EXERCICI RESOLT 1 

Una barra cuadrada de 150 mm de acero laminado en caliente (u = 600 MPa) se somete a una carga de 
flexión pura alternante de 100 MPa en un ensayo y 150 MPa en otro. ¿Cuántos ciclos soportarà la barra 
hasta su rotura en cada ensayo? 

Solució: 

1. El límite a fatiga del material se calcula como: 

, 0,5 0,5 600 300  

2. Este valor se ha de corregir para el caso concreto de la pieza estudiada mediante los coeficientes 
o factores modificadores: 

,  

Coef. de carga:   1  ya que la carga es de flexión pura, como el ensayo del 
material (diapositiva 20) 

Coef. de acabado superf.:   0,61 (gráfica   , diapositiva 22) ya que la barra es de acero 

laminado en caliente. 

Coef. de tamaño:   se ha de calcular para la sección cuadrada, ya que solo se 
dispone de datos para diámetros. Se calcula el diámetro 
equivalente para la sección de esta barra: 

  150 150 22.500  

  169,3 → 0,75   (tabla diapositiva 21) 

El límite de fatiga de la barra será: 

, 1 0,61 0,75 300 137,25  

3. Para construir el diagrama log  – log N se ha de calcular previamente el valor de la resistència 
para 103 ciclos (diapositiva 20): 

0,9 0,9 600 540  

El diagrama log  – log N queda como se muestra en la figura. Este diagrama se puede aplicar a 
este caso porque se trata de una tensión a flexion pura alternante. 

4. Para el caso de 100 MPa, esta tensión alternativa es inferior al límite a fatiga calculado para la 
pieza. Por tanto, la barra tendrá vida infinita (>106 ciclos) en este ensayo. 

   
 

5. Para el caso de 150 MPa, se tratará de vida finita y se ha de calcular el número de ciclos según el 
diagrama: 

 
log log log log 150
 
log 10 log 10 log log 10
638.918  
 

 (MPa)

1000
  10 3  

100

10
1,E+00 1,E+01 1,E+02 1,E+03 1,E+04 1,E+05 1,E+06 1,E+07 1,E+08 1,E+09

N (ciclos)
 
   
EXERCICI RESOLT 2 
La mènsula de la figura està sotmesa a una càrrega F polsant que varia aleatòriament entre els valors 
dels bloc 1 i 2 següents: 

BLOC 1   0 N – 6.000 N    75% del nombre total de cicles 

BLOC 2   0 N – 12.000 N    25% del nombre total de cicles 

Determinar la seguretat o la vida en nombre total de cicles respecte la secció A‐A. 

Les superfícies al voltant de les vores del forat estan mecanitzades. El material és acer σu = 600 MPa i σy = 
400 MPa. 

 
 

Solució: 

1. Tensions a la secció A‐A (el tallant màxim no es calcula perquè es produeix a punts diferents de la 
tensió per flexió màxima, a la línia mitja de la secció): 
à
Flexió:  à ,  

      à 120  
      25  
.
       
   Fm  Fa   
BLOC 1  3.000 N  3.000 N  39,3 MPa  39,3 MPa 
BLOC 2  6.000 N  6.000 N  78,5 MPa  78,5 MPa 
 
Concentració de tensions: 

0,8 

  0,267  ≅ 2,25 (Figura G‐14 annex factor de concentració de tensions 

  0,16 

  1 1 1 0,8 2,25 1 2 

 
BLOC 1  78,54 MPa 
BLOC 2  157,1 MPa 
 

2. Resistència de la secció a fatiga: 
El límit a fatiga del material es calcula com: 

, 0,5 0,5 600 300  

 
,  

Coef. de càrrega:   1  (flexió, diapositiva 20) 

Coef. d’acabat superf.:   0,77 (mecanitzat, diapositiva 22)  

Coef. de mida:   s’ha de calcular per a la secció quadrada 

  50 30 1.500  

  43,7 → 0,85  (taula diapositiva 21) 

El límit de fatiga de la barra serà: 

, 1 0,77 0,85 300 196,35  

 
3. Diagrama de Haigh: 

Amb les dades calculades es dibuixa el diagrama de Haigh per aquesta peça (recta de Goodman, línia 
blava) i aquests dos estats de càrrega (punts verds). Es pot observar que el punt de l’estat de càrrega 
del bloc 1 està per sota de la recta de Goodman, per tant, hi haurà vida infinita en aquestes condicions. 

