Sie sind auf Seite 1von 47

1260 utilitat – vacan

alcun profeyt, IX l., XII s. (1440, CConsS- gouvernava la gent de Poton de Sancta Heral-
Flour 48, 33v); Pe. Maurana di del fait del ha, per lo ben et utilitat del paÿs (1440,
maistre que hom lo presente coma daltras ves CConsSFlour 48, 58r); promes et juret de ben
es estat deliberat sinon que li partit que bayla et lealment servir en lodit office et gardar lo
moss. lofficial fosson utiels a la vila (1469, ben, prouffit et utilitat de toutz et tant del
DConsSFlour 5/1, 32v); dels portis, di que al paure come (sic) del riche tota favor cessant
Pont seria bon a son advis mtre Anthoni Boayro, (1509, DConsSFlour 22, 34r). u 2. intrêt pu-
als Lax lo plus utiel, a Muret lo filh de Johan blic. liqual novel conseilhiers ont jurat et pro-
Bochart (1505, DConsSFlour 21, 20r); tochant mes sur los sainctz Dieu Euvangelis esser bons
la intrada ont dit tut consequtivament que per et leaulx au roy (sic) nostre sr et a la vila et
lo ben et prouffit de la ville (sic) es plus util et comunitat, lo ben et utilitat porchassar et lo
prouffitable de la assensar que de la levar mal evitar de tout lor poder, venir als cossolatz
(1512, DConsSFlour 23, 19r). et a las vegudas et en totz los altres affayres et
utilitat s. f. u 1. bnfice, profit (de qn ou bezonhas de la vila far et assistir (1490,
qch). per la utilitat de la causa publica (1438, DConsSFlour 15/1, 15v). Voir profeit.
CConsSFlour 46, 50v); fos deliberat per luy am uvern, uver voir ivern.
son cosseilh quel escrieusses al cappitani que uvernos voir ivernos.

vacacion* (vaccation) s. f. u service, tra- Jacques Chapola que anet dimenche passat de
vail, notamment de notaire. plusors autres vida a trespas, la collation de laqual per son
trebailhs et vaccations per luy fait. eldit an en testament apparten a mess. los cossols, laqual
plusors et diversas maneyras tant sus los affretz lodit Vendeza, cossol mager, vol conferir tout
comma autrament oltra so quel es tengutz de sol (1495, DConsSFlour 18, 17v); de la reques-
far a causa de son office (1440, CConsSFlour ta de Glaude Pelhissier, que seria ben fayt de
48, 78v); plusors autres trebailhs et vaccations trobar faysso de luy donar qualque chargha de
que loditz Avinhols a faitz en ladita annada a la garda de porta ou altra si y a res de vacant
requesta delz senhors cossols oltra son offici (1501, DConsSFlour 20, 37v); monsr de St.
(1444, CConsSFlour 49, 93v); sr Guinot Jou- Flour a escript per loffice de la grafferia orde-
venroux a offert per et al nom de Jacques de la naria vacant per lo deces de mtre Pe. Valarchier
Malade, son gendre, de fournir so que seria en favor de mtre Pe. Cathala (1505, DConsS-
necessari a trametre querir lo commessari a Flour 21, 21r). u 3. non percevable faute de
Paris et sos salaris et vaccations provegut que tenancier (dun revenu foncier). per L s. de
lhon augha son compte de so que a frayat et renda assiza que pren per sa molher en la
ministrat per furnir aldit proces (1492, parrocha de las Ternas, que di ques vacant
DConsSFlour 17, 13r). (1380, LEstimeSFlour, 69v).
vacan*1 (vacant) adj. qual. u 1. libre, non vacan2 s. f. u terre sans tenancier. oltra la
occup (ici : dun terrain). di que jamai el non renda desus, lai ha alcunas vacans (1380,
ausic dire que [lidita plassa] fos vacant, etc. LEstimeSFlour, 142r); las vacans vestida (sic)
mas que era deldit loc (1429, JusticeDienne, de novel (1463, LiveDienne 698, 147v); Ar-
14r). u 2. sans titulaire, sans bnficiaire mant Poiol jove dona argent per la tersa part de
(dune rente foncire, dun emploi). que si la IIII part del fait de Pe. et Armant Poiols et
deu far de la collation de la vicaria instituida per la tersa part de las III part (sic) de las
per Ysabel Farranda, en son vivent molhier de vacans et per la tersa part de (sic) fait del
feu Pe. Rotgier, vacant per lo deces de moss. Prat Lat, argent XI s., VI d., ters de ma

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vacar – vachal 1261

(1463?, LiveDienne 708, 215v); ensegont si las V. tr. indir. u vacar a + inf. soccuper de,
vacans del mas de la Bastida et de la Jarigha travailler à (faire qch). a VII de feurier fos
(1472, LiveDienne 698, 60v). donat a beure a Durant Salvatge per so que
vacar (vaccar, vaquar) u I. V. intr. • [Le vacques la plus grant partida del jour amb
sujet dsigne une chose] u 1. être sans tenan- Anthoni Contastin a enfarriar una quantitat
cier, sans locataire (dune proprit foncire). de trayt (1433, CConsSFlour 43, 40v); loditz
Ia pagesia que lai vaca (1380, LEstimeSFlour, Avinhols non y podia vaquar a far lasditas
47v); lan mil Vc et X et lo XIIIIe jour de jung coppias que era occupatz dautras besonhas
bayley a novel ses a Peyre Mayniel, filz dAr- per lo comun et ly causa era coytada (1444,
man, ladita peda dessus escrita per so que CConsSFlour 49, 43r). u vacar a + s. soccu-
vacuava en mas mas, laquala peada a IX bra- per de, travailler à (ici : une rddition de
sadas de lonc et quatre de largie (…) argien VI comptes). tres jours en que fos vaquat a la
d., g.lina Ia, seytor I (1510, TerrChambeuil 2, reddicio delsditz condes (1420, CConsSFlour
112v). u 2. ne pas pouvoir être perçu faute de 31, 53v).
tenancier (dun revenu foncier). XVI ll. de vacat, -ada part. pass à val. adj. u man-
renda assiza que prent el mas de Sivairac, oltra quant, dfaillant en tant que contribuable (de
XIIII ll. de renda assiza que dis que lai vacon qn). Falip Lors, vacat, V s. (1383, CConsS-
(1380, LEstimeSFlour, 47v); XX s. que vaca Flour 4, 46v).
eldit mas que prendia sus Johan Cocharic vacha (vachia) s. f. u vache (animal). ont
(1380, LEstimeSFlour, 69r). u 3. être vacant raubat ad Anthoni Rotger de moltos, vachas,
(dun emploi). es de oppinion que hom lo beus durant lodit temps que mont (sic) plus de
receba, al mins quant y aura luoc que vacara II C fr. (ca. 1390, HonorSFlour IV-6-7, 7r);
(1493, DConsSFlour 17, 22v). • [Le sujet dsi- Antonis avia debat an lo fil de Poniet, duna
gne une personne] u 4. être absent en tant vachia que avia tonbat meg selio de layt ad
que contribuable (de qn). altras personas que Antoni e firia la vachia amb un armatier
vacont per so quar non hont de que que sont (1429, JusticeDienne, 21r); a Johan de Gala-
gens miserablas (1383, CConsSFlour 4, 45r). niac ey baylat a chabalh tres vachas e hun
u 5. suspendre momentanment ses activits, vedelh e hun boret per VIIII realhs (1451,
être en vacances (ici : dun tribunal). vesent LBauxAuterocheCouzans 1, 5r); lodit jorn fos
que ly courtz vaccava per las ferias de Paschas, dounat et payat a Pre. Gordo et al Rossel per
per so el se partic de Poittiers et sen anet a lour pena et trebailh de penre et faire anar
Amboysa ont fes la melhor diligensa que poc de eschampar una vacha que fos presa et trobada
obtenir lasditas lettras et de sagelar ladita morta en loustal del Paguam et per anar beure,
salvagarda amb me Guille. de Cahors, secretari per so XVI d. (1462, CConsSFlour 55, 59r).
del rey (1434, CConsSFlour 44, 31r). u 6. ef- u boreta de vacha loc. nom. vache dun an. al
fectuer un travail, travailler (de qn). a maystre faure de Vebret, ey baylat huna boreta de vacha
P. Vidal, procurayre nostre en ladita cort, tant a chabalh per hun franc (1453, LBauxAutero-
per son trebalh de persegre en la cort ladita cheCouzans 1, 7r). u doblon de vacha loc.
causa coma per persegre moss. Ph. a far losditz nom. vache de deux ans. un dobblon de vacha
faytz, elsquals faytz dis que avian vaquat per de peal vermel (1493, LCrancesAuteroche-
III semmanas o plus, per tot VI lbr. (1378, Couzans, 162r). u doblona de vacha loc. nom.
CConsSFlour 1, 120r); aqui vaccant coma vache de deux ans. una dobblona de vacha
luoctenens de mons. lo bailliou (1421, PrivilS- (1488?, JusticeFalcimagne). u tersona de vacha
Flour II-2-66, 17r). u II. u A. V. tr. dir. u oc- loc. nom. vache de trois ans. ha Estorguo del
cuper (ici : des journes) à travailler. ont pa- Chastelet ey baylada ha chabalh huna tersona
ghat al s. P. Aymeric per sa pena de se et de son de vacha per II realhs de chabalh (1452,
chaval de XXV jornadas que a vacadas, anant a LBauxAuterocheCouzans 1, 6r). ALMC 397.
Clarmont per far et acomplir lo tractat avant Voir boreta, doblona et tersona.
dit del fait dAloysa am mons. de Clarmont, per vachal (vachial) adj. qual. voir ostal.
so XXV lbr. (1415, CConsSFlour 28, 46r). u B. vachal (vachial) s. f. u table. la mayso

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1262 vachat* – vaisselh*

sive vachial et escura apellada dal Telh entre lor chambra del rey que aussi demandava certans
contegudas (sic) et escurial sive chazal de les- dreytz per causa de son office, per so a luy II
cura pausada davan ladita maiso dal Telh davas ters de molto (1438, CConsSFlour 46, 54v).
miechjour et boygota sive prat contenguda a u 2. aide, ouvrier dun artisan. fos payat a
ladita escura (1408–1586?, TerrPradines 2, Anthoni Mercier, alias Barbier, tant per sa pena
2v); ung chasal et ort assis darrier la vachal et trebailh de II jours que demoret amb ung de
que si confron. en lo real et lort dels heritiers sos muls et amb ung vayllet sieu et amb una
de Gm Cheyrosa jove (ca. 1500, LivePrBre- charreta per portar peyra de la peyreira a la
dons 2C, 16v); una grangia que si confronta bastenda per losditz II jours ou per la despensa
en la grangia et vachial de Gm Cheyrosa vieilh (…) de bocha desditz mul et vayllet, per so a
et en lort deldit Cheyrosa (ca. 1500, LivePr- luy XII s. (1444, CConsSFlour 49, 64v); es
Bredons 2C, 17r). Syn. estable et vachat. estat payat a Johan Sirvent, dit Dondrelha,
vachat* (vachiat) s. m.? u table. lodict per XIIIIe jornals tant de luy que de son vaylet
hostals sive vachiat se confronta dune (sic) que ilh ont mes a far la porta bassa de las
part am la maiso fogal de Puech Chapel et Rochas, contant a luy III s., IIII d. per jornal
daltra part am la terra dal Perier et daltra per so XLVI s., VIII d. (1466, CConsSFlour
part am la pessa de la terra apelada lo Quart 56, 56r); item plus el fustier, a se ho a son
dal Boysso deldict reconoyssen (1408–1586?, vaylet, XIII s., VI d. (1509, LDpLavaurs 2,
TerrPradines 2, 13v). Syn. estable et vachal. 2r). ALMC 1714. Syn. servicial, servidor, sir-
vacheir*, vachier s. m. u vacher. Hugon ven et supot.
Lavernh[a], vachier da Chalvatgias (1429, Jus- vairola* (vayrola) s. f. u variole. et inter-
ticeDienne, 19v); sesse largen que yeu ey beilat rogatz que avia fait del chaval ni perque avia
al sartre. Item pr.mieramen IX escutz. Item tant demorat, respondet quel avia tant demorat
plus per lo rosi, tres reals. Item plus I escutz, per so que a Borghas estet malautes longha-
XV s. Item plus I escutz per bailar al vachier de ment de las febres et de la vayrola que y aguet
Teuler (1458, LRecAuterocheCouzans, 9v); lo- (1427, CConsSFlour 38, 34v). ALMC 1568.
dit an avia mon vachier a (sic) Lieuran de mon vaissa* (vayssa) s. f. u noisetier (arbre).
bestial XVII bestias derbagie (1520, Live- fos donat a dos hommes que aneront querir
Chambeuil, 82v). ALMC 1716 et 1718. dos faiz de verghas de vayssa per baillar als
vagabon s. m. u vagabond. que si y a effans per portar losditz penoncelz (…) II s.
vagabons que lon los gete de la ville (sic) (1444, CConsSFlour 49, 98r). ALMC 217.
(1507, DConsSFlour 22, 14r). vaissel, vaisselh* (vayssel, vayselh) s. m.
vagar* (vaguar) v. intr. u voyager sans but u rcipient (de terre ou de tonnellerie). fo
prcis, errer (de qn). per Johan Alan que donat al chansoneir per la fusta dels vaissels,
tantost sen anet vaguans per lo mont, II s. IIII lbr. (1378, CConsSFlour 1, 131v); per
(1421, CConsSFlour 32, 53r). vaissels de terra per aparelhar et tenir las colors
vailet, valeit* (vaylet, vaillet, vayllet, va- et per una ola a fondre la cola et per una bugha
leyt) s. m. u 1. serviteur dune administra- et per fial et (…) linhol, per tot. XII d. (1395,
tion. per lo salary de IIII valeytz que aneron CConsSFlour 12, 39v); losquals X muechs you
am losditz senhors cossols per portar los jatges dich Guilhe. lhi dech redre sa e merchan dayssi
pres per lodit talh, II s., VI d. (1384, CConsS- a Nostra Dona de setembre e daqui enlay you
Flour 5, 32r); trameyront ung vailet de Peyra- lo lh (sic) dech gardar en aquel vayssel a sson
fort enforas (1389, CConsSFlour 8, 65r); per lo (sic) perilh daissi a la fi de vendemnhas (1410,
loger de tres rossis car lor covenc menar la sona SgrieChalvignac, 57); faita a lor rasonabla-
per vaillet et per portar la finansa per losditz ment la deduccion et rebat del vin que podont
tres jours (…) XVIII s. (1420, CConsSFlour aver despendut per lor beure et aussi per adol-
31, 41v); lo vin donat als vaylletz per las hosta- har lor vayssels et per la dragha ou boldra del
larias (1444, CConsSFlour 49, 75v). u vailet vin (1438, CConsSFlour 46, 39v); Johan Pol-
de chambra loc. nom. valet de chambre (ici : hier, de Johan Chasthanh (sic) en I chare, en I
au service du roi). fos donat a ung vayllet de vayselh en que ha XXVI potz de la mesura de

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vaissela – valer 1263

Malvanhaguet he anaysy ho juret, XXVI potz fossat et ly agront en covens de donar de III
(1455, OctroiSFlour IX-2-1, 26r). jours I molto et daqui fezes sa despensa (1431,
vaissela, veissela* (vaicela, vaycela, vays- CConsSFlour 42, 17r).
sela, veysela) s. f. u 1. ensemble de rcipients valat s. m. u foss en avant dun rempart.
de tonnellerie. los senhors cossols acorderont I ort el valat estimat a III ll. (1380, LEstimeS-
am los eschansos de mons. de Berry del dreyt de Flour, 157v); los senhor (sic) cossols ont fayt
la vayssela de dos meugh de vin donatz aldit curar lo valat del pe de la avant porta de Muret
mons. de Berry (1396, CConsSFlour 13, 83v); (1399, CConsSFlour 16, 12v); lo debat que
fait ald. (sic) tavarniers rasonablament la de- avia lodit P. Polo am los habitans de Sotz lo
duction et rebat del vin que podo aver despendut Teule del pertrayt que aviant gitat al valat per
per lor beure et adolhar lor vayssela et per la so que lhi guastava son champ (1404, CConsS-
crasa et boldra et mespert deldit vin (1452, Flour 21, 97r); lodit jorn, per doubte de ladita
CConsSFlour 50, 24r). u 2. ensemble dus- guerra et division, per losditz senhors consel-
tensiles mnagers, vaisselle. liqual vaicela de hiers et juratz de cossolat fos divisat de fayre
plats e desqudelas desus dit fos fait (sic) al certan fossat et valat del portal de Muret jus-
Puey e pesava LIIII marcx, VI onssas dym. quas al portal dels Lax et y fogront menatz
(1378, CConsSFlour 1, 144r); per sa ordilha e plusors fustiers et massos (1466, CConsSFlour
vaycela del celeyr XXIIII lb. avaluat, respon 56, 40v).
per XII lb. (1380, LEstimeSFlour, 108r); lo valen (valent) adj. qual. u 1. de valeur,
digmergue a VII de junh conteront li senhor comptent (de qn). jusquas que agront mes I
cossol am Pe. Richart per la vaissela de potz, altre en la torre a lor posta mins valent et mins
bughas que era gastada el bastiment a portar sufficient et abial que lodit Granat (1418, Pri-
laygua et servir los obrers sus lo bastiment vilSFlour II-2-65, 3r). u 2. disponible (ici :
hont avia bailatz XVIII potz et XXVII bughas dune somme dargent). Ieu soy contens de
que valont XI s. (1384, CConsSFlour 5, 89v); paiar tot Et sinon ey valen una mehalia.
saber si poyriant aver vayssela dargent per (ca. 1480?, FarceRiom, 2r).
donar a mons. de S. Flor (1399, CConsSFlour valer u I. V. intr. u 1. avoir pour valeur
16, 25v); rezemer de ela certana vayssela dar- dchange, pour prix (de qch). Ia boria a
gent que avia en guatge per ladita somma, Ussel, laqual dis a son sagramen que valia el
laqual vayssela aviam emprentada deldit moss. temps passat L ll. (1380, LEstimeSFlour, 8v);
Johan la Brossa (1421, CConsSFlour 32, 15v); aldit Pe. del Mas que payet per mespert de
de la veysela destan, IIII ll., VIII s. (1523, alcunas monedas daur que no si meyron a Paris
LivePrBredons 3, 15r). ALMC 809 et 1168. per tant quant valian de part de say, loqual
val contr. de vas lo voir vel. mespert verifiet amb los senhors cossols que
valable*, -bla (vallabla) adj. qual. u 1. va- montet XVIII s., IIII d. (1381, CConsSFlour
lide, valable (ici : dune quittance). ordenar la 3, 75v); lodit jorn fos creydada la moneda et
quittansa de IIIc escutz que fos vallabla per so debatuda tota dobla de X d. que fos creydada a
que mons. de Clarmont non y era, degutz adonc valer V d. solament et la blancha de V d. a III
per lodit acord de certan terme vengut et degut d. (1426–1427, CConsSFlour 37, 90r); liquals
que fos oblidat de condar (1418, CConsSFlour sarralha fos extimada valer per Peyre Andralh,
30, 41v). u 2. recevable en justice (dun docu- sarralh.r, XII s., VI d. (1434, CConsSFlour 44,
ment). [la exequtoria] fos tramessa impetrar a 18r); sessi la valor del bon argent. Pr.mieramen
Riom soubz lo sagel de la seneschalsia et aqui lonsa peissa XXIIII d. Item la dime onsa peisa
seria faita per I notari de la court de ladita XII d. Item lo dinier peisa XXIIII gras. Item lo
seneschalsia la informacios vallabla que seria dinier de largent vaut X d. Item al marc de
necessaria de far (1421, CConsSFlour 32, 30v). largent funt VIII omsas que valont VIII fr., I
valadeir*, valadier s. m. u ouvrier creu- farnc (sic) lonsa (1463?, LRecAuterocheCou-
sant les fosss. lo III jour de julhet ly senhor zans, 40r); bailey a Segret per far XXIII aunas
cossol feyront merchat am Peyre de la Bessey- de tela que montava XI doblas e 1/2, he daqui
ra, alias Barba, valadier, de comensar de far lo el ne bailet VI per lo gait, he hieu len bailey V e

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1264 valhen* – valhan*

1/2 que valo IIII s., VII d. (1491, CBredons, que servic deldit VIIIe jour de janveyr jusques
16r); de Nautoni de Tyasac quant mon conpan- al Xe jour de feurier apres enseguent que val I
ho apointet anb el coma costa per obligat, del mes condant coma dessus, monta XXXII s.
principal ho de las despensas, en VI doblas que (1420, CConsSFlour 31, 50r); IIIc l. restans a
solion valer III s. et aras non los valon pas, et payar de la soma de IXc III l. de la talha que
en II s. que my bailet mais, XX s. (1494, foront avaluat per lo temps lasditas IIIc l. valer
CPrêtresCathSFlour 2, 2r). u 2. avoir pour losditz VIIIxx XI escutz, XV s. (1424, CConsS-
rentabilit, rapporter (ici : dun domaine fon- Flour 27, 51r); oltra lo champ que era de la
cier, dune foire). la mayso de Monchalm valie vila, loqual fos de moss. Peyre Neyro, per so
(sic) antiqu.ment VI st. de froment, de segel que non valia lo champ desditz Durant de
IIIIxx XV st., davena LXX st., le (sic) desme lOlme et de sa molher (1467, CConsSFlour
valien comunement LX st., soma que solia valer 57, 82v); I torta valens I carto soigle (1509,
de totz blatz a la mesura de S. Flour IIc XXXI LDpLavaurs 2, 1v). u 6. être valable, valide
st. e plus lo forn solie (sic) valer XI st. (1373, (du contenu dun document, dun accord).
EnqHospDiocSFlour); la feyra non avia ren que loditz Anthoni si obligues a paiar losditz
valgut ne los habitans no say eront auzat intrar XX fr. en cas que seria jutghatz ladicta quit-
per la impedimia (1426, CConsSFlour 36, 28v); tansa valer (1388, CConsSFlour 7, 102v); se
ont recebut de Anthoni Spinassa per la assessa non val per ladita letra que essages a empetrar
de la feyra de Saint Laurens, laqualla non vac tal que sia ben segur et perpetualment
guayre a causa de la mortalitat, et fos tenguda (ca. 1415?, Ass&ConvocSFlour V-1-2); avem
deforas et nengus non ausava intr ni salhir per condempnadas et condempnam lasdittas parti-
ordenansa faita per messenhors de cossolat, per das per nostra sentensa et pronunciacion arbi-
so de luy II l. (1452, CConsSFlour 50, 40r). tral laqual volem valer et tener et esser observat
u non valer ren a + inf. ne pas être rentable, per lasdittas partidas (1419, AccordLiozar-
ne rien rapporter de (ici : nourrir une gnisse). gues); que si es possible lappointament de
una vedella que avia venduda per so que non Anthoni Vendeza valha (1484, DConsSFlour
valia res a nurir, lo jour de la feyra de Saint 12/1, 10v). u II. V. impers. u tan val que (+
Laurens (1481, CPrêtresCathSFlour 1, 3r). subj.) loc. v. il est opportun que. Johan
u 3. avoir de lutilit, du rendement (ici : Chavanhac di, del fait del maistre, que hom y
dun travail). fos payat aldit Johan Sirvent, procedischa coma si deu far et que tant val que
dit Dondrelha, per dos jornals que mes a far hom comense huey proces per aquesta causa an
las pezazos de ladita torre nova car las mano- mossenhor coma an ung altre (1469, DConsS-
bras non faziont res que valgues, contant a luy Flour 5/1, 32r). u val mais que (+ subj.) loc. v.
coma dessus per jornal et despens, per so VI s., il est prfrable, il vaut mieux que. ben luy
VIII d. (1467, CConsSFlour 57, 71v). sembla que val mays que hom si ajude del rebat
u 4. avoir des qualits, des comptences (de que si hom metia sus argent de novel (1484,
qn). es estat dit que darreyrament era estada DConsSFlour 12/1, 10r). ALMC 628. Voir
fayta requesta per mtre Barth. Boscho, Pe. Mo- onhon.
reyras, Pe. Daucha, Johan Bego, Johan Clari, valhen*, valhan* (valhent, vaillant) s. m.
mtre Johan Monnier, Pe. Chatonier, Anthoni u biens personnels, fortune. de la requesta
Belugha et Johan Blanc de esser conselhiers de Farrant, di que, atendut que Farrant say
del present cossolat, si hom los deu recebre fay sa demora, deu payar per tout son valhent
liqual s. conselhiers dessotz escriptz disont que (1469, DConsSFlour 5/1, 30r); del proces que li
ilh sont gens de ben et gens que valont et podont ville (sic) a an Esteve de Mauriac tochant sa
et hom say los deu recebre (1473, DConsS- talha, di que de son oppinion non deu point
Flour 8, 7r). u 5. quivaloir à (qch dautre). contribuir car el es de nostra election et es
dona VI st. de blats valens segel de ces al talhat per tout son valhent lay ont fay fuoc et
chapitol de S. Flour (1380, LEstimeSFlour, andel (1491, DConsSFlour 15/1, 20v); si torna
51v); ont payat a Erailh Belugha, capitani or- en ville (sic), que paye per son vaillant (1505,
denat coma dessus emsemble lodit Pelhissier, DConsSFlour 21, 15r).

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
validar – vantar 1265

validar v. tr. u valider (ici : une enquête XLII s. et plus et, per lo temps que los cossols si
fiscale). fos appelatz coma graffiers ad atten- obligueront a luy per ladita soma, I escut daur
dre per validar las inquestas dessus ditas de la valia XXX s. tant solament dont demandava
moderacio dels fuoxs (1429, CConsSFlour 40, linteresse a luy payar a la valua dessus dita
27v). (1428, CConsSFlour 39, 30v); luy bayley la
valitudinari, -a adj. qual. u valable, rece- clau de la porta et aussi so que fos trobat dedins
vable (ici : dun tmoin). ont paghat los sen- ladita maison, primo una apia, una padela a
hors cossols per una letra obtenguda del rey coyre eux et peysso, tres flassadas de petita
nostre senhor per examinar testimonis valitudi- valua et y avia en hault dos petitz chadaleytz,
naris en la causa dels senhors cossols et Guynot dos archos, ung armazi, una taula redonda
de Ly (…) XII s., VI d. (1415, CConsSFlour (1509, DConsSFlour 22, 34r). u 2. valeur
28, 19v). FEW 14, 135b, valetudinarius. quivalente (ici : dune monnaie). levant ung
valor s. f. u 1. valeur dchange (de qch). molto dor ou la valua per chascun mueg (1438,
per saber la valor daquelas monedas que aviont CConsSFlour 46, 16r); losqualz doneron la
cours per aquels ans per a lor restituir la valor soma de vint motos daur ho la valua (1462,
afin que non pagassem plus los apportz, fos LObitsChaudesAigues, 147r). Voir valor.
accordat entre los senhors cossols et los baylles vanel*, vanelh s. m. u bande (de terre).
quels en estariont de la valor a la ordenanssa deu lodit Johan Marti per dos vanelhs de prat
dels changhadors de Saint Flour (1429, que foront adquerit de Armant Bertho, loquals
CConsSFlour 40, 28v); demandavont una moviont del fait de Gm et Pe. Charbonelhs,
soma dargent jusquas a la valor desditz para- argent X d. (1463?, LiveDienne 708, 194v);
mens (1438, CConsSFlour 46, 54v); sessi la deu lodit Johan Marti per dos vanelhs de prat
valor del bon argent. Pr.mieramen lonsa peissa que foront adquerit de Armant Bertho, loquals
XXIIII d. Item la dime onsa peisa XII d. Item moviont dels prat (sic) de Gm et Pe. Charbonels,
lo dinier peisa XXIIII gras. Item lo dinier de argent X d. (1479?, LiveDienne 698, 221v).
largent vaut X d. Item al marc de largent funt Voir faissa et listra.
VIII omsas que valont VIII fr., I farnc (sic) vanelon*, venelon* (vanelo, venelo) s. m.
lonsa (1463?, LRecAuterocheCouzans, 40r). u petite bande (de terre). deu lodit mos. Gm
u 2. utilit, intrêt (ici : de documents). alcu- per so que a vestit de novel mosenhor, so es
nas letras, instruccions et memorias sur lo fait assaber per quatre venelos de prat, los III
dAlueysa scritas per lodit me P. Mercier que desoubz lostal et laltre a las Coas (?), argent
sont ben de petita valor (1413, InvSFlour XIII- III s., VI d. (1463?, LiveDienne 698, 53r); deu
3, 2r). u 3. Au pl. possessions, biens. segont lodit mos. Gm per so que a vestit de novel de
ce las valors e prezas de la comandaria de mosenhor, so es assaber per IIIIe vanelos de
Monchalm am soz menbrez Lubesargues, la prat, los III desoubz lostal et laltre a las
Garde (sic), Jabru, Langhac et Brioude en la Costas, argent III s., VI d. (1472?, Live-
dioc. de S. Flour (1373, EnqHospDiocSFlour). Dienne 708, 56r).
Voir valua. vanpe voir avanpe.
valtres, -tras pron. pers. suj. et compl. 2e vantar (se) v. pron. u se vantar de se
pers. pl. ieu non pode pas registir contre elhe vanter de (qch). aver lor bon (sic) oppinion
(sic) et ma promes de me gardar de valtres sur so de que moss. dAly ses vantatz (1474,
(ca. 1490?, LettreChaudesAigues); ieu farey di- DConsSFlour 8, 28v). u se vantar de + inf. se
ligensa de trobar la vestisso mas, se non la vanter de (pouvoir faire qch). e fayta ladita
trobe, valtres la deves aver per so que y metas veguda sus lo luoc del debat per vosditz mes-
lo melhor orde que poyres car autramen me senhors, loditz Heralhs agha dit e perpausat per
chalra respondre a sa justice (sic) (ca. 1490?, davant vos que ladita plassa e luoc es sieus e lhi
LettreChaudesAigues). ALMC 1825. Syn. vo- apperten e si sia vantatz de o informar e proar
saltres. sufficienment e degudament (ca. 1415?, Pa-
valua s. f. u 1. valeur dchange (de qch). trimSFlour VIII-2-11). u se vantar que +
de laqual [moneda] a present val I escut daur cond. se vanter que (lon peut faire qch).

