Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
2015 30190
LOrdre de 17 de juliol de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la La Orden de 17 de julio de 2009, de la Conselleria de Educacin,
qual es regulen els cursos preparatoris de les proves daccs a la Forma- por la que se regulan los cursos preparatorios de las pruebas de acce-
ci Professional en centres docents de la Comunitat Valenciana i ses- so a la Formacin Profesional en centros docentes de la Comunitat
tableix el procediment dadmissi per a cursar aquests ensenyaments Valenciana y se establece el procedimiento de admisin para cursar
finanats amb fons pblics en centres docents (DOCV 30.07.2009) esta- estas enseanzas financiadas con fondos pblicos en centros docentes
bleix, en larticle 6.1 que la Conselleria dEducaci publicar el curr- (DOCV 30.07.2009), establece en su artculo 6.1 que la Conselleria de
culum a qu es referir la programaci dels cursos preparatoris daccs Educacin publicar el currculo al que se referir la programacin de
a cicles formatius, currculum que haur de ser el mateix que sutilitze los cursos preparatorios de acceso a ciclos formativos, currculo que
per a elaborar els exmens dels diferents apartats de les proves daccs. deber ser el mismo que se utilice para elaborar los exmenes de los
diferentes apartados de las pruebas de acceso.
LOrdre de 31 de mar de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la La Orden de 31 de marzo de 2009, de la Conselleria de Educacin,
qual es regulen les proves daccs a cicles formatius corresponents a la por la que se regulan las pruebas de acceso a ciclos formativos corres-
Formaci Professional Inicial del sistema educatiu en lmbit de gesti pondientes a la Formacin Profesional Inicial del sistema Educativo en
de la Comunitat Valenciana (DOCV 17.04.2009) estableix en els articles el mbito de gestin de la Comunitat Valenciana (DOCV 17.04.2009)
5 i 7 lestructura i els continguts de les proves daccs a cicles formatius establece en sus artculos 5 y 7 la estructura y contenidos de las prue-
de grau mitj i de grau superior, i indica que els continguts de refern- bas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de grado superior,
cia corresponents a cada una de les parts seran els currculums vigents indicando que los contenidos de referencia correspondientes a cada una
de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat a la Comunitat de las partes sern los currculos vigentes de la Educacin Secundaria
Valenciana. Obligatoria y del Bachillerato en la Comunitat Valenciana.
La Resoluci de 17 dagost de 2009, de la Direcci General dAva- La Resolucin de 17 de agosto de 2009, de la Direccin general
luaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional, de Evaluacin, Innovacin y Calidad Educativa y de la Formacin
estableix el currculum de les matries que formen part de les proves Profesional establece el currculo de las materias que forman parte de
daccs a cicles formatius de grau mitj i de grau superior de Formaci las pruebas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de grado
Professional i dels cursos preparatoris daquestes a la Comunitat Valen- superior de Formacin Profesional y de los cursos preparatorios de las
ciana (DOCV 08.09.2009), i t com a finalitat establir el currculum de mismas en la Comunitat Valenciana (DOCV 08.09.2009), tiene como
les matries sobre les quals versaran les distintes parts de les proves finalidad establecer el currculo de las materias sobre los que versarn
daccs als cicles formatius de grau mitj i de grau superior, que seran, las distintas partes de las pruebas de acceso a los ciclos formativos de
al seu torn, el currculum de les diferents matries dels cursos prepara- grado medio y de grado superior, que sern, a su vez, el currculo de
toris de les proves daccs a cicles formatius, adaptats al que sestableix las diferentes materias de los cursos preparatorios de las pruebas de
en el currculum vigent a la Comunitat Valenciana, de lESO i del Bat- acceso a ciclos formativos, adaptados a lo que se establece en el curr-
xillerat respectivament. culo vigente en la Comunitat Valenciana, de la ESO y del Bachillerato
respectivamente.
El Reial Decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual sestableix lor- El Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio por el que se establece
denaci general de la Formaci Professional del sistema educatiu (BOE la ordenacin general de la formacin profesional del sistema educa-
30.07.2011), va modificar laccs als cicles formatius de Formaci Pro- tivo (BOE 30.07.2011), modific el acceso a los ciclos formativos de
fessional de grau mitj i grau superior, i va incorporar noves condicions Formacin Profesional de grado medio y grado superior, incorporando
daccs i va modificar les proves daccs a aquests cicles formatius. nuevas condiciones de acceso y modificando las pruebas de acceso a
estos ciclos formativos.
Per mitj de lOrdre 46/2012, de 12 de juliol, de la Conselleria Por medio de la Orden 46/2012, de 12 de julio, de la Conselleria
dEducaci, Formaci i Ocupaci, per la qual es regulen determinats de Educacin, Formacin y Empleo, por la que se regulan determina-
aspectes de lordenaci de la Formaci Professional del sistema edu- dos aspectos de la ordenacin de la Formacin Profesional del sistema
catiu a la Comunitat Valenciana (DOCV 25.07.2012) es van introduir educativo en la Comunitat Valenciana (DOCV 25.07.2012) se procedi
els aspectes normatius modificats pel Reial Decret 1147/2011, de 29 de a introducir los aspectos normativos modificados por el Real Decreto
juliol, citats anteriorment. 1147/2011, de 29 de julio, citados anteriormente.
Respecte a les modificacions introdudes per lOrdre 46/2012, de 12 Respecto a las modificaciones introducidas por la Orden 46/2012,
de juliol, en referncia a les proves daccs a cicles formatius de grau de 12 de julio, en referencia a las pruebas de acceso a ciclos formativos
mitj i de grau superior, aix com als cursos preparatoris daquestes, de grado medio y de grado superior, as como a los cursos preparatorios
shan produt dos ajornaments per a laplicaci de les mesures contingu- de las mismas, se han producido dos aplazamientos para la aplicacin de
des en lesmentada norma, larticle 5 del Reial Decret Llei 14/2012, de las medidas contenidas en la citada norma, el artculo 5 del Real Decreto
20 dabril, de mesures urgents de racionalitzaci de la despesa pblica Ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalizacin del
en lmbit educatiu (BOE 21.04.2012), va posposar la seua aplicaci gasto pblico en el mbito educativo (BOE 21.04.2012), pospuso su
al curs escolar 2014/2015 i la disposici addicional sisena del Reial aplicacin al curso escolar 2014/2015 y la disposicin adicional sexta
Decret 127/2014, de 28 febrer, pel qual es regulen aspectes especfics del Real Decreto 127/2014, de 28 febrero por el que se regulan aspectos
de la Formaci Professional Bsica dels ensenyaments de Formaci especficos de la Formacin Profesional Bsica de las enseanzas de
Professional del sistema educatiu, saproven catorze ttols professionals formacin profesional del sistema educativo, se aprueban catorce ttu-
bsics, es fixen els seus currculums bsics i es modifica el Reial Decret los profesionales bsicos, se fijan sus currculos bsicos y se modifica
1850/2009, de 4 de desembre, sobre expedici de ttols acadmics i pro- el Real Decreto 1850/2009, de 4 de diciembre, sobre expedicin de
fessionals corresponents als ensenyaments establits en la Llei Orgnica ttulos acadmicos y profesionales correspondientes a las enseanzas
2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 05.03.2014) va diferir la seua establecidas en la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin
aplicaci al curs acadmic 2015/2016. (BOE 05.03.2014) difiri su aplicacin al curso acadmico 2015/2016.
Num. 7660 / 18.11.2015 30191
La Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la La Ley Orgnica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la
qualitat educativa (BOE 10.12.2013) ha establit noves condicions dac- calidad educativa (BOE 10.12.2013) ha establecido nuevas condiciones
cs i admissi als cicles formatius que hauran dentrar en vigor el curs de acceso y admisin a los ciclos formativos que debern entrar en vigor
2016/2017. En relaci amb els cursos de formaci especfics per a lac- el curso 2016/2017. En relacin a los cursos de formacin especficos
cs directe a cicles formatius, larticle 41 de la Llei Orgnica 8/2013, para el acceso directo a ciclos formativos el artculo 41 de la Ley Org-
de 9 de desembre, indica que les matries del curs i les seues caracters- nica 8/2013, de 9 de diciembre, indica que las materias del curso y sus
tiques bsiques seran regulades pel Govern, aix mateix aquests cursos caractersticas bsicas sern reguladas por el Gobierno, asimismo estos
permetran laccs directe als ensenyaments de Formaci Professional. cursos permitirn el acceso directo a las enseanzas de formacin pro-
La implantaci daquests cursos ser efectiva en el moment en qu es fesional. La implantacin de estos cursos ser efectiva en el momento
dicte la normativa bsica de desenvolupament daquests i, per aix, en que se dicte la normativa bsica de desarrollo de los mismos por lo
en el curs 2015-2016 ser aplicable la normativa vigent amb relaci que en el curso 2015-2016 ser de aplicacin la normativa vigente en
als cursos preparatoris de proves daccs a Formaci Professional. Els relacin a los cursos preparatorios de pruebas de acceso a formacin
cursos a qu es refereix la present resoluci tenen com a finalitat el profesional. Los cursos a los que se refiere la presente resolucin tienen
desenvolupament de la maduresa de lalumnat amb relaci als objectius como finalidad el desarrollo de la madurez del alumnado en relacin
de lEducaci Secundria Obligatria, en el cas dels cursos preparatoris con los objetivos de la Educacin Secundaria Obligatoria, en el caso
daccs a cicles de grau mitj, i del Batxillerat, en el cas dels cursos pre- de los cursos preparatorios de acceso a ciclos de grado medio, y del
paratoris daccs a cicles de grau superior, aix com les seues capacitats Bachillerato, en el caso de los cursos preparatorios de acceso a ciclos
referents al camp professional del cicle formatiu de grau mitj o de grau de grado superior, as como sus capacidades referentes al campo pro-
superior a qu es vulga accedir. fesional del ciclo formativo de grado medio o de grado superior al que
se quiera acceder.
