Breu semblança del músic

FERRAN
RIGAU i
MORATÓ
(1898-1993)

- Josep Loredo -
Juny de 2018
2018
Breu semblança del músic

FERRAN
RIGAU i
MORATÓ
(1898-1993)

- Josep Loredo -
Juny de 2018
2018

1
2
 ÍÍN
NDDE
EXX

Pròleg 05

Unes dades biogràfiques 07

Discografia 09

Annex fotogràfic 10

Enllaços 43

Epíleg 45

3
4
 P
PRRÒ
ÒLLE
EGG
Hi ha una gran quantitat de músics catalans dels segles XIX i XX que
durant la seva trajectòria van ser admirats, estimats, aplaudits ... Van
passar per bones cobles i orquestres, van tocar en balls, concerts i
sardanes, van fer gaudir els seus contemporanis ... van viure i van morir, i
un cop morts van caure en el sac de l’oblit.
Fa uns sis anys que dedico temps i esforços a pujar fotografies de Cobles,
Orquestres, Orquestrines i algun Conjunt al meu blog FORMACIONS
MUSICALS DE CATALUNYA. No només les fotos, sino que procuro posar-
hi una mica d’història de cada formació, així com la identitat dels músics
que hi surten. És un treball gratificant, que em permet saber molt més de
la meva professió, del meu gremi, doncs fa molt temps que vaig per
aquests mons de Déu formant part de Cobles, Orquestres i Conjunts.
De tan en tant trobo dades inèdites d’algun músic, veig la connexió entre
les diferents formacions en les que va tocar i trobo que no hi ha gairebé
res publicat sobre la seva vida musical. Aleshores, com és el cas d’aquest
petit quadern, estiro el fil, pregunto, busco, llegeixo ... i decideixo publicar
el resultat.
Amb la inestimable ajuda d’en Jaume Nonell, que m’ha passat unes
entrevistes1 que va fer amb persones de l’entorn de Ferran Rigau, i amb
les fotos i textos de què disposo al meu blog, convido a recordar el músic i
la persona llegint aquestes pàgines.

Josep Loredo i Moner

Juny de 2018

5
6
 U
UNNE
ESSD
DAAD
DEES
SBBIIO
OGGR
RÀÀF
FIIQ
QUUE
ESS
FERRAN RIGAU i MORATÓ, va néixer a Palafrugell (Baix Empordá) el 29
d'agost de 1898, a la casa del carrer Independència nº 10, fill de Pacià
Rigau i Genoher, també de Palafrugell, taper, i de Júlia Morató i Cusí, de
Palamós. El matrimoni va tenir set fills: Ernest, Ferran, Neus, Lídia, Facund,
Josep i Felícia.
Pacià Rigau va animar els seus fills a estudiar música, essent Ernest i
Ferran els dos únics que van arribar a actuar professionalment. L'Ernest
tocava el fiscorn i el violí, i assolí la plaça de 1er violí al Teatre Tívoli, de
Barcelona.
En Ferran va començar a estudiar solfeig i les primeres lliçons de clarinet
amb Casimir Bonay, músic palafrugellenc nascut l'any 1853. Desconec si
era familiar del gran Trifó Bonany; he vist el cognom d'aquests dos músics
escrit de les dues maneres: Bonay i Bonany, i a dia d’avui perduren tots
dos cognoms a la zona de Palafrugell.
També va prendre classes de solfeig amb Sabino Gallart, violí i director de
L'Empordanesa2, de Palafrugell, de tenora amb Àngel Sastre (Angelet,
alumne avantatjat de Trifó Bonany), i de clarinet amb el mateix Trifó
Bonany i Pau Blanchart i Prat.
L'any 1917 va debutar amb L'Empordanesa com a 2n tenor. Possiblement
va tocar abans en una Cobla-orquestra de Santa Coloma de Farners, però
com que ja festejava amb la que seria la seva primera esposa, Emília
Rovira i Roqué, va tornar a Palafrugell, on alternava la feina de músic amb
la de taper, ajudant al pare.
L'any 1920 li va tocar fer el servei militar, que en aquell temps era de tres
anys. Va tenir sort, però, d'entrar a formar part de la Banda de Música del
Regiment nº 55 de Línia, de Girona.
L'any 1923, acabat el servei militar, entra a formar part de La Principal
de Cassà3, on substitueix un prestigiós i veterà músic com era en
Francesc Planas i Virolesch4. D'aquesta època recordava especialment el
mateix Ferran les actuacions a València, Albacete i Madrid, i també la
vegada que, convidat a participar amb la tenora a la Banda Municipal de
València hi va tocar l'Himne a València i L'entrà de la murtra, entre
d'altres, amb un éxit total, essent aixecat en braços per la resta de músics
com si fos un torero.
L'any 1928 ingressa a La Principal de La Bisbal5, substituint Josep Coll i
Ligora6. Allà toca el 1er tenor, el 1er clarinet i el 1er saxo. S'hi està dues
temporades, però sembla que no s'avenien massa amb el 1er tible i
representant, Enric Barnosell i Saló7, i la temporada 1930-1931 va a la
Llevantina8, de Calella, on el fundador i director Josep Mª Tarridas i Barri9
cedeix a Ferran Rigau la plaça de 1er tenor, passant ell a tocar el 1er
tible. Hi romangué tres temporades, i l'any 1933 torna a La Principal de
Cassà, al lloc del mític Ramon Rosell i Mestres10. L'any 1935 torna
novament a La Principal de La Bisbal, després del fugaç pas per la
mateixa de Josep Colomer i Ribera11 (un dels meus mestres de tenora, si
em permeteu).
Quan esclata la guerra civil, el Juliol de 1936, estaven actuant a
Palafrugell. La Principal de La Bisbal, com la gran majoria de cobles i
orquestres catalanes, es desfà. Alguns dels músics es reagruparen, tocant

