Álgebra Universitaria - Tigre

ESTRUCTURA I TECNOLOGIA DE COMPUTADORS
Dr. Joaquim Salvi, Dr. Arnau Oliver

Escola Politècnica Superior
Universitat de Girona
ÀLGEBRA DE BOOLE
3.1 Definició d’Àlgebra de Boole
3.2 Funcions lògiques i taules de veritat
3.3 Formes Standard i canòniques
3.4 Suficiència NOT-AND-OR, NAND i NOR
3.5 Simplificació de funcions per Karnough
1
ÀLGEBRA DE BOOLE
3.1 Definició d’Àlgebra de Boole
Una mica d’història:

L’àlgebra de Boole és un conjunt de postulats i teoremes que
permeten manipular funcions lògiques de forma sistemàtica.
Les funcions lògiques són funcions que només prenen dos
valors: CERT/FALS que simbolitzem per 1/0 o Vcc/GND
Fou proposada per George Boole el 1854 en el seu “tractament
sistemàtic de la lògica”
El 1904 Huntington en va extreure una sèrie de postulats que
permeten donar una definició formal de l’àlgebra de Boole
2
ÀLGEBRA DE BOOLE
Definició d’Àlgebra de Boole
Definició d’Àlgebra de Boole: Un conjunt = , amb les

operacions binàries + i · contingudes en = + ; = ·
; ∀ , , , ∈ és una àlgebra de Boole sí i només sí
compleix els postulats de Huntington.
+ ·
00 0 0
01 1 0
10 1 0
11 1 1
Els postulats són tautologies i formen part de la definició de

l’àlgebra.
3
ÀLGEBRA DE BOOLE
Postulats de Huntington:
P1: Les operacions + i · són commutatives:

∀ , ∈ + = + · = ·
P2: Existeix un element neutre per + i · i aquest ∈ :
∃ + ∈ ∶ ∀ ∈ + + = + =0
∃ ·∈ ∶ ∀ ∈ · ·= · =1
P3: Cada operació es distributiva respecte l’altra:
∀ , , ∈ · + = · + ·
∀ , , ∈ + · = + · +
P4: ∀ ∈ existeix l’element complementari ′ per + i · i
aquest ∈ : ∀ ∈ ∃ ′ ∈ + ′= ·
∀ ∈ ∃ ′∈ · ′= +
4
ÀLGEBRA DE BOOLE
Teoremes
A partir d’aquests postulats es defineixen una sèrie de

teoremes. Aquests teoremes han de ser demostrats a partir
dels postulats o de teoremes anteriors per a confirmar la seva
validesa.
T1 – Principi de Dualitat. Qualsevol funció deduïda a partir de

postulats i teoremes continua essent valida si intercanviem les
operacions +↔·, ↔ , i totes les variables ↔ ′
+ ′ = → ′ · =
L’operació · normalment s’obvia per a simplificar les funcions:

′ ′
· =
5
ÀLGEBRA DE BOOLE
Teoremes
T2 – Idempotència: + = → =
� � � � �
′ ′
Dem: + + + + + +
� � � � �
′ ′
+ + +
T3 – + = → · =
� � � � � ,
Dem: + ′ + ′ + ′ + + +
� �2 � � � ,
′ ′ ′
+ + +
6
ÀLGEBRA DE BOOLE
Teoremes
T4 – Absorció: + = → · + =
� , � ,� � , � , �
Dem: + + + +
� , � ,� � , � ,
+ + + + +
�
+
T5 – Associativitat: + + = + + → =
Dem: El demostrarem més endavant a partir de taules de veritat
T6 – L’element complementari de és únic