Aix mateix, tenint en compte que no sha dictat normativa bsica Asimismo, habida cuenta que no se ha dictado normativa bsica
estatal que desenvolupe els cursos de formaci especfics daccs direc- estatal que desarrolle los cursos de formacin especficos de acceso
te a cicles formatius, no s possible la seua posada en funcionament directo a ciclos formativos, no es posible su puesta en funcionamien-
al llarg del curs 2015/16 i com a conseqncia daix sapliquen les to a lo largo del curso 2015/16 y como consecuencia de ello son de
disposicions transitries segona i tercera de lOrdre 46/2012, de 12 de aplicacin las disposiciones transitorias segunda y tercera de la Orden
juliol, de la Conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci en matria 46/2012, de 12 de julio, de la Conselleria de Educacin, Formacin y
dadmissi a cicles formatius. Empleo en materia de admisin a ciclos formativos.
Com a conseqncia de tot all que sha exposat per al curs 2015/16 Como consecuencia de todo lo expuesto para el curso 2015/16 no
no hi ha cap moratria aplicable, per la qual cosa resulten daplicaci existe moratoria aplicable, por lo que resulta de aplicacin las modifi-
les modificacions introdudes per lOrdre 46/2012, de 12 de juliol, a caciones introducidas por la Orden 46/2012, de 12 de julio a la Orden
lOrdre de 17 de juliol de 2009 i, per tant, s procedent desenvolupar de 17 de julio de 2009 y procede por lo tanto desarrollar el currculo de
el currculum daquelles noves matries introdudes per la dita norma. aquellas nuevas materias introducidas por dicha norma.
Per tot all que sha exposat, i en virtut de la facultat que em con- Por todo lo expuesto, y en virtud de la facultad que me confiere la
fereix la disposici final primera de lOrdre de 31 de mar de 2009, de disposicin final primera de la Orden de 31 de marzo de 2009, de la
la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les proves daccs a Conselleria de Educacin, por la que se regulan las pruebas de acceso a
cicles formatius corresponents a la Formaci Professional Inicial del ciclos formativos correspondientes a la Formacin Profesional Inicial del
sistema educatiu en lmbit de gesti de la Comunitat Valenciana, aix sistema Educativo en el mbito de gestin de la Comunitat Valenciana,
com larticle 15 del Decret 155/2015, de 18 de setembre, del Consell, as como el artculo 15 del Decreto 155/2015, de 18 de septiembre, del
pel qual saprova el Reglament orgnic i funcional de la Conselleria Consell, por el que se aprueba el Reglamento orgnico y funcional de la
dEducaci, Investigaci, Cultura i Esport, resolc: Conselleria de Educacin, Investigacin, Cultura y Deporte resuelvo:
Primer. Contingut dels cursos preparatoris de les proves daccs a Primero. Contenido de los cursos preparatorios de las pruebas de
cicles formatius acceso a ciclos formativos.
Els continguts dels cursos preparatoris de les proves daccs a cicles Los contenidos de los cursos preparatorios de las pruebas de acceso
formatius de grau mitj i grau superior que es realitzen en els centres a ciclos formativos de grado medio y grado superior que se realizan en
educatius de la Comunitat Valenciana, sn els previstos en larticle 7 los centros educativos de la Comunitat Valenciana, son los previstos
de lOrdre de 17 de juliol de 2009, de la Conselleria dEducaci, en la en el artculo 7 de la Orden de 17 de julio de 2009, de la Conselleria
redacci donada per larticle 5, apartat 2, de lOrdre 46/2012, de 12 de de Educacin, en su redaccin dada por el artculo 5, apartado 2, de la
juliol, de la Conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci. Orden 46/2012, de 12 de julio, de la Conselleria de Educacin, Forma-
cin y Empleo.
Segon. Currculum de les matries de la prova daccs a cicles forma- Segundo. Currculo de las materias de la prueba de acceso a ciclos
tius de grau mitj formativos de grado medio
El currculum dels diferents apartats de la prova daccs als cicles El currculo de los diferentes apartados de la prueba de acceso a los
formatius de grau mitj i de les corresponents matries dels cursos pre- ciclos formativos de grado medio y de las correspondientes materias de
paratoris daquestes, s el que es detalla en lannex I a aquesta resoluci. los cursos preparatorios de las mismas, es el que se detalla en el anexo
I a esta resolucin.
Tercer. Currculum de les matries de la prova daccs a cicles forma- Tercero. Currculo de las materias de la prueba de acceso a ciclos
tius de grau superior formativos de grado superior
El currculum dels diferents apartats de la prova daccs als cicles El currculo de los diferentes apartados de la prueba de acceso a los
formatius de grau superior i de les corresponents matries dels cursos ciclos formativos de grado superior y de las correspondientes materias
preparatoris daquestes, s el que es detalla en lannex II a aquesta reso- de los cursos preparatorios de las mismas, es el que se detalla en el
luci. anexo II a esta resolucin.
nica nica
Queda derogada la Resoluci de 17 dagost de 2009, de la Direcci Queda derogada la Resolucin de 17 de agosto de 2009, de la Direccin
general dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci general de Evaluacin, Innovacin y Calidad Educativa y de la Formacin
Num. 7660 / 18.11.2015 30192
Professional, per la qual sestableix el currculum de les matries que Profesional, por la que se establece el currculo de las materias que forman
formen part de les proves daccs a cicles formatius de grau mitj i parte de las pruebas de acceso a ciclos formativos de grado medio y de
de grau superior de Formaci Professional i dels cursos preparatoris grado superior de Formacin Profesional y de los cursos preparatorios de
daquestes a la Comunitat Valenciana ((DOCV 08.09.2009) las mismas en la Comunitat Valenciana ((DOCV 08.09.2009)
Primera Primera
La present resoluci produir efectes lendem de la seua publicaci La presente resolucin surtir efectos al da siguiente al de su publi-
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. No obstant els seus cacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. No obstante sus
efectes sentendran referits a linici del curs acadmic 2015-2016. efectos se entendern referidos al inicio del curso acadmico 2015-2016.
Segona Segunda
Contra la present resoluci, que no esgota la via administrativa, es Contra la presente resolucin, que no agota la va administrativa,
podr interposar un recurs dalada davant de la Secretaria Autonmica se podr interponer recurso de alzada ante la secretaria autonmica de
dEducaci i Investigaci en el termini dun mes a comptar de lendem Educacin e Investigacin en el plazo de un mes a contar desde el da
de la seua publicaci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, siguiente al de su publicacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valen-
de conformitat amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, redacci ciana, de conformidad con los artculos 114 y 115 de la Ley 30/1992,
donada per la Llei 4/1999, de Rgim Jurdic de les Administracions redaccin dada por la Ley 4/1999 de Rgimen Jurdico de las Adminis-
Pbliques i del Procediment Administratiu Com. traciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn.
Valncia, 2 de novembre de 2015. La directora general de Forma- Valencia, 2 de noviembre de 2015. La directora general de Forma-
ci Professional i Ensenyaments de Rgim Especial: Marina Snchez cin Profesional y Enseanzas de Rgimen Especial: Marina Snchez
Costas. Costas.
ANNEX I ANEXO I
Angls Ingls
Escriure missatges a interlocutors concrets per donar informaci Escribir mensajes a interlocutores concretos por dar informacin
personal, descriure experincies, habilitats, interessos, etc, personal, describir experiencias, habilidades, intereses, etc,
Utilitzar tcniques i recursos per a revisar i millorar el text escrit Utilizar tcnicas y recursos para revisar y mejorar el texto escrito
Planificar lescrit dacord amb la situaci comunicativa i a partir Planificar el escrito de acuerdo con la situacin comunicativa y a
de la generaci didees i la seua organitzaci. partir de la generacin de ideas y su organizacin.
Bloc 2. Dimensi actitudinal cap a la llengua, societat i cultura Bloque 2. Dimensin actitudinal hacia la lengua, sociedad y cultura
Mostrar una actitud oberta i respectuosa davant delements dife- Mostrar una actitud abierta y respetuosa delante de elementos
rencials entre la llengua estrangera i la llengua prpia. diferenciales entre la lengua extranjera y la lengua propia.
Apreciar que lestudi daltres llenges i les seues cultures cons- Apreciar que el estudio de otros lenguas y sus culturas constitu-
titueix un mitj per a conixer i valorar la multiculturalitat i afavorir ye un medio para conocer y valorar la multiculturalitat y favorecer el
lenteniment intercultural i internacional. entendimiento intercultural e internacional.
Adoptar una actitud favorable a la comunicaci respectuosa, flui- Adoptar de una actitud favorable a la comunicacin respetuosa,
da i gratificant, superant estereotips i prejus respecte a la vlua i impor- fluida y gratificante, superando estereotipos y prejuicios con respecto
tncia de les diverses llenges, aix com de les seues varietats dialectals. a la vala e importancia de las diversas lenguas, as como de sus varie-
dades dialectales.
Manifestar una actitud de confiana en la mateixa capacitat Manifestar una actitud de confianza en la propia capacidad de
daprenentatge i s de les llenges estrangeres i participar activament aprendizaje y uso de las lenguas extranjeras y participar activamente en
en el control i lavaluaci del mateix aprenentatge. el control y la evaluacin del propio aprendizaje.
