Sie sind auf Seite 1von 33

Num. 7660 / 18.11.

2015 30190

Conselleria dEducaci, Conselleria de Educacin,


Investigaci, Cultura i Esport Investigacin, Cultura y Deporte
RESOLUCI de 2 de novembre de 2015, de la Direcci RESOLUCIN de 2 de noviembre de 2015, de la Direc-
General de Formaci Professional i Ensenyaments de cin General de Formacin Profesional y Enseanzas de
Rgim Especial per la qual es modifica el currculum de Rgimen Especial, por la que se por la que se modifica el
les matries que formen part de les proves daccs a cicles currculo de las materias que forman parte de las pruebas
formatius de grau mitj i de grau superior de Formaci de acceso a ciclos formativos de grado medio y de grado
Professional i dels cursos preparatoris daquestes a la superior de Formacin Profesional y de los cursos prepara-
Comunitat Valenciana. [2015/9263] torios de las mismas en la Comunitat Valenciana. [2015/9263]

LOrdre de 17 de juliol de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la La Orden de 17 de julio de 2009, de la Conselleria de Educacin,
qual es regulen els cursos preparatoris de les proves daccs a la Forma- por la que se regulan los cursos preparatorios de las pruebas de acce-
ci Professional en centres docents de la Comunitat Valenciana i ses- so a la Formacin Profesional en centros docentes de la Comunitat
tableix el procediment dadmissi per a cursar aquests ensenyaments Valenciana y se establece el procedimiento de admisin para cursar
finanats amb fons pblics en centres docents (DOCV 30.07.2009) esta- estas enseanzas financiadas con fondos pblicos en centros docentes
bleix, en larticle 6.1 que la Conselleria dEducaci publicar el curr- (DOCV 30.07.2009), establece en su artculo 6.1 que la Conselleria de
culum a qu es referir la programaci dels cursos preparatoris daccs Educacin publicar el currculo al que se referir la programacin de
a cicles formatius, currculum que haur de ser el mateix que sutilitze los cursos preparatorios de acceso a ciclos formativos, currculo que
per a elaborar els exmens dels diferents apartats de les proves daccs. deber ser el mismo que se utilice para elaborar los exmenes de los
diferentes apartados de las pruebas de acceso.
LOrdre de 31 de mar de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la La Orden de 31 de marzo de 2009, de la Conselleria de Educacin,
qual es regulen les proves daccs a cicles formatius corresponents a la por la que se regulan las pruebas de acceso a ciclos formativos corres-
Formaci Professional Inicial del sistema educatiu en lmbit de gesti pondientes a la Formacin Profesional Inicial del sistema Educativo en
de la Comunitat Valenciana (DOCV 17.04.2009) estableix en els articles el mbito de gestin de la Comunitat Valenciana (DOCV 17.04.2009)
5 i 7 lestructura i els continguts de les proves daccs a cicles formatius establece en sus artculos 5 y 7 la estructura y contenidos de las prue-
de grau mitj i de grau superior, i indica que els continguts de refern- bas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de grado superior,
cia corresponents a cada una de les parts seran els currculums vigents indicando que los contenidos de referencia correspondientes a cada una
de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat a la Comunitat de las partes sern los currculos vigentes de la Educacin Secundaria
Valenciana. Obligatoria y del Bachillerato en la Comunitat Valenciana.
La Resoluci de 17 dagost de 2009, de la Direcci General dAva- La Resolucin de 17 de agosto de 2009, de la Direccin general
luaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional, de Evaluacin, Innovacin y Calidad Educativa y de la Formacin
estableix el currculum de les matries que formen part de les proves Profesional establece el currculo de las materias que forman parte de
daccs a cicles formatius de grau mitj i de grau superior de Formaci las pruebas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de grado
Professional i dels cursos preparatoris daquestes a la Comunitat Valen- superior de Formacin Profesional y de los cursos preparatorios de las
ciana (DOCV 08.09.2009), i t com a finalitat establir el currculum de mismas en la Comunitat Valenciana (DOCV 08.09.2009), tiene como
les matries sobre les quals versaran les distintes parts de les proves finalidad establecer el currculo de las materias sobre los que versarn
daccs als cicles formatius de grau mitj i de grau superior, que seran, las distintas partes de las pruebas de acceso a los ciclos formativos de
al seu torn, el currculum de les diferents matries dels cursos prepara- grado medio y de grado superior, que sern, a su vez, el currculo de
toris de les proves daccs a cicles formatius, adaptats al que sestableix las diferentes materias de los cursos preparatorios de las pruebas de
en el currculum vigent a la Comunitat Valenciana, de lESO i del Bat- acceso a ciclos formativos, adaptados a lo que se establece en el curr-
xillerat respectivament. culo vigente en la Comunitat Valenciana, de la ESO y del Bachillerato
respectivamente.
El Reial Decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual sestableix lor- El Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio por el que se establece
denaci general de la Formaci Professional del sistema educatiu (BOE la ordenacin general de la formacin profesional del sistema educa-
30.07.2011), va modificar laccs als cicles formatius de Formaci Pro- tivo (BOE 30.07.2011), modific el acceso a los ciclos formativos de
fessional de grau mitj i grau superior, i va incorporar noves condicions Formacin Profesional de grado medio y grado superior, incorporando
daccs i va modificar les proves daccs a aquests cicles formatius. nuevas condiciones de acceso y modificando las pruebas de acceso a
estos ciclos formativos.
Per mitj de lOrdre 46/2012, de 12 de juliol, de la Conselleria Por medio de la Orden 46/2012, de 12 de julio, de la Conselleria
dEducaci, Formaci i Ocupaci, per la qual es regulen determinats de Educacin, Formacin y Empleo, por la que se regulan determina-
aspectes de lordenaci de la Formaci Professional del sistema edu- dos aspectos de la ordenacin de la Formacin Profesional del sistema
catiu a la Comunitat Valenciana (DOCV 25.07.2012) es van introduir educativo en la Comunitat Valenciana (DOCV 25.07.2012) se procedi
els aspectes normatius modificats pel Reial Decret 1147/2011, de 29 de a introducir los aspectos normativos modificados por el Real Decreto
juliol, citats anteriorment. 1147/2011, de 29 de julio, citados anteriormente.
Respecte a les modificacions introdudes per lOrdre 46/2012, de 12 Respecto a las modificaciones introducidas por la Orden 46/2012,
de juliol, en referncia a les proves daccs a cicles formatius de grau de 12 de julio, en referencia a las pruebas de acceso a ciclos formativos
mitj i de grau superior, aix com als cursos preparatoris daquestes, de grado medio y de grado superior, as como a los cursos preparatorios
shan produt dos ajornaments per a laplicaci de les mesures contingu- de las mismas, se han producido dos aplazamientos para la aplicacin de
des en lesmentada norma, larticle 5 del Reial Decret Llei 14/2012, de las medidas contenidas en la citada norma, el artculo 5 del Real Decreto
20 dabril, de mesures urgents de racionalitzaci de la despesa pblica Ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalizacin del
en lmbit educatiu (BOE 21.04.2012), va posposar la seua aplicaci gasto pblico en el mbito educativo (BOE 21.04.2012), pospuso su
al curs escolar 2014/2015 i la disposici addicional sisena del Reial aplicacin al curso escolar 2014/2015 y la disposicin adicional sexta
Decret 127/2014, de 28 febrer, pel qual es regulen aspectes especfics del Real Decreto 127/2014, de 28 febrero por el que se regulan aspectos
de la Formaci Professional Bsica dels ensenyaments de Formaci especficos de la Formacin Profesional Bsica de las enseanzas de
Professional del sistema educatiu, saproven catorze ttols professionals formacin profesional del sistema educativo, se aprueban catorce ttu-
bsics, es fixen els seus currculums bsics i es modifica el Reial Decret los profesionales bsicos, se fijan sus currculos bsicos y se modifica
1850/2009, de 4 de desembre, sobre expedici de ttols acadmics i pro- el Real Decreto 1850/2009, de 4 de diciembre, sobre expedicin de
fessionals corresponents als ensenyaments establits en la Llei Orgnica ttulos acadmicos y profesionales correspondientes a las enseanzas
2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 05.03.2014) va diferir la seua establecidas en la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin
aplicaci al curs acadmic 2015/2016. (BOE 05.03.2014) difiri su aplicacin al curso acadmico 2015/2016.
Num. 7660 / 18.11.2015 30191

La Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la La Ley Orgnica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la
qualitat educativa (BOE 10.12.2013) ha establit noves condicions dac- calidad educativa (BOE 10.12.2013) ha establecido nuevas condiciones
cs i admissi als cicles formatius que hauran dentrar en vigor el curs de acceso y admisin a los ciclos formativos que debern entrar en vigor
2016/2017. En relaci amb els cursos de formaci especfics per a lac- el curso 2016/2017. En relacin a los cursos de formacin especficos
cs directe a cicles formatius, larticle 41 de la Llei Orgnica 8/2013, para el acceso directo a ciclos formativos el artculo 41 de la Ley Org-
de 9 de desembre, indica que les matries del curs i les seues caracters- nica 8/2013, de 9 de diciembre, indica que las materias del curso y sus
tiques bsiques seran regulades pel Govern, aix mateix aquests cursos caractersticas bsicas sern reguladas por el Gobierno, asimismo estos
permetran laccs directe als ensenyaments de Formaci Professional. cursos permitirn el acceso directo a las enseanzas de formacin pro-
La implantaci daquests cursos ser efectiva en el moment en qu es fesional. La implantacin de estos cursos ser efectiva en el momento
dicte la normativa bsica de desenvolupament daquests i, per aix, en que se dicte la normativa bsica de desarrollo de los mismos por lo
en el curs 2015-2016 ser aplicable la normativa vigent amb relaci que en el curso 2015-2016 ser de aplicacin la normativa vigente en
als cursos preparatoris de proves daccs a Formaci Professional. Els relacin a los cursos preparatorios de pruebas de acceso a formacin
cursos a qu es refereix la present resoluci tenen com a finalitat el profesional. Los cursos a los que se refiere la presente resolucin tienen
desenvolupament de la maduresa de lalumnat amb relaci als objectius como finalidad el desarrollo de la madurez del alumnado en relacin
de lEducaci Secundria Obligatria, en el cas dels cursos preparatoris con los objetivos de la Educacin Secundaria Obligatoria, en el caso
daccs a cicles de grau mitj, i del Batxillerat, en el cas dels cursos pre- de los cursos preparatorios de acceso a ciclos de grado medio, y del
paratoris daccs a cicles de grau superior, aix com les seues capacitats Bachillerato, en el caso de los cursos preparatorios de acceso a ciclos
referents al camp professional del cicle formatiu de grau mitj o de grau de grado superior, as como sus capacidades referentes al campo pro-
superior a qu es vulga accedir. fesional del ciclo formativo de grado medio o de grado superior al que
se quiera acceder.
Aix mateix, tenint en compte que no sha dictat normativa bsica Asimismo, habida cuenta que no se ha dictado normativa bsica
estatal que desenvolupe els cursos de formaci especfics daccs direc- estatal que desarrolle los cursos de formacin especficos de acceso
te a cicles formatius, no s possible la seua posada en funcionament directo a ciclos formativos, no es posible su puesta en funcionamien-
al llarg del curs 2015/16 i com a conseqncia daix sapliquen les to a lo largo del curso 2015/16 y como consecuencia de ello son de
disposicions transitries segona i tercera de lOrdre 46/2012, de 12 de aplicacin las disposiciones transitorias segunda y tercera de la Orden
juliol, de la Conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci en matria 46/2012, de 12 de julio, de la Conselleria de Educacin, Formacin y
dadmissi a cicles formatius. Empleo en materia de admisin a ciclos formativos.
Com a conseqncia de tot all que sha exposat per al curs 2015/16 Como consecuencia de todo lo expuesto para el curso 2015/16 no
no hi ha cap moratria aplicable, per la qual cosa resulten daplicaci existe moratoria aplicable, por lo que resulta de aplicacin las modifi-
les modificacions introdudes per lOrdre 46/2012, de 12 de juliol, a caciones introducidas por la Orden 46/2012, de 12 de julio a la Orden
lOrdre de 17 de juliol de 2009 i, per tant, s procedent desenvolupar de 17 de julio de 2009 y procede por lo tanto desarrollar el currculo de
el currculum daquelles noves matries introdudes per la dita norma. aquellas nuevas materias introducidas por dicha norma.
Per tot all que sha exposat, i en virtut de la facultat que em con- Por todo lo expuesto, y en virtud de la facultad que me confiere la
fereix la disposici final primera de lOrdre de 31 de mar de 2009, de disposicin final primera de la Orden de 31 de marzo de 2009, de la
la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les proves daccs a Conselleria de Educacin, por la que se regulan las pruebas de acceso a
cicles formatius corresponents a la Formaci Professional Inicial del ciclos formativos correspondientes a la Formacin Profesional Inicial del
sistema educatiu en lmbit de gesti de la Comunitat Valenciana, aix sistema Educativo en el mbito de gestin de la Comunitat Valenciana,
com larticle 15 del Decret 155/2015, de 18 de setembre, del Consell, as como el artculo 15 del Decreto 155/2015, de 18 de septiembre, del
pel qual saprova el Reglament orgnic i funcional de la Conselleria Consell, por el que se aprueba el Reglamento orgnico y funcional de la
dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, resolc: Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte resuelvo:

Primer. Contingut dels cursos preparatoris de les proves daccs a Primero. Contenido de los cursos preparatorios de las pruebas de
cicles formatius acceso a ciclos formativos.
Els continguts dels cursos preparatoris de les proves daccs a cicles Los contenidos de los cursos preparatorios de las pruebas de acceso
formatius de grau mitj i grau superior que es realitzen en els centres a ciclos formativos de grado medio y grado superior que se realizan en
educatius de la Comunitat Valenciana, sn els previstos en larticle 7 los centros educativos de la Comunitat Valenciana, son los previstos
de lOrdre de 17 de juliol de 2009, de la Conselleria dEducaci, en la en el artculo 7 de la Orden de 17 de julio de 2009, de la Conselleria
redacci donada per larticle 5, apartat 2, de lOrdre 46/2012, de 12 de de Educacin, en su redaccin dada por el artculo 5, apartado 2, de la
juliol, de la Conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci. Orden 46/2012, de 12 de julio, de la Conselleria de Educacin, Forma-
cin y Empleo.

Segon. Currculum de les matries de la prova daccs a cicles forma- Segundo. Currculo de las materias de la prueba de acceso a ciclos
tius de grau mitj formativos de grado medio
El currculum dels diferents apartats de la prova daccs als cicles El currculo de los diferentes apartados de la prueba de acceso a los
formatius de grau mitj i de les corresponents matries dels cursos pre- ciclos formativos de grado medio y de las correspondientes materias de
paratoris daquestes, s el que es detalla en lannex I a aquesta resoluci. los cursos preparatorios de las mismas, es el que se detalla en el anexo
I a esta resolucin.

Tercer. Currculum de les matries de la prova daccs a cicles forma- Tercero. Currculo de las materias de la prueba de acceso a ciclos
tius de grau superior formativos de grado superior
El currculum dels diferents apartats de la prova daccs als cicles El currculo de los diferentes apartados de la prueba de acceso a los
formatius de grau superior i de les corresponents matries dels cursos ciclos formativos de grado superior y de las correspondientes materias
preparatoris daquestes, s el que es detalla en lannex II a aquesta reso- de los cursos preparatorios de las mismas, es el que se detalla en el
luci. anexo II a esta resolucin.

DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICIN DEROGATORIA

nica nica
Queda derogada la Resoluci de 17 dagost de 2009, de la Direcci Queda derogada la Resolucin de 17 de agosto de 2009, de la Direccin
general dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci general de Evaluacin, Innovacin y Calidad Educativa y de la Formacin
Num. 7660 / 18.11.2015 30192

Professional, per la qual sestableix el currculum de les matries que Profesional, por la que se establece el currculo de las materias que forman
formen part de les proves daccs a cicles formatius de grau mitj i parte de las pruebas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de
de grau superior de Formaci Professional i dels cursos preparatoris grado superior de Formacin Profesional y de los cursos preparatorios de
daquestes a la Comunitat Valenciana ((DOCV 08.09.2009) las mismas en la Comunitat Valenciana ((DOCV 08.09.2009)

DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALES

Primera Primera
La present resoluci produir efectes lendem de la seua publicaci La presente resolucin surtir efectos al da siguiente al de su publi-
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. No obstant els seus cacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. No obstante sus
efectes sentendran referits a linici del curs acadmic 2015-2016. efectos se entendern referidos al inicio del curso acadmico 2015-2016.

Segona Segunda
Contra la present resoluci, que no esgota la via administrativa, es Contra la presente resolucin, que no agota la va administrativa,
podr interposar un recurs dalada davant de la Secretaria Autonmica se podr interponer recurso de alzada ante la secretaria autonmica de
dEducaci i Investigaci en el termini dun mes a comptar de lendem Educacin e Investigacin en el plazo de un mes a contar desde el da
de la seua publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, siguiente al de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valen-
de conformitat amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, redacci ciana, de conformidad con los artculos 114 y 115 de la Ley 30/1992,
donada per la Llei 4/1999, de Rgim Jurdic de les Administracions redaccin dada por la Ley 4/1999 de Rgimen Jurdico de las Adminis-
Pbliques i del Procediment Administratiu Com. traciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn.

Valncia, 2 de novembre de 2015. La directora general de Forma- Valencia, 2 de noviembre de 2015. La directora general de Forma-
ci Professional i Ensenyaments de Rgim Especial: Marina Snchez cin Profesional y Enseanzas de Rgimen Especial: Marina Snchez
Costas. Costas.

ANNEX I ANEXO I

Llengua i Literatura Castellana/Valenciana Lengua y literatura castellana/valenciana

Bloc 1. Comunicaci Bloque 1. Comunicacin


Reconeixement de les diferncies estructurals, contextuals i for- Reconocimiento de las diferencias estructurales, contextuales y
mals entre comunicaci oral i escrita i entre usos colloquials i formals. formales entre comunicacin oral y escrita y entre usos coloquiales y
formales.
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i dels mitjans Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de los
de comunicaci. medios de comunicacin.
Tipologies textuals: narraci, descripci, dileg, exposici. Tipologas textuales: narracin, descripcin, dialogo, exposicin.
Tcniques de comprensi i delaboraci de textos: nexes ms usu- Tcnicas de comprensin y de elaboracin de textos: nexos ms
als. s de models textuals. usuales. Uso de modelos textuales.
Estructures formals del text (conte, novella, notcia, crnica, Estructuras formales del texto (cuento, novela, noticia, crnica,
reportatge, etc.). reportaje, etc.).
Estructures descriptives (descripci cientfica, literria, etc.). Estructuras descriptivas (descripcin cientfica, literaria, etc.).
Atenci i presentaci dels textos escrits i adequaci de les produc- Cuidado y presentacin de los textos escritos y adecuacin de las
cions prpies a la normativa ortogrfica. producciones propias a la normativa ortogrfica.

Bloc 2. Coneixement de la llengua Bloque 2. Conocimiento de la lengua


Estructura de la paraula. Formaci de paraules. Polismia, homo- Estructura de la palabra. Formacin de palabras. Polisemia, homo-
nmia, sinonmia i antonmia. nimia, sinonimia y antonimia.
Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques). Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (caractersticas). El
El pronom (classificaci). El determinant (classificaci). El verb. Lad- pronombre (clasificacin). El determinante (clasificacin). El verbo. El
verbi. La preposici. La conjunci. La interjecci. adverbio. La preposicin. La conjuncin. La interjeccin.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu valor Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su valor
social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits. social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los escritos.
Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Clas- La oracin simple. Sujeto y predicado. Tipos de complementos.
ses doracions. Clases de oraciones.
Loraci composta: coordinaci i subordinaci. La oracin compuesta: coordinacin y subordinacin.
Utilitzaci de terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i Utilizacin de terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto y
predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i comple- predicado; predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y com-
ments; agent, causa i pacient. plementos; agente, causa y paciente.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil Uso de procedimientos para componer los enunciados con un esti-
cohesionat i ocupaci del termes segents: aposici; adjectiu i oraci de lo cohesionado y empleo de lo siguientes trminos: aposicin; adjetivo y
relatiu explicatius; construcci de participi i de gerundi; oraci coordi- oracin de relativo explicativos; construccin de participio y de gerun-
nada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oraci subordi- dio; oracin coordinada copulativa, disyuntiva, adversativa y consecu-
nada causal, consecutiva, condicional i concessiva. tiva; oracin subordinada causal, consecutiva, condicional y concesiva.

Bloc 3. Llengua i societat Bloque 3. Lengua y sociedad


Breu introducci a la histria de les llenges constitucionals. Breve introduccin a la historia de las lenguas constitucionales.
Origen i evoluci del valenci. Origen y evolucin del valenciano.
El bilingisme: caracterstiques generals. Situaci actual de la El bilingismo: caractersticas generales. Situacin actual de la
Comunitat Valenciana. Comunitat Valenciana.
Num. 7660 / 18.11.2015 30193

Bloc 4. Educaci literria Bloque 4. Educacin literaria


Els gneres literaris. Trets caracterstics. Los gneros literarios. Rasgos caractersticos.
Principals autors de la literatura espanyola i valenciana. Lectura Principales autores de la literatura espaola y valenciana. Lectura
comentada i comprensi de textos. comentada y comprensin de textos.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Realitzar comentaris i ampliacions dun text. 1. Realizar comentarios y ampliaciones de un texto.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci o el castell i les nor- 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano o el castellano y
mes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de las normas del uso lingstico para solucionar problemas de compren-
textos orals i escrits. sin de textos orales y escritos.
3. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci 3. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la valo-
de textos breus o fragments. racin de textos breves o fragmentos.
4. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la seua 4. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en
totalitat. Reconixer els seus elements estructurals bsics, els grans tipus su totalidad. Reconocer sus elementos estructurales bsicos, los grandes
de recursos lingstics i emetre una opini personal. tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal.
5. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comu- 5. Identificar los principales recursos utilizados por los medios de
nicaci per a lelaboraci i difusi dinformacions i dopinions. comunicacin para la elaboracin y difusin de informaciones y de opi-
niones.
6. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos i les 6. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos y
seues estructures formals. sus estructuras formales.
7. Conixer els principis fonamentals de la gramtica; reconixer les 7. Conocer los principios fundamentales de la gramtica; reconocer
diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. las diferentes unidades de la lengua y sus combinaciones.
8. Comprendre lorigen i evoluci del castell i del valenci, iden- 8. Comprender el origen y evolucin del castellano y del valencia-
tificar i localitzar els fenmens de contacte entre les distintes llenges no, identificar y localizar los fenmenos de contacto entre las distintas
constitucionals i conixer les caracterstiques fonamentals del valenci. lenguas constitucionales y conocer las caractersticas fundamentales
del valenciano.
9. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides 9. Mostrar el conocimiento de las relaciones entre las obras ledas
i comentades, el context en qu apareixen, i les autores i autors ms y comentadas, el contexto en que aparecen, y las autoras y autores ms
rellevants de la histria de la literatura. relevantes de la historia de la literatura.

Cincies Socials: Geografia i Histria Ciencias sociales: Geografa e Historia

Component geogrfic Componente geogrfico

Bloc 1. La representaci de lespai geogrfic Bloque 1. La representacin del espacio geogrfico


Les coordenades geogrfiques. Las coordenadas geogrficas.
Els mapes i les seues representacions cartogrfiques ms rellevants. Los mapas y sus representaciones cartogrficas ms relevantes.
Llegendes i simbologies emprades en els mapes per a la represen- Leyendas y simbologas empleadas en los mapas para la represen-
taci dels elements cartogrfics ms rellevants. tacin de los elementos cartogrficos ms relevantes.

Bloc 2. Poblaci i societat Bloque 2. Poblacin y sociedad


La poblaci espanyola. Evoluci i distribuci. Contrastos regi- La poblacin espaola. Evolucin y distribucin. Contrastes
onals. regionales.
La poblaci de la Comunitat Valenciana. Les seues activitats soci- La poblacin de la Comunitat Valenciana. Sus actividades socioe-
oeconmiques, administratives i culturals. conmicas, administrativas y culturales.

Bloc 3. Espanya i la Uni Europea Bloque 3. Espaa y la Unin Europea


LEstat espanyol. El Estado Espaol.
Organitzaci territorial de lEstat. Organizacin territorial del Estado.
Les autonomies en lEstat espanyol i les seues institucions. Las Autonomas en el Estado Espaol y sus instituciones.
La Uni Europea. La Unin Europea.
Incorporaci a la Uni Europea. Incorporacin a la Unin Europea
El funcionament i institucions de la Uni Europea en el mn actu- El funcionamiento e instituciones de la Unin Europea en el
al: tendncies demogrfiques. mundo actual: tendencias demogrficas.

Component histric Componente histrico

Bloc 1: Arrels del mn contemporani Bloque 1: Races del mundo contemporneo


Bases histriques de la societat actual. Bases histricas de la sociedad actual.
El naixement dels Estats Moderns. Lhegemonia espanyola: auge El nacimiento de los Estados Modernos. La hegemona espaola:
i ocs. auge y ocaso.
LAntic Rgim: esplendor i crisi. El Antiguo Rgimen: esplendor y crisis.
Lart en les edats Moderna i Contempornia. El arte en las edades Moderna y Contempornea.
El segle xix. El siglo xix.
El segle xx fins al final de la Guerra Freda. El siglo xx hasta el final de la Guerra Fra.
Espanya en lEdat Contempornia. Espaa en la Edad Contempornea.

Bloc 2. El mn actual Bloque 2. El mundo actual


El mn occidental. El mundo occidental.
La crisi del mn comunista. La crisis del mundo comunista.
El paper de Xina. El papel de China.
Num. 7660 / 18.11.2015 30194

El mn islmic. El mundo islmico.


Globalitzaci i nous centres de poder. Globalizacin y nuevos centros de poder.
Conflictes i focus de tensi en el mn actual: el desafiament del Conflictos y focos de tensin en el mundo actual: el desafo del
terrorisme. terrorismo.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Localitzar i reconixer en lespai els principals mitjans naturals 1. Localizar y reconocer en el espacio los principales medios natu-
dEspanya i Europa. rales de Espaa y Europa.
2. Situar en el temps els perodes i fets ms importants de la nostra 2. Situar en el tiempo los periodos y hechos ms importantes de
histria. nuestra historia.
3. Descriure els conflictes i canvis ms rellevants de la nostra his- 3. Describir los conflictos y cambios ms relevantes de nuestra his-
tria. toria.
4. Lectura i interpretaci de dades i grfics demogrfics. 4. Lectura e interpretacin de datos y grficos demogrficos.
5. Conixer la distribuci de la poblaci en el mn, diferenciant 5. Conocer la distribucin de la poblacin en el mundo, diferen-
regions, amb referncia especfica a la Comunitat Valenciana. ciando regiones, con referencia especfica a la Comunitat Valenciana.
6. Identificar alguns casos en qu lacci humana provoca impactes 6. Identificar algunos casos en que la accin humana provoca
sobre el medi natural i reconixer, a escala mundial, a Europa, Espanya impactos sobre el medio natural reconociendo, a escala mundial, en
i la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi Europa, en Espaa y en la Comunitat Valenciana, problemas relevantes
ambient, explicant les seues causes i efectes, i aportant propostes dac- relacionados con el medioambiente, explicando sus causas y efectos, y
tuacions que poden contribuir a la seua millora. aportando propuestas de actuaciones que pueden contribuir a su mejora.
7. Conixer les principals manifestacions artstiques i culturals per a 7. Conocer las principales manifestaciones artsticas y culturales
valorar el seu significat com a patrimoni histric, especialment les que para valorar su significado como patrimonio histrico, especialmente las
fan referncia a lmbit de lactual Comunitat Valenciana. que se refieren al mbito de la actual Comunitat Valenciana.
8. Identificar i localitzar, a travs de la representaci cartogrfica, 8. Identificar y localizar, a travs de la representacin cartogrfica,
els estats i les rees geoeconmiques i culturals del mn. los Estados y las reas geoeconmicas y culturales del mundo.
9. Reconixer lorganitzaci territorial, estructura i organitzaci 9. Reconocer la organizacin territorial, estructura y organizacin
politicoadministrativa de lEstat espanyol i la Uni Europea. poltico-administrativa del Estado Espaol y la Unin Europea.