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1266 var – vas

los Engles de Liantre (?) aviont layssat aquel los senhors cossols a Bigos per la peyra de la
loc et se dizia quels se eront vantatz que en varengha de luy aguda, preza de son champ de
breu auriont en las montanhas alcuna grossa las Paretz per acort am luy fait, la somma de
plassa (1428, CConsSFlour 39, 15v); tractar et XI s., VI d. (1400, CConsSFlour 17, 72v);
saber am lodit mossenhor de Saint Flor quala peyra de varengha (1406, CConsSFlour 23,
somma covenhia payar per la comunitat de 36r); fos payat ad Anthoni David, de Ribeyra
Saint Flor a mossenhor lo duc de Borbon de Vielha, per XI jornals que vaquet a trayre la
la talha que ly era darreyrament estada autre- peyra de la varengha per far lo crotament deldit
ghada per los tres estatz en las montanhas quar pont ou per rompre una rocha que era desoubz
mossenhor de Saint Flor avia promes et sera lodit pont (…) XXIX s., IIII d. (1452, CConsS-
vantatz quel ne faria far tal gracia per lodit Flour 50, 67r). u 2. dalle de gneiss. es paiat a
mossenhor lo duc a ladita comunitat que ne ung boyer per portar una varengha que avia el
seria contens (1437, CConsSFlour 45, 23v). Pont dAntoni Boschon per metre el chap de
var- voir aussi ver- leschaler, II s., et per ajudar a charghar ladita
varait* (varayt) s. m. u jachre, guret. valengha, XX d. (1389, CConsSFlour 8, 107r);
devont per ung varayt appelat de Mauri loqual es pagat a Guill. Moreyras per II grans varen-
fo adquesit delz her. deldit Gm Vernha, de la ghas agudas de luy per metre en lasditas corte-
Bugha, argent II d. (1472?, LiveDienne 708, zas, costo XII s. (1392, CConsSFlour 10, 37r).
103r); ung varaytz appellat de Mauri, loqual fo cf. FEW 21, 41a, pierres siliceuses et FEW 22/
adquerit dels heretiers de Gm Vernha (1473, 1, 21a-23a, sol; DGAF varenjà poudingue.
LiveDienne 698, 104v). cf. ALMC 898 garai. variacion* (variation) s. f. u diversit (ici :
Voir estivada. des opinions). a la fin, conclud de voluntat de
varenja* (varengha, valengha, varencha) toutz lo (sic) senhors, nonobstant la variation de
s. f. u 1. gneiss (matriau brut). II grans teu- las oppinions, que sans mezurar lo v[in] vendut
las de varengha que fos gastat eldit mur (1381, payara per la intrada XXVIII s. et lo begutz,
CConsSFlour 3, 118r); a la Cathona per portar XII s. et anayssi si comensara a VIIIa prochan
varencha de Freydeira per far lo crotament venent (1464, DConsSFlour 1, 34r).
deldit portal, V s., III d. Item per ladicta variar v. tr. u modifier, changer (qch).
varengha et chantiers es paiat a la Ferranda, u Emploi pron. que, de lappointament que si
V s., VIII d. (1388, CConsSFlour 7, 63r); X fara dels IIIc fr. an losditz de la Mallediere,
saumadas de varengha portadas del chazal de hom en prenda la memoria per escript et senhat
maistre P. Nadal (1396, CConsSFlour 13, 69r); affin que non si y puescha res variar (1494,
ont paghat los senhors cossols a Jacme Barber DConsSFlour 18, 11v).
per XXXVI st. darena portatz a ladita obra varoneira* (varoneyra) s. f. u trou (ici :
(…) XVIII s. Item a luy per IIIIxx V saumadas dans un mur). ont payat a Peyre Rocha per
de terra a ladita obra (…) XVII s., VIII d. ob. son jornal et despens de I jour que demoret a
Item a luy per XIxx XVII saumadas de peyra ressegre las varoneyras del mur et las sarcir de
del chazal de P. Barres (…) XXXIX s., VI d. chals et darena sobre lort de Anthony del Prat
Item a luy per LVI saumadas de varengha a et en altras partz, per so VI s., VIII d. (1430,
ladita obra (…) XIIII s. (1398, CConsSFlour CConsSFlour 41, 39r). cf. ALMC 363 (pt. 14).
15, 42v); per trayre la varengha et per la portar vas prp. voir ves.
per lasditas bahetas (1403, CConsSFlour 20, vas s. m. u tombeau. XXV s. deptals que
53r); a Michel Migo per XXI jornal que a vacat dona chascun an per son vas al chapitol de S.
a ladita obra tant per traire la varengha coma Flour (1380, LEstimeSFlour, 124v); a XXVI de
per traire la peyra als ortz que foront de me julhet fos donat a Bernard Jolia per far lo vas a
Johan Brunel coma per bastir a ladita mureta ung enfant de Raynaldo del Pont que era mortz
(…) IIII lbr., IIII s. (1404, CConsSFlour 21, de la impedimia car autrament loditz Bernartz
80v). u peira de (la) varenja loc. nom. gneiss. non y volia mettre la man, per so XX d. (1434,
a Matheu Gualhart per la peyra de la varengha, CConsSFlour 44, 23v); lo joux a XXVI de
LX s. (1378, CConsSFlour 1, 98r); ont pagat novenbre anet de vida a trespassament fraire

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vasa* – viguda 1267

Johan Rossilha, reclus de ladita comunitat en lo nos donet loditz moss. Dur. Ia vacha am son
reclusatge que es sus lo pomt de Sancta Xpina., vedel am Ia bima, local bestial te P. Bonetz, de
et ad houra de vespras son corps fos mes et Hohyeytz, al pres de V flur., V s. (1411,
sepulturatz en terra et lydit senhor cossol y LObitsChaudesAigues, 53v); de Carlat lo
fouront et despenderont dels bens de la comuni- velh, dos ventres de vedel, tres tripas et Ias
tat en quatre torchas (…) XV s. Item per lo anchas de chabrit de VIII s., de mostarda et
drap de laur, VII s., VI d. Item al domadier per salsa II s., VI d. (1424, CConsSFlour 27, 32r);
lo tarratge, II s., VI d. Item al curat per la fos despendut eldit beure tant en vin, anchas de
offerta, XX d. Item per los clars, V s. Item per chabrit, charn de vedel, beuf salat, fromatge,
la distribuitiom (sic) faita als senhors religieux autras charns et en autras causas comma per
ou chappellas de la taula, III ll. Item a Gonho coyre la charn (…) cinquanta tres solz (1444,
de Vernha per faire lo vas ou per pourtar la CConsSFlour 49, 47v); a Johan de Galaniac ey
bella al Pont, II s. Item per la tela del susari baylat a chabalh tres vachas e hun vedelh e hun
(…) II s., VI d. (1462, CConsSFlour 55, 64r/v). boret per VIIII realhs (1451, LBauxAuteroche-
vasa* (vaza) s. f. u 1. pierre, dalle de sou- Couzans 1, 5r); ey beilat al sartre a chabal III
bassement, dappui (dun difice) (?). anero vachas an III vedels mascles e II bors e I beux
serchar a la Bastida, far portar et aiudar a e I ega e I fedo masche per lo pres de XVII
charghar IIII grans vazas per metre a la escutz e IX doblas, lan M IIII LXI, lo XXIII
pr.mieyra baieta (1383, CConsSFlour 4, 75v); jorn de may, a Bort (1461, LRecAuteroche-
pauzeront las teulas ho vazas el solament de las Couzans, 18v). u 2. viande de veau. de vedel,
latrinas de moss. de S. Flor per lo passament trippas, charn salada et mostarda, XXV s., VI
del mur (1384, CConsSFlour 5, 86r); es pagat d. (1422, CConsSFlour 33, 27v); botey lo IX
a Johani lo Sarralh.r per sertana quantitat de jorn deldit [mes] II pessas de vedel (1491,
peyra menuda et per II grans vazas de cayria CBredons, 1v). ALMC 407.
agudas de luy mezas en lasditas cortezas, costa vedela (vedella) s. f. u 1. gnisse. una ve-
tot XXI s., IIII d. (1392, CConsSFlour 10, della que avia venduda per so que non valia res
40r); ont paghat los senhors cossols ad Anthoni a nurir, lo jour de la feyra de Saint Laurens
del Prat per una vaza de cayria per metre al (1481, CPrêtresCathSFlour 1, 3r). u 2. car-
mur a la darreyra baheta iuxta la tor dels Lax casse de gnisse. per 1/2 qr. de vedela, IIII s.
per sostener leschaler per ont hom montara a (1381, CConsSFlour 3, 94v). ALMC 399.
ladita baheta, IX s. (1403, CConsSFlour 20, veguda, viguda s. f. u inspection, enquête
57v). u 2. pierre tombale. el pres a far las sur le terrain. lo XXV dabrial per despens de
vazas per sebolturar los mortz (1422, CConsS- la veguda faita a Freideira per los cossols et
Flour 33, 40v); Bernatz Tremoleyra, fazedors cosselhers de cossolat et plusors daltras gens
de las vazas, se volia deslayssar de las far dizens per so que Pe. Chassanh avia apropiat a se de
quel non avia ren de que sostentar sen ni son so del comun (…) X s. (1391, CConsSFlour 9,
maynatge per lo temps de la impedimia et sen 24v); ont paghat los senhors cossols per despens
volia anar (1426, CConsSFlour 36, 26v). faitz per una veguda que fos faita dels obradors
vassal s. m. u vassal. Aelis Pineda dis se a de la nora de Anthoni Barghas oltra la veguda
dever aldit senhor per so que a eldit mas del per lodit Anthoni paghada, XI d. (1404,
Puegh XV d. tor. e una quarta de sivada per CConsSFlour 21, 86r); lo VIe jorn deldit mes
annual ces am recognoycensa e homatge faze- fos faita una veguda a la requesta de Poncet
dor a mudamen de senhor he de vassal am tota Mercier en et sur lo chanto de mons. lo bailliou
juridictio sal a se sa senhoria (1379, TerrChau- Jehan (sic) Seaume dont fos despendut, oltra lo
desAigues 1, 2v); sia demandat de qual emenda vin de la veguda, dos pichers de vin et doas
es tegutz (sic) ung home, pagis et vassal dun michas (1418, CConsSFlour 30, 19v); a IIIIe
senhor, que core (?) sus a son sr arneis trait (…) de julhet fos payat per pan gastat en lostal de
et aquo fasen apela lodit sr traitre murtrier Erailh Belugha en una veguda de Johan Rocho
(ca. 1430?, 118F78). aqui beguda, IIII d. (1420, CConsSFlour 31,
vedel, vedelh s. m. u 1. veau (animal). 25v); a XIX de julhet foront faytas doas vegu-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1268 vegut – virial

das per los senhors cossols emsemble plusors pass à val. adj. u 1. au pelage tachet, no-
senhors juratz de cossolat en lostal de Chabri- tamment aux extrmits (ici : dune vache).
der et de la Margeta del Pos Vielh (…) et fos una vacha de peal bochart veyrade (sic) (1493,
payat per despensa fayta en lostal de Johan LCrancesAuterocheCouzans, 162r). u 2. in-
Chavanhac, oltra lo vin de las vegudas, IIII s., crust dmail noir, niell (ici : dune tasse en
VI d. (1420, CConsSFlour 31, 29v); a VIII de argent). en la pr.meyra passada del present
mars fos fayta una veguda a la requesta de libre, en larticle de las tassas dargent que
Bertholmeu Noel contra Sivada et fos apres foront donadas al rey, de lasquals en y a XIII
despendut, oltra lo vin de la veguda, en pan et tassas veyradas que foront de me St. Chapola
vin, II s., IIII d. (1425, CConsSFlour 35, 74v); (1438, CConsSFlour 46, 80r). FEW 14, 176b
liqual novel conseilhiers ont jurat et promes sur et 177a, variare; cf. Lv vairar et vairat.
los sainctz Dieu Euvangelis esser bons et leaulx veire, vire (veyre) s. m. u verre à boire.
au roy (sic) nostre sr et a la vila et comunitat, lo per vires et pichers de terra, II franx (1395,
ben et utilitat porchassar et lo mal evitar de CConsSFlour 12, 53v); per veyres guastatz a la
tout lor poder, venir als cossolatz et a las taverna lodit temps, X d. (1409, CConsSFlour
vegudas et en totz los altres affayres et bezon- 25, 30r); fos payat a la molher de Peyre Vays-
has de la vila far et assistir (1490, DConsS- sier per I pan, 1/2 pichier de vin, I veyre et lo
Flour 15/1, 15v). u faire veguda loc. v. effec- tarrasson que bayllet de mandament dels sen-
tuer une enquête sur le terrain. a faita viguda hors cossols a I peliry que portet la sirventa de
Guilliem Collomp, loctenent de maistre Johan la Reala, morta de la impedimia, per sebolturar,
Bruenchio, bayle da Diana, dum datnatgii dun XVI d. (1430, CConsSFlour 41, 31r); per sau-
bliat asiis hen I chamap (sic) que es de Johan mada de veyres, II d. (1474?, LiveDienne 708,
Pogiol (1428, JusticeDienne, 2r). Voir vesita et 271v); Diable, la re hy on laysat, Compayre,
vesitacion. podetz ho veyre Et gis non hy en (sic) laysat
vegut, -uda part. pass à val. prp. u - Mas lo veyre. (ca. 1480?, FarceRiom, 4v); en
tant donn, considrant (qch). de la talha de XII veires, II s., VI d. (1491, CBredons, 16v);
Bonalt que, vegut lo rebat a luy faict per aquest item plus de II veyres, VII d. Item plus de I
an, sen deu contentar (1510, DConsSFlour 23, culh de lotho, III d. Item plus de las toalhas,
6v). u vegut que (+ indic.) loc. conj. tant IX s. (1523, LivePrBredons 3, 16r). ALMC
donn que, vu que. lautra [porta] que y era 1360.
per avant non y podia de res servir vegut que veire v. voir veser.
loditz portals era estat mudatz en altra faysso veireir*, veirier* (veyrier) s. m. u verrier.
que non era per avant (1438, CConsSFlour 46, del veyrier que demanda la partida de las vey-
70v); lo dimecres a XXVI daoust, vegut que rias (1463, DConsSFlour 1, 14r).
lodit me Jacme Jabre non avia pogudas far veiria*, veria, viria (veyria) s. f. u 1. vitre
lasditas escripturas en ladita causa de maystre de fenêtre. del veyrier que demanda la partida
Guilhem Aymeric en Aorlhac per causa de la de las veyrias (1463, DConsSFlour 1, 14r); dels
inpedimia, fos trames a Ryom dAuvergne am frayres, de so que lor ont rompudas las verias
sas memorias al cosseilh de Ryom per far del convent (1483, DConsSFlour 12/3, 1v).
lasditas escripturas (1440, CConsSFlour 48, u 2. fenêtre vitre. per II jornals de Michalo
59v); si hom deu donar taulas a Gm Chabassa et de Vidalo, fusters, que vaqueront a la gleisa
vegutz que li charreyra es davant son hostal ben de S. Flour en fazent las traslundas de las virias
petita (1467, DConsSFlour 3/1, 1r). Syn. vist. de la paret (…) VII s. (1397, CConsSFlour 14,
veiraire*, -ra* (veyrayra) adj. qual. u vrai, 73r). FEW 14, 566b, vitrum.
vritable (dun fait). tant que tocha lo XXIIIme veiria voir aussi veria.
article, depausa que la maior partida daquel veirial, verial, virial (veyrial) s. m. u petite
sap ben el que son veyrayras, notoria (sic) et fenêtre vitre. per las portas faitas en la una de
manifestas per las causas quel a desus ditas las fenestras de cossolat de la sala et en III
(1441, InstrBrujaleine, 1v). veirials de las maisos soteiranas comtant per
veirat*, -ada* (veyrada, veyrade) part. posts III s., IIII d., per IIc tachas meghanas, VI

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
veiron – vielh 1269

s., per III chavilhas de fer a las tacolas dels lo juge, bailadas sas icnosensas per una vegada,
veirials et per VI padenas guarnidas de clavels etc. e a iurat sus sains Avangelii non anar
alsdits veirials, V s., et a Michelo Vinharer et enquontra (…) et las deu bail a sa asiza
Vidal lo Fuster, per lo jornal, V s. (1391, davant la Magdalena (1429, JusticeDienne,
CConsSFlour 9, 29v); per la ferradura deldit 18v); lo fils de Poniet pres Antoni e tonbet a
virial, III s., VII d. (1395, CConsSFlour 12, tera et li donet del pe per lo ventre plusior vest e
43v); ont paghat los senhors cossols ad Hugon de poimts et ayso fes per III vejadas, etc. Item
la Porta per I veyrial de cayria mes en la plus anb unc basto per los bras e per la tasta
mayson del reclus et per dos jorns que a vacat (1429, JusticeDienne, 21r/v); per so que lasditas
per pauzar lodit veyrial, XVIII s., VI d. (1406, campanas non eront ben aysadas de sonar y fos
CConsSFlour 23, 57r); una barra de fer a ung meza en diversas veghadas per onge una l. doly
virial (1406, CConsSFlour 23, 38r); a la re- contant a XII d. et doas cordas nouvas que
questa de Peyre Penchenat fos fayta una veguda costeront III s. (1462, CConsSFlour 55, 59r).
al dedins de la cort de lostal de s. Guill. vejaire* (veghayre) s. m. u point de vue,
Esclavi, cossol, se plangens loditz Penchenatz avis. fo donat per losditz senhors cossols al
que loditz s. Guill. li clauzia tres veyrials de son maistre de la mina de mons. lo maneschac per
hostal ou li obfuscava que non li era legut de far so quar lhi mostrero los Lax (…) per veyre si en
(1428, CConsSFlour 39, 21v); de Anthoni Ro- nenguna maneyra si poyriant far valat ni altras
dilh, que hom luy done ung verial, en chascuna chausas per que lidita partida fozes plus ferma,
chamba de pi (sic) et miech dalt et de (…) ung loquals mestres lor dis son veghayre (1383,
pi (sic) de large (1463, DConsSFlour 1, 9r); CConsSFlour 4, 93v). ALMC 1875 (pt. 12).
Jacques Roux, pelatier, habitant de la rua del vel*, val contr. de ves lo, vas lo u en
Mur, altrament dels Lax, volia mudar ung direction du, vers le (un lieu). deu plus Guil-
veyrial que a en sa chambra darr. son obrador lem Michels IIIIxx francz per resta de la mittat
corespondent a la muralha et al luoc del veyrial de lostal que era de me Gitbert Raygassa davas
metre una megha crozeyra (1499, DConsS- la part que hom va val Par e davas lostal de
Flour 20, 1r). FEW 14, 566b, vitrum. Quatherina Torreta (1404, LObitsChaudes-
veiron voir viron. Aigues, 25r); a mudat unnc chayre que fazia
veista voir vista. bola el cham apellat de la Faurgia et del prat
vejada, vegada (veghada, vegiada, veiada) apellat del Frayser e la plantat be megia bra-
s. f. u fois, occasion. la segonda veiada dis se sada val pratz (1429, JusticeDienne, 26v).
non aver alcus bes ni ordilh (sic) (1383?, velh1, vielh (viel), -a (velia, vielia) adj.
LEstimeSFlour, 220r); es paiat a Danto Polart qual. u 1. âg (de qn). lo legat de moss. P.
per V veghadas que es estatz a Salhens per Amalric et de Duran Amalric, mays viel, e de
mandament dels senhors cossols, X s. (1389, Duran Amalric, may jove (1462?, LObitsChau-
CConsSFlour 8, 146r); ont donat los senhors desAigues, 147r). u 2. vieux (sens pjoratif)
cossols a P. de Royre per so que a faitas (de qn). ses plaint mosen Peires Charbonel
alonghar las assizas per quatre veghadas estant de Johan Pogiol que apellava sa maire ‹ Falsa
mons. lo bailliou a Paris, VI s. (1396, CConsS- velia fasinera que aprotava de merda mai a la
Flour 13, 71v); a XXI deldit mes trameyront chara, etc. que non sau daltras el quul › (1429,
los senhors cossols las simarras del cossolat JusticeDienne, 27r). u 3. ancien (de qch). per
plenas de vin dAlvernhe a mons. lo bailliou L teules messes a ladita lotgha oltra los teules
Chatart per doas veghadas, val. XI s. (1406, de las tors vielhs, III s. (1403, CConsSFlour
CConsSFlour 23, 55v); Antoni Maurii a de- 20, 65v); escutu. vocatu. de mesa velha (1428,
pauzat que el i vec eldit champ, per una vegia- JusticeDienne, 9v); a Guarnier una egua anb un
da, III bestias bonas de Hugono Pogiol, alias fedo feme per IIII escutz e may un molto vielhs
Quosta (1428, JusticeDienne, 2r); Est. Rigals a (1433, LBauxAuterocheCouzans 1, 10v); es
presa en se la quauza de Joana, sa nora, de la estat payat a Hugo del Bos, franc archier, mes
batidura que fes a Joana, filia fo a Peire la en lo luoc de Johan de Ly que era de la vielha
Quolungia, et ses mes a lordenansa de mosen ordenansa, et so per son chapel, bonet, chamiza,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1270 velh* – velhador

gipo, alqueto blanc, chalsas, sabatas et agulhe- condes redutz lo XIXe jorn de may per losditz
tas crompadas per lo habilhar, per so V l., XIIII cossols velhs als cossols noels (1422, CConsS-
s., II d. (1468, CConsSFlour 58, 55v/56r); Flour 33, 49v/50r). ALMC 1636.
presy lo I jorn deldit mes, per la desspensa velh*2, vielh s. m. u monnaie ancienne
(sic) de la maiso, del fromen vielh XII st. (dun cu). a Rauli del Vernetz una egua an
(1491, CBredons, 8r). u de velh loc. adv. son fedo feme per XIII vielhs (1429, LBauxAu-
u a. depuis une date ancienne, depuis long- terocheCouzans 1, 8v).
temps. al notari de la cort tant per III flor. que velhada s. f. u 1. service du guet. li altre
li eront degutz de velh coma per escrire IIII habitant del mandament deldit leuc que sont de
actas de la precedent causa e per escrire las la velhada de nostre dit leuc de Maclhargues
presentacios o per far senhar la exequtoria de (1384, FortifAllanche). u 2. priode de guet,
lintrada e per escrire e senhar lo deffalt e tour de garde nocturne. a Johan de Rocha, per
connhat, per tot LXXV s. (1378, CConsSFlour volontat de nostres predecessors, per lo servize
1, 121r); ont payat a la reclusa per sa pensio que avia fait en las velhadas, LX s. (1378,
dels mes decembre, janveyr, febreyr, mars et CConsSFlour 1, 134r); aviant vacat et trebal-
abrial que sont V mes, condant XX s. per hat per arenghar lo gayt que en chascuna vel-
chascun mes et per meg mes que li era degutz hada agha tant de gens en la una coma en
de velh, V l., X s. (1424, CConsSFlour 27, laltra (1381, CConsSFlour 3, 113r); per cluetz
56v). u b. il y a longtemps, autrefois. li offi- compratz per Anthoni Rotger, cossol, gastatz
cers dAorlhac demandont deffaltz et altras en las velhadas de las II sepmanas prox. passa-
esportulas que non eront acostumat de vielh das per so que las nuetz eront escuras, II s., IIII
(1465, DConsSFlour 1, 37v). u 4. ancien et d. (1384, CConsSFlour 5, 39r); a Cassart per
usag (de qch). al fabre de Favayrolas per sa una velhada que fos loghats per los cossols a
pena de enfarrar VIxx XVIII flechas del trayt causa del guait de me Pe. Nadal que avia a
comprat et mes en cossolat et per recoyre los besonhar per los cossols (…) VII d. (1391,
fers de lasditas flechas que eront vielhs, II s. CConsSFlour 9, 37v); los senhors cossols eront
(1420, CConsSFlour 31, 25v); a Johan Ribenc, obligat a Frances Aymeric en la summa de VIII
fabre, per appointar Vc tachas velhas agudas de fr. daur per causa de son trebailh quant fos
la postalha velha del relotge et dreyssar aussi et capitanis et governadors de las velhadas
XXXVIII clavels velhs de challata, XX s. (ca. 1397, InvTitresSFlour, 51). u 3. poste de
(1422, CConsSFlour 33, 44v); ly senhor cossol guet nocturne. a Johan Perpezat per cluechs
feyront pessar et mettre en clapas alcunas fus- que baylet a la velhada per mandament de
tas vielhas de sap que avia en la mayson de Bertot Dobax, XII d. (1378, CConsSFlour 1,
cossolat (1444, CConsSFlour 49, 78v). 49v). FEW 14, 436b, vigilare; ALMC 1451.
u 5. inscrit depuis longtemps (dune affaire Voir gait.
judiciaire). per la acta que era causa vielia, velhador s. m. u soldat de garde, senti-
II s., VI d. (1509, LDpLavaurs 1, 1r). nelle (de nuit ?). lo lus a X septembre fos
u 6. bonifi par le temps, affin (dun vin, trames Juery, vailletz de cossolat, de par los
dun fromage). per fromatges trames eldit senhors cossols per plusors luoxs et vilatges
setger per ladita gent tant per II formas velhas denviron Saint Flor als habitans de S. Flor
coma per VII fromatges noels, VII s., VIII d. fugitz per la impedimia que eront poderos a
(1381, CConsSFlour 3, 94v); aviont anqueras tener velhadors els murs que chascus agues a
de vin velh, IIII meugh, losquals aviont gardatz tener et serchar velhador, attendut que lo guayt
per lor beure (1383, CConsSFlour 4, 29v); lay era petitz (1426, CConsSFlour 36, 27r); ont
trameyront las grans simarras de cossolat, Ia payat a Gamot Sauret, alias Palissa, per I
plena de vin velh, laltra de vin dAuvergne trau de III brassas agut de luy per mettre a la
noel (1421, CConsSFlour 32, 37v); en una tour desobre lo portal de las Rochas per so que
forma vielia per mosor, III s., VI d. (1491, lo fuocz navia cramat et gastat II ou III traus
CBredons, 17v). u 7. antrieurement en pos- per deffalta que non y avia una teula ont
te, en fonction (de qn). auzir los presens poguessont far fuoc ly velhador del guayt, per

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
velhar – ven 1271

so V s. (1431, CConsSFlour 42, 31v); I trau de una partida de la nueyt Giro am lo Catala et
doas brassas per far ung banc aldit chadafalt altres companhos per faire diligença de la faire
per seyre los velhadors (1440, CConsSFlour enterrar, gasteront II torchas presas de luy de
48, 70v). Voir bada et gaita. doas l., contant a III gros la l., et Giros et altres
velhar u I. V. intr. u 1. monter la garde, de companhia per anar beure lour fouront donat
faire le guet de nuit. fos payat a Bn. Benesit et III s. (1462, CConsSFlour 55, 61v). u 3. veil-
a Rollando et a daltres que velheron al mur nou ler (un mort). sensuyt la despesa (sic) et la
de las Rochas quant si fasia lo portals, per seboutura de moss. Johan Espital. Et primo
lespazi de XXXVII nueytz (…) IIII ll., XII aven despendut a las fennas que lo velhavo,
s., VI d. (1378, CConsSFlour 1, 119r); monta per lor donar a dinar hou an aquelses que
la despessa faita per me P. Mercer en doas gardavo la chambra quant nautres eyriant (?)
nueytz quant velhet deforas la viala an plusors a la gleysa, VI s. Item plus es clars de Bredon,
de companhos de la viala, XXVIII s. (1389, II s., VIII d. Item plus es clars de Sanct Marti,
CConsSFlour 8, 121r); que obtengues una im- XVI d. (1523, LivePrBredons 3, 16v). ALMC
petracio en cas de novelet contra los habitans 572.
de la parrocha forana per los far venir velhar al velos s. m. u velour. VI chausubialhs de
guayt a Saint Flour (1428, CConsSFlour 39, ceda de diversas colorns (?), ho velos ho cremasi
32v); a XXVIII de may fos payat a quatre ho em ceda figurada (1486, LObitsChaudes-
hommes que foront mes per esforsar lo gayt Aigues, 180r).
de la muralha, que velheront tota la nueyt per ven (vent) s. m. u vent. adobar la porta de
so que lo gaitz del Pont non say montet point ladita montada que lo vens lavia rotha (1418,
(…) II s., VIII d. (1444, CConsSFlour 49, CConsSFlour 30, 43r); a Guill. Juery, mazelier,
46v); del gait delz barris, que venhont saymont en deduccio de so que li era degut de lacort fait
velhar coma es costumat et, si si volont separar, am el per lo dampnatge a luy donat per los
que lon non lor done concelh ny ajuda et, si balagums que avia mes lo vens sur son hostal
volont far gayt, que per so non reste lo nostres et lo chazal darrers lodit hostal attochans al
(1465, DConsSFlour 1, 44r). u 2. rester mur de las Rochas (…) X s. (1421, CConsS-
veill (de nuit, en effectuant qch). a XXIII Flour 32, 51v); ont payat a Hugo Tardiou,
de desembre fos donat a dinar a me Jacme fabre, per far tres guaffas de son ferre et las
Jabre et a Pe. Avinhol, notaris, per so que la clavelar, per una padena fermar de la bassa
meytat de la nueyt aviont velhat ensemble en la porta del portal del Teule et per dos guoffestz
mayson de cossolat per far las memorias et faitz de say et de lay per los affigir a las parestz
instructions que foront bailladas a me Guilhem per aqui fermar las doas portas a causa del vent
Jabre per portar a Paris (1444, CConsSFlour que non las rompa, per so XXVIII s. (1422,
49, 79r). u II. V. tr. u 1. monter la garde au- CConsSFlour 33, 46r); ont payat a Pe. Gilet
prs de, surveiller (qch ou qn). velhar et jove per IX saumadas de terra portadas am sas
gaytar loditz fort dAlancha (1384, FortifAl- bestias per mettre a las tors dez Lacz et del
lanche); per II homes que fezem velhar los blatz Mieg per pausar los tieules dessus afin que lo
quant faziam la sercha per so que non los ventz non los abates, per so III s. (1440,
mudesso, III s. (1389, CConsSFlour 8, 134r); CConsSFlour 48, 55v). u gran ven loc. nom.
quant passeront ayssi los charruotz del rey tempête de vent. lo grant vent que fes el
covenc loghar VIII hommes per gardar et velhar darrer jorn dabrial (1387, CConsSFlour 6,
losditz charruotz la nueyt que foront ayssi ari- 27r); repparacios faytas en las doas portas del
batz (1438, CConsSFlour 46, 59r); que deu mur de las Rochas et el chadafalt dessus la
hom payar an aquels que sont estatz a Chaldas porta de la Frausa et la porta dessotz la torre
Ayguas et ont velhatz los prisoniers car lo ny a dels Laxs tot rot per lo grant vent et auratge
que demandont V s. per jorn et daltres que que avia fait (1420, CConsSFlour 31, 42v).
demandont mays ? (1469, DConsSFlour 5/1, u ven plog loc. nom. vent douest porteur de
27v). u 2. surveiller le travail de (qn). per so pluie. ont paghat los senhors cossols a Johan
que Peyre Maurana, cossol davan dit, velhet Manenc per apparelhar la mayson del relotge