Conscienciar sobre el valor de la llengua prpia com a vehicle Concienciar sobre el valor de la propia lengua como vehculo de
didentitat cultural i utilitzar-la com a instrument per a ladquisici de identidad cultural y utilizarla como instrumento para la adquisicin de
nous aprenentatges, el desenvolupament del pensament i la comprensi nuevos aprendizajes, el desarrollo del pensamiento y la comprensin y
i anlisi de la realitat social, econmica i cultural. anlisis de la realidad social, econmica y cultural.
Desenvolupar estratgies de comunicaci elementals, en llengua Desarrollar estrategias de comunicacin elementales, en lengua
estrangera, afavoridores de laprenentatge autnom de llenges. extranjera, favorecedoras del aprendizaje autnomo de lenguas.
Lenergia com a concepte fonamental per a lestudi dels canvis. La energa como concepto fundamental para el estudio de los cam-
Canvi de posici, forma i estat. Valoraci del paper de lenergia en les bios. Cambio de posicin, forma y estado. Valoracin del papel de la
nostres vides. energa en nuestras vidas.
Treball i energia: anlisi qualitativa i interpretaci de transformaci- Trabajo y energa: anlisis cualitativo e interpretacin de transfor-
ons energtiques de processos senzills quotidians. maciones energticas de procesos sencillos cotidianos.
Principi de conservaci de lenergia. Tipus denergia, cintica i Principio de conservacin de la energa. Tipos de energa, cintica
potencial. Energia mecnica. y potencial. Energa mecnica.
Anlisi i valoraci de les diferents fonts denergia, renovables i no Anlisis y valoracin de las diferentes fuentes de energa, renova-
renovables. bles y no renovables.
Problemes associats a lobtenci, transport i utilitzaci de lenergia. Problemas asociados a la obtencin, transporte y utilizacin de la
energa.
Presa de conscincia de la importncia de lestalvi energtic. Toma de conciencia de la importancia del ahorro energtico.
Bloc 3. Canvis qumics i les seues aplicacions Bloque 3. Cambios qumicos y sus aplicaciones
Les reaccions qumiques. Las reacciones qumicas.
Representaci simblica. Representacin simblica.
La qumica en la societat. La qumica en la sociedad.
Elements qumics bsics en els ssers vius. Elementos qumicos bsicos en los seres vivos.
La qumica i el medi ambient: efecte dhivernacle, pluja cida, des- La qumica y el medioambiente: efecto invernadero, lluvia cida,
trucci de la capa doz, contaminaci daiges i terres. destruccin de la capa de ozono, contaminacin de aguas y tierras.
Petroli i derivats. Petrleo y derivados.
Energia nuclear. Energa nuclear.
Medicaments. Medicamentos.
Matemtiques Matemticas
Obtenci de valors numrics en frmules senzilles. Obtencin de valores numricos en frmulas sencillas.
Transformaci dequacions en altres equivalents. Resoluci Transformacin de ecuaciones en otras equivalentes. Resolucin
dequacions de primer grau. de ecuaciones de primer grado.
Resoluci algebraica dequacions de primer grau i de sistemes de Resolucin algebraica de ecuaciones de primer grado y de siste-
dos equacions lineals amb dos incgnites. mas de dos ecuaciones lineales con dos incgnitas.
Resoluci algebraica dequacions de segon grau. Solucions exac- Resolucin algebraica de ecuaciones de segundo grado. Solucio-
tes i aproximacions decimals. nes exactas y aproximaciones decimales.
Resoluci de problemes per mitj de la utilitzaci dequacions i Resolucin de problemas mediante la utilizacin de ecuaciones
sistemes. y sistemas.
Elaboraci de grfics a partir dun enunciat, una taula de valors o Elaboracin de grficos a partir de un enunciado, una tabla de
una expressi algebraica senzilla. Interpretaci de grfiques. valores o una expresin algebraica sencilla. Interpretacin de grficas.
14. Extraure la informaci que ens aporten els diferents conceptes 14. Extraer la informacin que nos aportan los diferentes conceptos
ds corrent en estadstica: poblaci, mostra, mitjana aritmtica, moda, de uso corriente en estadstica: poblacin, muestra, media aritmtica,
mitjana i dispersi, i interpretar tota aquesta informaci per a adquirir moda, mediana y dispersin; e interpretar toda esta informacin para
criteris i prendre decisions de fets quotidians. adquirir criterios y tomar decisiones de hechos cotidianos.
Bloc 1. Sistemes informtics i programari dofimtica Bloque 1. Sistemas informticos y software de ofimtica
Sistemes informtics. Tipus. Components. Perifrics. Sistemas informticos. Tipos. Componentes. Perifricos.
Programari. Tipus. Distribucions de programari. Programari lliure. Software. Tipos. Distribuciones de software. Software libre.
Tipus de llicncies. Creative commons. Tipos de licencias. Creative commons
Sistemes operatius. Definici, funcions, evoluci i classificaci. Sistemas operativos. Definicin, funciones, evolucin y clasificacin.
Sistemes operatius ms utilitzats. Breu descripci dels sistemes Sistemas operativos ms utilizados. Breve descripcin de los sis-
operatius (MS-DOS, Windows, Linux, Android, etc) temas operativos (MS-DOS, Windows, Linux, Android, etc)
Evoluci dels processadors i/o ordinadors. Evolucin de los procesadores y/o ordenadores.
Panells de control dels distints sistemes operatius. Interfcie Paneles de control de los distintos sistemas operativos. Interfaz
Android, Windows, Linux, etc. Android, Windows, Linux, etc.
Emmagatzematge de la informaci. Suports de gravaci. Almacenamiento de la informacin. Soportes de grabacin.
Installaci de distints SO en un mateix ordinador. Instalacin de distintos SO en un mismo ordenador.
Definici, finalitat i caracterstiques comunes dels programes: Definicin, finalidad y caractersticas comunes de los programas:
Processadors de text, fulls de clculs, bases de dades i presentaci de Procesadores de texto, Hojas de clculos, Bases de datos y Presentacin
continguts de contenidos
Plantilles dedici Plantillas de edicin
Bloc 3. Multimdia: imatge, udio i vdeo digital. Bloque 3. Multimedia: Imagen, audio y vdeo digital
Concepte dimatge (mapa de bits i vectorial), udio i vdeo digital. Concepto de imagen (mapa de bits y vectorial), audio y vdeo
digital.
Dispositius de captaci dimatge, dudio i de vdeo digital. Dispositivos de captacin de imagen, de audio y de vdeo digital.
Suports demmagatzematge. Soportes de almacenamiento.
Caracterstiques de les imatges digitals. Relaci grandria, pes i Caractersticas de las imgenes digitales. Relacin tamao, peso
resoluci. y resolucin.
Formats de compressi darxius dimatge, dudio i de vdeo. Formatos de compresin de archivos de imagen, de audio y de
video.
Tractament bsic dimatges digitals. Tratamiento bsico de imgenes digitales.
Bloc 4. Internet: possibilitats i prevenci del frau Bloque 4. Internet: Posibilidades y prevencin del fraude
Concepte dinternet. Breu histria. internet a Espanya i en el mn. Concepto de internet. Breve historia. Internet en Espaa y en el
mundo.
Comunitats comunicatives i participatives: correu electrnic, xat i Comunidades comunicativas y participativas: correo electrnico,
missatgeria, missatgeria instantnia, frums, blogs, pgines wiki, xarxes chat y mensajera, mensajera instantnea, foros, blogs, pginas wiki,
socials. redes sociales.
Possibilitats dinternet. Firmes i certificats digitals, DNI elec- Posibilidades de internet. Firmas y certificados digitales, DNI
trnic, busca docupaci, compres, serveis, comer, botigues en lnia, electrnico, bsqueda de empleo, compras, servicios, comercio, tiendas
accs als serveis doci. On-line, acceso a los servicios de ocio.
El frau en la web. Principals tcniques de frau. Mesures de protec- El fraude en la web. Principales tcnicas de fraude. Medidas de
ci (encriptaci, claus i consells) proteccin (encriptacin, claves y consejos)
Accs als serveis doci a travs de la web (Internet TV, vdeos Acceso a los servicios de ocio a travs de la web (Internet TV,
compartits, televisi prpia i a la carta, vdeo en directe) videos compartidos, televisin propia y a la carta, vdeo en directo)
Compartir arxius en la web. Compartir archivos en la web.
Conixer el funcionament bsic de xarxes i elements de protecci Conocer el funcionamiento bsico de redes y elementos de pro-
en aquesta. teccin en la misma.
Obtindre imatges fotogrfiques, udio i vdeo digital i aplicar tc- Obtener imgenes fotogrficas, audio y vdeo digital y aplicar
niques bsiques dedici digital a les imatges i diferenciar-les daquelles tcnicas bsicas de edicin digital a las imgenes y diferenciarlas de
generades per ordinador. aquellas generadas por ordenador.
Conixer els programes ms utilitzats per al tractament i ledici Conocer los programas ms utilizados para el tratamiento y la
dimatges, udio i vdeo digital. edicin de imgenes, audio y vdeo digital.
Saber usar internet i les seues possibilitats: participaci en xarxes, Saber usar internet y sus posibilidades: participacin en redes,
correu electrnic, comer en la xarxa, frau, descrregues, etc., amb les correo electrnico, comercio en la red, fraude, descargas, etc, con las
limitacions, amenaces i s responsable. limitaciones, amenazas y uso responsable.
ANNEX II ANEXO II
Bloc 3. Estudi de la llengua: normativa i morfosintaxi Bloque 3. Estudio de la lengua: normativa y morfosintaxis
Coneixement i s reflexiu de les normes lingstiques. Conocimiento y uso reflexivo de las normas lingsticas.
