeten dacos-
tar-nos al mn de la punta des duna nova perspectiva.
Arenys de Mar va comptar amb altres cases de randers de les quals
el Museu no nha conservat mostraris, tot i que la seva existncia est
documentada. Ns un exemple la mercera Rosa Galangau de la
qual, a ttol privat, sen tenen uns quants llibres de mostres ben simi-
lars als emprats pels seus collegues vens. Aix mateix, no cal perdre
mai de vista la resta de poblacions catalanes en
les quals la punta va suposar durant molts anys
una autntica indstria. De Malgrat de Mar a
lArbo del Peneds, passant per Sant Boi de
Llobregat o Barcelona, van ser nombrosos els
randers que van controlar la producci de les se-
ves puntaires. Aix doncs, hem de suposar un
corpus de mostraris molt ms gran que el que
tenim oficialment catalogat.
Dins el conjunt global de mostraris del Museu
dArenys de Mar cal fer una distinci entre els que
recullen la mostra en fil, s a dir, la punta per si
mateixa, i els fotogrfics, amb una imatge de la
pea, ja sigui sencera, fragmentada, muntada o sen-

28
se muntar. Tots els mostraris fotogrfics conservats al museu arenyenc Interior de mostrari fotogrfic de
la casa de randers Joaquin y
pertanyen a la casa Castells. En un moment en el qual la punta pass de Mariano Castells. Primer quart
ser produda per metres a formar composicions ms complexes i elabo- del segle XX. Museu Mars de la
rades tant tcnicament com decorativa, una imatge fotogrfica resul- Punta, nm. reg. 3001
tava molt ms til per tal de veure lobra final en la seva totalitat.
Els germans Castells Joaquim i Mari, amatents de les necessitats
dels clients i de la indstria, van optar per aquest tipus de mostraris,
un exemple ms de ladaptabilitat daquesta empresa als nous temps,
a la demanda del mercat i a les mltiples possibilitats que oferien els
nous mitjans tcnics. Tot i aix, els Castells continuaren usant els
mostraris en fil; en primer lloc, perqu les puntes per metres segui-
ren en s i, en segon, perqu eren lnic mitj per comprovar la qua-
litat tcnica de la pea i del tipus de fil emprat.
Deixant per a ulteriors estudis lanlisi espe-
cfic de les diferents tipologies de mostrari de
punta artesana usades prou variades fins i
tot dins una mateixa casa de randers passa-
rem ara a comentar els trets comuns que com-
parteixen la majoria, independentment de
lempresa a la qual pertanyin.
Presentin el format que presentin gaireb sem-
pre vertical, tots aquests llibres disposen les
mostres de punta o entreds en sentit perpendi-
cular al llom del mostrari, una sota de laltra i Coberta de mostrari fotogrfic de
molt sovint amb ben poca separaci entre elles. la casa de randers Joaquin y
Mariano Castells. Primer quart
En alguns casos, la pea pot ocupar tota la plana del segle XX. Museu Mars de la
especialment quan es tracta damples fragments Punta, nm. reg. 3001

29
dalbes, roquets, mantellines, pollites o, daltra banda, en menys
ocasions, estar disposada en sentit parallel al llom del llibre.
Normalment, els extrems de la mostra sn aferrats al paper amb cola i,
al mateix temps, coberts amb una cinta o tira de paper que, a ms devi-
tar que la pea sacabi desprenent, dna un millor acabat al mostrari. En
ocasions, tota la superfcie de la punta pot haver estat enganxada al pa-
per amb cola fet que t com a conseqncia no noms laparici de ta-
ques sin tamb la degradaci de lexemplar per enduriment.
En aquest aspecte, una vegada ms, lempresa Castells ens mostra
una altra excepci ja que en alguns dels seus mostraris les puntes
senganxen sobre petits cartons que, grcies a les pestanyes que pre-
senten els fulls del llibre, poden ser moguts dun lloc a un altre i, per
tant, ordenats depenent de les necessitats del moment.
Tot i que en termes generals la manera dexhibir les mostres dins del
mostrari respon a una ordenaci establerta des del principi, total-
ment arbitrria en la majoria dels casos, cal advertir que lexcessiu s
daquests llibres al llarg del temps provoca en nombroses ocasions
una certa alteraci daquest ordre. De fet, s aquest s i abs el que
explica que moltes mostres hagin desaparegut i que, en ocasions, ha-
gin estat substitudes per papers amb els calcs amb carbonet de les
peces respectives. Aix mateix, algunes pgines han estat arrencades
o, al contrari, afegides un xic barroerament en un moment posterior
per tal daplegar-hi ms mostres. Les necessitats prctiques del dia a
dia, com s de suposar, quedaven per sobre de les esttiques.
Qu shi troba, i com
Els mostraris de punta artesana resulten avui en dia un gaudi per als
ulls ja que permeten dapreciar lextraordinria varietat de repertoris
formals de tipus floral, figuratiu o geomtric amb qu comptaven
els randers. Cal remarcar que en un moment en qu el concepte de
plagi, cpia o inspiraci directa no eren ni penats ni malvistos com
succeeix a lactualitat, la majoria de motius o models eren repetits
indiscriminadament per totes les empreses al llarg de diverses gene-
racions. Aquest fet, tan habitual com fcil era la cpia de patrons,
queda ben pals en tot aquest conjunt de mostraris arenyencs en la
majoria dels quals, s necessari dir-ho, es desplega un repertori que
es podria titllar de tradicional o popular, creat moltes dcades enre-
re per alg que encara no pot ser considerat com a projectista i que
dissenyava models de manera absolutament annima.
s justament la casa Castells, grcies a la prolfica tasca de Mari
Castells i Simon, qui a partir de les darreries del segle xix renova no

30
Roquet ornat amb punta
artesana. Primera meitat del
segle XX. Museu Mars de la
Punta, nm. reg. 10219

Mostra de punta artesana de


guipur confeccionada per la
casa de randers Artigas-Hijos
de Rosa Muoz. Museu Mars
de la Punta, nm. reg.
2980.1.10.

31
Mostra de punta artesana de
Chantilly catal confeccionada
noms en lmbit local sin tamb en el nacional, els repertoris de
per la casa de randers Cosso. punta de coix artesana amb les noves i imaginatives formes de les-
Museu Mars de la Punta, nm. ttica modernista. Tot i que, grcies a la feina duta a terme per
reg. 782-L-5
Mari i altres dissenyadors de puntes del primer quart del segle
xx Aurora Gutirrez, Josep Fiter, Francesc Toms i Estruch,
etc. sacaba amb lanonimat del projectista, la cpia i la trans-
missi fraudulenta de models duns randers a daltres i dunes
puntaires a daltres continua igual.
Lluny de sorprendre, la manca de respecte de randers i puntaires cap a
un copyright, daltra banda inexistent, ha de ser vista com una peculia-
ritat ms daquesta i moltes altres artesanies tradicionals. Sens dubte,
aquest fenomen sovint comporta nombrosos problemes als estudiosos
de la punta a lhora dadjudicar determinades obres a unes mans o a
daltres. Cal, per, acceptar-ho: els simples mots artesania tradicio-
nal porten implcit aquest sentit de repetici infinita.
Sense deixar el fil dels repertoris, grcies als mostraris resulta ben
fcil de comprovar les variacions que dins un mateix model o mostra
es podien arribar a produir. Aix, duna punta de noms pocs cent-
metres damplria es podia passar a daltres de ms amples i elabora-
des a partir de nous motius, repeticions o afegits dentredosos.
Aquestes variacions responien moltes vegades al fet que una deter-
minada mostra primera, amb totes les seves variants, era emprada
com a leitmotiv en un mateix joc de llit llenol i coixineres, de
taula estovalla i tovallons o en el vestuari colls, punys i aplics.
Estudiant detalladament els mostraris, la informaci que se nextreu
ultrapassa la dimensi esttica. Ms enll de les formes, aquests lli-

32
bres de mostres permeten veure tamb la gran varietat, pel que fa a
tcniques, amb qu treballaven les cases de randers arenyenques i,
per extensi, catalanes. Daquesta manera, a ms de lamplament tre-
ballada punta geomtrica, amb la base de torchon, el guipur o el ret fi,
tpiques de les nostres contrades, es confeccionaven altres modali-
tats de tipus internacional Lille, Valenciennes, Chantilly, Malines,
etc. Aix sexplica pel fet que tradicionalment, depenent de la pea
txtil que shagus dembellir, ja fos dindumentria o de parament
de la llar, es requeria una punta o altra. Aix, per exemple, les puntes
de Lille o de Valenciennes, lleugeres i fines, solien complementar mol-
ta de la roba interior femenina, mentre que el guipur, de tacte ms
tosc, era ms emprat en jocs de llit i de taula o en indumentria de
tipus exterior colls, punys, volants, etc. .
La varietat de tcniques produdes per les puntaires catalanes de-
mostra no noms la gran demanda dun mercat actiu amb necessitat
de proveir-se constantment de material, sin tamb ladaptabilitat
del rander a les exigncies daquest empori, ja que, en cas de no ser
satisfet pels productors locals, hauria de recrrer a la punta vinguda
de lexterior, gaireb sempre ms cara que lautctona.
Amb tot, cal deixar clar que sovint aquestes cpies eren simples
imitacions formals daquestes tcniques anomenades internacio-
nals. Lestudi minucis de cada pea permet de veure que en nom-
broses ocasions la imitaci de la tcnica s purament aparent. s a
dir, si b pel que fa als motius la cpia sadiu del tot a la punta ori-
ginal, pel que respecta als punts emprats, el treball del fil amb els
boixets no segueix el que s caracterstic de la randa primignia.
Amb aquesta petita trampa es tractava daconseguir unes puntes
de confecci ms rpida, tamb amb menys quantitat de fil i, con-
seqentment, molt ms assequibles que les autntiques. Tot i aix,
lexperta puntaire i historiadora de lart de la punta, Pilar Huguet
Creixells, deixa ben clar en els seus estudis que aquestes tcniques
europees Valenciennes, Chantilly, Malines... a casa nostra van ser
produdes amb una qualitat excellent.
Un dels aspectes que encaria o abaratia la punta era, bviament, el
tipus de fil emprat en la seva realitzaci. En aquest sentit, els mostra-
ris tamb donen testimoni fsic i perfectament palpable dels diversos
fils emprats pels randers, especialment el lli, el cot, la seda i el fil de
pita, obtingut de latzavara. Tradicionalment, cada tcnica de punta
sol ser confeccionada amb una determinada classe de fil el ret fi
amb cot, la blonda amb seda, etc. encara que sempre hi ha excep-
cions. A ms, tamb era un factor a tenir en compte, depenent de la

33
tcnica seguida o de la utilitat de la
punta en qesti, el nmero del fil
emprat, s a dir, dun gruix ms o
menys fi: aquest aspecte, que el
rander i una puntaire professional
no podien oblidar, determinava en
gran mesura el resultat final.
Pel que fa als colors, tres eren els
ms emprats: el blanc, el blanc
trencat i el negre. Com que molta
de la producci puntaire era des-
tinada a peces txtils ds litrgic
o religis, la tria prvia dun color
o un altre a lhora diniciar una
pea era del tot determinant. Aix
com, per exemple, les mantellines
blanques eren emprades en unes
ocasions determinades durant el
calendari litrgic i festiu, les ne-
gres ho eren en unes altres. Pel
que fa a les puntes de colors cal
dir que en els mostraris conser-
vats en el Museu dArenys de Mar
hi sn totalment absents. La seva
producci, majoritriament a m-
Mostra de punta artesana quina, comenaria ben entrat el segle xx, amb els canvis en la moda.
dempuntillat amb serrells
confeccionada per la casa de
Amb tot el comentat fins al moment, hom pot fer-se a la idea dels
randers Castells. Museu Mars de diversos factors que entraven en joc a lhora de determinar els di-
la Punta, nm. reg. 2986.6.20 versos preus duna mateixa punta, s a dir, la quantitat de diners
que es pagava a la puntaire, la que es feia pagar el rander o marxant
en el seu negoci, i la que lliurava el client final una vegada la punta
ja havia estat cosida o muntada.
I s que una ms de les utilitats daquests llibres que ens ocupen s
informar del preu de les peces que mostraven. En el cas que ens per-
toca, al costat de cada mostra shi troba a menys que no shagi des-
prs una etiqueta en la qual hi apareix escrit la seva quantitat, en
cntims o pessetes. Aquest preu sha de considerar orientatiu ja que
en la majoria docasions fa referncia a la punta sense muntar, sense
la intervenci de brodadores o cosidores.
Aix mateix, cada etiqueta porta una numeraci, generalment corre-
lativa, que serveix per a catalogar o identificar amb facilitat cadascu-

34
na de les mostres. En el cas dels mostraris fotogrfics de la Casa
Castells s interessant de veure com un mateix model muntat en pe-
ces de mides i formes diverses especialment tapets i cobretaules
presenta un mateix nmero subdividit en daltres xifres o lletres per
tal de deixar clara la pertinena a un nic model.
No pot passar per alt que la numeraci de cadascuna de les mostres
desvela un grau ms del desenvolupament de la indstria randera
catalana al llarg del vuit-cents. I s que normalment, entre les pun-
taires i els mateixos randers, cada mostra o determinats motius i
punts rebien un nom especfic que de vegades responia a la semblan-
a amb objectes i elements quotidians o que podia fer referncia a
determinats fets lorigen dels quals ens s avui del tot desconegut. Mostra de punta artesana de ret
Els noms emprats encara avui dia a Arenys de Mar en la tcnica del fi catal, confeccionada per la
ret fi deixen testimoni daquesta prctica: des del clebre campanar casa de randers Cosso.
Museu Mars de la Punta,
de Sant Iscle, a la pota, passant per la guitarra o la barca. nm. reg. 971.11

35
Amb tot, en una mateixa zona, amb pocs quilmetres de diferncia
dun centre de producci a un altre, un mateix motiu podia rebre un
nom del tot diferent al ve. Del punt desperit del ret fi a Arenys de
Mar, per exemple, es passa a la mosqueta, pel mateix punt, a Arenys
de Munt. Aix, aviat, per facilitar la tasca i evitar confusions, els ran-
ders van anar substituint aquestes denominacions populars per una
enumeraci, sense que, per, les puntaires deixessin demprar-les i
de transmetre-les fins avui a les generacions ms joves.

Els documents annexos


No shauria dimaginar els mostraris de punta artesana com a lli-
bres nics sin que molt sovint cal pensar en lexistncia daltres
documents que els complementarien o que nacabarien de donar
informaci. Ens referim a quaderns amb llistats ms especfics re-
ferents especialment a les mides, combinacions possibles i preus de
determinades peces.
En el cas de la casa Castells, el Museu dArenys de Mar conserva un
daquests quaderns, que es pot datar en el primer quart del segle xx,
referent a un mostrari fotogrfic de tapets. Aix mateix, en un dels
llibres de la casa Artigas a letapa dels Hijos de Rosa Muoz, sha
trobat entre les pgines uns fulls solts, mecanografiats, en els quals
sespecifiquen concretament les combinacions que podien fer-se en-
tre diverses mostres per tal de realitzar respectivament albes de pun-
ta geomtrica o mantellines i pollites de guipur i de blonda. A ms de
les mides damplada de cada pea, sespecifica el preu en pessetes del
resultat final, molt segurament sense confeccionar. Aquest quadern,
a banda de fer-nos conixer lelevat preu que podia arribar a tenir
una punta, permet de veure que una mateixa randa podia tenir di-
verses finalitats: o b ser aplicada a una pea txtil qualsevol din-
dumentria o parament de la llar, o b esdevenir, juntament amb
daltres, una pea per ella mateixa.
Els nics mostraris del Museu dArenys de Mar en els quals, junta-
ment amb la mostra, sofereixen totes les dades mercantils sobre la
punta pertanyen a la casa Castells. Es tracta duns mostraris fora
particulars ja que, a diferncia dels altres, no estan formats per lli-
bres sin per uns fragments quadrats i rectangulars de tul blau cel.
Sobre aquest teixit es cusen les puntes, en la majoria de casos canto-
neres o altres peces de guipur, amb unes mides que no tindrien prou
lloc en un mostrari tradicional. Datats entre els anys 30 i 40 del segle
xx, cal situar aquests mostraris en el perode durant el qual la casa
Castells va ser dirigida per Joaquim Castells i Simon.

36
Afegides al tul, hi ha unes etiquetes en les quals sespecifica en pri-
mer lloc el nmero de catalogaci de la punta corresponent, coinci-
dent amb les matrius dels patrons, i en segon lloc si es tracta de mos-
tres per a jocs de llits o de taula. En el cas del joc de llit sespecifiquen
les mides i els preus corresponents a les puntes per al llenol, les bo-
ques de la coixinera i el quadrant. Pel que fa als jocs de taula es mos-
tren preus i mides de les tovalles, els tovallons i tapets. Cal dir que
tots els preus de la pea sn sense confeccionar, la qual cosa permet
afirmar que bona part de les mostres podien ser venudes a mercers o
altres comerciants que desprs de cosir-les, muntar-les i brodar-les
les vendrien al client final.
Mostra de punta artesana de
guipur, confeccionada per la casa
de randers Joaquim Castells.
Museu Mars de la Punta, nm.
reg. 3493

37
38
La punta mecnica.
La democratitzaci dun luxe
Joan Miquel Llodr Nogueras
Historiador de lart i collaborador del Museu dArenys de Mar

Com va succeir amb moltes altres artesanies o expressions artsti-


ques tradicionals, del tipus que fossin, la irrupci i incorporaci de la
mquina va suposar un canvi de rumb radical en la histria de la
punta al coix. Menys temps i menys m dobra invertits en el procs
de realitzaci va suposar la reducci de costos i, per tant, la demo-
cratitzaci dun producte que des de feia segles havia estat signe de
riquesa, luxe i distinci social.
Linici de la histria de la punta mecnica, ben lligada a la Revolu-
ci Industrial, t lloc a Anglaterra i poc temps desprs a Frana.
Les primeres mquines emprades en lart del teixir, usades des de
finals del segle xvi, es dedicaven especialment a la confecci de
mitges. El desenvolupament daquests enginys, acompanyat de mi-
llores en el filat del cot, havia de permetre el primer pas cap a la
producci de la punta mecnica. Aix, lany 1809, el jove mecnic
John Heathcoat va patentar una mquina que podia produir un
teixit de xarxa molt similar al tul, punt base de molts tipus de pun-
ta artesana o tradicional, del Chantilly al ret fi, passant per la blon-
da o la punta dAlenon, entre daltres.
Un parell danys ms tard, aquestes mquines ja susaven amb norma-
litat. Amb tot, sha de recalcar que en aquesta primera fase no es pro-
dua la punta en la seva totalitat ja que sobre el producte resultant el
tul encara no es podien reproduir els motius decoratius de la punta
al boixet. Daquesta manera, el teixit de base havia de ser treballat en
un segon moment per dones brodadores que, amb el fil i lagulla, acon-
seguien composicions molt similars a les de les puntaires. Aquesta hi-
bridaci entre la tcnica mecnica i la manual tenia com a ltim objec-
tiu una punta que, si b no industrial del tot, era molt ms econmica
que la feta a m i que, conseqentment, podia ser adquirida per molta
ms gent, amb ms quantitat i assidutat. Era el comenament del que
havia desdevenir un dels pilars de la indstria txtil. Treballadores repassant punta
s interessant dobservar en aquest primer estadi lestreta relaci, del mecnica de lantiga fbrica Hijos
de Casimiro Volart, avui
tot pacfica, entre els dos processos de producci, el tradicional i el mo- Tradeurope S.L.
dern. Encara avui en dia es continuen practicant algunes tcniques del Primera meitat segle XX.

39
que es considera punta artesana a partir dun tul de producci mec-
nica. En sn alguns exemples la punta dAnglaterra, la granadina o la
blonda bordana, entre daltres, mostres de les quals es poden contem-
plar a les sales del Museu Mars de la Punta dArenys de Mar.
El segent episodi en la histria de la punta mecnica havia de venir
lany 1830 amb la invenci duna mquina, per part de Joseph
Leavers, que permetia afegir al tul mecnic el dibuix o motiu que es
volgus, s a dir, sense intervenci de les brodadores i per tant amb
una altra reducci dels costos de producci. Leavers no havia fet res
ms que unir el sistema patentat per Heathcoat amb el del francs
Joseph Jacquard, consistent en ls duns cartons perforats en els
quals quedava establert el dibuix a seguir.
El resultat, per, no era encara del tot mecnic ja que a la punta se li
havia de cosir manualment el toral, daltra banda, lnica manera de
poder veure la diferncia entre la punta autntica a m i aquesta excel
lent imitaci. Cap al 1841, el darrer gran desenvolupament en aquesta
nova indstria va suposar que les mquines poguessin incorporar di-
rectament aquest toral. Aix doncs, la cpia de la punta feta a m era
quasi perfecta. A causa de les millores tcniques desenvolupades, ls
daquestes mquines es va anar estenent arreu, fet que va suposar en el
mercat la victria de la punta mecnica per sobre de lartesanal.
Com s de suposar, la reacci dels randers o marxants de punta arte-
sana no es va fer esperar. La competncia que suposava aquell nou
producte era molt dura; calia trobar una soluci a un fet que, malaura-
dament per a ells, no tenia aturador. En el cas dAnglaterra, es va en-
carregar a dissenyadors i projectistes un tipus de punta tal que no po-
gus ser imitada per les mquines. Aix, es decid prendre els elements
ms caracterstics de diversos estils de puntes les trenes de la punta
de Cluny; els quadradets tpics de la punta Honiton; les fulles de la
punta de Malta, entre daltres i crear noves modalitats de randes
com, per exemple, la coneguda com a Bedfordshire. Els motius esco-
llits ho foren per la relativa facilitat i velocitat amb les quals podien ser
realitzats per les puntaires. Del tot ingnuament considerant-ho des
duna ptica actual, daquella manera es pretenia plantar cara al que
per molts shavia convertit en el gran enemic: la mquina.
Per malgrat els esforos, tot intent de voler competir amb la punta
mecnica va resultar endebades. No hi havia res a fer i cap al 1865, les
mquines ja eren capaces de reproduir tots els tipus de punta que els
industrials es proposessin i, evidentment, sempre amb un temps m-
nim, una evident reducci de la m dobra i a un preu que les classes
mitjanes podien permetres. Aquestes, entre daltres, foren les causes
del gradual declivi de la indstria de la punta artesana.