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1272 venal – vendenja*

per so que lo vens pleux puria los traus (…) DConsSFlour 6, 6v). u 2. chose à vendre,
VIII s. (1409, CConsSFlour 25, 32v); reteular vendable. fos trobat (…) quel non y avia point
en alcunas partidas lo relotge et y far ampara de vendas sinon lo vin (1438, CConsSFlour 46,
de postalha contra lo vent plueg que o guastava 59v). u 3. acte de vente. a Johan Vidal, dit
al dedins (1429, CConsSFlour 40, 40r). Vernha, per far comandament a moss. St.
ALMC 19 à 22 (pt. 43). Syn. aura. Contasti, baile de Nostra Dama, que portes a
venal adj. qual. u 1. qui fait lobjet dun la ma de la cort las vendas et vestisos de
commerce (de qch). a lendarrier foront comes lhostal dAulanha, III d. (1494, CPrêtres-
tres notables senhors que aquilh aguessont a CathSFlour 2, 3v). u 4. Au pl. redevance per-
deputar dos prodomes de chascun mestier per çue sur une vente. a mons. de Saint Flour per
taxar lealment las causas venals exceptat los sas vendas et per son admortissament deldit
blastz et apres seria impetrada letra de monsr lo hostal coma costa per reconoyssensa donada
regent per far tener lodit taxament (1423, per lodit mons. coma evesque de la Vaur, admi-
CConsSFlour 34, 14v). u 2. propre à la vente, nistrador de la gleisa de Saint Flour, XX franx
vendable (ici : dun cheval). a Borghas, per son (1397, CConsSFlour 14, 64r). Voir vendicion.
revenir, compret I chaval X escutz et revengutz vendable, -bla adj. qual. u propre à la
ayssi, apres alcus jours, loditz chavals fos mos- vente, vendable (ici : de la viande). fos donat
tratz venals a plusors senhors juratz et altres, a als sirvens que feyront comandament al Longho
lendarrier fos liouratz et vendutz aldit Reffor- que ostes certana charn de porc que avia meza
sat al pres de VIII escutz, inclusa la despensa en son taulier per vendre et non era vendabla,
fayta per lodit Refforsat ayssi aldit chaval, dont meg picher de vin (1429, CConsSFlour 40,
monta lo mespertz II escutz (1425, CConsS- 27v); apres que los senhors cossols (…) agront
Flour 35, 68v). Voir vendable. vegut en la taula del Mazel de Anthoni Valar-
venda s. f. u 1. vente. ont recebut de Ber- chier et apres en son hostal la charn de una
nat Forner per la venda a luy faita (…) de la bestia boÿna malsana et ordenat que non era
imposicio de VI d. per lbr. a luy autregada per vendabla (1430, CConsSFlour 41, 26r). Voir
lan present la soma de XXXVIII fr. (1387, venal.
CConsSFlour 7, 26r); ont paghat a moss. Jo- vendedor s. m. u 1. personne qui vend ou
han Crespi, recebedor de mons. de S. Flor, per a vendu (un bien). a la pena de X marcs
las vendas delsditz ortz per lo dreit de las dargen et altramen sur pena demenda arbitra-
vendas appertenens aldit mons. de S. Flor, LX ria tant al vendedor coma al comprador et aussi
s. (1404, CConsSFlour 21, 94r); la venda de confiscation del blat que si pouria trobar estre
lostal de moss. Guilh. Jovehome (1494, vendut en aquela manieyra, a appliquar al rey
CPrêtresCathSFlour 2, 1v). u de venda loc. nostre senhor et segond la exhigensa del cas
adj. destin à la vente (dune denre). li (1457, PrivilSFlour II-3-15). u 2. vendeur
senhor cossol (…) firont (sic) deffendre als professionnel, marchand. ont recebut de Guill.
pasticiers et altres que non fesessont point fo- Aymeric et de Matheu la Sona de so que ont
ghassos de venda per Steve Vidal, sirvent, lo- levat de la imposicion forana dels sabbatiers de
qual acompanhero li vaylet de cossolat, et apres Bleyla et dalcus altres vendedors foras, lodit an
que agro faita ladita deffensa li senhor cossol IIIIc XVIIet, IIII l., XIII s., V d. (1418,
lor donero per anar beure una carta de vin CConsSFlour 30, 3r). Voir merchan2.
(1452, CConsSFlour 50, 47r). u faire venda vendemnha, vendenha, vendenja* (ven-
de loc. v. vendre (qch). Jaques Yvernat di dempnha, vendeinha, vendengha) s. f. u Au pl.
que hom retarde los comptes per ung mes et u 1. action de vendanger, vendange. lo dam-
que hom fassa qualque plaser a moss. lo doctor pnatge del perdement de sas bestias de tot lo
de una caneya ou li fassa venda de las taulas temps que demoreron arestadas de que perdet a
(1471, DConsSFlour 6, 22v). u venda amb far sas vendenhas per lasditas bestias (1378,
rechapte loc. nom. vente à rmr. que si CConsSFlour 1, 147v); a P. Fabre, per so que
Malmarcha vol baylar argent sur las taulas si pres garda emsemble lodit Giralt de ladita
que hom ly fassa la venda an rechapte (1470, intrada et estimar los vis que si portavont am

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vendicacion* – venen 1273

charres per lo temps de vendempnhas jusques a deytas fassont e conplischont encontenent en


Chalendas, II l. (1424, CConsSFlour 27, 56v); pena de V s. de tornes cometedors a mosenhor
per lo temps de vendeinhas si pres garda jusques de S. Floro (sic) tantas ves quantas venront
a Nadal, emsemble Geralt Champanhac, de la endecontra (1350, PrivilSFlour II-3-4); lodit
intrada del vin (1427, CConsSFlour 38, 61r). jorn acordet Beschosas per vin aigre que sai
u 2. priode des vendanges. en aquel cas que avia vendut en IIII viatges jusquas al jorn desus
aia trobat III francs del muech del vi dayssi an dit en VIII s. (1383, CConsSFlour 4, 3v);
aquel terme el me deu lhioura lo vayssel a la fi defendet a plusors personas de la viala que
de vendemnhas (1410, SgrieChalvignac, 57); es non vendesson lor blats a nenguna persona
estat payat a Pe. Trenchier (…) per la recom- estrangheiras (1391, CConsSFlour 9, 38r);
pensa de sa pena et trebalh quel ha pres en tota apres que loditz Erailhs fos vengutz ayssi, los
la present annada a contrarollar ladita intrada senhors cossols volgront chabir et vendre lodit
de (sic) vin et vesitar los celiers dels tavarnis et rossi (1420, CConsSFlour 31, 39r); que hom
altres habitans dels barris et serchar los celis venda qualcuna de las taulas que y sont (1473,
et lo vin escondut de jorn et de nueyt per DConsSFlour 8, 3r); vendey lo I jorn de no-
especial a vendenghas et reyres los hostes de vembre II galinas, II s. (1491, CBredons, 14r).
Bresso et de Pe. Escudier et altres plusors u Emploi pron. a sen Johan Moreyras, cossol,
trebalhs coma de vesitar las guardas et portals, per lo mespert de II draps que prestet per lodit
per tout IIII l. (1466, CConsSFlour 56, 75v); si payament for deldit paty que non si venderon
volont commetre nengun a la porta per ven- mas XI fr. et costavon li XII fr., IIII s., resta I
dempnhas per se donar garda del sobreport fr., IIII s. (1384, CConsSFlour 5, 52r); lintra-
del vin (1469, DConsSFlour 5/1, 42v). u Au da del vin que ses vendut a sestiers (1430,
sing. u 3. raisin rcolt en une vendange. CConsSFlour 41, 53v). ALMC 1778, 1884,
item may me deu III s., I (?) d. per vendemnha 1885, 1889 à 1891 et 1893 à 1896.
que lhi trolhiey (1410?, SgrieChalvignac, 57). vendres voir venres.
ALMC 1055. vendut s. m. u denre qui a t vendue,
vendicacion* (vendicacio) s. f. u rclama- notamment du vin (par opposition à une
tion, contestation. es emendat a Grifol per so denre qui a t consomme). de la requesta
quar quant era capitanis del gayt del Mazel per que fay Johan Voltoyrier de la intrada del
so quar avia fayt gatghar P. Chassanh, loditz vendut et de la talha (1469, DConsSFlour 5/
Chassanh obtenc contra luy en la cort del jutge 1, 39v); que si deu far de la requesta que fay Pe.
I clam per vendicacio deldit gatghament, de que Jolia, pelhissier, de la intrada de lan passat
payet loditz Grifol per lodit clam et al sirvent atendut que luy ont tout mes per vendut ?
que lo exequtet, II s., VI d. (1387, CConsS- (1469, DConsSFlour 5/1, 47r); seria ben faict
Flour 6, 108r). de metre la intrada sur los habitans de ladita
vendicion (vendition) s. f. u vente (de vila et faulxbours a X s. per muech per lo begut
qch). per lo sagel de la letra de la vendicion et XX s. per lo vendut (1487, DConsSFlour 13,
fayta per Palamides de Ponpinhat als senhors 8v).
cossols de certas cens et rendas per lo pres de venelon voir vanelon.
Vc lbr. torn. (…) (1417, CConsSFlour 29, 43r); venen1 (venent) adj. qual. u 1. à venir,
receberont de me Guilhem Aymeric per la vendi- futur (du temps). fo parlat an luy de reyrefer-
tion de certana plassa comuna pausada a la mar lo pati am lodit Bort de Garlenx per lo
Salvatgharia que ly fos venduda per los senhors temps venent per VI mes (1384, CConsSFlour
cossols de voluntat et consentiment dels senhors 5, 48r). u 2. prochain, suivant (dune date,
juratz de cossolat per acreysser ung ort sieu dune action). apres lo jorn de S. Marti destiu
pausat eldit tarrador, VIII l. (1444, CConsS- perdet I drap saur estimat en son rolle a VI fr.,
Flour 49, 35r). Lv vendezon. Voir letra et sia desdut als talhs venens (1380, LEstimeS-
venda. Flour, 89v); las [claus] tenc jusquas al lus
vendre v. tr. u vendre (qch). que non ven- venent, anayssi venent lodit Guy de Ly contra
don la lb. de loli oltra VI d. e las chausas desus son sagrament (1418, PrivilSFlour II-2-65, 3r);

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1274 venen – venguda

es asicnat per lo segunt [enchan] a disatte passatge per totz anans et venens qualque
venent (1429, JusticeDienne, 9v); aquelz de temps que sia et luy en fassa letras, soffis
Miliangas, froment III ctes (sic). Item segle III (1469, DConsSFlour 5/2, 1v). Voir retorn, re-
ctes (sic) e I qrat. (sic) de ct. Item per lan tornar2, retornat et revenen.
venen, III qrat. (sic) de ct. Item avene III ctes venerable, -bla adj. qual. u 1. vnrable
(sic) e III ters de ct. Item per lan venen, I ters (dune institution). pag. a moss. P. Brunel e
de ct. (1467, LRecAuterocheCouzans, 35v). moss. P. Porret, bayles del venerable collegi de
u propchadanamen venen loc. adj. prochain, Nostra Dona e de Sant Blaze (1418, LObits-
suivant (dune date). jusquas a Chalendas pro- ChaudesAigues, 2v); ont payat a maistre Pe.
pchadanament venent (1388, CConsSFlour 7, del Mas per sa pena et trebalh de recebre et
56v); deu pagar a la feyra de San Simon passa- grossar doas procurations autreghadas la una
da, XXI s. et a Paschas venens, XVI s. et a San per mossenhor de Sainct Flour et laltra per
Michel propchadanamen venen, XXXII s. et a messs de chapitre de la gleysa cathedral de
laltra San Michel, I an revolt, XXIIII s. Sainct Flour per estre admes et recebutz en lo
(1411?, LObitsChaudesAigues, 31v). u prop- proces que pend en la venerabla court de parla-
chanamen venen loc. adj. prochain, suivant ment entre la vila et los chanunges et chapitre
(dune date). del pr.mer jour doctobre procha- de Nostra Dama sur lo fait de la clausura del
nament passat jusquas a la festa de Paschas cemeteri, per so la soma de XVI s. (1467,
prochanament venent (1387, CConsSFlour 6, CConsSFlour 57, 55r). u 2. vnrable (de qn
105v); a la Pantaquosta propchanamen venent dans un titre honorifique). lo venerable et
(1431, JusticeDienne, 27r). circumspect senhor moss. Johan de Posols, doc-
venen2 (venent) s. m. u 1. personne qui tor en leys, vicari et official de mossenhor de
arrive, arrivant (en un lieu). auias que vos Saint Flour (1444, CConsSFlour 49, 80r).
fay hom asaber de part mosenher levesque de vengansa (pour venjansa ?) s. f. u prendre
S. Flor e.ls cossol de S. Flor per lo cominal vengansa loc. v. se venger. saber si surs nos
profieg dels habitans en la ciptat de S. Flor e volunt penre vengansa per la mort dels vailetz
per los anans e per los venens que degus taver- que foront mort (1388, CConsSFlour 7, 77v).
neirs de la ciptat de S. Flor ni degus autres que venguda s. f. u 1. arrive, venue (de qn
venda o vendra vi en ladeita ciptat sai que a la sur un lieu). si ensec li recepta del talh endit
festa de S. Luc non venda ni sia auzatz de et ordenat a levar el mes daost lan M CCC
vendre vi en ladeita ciptat de Proensa o de IIIIxx et dos per la venguda de mons. lo mane-
Galhac oltra VIII dineirs lo demei e vi dAl- schac et per la desliuransa de Salhens, Moniu-
vernhe, de Marcilhac o de Monsalvi o daltre zeu et de las Mayzos (1383, CConsSFlour 4,
terrador de Quersi o de Rohergue oltra VII 42v); lo anet querre a la venguda de Paris a
dineirs lo demei (1341, PrivilSFlour II-3-2); Brioude (1389, CConsSFlour 8, 139r); apres
ont paghat los senhors cossols a Guill.m Cham- plusors requestas et vengudas faitas per losditz
bailh per ubrir et serrar la porta del Teule lo bada et Granat, al darrier lodit Fabre respondet
mati et la nueyt et per so que leva la nueyt, quel layssaria intrar la bada per meg so que
ubrir als anans et venens, per sa pena et tra- ladita bada bailles las claus de la tor aldit Peyre
bailh, XXX s. (1397, CConsSFlour 14, 86r). Fabre (1418, PrivilSFlour II-2-66, 8r); lo ven-
u 2. al venen loc. adv. durant le voyage de res a XIIII de juing venc ayssi monsr labbat de
retour, au retour. fos bailat a Michel Achelme Feners et, per so que hom non saubet sa vengu-
et a Johan Aurelha que aneron a Carlat per da, a son despartiment los cossols li aneront far
lodit pati, per far lor despens XX s. e per la reverensia et per so que volia anar sopar a
despens que feiron en lostal de Tinbalt a la- Roffiac et trames umplir unas botas del vin de
nant et al venent, VIII s. (1378, CConsSFlour Chassanh, li fos liourat lo vin, IIIIe pichers 1/2
1, 146r). u 3. trajet de retour ou personne val. IIII s., VI d. (1426–1427, CConsSFlour
effectuant un trajet de retour. del passatge 37, 83v); ensec se la despensa faita per los
que demanda Yvernat contra Johan Vaylet, di senhors cossols per occasion de la venguda de
que, provegut que lodit Vaylet luy demanda (?) mossenhor lo Dalphin de Vienn. (1444,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vengut – venir 1275

CConsSFlour 49, 97v); mtre Gme Artis di que, vas Maquari per far venir fusta per envanar lo
vegut son coratge et responsa et las offras que mur, XII d. (1381, CConsSFlour 3, 101v); es
fay, hom deu atendre la venguda de mossenhor paghat a Falco Bresso per sa despensa de tres
(1469, DConsSFlour 5/1, 16v). u 2. voyage de jorns per anar, venir o demorar a S. Alba per
retour. la despenssa per lor fayta tant a Saint far venir la chals, XV s., VIII d. (1405,
Flour, a la anada coma a la venguda et a la CConsSFlour 22, 97r). u venir + inf. venir
Volta et a Saint Olpizi (1415, CConsSFlour pour (ici : chercher de largent). que hom li
28, 36v). u 3. voie daccs, de passage. loditz tramezes apres IIIIe jours alcun per venir querre
Girbertz a demorat III jorns an la bada novela largent (1429, CConsSFlour 40, 40v).
per mostrar los chamis et vengudas dels Engles u 2. revenir (à son point de dpart). loqual
(1388, CConsSFlour 7, 61r); a Johan Chabrier partic desta viala lo XVIIe jour de may et venc
per la porta et palbarrenc per luy fait del lo XVe jour de septembre (1387, CConsSFlour
mandament dels senhors cossols a la venguda 6, 75r). u 3. arriver sous forme de don ou de
que es desotz son hostal per la garda del barry, redevance (ici : dun leg fait à une commu-
V l., XV s., IIII d. (1427, CConsSFlour 38, naut religieuse). ensec si so que es vengut en
60r); gardar diligenment las portas et altras nostra annada de nos Brunel e Colum, bailes de
vengudas del Pont tot lo jorn (1428, CConsS- lan M CCCC XXXVI (1436, LObitsChaudes-
Flour 39, 37r). Syn. venua. Voir anada. Aigues, 104r). u 4. arriver en possession (ici :
vengut s. m. u al vengut loc. adv. durant dun bien foncier). lo jour que monss. Johan
le voyage de retour, au retour. per la despessa Granier sen anava per ladita gleysa a Vic
fayta en sesta viala per Raynalt a lanat ho al dAlzona per saber ont eront vengutz los bes
vengut de Briode o per unas chalsas que pres de de monss. Anthony Benna, que Dieu pardo
mosteirvialer, VII lb. (1379, CConsSFlour 2, (1481, CPrêtresCathSFlour 1, 19r). u B. venir
22v). + prp. indiquant le terme dun dplacement.
venir1 (vennir) u I. V. intr. u A. Marque un u 1. venir a se rendre à, aller à (un lieu). far
dplacement, avec ou sans compl. de lieu. venir a S. Flour maistre Giralt Fo[r]ner comes
u 1. arriver (qpart, de qch ou qn). ont paghat per mons. lo bailliou a regir la juridiccion dels
los senhors cossols a Matheu Verni per so que si cossols et appellans de mons. de Saint Flour
prent garda de la intrada del vin que ven Soubz (1395, CConsSFlour 12, 44v); lodist Ar. et sos
lo Teule et o repporta a Giralt Champanhac, X frayres an pres deldit bos sans lisensa, duna
s. (1410, CConsSFlour 26, 48r); et lodit jorn, peyra mosuda que es en bas, venent a una
environ la hora de vespras, lidit cossol si assem- sochia de fau ben brenchuda, etc. e ladita plassa
bleront en cossolat, ensemble totz lors juratz, et an clausa davas lo bas, etc. que non o devia far
si manderont aqui venir Johan Saysset (…) (1429, JusticeDienne, 14v); lo mecres asser,
(1418, PrivilSFlour II-2-66, 9v); a lendarrier aprop la porta sarrada, venc lo senhors de
lodit P. del Pos, vezens que lo reys non venia ne Motgon a la porta del Teule que volia intrar
altres per luy per tener aqui lo cosselh, et que (1430, CConsSFlour 41, 48r); es estat recebut
despendiont trop amduy, per evitar despensa en conseillier juratz deldit cossolat Anthoni
sen retornet et laysset aqui lodit Chabrol per Vendeza que a promes et jurat de vennir als
la viala (1425, CConsSFlour 35, 66r); ly man- conselhs et aconselhar ben et honestament
davont que vengues ayssi hastivament per al- (1487, DConsSFlour 13, 23v). u Emploi du
cuns affayres de la viela (1433, CConsSFlour part. s. et aqui a Ussoyre trobet plusors que
43, 28v); per lor sopar la noit que fogront veniont de la jornada dessus dita et li disseront
vengutz, II s., IIII d. (ca. 1500?, LDpChap- que covenia que anes a Clarmont per se far
Murat 1, 4r). u faire venir alc. convoquer escrire per mostrar obediensa al rey et daqui
(qn). lo cossols li demandet quals li (sic) avia anet a Clarmont et si fes escrire per vengut a la
fait venir ni lo avia establit aqui per garda jornada (1427, CConsSFlour 38, 47v). u 2. [Le
(1418, PrivilSFlour II-2-65, 3r). u faire venir sujet dsigne une chose abstraite, ici : des nou-
alc. ren faire livrer (qch). aldit Bn. Fabre que velles] arriver, parvenir à (un lieu). lo venres a
fos trames a Monchalm per los senhors cossols VIII de febrer apres la megha nueyt vengron

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1276 – venir

noelas a S. Flor que lo luocz dAloyza era ars guastatz en lobrador de Eralh Polo aqui me-
(1387, CConsSFlour 6, 107v). u 3. venir a teys que fo vengutz de Avinho, II s., IIII d.
achever, venir à bout de (ici : un paiement). (1384, CConsSFlour 5, 33r); et li plagues aussi
a Jacme de Palhers alqual los cossols an remes de far inquirir diligenment de so que era estat
de son talh per sos trebails de so que a levat ou fait per adonc al Pont per las gens de Montau-
deu levar per venir al payamen del curat de ros que y aviont mes lo fuoc, raubat et appri-
Celas, III fr. (1391, CConsSFlour 9, 90r). zonat gens et de plusors maleficis que eront
u 4. u venir a lencontra sopposer (ici : à estat fait el paÿs et de lapprizonament dels
une dcision). ont promes et jurat lidit arren- romeus venens de Quezac (1421, CConsSFlour
dier et non vennir a lencontra (1508, DConsS- 32, 53v); Anthoni Brugier de la intrada di que,
Flour 22, 24r). u venir contra alc. se prcipiter vegut que li habundansa del vin que es vengut de
vers, se ruer sur (qn). adonc lodistz Peyres Roergue, non y ont pas tant de interest come
[dis] que el mentia et adonc Antonis mes la (sic) demandon, ny mays la VIa part (1508,
daga en la ma e venc contra lodit P. e li agra DConsSFlour 22, 23v). u 2. être suscit,
fayt son dan mas que Ar. Pogiol lo pres (1429, voqu (par qn). di (…) que hom non luy
JusticeDienne, 27r). u venir contra alc. ren deu point parlar delsditz non nobles car a enten-
aller à lencontre de, contrevenir à (ici : un tion de parlar an losditz senhors cossols et a
serment). las [claus] tenc jusquas al lus venent, laventura vendra de luy (1469, DConsSFlour
anayssi venent lodit Guy de Ly contra son 5/1, 5r). u D. Se produire, survenir (de qch),
sagrament (1418, PrivilSFlour II-2-65, 3r). arriver dans une certaine situation (de qn).
u venir encontra sopposer (ici : à une dcision u 1. se produire (ici : dun dfaut de fonction-
de justice). en pena de XX sols de tornes nement dans une horloge). ont paghat a Jo-
cometedors e pagadors aldeit mosenher le- han de Prohis per sa pena de servir lo relotge
vesque de S. Flor tantas ves quantas ves ven- lan present et per apparelhar las fautas que y
riant encontra (1341, PrivilSFlour II-3-2). sunt survengudas et que y venrant dayssi a
u venir endecontra sopposer (ici : à une dci- Paschas, VI l., V s. (1409, CConsSFlour 25,
sion de justice). que non vendon la lb. de loli 22v). u 2. arriver (dun jour donn). mial
oltra VI d. e las chausas desus deytas fassont e LXIII l., VI s., VIII d. a payar a tres termes,
conplischont encontenent en pena de V s. de lo pr.mier IIIc l. encontenent, et la meytat de la
tornes cometedors a mosenhor de S. Floro resta de la soma a Nadal et laltra meytat a
(sic) tantas ves quantas venront endecontra Respans per adonc venens (1423, CConsSFlour
(1350, PrivilSFlour II-3-4). u venir sobre se 34, 2v); avia recebutz VIII muechs, III sauma-
prcipiter vers, se ruer sur (qn). el venc sobre das, II st., VI pich. de vin que valiont, contant
Guilliem dAutrac anb unc grant basto e li per begut segont que si contava ladita annada,
cudet donar sobre la testa (1428, Justice- VII l., I s., IIII d. per so que dis que non volia
Dienne, 11r). u 5. venir en venir à lintrieur point vendre et quant venc enviro lo jorn de Sta.
de (un lieu). lo sapte a XIII daost vengront en Anna fes sonar lodit vin et fes taverna (1468,
lobrador del cossolat (…) Johans Sayssetz, Bt. CConsSFlour 58, 22v). u 3. dcouler, prove-
Poliers, me P. del Prat, acompanhatz de plusors nir (ici : un inconvnient de certains actes).
altres lor aliatz de la comunitat (1418, PrivilS- tochant las famas publicas dont ven inconve-
Flour II-2-65, 1r); era vengutz en esta vila per y nient a la vila de la impedimia. (…) que hom
habitar mas que agues plagut a messs los cos- done ordre a las famas publicas ou que hom lor
sols et juratz de luy donar plassa ont pogues far bayle lo chapel ou las gete deforas (1483,
sa habitation (1468, CConsSFlour 58, 46r). DConsSFlour 12/1, 1r/v); despueys pauc de
u 6. venir en se transformer en (ici : des rui- temps enç plusors gens, tant maris que de-
nes). de repparar la muralha que chal far pres glise (sic) et altres, font los mammos et de
lo portal de la Plancheta lay ont sont vengutz nueytz et de jours, portans en lors visatges
los hostals en chazals (1512, DConsSFlour 23, barbadoyras et falx visatges, joant als datz
17r). u C. venir de u 1. arriver, provenir de (un dont grant inconvenient en pot vennir a plusors
lieu). a luy per II pichers de vin a luy donatz et qui sont incogneuz (sic) (1510, DConsSFlour

