Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
Una barra cuadrada de 150 mm de acero laminado en caliente (u = 600 MPa) se somete a una carga de
flexión pura alternante de 100 MPa en un ensayo y 150 MPa en otro. ¿Cuántos ciclos soportarà la barra
hasta su rotura en cada ensayo?
Solució:
1. El límite a fatiga del material se calcula como:
2. Este valor se ha de corregir para el caso concreto de la pieza estudiada mediante los coeficientes
o factores modificadores:
,
Coef. de carga: 1 ya que la carga es de flexión pura, como el ensayo del
material (diapositiva 20)
Coef. de tamaño: se ha de calcular para la sección cuadrada, ya que solo se
dispone de datos para diámetros. Se calcula el diámetro
equivalente para la sección de esta barra:
El límite de fatiga de la barra será:
3. Para construir el diagrama log – log N se ha de calcular previamente el valor de la resistència
para 103 ciclos (diapositiva 20):
El diagrama log – log N queda como se muestra en la figura. Este diagrama se puede aplicar a
este caso porque se trata de una tensión a flexion pura alternante.
4. Para el caso de 100 MPa, esta tensión alternativa es inferior al límite a fatiga calculado para la
pieza. Por tanto, la barra tendrá vida infinita (>106 ciclos) en este ensayo.
5. Para el caso de 150 MPa, se tratará de vida finita y se ha de calcular el número de ciclos según el
diagrama:
log log log log 150
log 10 log 10 log log 10
638.918
(MPa)
1000
10 3
100
10
1,E+00 1,E+01 1,E+02 1,E+03 1,E+04 1,E+05 1,E+06 1,E+07 1,E+08 1,E+09
N (ciclos)
EXERCICI RESOLT 2
La mènsula de la figura està sotmesa a una càrrega F polsant que varia aleatòriament entre els valors
dels bloc 1 i 2 següents:
Determinar la seguretat o la vida en nombre total de cicles respecte la secció A‐A.
Les superfícies al voltant de les vores del forat estan mecanitzades. El material és acer σu = 600 MPa i σy =
400 MPa.
Solució:
1. Tensions a la secció A‐A (el tallant màxim no es calcula perquè es produeix a punts diferents de la
tensió per flexió màxima, a la línia mitja de la secció):
à
Flexió: à ,
à 120
25
.
Fm Fa
BLOC 1 3.000 N 3.000 N 39,3 MPa 39,3 MPa
BLOC 2 6.000 N 6.000 N 78,5 MPa 78,5 MPa
Concentració de tensions:
0,8
0,267 ≅ 2,25 (Figura G‐14 annex factor de concentració de tensions
0,16
1 1 1 0,8 2,25 1 2
BLOC 1 78,54 MPa
BLOC 2 157,1 MPa
2. Resistència de la secció a fatiga:
El límit a fatiga del material es calcula com:
,
Coef. de càrrega: 1 (flexió, diapositiva 20)
Coef. d’acabat superf.: 0,77 (mecanitzat, diapositiva 22)
Coef. de mida: s’ha de calcular per a la secció quadrada
50 30 1.500
El límit de fatiga de la barra serà:
Amb les dades calculades es dibuixa el diagrama de Haigh per aquesta peça (recta de Goodman, línia
blava) i aquests dos estats de càrrega (punts verds). Es pot observar que el punt de l’estat de càrrega
del bloc 1 està per sota de la recta de Goodman, per tant, hi haurà vida infinita en aquestes condicions.
El punt de l’estat de càrrega del bloc 2 (157,1 , 157,1) està per sobre la recta de Goodman, per tant,
hi haurà vida finita. S’han de calcular els cicles. Al diagrama log – log N s’ha d’entrar amb tensió
alternativa (tal com està fet l’assaig per obtenir aquest diagrama). Per tant, de l’estat de càrrega que
estudiem hem de calcular una tensió alternativa equivalent. Això es fa traçant una recta des de σu ,
que passi pel punt de càrrega i talli l’eix d’ordenades (línia vermella). El punt de tall d’aquesta recta
amb l’eix de σa proporciona la tensió alternativa equivalent buscada: 212,82
a m ‐ a
250
200
150 157,1
y = ‐0,3547x + 212,82
100
78,54
50
0
0 100 200 300 400 500 600 700 m
4. Diagrama log – log N
Per a construir el diagrama log – log N s’ha de calcular prèviament el valor de la resistència per a
103 cicles:
El diagrama log – log N queda com es mostra en la figura. Aquest diagrama el podem fer servir
perquè entrarem amb un valor de tensió alternativa pura, 212,82 MPa.