7
però molt poc, bàsicament en els entreactes de sessions de cinema i no
gaire més.
A mitjans de 1938 el Govern de la Generalitat forma una nova cobla, amb
el nom de Cobla Catalunya12, que amb la violinista Rosa Mas i Mallén13,
la pianista Maria Sierra, el guitarrista Pepe Hurtado14, la cantant Conchita
Morén15, la seva filla la ballarina Leonor Morén, i altres artistes van
conformar un grup que va fer una gira per França amb la col·laboració del
Partit Socialista Francès en una campanya Pro-Ajuda a la República
Espanyola. Ferran Rigau en forma part, com a 2n tenor, al costat d'Albert
Martí i Galceran16. Van actuar fins a principis de 1939.
Acabada la guerra l'any 1939, retornaren disgregadament i com pogueren
tots cap a casa, i ja l'any 1940 es reorganitza La Principal de la Bisbal,
al principi amb el tible Josep Font i Grau16 fins que retorna de l’exili l'Enric
Barnosell.
Ferran Rigau s'hi està fins que, a finals de 1948, marxa a l'Argentina,
entusiasmat per estar al costat de la seva filla Neus Rigau i Roca, de la
seva segona esposa Conxita Roca, que ja residia en aquell país i que aviat
li havia de donar la primera néta. Abans de marxar, però, li fou dedicada
una audició de comiat: a les cinc de la tarda del diumenge dia 5 de
Desembre de 1948 les cobles Empòrium17 i La Principal de la Bisbal
van oferir una doble audició al carrer Vallespir, de Barcelona, homenatjant
Ferran Rigau, que va gaudir per darrera vegada de la simpatia i
admiració del públic barceloní.
Els principis a Mar del Plata, Argentina, després de les primeres alegries
dels esdeveniments familiars, no li resultaren massa complaents; es
trobava desplacat del seu autèntic ambient. Pero a poc a poc i no massa
conforme, va emprendre el nou camí fent els possibles per deixar la
recança del passat i la nostàlgia del país llunyà.
L'any 1958 Ferran Rigau va tocar la tenora en públic per darrera vegada
a l'Auditori del Casal Català de Mar del Plata en dues ocasions: la primera
acompanyat d'un piano, tocant entre d'altres, El cant dels ocells; i la
segona vegada, per les festes de Nadal, en un Festival dels emigrants de
tots els països que residien a Mar del Plata, va tocar una sardana
acompanyat d'un petit conjunt instrumental, amb una coral i una rotllana
de balladors. La sardana era La nit de l'amor18, d'Enric Morera i Viura19.
Amb el saxo i el clarinet va tocar en un petit conjunt durant força temps i
després en una orquestra de ball que a l'estiu actuava a diari en Clubs i
Hotels de categoria. El nom de l'Orquestra era Los Clipper's, fent
homenatge a una orquestra20 de Barcelona que dirigia Antoni Bardají
(Chispa) els anys 40. El seu fill Pacià Rigau i Rovira també en formava
part. Van adquirir una bona anomenada, i intervenien tot sovint a la Ràdio
i a la Televisió locals. Al cap d'uns anys, Ferran Rigau va guanyar unes
oposicions i va entrar a la Banda Municipal de Mar del Plata, tocant el saxo
alt i després el saxo soprano; a la Banda s'hi va estar 20 anys, de 1960 a
1980, i al complir els 82 anys es va retirar de la música. Durant aquest
període, l’any 1979, va aconseguir la nacionalitat argentina21, i suposo que
sense cap remordiment envers Espanya, que li va denegar la pensió de
jubilació, després de tot el que havia cotitzat en la seva vida musical.
Ferran Rigau i Morató va morir el mes de Juny de 1993 a Mar del Plata.

8
 D
DIIS
SCCO
OGGR
RAAF
FIIA
A
Va enregistrar les següents sardanes, com a 1er tenor de La Principal de
La Bisbal:

1929-1940
Melangia (Josep Mª Tarridas i Barri), Rosó (Josep Mª Tarridas i Barri),
Bella rodona (Emili Saló i Ramell), Mar de Xaloc (Vicenç Bou i Geli),
Gratitud (Josep Saderra i Puigferrer), Cançó de festa (Jaume Bonaterra i
Dabau), La Font de l'Albera (Enric Morera i Viura), Joliu despertar
(Marià Bataller i Llonch), Montnegre (Josep Mª Soler i Montaner),
Gentilitat (Josep Estela i Moret), Idil·li capriciós (Emili Saló i Ramell),
María Lluïsa (Narcís Paulís i Vila), Misteriosa (Joan Viñals i Vilaret), A
cau d'orella (Josep Serra i Bonal), Amistat (Antoni Puig i Artigas), Flor
de llevant (Vicenç Bou i Geli), Matí de primavera (Vicenç Bou i Geli), La
noia alegre que no sap plorar (Joaquim Serra i Corominas) i La
sardana dels vailets (Lluís Mª Solé i Constantí).