∀ ∈ , ∃! ′ ∈ + ′= → ′ =
7
ÀLGEBRA DE BOOLE
Teoremes
T7 – Involució: ′ ′ =
T8 - ′ = → ′ =
T9 – Teorema de De Morgan: ′ = ′ + ′ → + ′ = ′ ′
� , �9 � � , ,
′ ′ ′ ′ ′
Dem: + + +
� �
+
� , �9 �
′ ′ ′
+ + + + ′+ ′ +
� , , � �
′ ′
+ + ′ ′+ +
′
Hem demostrat que es cert per = ′ + ′ tant per 0 com
per 1, també ho podríem demostrar per → + ′ = ′ ′
8
ÀLGEBRA DE BOOLE
Teoremes
T10 – + ′
= + → ′+ =
Dem: +′ = + ′ + = + = +
′+ = ′+ = + =
T11 – + ′= → + + ′ =
Dem: + ′= + + ′ + + ′ =
+ ′ + = + ′ + =
+ + ′ + ′ = + + ′ =
9
ÀLGEBRA DE BOOLE
Teoremes
T12 – + ′ = + ′+ → + ′ + = + ′
Dem: + ′ = + ′ + + ′ +
′ ′
= + + + +
′ ′
= + + + + + +
′ ′
= + + + + = + +
T13 – + ′ + = + ′ →
′ ′
+ + + = + +
Dem: + ′ + = + ′ + + ′
= + ′ + + ′ = + + ′
+
= + ′
10
ÀLGEBRA DE BOOLE
Demostrar que � = , , +,· és una àlgebra de Boole

+ 0 1 · 0 1
0 0 1 0 0 0
1 1 1 1 0 1
Serà una àlgebra de Boole si compleix els postulats de

Huntington:
P1 – Conmutativitat: Obvi, les taules per + i · són simètriques

P2 – Existència d’element neutre:
+ = , + =  L’element neutre de la suma és el 0
· = , · =  L’element neutre del producte és el 1
11
ÀLGEBRA DE BOOLE
Demostrar que � = , , +,· és una àlgebra de Boole
P3 – Distributivitat:
· + = + → + = + +
abc b+c a(b+c) ab ac ab+ac
000 0 0 0 0 0
001 1 0 0 0 0
010 1 0 0 0 0
011 1 0 0 0 0
100 0 0 0 0 0
101 1 1 0 1 1
110 1 1 1 0 1
111 1 1 1 1 1
P4 – Existència d’element complementari per la + i ·

+ ′= : = → ′= ; = → ′=
· ′= : = → ′= ; = → ′=
12
ÀLGEBRA DE BOOLE
Mètodes de demostració de funcions: Taula de veritat

Ex: · + = +
Taula de veritat
abc b+c a(b+c) ab ac ab+ac
000 0 0 0 0 0
001 1 0 0 0 0
010 1 0 0 0 0
011 1 0 0 0 0
100 0 0 0 0 0
101 1 1 0 1 1
110 1 1 1 0 1
111 1 1 1 1 1
13
ÀLGEBRA DE BOOLE
Mètodes de demostració de funcions: Elements commutats

a
a b
+ ·
b
Ex: · + = +
b a b
a
c a c
14
ÀLGEBRA DE BOOLE
Mètodes de demostració de funcions: Diagrames de Venn
+ ·
Ex: · + = +
a b a b
c c
15
ÀLGEBRA DE BOOLE
Funcions lògiques i taules de veritat
Funcions de 1 variable: tenim 4 funcions diferents
x f(x)
0 0 0 1 1
1 0 1 0 1
= =
′
= = =
16
ÀLGEBRA DE BOOLE
3.2 Funcions lògiques i taules de veritat
Funció: =
x f(x)
x f(x)
0 0
Fals
1 0 GND
Funció: =
x f(x) Vcc
x f(x)
0 1 Cert
1 1
17
ÀLGEBRA DE BOOLE
Funció: =
x f(x)
x f(x)
0 0
x
1 1
Funció: = ′ = Porta NOT
x f(x)
x f(x)
0 1 NOT
x
1 0
18
ÀLGEBRA DE BOOLE
Funcions de 2 variables: tenim 16 funcions diferents. Nomes

unes poques corresponent a funcions lògiques
x y f(x,y)
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1
0 1 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 1 1 1 1
1 0 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1
1 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1
En funcions de variables el pes (el codi binari és un codi

ponderat) de cada variable el marca l’alfabet , , , , , o
el subíndex de la variable de major a menor , , ,
, , . En aquest cas , , i son les variables de més pes.
19
ÀLGEBRA DE BOOLE
Funció: , = · Porta AND

x y f(x,y)
0 0 0 x f(x)
0 1 0 y x y
1 0 0
1 1 1
Funció: , = + Porta OR
x y f(x,y)
0 0 0 x f(x)
0 1 1 y x y
1 0 1
1 1 1
20
ÀLGEBRA DE BOOLE
Funció: , = ⊕ Porta XOR