Llenguatge, llengua i parla. La llengua com a sistema: unitats i Lenguaje, lengua y habla. La lengua como sistema: unidades y
nivells. niveles.
Les categories gramaticals. Classes de paraules segons la seua Las categoras gramaticales. Clases de palabras segn su categora
categoria i el significat. y su significado.
Estructura de la paraula. Formaci de paraules i ampliaci del Estructura de la palabra. Formacin de palabras y ampliacin del
lxic. lxico.
Enunciat, frase i oraci. Els sintagmes. Enunciado, frase y oracin. Los sintagmas.
Tipus doracions: modalitat oracional, oraci simple i oraci com- Tipos de oraciones: modalidad oracional, oracin simple y oracin
posta. compuesta.
xen, la tradici cultural en qu sinscriuen, la seua estructura i situaci cen, la tradicin cultural en la que se inscriben, su estructura y situacin
comunicativa, els valors que transmeten; assenyalar les idees principals comunicativa, los valores que transmiten; sealando las ideas principa-
i les secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigitats i les y las secundarias, reconociendo posibles incoherencias o ambige-
aportar una opini personal. dades y aportando una opinin personal.
2. Produir textos escrits de carcter formal, correctes i adequats a la 2. Producir textos escritos de carcter formal, correctos y adecuados
situaci comunicativa, utilitzant mecanismes que els donen coherncia a la situacin comunicativa, utilizando mecanismos que les den cohe-
i cohesi i atenent les seues diferents estructures formals. rencia y cohesin y atendiendo a sus diferentes estructuras formales.
3. Utilitzar els coneixements sobre la llengua en lanlisi i la pro- 3. Utilizar los conocimientos sobre la lengua en el anlisis y la pro-
ducci de diferents tipus de textos: ser capa dusar la reflexi lings- duccin de diferentes tipos de textos: ser capaz de usar la reflexin
tica en la comprensi de textos aliens i en la composici dels propis. lingstica en la comprensin de textos ajenos y en la composicin de
los propios.
4. Conixer, identificar i analitzar les varietats lingstiques del cas- 4. Conocer, identificar y analizar las variedades lingsticas del cas-
tell i del valenci i les actituds sociolingstiques que shi manifesten. tellano y del valenciano y las actitudes sociolingsticas que en ellas
Aix com les diferents causes que pot tindre, en una situaci de contacte se manifiestan. As como las diferentes causas que puede tener, en una
de llenges, lelecci duna daquestes o lalternana de codis en un situacin de contacto de lenguas, la eleccin de una de ellas o la alter-
mateix discurs. nancia de cdigos en un mismo discurso.
5. Conixer, valorar i interpretar les obres i els autors ms represen- 5. Conocer, valorar e interpretar las obras y los autores ms repre-
tatius de la literatura en llengua castellana i valenciana. sentativos de la literatura en lengua castellana y valenciana.
Matemtiques Matemticas
Anlisi de les distintes formes de creixement en taules, grfiques Anlisis de las distintas formas de crecimiento en tablas, grficas
i enunciats verbals. y enunciados verbales.
Operacions i composici de funcions. Operaciones y composicin de funciones.
Angls Ingls
Bloc 3: Programari per a sistemes informtics Bloque 3: Software para sistemas informticos
Tipus de programari. Classificaci. Tipos de software. Clasificacin.
Edici de text. Fonts. Format. Tabulacions. Estils i plantilles. Edicin de texto. Fuentes. Formato. Tabulaciones. Estilos y planti-
Inserci dimatges. Taules de contingut i ndexs. Encapalaments i peus llas. Insercin de imgenes. Tablas de contenido e ndices. Encabezados
de pgina. Maquetaci. Conversi de documents de text al format de y pies de pgina. Maquetacin. Conversin de documentos de texto al
document porttil (PDF). formato de documento porttil (PDF).
Num. 7660 / 18.11.2015 30205
Utilitzaci dels fulls de clcul per a resoldre problemes. Opera- Utilizacin de las hojas de clculo para resolver problemas. Ope-
dors. Frmules. Funcions. Referncies relatives i absolutes. Confecci radores. Frmulas. Funciones. Referencias relativas y absolutas. Con-
de grfics feccin de grficos
Elaboraci de presentacions. Creaci de diapositives. Inserci Elaboracin de presentaciones. Creacin de diapositivas. Inser-
delements multimdia. Efectes. Transicions cin de elementos multimedia. Efectos. Transiciones.
Utilitzaci dels gestors de bases de dades. Disseny duna base de Utilizacin de los gestores de bases de datos. Diseo de una base
dades. Els registres i els camps. Ordenaci i selecci de registres. Els de datos. Los registros y los campos. Ordenacin y seleccin de regis-
filtres. Taules, consultes, formularis i informes. Camps clau. Introducci tros. Los filtros. Tablas, consultas, formularios e informes. Campos
a relacions entre taules i integritat referencial. clave. Introduccin a relaciones entre tablas e integridad referencial.
Imatges digitals. Tipus (vectorials i mapes de bits). Ferramentes Imgenes digitales. Tipos (vectoriales y mapas de bits). Herramien-
de dibuix i edici. Compressi. Formats. Conversi de formats. tas de dibujo y edicin. Compresin. Formatos. Conversin de formatos.
Edici de sons i vdeos digitals. Compressi dels arxius du- Edicin de sonidos y vdeos digitales. Compresin de los archivos
dio i vdeo. Formats ms utilitzats. Els codificadors-descodificadors de audio y vdeo. Formatos ms utilizados. Los codificadores-decodi-
(cdecs). ficadores (codecs).
Bloc 5: Aplicacions web 2.0 collaboratives i publicaci de con- Bloque 5: Aplicaciones web 2.0 colaborativas y publicacin de con-
tinguts tenidos
Aplicacions web 2.0 per a treball collaboratiu. Aplicaciones web 2.0 para trabajo colaborativo.
Creaci i publicaci en la web. Creacin y publicacin en la web.
Integraci i organitzaci delements textuals, numrics, sonors i Integracin y organizacin de elementos textuales, numricos,
grfics en estructures hipertextuals. sonoros y grficos en estructuras hipertextuales.
Publicaci de continguts en la web. Publicacin de contenidos en la web.
Accessibilitat de la informaci. Accesibilidad de la informacin.
La internacionalitzaci, la competncia global i les tecnologies La internacionalizacin, la competencia global y las tecnologas
de la informaci. Identificaci dels aspectes positius i negatius de lem- de la informacin. Identificacin de los aspectos positivos y negativos
presa multinacional. de la empresa multinacional.
adaptar-les a cada cas concret. Interpretar i valorar estratgies de mr- marketing, adaptarlas a cada caso concreto. Interpretar y valorar estra-
queting, incorporant en aqueixa valoraci consideracions de carcter tegias de marketing, incorporando en esa valoracin consideraciones de
tic, ambiental, etc. carcter tico, ambiental, etc.
8. Descriure lorganitzaci duna empresa i les seues possibles 8. Describir la organizacin de una empresa y sus posibles modi-
modificacions en funci de lentorn en qu desenvolupa la seua activi- ficaciones en funcin del entorno en que desarrolla su actividad. Inter-
tat. Interpretar lorganitzaci formal i informal duna empresa i detectar pretar la organizacin formal e informal de una empresa y detectar y
i proposar solucions a disfuncions o problemes que impedisquen un proponer soluciones a disfunciones o problemas que impidan un fun-
funcionament eficient en lorganitzaci empresarial. cionamiento eficiente en la organizacin empresarial.
9. Determinar per a un cas senzill lestructura dingressos i costos 9. Determinar para un caso sencillo la estructura de ingresos y cos-
duna empresa i calcular el seu benefici i el llindar de rendibilitat. tes de una empresa y calcular su beneficio y su umbral de rentabilidad.
10. Diferenciar les possibles fonts de finanament en un supsit 10. Diferenciar las posibles fuentes de financiacin en un supuesto
senzill i raonar lelecci ms adequada. sencillo y razonar la eleccin ms adecuada.
11. Valorar distints projectes dinversi senzills i justificar raonada- 11. Valorar distintos proyectos de inversin sencillos y justificar
ment la selecci de lalternativa ms avantatjosa. razonadamente la seleccin de la alternativa ms ventajosa.
12. Identificar les dades ms rellevants del balan i de el compte de 12. Identificar los datos ms relevantes del balance y de la cuenta de
prdues i guanys, explicar el seu significat, diagnosticar la seua situaci prdidas y ganancias, explicar su significado, diagnosticar su situacin
a partir de la informaci obtinguda i proposar mesures per a la seua a partir de la informacin obtenida y proponer medidas para su mejora.
millora.
13. Analitzar situacions generals dempreses reals o imaginries, 13. Analizar situaciones generales de empresas reales o imagina-
utilitzant els recursos materials adequats i les tecnologies de la infor- rias, utilizando los recursos materiales adecuados y las tecnologas de
maci. la informacin.
Geografia Geografa
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns al coneixement geogrfic. Bloque 1. Contenidos comunes al conocimiento geogrfico
Definici dun problema referit a un procs geogrfic i formulaci Definicin de un problema referido a un proceso geogrfico y
dhiptesis de treball. formulacin de hiptesis de trabajo.
Anlisi de les distintes variables ecogeogrfiques que interve- Anlisis de las distintas variables ecogeogrficas que intervie-
nen en els sistemes dorganitzaci territorial per a arribar a una sntesi nen en los sistemas de organizacin territorial para llegar a una sntesis
explicativa. explicativa.