1940-1948
Girona Aimada (Vicenç Bou i Geli), Continuïtat (Vicenç Bou i Geli),
Llàgrimes del poble (Joan Viladomat i Massanas), Catalunya plora
(Joan Viladomat i Massanas), Cançó d'amor i de guerra (Rafael Martínez
i Valls), Angelina (Vicenç Bou i Geli), Camí de l'església (Lluís Mª Solé i
Constantí), La processó que passa (Lluís Mª Solé i Constantí), Sempre
Maig (Lluís Mª Solé i Constantí), La mare cantora (Vicenç Bou i Geli),
Declaració (Vicenç Bou i Geli), La processó de Sant Bartomeu (Antoni
Català i Vidal), Llevantina (Vicenç Bou i Geli), El senyor Esteve (Enric
Morera i Viura), Antonieta (Francesc Juanola i Reixach), El cavaller
enamorat (Joan Manén i Planas), Camprodon (Joan Manén i Planas),
Mainada (Enric Morera i Viura), Maria Rosa (Eduard Mercader i
Carbonell, Tano), Lluna de mel (Eduard Mercader i Carbonell, Tano),
Rosa roja (Josep Casanovas i Gafarot, Paixero), La sardana de les
monges (Enric Morera i Viura), Les fulles seques (Enric Morera i Viura),
L'Empordà (Enric Morera i Viura), Primavera (Juli Garreta i Arboix), Dolç
esplai (Antoni Planàs i Marca), Aimada Torrassa (Josep Saderra i
Puigferrer), Clatellades (Conrad Saló i Ramell), Pastoril (Emili Saló i
Ramell), A la plaça del Gra (Josep Cid i Pacareu), Fallera (Conrad Saló i
Ramell), La mel als llavis (Josep Mª Tarridas i Barri), Montserrat (Josep
Mª Tarridas i Barri), Melangia (Josep Mª Tarridas i Barri), La punxada
d'una rosa (Josep Mª Tarridas i Barri), Dolls d'estimació (Pere Masats i
Vilata), Festa Major (Josep Capell i Hernández), Festa anyal (Josep Mª
Soler i Montaner), Victoriosa (Enric Barnosell i Saló) i Record (Enric
Barnosell i Saló).

9
 ANNEX FOTOGRÀFIC
Aquí va, doncs, un petit àlbum de fotografies on hi surt en Ferran Rigau i
Morató. Les fotos estan en ordre cronològic, i les que no indiquen
propietari són del meu arxiu particular.

Foto nº 1
LA PRINCIPAL DE CASSÀ – 1923
Aquesta és la fotografia més antiga que guardo de Ferran Rigau i Morató.
Darrere: Josep Puig, Amable Cassà, Josep Aguiló, Enric Gruart, Josep Busquets i
Francesc Gruart
Davant: Narcís Masqué, Josep Albertí, Ricard Gruart, Ferran Rigau i Francesc
(Xicu) Gelada.
Foto: Valenti Fargnoli. Arxiu Ester Gelada

10
 Foto nº 2
LA PRINCIPAL DE CASSÀ – 1924
Encara dins de la temporada 1923-1924, el mes de gener de 1924 els
contracta el Centre Català de Madrid, on actuen a la Casa de la Ciutat
(Ajuntament, on està agafada la foto) i al Palau Reial. Paradoxalment, una de les
sardanes que interpreten en aquella ocasió és La Santa Espina, d' Enric Morera,
aleshores rigorosament prohibida per la dictadura de Primo de Rivera, essent la
primera ocasió en què aquesta emblemàtica sardana es pot escoltar per una
emissora de ràdio.
Els músics, una mica barrejats amb les autoritats són:
Darrere: Josep Albertí, Josep Aguiló (en Regadora), Francesc (Xicu) Gelada,
Francesc Gruart, Ricard Gruart i Enric Gruart
Davant: Narcís Masqué, Josep Busquets, Josep Puig, Ferran Rigau i Amable
Cassà.

11
 Foto nº 3
LA PRINCIPAL DE CASSÀ – 1924
Darrere: Narcís Masqué, Josep Puig, Josep Aguiló (en Regadora), Amable Cassà,
Enric Gruart i Francesc Gruart
Davant: Francesc (Xicu) Gelada, Josep Busquets, Enric Guasch i Poudevida
(director de molt prestigi, procedent de la Cobla-orquestra La Farnense), Ferran
Rigau i Josep Albertí.
Foto: Valentí Fargnoli.

12
 Foto nº 4
LA PRINCIPAL DE CASSÀ – 1925
Darrere: Ferran Rigau, Francesc Gruart, Josep Busquets, Joan Pujol i Fonolleda,
Amable Cassà i Josep Albertí
Davant: Narcís Masqué, Josep Font i Grau, Enric Guasch, Francesc (Xicu) Gelada i
Narcís Vila i March.
Foto: Valentí Fargnoli. Arxiu Ester Gelada.

