Sie sind auf Seite 1von 10

Teoria dEstructures i Construccions Industrials 2006-07 QII

Documento Bsico

DB-SE-A
Seguridad Estructural ACERO

CTE
Cdigo Tcnico de la Edificacin

GENERALIDADES

Ambito de aplicacin DB-SE-A


Este DB se destina a verificar la seguridad estructural de los elementos metlicos realizados con acero en edificacin. No se contemplan, por tanto, aspectos propios de otros campos de la construccin (puentes, silos, chimeneas, antenas, tanques, etc.) (*) DB-SE-A 1.1 Para el tratamiento de aspectos especficos o de detalle la informacin contenida en este DB se podr ampliar con el contenido de las normas UNE ENV 1993-1-1:1996, UNE ENV 1090-1:1997, UNE ENV 1090-2:1999, UNE ENV 1090-3:1997, UNE ENV 1090-4:1998 (*).
DB-SE-A 2.1-3

(*) EUROCDIGOS SECTORIALES y ESPECFICOS


EN 1993 Parte 1-3 Perfiles y chapas de paredes delgadas conformadas en fro EN 1993 Parte 1-11 Cables y tirantes EN 1993 Parte 2 Puentes EN 1993 Parte 3 Torres, mstiles y chimeneas EN 1993 Parte 4 Silos, depsitos y conducciones EN 1993 Parte 6 Vigas carril

MATERIALES

S 235 JR
S Steel 235 N/mm2
tensin de lmite elstico

JR Resiliencia
z

Todos los aceros normalizados de la tabla son dctiles (*) y soldables (**)

(*) (**)

DB-SE-A 4.2-4 DB-SE-A 4.2-6

Coeficientes de minoracin del material

fyd = fy / JM0

fyd = fy / JM1

DB-SE-A 2.3-3

fud = fu / JM2

PANDEO DE BARRAS
La carga real de colapso de una barra difiere sensiblemente de los resultados tericos de la carga crtica elstica de Euler:

Existencia de imperfecciones geomtricas Excentricidad de aplicacin de la carga Variaciones de fy respecto del espesor de la pieza Tensiones residuales en la seccin, dependientes del proceso de fabricacin de la pieza

PANDEO Coeficiente de reduccin

F
DB-SE-A 6.3.2

1,05

DB-SE-A 6.3.2.1

PANDEO Curvas de pandeo europeas


Versin tipo tabla Versin tipo grfico

Versin frmula para programacin

DB-SE-A 6.3.2.1

PANDEO Eleccin de la curva de pandeo

DB-SE-A 6.3.2.1

PANDEO Imperfeccin local eo

De forma alternativa (*), puede estudiarse el pandeo mediante un anlisis en segundo orden de la estructura donde se ha incorporado una imperfeccin local en la barra: e0

(*) En algunos casos obligatoriamente en Eurocdigo 3

DB-SE-A 5.4.1-6

Imperfeccin local

Fuerzas equivalentes

Frmulas generales de interaccin

Concepto de frmula de interaccin para la verificacin de una vigacolumna sometida a esfuerzos combinados y con posibilidad de inestabilidades en ambos ejes y-y y z-z

El CTE ha escogido una metodologa procedente del Eurocdigo-3 Mtodo B (versin 2003)

DB-SE-A 6.3.4.2

EXEMPLE VINCLAMENT

Raquel Sabariego Palacio i Guillem Tarabal Cabezas

EXEMPLE
Estudiar i comprovar la resistncia de vinclament a flexi dun pilar HEA 260 de 9 metres sotms a una crrega axial majorada de NEd =1000 kN. Cal tenir en compte els dos possibles plans (eixos) de vinclament, aix com les condicions denlla del pilar; les diferents articulacions i lencastament de la base (veure la figura adjunta):

Dades del problema Lpilar = 9 m NEd = 1000 kN Acer S-235 fy =235 N/mm2 Perfil HEA 260 M 1 = 1,0 (valor Eurocodi 3) Dades del perfil HEA 260 h = 250mm h/b<1,2 b = 260mm A = 8680mm2 Iy = 10450104mm4 Iz = 3668104mm4

EXEMPLE VINCLAMENT

Raquel Sabariego Palacio i Guillem Tarabal Cabezas

RESOLUCI
Utilitzant la taula 6.1 del DB-SE-A calculem les longituds de vinclament dels dos plans de moviments:

Vinclament pla x-z

Vinclament pla x-y

Lby = 0,7L

Lbz max

L 2

Observem com en el pla x-y existeixen dues longituds de vinclament diferents degut a lencastament de la base. Per tant agafem el cas ms desfavorable (longitud de vinclament major) que es correspon amb el tram superior del pilar. Estudiem la crrega crtica de Euler en cada cas ( N cr = - Moviments en el pla x-z (eix de flexi y-y)

2 EI
L2 b

N cry =

2 EI y
L2 by

2 210000

N 1045010 4 mm 4 2 mm = 5457kN (0,79000mm) 2

EXEMPLE VINCLAMENT

Raquel Sabariego Palacio i Guillem Tarabal Cabezas

- Moviments en el pla x-y (eix de flexi z-z)

N crz =

EI z
2

L2 max bz

2 210000

N 366810 4 mm 4 2 mm = 3754kN (4500mm) 2

Calculem lesveltesa relativa adimensional en cada cas ( D =

) i el coeficient de N cr reducci a vinclament utilitzant les taules 6.2 i 6.3 del DB-SE-A i interpolant:

A f y

EXEMPLE VINCLAMENT

Raquel Sabariego Palacio i Guillem Tarabal Cabezas

- Moviments en el pla x-z (eix de flexi y-y) 8680mm 2 235 N mm 2 = 0,611 5457000 N

Dy =

Eix y

corba b

y = 0,833
- Moviments en el pla x-y (eix de flexi z-z) 8680mm 2 235

Dz =

N mm 2 = 0,737 3754000 N

Eix z

corba c

z = 0,698
- Comprovaci final del vinclament a flexi

Per tant, per a realitzar la comprovaci a vinclament utilitzarem el valor mnim del coeficient de reducci, ja que s el cas ms desfavorable (on treballa menys secci). En aquest cas leix de flexi z-z s el que presenta ms perill de vinclament del pilar, encara que a primera vista no sembli aix de clar degut a que la longitud de vinclament de laltre eix (y-y) s superior.

min = z = 0,698
:
N ed 1 fy A 100010 3 N = 0,702 < 1 2 2 235 N / mm 0,6988680mm 1,0
VERIFICA

M1

Das könnte Ihnen auch gefallen