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
venir – ventilar 1277

22, 44r). u 4. succder (ici : des consuls aux jusquas al jorn que cobret las letras et son
consuls prcdents). non si obligaront point vennir de la court (1469, DConsSFlour 5/1,
coma privadas personas que non aghont respon- 41v). u 2. frais de voyage aller. als testimonis
dens ou que li cossol que venront payont lo del Puey per lor anar et venir, VII s., VI d.
pr.mier quartier de la talha daquest an et altres (1395, CConsSFlour 12, 62r). u 3. al venir loc.
quartis apres enseguens segont lestiel et lo adv. dsormais, à lavenir. dels marchans de
traing acostumat (1471, DConsSFlour 6, 9v). Tholoza, que al venir non say intront point
u II. sen venir v. pron. u 1. revenir à son (1463, DConsSFlour 1, 17r).
point de dpart (de qn). a XIX de mars fos venjar* (venghar) (se) v. pron. u se venger
trames a Clarmont St. Yvernatz per anar dire a (dun tort fait à qn). lodit jorn fos trames
St. Moreyras que sen vengues (1417, CConsS- Vidals Nozeyras a Lobaysargues, ou lay ont
Flour 29, 37v); fos dit per lo conseilh et pro- seria, a Rodiguo de Villendrau (…) per a luy
curayre nostre aldit Erailh que sen vengues car far resposta a Ia letra que say avia tramessa de
el demoraria et despendria trop a Poittiers dezafiament per alcus de sa companhia que
avans que agues audiensa per plaideghar la eront estatz destrossatz et blassartz (sic) pres
causa (1420, CConsSFlour 31, 38v); non trobet de lAbre de Giraldeschas et, revengutz ayssi,
point lodit Refforsat per so que sen era vengutz repportet que lodit Rodiguo era molt corrossatz
per altras partz per dobte de las gens darmas contra la viala et se vengharia del dampnatge
(1425, CConsSFlour 35, 32r/v). u 2. sen venir fait a los de sa companhia (1428, CConsSFlour
a venir à (un lieu). loditz P. Barres non avia 39, 19r/v).
salcondut et non sen auzava venir a S. Flor da venres, vendres (venre devant s-) s. m.
Dalmayrac enforas (1387, CConsSFlour 6, u vendredi. lo venres a XXV doctobre
77v). u 3. sen venir de arriver de (qpart). (1388, CConsSFlour 7, 75r); lo venres XIe
moss. Johan Brunencho sen venia dOrliac et jorn de julhet (1421, PrivilSFlour II-2-66,
sen retornet per esser ha lenterinamen 17r); ont payat a mtre Raymont Contastin per
(ca. 1500?, LDpChapMurat 1, 8v). u III. Em- so que lo fegront demorar aldit Montfarrant per
ploi tr. u 1. faire venir, convoquer (ici : des quatre jours, so es a saber del vendres jusquas al
tmoins). ont paghat als vailletz que aneront lus, per assistir amb elses et esser a la jornada,
saber novelas de maistre Johan que si era mar- oltra sadita despensa, per so XV s. (1467,
ritz et per ung vaillet per venir alcus testimonis CConsSFlour 57, 59v); lo vendres VIIe jorn
de foras, per tot monta IX s. (1397, CConsS- de septembre (1470, DConsSFlour 6, 1r).
Flour 14, 29v). u 2. affecter (une somme dar- u venres de las Cenres loc. nom. vendredi
gent à qch) (?). fos faitz payament aldit Es- des Cendres. far lo sermo a la gleysa cathedral
tiene Courtet, recebedor de cent cinquanta liou- lo venres de las Cenres (1437, CConsSFlour
ras torn. que eront passadas en las instruccios 45, 46v). u venres san loc. nom. vendredi
faytas per los senhors comissaris, deputatz per saint. ont donat los senhors cossols al lector
lo temps a partir lodit aide, a las venir al dels frayres predicadors per almorna que es
profeyt de la viala et esser payadas per lodit paura persona loqual sermonet la Passion lo
recebedor ou debatudas a la viala de la porcion jorn del venre saint (…) XX s. (1404, CConsS-
deguda daquela aida (1429, CConsSFlour 40, Flour 21, 97r); ont donat los senhors cossols al
38r). ALMC 1547, 1850 et 1867. Voir causa, frayre menor de Brioude per lo sermo de la
chasal, comte2, conoissensa, ententa, jaguda, passio de Nostre Senhor que dis lo venres sains,
memoria, noticia, notissa et ruina. X s. (1417, CConsSFlour 29, 39v). ALMC
venir2 (vennir) s. m. u 1. voyage aller, de 1429, 1657 et 1661. Syn. divenres.
venue (qpart). per Jacme Dobax que anet vent voir ven.
condurre al venir Anthoni del Prat, XVI s. ventilar v. tr. u examiner, discuter (une
(1391, CConsSFlour 9, 50v); foront comptat cause judiciaire). ung process (sic) que fos
am lor jornadas del venir ou retornar a Paris, ventilatz entre los senhors cossols et maistre
XXXVI jours (1395, CConsSFlour 12, 63r); P. Mercer (1394, CConsSFlour 11, 53v); (…)
del fait de Brunencho, que hom luy deu comptar certans plaitz et proces fossont mogut et venti-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1278 ventre – verdet

lat en la cort deldit senhor davant son baille fossont en saisina et possession per tant et si
(1419, AccordLiozargues). u Emploi pron. lonc temps que non es memoria del contrari,
ont paghat a Johan Jovehomme per lo seel del que quant alcun habitant de Saint Flor achapta
proces de moss. Anthoni Pelhisser et dels sen- alcuna proprietat et heritatge rural dins Saint
hors cossols que si ventila davant mons. loffi- Flor ou en sas pertenensas, mons. de S. Flor, o
cial, V s. (1394, CConsSFlour 11, 54v). FEW sos comes per luy a vestir, a et ont acostumat de
14, 252a et b, ventilare. Voir avocar, patro- vestir tal achaptador per la maneyra que sensec
cinar et plaidejar. simplament : ‹ Yeu te veste sauf mon dreyt et
ventre s. m. u 1. ventre (partie du corps lautruy or est veray ›, que lodit monsr de pauc
humain). lo fils de Poniet pres Antoni e tonbet de temps ensay, venent contra la libertat de la
a tera et li donet del pe per lo ventre plusior vest maneyra de vestir coma dessus, per avant que
e de poimts et ayso fes per III vejadas, etc. Item vuelha vestir lodit achaptador, lo compellis de
plus anb unc basto per los bras e per la tasta prestar sagrament non acostumat jamays de far
(1429, JusticeDienne, 21r/v). u 2. poitrine (1420, CConsSFlour 31, 37v/38r); ly eront ten-
(dun animal de boucherie). en pan, XLI s., gut a causa de veray prest per luy fait alsditz
VIII d., en celeyras, V s., en trippas, ventres et cossols per los negocis de ladita comunitat
pes de vedel, XLV s. (1423, CConsSFlour 34, (1438, CConsSFlour 46, 50bisr). u 3. loyal,
20r); de Carlat lo velh, dos ventres de vedel, tres sincre (ici : dun sujet du roi, de lobissance
tripas et Ias anchas de chabrit de VIII s., de au roi). expliquar la paureyra del luoc et las
mostarda et salsa II s., VI d. (1424, CConsS- grans talhas et mezas que a a supportar per
Flour 27, 32r); per I ventre de buou am los pes gardar et tenir lodit luoc a la veraya obediensa
(…) VIII s. (1428, CConsSFlour 39, 18v). del rey et de monsr lo Dalphi (1420, CConsS-
ALMC 1308 et 1857. Voir Leu3. Flour 31, 46r); los senhors cossols coma verays
ventrelh (ventreilh) s. m. u panse (de mou- obessens feyront chantar lo jour de saint Marti
ton ?). per charn de molto, I ventreilh et tripas, Ia messa sollempna per lasditas exequias del rey
VIII s. (1426–1427, CConsSFlour 37, 88r); de et chantar lo offici dels mortz (1423, CConsS-
charn de molto, dos chapos et I ventrelh et Flour 34, 34v/35r). Syn. vrai.
tripas a X s. (1427, CConsSFlour 38, 41r). veraimen* (veraymen) adv. u effective-
venua s. f. u arrive, venue (de qn qpart). ment, vraiment. conpayre, si farey hieu veray-
que hom y commeta ung altre jusquas a sa men. (ca. 1480?, FarceRiom, 1r).
venua (1490, DConsSFlour 15/1, 3v). Syn. verbal voir proces.
venguda. verdeir*, verdier (verdieir, verdieyr) s. m.
verai (veray), -a adj. qual. u 1. conforme u verger. I hostal pauzat a la Bastida an lo
aux faits, exact (dune affirmation, dune d- verdieir estimat a XIIII lb. (1380, LEstimeS-
claration). alqual jour li fos bailada lidita Flour, 59r); I chazal hont es lortz e.l verdieyrs
relacio, lhiquals non fo veraia ni contenent so (1380, LEstimeSFlour, 238r); fos apres despen-
de que devia far relacio coma apar per ladita dut per losditz senhors cossols el verdier de
relacio (1378, CConsSFlour 1, 130r); coma a Trenchier am plusors senhors juratz de cossolat,
ung chascun pot aparisser esser veray (1387, en vin V pichiers, en pan X d. (1420, CConsS-
CConsSFlour 6, 11v); lodit mons. de Clarmont, Flour 31, 17r); repparatios faitas far per los
auzitz los senhors cossols, lor dis quel era senhors cossols en doas berchas de la muralha,
presens a Paris quant monsr lo connestable, una darrs lostal de s. Ger. de Vernes, laltra
que Dieus absolva, donet et remes la pr.meyra darrs et iuxta lo verdier dels monges (1422,
[talha], quant a la segonda el lor dis que lors CConsSFlour 33, 36v). ALMC 288.
razos eront bonas et verayas (1421, CConsS- verdet s. m. u vert-de-gris. ensec si la des-
Flour 32, 34r); di que li ville (sic) luy es pessa faita et administrada per far penger las
obligada so que non es veray, si lon si deu armas del rey nostre senhor et de la viala al
deffendre (1507, DConsSFlour 22, 11r). cossolat et per far la esmage del crosefix.
u 2. effectif, rel (ici : de la possession dun Prumeyrament es paghat a P. Aymeric per Ia
droit) (?). ja sia que los habitans de S. Flor ll., IIII onsas ocra, III s., IX d. Item per II ll.

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
verge* – virifiar* 1279

quart mina, IX s. Item per IIII onsas dendi neau, bague de raccord (de canalisation) (?).
bagadel, VIII s. Item per Ia onsa 1/2 vermelho, lobratges fos baylatz aldit Bt. per far los corns
II s. Item per XII ll. doli de notz, VIII s. Item de una brassada la pessa, de trauchar et pauzar
per Ia ll., X onsas blanc de polha, V s., III d. las verias et a luy donar per brassada XII d. et
Item per Ia onsa coparos, VIII d. Item per V ll. las razas far als despens de la viala et tener las
de cola, X s. Item per CVIII pessas daur manobras que li serion necessarias et, els jorns
partit, III franx, XII s. Item per IIII onsas de que vacaria per mostras a las manobras a far
verdet, III s., IIII d. Item per I carto de chals, lasditas razas, estar al jornal dels cossols (1387,
VII d. Item per II onsas daurpument, II s., CConsSFlour 6, 93v); per las verias faytas et
VIII d. (1395, CConsSFlour 12, 39r/v). pauzadas eldit obratge et per far eschalpres et
verge*, vergi adj. qual. u vierge (ici : de alonghar I dels ebiros et altres espleytz per III
sainte Lucie). lo jour de Sta. Lucia vergis quintals, IIIIxx III lbr. de fer contant VIIII lbr.,
comma es de bona coustuma ly senhor cossol XI s., VI d. et per X quayrels et 1/2 dasser
partigront et devesigront per vestir los paures contant XIIII s. et per II lbr. de plom, XVI d. et
neccessitos de la viela, barris et faubourcz, tres per ferre en plata per far cols, X s. (1387,
draps de la drapparia de Saint Flour (1437, CConsSFlour 6, 94r); per la faysson de IIIc
CConsSFlour 45, 41v); la vespra de Sancta VI veyrias faytas per Guill. Genre et per
Lucia vergis coma es de bona costuma lidit XXVIII veyrias faytas per Johan Boet, per tot
senhor cossol partigront et divisigront per vestir monta VI lbr., XIX s., VIII d. (1387, CConsS-
certans paures necessitos et vergonghos de la- Flour 6, 94r). u 2. anneau ou bracelet pr-
dita vila et faulxbours, tres meghas pessas cieux (?). nos leguet Rotbert Rivet em son
blanchas de la drapadura desta vila tirant testamen pres per mtre Johan Guy, notari, III
chascuna XXII aulnas (1468, CConsSFlour ll. per far una viria a Sanct Blase (1404,
58, 57v). ALMC 1674. Voir Virja. LObitsChaudesAigues, 8r). FEW 14, 505b,
verger voir verzer. viria.
vergonjos* (vergonghos), -a adj. qual. veria voir aussi veiria.
u qui cache sa misre, qui nose pas deman- verial voir veirial.
der daide (de qn). fos donat oltra los draps verifiar, verefiar, virifiar* (veriffiar, veref-
dessus ditz a la Catherina Thona et a la Boya fiar, viriffiar) v. tr. u vrifier (lexactitude dun
et dautras pauras femnas vergonghosas de la document, ltat de qch). aldit Pe. del Mas
vila per so IX alnas de drap blanc moysonat de que payet per mespert de alcunas monedas
Chaldas Aygas, presas II alnas de me Anthoni daur que no si meyron a Paris per tant quant
Contastin et lo surplus de Armand Palissa, valian de part de say, loqual mespert verifiet
coustet tot XXXVIII s., IIII d. Item plus a amb los senhors cossols que montet XVIII s.,
una autra paura filha honesta et vergonghosa IIII d. (1381, CConsSFlour 3, 75v); a Vidal
per III alnas de blanquet de Chaldas Aygas per Chalvel per Ia corda grossa per las fondas dels
li far gonela, a III gr. 1/2 lalna, mont. XIIII s. engins, per II cordas de XL brassas a liar las
(1444, CConsSFlour 49, 76v); fos payat plus verghas delsditz engins et per II dotzenas dal-
per XIe alnas de blanc moyzonat que fos donat, tras cordas per losditz engins pres per Johan
partit et devezit a certans paures vergonghos, Saysset per loqual fos vereffiat que costet
contant IIII s. per alna monto XLIIII s. (1466, XXXIIII s. (1381, CConsSFlour 3, 89r); vere-
CConsSFlour 56, 70v); la vespra de Sancta fiar las copias del tailh (1384, CConsSFlour 5,
Lucia vergis coma es de bona costuma lidit 24v); loqual era estatz encharghatz de las [letras
senhor cossol partigront et divisigront per vestir del don de Vc l.] far verifiar a monsr de Reyns,
certans paures necessitos et vergonghos de la- general conseill.r del rey, que era per adonc a
dita vila et faulxbours, tres meghas pessas Clarmont (1425, CConsSFlour 35, 32r); per
blanchas de la drapadura desta vila tirant tota ladita annada a trebalhat a contrarollar
chascuna XXII aulnas (1468, CConsSFlour lo fait de lintrada del vin per veriffiar lo papier
58, 57v). ALMC 1484. de Gitbert Claveyras et per se prenre garda del
veria, viria, veiria* (veyria) s. f. u 1. an- vin que intra de nueytz als faubours (1438,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1280 verificacion* – vermelh

CConsSFlour 46, 78v); verefiat est I pot de vy ti, reconoc a tener et confesset en veritat davant
quet (sic) pot aver V pichers (1456, OctroiS- lodit notarii (sic) se tener et voler, e dantiquitat
Flour IX-2-1, 60r); lo jour que monss. Jehan aver tengut los predessessors deldit recognois-
(sic) Daurat et monss. Anthony Galhard virif- sen deldit Peyre da Pradinas jove, donzel, fil
fiero lors comptes dels obitz (1481, CPrêtres- emancipat, present et stipulan (…) lo hostal
CathSFlour 1, 10v). Syn. verificar. sieu appellat de Peyre Vola pausat et scituat
verificacion* (verificacio, verification) s. f. eldit loc de Sainct Marti (1408–1487?, Terr-
u enregistrement, validation judiciaire (dun Pradines 1, 1r). Syn. vertat.
document, dun sceau). per la verificacio de verja* (vergha) s. f. u 1. baguette de bois.
ladita gracia autreghada per los ss. generals que fos donat a dos hommes que aneront querir dos
fo fayta tres ves, III s., IIII d. (1381, CConsS- faiz de verghas de vayssa per baillar als effans
Flour 3, 74r); Johan de Novagleisa que venc per portar losditz penoncelz (…) II s. (1444,
ayssi coma luoctenent de bailliou, a la requesta CConsSFlour 49, 98r). u 2. tige (mtallique).
de ladita relicta et sos amix, per far ayssi, per XII gofest et padenas et clavels per lasditas
emsemble lo grafier de la cort, alcuna informa- padenas et per III verghas de fer per tener las
cio contra lodit dErbozas per declinar et metre avant fenestras et per la sarralha et clau en
a nient la verificacio de la gracia dessus dita ladita mayso de las Rochas, per tot XVI s.
(1425, CConsSFlour 35, 80v); far I instrument (1387, CConsSFlour 6, 28r). u 3. levier, verge
testimonial (…) sur la verification del sagel de (de catapulte). per XIIII charghadoyras et VI
Bernard Odol, sirvent real (1433, CConsS- meghanas a liar las verghas delsditz engins, las
Flour 43, 52r). u sortir sa verificacion loc. v. postz et altras fustas delsditz engins sus los
être enregistr, valid (ici : dune grâce, dun charres per portar eldit setghe, IX s., X d.
pardon). a la plainta de la relicta deldit Symon (1381, CConsSFlour 3, 89r); per XVI boyers
fos oppinat en cossolat que, per so que lodit que portero la vergha del grant enginh et altras
Symon era estatz murtristz montant al guayt, fustas delsditz engins, per chascun boyer III pas
ladita relicta et los enfans fossont sostengut et (1381, CConsSFlour 3, 97r). Voir arbre.
que hom tramezes a Sahughac advocat et pro- verjus* (verghus) s. m. u verjus. per mos-
curayre que si presentes per los cossols et tarda, ayreselh, verghus, XIIII d. (1426–1427,
comunitat et resistir tant quant se poyria soste- CConsSFlour 37, 0c).
nir per dreyt que la gracia non sortigues sa vermelh1 (vermeilh, vermel, vermeh), -a
verificacio (1425, CConsSFlour 35, 80v). (vermela) adj. qual. u 1. rouge (dun tissu,
FEW 14, 287a et b, verificare. de la cire à cacheter). per cera vert et vermelha
verificar* (verifficar) v. tr. u vrifier (ici : messa el cofre dels cossols am lor sagels per
lexactitude dune comptabilit). ont recebut saylar quant seria bezonh, II s., VIII d. (1387,
de vin aygre ou daltre vin de gens foranas CConsSFlour 6, 24r); carteyra et 1/2a de cera
comma si conten al paper de la intrada del vermelha et verda (1421, CConsSFlour 32,
vin asommat et verifficat, XXIIII s., VIII d. 24r); lo jour de Nadal los senhors cossols
(1394, CConsSFlour 11, 21r); laqual [despes- coma es acostumat agront lor barretas vermel-
sa] era faita davant que losditz senhors cossols has (1433, CConsSFlour 43, 38r). u 2. rouge
acordessont am luy de levar lodit tailh ayssi (du vin). las petitas simarras de cossolat ple-
coma loditz Thomas ou a verifficat que ou nas de bon vin vermelh et dAuvergne (1421,
avia aministrat (1394, CConsSFlour 11, 64v). CConsSFlour 32, 23v); las grans simaysas de
Syn. verifiar. cossolat la una plena de vin vermeilh de Bassa
veritat s. f. u 1. version personnelle dun Terra et lautra de vin blanc dAlvernhe (1437,
fait. loditz cossols avia faitz aqui venir losditz CConsSFlour 45, 19r). u 3. brun-roux (ici :
s.rralhiers per en dire altra ves lor veritat en la du pelage dune vache). item te Johan Albert,
presencia aqui de totz los assemblatz (1418, da Pruneyras, del sobredit bestial una vacha
PrivilSFlour II-2-66, 9v). u 2. en veritat loc. vermela prenh e I anolhol, tot al chap de IIII
adv. effectivement, vritablement. Peyre dal flor. e V s. de bona moneda, valen lescutz XXII
Solier, alias Mameto, deldit loc de Sainct Mar- s., VI d., en presensa e testimoni Johan Brieude,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vermelh – varrolheira* 1281

moss. Johan Colom et Johan Novagleysa. Item vernis*, vernus s. m. u vernis (?). II ll. de
es mort loditz anhols de que del cuer aguem I vernus (1395, CConsSFlour 12, 39v).
molto e V s., valen lo molto XXIIa doblas, en vernissar*, varnussar v. tr. u vernir, ver-
debaticio de chabal (1424, LObitsChaudes- nisser (ici : un bassinet darmure). es estat
Aigues, 73v); avem baylada (…) a Peyre Colum payat a Jacme Farreyras per sa pena et trebalh
lo jove (…) a chabal una vacha de pel vermelh de neteghar et varnussar los quatre bassinetz
pregn per lo pres de quatre mtos daur correns velhs de cossolat que eront rulhat ou per adobar
(1433, LObitsChaudesAigues, 97r); huna bore- doas balestas que eront totas rotas, per tout XII
ta de peal vermeh (sic) (1474, LBauxAutero- s. (1466, CConsSFlour 56, 56v).
cheCouzans 2, 6r); una vacha de peal vermel verrolh*, verrol, varrolh, varolh (varroilh,
(1493, LCrancesAuterocheCouzans, 162r). varroylh) s. m. u verrou. a Guill. Genre per II
vermelh2 s. m. u tissu rouge. II alnas et varolhs garnitz, per II saralhas, per XXV cha-
quarteyra de vermelh de Melinas compradas vilhas de fer, per II farolheyras, per tachas et
per losditz senhors cossols de Johan Cruvelier per gofetz oltra los altres que eron de ladita
per folrar lor chapayros (1381, CConsSFlour barreyra del Teule et per dreyssar las padenas a
3, 63v); XX alnas de vermelh et de vert per las portas ditas de barreyras et per clavels a
vestir St. Baile, sona, Taboret, Cortabota, P. lasditas barreyras (…) I fr., XVI s. (1387,
de Monchalm, trompadors (…) (1406, CConsSFlour 6, 52r); ont paghat los senhors
CConsSFlour 23, 1v). cossols a Johan Forestier, s.rralh.r, per una clau
vermelhon* (vermelho) s. m. u colorant tras lo varroylh de la porta del Teule meza lo
rouge à base de cinabre. ensec si la despessa VIIIe jorn de julhet, II s. (1417, CConsSFlour
faita et administrada per far penger las armas 29, 28v); lodit jour fos payat a Pe. Andrailh,
del rey nostre senhor et de la viala al cossolat et sarralh.r, per ung varroilh et per Ia sarralha a la
per far la esmage del crosefix. Prumeyrament barra de la porta nova del bolouart (…) XVI s.
es paghat a P. Aymeric per Ia ll., IIII onsas (1444, CConsSFlour 49, 98r); aprofeitar et
ocra, III s., IX d. Item per II ll. quart mina, IX levar las tachas, sarralhas et verrols de las
s. Item per IIII onsas dendi bagadel, VIII s. portas vielhas que ero stadas portadas del por-
Item per Ia onsa 1/2 vermelho, II s. Item per tal dels Laxs (1452, CConsSFlour 50, 50r);
XII ll. doli de notz, VIII s. Item per Ia ll., X quatre lieuras de fer obrat en ung varrolh et
onsas blanc de polha, V s., III d. Item per Ia varrolheyras per la porta de la bassa muralha
onsa coparos, VIII d. Item per V ll. de cola, X del mur desotz la tour dels Lax (1466, CConsS-
s. Item per CVIII pessas daur partit, III franx, Flour 56, 53r). ALMC 696 et 698.
XII s. Item per IIII onsas de verdet, III s., IIII verrolheira*, varrolheira* (varrolheyra) s. f.
d. Item per I carto de chals, VII d. Item per II u plaque de fer sur laquelle est pos un ver-
onsas daurpument, II s., VIII d. (1395, rou. ont paghat a Johan Achart per adobar la
CConsSFlour 12, 39r/v). s.rralha de la porta desotz la tor dels Lax et
vernheira*, vernhieira* (vernheyra, vern- mettre una varrolheyra, II s. (1417, CConsS-
hieyra, vernieyra) s. f. u aulnaie. lo bos sive Flour 29, 23v); fos payat a Pe. Andralh, sar-
la vernheyra an lo prat e lo pastural e an laltre ralhier, per sa pena et trebailh de las sarralhas
bos pauzat a la Plancheta, estimat a XV lb. et trasvarolhs et varrolheyras de ladita porta,
(1380, LEstimeSFlour, 78r); lo prat sive Gota VIII s., IIII d. (1452, CConsSFlour 50, 58r);
de Rial que es al jor de huey en vernhieyra aldit fabre per doas lieuras et megha de son fer
(1408–1487?, TerrPradines 1, 5r); la meytat per fayre los goffetz et las varrolheyras de
del moli assis al chap del pont de Pinho que ladita porta, contant VIII d. per l., monta XX
si confronta en lo chamy allant (sic) de Murat a d. (1466, CConsSFlour 56, 53r); quatre lieuras
Sainct Flour et en lo pont de Pinho et en de fer obrat en ung varrolh et varrolheyras per
laygua dAvena et en los (sic) vernieyras deldit la porta de la bassa muralha del mur desotz la
lioc et en lautre (sic) meytat de Johan et Guyot tour dels Lax (1466, CConsSFlour 56, 53r); es
de Sanct Jailh, fill (sic) de Guillem (ca. 1500, estat payat a Beralt Vialet, sarralh.r, per lo
LivePrBredons 2C, 45r). morralho de la porta granda dels Lax ou per

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1282 vers – vartat

una sarralha ou varrolheyra a la porta del Ymbert di que hom non trameta ny say ny lay
chadafault de Muret ou per adobar la montada mas que hom atenda los commessaris car la
del mur sobre lo portal deldit Muret, per so XII vartat nos lieurara (1469, DConsSFlour 5/1,
d. (1466, CConsSFlour 56, 80v). FEW 14, 19r); qual de las villes (sic) es plus richa, lon
284a, vericulum. Syn. ferrolheira. sen remet a la vartat (1506, DConsSFlour 22,
vers voir ves. 4r). u en vertat loc. adv. en fait, en ralit. ont
vert1 adj. qual. m. et f., verda f. u vert. payat aldit St. Contastin per so quen larticle
per megha alna de drap vert per far chapayro, del present del vin presentat a Salhens a mos-
XX s. (1389, CConsSFlour 8, 58v); per cartey- senhor lo comte de Montpensier non ly era estat
ra de cera vert preza per saillar del sen P. passat ni comptat que VI s., VIII d. per st. al
Aymeric, XV d. (1401, CConsSFlour 18, for de X d. per pichier et en vertat per lors el lo
38r); per cera verda, II d. (1402, CConsSFlour vendia XII d. lo pichier quar era bon vin vieilh,
19, 36v); 1/2a qr. de cera verda per sagelar lodit per so ly ont satisfait per suppliment de ladita
instrument (1444, CConsSFlour 49, 73r); per soma, XI s. (1437, CConsSFlour 45, 45v).
metre II obliguatz, lun de Johan Trabuc de 1/2 u esser vertat loc. v. être vrai, vridique. si
obit que nos donet, et laltre de I altre 1/2 obit el lo trobava jamays, el lho diria en sa chara et
per la Ysabels Blancha al papier vert a Stivi, II li faria conoysser per raso que so non es vertatz
s. (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 3v). (1418, PrivilSFlour II-2-66, 15r); et saubut que
vert2 s. m. u tissu vert. lachaptes delsditz vertat era so que dizia, li foront donadas II
draps era so es a saber Ia bruneta da Brois a alnas 1/2 de sarrazi (1422, CConsSFlour 33,
XX fr. Item I gris de Monstervialer a XVI fr. 40v); et es vertatz que la porcios taxada a la
Item I vert de Roans a XXII fr. Item megh viala et parrocha de Saint Flor montava VIc
tenct de Borghas et megh blanc de Borghas a XXX l. (1428, CConsSFlour 39, 30r); di quel
XVII fr. (1381, CConsSFlour 3, 62v); XX es ben vertat que loditz moles a estat ars des-
alnas de vermelh et de vert per vestir St. Baile, peus ladita ascessa et logha (1441, InstrBruja-
sona, Taboret, Cortabota, P. de Monchalm, leine, 1r). u estar a / en vertat loc. v. u a. sen
trompadors (…) (1406, CConsSFlour 23, 1v); tenir à la vrit, être sincre (de qn) (?). fa
loqual jorn los senhors cossols vestigront lors protestassio que si mais avia recepta ho des-
raubas novas partidas de dos draps, I de roge de pessa que apres non sy conten, que el vol estar a
la viscont (…), laltre I vert ner de Bernay vertat e declarar mais recepta ho despessa si
(1422, CConsSFlour 33, 24v); XXV alnas, III ghes ni avia ni ly venia en notissia (1378,
qrtz. de pers et de vert de la terra (…) per far CConsSFlour 1, 38v); volon estar en vertat et
raubas et chapayros (1438, CConsSFlour 46, comptar et escrire so que seria plus de recepta
52v). et de meza et despessa totas las ves que lor
vertat, vartat s. f. u 1. exactitude, ralit venria en memoria et notissia (1381, CConsS-
des faits. lo requeriguem que nos redes nostras Flour 3, 0v); lhiqual senhor cossol e recebedor
letras, lasquals a e avia davas se, e nos fezes protestont pr.meyrament que si plus aviant re-
relacio sufficient e contenent vertat e segont la ceptas, mezas e despessas que apres non si
letra real e aisso e de la resposta que fes contengues que so seria per advertencia e oblit
requeriguem me St. Vendeza que nos en fezes e volont estar a vertat (1402, CConsSFlour 19,
charta e insturment (1378, CConsSFlour 1, 2r). u b. être vrai (de qch). laqual causa non
130r); affin que nos disses melhs vertat del vi estava point en vertat (1439, CConsSFlour 47,
que intraria en esta viala (1383, CConsSFlour 41r). u 2. version personnelle dun fait. lodit
4, 91v); que la vertatz fos saubuda de la colpa Meslier avia faitz adiornar a comparisser per
ou ignosenssa del prisonier que avia estat pres davant luy la pluspart dels notaris per portar
per lo fait dAloysa (1409, CConsSFlour 25, lors registres et los marchans de ladita vila per
36r); que los excuzessont en dizent et expausant dire et deppausar lor vartat sur so que lor volia
la vertat de las causas fayta (sic) contra los demandar (1467, CConsSFlour 57, 55r).
cossols et cossolat et las libertatz et franchesas ALMC 1822. Syn. veritat. Voir testimoni et
de la viala (1420, CConsSFlour 31, 42r); Pe. testimoniatge.