13
 Foto nº 5
LA PRINCIPAL DE CASSÀ – 1926
Darrere: Joan Pujol, Josep Albertí, Narcís Vila, Josep Font i Ferran Rigau
Davant: Francesc (Xicu) Gelada, Narcís Masqué, Enric Guasch, Francesc Gruart,
Josep Busquets i Amable Cassà.
Foto: Valentí Fargnoli. Arxiu Joan Rimalló i Brugat.

Foto nº 6
LA PRINCIPAL DE CASSÀ – 1927
Transcric els noms que es llegeixen a la postal, d'esquerra a dreta, i de dalt a
baix:
Enric Guasch, Amable Cassà, Josep Font, Francesc Gruart, Ferran Rigau, Narcís
Masqué, Narcís Vila, Josep Albertí, Joan Masoller, Josep Busquets i Joan Pujol.
Foto: Valentí Fargnoli. Col·lecció Jordi Mestres.

14
 Foto nº 7
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1928
L'any 1928 es va organitzar al Parc Bosc Municipal de Figueres (inaugurat feia
vuit anys) un Festival per recollir fons per fer un monument a Pep Ventura, amb
l'actuació de sis Cobles: Antiga Pep, La Principal de Peralada, Montgrins, La
Principal de La Bisbal, L'Art Gironí i Selvatana. Hi va haver una sardana de
Conjunt, que va ser dirigida pel mestre Eduard Toldrà.
Aquesta foto es trobava en la Revista La Dansa més bella, editada pel Foment
de la Sardana de Figueres, que era l'entitat que organitzava l'esdeveniment.
Darrere: Martí Saló i Parals (Martí del Cornetí), Tomàs Garcia, Emili Saló i Ramell,
Joaquim Torrent, Ferran Rigau i Morató (substitut de Josep Coll, que va marxar a
la Cobla-orquestra Barcelona per substituir Albert Martí) i Conrad Saló i Ramell
Davant: Joaquim Sagrera (substitut de Tomàs Amich, que va marxar a la Cobla-
orquestra Palafugell), Lluci Badosa, Genís Canet, Enric Barnosell i Emili Saló i
Parals.
Foto: Emili Casas i Masbernat. Arxiu Carles Varela.

15
 Foto nº 8
LLEVANTINA – 1930
Tarja de presentació on s'informa de manera destacada de la incorporació de
Ferran Rigau, procedent de la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal.
Curiosament el cognom del mestre es va catalanitzar aquesta vegada,
posant Tarrides en lloc de Tarridas.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

16
 Foto nº 9
LLEVANTINA – 1930
En formació de Cobla.
Darrere: Eduard Coll, Desconegut, Joan Aniceto, Lluís Tarridas, Joan Planas i Puig i
Josep (Pepet) Ballada
Davant: Anton Planas i Romans (pare d'en Joan), Joan Recort, Josep Mª Tarridas,
Ferran Rigau i Rupert Ramírez.
Foto: Fàbregas. Arxiu Jaume Nonell.

Foto nº 10
LLEVANTINA – 1930
En formació d'Orquestra.
Darrere: Joan Aniceto, Desconegut, Eduard Coll, Lluís Tarridas i Josep ("Pepet")
Ballada
Davant: Rupert Ramírez, Ferran Rigau, Joan Recort, Josep Mª Tarridas, Joan
Planas i Anton Planas.
Foto: Fàbregas. Arxiu Jaume Nonell.

17
 Foto nº 11
LLEVANTINA – 1931
Díptic editat per la temporada 1931-1932, del qual en poso els detalls a
continuació.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

18
 Foto nº 12
LLEVANTINA – 1931
En formació d’Orquestra.
Darrere: Lluís Tarridas i Barri (fiscorn), Vicenç Xarbau (1er trompeta), Eduard Coll
(2n trompeta), Josep Ribera (viola) i Josep [Pepet] Ballada (contrabaix)
Davant: Eleuteri Capdevila (2n clarinet), Ferran Rigau (1er clarinet), Joan Recort
(flauta), Josep Mª Tarridas (violí i director), Joan Planas i Puig (violí solista) i Anton
Planas i Romans (1er violí).
Foto: Fàbregas. Arxiu Jaume Nonell.

Foto nº 13
LLEVANTINA – 1931
En formació de Cobla.
Darrere: Eduard Coll (2n trompeta), Vicenç Xarbau (1er trompeta), Lluís Tarridas
(1er fiscorn), Joan Planas (2n fiscorn) i Josep [Pepet] Ballada (contrabaix)
Davant: Joan Recort (flabiol), Josep Ribera (2n tible), Josep Mª Tarridas (1er tible),
Ferran Rigau (1er tenor) i Eleuteri Capdevila (2n tenor).
Foto: Fàbregas. Arxiu Eduard Boada.
19
 Foto nº 14
LLEVANTINA – 1932
Cartell de la temporada 1932-1933. Per ser competitiu s'havia d'actuar amb les
tres formacions: Cobla, Orquestra i Orquestrina. En les tres imatges següents hi
ha les tres fotos originals.
Foto: Arxiu Eduard Boada.
20
 Foto nº 15
LLEVANTINA – 1932
En formació de Cobla.
Darrere: Eduard Coll, Vicenç Xarbau, Lluís Tarridas, Joan Planas, Anton Planas i
Josep (Pepet) Ballada
Davant: Joan Recort, Josep Ribera, Josep Mª Tarridas, Ferran Rigau i Eleuteri
Capdevila.
Foto: Fàbregas. Arxiu Jaume Nonell.