Utilitzaci crtica de dades i elaboraci dinformacions utilitzant Utilizacin crtica de datos y elaboracin de informaciones uti-
diversos codis comunicatius: verbal, cartogrfic, grfic i estadstic. lizando varios cdigos comunicativos: verbal, cartogrfico, grfico y
estadstico.
Correcci en el llenguatge i utilitzaci adequada de la terminolo- Correccin en el lenguaje y utilizacin adecuada de la termino-
gia especfica. loga especfica.
Responsabilitat en lanlisi i valoraci de les repercussions socio- Responsabilidad en el anlisis y valoracin de las repercusiones
econmiques i ambientals de lexplotaci dels recursos. socioeconmicas y ambientales de la explotacin de los recursos.
Lespai geogrfic: noci i caracterstiques de lespai geogrfic; El espacio geogrfico: nocin y caractersticas del espacio geogr-
elements i instruments dinformaci i representaci geogrfica; nocions fico; elementos e instrumentos de informacin y representacin geogr-
danlisi de localitzacions i distribucions espacials. fica; nociones de anlisis de localizaciones y distribuciones espaciales.
Bloc 3. Naturalesa i medi ambient a Espanya Bloque 3. Naturaleza y medio ambiente en Espaa.
Els elements que estructuren el medi fsic: les unitats del relleu, Los elementos que estructuran el medio fsico: las unidades del
els contrastos climtics, les aiges, les formacions vegetals i els sls. relieve, los contrastes climticos, las aguas, las formaciones vegetales y
Gesti integral de laigua. los suelos. Gestin integral del agua.
La varietat dels grans conjunts naturals: identificaci dels seus La variedad de los grandes conjuntos naturales: identificacin de sus
elements geomorfolgics, estructurals, climtics i biogeogrfics. elementos geomorfolgicos, estructurales, climticos y biogeogrficos.
Naturalesa i recursos: matries primeres, fonts i recursos ener- Naturaleza y recursos: materias primas, fuentes y recursos ener-
gtics. gticos.
Naturalesa i medi ambient: la interacci entre el medi fsic i la Naturaleza y medio ambiente: la interaccin entre el medio fsico y la
societat, els problemes mediambientals i les poltiques espanyoles i sociedad, los problemas medioambientales y las polticas espaolas y comu-
comunitries de protecci dels espais naturals, conservaci i millora. nitarias de proteccin de los espacios naturales, conservacin y mejora.
Lespai geogrfic a la Comunitat Valenciana: elements, conjunts, El espacio geogrfico en la Comunidad Valenciana: elementos,
recursos, medi ambient. conjuntos, recursos, medio ambiente.
Bloc 4. Territori i activitats econmiques a Espanya. Bloque 4. Territorio y actividades econmicas en Espaa
Lordenaci territorial actual de lEstat en comunitats autnomes La ordenacin territorial actual del Estado en comunidades autno-
com a resultat de processos i projectes histrics contemporanis. mas como resultado de procesos y proyectos histricos contemporneos.
Num. 7660 / 18.11.2015 30208
Acci dels factors socioeconmics en el territori espanyol: evolu- Accin de los factores socioeconmicos en el territorio espaol:
ci histrica, panorama actual i perspectives. evolucin histrica, panorama actual y perspectivas.
La pluralitat dels espais rurals: transformaci i diversificaci de La pluralidad de los espacios rurales: transformacin y diversifi-
les activitats rurals i la seua plasmaci en tipologies espacials diverses; cacin de las actividades rurales y su plasmacin en tipologas espacia-
les dinmiques recents del mn rural. les diversas; las dinmicas recientes del mundo rural.
Els recursos marins, lactivitat pesquera i la reconversi i laqi- Los recursos marinos, la actividad pesquera y la reconversin y
cultura. la acuicultura.
Els espais industrials. La poltica territorial de modernitzaci de Los espacios industriales. La poltica territorial de modernizacin
la indstria i les seues conseqncies. de la industria y sus consecuencias.
Les activitats del sector terciari. El comer i la xarxa de transports: Las actividades del sector terciario. El comercio y la red de trans-
la vertebraci territorial. Els espais doci. El turisme. portes: la vertebracin territorial. Los espacios de ocio. El turismo.
Els sectors econmics a la Comunitat Valenciana. Los sectores econmicos en la Comunidad Valenciana
Les repercussions socioeconmiques i ambientals de lexplotaci Las repercusiones socioeconmicas y ambientales de la explota-
dels recursos. Producci i consum racional. cin de los recursos. Produccin y consumo racional.
Bloc 5. Poblaci, sistema urb i contrastos regionals en Espanya. Bloque 5. Poblacin, sistema urbano y contrastes regionales en
Espaa.
La poblaci espanyola. Lestructura biodemogrfica i laboral. La poblacin espaola. La estructura biodemogrfica y laboral.
Evoluci demogrfica i desigualtats espacials. La importncia de la Evolucin demogrfica y desigualdades espaciales. La importancia de
immigraci. La poblaci de la Comunitat Valenciana. la inmigracin. La poblacin de la Comunidad Valenciana.
Processos durbanitzaci. Morfologia i estructura de les ciutats Procesos de urbanizacin. Morfologa y estructura de las ciuda-
espanyoles i valencianes. Els sistemes de ciutats i les xarxes de trans- des espaolas y valencianas. Los sistemas de ciudades y las redes de
port. Les activitats i funcions urbanes. Limpacte ambiental. transporte. Las actividades y funciones urbanas. El impacto ambiental.
Les disparitats regionals i les poltiques estatals per a superar-les. Las disparidades regionales y las polticas estatales para superarlas.
13. Explicar lorganitzaci de lespai geogrfic com a resultat dun 13. Explicar la organizacin del espacio geogrfico como resultado
procs sociohistric, que va definint la constituci de les fronteres inte- de un proceso sociohistrico, que va definiendo la constitucin de las
riors i exteriors i la creaci de sentiments de pertinena a un territori fronteras interiores y exteriores y la creacin de sentimientos de perte-
concret. nencia a un territorio concreto.
14. Reconixer i explicar els trets especfics de la Comunitat Valen- 14. Reconocer y explicar los rasgos especficos de la Comunidad
ciana. Valenciana.
Bloc 2. Les bases del mn contemporani. Transformacions del segle Bloque 2. Las bases del mundo contemporneo. Transformaciones
xix del siglo xix
LAntic Rgim i la seua crisi: El Antiguo Rgimen y su crisis:
Economia agrria, societat estamental i monarquia absoluta. Economa agraria, sociedad estamental y monarqua absoluta.
La Illustraci. Pensament poltic i econmic. La Ilustracin. Pensamiento poltico y econmico.
La Revoluci Industrial: La Revolucin Industrial:
Transformacions econmiques, culturals i socials. Industrialitzaci Transformaciones econmicas, culturales y sociales. Industrializa-
i desenvolupament del capitalisme. cin y desarrollo del capitalismo.
La Revoluci Industrial i la seua difusi. La revolucin industrial y su difusin.
Liberalisme, Nacionalisme i Romanticisme: Liberalismo, nacionalismo y romanticismo:
La independncia de les colnies americanes. La independencia de las colonias americanas.
La Revoluci Francesa i lImperi napolenic. La Revolucin Francesa y el Imperio napolenico.
La Restauraci i les revolucions liberals. La Restauracin y las revoluciones liberales.
El nacionalisme. Les unificacions dItlia i dAlemanya. El nacionalismo. Las unificaciones de Italia y de Alemania.
Canvis i moviments socials: Cambios y movimientos sociales:
La formaci de la classe obrera. La formacin de la clase obrera.
Problemes socials de la industrialitzaci i la societat de classes. Problemas sociales de la industrializacin y la sociedad de clases.
Sindicalisme, socialisme i anarquisme. Sindicalismo, socialismo y anarquismo.
Les grans potncies europees: lAnglaterra victoriana. Las grandes potencias europeas: la Inglaterra victoriana.
La Frana de la III Repblica i lAlemanya de Bismarck. La Francia de la III Repblica y la Alemania de Bismarck.
LImperi austrohongars i lImperi rus. El Imperio austro-hngaro y el Imperio ruso.
La dominaci europea del mn: La dominacin europea del mundo:
Factors de lexpansi colonial. La segona revoluci industrial i el Factores de la expansin colonial. La segunda revolucin industrial
gran capitalisme. y el gran capitalismo.
El repartiment del mn. Colnies i metrpolis. El reparto del mundo. Colonias y metrpolis.
LImperi austrohongars i lImperi rus. El Imperio austro-hngaro y el Imperio ruso.
Bloc 3. Conflictes i canvis en la primera meitat del segle xx Bloque 3. Conflictos y cambios en la primera mitad del siglo xx
La Primera Guerra Mundial i lorganitzaci de la pau: La Primera Guerra Mundial y la organizacin de la paz:
Orgens de la Primera Guerra Mundial. Orgenes de la Primera Guerra Mundial.
La Primera Guerra Mundial. Els tractats de pau i la Societat de La Primera Guerra Mundial. Los tratados de paz y la Sociedad de
Nacions. Naciones.
La Revoluci russa: La Revolucin rusa:
La Revoluci de 1917 i les seues repercussions. La Revolucin de 1917 y sus repercusiones.
La creaci, el desenvolupament i consolidaci de lURSS. La creacin, el desarrollo y consolidacin de la URSS.
La crisi de lestat liberal i lascens dels totalitarismes: La crisis del estado liberal y el ascenso de los totalitarismos:
Crisi de lestat liberal. Depressi econmica. Crisis del estado liberal. Depresin econmica.