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vertut – ver 1283

vertut, virtut s. f. u force juridique (ici : du 128r). u aissi / anaissi coma aigas verjon loc. v.
contenu dun document). Hugos del Vaysay- selon le sens dcoulement des eaux. lo
r[o] era tengut per la vertut de una obligatoria a champ appellat de la Arboret que si confronta
maistre Johan Chabreliac (1431?, Justice- de una part aysi comma ayguas vergont vas lo
Dienne, 26r). u per vertut de loc. prp. en solelh levant an la terra de Almueytz Desobre
vertu de. per vertut de lasditas letras et a lAygua et de altra part an la terra de ladita
requesta de Johan Saysset, recebedor avant Boneta, laqual es de le (sic) evesque de Clar-
dit, et dels senhors cossols fo exequtatz P. Janes mont, davas occiden et de altra part an la terra
(?) dAorlhac (1381, CConsSFlour 3, 65r); per de Johan Dalmas que fo del fach de Rosier
I mandament donat al pastre sirvent per far anaysi comma aygues (sic) vergont deldit
seghar, fenar et reculhir lerba de la Costa de camp (sic) dessus dit (1408–1487?, TerrPradi-
Mercier que era meza a la man del rey per nes 1, 2v/3r). Voir Chambon (1998).
virtut deldit debitis, XX d. (1417, CConsS- ves s. f. voir vetz.
Flour 29, 43r); per virtut de laqual exequtoria ves, vas, vers, ver prp. u 1. en direction
lodit Juery, sirvent, avia guatghat lodit Saysset de (un lieu). lo chamy antic per loqual era anat
(1422, CConsSFlour 33, 34r); far linformacion de Salern ves lo pon dAmbials (1408–1487?,
secreta a lencontra de Gerald Polier per vertut TerrPradines 1, 9v); tant quant el era, el vec
de certana comission del rey nostre senhor que lodit Jacmes avia una borda en la ma e li
adreyssant al pr.mier huissier (1433, CConsS- aseymava la borda vas la chara, mas el non la
Flour 43, 35v). u per vertut e autoritat de loc. tochiet pas (1430, JusticeDienne, 26r).
prp. en vertu de. lo dimars a XXI de genier u 2. aux environs de, prs de (une certaine
foront trames me Pe. Brunenchos et Steve Ver- heure). a faita anformatio lo procuraires de
ni, sergent real, a Murat per adiornar aqui per monsenior (…) contra Johan, fil de Guilliem
virtut et auctoritat de las letras reals contenens de la Joania, que a menat pluzioros (sic) gens
adiornament en cas dappel amb commission de mosenior lo senesqual dAuverni en lostal de
sur repparation de attemptatz portadas de Paris la Sebelo de la Faidinia per far viulansa de sa
per me Guill.me Jabre, so es a saber Raymond presona. Era vas megia neut de que li hubrigunt
Esbrard, se disent sergent darmas, et intimar a son ostal e tota deynuda sen esic et sen intret
Martin Roux, recebedor, delsquals ly senhor hen lostal de Johan Ros et aqui la gardero
cossol sont appellant et per far los autres ex- (1428, JusticeDienne, 10v). u 3. dans (un
pleitz contengutz en lasditas lettras reals a lieu). fos donat per losditz senhors cossols a
lencontra desditz appelatz (1444, CConsS- Johan de Vendeza, monner, que anet vas Cha-
Flour 49, 86r). Syn. vigor. lier per adobar I charre moleyr a portar la Ia
verzer, verger v. intr. u se diriger, scou- vergha del grant enginh, per I picher de vi, XX
ler (dun cours deau). sertanas teras que d. (1381, CConsSFlour 3, 96v); quant fos vas
henvestic al fayt apelat de Ceullia lasqualas si Riom a moss. lo mareschal per parlar an luy de
comfronton an las bugies (sic) que Antoni Agu- so de la merqua per la presa de Girardi, Engles
tes henvestic de Combrelas an lo chamy que vva de la garniso de Sailhens (1384, CConsSFlour
(sic) de Murat al mole de la Ressa et an mon 5, 38r); II jours que demoret vas Murat (1395,
chanp de Ceullie, ayguas verzens dunna part, et CConsSFlour 12, 59v). u de ves loc. prp. en
dautra si confronta an la broa de la Vayreyra provenance de (un lieu). lo mars a XXV de
(1492?, TerrChambeuil 2, 127r); loqual [chanp] septembre venc P. de Barres de vas lo Puey et
si comfronta duna part an lo chanp de Estiene Riom ont fo trames per los cossols en la
Agutes et an lo bos apelat de Bochut, ayguas companha de St. Chaylada elsditz luecz per
verzens hensus, et dautra part an lo bos del aver cosselh am clers sus aver cosselh del trac-
Rieu del Guorc del Drac, ayguas verzens hensus tat que avia parlat maistre P. Mercers (1387,
comma apar per sertanas peyras que foron CConsSFlour 6, 77r); lo ditmergue a X deldit
crouzadas lodit jour et dautra part an la bugie mes de julhet venc Jovet Crespones de vas Paris
(sic) que lodit Antoni Agutes a henvestida de ont fos trames per los cossols per causa de far
novel de Combrelas (1492, TerrChambeuil 2, enpretar una letra de gracia devas lo rey nostre

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1284 vescalaria – vire

senhor (1391, CConsSFlour 9, 37r); lo XVe vescomtessa*, vescontessa s. f. u vicom-


jour de feurier retornet ayssi Tachos de Bar tesse. venc a Saint Flour madama la vescon-
de vers Aorlhac (1430, CConsSFlour 41, tessa de Murat (1410, CConsSFlour 26, 24r).
43v). u 4. auprs de (qn). aneron a Nonede veser, veire, vire (vezer, veyre) u I. V. intr.
am los comissaris vas mos. de Berri (1379, u percevoir les images par la vue, voir. per Ia
CConsSFlour 2, 31v); laqual clausa avem vas lbr. de chandelas guastadas a ladita obra, per so
nos (1400?, LObitsChaudesAigues, 25v); lodit quar non y vezia point, X d. (1396, CConsS-
cossols si transportet vers lo s.rralhier (1418, Flour 13, 85v). u II. u A. V. tr. dir. u 1. être
PrivilSFlour II-2-66, 9v). u 5. vis à vis de, spectateur de, regarder (qch). lo jour que fos
envers (qn). per los despens de la letra en fayta la justicia de las doas femnas fassineyras
que si obliguet vas luy, III s., I d. (1381, et del layro de Neyravesa foront mezas certanas
CConsSFlour 3, 74v); desquals vint et set s. gens a la porta del Tieule et establidas a las
1/2 ly prometen tener quite ver meseniors del tours ou a las montadas del mur per la segurtat
chapitol (1477?, QuitBredons). Lv vas; ALMC de la viela per so car la plus grant partida dels
1772. Voir deves et part1. habitans de la viela erant salhit deforas per
vescalaria (vesqualaria) s. f. u sige dun veser ladita justicia (1434, CConsSFlour 44,
vêch. ont payat a maistre Peyre Avinhol, 25r). u 2. rendre visite à (qn). aneront ro-
notari, per I instrument de certana appellacio meux a Sancta Xpina. vire lo reclus et ebatre
faita per me Johan Jovehome de mons. de S. al Prat de Paschas et al revenir li arbalestier et
Flor per so que li deffendet la intrada de la archier de ladita comunitat lor vengront deman-
porta de la vescalaria et lo menassava de ana- dar lo vin (1466, CConsSFlour 56, 39r).
thematizar, VII s., VI d. (1418, CConsSFlour u 3. regarder avec soin, examiner (qch). lo
30, 43v); lodit jorn foront trames a me St. XXVIII jorn de septembre ly senhor cossol
Guoyet ayssi vengut a la vesqualaria dos pi- foron essems per veser lodit compte deldit Pe.
chiers de vin (1426, CConsSFlour 36, 27v); lo Mercier, cossol (1381, CConsSFlour 3, 75r); lo
dimenge XIIIe jorn de jung foront tramessas a lus a VI deldit mes trameyro lidit senhor cossol
madama de Bossac, lotghada a la vesqualaria, P. del Mas a Moniuzeu per veyre et serchar los
las grans simarras plenas de vin roge et blanc chamis si lay avia plus fusta que fozes de la
(1429, CConsSFlour 40, 25v). breyda ni del mantel (1383, CConsSFlour 4,
vescomtat*, vescontat s. m. et f. u vi- 72v); et adonc lidit cossol, vegudas et palpadas
comt. Guille. Andrieuf, notarii ordenari de la lasditas claus et s.rralhas, disseront al s.rralh.r
vescontat de Murat (1441, InstrBrujaleine, 1r); et li demanderont de qual mandament el avia
sy ampres sensegont las pagesias, affars, pro- faytas aquelas claus et s.rralhas (1418, PrivilS-
priatatz et terras que sont pausadas infra lo Flour II-2-66, 9r); ont payat per lo logier de I
vescontat de Murat que ieu Johan Claveyras, rossy que menet Peyre Vayssis, sona, per II ves
merchant de la vialha de Murat, de la parrochia a Salhens per veyre et mesurar lo froment, XX
de Bredom, de levescquat de Saint Flor, ey d. (1431, CConsSFlour 42, 15v); al regard de
agudas de Joana Cassarda, ma molier, a causa so que Anthoni de Menteyra di contra Anthoni
de la dot que me fos constituida al contras del Boscho, di que, pueys que Menteyra offri de
mariatge (ca. 1450?, LiveJClaviresMurat, 1r). probar, que hom augha los tesmoings et vistas
vescomte*, vesconte, visconte (vescompte) lors deppositions hom lor fassa razo (1472,
s. m. u vicomte. moss. lo vesconte de Murat DConsSFlour 8, 1v). u 4. se rendre compte
(1383, CConsSFlour 4, 103v); la intrada de de, constater (un fait). ont fait vezer lodit
XVI meugz de vin que aviant vendutz a mons. dampnatge, per so li ont taxat XXXIII s.
lo vescompte de Murat quant lo cetis era davant (1401, CConsSFlour 18, 42v); non ont point
lo chastel de Murat (1407, CConsSFlour 24, de recepta per supplir et payar lordenari
55r); loditz Peyre Polos fos destrossatz et des- comme (sic) lon pot vezer per lo gect fait et
raubatz desay lo Brueilh per las gens darmas per la passada (1505, DConsSFlour 21, 25r).
del visconte de Narbona que eront sur lo paÿs u veser que + indic. se rendre compte, cons-
(1431, CConsSFlour 42, 35r). tater que. a lendarrier lodit P. del Pos, vezens

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vesin* – visita 1285

que lo reys non venia ne altres per luy per tener vist de / vegut a (+ inf.) loc. v. sembler bon,
aqui lo cosselh, et que despendiont trop amduy, judicieux (à qn) de (faire qch). a Beralt Oler
per evitar despensa sen retornet et laysset aqui per portar a Salhens et per donar ad aquels
lodit Chabrol per la viala (1425, CConsSFlour que a lui seria vist de donar affin que accem
35, 66r). u 5. sinformer de, chercher à savoir melhor faisso del pati, IIII parelhs de p.rdis
(qch). anar a Riom per vezer et sentir dont si proensals que costero XIIII s. Item IIII pichers
poyria aver lo metailh per far lo seing del de piment que costero X s. (1383, CConsS-
relotge (1397, CConsSFlour 14, 80r); a Flour 4, 99r); Bernat Fornier, dels cossols
XXVI de nouvembre fos trames de rechap loditz segont que a chascun sera vegut a fayre segont
Johans Cayrols en Aorlhac per veyre et per Dieu et consciensa (1494, DConsSFlour 17,
auzir et per saber totas novelas de mossenhor 34v). u B. V. tr. indir. u veser en soccuper de,
lo Daulphin de Vienn. (1444, CConsSFlour 49, examiner (ici : une plaidoirie). fo acordat am
73v); anem al loc de Pratcros vezer et saber maistre W. Hector, davans que volgues vezer el
qual nous avia rombut ung fraysse que era dins fayt de la playdejaria de mos., per lo deit de
ladita boria et per vezer aucunas bolas que hon sen Johan Saysset e de Eralh Polo que lhi
nous debolava (1481, CPrêtresCathSFlour 1, deves L francs, tant per la causa coma per so
11r). u veser si chercher à savoir si (qch peut que lo comus lhi era tengustz, de que lhi sont
être fait). que lodit s. mtre Heralh Pelhissier, paiat XXV fr. (1379, CConsSFlour 2, 23r).
cossol, et maistre Peyre Escorola, liqual ana- ALMC 1268.
vont a Clarmont a la Sainct Martin, parlesson vesin* (vesi, vezi) s. m. u voisin. per so
an lodit Martin Roux et veguesso si poyrion que ladita sirventa ha agut bon repport de sos
appointar an luy (1467, CConsSFlour 57, 74v). vesis que ilha ha presa tres grant pena a lo
u 6. concevoir, envisager (qch). al regart del servir en sa malautia, non ly ont res volgut
libres dels comptes, di que, atendut las offras debatre de son salari (1437, CConsSFlour 45,
que lodit comissari et mtre Johan Monnier font, 48r); fos deliberat per los senhors de la mayso
non ve nengun interesse a mostrar los comptes de cossolat que, attendut quel era del noble
(1469, DConsSFlour 5/2, 2v); Est. Jausserant sang real de la corona de Fransa et que saliava
di que hom meta los IIc L escutz al sol et a la am lostal dArmanhac ques vesis propdas de-
lieura et los paye si far si pot car non y ve altre sta vila, que la vila ly fegues present honorable
remedi (1473, DConsSFlour 8, 3r). u 7. veser segond que ly appartenia (1439, CConsSFlour
+ inf. avoir soin de, veiller à (faire qch). ayssi 47, 36r); a Bertran de Chamaleyras huna egua
apres si ensegont alcunas deduccios faitas per gruiza preyn per V realhs e demey, presen
sen Johan Jovenros, Johan Cruveler, Jacme de Estort de Huscladas, presen Chans(…), son
Palhers et Johan Beluia, elegitz per sen P. [vesi ratur] vezi, lan XXXXVI (1446, LBau-
Jovenros, mestre P. Peschau et P. Barres, cos- xAuterocheCouzans 1, 13v); que hom donne
sols a present, (…) per vezer ordenar de totz taulas a Pe. de Real comma a sos vesis (1463,
aquels que si diriant esser gravat deldit talh. Et DConsSFlour 1, 19v); dels proces que li ville
pr.mieyramen fo desdut a mestre Phalip Camio (sic) a contra los dessus ditz de las talhas, que
de son talh, XII s. Item a Pons Forner de son lon appele dels vezis et si lon los deu reppa-
talh, X s. [etc.] (1385, CConsSFlour 4, 112r); a r[ar] que lon los reppare (1512, DConsSFlour
Frances Mauret per escriptura et seel de sa 23, 20r). ALMC 650.
relacion faita per adjornar lodit moss. Anthoni vesina (vezina) s. f. u voisine. la vesina de
per vezer jurar los testimonis produtz en ladita Troncho, II s. (1378, CConsSFlour 1, 2r); per
causa, X d. (1395, CConsSFlour 12, 67r); lodit vin et pan a las vezinas, X d. (1405, CConsS-
jour bailley a Pe. Gordo per far adiournar Flour 22, 104v).
Johan Aneguy per veire far una requesta davant vesita*, visita s. f. u inspection, visite ec-
lofficial de Saint Flour per recoubrar certans clsiastique. ha larcidiague per sa visita, IIII
insturmens que avia recebutz feu maistre An- lr. (ca. 1500?, LDpChapMurat 1, 2v); lo jour
thony Glaysola al prouffeit de la gleysa, II d. de sainct Mathieu siz (?) vingront les (sic) gens
(1481, CPrêtresCathSFlour 1, 20r). u 8. esser de mons. lo arcidiague de Clarmont, nous costet

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1286 vesitacion* – visitar

per las visitas, IIII ll., X s. (1519, LDpChap- hom davales et montes al mur sans passar per
Murat 2, 17v). Syn. vesitacion. Voir veguda. la bercha del mur (1430, CConsSFlour 41, 39v/
vesitacion*, visitacion (visitation, visita- 40r). u 2. examinateur de la validit des do-
sion, visitacio) s. f. u 1. visite dinspection cuments (dans une chancellerie). ladita letra a
(de ltat de qch). ly senhor cossol feyront obtenguda, per so ont payat los senhors cossols
visitar la bercha darrs lostal de maistre Peyre aldit maistre P. Mercer per sa despenssa et
Pelhissier et lostal de Johan Torret a Matheu trebailh et per so quar a donat las espessias
Beal, a Posols et a Valamant per veyre si eront ad alcus senhors visitadors, per sos despens et
de la oppinion de Langel, Columbet et Vincens de demorar a Paris (…) XXV l. t. (1406,
que teniont que tot lo mur covenia mettre a bas CConsSFlour 23, 40v). Syn. vesitor.
et, fayta la visitacion per lodit Matheu Beal, vesitar, visitar (vezitar, vizitar) u A. V. tr.
Posols et Valamant, ilh tengront et foront dop- • vesitar alc. u 1. rendre visite à (qn). fos
pinion que loditz murs se podia ben soldar coma donat (…) a madama la bailliva ayssi venguda
fes lhy bercha desobres lostal de Synto Boscho per visitar son payre malaute, et say era aussi
(1430, CConsSFlour 41, 45r/v); apres ladita mons. lo baillious, las grans simarras plenas de
visitation fos despendut per beure a lostal de pument agut de Johan Sanhas, exceptat lo mel
Johan Benesit, per pan ou per vin, V s. (1434, que fos de Boncor, costeront (…) XX s. (1424,
CConsSFlour 44, 18v); ly senhor cossol feyront CConsSFlour 27, 50v). u 2. examiner, auscul-
vesitar lo mur a Colombet, me Jaquet et Hugo ter (un malade). ont payat a Durant Juery,
Vernha, asquals (sic) apres ladita visitacion fos barbier, per sa pena et trebailh de visitar plusors
donat per I pichier de vin, XII d. (1437, ves lo reclus en sa enfermetat de son hueylh et
CConsSFlour 45, 21r); lodit jour foront vesita- per plusors engens mes per sa enfermetat, XXX
das las faultas de la muralha dedins et defors s. (1420, CConsSFlour 31, 54r). • vesitar alc.
per los senhors cossols et dautres senhors de ren u 3. examiner, inspecter (un difice, un
cossolat apelatz am lor plusors dels massons et terrain, un document). a VII de julhet fo
fustis de la vila, expertz en tal cas et apres vezitada la despessa (1384, CConsSFlour 5,
ladita visitacion ly senhor cossol sen aneront 1r); fos donat al clerc de maistre Johan de la
beure amb los senhors juratz de cossolat que Marcha per far visitar lasditas letras tant las
eront estat a ladita visitacion a lhostal de s. reffudadas coma las sageladas per sondit mais-
Johan Benesit, cossol (1444, CConsSFlour 49, tre et las far expedir prestament (…) VII s., VI
45v); un sturment dacordi (…) fait entre lodit d. (1418, CConsSFlour 30, 52r); lasditas letras
chapitre [e] mos. de St. Flor tochant la fran- de remedi foront prestament mostradas per
cheza e de la visitasion de las chambras (?) visitar ad alcus del conseilh dels senhors cossols
(ca. 1455?, AumChapSFlour, 6r). u 2. droit (1421, CConsSFlour 32, 46v); vesitar las por-
dû pour une visite dinspection ecclsiastique. tas de la viela (1434, CConsSFlour 44, 17r); lo
item la visitacio de mosenhor lo prior, X floris. dimars a VI daoust ly senhor cossol feyront
Item per la visitacio de larchidiague, XXX visitar per Johan Posols, Johan de la Nauta,
gros, monton III floris, II s. Item la visitacio massons, et per Johan Bohet, fabre, la chalsada
de larchipreyre, XV s., laqual paia lo curatz del mur que passa darrs lostal de Pe. Segret
(1373, EnqHospDiocSFlour). Syn. vesita. per la fayre farrar ben a point et mettre al segur
Voir veguda. (1444, CConsSFlour 49, 59v); fus despendut
vesitador*, visitador s. m. u 1. homme quant vezitavan lo routle de monss. Johan Dau-
qui examine, qui inspecte (ici : ltat dun rat que si rancurava de so que hon luy avia
mur). los senhors cossols feyront vesitar lo sobrecondat en sa chargha luy resten devent
mur darrs aquo de Johan Torret et de me Peyre XXX s. (…) XII d. (1481, CPrêtresCathSFlour
Pelhissier, per veyre si hom ho poyria debastir 1, 19r); de vizitar los comptes de la intrada per
sans perilh et repporteront Posols, Vincens et far payar los restatz (1511, DConsSFlour 23,
Langels, obriers, que foront visitadors de ladita 10r). u B. V. tr. absol. u faire une inspection
besonha, que non, mes aviseront que lon fezes (de ltat de qch). cureront tot lo mur de la
ung eschalier en la court de lofficial per ont grant neau que y era tombada per tal maneyra

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vesitor* – vestimen 1287

que nengus non podia passar per lodit mur ni lo vesprada s. f. u dure dune aprs-midi.
gaytz non podia visitar (1434, CConsSFlour lodit jorn fos donat a V hommes per una ves-
44, 33r). Voir visar. prada a gitar la peyra del chazal deldit mossen
vesitor*, visitor s. m. u examinateur de la St. Arnalt, III s., V d. (1399, CConsSFlour 16,
validit des documents (dans une chancelle- 19r). ALMC 1433 (pt. 25 et 30).
rie). lasquals letras grossadas foront portadas vespre s. m. u aprs-midi et/ou dbut de
a la chancelaria per sagelar et foront aqui soire. despenderont lasditas manobras tant al
reffudadas per los visitors (1428, CConsSFlour beure de matin comma al beure del vespre (…)
39, 32r). Syn. vesitador. V s., XI d. (1437, CConsSFlour 45, 33v); sec si
vespra s. f. u A. Au sing. u jour prcdent, loas (sic) challandras de lan mial IIII LIX.
veille. una cedula escriuta et senhada de la ma Pr.mieramen junier fu brun e dohlz. Item fe-
propria deldit Beralt et sailada de son signet, brier fu clar e gela be e fey gran ven. Item mars
donada lo lus en la vespra de S. Johan Babtista fu clar. Item abrial fu brun e freit. Item may fu
(1383, CConsSFlour 4, 100v); ont payat a Peyre clar. Item jun fu clar e freit. Item juliet fu brun
Vayssier, sona, per despensa per luy administra- e dever lo vespre fu clar. Item ausohtz fu char e
da tant lavant vespra de lAscension, la vespra freit. Item setembre fu clar e freit. Item octobre
et lo jour als vaylletz de cossolat que aviont fu clar. Item novembre fu char. Item desembre
trebalhat per serchar et portar los draps et fu brun (1459, LRecAuterocheCouzans, 11r).
tendre losditz draps el chalforn (…) tant en u al vespre loc. adv. durant laprs-midi, le
pan coma en vin, VIII s., II d. (1431, CConsS- dbut de soire. lyqual despenderon tant al
Flour 42, 40r); la vespra de Nostra Dama de beure de mati comma al vespre et chascun per
houst, moss. Johan Charada nos trames moss. 1/2 picher de vin a sopar, per tot VII s. (1381,
Johan Ospital per venir levar las gerbas del CConsSFlour 3, 77v); per despens dels beures
deime que mossor de Chaliniargues las ne volia donats lodit jorn per los senhors cossols al matti
portar (ca. 1500?, LDpChapMurat 1, 2r). u B. et al vespre a lor jurats et altres que serviron a
Au pl. u 1. vêpres. lodit jorn, hora de vespras ladita charitat (…) III ll., XIII s. (1383,
(1418, PrivilSFlour II-2-65, 2v); lo lus a XXII CConsSFlour 4, 10v); donar a beure al matti
jorns de mars ly senhor religieux feyront la et al vespre als senhors jurats de cossolat et als
sollempnitat de mossenhor sant Benyt et mos- altres que serviron a donar lodit pan de la
senhor lalmornier covidet a dinar los senhors charitat (1391, CConsSFlour 9, 27r). u del
cossols et graffier apres quagron estat en la vespre loc. adv. durant laprs-midi, le dbut
gleysa a la grant prrocession (sic), messa et de soire. doneront a beure a plusors personas
vespras et aguda lour destribuition per luy orde- de cossolat lo jous del cors de Nostre Senhor de
nada (1462, CConsSFlour 55, 72r/v); environ la mati et del vespre (1395, CConsSFlour 12,
hora de vespras (1509, DConsSFlour 22, 41r). 44r). ALMC 1433, 1439 et 1442.
u 2. lheure des vêpres, la fin de laprs-midi. vestiari s. m. u frais dhabillement (de
a XIX desembre a II homes loghatz per Johan qn). los charcz da Celas al jorn duey : pru-
Richart a far bada al mur per las neulas hont meyrament lo curat; item frayre P. de Palhenc;
esteront iusquas a vespras, I s. (1384, CConsS- item frayre Johan Besso. Soma que lor chal,
Flour 5, 39v); li cossols feyront resposta quilh despes et per vestiari, XLV floris e XV st.
en parlariont am lors juratz aqui assemblatz et siliginis (1373, EnqHospDiocSFlour).
lor en fariont resposta a vespras (1418, PrivilS- vestidor s. m. u preneur, dtenteur dun
Flour II-2-65, 2r); revengront ayssi lendeman bail à cens. los habitans de Colonghas que
environ vespras, dont fos payat per despensa sont vestidors de Carmantran devont argent
fayta ayssi a lor partiment, XX s., VI d. XXV s. (1463, LiveDienne 698, 280v).
(1428, CConsSFlour 39, 16v); et demoreront y vestimen s. m. u vêtement, habit. ont may
tot lo jour jusquas que foront passadas vespras payat a la sirventa del reclus per so que ilha
(1444, CConsSFlour 49, 67v); ont demoret an sera rancurada que hom non ly avia passat par
son vaylet lo mecres VIIIme jorn de decembre dessus per sos vestimens sinon I molto et ters et
jusquas a vespras (1468, CConsSFlour 58, 57r). ilha disia que non podia pas aver losditz vesti-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1288 vestir – vistir

mens per tant petit de somma, comma cota, cossolat, comma lo vin dels sartres et pelissiers
gonela, chapayro, manghas de color et chalsas quant vestigront las raubas alsditz senhors cos-
(…) II moltos (1433, CConsSFlour 43, 52r); solz que lour fos dounat, que aquels que pour-
ont payat a St. Clavayrolas, sartre, per la teront lo pain (sic) del Pomt, ung sestier, que als
faysso de las raubas et vestimens deldit reclus senhors dounadours del pain (sic) de ladita
coma opelanda, mantel, chalsas et chapayro ou charitat, que als altres servitours et essaquadors
per lo fial et la tela que y eront neccessarias, en cossolat, que montavont XIIII sest. de vin,
per tot XVI s. (1438, CConsSFlour 46, 63r); contant XII d. per pichier, per so V l., XII s.
ont payat a la sirventa deldit reclus per son (1462, CConsSFlour 55, 51r). u 3. u vestir alc.
logier et salari de tot lan passat que a servit attribuer à (qn) la jouissance dun fief, dun
lodit reclus per merchat fait amb ela, oltra sos bien seigneurial, (l)en investir. ja sia que los
vestimens et chalsis desoubz escripz, per so II habitans de S. Flor fossont en saisina et posses-
moltos (1439, CConsSFlour 47, 62v). Voir sion per tant et si lonc temps que non es
drap et rauba. memoria del contrari, que quant alcun habitant
vestir1, vistir u I. V. tr. u 1. vestir alc. four- de Saint Flor achapta alcuna proprietat et
nir des vêtements à (qn). per lo vestir de heritatge rural dins Saint Flor ou en sas per-
lasditas moynas, lasquals deu vestir de tres en tenensas, mons. de S. Flor, o sos comes per luy
tres ans, fos li desdut L ll. (1380, LEstimeS- a vestir, a et ont acostumat de vestir tal achap-
Flour, 48v); autres IIIIe s. per tot temps mays tador per la maneyra que sensec simplament :
per vestir los paures (ca. 1397, InvTitresSFlour, ‹ Yeu te veste sauf mon dreyt et lautruy or est
78); los senhors cossols ont vestit Geralt Belart veray ›, que lodit monsr de pauc de temps ensay,
(…), alqual ont faita gonela et chalsas de blanc, venent contra la libertat de la maneyra de vestir
argualt de saur et chapayro, et paghadas las coma dessus, per avant que vuelha vestir lodit
fayturas deldit draps a Johan Chavaribeyra, per achaptador, lo compellis de prestar sagrament
tot XXXIX s., IX d. (1401, CConsSFlour 18, non acostumat jamays de far (1420, CConsS-
31r); ly senhor cossol, coma es de bona costu- Flour 31, 37v/38r). u vestir alc. ren attribuer
ma, partigront et devesigront, per vestir los la jouissance de (un fief, un bien seigneurial).
paures neccessitos de la vila, barris et faubours, mos. Gm Daveza dona per an, per lostal et ort
tres draps de la drapadura desta vila (1438, ont esta soubz lo cemeteri, vestit de novel per
CConsSFlour 46, 65r); receberont de Johan monsor, cera, V qt. (1463, LiveDienne 698,
Gardela, que solia donar lo pan benesit, de so 128r). u vestir alc. ren a alc. attribuer la jouis-
quavia amassat per los paures vestir, del jour sance de (un fief, un bien seigneurial) à (qn).
de Paschas jusquas al jour de saint Michel que dos chasals scituatz al luoc de la Gleysa et al pe
laysset lodit office, XIIII s. (1444, CConsS- del postel, vestitz ausi de novel aldit Jaibert
Flour 49, 35r). u 2. u vestir una rauba mettre (1463, LiveDienne 698, 23v); lo jour de saint
sur soi, revêtir (un vêtement). apres que los Laurens, lan dessus, monss. de Dyana trames
senhors cossols agront vestidas lors raubas ung messatge expres que hon luy tramegues
(1421, CConsSFlour 32, 16v); a XXI de may certan argent que luy era degut a causa et per
fos lo jous de la assencio de Nostre Senhor, restas de la vestizo dung prat de Johan Masso
loqual jorn los senhors cossols vestigront lors que nous avia vestitz (1481, CPrêtresCathS-
raubas novas partidas de dos draps, I roge Flour 1, 17r). u 4. vestir alc. ren de alc. rece-
dEnglaterra agut de Johan Rotgier a XXIIII voir la jouissance de, prendre à cens (un fief,
l. chascuna alna, laltre Ia pureya de la viscont un bien seigneurial) des mains de (un seigneur
de Mosterviler a XXIIII l. chascuna alna (1423, fodal). loqual hostal a vestit de novel de
CConsSFlour 34, 16r). u vestir una rauba a mosenhor (1463, LiveDienne 698, 127v);
alc. revêtir (qn dun vêtement). per lo vin dona per an, per la IIIIe part de lhostal en
deldit dinar et souppar despendut, pres de sen que demora, loqual hostal fo de Hug. Mauran,
Johan Benesit, cossol mage davan dit, tant lodit dit Joly, et la vestit de novel de mosenhor, dona
jorn de lAssention coma los tres jours de Ro- argent VI d. (1463, LiveDienne 698, 127v);
solx per aquels que receberont lo pain (sic) en aquo que el et Guillio del Bos, de lOspital,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vestir – ves 1289