Angls Ingls

Bloc 1. Continguts funcionals Bloque 1. Contenidos funcionales


Comprensi oral. Comprensin oral
Seguir una conversaci senzilla i reaccionar adequadament a les Seguir una conversacin sencilla y reaccionar adecuadamente a
intervencions que se li dirigeixen. las intervenciones que se le dirigen.
Comprendre informacions sobre persones, objectes, activitats, Comprender informaciones sobre personas, objetos, actividades,
serveis i llocs. servicios y lugares.
Seguir indicacions detallades sempre que estiguen contextualit- Seguir indicaciones detalladas siempre que estn contextualiza-
zades. das.
Comprovar i confirmar informaci en una conversaci senzilla, Comprobar y confirmar informacin en una conversacin sencilla,
encara que es demane que li repetisquen el que sha dit. aunque se pida que le repitan lo que se ha dicho.
Seguir intervencions, exposicions, descripcions i narracions curtes Seguir intervenciones, exposiciones, descripciones y narraciones
articulades amb claredat i una certa lentitud en llengua estndard, con- cortas articuladas con claridad y cierta lentitud en lengua estndar, con-
textualitzades i sobre temes coneguts, per satisfer necessitats bsiques. textualizadas y sobre temas conocidos, por satisfacer necesidades bsicas.
Extraure els punts principals i alguna informaci detallada de Extraer los puntos principales y alguna informacin detallada de
missatges orals emesos per mitjans audiovisuals, en bones condicions mensajes orales emitidos por medios audiovisuales, en buenas condi-
acstiques. ciones acsticas.
Expressi i interacci oral. Expresin e interaccin oral.
Establir contactes socials i abordar conversacions amb intercanvi Establecer contactos sociales y abordar conversaciones con inter-
dinformaci i opinions sobre assumptes quotidians. cambio de informacin y opiniones sobre asuntos cotidianos.
Emetre missatges orals referents a situacions comunicatives habi- Emitir mensajes orales referentes a situaciones comunicativas
tuals. habituales.
Prendre part en conversacions sobre temes generals. Tomar parte en conversaciones sobre temas generales.
Utilitzar les frmules habituals de cortesia per a les relacions soci- Utilizar las frmulas habituales de cortesa para las relaciones
als. sociales.
Donar informaci personal, expressar gustos, fer suggeriments i Dar informacin personal, expresar gustos, hacer sugerencias y
oferiments i demanar perms. ofrecimientos y pedir permiso.

Comprensi lectora. Comprensin lectora


Llegir de forma comprensiva i autnoma textos senzills i reconi- Leer de forma comprensiva y autnoma textos sencillos y recono-
xer la intenci comunicativa concreta. cer la intencin comunicativa concreta.
Desenvolupar estratgies de comprensi de textos per obtindre Desarrollar estrategias de comprensin de textos por obtener
informaci i interpretar-los. informacin y interpretarlos.
Localitzar informaci especfica en textos curts. Localizar informacin especfica en textos cortos.
Comprendre la descripci de situacions i esdeveniments habituals Comprender la descripcin de situaciones y acontecimientos habi-
o prxims, amb lajuda del context i del suport visual i icnic. tuales o prximos, con la ayuda del contexto y del apoyo visual e icnico.
Seguir instruccions senzilles. Seguir instrucciones sencillas.
Expressi i interacci escrita. Expresin e interaccin escrita.
Escriure textos curts i senzills sobre necessitats personals i situa- Escribir textos cortos y sencillos sobre necesidades personales y
cions de la vida quotidiana seguint les convencions i formats adequats a situaciones de la vida cotidiana siguiendo las convenciones y formados
cada tipus de text, i utilitzar frases senzilles connectades amb elements adecuados a cada tipo de texto, y utilizando frases sencillas conectadas
de cohesi bsics. con elementos de cohesin bsicos.
Num. 7660 / 18.11.2015 30195

Escriure missatges a interlocutors concrets per donar informaci Escribir mensajes a interlocutores concretos por dar informacin
personal, descriure experincies, habilitats, interessos, etc, personal, describir experiencias, habilidades, intereses, etc,
Utilitzar tcniques i recursos per a revisar i millorar el text escrit Utilizar tcnicas y recursos para revisar y mejorar el texto escrito
Planificar lescrit dacord amb la situaci comunicativa i a partir Planificar el escrito de acuerdo con la situacin comunicativa y a
de la generaci didees i la seua organitzaci. partir de la generacin de ideas y su organizacin.

Bloc 2. Dimensi actitudinal cap a la llengua, societat i cultura Bloque 2. Dimensin actitudinal hacia la lengua, sociedad y cultura
Mostrar una actitud oberta i respectuosa davant delements dife- Mostrar una actitud abierta y respetuosa delante de elementos
rencials entre la llengua estrangera i la llengua prpia. diferenciales entre la lengua extranjera y la lengua propia.
Apreciar que lestudi daltres llenges i les seues cultures cons- Apreciar que el estudio de otros lenguas y sus culturas constitu-
titueix un mitj per a conixer i valorar la multiculturalitat i afavorir ye un medio para conocer y valorar la multiculturalitat y favorecer el
lenteniment intercultural i internacional. entendimiento intercultural e internacional.
Adoptar una actitud favorable a la comunicaci respectuosa, flui- Adoptar de una actitud favorable a la comunicacin respetuosa,
da i gratificant, superant estereotips i prejus respecte a la vlua i impor- fluida y gratificante, superando estereotipos y prejuicios con respecto
tncia de les diverses llenges, aix com de les seues varietats dialectals. a la vala e importancia de las diversas lenguas, as como de sus varie-
dades dialectales.
Manifestar una actitud de confiana en la mateixa capacitat Manifestar una actitud de confianza en la propia capacidad de
daprenentatge i s de les llenges estrangeres i participar activament aprendizaje y uso de las lenguas extranjeras y participar activamente en
en el control i lavaluaci del mateix aprenentatge. el control y la evaluacin del propio aprendizaje.
Conscienciar sobre el valor de la llengua prpia com a vehicle Concienciar sobre el valor de la propia lengua como vehculo de
didentitat cultural i utilitzar-la com a instrument per a ladquisici de identidad cultural y utilizarla como instrumento para la adquisicin de
nous aprenentatges, el desenvolupament del pensament i la comprensi nuevos aprendizajes, el desarrollo del pensamiento y la comprensin y
i anlisi de la realitat social, econmica i cultural. anlisis de la realidad social, econmica y cultural.
Desenvolupar estratgies de comunicaci elementals, en llengua Desarrollar estrategias de comunicacin elementales, en lengua
estrangera, afavoridores de laprenentatge autnom de llenges. extranjera, favorecedoras del aprendizaje autnomo de lenguas.

Bloc 3. rees temtiques Bloque 3. reas temticas


Consolidar el domini verbal i escrit dels aspectes gramaticals Consolidar el dominio verbal y escrito de los siguientes aspectos
segents per a fer-los servir en les quatre destreses: gramaticales para hacerlos servir en las cuatro destrezas:
El present del verb To be. El presente del verbo To be.
Els determinants possessius Los determinantes posesivos.
Els interrogatius Los interrogativos.
There is There are There is There are.
Have got Have got.
El present simple El presente simple.
El verb modal: Can El verbo modal: Can.
El present continu El presente continuo.
Substantius comptables i incomptables. Sustantivos contables e incontables.
Some and Any. Some and any.
El passat del verb To be. El pasado del verbo To be.
El passat simple de verbs regulars i irregulars bsics. El pasado simple de verbos regulares e irregulares bsicos.
Consolidar el domini verbal i escrit del segent vocabulari bsic en Consolidar el dominio verbal y escrito el siguiente vocabulario bsi-
les diferents situacions que exigeixen les quatre destreses: co en las diferentes situaciones que exigen las cuatro destrezas:
Professions. Profesiones.
Pasos i nacionalitats. Pases y nacionalidades.
Nombres 1-10. Nmeros 1-10.
Mesos de lany. Meses del ao.
Assignatures escolars. Asignaturas escolares
Mobiliari de la casa. Mobiliario de la casa.
Habitacions de la casa. Habitaciones de la casa
Preposicions de lloc. Preposiciones de lugar
Activitats doci. Actividades de ocio.
Activitats quotidianes. Actividades cotidianas.
Dies de la setmana. Das de la semana.
Lhora. La hora.
Habilitats. Habilidades.
La famlia. La familia.
Roba. Ropa.
Colors. Colores.
Menjar i beguda. Comer y bebida.
Llocs quotidians. Lugares cotidianos.
Activitats de cap de setmana. Actividades de cabeza de semana.
El temps. El tiempo.
Dominar les funcions comunicatives segents: Dominar las siguientes funciones comunicativas:
Saludar, presentar-se, indicar com est. Saludar, presentarse, indicar como est.
Indicar la professi Indicar la profesin
Indicar la procedncia. Indicar la procedencia.
Preguntar i proporcionar dades sobre informaci personal. Preguntar y proporcionar datos sobre informacin personal.
Descriure una casa (habitacions) i el seu mobiliari bsic. Describir una casa (habitaciones) y su mobiliario bsico.
Indicar on s un objecte Indicar donde es un objeto.
Expressar les activitats quotidianes i les doci. Expresar las actividades cotidianas y las de ocio.
Expressar preferncies. Expresar preferencias.
Num. 7660 / 18.11.2015 30196

Preguntar i dir lhora. Preguntar y decir la hora.


Expressar habilitats. Expresar habilidades.
Indicar els membres de la famlia. Indicar los miembros de la familia.
Descriure la roba que porta posada una persona. Describir la ropa que lleva puesta una persona.
Indicar el que est fent una persona. Indicar lo que est haciendo una persona.
Parlar de lexistncia o falta de provisions Hablar de la existencia o falta de provisiones.
Fer oferiments. Hacer ofrecimientos.
Expressar on estava o estiguera u mateix. Expresar donde estaba o estuviera u mismo.
Parlar del que va ocrrer ahir Hablar de lo que ocurri ayer
Parlar i preguntar sobre les activitats de cap de setmana i de Hablar y preguntar sobre las actividades de fin de semana y de
vacances. vacaciones.
Preguntar i dir quin temps fa o feia. Preguntar y decir qu tiempo hace o haca.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


Interpreta correctament les instruccions per a la resoluci de les Interpreta correctamente las instrucciones para la resolucin de
tasques. las tareas.
Comprn la informaci general i especfica de textos senzills en Comprende la informacin general y especfica de textos sencillos
format de tipologia diversa, sobre temes de la vida quotidiana. en formato de tipologa diversa, sobre temas de la vida cotidiana.
Usa estratgies adquirides en altres situacions per a la compren- Usa estrategias adquiridas en otros situaciones para la compren-
si i interpretaci de textos diversos com: s dels coneixements previs sin e interpretacin de textos diversos como: uso de los conocimientos
sobre el tema i la situaci, identificaci de paraules clau, de funcions previos sobre el tema y la situacin, identificacin de palabras llave,
comunicatives, de la intenci de qui parla, i dels elements paralings- de funciones comunicativas, de la intencin de quien habla, y de los
tics. elementos paralingsticos.
Selecciona informaci i dades concretes a partir de textos senzills. Selecciona informacin y datos concretas a partir de textos sen-
cillos.
Utilitza expressions habituals i lxic sobre temes dinters perso- Utiliza expresiones habituales y lxico sobre temas de inters per-
nal, general i quotidians, diferenciant situacions comunicatives formals sonal, general y cotidianos, diferenciando situaciones comunicativas
i informals. formales e informales.
Redacta idees senzilles, per mitj de frases simples, qestionaris Redacta ideas sencillas, mediante frases simples, cuestionarios o
o formularis, de forma organitzada i entenedora. formularios, de forma organizada y entendedora.
Expressa per escrit el contingut dun text per mitj de la traducci Expresa por escrito el contenido de un texto mediante la traduc-
no literal sense diccionari i amb llista, si s procedent, de vocabulari. cin no literal sin diccionario y con lista, si se procede, de vocabulario.
Elabora notes i escrits breus per a la comunicaci personal i labo- Elabora notas y escritos breves para la comunicacin personal y
ral. laboral.
Identifica i usa elements lingstics bsics i habituals en la comu- Identifica y usa elementos lingsticos bsicos y habituales en la
nicaci oral i escrita. comunicacin oral y escrita.
Interpreta lxic divers en situacions de comunicaci personals Interpreta lxico diverso en situaciones de comunicacin persona-
i laborals habituals utilitzant estratgies com el context i els coneixe- les y laborales habituales utilizando estrategias como el contexto y los
ments previs. conocimientos previos.
Produeix textos escrits de tipologia diversa utilitzant estructures Produce textos escritos de tipologa diversa utilizando estructuras
bsiques, connectors senzills i lxic adequat, respectant regles fonamen- bsicas, conectores sencillos y lxico adecuado, respetando reglas fun-
tals dortografia i puntuaci. damentales de ortografa y puntuacin.
Domina els aspectes lingstics i els aplica en les situacions fun- Domina los aspectos lingsticos y los aplica en las situaciones
cionals mencionades. funcionales mencionadas.
Mostra inters per laprenentatge de la llengua estrangera i la seua Muestra inters por el aprendizaje de la lengua extranjera y su
cultura. cultura.
Participa de totes les tasques i utilitza estratgies de comunicaci Participa de todas las tareas y utiliza estrategias de comunicacin
elementals per resoldre-les. elementales por resolverlas.
Valora la importncia de laprenentatge daltres llenges i cultures Valora la importancia del aprendizaje de otros lenguas y culturas
com a enriquiment personal. como enriquecimiento personal.
Controla els mecanismes dautoavaluaci i s conscient del seu Controla los mecanismos de autoevaluacin y es consciente de su
procs daprenentatge. proceso de aprendizaje.

Cincies de la Naturalesa Ciencias de la naturaleza

Bloc 1. Matria i energia Bloque 1. Materia y energa


Sistemes materials. Sistemas materiales.
Composici de la matria. toms i molcules. Elements i compos- Composicin de la materia. tomos y molculas. Elementos y com-
tos. puestos.
Escales dobservaci macro i microscpica (unitats representatives: Escalas de observacin macro y microscpica (unidades represen-
mega, any llum, micro). tativas: mega, ao luz, micro).
Els canvis de posici en els sistemes materials. Los cambios de posicin en los sistemas materiales.
Moviment rectilini uniforme i uniformement variat. Concepte dac- Movimiento rectilneo uniforme y uniformemente variado. Concep-
celeraci. to de aceleracin.
Representaci grfica de moviments senzills. Representacin grfica de movimientos sencillos.
Les forces i les seues aplicacions. Las fuerzas y sus aplicaciones.
Les forces com a causa del moviment, els equilibris i les deforma- Las fuerzas como causa del movimiento, los equilibrios y las defor-
cions (equaci i unitats en el SI). maciones (ecuacin y unidades en el SI).
Massa i pes dels cossos. Masa y peso de los cuerpos.
Estudi qualitatiu del principi dArquimedes. Aplicacions senzilles. Estudio cualitativo del principio de Arqumedes. Aplicaciones sencillas.
Lenergia en els sistemes materials. La energa en los sistemas materiales.
Num. 7660 / 18.11.2015 30197

Lenergia com a concepte fonamental per a lestudi dels canvis. La energa como concepto fundamental para el estudio de los cam-
Canvi de posici, forma i estat. Valoraci del paper de lenergia en les bios. Cambio de posicin, forma y estado. Valoracin del papel de la
nostres vides. energa en nuestras vidas.
Treball i energia: anlisi qualitativa i interpretaci de transformaci- Trabajo y energa: anlisis cualitativo e interpretacin de transfor-
ons energtiques de processos senzills quotidians. maciones energticas de procesos sencillos cotidianos.
Principi de conservaci de lenergia. Tipus denergia, cintica i Principio de conservacin de la energa. Tipos de energa, cintica
potencial. Energia mecnica. y potencial. Energa mecnica.
Anlisi i valoraci de les diferents fonts denergia, renovables i no Anlisis y valoracin de las diferentes fuentes de energa, renova-
renovables. bles y no renovables.
Problemes associats a lobtenci, transport i utilitzaci de lenergia. Problemas asociados a la obtencin, transporte y utilizacin de la
energa.
Presa de conscincia de la importncia de lestalvi energtic. Toma de conciencia de la importancia del ahorro energtico.

Bloc 2. Transferncia denergia Bloque 2. Transferencia de energa


Calor i temperatura. Calor y temperatura.
Interpretaci de la calor com a forma de transferncia denergia. Interpretacin del calor como forma de transferencia de energa.
Distinci entre calor i temperatura. Els termmetres. Distincin entre calor y temperatura. Los termmetros.
La calor com a agent productor de canvis. Reconeixement de situ- El calor como agente productor de cambios. Reconocimiento de
acions i realitzaci dexperincies senzilles en qu es manifesten els situaciones y realizacin de experiencias sencillas en las que se mani-
efectes de la calor sobre els cossos. fiesten los efectos del calor sobre los cuerpos.
Propagaci de la calor. Allants i conductors. Propagacin del calor. Aislantes y conductores.

Bloc 3. Canvis qumics i les seues aplicacions Bloque 3. Cambios qumicos y sus aplicaciones
Les reaccions qumiques. Las reacciones qumicas.
Representaci simblica. Representacin simblica.
La qumica en la societat. La qumica en la sociedad.
Elements qumics bsics en els ssers vius. Elementos qumicos bsicos en los seres vivos.
La qumica i el medi ambient: efecte dhivernacle, pluja cida, des- La qumica y el medioambiente: efecto invernadero, lluvia cida,
trucci de la capa doz, contaminaci daiges i terres. destruccin de la capa de ozono, contaminacin de aguas y tierras.
Petroli i derivats. Petrleo y derivados.
Energia nuclear. Energa nuclear.
Medicaments. Medicamentos.

Bloc 4. La vida en acci Bloque 4. La vida en accin


Les funcions vitals. Las funciones vitales.
La cllula, unitat de vida. La clula, unidad de vida.
La teoria cellular i la seua importncia en Biologia. La cllula La teora celular y su importancia en Biologa. La clula como
com a unitat estructural i funcional dels ssers vius. unidad estructural y funcional de los seres vivos.
Les funcions de nutrici: obtenci i s de matria i energia pels Las funciones de nutricin: obtencin y uso de materia y energa
ssers vius. por los seres vivos.
Nutrici auttrofa i hetertrofa. Nutricin auttrofa y hetertrofa.
La fotosntesi i la seua importncia en la vida de la Terra. La fotosntesis y su importancia en la vida de la Tierra.
La respiraci en els ssers vius. La respiracin en los seres vivos.
Les funcions de relaci: percepci, coordinaci i moviment. Las funciones de relacin: percepcin, coordinacin y movimiento.
Les funcions de reproducci: la reproducci sexual i asexual. Las funciones de reproduccin: la reproduccin sexual y asexual.

Bloc 5. El medi ambient natural Bloque 5. El medio ambiente natural


Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema. Conceptos de biosfera, ecosfera y ecosistema.
Identificaci dels components dun ecosistema. Identificacin de los componentes de un ecosistema.
Influncia dels factors bitics i abitics en els ecosistemes. Influencia de los factores biticos y abiticos en los ecosistemas.
El paper que exerceixen els organismes productors, consumidors i El papel que desempean los organismos productores, consumi-
descomponedors en lecosistema. Cadenes i xarxes trfiques. dores y descomponedores en el ecosistema. Cadenas y redes trficas.

Bloc 6. Les persones i la salut Bloque 6. Las personas y la salud


El concepte dorganisme pluricellular. Lorganitzaci general del El concepto de organismo pluricelular. La organizacin general
cos hum: la cllula, teixits, rgans, sistemes i aparells. del cuerpo humano: la clula, tejidos, rganos, sistemas y aparatos.
El concepte de salut i el de malaltia. El concepto de salud y el de enfermedad.
Principals agents causants de malalties infeccioses. Principales agentes causantes de enfermedades infecciosas.
La lluita contra les dites malalties. Sistema immunitari. Vacunes. La lucha contra dichas enfermedades. Sistema inmunitario.
Vacunas.
Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenci. Enfermedades no infecciosas. Causas, remedios y prevencin.
Primers auxilis. Primeros auxilios.
Dietes saludables i equilibrades. Dietas saludables y equilibradas.
Prevenci de les malalties provocades per malnutrici. Prevencin de las enfermedades provocadas por malnutricin.
La conservaci, manipulaci i comercialitzaci dels aliments. La conservacin, manipulacin y comercializacin de los alimentos.
Laparell circulatori: anatomia i fisiologia. El aparato circulatorio: anatoma y fisiologa.
Estils de vida per a una salut cardiovascular. Estilos de vida para una salud cardiovascular.
Factors que repercuteixen en la salut mental en la societat actual. Factores que repercuten en la salud mental en la sociedad actual.
Les substncies addictives: el tabac, lalcohol i altres drogues. Las sustancias adictivas: el tabaco, el alcohol y otras drogas. Pro-
Problemes associats. blemas asociados.
Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut. Actitud responsable ante conductas de riesgo para la salud.
Num. 7660 / 18.11.2015 30198

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Relacionar el concepte denergia amb la capacitat de realitzar 1. Relacionar el concepto de energa con la capacidad de realizar
canvis establint la relaci entre causa i efecte. cambios estableciendo la relacin entre causa y efecto.
2. Conixer diferents formes i fonts denergia renovables i no reno- 2. Conocer diferentes formas y fuentes de energa renovables y no
vables, els seus avantatges i inconvenients i alguns dels principals pro- renovables, sus ventajas e inconvenientes y algunos de los principales
blemes associats a la seua obtenci, transport i utilitzaci. problemas asociados a su obtencin, transporte y utilizacin.
3. Conixer el principi de conservaci de lenergia i aplicar-lo en 3. Conocer el principio de conservacin de la energa y aplicarlo en
alguns exemples senzills. algunos ejemplos sencillos.
4. Comprendre la importncia de lestalvi energtic i ls denergies 4. Comprender la importancia del ahorro energtico y el uso de
netes per a contribuir a un futur sostenible. energas limpias para contribuir a un futuro sostenible.
5. Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el 5. Resolver problemas sencillos aplicando los conocimientos sobre
concepte de temperatura i la seua mesura, lequilibri i desequilibri trmic, el concepto de temperatura y su medida, el equilibrio y desequilibrio tr-
els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propagaci. mico, los efectos del calor sobre los cuerpos y su forma de propagacin.
6. Distingir entre toms i molcules. Indicar les caracterstiques de 6. Distinguir entre tomos y molculas. Indicar las caractersticas
les partcules components dels toms. Diferenciar els elements. de las partculas componentes de los tomos. Diferenciar los elementos.
7. Formular i nomenar algunes substncies importants. Indicar les 7. Formular y nombrar algunas sustancias importantes. Indicar sus
seues propietats. propiedades.
8. Discernir entre canvi fsic i qumic. Comprovar que la conserva- 8. Discernir entre cambio fsico y qumico. Comprobar que la con-
ci de la massa es compleix en tota reacci qumica. Escriure i ajustar servacin de la masa se cumple en toda reaccin qumica. Escribir y
correctament equacions qumiques senzilles. Resoldre exercicis num- ajustar correctamente ecuaciones qumicas sencillas. Resolver ejercicios
rics en qu intervinguen mols. numricos en los que intervengan moles.
9. Enumerar els elements bsics de la vida. Explicar quins sn els 9. Enumerar los elementos bsicos de la vida. Explicar cules son
principals problemes mediambientals de la nostra poca i les seues los principales problemas medioambientales de nuestra poca y sus
mesures preventives. medidas preventivas.
10. Explicar les caracterstiques bsiques de compostos qumics 10. Explicar las caractersticas bsicas de compuestos qumicos de
dinters social: petroli i derivats, i frmacs. Explicar en qu consisteix inters social: petrleo y derivados, y frmacos. Explicar en qu consis-
lenergia nuclear i els problemes que sen deriven. te la energa nuclear y los problemas derivados de ella.
11. Raonar avantatges i inconvenients de les diferents fonts ener- 11. Razonar ventajas e inconvenientes de las diferentes fuentes
gtiques. Enumerar mesures que contribueixen a lestalvi collectiu o energticas. Enumerar medidas que contribuyen al ahorro colectivo o
individual denergia. individual de energa.
12. Conixer i relacionar les funcions vitals dels ssers vius. 12. Conocer y relacionar las funciones vitales de los seres vivos.
13. Diferenciar entre la nutrici dssers auttrofs i hetertrofs. 13. Diferenciar entre la nutricin de seres auttrofos y hetertrofos.
14. Conixer les caracterstiques i els tipus de reproducci. 14. Conocer las caractersticas y los tipos de reproduccin.
15. Identificar els elements fonamentals que intervenen en la funci 15. Identificar los elementos fundamentales que intervienen en la
de relaci. funcin de relacin.
16. Identificar els components i les interrelacions que sestableixen 16. Identificar los componentes y las interrelaciones que se estable-
en un ecosistema. cen en un ecosistema.
17. Establir relacions entre les diferents funcions de lorganisme 17. Establecer relaciones entre las diferentes funciones del organis-
hum i els factors que tenen una major influncia en la salut, com sn mo humano y los factores que tienen una mayor influencia en la salud,
els estils de vida. como son los estilos de vida.
18. Conixer els conceptes relacionats amb els mecanismes de 18. Conocer los conceptos relacionados con los mecanismos de
defensa corporal en la lluita contra la malaltia. defensa corporal en la lucha contra la enfermedad.
19. Conixer els conceptes relacionats amb la salut i la prevenci 19. Conocer los conceptos relacionados con la salud y la prevencin
de la malaltia i valorar la seua importncia sobre la salut: reproducci, de la enfermedad y valorar su importancia sobre la salud: reproduccin,
sexualitat, hbits txics, exercici fsic i alimentaci. sexualidad, hbitos txicos, ejercicio fsico y alimentacin.

