FORMA’T EN LA TOLERÀNCIA

UNITAT DIDÀCTICA

DIDÀCTICA DE L'EDUCACIÓ FÍSICA EN L'EDUCACIÓ INFANTIL

ALEXANDRA VALENCIA PERIS
JORGE LIZANDRA MORA

GR.3U

Victoria Azorín Soler

Katherine Borja Gordillo
Silvia Farga Albiol
Rocío García de Leonardo Gil
Aroa Pérez Enseñat
Gracia Puig Hernandis
INDEX
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................. 2
2. JUSTIFICACIÓ .................................................................................................................................. 2
3. MARC TEÒRIC ................................................................................................................................. 4
4. CONTEXTUALITZACIÓ.................................................................................................................. 8
5. TEMPORALITZACIÓ. ...................................................................................................................... 9
6. ÀREES .............................................................................................................................................. 10
7. OBJECTIUS ..................................................................................................................................... 11
8. CONTINGUTS ................................................................................................................................. 12
9. METODOLOGÍA ............................................................................................................................. 12
10. EXPLICACIÓ DE LES SESSIONS ................................................................................................ 13
11. SESSIONS ....................................................................................................................................... 14
12. RECURSOS MATERIALS I DIDÀCTICS .................................................................................... 22
13. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ..................................................................................................... 24
14. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT .................................................................................................. 28
15. BIBLIOGRAFÍA Y WEBGRAFÍA ................................................................................................ 31
Annex I: Conte motor: L’illa de les formes .............................................................................................. 34
Annex II. Cançó: Els Pirates .................................................................................................................... 36

1
1. INTRODUCCIÓ

L’educació en valors és hui la clau d’un desenvolupament global de la persona. El

creixement personal, social, cultural, educatiu i professional no té cabuda sense l’adquisició
plena i significativa d’una serie de valors positius. Així doncs, la present Unitat Didàctica gira
al voltant del foment de valors com són: el treball en equip, el compromís, el respecte o el
foment de les relacions socials saludables. Atenent especialment al valor de la tolerància. Tot
això, l’infinitat de possibilitats que ens ofereix l’Educació Física.

Amb els jocs que realitzarem en la nostra proposta didàctica, podrem transmetre el valor
de la tolerància sense importar la diversitat present en el nostre grup-classe i, així, facilitar les
relacions que existeixen entre tots els membres de la comunitat educativa. D’aquesta manera,
els jocs lúdics, en equip, col·laboratius, etc. ajudaran a l’alumnat a acceptar els demés tal i com
són i entendre la necessitat de respectar-se els uns als altres, assimilant que tots tenim les
nostres diferències, defectes i virtuts.

D’altra banda, mitjançant les activitats presentades deixem de banda els jocs
competitius que poden ser l’origen de problemes d’autoestima, de col·laboració i de diversos
conflictes. Així doncs, aconseguirem que l’alumnat es trobe en un procés de desenvolupament
on la resolució de conflictes siga personal i social, gràcies a les interrelacions positives que
s’aconseguiran establir entre tots els companys i companyes.

2. JUSTIFICACIÓ

Com deia Victoria Camps (1990):

La tolerància és la virtut de la democràcia. El respecte als altres, la igualtat de
totes les creences i opinions, la convicció que ningú té la veritat ni la raó
absolutes, són el fonament d'aquesta obertura i generositat que suposa el ser
tolerant. Sense la virtut de la tolerància, la democràcia és un engany, doncs la
intolerància condueix directament al totalitarisme (p.81).

Per aquesta raó, es presenta una Unitat Didàctica per al tercer curs del segon cicle
d’Educació Infantil, conformada per cinc sessions on es tracta el valor de la tolerancia. Des de
la nostra perspectiva aquest resulta esencial en l’adquisició de la resta de valors i en el

2
desenvolupament d’una actitud positiva davant el treball col·laboratiu i cooperatiu. Així
mateix, aquest aprenentatge resulta clau en l’atenció a la diversitat de l'aula, fent una menció
especial, en el nostre cas, al tractament i integració del nostre alumne amb ceguesa parcial.

Podem dir que la diversitat a les aules és tangible amb un sol cop d’ull dirigit als centres
educatius del nostre país. En moltes ocasions, a les escoles arriben xiquets i xiquetes de
diferents parts del món, amb diversitat funcional, practicants d’alguna religió o ninguna, etc.
Aquests fets ens han servit d’inspiració per elaborar la nostra Unitat Didàctica. Nosaltres
creiem que l’educació en valors és un dels elements bàsics a l'escola perquè l’alumnat
comprenga, respecte i tolere als seus companys i companyes. Com diu Bolívar (1998): “Una
«escola per a tots», a més d'integrar la diversitat sociocultural i diferències individuals dels
alumnes i alumnes, contribueix —per tant— a una socialització integradora: Aprendre a viure
junts, independentment de diferències socials, culturals, ètniques o religioses” (p.28).

Així doncs, la tolerància és el principal aprenentatge que es pretén aconseguir amb la

intervenció educativa ací presentada. Però, com podem aconseguir-ho? Nosaltres ho veiem
clar. Amb les formes geomètriques que ens serviran com a element manipulable per abordar
els conceptes de diferent, semblant i igual. Hem escollit aquest contingut, estretament vinculat
amb l’àrea del medi físic, natural, social i cultural, per estar present en la nostra vida quotidiana
i al currículum, acompanyar el nostre desenvolupament i despertar la curiositat entre el nostre
alumnat.

Entenem, doncs, que amb les formes geomètriques podem aprendre a observar i
analitzar les característiques que les diferencien o que fan que s'assemblen les unes a les altres.
De manera que amb els materials i activitats presents en les diferents sessions podrem treballar
els canvis pel que fa al color, la grandària, la textura, la forma, etc. I acompanyant aquests
aprenentatges amb una reflexió molt més profunda aconseguirem tractar les diferències que
podem trobar entre nosaltres com a éssers humans, comprenent que aquestes no són dolentes,
pitjors o estranyes; sinó simplement diferents.

Cercarem que l'alumnat entenga com gràcies a les diferències ens complementem els
uns als altres, podem ajudar-nos i crear projectes mai imaginats, gràcies al treball col·laboratiu
protagonitzat per individus únics. Des de l'escola no hem de lluitar pel dret a la igualtat, sinó

3
pel dret a ser diferents i únics. Per aquest motiu no cal oferir les mateixes oportunitats, sinó
adaptar-les a les característiques de cadascun.

És per això que en la present Unitat Didàctica observem com en les diferents sessions
hi ha una progressió en l'adquisició i aprenentatge del concepte de tolerància a través de la
manipulació de les formes geomètriques. En la primera sessió abordarem la identificació de les
similituds i diferències de les diferents formes geomètriques per a treballar en la segona sessió
el reconeixement i acceptació de les nostres pròpies habilitats i limitacions. Tot atenent, en la
tercera sessió, com les diferències ens permeten crear coses úniques. I en la quarta sessió
iniciem un treball col·laboratiu i cooperatiu que tindrà el seu màxim desenvolupament en la
cinquena sessió.

3. MARC TEÒRIC

Actualment l'Educació Infantil juga gran importància en el desenvolupament personal,

afectiu, social i, fins i tot, familiar ja què gràcies a aquesta es proporciona als xiquets i xiquetes
un espai on poden descobrir-se a ells mateixos i l'entorn que els envolta, així com conèixer als
altres, respectar-se els uns als altres i posant en valor tot allò que tenen al seu al voltant. Per
tant, com a futurs educadors i educadores, hem de tenir en compte que els infants van
desenvolupant el seu cos i la concepció de la seua pròpia imatge corporal des de ben xicotets,
a mesura que van creixent. Així doncs, haurem “d’acompanyar, guiar i estimular el
desenvolupament psicològic i motriu del xiquet/a a través de diferents experiències educatives
que ens porten a un desenvolupament integral” (Lleixà et al., 2005, p.91).