Dictadures i democrcies en els anys trenta. Dictaduras y democracias en los aos treinta.
Auge i ascens dels moviments feixistes. Poltiques expansionistes i Auge y ascenso de los movimientos fascistas. Polticas expansionis-
conflictes internacionals. tas y conflictos internacionales.
La Segona Guerra Mundial: La Segunda Guerra Mundial:
Desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. Desarrollo de la Segunda Guerra Mundial.
Antisemitisme: la singularitat del genocidi jueu. Antisemitismo: la singularidad del genocidio judo.
El nou orde mundial. LONU. El nuevo orden mundial. La ONU.
Bloc 4. El mn en la segona meitat del segle xx Bloque 4. El mundo en la segunda mitad del siglo xx
Num. 7660 / 18.11.2015 30210
Bloc 5. Problemes, perspectiva i transformaci cultural en el mn Bloque 5. Problemas, perspectiva y transformacin cultural en el
contemporani mundo contemporneo
Els centres del poder mundial i la configuraci geopoltica del Los centros del poder mundial y la configuracin geopoltica del
mn: mundo:
La desintegraci de lURSS. Els pasos deconomia planificada. La desintegracin de la URSS. Los pases de economa planificada.
Els EUA i el nou orde mundial. Los EE UU y el nuevo orden mundial.
Jap i les noves potncies industrials del Sud-est asitic. Japn y las nuevas potencias industriales del Sudeste asitico.
La Uni Europea. La Unin Europea.
Iberoamrica. Iberoamrica.
Entre dos millennis: Entre dos milenios:
Lexplosi demogrfica. Els problemes del creixement. La explosin demogrfica. Los problemas del crecimiento.
Lestat del benestar i la seua desigual distribuci. El estado del bienestar y su desigual distribucin.
Impacte cientfic i tecnolgic. Influncia dels mitjans de comuni- Impacto cientfico y tecnolgico. Influencia de los medios de comu-
caci. nicacin.
Focus de conflicte i situacions dinjustcia i discriminaci. Foco de conflicto y situaciones de injusticia y discriminacin.
Terrorisme. La cooperaci i el dileg com a formes pacifiques de Terrorismo. La cooperacin y el dilogo como formas pacificas de
resoluci de conflictes. resolucin de conflictos.
Democrcia i drets humans. Democracia y derechos humanos.
Els nous reptes de lera de la globalitzaci. Los nuevos retos de la era de la globalizacin.
posterior a la Segona Guerra Mundial dalgun dels principals estats rica posterior a la Segunda Guerra Mundial de alguno de los principales
actuals de la Uni. estados actuales de la Unin.
9. Caracteritzar les transformacions ms significatives que shan 9. Caracterizar las transformaciones ms significativas que se han
produt en el mn des de lltim ter del segle xx, valorant lexistncia producido en el mundo desde el ltimo tercio del siglo xx, valorando la
de nous centres de poder, alhora que limpacte de la globalitzaci en les existencia de nuevos centros de poder, al mismo tiempo que el impacto
esferes poltica, econmica i cultural de la globalizacin en las esferas poltica, econmica y cultural
10. Identificar i utilitzar els procediments i tcniques bsiques 10. Identificar y utilizar los procedimientos y tcnicas bsicas de
daprenentatge, comprenent i valorant lanlisi histrica com un procs aprendizaje, comprendiendo y valorando el anlisis histrico como un
en constant reelaboraci. Obtindre de fonts variades informaci relle- proceso en constante reelaboracin. Obtener de fuentes variadas infor-
vant per a explicar els processos histrics i estudiar-los. macin relevante para explicar los procesos histricos y estudiarlos.
11. Analitzar algun conflicte o qesti dactualitat, de dimensi 11. Analizar algn conflicto o cuestin de actualidad, de dimensin
internacional, a partir de la informaci procedent de distints mitjans de internacional, a partir de la informacin procedente de distintos medios
comunicaci social, valorant crticament la disparitat denfocaments i de comunicacin social, valorando crticamente la disparidad de enfo-
prenent en consideraci els antecedents histrics del tema. ques y tomando en consideracin los antecedentes histricos del tema.
12. Utilitzar els conceptes bsics de la histria contempornia, com- 12. Utilizar los conceptos bsicos de la historia contempornea,
prenent i assumint les especials caracterstiques de la conceptualitzaci comprendiendo y asumiendo las especiales caractersticas de la con-
histrica, i reconixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre ceptualizacin histrica, y reconocer la posibilidad de diferentes inter-
un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anlisi crtica. pretaciones sobre un mismo hecho y la necesidad de someterlas a un
anlisis crtico.
Principals aspectes que la norma imposa en el dibuix tcnic indus- Principales aspectos que la norma impone en el dibujo tcnico
trial. industrial.
La croquitzaci, el croquis a m alada. La croquitzaci norma- La croquizacin, el croquis a mano alzada. La croquizacin nor-
litzada. malizada.
Lacotaci, normes generals, tipus de cotes, sistemes dacotaci. La acotacin, normas generales, tipos de cotas, sistemas de acota-
Maneig dinstruments de mesura. cin. Manejo de instrumentos de medida.
5. Emprar aparells de mesura i efectuar mesures correctament. 5. Emplear aparatos de medida y efectuar medidas correctamen-
Conixer les magnituds fonamentals de lenergia elctrica per a poder te. Conocer las magnitudes fundamentales de la energa elctrica para
calcular les seccions dels conductors i tamb els elements de coman- poder calcular las secciones de los conductores y tambin los elementos
dament i protecci; conixer locupaci dampermetres, voltmetres i de mando y proteccin; conocer el empleo de ampermetros, voltmetros
wattmetres. y vatmetros.
6. Identificar els elements funcionals que componen un producte 6. Identificar los elementos funcionales que componen un producto
tcnic ds conegut, assenyalant el paper que exercix cada un daquests tcnico de uso conocido, sealando el papel que desempea cada uno de
en el funcionament del conjunt: desarmar un artefacte, reconixer ellos en el funcionamiento del conjunto: desarmar un artefacto, recono-
quines sn les peces i subconjunts ms importants i quins sn accessoris cer cules son las piezas y subconjuntos ms importantes y cules son
des del punt de vista funcional i descriure el paper de cada component accesorios desde el punto de vista funcional y describir el papel de cada
en el funcionament del conjunt. componente en el funcionamiento del conjunto.
7. Avaluar les repercussions que sobre la qualitat de vida t la pro- 7. Evaluar las repercusiones que sobre la calidad de vida tiene la
ducci i utilitzaci dun producte o servei tcnic quotidi i suggerir produccin y utilizacin de un producto o servicio tcnico cotidiano
possibles alternatives de millora, tant tcniques com dun altre ordre, y sugerir posibles alternativas de mejora, tanto tcnicas como de otro
usant materials, principis de funcionament i tcniques de producci orden, usando materiales, principios de funcionamiento y tcnicas de
distintes o modificant el mode ds, la ubicaci o els hbits de consum. produccin distintas o modificando el modo de uso, la ubicacin o los
hbitos de consumo.
8. Emprar el vocabulari i els recursos grfics adequats per a des- 8. Emplear el vocabulario y los recursos grficos adecuados para
criure la composici i el funcionament duna mquina, circuit o sistema describir la composicin y funcionamiento de una mquina, circuito o
tecnolgic concret, utilitzant els coneixements adquirits sobre simbolo- sistema tecnolgico concreto, utilizando los conocimientos adquiridos
gia i representaci normalitzada de circuits, representaci esquemtica sobre simbologa y representacin normalizada de circuitos, represen-
didees, relacions entre elements i seqncies defectes en un sistema. tacin esquemtica de ideas, relaciones entre elementos y secuencias de
efectos en un sistema.
9. Muntar un circuit elctric a partir del plnol o esquema duna 9. Montar un circuito elctrico a partir del plano o esquema de una
installaci caracterstica: interpretar el plnol duna installaci, reco- instalacin caracterstica: interpretar el plano de una instalacin, recono-
nixer el significat dels seus smbols, seleccionar els components cor- cer el significado de sus smbolos, seleccionar los componentes corres-
responents i connectar-los sobre una carcassa o un simulador, dacord pondientes y conectarlos sobre un armazn o un simulador, de acuerdo
amb les indicacions del plnol per a compondre un circuit que t una a las indicaciones del plano para componer un circuito que tiene una
utilitat determinada. utilidad determinada.
10. Aportar i argumentar idees i opinions prpies de lequip de tre- 10. Aportar y argumentar ideas y opiniones propias del equipo de
ball, valorant i adoptant, si s el cas, idees alienes. trabajo, valorando y adoptando en su caso ideas ajenas.
11. Conixer lestructura interna dels materials ds ms habitual i 11. Conocer la estructura interna de los materiales de uso ms habi-
la seua relaci amb les propietats i caracterstiques daquests. tual y su relacin con las propiedades y caractersticas de los mismos.
12. Analitzar la composici duna mquina (trmica o elctrica) o 12. Analizar la composicin de una mquina (trmica o elctrica)
sistema automtic ds com, identificant els elements de comanda- o sistema automtico de uso comn, identificando los elementos de
ment, control, potncia i descrivint el seu funcionament. mando, control, potencia y describiendo su funcionamiento.
Bloc 1. Les magnituds fsiques i la seua mesura Bloque 1. Las magnitudes fsicas y su medida
El sistema mtric decimal. El sistema mtrico decimal
El sistema internacional dunitats. El sistema internacional de unidades
Conversions dunitats amb factors de conversi. Unitats com- Conversiones de unidades con factores de conversin. Unidades
postes. compuestas
Magnituds escalares i vectorials. Magnitudes escalares y vectoriales.