vistiro de mossr de Nosieyras (ca. 1480, Live- nous avia vestitz (1481, CPrêtresCathSFlour 1,
Nozires, 9v). u II. se vestir v. pron. u 1. sha- 17r); de Anthoni Bresso per unas vestisos de
biller (de qn). ont payat aldit St. Moreyras per ung prat que cronpet a la Vitgeyra et pres las
Ia espasa que avia prestada aldit Peyre Avinhol vestisos me Ge Jabre, soma XXXVI s. (1494,
per anar eldit viatge, liquals espaza si rompet en CPrêtresCathSFlour 2, 1r). u 2. acte notari
II trosses a lintrada de Aorlhac el chap del dinvestiture (dun fief, dun bien seigneurial).
pont ont tombet lo chavals que chavalghava deu Geral Pichot, oltra sa vestizo receue (sic)
loditz Avinhols et deloguet lo muscle aldit Avin- per mtre Johan Vesse. et mtre Pe. Mauran, oltra
hol per tal partit que estet alcun temps que non la censiva que laffar de Puehauzo (sic) deu et
se podia despolhar ne vestir sans alcuna aiuda, dona per lintratge et chaussatge del Bos dAnes
per so ly ont payat per emendament de ladicta (?) aldit Puechauzo (…) quatre polalhas (1474,
espaza, XL s. (1433, CConsSFlour 43, 19r). LiveDienne 698, 248r); per loqual affar donno
u 2. revêtir un vêtement honorifique. per vin de ses coma cousta per lour vestizo ressebuda
donat tant als sartres que aviant faitas lasdictas per maystre Pe Vernia lan mil quatre sens
raubas coma als pelhissers, quant si vestigront, LXXXXII et lo XIIe jour de may loqual jour
V s., IIII d. (1388, CConsSFlour 7, 55r); per ho reconegron (sic) a tener de me an tota
vin donat per los senhors cossols als sartres et justisia et an lous quatre quas al ses de : segial
pelhissers quant si foront vestit novelament, III IIIItos, avena IIIItos, g.linas III (1492, Terr-
s., VIII d. (1389, CConsSFlour 8, 59r). ALMC Chambeuil 2, 128r); a Johan Vidal, dit Vernha,
1363 et 1364. Voir envestir. per far comandament a moss. St. Contasti,
vestir2 s. m. u vêtements, habillement. baile de Nostra Dama, que portes a la ma de
despent per lo vestir del curat, vicari e del la cort las vendas et vestisos de lhostal dAu-
donat, XV floris, per vi, pitance (sic), XX floris, lanha, III d. (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 3v).
per lo vestir e chossar delz II familiars, VII vetz, ves (vens, vest) s. f. u 1. occasion,
floris (1373, EnqHospDiocSFlour); per lo ves- fois. a la segonda ves dis per son sagramen se
tir de lasditas moynas, lasquals deu vestir de non aver alcus bes mobles (1380, LEstimeS-
tres en tres ans, fos li desdut L ll. (1380, Flour, 20r); alqual fo baylat per la una ves
LEstimeSFlour, 48v); fo loghatz per losditz XXX s., laltra XXVII s. et laltra V s. (1387,
senhors cossols P. Vidal, de Ruynas, per far la CConsSFlour 6, 93r); lasquals letras a chalgu-
bada del XII jour del mes de janver darreyra- das far et reffar plusors de ves per so quar si
ment passat en I an per lo pres de XVI floris et ronpiant a la chancelaria (1388, CConsSFlour
son vestir et I charre de charbon (1383, 7, 67r/v); losditz senhors cossols fant protesta-
CConsSFlour 4, 83r). cion que si plus aviant mezas et despessas que
vestison, vistison* (vestiso, vestizo, vistiso) apres non si contengues que lor sia legut de
s. f. u 1. remise, investiture (dun fief, dun comptar et si aviant plus recepta que apres
bien seigneurial à un tenancier). un sturment non si contengues que so seria per ininvertensa
de vestison dinphitiosim (ca. 1455?, Aum- et oblit et volunt totzjorns estar a rason et
ChapSFlour, 1r); un sturment de vistiso din- justissa totas las vetz que venria a lor noticia
phitiosim faita a Falip Haost (…) duna boria ou de lun de lor, sans nenguna (?) reprencio
de Rueyra al ses de X s., III eminas seg., una (1398, CConsSFlour 15, 1r); losquals X
jalina, 1/2 lioura sera et una boada (ca. 1455?, muechs prometi a lhiourar o a far lhiourar totas
AumChapSFlour, 3v); los habitans de la Cor- vetz quan lhi plaira (1410, SgrieChalvignac,
bateyra, de la Graveyra et de la Bodia que sont 57); lo fils de Poniet pres Antoni e tonbet a
vestit de la montanha de Peyrarcha devont tera et li donet del pe per lo ventre plusior vest e
argent per novella vestizo, XXV s. (1472?, Li- de poimts et ayso fes per III vejadas, etc. Item
veDienne 708, 21r); lo jour de saint Laurens, plus anb unc basto per los bras e per la tasta
lan dessus, monss. de Dyana trames ung mes- (1429, JusticeDienne, 21r/v); de lalmorna, que
satge expres que hon luy tramegues certan hom si advisa belcop de ves (1463, DConsS-
argent que luy era degut a causa et per restas Flour 1, 4r). u 2. En emploi adv. autrefois ou
de la vestizo dung prat de Johan Masso que plusieurs fois. dont aviant ves fayta mencios

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1290 veu* – vexar

(1387, CConsSFlour 6, 116v). u 3. Dans des lasditas V l. mas demandavont lor pan, per so
loc. u a las vetz loc. adv. parfois. de so que lor sont estatz payatz losditz V sts., I carto de
hom ministra a las ves plus que non y a de froment (1429, CConsSFlour 40, 45v). u per
recepta que hom y done bon ordre, que aquilh una vetz loc. adv. en une fois, dun coup. fos
que ministront siont payat (1474, DConsS- dit et ordenat, fayta veguda sur la plassa de
Flour 8, 31v). u altra vetz loc. adv. une nou- voluntat deldit Hugo, quel pages per lo forget
velle fois, une fois de plus. lay anet altra vens del chanto chascun an a totzjours mays VI den.
(sic) lo jorn meteys que fos vengutz (1388, torn. al jous de la Assention, ou XX s. torn. per
CConsSFlour 7, 56r); loditz cossols avia faitz una ves et lodit Hugo eligic plus payar et payet
aqui venir losditz s.rralhiers per en dire altra ves losditz XX s. (1417, CConsSFlour 29, 4r); li
lor veritat en la presencia aqui de totz los chapela de la taula desta vila aviont faict
assemblatz (1418, PrivilSFlour II-2-66, 9v); a estatut et ordenansa entre elses de lor auctori-
XXII de genier fos trames altra ves Durantz tat que nengun filh de la vila non jauziria res
Claveyras a Poittiers devers la court am los dels bes de la taula que non payont VI l. t. per
arramens contra Geralt Polier per poursegre una ves et degh ne ont privatz certans paures
et sen prenre garda de la causa de la comunitat chapelas novels de ladita taula (1483, DConsS-
contra lodit Polier (1433, CConsSFlour 43, Flour 12/1, 4r). u una vetz loc. adv. autrefois,
40r); lo IXme jour deldit mes de janvier fos jadis. a ausit dire de fama publica et a plusors
trames autra ves loditz ss. Johans Benesitz, que la maior partida deldit mole se ardet una
cossolz, et Perrinotz Autracz en sa companhia ves et los de Geralt Boyer y moliou quant se
a Valueghol per parlar amb ss. Guille. de Bre- ardet, mas, per qual colpa, non sap re per son
sons, baillieu de Javalda, sur ladita materia sagramen (1441, InstrBrujaleine, 1v); sr mtre
(1439, CConsSFlour 47, 57r). u daltras vetz Pe. Bonalt di que, de son oppinion, li denier
loc. adv. il y a un certain temps, autrefois. fos real sont de tal substance (sic) que reconvention
payat a una filha parisiencha que escrivia am non a point de luoc et que chal payar los deniers
lodit me Johan du Boys per regrossar la letra reals una ves (1494, DConsSFlour 18, 9v).
real que dautras ves lo reys avia autreghada et FEW 14, 410b, vices. Voir cop et soven.
passada contra mossenhor lo duc de Bourbon veu*, -eva adj. qual. u veuf. lon a gita-
sus lo fait de las talhas (…) VII s., VI d. (1439, das plusors talhas lan present sur alcuns novels
CConsSFlour 47, 53v); si hom deu tornar las maridatz et sur alcunas famas vevas que disont
portas de las sotz daltras ves pressas a plusors que non payaront point (1495, DConsSFlour
habitans provegutz que las tachont (1469, 18, 43v); Catherina Sauro, fama veva de feu
DConsSFlour 5/1, 31v); daltras ves es estat Begot Bastida (ca. 1500, LivePrBredons 2C,
parlat de metre los gros pes en assensa al 95r).
proffit de la vile (sic) et a cessat jusques a veva* (vefva) s. f. u veuve. es content de
present, si hom deu cessar ou en deu parlar a anar parlar amb moss. lo cossol amb ladita
mossenhor (1494, DConsSFlour 18, 3v); Mont- vefva deldit feu Pe. Gobel (1507, DConsSFlour
ferrand es plus aysat al present paÿs et aussi al 22, 12v). Syn. relicta.
bas comme (sic) nous sembla que non es Riom vexacion* (vexation) s. f. u brimade, har-
et daltras ves partida del parlament de Paris y clement administratif ou fiscal (envers qn).
es estat ont avia asses lotgis (1506, DConsS- sur so de moss., que de so que sera debatz li
Flour 22, 4r). u entre doas vetz loc. adv. à mas deu esser levada, altrament lo comus deu
deux occasions diffrentes, en deux fois. prenre la causa et gardar los habitans de vexa-
VIII chabros compratz de luy entre doas ves tions (1464, DConsSFlour 1, 31v). Syn. ve-
et portatz per luy a lort de Farrier per los xion. Voir fatiga.
metre en la muralha per tener part dessus de vexar v. tr. u 1. soumettre (qn) à un ds-
peyra, delsquals en foront mes IIIIe el brassailh agrment, un prjudice. que hom provesischa
dels balestiers (1420, CConsSFlour 31, 28v). al maynatge de Johan de Ly et de Est. Bodo
u non … nenguna vetz loc. adv. ne … jamais. attendut que son vexat per las bezonhas de la
losditz chanonis non volgront nenguna ves penre vila (1474, DConsSFlour 8, 34r). u 2. harce-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vexion* – viatgi 1291

ler, tourmenter (qn) pour des motifs adminis- (1463?, LiveDienne 708, 204v); deu lodit Pe.
tratifs ou financiers. ont paghat los senhors de Laira per novela vestizo de lort de Terro
cossols a P. Salvador coma prevost del rey a confrontant am lort de mosenhor et am las IIas
causa que non vexes ni trebalhes los habitans de vias daval et damon, Ia chr. avena (1472?,
S. Flor en la cort del bailliage, XL s. (1404, LiveDienne 708, 112v); ung chasal que fu de
CConsSFlour 21, 93r); afin que ly habitant de Leona Chadela, hereteyra de Peyre Chadel, que
ladita parrocha non fossont vexat ni grevat si confron. en lo terron deldit lioc, via al mech,
loditz Rotbertz comes en son lhuoc a ladita et en lostal dels heretiers de Durand Alari
ferma Pe. Cocharic lo jove et ly transportet (ca. 1500, LivePrBredons 2C, 69v). u 2. che-
ladita ferma per lo pres que ly era estada min imaginaire que doit suivre un chrtien
autreghada (1440, CConsSFlour 48, 65v/66r); pour accder au paradis. Jhsus. et Maria
comensava de far plusors proces pervencionals nos dirigant in via (1421, CConsSFlour 32,
a lencontra de plusors habitans de la vila et de 1r). u 3. per via de fait loc. adv. en usant de
los vexar (1444, CConsSFlour 49, 78v); aldit la force publique. si li relicta de Pe. Aymeric
St. Verni comma perhost per lo rey nostre non vol cessar, que hom y procedischa per via de
senhor del perhostatge de Saint Flour per so fayt (1473, DConsSFlour 8, 19v).
que non vexes los habitans de la vila, faubours vial- voir vil-
et parrochia de Saint Flour en clamas, deffaultz vianda s. f. u culture vivrire, de lgumes.
et esportulas et que los agues a supportar en so luy guastero las viandas de son ort (1467,
que tocha son offici, per so a luy II moltos CConsSFlour 57, 81v). u vianda de bocha
(1444, CConsSFlour 49, 92r). Syn. fatigar. loc. nom. aliment, nourriture. a la molher
vexion*, viccion* (vecssion, vecssio, viccio) de Johan Gerlier, alias Pichon, ont payat per
s. f. u brimade, harclement administratif ou lodit frayre Angel per peysso salat ou autras
fiscal (envers qn). et aysi fait lo compte lodits viandas de bocha presas dela, per so II l., XVI
St. Pecols deu redre cedulas ho quitanssas s. (1438, CConsSFlour 46, 76v). ALMC 460.
deldit foguatge ho guardar la viala de tota vianes, -a adj. qual. u de Vienne en Dau-
vecssio (1378, CConsSFlour 1, 4v); et aisy phin, viennois (dune monnaie). una quittan-
fait lo compte, lidit collector demoreron quite sa de mos. Estacha de Beumarch, bayllio en
deldit talh e devon gardar la viala de tota las montanhas dAlverge per lo conte de Pey-
vecssion per la soma de lasditas IIIIxx X ll. tiers, de la summa de VIIc lbr. vianes (ca. 1397,
que compton que an paiat aldit recebedor ho InvTitresSFlour, 17).
redre quitansa deldit recebedor (1378, CConsS- viatge, viatgi (viatghe, viage) s. m.
Flour 1, 14r); et lhi prometem en nostra bona fe u 1. voyage (effectu par qn). per despens
a ben far cezer ladita taula et gardar de tota que fes lodit Beraut en lostal de Pe Esclavi a
viccio coma cossols dessus dit (1386, HonorS- S. Flour, per III viatges que venc eldit hostal
Flour IV-6-10). Syn. vexacion. Voir fatiga. des que fermet lo pati jusquas a S. Michel,
via s. f. u 1. voie de circulation, chemin ou monta VI ll. (1378, CConsSFlour 1, 144v);
route. mou dal Pe de Tolso e sen monta pel per despens que a faytz a Paris als II viatghes
beychat da la Comba Pilgat e sen va lonh I que lay es estatz P. del Mas, aldit P. XXI s.
trayt de peyra de las bolas entro e (sic) las (1387, CConsSFlour 6, 76r); demoret aldit
maygos de Chaorcha Sotrana e sen passa lhi viatge sept jours (1444, CConsSFlour 49,
via de la Valeta entroy a la Fon de las Bragas e 56v). u 2. trajet effectu pour transporter
daqui ensus ensay al benchat de Fon Vart, es (qch). lodit jorn foront pres de la molher Ger.
totz de Chalvinhac (1411?, SgrieChalvignac, Champanhac de pan menut, en tres viatges,
54bis); la via publica per laqual lon vay deldit CVIII pas (1424, CConsSFlour 27, 46v); cos-
loc de Murat al mole appelat de la Boria tava al vinoble XL doblas la chargia lo magi
(ca. 1450?, LiveJClaviresMurat, 2v); lo prat pres en aquel viatgi (1491, CBredons, 21r).
que fu de Johan Terrassa, appellat de Prat Lat, u 3. [Par mton.] quantit (de denres, de
juxta la stivada de mosenhor del Rieu Nozier de matriau) transporte en un voyage. per II
una part et la via appellada de lEstrada daltra viatghes de peyra pres per la manobra de la

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1292 vibre – viccion

viala de la una de las charreyras, de la peyra servici de la vicaria que lidita comunitat a
que Guill. Moreyras avia en lort deiusta son ordenada a la chapela deldit reclusatge et per
hostal del Mur, IIII s. (1384, CConsSFlour 5, dire las messas ordenarias et chantar aldit re-
87v); a Bonalt lodit jorn am IIIIe bestias per clus per tota ladita annada, per so XXX s.
portar VI viatges de peyra et quatre de terra (1466, CConsSFlour 56, 76v). u 3. rente af-
per ladita obra, VIII s. (1418, CConsSFlour fecte à un vicaire. a XVIII de septembre
30, 32r); fos payat a Bt. Espia per VIII viatges foront trames Peyre Armant, Guynot Espinas-
darena portatz an aquela obra et del morter sa, sirvens, et Durantz Joris, vailletz de cosso-
dels frayres, VIII s. (1424, CConsSFlour 27, lat, a Fayet per far saysir a Rocha de Fayet so
31v); a XXIII de septembre fos donat a I boyer que deviont a causa de la vicaria de Durant
que portet ung viatge de peyra I pan que costet Chagosa affin que vengues en las mas del vicari
II d. (1444, CConsSFlour 49, 68r); sessi lo vin que servis ladita vicaria (1433, CConsSFlour
quon portat lan mial IIII LVIII. Pr.mieramen 43, 38r); et pr.meyrament que mtre Pe. Belugha,
Joneto de Tahul, de vin rogi, XVI set. Item plus a present chanunge de Nostra Dama, coma
Joneto, de vin blanc, XVII set. Item plus Joneto, vicari duna vicaria de V l. t., al temps passat
hun autre viage de vin blanc, XI set. (1458, fundada per moss. Andreu Bremond, acostuma-
LRecAuterocheCouzans, 38v). ALMC 850. da de percebre chascun an sur lostal que es de
vibre s. m. u peau de castor. per IIII present de Jacques Yvernat, scituat a la plassa,
chapels de vibre donatz a mestre P. Mercer, a vol far excequtar certanas letras contra lodit
Johan Saysset, a Chaylada, a Frances IIII fr., Yvernat tochant ladita vicaria per so que reffu-
X s. (1389, CConsSFlour 8, 131v). za lo payar, et per so que li senhor cossol ont
vicari (vicary) s. m. u vicaire. lo pr.mier drit al patronatge los a requeritz que volguesso
jour de jung los senhors cossols trameyront a assistir an luy et luy baylar procuration, si hom
me Johan Goyet, vicari de Limotghas, las si- la lor deu baylar ou non (1473, DConsSFlour
marras del cossolat plenas de vin dAlvernhe 8, 21v). u 4. rente foncire. Ia penssio sive
(1405, CConsSFlour 22, 27v); lodit jorn venc vicaria de IIII st. de segel que dona a moss.
a Saint Flor mons. lo vicaris de Borghas alqual Dur. Oliv., preire (1380, LEstimeSFlour, 9v);
aneront los senhors cossols amb alcus senhors dona IX ll. e XII st. de segel per III vicarias
juratz de cossolat far la reverencia (1418, perpetuals a S. Flour, a Nostra Dona e als
CConsSFlour 30, 36v); moss. Raymon Ama- fraires (1380, LEstimeSFlour, 47r); la clausa
guat, vicary del curat de Sant Flour (1462, del testament de Jacme Giri en laqual si conten
CConsSFlour 55, 27v); que hom laysse lo vicari que lhi senhor cossol podont donar una vicaria
que es al reclusatge nonobstant que lo reclus ordenada per lodit Jacme de III st. de blat et
demande son filh (1472, DConsSFlour 6, 27v); XL s. el cas que son heretier non la auriant (sic)
donen a beure al vicari Faiet (1494, CPrêtres- donada infra XL jorns (ca. 1397, InvTitresS-
CathSFlour 2, 3r); donen ha dinar als vicaris de Flour, 76); bailley a maistre Pe. del Mas jouve,
Virargues per so que nos baylavont argen notari, per aver la letra de la viccaria fondada
(ca. 1500?, LDpChapMurat 1, 4v). ALMC per los sabbatiers, laqualla viccaria si prent a
1692. Malasanhas, XVI s., VI d. (1481, CPrêtres-
vicaria (viccaria) s. f. u 1. territoire admi- CathSFlour 1, 10r); per II miechs obis que
nistr par un vicaire. provegut que presentont devia Chalanco per la vicaria des fabres, V mt
per chascuna vicaria ung vicari chascun an a (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 1v). u 5. terre
mess. los cossols que seront per lo temps (1493, fournissant une rente, ferme. aven recebutz
DConsSFlour 17, 26r). u 2. fonction de vi- daquelces de la vicaria forana una carta de
caire. a moss. Johan Rossilha, pestre et filh segel (1494, CPrêtresCathSFlour 2, 2r); hey
deldit reclus, per aver dictas las messas ordena- bailat a mon conpanho et a me Johan Stivi,
das a chantar aldit reclus et aver servida la son coniat, per anar en Vyvares, per la vicaria
vicaria ourdenaria de ladita comunitat, per de Polo (…) XVII ll., XIII s. (1494, CPrêtres-
soXX s. (1462, CConsSFlour 55, 64v); a CathSFlour 2, 3v).
moss. Guill.me Marti, prestre, son filh, per lo viccion voir vexion.

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vicegeren* – vigor 1293

vicegeren* (vicegerent) s. m. u supplant tique de la vie (ici : de sainte Christine). ont


dun administrateur, vice-grant. mossenhor donat (…) als senhors que ont fayta la festa et
de St. Flour dimenche darrier passat fes exce- vida de sainta Cristina, XII sts. vin (1409,
qutar certen. letres (sic) de signifficam[en]t per CConsSFlour 25, 18v). ALMC 1831. Voir
luy impetradas de mossenhor lo vicegerent dA- traspas et traspassamen.
vinho contra totz aquels que luy sont tengutz a vidimus s. m. u certificat de conformit à
causa de la leyda et dels fornatges, cens et loriginal (dun document), vidimus. per far
rendas (1509, DConsSFlour 22, 30r). FEW sailar lo vidimus de la comissio de P. Jovenros e
4, 119b, gerere. de Jo Cruveleir sus lo fait del bastiment que fos
victoria s. f. u victoire militaire. lo di- trames en Fransa, IIII s. (1378, CConsSFlour
menge a VI dabrial fos faita una processios 1, 127r); ont paghat los senhors cossols a me
generals per la victoria que aviont aguda en Johan Baco et a Guill. Aymeric, per lor pena et
Fransa las gens de monsr lo Dalphin regent lo trebalh de far la copia et vidimus de la letra
realme contra los Engles (1422, CConsSFlour donada a tot lo pas dAuvergne et de las
33, 21v). montanhas, quittansa delsditz aquetz, en laqual
victualis s. m. pl. u vivres, aliments. letra es enserida la luoctenencia deldit mons. de
quayssi las creydas et sonas si devont far sur Berry donada per lo rey nostre senhor, XX s.
lo fayt dels vioures et victualis (ca. 1397, InvTi- (1404, CConsSFlour 21, 87r); en fos autre-
tresSFlour, 90); una altra letra et composicion ghatz per maystre Johan Baco I vidimus dels
confermada per larrest de parlament sur lo fayt originals affin que se lidit original se perdiont
de las creydas et sonas fazedoyras sobre los per los chamis que lo vidimus se trobes (1433,
faytz dels victualis et sobre las restriccios et CConsSFlour 43, 52r).
moderacios de las taulas et sur lo fayt de la viela voir vila.
garda et clausuras de las portas de ladicta viala vielh voir velh.
(ca. 1397, InvTitresSFlour, 93). Voir vitalha et vigilia s. f. u veille (dune fête religieuse
viure2. importante), vigile. lo jorn de la vigilia de
vida s. f. u 1. vie (de qn). sos payres en sa Sant Matheu appostol (1419, LObitsChaudes-
vida era estatz molt grevatz de talhs et de Aigues, 57v); la vigilia de Nadal, coma es
gabelas crezent que fos seu so que governava acostumat, fos faytz presens a moss. lofficial
entre sas mas, laqual causa non era (1405, de Saint Flor en lostal episcopal en labsensa
CConsSFlour 22, 106r). u a la vida de loc. de mossenhor levesque deldit lhuoc (1434,
prp. pour la dure de la vie de (qn), à vie. CConsSFlour 44, 26v); lo dimars a XXIIIIe
dis per son [sagramen] se aver a sa vida la de desembre que fos la vigilia de Nadal, comma
meytat de lostal de W. Sinque (1380, es acostumat fos trames presens a mossenhor de
LEstimeSFlour, 19r); I obrador a la vida de Saint Flour, so es a saber 1/2 quintal de glaos
sa molher (1380, LEstimeSFlour, 147r). (…) (1444, CConsSFlour 49, 79r).
u 2. conditions de vie (de qn). fos donat per vigor s. f. u force juridique (ici : du conte-
almorna als frayres menors de Murat et per nu dun document). et daysso volont far letras
ajuda de lor vida per honor de Dieu, IIIIe per nos St. Cheylada, Beraudot Olier, etc. del
moltos dor (1440, CConsSFlour 48, 67v); es seel de las montanhas a la coertio et vigor, etc.
estat donat per losditz senhors cossols (…) als volont las letras far et reffar en la ma[ne]yra
Boÿmers liqual eront arribat en esta vila et say que savi devisarant, substancia non mudada
demoreront prendre las festas de Nadal et so (1375–1396, MariageMallet). u per vigor de
per supportar lor vida, per so XX s. (1468, loc. prp. en vertu de (ici : un pouvoir de
CConsSFlour 58, 57v). u 3. subsistance, police). ung altre instrument contenent quayssi
nourriture. a Guillem Cocharic ont dampnat- los senhors cossols podont et ont poder de
ghat que lhi preyront IIIIe saumers charghadas restrengher et alarghar las taulas del Mazel et
de vida de caresma, lasquals bestias et m.rchan- quayssi per vigor de lor salvagarda feyront lodit
diza valia plus de VIxx fr. (ca. 1390, HonorS- privilegi tener et gardar (ca. 1397, InvTitresS-
Flour IV-6-7, 7v). u 4. reprsentation artis- Flour, 90). Syn. vertut.