40
La punta mecnica a Catalunya Xal de punta mecnica imitaci
de la blonda de dos tons.
Les principals localitats europees productores de punta mecnica van Museu Mars de la Punta,
ser, des del primer ter del segle xix, Nottingham, a Gran Bretanya, i nm. reg. 1648
Calais, a Frana. De fet, la introducci de les primeres mquines al
pas gal va ser deguda als professionals anglesos, a partir de la segona
dcada del vuit-cents, en un moment en el qual les duanes franceses no
permetien lentrada de punta britnica. Des dambds pasos, dales-
hores en, aquests enginys sestendrien arreu dEuropa.
La punta mecnica a Catalunya, com s de suposar, es va implantar
amb fora retard si ho comparem amb altres pasos europeus. Aix
com a Anglaterra, a principis del segle xx, la punta tradicional ja havia
quasi desaparegut del mercat, a casa nostra el seu pes en certes econo-
mies va ser mitjanament rellevant fins a ben entrada aquella centria.
I s que labsoluta desaparici de la punta artesana del mercat catal i
espanyol es va deure no noms a la forta competncia de la produda a
mquina sin tamb, com s sabut, pels canvis en la indumentria i
per la incorporaci de la dona al mn laboral de la fbrica.
Com havia passat en altres indrets, els randers o productors puntai-
res catalans van veure en la punta mecnica una competncia quasi
impossible dencarar. Amb tot, per les fonts documentals consulta-
des, es pot afirmar que en un primer moment aquesta nova punta no
va ser considerada una forta amenaa pel sector establert. El carc-
ter industrial i artificis daquell producte, sense la categoria artsti-
ca ni molt menys el valor material que podia tenir una punta feta a
m, va fer que fos menystingut, infravalorat i considerat noms com
un b adreat a les classes amb menys poder adquisitiu.

41
Daquesta manera, la punta que des de
feia tant temps es produa a nombroses
localitats del Principat va continuar es-
sent un negoci rendible, molt ms no
cal dir-ho per als industrials que per a
les puntaires. Lesnobisme, tant de
molts productors com dels seus clients,
acabaria tard o dhora essent superat
per la llei i la fora del mercat.
A la primera meitat del segle xix,
alguns randers dedicats des dunes
quantes generacions enrere a la punta
artesana, entre emprenedors i
agosarats, van decidir llanar-se al
nou mercat que suposava la punta
mecnica. Aix, el 1857, la casa Dotres
Clav i Fabra installava la primera
mquina de tul mecnic a Barcelona.
Altres pioners foren Casimir Volart i
Josep Fiter Ingls. Del primer,
fundador el 1864 duna empresa
encara avui en actiu, se sap que va
adquirir unes mquines provinents de
Nottingham i Calais. Pel que fa al
segon, personatge absolutament
polifactic, no va dubtar en deixar ben
clar als seus clients amb quin tipus de
producte comerciava. En el cartell
publicitari daquella empresa,
dissenyat lany 1900, hi apareix una
jove puntaire, en un moment de reps,
amb un tradicional coix a la seva falda
i un engranatge de mquina a lextrem
oposat en el qual es recolza. Per a
deixar-ho ms clar, a la part superior
de la composici es pot llegir Fbrica
Cartell de la Fbrica de Blondas de blondas y encajes legtimos y mecnicos.
y Encajes Legtimos y Mecnicos Per lactitud oberta i receptiva daquests randers cap a la punta me-
Jos Fiter. Antoni Coll, 1900.
Museu Mars de la Punta, cnica no va ser compartida per altres empreses catalanes dins del
nm. reg. 1600 mateix ram. Moltes no van endinsar-se mai en aquell mn. Les raons
per a tal fet poden ser diverses; des de les de tipus econmic es
tractava duna inversi de capital considerable o per lesnobisme

42
abans comentat. De fet, alguns daquests randers faran gala a la seva
publicitat de dedicar-se noms a la punta legtima, que s com, a par-
tir daquell moment, comen ser designada la punta a m tradicio-
nal. s evident amb ls de ladjectiu legtim la valoraci pejorativa
que de per s satorgava a la punta mecnica.
La majoria de randers dArenys de Mar, localitat amb una gran tra-
dici en la fabricaci i venda de punta artesana, van deixar passar
loportunitat de la punta mecnica. Si b van poder subsistir amb el
negoci fins als anys trenta del segle xx, el fet s que tard o dhora,
desprs de la Guerra Civil, la majoria van acabar tancant o treballant
a una escala gens competitiva, ms artesanal que industrial.
Com era desperar, qui no va tancar les portes van ser aquells que
havien apostat per aquesta nova modalitat, ja fos partint de zero o
deixant progressivament la prctica de la punta artesana en un segon
terme per, poc desprs, abandonar-la del tot. Finalment, com havia
passat a la resta dEuropa, la punta mecnica shavia imposat absolu-
tament a una nova societat i a una nova manera de viure.
Els mostraris de punta mecnica del Museu dArenys de Mar
Tot i centrar-se en la punta artesana, de boixet o a lagulla, el Museu
dArenys de Mar-Museu Mars de la Punta aplega en els seus fons
nombroses mostres de punta realitzada absolutament a mquina.
Algunes sn, malgrat la seva confecci artificial, vertaderes obres
dart, peces niques avui en dia illocalitzables. Serveix dexemple
una extraordinria mantellina de Chantilly en seda negra de la col
lecci Mars (MAM, nm. reg. 1648), o un coll imitant a la perfec-
ci el punt de Vencia (MAM, nm. reg. 1642), unes creacions de les
quals, malauradament, no sen sap lempresa productora.
A banda daquestes peces, cal destacar les obres en les quals es parteix
dun tul industrial que, posteriorment, s brodat o cosit a m, manera
de fer ben caracterstica de nombroses tcniques de punta a lagulla
artesana. Aix, cal destacar un magnfic ventall amb punta dAlenon
de la collecci de Trtola Valncia (MAM, nm. reg. 507), un xal de
blonda bordana, imitaci del ret fi (MAM, nm. reg. 77), o una man-
tellina de granadina en seda de la Casa Vives (MAM, nm. reg. 636).
Malauradament, pel que fa als mostraris de punta mecnica, el museu
arenyenc no en conserva de pertanyents als randers catalans pioners
en aquesta nova tcnica tot i que sen t documentada lexistncia. El
fons ms important pel que fa a aquesta tipologia de mostraris corres-
pon a lempresa arenyenca Punto Nuevo S.A., avui desapareguda. Fun-
dada lany 1958 pels germans Ferrer del Castillo i altres socis, aquesta

43
fbrica es va especialitzar en
les puntes i blondes dalta qua-
litat per a la confecci de coti-
lleria i roba ntima femenina.
Lorigen de lempresa es troba
en un petit negoci, propietat de
Felipe Ferrer Calbet, en el
qual, amb un teler rod, es
confeccionava amb cot diver-
ses peces de roba interior. Des-
prs del seu tancament, els fills
de Ferrer Calbet decidiren in-
troduir-se en el mn de la pun-
ta mecnica. En un primer mo-
ment disposaven noms duna
mquina italiana, per segui-
dament les naus del local van
comenar a crixer amb m-
quines alemanyes Raschel de la
marca Mayer que permetien
fer grans peces de punta i blon-
da. A comenaments dels anys
vuitanta del segle xx, el creixe-
ment del negoci va suposar el
trasllat al polgon industrial
dArenys de Munt, una altra
Mostra de blonda mecnica de localitat tamb molt vinculada a la punta artesana.
lempresa Punto Nuevo S.A.
Darrer quart del segle XX.
Durant quasi cinquanta anys, Punto Nuevo S.A. va ser una de les
Museu Mars de la Punta. primeres firmes del sector, tot exportant els seus productes a una vintena
de pasos de tot el mn. El 45% de la seva producci anava destinada a la
venta exterior, mentre que la resta era per al consum nacional.
La trentena de volums-mostraris llegada pels seus propietaris al Mu-
seu dArenys de Mar, permet de veure una mplia varietat i gamma de
punta mecnica elstica. Es tracta duns llibres que solien enviar-se als
clients i a partir dels quals es podien fer els encrrecs pertinents. De
les mostres triades, el client demanava a lempresa la confecci de tants
metres i de quins colors havien de ser. La gran demanda suposava que
la maquinria estigus en funcionament 24 hores al dia, set dies a la
setmana. A banda del cot, els fils emprats en aquesta punta mecnica
eren dorigen sinttic: la poliamida, resistent i elstica i que semprava
normalment per al tul de fons; el polister, la viscosa, lescuma, etc.

44
Daltra banda, les mquines emprades van
ser Leavers, Raschel o Jaquardtronic, pri-
mer mecniques, a base de cadenes, i des-
prs electrniques.
Cal sumar a aquest conjunt de mostraris
uns daltres pertanyents a empreses com
Sabor empresa dArenys de Mar que
tamb pertanyia a Punto Nuevo S.A. i que
es dedicava als brodats, Bischoff, Galler
Lace & Fabric, Eurodentelles. Dentelles de
Calais, Milano Pizzi & Ricami, Guilford
Apparel Intimate, etc. que van ingressar al
Museu dins del mateix llegat. Aquests,
per, no han estat inclosos en lestudi dut
a terme pel Centre de Documentaci
Museu Txtil de Terrassa i el Museu
dArenys de Mar.
Mostra de punta mecnica
La relativa modernitat de les puntes de Punto Nuevo S.A. lempresa va imitaci de rosalina perlada,
tancar definitivament les seves portes lany 2004 no permet de distanciar- confeccionada per lempresa
Buckheim. Museu Mars de la
se com caldria per apreciar-hi el valor histric i documental que ja tenen Punta, nm. reg. 10003.1.9
per que, de ben segur, en no ms de mig segle ser reconegut per tots.
No succeeix el mateix amb tres mostraris ms, conservats al mateix museu
i tamb de punta mecnica, per dels quals no sen sap ni la provinena ni
la dataci. De fet, van ser adquirits recentment a un antiquari sabadellenc
que no va saber-ne donar cap mena dinformaci addicional.
Pel que contenen, som de lopini que aquests tres llibres de mostres
devien pertnyer a un comercial o distribudor de puntes. I s que al
seu interior sapleguen centenars de mostres tant de punta i entreds
mecnics la majoria per a laplicaci en cotilleria i roba interior,
com de passamaneria i frivolit, ms adreades al parament de la llar
o a la indumentria externa. Disposades en sentit horitzontal, una
sobre de laltra, cada punta s classificada amb dues numeracions: la
pertanyent a lempresa on va ser produda i la donada pel propietari
del mostrari, de manera correlativa.
Datar els tres llibres amb precisi resulta fora complicat ja que no
hi consta cap mena dinscripci o nota que ens ajudi a fer-ho. Tot
sembla indicar, per, que els tres mostraris van estar en s durant
bastant temps i que, fins i tot, van ser utilitzats per ms duna perso-
na. La manera en qu les mostres han estat aferrades al paper pri-
mer amb cola i desprs amb cinta adhesiva-, les anotacions les pri-
meres escrites amb ploma i seguidament amb bolgraf i el canvi en

45
la grafia de lescrivent ens porten a situar aquests mostraris entre els
anys cinquanta i vuitanta del segle xx.
Ms enll dels nombrosos dubtes que ens plantegen, linters
daquests tres llibres de mostra rau en la gran informaci que apor-
ten les puntes que shi exhibeixen. En primer lloc, s interessant
dobservar la gran varietat pel que fa a tcniques tradicionals imi-
tades mecnicament, mostra del gust que encara despertava entre
el pblic la punta feta a m. Aix, es poden veure mostres amb la

Mostra de punta mecnica tcnica de Valenciennes, Chantilly, punta geomtrica, malla, blon-
imitaci de Malines,
confeccionada per lempresa da, punta dEspanya, Lille, guipur, ret fi, punta dAnglaterra, Flan-
Central Encajera S.A. Museu des, etc. A ms, en els tres volums tenen molta presncia les puntes
Mars de la Punta, nm. reg.
10000.11.8
anomenades de fantasia, s a dir, aquelles que apleguen en una ma-
teixa mostra motius i punts de diverses tcniques, ja siguin de boi-
xet o a lagulla, i que donen com a resultat noves composicions i,
fins i tot, textures. Queda palesa doncs la facilitat amb qu aques-
tes puntes podien adequar-se a les exigncies del mercat, sempre
amatent de noves formes i repertoris.
Digual importncia s la informaci que aquests mostraris aporten
sobre les empreses productores de punta mecnica, ms duna
vuitantena, entre espanyoles i europees: Almacenes Escudero,
Almacenes Garca, Artipunt, Bernhar, Bertran Fort, Bco y Bray,
Bruguera, Brunet, Buckheim, Bustillo, Bort y Vela, Cano, Cardona,
Carpentier, Central Encajera, Condes, Debacho, Dentex, Eisenhut,
Ernst, Esteban, Fanatex, Farragut, Felisa, Juan Ferran, Ferrer, Filtex
S.A., Len Fontanille, Fonter, Forster Willy, Fruncidos Monar, Galler,
Garca, Grauer, Guggenheim, Max Herrmann, Heymann & Alexander,
Hollenstein, J. Ibaez Pi, Industrias Foz S.A., Industrias Selectas,
Inibarrena, Knoll, Kriesemer & Co., La Encajera del Tietar, Encajes

46
Laquidan, Lorenzo Chain, Lucas, Llorca,
Lurex, Mart Rigol, Matas, Simon May, Jean
Mery, Moreno, Oriana Textil, Peeters & Perrin,
Peix-Bonet, Juan Pinto, Ponsa, Punto Nuevo
S.A., Rechteiner, Reichembach, Eugenio Ribera,
Rocabert Daltell, Jacob Rohner, Rutex, Salazar,
Spitzenmanufaktur, E. Schmalfuss & Shne,
Sofisa, Sprl & Martin, Staheli, Textil Maigal
S.A., Textiles y Bordados, Textilfer, Tules y
Encajes, Union S.A., Union Saint Gall, Wetter,
Felix Vidal y Volart.
De la majoria daquestes marques no se nha trobat informaci que Mquina de punta i blonda
permeti destablir-ne una mnima histria o localitzaci geogrfica, mecnica de lantiga empresa
Hijos de Casimiro Volart, avui
encara que un bon nombre delles cal suposar que sn catalanes. Tradeurop S.L. Primera meitat
Moltes daquestes cases a excepci de Tradeurop S.L., Central segle XX
Encajera S.A. i Encajes Laquidan S.A. avui dia ja no funcionen.
Algunes van desaparixer fa temps, per sempre ms, sense deixar
rastre aparent, daltres han tancat fa ben poc, i daltres van reconvertir-
se en noves indstries que pot ser que encara a lactualitat continun
produint. Serveixi aquesta primera catalogaci duta a terme entre el
CDMT i el MAM per a posteriors estudis i treballs de recerca sobre
una part ms de limportant llegat txtil del nostre pas.
Mantellina de punta mecnica
imitaci de la blonda de dos tons,
confeccionada per lempresa
Txtil Padr S.A. Principis segle
XXI. Museu Mars de la Punta,
nm. reg. 9481

47
Mostraris seleccionats del CDMT de Terrassa

EMPRESA NM. REGISTRE NM. MO

Algodonera Canals 11.220 50


Barcelona 11.222
11.225
11.228

Felio Comadran Cisa 11.072 21


Sabadell

Sala y Badrinas 14.270 50


Terrassa

Pablo Farns 17.264 50


Terrassa

Textil Vallhonrat 15.135 50


Terrassa

Textil Claps 15.186 50


Terrassa

Hilabor SA 19.741 50
Terrassa 19.742
14.240

Hilaturas Castells 20.600 39


Terrassa

48
OSTRES CRONOLOGIA ESPECIALITAT

1911 - 1956 Cot.


Indumentria
femenina, masculina,
tapisseria, txtil llar

1942 - 1954 Cot.


Tapisseria

1886 - 1936 Llaneria.


Indumentria femenina

1912 - 1968 Llaneria.


Indumentria femenina
i masculina

1912 - 1972 Llaneria i draperia.


Indumentria

1962 - 1989 Llaneria.


Indumentria

1957 - 1982 Filatura.


Llana, cot, moher,
rfia, lli, acrlic,
poliamida, polister,
viscosa, lurex.
Fils per a labors. Fils
industrials

1984 - 1995 Filatura.


Fil per a gnere de
punt

49
Mostraris seleccionats del Museu Mars de la Pun
EMPRESA NM. REGISTRE NM. MO

Castells 2986 2696 115


Arenys de Mar 2989 3001
2992 3004
2994

Artigas - Rosa Muoz - Hijos 2980 25


de Rosa Muoz - Merc R. 2981
Vda. Artigas - Rosita Artigas
Arenys de Mar

Cosso 773.L.3 - 779.L.3 28


Arenys de Mar 878.1 - 1443.47

Eloi Doy 9996 22


Arenys de Mar 9998

Volart Encajes i Tejidos S.A. 10001 5


Barcelona

Punto Nuevo S.A. 10004 5


Arenys de Mar 10005
10008
Almacenes Escudero / 10001 31
Bernat Font / Brunet /
Central Encajera / Foz y
Cia. / Garca / Jacob /
Encajera del Tietar / Llorca
/ Mart Rigol / Tules y
Encajes

Buckheim / E. 10003 9
Schamalfauss & Shne /
Kriesemer & Co / Ernst
Reichenbach

50
nta
OSTRES CRONOLOGIA ESPECIALITAT

1862 - 1962 Puntes en cot, lli, seda i fil de pita.


Indumentria femenina i
masculina, indumentria litrgica,
txtil llar

1801 - 1970 Puntes en cot, lli, seda i fil de pita.


Indumentria femenina i
masculina, indumentria litrgica,
txtil llar
1800 - 1880 Puntes en cot, lli, seda i fil de pita.
Indumentria femenina i
masculina, indumentria litrgica,
txtil llar

1846 - 1890 Puntes en cot, lli, seda i fil de pita.


Indumentria femenina i
masculina, indumentria litrgica,
txtil llar

1857 - 1980 Puntes i blondes mecniques.


Indumentria femenina interior i
exterior
1958 - 2004 Puntes i blondes mecniques.
Indumentria femenina interior i
exterior

1940 - 1980 Puntes i blondes mecniques.


Indumentria femenina interior i
exterior

1940 - 1980 Puntes i blondes mecniques.


Indumentria femenina interior i
exterior

51
DOCUMENTACIN Y DIFUSIN THE DOCUMENTATION AND
DEL FONDO INDUSTRIAL TEXTIL DISSEMINATION OF CATALONIAS
DE CATALUA INDUSTRIAL TEXTILE HERITAGE
Neus Ribas San Emeterio Neus Ribas San Emeterio
Directora del Museo de Arenys de Mar Director of the Arenys de Mar Museum
Eullia Morral Eullia Morral
Directora del Centro de Documentacin y Museo Director of the Textile Museum and Documentation
Textil Centre

La evolucin del sector textil de Catalua en la segunda With the major changes in the Catalan textile sector
mitad del siglo XX ha motivado la reorientacin y/o la in the second half of the twentieth century, textile
desaparicin de muchas empresas. Afortunadamente, firms were obliged to restructure and diversify and a
una parte importante de sus archivos ha pasado a significant number of them were forced out of
museos pblicos, donde ahora son conservados con business. Fortunately, many of their archives are now
cuidado y accesibles tanto para los profesionales del held by public museums. These archives are carefully
diseo industrial como para investigadores y estudiosos. preserved and can be consulted by professionals of
Documentar, estudiar y difundir este patrimonio, industrial design and by researchers and scholars.
considerndolo globalmente, significa poder conocer By studying and disseminating this heritage, and by
y preservar las caractersticas propias de la cultura considering it as a whole rather than as a series of
industrial de nuestro pas y reconocer su papel dentro isolated fragments, we aim to preserve the
del contexto europeo. distinctive features of our countrys industrial
Por este motivo, el Museo de Arenys de Mar dentro de su culture and to draw attention to its significance
seccin Museo Mars del Encaje y el Centro de inside the European context.
Documentacin y Museo Textil optaron y recibieron, en el In 2008, the Mars Lace Museum at the Museum
2008, una ayuda del Departamento de Cultura y Medios of Arenys de Mar and the Textile Museum and
de Comunicacin de la Generalitat para indexar su propio Documentation Centre of Terrassa were awarded
fondo industrial y elaborar una base de datos conjunta a grant by the Catalan governments Department
consultable pblicamente a travs de diversos campos, of Culture and the Media to create a register of
con la idea de que esta herramienta pudiera permitir, ms their collections from this period of our history
adelante, incorporar otros archivos conservados en otras and to set up a joint database for public
entidades o en las propias empresas. consultation. This database can be expanded to
Al final del proyecto, se han realizado un total de incorporate other archives held by other
605 fichas de muestrarios procedentes de 30 institutions or by the firms themselves.
empresas, a las que podis acceder desde la pgina The project is now complete. The database contains
web www.ddfitc.cdmt.es y que os permitir hacer una 605 technical descriptions of sample-books from 30
pequea cata de la historia textil industrial reciente. firms, which give a vivid picture of our recent
Creemos que esta herramienta puede ser beneficiosa industrial textile history. It can be accessed at the
tanto para los estudiosos de nuestro patrimonio textil website www.ddfitc.cdmt.es.
que podrn conocer de forma ms rpida y accesible lo By providing rapid, easy access to our collections,
que se conserva en nuestros museos, como para los this database will be an invaluable asset to students
profesionales del textil que podrn disponer de una of our textile heritage and will also be a rich source
herramienta de conocimiento e inspiracin. of inspiration for professionals in the textile sector.