x y f(x,y)
0 0 0 x f(x)
0 1 1 y x y
1 0 1
1 1 0
Funció: , = · Porta NAND

x y f(x,y)
0 0 1 x f(x)
0 1 1 y x y
1 0 1
1 1 0
21
ÀLGEBRA DE BOOLE
Funció: , = + Porta NOR

x y f(x,y)
0 0 1 x f(x)
0 1 0 y x y
1 0 0
1 1 0
Funció: , = ⊕ Porta XNOR

x y f(x,y)
0 0 1 x f(x)
0 1 0 y x y
1 0 0
1 1 1
22
ÀLGEBRA DE BOOLE

74LS08 74LS32
74LS04 74LS30
23
ÀLGEBRA DE BOOLE
Implementar en portes lògiques la següent funció:

, , , = + +
A B C D
24
ÀLGEBRA DE BOOLE
Implementar en portes lògiques la següent funció:
, , , = + + =
+ + = + + =
+ = + =
A B C D
25
ÀLGEBRA DE BOOLE
Extensió del teorema de De Morgan:
= +
+ =
Es extensiu a variables:
= + +
+ + =
Donat que:
= + = + +
+ + = =
26
ÀLGEBRA DE BOOLE
Exemple: Simplifica la següent funció

, , , = + + +
, , , = + + + = · · + =
= · · + + + = + + + =
�
= + + + = + + + +
�
+ + =
Simplificar les següents funcions:

, , , = + + + + Sol: +
, , , = + + + + + + Sol: + + +
, , , , = + + + Sol:AB + CD
, , , = + + Sol:AB + CD
27
ÀLGEBRA DE BOOLE
Demostració d’igualtats:
Ex: , = + + + =
Per simplificació de funcions:
+ + + =
+ + + =
+ + + =
+ + =
=
Per taula de veritat:
A B AB B’ A+B’+AB A+B’ A’ A’B f
0 0 0 1 1 1 1 0 0
0 1 0 0 0 0 1 1 0
1 0 0 1 1 1 0 0 0
1 1 1 0 1 1 0 0 0
28
ÀLGEBRA DE BOOLE
Demostrar les següents igualtats per teoremes i taules de veritat:
, , = + + + + = +
, , , = + + + + + +
= + +
, , , = + + + =
29
ÀLGEBRA DE BOOLE
Complement d’una funció:

Donada una funció �, el seu complementari es �
, , = +
, , = + = · = + + + + =
= + + + x+ + + + + =
= + + + + + + =
= + + + + + + = + +
, , = + + = · · = + + =
= y+ + = y + + + = +
30
ÀLGEBRA DE BOOLE
3.3 Formes Standard i canòniques:
Suma de productes: Una funció està expressada com a suma de

productes (SdP) quan està expressada com una conjunt de
termes sumats entre sí on cada terme està format per un
producte de variables o d’una sola variable.
Ex: expressa la següent funció com a suma de productes:
, , = + + = + + + =
= + + + = + +
31
ÀLGEBRA DE BOOLE
Formes Standard i canòniques:
Producte de sumes: Una funció està expressada com a producte

de sumes (PdS) quan està expressada com una conjunt de termes
multiplicats entre sí on cada terme està format per la suma de
variables o d’una sola variable.
Ex: expressa la següent funció com a producte de sumes:
, , , , = + + = + + =
= + + +
32
ÀLGEBRA DE BOOLE
Els dispositius Programmable Logic Array (PLA) estan formats per

una estructura de portes AND i OR en forma de suma de
productes.
, , = + +
A B C
...
33
ÀLGEBRA DE BOOLE
Minterns: Una funció està expressada com a suma de minterns

quan és una suma de productes i cada terme té totes les variables
de les que depèn la funció.
Ex: expressa la següent funció com a suma de minterns:

, , = + = + + = + + =
= + + + + + = + + +
+ + = + + + + =
= + + + + = , , , ,
Els minterns equivalen a les caselles de la taula de veritat on la

funció val 1.
34
ÀLGEBRA DE BOOLE
Maxterns: Una funció està expressada com a producte de

maxterns quan és un producte de sumes i cada terme té totes les
variables de les que depèn la funció.
Ex: expressa la següent funció com a producte de maxterns:

, , = + = + + + + =
= + + + + + + + + =
= + + + + + + + + =
= + + + + + + + + + + + + =
= + + + + + + + + + + =
=� ·� ·� ·� ·� = , , , ,
�
Els maxterns equivalen a les caselles de la taula de veritat on la

funció val 0. I aplicant el teorema de la dualitat les variables estan
negades.
35
ÀLGEBRA DE BOOLE
Relació entre minterns i maxterns
, , = , , = + +
A B C F(A,B,C)
Si neguem la funció, on la funció valia 1 ara 0 0 0 0
0 0 1 0
valdrà 0 i viceversa, per tant:
0 1 0 0
0 1 1 0
, , = + + + + 1 0 0 0
1 0 1 1
Si tornem a negar la funció tindrem la funció 1 1 0 1
original: 1 1 1 1
, , = , = + + + + =
= · · · · =
=� ·� ·� ·� ·� = � , , , ,
36
ÀLGEBRA DE BOOLE
Donada la següent funció, expressa-la en mínterns i màxterns:

, , = + +
37
ÀLGEBRA DE BOOLE
Donada la següent funció, expressa-la en minterns i maxterns:

, , = + + = + + + + =
= + + + = + + + + + + =
= + + + + + + + + + + + + =
= + + + + + + + + = Π� , , ,
, , = + + = + + + A B C F(A,B,C)
= + + + + + + =
= + + + + + + = 0 0 0 0
= + + + =Σ , , , 0 0 1 0
0 1 0 0
0 1 1 1
1 0 0 0
1 0 1 1
1 1 0 1
1 1 1 1
38
ÀLGEBRA DE BOOLE
3.4 Suficiència de la NAND i de la NOR
Fins ara hem vist que qualsevol funció es pot implementar

emprant només portes AND, OR i NOT.
Això és així per la pròpia definició de l’àlgebra de Boole.
Volem ara demostrar que qualsevol funció es pot implementar a

partir de només portes NAND o de només portes NOR.
Això serà cert si amb NANDs podem implementar les portes
AND, OR i NOT i d’igual manera amb NORs.
L’avantatge d’utilitzar un únic tipus de porta es que només
utilitzem un únic tipus de circuit integrat (enlloc de 3 de
diferents) i això pot abaratir costos.
39
ÀLGEBRA DE BOOLE
Suficiència de la NAND i de la NOR
NAND NOR
Funció NOT
= = = +
Funció AND
, = , = = +
Funció OR
, = + , = = +
40
ÀLGEBRA DE BOOLE
Suficiència de la NAND i de la NOR
Expressa la següent funció nomes amb portes NAND i només

amb portes NOR
, , = + + = + + =
, , = + + = + + =
= + + + + + = + + + + +
41
ÀLGEBRA DE BOOLE
3.5 Simplificació de funcions per Karnough
El mapa de Karnaugh va ser inventat el 1950 per Maurice

Karnaugh, un físic i matemàtic dels estats units, treballador dels
laboratoris Bell.
Un mapa de Karnough de variables està compost per cel·les

adjacents, on cada cel·la representa una combinació de les
variables de les que depèn la funció en forma de míntern (1) o de
màxtern (0).
Entre dues cel·les adjacents (Nord, Sud, Est i Oest) només canvia
de valor un única variable. Emprarem doncs un codi continuo i
cíclic per a codificar les files i les columnes: el codi gray. Els
mapes de Karnough es pleguen com si fossin una esfera: el
mínterns/màxterns de la primera columna tenen adjacència amb
la darrera columna (i de la mateixa manera per files).
42
ÀLGEBRA DE BOOLE
Mapa de Karnough de 1 variable

x
x 0 1
m0 (M0) m1 (M1)
Mapa de Karnough de 2 variables
, x
x 0 1
y
0 m0 (M0) m2 (M2)
y 1 m1 (M1) m3 (M3)
43
ÀLGEBRA DE BOOLE
Mapa de Karnough de 3 variables x

y
, , xy 00 01 11 10
z
0 m0 (M0) m2 (M2) m6 (M6) m4 (M4)
z 1 m1 (M1) m3 (M3) m7 (M7) m5 (M5)
Mapa de Karnough de 4 variables