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1294 viguda – viela

viguda voir veguda. LiveDienne 708, 242v). u bona vila loc. nom.
vigueir*, viguier s. m. u viguier, prvôt. ville importante par son rôle conomique et/
Guille. Maurana di que ont (sic) si transporte ou administratif et/ou judiciaire et/ou mili-
devers moss. lo viguier ou devers Farreyras et de taire. si ensec lo comptes de ung tailh de dos
lor remostrar so que font (1483, DConsSFlour franx per fuecz en bona viala et de ung franc en
12/3, 1v). plat paÿs (1387, CConsSFlour 6, 2v); el, segont
vil*, vial adj. qual. u de mauvaise qualit que dis, amava et amaria la bona viala et
(ici : de la viande). lo sapte a XX de juilhet fos habitans de Saint Flor per plusors repportz
donat apres que agront gitat del mur de las que avia auzit dels bes et honors faitz a monsr
Rochas en bas la vial charn que aviont meza lo connestable, son payre, que Dieus absolva,
el mazel Dur. Valarcher et Regortz, per I picher loquals amava de bon cor la viala de Saint Flor
vin, X d. (1426–1427, CConsSFlour 37, 84v); (1421, CConsSFlour 32, 35r). u cesta vila loc.
lo sapte a XX de julhet fos donat als sirvens nom. cette ville-ci, notre ville. lo lus a XIX de
apres que agront gitada del mur de las Rochas julhet fo baylat al chastelan de Crebacor, lo-
en bas al femorier la vial charn de boÿna meza quals venc en sesta viala am G. Forneir per
el mazel per Dur. Valarchier et Regord, I pi- querre los cossols per menar a Orlhac, LXXVI
chier vin de X d. et a Rafficha per anar metre lo s. (1379, CConsSFlour 2, 17v); lodit jour, VIIIe
fuoc al femorier, V d. (1427, CConsSFlour 38, jour de may, venc ayssi en cesta vila mossenhors
36v). lo Dalphis de Viena, filz de nostre senhor lo rey
vila, viala, viela (vielha) s. f. u 1. ville. per de Fransa, que sen davalava en Lengadoc
alcus guatgamens de sirvens que avian estat sus (1440, CConsSFlour 48, 47r); demoreront en-
la viala per lodit P. Rotger quar non era payats tour cesta vila (1444, CConsSFlour 49, 67r).
de ladita soma, de que payet alsdits sirvens per u esta vila loc. nom. cette ville-ci, notre ville.
lor salary, IIII ll., V s. (1378, CConsSFlour 1, un vailet que trames lodit Berthomeu Jacme a
4v); et adonc lo cossols dis que a mons. ni al Carlat desta viala enforas per portar una letra
prior ni a me Math. no si app.rtenia point a per lo fait deldit pati (1378, CConsSFlour 1,
metre gardas ni portier a las portas de la viala 146r); a Johan Aurelha per son salari que obret
mas app.rtenia de tot als cossols alsquals app.r- am lodit me elsditz engins en sta viala per VII
ten li garda de las portas et murs et de y mettre jorns, XI s., VIII d. (1381, CConsSFlour 3,
et establir los que y sont necessari (1418, Pri- 88r); ly senhor cossol, comma es de bona costu-
vilSFlour II-2-66, 7v); los satges et honorables ma far chascun an, dels bens de la comunitat
senhors Johan Rotgier, Johan Esclavi et Johan doneront, partigront et devesigront per amor de
Cayrol, cossols de la viela de Saint Flour (1431, Dieu a vestir los paures plus neccessitos de la
CConsSFlour 42, 1r); los satges et honorables vila, so es a saber dos draps saurs de la drap-
senhors Johan Aymeric, Peyre de Riom et padura desta vila (…) et ung drap blanc de
maystre Peyre Jovehomme, cossols de la vila ladita drappadura (1444, CConsSFlour 49,
de Saint Flor (1434, CConsSFlour 44, 1r); lo 76v). u icela vila loc. nom. cette ville-ci, notre
maystres dostal del rey disia et affermava que ville. quilh poguessont tener en lor man per
lo pavalhos del drap de laur amb loqual lo reys cinq ans per adonc venens las aydas avens cors
entret dins la viela, loqual ly senhor cossol y en ycela viala per aytal pres et somma coma
aviont fait venir, ly appartenia per dreyt de son lasditas aydas aviont estat bailladas a ferma
office et demandava lodit pavalhon (1438, lannada passada per avant ladita gracia real
CConsSFlour 46, 54v); lo mars a XVI de impetrada (1417, CConsSFlour 29, 42v); loditz
febrier lo lector dels frayres predicadors de Polis non volia recebre lo payament sinon I
Sant Flour comenset a legir sas leyssos et molto per XV s. et per occasion de so el avia
disputet una question am lo maistre de lescola mes gast et garnison sur ladita viela et en
de ladita vielha et aquilh de Ruynas et per donava ou se perforsava de donar plusors des-
onrar lacte covidet messenhors los cossols aldit pens et dampnatges a icela viela (1433,
acte et a taula (1462, CConsSFlour 55, 68v); CConsSFlour 43, 50v). u 2. [Par mton.] ha-
me Hugo Chalmelh de la viela de Murat (1463?, bitants dune ville. coma alqun Tochi, estant

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vilania – vin 1295

lodit paty, aguesson pres alqun bestial menut monsr lo Dalphin de Viana, per so II s., VI d.
delsdits Engles a Salhens per loqual ylh avian (1420, CConsSFlour 31, 53v); lo lus a X sep-
m.rquat la viala et per ladita m.rqua covenc a tembre fos trames Juery, vailletz de cossolat, de
composir am lor (1381, CConsSFlour 3, 51v); par los senhors cossols per plusors luoxs et
lor part et porcion dalcunas talhas mezas sus vilatges denviron Saint Flor als habitans de
lodit an et taxadas a la viela, barris et parro- S. Flor fugitz per la impedimia que eront po-
chia de Saint Flour (1430, CConsSFlour 41, deros a tener velhadors els murs que chascus
2r). u bona vila loc. nom. habitants dune ville agues a tener et serchar velhador, attendut que
importante par son rôle conomique et/ou lo guayt era petitz (1426, CConsSFlour 36,
administratif et/ou judiciaire et/ou militaire. 27r); anant ho venent per los villatges per as-
fos trames Philips Moreyras a Brioude per semblar los srs per lempedemia (1462,
saber comen si guovernavont las bonas vilas CConsSFlour 55, 71r); et premeyramen sens-
dAuvergne sur lo mandament que lo reys avia cec lo villagie de Chambeur (1490, TerrCham-
fait a lasditas vialas de trametre gens darmas a beuil 2, 1r). ALMC 621. Syn. masatge.
sa aiuda (1418, CConsSFlour 30, 36r). Syn. viltat s. f. u action malhonnête, crapule-
ciutat. rie. Mas es est gran viltatz Que nos agio
vilania, vialania s. f. u faire vilania a loc. v. anaysi raubat. (ca. 1480?, FarceRiom, 4v).
u a. faire subir un svice, un dommage à vin (vi) s. m. u 1. vin. lo mars a XIX deldit
(qn). doas letras ensemble atachadas contenens mes Guill. Armant per II saumadas, luna de
quayssi mos. P. dEstanh et mos. Pons dAuro- bon vi et laltra de vin agre, III s. (1383,
sa, senhor et evesque de S. Flor, remeyront et CConsSFlour 4, 39v); voliont lidit mons. et
quitteront als senhors cossols de S. Flor et lors survengut et lo poble I home per escrire a la
juratz et cossolat totz exes et iniurias et vilanias intrada del vin a ostar tota suspicio, nomnat me
que ad els et a la gleysa de Saint Flor pogues- P. Pelhissier (1418, PrivilSFlour II-2-65, 2r);
sont esser faytas per losditz senhors cossols et resauby lo XV jorn deldit mes II saumadas de vi
altres lors juratz (ca. 1397, InvTitresSFlour, roge de Monpesat que feiro XII s., IIII p.
89); avia dis a sas gens que non fezessont mal (1491, CBredons, 21v). u vin aigre loc. nom.
ne vilania ad home de Saint Flor (1428, vin à faible teneur alcoolique ou vinaigre.
CConsSFlour 39, 18v). u b. faire subir des lodit jorn acordet Beschosas per vin aigre que
svices sexuels à (qn). di per son sagramen sai avia vendut en IIII viatges jusquas al jorn
que si non foson aquil de Johan Ros, il li agrunt desus dit en VIII s. (1383, CConsSFlour 4, 3v);
faita vialania, etc., que illia eschapet tota nuda lo mars a XIX deldit mes Guill. Armant per II
(1429, JusticeDienne, 10r). u faire vilania de la saumadas, luna de bon vi et laltra de vin agre,
persona de loc. v. faire subir des svices se- III s. (1383, CConsSFlour 4, 39v); ont recebut
xuels à (qn). di per son sagramen que a penas de vin aygre ou daltre vin de gens foranas
ilia e sa nora e sos marit la pogrunt gardar que comma si conten al paper de la intrada del
non li fesesont vialania de sa persona en lor vin asommat et verifficat, XXIIII s., VIII d.
hostal (1428, JusticeDienne, 10v). u faire vila- (1394, CConsSFlour 11, 21r); per V saumadas
nia del cors de loc. v. faire subir des svices de vin aygre e IX st. emina e per Ia saumada e
sexuels à (qn). ses plainta Sebellos de la XII st. de bon vin, per tot monta XV s. (1401,
Faydinia de Johan, fil de Guilliem da la Joania, CConsSFlour 18, 12v); per loqual dinar ont
que menet pluziors gens de monsen lo senesqual payat per totas chausas tant per pan, vin, charn
a son ostal per far vialania de son quors (1429, de buou, charn de molto, anchas de chabritz,
JusticeDienne, 10r). especias, ris, huous, fromatge, sucre, charn sa-
vilatge, vialatge (villatge, villagie) s. m. lada, lenha, vin aygre, sal et per la pena de
u village. ont payat a tres vailletz que foront Esteveni Frere, cosinier, que apparelhet lodit
trames, I a Coguessac, laltre a la Guazela, dinar, per tot X moltos, IX s., II d. (1438,
laltre a las Ternas per aver de froment dels CConsSFlour 46, 50bisv). u vin muscadel loc.
pages que say aviont froment delsditz vialatges nom. (vin de) muscat. per vin piment de sen
per far prestament de pan per la venguda de Johan Faurghas, IIII s., II d. et per vin musca-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1296 vinada – vint

tel de P. Aymeric, III s., IIII d. (…) et per vin faytz per lo vinatge del merchat deldit St. en
pument et muscatel deldit Johan et P. Aymeric, lostal de me G. Teyssedre hont era St. Pecols,
VIII s., IIII d. (1404, CConsSFlour 21, 85r). Johan Bailes, Guill. Forner e lodit me G., V s.,
u vin pimen loc. nom. vin pic et sucr au VI d. (1378, CConsSFlour 1, 123v); ont paghat
miel. las simarras del cossol (sic) plenas de vin per lo vinatge deldit hostal per ung dinar fait
pument et de muscatel (1397, CConsSFlour per lodit mons. de S. Flor, II fr., V s. (1397,
14, 72r); per vin pument et muscatel V pichers, CConsSFlour 14, 64r); per vin gastat al vinatge
valont VIII s., IIII d. (1399, CConsSFlour 16, quant lo merchat fos faitz e per pan e fromatge
28v); per vin piment de sen Johan Faurghas, IIII et fos faita lobra, per tot IIII s. (1402,
s., II d. et per vin muscatel de P. Aymeric, III s., CConsSFlour 19, 45v); per lo vinatghe de las
IIII d. (…) et per vin pument et muscatel deldit folraduras ont paghat II s., II d. (1407,
Johan et P. Aymeric, VIII s., IIII d. (1404, CConsSFlour 24, 33r); fos donat als picayres
CConsSFlour 21, 85r). u 2. libations, vin et als peyris, apres que fos faitz lo m.rchatz,
dhonneur (à loccasion dune fin de chan- per lo vinatge XVI d. (1444, CConsSFlour 49,
tier). fos payat lodit jorn als massos et mano- 54r); per lo vinatgi de la fusta que cronpet
bras per lo vin quant agront meza la clau a la moss. Frances en que eriam nos dos, Travessa,
tersa tornela, en pan, vin, fruta, VII s., VI d. Marcier, Claveiras, Brunencho, VI s., VI d.
(1425, CConsSFlour 35, 58v). u 3. pour- (ca. 1500?, LDpChapMurat 1, 2r). u 2. vin
boire. fos promes lo vis al clerc deldit me Johan dune libation. luy fos lieurat an aquo de
Mauri que avanses prestament la quittansa, per Gendarma per anar beure lo vinatge am sas
so li fos donat II s., VI d. (1418, CConsSFlour manobras, per so II s. (1462, CConsSFlour
30, 47r); al clerc deldit procurayre per lo vin, 55, 58r). FEW 14, 480a, vinum; ALMC
tant a causa de ladita letra coma per Ia altra 1710.
impetracio que devia aver de la court per far vinha s. f. u vignoble, vigne. per la renda
inhibicio et deffensa a totz cotals et merchans del vin e las pomas e sereyras que pren a
revendedors de blatz que non aguessont a gitar Molenpezi en la vinha e per lostal (1380,
los blatz daquest paÿs, X s. (1422, CConsS- LEstimeSFlour, 99v). ALMC 1237.
Flour 33, 29v); quant fos ayssi retornatz de- vinhal* (vinial) s. m. u petite vigne atte-
mandet que ly donessont per lo vin, per so ly nante à une habitation. a bailada madona
doneront per anar beure, XVI d. (1444, huna vacha prens de peal blanc e huna boreta
CConsSFlour 49, 52r). ALMC 1058. Voir a chabal a Jame da la Bolia e son fraire per lo
cart2. pres de tres escutz e X s. e estada de vinial, lo
vinada s. f. u voyage destin à se procurer XXVII jorn de octobre, lan M IIII LXIIII
du vin dans les rgions productrices. las tor- (1464, LRecAuterocheCouzans, 11v).
nadas de la vinada de sas (?) bestias de III ans vinoble s. m. u vignoble. resauby lo XI
(1396?, CDoyMauriac, 8v); condan X s. per la jorn deldit mes II saumadas de vi que feiro
logia de ssous (sic) beux quaneron a la vinada XII st., II pechis he costava de levada al
(1520, LiveChambeuil, 38v). vinoble XL doblas la chargia lo magi pres
vinateir*, vinatier* (vinater) s. m. u mar- (1491, CBredons, 21r).
chand de vin. fos payat per despensa de Geralt vint adj. num. u vingt. que nosdit cossol
Champanhac trames a S. Olpizi a XXIII daost per lo nom de nostra comunitat li siam tengut
per so que alcus habitans de S. Flor eront de donar en aiutori de far las chauzas dessus
sospeytos del fait de la intrada del vin, per ditas vint frans daur per una ves (1378, PrivilS-
sentir et saber am alcus vinaters part daval Flour II-2-44); dos milia quatre cens vint et
quant de vin aviont recebut et levat losditz quatre l., quinze sols (1423, CConsSFlour 34,
sospeytos (…) VII s., VI d. (1424, CConsS- 10v); de Peyre Jovenros, per vint postz de jalgha
Flour 27, 37v). agudas de luy per far la semblant causa, XXVII
vinatge, vinatgi (vinatghe) s. m. u 1. liba- s., VI d. (1427, CConsSFlour 38, 59r); chascu-
tions, vin dhonneur (concluant une transac- na ll. valen vint sols (1481, LObitsChaudes-
tion, un march, une affaire). per despens Aigues, 154r). ALMC 1880.

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vinteme – veiron 1297

vinteme s. m. u impôt indirect du ving- senhors cossols de G. Champanhac, XXXI s.


time du prix (du vin). la assensa de la inpo- (1389, CConsSFlour 8, 138r). Syn. flecha.
sicion forana de toutas deneyradas et merchan- viradora* (viradoura) s. f. u fourche en
disas et del vinteme del vin que si vendia per los bois (?). Item plus de una grasala, II d. Item
cotals en gros en la viala et falsbors et parro- plus de una viradoura, VIII d. Item plus delz
chia de Saint Flour (1452, CConsSFlour 50, chapfeux, IIII s. (1523, LivePrBredons 3,
40v). 15r). ALMC 1010.
viol, vuol s. m. u sentier. Mathieva, mol- virar u I. V. tr. u dtourner, dvier (un
her que fo de P. Rahors, per sos effans dis per cours deau). a Johanicot del Pont per virar
son sagramen que per la mayo et lort atochans, laygua de la levada, per VI jornals ou per far
I vuol e.mieg, am lors pertenensas cofr. am lo manobra a la piala del pont, XII s. (1406,
viol que va als ortz e am la mayo de J. Bascle e CConsSFlour 23, 35v); ont payat a XXI deldit
am lafar dels effans de J. Rotlan, dona XV d. mes a Guobel et Huguet per lors jornals per
per ces, dobladors a V cas, e I gallina e tota virar laygua desotz lo pont de Freydeyra et per
juridictio (1379, TerrChaudesAigues 1, 14v); lo aqui far mortier per adobar lodit pont deshape-
viol que vva (sic) de Murat a la Chassania zat per laguada, IIII s. (1418, CConsSFlour
(1490, TerrChambeuil 2, 16v); la font del 30, 22v). u II. se virar v. pron. u se diriger, se
pont de la mureta que es pres lo forn del pont tourner vers (de qn). Conpanio, virat vos say,
et del viol per ont passeront las gens darmas Nos volen parlar an vos. (ca. 1480?, Farce-
pres lo prat de Lonc (1500, DConsSFlour 20, Riom, 2v). ALMC 458, 944, 1090, 1548 et
27r). ALMC 115. Syn. sendeir. Voir chamin et 1594.
treu. viraton*, veiraton* (virato, veyrato) s. m.
violat s. m. u tissu violet. III alnas et I u 1. flche rotative, vireton. per dos balhos
palm de violat fi de Borghas (1472?, CChapS- de fau bailatz a Bertrant Marona per far vira-
Flour, 1r). tos, V s. (1406, CConsSFlour 23, 34r); fos
violensa, violansa* (viulansa) s. f. u faire payat a lArpaghona per XVIII ll. ferre de
violensa loc. v. se livrer à des actes violents Foys per far viratos, cond. per ll. XIIII d. val.
(de qn). si lon deu (…) donar ordre contra XXI s. (1425, CConsSFlour 35, 29r); ont payat
aquels que font violensa en las muralhas, a St. Verni, fabre, per sa pena et trebailh de
comme (sic) bochis et altres (1505, DConsS- farghar Ic 1/2 de veyratos per la deffensa de la
Flour 21, 25r). u faire violensa a loc. v. faire vila et per son charbo (…) XXIIII s. (1438,
subir des violences à (qn). las gens de moss. de CConsSFlour 46, 70r); fos pres de Pe. Bego,
Joyeuse que sont en esta ville (sic) font plusors cossol dessus dit, IIIIxx VII l. de fer de la
exces, violensas et oppressions a plusors habi- Cauna per fayre viratos (1466, CConsSFlour
tans desta ville (sic) et de lenviron que non 56, 46v). u 2. empennage en hlice (dune
sont point a souffrir (1483, DConsSFlour 12/1, flche rotative). lodit jorn fogront crompadas
5r). u faire violensa de la persona de loc. v. sept dotgenas de trait sans point de fers ny
violenter, violer (qn). a faita anformatio lo viratos (1466, CConsSFlour 56, 47r).
procuraires de monsenior (…) contra Johan, fil vire voir veser et veire.
de Guilliem de la Joania, que a menat pluzioros viria voir veiria et veria.
(sic) gens de mosenior lo senesqual dAuverni en virial voir veirial.
lostal de la Sebelo de la Faidinia per far Virja* (Virgia) s. f. u Vierge. syan en co-
viulansa de sa presona. Era vas megia neut de menssamen et fin Jhesu Cryst et ly Virgias, sa
que li hubrigunt son ostal e tota deynuda sen maire (1391, CConsSFlour 9, 22r). ALMC
esic et sen intret hen lostal de Johan Ros et 1674. Voir verge.
aqui la gardero (1428, JusticeDienne, 10v). viron*, veiron (veyron, veyro) u I. Adv.
viore voir viure2. u de viron loc. adv. des environs, dalentour.
vir- voir aussi veir- ostar lo taralh de davant ladita barreyra et los
vira s. f. u flche (projectile). per C astas femorers de veyron (1387, CConsSFlour 6,
de viras de joc empenadas, compradas per los 30v). u II. Prp. u viron + s. autour de, aux

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1298 virtut – vit

environs de (ici : la ville de Saint-Flour). a Bn. tres et attendut que moss. lofficial a faitz
Fabre que fes bada a Montagut per so que si belcops de plasers al comun (1464, DConsS-
disia que lhi Engles eront enboschat veyro la Flour 1, 24v); Pe. Ymbert di del fait de Pilenc
viala, XVII d. (1381, CConsSFlour 3, 101v). que sen remet a mess. vistz los titres deldit
u de viron (+ s.) loc. prp. autour de, aux Pilenc et auzitz los tesmoings (1469, DConsS-
environs de (ici : une muraille de la ville de Flour 5/2, 1r); luy sembla que a metre la in-
Saint-Flour, la ville elle-même). lo dijous a IX trada a XX s. et a XL non si poyra far vist so
de junh fos faita la sercha de las chalssadas dels que es estat acordat per los articles (1493,
murs et los altres luocs perilhos de la viala de DConsSFlour 17, 24r). u vist, -a que (+ indic.)
veiron la muralha (1391, CConsSFlour 9, 31v); loc. conj. vu que, tant donn que. loquals la
a Segurat que fos trames per los capitanis vas [letra] repportet al cosseilh et, vista que lac lo
los moles et vas los barris et als bestials de cosseilh, loditz Domaysels dis alsditz Cayrol et
veiron la viala per alcun jorn que se dis que Avinhol que non passaria point sinon que bail-
los Engles dAlueysa devian corre sus la viala et lessont per declaracion los cas particulars de las
per avisar las gens delsdits moles et barrys, IIII talhas levadas per lodit mossenhor lo duc de
d. (1391, CConsSFlour 9, 36v). Syn. environ1. Bourbon et mossenhor de Montpansier sans
virtut voir vertut. licencia et auctoritat del rey et lors lo cosseilhs
vis- voir aussi ves- y porveyria (1439, CConsSFlour 47, 53v); si
visar v. tr. u examiner, inspecter (ici : une hom deu rezonzar los retaules de las taulas del
toiture). fos donat a Briant, teulayre, per visar Mazel, vist que non tiron ny son de una mezura,
los teulastz de las tors et reteular las latrinas touta de una mezura et redure aquelas que sont
del cossolat, V s. (1423, CConsSFlour 34, troup (sic) grandas en lesser de las pust (sic)
19v). Voir vesitar. estritas ? (1467, DConsSFlour 3/2, 1r). Syn.
visatge (vizatge) s. m. u 1. façade (de bâ- vegut.
timent). despessa per perferir la mayson del vista, veista* (veysta) s. f. u 1. possibilit
cossolat et lo vizatge deldit hostal. Prumeyra- de voir, vue (ici : à lextrieur dune habita-
ment a Bernat Johan et a son filh per arena a tion). que agha fenestra per sa vista (1463,
ladita hobra, III s., IIII d. Item per chals aguda DConsSFlour 1, 10r). u 2. petite fenêtre.
de P. Aymeric per III st., contant per st. V s., que sia cubers et lo cachapeys sia claus exceptat
valont XV s. Item a Jacme Forner per gresa de doas o tres vistas aitals quant seront regardadas
luy aguda, VI s. (1394, CConsSFlour 11, 84r). de fayre, montat lodit mur (1378, PrivilSFlour
u 2. figure, visage (de qn). despueys pauc de II-2-44); far II vistas per las gardas del gayt a
temps enç plusors gens, tant maris que de- la tor de Sagnaneva (1387, CConsSFlour 6,
glise (sic) et altres, font los mammos et de 78v); a P. Aymeric per XV pessas de chassanh
nueytz et de jours, portans en lors visatges agutz de luy per fayre las treslundas de las doas
barbadoyras et falx visatges, joant als datz vistas que sont faytas en lostal de Vidal Mar-
dont grant inconvenient en pot vennir a plusors ciali, costo II fr., VIII s. (1392, CConsSFlour
qui sont incogneuz (sic) (1510, DConsSFlour 10, 37r); ly senhor cossol (…) doneront licencia
22, 44r). u fals visatge loc. nom. masque de aldit Pe. de trauchar la muralha de la vila a
dguisement. despueys pauc de temps enç lendreyt de son hostal et de far aqui alcunas
plusors gens, tant maris que deglise (sic) et veystas et fenestras a la servitut de sondit hostal
altres, font los mammos et de nueytz et de jours, et per y donar clartat devas ladita muralha
portans en lors visatges barbadoyras et falx (1439, CConsSFlour 47, 26v).
visatges, joant als datz dont grant inconvenient vit s. f. u escalier en colimaçon. far IIIIe
en pot vennir a plusors qui sont incogneuz (sic) padenas et ung farrolh a la porta de la vit de sa
(1510, DConsSFlour 22, 44r). torre ont el demora (1468, CConsSFlour 58,
visit- voir vesit- 54v); la vitz de ladita tour si prendra en la
vist, -a part. pass à val. prp. u compte secunda statge (sic) (1468, RecTourMontclar);
tenu de (qch). vista la plaça et conciderat que di que hom luy deu donar licensa de far la vit
lo comus ou jaussira IX mes et lo prat non que aytant coma ten de plassa leschalier de la

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
vitalha – vieure 1299

peyra que es en son eschalier (sic) (1474, CConsSFlour 40, 24r). FEW 14, 583a et b,
DConsSFlour 8, 26v). vivus. Voir votz.
vitalha s. f. u 1. chausa de vitalha loc. nom. viu*2 (viou) s. m. u personne vivante. delz
denre alimentaire. et apres vos fai hom mais articles que sont fait contra los emolumens que
asaber de part mosenher levesque e los cossols levont li notari ordinari tant li viou coma li
de S. Flor que degus hom ni deguna femna non hereters delz mortz (1464, DConsSFlour 1,
sia tant auzatz ni auzada, arditz ni ardida say 35r). Voir joc.
que a la festa de Nadal propchadanament ve- viure*1, vieure (vioure) v. intr. u 1. être
nent de comprar per revendre chabritz, anhels, vivant, vivre (de qn). a maistre Guill. Botarel
peysso, degun conilhs, perdis, lebres, fromatges, per lestrumen de la reconoyssensa de LX fr.
eus, fruta, polalha ni autra chauza de vitalha sai reconogust per moss. Pons dAuroza el temps
que lasdeitas chausas siant vengudas o portadas que vivia a debatement dels M fr. losquals
en la plassa de S. Flor ni aladonc troque a la reconoc a Simon Sala en nom del comu, V s.
hora de tercia e que sia sonada en la gleyza (1387, CConsSFlour 6, 56v); ont payat a moss.
cathedral de S. Flor (1341, PrivilSFlour II-3- Berthomeu Cayro, preyre, per so que per tota
2). u 2. ravitaillement en nourriture, vivres. a lannada present a servit lo reclus de messas
Cap de Mester per lo loger de II bestias per tant quant loditz reclus a viscut, per so per
portar ladita vitalha al seti, V s. (1383, merchat fait amb el, II moltos (1437, CConsS-
CConsSFlour 4, 71r); ont donat a Bernat Ger- Flour 45, 49v). u 2. assurer sa subsistance (de
ma per sa pena de anar Aloysa servir los qn). [on]t donat los senhors cossols al filh de
massos et gardar la vitalha et los ferramens, Johan Lat, per almorna, per so quar non avia
X s. (1406, CConsSFlour 23, 6r). Voir victualis de que vioure a lestudi a Tholosa ont demora
et viure2. (…) XL s. (1400, CConsSFlour 17, 76r); ont
viu*1, vieu (viou), -iva adj. qual. u 1. vi- donat et remes a P. Migo per so que son hostal
vant (de qn). lodit jour per so que ladita es derruytz et loditz P. non a de que vioure et es
paura femna avia layssat viou apres se ung affolatz loditz hostals per causa del mur, V s.
paure enfant tenre de la tetina et alcunas (1405, CConsSFlour 22, 109v); per so quil
gens laviont gittat de lespital ont era estatz disiont que non aviont de que vioure et non
portatz et laviont portat saysus et layssat en sen voliont anar altrament sinon que hom lor
la charreyra publica sens nengun conseilh ni bailles de que visquessont, per so lor fos donat I
aiuda, per so fos baillat a nurir loditz enfans molto (1434, CConsSFlour 44, 23v); la porcion
a una que sapela Halis Marmeyra (1434, de layda de cent milia francz, que monta per
CConsSFlour 44, 24v); ly foront baillat VI lodit hault paÿs quatre milia francz, darreyra-
companhos de la vila per anar serchar lodit ment mesa sus per lo rey nostre senhor en la
homme darmas si lo poguessont trobar mort vila dOrlhencz per ladvis et deliberacion dels
ou vieu affin que la vila en fossa descharghada senhors de son sang et de las gens de son grant
(1439, CConsSFlour 47, 41r); He, ribaut, as o cosseilh per entretenir sas gens darmas ez paÿs
tot mangiat. Pel ventre de Lieu, tu ho redras de Normandie (sic) per vieure en la fronteyra
Ho tot vieu ti conchiaras. (ca. 1480?, Farce- sus sos ancians ennemicz (1440, CConsSFlour
Riom, 5v). u 2. naturel, natif (ici : du sou- 48, 72v). ALMC 1897.
fre). fos pres de las personas esseguens per viure2, vieure (viore, vioure) s. m.
far ladita poldra et per far alcus oyns et u 1. moyens de vivre, subsistance. aughatz
artifficis per botar lo fuec eldit lhoc de Chalier que vos fay hom assabedor de part mons. de
et per ensulprar losditz viratos per ladita causa Saint Flor et de part los cossols de ladita viala
so es assaber de Gui de Li per sulpre vieu et que nengus hom de qualque estat et condicio
per lenha de salze per far charbo, loqual sulpre que sia non encharzischa pan, vin, avena, sal,
et lenha pres de la Andreva Gaya, IX s. (1381, oli, chandelas ni nenguna altra causa necessaria
CConsSFlour 3, 86r). u 3. dur, compact ou a vioure dome ni nenguna persona non sia si
aux arêtes vives (dune pierre). per XII peyras ardida de crompar peysso ni fruta per revendre
vivas per far chanters al pizadis, V s. (1429, en la viala et forborc jusques a tant que la hora

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1300 vivares – voge

de tercia sia sonada (1395, PrivilSFlour II-3- deu far de la collation de la vicaria instituida
11); ont baillat per lor viore en pan XVII s., X per Ysabel Farranda, en son vivent molhier de
d., en charn XIII s., per VII sts., V pichers vin feu Pe. Rotgier, vacant per lo deces de moss.
LXI s., per fromatge a lor beure XII d., per pan Jacques Chapola que anet dimenche passat de
et beu II s., per una forma a lor baillada de P. vida a trespas, la collation de laqual per son
Polo III s., per ung quart. sal VIII d. (1407, testament apparten a mess. los cossols, laqual
CConsSFlour 24, 44v). u 2. Au pl. vivres. lodit Vendeza, cossol mager, vol conferir tout
portero losditz vieures (1381, CConsSFlour 3, sol (1495, DConsSFlour 18, 17v); divendres
97v); una nota signada per Laurens Muratel et darrier passat, XXIme jorn del present mes,
Johan Baco, notaris, contenent una crida faita Nostre Senhor fes son commandament de satge
per mons. de S. Flour et per los cossols que homme mtre Pe. Bonald, en son vivent jutge
neguna persona non enchargigues los viores per desta ville (sic) (1510, DConsSFlour 23, 5r);
la venguda de mons. de Berry et de madama Johan Malasanho tant en son nom propri et
dArmanhac, sa filha (ca. 1397, InvTitresS- privat que coma marit et senhor dels bes dotalz
Flour, 40); lodit jorn a P. de Royre et St. Baille et autres de Margarida Ayrald, sa molher, et
per cridar per la viala que hom portes viores a coma payre et legitime administrador de las
Murat, II s. (1407, CConsSFlour 24, 37v); personas et bes de Glauda, Margarida et Joha-
trameyront aldit monsr lo Capdet los vioures na Malasanho, sas filhas, hereteyras de feva
que sensegont : prumeyrament de pan menut ou Margarida Rotgier, lor mayre, et molher en
liouras de pan pres de plusors pestoressas, mon- son vivent deldit Malasanho, VII s., VI d.
tet totz assomatz sept liouras, III s., II d. Item (1536, RTailleSFlour 58/1, 27r).
de vin pres de Geralt Pelier (?) XXXII st. a X s. vodar v. tr. u vouer, consacrer (ici : un
per chascun sestier (1420, CConsSFlour 31, cheval à un lieu saint). lodit jour Giros dAn-
24v); fayre far aucun fornissement de viures a dalac, charrets, menet lo rossy de la charreta
las gens darmas estans a Perpinha (1473, romeu a Saint George per so quar lay lo avia
DConsSFlour 8, 8v). Voir victualis et vitalha. vodat et avia promes ung estedal de cera del
vivares s. m. u vin du Vivarais. lo jorn de long del rossy, per so fos payat per lodit estedal,
laparissio de Nostre Senhor que fos lo VIe jorn XVI d. (1444, CConsSFlour 49, 50v). ALMC
de janver los senhors cossols trameyront a 1694.
mons. lo bailliou Chatart de Violet las simarras voge (voghe) s. m. u lance à fer long et
del cossolat plenas luna de muscatel et laltra large. es estat payat a Pe. Bego, cossol dessus
de vin de Vivares dont monta lo muscatel IIII dit, per tres voghes pres de luy lan passat,
s., II d. et lo vivares II s., VI d. (1398, CConsS- baylat lung a Johan de Ly, franc archier, et
Flour 15, 69v); lodit jorn los senhors cossols los altres a la guarda de la porta del Tieule,
trameyront al luoctenent del bailliou de Velayc contant per chascun desditz voges XX s. t., per
las petitas simarras plenas de muscatel et de so III l. (1466, CConsSFlour 56, 79r); es estat
vivares, per loqual vin ont payat II s., X d. payat per los habilhamens de Johan Moreyras,
(1418, CConsSFlour 30, 45v); trames querir Johan Ymbert, dit Farrando, Gme Barnoya,
an aquo de s. Johan Benesit una carta de vin Anthoni Boyer, Pe. Mauriac, Esteve Vidal et
de XII d. et an aquo de s. Pe. Trenchier una Thomas Maqui, frans archiers de novel mes sus
carta de vivares a XIIII d. la carta (1452, per ladita vila de mandament del rey nostre
CConsSFlour 50, 63r). senhor, habilhatz de bonetz, chapels, chamisas,
viveir*, vivier s. m. u tang pour llevage gipos, alquetos blans, chalsas, agulhetas, saba-
de poissons. loqual [journal de prat] si tas, saladas, gorgharicz, bergantinas, ganteletz,
confronta an lo prat de Reymon Crouzy et an espazas, daguas, voges et de altres habilhamens
lo vivier de la Prada et an lo coudrec (sic) de ad elses necessaris, en so non compres las
lApendarias et an laygua dAlanio (1499, lieureyas desditz frans archiers, contant per
TerrChambeuil 2, 107v). Syn. pescheir. chascun delsditz habilhamens delsditz frans ar-
viven* (vivent) s. m. u en son viven loc. adv. chiers, XVI escutz (…) (1468, CConsSFlour
durant sa vie, de son vivant (de qn). que si 58, 55v); es estat payat a Vidal Besseyra, col-