Matemtiques Matemticas

Bloc 1. Nombres Bloque 1. Nmeros


Nombres naturals. Nmeros naturales.
Divisibilitat. Mltiples i divisors. Nombres primers i nombres Divisibilidad. Mltiplos y divisores. Nmeros primos y nmeros
compostos. Criteris de divisibilitat. compuestos. Criterios de divisibilidad.
Nombres fraccionaris i decimals. Relacions entre fraccions i deci- Nmeros fraccionarios y decimales. Relaciones entre fracciones
mals. Comparaci i ordre en els nombres fraccionaris i decimals. Ope- y decimales. Comparacin y orden en los nmeros fraccionarios y deci-
racions elementals. Aproximacions i arredoniments. males. Operaciones elementales. Aproximaciones y redondeos.
Nombres enters. Operacions elementals. Nmeros enteros. Operaciones elementales.
Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis.
Potncies dexponent natural. Quadrats perfectes. Arrels quadra- Potencias de exponente natural. Cuadrados perfectos. Races cua-
des exactes. dradas exactas.
Les magnituds i la seua mesura. El sistema mtric decimal. Uni- Las magnitudes y su medida. El sistema mtrico decimal. Unidades
tats de longitud, massa, capacitat, superfcie i volum. Transformaci de longitud, masa, capacidad, superficie y volumen. Transformacin de
dunitats duna mateixa magnitud. Relaci entre capacitat i volum. unidades de una misma magnitud. Relacin entre capacidad y volumen.
Percentatges. Clcul de percentatges habituals. Porcentajes. Clculo de porcentajes habituales.
Magnituds directament proporcionals. Regla de tres simple. Magnitudes directamente proporcionales. Regla de tres simple.
Magnituds inversament proporcionals. Magnitudes inversamente proporcionales.

Bloc 2. lgebra Bloque 2. lgebra


Traducci dexpressions del llenguatge quotidi a lalgebraic i Traduccin de expresiones del lenguaje cotidiano al algebraico
viceversa. y viceversa.
Busca i expressi de propietats, relacions i regularitats en seqn- Bsqueda y expresin de propiedades, relaciones y regularidades
cies numriques. en secuencias numricas.
Num. 7660 / 18.11.2015 30199

Obtenci de valors numrics en frmules senzilles. Obtencin de valores numricos en frmulas sencillas.
Transformaci dequacions en altres equivalents. Resoluci Transformacin de ecuaciones en otras equivalentes. Resolucin
dequacions de primer grau. de ecuaciones de primer grado.
Resoluci algebraica dequacions de primer grau i de sistemes de Resolucin algebraica de ecuaciones de primer grado y de siste-
dos equacions lineals amb dos incgnites. mas de dos ecuaciones lineales con dos incgnitas.
Resoluci algebraica dequacions de segon grau. Solucions exac- Resolucin algebraica de ecuaciones de segundo grado. Solucio-
tes i aproximacions decimals. nes exactas y aproximaciones decimales.
Resoluci de problemes per mitj de la utilitzaci dequacions i Resolucin de problemas mediante la utilizacin de ecuaciones
sistemes. y sistemas.
Elaboraci de grfics a partir dun enunciat, una taula de valors o Elaboracin de grficos a partir de un enunciado, una tabla de
una expressi algebraica senzilla. Interpretaci de grfiques. valores o una expresin algebraica sencilla. Interpretacin de grficas.

Bloc 3. Geometria Bloque 3. Geometra


Elements bsics de la geometria del pla: lnies, segments, angles. Elementos bsicos de la geometra del plano: lneas, segmentos,
ngulos.
Anlisi de relacions i propietats de figures en el pla emprant mto- Anlisis de relaciones y propiedades de figuras en el plano
des inductius i deductius. Parallelisme i perpendicularitat entre rectes. empleando mtodos inductivos y deductivos. Paralelismo y perpendi-
Relacions entre angles. Construccions geomtriques senzilles: media- cularidad entre rectas. Relaciones entre ngulos. Construcciones geom-
triu, bisectriu. tricas sencillas: mediatriz, bisectriz.
Clcul dangles en figures planes. Clculo de ngulos en figuras planas.
Clcul drees i permetres de les figures planes elementals. Cl- Clculo de reas y permetros de las figuras planas elementales.
cul drees per descomposici en figures simples. Clculo de reas por descomposicin en figuras simples.
Circumferncies, cercles, arcs i sectors circulars. Circunferencias, crculos, arcos y sectores circulares.
Triangles. El teorema de Pitgores. Aplicacions. Tringulos. El teorema de Pitgoras. Aplicaciones.
Resoluci de problemes que impliquen lestimaci i el clcul de Resolucin de problemas que impliquen la estimacin y el clculo
longituds, superfcies i volums. de longitudes, superficies y volmenes.

Bloc 4. Estadstica Bloque 4. Estadstica


Diferents formes de recollida dinformaci. Organitzaci en tau- Diferentes formas de recogida de informacin. Organizacin en
les de dades arreplegades en una experincia. Freqncies absolutes i tablas de datos recogidos en una experiencia. Frecuencias absolutas y
relatives. relativas.
Mesures de centralitzaci (mitja, mitjana i moda) i de dispersi Medidas de centralizacin (media, mediana y moda) y de disper-
(desviaci mitjana i desviaci tpica). sin (desviacin media y desviacin tpica).
Diagrames de barres, de lnies i de sectors. Anlisi dels aspectes Diagramas de barras, de lneas y de sectores. Anlisis de los
ms destacables dels grfics estadstics. aspectos ms destacables de los grficos estadsticos.
Agrupaci de dades en intervals. Histogrames i polgons de fre- Agrupacin de datos en intervalos. Histogramas y polgonos de
qncies. frecuencias.
Construcci de la grfica adequada a la naturalesa de les dades i Construccin de la grfica adecuada a la naturaleza de los datos
a lobjectiu desitjat. y al objetivo deseado.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Utilitzar la forma de clcul apropiada: mental, escrita o amb cal- 1. Utilizar la forma de clculo apropiada: mental, escrita o con cal-
culadora, i estimar la coherncia i precisi dels resultats obtinguts. culadora, y estimar la coherencia y precisin de los resultados obtenidos.
2. Expressar els nombres de forma adequada a la situaci planteja- 2. Expresar los nmeros de forma adecuada a la situacin planteada:
da: decimal, fraccionria... decimal, fraccionaria...
3. Comparar, ordenar i representar diferents tipus de nombres: sen- 3. Comparar, ordenar y representar diferentes tipos de nmeros:
cers i racionals. enteros y racionales.
4. Interpretar informaci expressada en nombres enters i racionals. 4. Interpretar informacin expresada en nmeros enteros y racionales.
5. Aplicar en contextos quotidians les operacions aritmtiques amb 5. Aplicar en contextos cotidianos las operaciones aritmticas con
nombres enters i decimals. nmeros enteros y decimales.
6. Ser capa de traslladar una situaci real al llenguatge matemtic 6. Ser capaz de trasladar una situacin real al lenguaje matemtico
corresponent a fi de poder comprendre-la i inferir nova informaci. correspondiente con el fin de poder comprenderla e inferir nueva infor-
macin.
7. Utilitzar les estratgies i ferramentes matemtiques per a resoldre 7. Utilizar las estrategias y herramientas matemticas para resolver
problemes en contextos diferents. problemas en contextos diferentes.
8. Resoldre situacions problemtiques per mitj del plantejament i 8. Resolver situaciones problemticas mediante el planteamiento y
la resoluci dequacions de primer i segon grau i proporcions directes la resolucin de ecuaciones de primer y segundo grado y proporciones
i inverses. directas e inversas.
9. Resoldre problemes relacionats amb el clcul dinteressos, des- 9. Resolver problemas relacionados con el clculo de intereses, des-
comptes, recrrecs, compres a terminis. cuentos, recargos, compras a plazos.
10. Obtindre i utilitzar representacions planes de cossos geomtrics: 10. Obtener y utilizar representaciones planas de cuerpos geomtri-
prismes, pirmides, cilindres, cons, esferes i poliedres regulars. cos: prismas, pirmides, cilindros, conos, esferas y poliedros regulares.
11. Aplicar el clcul de superfcies i de volums en situacions diver- 11. Aplicar el clculo de superficies y de volmenes en situaciones
ses. diversas.
12. Expressar grficament dades extretes de situacions, taula de 12. Expresar grficamente datos extrados de situaciones, tabla de
valors i expressions algebraiques senzilles. valores y expresiones algebraicas sencillas.
13. Identificar i aplicar frmules per al clcul de superfcies planes 13. Identificar y aplicar frmulas para el clculo de superficies planas
(limitades per segments i arcs de circumferncia) i de volums de cossos (limitadas por segmentos y arcos de circunferencia) y de volmenes de
geomtrics (prismes, pirmides, cilindres, cons i esferes) per mitj de cuerpos geomtricos (prismas, pirmides, cilindros, conos y esferas) por
figures elementals per al clcul drees de figures planes de lentorn. medio de figuras elementales para el clculo de reas de figuras planas del
entorno.
Num. 7660 / 18.11.2015 30200

14. Extraure la informaci que ens aporten els diferents conceptes 14. Extraer la informacin que nos aportan los diferentes conceptos
ds corrent en estadstica: poblaci, mostra, mitjana aritmtica, moda, de uso corriente en estadstica: poblacin, muestra, media aritmtica,
mitjana i dispersi, i interpretar tota aquesta informaci per a adquirir moda, mediana y dispersin; e interpretar toda esta informacin para
criteris i prendre decisions de fets quotidians. adquirir criterios y tomar decisiones de hechos cotidianos.

Tractament de la informaci i competncia digital Tratamiento de la Informacin y Competencia Digital

Bloc 1. Sistemes informtics i programari dofimtica Bloque 1. Sistemas informticos y software de ofimtica
Sistemes informtics. Tipus. Components. Perifrics. Sistemas informticos. Tipos. Componentes. Perifricos.
Programari. Tipus. Distribucions de programari. Programari lliure. Software. Tipos. Distribuciones de software. Software libre.
Tipus de llicncies. Creative commons. Tipos de licencias. Creative commons
Sistemes operatius. Definici, funcions, evoluci i classificaci. Sistemas operativos. Definicin, funciones, evolucin y clasificacin.
Sistemes operatius ms utilitzats. Breu descripci dels sistemes Sistemas operativos ms utilizados. Breve descripcin de los sis-
operatius (MS-DOS, Windows, Linux, Android, etc) temas operativos (MS-DOS, Windows, Linux, Android, etc)
Evoluci dels processadors i/o ordinadors. Evolucin de los procesadores y/o ordenadores.
Panells de control dels distints sistemes operatius. Interfcie Paneles de control de los distintos sistemas operativos. Interfaz
Android, Windows, Linux, etc. Android, Windows, Linux, etc.
Emmagatzematge de la informaci. Suports de gravaci. Almacenamiento de la informacin. Soportes de grabacin.
Installaci de distints SO en un mateix ordinador. Instalacin de distintos SO en un mismo ordenador.
Definici, finalitat i caracterstiques comunes dels programes: Definicin, finalidad y caractersticas comunes de los programas:
Processadors de text, fulls de clculs, bases de dades i presentaci de Procesadores de texto, Hojas de clculos, Bases de datos y Presentacin
continguts de contenidos
Plantilles dedici Plantillas de edicin

Bloc 2. Xarxes i seguretat Bloque 2. Redes y seguridad


Definici de xarxa, classificaci de xarxes segons parmetres (per Definicin de red, clasificacin de redes segn parmetros (por
grandria o cobertura, per medi fsic.) tamao o cobertura, por medio fsico).
Dispositius duna xarxa (targeta, cables de connexi, commutador, Dispositivos de una red (tarjeta, cables de conexin, swith, rou-
encaminador). ter).
Compartir documents i dispositius. Compartir documentos y dispositivos.
Amenaces en la xarxa (virus, cucs, troians, espies, dialers, correu Amenazas en la red (virus, gusanos, troyanos, espas, dialers,
brossa etc.). spam, etc.).
Protecci en la xarxa (antivirus, tallafocs, antiespies, antispam, Proteccin en la red (antivirus, cortafuegos, antiespas, antispam,
etc) etc.).
Transmissi de dades. Tipus i mitjans. Exemples Transmisin de datos. Tipos y medios. Ejemplos.

Bloc 3. Multimdia: imatge, udio i vdeo digital. Bloque 3. Multimedia: Imagen, audio y vdeo digital
Concepte dimatge (mapa de bits i vectorial), udio i vdeo digital. Concepto de imagen (mapa de bits y vectorial), audio y vdeo
digital.
Dispositius de captaci dimatge, dudio i de vdeo digital. Dispositivos de captacin de imagen, de audio y de vdeo digital.
Suports demmagatzematge. Soportes de almacenamiento.
Caracterstiques de les imatges digitals. Relaci grandria, pes i Caractersticas de las imgenes digitales. Relacin tamao, peso
resoluci. y resolucin.
Formats de compressi darxius dimatge, dudio i de vdeo. Formatos de compresin de archivos de imagen, de audio y de
video.
Tractament bsic dimatges digitals. Tratamiento bsico de imgenes digitales.

Bloc 4. Internet: possibilitats i prevenci del frau Bloque 4. Internet: Posibilidades y prevencin del fraude
Concepte dinternet. Breu histria. internet a Espanya i en el mn. Concepto de internet. Breve historia. Internet en Espaa y en el
mundo.
Comunitats comunicatives i participatives: correu electrnic, xat i Comunidades comunicativas y participativas: correo electrnico,
missatgeria, missatgeria instantnia, frums, blogs, pgines wiki, xarxes chat y mensajera, mensajera instantnea, foros, blogs, pginas wiki,
socials. redes sociales.
Possibilitats dinternet. Firmes i certificats digitals, DNI elec- Posibilidades de internet. Firmas y certificados digitales, DNI
trnic, busca docupaci, compres, serveis, comer, botigues en lnia, electrnico, bsqueda de empleo, compras, servicios, comercio, tiendas
accs als serveis doci. On-line, acceso a los servicios de ocio.
El frau en la web. Principals tcniques de frau. Mesures de protec- El fraude en la web. Principales tcnicas de fraude. Medidas de
ci (encriptaci, claus i consells) proteccin (encriptacin, claves y consejos)
Accs als serveis doci a travs de la web (Internet TV, vdeos Acceso a los servicios de ocio a travs de la web (Internet TV,
compartits, televisi prpia i a la carta, vdeo en directe) videos compartidos, televisin propia y a la carta, vdeo en directo)
Compartir arxius en la web. Compartir archivos en la web.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


Distingir els elements dun ordinador i les seues funcions. Distinguir los elementos de un ordenador y sus funciones.
Conixer la funci dun sistema operatiu, la seua evoluci, classi- Conocer la funcin de un sistema operativo, su evolucin, cla-
ficaci segons distints criteris, les seues funcions i maneig bsic dalgun sificacin segn distintos criterios, funciones de los mismos y manejo
dells. bsico de alguno de ellos.
Usar de forma bsica els programes de contingut ofimtic (proces- Usar de forma bsica los programas de contenido ofimtico (pro-
sador de textos, fulls de clcul i presentaci de continguts). cesador de textos, hojas de clculo y presentacin de contenidos.
Identificar els models de distribuci de programari i continguts Identificar los modelos de distribucin de software y contenidos
adoptant actituds coherents amb aquests. adoptando actitudes coherentes con los mismos.
Num. 7660 / 18.11.2015 30201

Conixer el funcionament bsic de xarxes i elements de protecci Conocer el funcionamiento bsico de redes y elementos de pro-
en aquesta. teccin en la misma.
Obtindre imatges fotogrfiques, udio i vdeo digital i aplicar tc- Obtener imgenes fotogrficas, audio y vdeo digital y aplicar
niques bsiques dedici digital a les imatges i diferenciar-les daquelles tcnicas bsicas de edicin digital a las imgenes y diferenciarlas de
generades per ordinador. aquellas generadas por ordenador.
Conixer els programes ms utilitzats per al tractament i ledici Conocer los programas ms utilizados para el tratamiento y la
dimatges, udio i vdeo digital. edicin de imgenes, audio y vdeo digital.
Saber usar internet i les seues possibilitats: participaci en xarxes, Saber usar internet y sus posibilidades: participacin en redes,
correu electrnic, comer en la xarxa, frau, descrregues, etc., amb les correo electrnico, comercio en la red, fraude, descargas, etc, con las
limitacions, amenaces i s responsable. limitaciones, amenazas y uso responsable.

ANNEX II ANEXO II

Llengua i Literatura Castellana/ Valenciana Lengua y Literatura Castellana/ Valenciana

Bloc 1. Llengua i comunicaci Bloque 1. Lengua y comunicacin


La comunicaci: elements. Funcions del llenguatge. La comunicacin: elementos. Funciones del lenguaje.
Llengua oral i llengua escrita. Noves prctiques electrniques. Lengua oral y lengua escrita. Nuevas prcticas electrnicas.
El text com a unitat comunicativa: caracterstiques. El texto como unidad comunicativa: caractersticas.
Els tipus de textos: segons el canal (oral i escrit), registre (for- Los tipos de textos: segn el canal (oral y escrito), registro (formal e
mal i informal), mbit (acadmics, periodstics, literaris, publicitaris, informal), mbito (acadmicos, periodsticos, literarios, publicitarios, cien-
cientfics, tcnics, humanstics, jurdics i administratius, digitals o elec- tficos, tcnicos, humansticos, jurdicos y administrativos, digitales o elec-
trnics), modalitat (expositiva, narrativa, descriptiva, dialgica, argu- trnicos), modalidad (expositiva, narrativa, descriptiva, dialgica, argumen-
mentativa) i intenci (informatius, persuasius, prescriptius, expressius). tativa) e intencin (informativos, persuasivos, prescriptivos, expresivos).

Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad


Varietats de la llengua (espacials, socials i individuals): nivells i Variedades de la lengua (espaciales, sociales e individuales): nive-
registres lingstics. les y registros lingsticos.
Les llenges del mn, dEuropa i dEspanya. Origen i realitat Las lenguas del mundo, de Europa y de Espaa. Origen y realidad
plurilinge dEspanya. plurilinge de Espaa.
Breu histria i situaci actual de les llenges constitucionals. Breve historia y situacin actual de las lenguas constitucionales.
El castell i el valenci, caracterstiques i varietats. El castellano y el valenciano, caractersticas y variedades.
Plurilingisme, bilingisme i llenges en contacte. Plurilingismo, bilingismo y lenguas en contacto.
Lespanyol en el mn. El espaol en el mundo.

Bloc 3. Estudi de la llengua: normativa i morfosintaxi Bloque 3. Estudio de la lengua: normativa y morfosintaxis
Coneixement i s reflexiu de les normes lingstiques. Conocimiento y uso reflexivo de las normas lingsticas.
Llenguatge, llengua i parla. La llengua com a sistema: unitats i Lenguaje, lengua y habla. La lengua como sistema: unidades y
nivells. niveles.
Les categories gramaticals. Classes de paraules segons la seua Las categoras gramaticales. Clases de palabras segn su categora
categoria i el significat. y su significado.
Estructura de la paraula. Formaci de paraules i ampliaci del Estructura de la palabra. Formacin de palabras y ampliacin del
lxic. lxico.
Enunciat, frase i oraci. Els sintagmes. Enunciado, frase y oracin. Los sintagmas.
Tipus doracions: modalitat oracional, oraci simple i oraci com- Tipos de oraciones: modalidad oracional, oracin simple y oracin
posta. compuesta.

Bloc 4. Tcniques de treball Bloque 4. Tcnicas de trabajo


Internet com a mitj de consulta. Estratgies de busca i fiabilitat. Internet como medio de consulta. Estrategias de bsqueda y fia-
Diccionaris, enciclopdies electrniques, pgines de consulta... bilidad. Diccionarios, enciclopedias electrnicas, pginas de consulta...
Procediments de comentari i anlisi de textos. Procedimientos de comentario y anlisis de textos.
Redacci de treballs acadmics que incorporen elements comple- Redaccin de trabajos acadmicos que incorporen elementos com-
mentaris (ndexs, cites, bibliografies, etc.). plementarios (ndices, citas, bibliografas, etc.).

Bloc 5. Estudi de la literatura Bloque 5. Estudio de la literatura


Concepte, funcions. El llenguatge, els recursos i els gneres literaris. Concepto, funciones. El lenguaje, los recursos y los gneros literarios.
Aproximaci a les poques de la literatura en llengua castellana Aproximacin a las pocas de la literatura en lengua castellana
i valenciana: autors i textos ms representatius. Evoluci dels gneres y valenciana: autores y textos ms representativos. Evolucin de los
literaris des de lEdat Mitjana fins al segle xix. gneros literarios desde la Edad Media al siglo xix.
La literatura en el segle xx: marc histric i cultural. Autors i textos La literatura en el siglo xx: marco histrico y cultural. Autores y
ms representatius de la literatura castellana i valenciana. textos ms representativos de la literatura castellana y valenciana.
La lrica en el segle xx: anlisi i comentari de poemes dels autors La lrica en el siglo xx: anlisis y comentario de poemas de los
ms representatius. autores ms representativos.
La narrativa en el segle xx: anlisi i comentari de textos dels La narrativa en el siglo xx: anlisis y comentario de textos de los
autors en llengua castellana i valenciana ms representatius. autores en lengua castellana y valenciana ms representativos.
Nous models narratius. Nuevos modelos narrativos.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Analitzar, interpretar, valorar i sintetitzar oralment i per escrit 1. Analizar, interpretar, valorar y sintetizar oralmente y por escrito
textos de qualsevol tipus, tenint en compte la funci social que exercei- textos de cualquier tipo, teniendo en cuenta la funcin social que ejer-
Num. 7660 / 18.11.2015 30202

xen, la tradici cultural en qu sinscriuen, la seua estructura i situaci cen, la tradicin cultural en la que se inscriben, su estructura y situacin
comunicativa, els valors que transmeten; assenyalar les idees principals comunicativa, los valores que transmiten; sealando las ideas principa-
i les secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigitats i les y las secundarias, reconociendo posibles incoherencias o ambige-
aportar una opini personal. dades y aportando una opinin personal.
2. Produir textos escrits de carcter formal, correctes i adequats a la 2. Producir textos escritos de carcter formal, correctos y adecuados
situaci comunicativa, utilitzant mecanismes que els donen coherncia a la situacin comunicativa, utilizando mecanismos que les den cohe-
i cohesi i atenent les seues diferents estructures formals. rencia y cohesin y atendiendo a sus diferentes estructuras formales.
3. Utilitzar els coneixements sobre la llengua en lanlisi i la pro- 3. Utilizar los conocimientos sobre la lengua en el anlisis y la pro-
ducci de diferents tipus de textos: ser capa dusar la reflexi lings- duccin de diferentes tipos de textos: ser capaz de usar la reflexin
tica en la comprensi de textos aliens i en la composici dels propis. lingstica en la comprensin de textos ajenos y en la composicin de
los propios.
4. Conixer, identificar i analitzar les varietats lingstiques del cas- 4. Conocer, identificar y analizar las variedades lingsticas del cas-
tell i del valenci i les actituds sociolingstiques que shi manifesten. tellano y del valenciano y las actitudes sociolingsticas que en ellas
Aix com les diferents causes que pot tindre, en una situaci de contacte se manifiestan. As como las diferentes causas que puede tener, en una
de llenges, lelecci duna daquestes o lalternana de codis en un situacin de contacto de lenguas, la eleccin de una de ellas o la alter-
mateix discurs. nancia de cdigos en un mismo discurso.
5. Conixer, valorar i interpretar les obres i els autors ms represen- 5. Conocer, valorar e interpretar las obras y los autores ms repre-
tatius de la literatura en llengua castellana i valenciana. sentativos de la literatura en lengua castellana y valenciana.

Matemtiques Matemticas

Bloc 1. Aritmtica i lgebra Bloque 1. Aritmtica y lgebra


Els conjunts numrics.. Los conjuntos numricos.
Els nombres naturals, sencers i racionals. Operacions. Los nmeros naturales, enteros y racionales. Operaciones.
Els nombres irracionals. Los nmeros irracionales.
El conjunt de nombres reals. La recta real. Ordenaci. Valor absolut. El conjunto de nmeros reales. La recta real. Ordenacin. Valor
Distncia. Intervals. absoluto. Distancia. Intervalos.
Aproximaci de nombres reals. Estimaci, truncament i arredoni- Aproximacin de nmeros reales. Estimacin, Truncamiento y
ment. Nivells de precisi i error. redondeo. Niveles de precisin y error.
Proporcionalitat. Magnituds directament i inversament proporci- Proporcionalidad. Magnitudes directa e inversamente proporcio-
onals. nales.
Potncies i arrels. Potencias y races.
Notaci cientfica. Operatria amb notaci cientfica. Notacin cientfica. Operatoria con notacin cientfica.
Logaritmes decimals. Logaritmos decimales.
Polinomis. Polinomios.
Expressions polinmiques amb una indeterminada. Expresiones polinmicas con una indeterminada.
Valor numric. Valor numrico.
Operacions amb polinomis. Operaciones con polinomios.
Algoritme de Ruffini. Teorema de la resta. Algoritmo de Ruffini. Teorema del resto.
Arrels i factoritzaci dun polinomi. Races y factorizacin de un polinomio.
Simplificaci i operacions amb expressions fraccionries senzilles. Simplificacin y operaciones con expresiones fraccionarias sencillas.
Equacions. Ecuaciones.
Equacions de primer i segon grau amb una incgnita. Ecuaciones de primer y segundo grado con una incgnita.
Equacions polinmiques amb arrels senceres. Ecuaciones polinmicas con races enteras.
Equacions irracionals senzilles. Ecuaciones irracionales sencillas.
Equacions exponencials i logartmiques senzilles. Ecuaciones exponenciales y logartmicas sencillas.
Sistemes dequacions. Sistemas de ecuaciones.
Sistema dequacions lineals. Sistemes equivalents. Sistema de ecuaciones lineales. Sistemas equivalentes.
Sistemes compatibles i incompatibles. Sistemas compatibles e incompatibles.
Resoluci de sistemes dequacions amb 2 o 3 incgnites. Determi- Resolucin de sistemas de ecuaciones con 2 3 incgnitas. Deter-
nat i indeterminat. minado e indeterminado.
Plantejament de sistemes dequacions. Planteamiento de sistemas de ecuaciones.

Bloc 2. Geometria Bloque 2. Geometra


Unitats de mesura dangles. Unidades de medida de ngulos.
Raons trigonomtriques dun angle. Razones trigonomtricas de un ngulo.
s de frmules i transformacions trigonomtriques en la resoluci Uso de frmulas y transformaciones trigonomtricas en la resolu-
de triangles i problemes geomtrics diversos. cin de tringulos y problemas geomtricos diversos.
Equacions de la recta. Ecuaciones de la recta.