53
UN PATRIMONIO EN RED A HERITAGE NETWORK
Carles Vicente Carles Vicente
Gerente de Servicios de Cultura de la Diputacin de Barcelona Head of Culture Services of the Diputaci de Barcelona

La presentacin de esta gua de patrimonio industrial The presentation of this guide to our industrial textile
textil es una excelente noticia y una herramienta para heritage is excellent news. We warmly congratulate
profundizar en el conocimiento de este interesante Textile Museum and Documentation Centre of
patrimonio. Por este motivo debemos felicitar por la Terrassa and the Arenys de Mar Lace Museum for
iniciativa, al Centro de Documentacin y Museo Textil launching this project, which is sure to become an
de Terrassa y al Museo del Encaje de Arenys de Mar. important instrument in the study of this fascinating
Los museos son, por definicin, centros especializados area of our history.
en la recuperacin, la conservacin y la difusin de los By definition, museums are centres that specialize in
fondos patrimoniales que conservan. Una de las tareas
the recovery, preservation and dissemination of
fundamentales para garantizar la preservacin y
heritage. One of their most important tasks is research
presentacin de los fondos conservados es la bsqueda
and study, and in fact all museums run research
y el estudio de los mismos. Todos los museos desarrollan
programas de bsqueda que permiten reconocer e programs that aim to broaden our understanding of the
interpretar los objetos y elementos conservados. Esta objects and elements the preserve. This research may
bsqueda puede pasar desapercibida por los visitantes not be noticed by the museums visitors, but it is actually
de las exposiciones, pero es el ncleo central del trabajo the most important part of the museums activity; it
de los museos. Es lo que permite garantizar la highlights the significance of the collections as sources
conservacin de los bienes culturales a travs del of key information, and establishes them as a vital part
conocimiento que aportan y contextualizarlos mejor en of the museums scientific mission.
el marco del discurso cientfico que presenta el museo. Research also makes an important contribution to
La bsqueda tambin es en pos de la accin de divulgar, the transmission of knowledge. What kind of
de dar a conocer los fondos conservados. Qu knowledge can we pass on without a thorough,
transmisin de conocimiento podramos ofrecer sin un rigorous study of the collections? How can we
estudio exhaustivo y riguroso de las colecciones de los communicate the meaning of a series of objects
museos? Cmo podramos comunicar el sentido de
which, in purely practical terms, are obsolete? The
unos objetos que, en la mayora de los casos, han perdido
study and the inventory of the collections preserved
su razn utilitaria de ser? El estudio y el inventario de las
constitute the basis of the knowledge transfer that is
colecciones conservadas es el andamiaje que sustenta la
transferencia de conocimiento que desarrolla el museo. part of the museums raison dtre.
Debido a esto son tan importantes iniciativas como la This is why projects like this publication are so
de la presente publicacin puesto que, como resultado important. By cataloguing these materials, we can
del trabajo de inventario y catalogacin, se puede bring a body of specialized information to a much wider
poner al alcance de la ciudadana un conjunto de audience. At the same time, the project is an example
informaciones especializadas que, en este nuevo of how the resources allocated to museums and cultural
contexto, toman una importante relevancia. A la vez institutions can produce particularly fruitful results for
que representa el regreso a la sociedad de los recursos society as a whole.
destinados a la institucin musestica.
This inventory also reminds us how important it is that
Con todo, este inventario presenta tambin otro museums should work together on ambitious research
resultado bastante destacable: la constatacin de que projects such as this one. Cooperation is, in my view,
el trabajo en colaboracin representa un elemento one of the defining features of the museum institution.
clave en el funcionamiento de los museos, a la vez que
From their very beginnings, museums have been
se convierte en ineludible para poder desarrollar
complementary to each other. The uniqueness of their
proyectos de bsqueda ambiciosos.
collections means that cooperation substitutes
La cooperacin entre museos es, a mi parecer, una de competition: together, museums can create an overall
las caractersticas definitorias de esta clase de image of the world through their testimony of the
instituciones culturales. Desde su origen, las
technical, artistic and scientific knowledge of humanity
instituciones musesticas son complementarias unas de
as a whole. Museums, then, are the nodes of a global
las otras. Por el hecho de conservar colecciones nicas
y en muchos casos irrepetibles, la colaboracin entre network of knowledge and exchange.
museos sustituye la competencia. Los objetos de un Cooperation offers economic benefits as well: it can

54
museo se completan con los fondos de otros museos, achieve economies of scale that allow the execution
hasta lograr una imagen global del mundo a travs de of projects of a dimension that a single museum
los testigos fsicos asociados al conocimiento tcnico, cannot undertake on its own. The aim of this
artstico o cientfico de la humanidad en su conjunto. cooperation is to find formulas to optimize economic
Los museos son pues, ndulos de una red global de and material resources, and to promote joint projects
conocimiento y de intercambio. in an effective and efficient way.
Esta tendencia a la cooperacin existe, en buena But cooperation between museums also emerges from
medida, por la necesidad de lograr economas de escala the need for technical and scientific exchange inherent
que hagan viables proyectos importantes que superan in all knowledge transfer. This is, perhaps in spite of
las posibilidades de una institucin musestica en
appearances, the true meaning of scientific research:
solitario. Se trata de buscar frmulas para optimizar los
the construction of general paradigms of knowledge,
recursos econmicos y materiales, y para potenciar una
the examination and revision of these paradigms, and
oferta conjunta de manera eficiente y eficaz.
the creation of new ones.
Pero el trabajo conjunto entre museos tambin surge de
la necesidad de intercambio tcnico y cientfico inherente The global knowledge network that museums represent
a toda transferencia de conocimiento. Este es, aunque a has another distinctive feature: the cooperation
veces no lo parezca, el verdadero sentido de la bsqueda between cultural institutions is between peers, not
cientfica. La construccin, a partir de diferentes between rivals. This atmosphere of partnership can
segmentos, de los paradigmas generales de conocimiento help to establish a genuine social network that
que, una vez establecidos, se deben someter a la revisin strengthens personal links, encourages the participation
de forma corresponsable para elaborar otros nuevos. of all its members, and creates powerful synergies.
En esta red global de conocimiento que son los museos, The results of this kind of commitment are found in
hay otro aspecto caracterstico y singular: la colaboracin projects like the present one, characterized by
entre instituciones culturales se desarrolla entre iguales, complementarity rather than by competition, in which
entre no competidores, cosa que conduce al technical and scientific cooperation can help to spread
establecimiento de una autntica red social que permite knowledge. This is, after all, one of the most important
reforzar los vnculos personales y fortalecer el conjunto missions of museums.
a partir del crecimiento de sus partes.
Cooperation allows museums to maintain levels of
El resultado de todo ello son proyectos como el que excellence in the preservation of their rich cultural
presenta este opsculo, donde la competencia es
heritage and in their delivery of quality cultural ser-
sustituida por la complementariedad, y donde la
vices to the rests of society. This is the aim of the
cooperacin tcnica y cientfica genera una ampliacin
project The documentation and dissemination of
del conocimiento que es, en definitiva, una de las
misiones ms relevantes de los museos. Catalonias industrial textile heritage, run by the
Textile Museum and Documentation Centre of Ter-
La cooperacin entre museos permite elevar los
rassa and the Lace Museum of Arenys de Mar. Our
estndares de calidad de estas instituciones,
warmest congratulations, and our best wishes for the
mantenedores de un importante y rico patrimonio
success of this joint project!
cultural que hace falta devolver al conjunto de la
ciudadana en forma de servicios culturales de calidad. Carles Vicente
Y esto es, nada ms y nada menos, lo que hace el January 2010
proyecto Documentacin y difusin del fondo
industrial textil de Catalunya, desarrollado desde el
Centro de Documentacin y Museo Textil de Terrassa y
el Museo del Encaje de Arenys de Mar. Felicidades pues
por esta iniciativa y a continuar trabajando
conjuntamente!

Carles Vicente
Enero 2010

55
RETALES DE HISTORIA PIECES OF HISTORY
Slvia Carbonell Bast Slvia Carbonell Bast
Responsable del rea Tcnica del CDMT Head of Technical Studies, CDMT

La historia del textil se escribe a partir de retales que se The history of the textile industry is written in its
unen hasta formar un conjunto. Es a partir del estudio de materials, in the pieces of fabric figuratively sewn
la arquitectura de las fbricas, de la innovacin together to form a whole. Through the study of the
tecnolgica, de los movimientos sociales, de las polticas architecture of the factories, technological innovation,
econmicas, de la moda y de la propia produccin los social movements, economic policies, fashion and the
muestrarios textiles- de cada poca, entre otros, de products themselves the textile sample-books we
donde obtenemos una visin global de la historia del can obtain an overall view of the history of the textile
textil en Catalunya. industry in Catalonia.
Gracias al inters creciente, aun cuando todava reciente, Thanks to the recent but growing interest in the task of
por la tarea de recuperacin de este patrimonio impulsada recovering this heritage promoted by a variety of public
desde varias instituciones pblicas, actualmente se institutions, we now have thousands of sample-books
conservan miles de muestrarios, que a la vez renen miles containing thousands of samples of different materials and
de muestras de diferentes materias y tipologas: algodn,
types: cotton, wool, silk, linen, rayon, polyester, prints,
lana, seda, lino, rayn, polister, estampados, bordados,
embroidery, velvets, dyes, lace, knitwear, and so on.
terciopelos, tintes, encajes, gnero de punto, etc.
Terrassa, Sabadell, Arenys de Mar, Premi de Mar,
Terrassa, Sabadell, Arenys de Mar, Premi de Mar,
Igualada, Matar, Reus, Manresa, cada una dentro de su Igualada, Matar, Reus and Manresa were all cities that
especialidad, renen un montn de muestrarios que specialized in particular areas of textile production. To
esperan ver la luz. Sacados de sus fbricas, advertise the fabrics they produced, their factories
descontextualizados, esperan pacientemente que alguien created a huge range of sample-books, which are now
les saque el polvo, los documente, los fotografe y los waiting patiently to be dusted off, documented,
ponga al alcance del pblico para volver a ser tan tiles photographed, and presented to the public, and, in
como lo fueron hace un siglo, cuando hicieron crecer la general, to be as useful as they were a century ago,
economa del pas. when they played a vital role in the economic growth of
Tanto Terrassa como Sabadell, que se convirtieron en las the country.
sedes laneras por excelencia del Estado Espaol, conservan Terrassa and Sabadell became Spains leading wool
un legado considerable de muestrarios. Mientras en centres, and today both cities preserve an impressive
Sabadell se est debatiendo dnde se deben ubicar legacy of sample-books. In Sabadell there are almost
definitivamente los libros de muestras recuperados y 4,500, and the question of where these books should
documentados, que superan casi los 4.500 volmenes, en
be documented and housed is still being discussed. In
Terrassa, concretamente en el Centro de Documentacin
Terrassa, however, the Textile Museum and
y Museo Textil (CDMT), ya hace unos aos que se est
Documentation Centre (CDMT) has been studying
trabajando en su documentacin, restauracin y difusin.
and restoring these books for several years now.
Gracias a la bsqueda llevada a trmino por Merc Lpez1
este pasado ao 2009 para los proyectos Eurotex-id, Thanks to the research carried out by Merc Lpez1 in
Texmedin y Documentacin y difusin del fondo 2009 as part of the projects Eurotex-ID, Texmedin
industrial textil de Catalunya, se calcula que tan slo en and The documentation and dissemination of
los cuatro museos textiles de Catalunya (Barcelona, Catalonias industrial textile heritage, four textile
Terrassa, Premi y Arenys) y el Museo de Historia de museums of Catalonia (Barcelona, Terrassa, Premi
Sabadell, hay aproximadamente unos 8.500 libros de and Arenys) and the History Museum of Sabadell now
muestras, de los cuales la mitad corresponderan al sector have approximately 8,500 sample-books, half of them
lanero, y ms de 12.000 muestras textiles en otros from the wool sector, and more than 12,000 textile
formatos, que se sitan cronolgicamente desde finales samples in other formats, dating from the end of the
del siglo XIX hasta la actualidad. nineteenth century until the present day.
Aparte de los museos, la actuacin de otros centros Apart from the museums, other national and regional
pblicos, archivos nacionales, comarcales, histricos o institutions have contributed to the task of recovering
municipales con respecto a la recuperacin, tratamiento and disseminating the industrial heritage of the Catalan
y difusin del patrimonio industrial del sector textil textile sector in recent years. An example is the
cataln est siendo notable desde ya hace unos aos. Initiative to support historical business archives
A modo de ejemplo, el pasado mes de noviembre se launched by the Catalan governments Departments of
present el proyecto Iniciativa para el fomento de los Economy and Finances and Culture and the Media to

56
archivos empresariales histricos que han trabajado preserve the documentary archives of Catalan firms
conjuntamente los departamentos de Economa y and the memory of our industrial past. These
Finanzas y de Cultura y Medios de comunicacin con el documentary sources, together with the ones preserved
objetivo de preservar los fondos documentales de las in the museums, make up the history of the textile
empresas catalanas, para conservar la memoria de production in our country.
nuestro pasado industrial. Estos fondos documentales
Textile sample-books had a clearly defined function
junto con lo que conservamos en los museos, configuran
la historia del textil de nuestro pas. inside the factory as reference guides for workers
producing specific fabrics, and outside as well, for
Los muestrarios textiles tienen su funcin claramente
salesmen trying to win orders, and for designers
definida dentro de la fbrica, como herramienta de
creating future collections. But what is their function
trabajo. Segn su formato y su contenido son la referencia
inside the museum? Apart from preserving heritage,
que se debe seguir para la produccin de una pieza, o la
museums are committed to transferring knowledge to
de un comercial a la hora de ir a vender y tambin son
una orientacin para futuras colecciones. Pero cul es the public. It is vital that they make their collections
su funcin una vez que han ingresado en la reserva del more accessible. In the case of textile sample-books, a
museo? Aparte de conservar el patrimonio, el museo source of inspiration for so many textile experts and
debe difundir y dar a conocer su fondo. Si las piezas se designers, it would be a great pity if the thousands of
quedan cerradas dentro de los compactos, difcilmente fabric samples that make up our history were forgotten.
volvern a ver la luz y en el caso de los muestrarios And apart from its historical importance, this heritage
textiles, que tanto han inspirado a tericos y diseadores, can continue to inspire new collections today. The
sera una lstima que miles de retales que conforman databases published recently in Internet represent a
nuestra historia restaran en el olvido. Las bases de datos great step forward in our attempts to bring this rich
publicadas recientemente en Internet deben servir para heritage to a wider audience.
dar a conocer este patrimonio tan rico que preservamos,
The most recent projects in which the CDMT has been
que forma parte de nuestra historia y que todava debe
involved2, such as the Documentation and
continuar inspirando muchas colecciones
dissemination of Catalonias industrial textile heritage
Los ltimos proyectos en que ha participado el CDMT2, in conjunction with the Museum of Arenys de Mar
como el Documentacin y difusin del fondo industrial (MAM), have focused specifically on the study of
textil de Catalunya, conjuntamente con el Museo de textile sample-books and on documenting these
Arenys de Mar y que se presenta aqu, se han desarrollado
collections, both in Catalonia and in Europe as a whole.
especficamente sobre los muestrarios textiles con la
These projects have allowed us to create joint databases
finalidad de unir esfuerzos en el tratamiento documental
of images which can be consulted on the Internet, and
de estas colecciones, tanto a nivel cataln como europeo.
Estos proyectos han permitido desarrollar unas bases de have focused on the descriptions and terminology used
datos conjuntas con imgenes, consultables por Internet, in the different subsectors of these industries. Our
a la vez que se ha trabajado concretamente en los database offers a wide range of creative possibilities to
campos de la ficha y en el vocabulario textil propio de los designers and makes an important contribution to the
diferentes subsectores de estas industrias. De esta study of industry in our country, introducing
manera ofrecemos un amplio abanico de posibilidades professionals to our textile heritage, promoting
creativas a diseadores, a la vez que contribuimos al cooperation between museums, researchers, designers
estudio de la industria de nuestro pas, facilitamos el and firms, and helping to standardize our criteria.
acceso de los profesionales al patrimonio textil y The common objectives of these projects are the
conseguimos promover la colaboracin entre museos, following:
investigadores, diseadores y empresas, tendiendo hacia
la estandarizacin de criterios. To set up a network of Catalan and European
textile museums
Los objetivos comunes de estos proyectos son los
siguientes: To adopt a set of European standards for
cataloguing, for use both by museums and by
Configurar una red catalana/nacional y europea de
museos textiles industry
Adoptar unos estndares europeos para la To encourage young designers to consult the
catalogacin, que puedan ser utilizados tanto por los stocks of the museums, in order to reinterpret them
museos como por la industria. and create their own new collections
Alentar a los jvenes diseadores para que se To promote intercultural dialogue by stressing the
inspiren en los fondos de los museos para reinterpretar common features of Europes industrial textile
y crear sus nuevas colecciones heritage
Fomentar el dilogo intercultural a travs de la To reassess the strategies for the development of

57
mejora de las caractersticas comunes del patrimonio the textile and fashion sectors, placing special
textil industrial europeo. emphasis on technical knowledge and heritage
Reflexionar sobre las estrategias de desarrollo del To formulate new methodologies for promoting
sector textil y moda, valorando el conocimiento innovation and improving design
tcnico y el patrimonio existente
To open up new ways for helping designers and
Formular nuevas metodologas para promover la entrepreneurs to capitalize on the know-how and
innovacin y mejorar el diseo creative capacity of the sector.
Abrir nuevas vas para ayudar a diseadores y For the project The documentation and dissemination
empresarios a sacar partido del know-how y la of Catalonias industrial textile heritage, the MAM and
capacidad creativa del sector
the CDMT selected a series of the firms whose products
Para el proyecto Documentacin y difusin del fondo are now preserved by the two museums. We focused
industrial textil de Catalunya, el Museo de Arenys de firstly on handmade and machine-made lace, and
Mar y el CDMT, en primer lugar han hecho una seleccin secondly on the wool industry, the mainstay of
de las empresas presentes en su fondos, centrndose el Terrassas textile activity. After selecting the firms, we
primero en el encaje artesanal y mecnico, y el segundo
then chose the samples for the project, applying the
bsicamente en la industria lanera, que es la que
criteria of originality of design, diversity of the materials
caracteriza la ciudad y la comarca vallesana. Una vez
and uses, and chronology (the pieces date from 1886
seleccionadas las empresas, se han escogido las muestras
siguiendo unos criterios de originalidad en el diseo, to 1996). Twenty-three firms with pieces at the Museum
diversidad de materia y destino de uso y variedad en la of Arenys are represented in the project, and eight with
cronologa, que comprende desde 1886 a 1996. Del pieces at the CDMT. A total of 605 documented
Museo de Arenys, se han representado 23 empresas, samples can now be consulted online 360 from the
mientras que del CDMT, se han escogido 8. El total de CDMT and 245 from the MAM.
muestras documentadas que se pueden consultar
actualmente en la web es de 605, de las cuales 360 son
del CDMT y 245 del Museo de Arenys de Mar.

1.- Lpez, Merc. El fons documental txtil del CDMT. TERME 1.- Lpez, Merc. El fons documental textil del CDMT. TERME
25, 2009 25, 2009

2.- El proyecto Eurotex ID se ha desarrollado como parte del 2.- Eurotex ID is part of the Twintex Museums project, led by
proyecto Twintex Museums, liderado por el municipio de Prato the Town Council of Prato and ACTE. The CDMT, the Museo
y ACTE y con el CDMT, el Museo del Tessuto de Prato y la del Tessuto de Prato and the region of Val do Ave, Portugal are
regin de Val do Ave, en Portugal, como socios integrantes. El its members.
proyecto Texmedin, que finalizar en 2011, engloba diversas The Texmedin project, which will finalize in 2011, involves sev-
instituciones de Italia, Francia, Grecia y Espaa. eral institutions from Italy, France, Greece and Spain.