D’aquesta manera, perquè els infants puguen descobrir com és el propi cos i el dels
altres, quines són les seues habilitats i dificultats i com superar-les, considerem que l'Educació
Física hi té un gran paper, permetent-los millorar el seu autoconcepte, la seua pròpia autoestima
i, per tant, augmentar la seua autonomia en les activitats o tasques quotidianes. A més, segons
Pérez (1995) la Educació Física col·labora en “la construcció de la competència motriu, que és
un procés dinàmic i complex, caracteritzat per una progressió de canvi en les possibilitats de
domini d'un mateix i de les pròpies accions amb altres o amb els objectes en l'entorn”. Esta
construcció es dóna a partir de les múltiples interaccions en què intervenen el conjunt
d'informacions, formes de fer, actituds i sentiments, que permeten al xiquet una pràctica motriu
autònoma i la superació dels diferents problemes motors que se li plantegen, tant en la classe

4
d'Educació Física, com en l'aula, en els moments de joc espontani, o en la seua vida quotidiana.
Així mateix, l'Educació Física afavorirà el joc, la imaginació i el gust per resoldre situacions i
problemes motors.

Com remarca Gil et al. (2008), en el seu article Potencial pedagògic de l'Educació Física
en l'Educació Infantil: atributs i conviccions, “L'Educació Física en Educació Infantil ha de
tenir un tractament integrat en les diferents àrees, donada la seua condició de contribuent a les
diferents dimensions de l'educació integral” (p.178) permetent estimular el desenvolupament
de “totes les capacitats, físiques, afectives, intel·lectuals, socials i morals” (p.166). És per això,
que volem oferir un tractament interdisciplinari sense oblidar que l'alumnat enten el món com
un tot global ja que és troba en l'estadi Preoperacional, descrit per Piaget (1982).

A continuació, es descriuen els conceptes més rellevants en aquesta Unitat Didàctica,

per tal de comprendre la seua aplicació, desenvolupament i importància dins la nostra aula
d’Educació Infantil. Primerament farem referència a l’educació en valors que permet el
desenvolupament d'una perspectiva social mitjançant accions empàtiques i de regulació de la
conducta pròpia i l’ensenyament d'habilitats socials. En les primeres edats, una educació en
valors inclou entre els seus objectius la formació d'hàbits i maneres adequades de ser i fer en
la dimensió personal, relacional i social. Les diferents activitats, experiències i estratègies
didàctiques plantejades van dirigides a fomentar i adquirir hàbits de salut, de tolerància i
acceptació de les diferències i de benestar, formant una imatge positiva i identitat personal.
Concretament, en la nostra programació tractarem d’aconseguir actituds prosocials d'ajuda i
altruisme mitjançant l’aplicació de normes d’aula (Bolívar, 1998), centrant-nos en
l’aprenentatge significatiu de la tolerancia.

Així doncs, cal esmentar que per a nosaltres ser tolerant és una qualitat personal que
inclou les característiques de ser respectuós, indulgent i considerat amb els altres. La tolerància
es basa en acceptar i admetre les circumstàncies o diferències dels altres i en respectar i defensar
el dret a la lliure expressió de les opinions i maneres de viure, convivint així en harmonia per
mitjà de relacions basades en l’estima. Cal destacar que no naixem sent tolerants, el
egocentrisme caracteritza els primers moments de la infància i la nostra conducta natural és
egoista. Per això, és molt important que el procés d'aprenentatge sobre la tolerància comence
des de ben menuts, sent clau l'educació rebuda a l'escola i a casa a l'hora d'establir les relacions
amb els altres.

5
 Per aquest motiu, considerem que la tolerància té un paper molt important en les
relacions dels xiquets i xiquetes amb els seus iguals i la família. És important que aprenguen a
escoltar les idees i opinions de les altres, acceptant criteris diferents i integrant-se en els grups
socials. Així, predicar amb l'exemple és la millor eina per a inculcar el valor de tolerancia. Com
assenyala Carreras (1995):

Els aprenentatges haurien de ser promoguts igualment a través de la imitació de models

i de pràctiques pròpies de la vida quotidiana observables en el centre educatiu i en les
famílies dels nostres estudiants i, alhora, a través de les diferents àrees curriculars amb
la contribució decidida i compartida per l'equip docent (p14.).

Així, entre les estratègies a emprar per treballar la tolerància trobem que les famílies i
equip docent ho siguen, ensenyant-los des de l'exemple i l'amor. Són les figures més importants
per als xiquets i xiquetes i han de ser un exemple d'estimar als altres, saber mirar i mostrar allò
positiu de les diferències i respectar i ajudar sense que aquestes importen. També, podem
utilitzar els contes i històries que poden ser una gran eina per treballar aquest valor, ja que a
través de la narració de les peripècies i dels punts de vista dels personatges els xiquets/es es
posen en la pell dels personatges empatitzant i comprenent les accions i els arguments de la
resta.

Tanmateix, amb les activitats desenvolupades a l'aula l’alumnat ha d'aprendre a

conviure amb els altres, respectar els torns de paraula, les opinions dels companys, etc. Y amb
els jocs s’ofereix la possibilitat de realitzar rols diferents, aprenent a respectar la diversitat
present en cadascun d’ells. A més, aquests seran un espai per conèixer diferents cultures; els
beneficis de la conciliació i la pau; la importància de viure respectant els altres i conviure
compartint, sense baralles ni burles, empatitzant amb els companys i companyes. Sense oblidar
la rellevància de fomentar l'autoestima perquè és fonamental sentir-nos segurs amb nosaltres
mateixos no trobar-nos amenaçats per les diferències dels altres.

Per altra banda, el conte motor presenta un gran nombre d’avantatges explicat per
Iglesia (2012), atès que ens permet treballar mitjançant el joc simbòlic i la dramatització els
continguts desitjats, reforçant la capacitat d’imaginar. Amb ell l’alumnat adquireix el paper
protagonista i estableix un vincle afectiu amb el grup-classe i amb el docent. Aquest vincle
afectiu que es du a terme en l’aula resulta ser la primera clau de la socialització dels xiquets i

6
xiquetes. A més a més, podem dir que el conte motor és una font de motivació que desperta en
l’alumnat l’interès per descobrir històries i personatges, sent el pas previ al conte escrit.

Per aquest motiu, el conte motor és fonamental ja que permet el desenvolupament de:
la conducta cognitiva, afectiva, social i motriu; els elements psicomotrius bàsics com
l’esquema corporal, la lateralitat, i el ritme; les qualitats motrius de coordinació i equilibri; les
bases preventives i higièniques de la salut; i la capacitat creativa amb la interpretació corporal
d’allò verbalitzat, potenciant el desenvolupament de la imaginació i la construcció de les
capacitats cognitives. I a més, possibilita globalitzar l'ensenyament de les àrees musical,
plàstica, dramatització i llengua, entre altres; descobrir el propi cos com a vehicle de
comunicació; entre d’altres.

Finalment, el concepte d'instal·lació també destaca en la nostra unitat didàctica i ens li

ofereix Abad (2014), mitjançant la següent definició “La instal·lació és una manifestació que
proposa un espai simbòlic per a representar una idea o missatge intencionat. Per això,
s'articulen les especials condicions de lloc i objectes que serveixen de suport i són mediadors
del discurs de l'artista”. Ernesto Neto és un altre artista que defén l’art de les instal·lacions atès
que per a ell qualsevol detall artístic és capaç d'activar un dels nostres cinc sentits. Aquestes
obres tenen la finalitat de ser travessades, habitades, sentides i, fins i tot, fetes olor, la qual cosa
permet a l'espectador experimentar amb el seu propi cos, els seus sentits i la seva ment per
mitjà de l'obra d'art (Artishock, 2014).

La realització d'instal·lacions a l'escola fa possible una situació lúdica de relació i

aprenentatge a través de la transformació de l'espai, l'exploració dels objectes i el joc simbòlic.
A través d'ella es pretén que els nens experimenten, transformen i construeixin els seus propis
coneixements a partir d'objectes senzills i cridaners. A més, aquestes instal·lacions permeten
la realització d'accions d'exploració dels espais en companyia d'objectes, desplaçaments i
recorreguts, jocs d'omplir, agrupar i dispersar, realitzar nous ordres etc. Finalment, es pot dir
que aquesta sessió serà interessant i estimuladora per al escolars i a més, oferirà un punt de
vista innovador sobre l'art i com treballar-ho a les aules mitjançant el moviment.