El punt de l’estat de càrrega del bloc 2 (157,1 , 157,1) està per sobre la recta de Goodman, per tant, 
hi haurà vida finita. S’han de calcular els cicles. Al diagrama log  – log N s’ha d’entrar amb tensió 
alternativa (tal com està fet l’assaig per obtenir aquest diagrama). Per tant, de l’estat de càrrega que 
 estudiem hem de calcular una tensió alternativa equivalent. Això es fa traçant una recta des de σu , 
que passi pel punt de càrrega i talli l’eix d’ordenades (línia vermella). El punt de tall d’aquesta recta 
amb l’eix de σa proporciona la tensió alternativa equivalent buscada:  212,82  

a m ‐ a
250

200

150 157,1
y = ‐0,3547x + 212,82

100
78,54
50

0
0 100 200 300 400 500 600 700 m
 
4. Diagrama log  – log N  
Per a construir el diagrama log  – log N s’ha de calcular prèviament el valor de la resistència per a 
103 cicles: 

0,9 0,9 600 540  

El diagrama log  – log N queda com es mostra en la figura. Aquest diagrama el podem fer servir 
perquè entrarem amb un valor de tensió alternativa pura, 212,82 MPa.  
log log log log 212,82
 
log 10 log 10 log log 10
576.960  
 
 (MPa)
1000

100

10
1,E+00 1,E+02 1,E+04 1,E+06 1,E+08
N (ciclos)  
 
 

   
  
5. Càlcul de vida total  
S’aplica la regla de Miner del dany acumulat per tenir en compte el dany que provoca cada bloc de 
càrrega: 
 
100
10 →  
0,75 0,25
∞ 576.960
 

   
EXERCICI RESOLT 3 
Un arbre rotatiu està fet de tub d’acer estirat en fred de dimensions 42x4 mm (diàmetre exterior x gruix 
de paret). Les característiques mecàniques de l’acer són σu = 440 MPa i σy = 370 MPa. El tub té un forat 
transversal  tal  com  mostra  la  figura  de  6  mm.  Calcular  el  coeficient  de  seguretat  per  les  següents 
condicions de càrrega: 

a. Moment torsor = [‐120, 120] Nm i Moment flector = [‐150, 150] Nm 
b. Moment torsor = [20, 160] Nm i Moment flector = 150 Nm 
 

 
 

Solució: 

a) Càrregues alternatives pures ( 0): 

 
1. Tensions a la secció: 
à
Flexió:  à , 36,15  

Torsió:  , à 14,5  

Concentració de tensions (taules A‐15 i A‐16 annex concentradors de tensions) 

ó ≅ 0,8 

ó ≅ 1 

  0,81   

  0,143 

  ó 0,798 → , ó 2,366 

ó 0,89 → , ó 1,75 

  , ó 1 , ó 1 1 0,8 2,366 1 2,09 

  , ó 1 , ó 1 1 1 1,75 1 1,75 

     
Cas a)  0  75,56 MPa  0  25,4 MPa 
 

 
Per tal de combinar les tensions alternatives de flexió i torsió i tractar‐les alhora es calcula la tensió de 
Von Mises: 

3 87,4  

2. Resistència de la secció a fatiga: 
El límit a fatiga del material es calcula com: 

, 0,5 0,5 440 220  

 
,  

Coef. de càrrega:   1  (haurem d’aplicar Von Mises per trobar la tensió 
equivalent entre tensions de flexió i torsió; la tensió de Von 
Mises es considera com flexió) 

Coef. d’acabat superf.:   ≅ 0,88 (Estirat en fred, diapositiva 22)  

Coef. de mida:  0,85 (taula diapositiva 21) 

El límit de fatiga de la barra serà: 

, 1 0,88 0,85 220 164,56  

3. Coeficient de seguretat 

Com que les tensions mitjes són nul∙les, es compara la tensió alternativa aplicada amb limit a fatiga: 
164,56
1,88 
87,4
 

b) Càrrega fluctuant ( 0) i estàtica: 
 
1. Tensions a la secció: 
à
Flexió:  à , 36,15  

,
Torsió:  , 70 → 14,8  

,
    , 90 → 19  

Els factors de concentració de tensions estàtic i a fatiga són els mateixos que els calculats a l’apartat 
anterior: 