58
LOS MUESTRARIOS TEXTILES: TEXTILE SAMPLE-BOOKS:
historia, referencias y tendencias history, references and trends
Slvia Carbonell Bast Slvia Carbonell Bast
Responsable del rea Tcnica del CDMT Head of Technical Studies, CDMT

La poltica de adquisiciones del CDMT prioriza la incorporacin One of the priorities of the Textile Museum and
de muestrarios de empresas textiles catalanas. A lo largo de los Documentation Centre of Terrassa (CDMT) is the
ltimos 20 aos han ingresado en el Centro cientos de acquisition of sample-books from Catalan textile firms.
muestrarios de varias tipologas y procedencias: lanera, Over the past 20 years, the Centre has received
paera, sedera, algodn, rayn, polister, mezclas, hundreds of sample-books of all kinds and from all
estampados, tapicera, camisera, corbatera, hilatura, gnero
places: wools, cloth, silk, cotton, rayon, polyester,
de punto, tintes, etc. predominantemente de Terrassa, seguidos
mixes, prints, upholstery, shirts, ties, knitwear, dyes,
de Barcelona, Sabadell, Manresa, Matar, Sant Celoni,
and so on, mainly from Terrassa, but also from
Banyoles, Logroo, Ontinyent, Cantabria, Mlaga o Palma de
Barcelona, Sabadell, Manresa, Matar, Sant Celoni,
Mallorca, entre otras ciudades, as como tambin de origen
europeo, de Francia, Italia, Gran Bretaa o Holanda. Banyoles, Logroo, Ontinyent, Cantabria, Mlaga and
Palma de Mallorca, and from France, Italy, Great
La industria textil catalana, lder en el Estado Espaol desde Britain, and the Netherlands.
mediados del siglo XIX, sufri con dureza las crisis
nacionales e internacionales del siglo XX. Algunas The Catalan textile industry established itself as the
empresas se pudieron diversificar y modernizar, otras no leader in Spain in the mid-nineteenth century, but it
pudieron evitar la suspensin de pagos, hecho que provoc suffered greatly during the economic crises (both at
el cierre de muchas de ellas y el xodo de los muestrarios home and abroad) of the twentieth century. Some
de las fbricas hacia los museos. firms were able to diversify and modernize, but others
En estos libros de muestras, que ilustran las tendencias de were forced to close down. In the process, their sample-
cada temporada, los cambios tecnolgicos o la books left the factories for the museums.
incorporacin de nuevas fibras, se rene la produccin By illustrating the trends for each season, the
textil de nuestro pas durante ms de 100 aos. technological changes and the introduction of new
La industria algodonera, que haba sido el verdadero motor de fibres, these books give a vivid and faithful idea of
la industrializacin en nuestro pas, protagoniz la primera the history of textile production in our country over
mecanizacin a gran escala de la industria moderna. more than a hundred years.
Aun cuando la mayora de empresas tenan su razn social The cotton industry, which had been the driving
en Barcelona, la industria algodonera concentraba la force behind the industrialization in Catalonia, was
produccin en los mrgenes de ros como el Llobregat, el Ter the first to undergo large-scale mechanization.
o el Cardener, donde a finales del siglo XIX se asentaron Although most firms had their offices in Barcelona,
importantes colonias textiles, la mayora de las cuales no the cotton industry centred its production on the
sobrevivieron a las ltimas crisis del siglo XX, provocadas banks of the countrys rivers, the Llobregat, the Ter
entre otros motivos por la introduccin de fibras sintticas and the Cardener, where large textile colonies were
en el mercado, la fuerte competencia de las importaciones set up in the nineteenth century. But with the
procedentes de pases asiticos y el consecuente cambio de introduction of synthetic fibres in the twentieth
hbitos de la poblacin. Histricamente, la manufactura del century, the strong competition from imports from
algodn se haba concentrado en Barcelona y en Valencia y the Far East, and the dramatic changes in tastes and
su desarrollo y renovacin se debi en parte a la produccin attitudes, few of these factories were able to survive.
de tejidos estampados, las indianas, que haban
Historically, cotton manufacture had been
revolucionado el mercado entre los siglos XVIII y XIX.
concentrated in Barcelona and Valencia and its
La diversidad de productos que se comercializaban en expansion was due in part to the production of
algodn era considerable: ya fueran lisos, con dibujos printed fabrics, known as indianes, which had
jacquard o bien estampados, se tejieron piezas para el revolutionized the market between the eighteenth
hogar (sbanas, cuts, edredones, juegos de mesa, etc.), and nineteenth centuries.
para ropa interior y para indumentaria.
The diversity of cotton products was considerable:
En el CDMT se conservan muestrarios algodoneros desde
plain, jacquard and printed pieces were woven for the
1900 hasta aproximadamente 1970. Una de las firmas
home (sheets, bedspreads, table cloths and sets), for
representativas de este sector fue Algodonera Canals, de la
underwear and outer garments.
que se conservan 55 documentos, fechados de 1909 a 1956.
Esta empresa tuvo sus inicios en Reus, aun cuando fue ms The CDMT preserves sample-books of cotton firms
conocida por su posterior sede en Barcelona. Josep Oriol dating from 1900 until approximately 1970. The Centre
Canals y Zamora, hijo de la empresa textil Can Canals se has 55 books, dated from 1909 to 1956, which
inici siendo joven en la Fabril Algodonera S.A., propiedad de belonged to Algodonera Canals, one of the leading

59
Joan Tarrats, que el 1892 pas a denominarse Tarrats y Canals firms in the sector. This firm was set up in Reus,
sociedad en comandita, con Oriol Canals como socio. Ya although it became better known when it opened
instalados en Barcelona, en el barrio de sant Andreu, con la premises in Barcelona. Josep Oriol Canals i Zamora, a
muerte de Tarrats y posteriormente la de Canals, la sociedad member of the family firm Can Canals, joined Fabril
pas a ser Viuda de Jos Oriol Canals hasta el 1922, cuando Algodonera S.A., owned by Joan Tarrats, as a young
volvi a cambiar el nombre de la razn social por el de man; in 1892 the firm changed its name to Tarrats y
Algodonera Canals, sucesora de Jos O. Canals. Entre sus Canals sociedad en comandita, with Oriol Canals as a
tejidos destacan la produccin de panas, sargas, denim, partner. Based in the St Andreu district of Barcelona,
muselinas y aprestos para indumentaria femenina, masculina,
after the death of the two partners the firm became
militar y ropa para el hogar. Como sucedi en otras empresas,
known as Viuda de Jos Oriol Canals until 1922, when
alrededor de los aos 1940 produjeron tejidos denominados
it changed its name again to Sucesora de Jos O.
tipos tcnicamente nicos, obligados por el gobierno de
posguerra, con el fin de regular la fabricacin y venta y fijar un Canals. Among the fabrics the firm produced were
precio unitario. La empresa mantuvo su actividad hasta cloths, serges, denim, muslins for mens and womens
finales de la dcada de 1950. wear, military uniforms and household items. In the
1940s, like many other firms, Algodonera Canals was
Del subsector algodonero destacan otras colecciones de
obliged by the post-war government to produce
muestrarios como la Bertrand i Serra y la Serra Feliu. La
standard issue fabrics in an attempt to regulate
primera, fundada en 1893 en Manresa, era considerada la
ms importante de la ciudad. Tuvo su momento de production and sales and to impose fixed prices. The
esplendor a partir de 1926, cuando construyeron la Fbrica firm continued to operate until the end of the 1950s.
Nova y, durante la posguerra, llegaron a emplear a casi Other interesting collections of sample-books from the
3.000 obreros, entre hilatura y tejedura. Cerr las puertas cotton subsector come from the firms Bertrand i Serra
de su fbrica manresana el 1989, despus de haber sufrido and Serra Feliu. Bertrand i Serra, founded in 1893 in
varios procesos de reduccin de la plantilla. Se conservan Manresa, was considered the most important in the
433 muestrarios, la mayora de algodn estampado. city. The firms fortunes reached their peak in 1926
Serra Feliu, nacida en 1840 en Vilassar de Dalt, e instalada when the new factory was built, and during the post-
en lAmetlla de Merola (Puig-reig) desde 1874, sigui war period it had almost 3,000 employees working in
trabajando aun cuando la suspensin de pagos del ao spinning and weaving. After a series of attempts to cut
1993 supuso una fuerte reestructuracin de la empresa. Su costs by laying off workers, the firm closed its factory in
archivo, muy completo y con los muestrarios dispuestos en Manresa in 1989. In all, 433 sample-books have
fichas con toda la documentacin para su fabricacin, fue survived, most of them containing printed cotton.
depositado en el CDMT.
Serra Feliu, founded in 1840 in Vilassar de Dalt and
Manresa, tambin conocida tradicionalmente por la established in lAmetlla de Merola (Puig-Reig) from
fabricacin de diversidad de productos sederos, vivi una 1874 onwards, continued in operation but in 1993 it
situacin de esplendor a lo largo del siglo XVIII, que se vio
went into receivership and was obliged to undertake
menguada durante la siguiente centuria ante el creciente
drastic restructuring. The CDMT acquired a very full
desarrollo del subsector algodonero. Aun as, a finales del
archive of samples arranged on cards, with all the
siglo XIX hubo un cierto resurgimiento de la sedera manresana
con la fundacin de la empresa Sederies Balcells. Lo mismo documentation regarding their production.
suceda en Barcelona, en sus cercanas y en Reus: Fills de Manresa, with a long tradition in the production of silk,
Malvehy, Salvador Bernades, Vilumara, Fbregas Rafart, lived through years of splendour in the eighteenth
Pich y Aguilera, Puig i Wiechers, Vda. de Mart Nieto, son century, though the silk industry declined in the
slo algunos ejemplos de empresas que se fundaron o nineteenth century due to the growth of cotton.
consolidaron durante el periodo modernista. Posteriormente, Nonetheless, at the end of the nineteenth century there
con la aparicin de las fibras artificiales (como el rayn, que was a certain revival in the Manresa silk trade with the
empezamos a encontrar en los muestrarios a partir de 1918) foundation of Sederies Balcells. The same occurred in
y de las fibras sintticas introducidas en Espaa a partir de Barcelona and its surrounding areas, and in Reus: Fills
1945, muchas de ellas se vieron obligadas a reconvertirse o de Malvehy, Salvador Bernades, Vilumara, Fbregas
incluso a cerrar la produccin.
Rafart, Pich i Aguilera, Puig i Wiechers, Vda. de Marti
En el CDMT se conservan muestrarios de referencias de Nieto, are just some of the firms that were founded or
las empresas Sederies Balcells, Camila Casas Jover y became well established during the modernista era.
Felipe Iglesis, estas dos ltimas, de Barcelona. Son Later, with the appearance of artificial fibres (for
tejidos destinados a indumentaria, femenina y masculina, example, rayon, which began to appear in the sample-
y a complementos, como pauelos o corbatas, as como books from 1918 onwards) and the synthetic fibres
tambin para tapicera y hogar. La seda se haba
introduced in Spain after 1945, many firms were obliged
convertido en un artculo de lujo, en el que la fantasa de
to change their production practices or even close
los diseos jugaba un papel relevante; adems, la
down altogether.
introduccin de los telares jacquard a partir de finales
del siglo XIX permiti desarrollar grandes creaciones por The CDMT preserves sample-books from the firms
parte de dibujantes y tericos. Sederies Balcells, Camila Casas Jover and Felipe

60
Algunos archivos particulares conservan todava, y en Iglesis, the latter two from Barcelona. The fabrics are
condiciones de conservacin bastante ptimas, colecciones for use in womens and mens wear, for complements
de muestrarios de sedera, herederos de las grandes such as scarves and ties, and for upholstery and
fbricas de principios del siglo XX. household items. Silk had become a luxury good, in
El retroceso en el desarrollo del subsector algodonero desde which imaginative design was now an important
mediados del siglo XIX, concretamente a partir de 1860, factor. With the introduction of jacquard looms at
llev muchas empresas a la reconversin hacia la lana. the end of the nineteenth century, illustrators and
La industria lanera de finales de siglo XIX se vio obligada a textile experts were able to give free rein to their
modernizarse tras la revolucin algodonera, que haba creativity. Well-preserved collections of silk sample-
alterado la estructura del sector textil aportando cambios books from the great factories of the early twentieth
tecnolgicos importantes. Se pas de la organizacin century can be found today in private archives.
domstica a la fabril impulsada por la energa del vapor y la The abrupt halt in the rise of the cotton subsector in
modernizacin de la maquinaria. En Catalunya, la mayor the mid-nineteenth century, more precisely in the
concentracin de produccin lanera se dio en la comarca
1860s, caused many firms to switch to wool
del Valls Occidental.
production. The wool industry of the end of the
Las dos capitales vallesanas, Sabadell y Terrassa, no nineteenth century was obliged to modernize after
haban frenado su crecimiento y, a inicios del siglo XX, the cotton revolution, which had altered the structure
aparte de consolidarse las empresas ya existentes, se of the textile sector and brought in major
crearon otras nuevas. La situacin estratgica, por un technological changes. Production moved from the
lado cerca de Barcelona, y en lnea directa entre Aragn y
home to the factory, thanks to the introduction of
Francia por otro, junto con la tradicin fuertemente
steam power and the modernization of the machinery.
arraigada de los paraires y una buena organizacin
In Catalonia, the greatest concentration of wool
comercial hizo de la comarca vallesana un lugar clave para
el desarrollo de los vapores laneros.
production was found in the region of the Valls
Occidental.
En el CDMT se conservan muestrarios de varias empresas laneras
catalanas, ya sean de tejido o de hilaturas: Sala y Badrinas, Pablo The two great cities in the Valls, Sabadell and
Farns, Textil Claps, Textiles Vallhonrat, Aymerich, Amat i Terrassa, had grown dramatically and by the start of
Jover, Felio Comadran, Manufacturas Torra Balari, S.A., Jos the twentieth century, the older textile firms in the
Ferrusola, S.A., Industrial Torras, S.A, Gustavo Piquer Sucesora, cities had become well established and now faced
F. Bes Alguersuari, Hilaturas Castells, S.A., Torredemer, Hilabor, competition from new rivals. The regions strategic
Lanas Katia, Egarfil, S.A., Hilados Lasgo, S.A., Jos Samaranch, position, close to Barcelona, and on the middle of the
J. Pous Sol, entre otras, aparte de un numeroso grupo de route from Aragon to France, together with the strong
muestrarios de empresas sin identificar. tradition in wool production and good commercial
La especializacin de Terrassa y Sabadell en paera fue organization, made the region a key area in the
uno de los xitos de esta industria lanera. El hilo de development of wool factories.
estambre o tambin el de carda, acompaados de unos The CDMT possesses sample-books from several
diseos apropiados para hombre y los artculos de Catalan wool firms, both spinners and weavers: Sala y
novedad para mujer que seguan las tendencias europeas Badrinas, Pablo Farnes, Textil Claps, Textiles
marcadas primero por franceses y posteriormente por Vallhonrat, Aymerich, Amat i Jover, Felio Comadran,
italianos, dieron muy buenos resultados, y los muestrarios Manufacturas Torra Balari, S.A., Jos Ferrusola, S.A.,
son un buen exponente de ello. Si aadimos la
Industrial Torras, S.A, Gustavo Piquer Sucesora, F. Bes
mecanizacin, que llev a la produccin de unos tejidos
Alguersuari, Hilaturas Castells, S.A., Torredemer,
ms baratos y la creacin de las primeras escuelas de
Hilabor, Lanas Katia, Egarfil, S.A., Hilados Lasgo, S.A.,
Ingenieros Textiles entre 1904 (Terrassa) y 1910
(Barcelona) y las escuelas de Artes y Oficios, que Jose Samaranch, J. Pous Sol, among others, and many
aseguraban la cualificacin de la mano de obra, el other sample-books from unidentified firms.
escenario pareca perfecto. La diversidad y calidad de las The specialization of Terrassa and Sabadell in cloth
muestras evidencia la consolidacin del subsector. production was one of the wool industrys great
Los muestrarios ms antiguos que conservamos son de este success stories. Worsted spinning and carding,
ltimo vapor. El primer volumen data de 1886, ao de la accompanied by designs for mens wear and novelty
disolucin de la empresa Alegre, Sala y Ca. y de la fundacin items for women that followed the trends from Europe,
de Sala Hermanos y Compaa. Su produccin se centraba first from France and then from Italy, produced
bsicamente en tejidos de estambre para vestidos excellent results, and the sample-books bear witness
masculinos, aun cuando en algunos volmenes hay muestras to this. With the introduction of mechanization, which
de novedad para mujer (vestidos, chaquetas y abrigos) e brought down production costs and led to the creation
incluso, hacia los aos 30 se incluyen algunas muestras of the first schools of Textile Engineering between
estampadas y terciopelos de seda. Se conservan 120 1904 (Terrassa) and 1910 (Barcelona) and the schools
volmenes de gran formato, recientemente restaurados. of Arts and Crafts producing skilled workers, the
Muchos vapores textiles salieron beneficiados durante la prospects for the future seemed excellent. The

61
1a Guerra Mundial gracias a la demanda de tejidos de diversity and the quality of the samples bear witness
lana para mantas y uniformes. Fue justamente en el ao to the consolidation of the subsector.
1916 cuando Josep Claps cre la sociedad Claps,
The oldest sample-books preserved at the CDMT are
Marimn i Roca, dedicada al tejido de lana. La empresa
from the firm Sala Hermanos y Compaia, and date
pas por varias razones sociales y se expandi
considerablemente, hasta que Textil Claps S.A. hizo
from 1886, when the firm Alegre, Sala y Cia. was
suspensin de pagos y cerr definitivamente en el ao wound up and the new company was founded. Sala
1990. De su produccin se conservan ms de 1.000 Hermanos produced mainly worsted fabrics for mens
dossieres de series de tejidos diferentes, datados entre wear, although some volumes contain samples of
1957 y 1990. La mayora son de paera de hombre. En novelties for women (dresses, jackets and coats) and by
los muestrarios de novedades para mujer la variedad de the 1930s we even find some printed samples and silk
diseos es ms amplia, combinando ms ataduras y ms velvets. The CDMT has 120 large format volumes,
colorido, las propuestas suelen ser ms atrevidas. which have recently been restored.
Las muestras tejidas en lana suelen tener unos diseos ms Many textile factories made huge profits during the
geomtricos que las piezas sederas o algodoneras, sobre First World War from the orders for woollen blankets
todo las destinadas a paera para hombre, -los paos-, and uniforms. In 1916, Josep Claps created the firm
donde los colores no varan demasiado de los tonos negros, Claps, Marimon i Roca, dedicated to wool weaving.
grises, azules o marrones, ya sean de verano o de invierno: Over the years the firm expanded and changed its
lisos, listados, diagonales, raya diplomtica, pata de gallo, name on several occasions, but Textil Claps S.A. was
radiados, ojo de perdiz, espigas, cheviots, harris, tweeds, a obliged to close down in 1990. We now have more
menudo con ataduras derivadas de los ms simples, como than 1,000 dossiers of different fabrics made by the
las sargas o el tafetn. Este es el caso de los muestrarios de company, dated between 1957 and 1990. Most are
Textiles Vallhonrat, de Terrassa, empresa dedicada a la
cloth for mens wear. In the sample-books of novelties
paera clsica de hilos de estambre, que combinaba
for women the variety of designs is wider, combining
tejidos totalmente clsicos como los listados y espigas con
pequeos microefectos y con diferentes tonalidades de
more weaves and more colours.
color, siempre manteniendo una elegancia que le llev, The woven wool samples usually have more geometrical
incluso, a trabajar para Ermenegildo Zegna hasta que designs than silk or cotton pieces, especially the ones
cerraron en 2002, momento en que hicieron donacin de used for cloth for mens wear in which the colours do
los muestrarios al CDMT. Se han conservado 92 volmenes, not vary greatly: mainly black, shades of grey, blue or
datados de 1912 a 1937 y de 1947 a 1972. brown, both for summer and for winter. The designs
La empresa de Pablo Farns, constituida en Terrassa en are plain, striped, diagonal, checked, herringbone,
1912 bajo otra razn social, es otro claro ejemplo de cheviot, tweed, often with simple weaves such as serge
complejo fabril en la comarca del Valls, igual que and taffeta. The sample-books of Textiles Vallhonrat,
Aymerich, Amat i Jover, ubicado en el vapor del arquitecto from Terrassa, a firm that made classic worsted thread,
Muncunill (hoy sede del MNACTEC). Ambas fabricaban combine totally classic fabrics with stripes and
tejidos de lana inicialmente para hombre, como las franelas herringbone with small microeffects and different
o los cheviots y aglutinaban todo el proceso productivo shades of colour, maintaining an elegance which won
desde la hilatura, el tinte, el tejido y el acabado. Pablo contracts with Ermenegildo Zegna until the firm closed
Farns anunci suspensin de pagos en 1970, mientras in 2002, when the sample-books were donated to the
que el vapor Aymerich, Amat i Jover cerr sus puertas CDMT. Ninety-two volumes are preserved, dating from
definitivamente en 1976. Los muestrarios de la primera 1912 to 1937 and from 1947 to 1972.
empresa fueron donados al CDMT por el Archivo Tobella.
Se conservan 157, que comprenden de 1912 a 1936 y de Other examples of factory complexes in the Valls are
1940 a 1968, y han sido restaurados recientemente. Los the firm Pablo Farns, set up in Terrassa in 1912 under
que se conservaban en el MNACTEC, se depositaron en el a different business name, and Aymerich, Amat i
CDMT. Jover, based at the factory designed by the architect
Durante la Guerra Civil, la produccin mengu en todos los Muncunill and which now houses the MNACTEC,
subsectores hasta el punto que muchas empresas pararon Catalonias science and technology museum. Both
o redujeron la produccin. A lo largo de este periodo la firms produced woollen fabrics initially for men, such
produccin de muestrarios mengua mucho, hasta el punto as flannels or cheviots, and they carried out the entire
que entre 1938 y 1943 de la mayora de empresas no se production process from spinning, dyeing, weaving,
conservan, como hemos visto con Pablo Farns. and finishing. Pablo Farns went into receivership in
Pero no todas las empresas desarrollaban todo el proceso 1970, while the Aymerich, Amat i Jover factory closed
productivo. En el caso de Hilaturas Castells, fundada en down in 1976. The sample-books of Pablo Farns
1892 en Terrassa con el nombre de Jaume Castells y were donated to the CDMT by the Tobella Archive.
Compaa, se dedicaron slo a la hilatura. La empresa se Currently 157 are preserved, dating from 1912 to
especializ en hilatura de moher, aunque tambin hilaron 1936 and from 1940 to 1968, and they have recently
pelo de angora, de camello, de alpaca, algodn, lino, been restored. The books belonging to the MNACTEC
acrlico, rami o rayn entre otras, siempre produciendo are preserved at the CDMT.