Recapitulant, la fonamentació teòrica del nostre treball es centra en la importància del

desenvolupament motriu en l'Educació Física, el paper essencial que juguen els valors en la
socialització dels xiquets i xiquetes, en especial el paper que juga la tolerancia en el

7
desenvolupament de ciutadans actius i comprensius amb les diferències els grans beneficis que
poden aportar el conte motor i les instal·lacions a l'aula d'Educació Infantil, sense oblidar-nos
de recursos digitals i manipulatius.

4. CONTEXTUALITZACIÓ

El centre escolar al que va dirigit aquesta Unitat és una escola pública situada a la ciutat
de València, més concretament al barri de Sant Josep. Segons les dades de l’Oficina
d’estadística, Ajuntament de València (2017), les característiques demogràfiques del barri són:
un nivell socioeconòmic mitjà-alt, un baix percentatge de persones estrangeres (concretament
del 11%) i una activitat econòmica majoritària del sector serveis. A més, el barri compta amb
serveis municipal i metropolitans òptims per a ser emprats per l’escola, com ara la Biblioteca
Municipal, centres esportius, museus, la Ciutat de les Arts i les Ciències, l’Oceanogràfic, els
jardins de Vivers, el Bioparc, etc.

Després d’explicar les característiques més importants del context on es situa l’escola,
cal centrar-se en les característiques del centre. Es tracta d’un centre públic on s’imparteixen
els ensenyaments de segon cicle d’Educació Infantil i tota l’etapa d’Educació Primària, oferint
en ambdues etapes dues línies emmarcades dins del programa plurilingüe (PPEC i PPEV).

Pel que fa a les condicions espacials i arquitectòniques de l'escola, i en relació amb

l’educació Infantil, cal dir que el centre compta amb una sala de psicomotricitat, un pati al aire
lliure i dotació en mitjans TIC en totes les aules com ara ordinador portàtil, projector i pissarres
digitals amb connexió a Internet i bones condicions ambientals ja que es compta amb
ventiladors i calefacció general.

Una vegada contextualitzada l’escola, es concreta que aquesta unitat ha sigut pensada i
elaborada atenent a un grup del segón Cicle de l’etapa d’Educació Infantil, concretament per
al grup d’alumnes del tercer curs d’aquest cicle, és a dir, la classe de 5 anys de línea en valencià.
El grup-classe en que ens hem basat està constituït per 18 alumnes, 10 xiquetes i 8 xiquets, un
dels quals té unes necessitats educatives especials (NEE) atès que està diagnosticat amb
ceguera parcial i per tant, requerirà d’unes mesures d’adaptacions explicades posteriorment en
el punt 4.

8
 L’aula està estructurada normalment en 6 grups de 3 alumnes cadascun, per tal de
permetre el treball en xicotet grup, però sempre amb possibilitats de canvi, sent molt flexibles
en les agrupacions. Al mateix temps, l’aula compta amb diversos racons: el racó de les
disfresses, el racó del joc simbòlic, el racó de les construccions i el racó de la biblioteca amb
gran quantitat de contes, entre ells el conte motors que anem a emprar al llarg de la unitat.
També, com s’ha mencionat abans, tant esta aula com la de psicomotricitat, compten amb
projector i PDI.

5. TEMPORALITZACIÓ.

Pel que fa al temps d’intervenció educativa, aquesta unitat té una durada d’un mes
aproximadament en la qual realitzarem 5 sessions on incloure’m continguts que pertanyen a
l’educació física relacionats amb els valors, centrant-nos especialment en la tolerància. Aquesta
proposta la realitzarem en el segon trimestre i concretament en el mes de febrer ja que es el
mes de l’amistat.

A més, hem d’anyadir que cada classe tindrà una duració de 45 minuts i estarà
estructurada en: part inicial on tindrà lloc el calentament, part principal i part final o de tornada
a la calma.

Les cinc sessions que realitzarem en el mes de febrer seran les següents:

Sessió 1: “Per quatre cantonades de no res”

Sessió 2: “Les formes ens relaxen”
Sessió 3: “Les diferents formes ens permeten crear”
Sessió 4: “Instal·lació multi sensorial: un mar de formes”
Sessió 5: “La illa de les formes”

9
 Calendari:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

1 2
SESSIÓ 1
“Per quatre
cantonades de no
res”
5 6 7 8 9
SESSIO 2
“Les formes ens
relaxen”
12 13 14 15 16
SESSIÓ 3
“Les diferents
formes ens
permeten crear
19 20 21 22 23
SESSIÓ 4
“Instal·lació
multisensorial: un
mar de formes”
26 27 28
SESSIÓ 5
“La illa de les
formes”

6. ÀREES

Per a la realització de la ja esmentada Unitat Didàctica em inclòs objectiu i continguts

de totes i cadascuna de les àrees del Segon Cicle d’Educació Infantil. Aquestes són: I. El
coneixement de si mateix i l’autonomia personal, II. El medi físic, natural, social i cultural i
III. Els llenguatges: comunicació i representació.

10
 Per tant, hem inclós en cadascuna de les sessions diferents activitats amb les quals
pretenem que es treballen els següents objectius i continguts què estaran, en tot moment,
relacionats amb les àrees d’Educació Infantil. Aquestes activitats estaran organitzades de
manera que els xiquets i les xiquetes mostren interés en elles. A més, mitjançant aquestes àrees
promourem el desenvolupament tant cognitiu com físic i així millorar la seua autoestima,
confiança i integració amb la resta del seu grup.

7. OBJECTIUS

Atenent a les diferents tècniques i estratègies didàctiques presentades en les sesions

proposades volem aconseguir que l’alumnat adquirisca l'objectiu d'etapa j) Conèixer i
apreciar les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant interès i respecte cap a elles,
així com descobrir i respectar altres cultures pròximes especificat al Decret 38/2008, de 28 de
març, del Consell, pel qual s’establix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la
Comunitat Valenciana. Cercant un aprenentatge progressiu i significatius dels continguts
escollits. Sempre considerant la interdisciplinarietat entre àrees que caracteritza l’etapa
d’Educació Infantil.

I pel que respecta als objectius d’àrea hem escollit treballar els que s’hi presenten a
continuació:

I. El coneixement de si mateix i l’autonomia personal

- Conèixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera progressiva
una precisió més gran en els gestos i moviments.
- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives, adoptant
postures i actituds adequades a les diverses activitats que exerceix en la seua vida
quotidiana.

II. El medi físic, natural, social i cultural

- Conèixer, representar i anomenar, a partir de l’observació, la descripció, la manipulació
i el joc, els objectes de la vida quotidiana amb formes geomètriques planes: cercle,
quadrat, rectangle i triangle i formes geomètriques de volum: esfera i cub.

11
III. Els llenguatges: comunicació i representació
- Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint
les possibilitats comunicatives.

8. CONTINGUTS

Així doncs, considerant els objectius escollits hem seleccionat els següents objectius:
I. El coneixement de si mateix i l’autonomia personal
Bloc 2. El joc i el moviment
a) La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.

II. El medi físic, natural, social i cultural

Bloc 1. Medi físic: relacions i mesures
a) Les propietats i relacions d’objectes i col·leccions: – Color – Forma – Grandària –
Grosor – Textura – Semblances i diferències – Pertinença i no pertinença.

III. Els llenguatges: comunicació i representació

Bloc 7. Llenguatge corporal
d) El descobriment de l’espai a través del desplaçament amb moviments diversos.

9. METODOLOGÍA

La metodologia general utilitzada en la present proposta didàctica estarà basada en la

teoría de l’esquema motor de Schmidt (1991), la qual es centra en el procés d'aprenentatge i no
únicament en el resultat que cada alumne o alumna obté. Per a això, serà fonamental no deixar
de costat les individualitats de cada xiquet o xiqueta, és a dir, s'hauran de tenir en compte tots
els aspectes d'aquests com són les experiències prèvies, les seves necessitats i interessos partint
del nivell de desenvolupament de cadascun.

D'altra banda, la metodologia específica d’aquesta unitat presenta el paper dels docents
com a guies, assegurant-se que els xiquets i les xiquetes construeixen aprenentatges
significatius mitjançant el descobriment guiat, despertant el seu interès i introduint-se en el
grup. A tot moment, s'utilitzarà una metodologia activa ja que és la millor manera de fomentar

12
les activitats físiques i motores i, per tant, la vida saludable en els alumnes. És per això que
l’alumnat estarà constantment realitzant jocs i activitats on puguen relacionar-se amb els altres.