A
B
, , , AB 00 01 11 10
CD
00 m0 (M0) m4 (M4) m12 (M12) m8 (M8)
01 m1 (M1) m5 (M5) m13 (M13) m9 (M9)
D
11 m3 (M3) m7 (M7) m15 (M15) m11 (M11)
C
10 m2 (M2) m6 (M6) m14 (M14) m10 (M10)
44
ÀLGEBRA DE BOOLE
Mapa de Karnough de 5 variables , , , ,

A=0 A=1
BC BC
DE 00 01 11 10 00 01 11 10 DE
00 m0 m4 m12 m8 m16 m20 m28 m24 00
01 m1 m5 m13 m9 m17 m21 m29 m25 01

11 m3 m7 m15 m11 m19 m23 m31 m27 11
10 m2 m6 m14 m10 m18 m22 m30 m26 10
o bé:
ABC
DE 000 001 011 010 110 111 101 100
00 m0 m4 m12 m8 m24 m28 m20 m16
01 m1 m5 m13 m9 m25 m29 m21 m17
11 m3 m7 m15 m11 m27 m31 m23 m19
10 m2 m6 m14 m10 m26 m30 m22 m18
45
ÀLGEBRA DE BOOLE
Mapa de Karnough de 6 variables , , , , ,

A=0 A=1
CD CD
EF 00 01 11 10 00 01 11 10 EF
00 m0 m4 m12 m8 m32 m36 m44 m40 00
01 m1 m5 m13 m9 m33 m37 m45 m41 01

B=0
11 m3 m7 m15 m11 m35 m39 m47 m43 11
10 m2 m6 m14 m10 m34 m38 m46 m42 10
00 m16 m20 m28 m24 m48 m52 m60 m56 00
B=1 01 m17 m21 m29 m25 m49 m53 m61 m57 01
11 m19 m23 m31 m27 m51 m55 m63 m59 11
10 m18 m22 m30 m26 m50 m54 m62 m58 10

EF 00 01 11 10 00 01 11 10 EF
CD CD
46
ÀLGEBRA DE BOOLE
o bé: , , , , ,
ABC
DEF 000 001 011 010 110 111 101 100
000 m0 m8 m24 m16 m48 m56 m40 m32
001 m1 m9 m25 m17 m49 m57 m41 m33
011 m3 m11 m27 m19 m51 m59 m43 m35
010 m2 m10 m26 m18 m50 m58 m42 m34
110 m6 m14 m30 m22 m54 m62 m46 m38
111 m7 m15 m31 m23 m55 m63 m47 m39
101 m5 m13 m29 m21 m53 m61 m45 m37
100 m4 m12 m28 m20 m52 m60 m44 m36
47
ÀLGEBRA DE BOOLE
Mètode de simplificació de funcions per Karnough
1.- Obtenir la funció a simplificar en mínterns (o màxterns). És

equivalent a disposar de la taula de veritat.
2.- Transportar els mínterns i/o els màxterns al mapa de Karnough.
3.- Decidir si agrupem només per mínterns (1) o per màxterns (0).
4.- Agrupar les cel·les que continguin només mínterns (o màxterns)
amb grups de cel·les com més grans millor. Per cada grup de
cel·les només canvien variables. Cada grup produeix un terme de la
funció simplificada format per les variables que no canvien de valor.
5.- Els grups poden solapar-se si contenen algun míntern (o màxtern)
no comú.
6.- Repetir el procés (de 4 a 5) fins tenir tots els mínterns (o màxterns)
agrupats, obtenint el menor nombre de grups possible.
7.- Els grups representen una SdP (per mínterns) o PdS (per màxterns)
de la funció simplificada.
48
ÀLGEBRA DE BOOLE
Simplificació de funcions per Karnough
, = , , =
�
49
ÀLGEBRA DE BOOLE
, = , , =
�
(A+B) A
A 0 1
B
0 0 1
1 1 1
B
, = + agrupant per minterns

, = + agrupant per maxterns
50
ÀLGEBRA DE BOOLE
, , = , , , ,
51
ÀLGEBRA DE BOOLE
, , = , , , ,
( + )
AB 00 01 11 10
C
0 1 1 1 0
1 1 1 0 0
( + )
, , = + agrupant per minterns