62
hilos de alta calidad para tejidos industriales y para gnero During the Civil War, production fell in all the subsectors
de punto manual. Tras su cierre, en el ao 1995, sus of the textile industry. Consequently very few sample-
muestrarios, madejas y bobinas dispuestas en 458 cajitas, books were made, either during the war or immediately
y en algunos cilindros, fueron donados al CDMT. Esta afterwards: there tends to be a gap between 1938 and
coleccin tambin ha sido restaurada. 1943, as we saw in the case of Pablo Farns.
En Terrassa, sin embargo, no slo se teji lana. Desde los Not all the firms carried out all the stages of the
aos 20, afloraron una serie de empresas dedicadas al production process. Hilaturas Castells, founded in
gnero de punto, ms propio de Igualada y del Maresme, 1892 in Terrassa under the name of Jaume Castells y
concentradas bsicamente en la produccin de medias y Compaia, was exclusively a spinning firm; it specialized
ropa interior. Una de ellas, todava activa, es la de Francesc in spinning mohair, but also produced angora, camelhair,
Verdera, Malltex, S.A., de la cual el CDMT ha ido recibiendo alpaca, cotton, linen, acrylic, rame and rayon,
peridicamente sus muestrarios, en diferentes formatos:
providing high quality thread for industrial fabrics and
desde pruebas piloto a escandallos.
for manual knitwear. After its closure in 1995, its
Otro tipo de muestrarios que han llegado a nuestras manos sample-books, skeins and bobbins were stored in 458
son los de la empresa Hilados para Labores, S.A. (conocida boxes and a number of cylinders and were donated to
como Hilabor), especializada en la fabricacin de hilos para the CDMT. This collection has also been restored.
tricotar, que nace en Terrassa el 1946, en una poca de
crecimiento econmico que durara hasta mediados de los
The Terrassa firms did not just weave wool. From the
aos 70. Su marca ms emblemtica fue Lanas Ardilla. En 1920s onwards, a series of firms had great success with
poco tiempo abrieron tiendas especializadas por toda knitwear, which at that time was associated more with
Espaa donde, adems de vender sus productos ofrecan Igualada and the Maresme. The Terrassa firms produced
cursos de labores de punto o daban consejos para tricotar en mainly stockings and underwear. One of them was
casa. Su expansin comercial fue lo suficientemente Francesc Verdera, which remains in operation today
importante como para exportar sus productos por Europa e under the business name of Malltex, S.A. Malltex
incluso al Japn. En un principio su produccin era de lana, regularly sends the CDMT its sample-books in a wide
pero pronto pasaron a los hilos de fantasa con mezclas de range of formats, from pilot projects to price lists.
lana, seda, algodn, viscosa y fibras sintticas. No superaron, The CDMT also preserved sample-books from the firm
sin embargo, el cambio de hbitos de la poblacin femenina Hilados para Labores, S.A. (known as Hilabor), which
principalmente que lentamente pas de hacer media a was set up in Terrassa in 1946 and specialized in the
comprarse los jerseys ya confeccionados. La empresa hizo production of threads for knitting. Its best known brand
suspensin de pagos en 1990. was Lanas Ardilla. In a short time, it opened outlets all
En el CDMT se conservan casi 3.000 documentos del archivo de over Spain which sold its products and also offered
Hilabor, entre muestrarios y ovillos de todo tipo de hilo y knitting courses. The firm expanded fast, exporting to
materias, as como fotografas y material publicitario. the rest of Europe and even to Japan. Initially Hilabor
La mayora de estas empresas textiles nacidas a produced wool, but soon it changed to fantasy threads
mediados del siglo XIX vivieron su esplendor desde la with mixes of wool, silk, cotton, viscose and synthetic
posguerra hasta finales de los aos 60 del siglo XX. La fibres. The firms success lasted until the 1970s, but it
crisis mundial iniciada a principios de los aos 70 was unable to adapt to the new times as women
provoc el cierre de las fbricas que no supieron o no gradually gave up knitting and bought ready-made
pudieron reconvertirse. La prdida de mercado interior jerseys. The firm went into receivership in 1990.
ante la invasin de productos importados de pases The CDMT possesses almost 3,000 documents from the
asiticos y las dificultades para exportar han provocado
Hilabor archive, counting sample-books, balls of all kinds
un proceso continuo de suspensiones de pago de la
of thread, photographs and advertising materials.
industria textil catalana los ltimos aos. De muchas
de ellas el nico testigo que nos queda son los Most of these textile firms, which were founded in the
muestrarios, puesto que los recintos fabriles se han ido mid-nineteenth century, experienced years of splendour
reconvirtiendo en zonas residenciales y comerciales. between the end of the Civil War and the end of the
Pese a que hasta hace poco no se consideraban como
1960s. The worldwide economic crisis that began in the
patrimonio, a menudo, siendo una herramienta de trabajo, early 1970s forced many factories to close, as the firms
los propios empresarios los han conservado en condiciones were unable to adapt or move into other areas. The loss
relativamente buenas. Gracias a ellos, disponemos de retales of the domestic market, with the invasion of imports
de la historia industrial de nuestro pas, que ahora podrn ser from the Far East and the difficulty of exporting, led to a
accesibles a las generaciones que deben reinventar el futuro. spiral of bankruptcies in the Catalan textile industry. In
many cases, the sample-books represent the only
Tipologas de muestrarios remaining testimony to their activity, since most of the
Cuando hablamos de muestrarios textiles debemos diferenciar land once occupied by the factories has now been
las tipologas y formatos. En primer lugar, estn los muestrarios converted into residential and commercial areas.
de referencia, donde se encuentran relacionadas todas las Even though these books have only recently been
piezas que se han hecho en la fbrica. Casi siempre son libros acknowledged as items of heritage, they were among

63
encuadernados, en formato lbum, de gran medida y peso, the firms most important assets and many factory
con muestras ms o menos pequeas encoladas y dispuestas owners preserved them in good condition. Thanks to
por columnas; al lado suelen tener el nmero de referencia de them, we can now present these fascinating pieces of
la pieza y a veces otras anotaciones como la disposicin de the industrial history of the country to new generations.
urdimbre, la materia u otros detalles tcnicos para tejer la pieza,
Types of sample-books
que ha anotado el terico. En cada volumen se recogen, como
mnimo, todas las muestras de una temporada. Textile sample-books present a variety of types and
La figura del terico textil, hoy denominado diseador formats. First we have the reference books, which
textil, es esencial en el nacimiento de una coleccin; l contain lists of all the pieces made at the factory. These
es la persona que disea y propone la muestra, hace el are nearly always large, heavy, bound volumes with
escandallo y hace tejer las banderas (primeras samples of varying sizes glued to the page and arranged
pruebas tejidas con diferentes combinaciones de color) in columns; next to the sample is the reference number
con combinaciones de ataduras, texturas, hilos, of the piece and sometimes notes on the disposition of
materias y efectos de color que servirn parar decidir the warp, the material, and other technical details for
qu coleccin se producir. weaving the piece, which have been added by the
En estos libros, en el lomo se suele anotar el ao, y en la expert. Each volume contains all the samples of a
portada, la temporada (verano, invierno). Son muestrarios particular season, and sometimes more.
vistos como herramienta de trabajo, a la vez que son la The textile expert, today termed textile designer, played an
historia de la empresa. Aparte, se hacen unos ms pequeos essential role in the birth of a collection. He was the person
o fichas individuales, con las mismas muestras y todos los who designed and proposed the sample, wove what were
datos tcnicos de la construccin del tejido, los hilos, los known as the flags (the first tests woven with different
colores, etc. Estos son ms fciles de consultar y, si es colour combinations) with various combinations of weaves,
necesario, a pie de telar. textures, threads, materials and colour effects that would
Los muestrarios de referencia nunca salen de la fbrica. later be used to decide which collection to produce.
Para el comercial, se hacen dossieres ms simples y menos
On the books spine we see the year and on the front
pesados, de cartn, donde hay una muestra de cada
cover the season (summer or winter). These sample-
referencia de un tamao relativamente grande para poder
books were working tools, but today they represent the
apreciar el tacto, y unas muestras ms pequeas para ver
las relaciones de color. Existen diferentes formatos, como history of the firm. Other smaller books or individual cards
puede ser la denominada abrazadera, donde la pieza se were also made with the same samples and bearing all the
engancha slo por la parte superior y el resto queda suelto, technical details for the production of the fabric, the
cosa que facilita comprobar el tacto y la cada. En este threads, the colours, and so on. These were much more
caso, tenemos la ventaja que suele haber el logotipo de la manageable, and could consulted next to the loom.
empresa, adems de la composicin del tejido. The reference sample-books never left the factory.
Si la empresa es de hilatura, las muestras que lleva el Salesmen had simpler, lighter dossiers made of cards
comercial van enrolladas en cartulinas, mientras que el carrying samples of each reference, which were large
muestrario de referencia de los hilos, como hemos enough for prospective clients to be able to appreciate
comentado anteriormente, se conserva dentro de cajitas. the feel of the material, and some smaller samples to
allow them to see the colour schemes. There were a
Temporadas y tendencias range of formats, such as the clasp, in which only the
El marco de la moda viene definido, desde hace muchos upper part of the piece is attached and the rest is left
aos, por la temporada (invierno y verano) y las tendencias loose, which makes it easy to see the feel and the hang
(unas ideas generales de color, aspectos y texturas of the material. The advantage to researchers is that
preestablecidas con antelacin). these samples usually bear the logo of the firm, and the
Desde el siglo XIX, los muestrarios responden a dos composition of the fabric is also specified.
temporadas: verano e invierno, definidas inicialmente por In the case of spinning firms, the samples that the
razones climatolgicas. Slo en casos excepcionales (como salesmen carried were rolled up in tubes, while the
pas, por ejemplo, durante la Guerra Civil) se sacaba un nico reference sample-books for the threads, as we
muestrario por ao. Posteriormente se incorporaron las otras mentioned above, were kept in boxes.
estaciones, siempre manteniendo las dos temporadas:
primavera-verano y otoo-invierno.
Seasons and trends
Las tendencias, concepto que se introdujo a partir de los For many years now, the world of fashion has been
aos 50 del siglo XX, se empiezan a trabajar con casi dos defined by seasons (winter and summer) and trends
aos de anticipacin a cada temporada. Los estilistas, que (general ideas concerning colours, aspects, and textures).
indicarn cules son las lneas del futuro prximo, deben In the nineteenth century, there were sample-books for
saber captar y analizar la situacin del contexto sociocultural two seasons: summer and winter, defined initially
y las perspectivas emocionales del entorno y anticiparse a according to climate. Only in exceptional circumstances
los cambios. A travs de los organismos internacionales (for example, during the Civil War) would firms bring out
especializados se acuerdan unas directrices bsicas sobre only one sample-book per year. Later the seasons were

64
colores antes que nada-, seguido de los hilos, los tejidos, expanded to incorporate spring and autumn, and became
y finalmente la lnea (el estilo de la indumentaria y la known as spring-summer and autumn-winter.
decoracin del hogar). Trends, a concept introduced in the 1950s, are prepared
Histricamente las tendencias nacan en Pars, donde, en almost two years ahead of the season. The stylists
las denominadas mesas de concertacin, un grupo de propose the fashion styles for the near future: to do so,
profesionales del sector discutan e intercambiaban sus they have to be able to analyse the sociocultural context
puntos de vista hasta llegar a un acuerdo sobre las and to foresee likely changes. Specialist international
orientaciones de la siguiente temporada. ltimamente, organizations agree on basic guidelines on the colours,
otras capitales internacionales e incluso los propios then the threads, the fabrics, and finally the line (styles
creadores se han atrevido a proponer sus tendencias, for dress and household decoration).
consiguiendo que, a veces, no exista una referencia clara.
Traditionally the trends are born in Paris where the
En la poca a que pertenecen nuestros muestrarios (de tables de concertation, meetings of professionals in the
finales del s. XIX a finales del XX), las tendencias en tejidos sector, shared their views and drew up the guidelines
llegan a las empresas a travs de los denominados for the coming season. More recently, other international
cuadernos de orientacin o de tendencias, adems de los capitals and even the creators themselves have had the
viajes de los propios industriales a las ferias textiles courage to propose their own trends. This means that
europeas, otra gran fuente de informacin. Estos cuadernos sometimes there are no clear references.
son unos lbumes con muestras de tejidos y coloridos
In the period covered by our sample-books (the late
propuestos para cada temporada que los empresarios
nineteenth century to the late twentieth), the firms
adquieren por subscripcin. No ser hasta los aos 50 del
learnt of the new trends through the albums of fabric
siglo XX cuando se propondrn claramente unas
samples and colours which were available on
tendencias; anteriormente tan slo se pegaban las
muestras ms representativas de cada subsector textil.
subscription, and through their salesmen who travelled
all over Europe to visit textile fairs. It was not until the
Los primeros cuadernos de orientacin que hemos encontrado 1950s that these trends were proposed in an explicit
en Catalunya son los de sedera, que se empezaron a difundir way; before then, the albums merely attached most
en la poca del Modernismo. A partir de esta informacin los representative samples of each textile subsector.
dibujantes, artistas y tericos se ponan manos a la obra para
desarrollar unas propuestas de muestrarios propios para cada The first of these albums that we find in Catalonia
empresa. Las primeras ediciones fueron las francesas Jean advertises silks, which began to spread during the
Claude Frres, Societ des Nouveauts Textiles o Textiles modernist era. The information contained in these
Argus, entre otras, pero pronto los italianos se abrieron paso publications was used by the illustrators, artists and
con grandes casas como Bilbille, Textilteca Italiana, Novit textile theorists to develop their own samples for their
Tessili, etc. llegando a casi todas las empresas catalanas. firms. The first editions were by the French firms Jean
Claude Frres, Socit des Nouveauts Textiles and
En los aos sesenta el prt--porter, que permita Textiles Argus, among others, but soon the large Italian
fabricar piezas en serie y a un precio razonable,
firms had taken over Bilbille, Textilteca Italiana,
revolucion el funcionamiento de la moda. Desde hace
Novita Tessili, and so on whose albums reached
unos aos, la denominada pronto moda aporta una
practically all the Catalan firms.
moda rpida, de vida muy breve, que provoca la
necesidad de renovarse constantemente y dar respuesta In the 1960s the world of fashion was revolutionized by
just in time. Hoy, la oferta ya no se limita a dos prt--porter, which made it possible to mass produce
temporadas por ao, sino que tiende a una renovacin garments at affordable prices. Some years ago, the
permanente que, a la vez, evita tener stocks. emergence of pronto moda brought in an ephemeral
kind of fashion which needed constant renewal and
Este gran cambio es una de las razones entre muchas otras-
just in time responses.
por las cuales el sector textil se ha tenido que transformar
radicalmente, y tambin uno de los motivos por los cuales los Fashion today is not limited to two seasons a year, and
diseadores necesitan fuentes de inspiracin continuas: y es the textile sector has had to introduce radical changes
aqu donde entran en juego los muestrarios que conservamos. in order to adapt to this new situation. Designers today
need continual stimuli to fuel their creativity. Here the
Lejos de ser unos objetos antiguos y polvorientos, estos
sample-books we preserve have a vital role to play,
retales de historia adquieren un nuevo valor, y se convierten
because these pieces of history can serve as sources of
ahora en una fuente de inspiracin inagotable para crear
inspiration for new collections.
nuevas colecciones.

65
LOS MUESTRARIOS DE ENCAJE SAMPLE-BOOKS OF HANDMADE LACE
ARTESANO Testimony of an industry from a
Testigo de una industria extinguida bygone age
Joan Miquel Llodr Nogueras Joan Miquel Llodr Nogueras
Historiador de arte y colaborador del Museu dArenys de Mar Art Historian and collaborator of the Arenys de Mar Museum

Hasta hace bien poco, la prctica del encaje de bolillos ha Until relatively recently, bobbin lacemaking was
sido considerada tan slo una manifestacin ms del rico considered as one of the many manifestations of
folclore cataln, un reducto de una manera de hacer y Catalonias rich folklore, a throwback to an obsolete
vivir ya obsoletas y una artesana practicada principalmente
way of life, practised mainly by older ladies to fill up
por mujeres, de una cierta edad, con el nico objetivo de
their leisure time. In other European countries this
ocupar las horas de ocio. A diferencia de otros pases
europeos, la carencia de estudios y trabajos acadmicos variety of textile art has been the subject of serious
en Catalunya sobre esta variedad del arte del textil ha academic study, but in Catalonia the artistic, social and
tenido como consecuencia que se haya olvidado o, economic importance of this craft, carried out for
cuando menos, despreciado, la importancia a nivel almost three hundred years, has been largely ignored.
artstico, social y econmico que esta artesana tuvo en From the second half of the eighteenth century until
Catalunya a lo largo de casi tres siglos.
roughly the 1920s, bobbin lace was the basis of what
En el periodo comprendido entre la segunda mitad del siglo could be very well considered an industry an artistic
XVIII y la segunda dcada de la pasada centuria, el encaje industry, as it was defined during the era of modernisme,
de bolillos constituy la base de lo que puede ser
the Catalan form of art nouveau. At a time when
perfectamente considerado una industria una industria
artstica, tal y como fue definida en la poca del
handmade lace was the centre of a broad and dynamic
Modernismo. En un momento en que encajes y blondas market inside the world of fashion including items such
realizados a mano disponan de un amplio y dinmico as household goods and civil and liturgical dress, this
mercado en el campo de la moda, del textil del hogar o de manufacturing industry provided a livelihood for a great
la indumentaria litrgica, esta industria manufacturera many people of both sexes and all social backgrounds:
permiti a un buen nmero de personas, de ambos sexos y from the lacemakers to the merchants and haberdashers,
de diferente condicin social, poder vivir de ello en mayor the illustrators, and other closely linked professions such
o menor grado: desde las encajeras, a los comerciantes de as embroiderers and seamstresses.
encaje o las merceras, pasando por los proyectistas u otros
oficios estrechamente relacionados, como por ejemplo las The reports of the eighteenth-century travellers who
bordadoras y personas que cosan las piezas. visited the Costa de Llevant, the coastal and inland
Los viajeros que a lo largo del siglo XVIII pasaron por la towns in the provinces of Barcelona and Tarragona,
denominada Costa de Levante formada por muchas bear ample testimony to the women and children
poblaciones costeras y de interior de la provincia de who spent long hours making metres and metres of
Barcelona e incluso de Tarragona son testigos a travs de bobbin and blond lace. With their devotion to this
sus palabras de la cantidad de mujeres y nias que demanding and not always well-remunerated work
dedicaban buena parte del da a confeccionar metros y they helped to keep thousands of Catalan families
metros de encaje y blonda. Con su trabajo, muy duro y no afloat, when income from other sources became
siempre bien remunerado, colaboraban en la precaria scarce or disappeared altogether.
economa, a menudo de subsistencia, de miles de familias
catalanas cuando el dinero aportado por el cabeza de Clear proof of the development of this industry as the
familia decrecan o eran del todo inexistentes. nineteenth century progressed is the growth in the
Una prueba evidente del desarrollo de esta industria a number of firms selling the final products to the
lo largo del siglo XIX es el crecimiento de las casas de customer. Among the leaders were Fiter, Vives, Castells,
encajeros Fiter, Vives, Castells, Volart, etc. algunas and Volart, and some of them earned international
de las cuales llegaron a disfrutar de reconocido prestigio renown. The production networks created by these
internacional. La red productiva elaborada por estos lace merchants could be highly complex, involving not
encajeros poda llegar a ser muy compleja, incluyendo just hundreds of lacemakers in different towns but
no slo centenares de encajeras de varias poblaciones salesmen, suppliers of raw materials, and collectors
sino tambin agentes comerciales o encajeros locales
of the lace once it had been produced and mounted.
subcontratados que ejercan tanto de distribuidores de
materia primera como recolectores del encaje ya Many of these family firms continued to make and sell
elaborado y montado. lace until the outbreak of the Civil War in 1936. But