A més a més, crearem un sistema d'actituds que reforcen la participació activa basades
en el reforç positiu, de tal manera que aconseguim una major implicació per part dels xiquets i
les xiquetes de l’aula cap a les activitats i jocs que els proposarem.

Finalment, també utilitzarem un estil d'ensenyament denominat “microensenyament”

ja que en moltes de les activitats els alumnes s'organitzaran en grup. No obstant això, no
deixarem enrere les activitats en parelles (activitat dels massatges, per exemple), on els alumnes
podran debatre la millor tècnica a emprar, conèixer els gustos del seu company, resoldre
problemes mitjançant la cerca d'una solució eficaç.

10. EXPLICACIÓ DE LES SESSIONS

Sessió 1: “Per quatre cantonades de no res”. En esta primera sessió veurem un vídeo
anomenat “Per quatre cantonades de res”, que consisteix en un llibre en format digital.
Mitjançant aquest tractarem d’identificar les similituds i diferències de les diferents formes
geomètriques i així, introduirem als xiquets els conceptes de tolerància i el respecte cap a les
persones que són diferents a nosaltres (ja siguen qüestions de raça, color de pell, idioma,
etcètera), tal i com ocorre en el video amb “quadradet”. És una bona forma per comunicar-nos
i que prenguen consciència que, encara que siguem aparentment diferents, tots som persones i
tenim dret a ser respectats i acceptats.

Sessió 2: Les formes ens relaxen. En la segona sessió els xiquets i les xiquetes es
realitzaran massatges entre ells, valent-se de pilotes de diferents grandàries, formes i textures.
Mitjançant aquestos massatges, els xiquets i les xiquetes hauran de reconèixer i acceptar les
seues pròpies habilitats i limitacions. Tot això juntament amb un ambient de llum tènue i
música relaxant conforma una activitat d'estimulació que fomenta un ambient relaxat i de
calma. Aquesta atmosfera d’aula proporcionarà un apropament entre els alumnes, un increment
del contacte entre ells, generant així el desenvolupament de la confiança i l’estima entre tots i
totes, és a dir, un clima de tolerància.

13
 Sessió 3: Les diferents formes ens permeten crear. En aquesta sessió, es du a terme
un joc de construcció amb el qual se’ls farà reflexionar sobre les construccions tan diferents i
úniques que han aconseguit fer gràcies a l’esforç col·lectiu. L’interès comú per construir una
mateixa obra els portarà a tractar-se amb respecte i valorar l’opinió de tots i totes fomentant
així la socialització entre l’alumnat.

Sessió 4: Instal·lació multisensorial “Un mar de formes”. En aquesta sessió els nens
i nenes faran un circuit aconseguint unes figures geomètriques de diferents colors, grandàries,
formes i textures mitjançant una sèrie de proves. Aquestes figures geomètriques hauran de ser
identificades i classificades, segons un consens grupal, fomentant de nou un clima proper per
a un aprenentatge significatiu i basat en la tolerància i respecte de totes les opinions. A més, la
tasca final és la d’'interpretar amb la cooperació de tot l'equip les diferents formes geomètriques
que hagen vist al llarg del circuit amb els seus propis cossos, i d’una manera es pot dir que els
xiquets tornaran a estar en contacte els uns amb els altres i hauran de saber respectar-se.

Sessió 5: L’illa de les formes. Aquesta última sessió consisteix en un conte motor basat
en una història sobre una recerca d’un tresor que trobem a l’annex I. Mitjançant la música i el
moviment, els xiquets hauran de posar en pràctica allò après per trobar els tresors. Per aixó serà
necessari la col·laboració i el bon comportament entre tots i totes. D'altra banda, com que el
conte està relacionat amb la música, aquest serà una bona forma perquè els xiquets i les xiquetes
es comuniquen i s’expressen amb el cos a partir del que estan escoltant en cada moment.

11. SESSIONS

Sessió 1 “PER QUATRE CANTONADES DE NO RES”

Objectius específics:
- Conèixer les propietats de forma i tamany.
- Descobrir les possibilitats i limitacions del propi cos.
Continguts:
- Les propietats i relacions de objectes i col·leccions: forma i grandària.
- La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.

14
Criteris d’avaluació:
- Reconèixer adequadament les propietats de forma (cercle, quadrat i triangle) i
grandària (menut, mitjà i gran).
- Ser capaç de conèixer les pròpies habilitats motrius.
Material:
- PDI i video https://www.youtube.com/watch?v=5Ea6x72PysU
- Coixins
- Mural amb un forat en forma de quadrat
- Figures de cartró en forma de quadrats i triangles
Espai: Aula ordinaria

Metodología: Treball en gran grup, emprant una interacció verbal contínua que permeta
l’expressió de tot l’alumnat.
Temps Parts de la sessió

(10’) Part inicial:

Es posen coixins a terra on els xiquets i les xiquetes se senten per veure el
curtmetratge. A continuació, es realitzar una assemblea on l’alumnat parlarà al
voltant d’unes preguntes obertes que els llançarem.
(20’) Part principal:
Una vegada vist el vídeo, s’agrupa l’alumnat en 3 grups de 6 alumnes en cadascun.
Es donen peces en forma de quadrats als alumnes, però alguns d’ells tindran la
forma del triangle. Com el triangle no cap en el quadrat, hauran de pensar què és
el que han vist en el vídeo i quina és la solució que donarien per a resoldre el
problema. S’intenta que l’alumnat realitze una porta més gran, però la mestra/e
estarà obert a totes les respostes i idees que l’alumnat puga tindre, ja que hi pot
haver multitud de solucions.
(15’) Part final:
Per a finalitzar amb l’activitat, es preguntar a l’alumnat quines solucions ha pensat
i que tracten d’arribar conjuntament a la conclusió de quina és la més adequada.
També, se’ls pregunta com s’han sentit i quines han sigut les seues sensacions.
Atenció a la diversitat:
Com que es va a visionar un vídeo, i hi ha un alumne amb ceguesa parcial, aquest es situa
davall de la PDI. A més, el docent s’assegura de la bona visualització d’aquest.

15
Sessió 2 LES FORMES ENS RELAXEN

Objectius específics:
- Conèixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera progressiva
una precisió més gran en els gestos i moviments.
- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives,
adoptant postures i actituds adequades.
Continguts:
- La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos
- El descobriment de l’espai a través del desplaçament amb moviments diversos.
Criteris d’avaluació
- Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a descobrir
els objectes d’aprenentatge a través de la percepció i de la sensació.
Material:
- Pilotes de plàstic/goma grans i menudes
- Pilotes d’espuma grans i menudes
- Matalassets
- Reproductor de música
- Música
Espai: Sala de psicomotricitat

Metodología: treball en parelles i inclusiu.

Temps Parts de la sessió

(10’) Part inicial:

Col·locar als xiquets en cercle, en posició d'assemblea, per donar l'explicació
sobre l'activitat que es va a realitzar i a continuació preparar la classe. L’alumnat
s’agrupa per parelles, agafa un matalasset i es situen repartits per l’aula. El/la
docent repartix el material necessari. Quatre pilotes per parelles.
(25’) Part principal:
Una vegada preparada la classe, els nens es col·loquen sobre el matalasset (un
tombat i l’altre de rodilles). El/la docent posarà música per tal de fomentar un
ambient de relaxació. Els massatges estaran guiats pel mestre/a i es repetiran amb

16
 les distintes pilotes. Primerament, s’indicarà que la pilota es mou suaument per
l’esquena de l’altre i el moviment cambiarà de menys intens a més i de passar-la
pel cos a presionar-la. Així, els nens començaran a fer els massatges als seus
companys fins que a meitat de sessió la mestra indique el canvi de rols. El
massatgista passa a ser qui rep el massatge i viceversa.
(10’) Part final:
Quan el temps s'acabe, tots recolliran els matalassets i les pilotes deixant la classe
ordenada. Després, tornaran a posar-se en la posició inicial d'assemblea per
comentar entre tots que els ha semblat la sessió i que sensacions han tingut. Si
s’han sentit a gust o no i si els ha agradat.
Atenció a la diversitat:
Aquesta sessió no requereix cap adaptació.