, , = + + agrupant per maxterns
52
ÀLGEBRA DE BOOLE
AB 00 01 11 10 AB 00 01 11 10
CD CD
00 1 1 1 00 1 1
01 1 1 01 1 1
11 1 1 11 1
10 1 1 1 10 1 1
AB 00 01 11 10
CD
00 1 1
01
11
10 1 1
53
ÀLGEBRA DE BOOLE

Múltiples solucions:
AB 00 01 11 10 AB 00 01 11 10
CD CD
00 1 00 1
01 1 1 01 1 1 A
11 1 11 1
10 1 1 10 1 1
Grups redundants:
AB 00 01 11 10
CD
00 1
01 1 1 1 Aquest grup no
agrupa cap 1 no
11 1 1 1 agrupat en altres
10 1 grups. Es prescindible.
54
ÀLGEBRA DE BOOLE

A=0 A=1
BC BC
DE 00 01 11 10 00 01 11 10
00 1 1 1 00
01 1 1 1 1 01
11 1 1 11
10 1 1 1 1 10
ABC
000 001 011 010 110 111 101 100
DE
00 1 1 1
01 1 1 1 1
11 1 1
10 1 1 1 1
55
ÀLGEBRA DE BOOLE

A=0 A=1
BC BC
DE 00 01 11 10 00 01 11 10 DE
00 1 1 1 00
01 1 1 1 1 01
11 1 1 11
10 1 1 1 1 10
CD
Aquest grup no és vàlid.

ABC Té cel·les i no canvien
000 001 011 010 110 111 101 100
DE variables.
00 1 1 1
01 1 1 1 1
11 1 1
10 1 1 1 1 CD
56
ÀLGEBRA DE BOOLE

A=0 A=1
CD CD
00 01 11 10 00 01 11 10
EF EF
00 1 1 1 00
1 1 1
01 1 1 01
B=0
11 11
10 1 1 10
1 1
00 00
1 1
01 01
B=1
11 11
10 10
EF 00 01 11 10 00 01 11 10 EF
CD CD
57
ÀLGEBRA DE BOOLE

A=0 A=1
CD CD
00 01 11 10 00 01 11 10
EF EF
00 1 1 1 00
1 1 1
01 1 1 01
B=0
11 11
10 1 1 10
1 1
00 00
1 1
01 01
B=1
11 11
10 10
EF 00 01 11 10 00 01 11 10 EF
CD CD
58
ÀLGEBRA DE BOOLE

Condicions no importa:
En determinades funcions es pot donar el cas que determinats

mínterns (o màxterns) no es puguin donar o en el cas de que es
donin no ens importa si són 0 o 1.
Aquestes combinacions les anomenem condicions no importa
(don’t care → dc) i els hi associarem una X en el mapa de
Karnough.
Les X les podem agrupar amb els 1s o amb els 0s, per ajudar a
simplificar aquests, però no estem obligats a agrupar totes les X.
59
ÀLGEBRA DE BOOLE

Condicions no importa:
, , , = , , , , ,9 + � , ,
AB 00 01 11 10 AB 00 01 11 10
CD CD
00 1 00 1
01 1 1 X 1 01 1 1 1 1
11 X X 11 1 0
10 1 1 10 1 1
Un cop haguem simplificat la funció, les X agrupades amb 1s

faran que la funció doni 1 en aquelles condicions ( � , ) i les
que no s’han agrupat doni 0 ( � ).
60
ÀLGEBRA DE BOOLE
Problema de simplificació de funcions per Karnough
A3 A2 A1 A0 a b c d e f g
Es demana implementar un 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 0
codificador de BCD a 7-segments, 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 0
de manera que l’entrada sigui un 0 0 1 0 1 1 0 1 1 0 1
nombre del 0 al 9 en BCD i la 0 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1
sortida siguin els 7 leds 0 1 0 0 0 1 1 0 0 1 1