66
Muchas de estas empresas, de carcter familiar y a menudo after the end of the war in 1939, most firms were forced
paternalista, continuaron con esta industria hasta el inicio out of business. Those that managed to survive did so
de la Guerra Civil (1936-1939). Tras el conflicto blico by adapting to the new times and the needs of the
fueron pocos los que lo siguieron adelante y los que lo market, replacing handmade lace also known as
hicieron, adaptados a los nuevos tiempos y a las necesidades
legitimate lace with the machine-made variety.
del mercado, sustituyeron los encajes a mano tambin
denominados legtimos, por los mecnicos, de resultados There was little to choose between the products in
estticos muy similares y, obviamente, mucho ms terms of aesthetic results, and from the economic point
competitivos en un contexto social dominado por la caresta of view machine-made lace was obviously far more
y por una moda y unos gustos que iban evolucionando. competitive in a social context dominated by shortages,
Los cambios a nivel social, econmico y esttico and also by the emergence of new tastes and fashions.
experimentados en toda Europa en el periodo de As the old social and economic order was swept away
entreguerras provocaron la paulatina desaparicin de esta throughout Europe in the interwar period, this area of
actividad del textil como industria rentable. Los encajeros,
the textile industry gradually became unprofitable.
vistos como industriales y empresarios, fueron
Little by little, the lace merchants were forced out of
reemplazados por merceros y merceras que, con una
actuacin mercantil a pequea escala, de tipo local la business and replaced by haberdashers who worked
mayora de las veces, continuaron con el comercio del on a small, local scale and continued to trade in lace
encaje hasta bien entrados los aos setenta del siglo XX. until the 1970s.
La decadencia del encaje de bolillos como industria no Bobbin lacemaking was no longer an industry, but it
signific, ni mucho menos, su desaparicin absoluta puesto certainly did not die out. In fact it is still practised today,
que, hasta nuestros das, se ha continuado practicando as an important household activity, a pastime, or as a
como una labor hogarea, un pasatiempo o una actividad craft. Paradoxically, as its economic value declined, the
puramente artesana. Paradjicamente, a medida que su
legendary and romantic vision of lacemaking began to
provecho econmico decreca, iba en aumento la visin
legendaria y romntica que de l se tena. En parte, este flourish. To an extent, this was due to depictions of the
fenmeno se debi a la literatura aparecida en el trnsito lacemaker in the literature of the late nineteenth and
de los siglos XIX al XX y en la que la encajera se converta early twentieth centuries as a symbol of a woman who
en smbolo de la mujer trabajadora y fuerte, pero a la vez was hard-working and strong, but at the same time
abnegada y sumisa. La idealizacin, o falsificacin, de lo self-sacrificing and submissive. The idealization, or even
que no era nada ms que una pura y poco placentera tarea falsification, of what was a hard and sometimes
cotidiana ha sido una de las causas que ha dejado en el thankless task goes some way to explaining why the
olvido el peso real social y econmico que este trabajo de
true social and economic importance of lacemaking in
hilo y bolillos tuvo en Catalunya.
Catalonia was neglected for so long.
Los muestrarios, una fuente documental
Sample-books: a source for documentation
Existe una dificultad a la hora de estudiar el arte del encaje
de bolillos desde el punto de vista industrial, con cifras y Sadly, when we study the art of bobbin lacemaking
datos contrastables, no disponemos de las fuentes directas from the industrial perspective, we do not have direct
que lo permitiran, es decir, libros de cuentas, facturas o access to statistics such as accounts books, invoices,
pagos, entre otras. Son bien pocos los fondos o archivos de receipts, and so on. Very little documentary evidence
tipo administrativo conservados de las casas de encajeros of this kind has survived. So we have to use indirect
que permitan establecer un discurso objetivo sobre esta sources to try to assess the importance of this activity,
temtica. Una vez ms se debe recurrir a fuentes indirectas
half way between the arts and the crafts, in the local
para esclarecer la importancia de este trabajo a medio
camino entre el arte y la artesana en la economa local y
and national economy: press reports, studies of the era,
global del pas: prensa y estudios de la poca, bancos de photographic archives, literary works, and so on.
imgenes, composiciones literarias, etc. Fortunately, among the collections of the Frederic
Afortunadamente, el Museo Mars del Encaje conserva Mars Lace Museum in Arenys de Mar we find a set of
en sus cuantiosos fondos unos documentos que se documents that provide eloquent testimony to the
convierten hoy en un testigo de primera categora del history of lacemaking as an industry: the sample-books.
encaje como industria: los muestrarios. Con este trmino In a range of shapes and sizes, these volumes, classified
se identifican unos libros, de formato y composicin bien
and exhibited the samples of a firms products in the
diversos, en los cuales se recogen, clasifican y exhiben las
case that interests us here, different types of lace.
muestras de un determinado producto elaborado por un
comerciante o industrial, en el caso concreto que nos These books were used for commercial purposes, to
atae, todo tipo de encajes y blondas. present the range of products on offer and to help
El uso que tenan era principalmente comercial puesto que customers to make their selections, depending on their
facilitaban la exposicin y la consecuente seleccin del tastes (and of course on the price). Some of the sample-

67
gnero en cuestin, dependiendo, claro est, de los gustos y books were used in the firms factories or shops when
de los precios. Unos muestrarios eran empleados en el taller, customers came to visit, and others travelled around
negocio o tienda, de cara a los clientes, y otros se movan a the country, vital weapons in the armouries of the
cualquier parte del pas, en el equipaje de los comerciales,
salesmen seeking out new clients.
con el fin de ser mostrados a los clientes con que la casa
trataba tanto dentro como fuera de nuestras fronteras. The Museum of Arenys preserves 28 sample-books of
El Museo de Arenys conserva un total de veintiocho handmade lace, all belonging to firms from Arenys, and
muestrarios de encaje artesano, todos pertenecientes a dating from the mid-nineteenth century to the second
empresas areenses y con una cronologa comprendida half of the twentieth. Most belonged to the Castells
entre la primera mitad del siglo XIX y la segunda mitad del family firm, founded in 1862 and in operation until the
XX. La mayora pertenecen a la casa Castells, en activo 1960s, and one of the leaders of the local lacemaking
desde 1862 hasta los aos sesenta del siglo XX, empresa during the modernista period. Another firm, Casa
de encajeros especialmente relevante durante la poca del
Artigas, supplied the Catalan and Spanish market for
Modernismo. La sigue la casa Artigas, que abasteci el
mercado cataln y nacional a lo largo de cuatro four generations, from 1801 to the mid-twentieth
generaciones, del 1801 a mediados del siglo XX. Con century. From Casa Cosso, in business throughout the
respecto a la casa Cosso, en activo a lo largo del siglo XIX, nineteenth century, we have an unusual sample-book
se conserva un muestrario bastante particular consistente made up of a set of unbound cards. Eloi Doy is named
en unas lminas de cartn sin atar. A la empresa de Eloi as a lace merchant operating in the second half of the
Doy, personaje documentado como encajero slo en la nineteenth century and some small sample-books from
segunda mitad del ochocientos, se le atribuyen unos
his firm have survived, though many of the actual
pequeos muestrarios, que en su da debieron contener
pocos encajes. Ms all del valor esttico, histrico y samples have disappeared. In addition to their aesthetic,
material que puedan tener, estos libros de muestras historical and material interest, these books shed new
permiten que nos acerquemos al mundo del encaje desde light on the world of lace as a whole.
una nueva perspectiva. Arenys de Mar had other lacemaking firms, although
Arenys de Mar cont con otras casas de encajeros de las none of their sample-books are preserved in the
cuales no se conservan muestrarios en el Museo, aun cuando museum today. Several books belonging to the
su existencia est documentada. Un ejemplo de ellas es la
haberdashery run by Rosa Galangau, similar to the
mercera Rosa Galangau de la cual, a ttulo privado, se
conservan unos cuantos libros de muestras similares a los
ones used by the towns other firms, now form part of
empleados por sus colegas vecinos. Asimismo, no hay que a private collection. In many other Catalan towns
perder nunca de vista el resto de poblaciones catalanas en las lacemaking was a genuine industry for many years:
cuales el encaje supuso durante muchos aos una autntica from Malgrat de Mar to lArbo del Peneds, Sant Boi
industria. De Malgrat de Mar a lArbo del Peneds, pasando de Llobregat to Barcelona, lace merchants set their
por Sant Boi de Llobregat o Barcelona, fueron numerosos los lacemakers to work and oversaw the production
encajeros que controlaron la produccin de sus encajeras. As process. This means the corpus of sample-books is
pues, debemos suponer un corpus de muestrarios ms grande
probably far greater than that officially catalogued.
que el que tenemos oficialmente catalogado.
Dentro del conjunto global de muestrarios del Museo de Among the sample-books preserved at the Museum of
Arenys de Mar es necesario hacer una distincin entre los Arenys de Mar we can distinguish between the ones that
que recogen la muestra en hilo, es decir, el encaje por s present an authentic sample of the pattern or model and
mismo, y los fotogrficos, con una imagen de la pieza, ya the ones that present a photograph of the piece, either
sea entera, fragmentada, montada o sin montar. Todos los whole, fragmented, mounted or unmounted. All the
muestrarios fotogrficos conservados al museo areense photographic sample-books at the Museum are from
pertenecen a la casa Castells. En un momento en el cual el
Casa Castells. Until that time (the mid-nineteenth
encaje pas de ser producido por metros a formar
composiciones ms complejas y elaboradas tanto tcnica century), firms had produced lace by the metre, but they
como decorativamente, una imagen fotogrfica resultaba were now beginning to produce compositions that used
mucho ms til para ver la obra final en su totalidad. more complex techniques and bore more elaborate
Los hermanos Castells Joaquim y Mari, atentos a las decoration. Photography was an ideal medium for
necesidades de los clientes y de la industria, optaron por displaying the whole of the completed work.
este tipo de muestrarios, un ejemplo ms de la It was the Castells brothers, Joaquim and Mari, who
adaptabilidad de esta empresa a los nuevos tiempos, a la
introduced photographic sample-books. The firm
demanda del mercado y a las mltiples posibilidades que
ofrecan los nuevos medios tcnicos. An as, los Castells
always adapted rapidly to change and the new market
continuaron usando los muestrarios en hilo; en primer demands and enthusiastically embraced the
lugar, porque los encajes por metros siguieron en uso y, opportunities that the new technical methods offered.
en segundo, porque eran el nico medio para comprobar Nevertheless, the Castells did not abandon sample-

68
la calidad tcnica de la pieza y del tipo de hilo empleado. books with real samples; first, because lace continued
Dejando para ulteriores estudios el anlisis especfico de las to be sold by the metre, and second, because it was
diferentes tipologas de muestrario de encaje artesano the only way of verifying the technical quality of the
usadas bastante variadas incluso dentro de una misma piece and the type of thread used.
casa de encajeros pasaremos ahora a comentar los aspectos
comunes que comparten la mayora, independientemente In the future we hope to carry out a more detailed
de la empresa a la cual pertenezcan. study of the wide variety of handmade lace sample-
Presenten el formato que presenten casi siempre
books. For the moment, we will discuss some of the
vertical, todos estos libros disponen las muestras de features that were common to most of the sample-
encaje o entreds en sentido perpendicular al lomo del books produced by different firms.
muestrario, una debajo de la otra y a menudo con poca Most of the books are rectangular and place the lace
separacin entre ellas. En algunos casos, la pieza puede
samples crosswise on the page, one beneath the other,
ocupar toda la hoja especialmente cuando se trata de
anchos fragmentos de albas, roquetes, mantillas,
often with little separation between them. In some
pollitas o, tambin, en menos ocasiones, estar cases, the piece may take up the entire page
dispuesta en sentido paralelo al lomo del libro. especially in the case of large fragments of albs,
Normalmente, los extremos de la muestra estn aferrados rochets and mantillas (Spanish veil) or, more rarely,
al papel con pegamento y, al mismo tiempo, cubiertos placed lengthwise.
con una cinta o tira de papel que, adems de evitar que la Normally, the edges of the sample are attached with
pieza se acabe desprendiendo, da un mejor acabado al glue and covered with a strip of paper to keep the piece
muestrario. En ocasiones, toda la superficie del encaje
in place and to give the sample-book a better finish. On
puede haber sido enganchada al papel con pegamento,
hecho que tiene como consecuencia no slo la aparicin occasions, the entire surface of the lace may be glued
de manchas sino tambin la degradacin del ejemplar por to the paper; this has caused staining and has also
endurecimiento. damaged the sample by stiffening it.
En este aspecto, una vez ms, la empresa Castells nos muestra In this area as well Casa Castells stands out from the other
otra excepcin puesto que en algunos de sus muestrarios los firms: in some of its sample-books the lace is fixed to small
encajes se pegan sobre pequeos cartones que, gracias a las cards which can be moved and placed in a different order
pestaas que presentan las hojas del libro, pueden ser movidos
one place to another by using the tabs on the pages.
de un lugar a otro y, por lo tanto, ordenados dependiendo de
las necesidades del momento. Although generally speaking the samples were
Aunque en trminos generales la manera de exhibir las initially placed in order (albeit in a totally arbitrary
muestras dentro del muestrario responde a una ordenacin fashion) the use (and misuse) of the books over time
establecida desde el principio, totalmente arbitraria en la has meant that this order has very often changed.
mayora de los casos, se advierte que el excesivo uso de Many samples have disappeared or have been
estos libros a lo largo del tiempo provoca en numerosas replaced with carbon copies. Some of the pages have
ocasiones una cierta alteracin de este orden. De hecho, es
been torn out and new ones have been added,
este uso y abuso el que explica que muchas muestras
hayan desaparecido y que, en ocasiones, hayan sido sometimes rather hurriedly and carelessly, at a later
sustituidas por papeles con los calcos a carboncillo de las date. Not surprisingly, the needs of the moment took
piezas respectivas. Asimismo, algunas pginas han sido priority over any aesthetic considerations.
arrancadas o, al contrario, aadidas un poco
chapuceramente con posterioridad a fin de reunir ms What to find in them and how
muestras. Las necesidades prcticas del da a da, como es Sample-books of handmade lace are a feast for the
de suponer, quedaban por encima de las estticas. eyes today, because they allow us to appreciate the
Qu se encuentra, y cmo extraordinary variety of forms that the traders could
Los muestrarios de encaje artesano resultan hoy en da un offer floral, figurative and geometrical. At that time
placer para la vista puesto que permiten apreciar la the idea of plagiarism, copying or direct inspiration
extraordinaria variedad de repertorios formales de tipo was not punished, as it is today, or even frowned
floral, figurativo o geomtrico con que contaban los upon: motifs and models were repeated
encajeros. Hay que remarcar que en un momento en que el indiscriminately by firms over generations. The
concepto de plagio, copia o inspiracin directa no eran ni practice was habitual (and straightforward) and it is
penados ni mal vistos como sucede en la actualidad, la
reflected in this set of sample-books from Arenys,
mayora de motivos o modelos eran repetidos
indiscriminadamente por todas las empresas a lo largo de
most of which present a repertoire of traditional
varias generaciones. Este hecho, tan habitual como fcil era patterns, created decades before by someone who
la copia de patrones, queda bien patente en todo este would never have been credited as an illustrator and
conjunto de muestrarios areenses en la mayora de los who designed models in complete anonymity.

69
cuales, debemos decirlo, se despliega un repertorio que se In fact, thanks to the prolific output of Mari Castells i
podra clasificar como tradicional o popular, creado muchas Simon, Casa Castells was the main force behind the
dcadas atrs por alguien que todava no puede ser introduction of new and imaginative designs for
considerado como proyectista y que diseaba modelos de handmade lace inspired by the modernista movement.
manera absolutamente annima.
Thanks to Castells in the late nineteenth century and
Es justamente la casa Castells, gracias a la prolfica tarea de other lace designers at the start of the twentieth
Mari Castells i Simon, quien a partir de finales del siglo XIX
Aurora Gutirrez, Josep Fiter, Francesc Toms i Estruch,
renueva no slo en el mbito local sino tambin en el
and so on illustrators now began to be acknowledged.
nacional, los repertorios de encaje de bolillos artesano con
las nuevas e imaginativas formas de la esttica modernista. Nonetheless, the fraudulent transmission of models
Aun cuando, gracias al trabajo llevado a trmino por Mari from one firm to another, and from one lacemaker to
y otros diseadores de encaje del primero cuarto del siglo another, continued as before.
XX Aurora Gutirrez, Josep Fiter, Francesc Toms i Estruch, This practice should not surprise us: it was a characteristic
etc. se acaba con el anonimato del proyectista, la copia y
of this and many other productive processes of the
la transmisin fraudulenta de modelos de unos encajeros
time. In any case, to think in terms of copyright would
a otros y de unas encajeras a otras contina igual.
be anachronistic. Certainly, it causes problems for
Lejos de sorprender, la carencia de respeto de encajeros y
researchers trying to attribute works to particular
encajeras hacia un copyright, por otra parte inexistente,
debe ser vista como una peculiaridad ms de esta y otras
creators. But this is inevitable: infinite repetition is an
muchas artesanas tradicionales. Sin duda, este fenmeno a integral part of the world of traditional crafts.
menudo conlleva numerosos problemas a los estudiosos del Study of the sample-books can help us to trace the
encaje a la hora de adjudicar determinadas obras a unas variations and developments that occur inside the same
manos o a otras. Debemos, sin embargo, aceptarlo: las model or sample. The samples range from pieces of
simples palabras artesana tradicional llevan implcito este
lace only a few centimetres wide to much larger ones,
sentido de repeticin infinita.
bearing new motifs, repetitions, additions and
Sin abandonar el hilo conductor de los repertorios, gracias a
insertions. Very often a specific initial sample, with all
los muestrarios resulta bien fcil comprobar las variaciones
its variants, was used as a leitmotiv in sets of sheets
que dentro un mismo modelo o muestra se podan llegar a
producir. As, de un encaje de slo pocos centmetros de and pillowcases, sets of tablecloths and serviettes) and
anchura se poda pasar a otros ms anchos y elaborados a in collars, cuffs and appliqus.
partir de nuevos motivos, repeticiones o aadidos de A detailed study of the sample-books also reveals
entredoses. Estas variaciones respondan muchas veces al interesting information about the great variety of
hecho de que una primera muestra, con todas sus variantes,
techniques used by the lacemaking firms in Arenys and
era empleada como leitmotiv en un mismo juego de cama
in Catalonia as a whole. The region was famous for the
sbana y funda de cojn, de mesa mantel y servilletas o
en el vestuario cuellos, puos y apliques. production of torchon lace with its geometrical
patterns, guipure lace and ret fi, but other laces from
Estudiando detalladamente los muestrarios, la informacin
extrada sobrepasa la dimensin esttica. Ms all de las
abroad were made Lille, Valenciennes, Chantilly,
formas, estos libros de muestras permiten ver tambin la Malines, and so on. Traditionally, the choice of the lace
gran variedad, con respecto a tcnicas, con que trabajaban to be used depended on the piece that the lace was to
las casas de encajeros areenses y, por extensin, catalanas. embellish a garment or a household item. For example,
De esta manera, adems del ampliamente trabajado encaje the light and elegant Lille and Valenciennes lace were
geomtrico, con la base de torchon, el guipur o el ret fi, often used to adorn womens underwear while guipure,
tpicas de nuestras comarcas, se confeccionaban otras a rather heavier lace, was used more for bed linen and
modalidades de tipo internacional Lille, Valenciennes, table cloths or for collars, cuffs, and frills.
Chantilly, Malines, etc. Esto se explica por el hecho de que
tradicionalmente, dependiendo de la pieza textil que hubiera This variety of techniques used by the Catalan
que embellecer, ya fuera de indumentaria o de textil del lacemakers reflects not just the great demand from an
hogar, se requera un encaje u otro. As, por ejemplo, los active market in constant need of material, but also the
encajes de Lille o de Valenciennes, ligeras y finas, solan fact that the firms were extremely adaptable. When the
complementar mucha de la ropa interior femenina, mientras local producers could not supply the type of lace
que el guipur, de tacto ms tosco, era ms empleado en needed, the firms were obliged to buy their lace
juegos de cama y de mesa o en indumentaria de tipo exterior
elsewhere, which was almost always more expensive.
cuellos, puos, volantes, etc.
La variedad de tcnicas producidas por las encajeras catalanas Often the copies made were merely imitations of
demuestra no slo la gran demanda de un mercado activo international techniques. The detailed study of
con necesidad de proveerse constantemente de material, sino each piece highlights that on numerous occasions
tambin la adaptabilidad del encajero a las exigencias de este the imitation of the techniques is purely superficial:

70
emporio, puesto que, en caso de no ser satisfecho por los that is to say, although the copies may faithfully
productores locales, debera recurrir al encaje procedente del reproduce the motifs of the original lace, from the
exterior, casi siempre ms caro que el autctono. point of view of the stitches used the thread work
Aun as, hay que dejar claro que a menudo estas copias eran using bobbins is not the same as that used to make
simples imitaciones formales de estas tcnicas denominadas the original lace. This little shortcut speeded up
internacionales. El estudio minucioso de cada pieza permite production, used less thread, and meant that the
ver que en numerosas ocasiones la imitacin de la tcnica es
final product was considerably cheaper than the
puramente aparente. Es decir, si bien con respecto a los
genuine item. In spite of this, the expert lacemaker
motivos la copia responde del todo al encaje original, por lo
que respeta a los puntos empleados, el trabajo del hilo con and lace historian, Pilar Huguet Creixells, makes clear
los bolillos no sigue el que es caracterstico de la randa in her studies that all these european techniques
primigenia. Con esta pequea trampa se trataba de Valenciennes, Chantilly, Malines... were produced
conseguir unos encajes de confeccin ms rpida, tambin in our country with a high quality level.
con menos cantidad de hilo y, consecuentemente, mucho
Obviously, the choice of the thread was one of the factors
ms asequibles que los autnticos. Aun as, la experta
that affected the price of the final product. In the sample-
encajera e historiadora del arte del encaje Pilar Huguet
Creixells, deja bien claro en sus estudios que estas tcnicas books we find palpable evidence of the various threads
europeas Valenciennes, Chantilly, Malines en used by the lace firms, primarily linen, cotton, silk and pita
Catalunya fueron producidas con una calidad excelente. thread, obtained from agave. Each lacemaking technique
Uno de los aspectos que encareca o abarataba el encaje era, is traditionally made with a particular kind of thread ret
obviamente, el tipo de hilo empleado en su realizacin. En fi with cotton, silk with blonde lace, and so on. Another
este sentido, los muestrarios tambin dejan testimonio fsico important factor with regard to the technique and the
y perfectamente palpable de los diversos hilos empleados por kind of lace being produced was the number of threads,
los encajeros, especialmente el lino, el algodn, la seda y el that is, the thickness: this was something that neither the
hilo de pita, obtenido del agave. Tradicionalmente, cada owner nor the professional lacemaker could ignore, and
tcnica de encaje suele ser confeccionada con una determinada
had a huge bearing on the final result.
clase de hilo el ret fi con algodn, la blonda con seda, etc.
aunque siempre hay excepciones. Adems, tambin era un Three colours were used above all: white, off-white,
factor a tener en cuenta, segn la tcnica seguida o la utilidad and black. A great deal of lace production was destined
del encaje en cuestin, el nmero de gramaje del hilo for use in liturgical or religious garments, and the choice
empleado, es decir, de un grueso ms o menos fino: este of one colour or another before beginning a piece
aspecto, que el encajero y una encajera profesional no podan determined the entire process. White mantillas were
olvidar, determinaba en gran medida el resultado final.
worn on certain occasions, black mantillas on others.
Con respecto a los colores, tres eran los ms empleados: el None of the sample-books preserved at the Museum of
blanco, el blanco roto y el negro. Dado que una gran parte de Arenys de Mar contain coloured lace, which only began
la produccin encajera iba destinada a piezas textiles de uso
to be produced (by machine) when fashions changed
litrgico o religioso, la eleccin previa de un color u otro a la
hora de iniciar una pieza era totalmente determinante. As
some time later, well into the twentieth century.
como, por ejemplo, las mantillas blancas eran empleadas en So we see that a variety of factors affected the price of
unas ocasiones determinadas durante el calendario litrgico y a lace product. The price rose steeply along the
festivo, las negras lo eran en otras. Con respecto a los encajes production chain: from the amount the lacemaker was
de colores, hay que decir que estn totalmente ausentes de paid, to the amount the lace firm paid the supplier, and
los muestrarios conservados en el Museo de Arenys de Mar.
to the amount the end customer paid when the lace
Su produccin, mayoritariamente a mquina, empezara bien
entrado el siglo XX, con los cambios en la moda.
had been sewn or mounted on the piece.