Foto nº 16
LLEVANTINA – 1932
En formació d'Orquestra.
Darrere: Lluís Tarridas, Vicenç Xarbau, Eduard Coll, Josep Ribera i Josep (Pepet)
Ballada
Davant: Eleuteri Capdevila, Ferran Rigau, Joan Recort, Josep Mª Tarridas, Joan
Planas i Anton Planas.
Foto: Fàbregas. Arxiu Jaume Nonell.
21
 Fotos nº 17 i nº 18
LLEVANTINA – 1932
En formació d'Orquestrina.
Darrere: Lluís Tarridas (trombó), Josep [Pepet] Ballada (contrabaix), Josep Mª
Tarridas (piano) i Joan Planas (violinòfon)
Davant: Joan Recort (jazzband), Eleuteri Capdevila (saxo tenor), Ferran Rigau
(saxo alt), Vicenç Xarbau (trompeta), Eduard Coll (cornetí -eren temps de
transició del cornetí cap a la trompeta, l'Eduard s'hi resistia-), Anton Planas
(banjo) i Josep Ribera (banjo).
A la dreta de la imatge, hi ha un nen que treu el cap ...
Foto: Fàbregas. Arxiu Jaume Nonell.

22
 Foto nº 19
LLEVANTINA – 1932
Una de les poques fotos que no està feta en un estudi ...
Instal·lats en una glorieta ben florida, a punt de tocar.
Darrere: Eduard Coll, Vicenç Xarbau, Lluís Tarridas, Joan Planas, Anton Planas i
Josep (Pepet) Ballada
Davant: Joan Recort, Josep Ribera, Josep Mª Tarridas, Ferran Rigau i Eleuteri
Capdevila.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

23
 Foto nº 20
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1935
L'any en que el mestre Conrad Saló és designat director artístic de la formació.
Darrere: Martí Saló i Parals (Martí del Cornetí), Emili Saló i Ramell i Ferran Rigau
Al mig: Tomàs Garcia, Enric Barnosell, Josep Torres i Emili Saló i Parals
A baix: Joaquim Sagrera, Emili Poch, Lluci Badosa i Conrad Saló i Ramell.
Foto: Josep Masana i Fargas.

24
 Foto nº 21
CATALUNYA – 1938
Darrere:
2n Trompeta: José Gracia (Cobla-orquestra Barcelona)
1er Trompeta: Martí Saló i Parals [Martí del Cornetí] (Cobla-orquestra La Principal
de La Bisbal)
1er Fiscorn: Pere Arpa i Torremilans (Cobla-orquestra Selvatana)
2n Fiscorn: Joan Mont i Roura [Quendo] (Cobla-orquestra La Principal de Peralada)
Contrabaix: Emili Saló i Parals (Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal)
Davant:
Flabiol: Josep Gravalosa i Geronès (Cobla-orquestra Nova Barcelona)
2n Tible: Lluci Badosa i Compte (Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal)
1er Tible: Enric Barnosell i Saló (Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal)
1er Tenor: Albert Martí i Galceran (Cobla-orquestra Barcelona-Albert Martí)
2n Tenor: Ferran Rigau i Morató (Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal)

25
 Foto nº 22
CATALUNYA – 1938
En primer pla, d'esquerra a dreta, els dos tenors: Albert Martí i Ferran Rigau.
Foto: Arxiu Jaume Nonell i Juncosa.

Foto nº 23
CATALUNYA – 1938
Retratats a Paris durant el mes d'Agost de 1938.
Darrere: Ferran Rigau, Emili Saló, Pere Arpa, Martí Saló, Ernest Corominas i José
Gracia
Davant: Josep Gravalosa, Lluci Badosa, Enric Barnosell, Albert Martí i Joan Mont
(Quendo).
Foto: Arxiu Jaume Nonell i Juncosa.
26
 Foto nº 24
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1939
Primera formació una vegada acabada la guerra.
Darrere de tot: Josep Miralda i Puig i Emili Poch
Davant d'ells dos: Josep Font i Grau (substitueix Enric Barnosell, exiliat), Conrad
Saló i Ramell i Ferran Rigau
Al mig: Joaquim Sagrera i Narcís Paré (substitueix Lluci Badosa)
Davant: Lliberat Juanals (substitueix Tomàs Garcia), Martí Saló i Parals (Martí del
Cornetí), Josep (Pepito) Vallespí i Pòlit (substitueix Emili Saló i Parals) i Joaquim
Torrent (substitueix Josep Torres).
Foto: Masana.

27
 Fotos nº 25 i nº 26
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1940
Darrere: Martí Saló i Parals (Martí del Cornetí), Joaquim Sagrera, Emili Poch,
Narcís Paré, Conrad Saló i Ramell i Josep Font
Davant: Lliberat Juanals, Josep (Pepito) Vallespí, Joaquim Torrent, Ferran Rigau i
Emili Saló i Ramell.
Foto: Masana.