Bloc 3. Funcions i grfiques Bloque 3. Funciones y grficas


Expressi duna funci en forma algebraica a partir denunciats, Expresin de una funcin en forma algebraica a partir de enuncia-
taules o de grfiques. dos, tablas o de grficas.
Aspectes globals duna funci. Aspectos globales de una funcin.
Utilitzaci de les funcions com a ferramenta per a la resoluci de Utilizacin de las funciones como herramienta para la resolucin de
problemes i la interpretaci de problemes. problemas y la interpretacin de problemas.
Funcions reals de variable real: classificaci i caracterstiques Funciones reales de variable real: clasificacin y caractersticas
bsiques de les funcions lineals, polinmiques, trigonomtriques, expo- bsicas de las funciones lineales, polinmicas, trigonomtricas, exponen-
nencials, logartmiques i racionals senzilles. Valor absolut, part sencera. ciales, logartmicas y racionales sencillas. Valor absoluto, parte entera.
La taxa de variaci com a mesura de la variaci duna funci en La tasa de variacin como medida de la variacin de una funcin
un interval. en un intervalo.
Num. 7660 / 18.11.2015 30203

Anlisi de les distintes formes de creixement en taules, grfiques Anlisis de las distintas formas de crecimiento en tablas, grficas
i enunciats verbals. y enunciados verbales.
Operacions i composici de funcions. Operaciones y composicin de funciones.

Bloc 4. Estadstica i probabilitat Bloque 4. Estadstica y probabilidad


Estadstica descriptiva unidimensional. Estadstica descriptiva unidimensional.
Variables discretes i contnues. Variables discretas y continuas.
Recompte i presentaci de dades. Determinaci dintervals i mar- Recuento y presentacin de datos. Determinacin de intervalos y
ques de classe. marcas de clase.
Elaboraci i interpretaci de taules de freqncies, grfiques de bar- Elaboracin e interpretacin de tablas de frecuencias, grficas de
res i de sectors. Histogrames i polgons de freqncia. barras y de sectores. Histogramas y polgonos de frecuencia.
Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci i dispersi Clculo e interpretacin de los parmetros de centralizacin y dis-
usuals: mitja, moda, mitjana, recorregut, varincia i desviaci tpica. persin usuales: media, moda, mediana, recorrido, varianza y desvia-
cin tpica.
Probabilitat. Probabilidad.
Experincies aleatries. Successos. Experiencias aleatorias. Sucesos.
Freqncia i probabilitat. Frecuencia y probabilidad.
Probabilitat simple i composta. Probabilidad simple y compuesta.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Utilitzar els nombres reals, les seues notacions, operacions i pro- 1. Utilizar los nmeros reales, sus notaciones, operaciones y pro-
cediments associats, per a presentar i intercanviar informaci i resoldre cedimientos asociados, para presentar e intercambiar informacin y
problemes, valorant els resultats obtinguts dacord amb lenunciat. resolver problemas, valorando los resultados obtenidos de acuerdo con
el enunciado.
2. Aplicar conceptes de precisi i marge derror en el context reso- 2. Aplicar conceptos de precisin y margen de error en el contexto
luci de problemes. resolucin de problemas.
3. Representar sobre la recta diferents intervals. Expressar i inter- 3. Representar sobre la recta diferentes intervalos. Expresar e inter-
pretar valors absoluts, desigualtats i distncies en la recta real. pretar valores absolutos, desigualdades y distancias en la recta real.
4. Transcriure problemes i situacions reals a un llenguatge algebraic, 4. Transcribir problemas y situaciones reales a un lenguaje algebrai-
utilitzar les tcniques matemtiques apropiades en cada cas per a resol- co, utilizar las tcnicas matemticas apropiadas en cada caso para resol-
drels (particularment equacions) i donar una interpretaci, ajustada al verlos (particularmente ecuaciones) y dar una interpretacin, ajustada al
context, de les solucions obtingudes. contexto, de las soluciones obtenidas.
5. Manejar el concepte de lloc geomtric en el pla, identificar les 5. Manejar el concepto de lugar geomtrico en el plano, identificar
formes corresponents en funci de les seues propietats. las formas correspondientes en funcin de sus propiedades.
6. Utilitzar la informaci proporcionada pels conceptes estadstics 6. Utilizar la informacin proporcionada por los conceptos esta-
ds corrent (poblaci, mostra, moda, mitjana aritmtica, mitjana, dis- dsticos de uso corriente (poblacin, muestra, moda, media aritmtica,
persi...) i interpretar lesmentada informaci en ladopci de criteris, mediana, dispersin...) e interpretar dicha informacin en la adopcin
tendncies i presa de decisions sobre situacions reals. de criterios, tendencias y toma de decisiones sobre situaciones reales.
7. Utilitzar tcniques estadstiques elementals per a prendre decisi- 7. Utilizar tcnicas estadsticas elementales para tomar decisiones
ons davant de situacions que sajusten a una distribuci de probabilitat ante situaciones que se ajusten a una distribucin de probabilidad bino-
binomial o normal, determinant les probabilitats dun o ms successos, mial o normal, determinando las probabilidades de uno o varios sucesos,
sense necessitat de clculs combinatoris. sin necesidad de clculos combinatorios.
8. Assignar probabilitats a successos corresponents a fenmens ale- 8. Asignar probabilidades a sucesos correspondientes a fenmenos
atoris simples i compostos i utilitzar tcniques estadstiques elementals aleatorios simples y compuestos y utilizar tcnicas estadsticas elemen-
per a prendre decisions davant de situacions que sajusten a una distri- tales para tomar decisiones ante situaciones que se ajusten a una distri-
buci de probabilitat binomial o normal. bucin de probabilidad binomial o normal.

Angls Ingls

Continguts funcionals Contenidos funcionales


Descriure i comparar persones i objectes. Describir y comparar personas y objetos.
Demanar i generar informaci sobre esdeveniments. Pedir y generar informacin sobre acontecimientos.
Resumir textos senzills. Resumir textos sencillos.
Narrar esdeveniments i fets presents, passats i futurs. Narrar acontecimientos y hechos presentes, pasados y futuros.
Expressar les nocions dexistncia i inexistncia, presncia o Expresar las nociones de existencia e inexistencia, presencia o
absncia, disponibilitat o indisponibilitat, capacitat o incapacitat, quan- ausencia, disponibilidad o indisponibilidad, capacidad o incapacidad,
titat, mesura i pes. cantidad, medida y peso.
Expressar certesa i dubte. Expressar un fet com a possible o Expresar certeza y duda. Expresar un hecho como posible o impo-
impossible, probable o improbable, necessari o obligatori/prohibit, i sible, probable o improbable, necesario u obligatorio/prohibido, y como
com a conseqncia lgica dun altre fet. consecuencia lgica de otro hecho.
Expressar opini, sentiments, inters, preferncia, fruci, acord o Expresar opinin, sentimientos, inters, preferencia, fruicin,
desacord, lament i perd. acuerdo o desacuerdo, lamento y perdn.
Demanar i donar instruccions. Pedir y dar instrucciones.
Suggerir, aconsellar i recomanar una actuaci. Sugerir, aconsejar y recomendar una actuacin.
Invitar a fer alguna cosa. Invitar a hacer alguna cosa.
Demanar/donar/denegar perms per a fer quelcom i perqu alg Pedir/dar/denegar permiso para hacer algo y para que alguien haga
faa quelcom. algo.
Reproduir preguntes i informacions que alg ha fet o ha difs. Reproducir preguntas e informaciones que alguien ha hecho o ha
difundido.
Expressar intenci, desig, voluntat o decisi de fer quelcom, o de Expresar intencin, deseo, voluntad o decisin de hacer algo, o de
que alg faa quelcom, i oferir-se o negar-se a fer alguna cosa. que alguien haga algo, y ofrecerse o negarse a hacer alguna cosa.
Num. 7660 / 18.11.2015 30204

rees temtiques reas temticas


Informaci personal, aspecte fsic, carcter, famlia, amics, inte- Informacin personal, aspecto fsico, carcter, familia, amigos,
ressos, etc. intereses, etc.
Professions i ocupacions: tipus de treball, lloc, formaci, condi- Profesiones y ocupaciones: tipos de trabajo, lugar, formacin,
cions, ingressos, etc. condiciones, ingresos, etc.
Lhabitatge: situaci, tipus, mobiliari, serveis, etc. La vivienda: situacin, tipos, mobiliario, servicios, etc.
Educaci, assignatures, escolaritzaci. Educacin, asignaturas, escolarizacin.
Oci: aficions, esports, msica, premsa, cine, teatre, etc. Ocio: aficiones, deportes, msica, prensa, cine, teatro, etc.
Viatges i mitjans de transport: vacances, hotels, idiomes. Viajes y medios de transporte: vacaciones, hoteles, idiomas.
Relacions socials: invitacions, correspondncia, etc. Relaciones sociales: invitaciones, correspondencia, etc.
Salut, benestar i medi ambient: parts del cos, malalties, accidents Salud, bienestar y medio ambiente: partes del cuerpo, enfermeda-
i serveis mdics. des, accidentes y servicios mdicos.
Botigues i llocs on anar a comprar; aliments i begudes, roba, Tiendas y lugares donde ir a comprar; alimentos y bebidas, ropa,
preus, mesures. precios, medidas.
Serveis: correus, telfons, bancs, policia, etc. Servicios: correos, telfonos, bancos, polica, etc.
Llocs i pasos: accidents geogrfics, orientacions i distncies. Lugares y pases: accidentes geogrficos, orientaciones y distancias.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Resumir textos descriptius, narratius o informatius, seqenciant 1. Resumir textos descriptivos, narrativos o informativos, secuen-
ordenadament les idees amb coherncia discursiva, correcci ortogrfi- ciando ordenadamente las ideas con coherencia discursiva, correccin
ca i gramatical i amb el tipus de lxic adequat. ortogrfica y gramatical y con el tipo de lxico adecuado.
2. Redactar textos descriptius, narratius o informatius senzills i de 2. Redactar textos descriptivos, narrativos o informativos sencillos
curta extensi, a partir del seu repertori propi, amb correcci textual, y de corta extensin, a partir de su repertorio propio, con correccin
gramatical, ortogrfica, de manera estructurada i amb coherncia dis- textual, gramatical, ortogrfica, de manera estructurada y con coheren-
cursiva. cia discursiva.
3. Redactar qestionaris breus per a obtindre informaci i cartes 3. Redactar cuestionarios breves para obtener informacin y cartas
senzilles dirigides a persones o institucions, amb correcci textual, sencillas dirigidas a personas o instituciones, con correccin textual,
gramatical, ortogrfica i de manera estructurada a partir duna finalitat gramatical, ortogrfica y de manera estructurada a partir de una finali-
definida prviament. dad definida previamente.
4. Formalitzar amb correcci i pulcritud qestionaris, formularis i 4. Formalizar con correccin y pulcritud cuestionarios, formularios
impresos habituals en la vida quotidiana. e impresos habituales en la vida cotidiana.
5. Assenyalar el significat de paraules, elements de frases o frases 5. Sealar el significado de palabras, elementos de frases o frases
a partir de la informaci donada pel context i el bagatge lingstic i a partir de la informacin dada por el contexto y el bagaje lingstico y
cultural propi. cultural propio.
6. Respondre qestions relacionades amb la vida quotidiana, de 6. Responder cuestiones relacionadas con la vida cotidiana, de
forma escrita, amb correcci textual i gramatical. forma escrita, con correccin textual y gramatical.

Tractament de la informaci i competncia digital Tratamiento de la Informacin y Competencia Digital

Bloc 1: Equips informtics i xarxes Bloque 1: Equipos informticos y redes


Les tecnologies de la informaci i de la comunicaci. Las tecnologas de la informacin y de la comunicacin.
Lordinador, concepte, funcions i histria. El ordenador, concepto, funciones e historia.
Components fsics de lordinador personal. Componentes fsicos del ordenador personal.
Programari, concepte i classes. Software, concepto y clases.
Sistemes operatius. Definici i funcions generals. Exemples. Sistemas operativos. Definicin y funciones generales. Ejemplos.
Emmagatzematge de la informaci, suports i formats. Capacitats Almacenamiento de la informacin, soportes y formatos. Capa-
i mesures. cidades y medidas.
Introducci a les xarxes telemtiques. Tipus. Introduccin a las redes telemticas. Tipos.
Dispositius de xarxa. Dispositivos de red.
Configuraci bsica de xarxes TCP/IP. Configuracin bsica de redes TCP/IP.

Bloc 2: Seguretat i tica informtica Bloque 2: Seguridad y tica informtica


Llei Orgnica de Protecci de Dades. Garanties i drets sobre les Ley Orgnica de Proteccin de Datos. Garantas y derechos sobre
dades de carcter personal. los datos de carcter personal.
Estratgies de protecci i prevenci de prdua dinformaci. Cpi- Estrategias de proteccin y prevencin de prdida de informacin.
es de seguretat i restauraci. Antivirus, tallafocs, antispam, antiespies. Copias de seguridad y restauracin. Antivirus, cortafuegos, antispam,
antiespas.
Seguretat en internet. Problemes de seguretat i protecci en el Seguridad en internet. Problemas de seguridad y proteccin en el
correu electrnic. Importncia de ladopci de mesures de seguretat. correo electrnico. Importancia de la adopcin de medidas de seguridad.
Tcniques habituals de frau: pesca (phishing), troians. Tcnicas habituales de fraude: Phishing, troyanos.
Mesures de protecci (encriptaci, claus) Medidas de proteccin (encriptacin, claves).
Propietat intellectual, tipus de llicncies (copyright, GPL, crea- Propiedad intelectual, tipos de licencias (copyright, GPL, creative
tive commons) commons).

Bloc 3: Programari per a sistemes informtics Bloque 3: Software para sistemas informticos
Tipus de programari. Classificaci. Tipos de software. Clasificacin.
Edici de text. Fonts. Format. Tabulacions. Estils i plantilles. Edicin de texto. Fuentes. Formato. Tabulaciones. Estilos y planti-
Inserci dimatges. Taules de contingut i ndexs. Encapalaments i peus llas. Insercin de imgenes. Tablas de contenido e ndices. Encabezados
de pgina. Maquetaci. Conversi de documents de text al format de y pies de pgina. Maquetacin. Conversin de documentos de texto al
document porttil (PDF). formato de documento porttil (PDF).
Num. 7660 / 18.11.2015 30205

Utilitzaci dels fulls de clcul per a resoldre problemes. Opera- Utilizacin de las hojas de clculo para resolver problemas. Ope-
dors. Frmules. Funcions. Referncies relatives i absolutes. Confecci radores. Frmulas. Funciones. Referencias relativas y absolutas. Con-
de grfics feccin de grficos
Elaboraci de presentacions. Creaci de diapositives. Inserci Elaboracin de presentaciones. Creacin de diapositivas. Inser-
delements multimdia. Efectes. Transicions cin de elementos multimedia. Efectos. Transiciones.
Utilitzaci dels gestors de bases de dades. Disseny duna base de Utilizacin de los gestores de bases de datos. Diseo de una base
dades. Els registres i els camps. Ordenaci i selecci de registres. Els de datos. Los registros y los campos. Ordenacin y seleccin de regis-
filtres. Taules, consultes, formularis i informes. Camps clau. Introducci tros. Los filtros. Tablas, consultas, formularios e informes. Campos
a relacions entre taules i integritat referencial. clave. Introduccin a relaciones entre tablas e integridad referencial.
Imatges digitals. Tipus (vectorials i mapes de bits). Ferramentes Imgenes digitales. Tipos (vectoriales y mapas de bits). Herramien-
de dibuix i edici. Compressi. Formats. Conversi de formats. tas de dibujo y edicin. Compresin. Formatos. Conversin de formatos.
Edici de sons i vdeos digitals. Compressi dels arxius du- Edicin de sonidos y vdeos digitales. Compresin de los archivos
dio i vdeo. Formats ms utilitzats. Els codificadors-descodificadors de audio y vdeo. Formatos ms utilizados. Los codificadores-decodi-
(cdecs). ficadores (codecs).

Bloc 4: internet i xarxes socials Bloque 4: Internet y redes sociales


La informaci i la comunicaci com a fonts de comprensi i trans- La informacin y la comunicacin como fuentes de comprensin
formaci de lentorn-social: comunitats virtuals i globalitzaci. y transformacin del entorno-social: comunidades virtuales y globali-
Internet. Evoluci histrica i situaci actual. zacin.
Serveis bsics dinternet. Web, adrea electrnica, Xat, P2P, blog, Internet. Evolucin histrica y situacin actual.
FTP. Servicios bsicos de internet. Web, e-mail, chat, P2P, blog, FTP.
Les xarxes socials en internet. Evoluci, caracterstiques i ferra- Las redes sociales en internet. Evolucin, caractersticas y herra-
mentes. Tendncies. mientas. Tendencias.
La integritat i rigor de la informaci en la xarxa. La integridad y rigurosidad de la informacin en la red.

Bloc 5: Aplicacions web 2.0 collaboratives i publicaci de con- Bloque 5: Aplicaciones web 2.0 colaborativas y publicacin de con-
tinguts tenidos
Aplicacions web 2.0 per a treball collaboratiu. Aplicaciones web 2.0 para trabajo colaborativo.
Creaci i publicaci en la web. Creacin y publicacin en la web.
Integraci i organitzaci delements textuals, numrics, sonors i Integracin y organizacin de elementos textuales, numricos,
grfics en estructures hipertextuals. sonoros y grficos en estructuras hipertextuales.
Publicaci de continguts en la web. Publicacin de contenidos en la web.
Accessibilitat de la informaci. Accesibilidad de la informacin.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


Distingir els diversos elements dun ordinador i les seues funci- Distinguir los diferentes elementos de un ordenador y sus fun-
ons. ciones.
Conixer les funcions dun sistema operatiu i manejar a nivell Conocer las funciones de un sistema operativo y manejar a nivel
usuari algun daquests. usuario alguno de ellos.
Comprendre i saber indicar les mesures de capacitat demmagat- Comprender y saber indicar las medidas de capacidad de alma-
zematge. cenamiento.
Entendre les caracterstiques bsiques de la propietat intellectual Entender las caractersticas bsicas de la propiedad intelectual y
i els tipus de llicncies. los tipos de licencias
Usar els programes de protecci i seguretat de manera bsica. Usar los programas de proteccin y seguridad de manera bsica.
Manejar de forma bsica els programes de contingut ofimtic Manejar de forma bsica los programas de contenido ofimtico
(processador de textos, fulls de clcul, presentaci de continguts i bases (procesador de textos, hojas de clculo, presentacin de contenidos y
de dades) bases de datos)
Conixer el funcionament bsic de xarxes i identificar els dispo- Conocer el funcionamiento bsico de redes e identificar los dis-
sitius de xarxa. positivos de red.
Obtindre imatges fotogrfiques, udio, vdeo digital i aplicar-los Obtener imgenes fotogrficas, audio, vdeo digital y aplicarles
tcniques dedici digital. tcnicas de edicin digital.
Usar adequadament internet i les xarxes socials, fent un s respon- Usar adecuadamente internet y las redes sociales, haciendo un uso
sable, tenint en compte les amenaces. responsable, teniendo en cuenta las amenazas.
Conixer i usar aplicacions web 2.0 de manera collaborativa. Conocer y usar aplicaciones web 2.0 de manera colaborativa.
Publicar continguts en internet. Publicar contenidos en internet.

Economia de lempresa Economa de la empresa

Bloc 1. Lempresa i el seu marc extern Bloque 1. La empresa y su marco externo


Lempresa com a unitat econmica. Concepte dempresa. Classi- La empresa como unidad econmica. Concepto de empresa. Cla-
ficaci, components, funcions i objectius de lempresa. sificacin, componentes, funciones y objetivos de la empresa.
Teories sobre lempresa. Empresa i empresari. Anlisi del marc Teoras sobre la empresa. Empresa y empresario. Anlisis del
jurdic que regula lactivitat empresarial. marco jurdico que regula la actividad empresarial.
Lempresa com a sistema: funcionament i creaci de valor. Res- La empresa como sistema: funcionamiento y creacin de valor.
ponsabilitat social, tica i mediambiental de lempresa. Responsabilidad social, tica y medioambiental de la empresa.

Bloc 2. Desenvolupament de lempresa Bloque 2. Desarrollo de la empresa


Anlisi dels factors de localitzaci i dimensi de lempresa. Con- Anlisis de los factores de localizacin y dimensin de la empresa.
sideraci de la importncia de les xicotetes i mitjanes empreses i les Consideracin de la importancia de las pequeas y medias empresas y
seues estratgies de producte i mercat. sus estrategias de producto y mercado.
Estratgies de creixement intern i extern. Estrategias de crecimiento interno y externo.
Num. 7660 / 18.11.2015 30206

La internacionalitzaci, la competncia global i les tecnologies La internacionalizacin, la competencia global y las tecnologas
de la informaci. Identificaci dels aspectes positius i negatius de lem- de la informacin. Identificacin de los aspectos positivos y negativos
presa multinacional. de la empresa multinacional.

Bloc 3. Organitzaci i direcci de lempresa Bloque 3. Organizacin y direccin de la empresa


La divisi tcnica del treball i la necessitat dorganitzaci en el La divisin tcnica del trabajo y la necesidad de organizacin en
mercat actual. Funcions bsiques de la direcci. el mercado actual. Funciones bsicas de la direccin.
Planificaci i presa de decisions estratgiques. Planificacin y toma de decisiones estratgicas.
Disseny i anlisi de lestructura de lorganitzaci formal i infor- Diseo y anlisis de la estructura de la organizacin formal e
mal. informal.
La gesti dels recursos humans i la seua incidncia en la motiva- La gestin de los recursos humanos y su incidencia en la motiva-
ci. Els conflictes dinteressos i les seues vies de negociaci. cin. Los conflictos de intereses y sus vas de negociacin.

Bloc 4. La funci productiva Bloque 4. La funcin productiva


Procs productiu, eficincia i productivitat. Proceso productivo, eficiencia y productividad.
Importncia de la innovaci tecnolgica: I+D+i. Importancia de la innovacin tecnolgica: I+D+i.
Costos: classificaci i clcul dels costos en lempresa. Clcul i Costes: clasificacin y clculo de los costes en la empresa. Clcu-
interpretaci del llindar de rendibilitat de lempresa. lo e interpretacin del umbral de rentabilidad de la empresa.
Els inventaris i la seua gesti. Los inventarios y su gestin.
Valoraci de les externalitats de la producci. Valoracin de las externalidades de la produccin.
Anlisi i valoraci de les relacions entre producci i medi ambient Anlisis y valoracin de las relaciones entre produccin y medio
i de les seues conseqncies per a la societat. ambiente y de sus consecuencias para la sociedad.

Bloc 5. La funci comercial de lempresa Bloque 5. La funcin comercial de la empresa


Concepte i classes de mercat. Tcniques dinvestigaci de mer- Concepto y clases de mercado. Tcnicas de investigacin de mer-
cats. cados.
Anlisi del consumidor i segmentaci de mercats. Anlisis del consumidor y segmentacin de mercados.
Variables del mrqueting-mix i elaboraci destratgies. Estrat- Variables del marketing-mix y elaboracin de estrategias. Estrate-
gies de mrqueting i tica empresarial. gias de marketing y tica empresarial.
Aplicaci al mrqueting de les tecnologies de la informaci i la Aplicacin al marketing de las tecnologas de la informacin y la
comunicaci. comunicacin.

Bloc 6. La informaci en lempresa Bloque 6. La informacin en la empresa


Obligacions comptables de lempresa. Obligaciones contables de la empresa.
La composici del patrimoni i la seua valoraci. La composicin del patrimonio y su valoracin.
Els comptes anuals i la imatge fidel. Les cuentas anuales y la imagen fiel.
Elaboraci del balan i el compte de prdues i guanys. Elaboracin del balance y la cuenta de prdidas y ganancias.
Anlisi i interpretaci de la informaci comptable. Anlisis e interpretacin de la informacin contable.
La fiscalitat empresarial. La fiscalidad empresarial.

Bloc 7. La funci financera Bloque 7. La funcin financiera


Estructura econmica i financera de lempresa. Estructura econmica y financiera de la empresa.
Concepte i classes dinversi. Concepto y clases de inversin.
Anlisi, criteris de valoraci i selecci de projectes dinversi. Anlisis, criterios de valoracin y seleccin de proyectos de inversin.
Recursos financers de lempresa. Recursos financieros de la empresa.
Anlisi de fonts alternatives de finanament intern i extern. Anlisis de fuentes alternativas de financiacin interna y externa.
Viabilitat econmica i financera dun projecte dinversi. Viabilidad econmica y financiera de un proyecto de inversin.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Conixer i interpretar els diversos elements de lempresa, el seu 1. Conocer e interpretar los diversos elementos de la empresa, su
tipus, funcions i interrelacions, valorant laportaci de cada un daquests tipo, funciones e interrelaciones, valorando la aportacin de cada uno
segons el tipus dempresa. de estos segn el tipo de empresa.
2. Diferenciar els diversos elements que componen una empresa 2. Diferenciar los diversos elementos que componen una empresa
(grup hum, patrimoni, entorn i organitzaci), lexistncia delements (grupo humano, patrimonio, entorno y organizacin), la existencia de
diferents en funci de lempresa i les relacions entre lempresa i els elementos diferentes en funcin de la empresa y las relaciones entre la
diferents grups dinters (altres empreses, administracions pbliques, empresa y los diferentes grupos de inters (otras empresas, adminis-
clients, provedors, entitats financeres, etc.). traciones pblicas, clientes, proveedores, entidades financieras, etc.).
3. Identificar els trets principals del sector en qu lempresa desen- 3. Identificar los rasgos principales del sector en el que la empresa
volupa la seua activitat i explicar, a partir daquests, les distintes estra- desarrolla su actividad y explicar, a partir de estos, las distintas estra-
tgies, decisions adoptades i les possibles implicacions socials i medi- tegias, decisiones adoptadas y las posibles implicaciones sociales y
ambientals. medioambientales.
4. Saber qu s un sector empresarial i identificar a quin sector per- 4. Saber qu es un sector empresarial e identificar a qu sector per-
tany una empresa qualsevol, i assenyalar les diferents estratgies que tenece una empresa cualquiera, sealando las diferentes estrategias que
pot seguir una empresa per a la consecuci dels seus objectius. puede seguir una empresa para la consecucin de sus objetivos.
5. Saber diferenciar les implicacions, tant positives com negatives, 5. Saber diferenciar las implicaciones, tanto positivas como nega-
que suposen les decisions empresarials en els mbits social i mediam- tivas, que suponen las decisiones empresariales en los mbitos social y
biental. medioambiental.
6. Analitzar les caracterstiques del mercat i explicar, dacord amb 6. Analizar las caractersticas del mercado y explicar, de acuerdo
aquestes, les poltiques de mrqueting aplicades per una empresa davant con estas, las polticas de marketing aplicadas por una empresa frente a
de diferents situacions i objectius. diferentes situaciones y objetivos.
7. Caracteritzar un mercat en funci del nombre de competidors, del 7. Caracterizar un mercado en funcin del nmero de competidores,
producte venut, etc. i, identificar les diferents poltiques de mrqueting, del producto vendido, etc. e, identificando las diferentes polticas de
Num. 7660 / 18.11.2015 30207

adaptar-les a cada cas concret. Interpretar i valorar estratgies de mr- marketing, adaptarlas a cada caso concreto. Interpretar y valorar estra-
queting, incorporant en aqueixa valoraci consideracions de carcter tegias de marketing, incorporando en esa valoracin consideraciones de
tic, ambiental, etc. carcter tico, ambiental, etc.
8. Descriure lorganitzaci duna empresa i les seues possibles 8. Describir la organizacin de una empresa y sus posibles modi-
modificacions en funci de lentorn en qu desenvolupa la seua activi- ficaciones en funcin del entorno en que desarrolla su actividad. Inter-
tat. Interpretar lorganitzaci formal i informal duna empresa i detectar pretar la organizacin formal e informal de una empresa y detectar y
i proposar solucions a disfuncions o problemes que impedisquen un proponer soluciones a disfunciones o problemas que impidan un fun-
funcionament eficient en lorganitzaci empresarial. cionamiento eficiente en la organizacin empresarial.
9. Determinar per a un cas senzill lestructura dingressos i costos 9. Determinar para un caso sencillo la estructura de ingresos y cos-
duna empresa i calcular el seu benefici i el llindar de rendibilitat. tes de una empresa y calcular su beneficio y su umbral de rentabilidad.
10. Diferenciar les possibles fonts de finanament en un supsit 10. Diferenciar las posibles fuentes de financiacin en un supuesto
senzill i raonar lelecci ms adequada. sencillo y razonar la eleccin ms adecuada.
11. Valorar distints projectes dinversi senzills i justificar raonada- 11. Valorar distintos proyectos de inversin sencillos y justificar
ment la selecci de lalternativa ms avantatjosa. razonadamente la seleccin de la alternativa ms ventajosa.
12. Identificar les dades ms rellevants del balan i de el compte de 12. Identificar los datos ms relevantes del balance y de la cuenta de
prdues i guanys, explicar el seu significat, diagnosticar la seua situaci prdidas y ganancias, explicar su significado, diagnosticar su situacin
a partir de la informaci obtinguda i proposar mesures per a la seua a partir de la informacin obtenida y proponer medidas para su mejora.
millora.
13. Analitzar situacions generals dempreses reals o imaginries, 13. Analizar situaciones generales de empresas reales o imagina-
utilitzant els recursos materials adequats i les tecnologies de la infor- rias, utilizando los recursos materiales adecuados y las tecnologas de
maci. la informacin.