A partir de estas reflexiones, podemos hacernos una These sample-books can also give us an idea of the
composicin de los diversos factores que influan en el prices of the pieces on display. Beside most of the
momento de determinar los diversos precios de un mismo samples we see a label showing the price in cents or
encaje, es decir, la cantidad de dinero que se pagaba a la pesetas. This price is only a guideline, because in most
encajera, la que se haca pagar el encajero o marchante en cases it refers to the lace before it was mounted, before
su negocio, y la que entregaba el cliente final una vez el the needlewomen set to work.
encaje ya haba sido cosido o montado.
Each label is numbered so that each sample can be
Y es que otra de las utilidades de estos libros que nos ocupan
easily catalogued or identified. In the case of the
es informar del precio de las piezas que mostraban. En los
muestrarios estudiados, junto a cada muestra se encuentra photographic sample-books of Casa Castells it is
a menos que no se haya desprendido una etiqueta en la interesting to see that the same model mounted on
cual aparece escrita su cantidad, en cntimos o pesetas. Este pieces of different shapes and sizes (in particular doilies
precio se debe considerar orientativo puesto que en la and tablecloths) bears the same number, to which

71
mayora de ocasiones hace referencia al encaje sin montar, other figures or letters have been added to show that it
sin la intervencin de bordadoras o cosedoras. belongs to a single creation.
Asimismo, cada etiqueta lleva una numeracin, generalmente The numeration of each of the samples reveals
correlativa, que sirve para catalogar o identificar con
another facet of the development of the Catalan lace
facilidad cada una de las muestras. En el caso de los
industry in the eighteenth century. The lacemakers
muestrarios fotogrficos de la casa Castells es interesante
ver cmo un mismo modelo montado en piezas de medidas and the owners knew each sample, or specific motifs
y formas diversas especialmente tapetes y manteles and stitches, by a name: the pieces might be named
presenta un mismo nmero subdividido en otras cifras o after everyday objects, or their names might refer to
letras a fin de dejar clara la pertenencia a un nico modelo. events that were significant at the time. The names
No puede pasar por alto que la numeracin de cada una de that have survived today in Arenys de Mar in the
las muestras desvela un grado ms del desarrollo de la technique of ret fi are testimony to this practice:
industria encajera catalana a lo largo del ochocientos. Y es from the famous Sant Iscle belltower, to the
que normalmente, entre las encajeras y los mismos paw, the guitar and the boat. However, in spite
comerciantes de encajes, cada muestra o determinados of the short distances between the factories and the
motivos y puntos reciban un nombre especfico que a veces
towns, the same motif might receive completely
responda al parecido con objetos y elementos cotidianos o
que poda hacer referencia a determinados hechos, el origen
different names in different places. The spirit stitch
de los cuales nos es hoy del todo desconocido. Los nombres of the ret fi in Arenys de Mar, for example, is the
empleados todava hoy en da en Arenys de Mar en la tcnica same as the fly in Arenys de Munt. Soon, to avoid
del ret fi dejan testimonio de esta prctica: desde el clebre confusion, the owners began to substitute these
campanario de Sant Iscle, a la pata, pasando por la popular names with a numerical system; but the
guitarra o la barca. terms were still used by the lacemakers and were
No obstante, en una misma zona, con pocos kilmetros de passed on to the younger generations, and some are
diferencia de un centro de produccin a otro, un mismo still in use today.
motivo poda recibir un nombre totalmente diferente al
vecino. Del punto de espritu del ret fi en Arenys de Mar, Other documents
por ejemplo, se pasa a la mosquita, por el mismo punto,
en Arenys de Munt. As, muy pronto, para facilitar la tarea As well as the handmade lace sample-books, researchers
y evitar confusiones, los encajeros fueron sustituyendo in the field can find useful additional information in the
estas denominaciones populares por una enumeracin, sin companies notebooks. These notebooks contain more
que, por ello, las encajeras dejaran de emplearlas y de specific lists referring especially to the measurements,
transmitirlas hasta hoy a las generaciones ms jvenes. possible combinations, and the prices of particular
Los documentos anexos pieces. The Museum of Arenys de Mar preserves one of
these notebooks belonging to Casa Castells, dating
No debemos imaginar los muestrarios de encaje artesano
from the early twentieth century, which contains
como libros nicos sino que muy a menudo cabe pensar
en la existencia de otros documentos que los information on a photographic sample-book of lace
complementaran o que acabaran de dar informacin. doilies. And in between the pages of one of the books
Nos referimos a cuadernos con listados ms especficos from Casa Artigas when the firm was known as Hijos
referentes especialmente a las medidas, combinaciones de Rosa Muoz we found some typewritten sheets
posibles y precios de determinadas piezas. that specify the combinations that could be made
En el caso de la casa Castells, el Museo de Arenys de Mar between different samples to make albs with
conserva uno de estos cuadernos, que se puede datar en el geometrical lace, or mantillas with guipure and blonde
primer cuarto del siglo XX, referente a un muestrario lace. As well as the widths of each piece, the notes
fotogrfico de tapetes. Asimismo, en uno de los libros de la specify the price of the final product (in all likelihood
casa Artigas en la etapa de los Hijos de Rosa Muoz, se
before it was mounted), in pesetas. This notebook
ha encontrado entre las pginas unas hojas sueltas,
mecanografiadas, en las cuales se especifican
bears witness to the high prices that lace could
concretamente las combinaciones que podan hacerse command, and also shows us that the same item could
entre varias muestras con el fin de realizar respectivamente have different uses: it could be added to a textile piece,
albas de encaje geomtrico o mantillas y pollitas de guipur a garment, or a household item, or it could become a
y de blonda. Adems de las medidas de anchura de cada garment in its own right.
pieza, se especifica el precio en pesetas del resultado final,
The only sample-books at the Museum of Arenys de
seguramente sin confeccionar. Este cuaderno, aparte de
hacernos conocer el elevado precio que poda llegar a tener Mar which display the models and also show commercial
un encaje, permite ver que una misma randa poda tener details belong to Casa Castells. These are unusual
varias finalidades: o bien ser aplicada a una pieza textil specimens because, unlike the others, they are made
cualquiera de indumentaria o textil del hogar, o bien up of square or rectangular fragments of sky blue tulle.

72
convertirse, junto con otras, en una pieza por ella misma. On this fabric the lace was sewn, mostly corner-pieces,
Los nicos muestrarios del Museo de Arenys de Mar en los or guipure lace; because of their size, they would not
cuales, junto con la muestra, se ofrecen todos los datos have fitted in a traditional sample-book. They date
mercantiles sobre el encaje, pertenecen a la casa Castells. Se from the 1930s and 1940s, when Casa Castells was
trata de unos muestrarios bastantes particulares ya que, a managed by Joaquim Castells i Simon.
diferencia de los otros, no estn formados por libros sino por
unos fragmentos cuadrados y rectangulares de tul de color azul Added to the tulle are labels that indicate the
celeste. Sobre este tejido se cosen los encajes, en la mayora de catalogue number of the lace according to the
los casos cantoneras u otras piezas de guipur, con unas medidas pattern used and also whether it is used for bed or
que no tendran el suficiente espacio en un muestrario table sets. In the case of bed sets, the labels show
tradicional. Datados entre los aos 30 y 40 del siglo XX, cabe the measurements and the prices corresponding to
situar estos muestrarios en el periodo durante el cual la casa the lace trims for sheets, pillowcases and pillows,
Castells fue dirigida por Joaquim Castells i Simon. and for the table sets, the sizes and prices of the
Aadidas al tul, se encuentran unas etiquetas en las cuales serviettes, mats and doilies. None of these prices
se especifica en primer lugar el nmero de catalogacin del include mounting, which suggests that many of these
encaje correspondiente, coincidente con las matrices de los
samples would have been sold to haberdashers or
patrones, y en segundo lugar, si se trata de muestras para
other traders who sewed them onto the main piece
juegos de camas o de mesa. En el caso del juego de cama
se especifican las medidas y los precios correspondientes a and then sold them to the end customer.
los encajes para la sbana, las fundas de cojn y el
cuadrante. Con respecto a los juegos de mesa se muestran
precios y medidas de los manteles, las servilletas y tapetes.
Hay que decir que todos los precios de la pieza son sin
confeccionar, lo cual permite afirmar que buena parte de
las muestras podan ser vendidas a merceros u otros
comerciantes que tras coserlas, montarlas y bordarlas las
venderan al cliente final.

73
EL ENCAJE MECNICO MACHINE-MADE LACE
La democratizacin de un lujo The democratization of a luxury item
Joan Miquel Llodr Nogueras Joan Miquel Llodr Nogueras
Historiador de arte y colaborador del Museu dArenys de Mar Art Historian and collaborator of the Arenys de Mar Museum

Como sucedi con otras muchas artesanas o expresiones As in many other crafts and traditional artistic
artsticas tradicionales, del tipo que fueran, la irrupcin e expressions, the irruption and incorporation of
incorporacin de la mquina supuso un cambio de rumbo machinery ushered in a dramatic change in the history
radical en la historia del encaje. Menos tiempo y menos of bobbin lace. The introduction of machines meant a
mano de obra invertidos en el proceso de realizacin drastic reduction in both the time and labour force
supuso la reduccin de costes y, por lo tanto, la required in the production process, and with it, the
democratizacin de un producto que desde haca siglos
democratization of an item which for centuries had
haba sido signo de riqueza, lujo y distincin social.
been a symbol of wealth, luxury, and social distinction.
El inicio de la historia del encaje mecnico, vinculada a la
Closely linked to the Industrial Revolution, the
Revolucin Industrial, se desarrolla en Inglaterra y poco tiempo
despus en Francia. Las primeras mquinas empleadas en el beginnings of machine-made lace can be traced to
arte de tejer, usadas desde finales del siglo XVI, se dedicaban Britain and, at a slightly later date, to France. The first
especialmente a la confeccin de medias. El desarrollo de estos machines used in the art of weaving were incorporated
ingenios, acompaado de mejoras en la hilatura del algodn, at the end of the sixteenth century for the manufacture
deba permitir el primer paso hacia la produccin del encaje of stockings. The introduction of these machines,
mecnico. As, en el ao 1809, el joven mecnico John accompanied by improvements in the spinning of
Heathcoat patent una mquina que poda producir un tejido cotton, represented the first step on the way to the
de red muy similar al tul, fondo bsico de muchos tipos de production of machine-made lace. In 1809, a young
encaje artesano o tradicional, del Chantilly al ret fi, pasando mechanic named John Heathcoat patented a machine
por la blonda o el encaje de Alenon, entre otros. that could produce a net-like fabric very similar to
Un par de aos ms tarde, estas mquinas ya se usaban tulle, which was the base for many types of traditional
con normalidad. Aun as, hay que remarcar que en esta handmade lace Chantilly, ret fi, blonde lace, Alenon
primera fase no se produca el encaje en su totalidad lace and so on.
puesto que sobre el producto resultante el tul todava no
Within a few short years these machines became firmly
se podan reproducir los motivos decorativos del encaje al
established. At this early stage, however, they could
bolillo. De esta manera, el tejido de base deba ser trabajado
not carry out all the stages of lace production, because
en una segunda fase por mujeres bordadoras que, con el
hilo y la aguja, conseguan composiciones muy similares a it was still impossible to reproduce the decorative motifs
las de las encajeras. Esta hibridacin entre la tcnica made with bobbin lace on the tulle. The base fabric had
mecnica y la manual tena como ltimo objetivo un encaje to be worked on by needlewomen, who created
que, si bien no industrial del todo, era mucho ms compositions very similar to those made by the
econmico que el realizado a mano y que, lacemakers. This kind of hybridization of mechanical
consecuentemente, poda ser adquirido por mucha ms and manual methods produced a form of lace which
gente, en ms cantidad y mayor asiduidad. Era el inicio de was not yet entirely industrial but was much cheaper
lo que haba de convertirse en uno de los pilares de la than handmade lace, and which could be produced in
industria textil. much larger quantities and could reach a much wider
Es interesante observar en este primer estadio la estrecha public. This was the beginning of a practice that would
relacin, totalmente pacfica, entre los dos procesos de become one of the mainstays of the textile industry.
produccin, el tradicional y el moderno. Todava hoy en da During this initial stage, it is interesting to see the close
se siguen realizando algunas tcnicas que se consideran relationship even the pacific relationship between
encaje artesano a partir de un tul de produccin mecnica.
these two production processes, the traditional and the
Algunos ejemplos de ello son el encaje de Inglaterra, la
modern. Even today some of the techniques considered
granadina o la blonda bordana, entre otros, muestras de
los cuales se pueden contemplar en las salas del Museo
characteristic of handmade lace are still applied on
Mars del Encaje de Arenys de Mar. machine-made tulle: for example, English lace,
grenadine lace and blonde lace, samples of which can
El siguiente episodio en la historia del encaje mecnico se
be seen in the rooms of the Mars Lace Museum in
producira en el ao 1830 con la invencin de una mquina,
Arenys de Mar.
por parte de Joseph Leavers, que permita aadir al tul
mecnico el dibujo o motivo que se quisiera, es decir, sin The next landmark in the history of machine-made lace
intervencin de las bordadoras y por lo tanto con otra dates from 1830, when a new machine, invented by
reduccin de los costes de produccin. Leavers no haba Joseph Leavers, made it possible to add any kind of

74
hecho nada ms que unir el sistema patentado por pattern or motif to the machine-made tulle. As
Heathcoat con el del francs Joseph Jacquard, consistente needlewomen were no longer required, the production
en el uso de unos cartones perforados en los cuales costs fell again. Leavers had combined the system
quedaba establecido el dibujo a seguir. patented by Heathcoat with the system of the
El resultado, sin embargo, no era todava totalmente mecnico Frenchman Joseph Jacquard, which used punched cards
puesto que al encaje se le deba coser manualmente el torzal, bearing the pattern to be applied.
que era la nica manera de poder ver la diferencia entre el Nonetheless, the result was not yet entirely machine-
encaje autntico a mano y esta excelente imitacin. Hacia el
made, because the silk twist still had to be added. This,
1841, el ltimo gran desarrollo en esta nueva industria supuso
in fact, was the only way to distinguish between
que las mquinas pudieran incorporar directamente este
torzal. As pues, la copia del encaje hecho a mano era casi
genuine handmade lace and this excellent imitation. In
perfecta. Debido a las mejoras tcnicas desarrolladas, el uso 1841, the last great breakthrough in this new industry
de estas mquinas se fue extendiendo por todas partes, meant that the machines could apply the silk twist
hecho que supuso en el mercado la victoria del encaje themselves. Now the copies of handmade lace were
mecnico por encima del artesanal. almost perfect. Because of the technical improvements,
Como es de suponer, la reaccin de los comerciantes de
the use of these machines spread widely, and soon
encaje artesano no se hizo esperar. La competencia que machine-made lace could claim victory over the
supona aquel nuevo producto era muy dura; era preciso handmade variety.
encontrar una solucin a un hecho que, desgraciadamente The lace merchants were not slow to react. Machine-
para ellos, no tena freno. En el caso de Inglaterra, se made lace represented a grave threat to their livelihood
encarg a diseadores y proyectistas un tipo de encaje que and, to their dismay, was gathering considerable
no pudiera ser imitado por las mquinas. As, se decidi momentum. In England, designers were urged to come
tomar los elementos ms caractersticos de varios estilos up with a kind of lace that could not be imitated by
de encajes las trenzas del encaje de Cluny; los cuadraditos the machines. In the end, the merchants decided to
tpicos del encaje Honiton; las hojas del encaje de Malta, use the most distinctive features of different types of
entre otras y crear nuevas modalidades de randas como,
lace the twists of Cluny lace, the squares of Honiton
por ejemplo, la conocida como Bedfordshire. Los motivos
lace, and the leaves of Malta lace, among others to
escogidos lo seran por la relativa facilidad y velocidad con
las cuales podan ser realizados por las encajeras. De create new forms such as the one that became known
manera totalmente ingenua considerado desde una ptica as Bedfordshire lace. The motifs were chosen because
actual, se pretenda hacer frente a lo que para muchos se of the relative ease and speed of their production.
haba convertido en el gran enemigo: la mquina. Naively perhaps (certainly from a modern-day
perspective) the producers sought in this way to take
Pero pese a los esfuerzos, todo intento de querer competir
con el encaje mecnico result intil. No haba nada que
on their new enemy, the machine.
hacer y hacia 1865, las mquinas ya eran capaces de But all the attempts of the handmade lace merchants to
reproducir todos los tipos de encaje que los industriales se compete with machine-made lace were in vain. By
propusieran y, evidentemente, siempre en un tiempo 1865, the machines were already able to reproduce all
mnimo, una evidente reduccin de la mano de obra y a un the different kinds of lace that their owners could wish
precio que las clases medias podan permitirse. Estas, entre for, in a much shorter time, employing fewer staff, and
otras, seran las causas del gradual declive de la industria at a price that the middle classes could afford. These
del encaje artesano. were the main reasons for the gradual decline of the
handmade lace industry.
El encaje mecnico en Catalunya
Las principales localidades europeas productoras de encaje
mecnico fueron, desde el primer tercio del siglo XIX, Machine-made lace in Catalonia
Nottingham, en Gran Bretaa, y Calais, en Francia. De The main producers of machine-made lace in Europe
hecho, la introduccin de las primeras mquinas en el pas from the first third of the nineteenth century onwards
galo fue debida a los profesionales ingleses, a partir de la were Nottingham, in Great Britain, and Calais, in
segunda dcada del ochocientos, en un momento en el France. In fact, the first machines in France were
cual las aduanas francesas no permitan la entrada de
introduced by British professionals in the 1820s at a
encaje britnico. Desde ambos pases, a partir de entonces,
time when the French customs did not allow the entry
esta nueva maquinaria se extendera por toda Europa.
of British lace. From these two countries the machines
El encaje mecnico en Catalunya, como es de suponer, se then spread out all over Europe.
implant con bastante retraso si lo comparamos con otros
pases europeos. As como en Inglaterra, a principios del Machine-made lace took longer to establish itself in
siglo XX, el encaje tradicional ya haba casi desaparecido del Catalonia than elsewhere in Europe. Whereas in Britain
mercado, aqu su peso en ciertas economas fue handmade lacemaking had all but disappeared by the
medianamente relevante hasta bien entrada aquella beginning of the twentieth century, in Catalonia the
centuria. Y es que la absoluta desaparicin del encaje traditional form remained quite strong until considerably
artesano del mercado cataln y espaol se debi no slo a la later. The eventual disappearance of handmade lace