Sessió 3 LES DIFERENTS FORMES ENS PERMETEN CREAR

Objetivos específicos:
- Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint
les possibilitats comunicatives.
Continguts:
- La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.
- El descobriment de l’espai a través del desplaçament amb moviments diversos.
Material:
- Peces de construcció: cubs, prismes i cilindres de diferents colors i tamanys.
Espai: Sala de psicomotricitat

Metodología: Treball en xicotet grup.

Temps Parts de la sessió

(5’) Part inicial:

S'explica la dinàmica que es va a seguir en la sessió. Es divideix la classe en
xicotets grups.
(20’) Part principal:
Cada grup acordarà que construcció vol realitzar i quines peces seran les

17
 necessàries. A més, abans de començar, el grup haurà de consensuar de quina
forma volen realitzar la construcció, és a dir, quines formes geomètriques i colors
volen utilitzar i comunicar-lo a la mestra. És per això que s’haurà d’arribar a
acords previs per tal de començar a interactuar amb el material.
A l’hora de començar a construir, cada membre del grup tindrà un rol establert.
Uns d’ells o elles s’encarregaran de construir, però seguint les instruccions que
els companys els diguen. El que significa que els altres membres del grup que no
construeixen són els que donen les instruccions.
Una volta acabada la construcció, es mostrarà a la mestra/e per a que s’assegure
de que han fet el treball tal i com havien acordat en un inici. Una vegada el/la
docent aprove la construcció, l’alumnat canviarà els rols. Els/les que no hagen
construït abans, hara seran els/les encarregats de fer-ho i viceversa.
(15’) Part final:
Una vegada tots els membres del grup han participat en el procés de construcció
i de donar instruccions, es comença a fer una xicoteta exposició d’allò que s’ha
construït, indicant quins colors i formes han escollit i perquè. En els últims minuts,
tots i totes recolliran les peces que han utilitzat deixant la classe ordenada.
Atenció a la diversitat:
El color de les peces de construcció haurà de ser cridaner.

Sessió 4 UN MAR DE FORMES: INSTAL·LACIÓ MULTISENSORIAL

Objectius específics:
- Conèixer les propietats de color, forma, grossor i textura.
- Descobrir les possibilitats i limitacions del propi cos.
- Reconèixer el espai a partir del desplaçament amb moviments diversos.
Continguts:
- La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.
- Les propietats i relacions de objectes i col·leccions: color, forma, grossor i textura.
- El descobriment de l’espai a partir del desplaçament amb moviments diversos.

18
Criteris d’avaluació:
- Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el mon descobrint les possibilitats i
limitacions a partir de la percepció.
- Actuar sobre els objectes, discriminar-los, agrupar-los i classificar-los segons color,
forma, grossor i textura.
- Expressar-se i comunicar-se utilitzant el propi cos.
Material:
- Túnel, velcro i matalassets.
- Figures plastificades: cercles, quadrats i triangles de colors i figures de cartró, feltre,
goma-eva i cartolina: cercles, quadrats i triangles de colors.
- Cèrcols grans i petits.
- Caixes etiquetades amb formes: cercle, quadrat i triangle.
Espai: Sala de psicomotricitat

Metodología: Treball en grup cooperatiu i inclusiu.

Temps Parts de la sessió

(5’) Part inicial: Calfament en cercle en base a la cançó “Jo tinc una caseta”.

(30’) Part principal: Es divideix a la classe en 3 equips de 6 nens: vermell, blau i groc.
S'explica la dinàmica del circuit que consisteix en el següent:

Fase 1: Túnel
Travessar el túnel arrossegant-se i desenganxant figures plastificades del velcro
situades en les parets del túnel. Els membres de cada equip hauran d'agafar una
figura del color del seu equip, sense importar la grandària. El docent indicarà cada
vegada que comenci el circuit quin figura geomètrica han d'agafar. A més, per
incrementar les sensacions, les figures seran de diferents textures feltre, goma-
eva i cartolina.
Fase 2: Cèrcols
Cinc cèrcols petits es disposen en línia perquè els nens els saltin a peu coix. Al
final de la fila de cèrcols els nens arriben a un cèrcol gran en el qual en el seu
interior es troben figures de cartró de diferents colors. Seguint la dinàmica
anterior, els membres de cada equip hauran d'agafar una figura del color del seu
equip, sense importar la grandària.

19
 Fase 3: Matalasset
Els nens han de fer la voltereta o la croqueta desplaçant-se en el matalasset i
arribar al final del circuit on es troben 3 caixes de colors.
En finalitzar, els membres de cada equip deuen classificar les figures que han
agafat en les 3 caixes en funció de la forma: Una caixa serà el cercle, una altra el
quadrat i una última el triangle.
Una vegada classificades el docent els indicarà als nens que divideixen les figures
de les caixes per grandàries: grans i petits.
(10’) Part final: A manera de tornada a la calma, el docent indicarà als alumnes que
tots els membres de cada grup hauran de simular la forma que se'ls assigni amb
els seus cossos tombats en el sòl. L'equip vermell farà la forma del triangle, l'equip
blau la del quadrat i l'equip groc el cercle. Una vegada les figures s'hagen
representat, el mestre posarà música relaxant per facilitar la volta a un estat d'ànim
tranquil.
Atenció a la diversitat:
Totes les peces estaran fetes de colors cridaners com per exemple el groc així com també els
cercles i les caixes de cada figura geomètrica.

Sessió 5 L’ ILLA DE LES FORMES

Objectius específics:
- Desplaçar-se per a descobrir l'espai.
- Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint
les possibilitats comunicatives.
Continguts:
- El descobriment de l'espai a través del desplaçament amb moviments diversos.
- La representació per expressar-nos amb el cos i la veu.
Criteris d'avaluació:
- Conèixer correctament l'espai.
- Reconèixer adequadament les propietats de color (...), textura (...), semblances i
diferències.

20
Material:
- Caixes (representant un cofre)
- Objectes a ficar a l’interior com: pilotes i cubs de rubik
- PDI i cançò.
Espai: Sala de psicomotricitat.

Metodología: Treball col·laboratiu en equip gran.

Temps Parts de la sessió

(10’) Part inicial:

Com que els xiquets/es ja han interaccionat en grups raonats i amb diversitat
d’habilitats, aquesta vegada els grups es crearan de forma aleatoria. Com? Es
repartirà figures de distints colors (blau, groc i verd) i formes (quadrat, con i
pilota). Una vegada cada xiquet/a tinga un objecte en les seues mans, el docent
indicarà que s’han d’agrupar segons les característiques que tinguen en comú les
seues peces (pot ser que s’agrupen per colors, formes, per ambdós motius a la
mateixa vegada o simplement, per la seua afinació amb els altres).
Una vegada agrupats, s’introduirà el conte motor. Es motiva a l’alumnat dient-los
que el conte amaga una sorpresa i que per descobrir-la ens hem d’esforçar
movent-nos. Com a calfament inicial, es pregunta qui vol descobrir la sorpresa i
es demana que alcen la mà molt alt (estirant-se el més possible). A més, es
pregunta si saben imitar moviments que fan els pirates, com ara: caminar, remar,
botar i nadar. Finalment, es demana silenci per escoltar bé el conte.
(20’) Part principal: Preparació de l’espai amagant els tresors (caixes) en l’aula,
deixant lliure el centre. Una vegada preparat, es comença a contar el conte motor
(veure Annex I). I finalitzat el conte, el mestre/a indicarà que per a celebrar que
han trobat el tresor van a escoltar una cançó sobre els pirates Rodamons que com
ells trobaren un tresor. Veure vídeo a
https://www.youtube.com/watch?v=KEMPzVCLjZg i consultar l’Annex II.
(10’) Part final: Es buscarà la reflexió sobre l’activitat mitjançant una assamblea
comú. Tots els xiquets/es es sentaran en cercle i el mestre/a fara preguntes en
relació amb els grups que es crearen i en segon lloc en relació amb el conte.
Primer es preguntarà perquè s’han agrupat d’eixa manera (segons l’agrupació que
haguen fet es farà una reflexió com la següent:

21
 - Per què s’heu agrupat per (colors, formes, amistats, etc.)?
- Hi havia altres formes d’agrupar-se?
- Per què no heu fet un grup gran si tots teniu la mateixa característica, que
sou formes geomètriques?, etc.
En relació amb el conte es preguntarà
- Com s’heu sentit?
- Quin és el moviment que més us ha agradat?
- Quin objecte volieu trobar-se dins de la caixa?
- Vos ha agradat la història?
- Vos ha agradat la cançó dels pirates?
- Voldrieu fer el conte més vegades?
Atenció a la diversitat:
La caixa del tresor tractarà de ser el més gran possible (tot i que s’ha de poder amagar, per
assegurar que la pugen trobar tots i totes.