log log log log 212,82
log 10 log 10 log log 10
576.960
(MPa)
1000
100
10
1,E+00 1,E+02 1,E+04 1,E+06 1,E+08
N (ciclos)
5. Càlcul de vida total
S’aplica la regla de Miner del dany acumulat per tenir en compte el dany que provoca cada bloc de
càrrega:
100
10 →
0,75 0,25
∞ 576.960
EXERCICI RESOLT 3
Un arbre rotatiu està fet de tub d’acer estirat en fred de dimensions 42x4 mm (diàmetre exterior x gruix
de paret). Les característiques mecàniques de l’acer són σu = 440 MPa i σy = 370 MPa. El tub té un forat
transversal tal com mostra la figura de 6 mm. Calcular el coeficient de seguretat per les següents
condicions de càrrega:
a. Moment torsor = [‐120, 120] Nm i Moment flector = [‐150, 150] Nm
b. Moment torsor = [20, 160] Nm i Moment flector = 150 Nm
Solució:
a) Càrregues alternatives pures ( 0):
1. Tensions a la secció:
à
Flexió: à , 36,15
Torsió: , à 14,5
Concentració de tensions (taules A‐15 i A‐16 annex concentradors de tensions)
ó ≅ 0,8
ó ≅ 1
0,81
0,143
ó 0,798 → , ó 2,366
ó 0,89 → , ó 1,75
, ó 1 , ó 1 1 1 1,75 1 1,75
Cas a) 0 75,56 MPa 0 25,4 MPa
Per tal de combinar les tensions alternatives de flexió i torsió i tractar‐les alhora es calcula la tensió de
Von Mises:
3 87,4
2. Resistència de la secció a fatiga:
El límit a fatiga del material es calcula com:
,
Coef. de càrrega: 1 (haurem d’aplicar Von Mises per trobar la tensió
equivalent entre tensions de flexió i torsió; la tensió de Von
Mises es considera com flexió)
Coef. d’acabat superf.: ≅ 0,88 (Estirat en fred, diapositiva 22)
Coef. de mida: 0,85 (taula diapositiva 21)
El límit de fatiga de la barra serà:
3. Coeficient de seguretat
Com que les tensions mitjes són nul∙les, es compara la tensió alternativa aplicada amb limit a fatiga:
164,56
1,88
87,4
b) Càrrega fluctuant ( 0) i estàtica:
1. Tensions a la secció:
à
Flexió: à , 36,15
,
Torsió: , 70 → 14,8
,
, 90 → 19
Els factors de concentració de tensions estàtic i a fatiga són els mateixos que els calculats a l’apartat
anterior:
, ó 1 , ó 1 1 1 1,75 1 1,75
Cas b) 75,56 MPa 0 33,25 MPa 25,9 MPa
3 95
3 44,86
2. Diagrama de Haigh:
Amb les dades calculades (el límit a fatiga de l’eix és el calculat a l’apartat anterior) es dibuixa el
diagrama de Haigh per a aquesta peça (recta de Goodman, línia blava) i aquest estat de càrrega (punt
P). Es pot observar que el punt de l’estat de càrrega està per sota de la recta de Goodman, per tant,
hi haurà vida infinita en aquestes condicions. Es calcula el punt d’intersecció de la recta de treball
(verda) amb la recta de Goodman (Q):
44,86 164,56
164,56
95 440
194,5; 91,8
Q
P
3. Coeficient de seguretat:
194,5 91,8
2,05
95 44,86
EXERCICI PROPOSAT 1
La proveta de la figura està sotmesa a una força axial P de 100 KN. El material de la proveta és
acer F‐1114 polit, de σu = 900 MPa i σy = 700 MPa.
a. Determinar el diàmetre de la proveta si treballa estàticament i no s’admet que es produeixi
fluència.
b. Determinar el diàmetre de la proveta si es vol que la seva vida sigui de:
b.1. N = 104 cicles
b.2. N = 103 cicles
b.3. Vida infinita
Solució:
a. Diàmetre mínim D = 13,5 mm
b. Per 103 cicles, σF,10^3 = 675 MPa
Per 106 cicles, σF = 344,25 MPa.
Dibuixant el diagrama log σ vs log N amb aquestes dades s’obté:
b.1. σ10^4 = 539,2 MPa → Dmin = 15,4 mm
b.2. σ10^5 = 430,67 MPa → Dmin = 17,2 mm
b.3. σF = 344,25 MPa → Dmin = 19,2 mm
EXERCICI PROPOSAT 2
La figura mostra un eix amb les seves dimensions en mil∙límetres. Els radis d’acord són de 3 mm. L’eix gira
i la càrrega es manté estacionaria (no rotativa). El material és acer laminat en fred, tornejat amb σu = 690
MPa i σy = 580 MPa. Comprovar si l’eix pot treballar a vida infinita i, si no és així, els cicles que suportarà.
Solució:
A partir de plantejar l’equilibri sobre l’eix i dels diagrames de moments i forces s’obté:
RD = 4.018 N Mc = 904,15 Nm
RA = 2.782 N MB = 695,5 Nm
MD’ = 502,25 Nm
Calculant tensions s’obté que B és la secció crítica amb σB = 216,2 MPa. Aquesta tensió és variable.