  , ó 1 , ó 1 1 0,8 2,366 1 2,09 

  , ó 1 , ó 1 1 1 1,75 1 1,75 
      
Cas b)  75,56 MPa  0  33,25 MPa  25,9 MPa 
 

3 95  

3 44,86  

2. Diagrama de Haigh: 

Amb  les  dades  calculades  (el  límit  a  fatiga  de  l’eix  és  el  calculat  a  l’apartat  anterior)  es  dibuixa  el 
diagrama de Haigh per a aquesta peça (recta de Goodman, línia blava) i aquest estat de càrrega (punt 
P). Es pot observar que el punt de l’estat de càrrega està per sota de la recta de Goodman, per tant, 
hi haurà vida infinita en aquestes condicions. Es calcula el punt d’intersecció de la recta de treball 
(verda) amb la recta de Goodman (Q): 
44,86 164,56
164,56 
95 440
194,5; 91,8  

Q 

P 

 
3. Coeficient de seguretat: 
 
194,5 91,8
2,05 
95 44,86
   
EXERCICI PROPOSAT 1 
 

La proveta de la figura està sotmesa a una força axial P de 100 KN. El material de la proveta és 
acer F‐1114 polit, de σu = 900 MPa i σy = 700 MPa. 

a. Determinar el diàmetre de la proveta si treballa estàticament i no s’admet que es produeixi 
fluència. 
b. Determinar el diàmetre de la proveta si es vol que la seva vida sigui de: 
b.1. N = 104 cicles 
b.2. N = 103 cicles 
b.3. Vida infinita 

Solució: 

a. Diàmetre mínim D = 13,5 mm 
b. Per 103 cicles, σF,10^3 = 675 MPa 
Per 106 cicles, σF = 344,25 MPa. 
Dibuixant el diagrama log σ vs log N amb aquestes dades s’obté: 
b.1. σ10^4 = 539,2 MPa  →  Dmin = 15,4 mm 
b.2. σ10^5 = 430,67 MPa  →  Dmin = 17,2 mm 
b.3. σF = 344,25 MPa  →  Dmin = 19,2 mm 

   
EXERCICI PROPOSAT 2 
 

La figura mostra un eix amb les seves dimensions en mil∙límetres. Els radis d’acord són de 3 mm. L’eix gira 
i la càrrega es manté estacionaria (no rotativa). El material és acer laminat en fred, tornejat amb σu = 690 
MPa i σy = 580 MPa. Comprovar si l’eix pot treballar a vida infinita i, si no és així, els cicles que suportarà. 

 
Solució: 

A partir de plantejar l’equilibri sobre l’eix i dels diagrames de moments i forces s’obté: 

RD = 4.018 N    Mc = 904,15 Nm 
RA = 2.782 N    MB = 695,5 Nm 
MD’ = 502,25 Nm 
 
Calculant tensions s’obté que B és la secció crítica amb σB = 216,2 MPa. Aquesta tensió és variable. 
 
σF,afr = 345 MPa 
kl = 1 
kd = 0,85    σF = 220 MPa 
ks = 0,75 
 
D/d = 1,19; r/d = 0,094  →   KT = 1,6 
q = 0,82;   →  Kf = 1,49 
σB, màx = 322,14 MPa > σF  →  Vida finita 
 
Gràfica log σ / log N: 
σF,10^3 = 621 MPa 
σF = 220 MPa 
σB, màx = 322,14 MPa  → N = 78.975 cicles 

   
EXERCICI PROPOSAT 3 
En la figura se muestra un esquema de 
una  máquina  de  ensayo  de 
embragues. El eje de acero gira a una 
velocidad  constante  ω.  Se  aplica  una 
carga axial al eje y se varía desde cero 
hasta  P.  El  par  de  torsión  T  inducido 
por la cara del embrague sobre el eje 
está dado por 

 
donde D y d se definen en la figura y f 
es el coeficiente de fricción de la cara del embrague (0,3). El eje está mecanizado con σy = 800 MPa y σu = 
1 000 MPa. Los factores teóricos de concentración del esfuerzo para el chaflán son 3,0 y 1,8 para las cargas 
axial y torsional, respectivamente. 
Usando el criterio de Goodman, determinar la carga máxima P permisible de manera que el eje sobreviva 
106 ciclos con un coeficiente de seguridad de 3. 
a. Determinar el factor de seguridad a la fluencia. 
b. Si el eje no gira y sólo la carga P varía, determinar la carga máxima P admisible para que el eje sobreviva 
106 ciclos con un coeficiente de seguridad de 3. 
c. Determinar el factor de seguridad a fluencia en este último caso. 
 