28
 Foto nº 27
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1941
Fan servir la mateixa foto de 1939
Darrere de tot: Josep Miralda i Emili Poch
Davant d'ells dos: Josep Font Grau, Conrad Saló i Ramell i Ferran Rigau
Al mig: Joaquim Sagrera i Narcís Paré
Davant: Lliberat Juanals, Martí Saló i Parals (Martí del Cornetí), Josep (Pepito)
Vallespí i Joaquim Torrent.
Foto: Masana.

29
 Foto nº 28
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1943
Fan servir la mateixa foto de 1939 i 1941
Darrere de tot: Josep Miralda i Emili Poch
Davant d'ells dos: Josep Font Grau, Conrad Saló i Ramell i Ferran Rigau
Al mig: Joaquim Sagrera i Narcís Paré
Davant: Lliberat Juanals, Martí Saló i Parals (Martí del Cornetí), Josep (Pepito)
Vallespí i Joaquim Torrent.
Foto: Masana.

30
 Foto nº 29
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1944
Identifico els músics, sempre de baix cap a dalt:
Arc exterior: Josep (Pepito) Vallespí, Lliberat Juanals, Joaquim Sagrera, Emili Poch
i Martí Saló i Parals (Martí del Cornetí)
Arc de tres músics: Ferran Rigau, Enric Barnosell (que ha tornat de l'exili) i
Joaquim Torrent
Arc de dos músics: Josep Miralda i Narcís Paré
Tot sol: Conrad Saló i Ramell.
El cartell ve signat per Soler.

31
 Fotos nº 30 i nº 31
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1947
Cartell de la temporada 1947-1948, i detall de la Cobla.
Darrere: Martí Saló i Parals (Martí del Cornetí), Pere Pruñonosa i Costa (Trumfa),
Joaquim Torrent, Martí Teixidor i Tomàs, Lliberat Juanals, Conrad Saló i
Josep (Pepito) Vallespí
Davant: Emili Poch, Narcís Paré, Enric Barnosell, Ferran Rigau i Joaquim
Sagrera.
Foto: Arxiu Comarcal del Baix Empordà/Fons Francesc Pibernat/116.
32
 Foto nº 32
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1948
A dalt de tot: Àngel Blanch i Reynalt, Enric Barnosell, Joaquim Sagrera, Francesc
(Paco) Capellas i Maydeu, Laureà Vilà, Lliberat Juanals, Ferran Rigau, Josep
(Pepito) Vallespí i Emili Poch.
Al mig: Conrad Saló, Martí Teixidor i Josep Miralda.

33
 Foto nº 33
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1948
En un Aplec, posant per a la posteritat:
Darrere: Martí Saló i Parals (Martí del Cornetí), Francesc (Paco) Capellas, Josep
Miralda, Martí Teixidor, Àngel Blanch, Lliberat Juanals, Conrad Saló i
Josep (Pepito) Vallespí
Davant: Emili Poch, Laureà Vilà, Enric Barnosell, Ferran Rigau i Joaquim
Sagrera.

Foto nº 34
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1948
Tot i que no es distingeix gaire bé, podem veure la cobla a la Plaça de Maçanet
de Cabrenys, a la Festa d'Estiu de 1948, segurament una de les darreres fotos on
surt Ferran Rigau tocant amb La Principal de La Bisbal.
Foto: Arxiu Pere Roura.
34
 Foto nº 35
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1948
I arriba el moment del comiat. Ferran Rigau ha comunicat a La Principal de La
Bisbal que, per raons familiars (que s’expliquen a la pàgina 8), se’n va a viure a
l’Argentina, i que ha de plegar abans d’acabar la temporada.
Toca per darrera vegada amb els seus companys el dia 5 de Desembre de 1948,
en un acte d’homenatge que li fan els balladors del carrer Vallespir, de
Barcelona. En el text de Joan Noguera i Solé, publicat al Carnet del Sardanista (i
que continua a la pàgina següent), podem llegir que dues de les sardanes que
interpreta eren d’especial lluïment per a la tenora: A cau d’orella (Josep Serra i
Bonal) i Concepció (Frederic Sirés i Puig).
Foto: Arxiu Jaume Nonell.
35
 Foto nº 36
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL – 1948
Continuació del text de la pàgina precedent on veiem el programa que van
interpretar les cobles Empòrium i La Principal de La Bisbal.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.
36
 Foto nº 37
DEDICATÒRIA – 1948
L’escriptor i periodista Josep Pla li va fer aquesta dedicatòria en una pàgina en
blanc del seu llibre Viaje en autobús, un llibre de viatges que segurament
ajudaria a Ferran Rigau a l’hora d’emprendre el seu.
El text diu (transcric literalment):
A l’amic Rigau, abans de marxar a Buenos-Aires desitjant-li un bon viatge, que
trobi la familia be i que torni aviat.
Amb l’agraiment de Josep Pla
Mas Pla - Llofriu. Nadal 1948

37
 Foto nº 38
LOS CLIPPER’S – 1958
Aquí veiem Ferran Rigau tocant la tenora a l’emissora Radio Atlántica, de Mar
del Plata, durant l’espai anomenat Hora catalana. Aquell any mateix la
“penjaria” i ja no la tocaria més, al menys en públic. Avui dia aquesta tenora,
després d’haver estat guardada per Pacià, el seu fill, és en un lloc d’honor al
despatx de la seva néta, Margarita Rigau i Mas.
En primer terme, doncs, Ferran Rigau
En segon terme, d’esquerra a dreta: Desconegut (trombó), Desconegut
(trompeta), Pacià Rigau i Rovira (trompeta, fill d’en Ferran) i Desconegut
(trompeta).
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