12. RECURSOS MATERIALS I DIDÀCTICS

Els materials didàctics són els instruments de mediació entre els continguts seleccionats
per l'equip docent i els aprenentatges que realitzarà l’alumnat. Aquests materials fan possible
que es duguen a terme les activitats programades i afavoreixen el desenvolupament integral
dels xiquets i xiquetes.

En aquesta unitat es proposa una gamma variada i estimulant d'objectes materials que
proporcionen ocasions de manipular i experimentar. Aquests hauran d'estar a l'abast dels
xiquets i xiquetes. Dins del material didàctic que incloem, i que exposem a continuació, hem
fet una classificació d'aquest:

Material per a grans espais: Ens referim a aquells espais on es satisfan les necessitats de
moviment dels xiquets/es, com l'aula de psicomotricitat. Allí trobem els materials següents

- Blocs de diferents grandàries. Túnels, escales i rampes, amb els quals ells poden
construir.

22
 - Grans peces blanes, han de ser segures i atractives per als xiquets i xiquetes:
Matalassets. Matalassets de peces geomètriques de diferents formes: Cubs, prismes,
cilindres, suports de prisma, suports de prisma oblics.
- Pilotes de diferents grandàries, formes i textures

Material d'aula: Aquests són els materials que trobem a l'aula ordinària i que utilitzarem per
a les activitats que allí realitzem:

- Material imprès: Mural amb un forat en forma de quadrat i figures de cartró en forma
de quadrats i triangles, cercles grans i petits.
- Coixins
- Material d'elaboració pròpia: Figures plastificades: cercles, quadrats i triangles de
colors i figures de cartró, feltre, goma-eva i cartolina: cercles, quadrats i triangles de
color.
- Material informàtic i audiovisual: Utilitzarem aquest tipus de material sobretot per al
conte motor, per a veure el vídeo "per quatre cantonades de no res" i per a escoltar la
cançó dels pirates.
- Caixes per a representar el cofre i caixes etiquetades amb formes (cercle, quadrat i
triangle)
- Pilotes, cubs de Rubik, peces de construcció.

Pel que fa a les estratègies didàctiques, destaquen aquelles fonamentals a l'hora de crear un bon
ambient d'aprenentatge que potencien un valor de tolerància a l’aula. Aquestes consisteixen en:

- Fomentar la participació activa de tots els xiquets i xiquetes a les activitats proposades
motivant el seu interès.
- Treballar des de la coeducació, reconeixent les potencialitats i individualitats de
l'alumnat independentment del seu gènere i potenciant la igualtat real d'oportunitats.
- Potenciar la inclusió de tots els xiquets i xiquetes. Per a aconseguir una inclusió real, es
treballa des de la percepció de la diversitat com una part més de la realitat humana,
valorant i aprenent de les diferències individuals i reduint les barreres d'aprenentatge.

23
13. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Aquest punt es redactarà d’una manera molt més específica per la gran importància que
té la inclusió de l’alumnat amb NEE i per les característiques plantejades del nostre grup-classe,
atenent en el present apartat les necessitats visuals del nostre alumne a deficiències visuals per
tal d’aconseguir un tractament integrals dels valors a l’aula. L’actual Sistema Educatiu està
caracteritzat per la inclusió, com a docents, tenim el compromís d’impartir una formació bàsica
per a tots i totes, i una formació màxima per a cadascun dels nostres xiquets i xiquetes.
Concretament, al llarg de tota la nostra Unitat Didàctica tindrem en consideració les
adaptacions necessàries per atendre a l’alumnat amb deficiència visual, realitzant una serie
d’adaptacions d’accés al currículum, programant tota activitat amb antelació per tal d’oferir les
ferramentes necessàries a aquest alumne i considerant qualsevol tipus de perill que es puga
donar en els diferents espais de treball.

La diversitat de persones amb deficiència visual que podem trobar a les aules fa que
siga necessari conèixer les diferents possibilitats per a utilitzar les restes visuals i potenciar els
altres sentits per a un ús funcional de la mateixa (Hortal, 2009). Per tant, les intervencions en
els diferents àmbits: escolar, personal i social, seran necessàries per a aconseguir l'adaptació a
l'entorn de l'alumne o alumna i el ple desenvolupament del seu potencial.

Pel que fa a la intervenció escolar, cal esmentar que la majoría del alumnat amb
ceguera parcial pot participar en els programes normatius d'educació si se li ofereixen els
suports necessaris. No obstant això, a causa dels factors físics que dificulten la visió el xiquet
o xiqueta amb ceguera parcial es precisarà d’algunes adaptacions i modificacions al centre
ordinari. Així doncs, a l’aula el situarem prop de les finestres i millor assegut entre les files de
llums que directament sota una llum. Tanmateix, quan es realitzen activitats de teatre,
representació o tasques motrius, l’alumne o alumna haurà d'asseure's prop d’on es realitza i es
representa l'activitat. I en els jocs amb pilotes o qualsevol altre material físic cal destacar que
els objectes grocs, grans i de moviment lent faciliten la integració en les activitats. I a les
activitats extraescolars, hem d'acompanyar-lo posat que els entorns estranys presenten un gran
desavantatge per l'alumnat amb discapacitat visual.

A més, pel que respecta als materials requerits per al desenvolupament màxim de
l’alumnat amb ceguera parcial hem de comentar que el mestre o la mestra pot crear o adaptar

24
alguns materials a les necessitats del xiquet/a, per exemple: tallant un fragment rectangular en
un tros de cartolina fosca, amb la finalitat de dissenyar un tiposcopio senzill que permeta anar
llegint paraula per paraula o línia per línia (González, 2011). A més a més, referenciant a la
modificació de materials, és convenient que el material escrit posseïsca alts contrastos en la
tinta, a més els llibres amb lletra i dibuixos grans facilitaran la lectura i es poden engrandir les
fotocòpies que es realitzen.

Pel que fa a l’escriptura, entenent que a l’Educació Infantil s’iniciarà l’adquisició i

desenvolupament d’aquesta destresa amb activitats molt senzilles, s’aconsella emprar fulls amb
regles separats i ben marcats amb tinta més fosca en paper de diferents colors per a evitar la
lluentor del paper blanc. També, podem oferir-li marcadors, en lloc de bolígrafs de punta fina,
i llapisseres més fosques que les comuns. (López i Chacón, 2002). Cal tindre present en tot
moment, sobretot en les tasques escolars que impliquen accés al material imprès, que l’alumnat
amb baixa visió té problemes per a imitar visualment i per a percebre adequadament tot el que
ocorre al seu al voltant.

Per tant, segons Hortal (2009), hem de considerar una sèrie de mesures que faciliten el
processos ensenyança-aprenentatge, com: l’ús de material i activitats complementàries que
faciliten la interiorització de lletres, per exemple les lletres en relleu o amb camins; l’adequació
de la grandària del material imprès segons les restes visuals del xiquet o xiqueta; l’adaptació a
la lectura de textos i identificació de dibuixos amb el doble espai, ja que els alumnes pateixen
freqüentment pèrdues en el salt de línia; l’ús de la mínima resplendor i el màxim contrast en
qualsevol material imprès; la reducció de la longitud de línia i l'eliminació dels elements visuals
poc significatius.

De la mateixa manera, existeixen ajudes òptiques que compensen la deficiència visual,

les quals poden ser utilitzades paral·lelament a la modificació de materials i recursos creats i
dissenyats pel tutor/a de l'aula. Les lents d'augment manuals o lupes són xicotetes, lleugeres i
fàcils de transportar i emprar. A més, es poden adquirir-se articles telescòpics per a veure millor
la pissarra i els objectes distants emprats per a les activitats especials com: pel·lícules, obres
de teatre o esdeveniments esportius. Cal afirmar, que els xiquets i xiquetes amb visió reduïda
freqüentment requereixen de lents de contacte en tot moment.