Operacions bsiques amb vectors. Suma, resta, producte per un Operaciones bsicas con vectores. Suma, resta, producto por un
escalar. Vectors de la mateixa direcci o de direccions perpendiculars escalar. Vectores de igual direccin o de direcciones perpendiculares
Exemples fsics doperacions amb vectors: composici forces i Ejemplos fsicos de operaciones con vectores: composicin fuer-
composici de velocitats. zas y composicin de velocidades
Principi de conservaci de lenergia mecnica en absncia de for- Principio de conservacin de la energa mecnica en ausencia de
ces disipatives. fuerzas disipativas.
Bloc 5. Revisi i aprofundiment de la teoria atomicomolecular Bloque 5. Revisin y profundizacin de la teora atmicomolecular
La classificaci de les substncies: elements, compostos i mescles. La clasificacin de las sustancias: elementos, compuestos y mezclas
Lleis ponderals de la qumica. Teoria atmica de Dalton i justifi- Leyes ponderales de la qumica. Teora atmica de Dalton y justi-
caci de les lleis ponderals. ficacin de las leyes ponderales
Les lleis volumtriques de Gay-Lussac i les hiptesis dAvogadro. Las leyes volumtricas de Gay-Lussac y las hiptesis de Avoga-
El concepte de mol. Masses atmiques i moleculars. dro. El concepto de mol. Masas atmicas y moleculares
Composici centesimal. Frmules empriques i moleculars. Composicin centesimal. Frmulas empricas y moleculares
Magnituds que regeixen el comportament dels gasos. Equaci Magnitudes que rigen el comportamiento de los gases. Ecuacin
dels gasos ideals. de los gases ideales
Algunes formes dexpressar la concentraci de les dissolucions. Algunas formas de expresar la concentracin de las disoluciones.
Molaritat i tant per cent en massa. Molaridad y tanto por cien en masa.
Bloc 7. Clculs estequiomtrics amb reaccions qumiques Bloque 7. Clculos estequiomtricos con reacciones qumicas
Model elemental de reacci a partir de les collisions que provo- Modelo elemental de reaccin a partir de las colisiones que pro-
quen ruptures i formaci de nous enllaos. vocan roturas y formacin de nuevos enlaces.
Classificaci dalguns tipus de reaccions qumiques: sntesi, des- Clasificacin de algunos tipos de reacciones qumicas: sntesis,
composici, intercanvi, combusti descomposicin, intercambio, combustin
Ajust de reaccions a partir de la llei de la conservaci de la massa. Ajuste de reacciones a partir de la ley de la conservacin de la masa.
Informaci que es pot extraure duna reacci ajustada i realitza- Informacin que se puede extraer de una reaccin ajustada y rea-
ci de clculs amb quantitats de substncia involucrada en una reacci lizacin de clculos con cantidades de sustancia involucrada en una
qumica (clculs estequiomtrics). Clculs amb intervenci de gasos. reaccin qumica (clculos estequiomtricos). Clculos con interven-
cin de gases
Clculs estequiomtrics amb reaccions en qu intervenen disso- Clculos estequiomtricos con reacciones en las que intervienen
lucions. disoluciones.
Bloc 8. Introducci a la qumica del carboni Bloque 8. Introduccin a la qumica del carbono
Possibilitats de combinaci que t el carboni: existncia de cade- Posibilidades de combinacin que tiene el carbono: existencia de
nes ramificades. Possibilitat denllaos mltiples amb si mateix o amb cadenas ramificadas. Posibilidad de enlaces mltiples consigo mismo o
altres elements com loxigen, el nitrogen. con otros elementos como el oxgeno, el nitrgeno.
Classificaci de les funcions orgniques. Alcans, alquens i alquins, Clasificacin de las funciones orgnicas. Alcanos, alquenos y
hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids, cetones, cids, alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoholes, teres, aldeh-
sters, amines i compostos halogenats dos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados
Nomenclatura i formulaci IUPAC per a aquests compostos (limi- Nomenclatura y formulacin IUPAC para estos compuestos (limi-
tats a compostos amb un grup funcional). tados a compuestos con un grupo funcional).
Num. 7660 / 18.11.2015 30216
Fsica Fsica
Bloc 1. Les magnituds fsiques i la seua mesura Bloque 1. Las magnitudes fsicas y su medida
El sistema mtric decimal. El sistema mtrico decimal
El sistema internacional dunitats. El sistema internacional de unidades
Num. 7660 / 18.11.2015 30217
Conversions dunitats amb factors de conversi. Unitats com- Conversiones de unidades con factores de conversin. Unidades
postes. compuestas
Magnituds escalars i vectorials. Magnitudes escalares y vectoriales.
Operacions bsiques amb vectors. Suma, resta, producte per un Operaciones bsicas con vectores. Suma, resta, producto por un
escalar. Vectors de la mateixa direcci o de direccions perpendiculars. escalar. Vectores de igual direccin o de direcciones perpendiculares
Exemples fsics doperacions amb vectors: composici forces i Ejemplos fsicos de operaciones con vectores: composicin fuer-
composici de velocitats. zas y composicin de velocidades
La transmissi de lenergia a travs dun mitj: atenuaci i absor- La transmisin de la energa a travs de un medio: atenuacin y
ci. absorcin
Fenmens ondulatoris (estudi qualitatiu): reflexi, refracci, Fenmenos ondulatorios (estudio cualitativo): reflexin, refrac-
difracci i interferncia. cin, difraccin e interferencia.
Estudi del so i les seues qualitats. Nivell dintensitat sonora i con- Estudio del sonido y sus cualidades. Nivel de intensidad sonora
taminaci acstica. Efecte Doppler, estudi qualitatiu del cas: observador y contaminacin acstica. Efecto doppler, estudio cualitativo del caso:
en reps i font en moviment. observador en reposo y fuente en movimiento.
Bloc 6. Cincies de la Terra i del Medi Ambient Bloque 6. Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente
El concepte de medi ambient. La preocupaci ambiental i el seu El concepto de medio ambiente. La preocupacin ambiental y su
desenvolupament recent. desarrollo reciente.
Estructura i composici de latmosfera. Estructura y composicin de la atmsfera.
El clima. Canvis climtics passats i actuals. Riscos dorigen cli- El clima. Cambios climticos pasados y actuales. Riesgos de ori-
mtic. gen climtico.
Dinmica de la hidrosfera. El cicle de laigua. Contaminaci dai- Dinmica de la hidrosfera. El ciclo del agua. Contaminacin de
ges. aguas.
Recursos geolgics: minerals i energtics. La seua explotaci i Recursos geolgicos: minerales y energticos. Su explotacin y
gesti. Reserves i agostejament de recursos. gestin. Reservas y agostamiento de recursos.
Conceptes bsics en ecologia. Els components de lecosistema. Conceptos bsicos en ecologa. Los componentes del ecosistema.
Flux de matria i energia. Flujo de materia y energa.
La biodiversitat i la seua estimaci. La biodiversidad y su estimacin.
Concepte de sl. Estructura i composici. Concepto de suelo. Estructura y composicin.
2. Relacionar les macromolcules amb la seua funci biolgica en 2. Relacionar las macromolculas con su funcin biolgica en la
la cllula i lorganisme. clula y el organismo.
3. Explicar el significat biolgic de la respiraci cellular, indicant 3. Explicar el significado biolgico de la respiracin celular, indi-
les diferncies entre la via aerbia i lanaerbia respecte de la rendi- cando las diferencias entre la va aerobia y la anaerobia respecto de la
bilitat energtica, els productes finals originats i linters industrial rentabilidad energtica, los productos finales originados y el inters
daquests ltims. industrial de estos ltimos.
4. Diferenciar en la fotosntesi la fase lumnica de la fosca, identifi- 4. Diferenciar en la fotosntesis la fase lumnica de la oscura, iden-
cant les estructures cellulars en qu es du a terme, els substrats neces- tificando las estructuras celulares en las que se lleva a cabo, los sustra-
saris, els productes finals i el balan energtic obtingut i valorant la seua tos necesarios, los productos finales y el balance energtico obtenido y
importncia en el manteniment de la vida. valorando su importancia en el mantenimiento de la vida.
5. Explicar els mecanismes bsics que incideixen en el procs de la 5. Explicar los mecanismos bsicos que inciden en el proceso de
ingesti i digesti daliments, en lassimilaci i distribuci de nutrients la ingestin y digestin de alimentos, en la asimilacin y distribucin
i en la producci i excreci de rebutjos, relacionant els dits processos de nutrientes y en la produccin y excrecin de desechos, relacionando
amb les estructures anatmiques que els fan possibles. dichos procesos con las estructuras anatmicas que los hacen posibles.
6. Explicar les diferncies entre organismes eucariotes i procariotes. 6. Explicar las diferencias entre organismos eucariotas y procariotas.
7. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes 7. Explicar el mantenimiento de las constantes vitales de los orga-
a partir de la comprensi del procs de coordinaci neuroendocrina. nismos a partir de la comprensin del proceso de coordinacin neu-
roendocrina.
8. Explicar lanatomia i el funcionament dels rgans dels sentits. 8. Explicar la anatoma y el funcionamiento de los rganos de los
sentidos.
9. Conixer les diferents parts del sistema nervis aix com la trans- 9. Conocer las diferentes partes del sistema nervioso as como la
missi de limpuls nervis. transmisin del impulso nervioso.
10. Conixer les diferents glndules endocrines, les hormones que 10. Conocer las diferentes glndulas endocrinas, las hormonas que
produeixen i lacci daquestes. producen y la accin de estas.