Geografia Geografa

Continguts Contenidos

Bloc 1. Continguts comuns al coneixement geogrfic. Bloque 1. Contenidos comunes al conocimiento geogrfico
Definici dun problema referit a un procs geogrfic i formulaci Definicin de un problema referido a un proceso geogrfico y
dhiptesis de treball. formulacin de hiptesis de trabajo.
Anlisi de les distintes variables ecogeogrfiques que interve- Anlisis de las distintas variables ecogeogrficas que intervie-
nen en els sistemes dorganitzaci territorial per a arribar a una sntesi nen en los sistemas de organizacin territorial para llegar a una sntesis
explicativa. explicativa.
Utilitzaci crtica de dades i elaboraci dinformacions utilitzant Utilizacin crtica de datos y elaboracin de informaciones uti-
diversos codis comunicatius: verbal, cartogrfic, grfic i estadstic. lizando varios cdigos comunicativos: verbal, cartogrfico, grfico y
estadstico.
Correcci en el llenguatge i utilitzaci adequada de la terminolo- Correccin en el lenguaje y utilizacin adecuada de la termino-
gia especfica. loga especfica.
Responsabilitat en lanlisi i valoraci de les repercussions socio- Responsabilidad en el anlisis y valoracin de las repercusiones
econmiques i ambientals de lexplotaci dels recursos. socioeconmicas y ambientales de la explotacin de los recursos.
Lespai geogrfic: noci i caracterstiques de lespai geogrfic; El espacio geogrfico: nocin y caractersticas del espacio geogr-
elements i instruments dinformaci i representaci geogrfica; nocions fico; elementos e instrumentos de informacin y representacin geogr-
danlisi de localitzacions i distribucions espacials. fica; nociones de anlisis de localizaciones y distribuciones espaciales.

Bloc 2. Espanya a Europa i en el mn Bloque 2. Espaa en Europa y en el mundo


Globalitzaci i diversitat en el mn actual: processos de mundi- Globalizacin y diversidad en el mundo actual: procesos de mun-
alitzaci i desigualtats territorials; classificacions de les rees neoeco- dializacin y desigualdades territoriales; clasificaciones de las reas
nmiques. neoeconmicas.
Espanya en la Uni Europea. Histria de la instituci i estructura Espaa en la Unin Europea. Historia de la institucin y estruc-
territorial i organitzativa. Contrastos fsics i socioeconmics. Polti- tura territorial y organizativa. Contrastes fsicos y socioeconmicos.
ques regionals i de cohesi territorial. La posici dEspanya en la Uni Polticas regionales y de cohesin territorial. La posicin de Espaa en
Europea. la Unin Europea.
Posici espanyola en el mn: rees socioeconmiques i geopo- Posicin espaola en el mundo: reas socioeconmicas y geopo-
ltiques. lticas.

Bloc 3. Naturalesa i medi ambient a Espanya Bloque 3. Naturaleza y medio ambiente en Espaa.
Els elements que estructuren el medi fsic: les unitats del relleu, Los elementos que estructuran el medio fsico: las unidades del
els contrastos climtics, les aiges, les formacions vegetals i els sls. relieve, los contrastes climticos, las aguas, las formaciones vegetales y
Gesti integral de laigua. los suelos. Gestin integral del agua.
La varietat dels grans conjunts naturals: identificaci dels seus La variedad de los grandes conjuntos naturales: identificacin de sus
elements geomorfolgics, estructurals, climtics i biogeogrfics. elementos geomorfolgicos, estructurales, climticos y biogeogrficos.
Naturalesa i recursos: matries primeres, fonts i recursos ener- Naturaleza y recursos: materias primas, fuentes y recursos ener-
gtics. gticos.
Naturalesa i medi ambient: la interacci entre el medi fsic i la Naturaleza y medio ambiente: la interaccin entre el medio fsico y la
societat, els problemes mediambientals i les poltiques espanyoles i sociedad, los problemas medioambientales y las polticas espaolas y comu-
comunitries de protecci dels espais naturals, conservaci i millora. nitarias de proteccin de los espacios naturales, conservacin y mejora.
Lespai geogrfic a la Comunitat Valenciana: elements, conjunts, El espacio geogrfico en la Comunidad Valenciana: elementos,
recursos, medi ambient. conjuntos, recursos, medio ambiente.

Bloc 4. Territori i activitats econmiques a Espanya. Bloque 4. Territorio y actividades econmicas en Espaa
Lordenaci territorial actual de lEstat en comunitats autnomes La ordenacin territorial actual del Estado en comunidades autno-
com a resultat de processos i projectes histrics contemporanis. mas como resultado de procesos y proyectos histricos contemporneos.
Num. 7660 / 18.11.2015 30208

Acci dels factors socioeconmics en el territori espanyol: evolu- Accin de los factores socioeconmicos en el territorio espaol:
ci histrica, panorama actual i perspectives. evolucin histrica, panorama actual y perspectivas.
La pluralitat dels espais rurals: transformaci i diversificaci de La pluralidad de los espacios rurales: transformacin y diversifi-
les activitats rurals i la seua plasmaci en tipologies espacials diverses; cacin de las actividades rurales y su plasmacin en tipologas espacia-
les dinmiques recents del mn rural. les diversas; las dinmicas recientes del mundo rural.
Els recursos marins, lactivitat pesquera i la reconversi i laqi- Los recursos marinos, la actividad pesquera y la reconversin y
cultura. la acuicultura.
Els espais industrials. La poltica territorial de modernitzaci de Los espacios industriales. La poltica territorial de modernizacin
la indstria i les seues conseqncies. de la industria y sus consecuencias.
Les activitats del sector terciari. El comer i la xarxa de transports: Las actividades del sector terciario. El comercio y la red de trans-
la vertebraci territorial. Els espais doci. El turisme. portes: la vertebracin territorial. Los espacios de ocio. El turismo.
Els sectors econmics a la Comunitat Valenciana. Los sectores econmicos en la Comunidad Valenciana
Les repercussions socioeconmiques i ambientals de lexplotaci Las repercusiones socioeconmicas y ambientales de la explota-
dels recursos. Producci i consum racional. cin de los recursos. Produccin y consumo racional.

Bloc 5. Poblaci, sistema urb i contrastos regionals en Espanya. Bloque 5. Poblacin, sistema urbano y contrastes regionales en
Espaa.
La poblaci espanyola. Lestructura biodemogrfica i laboral. La poblacin espaola. La estructura biodemogrfica y laboral.
Evoluci demogrfica i desigualtats espacials. La importncia de la Evolucin demogrfica y desigualdades espaciales. La importancia de
immigraci. La poblaci de la Comunitat Valenciana. la inmigracin. La poblacin de la Comunidad Valenciana.
Processos durbanitzaci. Morfologia i estructura de les ciutats Procesos de urbanizacin. Morfologa y estructura de las ciuda-
espanyoles i valencianes. Els sistemes de ciutats i les xarxes de trans- des espaolas y valencianas. Los sistemas de ciudades y las redes de
port. Les activitats i funcions urbanes. Limpacte ambiental. transporte. Las actividades y funciones urbanas. El impacto ambiental.
Les disparitats regionals i les poltiques estatals per a superar-les. Las disparidades regionales y las polticas estatales para superarlas.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Reconixer i aplicar els mtodes especfics del coneixement geo- 1. Reconocer y aplicar los mtodos especficos del conocimiento
grfic per a explicar una situaci espacial, extraient, processant i inter- geogrfico para explicar una situacin espacial, extrayendo, procesan-
pretant la informaci procedent de diversos documents i fonts. do e interpretando la informacin procedente de varios documentos y
fuentes.
2. Identificar les caracterstiques del sistema mn i els trets essen- 2. Identificar las caractersticas del sistema mundo y los rasgos
cials de la Uni Europea per a comprendre els factors que expliquen la esenciales de la Unin Europea para comprender los factores que expli-
situaci dEspanya en una rea geoeconmica determinada, aix com can la situacin de Espaa en un rea geoeconmica determinada, as
les seues conseqncies. como sus consecuencias.
3. Conceptualitzar Espanya com un conjunt de carcters geogrfics 3. Conceptualizar Espaa como un conjunto de caracteres geogrfi-
plurals en el seu interior, per amb una identitat individual quan sana- cos plurales en su interior, pero con una identidad individual cuando se
litzen a escala mundial. analizan a escala mundial.
4. Identificar les etapes fonamentals de la construcci de la Uni 4. Identificar las etapas fundamentales de la construccin de la
Europea, conixer les seues institucions i funcionament i valorar les Unin Europea, conocer sus instituciones y funcionamiento y valorar
conseqncies espacials de la poltica socioeconmica interior i exterior. las consecuencias espaciales de su poltica socioeconmica interior y
exterior.
5. Explicar la diversitat de paisatges com a conseqncia de lapro- 5. Explicar la diversidad de paisajes como consecuencia del apro-
fitament i explotaci econmica dels recursos naturals en diferents vechamiento y explotacin econmica de los recursos naturales en dife-
mitjans ecogeogrfics, avaluant les principals repercussions mediam- rentes medios ecogeogrficos, evaluando las principales repercusiones
bientals. medioambientales.
6. Identificar els trets de la poblaci espanyola en lactualitat i la 6. Identificar los rasgos de la poblacin espaola en la actualidad
seua distribuci, interpretant-los en funci de la dinmica natural i y su distribucin, interpretndolos en funcin de la dinmica natural y
migratria, reconeixent la seua influncia en lestructura, les diferncies migratoria, reconociendo su influencia en la estructura, las diferencias
territorials i enjudiciant les perspectives de futur. territoriales y enjuiciando las perspectivas de futuro.
7. Resoldre un problema geogrfic que afecte la distribuci de la 7. Resolver un problema geogrfico que afecte a la distribucin de
poblaci i riquesa per mitj de la utilitzaci dunes quantes fonts i indi- la poblacin y riqueza mediante la utilizacin de varias fuentes e indi-
cadors socioeconmics. cadores socioeconmicos.
8. Identificar els principals problemes mediambientals (erosi, con- 8. Identificar los principales problemas medioambientales (erosin,
taminaci, sobreexplotaci dels recursos naturals) en un espai concret, contaminacin, sobreexplotacin de los recursos naturales) en un espa-
analitzar els factors que augmenten la inestabilitat del mencionat espai o cio concreto, analizando los factores que aumentan la inestabilidad del
afavoreixen la seua estabilitat i plantejar possibles accions o solucions. mencionado espacio o favorecen su estabilidad y planteando posibles
acciones o soluciones.
9. Avaluar els possibles impactes que es deriven de lordenaci ter- 9. Evaluar los posibles impactos que se derivan de la ordenacin
ritorial de les ciutats en la vida social i en les relacions econmiques, territorial de las ciudades en la vida social y en las relaciones econmi-
aix com la seua vinculaci amb les decisions poltiques. cas, as como su vinculacin con las decisiones polticas.
10. Localitzar els distints espais industrials a partir dels centres de 10. Localizar los distintos espacios industriales a partir de los cen-
producci de fonts denergia i matries primeres i dels interessos eco- tros de produccin de fuentes de energa y materias primas y de los
nmics, socials i poltics. intereses econmicos, sociales y polticos.
11. Planificar una eixida a lentorn o un treball de camp, preparar la 11. Planificar una salida al entorno o un trabajo de campo, preparar
documentaci o el material previ necessari, plantejar qestions o pro- la documentacin o el material previo necesario, plantear cuestiones o
blemes sobre la zona, arreplegar informaci, efectuar clculs, dibuixar problemas sobre la zona, recoger informacin, efectuar clculos, dibujar
croquis, etc., i elaborar i presentar un informe utilitzant un vocabulari croquis, etc., y elaborar y presentar un informe utilizando un vocabula-
geogrfic correcte. rio geogrfico correcto.
12. Distingir els principals contrastos territorials, tant entre comu- 12. Distinguir los principales contrastes territoriales, tanto entre
nitats autnomes com interns dalgunes daquestes, per a analitzar els comunidades autnomas como internos de algunas de ellas, para ana-
desequilibris territorials existents a Espanya i conixer les poltiques lizar los desequilibrios territoriales existentes en Espaa y conocer las
europees de desenvolupament regional. polticas europeas de desarrollo regional.
Num. 7660 / 18.11.2015 30209

13. Explicar lorganitzaci de lespai geogrfic com a resultat dun 13. Explicar la organizacin del espacio geogrfico como resultado
procs sociohistric, que va definint la constituci de les fronteres inte- de un proceso sociohistrico, que va definiendo la constitucin de las
riors i exteriors i la creaci de sentiments de pertinena a un territori fronteras interiores y exteriores y la creacin de sentimientos de perte-
concret. nencia a un territorio concreto.
14. Reconixer i explicar els trets especfics de la Comunitat Valen- 14. Reconocer y explicar los rasgos especficos de la Comunidad
ciana. Valenciana.

Histria del mn contemporani Historia del mundo contemporneo

Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes


Localitzaci en el temps i en lespai de processos, estructures i Localizacin en el tiempo y en el espacio de procesos, estructuras
esdeveniments de la histria del mn contemporani, comprenent i inter- y acontecimientos de la historia del mundo contemporneo, compren-
relacionant els components econmics, socials, poltics i culturals que diendo e interrelacionando los componentes econmicos, sociales, pol-
intervenen. ticos y culturales que intervienen.
Identificaci i comprensi dels elements de causalitat que es pro- Identificacin y comprensin de los elementos de causalidad que
dueixen en els processos devoluci i canvi que sn rellevants per a la se producen en los procesos de evolucin y cambio que son relevantes
histria del mn contemporani i en la configuraci del mn actual, i para la historia del mundo contemporneo y en la configuracin del
adoptar en la seua consideraci una actitud emptica. mundo actual, adoptando en su consideracin una actitud emptica.
Definici dun problema referent a un procs histric i formulaci Definicin de un problema referente a un proceso histrico y for-
dhiptesis de treball. mulacin de hiptesis de trabajo.
Anlisi delements i factors histrics. Elaboraci de sntesi que Anlisis de elementos y factores histricos. Elaboracin de snte-
integre informaci de distint tipus. sis que integre informacin de distinto tipo.
Utilitzaci crtica de fonts i material historiogrfic divers. Con- Utilizacin crtica de fuentes y material historiogrfico diverso.
trast dinterpretacions historiogrfiques. Contraste de interpretaciones historiogrficas.

Bloc 2. Les bases del mn contemporani. Transformacions del segle Bloque 2. Las bases del mundo contemporneo. Transformaciones
xix del siglo xix
LAntic Rgim i la seua crisi: El Antiguo Rgimen y su crisis:
Economia agrria, societat estamental i monarquia absoluta. Economa agraria, sociedad estamental y monarqua absoluta.
La Illustraci. Pensament poltic i econmic. La Ilustracin. Pensamiento poltico y econmico.
La Revoluci Industrial: La Revolucin Industrial:
Transformacions econmiques, culturals i socials. Industrialitzaci Transformaciones econmicas, culturales y sociales. Industrializa-
i desenvolupament del capitalisme. cin y desarrollo del capitalismo.
La Revoluci Industrial i la seua difusi. La revolucin industrial y su difusin.
Liberalisme, Nacionalisme i Romanticisme: Liberalismo, nacionalismo y romanticismo:
La independncia de les colnies americanes. La independencia de las colonias americanas.
La Revoluci Francesa i lImperi napolenic. La Revolucin Francesa y el Imperio napolenico.
La Restauraci i les revolucions liberals. La Restauracin y las revoluciones liberales.
El nacionalisme. Les unificacions dItlia i dAlemanya. El nacionalismo. Las unificaciones de Italia y de Alemania.
Canvis i moviments socials: Cambios y movimientos sociales:
La formaci de la classe obrera. La formacin de la clase obrera.
Problemes socials de la industrialitzaci i la societat de classes. Problemas sociales de la industrializacin y la sociedad de clases.
Sindicalisme, socialisme i anarquisme. Sindicalismo, socialismo y anarquismo.
Les grans potncies europees: lAnglaterra victoriana. Las grandes potencias europeas: la Inglaterra victoriana.
La Frana de la III Repblica i lAlemanya de Bismarck. La Francia de la III Repblica y la Alemania de Bismarck.
LImperi austrohongars i lImperi rus. El Imperio austro-hngaro y el Imperio ruso.
La dominaci europea del mn: La dominacin europea del mundo:
Factors de lexpansi colonial. La segona revoluci industrial i el Factores de la expansin colonial. La segunda revolucin industrial
gran capitalisme. y el gran capitalismo.
El repartiment del mn. Colnies i metrpolis. El reparto del mundo. Colonias y metrpolis.
LImperi austrohongars i lImperi rus. El Imperio austro-hngaro y el Imperio ruso.

Bloc 3. Conflictes i canvis en la primera meitat del segle xx Bloque 3. Conflictos y cambios en la primera mitad del siglo xx
La Primera Guerra Mundial i lorganitzaci de la pau: La Primera Guerra Mundial y la organizacin de la paz:
Orgens de la Primera Guerra Mundial. Orgenes de la Primera Guerra Mundial.
La Primera Guerra Mundial. Els tractats de pau i la Societat de La Primera Guerra Mundial. Los tratados de paz y la Sociedad de
Nacions. Naciones.
La Revoluci russa: La Revolucin rusa:
La Revoluci de 1917 i les seues repercussions. La Revolucin de 1917 y sus repercusiones.
La creaci, el desenvolupament i consolidaci de lURSS. La creacin, el desarrollo y consolidacin de la URSS.
La crisi de lestat liberal i lascens dels totalitarismes: La crisis del estado liberal y el ascenso de los totalitarismos:
Crisi de lestat liberal. Depressi econmica. Crisis del estado liberal. Depresin econmica.
Dictadures i democrcies en els anys trenta. Dictaduras y democracias en los aos treinta.
Auge i ascens dels moviments feixistes. Poltiques expansionistes i Auge y ascenso de los movimientos fascistas. Polticas expansionis-
conflictes internacionals. tas y conflictos internacionales.
La Segona Guerra Mundial: La Segunda Guerra Mundial:
Desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. Desarrollo de la Segunda Guerra Mundial.
Antisemitisme: la singularitat del genocidi jueu. Antisemitismo: la singularidad del genocidio judo.
El nou orde mundial. LONU. El nuevo orden mundial. La ONU.

Bloc 4. El mn en la segona meitat del segle xx Bloque 4. El mundo en la segunda mitad del siglo xx
Num. 7660 / 18.11.2015 30210

La guerra freda i la poltica de blocs: La guerra fra y la poltica de bloques:


La formaci dels blocs i la bipolaritzaci. La formacin de los bloques y la bipolarizacin.
Els focus del conflicte internacional. Los focos del conflicto internacional.
Coexistncia i confrontaci. Letapa final de la guerra freda. Coexistencia y confrontacin. La etapa final de la guerra fra.
La descolonitzaci: La descolonizacin:
Processos de descolonitzaci a sia i frica i subdesenvolupament. Procesos de descolonizacin a Asia y frica y subdesarrollo. El
El creixement demogrfic. Els desequilibris econmics. La situaci crecimiento demogrfico. Los desequilibrios econmicos. La situacin
iberoamericana. iberoamericana.
La Uni Europea: La Unin Europea:
El procs de construcci. El proceso de construccin.
Objectius i institucions. Objetivos e instituciones.
Canvis en lorganitzaci poltica dEuropa. Cambios en la organizacin poltica de Europa.
Institucions i moviments supranacionals. Instituciones y movimientos supranacionales.

Bloc 5. Problemes, perspectiva i transformaci cultural en el mn Bloque 5. Problemas, perspectiva y transformacin cultural en el
contemporani mundo contemporneo
Els centres del poder mundial i la configuraci geopoltica del Los centros del poder mundial y la configuracin geopoltica del
mn: mundo:
La desintegraci de lURSS. Els pasos deconomia planificada. La desintegracin de la URSS. Los pases de economa planificada.
Els EUA i el nou orde mundial. Los EE UU y el nuevo orden mundial.
Jap i les noves potncies industrials del Sud-est asitic. Japn y las nuevas potencias industriales del Sudeste asitico.
La Uni Europea. La Unin Europea.
Iberoamrica. Iberoamrica.
Entre dos millennis: Entre dos milenios:
Lexplosi demogrfica. Els problemes del creixement. La explosin demogrfica. Los problemas del crecimiento.
Lestat del benestar i la seua desigual distribuci. El estado del bienestar y su desigual distribucin.
Impacte cientfic i tecnolgic. Influncia dels mitjans de comuni- Impacto cientfico y tecnolgico. Influencia de los medios de comu-
caci. nicacin.
Focus de conflicte i situacions dinjustcia i discriminaci. Foco de conflicto y situaciones de injusticia y discriminacin.
Terrorisme. La cooperaci i el dileg com a formes pacifiques de Terrorismo. La cooperacin y el dilogo como formas pacificas de
resoluci de conflictes. resolucin de conflictos.
Democrcia i drets humans. Democracia y derechos humanos.
Els nous reptes de lera de la globalitzaci. Los nuevos retos de la era de la globalizacin.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Identificar les transformacions ms rellevants operades en el 1. Identificar las transformaciones ms relevantes operadas en el
segle xix i fins a la Primera Guerra Mundial en els camps demogrfic, siglo xix y hasta la Primera Guerra Mundial en los campos demogrfi-
tecnolgic, dorganitzaci poltica i econmica i destructura social, co, tecnolgico, de organizacin poltica y econmica y de estructura
assenyalant el seu distint grau dinfluncia en unes o altres zones del social, sealando su distinto grado de influencia en unas u otras zonas
mn, el paper hegemnic assumit per algunes potncies i els conflictes del mundo, el papel hegemnico asumido por algunas potencias y los
suscitats entre aquestes. conflictos suscitados entre ellas.
2. Explicar els canvis i permanncies ms importants de la histria 2. Explicar los cambios y permanencias ms importantes de la his-
del mn contemporani. Identificar i analitzar els factors i caractersti- toria del mundo contemporneo. Identificar y analizar los factores y
ques de les grans transformacions a fi de comprendre la histria com caractersticas de las grandes transformaciones con el fin de comprender
un procs. la historia como un proceso.
3. Situar cronolgicament esdeveniments i processos rellevants de 3. Situar cronolgicamente acontecimientos y procesos relevantes
la histria del mn en el segle xx i analitzar la seua vinculaci amb de la historia del mundo en el siglo xx y analizar su vinculacin con
determinats personatges, i abordar la relaci existent entre lacci indi- determinados personajes, abordando la relacin existente entre la accin
vidual i els comportaments collectius. individual y los comportamientos colectivos.
4. Identificar les normes i els interessos que regulen en el segle xx 4. Identificar las normas y los intereses que regulan en el siglo xx
les relacions entre els estats, analitzant les causes dalgun conflicte bl las relaciones entre los estados, analizando las causas de algn conflicto
lic important i els principals mecanismes arbitrats al llarg del segle per blico importante y los principales mecanismos arbitrados a lo largo del
a articular les relacions internacionals, i valorar el seu funcionament de siglo para articular las relaciones internacionales, valorando su funcio-
cara a mantindre la pau i la seguretat internacional. namiento de cara a mantener la paz y la seguridad internacional.
5. Identificar i analitzar, en un procs histric significatiu, els princi- 5. Identificar y analizar, en un proceso histrico significativo, los prin-
pis que inspiren lorganitzaci i les institucions dels sistemes parlamen- cipios que inspiran la organizacin y las instituciones de los sistemas par-
taris, els factors que han influt en el seu desenvolupament progressiu i lamentarios, los factores que han influido en su desarrollo progresivo y
aquells que han fets possible, en determinades circumstncies histriques, aquellos que han hechos posible, en determinadas circunstancias histricas,
la fallida del rgim democrtic, aix com la seua posterior recuperaci. la quiebra del rgimen democrtico, as como su posterior recuperacin.
6. Situar cronolgicament i distingir les caracterstiques dels pero- 6. Situar cronolgicamente y distinguir las caractersticas de los
des dexpansi i recessi que ha experimentat leconomia mundial con- perodos de expansin y receso que ha experimentado la economa mun-
tempornia. Determinar, a travs dun cas significatiu, les implicacions dial contempornea. Determinar, a travs de un caso significativo, las
que els perodes de lun i laltre signe tenen en les relacions socials, implicaciones que los perodos de uno y otro signo tienen en las rela-
en les formes de vida, en el consum i en locupaci, i en la poltica ciones sociales, en las formas de vida, en el consumo y en la ocupacin,
internacional. y en la poltica internacional.
7. Sintetitzar levoluci histrica dalgun dels pasos que han 7. Sintetizar la evolucin histrica de alguno de los pases que han
experimentat en el segle xx un procs de descolonitzaci, identificant experimentado en el siglo xx un proceso de descolonizacin, identifi-
els seus principals problemes de tipus cultural, econmic, social i pol- cando sus principales problemas de tipo cultural, econmico, social y
tic, i establint les possibles connexions daquests problemes amb lex- poltico, y estableciendo las posibles conexiones de estos problemas con
perincia colonial i les dependncies neocolonials. la experiencia colonial y las dependencias neocoloniales.
8. Analitzar lactual configuraci de la Uni Europea, valorar la 8. Analizar la actual configuracin de la Unin Europea, valorando
seua significaci i presncia en el mn, i sintetitzar levoluci histrica su significacin y presencia en el mundo, y sintetizar la evolucin hist-
Num. 7660 / 18.11.2015 30211

posterior a la Segona Guerra Mundial dalgun dels principals estats rica posterior a la Segunda Guerra Mundial de alguno de los principales
actuals de la Uni. estados actuales de la Unin.
9. Caracteritzar les transformacions ms significatives que shan 9. Caracterizar las transformaciones ms significativas que se han
produt en el mn des de lltim ter del segle xx, valorant lexistncia producido en el mundo desde el ltimo tercio del siglo xx, valorando la
de nous centres de poder, alhora que limpacte de la globalitzaci en les existencia de nuevos centros de poder, al mismo tiempo que el impacto
esferes poltica, econmica i cultural de la globalizacin en las esferas poltica, econmica y cultural
10. Identificar i utilitzar els procediments i tcniques bsiques 10. Identificar y utilizar los procedimientos y tcnicas bsicas de
daprenentatge, comprenent i valorant lanlisi histrica com un procs aprendizaje, comprendiendo y valorando el anlisis histrico como un
en constant reelaboraci. Obtindre de fonts variades informaci relle- proceso en constante reelaboracin. Obtener de fuentes variadas infor-
vant per a explicar els processos histrics i estudiar-los. macin relevante para explicar los procesos histricos y estudiarlos.
11. Analitzar algun conflicte o qesti dactualitat, de dimensi 11. Analizar algn conflicto o cuestin de actualidad, de dimensin
internacional, a partir de la informaci procedent de distints mitjans de internacional, a partir de la informacin procedente de distintos medios
comunicaci social, valorant crticament la disparitat denfocaments i de comunicacin social, valorando crticamente la disparidad de enfo-
prenent en consideraci els antecedents histrics del tema. ques y tomando en consideracin los antecedentes histricos del tema.
12. Utilitzar els conceptes bsics de la histria contempornia, com- 12. Utilizar los conceptos bsicos de la historia contempornea,
prenent i assumint les especials caracterstiques de la conceptualitzaci comprendiendo y asumiendo las especiales caractersticas de la con-
histrica, i reconixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre ceptualizacin histrica, y reconocer la posibilidad de diferentes inter-
un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anlisi crtica. pretaciones sobre un mismo hecho y la necesidad de someterlas a un
anlisis crtico.