38
 Foto nº 39
LOS CLIPPER’S – ANYS 60
Integrat ja a la seva nova vida a Mar del Plata, i després d’estar un temps tocant
el saxo i el clarinet en un Conjunt, Ferran Rigau es va integrar en aquesta
Orquestra de petit format que dirigia el seu fill Pacià Rigau i Rovira. El nom feia
referència a una orquestra de Barcelona dels anys 40, que dirigia Antoni Bardají
(Chispa). Ignoro el per què de la referència a aquesta orquestra en particular.
Van adquirir una bona anomenada, i intervenien tot sovint a la Ràdio i a la
Televisió locals.
Identifico els músics començant per dalt amb el vocalista, que té un micro a
davant, i seguint en sentit horari:
Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Pacià Rigau,
Desconegut, Ferran Rigau i Desconegut.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

39
 Foto nº 40
LOS CLIPPER’S – ANYS 60
Actuant a l’hotel Hermitage, de Mar del Plata, on hi van tocar durant set anys.
Darrere: Desconegut (piano), Desconegut (contrabaix) i Desconegut (bateria)
Davant: Ferran Rigau (saxo alt), Desconegut (saxo alt), Desconegut (saxo
tenor), Desconegut (vocalista), Desconegut (trompeta) i Pacià Rigau (trompeta).
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

40
 Foto nº 41
LOS CLIPPER’S – 1960
D’esquerra a dreta: Desconegut (vocalista), Desconegut (saxo tenor),
Desconegut (saxo alt), Ferran Rigau (saxo alt), Desconegut (bateria),
Desconegut (no sé quin instrument), Desconegut (trompeta), Desconegut (no sé
quin instrument) i Pacià Rigau (trompeta).
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

41
 Foto nº 42
LOS CLIPPER’S – ANYS 60
En plena actuació, en un lloc ben elegant.
Darrere: Desconegut (piano), Desconegut (contrabaix) i Desconegut (bateria)
Davant: Ferran Rigau (saxo alt), Desconegut (saxo alt), Desconegut (saxo
tenor), Desconegut (vocalista), Antonio Galiana (trompeta) i Pacià Rigau
(trompeta).
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

42
 E
ENNL
LLLA
AÇÇO
OSS
1)
https://es.scribd.com/document/377037906/Entrevistes-a-l-Entorn-de-
FERRAN-RIGAU-SOM-N%C2%BA-58-Febrer-1985

2)
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/05/l-
empordanesa.html

3)
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/07/la-
principal-de-cassa.html

4)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Planas_i_Virolesch

5)
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/01/la-
principal-de-la-bisbal-des-de-1888.html

6)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Coll_i_Ligora

7)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Barnosell_i_Sal%C3%B3

8)
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/lleva
ntina.html

9)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Tarridas_i_Barri

10)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Rosell_i_Mestres

11)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Colomer_i_Ribera

12)
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2018/04/cobla
-de-catalunya.html

13)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Mas_i_Mall%C3%A9n

14)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Mas_i_Mall%C3%A9n

15)
http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9105
43
16)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Mart%C3%AD_i_Galceran

17)
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2016/03/emp
orium-cobla.html

18)
https://www.youtube.com/watch?v=hw-wrckc16I

19)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Morera_i_Viura

20)
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/07/clipp
ers-barcelona.html

21)
https://archive.org/stream/Boletin_Oficial_Republica_Argentina_2da_seccio
n_1979-09-24/1979-09-24_djvu.txt

44
 E
EPPÍÍL
LEEG
G
Ferran Rigau i Morató puja als escenaris l’any 1917, i no en baixa fins
l’any 1980. Més de seixanta anys fent gaudir l’oïda i engrescant els peus i
el cor dels qui l’envoltaven. Tota una vida en Clau de Sol, és a dir, fent de
la música un dels eixos principals de la seva existència.
Ens queden les seves gravacions per escoltar-lo, i voldria que aquest
humil treball servís per recordar-lo. Però potser per fer-ho més rodó,
exposaré a continuació la impressió que va deixar en Ferran en companys
de professió que van conviure amb ell en diverses etapes de la seva vida
professional, i que entrevistats per Jaume Nonell donaven l’any 1985 la
visió que tenien del mestre palafrugellenc.

EMILI SALÓ i RAMELL

Fragment del treball "Els tenoristes de la cobla La Principal de la
Bisbal" publicat al butlletí de l'Aplec de la Bisbal de l'any de 1981.
1927.- Per a substituir en [Josep] Coll vingué a La Principal Ferran Rigau,
de Palafrugell. Amb el canvi vam trobar-h¡ molta diferència. Rigau sabia
molt de música, pero li mancava una mica de sentiment. Aixó sí, tocava
tots els instruments amb destresa i amb suficient bon gust. Amb la tenora
tenia un so molt brillant i potent. També era molt resistent. Si hagués
pogut retenir quelcom de l'esperit d'Albert Martí, hauria estat perfecte.
1935.- Novament va entrar a la cobla Ferran Rigau, aportant-hi les
qualitats i petits defectes d'abans; si bé, amb més experiència, deixava
una mica de banda el complex que provocava la companyia provocadora
de l'Enric de Palau (Enric Barnosell). Mes deseixit, doncs, actuant amb més
espontaneïtat, el rendiment era totalment satisfactori. Durant l'estada
d'aquest tenorista a La Principal va esclatar la guerra civil, s'estroncà la
feina de les Festes Majors, i tothom hagué de campar com va poder. Fou
la fugida d'Egipte. Després de la guerra, l'any 1940, es reorganitzà la
cobla, alguns elements foren substituïts, però Rigau es mantingué
fermament en el seu lloc de primer tenora; fins que l'any 1949 s'absentà
de la Bisbal per traslladar-se a l'Argentina.