Solució: 

a. AXIAL: 
Kf,ax = 2,84 
, , 2,009 10 à  
TORSIÓ: 
Kf,tor = 1,76 
2,241 10 à  
4,371 10  
 

, 0,5 500  
0,85 
0,68      289  
1 
 
Dibuixant el diagrama de Haigh amb la recta de Goodman i imposant que el punt de treball estigui 
sobre aquesta recta (amb CS = 3) s’obté Pmàx = 17,1 KN. 
b. CSfluència = 5,35 

c. Amb les noves condicions  0,9,  260,1  i Pmàx = 43,2 KN. 

d. CSfluència = 4,6   
EXERCICI PROPOSAT 4 
Es realitza un assaig a fallada per fatiga d’una proveta com la representada a la figura. Als extrems de la 
proveta  s’aplica  una  força  de  tracció  polsant  centrada  d’intensitat  variable  segons  la  seqüència  que 
s’indica. Els blocs de càrrega ocorren en l’ordre 1‐2‐3‐1‐2‐3‐.... El material de la proveta és acer mecanitzat 
AE355 amb σy = 355 MPa i σu = 490 MPa. Calcular la vida en cicles d’aquesta proveta per les condicions 
descrites. 
 
BLOC  VALOR  % CICLES 
1  0 ‐ 40.000 N  10 
2  0 ‐ 30.000 N  30 
3  0 ‐ 15.000 N  60 
A  B 
 
 
 
 
Solució: 

Calculant  les  tensions  nominals  a  les  seccions  A  i  B  es  determina  que  la  secció  crítica  és  la  B  amb  els 
següents resultats: 
 
Tenint en compte  q = 0,79 
BLOC  σm = σa 
KT = 2,26*  Kf = 2,00 
1  139 MPa  314,14 MPa  278 MPa 
2  104 MPa  235,04 MPa  208 MPa 
3  52 MPa  117,52 MPa  104 MPa 
 
*Per la secció A, KT = 1,98, inferior a 2,26. 
Límit a fatiga: 

, 0,5 245  
1 
0,81      178,6  
0,9 
Aquest valor indica que la càrrega del bloc 3, individualment, donarà vida infinita. Els altres dos tindran 
vida finita. Representant el Diagrama de Goodman s’obtenen les tensions alternatives equivalents de la 
taula. Amb aquests valors s’entra al diagrama σ – N (recordeu que aquest diagrama està fet amb tensions 
alternatives pures, tensions mitges = 0) fent servir: 
σF,10^3 = 367,5 MPa 
σF = 178,6 MPa 

S’obtenen els resultats següents: 
BLOC  σaeq Ni  pi/ Ni 
1  642,5 MPa  4,8 cicles  2,083 
2  361,4 MPa  1.186 cicles  0,053 
3  ‐  ∞  0 
 
N = 100/(2,083 + 0,053) = 47,4 cicles. No supera els 1000 cicles, per tant, no resisteix la fatiga. 
EXERCICI PROPOSAT 5 
 

La pieza de la figura tiene sección circular. La sección central tiene diámetro D=31,5 mm y el resto tiene 
un diámetro d=30 mm, los radios de acuerdo tienen un valor r=1,5 mm. Está sometida a un momento 
flector alternante y a un momento torsor de valor 200±50 N∙m según se muestra en la figura. La pieza 
está fabricada con un acero templado de u=1000 MPa y y=800 MPa. Toda la pieza está acabada por 
rectificado. Calcular el momento flector si se desea conseguir una vida de 200.000 ciclos. 
 

 
 
Solució: 

 
Límit a fatiga: 

, 0,5 500  
0,85 
0,9              382,5  
1 (amb Von Mises es tractarà com flexió pura) 
 
FLEXIÓ: 
Kf,fl = 1,68 
0; 6,34 10 à  
TORSIÓ: 
Kf,tor = 1,19 
44,88 ; 11,22  
Tensió equivalent de Von Mises: 
77,75  

4,02 10 377,66 
Representem aquest punt al Diagrama de Goodman. Per altra banda, del diagrama σ – N es calcula que 
per N = 200.000 cicles (amb σF,10^3 = 900 MPa i σF = 382,5 MPa), σ200.000 = 467 MPa. Per tal que la peça 
tingui  la  vida  desitjada,  la  tensió  alternativa  equivalent  del  meu  punt  de  treball  ha  de  ser  aquesta. 
Imposem  que  la  tensió  alternativa  equivalent  (punt  de  tall  de  la  recta  definida  pel  punt  de  treball  al 
digrama de Goodman) sigui 467 MPa. Això resulta en un moment flector M de ± 678,5 N∙m.