0 1 0 1 1 0 1 1 0 1 1
(a,b,c,d,e,f,g) que il·luminen un
0 1 1 0 1 0 1 1 1 1 1
display 7-segments.
0 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0
1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1
1 0 0 1 1 1 1 1 0 1 1
1 0 1 0 X X X X X X X
1 0 1 1 X X X X X X X
1 1 0 0 X X X X X X X
1 1 0 1 X X X X X X X
1 1 1 0 X X X X X X X
1 1 1 1 X X X X X X 61X
ÀLGEBRA DE BOOLE
Més informació:
Estructura i Tecnologia de Computadors, tema 3

https://www.documentauniversitaria.cat/botiga.php?a=llibre&id=809
www.unigrades.eu
Floyd, Thomas L. (2009). Digitals Fundamentals. Pearson
International. – Capítols 3, 4 i 5
62

Álgebra Universitaria - Tigre

Hochgeladen von

Dokumentinformationen

Copyright

Verfügbare Formate

Dieses Dokument teilen

Dokument teilen oder einbetten

Freigabeoptionen

Stufen Sie dieses Dokument als nützlich ein?

Sind diese Inhalte unangemessen?

Copyright:

Verfügbare Formate

Álgebra Universitaria - Tigre

Hochgeladen von

Copyright:

Verfügbare Formate

ESTRUCTURA I TECNOLOGIA DE COMPUTADORS

Dr. Joaquim Salvi, Dr. Arnau Oliver

3.1 Definició d’Àlgebra de Boole

Una mica d’història:

Definició d’Àlgebra de Boole

Definició d’Àlgebra de Boole: Un conjunt = , amb les

Els postulats són tautologies i formen part de la definició de

P1: Les operacions + i · són commutatives:

A partir d’aquests postulats es defineixen una sèrie de

T1 – Principi de Dualitat. Qualsevol funció deduïda a partir de

L’operació · normalment s’obvia per a simplificar les funcions:

T6 – L’element complementari de és únic

Demostrar que � = , , +,· és una àlgebra de Boole

Serà una àlgebra de Boole si compleix els postulats de

P1 – Conmutativitat: Obvi, les taules per + i · són simètriques

Demostrar que � = , , +,· és una àlgebra de Boole

P4 – Existència d’element complementari per la + i ·

Mètodes de demostració de funcions: Taula de veritat

Mètodes de demostració de funcions: Elements commutats

Mètodes de demostració de funcions: Diagrames de Venn

Funcions lògiques i taules de veritat

Funcions de 1 variable: tenim 4 funcions diferents

3.2 Funcions lògiques i taules de veritat

Funcions lògiques i taules de veritat

Funció: = ′ = Porta NOT

Funcions lògiques i taules de veritat

Funcions de 2 variables: tenim 16 funcions diferents. Nomes

En funcions de variables el pes (el codi binari és un codi

Funcions lògiques i taules de veritat

Funció: , = · Porta AND

Funcions lògiques i taules de veritat

Funció: , = ⊕ Porta XOR

Funció: , = · Porta NAND

Funcions lògiques i taules de veritat

Funció: , = + Porta NOR

Funció: , = ⊕ Porta XNOR

Funcions lògiques i taules de veritat

Implementar en portes lògiques la següent funció:

Implementar en portes lògiques la següent funció:

Extensió del teorema de De Morgan:

Exemple: Simplifica la següent funció

Simplificar les següents funcions:

Demostrar les següents igualtats per teoremes i taules de veritat:

Complement d’una funció:

3.3 Formes Standard i canòniques:

Suma de productes: Una funció està expressada com a suma de

Ex: expressa la següent funció com a suma de productes:

Formes Standard i canòniques:

Producte de sumes: Una funció està expressada com a producte

Ex: expressa la següent funció com a producte de sumes:

Formes Standard i canòniques:

Els dispositius Programmable Logic Array (PLA) estan formats per

Formes Standard i canòniques:

Minterns: Una funció està expressada com a suma de minterns

Ex: expressa la següent funció com a suma de minterns:

Els minterns equivalen a les caselles de la taula de veritat on la

Formes Standard i canòniques:

Maxterns: Una funció està expressada com a producte de

Ex: expressa la següent funció com a producte de maxterns:

Els maxterns equivalen a les caselles de la taula de veritat on la

Relació entre minterns i maxterns

Donada la següent funció, expressa-la en mínterns i màxterns:

Donada la següent funció, expressa-la en minterns i maxterns:

3.4 Suficiència de la NAND i de la NOR