25
 Altre tipus d'ajudes consisteixen en l’ús de faristols xicotets que es col·loquen sobre el
pupitre en el qual es posa el llibre per a facilitar la lectura i taules elevades per a proporcionar
una correcta posició de treball. I sempre serà aconsellable l'ús de material auditiu per a
aconseguir que l'alumne o alumna obtinga la màxima informació del seu entorn. Tanmateix,
cal destacar la importància d’ordinadors i els programes de programari especialitzats. Aquest
conjunt de recursos TIC, tècniques i coneixements estan destinats a oferir als cecs o deficients
visuals els mitjans oportuns per a la correcta utilització de la tecnologia, amb la finalitat
d'afavorir l'autonomia personal i la plena integració social, educativa i laboral. I és denomina
tiflotecnologia que podem classificar-la en programes d'ampliació en la pantalla de l'ordinador
i en lupes-televisió.

Finalment, cal esmentar, que cada lloc escolar que s'adapte ha de ser considerat de
forma individual i concreta, ja que cada subjecte presenta una sèrie de característiques que el
diferencien d'altres alumnes amb discapacitat visual. Per tant, és important considerar les
habilitats i necessitats individuals i permetre al xiquet/a: parar-se, canviar de lloc, voltejar el
seu cap i col·locar-se en un angle que li facilite la funció visual. També, és important considerar
el fet que el xiquet/a fa un gran esforç i es cansa durant la lectura, sent recomanable permetre
descansos freqüents (López i Chacón, 2002). Així mateix, el mestre ha de tenir en compte l'ús
d'expressions corporals i el llenguatge oral, ja que pot ser difícil per al xiquet identificar les
diferents expressions facials.

Atenent a la intervenció personal, direm que és l'element essencial per a l'adaptació

del xiquet/a. Aquesta es realitza a través de la creació d'una atmosfera de confiança i respecte
i per la condició de l'alumnat amb visió parcial, aquesta relació serà de predomini verbal i
s'haurà d'incidir sobre l'entorn immediat i sobre el comportament. En referència a la intervenció
personal, es treballen tres coneixements seguint el model de González (2003):
● La pròpia condició, comprenent la deficiència i el perquè, en qui i amb quina freqüència
es presenta. Permetent que el xiquet/a s'accepte i s’entenga sent necessari treballar
l’autoconcepte i l’autoestima, parlant obertament sobre les experiències i els
sentiments.
● Els efectes que la condició genera, comprenent com les repercussions i l’afectació
d’aquestes al desenvolupament escolar i en la vida diària. Per tractar de buscar les
solucions adients.

26
 ● Les formes efectives d’afrontament, essent un element essencial per a l’adaptació ja
que permet adquirir recursos per a compensar la deficiència visual. En aquest punt
s'aborda l'ús de materials i estratègies per a obtenir el major rendiment de la funció
visual i dels altres sentits. Així mateix, s’anima a l'alumnat a practicar respostes cap a
possibles bromes o burles. En suma, l'objectiu és desenvolupar mecanismes de
comunicació i enfrontament.

I tractant la intervenció social, direm que aquesta es pot classificar en tres àmbits: la
família, els companys i companyes, i la comunitat. En referència a les famílies, s'ha de tenir en
compte que la fortalesa emocional del xiquet/a és de gran importància per a la seua adaptació.
Per tant, resulta indispensable ajudar-lo a acceptar-se i valorar-se com és. No obstant açò, quan
la família no es troba preparada per a fer front a la condició de l’infant o no hi ha una acceptació
total, es poden produir serioses dificultats per crear un autoestima adequada (Céspedes, 2002).
És freqüent que la família tinga una percepció de la condició com una incapacitat, creant gran
dependència per part del xiquet/a amb els pares, portant-lo a una falta de motivació i una
escassa participació en el seu procés d'adaptació. Sovint la incertesa per part de la família es
tradueix en una sobreprotecció que obstaculitza el desenvolupament. Per això, els especialistes
aconsellen a les famílies parlar obertament amb el fill/a sobre els problemes visuals, les
experiències i els sentiments; cercar un terapeuta que ajude a la família a desenvolupar
mecanismes per solucionar els desajustaments emocionals que requerisquen l’atenció d’un
especialista; i buscar organitzacions que recolzen tant al xiquet/a com a les famílies.

Pel que respecta als mestres i companys, l'aula s'ha d'entendre com una comunitat
d’aprenentatge on l’alumnat amb deficiència visual ofereix l’oportunitat d’aprendre sobre la
diferència i promoure el coneixement mutu (González, 2003). I el mestre/a haurà d’entendre
que el xiquet/a fa front a un elevat nivell d’estrès i a reptes diferents a la resta dels seus
companys/es, diferents als "normatius", però açò no significa que s'haja de sentir llàstima per
ell, sinó tot el contrari. Així doncs, la promoció d'activitats per apropar la realitat de les
persones amb alguna discapacitat o necessitat educativa especial a la resta dels alumnes
permetrà prendre consciència de les dificultats que aquestes presenten i compartir experiències
i sentiments que facilitaran la comprensió sobre allò que ells poden fer per facilitar el
desenvolupament del seu company/a amb ceguera parcial. Proporcionant respostes positives i
oportunitats per a practicar i permetent la participació activa dels xiquets/es en una relació més
natural i espontània (Gutiérrez, 2006).

27
 Finalment, pel que fa al paper de la comunitat, és cert que organismes internacionals
com la UNESCO, OMS, ONU o UNICEF, i concretament la ONCE, s'han preocupat per
assegurar que les persones amb qualsevol discapacitat puguen desenvolupar al màxim les seues
potencialitats. No obstant açò, la realitat és que mentre la societat no es sensibilitze, poc es
realitzarà a favor d'aquestes persones. La societat ha de ser inclusiva, acollint i recolzant als
seus membres amb necessitats i promovent i protegint els drets de les persones amb
discapacitats i necessitats especials. Encara que existisquen lleis i compromisos per part de les
institucions, solament la societat en conjunt pot aconseguir un vertader canvi.

14. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

L’avaluació és un dels moments en què el mestre o la mestra pot veure si en

l’aprenentatge de l’alumnat els objectius han estat assolits o no i quins estan per millorar; però
també ens fa veure quines dificultats han hagut en la proposta i, per tant, ajudar-nos a observar
què podem canviar nosaltres com a mestres per tal de que l’aprenentatge siga més efectiu i
significatiu per als alumnes. Per tant, en l’avaluació d’un alumne o alumna no ens centrarem
únicament en realitzar-la per part del mestre/a cap a l’alumnat, sinó que al final de cada sessió
deixarem una estona per tal de que els xiquets i les xiquetes ens transmeten com s’han sentit i
de que ells mateixa reflexionen sobre el que han après.

Per tant, l’avaluació començarà al inici del curs per veure les pròpies característiques
de l’alumnat i les seues necessitats, per tal de tindre-ho en compte per als futurs jocs o activitats
que es realitzaran en l’aula. A més, valorarem constantment el nivell de motivació cap a cada
sessió per part de l’alumne.

Com que l’aprenentatge que esperem que els alumnes aconseguisquen al final de la
unitat didàctica és a partir de l’experiència i del joc, la millor forma d’avaluar-los serà
mitjançant la observació directa i la conversació en l’aula. És per això que també podrem fer
us de l’entrevista personal on el mestre o la mestra parlarà amb els alumnes de forma individual
per tal d’observar de forma més propera quins aspectes poden ser canviats o millorats. No
obstant, en ningun moment coaccionarem les respostes del alumne o de la alumna, ni els
posarem en situacions en les que es troben incòmodes.

28
 D’aquesta manera, el mestre o la mestra arreplegarà aquestes dades mitjançant un diari
o gravacions audiovisuals, mitjançant les quals compararà la informació obtinguda de tal
manera que puga millorar l’ensenyança-aprenentatge dels xiquets i les xiquetes i facilitar el seu
creixement com a persona.

Finalment, al final del curs o procés també es realitzarà una avaluació, per comprovar
si els alumnes/as han anat desenvolupant les capacitats, competències, objectius de forma
satisfactòria. Serà en aquesta avaluació/sessió final quan els alumnes facin un autoavaluació
reflexionant en com s'han sentit realitzant les activitats, parlant sobre que els ha agradat o per
contra disgustat, etc.