PERE CORTADA i BOSCH

Vaig anar a classe amb ell durant dos hiverns. Jo també crec que els
instruments de cobla tal com deia ell, per donar rendiment ha de donar la
sensació que es toca emprenyat, amb nervi. No es pot ser místic amb la
cobla, si no l'instrument et domina a tu. Rigau era un home que tenia un
gran llavi i molta força. Quan estudiava tocava de cara a una manta
penjada en un cordill que travessava l'habitació perquè no ressonés. El so
que senties el donaves tu, l'acústica dels locals no t'ajudava. Per fer llavi
tocava, per exemple, els 16 compassos d'un cant de tenora a temps de
marxa de processó.
Era un "toro", no era pas molt polit ni tècnic ni refinat, però feia la feina i
era un bon músic tal i com ho demostra des del moment en què es va
conservar a La Principal de La Bisbal en els papers principals de primer
clarinet, primer saxo i primer tenora.

45
NARCÍS PARÉ i ROS
Jo també sóc de Palafrugell, pero no el vaig conèixer bé fins després de la
guerra quan vaig entrar a La Principal de la Bisbal. El coneixia solament de
vista ja que ell per la professió de la música va anar fora de Palafrugell,
perquè tenia la norma d'anar a viure allà on tocava. Jo a [La Principal de]
"la Bisbal" hi vaig tocar des de l'any 1940 al 1948 en què vaig anar a "La
Selvatana".
En Rigau era un home valent, un "toro" tocant. Tècnicament, musicalment,
no era un superclasse; ell era la força, però aquests ¡nstruments ja ho
volen. No li agradava que l'alabessin, però tampoc no criticava mai ningú.
Era una persona amb la qual es podia conviure: que tothom fes la feina, ell
la feia i no era d'aquells que després de la música semblen una altra
persona, sempre era igual.

EMILI POCH i GARRIGA

En Ferran Rigau era molt valent per tocar. Era el primer clarinet -més tard
va passar a segon quan va venir en Laureà Vilà-, primer saxo i primer
tenora. Tenia un temperament de ferro, "no trobava mai l'aigua freda". i
quan més compromís hi havia, més segur estava, més podies confiar en
ell.
Un dia al Palau [de la Música de Barcelona] li va caure la canya a terra. Es
va aixecar i la va tornar a posar com si no hagués passat res. Era molt
segur tocant. Podia tenir el so més bonic o no, això deixem-ho, però
podies comptar amb ell, no espifiava mai.
A en [Conrad] Saló li va saber greu que marxés, llavors no n'hi havia pas
gaires de tenors. El va substituir en Joaquim Ribas "Quim de Serra" que
provenia de La Principal de Bages.
En Rigau vivia a La Bisbal, en una casa de la carretera de Cruïlles on vam
anar uns anys a assajar, ja que era als afores.

MARTÍ TEIXIDOR i TOMÀS

L'amic Jaume Nonell em demana que expliqui coses de l'època en què vaig
coincidir a "La Principal de la Bisbal" amb Ferran Rigau. Ha plogut molt des
d'aleshores i el temps que convisquérem junts, em sembla recordar, no
arriba als dos anys, ja que ell emprengué viatge cap a l'Argentina -Mar del
Plata-, abans de cloure's totalment la temporada 1948-49 per anar a viure
amb la seva filla que s'havia casat amb un jove que vivia per aquelles
terres.
El que recordo de Ferran Rigau és que era un home molt trempat, de
caràcter obert, un músic molt competent amb tots els instruments, un
gran "mecànic". Era el primer tenora de la cobla fent parella amb el
meravellós, en tots els aspectes, Joaquim Sagrera de qui deien que tocava
la tenora amb la facilitat del clarinet; jo entenia que els problemes de
claus, forats i "tranquilles" per ell no existien.
Guardo un bon record de Ferran Rigau, i sempre m'ha alegrat saber-ne
bones noves, quan he tingut ocasió d'assabentar-me'n pel seu simpàtic fill,
en tots els viatges que ha fet pel nostre i seu país, que ben segur tant ha
enyorat.

46
... I fins aquí alguns records dels seus companys de professió.
Ferran, allà on siguis, espero que sabràs comprendre que no he volgut
escriure la teva vida, sino tant sols bufar una mica sobre el caliu del teu
record, del teu pas per algunes cobles i orquestres de Catalunya, i fer que,
per un moment, algú et recordi o t’arribi a conèixer amb aquest escrit.

Ferran Rigau i Morató l’any 1948 i el 17 d’Agost de 1981

Josep Loredo i Moner

Juny de 2018

oooooOOOOOooooo

47
48