σF,afr = 345 MPa
kl = 1
kd = 0,85 σF = 220 MPa
ks = 0,75
D/d = 1,19; r/d = 0,094 → KT = 1,6
q = 0,82; → Kf = 1,49
σB, màx = 322,14 MPa > σF → Vida finita
Gràfica log σ / log N:
σF,10^3 = 621 MPa
σF = 220 MPa
σB, màx = 322,14 MPa → N = 78.975 cicles
EXERCICI PROPOSAT 3
En la figura se muestra un esquema de
una máquina de ensayo de
embragues. El eje de acero gira a una
velocidad constante ω. Se aplica una
carga axial al eje y se varía desde cero
hasta P. El par de torsión T inducido
por la cara del embrague sobre el eje
está dado por
donde D y d se definen en la figura y f
es el coeficiente de fricción de la cara del embrague (0,3). El eje está mecanizado con σy = 800 MPa y σu =
1 000 MPa. Los factores teóricos de concentración del esfuerzo para el chaflán son 3,0 y 1,8 para las cargas
axial y torsional, respectivamente.
Usando el criterio de Goodman, determinar la carga máxima P permisible de manera que el eje sobreviva
106 ciclos con un coeficiente de seguridad de 3.
a. Determinar el factor de seguridad a la fluencia.
b. Si el eje no gira y sólo la carga P varía, determinar la carga máxima P admisible para que el eje sobreviva
106 ciclos con un coeficiente de seguridad de 3.
c. Determinar el factor de seguridad a fluencia en este último caso.
Solució:
a. AXIAL:
Kf,ax = 2,84
, , 2,009 10 à
TORSIÓ:
Kf,tor = 1,76
2,241 10 à
4,371 10
, 0,5 500
0,85
0,68 289
1
Dibuixant el diagrama de Haigh amb la recta de Goodman i imposant que el punt de treball estigui
sobre aquesta recta (amb CS = 3) s’obté Pmàx = 17,1 KN.
b. CSfluència = 5,35
Calculant les tensions nominals a les seccions A i B es determina que la secció crítica és la B amb els
següents resultats:
Tenint en compte q = 0,79
BLOC σm = σa
KT = 2,26* Kf = 2,00
1 139 MPa 314,14 MPa 278 MPa
2 104 MPa 235,04 MPa 208 MPa
3 52 MPa 117,52 MPa 104 MPa
*Per la secció A, KT = 1,98, inferior a 2,26.
Límit a fatiga:
, 0,5 245
1
0,81 178,6
0,9
Aquest valor indica que la càrrega del bloc 3, individualment, donarà vida infinita. Els altres dos tindran
vida finita. Representant el Diagrama de Goodman s’obtenen les tensions alternatives equivalents de la
taula. Amb aquests valors s’entra al diagrama σ – N (recordeu que aquest diagrama està fet amb tensions
alternatives pures, tensions mitges = 0) fent servir:
σF,10^3 = 367,5 MPa
σF = 178,6 MPa
S’obtenen els resultats següents:
BLOC σaeq Ni pi/ Ni
1 642,5 MPa 4,8 cicles 2,083
2 361,4 MPa 1.186 cicles 0,053
3 ‐ ∞ 0
N = 100/(2,083 + 0,053) = 47,4 cicles. No supera els 1000 cicles, per tant, no resisteix la fatiga.
EXERCICI PROPOSAT 5
La pieza de la figura tiene sección circular. La sección central tiene diámetro D=31,5 mm y el resto tiene
un diámetro d=30 mm, los radios de acuerdo tienen un valor r=1,5 mm. Está sometida a un momento
flector alternante y a un momento torsor de valor 200±50 N∙m según se muestra en la figura. La pieza
está fabricada con un acero templado de u=1000 MPa y y=800 MPa. Toda la pieza está acabada por
rectificado. Calcular el momento flector si se desea conseguir una vida de 200.000 ciclos.
Solució:
Límit a fatiga:
, 0,5 500
0,85
0,9 382,5
1 (amb Von Mises es tractarà com flexió pura)
FLEXIÓ:
Kf,fl = 1,68
0; 6,34 10 à
TORSIÓ:
Kf,tor = 1,19
44,88 ; 11,22
Tensió equivalent de Von Mises:
77,75
4,02 10 377,66
Representem aquest punt al Diagrama de Goodman. Per altra banda, del diagrama σ – N es calcula que
per N = 200.000 cicles (amb σF,10^3 = 900 MPa i σF = 382,5 MPa), σ200.000 = 467 MPa. Per tal que la peça
tingui la vida desitjada, la tensió alternativa equivalent del meu punt de treball ha de ser aquesta.
Imposem que la tensió alternativa equivalent (punt de tall de la recta definida pel punt de treball al
digrama de Goodman) sigui 467 MPa. Això resulta en un moment flector M de ± 678,5 N∙m.