Dibuix tcnic Dibujo tcnico

Bloc 1. Traats fonamentals en el plnol Bloque 1. Trazados fundamentales en el plano


Traat de rectes perpendiculars, mediatrius, rectes paralleles, Trazado de rectas perpendiculares, mediatrices, rectas parale-
angles, bisectrius, divisi dangles, suma i resta dangles. Maneig de las, ngulos, bisectrices, divisin de ngulos, suma y resta de ngulos.
lesquadra i el cartab aplicant-ho a tots aquests traats. Manejo de la escuadra y el cartabn aplicndolo a todos estos trazados.
Arc capa, quadrilter inscriptible. Arco capaz, cuadriltero inscriptible.
Potncia dun punt respecte duna circumferncia, mitjana pro- Potencia de un punto respecto de una circunferencia, media pro-
porcional, secci uria. porcional, seccin urea.

Bloc 2. Polgons Bloque 2. Polgonos


Construcci de formes poligonals. Anlisi i construcci de pol- Construccin de formas poligonales. Anlisis y construccin de
gons regulars: triangles, punts notables en el triangle. polgonos regulares: tringulos, puntos notables en el tringulo.
Polgons regulars. Polgonos regulares.

Bloc 3. Transformacions geomtriques. Bloque 3. Transformaciones geomtricas.


Translacions, rotacions i girs. Simetries. Traslaciones, rotaciones y giros. Simetras.

Bloc 4. Homotcia Bloque 4. Homotecia


Conceptes fonamentals. Teorema de Tales. Proporcionalitat i sem- Conceptos fundamentales. Teorema de Tales. Proporcionalidad
blana. y semejanza.
Escales. Construcci descales grfiques i volants per a la resolu- Escalas. Construccin de escalas grficas y volantes para la reso-
ci de problemes especfics. lucin de problemas especficos.

Bloc 5. Tangncies Bloque 5. Tangencias


Traats elementals. Consideracions generals sobre tangncies. Trazados elementales. Consideraciones generales sobre tangen-
Requisits que han de complir les tangncies. cias. Requisitos que tienen que cumplir las tangencias.
Rectes tangents a circumferncies, angles i polgons, tangents a Rectas tangentes a circunferencias, ngulos y polgonos, tangentes
circumferncies. a circunferencias.
Circumferncies tangents entre si, tant exteriorment com interior- Circunferencias tangentes entre s, tanto exterior como interior-
ment. mente.

Bloc 6. Sistemes de representaci Bloque 6. Sistemas de representacin


Sistema didric. Aspectes bsics. Plnols de projecci, projecci Sistema didrico. Aspectos bsicos. Planos de proyeccin, proyec-
ortogonal, representaci del punt, recta i pla, les seues relacions i trans- cin ortogonal, representacin del punto, recta y plano, sus relaciones y
formacions ms usuals. transformaciones ms usuales.
Obtenci de vistes de cossos regulars i irregulars. Obtencin de vistas de cuerpos regulares e irregulares.
Obtenci de vistes de cossos modulars en planta, alat i perfil. Obtencin de vistas de cuerpos modulares en planta, alzado y
Parts vistes i ocultes: la seua representaci en aquest sistema. perfil. Partes vistas y ocultas su representacin en este sistema.
Sistemes axonomtrics. Ortogonal (isomtrica, dimtrica) i obli- Sistemas axonomtricos. Ortogonal (isomtrica, dimtrica) y
qua (perspectiva cavallera). Obtenci dels eixos coordenats i el clcul Oblicua (perspectiva caballera). Obtencin de los ejes coordenados y
dels seus coeficients de reducci. Representaci de slids. el clculo de sus coeficientes de reduccin. Representacin de slidos.
Exercicis del pas dun sistema a un altre: obtindre les vistes en Ejercicios del paso de un sistema a otro: obtener las vistas en
didrica a partir duna pea realitzada en axonomtrica i realitzar la didrica a partir de una pieza realizada en axonomtrica y realizar la
imatge axonomtrica de la pea partint de les vistes realitzades en el imagen axonomtrica de la pieza partiendo de las vistas realizadas en
sistema didric. el sistema didrico.

Bloc 7. Normalitzaci i croquitzaci Bloque 7. Normalizacin y croquizacin


Concepte de normalitzaci, la normalitzaci com a factor que afa- Concepto de normalizacin, la normalizacin como factor que
voreix el carcter universal del llenguatge grfic. Normes fonamentals favorece el carcter universal del lenguaje grfico. Normas fundamen-
UNE i ISO. tales UNE e ISO.
Num. 7660 / 18.11.2015 30212

Principals aspectes que la norma imposa en el dibuix tcnic indus- Principales aspectos que la norma impone en el dibujo tcnico
trial. industrial.
La croquitzaci, el croquis a m alada. La croquitzaci norma- La croquizacin, el croquis a mano alzada. La croquizacin nor-
litzada. malizada.
Lacotaci, normes generals, tipus de cotes, sistemes dacotaci. La acotacin, normas generales, tipos de cotas, sistemas de acota-
Maneig dinstruments de mesura. cin. Manejo de instrumentos de medida.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Resoldre problemes geomtrics, valorant el mtode i el raona- 1. Resolver problemas geomtricos, valorando el mtodo y el razo-
ment de les construccions, aix com el seu acabat i presentaci. namiento de las construcciones, as como su acabado y presentacin.
2. Resoldre problemes de configuraci de formes amb traats poli- 2. Resolver problemas de configuracin de formas con trazados
gonals i amb aplicaci de recursos de transformacions geomtriques poligonales y con aplicacin de recursos de transformaciones geomtri-
sobre el plnol: girs, translacions, simetries o homotcia. cas sobre el plano: Giros, traslaciones, simetras u homotecia.
3. Utilitzar escales per a la interpretaci de plnols i elaboraci de 3. Utilizar escalas para la interpretacin de planos y elaboracin
dibuixos. de dibujos.
4. Executar dibuixos tcnics a distinta escala, utilitzant lescala gr- 4. Ejecutar dibujos tcnicos a distinta escala, utilizando la escala
fica establida prviament i les escales normalitzades. grfica establecida previamente y las escalas normalizadas.
5. Aplicar el concepte de tangncia a la soluci de problemes tc- 5. Aplicar el concepto de tangencia a la solucin de problemas tc-
nics i al correcte acabat del dibuix en la resoluci denllaos i punts de nicos y al correcto acabado del dibujo en la resolucin de enlaces y
contacte. puntos de contacto.
6. Dissenyar objectes ds com i no excessivament complexos, en 6. Disear objetos de uso comn y no excesivamente complejos, en
els quals intervinguen problemes de tangncia. los que intervengan problemas de tangencia.
7. Utilitzar el sistema didric per a representar figures planes i 7. Utilizar el sistema didrico para representar figuras planas y vol-
volums senzills. menes sencillos.
8. Realitzar la perspectiva dobjectes simples definits per les seues 8. Realizar la perspectiva de objetos simples definidos por sus vistas
vistes fonamentals i viceversa. fundamentales y viceversa.
9. Definir grficament un objecte per les seues vistes fonamentals o 9. Definir grficamente un objeto por sus vistas fundamentales o
la seua perspectiva, executats a m alada. Realitzar el croquis tancat, su perspectiva, ejecutados a mano alzada. Realizar el croquis acotado,
en el sistema didric, dobjectes comuns i senzills, ajustant-se a normes en el sistema didrico, de objetos comunes y sencillos, ajustndose a
UNE o ISO. normas UNE o ISO.
10. Obtindre la representaci de peces i elements industrials o de 10. Obtener la representacin de piezas y elementos industriales o
construcci senzills i valorar la correcta aplicaci de les normes referi- de construccin sencillos y valorar la correcta aplicacin de las normas
des a vistes, acotaci i simplificacions hi indicades. referidas a vistas, acotacin y simplificaciones indicadas en estas.

Tecnologia industrial Tecnologa industrial

Bloc 1. Informtica Bloque 1. Informtica


Components dun sistema dinformaci automatitzat: fsics Componentes de un sistema de informacin automatizado: Fsicos
(maquinari) i lgics (programari). (hardware) y lgicos (software).
Parts fonamentals dun ordinador. Unitat central de procs. Partes fundamentales de un ordenador. Unidad central de proceso.
Memria. Controladors. Memoria. Controladores.
Perifrics. Dispositius ptics. Disc dur. Impressora. Monitor i Perifricos. Dispositivos pticos. Disco duro. Impresora. Monitor
targeta grfica. Mdem. Plter. Escner. Tipus de memria. y tarjeta grfica. Mdem. Plter. Escner. Tipos de memoria.
Sistema operatiu. Emmagatzematge, organitzaci i recuperaci Sistema operativo. Almacenamiento, organizacin y recupera-
de la informaci en suports fsics, locals i extrables. Directoris, sub- cin de la informacin en soportes fsicos, locales y extrables. Directo-
directoris, arxius. Aplicacions per a la gesti darxius. Ferramentes del rios, subdirectorios, archivos. Aplicaciones para la gestin de archivos.
sistema. Herramientas del sistema.

Bloc 2. Fonts energtiques Bloque 2. Fuentes energticas


Caracterstiques de les principals fonts primries denergia Caractersticas de las principales fuentes primarias de energa
(hidrulica, elica, solar, trmica). La seua obtenci, transformaci (hidrulica, elica, solar, trmica). Su obtencin, transformacin y
i transport. transporte.
Muntatge i experimentaci dinstallacions senzilles de transfor- Montaje y experimentacin de instalaciones sencillas de transfor-
maci denergia. macin de energa.
Consum energtic. Aplicaci i clcul denergia en un procs real Consumo energtico. Aplicacin y clculo de energa en un pro-
i tcniques destalvi en el consum. ceso real y tcnicas de ahorro en el consumo.
Utilitzaci denergies alternatives. Utilizacin de energas alternativas.

Bloc 3. Materials Bloque 3. Materiales


Estat natural, caracterstiques, obtenci i transformaci dels mate- Estado natural, caractersticas, obtencin y transformacin de los
rials ms utilitzats en lmbit industrial. materiales ms utilizados en el mbito industrial.
Aplicacions i propietats ms rellevants daquests materials. Aplicaciones y propiedades ms relevantes de estos materiales.
Impacte ambiental produt per lobtenci, transformaci i rebuig Impacto ambiental producido por la obtencin, transformacin y
dels materials. desecho de los materiales.
Estructura interna i propietats dels materials. Tcniques de modi- Estructura interna y propiedades de los materiales. Tcnicas de
ficaci de les propietats. Oxidaci i corrosi. Tractaments superficials. modificacin de las propiedades. Oxidacin y corrosin. Tratamientos
superficiales.
Distints procediments dassaig i mesura de materials. Distintos procedimientos de ensayo y medida de materiales.
Procediments de reciclatge de materials, importncia econmica. Procedimientos de reciclaje de materiales, importancia econmica.
Normes de precauci i seguretat en el maneig de materials. Normas de precaucin y seguridad en el manejo de materiales.
Num. 7660 / 18.11.2015 30213

Bloc 4. Elements de mquines i sistemes Bloque 4. Elementos de mquinas y sistemas


Transmissi i transformaci de moviments. Suport i uni dele- Transmisin y transformacin de movimientos. Soporte y unin
ments mecnics. de elementos mecnicos.
Muntatge i experimentaci de mecanismes caracterstics. Montaje y experimentacin de mecanismos caractersticos.
Elements dun circuit genric: generador, conductor, dispositius Elementos de un circuito genrico: generador, conductor, dispo-
de regulaci i control, receptors de consum i utilitzaci. sitivos de regulacin y control, receptores de consumo y utilizacin.
Representaci esquematitzada de circuits. Simbologia. Interpre- Representacin esquematizada de circuitos. Simbologa. Interpre-
taci de plans i esquemes. tacin de planos y esquemas.
Corrent continu; magnituds fonamentals. Circuits en corrent con- Corriente continua; magnitudes fundamentales. Circuitos en
tinu; clcul de les seues magnituds fonamentals. corriente continua; clculo de sus magnitudes fundamentales.
Corrent altern; magnituds fonamentals. Circuits en corrent altern; Corriente alterna; magnitudes fundamentales. Circuitos en
clcul de les seues magnituds fonamentals. corriente alterna; clculo de sus magnitudes fundamentales.
Muntatge i experimentaci dalguns circuits elctrics caracters- Montaje y experimentacin de algunos circuitos elctricos carac-
tics. tersticos.

Bloc 5. Procediments de fabricaci Bloque 5. Procedimientos de fabricacin


Classificaci de les tcniques de fabricaci: tall, arrancada de Clasificacin de las tcnicas de fabricacin: corte, arranque de
material, conformaci en fred i en calent, uni i teixit de materials. material, conformacin en fro y en caliente, unin y tejido de materiales.
Mquines i ferramentes apropiades per a cada procediment. Mquinas y herramientas apropiadas para cada procedimiento.
Mesures de salut i seguretat en el treball. Normes de salut i segu- Medidas de salud y seguridad en el trabajo. Normas de salud y
retat en el centre de treball. seguridad en el centro de trabajo.
Impacte ambiental dels procediments de fabricaci. Impacto ambiental de los procedimientos de fabricacin.

Bloc 6. Principis de mquines Bloque 6. Principios de mquinas


Motors trmics. Motors rotatius i alternatius. Aplicacions. Motores trmicos. Motores rotativos y alternativos. Aplicaciones.
Motors elctrics; tipus i aplicacions. Motores elctricos; tipos y aplicaciones.
Circuit frigorfic. Bomba de calor. Elements i aplicacions. Circuito frigorfico. Bomba de calor. Elementos y aplicaciones.
Energia til. Potncia duna mquina. Motor de parell en leix. Energa til. Potencia de una mquina. Par motor en el eje. Prdi-
Prdues denergia en les mquines. Rendiment. das de energa en las mquinas. Rendimiento.

Bloc 7. Sistemes automtics Bloque 7. Sistemas automticos


Elements que componen un sistema de control: transductors i Elementos que componen un sistema de control: transductores y
captadors de posici, proximitat, moviment, velocitat, pressi i tempe- captadores de posicin, proximidad, movimiento, velocidad, presin y
ratura. Actuadors. temperatura. Actuadores.
Estructura dun sistema automtic. Entrada, procs, eixida. Sis- Estructura de un sistema automtico. Entrada, proceso, salida. Sis-
temes de lla obert. Sistemes realimentats de control. Comparadors. temas de lazo abierto. Sistemas realimentados de control. Comparadores.
Muntatge i experimentaci de senzills circuits de control. Montaje y experimentacin de sencillos circuitos de control.

Bloc 8. Circuits pneumtics i oleohidrulics Bloque 8. Circuitos neumticos y oleohidrulicos


Tcniques de producci de fluids. Circuits pneumtics. Bombes Tcnicas de produccin de fluidos. Circuitos neumticos. Bom-
i compressors daire. Circuits hidrulics. Fluids per a circuits hidru- bas y compresores de aire. Circuitos hidrulicos. Fluidos para circuitos
lics. Conducci de fluids. Cabal. Pressi interior. Prdues. Tcniques hidrulicos. Conduccin de fluidos. Caudal. Presin interior. Prdidas.
de depuraci i filtrat. Tcnicas de depuracin y filtrado.
Elements daccionament. Elements de regulaci i control. Simbo- Elementos de accionamiento. Elementos de regulacin y control.
logia i funcionament. Simbologa y funcionamiento.
Circuits caracterstics daplicaci. Interpretaci desquemes. Mun- Circuitos caractersticos de aplicacin. Interpretacin de esque-
tatge i installaci de circuits. mas. Montaje e instalacin de circuitos.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Conixer les utilitats que ens brinda el sistema operatiu per al 1. Conocer las utilidades que nos brinda el sistema operativo para
seu manteniment i optimitzaci: conixer la funci i utilitat de la unitat su mantenimiento y optimizacin: conocer la funcin y utilidad de la
central de procs i la seua connexi amb els diferents perifrics utilit- unidad central de proceso y su conexin con los diferentes perifri-
zables; organitzar la informaci de manera efica (criteris de classifica- cos utilizables; organizar la informacin de modo eficaz (criterios de
ci, ordenaci i recuperaci); utilitzar les funcions ms importants del clasificacin, ordenacin y recuperacin); utilizar las funciones ms
sistema operatiu per a la gesti i organitzaci de la informaci i la seua importantes del sistema operativo para la gestin y organizacin de la
estructura en directoris, subdirectoris i arxius de diferents tipus (text, informacin y su estructura en directorios, subdirectorios y archivos de
programes, grfics). diferentes tipos (texto, programas, grficos).
2. Calcular a partir de la informaci adequada el cost energtic del 2. Calcular a partir de la informacin adecuada el coste energti-
funcionament ordinari del centre docent o de la vivenda i suggerir pos- co del funcionamiento ordinario del centro docente o de la vivienda
sibles alternatives destalvi: estimar la crrega econmica que suposa el y sugerir posibles alternativas de ahorro: estimar la carga econmica
consum quotidi denergia, utilitzant informaci comercial, factures de que supone el consumo cotidiano de energa, utilizando informacin
serveis energtics i clculs efectuats sobre les caracterstiques tcniques, comercial, facturas de servicios energticos y clculos efectuados sobre
utilitzaci i consum de les installacions; identificar possibles vies de las caractersticas tcnicas, utilizacin y consumo de las instalaciones;
reducci de costos. identificar posibles vas de reduccin de costes.
3. Analitzar les distintes situacions en qu la societat actual fa s de 3. Analizar las distintas situaciones en las que la sociedad actual
lenergia: conixer les principals fonts denergia i les possibles formes hace uso de la energa: conocer las principales fuentes de energa y las
daplicaci daquestes, aix com el procs des de la seua obtenci fins posibles formas de aplicacin de las mismas, as como el proceso desde
al seu consum. su obtencin hasta su consumo.
4. Descriure els processos de fabricaci i caracterstiques dels mate- 4. Describir los procesos de fabricacin y caractersticas de los
rials ms importants que la indstria actual demanda, estimant les reper- materiales ms importantes que la industria actual demanda, estimando
cussions econmiques i ambientals de la seua producci, s i rebuig. las repercusiones econmicas y ambientales de su produccin, uso y
desecho.
Num. 7660 / 18.11.2015 30214

5. Emprar aparells de mesura i efectuar mesures correctament. 5. Emplear aparatos de medida y efectuar medidas correctamen-
Conixer les magnituds fonamentals de lenergia elctrica per a poder te. Conocer las magnitudes fundamentales de la energa elctrica para
calcular les seccions dels conductors i tamb els elements de coman- poder calcular las secciones de los conductores y tambin los elementos
dament i protecci; conixer locupaci dampermetres, voltmetres i de mando y proteccin; conocer el empleo de ampermetros, voltmetros
wattmetres. y vatmetros.
6. Identificar els elements funcionals que componen un producte 6. Identificar los elementos funcionales que componen un producto
tcnic ds conegut, assenyalant el paper que exercix cada un daquests tcnico de uso conocido, sealando el papel que desempea cada uno de
en el funcionament del conjunt: desarmar un artefacte, reconixer ellos en el funcionamiento del conjunto: desarmar un artefacto, recono-
quines sn les peces i subconjunts ms importants i quins sn accessoris cer cules son las piezas y subconjuntos ms importantes y cules son
des del punt de vista funcional i descriure el paper de cada component accesorios desde el punto de vista funcional y describir el papel de cada
en el funcionament del conjunt. componente en el funcionamiento del conjunto.
7. Avaluar les repercussions que sobre la qualitat de vida t la pro- 7. Evaluar las repercusiones que sobre la calidad de vida tiene la
ducci i utilitzaci dun producte o servei tcnic quotidi i suggerir produccin y utilizacin de un producto o servicio tcnico cotidiano
possibles alternatives de millora, tant tcniques com dun altre ordre, y sugerir posibles alternativas de mejora, tanto tcnicas como de otro
usant materials, principis de funcionament i tcniques de producci orden, usando materiales, principios de funcionamiento y tcnicas de
distintes o modificant el mode ds, la ubicaci o els hbits de consum. produccin distintas o modificando el modo de uso, la ubicacin o los
hbitos de consumo.
8. Emprar el vocabulari i els recursos grfics adequats per a des- 8. Emplear el vocabulario y los recursos grficos adecuados para
criure la composici i el funcionament duna mquina, circuit o sistema describir la composicin y funcionamiento de una mquina, circuito o
tecnolgic concret, utilitzant els coneixements adquirits sobre simbolo- sistema tecnolgico concreto, utilizando los conocimientos adquiridos
gia i representaci normalitzada de circuits, representaci esquemtica sobre simbologa y representacin normalizada de circuitos, represen-
didees, relacions entre elements i seqncies defectes en un sistema. tacin esquemtica de ideas, relaciones entre elementos y secuencias de
efectos en un sistema.
9. Muntar un circuit elctric a partir del plnol o esquema duna 9. Montar un circuito elctrico a partir del plano o esquema de una
installaci caracterstica: interpretar el plnol duna installaci, reco- instalacin caracterstica: interpretar el plano de una instalacin, recono-
nixer el significat dels seus smbols, seleccionar els components cor- cer el significado de sus smbolos, seleccionar los componentes corres-
responents i connectar-los sobre una carcassa o un simulador, dacord pondientes y conectarlos sobre un armazn o un simulador, de acuerdo
amb les indicacions del plnol per a compondre un circuit que t una a las indicaciones del plano para componer un circuito que tiene una
utilitat determinada. utilidad determinada.
10. Aportar i argumentar idees i opinions prpies de lequip de tre- 10. Aportar y argumentar ideas y opiniones propias del equipo de
ball, valorant i adoptant, si s el cas, idees alienes. trabajo, valorando y adoptando en su caso ideas ajenas.
11. Conixer lestructura interna dels materials ds ms habitual i 11. Conocer la estructura interna de los materiales de uso ms habi-
la seua relaci amb les propietats i caracterstiques daquests. tual y su relacin con las propiedades y caractersticas de los mismos.
12. Analitzar la composici duna mquina (trmica o elctrica) o 12. Analizar la composicin de una mquina (trmica o elctrica)
sistema automtic ds com, identificant els elements de comanda- o sistema automtico de uso comn, identificando los elementos de
ment, control, potncia i descrivint el seu funcionament. mando, control, potencia y describiendo su funcionamiento.

Fsica i qumica Fsica y qumica

Bloc 1. Les magnituds fsiques i la seua mesura Bloque 1. Las magnitudes fsicas y su medida
El sistema mtric decimal. El sistema mtrico decimal
El sistema internacional dunitats. El sistema internacional de unidades
Conversions dunitats amb factors de conversi. Unitats com- Conversiones de unidades con factores de conversin. Unidades
postes. compuestas
Magnituds escalares i vectorials. Magnitudes escalares y vectoriales.
Operacions bsiques amb vectors. Suma, resta, producte per un Operaciones bsicas con vectores. Suma, resta, producto por un
escalar. Vectors de la mateixa direcci o de direccions perpendiculars escalar. Vectores de igual direccin o de direcciones perpendiculares
Exemples fsics doperacions amb vectors: composici forces i Ejemplos fsicos de operaciones con vectores: composicin fuer-
composici de velocitats. zas y composicin de velocidades

Bloc 2. Cinemtica i dinmica Bloque 2. Cinemtica y dinmica


Relativitat del moviment. Trajectria. Relatividad del movimiento. Trayectoria
Magnituds per a lestudi del moviment: posici, distncia recor- Magnitudes para el estudio del movimiento: posicin, distancia
reguda, velocitat, acceleraci. recorrida, velocidad, aceleracin.
Estudi de les grfiques e-t i v-t en els moviments uniformes i Estudio de las grficas e-t y v-t en los movimientos uniformes y
accelerats. acelerados
Estudi analtic dels moviments: uniforme rectilini, rectilini unifor- Estudio analtico de los movimientos: uniforme rectilneo, rectil-
mement accelerat i circular uniforme. neo uniformemente acelerado y circular uniforme.
Anlisi crtica de les concepcions pregalileanes de les relacions Anlisis crtico de las concepciones pregalileanas de las relaciones
entre forces i moviments i presentaci de la idea de fora com a interac- entre fuerzas y movimientos y presentacin de la idea de fuerza como inte-
ci que produeix variacions en lestat de moviment dels cossos. raccin que produce variaciones en el estado de movimiento de los cuerpos
Principis de la dinmica. Introducci de la fora de fregament per Principios de la dinmica. Introduccin de la fuerza de rozamiento
lliscament. por deslizamiento.