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
voida* – vuidar* 1301

telier, per sa pena et trebalh de brunir et nete- occupants). los senhors cossols trameyrunt a
ghar losditz dos voges de la vila, per so II s., VI mons. lo president, quant venc a Saint Flour
d. (1468, CConsSFlour 58, 56r). quant Muratz fos voydatz, las simarras del
voida*, vueida (voyda) s. f. u 1. libra- cossolat plenas de vin dAlvernie (1407,
tion, vacuation (dun lieu de ses occupants CConsSFlour 24, 48r); far voydar lasditas plas-
militaires). lo tractat de la vueida deldit luoc sas de Ruynas et de Corbeyras (1440, CConsS-
(1391, CConsSFlour 9, 47r); los autres paya- Flour 48, 43v/44r). u 5. partir de (un lieu). a
mens que avia covengutz far non avia gayres luy dire so que lodit mons. de Pardiac mandava
tant al rey comma a mossenhor lo duc de far aldit bailliou a lencontra de lasditas gens
Bourbon per la voyda de Ruynas et de Cor- darmas si non voliont voydar prestament lo
beyras et autres (1440, CConsSFlour 48, bailliatge (1424, CConsSFlour 27, 54v); servic
45v). u 2. expulsion (dun ennemi install aldit cappitanatge am lodit Pe. Marti (…)
qpart). una jornada que lay fos ordenada XXVIII nueytz, so es a saber del XIe jour
per moss. lo baylieu sus lo fayt del paÿs per daoust jusquas al VIIIe jour de septembre que
causa de las voydas (1389, CConsSFlour 8, lasditas gens darmas agront voydat lo paÿs
149r); la jornada que era eldit luoc per las dentor la vila (1444, CConsSFlour 49, 67r);
vueidas dels Engles entre lodit moss. Johan, si li habitant voydon la ville (sic) a causa de la
comes per lo rey nostre senhor, et moss. dAr- impedimia, si lon y deu layssar garda et ung
manhac et las gens dels pas contrubuens a chap per tener las claux et ho gouvernar (1507,
lasditas vueidas (1391, CConsSFlour 9, 32r); DConsSFlour 22, 12v). u 6. dgager, laisser
la jornada que lai era mandada per moss. libre (ici : un passage). del fait de Yvernat, di
Johan de Blaisy a tots los pas contribuens a que lodit Vaylet y deu layssar chami competent
las vueidas dels Engles lo sapte a XVIII de et que voyde la ubertura que es pres lo prat de
febreir (1391, CConsSFlour 9, 88r). Lv voja. la Varnezia (1469, DConsSFlour 5/2, 1v).
Syn. voidansa. u 7. rduire, ponger (une dette). que hom
voidansa* (voidanssa) s. f. u expulsion meta sus la intrada a Paschas a XL s. et a
(dun ennemi). per causa de ung subcidi en- XX s. per voydar so que sera poussible del deute
pauzar per lodit moss. lo baillieu per la voidans- (1490, DConsSFlour 15/1, 13v). u 8. mettre
sa dels Engles en II empaus (1391, CConsS- fin à, rsoudre (un problme, un conflit).
Flour 9, 90v). Syn. voida. moss. lo licenciat Broa di coma Bonaldi de ho
voidar*, vuidar* (voydar, vuydar) u I. u A. voydar per la intrada a XX s. et a XL s. (1488,
V. tr. • voidar alc. ren u 1. vider le contenu de DConsSFlour 14, 13v); mtre Johan Chopi di
(ici : une canalisation, un vhicule). a P. Jaqua que seria bon que, per tout voydar, lon comme-
et a Ranquet per presfayt am lor fayt per los ta gens ad auzir los comptes de la Mallediere et
senhors cossols de voydar et curar la chalsada de Artis et de Jacques Yvern (1495, DConsS-
del mur de las aysinas dels senhors moynes que Flour 18, 42v). u Emploi pron. Pe. Ymbert di
si voydo per ladita chalsada (…) XVII s., VII d. que, atendut que lostal delsditz Vezis ses par-
(1381, CConsSFlour 3, 100v); de las taulas que titz a fiel, luy es advis que lo debat si deu
metont a la plassa, que los matis non si y mostrar et voydar per gens de mestier (1469,
metont point jusquas que li charre seront voydat DConsSFlour 5/3, 1r); Johan Noel di que,
(1464, DConsSFlour 1, 33r). u 2. vider, d- attendut que sem en proces pendent et las
verser (ici : le contenu dun sac). vuyderont per inhibitions faytas aldit moss. dAly et altres
forsa la chals que loditz Anth. Merciers avia tochant lo faict de la capitanaria et de la
recebuda et essaquada et per so covenc que ressercha, hom non luy paye res sinon que
lasditas bestias deldit Anthoni Mercier sen hom fassa composition que tout si voyde
tornessont a bast vueyt (1444, CConsSFlour (1473, DConsSFlour 8, 6r); pueys que lo mal
49, 60v). u 3. vacuer, enlever (ici : un tas de era vengut per lo sochet, que si voydes per lo
fumier, de dtritus). si lon deu far voydar lo sochet (1488, DConsSFlour 14, 8r). • voidar
femorier de las Rochas (1509, DConsSFlour alc. u 9. expulser (ici : des occupants an-
22, 39v). u 4. librer, vacuer (un lieu de ses glais). lo tractat segut per moss. dArmanhac

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1302 voit* – voler

a causa de voydar los Engles dalcus paÿs de la soma en moneda de blasfartz et los cossols
(1387, CConsSFlour 6, 81v). u 10. renvoyer responderont quels non deviont penre aquela
(qn) de (sa) fonction, (le) licencier. que lo moneda car lo reys los avia abolitz et faitz
rebat de la talha de lan present venha a far creydar per abolitz en sas faurghas (1423,
vuydar lo capitani si es possible (1483, CConsSFlour 34, 2v). u voler que + subj.
DConsSFlour 12/1, 5v); si hom deu metre dsirer, vouloir que. que lhi plagues de dire
argent sus attendut que non y a pro recepta a mons. dArmanhac que de las causas que lhi
per payat (sic) so que costa lo capitani de Engles sunt tengut a la viala li plagues de far
voydar et las altras charghas daquest an paiar ayssi ben coma ilh voliant que hom lor
(1484, DConsSFlour 12/1, 9v). u B. V. tr. ab- paies so que ilh demandavont (1389, CConsS-
sol. u vacuer un lieu, dguerpir. mossenhor Flour 8, 64r); nos a donat a nos XIII li Qua-
de Montpansier et mossenhor de Saint Flour therina Toreta, relicta de me St. Jolia, L flur.
demandavont una talha als habitans de la vila per far IIas lieurasos a nos XIII e vol que sia
et parrochia de Saint Flour laqual ilh aviont pagat lendema aprop sa fi (1400, LObitsChau-
mesa sus per causa que las gens darmas que desAigues, 2r); mossenhor di que non baylara
eront el paÿs voydessont prestament (1439, sinon IIc l, lasquals vol que hom luy assegure
CConsSFlour 47, 46r/v); si lodit Barnat non (1470, DConsSFlour 6, 1v). u 2. u voler + inf.
vol voydar que persona del planol del Teule accepter de, bien vouloir (faire qch). per
non intre en la ville (sic) per hueit ou X jours avans que Prieuros et ly Catherina Thona vol-
(1507, DConsSFlour 22, 12v). u II. se voidar v. guessont intrar a lhostal de St. Chalro per
pron. u svacuer, se dverser (dun liquide). servir los malautes que lay eront de la inpedi-
a P. Jaqua et a Ranquet per presfayt am lor mia lor covenc donar I pichier de vin agut de
fayt per los senhors cossols de voydar et curar la Johan Taffanel et una bugha et I veyre (1431,
chalsada del mur de las aysinas dels senhors CConsSFlour 42, 39v); lodit Regin non volc
moynes que si voydo per ladita chalsada (…) donar quittansa dacompliment de la somma
XVII s., VII d. (1381, CConsSFlour 3, 100v). de C l. t. que avem a las instructions faytas
ALMC 1069. Voir man1. sur ladita ayda per alcunas causas que lo mo-
voit*, vueit* (vueyt), -ida adj. qual. u vide viont, segond quel disia (1433, CConsSFlour
(ici : du bât dune bête de somme). vuyderont 43, 30r); Pe. Aymeric non a re volgut dire car
per forsa la chals que loditz Anth. Merciers aytant pauc non seria cresut mas el guardara
avia recebuda et essaquada et per so covenc son sagrament en guardant lo fait del comun
que lasditas bestias deldit Anthoni Mercier (1464, DConsSFlour 1, 24v). u Emploi absol.
sen tornessont a bast vueyt (1444, CConsS- mons. avia ordenat que al jorn duey lasditas
Flour 49, 60v). Lv voig. claus fossont mezas et pausadas, volens et pre-
voler1 u I. V. tr. u 1. u voler alc. ren dsi- sens los cossols et aussi en lor absen. si requirit
rer, vouloir obtenir (qch). moss. Berault volia non voliont esser al pauzar (1418, PrivilSFlour
una aquaneya et un paghe (ca. 1390, HonorS- II-2-66, 9r). u voler que + subj. accepter, bien
Flour IV-6-7, 3r); que hom prenda et y meta vouloir que. volguet et consentic que lo pres
aquels que ho volont provegut que bayle fiansas del fen preguessont li cossol en payament del
(1487, DConsSFlour 13, 16v). u voler + inf. principal que demandavont et dels despens que
dsirer, vouloir (faire qch). fa protestassio sen eront ensegut (1417, CConsSFlour 29,
que si mais avia recepta ho despessa que apres 43r); si volon que li habitant que sont fugitz
non sy conten, que el vol estar a vertat e deforas et sont sas intront en lors maysos per y
declarar mais recepta ho despessa si ghes ni habitar comme (sic) ont acostumat (1507,
avia ni ly venia en notissia (1378, CConsS- DConsSFlour 22, 16r). u II. se voler v. pron.
Flour 1, 38v); es paiat aldit mestre P. per u vouloir (qch). las [claus] aviont gardadas
escrire et saylar la letra de lacort de Triquot reyre lor aitant quant si aviont volgut (1418,
que volgront aver li Engles dAloyza, VI s., III PrivilSFlour II-2-66, 9v); es acoustumat de
d. (1389, CConsSFlour 8, 130r); losditz assen- vendre per lo temps passat a tals gens, qui si
sadors volgueront payar la meytat del surplus vol (1420, CConsSFlour 31, 38r). ALMC 728,

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
voler – voluntat 1303

1850, 1886, 1887, 1889, 1892, 1894, 1895, pes del relotge de tres cartayros de quintal.
1897 et 1899. Item y a fait I petit molinet del volet tornegha-
voler2 s. m. u 1. ce que veut une personne, dor. Item del mailh que fer las horas a alonghat
intention. far so que dit es par dessus et per lo la coha I palm. Item lostacle del fer que ten lo
voler et ordenansa dels senhors cossols (1434, maylh quant fer era rostz et la fait tot neuf
CConsSFlour 44, 17r); per lo voler et delibera- (1420, CConsSFlour 31, 50v); ont payat a St.
cion dels senhors juratz de cossolat foront tra- Verni, fabre, per doas paletas et ung molinet
mes Johans Regimbaltz, sergens reals dorde- dassier faitas de son assier al volet del relotge,
nansa, am me Pe. Avinhol en sa companhia, a tant per sa pena et trebailh coma per son assier,
Vodabla per mettre a exequcion certanas letras X s. (1431, CConsSFlour 42, 38r).
reals (1439, CConsSFlour 47, 65v); a XII de volontari*, voluntari, -a adj. qual. u li-
mars fos trames Anthoni Boscho a mons. brement dcid (ici : dun don). a lendarrier,
dUngsac per parlar an luy et saber son voler tractant lodit monsr lo bailliou, era estat acor-
per lo contentar dalcuns amiables servicis quel dar (sic) a li donar, non per maneyra de compo-
avia faitz per ladita comunitat estant devers lo sicio de talhas ni altrament per so que li fossem
rey (1466, CConsSFlour 56, 80r); Esteve Jaus- tengut en ren mas per alcun petit voluntari don
serant di ut supra et que hom non fassa res sans coma aviont fait plusors altres luoxs que fos-
convocar lo petit comu et ne agha son voler del sont en sa gracia, la soma de cent liouras per
fait de moss. dAly (1471, DConsSFlour 6, una ves (1421, CConsSFlour 32, 35v).
20v). u del voler de loc. prp. par la volont, volontat, voluntat s. f. u ce que veut une
à la demande de (qn). liqual survengutz dis- personne, intention. u a volontat loc. adv. à
seront, o loditz Guynotz per totz, que aquelas volont. Simon Austret per la mayo desobre.l
claus et s.rralhas eront estadas faitas del voler baynh cofr. am lo colombier de moss. Nicolau
de mons. et dels cossols et de tot lo poble (1418, Laurier e am la mayo de Guilh. Laurens dona
PrivilSFlour II-2-66, 9r). u del voler e consen- IX d. per ces e per talha, toltta (sic), talh,
timen de loc. prp. par la volont et avec manobras a volontat (1379, TerrChaudesAi-
laccord de (qn). del voler et consentiment de gues 1, 13v). u de la bona volontat de loc.
venerable persone (sic) moss. Pe. de Layra, prp. selon lintention personnelle, le libre
chanunge et curat de Sainct Flour, procur. fiscal choix de (ici : un testateur). causa conoguda
de r. p. en Dieu mossenhor de Sainct Flour sia a tostz que las presens virant que ieu Johan
(1510, DConsSFlour 23, 1r). u per lo voler e Valeta, maselier, habitant en loc et parrocha de
ordenansa de loc. prp. par la volont et selon Chaudas Ayguas, de levescat de Sanct Flor,
les directives de (qn). far so que dit es par affectant et desirant la salut de mon arma et
dessus et per lo voler et ordenansa dels senhors la salvatio daquela, considerant lo devinal offi-
cossols (1434, CConsSFlour 44, 17r). u 2. bon ci que de jorn en jorn se sollinisa en lo vene-
voler loc. nom. acceptation volontaire, accord ratble collegii de Nostra Dama et de Sainct
(de qn). mossenhor dAly a dit que vol tirar Blaser de ladita villa de Chaudas Ayguas, el
avant en sa commission non obstant que agues vol et comunica et vol participar an losd. (sic)
promes de non y tirar jusquas ad ce que hom divinal offici et en redentio de sos pechastz et
auria trames devers lo rey nostre senhor et salvatio de son arma et de las armas per las-
aguda responsa de son bon voler et plaser quals ieu soy tengustz de pregar, done et legue
(1471, DConsSFlour 6, 13r); en lor luoc y es de mon bon grat et de ma bona voluntat als
estat commis Anth. Trenchier en enseguent lo XIII senhors canonges deldit veneratble collegii
bon voler de la vila (1490, DConsSFlour 15/1, la soma de seys ll. t. (1481, LObitsChaudes-
4r). Voir saber2. Aigues, 154r). u de (la) volontat de loc. prp.
volet s. m. u volant (rotatif) (ici : dans un conformment à ce que veut, par la volont
mcanisme dhorlogerie) (?). item quatre dens de (qn). per obviar alz playtz et despens que
a Ia roda del relotge et lo li covenc tot desfar sen poyrian ensegre, tractant Hugo de Clavier
per aver ladita roda. Item I ays de ferre per et lodit maistre Peyre, que fu adcordat que
montar lo contrapes. Item a pauchezit lo gros loditz Libelz de voluntat de lasditas partidas

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1304 volonteiramen* – volta

doas retorne estar bada et garda de ladita tor aquel prest per alcunas causas que demandava
(1362?, AccordMontclar); a II homes que feyro lodit Raulet (1427, CConsSFlour 38, 41v); los
la bada sus el mur de matdi jusquas a tant que senhors cossols feyront resposta aldit vicari et
la processions sen fozes intrada, de la volontat recebedor quels respondriont volunteyrament
dels capitanis, per so IIII d. (1383, CConsS- aldit mossenhor daquela somma per meg so
Flour 4, 74r); lo Xe jorn dabrial s. P. Polo, que las altras bonas vielas dAuvergne paghont
cossols, de conseilh de mons. lo bailliou et de chascuna sa porcion de la ayda sur so autre-
voluntat dels senhors juratz, anet a Dalmayrac ghada darrieyrament per laquala se demanda a
am letra clausa deldit bailliou adreyssant a la viala aquela somma delsditz IIIIxx escutz,
mons. lo senal (1424, CConsSFlour 27, 55v); altrament non (1430, CConsSFlour 41, 31r/v).
lodistz Antonis o chofeset a mosen lo juge eldit volonteirs*, volontiers*, voluntiers adv.
champ en dizens que el o fes de la voluntat u de bon gr, volontiers. loqual senhor lor
deldit P. e lodist P. di que ayso non es re, an respondet quel faria voluntiers so que poyria
prezensa de P. Quzol e de Hugon Quzol et de per los cossols et la viala et y avisaria (1421,
Loii Bagues (1429, JusticeDienne, 26v). u de CConsSFlour 32, 38r); lor avia dit que si hom
volontat e consentimen de loc. prp. par la volia quel anes parlar a Clarmont am losditz
volont et avec laccord de (qn). en recom- mess. de Clarmont, maral et senal sur lodit
penssasio de lasditas causas lidit senhor cossol negoci, el y anaria voluntiers (1424, CConsS-
li remeiron et doneron de volontat et consenti- Flour 27, 52v).
ment dalqus de lor jurats, VIII ll. (1381, volsor s. m. u 1. voussoir, claveau. a XI
CConsSFlour 3, 5r); de voluntat et consenti- de juign fos donat a X boyers que feyront
ment dacelas partidas (1422, PrivilSFlour II- bohada a portar ayssi de la peyra de Liousar-
2-66, 3r); receberont de me Guilhem Aymeric gues per far los volsors de la porta del bolouart
per la vendition de certana plassa comuna pau- dez Lacz (…) VIII s., IIII d. (1444, CConsS-
sada a la Salvatgharia que ly fos venduda per Flour 49, 48v); V volsors de fornel, I solher, I
los senhors cossols de voluntat et consentiment lunde de fenestre (sic) (1487, LRaisPDubois-
dels senhors juratz de cossolat per acreysser Salers, 245v). u 2. voûte, voussure (ici : dune
ung ort sieu pausat eldit tarrador, VIII l. porte). ont paghat III charradas de cayria
(1444, CConsSFlour 49, 35r). u mala volontat portadas de Lhiosargues per far lo volsor de
loc. nom. u a. refus, mauvaise volont. de la avant porta coma per pan et vin donat als
laqual soma lodit Beraut non poc esser payats boyers, XIIII s. (1406, CConsSFlour 23, 32v);
quar li cossol et recebedor aldit jorn a causa de a XIX de julhet fos pausada ly claus del volsor
ladita rebellio e de la mala voluntat de la gent de la porta del bolouart per s. St. Champanhac,
non avian levat ni recebut denier (1378, cossol (1444, CConsSFlour 49, 57v). Syn. du
CConsSFlour 1, 144r). u b. mauvaises inten- sens 2 volsura.
tions, hostilit. ont paghat los senhors cossols volsura s. f. u voûte, voussure (ici : dune
a maistre Johan Chabrol, recebedor ordenat en porte). VI lb. de fer que obret del fer del comun
levesquat de S. Flor, per lo rey nostre senhor, a far conhs de fer a alcus cayres de la volsura de
duna talha ordenada per resistir a la mala la porta dez Lacz et goffetz al pe dreyt de ladita
voluntat dels enemix del realme (…) CVIII porta que totas lasditas peyras seront deloga-
lbr. (1405, CConsSFlour 22, 32v). Voir licensa das et las covenc reyremassonar (1439,
et plaser. CConsSFlour 47, 66r); cinquanta doas peyras
volonteiramen*, volunteiramen* (volun- de talha per far la volsura de la porta del
teyrament) adv. u de bon gr, volontiers. lo bolouart ou per achabar las archeyras deldit
lus a XI de novembre anet lo senhor cossol Bt. bolouart (1444, CConsSFlour 49, 54r). Syn.
Champanhac a Melet parlar am lodit Johan volsor.
Raulet per aver de luy alcun prest dargent volta s. f. u voute (ici : dune porte). per la
car P. Polos avia dit quel lo faria volunteyra- pr.meyra peyra del portal de las Rochas pausa-
ment per payar lo senhor dArpagho et parlat das per los cossols, fo despendut per los obrers,
que ac am lodit Raulet non volguet pas penre XII s. Item per las doas claus de las voltas del

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
volum – vos 1305

portal pausadas per los cossols, als obrers en pa vostar u I. V. tr. u retirer, ôter (qch de
e vin, XII s. (1378, CConsSFlour 1, 103v). qpart). item plus que qui li donava tans de
ALMC 686. quops que si non la [peyra] li vosteson, ilia
volum (volumn) s. m. u 1. exemplaire, vo- lafolera de tot (1428, JusticeDienne, 24r); volia
lume (dun livre). dos volums del Catho (1438, vostar la dagua ad Antoni, son fraire, et apres
LObitsChaudesAigues, 105r). u 2. taille, di- lo seguia per la viala tant que si garic an aquo
mension (dun livre). nos ha donat moss. P. de Johan Ros. Sertanamen si lagues ataint, el
Ferans, canonis e frayres nostres, en son darier lagra afolat (1429, JusticeDienne, 27v); incon-
testamen pres (sic) moss. Johan Colum, I bre- tenen que lodit Gaspar ac messa ladita sarralha
viari de grant volum, strayt del breviari de en lodit molle et si saret que las gens de ladita
moss. P. Brunel, notat e illuminat daur. Item molugha non podiont intrar, els feyront vostar
I altre breviari (…) de pitit volumn (1436, lasditas sarralha et clau aldit Gaspar deldit
LObitsChaudesAigues, 104r). molle (1441, InstrBrujaleine, 3r). u II. se vostar
vos pron. pers. suj. et compl. 2e pers. pl. de v. pron. u sen aller, partir (de qn). Tirat
lasquals protestacios et reservacios dessus dic- davam et anat lay Et vostat vos daqui.
tas lhidit senhor cossol et recebedors requeront (ca. 1480?, FarceRiom, 4v). Syn. dostar et os-
et demandont insturment en loqual siant insiri- tar.
das lasditas protestacios per vos notari dels vostre, -tra u I. Adj. poss. 2e pers. pl. nos-
presens condes (1388, CConsSFlour 7, 2v); tres tres chars et redobtables senhors comandat
[las claus de la viala] ges no vos sont estadas nos a vostre bon plazer coma als totz vostres
bailladas de nostre grat mas per paor et per (ca. 1395?, PrivilSFlour II-2-51); las altras
evitar comocio de pople et esclandre (1418, causas que farian a far et dire sian a vostra
PrivilSFlour II-2-66, 15r); et adonc dizia Guil- satgha discrecion et bon avis (ca. 1415?, Ass&-
liem Bonals ‹ Vos men siat garens › (1429, ConvocSFlour V-1-2); Mas prumeyramen mi
JusticeDienne, 8r); vos fases mal de venir ayssi chal Beure de vostra botelhia. Plagues a Dieu
perturbar la cort et en protestam contra vos et que una [borseta ratur] corneta Aguessa hyeu
de vos en elegir en partida adversa et non a donar Et de po blanc a mangiar Et de la sopa
consentem en re que vos dighas (1469, Oppo- et de lart. Et anaysi, se Dieu mi gart, Ieu
sArmChaudesAigues); es vos eysi que me ve- passere (?) mon tens. (ca. 1480?, FarceRiom,
niat tabustar la porta arseras (1473, InstrBort, 2r). u II. S. m. pl. [Prcd de lart. df.] u les
7v); Et vos creydaretz ‹ A mort ! › Que aquel personnes qui dpendent de vous. nostres tres
ribaut vos fay tort (ca. 1480?, FarceRiom, 3v). chars et redobtables senhors comandat nos a
ALMC 704. vostre bon plazer coma als totz vostres
vos s. f. voir votz. (ca. 1395?, PrivilSFlour II-2-51). Voir servidor.
vosaltres, vosautres pron. pers. suj. et vot s. m. u don ou acte votif. si lon deu
compl. 2e pers. pl. aqui apres Johan Saysset, far vot de cera (…) ? (1502, DConsSFlour 20,
presens el solas, dis aldit cossol en tal maneyra 45r); moss. lo licenciat Broue di que lon fassa
eschalfadament : ‹ Ayssi ben desplay a vosaltres ung vot de cera comme (sic) la altra ves (1505,
cossols de so que yeu et mos frayres Bt. Polers DConsSFlour 21, 18r); de far vot perpetual,
(sic) tenem de las claus de la viala › (1418, non es de oppinion mas altre vot tal que lon
PrivilSFlour II-2-66, 15r); fora ben fayt que I vira estre a faire ou de cera a revolve la gleysa
de vosautres say venges et de tot aysso agues ou en messas (1508, DConsSFlour 22, 26r).
bona cura (ca. 1430?, PatrimSFlour VIII-11- votz*, vos (voz, vous) s. f. u 1. voix hu-
6); que fases vosautres colhartz eyssy ? Yeu ne maine. u (a) alta votz loc. adv. dune voix
me meravilhe pas de Jacme que non es mandat forte. lo jorn de la feyra de S. Laurens venc
mas de te (1473, InstrBort, 1v); Sis (?) farey ayssi I chavalghadors et portet unas letras reals
hyeu, per mosenior sant Bertran, Per lamor de contenens lacord de la pas fayta et tractada
vosaltres, janti galans, Que fort setz bos entre lo rey, monsr lo Dalphin de Viana et
compayns. (ca. 1480?, FarceRiom, 6r). monsr lo duc de Bergonha et las fes creydar et
ALMC 1825. Syn. valtres. publiar a vos de trompa et legir alta vos en la

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM
1306 vrai* – vuol

plassa, alqual fos donat per cortezia per luy reals contenens lacord de la pas fayta et trac-
demandada, X s. (1420, CConsSFlour 31, tada entre lo rey, monsr lo Dalphin de Viana et
30v). u de viva votz loc. adv. oralement, de monsr lo duc de Bergonha et las fes creydar et
vive voix. los senhors cossols doptans que publiar a vos de trompa et legir alta vos en la
monsr de Saint Flour, o sos vicaris, volguessont plassa, alqual fos donat per cortezia per luy
plus procesir avant elsditz escumenges contra demandada, X s. (1420, CConsSFlour 31,
lor et los habitans de S. Flor et que apres lo 30v); lo sapte apres fos faita creyda generals
nomines particularment en letras excomunica- de part lo rey et monsr lo bailliou, am vos de
torias enseguens, per evitar tals escumenges trompa precedent, sur grossas penas que nengus
appeleront de viva vos davant I notari, per lor merchans o cotals non fossont si ardit de
coma cossols et el nom de la comunitat, de comprar blatz ne los comprastz gitar de la viala
monsr de S. Flor, de son vicari et official et de ni del bailliatge ne altrament far al contrari del
totz sos altres officiers, am protestacio de re- contengut eldit mandament (1422, CConsS-
degir lor appellacio en escrit infra terme de Flour 33, 43v/44r); lo XIIe de julhet, lan des-
dreyt (1421, CConsSFlour 32, 18v); de que sus, feguem adiournar a vous de trompa en la
fos appelat de viva vos (1421, CConsSFlour plasa publicqua de St. Flour, a Montpeiller los
32, 50v). u 2. avis commun, opinion gn- heretiers de Chailada (1481, CPrêtresCathS-
rale. losditz moles et prat son de Guille. del Flour 1, 15v/16r).
Trieuf et nes publica fama et vos en lo mas de vrai* (vray), -a adj. qual. u loyal, sincre
Brughalenas et parocha de Chastel (1441, Ins- (ici : de sujets du roi). la poldra et artelharia
trBrujaleine, 2r). u 3. suffrage, voix (accord que la viala avia era tres necessaria per la garda
à qn). si me Ph. Trencher deu aver vos (1464, et segurtat daquela mas el (sic) fariont la
DConsSFlour 1, 48v); et tant que tochava lo melhor diligensa que poyriont de en querir et
faict de metre corratier novel el luoc de feu de y trametre so que poyriont coma vrays
Anthoni Ligol, ont dit que tant que los tochava obeÿssens de totzjours al rey nostre senhor
ilh donavont lor voz a Pe. Ligol, filh deldit feu (1429, CConsSFlour 40, 36v). Syn. verai.
Anthoni Ligol (1509, DConsSFlour 22, 43v). vueida voir voida.
u 4. a / amb votz de loc. prp. au son de (ici : vueit voir voit.
la trompette). lo jorn de la feyra de S. Laurens vuidar voir voidar.
venc ayssi I chavalghadors et portet unas letras vuol voir viol.

Brought to you by | INSEAD


Authenticated
Download Date | 12/17/18 11:53 PM

Das könnte Ihnen auch gefallen