Per tant, per tal de realitzar l’avaluació cap a l’alumnat, tindrem en compte els següents
aspectes:
- Gaudeix del joc?
- Percebem sentiment de motivació?
- Ajuda als companys que tenen major dificultat a participar i integrar-los en el joc?
- Respecta les normes del joc i sap tant guanyar com perdre?
- Tolera als companys i companyes?
- Atén les explicacions del profesor/a?
- Participa activament en les activitats i jocs?
- S'esforça i manifesta interès per millorar?
- Fa ús adequat dels materials esportius?
- Rebutja la rivalitat i la violència en els jocs?
- En quin grau ha assolit els objectius i continguts previstos en la programació?

D’altra banda i, per concluir, pel que fa als criteris d’avaluació tindrem en compte els
pertanyents a cada àrea del currículum d’Educació Infantil:

I. El coneixement de si mateix i l’autonomia personal:

1. Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a descobrir
els objectes d’aprenentatge a través de la percepció i de la sensació.
3. Tindre cura del cos i de la higiene corporal, fomentant hàbits i actituds que ajuden a
mantindre una adequada salut mental i física.

29
 II. El medi físic, natural, social i cultural:

1. Actuar sobre els objectes, discriminar-los, agrupar-los, classificar-los i ordenar-los

segons semblances i diferències observables, quantificar i ordenar col·leccions, fer
raonaments numèrics en tasques quotidianes i en la resolució de problemes senzills.

III. Els llenguatges: comunicació i representació:

3. Utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a una comunicació positiva
amb els seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i comprendre
missatges orals diversos, mostrant una actitud d’escolta atenta i respectuosa

30
15. BIBLIOGRAFÍA Y WEBGRAFÍA

- Abad, J. & Ruiz de Velasco, A. (2014). La propuesta de las instalaciones. Recuperat

de
http://www.edu.xunta.es/centros/cfrcoruna/aulavirtual/file.php/249/BLOQUE_1/LA_
PROPUESTA_DE_LAS_INSTALACIONES_Javier_Abad_2014.pdf

- Artishock. (2014) . Ernesto Neto: El cuerpo que me lleva. Revista de Arte

Contemporáneo Recuperat de http://artishockrevista.com/2014/02/04/ernesto-neto-el-
cuerpo-que-me-lleva/

- Abad, J. (2009). Arte Comunitario en la escuela infantil. Revista Infancia, educar de 0

a 6 años. 116, 10-18.

- Abad M, López-Pastor V. (2004). La Educación Física En Educación Infantil: Una

Propuesta Y Algunas Experiencias. Buenos Aires, Argentina: Miño y Dávila.

- Barcala, R. (2016). Didáctica de la educación física en educación infantil: propuestas

prácticas desde una visión renovada. Madrid: Síntesis.

- Bolívar, A. (1998). Educar en Valores. Una educación de la ciudadanía. España:

Consejería de Educación y Ciencia de la Junta de Andalucía. Educación XXI.

- Calavia, M. (2011) Por cuatro esquinitas de nada HQ.wmv [Vídeo]. Recuperat de

https://www.youtube.com/watch?v=DBjka_zQBdQ

- Camps, V. (1990). Virtudes públicas. Pozuelo de Alarcón: Espasa Calpe, SA.

- Carreras, LL. (1995) Cómo educar en valores: materiales, textos, recursos y técnicas.
Madrid: Narcea Editores

- Céspedes, D. (2002). Integración socioafectiva de los niños disminuidos visuales..

Caracas, Venezuela: Fundación Paso a Paso. Recuperat de
http://www.pasoapaso.com.ve/index.php/temas/venezuela/estadisticas/item/1964-

31
 integraci%C3%B3n-socioafectiva-de-los-ni%C3%B1os-disminu%C3%ADdos-
visuales.

- El pot petit (2017). Els pirates. Recuperat de

https://www.youtube.com/watch?v=KEMPzVCLjZg

- Femenías, M. (2009). El masaje infantil aplicado a la escuela: Nuevas estrategias para

la mejora de la calidad afectiva y emocional en Atención Temprana. Universidad de
las Islas Baleares. Recuperat de http://www.tdx.cat/handle/10803/9394

- Gil, P. et al. (2008). Potencial pedagógico de la Educación Física en la Educación

Infantil: atributos y convicciones. Infancia y aprendizaje, 31(2), 165-178.

- Gil, P. et al. (2008). Habilidades motrices en la infancia y su desarrollo desde una

educación física animada. Revista Iberoamericana de Educación, (47). pp. 71-96

- González, J.L. (2003). Aprendiendo de la diferencia. Un programa de conocimiento y

ajuste a la situación visual. Escuela abierta, 6. 71-84.

- Gutiérrez, R. (2006). Enseñar a integrar. Integración. Revista sobre Ceguera y

Deficiencia Visual, 47, 32-36.

- Hortal, J.M. (2009). La deficiencia visual en el ámbito escolar. Revista Digital de

Innovación y Experiencias Educativas, 24. 1-15.

- Iglesia, J. (2012). Los cuentos motores como herramienta pedagógica para la educación
infantil y primaria. Revista ICONO14 Revista científica de Comunicación y
Tecnologías emergentes, 6 (1), 96-111.

- Lleixà, T. et al (2005). La educación infantil 0-6 años: descubrimiento de sí mismo y

del entorno. Volumen I. Barcelona: Editorial Paidotribo.

32
- López, M. & Chacón, A. (2002). El sistema alterado de las personas con baja visión:
aproximación a su percepción del entorno. Revista de Educación Especial. Universidad
de Granada.

- Piaget, J., & Osterrieth, P. A. (1982). Los estadios en la psicología del niño. Buenos
Aires: Nueva Visión.

- Schmidt, R. (1991). Motor Learning and Performance: From principles to practice.

Champaign, Illinois: Human Kinetic Books.

33
 Annex I: Conte motor: L’illa de les formes

Aquest és un conte de pirates. I la nostra aventura succeirà a l’illa del tresor. Voleu saber per
què es diu així? Li van donar aquest nom perquè en ella hi ha tresors amagats, alguns són d’allò
més curiosos. El problema d’aquest tresors és que no es poden obrir i tan sols es pot descobrir
el que hi ha a l’interior si fiquem les mans a l’interior per uns forats molt foscos. Per això, molts
pirates els han deixat estar, tenien por de ficar les mans dins i trobar-se amb coses perilloses...
Però nosaltres no ens anem a espantar. Veritat que no? I per fer fora la por cantarem la següent
cançó:

Navegant per la mar, navegant per la mar [caminem en cercle]

No tenim por, no en tenim!
Cantem tots!
Navegant per la mar, navegant per la mar [caminem en cercle]
No tenim por, no en tenim!
Oh! Atents, Què és això que és veu?
[La mestra para i realitza el gest de mirar pel prismàtic]
[L’alumnat repeteix el gest]
És una illa! A vore si arribem a ella!

Remant per la mar, remant per la mar [remem en cercle]

No tenim por, no en tenim!
Oh! Atents, que ja arribem! [La mestra fa el gest de tirar l’ancla]
[L’alumnat repeteix el gest]

Botant per l’illa, botant per l’illa [Botem en cercle]

No tenim por! no en tenim!
Oh! Atents, Què és això que és veu?
És un tresor! A vore si ens atrevim a tocar el que hi ha dins! [Toquen
Què heu tocat? És algun objecte que conegueu? Quina era la seua textura? Podrieu parlar de
la seua forma? Què penseu que es podría fer amb aquest objecte?
Continuem l’aventura per l’illa i ens trobem amb un riu.

34
 Nadant pel riu, nadant pel riu [Nadem en cercle]
No tenim por, no en tenim!
Oh! Atents, Què es això que brilla al fons del mar? [buceguem al fons de la mar]
És un altre tresor! A vore si ens atrevim a tocar el que hi ha dins! [Toquen d’un en un el que
hi ha dins de la caixa]
Què heu tocat? És algun objecte que conegueu? Quina era la seua textura? Podrieu parlar de
la seua forma? Què penseu que es podría fer amb aquest objecte?
Molt bé ja tenim els dos tresors!!!
Hem de tornar al vaixell. Cantem la cançó per tornar a ell.

Nadant pel riu, nadant pel riu

Tenim els tresors, per fi els tenim!
Botant per l’illa, botant per l’illa
Tenim els tresors, per fi els tenim!
Oh! Atents, ja hem trobat el vaixell!

35
Annex II. Cançó: Els Pirates

36