Bloc 3. Treball. Potncia i energia Bloque 3. Trabajo. Potencia y energa


Definici operativa de la magnitud treball en el context de les Definicin operativa de la magnitud trabajo en el contexto de las
transformacions mecniques. La seua utilitzaci en diferents situacions. transformaciones mecnicas. Su utilizacin en diferentes situaciones.
Introducci del concepte de potncia. Introduccin del concepto de potencia.
Relacions entre treball i energia introduint lenergia cintica i les Relaciones entre trabajo y energa introduciendo la energa cin-
potencials gravitatria (en les proximitats de la superfcie terrestre). tica y las potenciales gravitatoria (en las proximidades de la superficie
terrestre).
Num. 7660 / 18.11.2015 30215

Principi de conservaci de lenergia mecnica en absncia de for- Principio de conservacin de la energa mecnica en ausencia de
ces disipatives. fuerzas disipativas.

Bloc 4. Electrosttica i corrent elctric Bloque 4. Electrosttica y corriente elctrica


Revisi de la fenomenologia de lelectritzaci. Naturalesa elctri- Revisin de la fenomenologa de la electrizacin. Naturaleza elc-
ca de la matria. Principi de conservaci de la crrega. trica de la materia. Principio de conservacin de la carga.
Interacci elctrica. Llei de Coulomb. Estudi del camp elctric: Interaccin elctrica. Ley de Coulomb. Estudio del campo elctri-
vector intensitat de camp elctric. Potencial elctric. Diferncia de co: Vector Intensidad de campo elctrico. Potencial elctrico. Diferencia
potencial entre dos punts dun camp elctric. de potencial entre dos puntos de un campo elctrico.
Circuit elctric i magnituds per al seu estudi quantitatiu: fora Circuito elctrico y magnitudes para su estudio cuantitativo: fuer-
electromotriu, intensitat i resistncia. Llei dOhm. za electromotriz, intensidad y resistencia. Ley de Ohm
Factors de qu depn la resistncia dun conductor. Factores de los que depende la resistencia de un conductor
Llei dOhm per a un circuit complet. Associacions de resistncies. Ley de Ohm para un circuito completo. Asociaciones de resis-
tencias
Treball i potncia elctrics. Efecte Joule. Trabajo y potencia elctricos. Efecto Joule.

Bloc 5. Revisi i aprofundiment de la teoria atomicomolecular Bloque 5. Revisin y profundizacin de la teora atmicomolecular
La classificaci de les substncies: elements, compostos i mescles. La clasificacin de las sustancias: elementos, compuestos y mezclas
Lleis ponderals de la qumica. Teoria atmica de Dalton i justifi- Leyes ponderales de la qumica. Teora atmica de Dalton y justi-
caci de les lleis ponderals. ficacin de las leyes ponderales
Les lleis volumtriques de Gay-Lussac i les hiptesis dAvogadro. Las leyes volumtricas de Gay-Lussac y las hiptesis de Avoga-
El concepte de mol. Masses atmiques i moleculars. dro. El concepto de mol. Masas atmicas y moleculares
Composici centesimal. Frmules empriques i moleculars. Composicin centesimal. Frmulas empricas y moleculares
Magnituds que regeixen el comportament dels gasos. Equaci Magnitudes que rigen el comportamiento de los gases. Ecuacin
dels gasos ideals. de los gases ideales
Algunes formes dexpressar la concentraci de les dissolucions. Algunas formas de expresar la concentracin de las disoluciones.
Molaritat i tant per cent en massa. Molaridad y tanto por cien en masa.

Bloc 6. Ltom i els seus enllaos Bloque 6. El tomo y sus enlaces


Paper dels models atmics en lavan de la qumica: models de Papel de los modelos atmicos en el avance de la qumica: mode-
Thomson i de Rutherford. Conceptes de massa atmica i nombre at- los de Thomson y de Rutherford. Conceptos de masa atmica y nmero
mic. Partcules subatmiques. Istops i la seua representaci. Model atmico. Partculas subatmicas. Istopos y su representacin. Modelo
atmic de Bohr. atmico de Bohr.
El model basat en la disposici delectrons en nivells successius. El modelo basado en la disposicin de electrones en niveles suce-
Concepte dorbital. Els nombres quntics. Notaci dels orbitals i confi- sivos. Concepto de orbital. Los nmeros cunticos. Notacin de los
guraci electrnica. Taula peridica dels elements i la seua interpretaci orbitales y configuracin electrnica. Tabla peridica de los elementos
electrnica. y su interpretacin electrnica.
Lenlla inic i el covalent a partir de la regla de loctet, utilitzant El enlace inico y el covalente a partir de la regla del octeto, uti-
els diagrames de Lewis. Enllaos mltiples en el covalent per a justifi- lizando los diagramas de Lewis. Enlaces mltiples en el covalente para
car molcules com la doxigen o la de nitrogen. Introducci a lenlla justificar molculas como la de oxgeno o la de nitrgeno. Introduccin
metllic al enlace metlico
Forces intermoleculars. Enllaos dhidrogen i forces de Van der Fuerzas intermoleculares. Enlaces de hidrgeno y fuerzas de Van
Waals. der Waals.
Propietats dels compostos com a conseqncia de lenlla. Slids Propiedades de los compuestos como consecuencia del enlace. Sli-
covalents, slids atmics, slids inics i slids metllics. dos covalentes, slidos atmicos, slidos inicos y slidos metlicos.
Introducci de les regles de la IUPAC per a la formulaci dels Introduccin de las reglas de la IUPAC para la formulacin de
compostos binaris ms comuns. Nomenclatura i formulaci IUPAC per los compuestos binarios ms comunes. Nomenclatura y formulacin
a compostos inorgnics senzills. IUPAC para compuestos inorgnicos sencillos.

Bloc 7. Clculs estequiomtrics amb reaccions qumiques Bloque 7. Clculos estequiomtricos con reacciones qumicas
Model elemental de reacci a partir de les collisions que provo- Modelo elemental de reaccin a partir de las colisiones que pro-
quen ruptures i formaci de nous enllaos. vocan roturas y formacin de nuevos enlaces.
Classificaci dalguns tipus de reaccions qumiques: sntesi, des- Clasificacin de algunos tipos de reacciones qumicas: sntesis,
composici, intercanvi, combusti descomposicin, intercambio, combustin
Ajust de reaccions a partir de la llei de la conservaci de la massa. Ajuste de reacciones a partir de la ley de la conservacin de la masa.
Informaci que es pot extraure duna reacci ajustada i realitza- Informacin que se puede extraer de una reaccin ajustada y rea-
ci de clculs amb quantitats de substncia involucrada en una reacci lizacin de clculos con cantidades de sustancia involucrada en una
qumica (clculs estequiomtrics). Clculs amb intervenci de gasos. reaccin qumica (clculos estequiomtricos). Clculos con interven-
cin de gases
Clculs estequiomtrics amb reaccions en qu intervenen disso- Clculos estequiomtricos con reacciones en las que intervienen
lucions. disoluciones.

Bloc 8. Introducci a la qumica del carboni Bloque 8. Introduccin a la qumica del carbono
Possibilitats de combinaci que t el carboni: existncia de cade- Posibilidades de combinacin que tiene el carbono: existencia de
nes ramificades. Possibilitat denllaos mltiples amb si mateix o amb cadenas ramificadas. Posibilidad de enlaces mltiples consigo mismo o
altres elements com loxigen, el nitrogen. con otros elementos como el oxgeno, el nitrgeno.
Classificaci de les funcions orgniques. Alcans, alquens i alquins, Clasificacin de las funciones orgnicas. Alcanos, alquenos y
hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids, cetones, cids, alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoholes, teres, aldeh-
sters, amines i compostos halogenats dos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados
Nomenclatura i formulaci IUPAC per a aquests compostos (limi- Nomenclatura y formulacin IUPAC para estos compuestos (limi-
tats a compostos amb un grup funcional). tados a compuestos con un grupo funcional).
Num. 7660 / 18.11.2015 30216

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Realitzar canvis dunitats per a diferents magnituds. 1. Realizar cambios de unidades para diferentes magnitudes.
2. Compondre forces i velocitats per a trobar grficament les resul- 2. Componer fuerzas y velocidades para hallar grficamente las
tants i calcular els seus mduls. Els vectors hauran de tindre la mateixa resultantes y calcular sus mdulos. Los vectores debern tener igual
direcci o direccions perpendiculars direccin o direcciones perpendiculares
3. Realitzar clculs de magnituds cinemtiques amb moviments 3. Realizar clculos de magnitudes cinemticas con movimientos
lineals uniforme i uniformement accelerat, i amb el moviment circular lineales uniforme y uniformemente acelerado, y con el movimiento cir-
uniforme. cular uniforme
4. Llegir informaci presentada en grfiques e-t i v-t de moviments 4. Leer informacin presentada en grficas e-t y v-t de movimientos
uniformes i uniformement accelerats tant per a interpretar el seu signi- uniformes y uniformemente acelerados tanto para interpretar su signifi-
ficat com per a fer clculs. cado como para hacer clculos.
5. Aplicar els principis de la dinmica: el segon (equaci fonamental 5. Aplicar los principios de la dinmica: el segundo (ecuacin fun-
de la dinmica) a situacions senzilles (un sol cos amb moviment en pl- damental de la dinmica) a situaciones sencillas (un solo cuerpo con
nol horitzontal) i el tercer per a dibuixar lesquema de forces aplicades movimiento en plano horizontal) y el tercero para dibujar el esquema
a un objecte. de fuerzas aplicadas a un objeto.
6. Calcular treballs de forces noms en casos de forces constants 6. Calcular trabajos de fuerzas solamente en casos de fuerzas cons-
que porten la mateixa direcci del moviment. Usar el concepte de potn- tantes que llevan la misma direccin del movimiento. Usar el concepto
cia per a realitzar clculs. de potencia para realizar clculos.
7. Obtindre els valors denergies cintiques i potencials i utilitzar 7. Obtener los valores de energas cinticas y potenciales y utilizar
el principi de conservaci de lenergia per a resoldre situacions que el principio de conservacin de la energa para resolver situaciones que
involucren energies cintica i potencial. involucren energas cintica y potencial.
8. Calcular la fora entre dos crregues i la resultant de la fora que 8. Calcular la fuerza entre dos cargas y la resultante de la fuerza que
exerceixen dos crregues sobre una tercera. Calcular la intensitat de ejercen dos cargas sobre una tercera. Calcular la intensidad de campo
camp elctric duna distribuci de crregues. Les forces o les intensitats elctrico de una distribucin de cargas. Las fuerzas o las intensidades
de camp han de tindre la mateixa direcci o direccions perpendiculars. de campo deben tener la misma direccin o direcciones perpendiculares.
9. Calcular el potencial elctric duna distribuci de crregues i la 9. Calcular el potencial elctrico de una distribucin de cargas y la
diferncia de potencial entre dos punts. diferencia de potencial entre dos puntos.
10. Aplicar la frmula que relaciona la resistncia dun conductor 10. Aplicar la frmula que relaciona la resistencia de un conductor
amb els factors de qu depn: resistivitat, longitud i secci. con los factores de los que depende: resistividad, longitud y seccin.
11. Calcular resistncies equivalents a associacions en srie i en 11. Calcular resistencias equivalentes a asociaciones en serie y en
derivaci i aplicar la Llei dOhm a un circuit complet per a determinar derivacin y aplicar la ley de Ohm a un circuito completo para determi-
la intensitat que circula per cada branca o la diferncia de potencial nar la intensidad que circula por cada rama o la diferencia de potencial
entre dos punts del circuit. entre dos puntos del circuito.
12. Utilitzar les frmules de la potncia elctrica i la Llei dOhm per 12. Utilizar las frmulas de la potencia elctrica y la ley de Ohm
a obtindre valors de magnituds elctriques. para obtener valores de magnitudes elctricas.
13. Determinar masses atmiques i frmules empriques i molecu- 13. Determinar masas atmicas y frmulas empricas y moleculares.
lars. Determinar la composici centesimal dun compost a partir de la Determinar la composicin centesimal de un compuesto a partir de su
seua frmula. frmula.
14. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols pre- 14. Utilizar el concepto de mol y calcular el nmero de moles pre-
sents en una determinada quantitat de substncia i viceversa. sentes en una determinada cantidad de sustancia y viceversa.
15. Realitzar clculs amb la llei dels gasos ideals 15. Realizar clculos con la ley de los gases ideales
16. Expressar la concentraci de dissolucions en molaritat i en% 16. Expresar la concentracin de disoluciones en molaridad y en%
en massa en masa
17. Descriure les successives elaboracions de models atmics. Indi- 17. Describir las sucesivas elaboraciones de modelos atmicos.
car el nombre de partcules que contenen un istop dun determinat Indicar el nmero de partculas que contienen un istopo de un deter-
element minado elemento
18. Identificar combinacions correctes i incorrectes de nombres 18. Identificar combinaciones correctas e incorrectas de nmeros
quntics. Escriure configuracions electrniques dtoms cunticos. Escribir configuraciones electrnicas de tomos
19. Donat un llistat de frmules saber deduir el tipus denlla que 19. Dado un listado de frmulas saber deducir el tipo de enlace que
tenen i indicar les seues propietats. Representar estructures de Lewis de tienen e indicar sus propiedades. Representar estructuras de Lewis de
substncies senzilles que complisquen la regla de loctet. sustancias sencillas que cumplan la regla del octeto
20. Formular i anomenar substncies inorgniques. 20. Formular y nombrar sustancias inorgnicas
21. Ajustar reaccions qumiques interpretant el significat dels coefi- 21. Ajustar reacciones qumicas interpretando el significado de los
cients de la reacci ajustada. coeficientes de la reaccin ajustada.
22. Realitzar clculs estequiomtrics obtenint nombre de mols, mas- 22. Realizar clculos estequiomtricos obteniendo nmero de
ses i volums en cas de gasos. moles, masas y volmenes en caso de gases.
23. Fer clculs estequiomtrics amb intervenci de dissolucions. 23. Hacer clculos estequiomtricos con intervencin de disoluciones
24. Justificar lelevat nombre de compostos de carboni per les pos- 24. Justificar el elevado nmero de compuestos de carbono por las
sibilitats de combinaci que t la seua estructura atmica. Distingir les posibilidades de combinacin que tiene su estructura atmica. Distin-
funcions orgniques estudiades i descriure la caracterstica que permet guir las funciones orgnicas estudiadas describiendo la caracterstica
classificar-los en un grup funcional o en un altre que permite clasificarlos en un grupo funcional o en otro
25. Formular i anomenar correctament substncies orgniques. 25. Formular y nombrar correctamente sustancias orgnicas. Alcanos,
Alcans, alquens i alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, alquenos y alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoholes, teres,
ters, aldehids, cetones, cids, sters, amines i compostos halogenats aldehdos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados

Fsica Fsica

Bloc 1. Les magnituds fsiques i la seua mesura Bloque 1. Las magnitudes fsicas y su medida
El sistema mtric decimal. El sistema mtrico decimal
El sistema internacional dunitats. El sistema internacional de unidades
Num. 7660 / 18.11.2015 30217

Conversions dunitats amb factors de conversi. Unitats com- Conversiones de unidades con factores de conversin. Unidades
postes. compuestas
Magnituds escalars i vectorials. Magnitudes escalares y vectoriales.
Operacions bsiques amb vectors. Suma, resta, producte per un Operaciones bsicas con vectores. Suma, resta, producto por un
escalar. Vectors de la mateixa direcci o de direccions perpendiculars. escalar. Vectores de igual direccin o de direcciones perpendiculares
Exemples fsics doperacions amb vectors: composici forces i Ejemplos fsicos de operaciones con vectores: composicin fuer-
composici de velocitats. zas y composicin de velocidades

Bloc 2. Cinemtica i dinmica Bloque 2. Cinemtica y dinmica


Relativitat del moviment. Trajectria. Relatividad del movimiento. Trayectoria
Magnituds per a lestudi del moviment: posici, distncia recor- Magnitudes para el estudio del movimiento: posicin, distancia
reguda, velocitat, acceleraci. recorrida, velocidad, aceleracin.
Estudi de les grfiques e-t i v-t en els moviments uniformes i Estudio de las grficas e-t y v-t en los movimientos uniformes y
accelerats acelerados
Estudi analtic dels moviments: uniforme rectilini, rectilini unifor- Estudio analtico de los movimientos: uniforme rectilneo, recti-
mement accelerat, circular uniforme i circular uniformement accelerat. lneo uniformemente acelerado, circular uniforme y circular uniforme-
mente acelerado.
Anlisi crtica de les concepcions pregalileanes de les relacions Anlisis crtico de las concepciones pregalileanas de las relaciones
entre forces i moviments i presentaci de la idea de fora com a interac- entre fuerzas y movimientos y presentacin de la idea de fuerza como
ci que produeix variacions en lestat de moviment dels cossos. interaccin que produce variaciones en el estado de movimiento de los
cuerpos
Principis de la dinmica. Introducci de la fora de fregament per Principios de la dinmica. Introduccin de la fuerza de rozamiento
lliscament. por deslizamiento.
Impuls mecnic i quantitat de moviment. Principi de conservaci Impulso mecnico y cantidad de movimiento. Principio de conser-
de la quantitat de moviment en un sistema allat. vacin de la cantidad de movimiento en un sistema aislado

Bloc 3. Treball. Potncia i energia Bloque 3. Trabajo. Potencia y energa


Definici operativa de la magnitud treball en el context de les Definicin operativa de la magnitud trabajo en el contexto de las
transformacions mecniques. La seua utilitzaci en diferents situacions. transformaciones mecnicas. Su utilizacin en diferentes situaciones.
Introducci del concepte de potncia. Introduccin del concepto de potencia.
Relacions entre treball i energia introduint lenergia cintica i les Relaciones entre trabajo y energa introduciendo la energa cintica y
potencials gravitatria (en les proximitats de la superfcie terrestre). las potenciales gravitatoria (en las proximidades de la superficie terrestre).
Equivalncia entre calor i treball: concepte de calor com a procs Equivalencia entre calor y trabajo: concepto de calor como proceso
de transferncia denergia. de transferencia de energa.
Principi de conservaci de lenergia mecnica en absncia de for- Principio de conservacin de la energa mecnica en ausencia de
ces disipativas. Balan denergia en presncia de forces disipatives. fuerzas disipativas. Balance de energa en presencia de fuerzas disipativas.

Bloc 4. Electricitat i electromagnetisme Bloque 4. Electricidad y electromagnetismo


Revisi de la fenomenologia de lelectritzaci. Naturalesa elctri- Revisin de la fenomenologa de la electrizacin. Naturaleza elc-
ca de la matria. Principi de conservaci de la crrega. trica de la materia. Principio de conservacin de la carga.
Interacci elctrica. Llei de Coulomb. Estudi del camp elctric: Interaccin elctrica. Ley de Coulomb. Estudio del campo elctri-
vector intensitat de camp elctric. Potencial elctric. Diferncia de co: Vector Intensidad de campo elctrico. Potencial elctrico. Diferencia
potencial entre dos punts dun camp elctric. de potencial entre dos puntos de un campo elctrico.
Circuit elctric i magnituds per al seu estudi quantitatiu: fora Circuito elctrico y magnitudes para su estudio cuantitativo: fuer-
electromotriu, intensitat i resistncia. Llei dOhm. za electromotriz, intensidad y resistencia. Ley de Ohm.
Factors de qu depn la resistncia dun conductor. Factores de los que depende la resistencia de un conductor.
Llei dOhm per a un circuit complet. Associacions de resistncies. Ley de Ohm para un circuito completo. Asociaciones de resis-
tencias.
Treball i potncia elctrics. Efecte Joule. Trabajo y potencia elctricos. Efecto Joule.
Estudi experimental representant les lnies de camp dels camps Estudio experimental representando las lneas de campo de los
magntics creats per un corrent rectilini indefinit i per un solenoide en campos magnticos creados por una corriente rectilnea indefinida y por
el seu interior. un solenoide en su interior.
Estudi del moviment de crregues en camps magntics. Aplicaci- Estudio del movimiento de cargas en campos magnticos. Apli-
ons en motors elctrics i instruments de mesura de corrents. caciones en motores elctricos e instrumentos de medida de corrientes.
Producci de corrent elctric per mitj de variacions del flux mag- Produccin de corriente elctrica mediante variaciones del flujo
ntic: inducci electromagntica. Experincies de Faraday i Henry. Llei magntico: induccin electromagntica. Experiencias de Faraday y
de Lenz. Henry. Ley de Lenz.
Producci i transport de lenergia elctrica en els diversos tipus de Produccin y transporte de la energa elctrica en los diversos
centrals. Impacte mediambiental de lenergia elctrica. tipos de centrales. Impacto medioambiental de la energa elctrica.

Bloc 5. Vibracions i ones Bloque 5. Vibraciones y ondas


La llei de Hooke La ley de Hooke
Loscillador harmnic simple (sistema moll-massa). Caractersti- El oscilador armnico simple (sistema muelle-masa). Caracters-
ques i magnituds per al seu estudi. ticas y magnitudes para su estudio
Estudi breu del moviment harmnic simple. Deducci de lequa- Estudio breve del movimiento armnico simple. Deduccin de
ci de lelongaci. Estudi qualitatiu de la variaci de la velocitat i de la ecuacin de la elongacin. Estudio cualitativo de la variacin de la
lacceleraci. velocidad y de la aceleracin.
Transformacions denergia en loscillador harmnic. Transformaciones de energa en el oscilador armnico
Moviment ondulatori. Velocitat de propagaci. Movimiento ondulatorio. Velocidad de propagacin
Classificaci de les ones: longitudinals i transversals. Unidimen- Clasificacin de las ondas: Longitudinales y transversales. Uni-
sionals, bidimensionals (planes) i tridimensionals. Materials i electro- dimensionales, bidimensionales (planas) y tridimensionales. Materiales
magntiques. y electromagnticas
Num. 7660 / 18.11.2015 30218

La transmissi de lenergia a travs dun mitj: atenuaci i absor- La transmisin de la energa a travs de un medio: atenuacin y
ci. absorcin
Fenmens ondulatoris (estudi qualitatiu): reflexi, refracci, Fenmenos ondulatorios (estudio cualitativo): reflexin, refrac-
difracci i interferncia. cin, difraccin e interferencia.
Estudi del so i les seues qualitats. Nivell dintensitat sonora i con- Estudio del sonido y sus cualidades. Nivel de intensidad sonora
taminaci acstica. Efecte Doppler, estudi qualitatiu del cas: observador y contaminacin acstica. Efecto doppler, estudio cualitativo del caso:
en reps i font en moviment. observador en reposo y fuente en movimiento.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Realitzar canvis dunitats per a diferents magnituds. 1. Realizar cambios de unidades para diferentes magnitudes.
2. Compondre forces i velocitats per a trobar grficament les resul- 2. Componer fuerzas y velocidades para hallar grficamente las
tants i calcular els seus mduls. Els vectors hauran de tindre la mateixa resultantes y calcular sus mdulos. Los vectores debern tener igual
direcci o direccions perpendiculars. direccin o direcciones perpendiculares
3. Realitzar clculs de magnituds cinemtiques amb moviments 3. Realizar clculos de magnitudes cinemticas con movimientos
lineals i circulars uniformes i uniformement accelerats. lineales y circulares uniformes y uniformemente acelerados.
4. Llegir informaci presentada en grfiques e-t i v-t de moviments 4. Leer informacin presentada en grficas e-t y v-t de movimientos
uniformes i uniformement accelerats tant per a interpretar el seu signi- uniformes y uniformemente acelerados tanto para interpretar su signifi-
ficat com per a fer clculs. cado como para hacer clculos.
5. Aplicar els principis de la dinmica: el segon (equaci fonamental 5. Aplicar los principios de la dinmica: el segundo (ecuacin fun-
de la dinmica) a situacions senzilles (un sol cos amb moviment en pl- damental de la dinmica) a situaciones sencillas (un solo cuerpo con
nol horitzontal) i el tercer per a dibuixar lesquema de forces aplicades movimiento en plano horizontal) y el tercero para dibujar el esquema
a un objecte. de fuerzas aplicadas a un objeto.
6. Calcular la quantitat de moviment dun cos i usar el principi de 6. Calcular la cantidad de movimiento de un cuerpo y usar el prin-
conservaci de la quantitat de moviment a casos senzills. cipio de conservacin de la cantidad de movimiento a casos sencillos.
7. Calcular treballs de forces noms en casos de forces constants 7. Calcular trabajos de fuerzas solamente en casos de fuerzas cons-
que porten la mateixa direcci del moviment. Usar el concepte de potn- tantes que llevan la misma direccin del movimiento. Usar el concepto
cia per a realitzar clculs. de potencia para realizar clculos.
8. Obtindre els valors denergies cintiques i potencials i utilitzar 8. Obtener los valores de energas cinticas y potenciales y utilizar
el principi de conservaci de lenergia per a resoldre situacions que el principio de conservacin de la energa para resolver situaciones que
involucren energies cintica i potencial. involucren energas cintica y potencial.
9. Calcular la fora entre dos crregues i la resultant de la fora 9. Calcular la fuerza entre dos cargas y la resultante de la fuerza que
que exercixen dos crregues sobre una tercera. Calcular la intensitat de ejercen dos cargas sobre una tercera. Calcular la intensidad de campo
camp elctric duna distribuci de crregues. Les forces o les intensitats elctrico de una distribucin de cargas. Las fuerzas o las intensidades
de camp han de tindre la mateixa direcci o direccions perpendiculars. de campo deben tener la misma direccin o direcciones perpendiculares.
10. Calcular el potencial elctric duna distribuci de crregues i la 10. Calcular el potencial elctrico de una distribucin de cargas y la
diferncia de potencial entre dos punts. diferencia de potencial entre dos puntos
11. Aplicar la frmula que relaciona la resistncia dun conductor 11. Aplicar la frmula que relaciona la resistencia de un conductor
amb els factors de qu depn: resistivitat, longitud i secci. con los factores de los que depende: resistividad, longitud y seccin.
12. Calcular resistncies equivalents a associacions en srie i en 12. Calcular resistencias equivalentes a asociaciones en serie y en
derivaci i aplicar la Llei dOhm a un circuit complet per a determinar derivacin y aplicar la ley de Ohm a un circuito completo para determi-
la intensitat que circula per cada branca o la diferncia de potencial nar la intensidad que circula por cada rama o la diferencia de potencial
entre dos punts del circuit. entre dos puntos del circuito.
13. Utilitzar les frmules de la potncia elctrica i la Llei dOhm per 13. Utilizar las frmulas de la potencia elctrica y la ley de Ohm
a obtindre valors de magnituds elctriques. para obtener valores de magnitudes elctricas.
14. Aplicar la regla del llevataps per a deduir el sentit de la fora 14. Aplicar la regla del sacacorchos para deducir el sentido de la
sobre una crrega en moviment o un corrent elctric en el si dun camp fuerza sobre una carga en movimiento o una corriente elctrica en el
magntic uniforme. Relacionar aquest fenomen amb el funcionament seno de un campo magntico uniforme. Relacionar este fenmeno con
dels motors elctrics. el funcionamiento de los motores elctricos.
15. Aplicar la Llei de Lenz per a deduir el sentit del corrent indut 15. Aplicar la Ley de Lenz para deducir el sentido de la corriente
en un circuit. Relacionar la inducci amb la construcci de generadors. inducida en un circuito. Relacionar la induccin con la construccin de
generadores
16. Llistar els tipus de centrals de producci elctrica i les fonts 16. Listar los tipos de centrales de produccin elctrica y las fuentes
denergia que utilitzen, indicant avantatges i inconvenients de cada una. de energa que utilizan, indicando ventajas e inconvenientes de cada una.
17. Extraure informaci de lequaci de lelongaci dun MAS i 17. Extraer informacin de la ecuacin de la elongacin de un MAS
saber escriure lequaci dun MAS a partir de la informaci damplitud, y saber escribir la ecuacin de un MAS a partir de la informacin de
freqncia i fase inicial donada en lenunciat. amplitud, frecuencia y fase inicial dada en el enunciado.
18. Explicar els valors de les variables elongaci, velocitat, accele- 18. Explicar los valores de las variables elongacin, velocidad, ace-
raci, energia cintica i energia potencial dun MAS en els punts nota- leracin, energa cintica y energa potencial de un MAS en los puntos
bles: centre i extrems de loscillaci. notables: centro y extremos de la oscilacin.
19. Conixer i aplicar lequaci de la velocitat de propagaci dun 19. Conocer y aplicar la ecuacin de la velocidad de propagacin de
moviment ondulatori. Descriure els tipus dones segons les tres classi- un movimiento ondulatorio. Describir los tipos de ondas segn las tres
ficacions: a) segons la relaci entre les direccions de loscillaci i de la clasificaciones: a) segn la relacin entre las direcciones de la oscila-
propagaci, b) segons les dimensions, c) segons la necessitat dun mitj cin y de la propagacin, b) segn las dimensiones, c) segn la necesi-
per a propagar-se o no. dad de un medio para propagarse o no.
20. Identificar els fenmens ondulatoris de reflexi, refracci, 20. Identificar los fenmenos ondulatorios de reflexin, refraccin,
difracci i interferncia. Distingir les qualitats del so i fer clculs amb el difraccin e interferencia. Distinguir las cualidades del sonido y hacer
moviment del so. Descriure qualitativament lefecte Doppler per al so. clculos con el movimiento del sonido. Describir cualitativamente el
efecto doppler para el sonido.
Num. 7660 / 18.11.2015 30219

Biologia i Cincies de la Terra Biologa y Ciencias de la Tierra

Bloc 1. La cllula Bloque 1. La clula


La cllula: unitat destructura i de funci, organitzaci i compo- La clula: unidad de estructura y de funcin, organizacin y com-
nents cellulars. ponentes celulares.
Principis immediats inorgnics (aigua i sals minerals) i orgnics Principios inmediatos inorgnicos (agua y sales minerales) y org-
(glcids, lpids, protenes, cids nucleics i biocatalitzadors). Caracters- nicos (glcidos, lpidos, protenas, cidos nuclicos y biocatalizadores).
tiques i propietats. Caractersticas y propiedades.
Diversitat cellular en un organisme. Diversidad celular en un organismo.
Introducci al metabolisme: Catabolisme i anabolisme. Introduccin al metabolismo: Catabolismo y Anabolismo.
La respiraci cellular. Diferncies entre les vies aerbia i anaerbia. La respiracin celular. Diferencias entre las vas aerobia y anaerobia.
La fotosntesi com a procs daprofitament energtic i de sntesi La fotosntesis como proceso de aprovechamiento energtico y de
de macromolcules. sntesis de macromolculas.
La divisi cellular: conceptes de mitosi i meiosi. La divisin celular: conceptos de mitosis y meiosis.