75
fuerte competencia del producido a mquina, sino tambin, from the Catalan and Spanish markets was due not just
como es sabido, por los cambios en la indumentaria y por la to the strong competition from the machine-made
incorporacin de la mujer al mundo laboral de la fbrica. variety, but also to the changes in fashions and styles
Como haba pasado en otros lugares, los encajeros o and to the entry of women into the workforce.
productores de encajes catalanes vieron en el encaje mecnico As had happened elsewhere, the Catalan lace producers
una competencia casi imposible de afrontar. Aun as, por las saw in machine-made lace a rival that they were unable
fuentes documentales consultadas, se puede afirmar que en to overcome. Nonetheless, the sources consulted
un primer momento este nuevo encaje no fue considerado suggest that initially this new lace was not considered a
una fuerte amenaza por el sector establecido. El carcter
particularly serious threat. Its industrial, artificial
industrial y artificioso de aquel producto, sin la categora
nature, the fact that it lacked the artistic cachet of
artstica ni mucho menos el valor material que poda tener un
handmade lace, meant that it was treated with some
encaje hecho a mano, hizo que fuera menospreciado,
infravalorado y considerado slo como un bien dirigido a las
disdain and regarded as a product for a public with
clases con menos poder adquisitivo. lower purchasing power.
De esta manera, el encaje que desde haca tanto tiempo se So the lace which had been made for so long in so many
produca en numerosas localidades del Principado continu communities in Catalonia continued to be a profitable
siendo un negocio rentable, mucho ms ni que decir business (much more profitable, of course, for the
tiene para los industriales que para las encajeras. El merchants than for the lacemakers). With time,
esnobismo, tanto de muchos productores como de sus however, the snobbery of many producers and
clientes, acabara tarde o temprano siendo superado por la customers would eventually be overcome by the laws
ley y la fuerza del mercado. and forces of the market.
En la primera mitad del siglo XIX, algunos comerciantes de In the first half of the nineteenth century, the most
encaje dedicados desde haca unas cuantas generaciones al adventurous of the firms that had produced handmade
encaje artesano, entre emprendedores y atrevidos, lace for generations decided to enter the new market of
decidieron lanzarse al nuevo mercado que supona el encaje machine-made lace. In 1834, the firm Dotres Clave i
mecnico. As, en 1834, la casa Dotres Clav i Fabra Fabra installed the first tulle machine in Barcelona. Other
instalaba la primera mquina de tul mecnico en Barcelona. pioneers were Casimir Volart and Josep Fiter Ingls. In
Otros pioneros fueron Casimir Volart y Josep Fiter Ingls. 1857 Volart set up a firm that is still in business today,
Del primero, fundador en 1857 de una empresa todava hoy acquiring machines from Nottingham and Calais. Josep
en activo, se sabe que adquiri unas mquinas provenientes Fiter, an enormously versatile businessman, had no
de Nottingham y Calais. Con respecto al segundo, personaje
hesitation in telling his customers what kind of product
absolutamente polifactico, no dud en dejar bien claro a
he was selling: the firms advertising posters designed in
sus clientes con qu tipo de producto comerciaba. En cartel
1900 show a young lacemaker resting, with a traditional
publicitario de aquella empresa, diseado en el ao 1900,
aparece una joven encajera, en un momento de reposo, con
bobbin in her skirts but leaning on a machine. To drive
un tradicional cojn en su regazo y un engranaje de mquina the point home, at the top of the poster we read Fbrica
en el extremo opuesto en el cual se apoya. Para remarcarlo, de blondas y encajes legitimos y mecnicos (Producers
en la parte superior de la composicin se puede leer Fbrica of legitimate and machine-made lace).
de blondas y encajes legtimos y mecnicos. Not all Catalan firms were as receptive to machine-made
Pero la actitud abierta y receptiva de estos comerciantes de lace. Many, in fact, refused to enter this side of the
encaje hacia el encaje mecnico no fue compartida por industry, either for financial reasons (the capital investment
otras empresas catalanas dentro del mismo ramo. Muchas required was considerable) and because of the snobbery
no se adentraron nunca en aquel mundo. Las razones para we mentioned above. Some of these lace producers even
esta decisin pueden ser diversas; desde las de tipo boasted that they traded only in legitimate lace, the term
econmico se trataba de una inversin de capital that began to be used to designate the traditional
considerable- o por el esnobismo antes comentado. De handmade variety. Naturally, the use of this adjective to
hecho, algunos de estos encajeros harn gala en su describe handmade lace reflected the scorn felt in these
publicidad de dedicarse slo al encaje legtimo, que es circles for machine-made lace.
como, a partir de aquel momento, empez ser designado el
encaje a mano tradicional. Es evidente, como el uso del
In Arenys de Mar, a town with a long tradition in the
adjetivo legtimo implica una valoracin peyorativa que manufacture and sale of handmade lace, most lace
de por s se otorgaba al encaje mecnico. producers missed the opportunity to convert to
machine-made lace. Many survived until the 1930s,
La mayora de comerciantes de encaje de Arenys de Mar,
but after the Civil War, most were forced to close
localidad con una gran tradicin en la fabricacin y venta de
down or worked at a much less competitive level,
encaje artesano, dejaron pasar la oportunidad del encaje
more artisanal than industrial.
mecnico. Si bien pudieron subsistir hasta los aos treinta
del siglo XX, el hecho es que unos antes que otros, tras la Not surprisingly, the firms that were successful were
Guerra Civil, la mayora acabaron cerrando o trabajando a the ones that had embraced machine-made lace, either
una escala poco competitiva, ms artesanal que industrial. starting from scratch or gradually reducing their

76
Como era de esperar, quienes no cerraron las puertas fueron production of handmade lace until they eventually
aquellos que haban apostado por esta nueva modalidad, ya abandoned it altogether. Finally, as in the rest of Europe,
fuera partiendo de cero o dejando progresivamente la machine-made lace took complete control in a new
prctica del encaje artesano en un segundo trmino para, society with a new way of life.
poco despus, abandonarla por completo. Finalmente,
como haba pasado en el resto de Europa, el encaje mecnico The sample-books of machine-made lace at the Arenys
se haba impuesto absolutamente a una nueva sociedad y a de Mar Museum
una nueva manera de vivir. Although its main interest is handmade bobbin or
Los muestrarios de encaje mecnico del Museo de needle lace, the Mars Lace Museum also possesses
Arenys de Mar numerous samples of 100% machine-made lace. In
Aunque centrado en el encaje artesano, de bolillo o a la aguja, spite of their artificial nature, some of these pieces are
el Museo Mars del Encaje rene en sus fondos numerosas genuine works of art and are absolutely unique today.
muestras de encaje realizado absolutamente a mquina. Examples are a beautiful black Chantilly lace mantilla
Algunos son, pese a su confeccin artificial, verdaderas from the Mars collection (MAM, reg. n 1648), and a
obras de arte, piezas nicas hoy en da ilocalizables. Sirve de collar that is a perfect imitation of Venetian lace (MAM,
ejemplo una extraordinaria mantilla de chantilly en seda negra reg. n 1642); unfortunately, we do not know the
de la coleccin Mars (MAM, nm. reg. 1648), o un cuello names of the firms that produced them.
imitando a la perfeccin el punto de Venecia (MAM, nm. Other interesting pieces are the ones based on a machine-
reg. 1642), unas creaciones de las cuales, desgraciadamente,
made tulle ground which are then embroidered or sewn
se desconoce la empresa productora.
by hand, a practice characteristic of numerous handmade
Junto a estas piezas, hemos de destacar las obras en las needle lace techniques. An example is a magnificent fan
cuales se parte de un tul industrial que, posteriormente, es with Alenon lace from the Trtola Valencia collection
bordado o cosido a mano, un sistema muy caracterstico de (MAM, num. reg. 507), a blonde lace shawl, an imitation
numerosas tcnicas de encaje a la aguja artesano. As,
of ret fi (MAM, reg. 77), and a mantilla in grenadine silk
cabe destacar un magnfico abanico con encaje de Alenon
from Casa Vives (MAM, reg. 636).
de la coleccin de Trtola Valencia (MAM, nm. reg. 507),
un chal de blonda bordana, imitacin del ret fi (MAM, Sadly, the Arenys Museum has no sample-books of
nm. reg. 77), o una mantilla de granadina en seda de la machine-made lace made by the producers who were
Casa Vives (MAM, nm. reg. 636). pioneers in this new technique, even though their
Desgraciadamente, con respecto a los muestrarios de encaje existence is documented. The most important source of
mecnico, el museo areense no conserva ninguno sample-books of this kind is the Arenys firm Punto
perteneciente a los fabricantes de encaje catalanes pioneros Nuevo S.A., which closed recently. This factory,
en esta nueva tcnica, aunque se tiene documentada su founded in 1958 by the Ferrer del Castillo brothers and
existencia. El fondo ms importante con respecto a esta other partners, specialized in high quality lace for
tipologa de muestrarios corresponde a la empresa areense corsets and lingerie. The firm was originally a small
Punto Nuevo S.A., hoy desaparecida. Fundada en el ao business owned by Felipe Ferrer Calbet, which used a
1958 por los hermanos Ferrer del Castillo y otros socios, esta round loom to make various types of undergarments
fbrica se especializ en los encajes y blondas de alta calidad with cotton. When the business closed, Ferrer Calbets
para la confeccin de corsetera y ropa ntima femenina. sons decided to enter the world of machine-made lace.
El origen de la empresa se encuentra en un pequeo Initially they had only an Italian machine, but the arrival
negocio, propiedad de Felipe Ferrer Calbet, en el cual, of German Raschel machines built by Mayer meant that
con un telar redondo, se confeccionaban con algodn the factory could now produce large pieces. By the
diversas prendas de ropa interior. Tras su cierre, los hijos de 1980s the firm had grown so much that it moved to the
Ferrer Calbet decidieron introducirse en el mundo del industrial zone of Arenys de Munt, another town with
encaje mecnico. En un primer momento disponan slo de
a long tradition in handmade lace.
una mquina italiana, pero seguidamente las naves del
local empezaron a crecer con mquinas alemanas Raschel Punto Nuevo was one of the sectors leading firms for
de la marca Mayer que permitan hacer grandes piezas de nearly fifty years, exporting its products to some 20
encaje y blonda. A comienzos de los aos ochenta del siglo countries all over the world. Almost half of its production
XX, el crecimiento del negocio supuso el traslado al went abroad, while the rest was destined for the
polgono industrial de Arenys de Munt, otra localidad domestic market. The 30 or so sample-books left to the
tambin muy vinculada al encaje artesano. Museum of Arenys de Mar by its owners give us an idea
Durante casi cincuenta aos, Punto Nuevo S.A. fue una de of the wide range of elastic machine-made lace. These
las primeras firmas del sector, exportando sus productos a books were sent out to customers, who then made
una veintena de pases de todo el mundo. El 45% de su their choice from among the models displayed and
produccin iba destinada a la venta exterior, mientras que ordered the quantity and colour they required. The
el resto era para el consumo nacional. great demand meant that the machines were working
La treintena de volmenes-muestrarios legada por sus 24 hours a day, seven days a week. Apart from cotton,
propietarios al Museo de Arenys de Mar, permite ver una the threads used to make this machine-made lace were

77
amplia variedad y gama de encaje mecnico elstico. Se synthetic fibres: polyamide, which was resistant and
trata de unos libros que solan enviarse a los clientes y a elastic and was normally used for the ground tulle;
partir de los cuales se podan hacer los encargos pertinentes. polyester, viscose, foam, and so on. The machines used
De las muestras escogidas, el cliente peda a la empresa la were Leavers, Raschel or Jaquardtronic: the first ones
confeccin de tantos metros y de qu colores deban ser. La were mechanical looms using chains, which were later
gran demanda supona que la maquinaria estuviera en replaced by electronic looms.
funcionamiento 24 horas al da, siete das a la semana.
Aparte del algodn, los hilos empleados en este encaje As well as this set of sample-books, we have others that
mecnico eran de origen sinttico: la poliamida, resistente y belonged to firms such as Sabor an Arenys de Mar
elstica y que se empleaba normalmente para el tul de firm that also belonged to Punto Nuevo and produced
fondo; el polister, la viscosa, la espuma, etc. Por otra parte, embroidery Bischoff, Galler Lace & Fabric,
las mquinas empleadas fueron Leavers, Raschel o Eurodentelles. Dentelles de Calais, Milano Pizzi &
Jaquardtronic, primero mecnicas, a base de cadenas, y Ricami, Guilford Apparel Intimate, and so on, which
despus electrnicas. came to the museum as part of the same legacy. These
Falta sumar a este conjunto de muestrarios otros books have not been included in the present study.
pertenecientes a empresas como Sabor empresa de As Punto Nuevo only closed down in 2004, it is too
Arenys de Mar que tambin perteneca a Punto Nuevo soon to assess its legacy. Within 50 years or so, the
S.A. y que se dedicaba a los bordados, Bischoff, Galler importance of this firm will be widely acknowledged.
Lace & Fabric, Eurodentelles. Dentelles de Calais, Milano
Pizzi & Ricami, Guilford Apparel Intimate, etc. que
The museum has three other sample-books of machine-
ingresaron en el Museo dentro del mismo legado. Estos, made lace, but their origin and date are unknown.
sin embargo, no han sido incluidos en el estudio llevado a These books were recently acquired from an antiquarian
cabo por el Centro de Documentacin y Museo Textil de in Sabadell who unfortunately knew little about them.
Terrassa y el Museo de Arenys de Mar. Judging from their contents, we believe that they must
have belonged to a lace salesman or supplier. They
La relativa modernidad de los encajes de Punto Nuevo
S.A. la empresa cerr definitivamente sus puertas en el
contain hundreds of samples of machine-made lace
ao 2004 no permite distanciarse cmo sera necesario and bands for application in corsets and lingerie, and
para apreciar el valor histrico y documental que ya passementerie and frivolit, for household items or for
tienen pero que, seguramente, en no ms de medio siglo outer garments. Placed horizontally, one on top of the
ser reconocido por todos. other, each lace has two numerical codes: one
representing the firm where it was produced, and the
No sucede lo mismo con tres muestrarios ms, conservados
en el mismo museo y tambin de encaje mecnico, pero other added by the owner of the sample-book.
de los cuales no se sabe ni la procedencia ni la datacin. Dating the three books reliably is very difficult
De hecho, fueron adquiridos recientemente a un because of the lack of notes or indications. However,
anticuario de Sabadell que no supo darnos ninguna clase the impression is that the three sample-books were
de informacin adicional. used for a considerable time, and that they may even
Por lo que contienen, opinamos que estos tres libros de have belonged to more than one person. The way in
muestras deban pertenecer a un comercial o distribuidor which the samples are attached to the paper, first
de encajes. Y es que en su interior se renen centenares de with glue and then with adhesive tape, the
muestras tanto de encaje y entreds mecnicos la mayora annotations, the first ones written with a fountain
para la aplicacin en corsetera y ropa interior, como de pen and then with a ball-point, and the change in the
pasamanera y frivolit, ms dirigidas al ajuar domstico o handwriting suggest that the books date from the
a la indumentaria externa. Dispuestos en sentido horizontal, period between the 1950s and the 1980s.
uno sobre otro, cada encaje es clasificado con dos
The books raise numerous questions, but the samples
numeraciones: la perteneciente a la empresa donde fue
producido y la otorgada por el propietario del muestrario, they contain provide a great deal of information. First,
de manera correlativa. it is interesting to see the great variety in the traditional
techniques imitated mechanically, an indication of the
Datar los tres libros con precisin resulta muy complicado
fondness of the public for handmade lace: samples of
puesto que no consta ninguna clase de inscripcin o nota
Valenciennes, Chantilly, geometrical lace, filet, blonde,
que nos ayude a hacerlo. Todo parece indicar, sin embargo,
Spanish lace, Lille, guipure, ret fi, English lace, Flanders,
que los tres muestrarios estuvieron en uso durante bastante
tiempo y que, incluso, fueron utilizados por ms de una and so on. In addition, the three volumes contain a
persona. La manera en que las muestras han sido aferradas great many fantasy samples, that is, samples that
al papel primero con pegamento y despus con cinta combine motifs and stitches of different bobbin or
adhesiva-, las anotaciones las primeras escritas con pluma needle techniques and create new compositions and
y seguidamente con bolgrafo- y el cambio en la grafa del even textures. It is interesting to see how well these
escribiente nos llevan a situar estos muestrarios entre los kinds of lace adapt to the demands of the market,
aos cincuenta y ochenta del siglo XX. always keen to find new forms and repertoires.
Ms all de las numerosas dudas que nos plantean, el Equally important is the information that these sample-

78
inters de estos tres libros de muestra radica en la gran books provide on the producers of machine-made lace
informacin que aportan los encajes que exhiben. En primer over eighty, counting Spanish and European firms.
lugar, es interesante observar la gran variedad con respecto Almacenes Escudero, Almacenes Garcia, Artipunt,
a tcnicas tradicionales imitadas mecnicamente, muestra Bernhar, Bertran Fort, Bco y Bray, Bruguera, Brunet,
del gusto que todava despertaba entre el pblico el encaje Buckheim, Bustillo, Bort y Vela, Cano, Cardona,
hecho a mano. As, se pueden ver muestras con la tcnica de Carpentier, Central Encajera, Condes, Debacho,
Valenciennes, Chantilly, encaje geomtrico, malla, blonda, Dentex, Eisenhut, Ernst, Esteban, Fanatex, Farragut,
encaje de Espaa, Lille, guipur, ret fi, encaje de Inglaterra,
Felisa, Juan Ferran, Ferrer, Filtex S.A., Leon Fontanille,
Flandes, etc. Adems, en los tres volmenes destacan los
Fonter, Forster Willy, Fruncidos Monar, Galler, Garcia,
encajes denominados de fantasa, es decir, aquellos que
Grauer, Guggenheim, Max Herrmann, Heymann &
renen en una misma muestra motivos y puntos de varias
tcnicas, ya sean de bolillo o a la aguja, y que dan como Alexander, Hollenstein, J. Ibaez Pi, Industrias Foz
resultado nuevas composiciones e, incluso, texturas. Queda S.A., Industrias Selectas, Inibarrena, Knoll, Kriesemer
patente pues la facilidad con que estos encajes podan & Co., La Encajera del Tietar, Encajes Laquidain,
adecuarse a las exigencias del mercado, siempre dispuesto a Lorenzo Chain, Lucas, Llorca, Lurex, Marti Rigol,
recibir nuevas formas y repertorios. Matas, Simon May, Jean Mery, Moreno, Oriana Textil,
Peeters & Perrin, Peix-Bonet, Juan Pinto, Ponsa, Punto
De igual importancia es la informacin que estos muestrarios
aportan sobre las empresas productoras de encaje mecnica, Nuevo S.A., Rechteiner, Reichembach, Eugenio Ribera,
ms de ochenta, entre espaolas y europeas: Almacenes Rocabert Daltell, Jacob Rohner, Rutex, Salazar,
Escudero, Almacenes Garca, Artipunt, Bernhar, Bertran Spitzenmanufaktur, E. Schmalfuss & Shne, Sofisa,
Fort, Bco y Bray, Bruguera, Brunet, Buckheim, Bustillo, Bort Sprl & Martin, Staheli, Textil Maigal S.A., Textiles y
y Vela, Cano, Cardona, Carpentier, Central Encajera, Bordados, Textilfer, Tules y Encajes, Union S.A., Union
Condes, Debacho, Dentex, Eisenhut, Ernst, Esteban, Saint Gall, Wetter, Felix Vidal y Volart.
Fanatex, Farragut, Felisa, Juan Ferran, Ferrer, Filtex S.A., In most cases we have not been able to trace the history
Len Fontanille, Fonter, Forster Willy, Fruncidos Monar, or the geographical location of these firms, even though
Galler, Garca, Grauer, Guggenheim, Max Herrmann, a fair number of them were probably Catalan. Many of
Heymann & Alexander, Hollenstein, J. Ibaez Pi, Industrias
them with the notable exceptions of Tradeurop S.L.,
Foz S.A., Industrias Selectas, Inibarrena, Knoll, Kriesemer &
Central Encajera S.A. and Encajes Laquidan S.A. are
Co., La Encajera del Tietar, Encajes Laquidan, Lorenzo
no longer in business. Some closed many years ago and
Chain, Lucas, Llorca, Lurex, Mart Rigol, Matas, Simon
May, Jean Mery, Moreno, Oriana Textil, Peeters & Perrin, left no traces behind them; others closed relatively
Peix-Bonet, Juan Pinto, Ponsa, Punto Nuevo S.A., recently, and others still moved into new industries and
Rechteiner, Reichembach, Eugenio Ribera, Rocabert Daltell, may still be active today. We hope that this cataloguing
Jacob Rohner, Rutex, Salazar, Spitzenmanufaktur, E. project carried out by the CDMT and the MAM will
Schmalfuss & Shne, Sofisa, Sprl & Martin, Staheli, Textil form the basis for future research into another chapter
Maigal S.A., Textiles y Bordados, Textilfer, Tules y Encajes, of Catalonias important textile legacy.
Union S.A., Union Saint Gall, Wetter, Felix Vidal y Volart.
De la mayora de estas marcas no se ha encontrado
informacin que permita establecer una mnima historia o
localizacin geogrfica, aunque un buen nmero de ellas
cabe suponer que son catalanas. Muchas de estas casas a
excepcin de Tradeurop S.L., Central Encajera S.A. y
Encajes Laquidan S.A. hoy en da ya no funcionan. Algunas
desaparecieron hace tiempo, definitivamente, sin dejar
rastro aparente, otras han cerrado hace poco, y otras se
reconvirtieron en nuevas industrias que quizs todava en la
actualidad continen produciendo. Sirva esta primera
catalogacin llevada a trmino entre el CDMT y el Museo de
Arenys de Mar para posteriores estudios y trabajos de
bsqueda sobre una parte ms del importante legado textil
de nuestro pas.

79

Das könnte Ihnen auch gefallen