11. Conixer les estructures que componen laparell locomotor i les 11. Conocer las estructuras que componen el aparato locomotor y
funcions que realitzen. las funciones que realizan.
12. Representar grficament, o localitzar sobre presentacions grfi- 12. Representar grficamente, o localizar sobre presentaciones gr-
ques, ossos i msculs. ficas, huesos y msculos.
13. Explicar els mecanismes del procs reproductor, indicant les 13. Explicar los mecanismos del proceso reproductor, indicando las
distintes estructures anatmiques i les hormones que hi intervenen. distintas estructuras anatmicas y las hormonas que intervienen.
14. Explicar els principals conceptes en matria gentica: genotip, 14. Explicar los principales conceptos en materia gentica: genoti-
fenotip, dominncia, recessivitat. po, fenotipo, dominancia, recesividad.
15. Explicar el paper de lADN com a portador de la informaci 15. Explicar el papel del ADN como portador de la informacin
gentica i la naturalesa del codi gentic, relacionant les mutacions amb gentica y la naturaleza del cdigo gentico, relacionando las mutacio-
alteracions en la informaci i estudiant la seua repercussi en la varia- nes con alteraciones en la informacin y estudiando su repercusin en la
bilitat dels ssers vius i en la salut de les persones. variabilidad de los seres vivos y en la salud de las personas.
16. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulaci 16. Analizar algunas aplicaciones y limitaciones de la manipulacin
gentica en vegetals, animals i en lsser hum, i les seues implicacions. gentica en vegetales, animales y en el ser humano, y sus implicaciones.
17. Determinar les caracterstiques que defineixen els microorganis- 17. Determinar las caractersticas que definen a los microorganis-
mes, i destacar el paper dalguns daquests en els cicles biogeoqumics, mos, destacando el papel de algunos de ellos en los ciclos biogeoqumi-
en les indstries alimentries, en la indstria farmacutica i en la millora cos, en las industrias alimentarias, en la industria farmacutica y en la
del medi ambient, i analitzar el poder patogen que poden tindre en els mejora del medio ambiente, y analizando el poder patgeno que pueden
ssers vius. tener en los seres vivos.
18. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els 18. Analizar los mecanismos de defensa que desarrollan los seres
ssers vius davant de la presncia dun antigen, deduint a partir vivos ante la presencia de un antgeno, deduciendo a partir de estos
daquests coneixements com es pot incidir per a reforar o estimular conocimientos cmo se puede incidir para reforzar o estimular las
les defenses naturals. defensas naturales.
19. Conixer les cllules que intervenen en el mecanisme immu- 19. Conocer las clulas que intervienen en el mecanismo inmuno-
nolgic. lgico.
20. Conixer i explicar les alteracions del sistema immunitari: al 20. Conocer y explicar las alteraciones del sistema inmunitario:
lrgies, VIH-SIDA, fenmens i malalties autoimmunes. alergias, VIH-SIDA, fenmenos y enfermedades autoinmunes.
21. Explicar lestructura i composici de latmosfera. 21. Explicar la estructura y composicin de la atmsfera.
22. Conixer les principals caracterstiques dels diferents climes per 22. Conocer las principales caractersticas de los diferentes climas
a analitzar i comprendre dades climtiques. para analizar y comprender datos climticos.
23. Explicar el cicle de laigua i els principals problemes relacionats 23. Explicar el ciclo del agua y los principales problemas relaciona-
amb ls i gesti dels recursos hdrics. dos con el uso y gestin de los recursos hdricos.
24. Relacionar els principals recursos energtics utilitzats amb els 24. Relacionar los principales recursos energticos utilizados con
problemes medioambientals. los problemas medio ambientales.
25. Analitzar lestructura i els components dun ecosistema. 25. Analizar la estructura y los componentes de un ecosistema.
26. Explicar el concepte de biodiversitat i la seua distribuci geo- 26. Explicar el concepto de biodiversidad y su distribucin geogr-
grfica en el planeta. fica en el planeta.
27. Determinar les principals caracterstiques dun sl atenent la 27. Determinar las principales caractersticas de un suelo atendiendo
seua estructura i composici. a su estructura y composicin.
Qumica Qumica
Bloc 1. Revisi i aprofundiment de la teoria atomicomolecular Bloque 1. Revisin y profundizacin de la teora atmicomolecular
Anlisi dalgunes substncies habituals en la naturalesa. Els tres Anlisis de algunas sustancias habituales en la naturaleza. Los tres
estats fsics i els seus models. estados fsicos y sus modelos.
La classificaci de les substncies: elements, compostos i mescles. La clasificacin de las sustancias: elementos, compuestos y mezclas
Num. 7660 / 18.11.2015 30221
Lleis ponderals de la qumica. Teoria atmica de Dalton i justifi- Leyes ponderales de la qumica. Teora atmica de Dalton y justi-
caci de les lleis ponderals. ficacin de las leyes ponderales
Les lleis volumtriques de Gay-Lussac i les hiptesis dAvogadro. Las leyes volumtricas de Gay-Lussac y las hiptesis de Avoga-
El concepte de mol. Masses atmiques i moleculars. dro. El concepto de mol. Masas atmicas y moleculares
Composici centesimal. Frmules empriques i moleculars. Composicin centesimal. Frmulas empricas y moleculares
Magnituds que regeixen el comportament dels gasos. Equaci Magnitudes que rigen el comportamiento de los gases. Ecuacin
dels gasos ideals. de los gases ideales
Algunes formes dexpressar la concentraci de les dissolucions. Algunas formas de expresar la concentracin de las disoluciones.
Molaritat i tant per cent en massa. Molaridad y tanto por cien en masa.
Bloc 3. Canvis energtics i materials en les reaccions qumiques Bloque 3. Cambios energticos y materiales en las reacciones qu-
micas
Model elemental de reacci a partir de les collisions que pro- Modelo elemental de reaccin a partir de las colisiones que pro-
voquen ruptures i formaci de nous enllaos. Existncia de reaccions vocan roturas y formacin de nuevos enlaces. Existencia de reacciones
endotrmiques i exotrmiques amb aquest model. endotrmicas y exotrmicas con este modelo.
Clcul de lenergia duna reacci a partir de les energia denlla Clculo de la energa de una reaccin a partir de las energa de
enlace
Classificaci dalguns tipus de reaccions qumiques: sntesi, des- Clasificacin de algunos tipos de reacciones qumicas: sntesis,
composici, intercanvi, combusti descomposicin, intercambio, combustin
Ajust de reaccions a partir de la llei de la conservaci de la massa. Ajuste de reacciones a partir de la ley de la conservacin de la
masa.
Concepte de reacci de formaci i de calor de formaci. Clcul Concepto de reaccin de formacin y de calor de formacin. Cal-
de calors de reacci a partir de les calors de formaci de les substncies culo de calores de reaccin a partir de los calores de formacin de las
involucrades. sustancias involucradas.
Informaci que es pot extraure duna reacci ajustada i realitza- Informacin que se puede extraer de una reaccin ajustada y rea-
ci de clculs amb quantitats de substncia involucrada en una reacci lizacin de clculos con cantidades de sustancia involucrada en una
qumica (clculs estequiomtrics). Clculs amb intervenci de gasos. reaccin qumica (clculos estequiomtricos). Clculos con interven-
cin de gases
Clculs estequiomtrics amb reactius impurs. Rendiment duna Clculos estequiomtricos con reactivos impuros. Rendimiento
reacci. Processos qumics que ocorren amb reactiu limitant. de una reaccin. Procesos qumicos que ocurren con reactivo limitante.
Clculs estequiomtrics amb reaccions en qu intervenen disso- Clculos estequiomtricos con reacciones en las que intervienen
lucions. disoluciones.
Reaccions cid-base. Conceptes dcid i base dArrhenius i de Reacciones cido-base. Conceptos de cido y base de Arrhenius y
Brnsted-Lowry. cids i bases fortes. Concepte de pH. Reaccions de de Brnsted-Lowry. cidos y bases fuertes. Concepto de pH. Reaccio-
neutralitzaci. nes de neutralizacin.
Reaccions doxidaci-reducci. Assignaci de nombre doxidaci. Reacciones de oxidacin-reduccin. Asignacin de nmero de
Canvis en els nombres doxidaci. Oxidant i reductor oxidacin. Cambios en los nmeros de oxidacin. Oxidante y reductor
Bloc 4. Introducci a la qumica del carboni Bloque 4. Introduccin a la qumica del carbono
Possibilitats de combinaci que t el carboni: existncia de cade- Posibilidades de combinacin que tiene el carbono: existencia de
nes ramificades. Possibilitat denllaos mltiples amb si mateix o amb cadenas ramificadas. Posibilidad de enlaces mltiples consigo mismo o
altres elements com loxigen, el nitrogen. con otros elementos como el oxgeno, el nitrgeno.
Classificaci de les funcions orgniques. Alcans, alquens i alquins, Clasificacin de las funciones orgnicas. Alcanos, alquenos y
hidrocarburs aromtics senzills, alcohols, ters, aldehids, cetones, cids, alquinos, hidrocarburos aromticos sencillos, alcoholes, teres, aldeh-
sters, amines i compostos halogenats. dos, cetonas, cidos, steres, aminas y compuestos halogenados.
Nomenclatura i formulaci IUPAC per a aquests compostos (limi- Nomenclatura y formulacin IUPAC para estos compuestos (limi-
tats a compostos amb un grup funcional). tados a compuestos con un grupo funcional).
Concepte disomeria. Isomeria de cadena, de posici i de funci. Concepto de isomera. Isomera de cadena, de posicin y de funcin
Num. 7660 / 18.11.2015 30222