Bloc 2. Gentica Bloque 2. Gentica


Transmissi dels carcters hereditaris. Transmisin de los caracteres hereditarios.
Gentica mendeliana. Els gens i la teoria cromosmica de lhern- Gentica mendeliana. Los genes y la teora cromosmica de la
cia. Genotip i fenotip. Dominncia i recessivitat. Herncia intermdia i herencia. Genotipo y Fenotipo. Dominancia y recesividad. Herencia
codominncia. Herncia lligada al sexe. intermedia y codominancia. Herencia ligada al sexo.
Caracterstiques i importncia del codi gentic. Caractersticas e importancia del cdigo gentico.
Estudi de lADN com a portador de la informaci gentica. Con- Estudio del ADN como portador de la informacin gentica. Con-
cepte de gen. Mecanismes responsables de la seua transmissi i variaci. cepto de gen. Mecanismos responsables de su transmisin y variacin.

Bloc 3. Microbiologia Bloque 3. Microbiologa


Els microorganismes. Les seues formes de vida. El seu paper com Los microorganismos. Sus formas de vida. Su papel como agentes
a agents innocus, beneficiosos o perjudicials per a lsser hum. Les inocuos, beneficiosos o perjudiciales para el ser humano. Las enferme-
malalties infeccioses. dades infecciosas.
Organismes eucariotes i procariotes. Organismos eucariotas y procariotas.
Fongs i rents. Hongos y levaduras.
Utilitzaci de microorganismes en processos industrials, en agri- Utilizacin de microorganismos en procesos industriales, en agri-
cultura, farmcia, sanitat i alimentaci. Importncia social i econmica cultura, farmacia, sanidad y alimentacin. Importancia social y econ-
de la utilitzaci i manipulaci dels microorganismes. mica de la utilizacin y manipulacin de los microorganismos.
Els virus: la seua estructura bsica i funcionament. Los virus: su estructura bsica y funcionamiento.

Bloc 4. Anatomia i fisiologia humanes Bloque 4. Anatoma y fisiologa humanas


Els processos de nutrici en lsser hum. Aparell digestiu, meca- Los procesos de nutricin en el ser humano. Aparato digestivo,
nismes de digesti i absorci; aparell respiratori i fisiologia de la res- mecanismos de digestin y absorcin; aparato respiratorio y fisiologa
piraci; transport de substncies, la sang i laparell cardiocirculatori; de la respiracin; transporte de sustancias, la sangre y el aparato cardio-
sistema excretor, els processos dexcreci i formaci de lorina. circulatorio; sistema excretor, los procesos de excrecin y formacin
de la orina.
El sistema nervis, la transmissi de limpuls nervis. Els rgans El sistema nervioso, la transmisin del impulso nervioso. Los
dels sentits. El sistema endocr. Laparell locomotor. rganos de los sentidos. El Sistema endocrino. El aparato locomotor.
La reproducci humana. La reproduccin humana.

Bloc 5. Immunologia Bloque 5. Inmunologa


Concepte dimmunitat. La defensa de lorganisme davant dels Concepto de inmunidad. La defensa del organismo frente a los
cossos estranys. Concepte dantigen. cuerpos extraos. Concepto de antgeno.
Tipus dimmunitat: cellular i humoral. Classes de cllules impli- Tipos de inmunidad: celular y humoral. Clases de clulas implicadas
cades (macrfags, limfcits B i T). Estructura i funci dels anticossos. (macrfagos, linfocitos B y T). Estructura y funcin de los anticuerpos.
Disfuncions i deficincies del sistema immunitari. Disfunciones y deficiencias del sistema inmunitario.
Aplicacions mdiques de la immunologia: srums i vacunes. Aplicaciones mdicas de la inmunologa: Sueros y vacunas.

Bloc 6. Cincies de la Terra i del Medi Ambient Bloque 6. Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente
El concepte de medi ambient. La preocupaci ambiental i el seu El concepto de medio ambiente. La preocupacin ambiental y su
desenvolupament recent. desarrollo reciente.
Estructura i composici de latmosfera. Estructura y composicin de la atmsfera.
El clima. Canvis climtics passats i actuals. Riscos dorigen cli- El clima. Cambios climticos pasados y actuales. Riesgos de ori-
mtic. gen climtico.
Dinmica de la hidrosfera. El cicle de laigua. Contaminaci dai- Dinmica de la hidrosfera. El ciclo del agua. Contaminacin de
ges. aguas.
Recursos geolgics: minerals i energtics. La seua explotaci i Recursos geolgicos: minerales y energticos. Su explotacin y
gesti. Reserves i agostejament de recursos. gestin. Reservas y agostamiento de recursos.
Conceptes bsics en ecologia. Els components de lecosistema. Conceptos bsicos en ecologa. Los componentes del ecosistema.
Flux de matria i energia. Flujo de materia y energa.
La biodiversitat i la seua estimaci. La biodiversidad y su estimacin.
Concepte de sl. Estructura i composici. Concepto de suelo. Estructura y composicin.

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Conixer lestructura interna duna cllula eucaritica animal 1. Conocer la estructura interna de una clula eucaritica animal y
i una vegetal, identificar i representar els seus orgnuls i descriure la una vegetal, identificar y representar sus orgnulos y describir la fun-
funci que exerceixen. cin que desempean.
Num. 7660 / 18.11.2015 30220

2. Relacionar les macromolcules amb la seua funci biolgica en 2. Relacionar las macromolculas con su funcin biolgica en la
la cllula i lorganisme. clula y el organismo.
3. Explicar el significat biolgic de la respiraci cellular, indicant 3. Explicar el significado biolgico de la respiracin celular, indi-
les diferncies entre la via aerbia i lanaerbia respecte de la rendi- cando las diferencias entre la va aerobia y la anaerobia respecto de la
bilitat energtica, els productes finals originats i linters industrial rentabilidad energtica, los productos finales originados y el inters
daquests ltims. industrial de estos ltimos.
4. Diferenciar en la fotosntesi la fase lumnica de la fosca, identifi- 4. Diferenciar en la fotosntesis la fase lumnica de la oscura, iden-
cant les estructures cellulars en qu es du a terme, els substrats neces- tificando las estructuras celulares en las que se lleva a cabo, los sustra-
saris, els productes finals i el balan energtic obtingut i valorant la seua tos necesarios, los productos finales y el balance energtico obtenido y
importncia en el manteniment de la vida. valorando su importancia en el mantenimiento de la vida.
5. Explicar els mecanismes bsics que incideixen en el procs de la 5. Explicar los mecanismos bsicos que inciden en el proceso de
ingesti i digesti daliments, en lassimilaci i distribuci de nutrients la ingestin y digestin de alimentos, en la asimilacin y distribucin
i en la producci i excreci de rebutjos, relacionant els dits processos de nutrientes y en la produccin y excrecin de desechos, relacionando
amb les estructures anatmiques que els fan possibles. dichos procesos con las estructuras anatmicas que los hacen posibles.
6. Explicar les diferncies entre organismes eucariotes i procariotes. 6. Explicar las diferencias entre organismos eucariotas y procariotas.
7. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes 7. Explicar el mantenimiento de las constantes vitales de los orga-
a partir de la comprensi del procs de coordinaci neuroendocrina. nismos a partir de la comprensin del proceso de coordinacin neu-
roendocrina.
8. Explicar lanatomia i el funcionament dels rgans dels sentits. 8. Explicar la anatoma y el funcionamiento de los rganos de los
sentidos.
9. Conixer les diferents parts del sistema nervis aix com la trans- 9. Conocer las diferentes partes del sistema nervioso as como la
missi de limpuls nervis. transmisin del impulso nervioso.
10. Conixer les diferents glndules endocrines, les hormones que 10. Conocer las diferentes glndulas endocrinas, las hormonas que
produeixen i lacci daquestes. producen y la accin de estas.
11. Conixer les estructures que componen laparell locomotor i les 11. Conocer las estructuras que componen el aparato locomotor y
funcions que realitzen. las funciones que realizan.
12. Representar grficament, o localitzar sobre presentacions grfi- 12. Representar grficamente, o localizar sobre presentaciones gr-
ques, ossos i msculs. ficas, huesos y msculos.
13. Explicar els mecanismes del procs reproductor, indicant les 13. Explicar los mecanismos del proceso reproductor, indicando las
distintes estructures anatmiques i les hormones que hi intervenen. distintas estructuras anatmicas y las hormonas que intervienen.
14. Explicar els principals conceptes en matria gentica: genotip, 14. Explicar los principales conceptos en materia gentica: genoti-
fenotip, dominncia, recessivitat. po, fenotipo, dominancia, recesividad.
15. Explicar el paper de lADN com a portador de la informaci 15. Explicar el papel del ADN como portador de la informacin
gentica i la naturalesa del codi gentic, relacionant les mutacions amb gentica y la naturaleza del cdigo gentico, relacionando las mutacio-
alteracions en la informaci i estudiant la seua repercussi en la varia- nes con alteraciones en la informacin y estudiando su repercusin en la
bilitat dels ssers vius i en la salut de les persones. variabilidad de los seres vivos y en la salud de las personas.
16. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulaci 16. Analizar algunas aplicaciones y limitaciones de la manipulacin
gentica en vegetals, animals i en lsser hum, i les seues implicacions. gentica en vegetales, animales y en el ser humano, y sus implicaciones.
17. Determinar les caracterstiques que defineixen els microorganis- 17. Determinar las caractersticas que definen a los microorganis-
mes, i destacar el paper dalguns daquests en els cicles biogeoqumics, mos, destacando el papel de algunos de ellos en los ciclos biogeoqumi-
en les indstries alimentries, en la indstria farmacutica i en la millora cos, en las industrias alimentarias, en la industria farmacutica y en la
del medi ambient, i analitzar el poder patogen que poden tindre en els mejora del medio ambiente, y analizando el poder patgeno que pueden
ssers vius. tener en los seres vivos.
18. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els 18. Analizar los mecanismos de defensa que desarrollan los seres
ssers vius davant de la presncia dun antigen, deduint a partir vivos ante la presencia de un antgeno, deduciendo a partir de estos
daquests coneixements com es pot incidir per a reforar o estimular conocimientos cmo se puede incidir para reforzar o estimular las
les defenses naturals. defensas naturales.
19. Conixer les cllules que intervenen en el mecanisme immu- 19. Conocer las clulas que intervienen en el mecanismo inmuno-
nolgic. lgico.
20. Conixer i explicar les alteracions del sistema immunitari: al 20. Conocer y explicar las alteraciones del sistema inmunitario:
lrgies, VIH-SIDA, fenmens i malalties autoimmunes. alergias, VIH-SIDA, fenmenos y enfermedades autoinmunes.
21. Explicar lestructura i composici de latmosfera. 21. Explicar la estructura y composicin de la atmsfera.
22. Conixer les principals caracterstiques dels diferents climes per 22. Conocer las principales caractersticas de los diferentes climas
a analitzar i comprendre dades climtiques. para analizar y comprender datos climticos.
23. Explicar el cicle de laigua i els principals problemes relacionats 23. Explicar el ciclo del agua y los principales problemas relaciona-
amb ls i gesti dels recursos hdrics. dos con el uso y gestin de los recursos hdricos.
24. Relacionar els principals recursos energtics utilitzats amb els 24. Relacionar los principales recursos energticos utilizados con
problemes medioambientals. los problemas medio ambientales.
25. Analitzar lestructura i els components dun ecosistema. 25. Analizar la estructura y los componentes de un ecosistema.
26. Explicar el concepte de biodiversitat i la seua distribuci geo- 26. Explicar el concepto de biodiversidad y su distribucin geogr-
grfica en el planeta. fica en el planeta.
27. Determinar les principals caracterstiques dun sl atenent la 27. Determinar las principales caractersticas de un suelo atendiendo
seua estructura i composici. a su estructura y composicin.

Qumica Qumica

Bloc 1. Revisi i aprofundiment de la teoria atomicomolecular Bloque 1. Revisin y profundizacin de la teora atmicomolecular
Anlisi dalgunes substncies habituals en la naturalesa. Els tres Anlisis de algunas sustancias habituales en la naturaleza. Los tres
estats fsics i els seus models. estados fsicos y sus modelos.
La classificaci de les substncies: elements, compostos i mescles. La clasificacin de las sustancias: elementos, compuestos y mezclas
Num. 7660 / 18.11.2015 30221

Lleis ponderals de la qumica. Teoria atmica de Dalton i justifi- Leyes ponderales de la qumica. Teora atmica de Dalton y justi-
caci de les lleis ponderals. ficacin de las leyes ponderales
Les lleis volumtriques de Gay-Lussac i les hiptesis dAvogadro. Las leyes volumtricas de Gay-Lussac y las hiptesis de Avoga-
El concepte de mol. Masses atmiques i moleculars. dro. El concepto de mol. Masas atmicas y moleculares
Composici centesimal. Frmules empriques i moleculars. Composicin centesimal. Frmulas empricas y moleculares
Magnituds que regeixen el comportament dels gasos. Equaci Magnitudes que rigen el comportamiento de los gases. Ecuacin
dels gasos ideals. de los gases ideales
Algunes formes dexpressar la concentraci de les dissolucions. Algunas formas de expresar la concentracin de las disoluciones.
Molaritat i tant per cent en massa. Molaridad y tanto por cien en masa.

Bloc 2. Ltom i els seus enllaos Bloque 2. El tomo y sus enlaces


Paper dels models atmics en lavan de la qumica: models de Papel de los modelos atmicos en el avance de la qumica: mode-
Thomson i de Rutherford. Experincia de Rutherford. Conceptes de los de Thomson y de Rutherford. Experiencia de Rutherford. Conceptos
massa atmica i nombre atmic. Partcules subatmiques. Istops i la de masa atmica y nmero atmico. Partculas subatmicas. Istopos y
seua representaci. Model atmic de Bohr. su representacin. Modelo atmico de Bohr.
El model basat en la disposici delectrons en nivells successius. El modelo basado en la disposicin de electrones en niveles suce-
Concepte dorbital. Els nombres quntics. Notaci dels orbitals i con- sivos. Concepto de orbital. Los nmeros cunticos. Notacin de los
figuraci electrnica. orbitales y configuracin electrnica
Taula peridica dels elements i la seua interpretaci electrnica. Tabla peridica de los elementos y su interpretacin electrnica.
Variaci peridica de les propietats atmiques. Variacin peridica de las propiedades atmicas
Lenlla inic i el covalent a partir de la regla de loctet, utilitzant El enlace inico y el covalente a partir de la regla del octeto, uti-
els diagrames de Lewis. Enllaos mltiples en el covalent per a justifi- lizando los diagramas de Lewis. Enlaces mltiples en el covalente para
car molcules com la doxigen o la de nitrogen. Introducci a lenlla justificar molculas como la de oxgeno o la de nitrgeno. Introduccin
metllic. al enlace metlico
Forces intermoleculars. Enllaos dhidrogen i forces de Van der Fuerzas intermoleculares. Enlaces de hidrgeno y fuerzas de Van
Waals. der Waals.
Propietats dels compostos com a conseqncia de lenlla: slids Propiedades de los compuestos como consecuencia del enlace: sli-
covalents, slids atmics, slids inics i slids metllics. dos covalentes, slidos atmicos, slidos inicos y slidos metlicos.
Introducci de les regles de la IUPAC per a la formulaci dels Introduccin de las reglas de la IUPAC para la formulacin de
compostos binaris ms comuns. Nomenclatura i formulaci IUPAC per los compuestos binarios ms comunes. Nomenclatura y formulacin
a compostos inorgnics senzills. IUPAC para compuestos inorgnicos sencillos.

Bloc 3. Canvis energtics i materials en les reaccions qumiques Bloque 3. Cambios energticos y materiales en las reacciones qu-
micas
Model elemental de reacci a partir de les collisions que pro- Modelo elemental de reaccin a partir de las colisiones que pro-
voquen ruptures i formaci de nous enllaos. Existncia de reaccions vocan roturas y formacin de nuevos enlaces. Existencia de reacciones
endotrmiques i exotrmiques amb aquest model. endotrmicas y exotrmicas con este modelo.
Clcul de lenergia duna reacci a partir de les energia denlla Clculo de la energa de una reaccin a partir de las energa de
enlace
Classificaci dalguns tipus de reaccions qumiques: sntesi, des- Clasificacin de algunos tipos de reacciones qumicas: sntesis,
composici, intercanvi, combusti descomposicin, intercambio, combustin
Ajust de reaccions a partir de la llei de la conservaci de la massa. Ajuste de reacciones a partir de la ley de la conservacin de la
masa.
Concepte de reacci de formaci i de calor de formaci. Clcul Concepto de reaccin de formacin y de calor de formacin. Cal-
de calors de reacci a partir de les calors de formaci de les substncies culo de calores de reaccin a partir de los calores de formacin de las
involucrades. sustancias involucradas.
Informaci que es pot extraure duna reacci ajustada i realitza- Informacin que se puede extraer de una reaccin ajustada y rea-
ci de clculs amb quantitats de substncia involucrada en una reacci lizacin de clculos con cantidades de sustancia involucrada en una
qumica (clculs estequiomtrics). Clculs amb intervenci de gasos. reaccin qumica (clculos estequiomtricos). Clculos con interven-
cin de gases
Clculs estequiomtrics amb reactius impurs. Rendiment duna Clculos estequiomtricos con reactivos impuros. Rendimiento
reacci. Processos qumics que ocorren amb reactiu limitant. de una reaccin. Procesos qumicos que ocurren con reactivo limitante.
Clculs estequiomtrics amb reaccions en qu intervenen disso- Clculos estequiomtricos con reacciones en las que intervienen
lucions. disoluciones.
Reaccions cid-base. Conceptes dcid i base dArrhenius i de Reacciones cido-base. Conceptos de cido y base de Arrhenius y
Brnsted-Lowry. cids i bases fortes. Concepte de pH. Reaccions de de Brnsted-Lowry. cidos y bases fuertes. Concepto de pH. Reaccio-
neutralitzaci. nes de neutralizacin.
Reaccions doxidaci-reducci. Assignaci de nombre doxidaci. Reacciones de oxidacin-reduccin. Asignacin de nmero de
Canvis en els nombres doxidaci. Oxidant i reductor oxidacin. Cambios en los nmeros de oxidacin. Oxidante y reductor

Bloc 4. Introducci a la qumica del carboni Bloque 4. Introduccin a la qumica del carbono
Possibilitats de combinaci que t el carboni: existncia de cade- Posibilidades de combinacin que tiene el carbono: existencia de
nes ramificades. Possibilitat denllaos mltiples amb si mateix o amb cadenas ramificadas. Posibilidad de enlaces mltiples consigo mismo o
altres elements com loxigen, el nitrogen. con otros elementos como el oxgeno, el nitrgeno.
Classificaci de les funcions orgniques. Alcans, alquens i alquins, Clasificacin de las funciones orgnicas. Alcanos, alquenos y
hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids, cetones, cids, alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoholes, teres, aldeh-
sters, amines i compostos halogenats. dos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados.
Nomenclatura i formulaci IUPAC per a aquests compostos (limi- Nomenclatura y formulacin IUPAC para estos compuestos (limi-
tats a compostos amb un grup funcional). tados a compuestos con un grupo funcional).
Concepte disomeria. Isomeria de cadena, de posici i de funci. Concepto de isomera. Isomera de cadena, de posicin y de funcin
Num. 7660 / 18.11.2015 30222

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Determinar masses atmiques i frmules empriques i molecu- 1. Determinar masas atmicas y frmulas empricas y moleculares.
lars. Determinar la composici centesimal dun compost a partir de la Determinar la composicin centesimal de un compuesto a partir de su
seua frmula. frmula.
2. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols presents 2. Utilizar el concepto de mol y calcular el nmero de moles presen-
en una determinada quantitat de substncia i viceversa. tes en una determinada cantidad de sustancia y viceversa.
3. Realitzar clculs amb la llei dels gasos ideals. 3. Realizar clculos con la ley de los gases ideales
4. Expressar la concentraci de dissolucions en molaritat i en% en 4. Expresar la concentracin de disoluciones en molaridad y en%
massa. en masa.
5. Descriure les successives elaboracions de models atmics. 5. Describir las sucesivas elaboraciones de modelos atmicos
6. Indicar el nombre de partcules que contenen els istops. Calcular 6. Indicar el nmero de partculas que contienen los istopos. Calcu-
la massa atmica dun element a partir de labundncia isotpica. lar la masa atmica de un elemento a partir de la abundancia isotpica.
7. Identificar combinacions correctes i incorrectes de nombres qun- 7. Identificar combinaciones correctas e incorrectas de nmeros
tics. Escriure configuracions electrniques dtoms. cunticos. Escribir configuraciones electrnicas de tomos.
8. Comparar, raonadament per mitj duna utilitzaci comprensiva 8. Comparar, razonadamente mediante una utilizacin comprensiva
de la taula peridica (elements representatius), algunes propietats at- de la tabla peridica (elementos representativos), algunas propiedades
miques i deduir la frmula de compostos binaris que puguen formar-se. atmicas y deducir la frmula de compuestos binarios que puedan for-
marse.
9. Donat un llistat de frmules saber deduir el tipus denlla que 9. Dado un listado de frmulas saber deducir el tipo de enlace que
tenen i indicar-ne les propietats. Representar estructures de Lewis de tienen e indicar sus propiedades. Representar estructuras de Lewis de
substncies senzilles que complisquen la regla de loctet. sustancias sencillas que cumplan la regla del octeto.
10. Formular i anomenar substncies inorgniques. 10. Formular y nombrar sustancias inorgnicas.
11. Ajustar reaccions qumiques interpretant el significat dels coefi- 11. Ajustar reacciones qumicas interpretando el significado de los
cients de la reacci ajustada. coeficientes de la reaccin ajustada.
12. Realitzar clculs de calors de reacci: a partir denergies den- 12. Realizar clculos de calores de reaccin: a partir de energas de
lla i a partir de calors de formaci. enlace y a partir de calores de formacin.
13. Realitzar clculs estequiomtrics obtenint nombre de mols, mas- 13. Realizar clculos estequiomtricos obteniendo nmero de
ses i volums en cas de gasos. moles, masas y volmenes en caso de gases.
14. Fer clculs estequiomtrics amb reactius impurs, amb rendi- 14. Hacer clculos estequiomtricos con reactivos impuros, con
ments i amb estimaci de reactius limitants. rendimientos y con estimacin de reactivos limitantes.
15. Fer clculs estequiomtrics amb intervenci de dissolucions. 15. Hacer clculos estequiomtricos con intervencin de disolu-
ciones.
16. Calcular el pH de dissolucions dcids o bases fortes. Fer clculs 16. Calcular el pH de disoluciones da cidos o bases fuertes. Hacer
amb reaccions de neutralitzaci. clculos con reacciones de neutralizacin.
17. Identificar reaccions doxidaci reducci i justificar qui s lele- 17. Identificar reacciones de oxidacin reduccin justificando quien
ment oxidant i el reductor. es el elemento oxidante y el reductor.
18. Justificar lelevat nombre de compostos de carboni per les pos- 18. Justificar el elevado nmero de compuestos de carbono por las
sibilitats de combinaci que t la seua estructura atmica. Distingir les posibilidades de combinacin que tiene su estructura atmica. Distin-
funcions orgniques estudiades i descriure la caracterstica que permet guir las funciones orgnicas estudiadas describiendo la caracterstica
classificar-los en un grup funcional o en un altre. que permite clasificarlos en un grupo funcional o en otro.
19. Formular i anomenar correctament substncies orgniques. 19. Formular y nombrar correctamente sustancias orgnicas. Alca-
Alcans, alquens i alquins, hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, nos, alquenos y alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoho-
ters, aldehids, cetones, cids, sters, amines i compostos halogenats. les, teres, aldehdos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos
halogenados.
20. Distingir la isomeria de cadena, posici i funci, i representar 20. Distinguir la isomera de cadena, posicin y funcin, y represen-
els possibles ismers duna frmula. tar los posibles ismeros de una frmula.

Das könnte Ihnen auch gefallen