Sie sind auf Seite 1von 21

38

Docudrames a la televisi digital 5 El website a les eleccions valencianes de 2007 5 TIC, derechos humanos y desarrollo 5 Los medios revisitando el pasado 5 Lectura sociocomunicativa de las transiciones polticas 5 Blogs destacados en los ciberdiarios de Vocento 5 Premsa diria i comunicaci poltica 5 Psicofsica audiovisual en un spot 5 Comunicacin como objeto de estudio 5 Integracin de redacciones 5 Valores sociales en spots de automviles 5 Sucesos imprevistos e imagen pblica de los gobiernos espaoles 5 Hibridacin de lo real 5 Fenomenologa del metatexto cinematogrfico 5 Diacronia del gnere hospitalari

Nm. 38, 2009, ISSN 0211-2175, http://ddd.uab.cat/record/2

Universitat Autnoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Cincies de la Comunicaci


Nm. 38, 2009, ISSN 0211-2175 http://ddd.uab.cat/record/2

Q U A D E R N S D E C O M U N I C A C I I C U LT U R A

NLISI
38

Universitat Autnoma de Barcelona Servei de Publicacions Bellaterra, 2009

La revista ANLISI s una publicaci cientfica destinada a la comunitat universitria, centrada en els mbits temtics de periodisme i comunicaci. El sistema davaluaci de la revista ANLISI consisteix en lavaluaci doble dels articles, peer to peer, i s extern: no avaluen els articles els professors de la mateixa facultat i departament que la revista ANLISI (UAB), sin daltres institucions universitries. La revista ANLISI es una publicacin cientfica dirigida a la comunidad universitaria, centrada en los mbitos temticos de periodismo y comunicacin. El sistema de evaluacin de la revista ANLISI consiste en la evaluacin doble de los artculos, por pares, y es externo: no evalan los artculos los profesores de la misma facultad y departamento que la revista ANLISI (UAB), sino de otras instituciones universitarias. ANLISI is a scientific publication aimed at the university community, focussing on issues of journalism and communication. ANLISI makes use of a peer-to-peer evaluation system, that is, two lecturers evaluate each article. The system is also external to the UAB: lecturers from the same department and faculty do not evaluate articles; instead, this evaluation is carried out by lecturers from other universities. Director Eugeni Giral Secretari de redacci Ramon Sala Consell de redacci Javier Daz Noci (Universitat Pompeu Fabra) Josep M. Figueres (Universitat Autnoma de Barcelona) Eugeni Giral (Universitat Autnoma de Barcelona) Mirta Nez Daz-Balart (Universidad Complutense de Madrid) Jos Mara Perceval (Universitat Autnoma de Barcelona) Antoni Reig (Universitat Autnoma de Barcelona) Ramon Sala (Universitat Autnoma de Barcelona) Sebasti Serra i Busquets (Universitat de les Illes Balears) Santiago Tejedor (Universitat Autnoma de Barcelona) Anna Tous (Universitat Autnoma de Barcelona) Consell assessor Hctor Borrat (Universitat Autnoma de Barcelona, Universitat Ramon Llull) Llus Duch (Monestir de Montserrat) Francesc Espinet (Universitat Autnoma de Barcelona) Elisabeth Fox Josep Llus Gmez Mompart (Universitat de Valncia) Romn Gubern (Universitat Autnoma de Barcelona) Carlo Marletti (Universit di Pisa) Jess Martn Barbero (ITESO, Guadalajara, Mxic) Miquel de Moragas (Universitat Autnoma de Barcelona) Giuseppe Richeri (Universit della Svizzera Italiana) John Sinclair (Victoria University of Technology) Gatan Tremblay (Universit du Qubec Montral) Gerard Vilar (Universitat Autnoma de Barcelona) Redacci Revista Anlisi Facultat de Cincies de la Comunicaci 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Tel.: 93 581 15 45. Fax: 93 581 20 05 Revista.Analisi@uab.cat http://ddd.uab.cat/record/2 Intercanvi Universitat Autnoma de Barcelona Servei de Biblioteques Secci dIntercanvi de Publicacions Edifici A 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Tel.: 93 581 11 93. Fax: 93 581 32 19 sb.intercanvi@uab.cat Subscripcions Universitat Autnoma de Barcelona Servei de Publicacions Edifici A 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Tel.: 93 581 10 22. Fax: 93 581 32 39 sp@uab.cat Composici Medusa Coberta Loni Geest & Tone Hverstad Edici i impressi Universitat Autnoma de Barcelona Servei de Publicacions Edifici A 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Tel.: 93 581 15 96. Fax: 93 581 32 39 sp@uab.cat Dipsit legal: B. 19.464-1980 ISSN 0211-2175 Imprs a Espanya. Printed in Spain Imprs en paper ecolgic

Bases de dades en qu ANLISI est referenciada Compludoc (UCM) Dialnet (Unirioja) ndice Espaol de Ciencias Sociales y Humanidades (ISOC-CSIC) RACO (Revistes Catalanes amb Accs Obert) Revistas Espaolas de Ciencias Sociales y Humanas Latindex IN~RECS La reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia, el tractament informtic i la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec pblic, s rigorosament prohibida sense lautoritzaci escrita dels titulars del copyright, i estar sotmesa a les sancions establertes a la llei.

Anlisi. Quaderns de comunicaci i cultura

INSTRUCCIONS ALS AUTORS


La revista ANLISI s una publicaci cientfica destinada a la comunitat universitria, centrada en els mbits temtics de periodisme i comunicaci. El sistema davaluaci de la revista ANLISI consisteix en lavaluaci doble dels articles, peer to peer, i s extern: no avaluen els articles els professors de la mateixa facultat i departament que la revista ANLISI (UAB), sin daltres institucions universitries. Les directrius bsiques per a acceptar la publicaci dun article a la revista ANLISI sn les segents: a) articles dinvestigaci indits, emprics o terics, que aportin informacions rellevants i originals; b) articles indits, descriptius, sempre que constitueixin una bona sntesis de lestat de la qesti i que estiguin ben estructurats i ben escrits, elaborats amb la metodologia cientfica prpia del rigor acadmic. Els articles tramesos a la revista ANLISI han de ser textos originals que no superin les 6.000 paraules dextensi i lautor ha de fer constar, en full a part, la seva renncia al cobrament dels seus drets en cas de publicaci. El Consell de Redacci es reserva el dret de publicar els textos que no sadeqin a aquestes orientacions. Els articles shan denviar preferiblement a: Redacci Revista ANLISI revista.analisi@uab.es I, opcionalment, tamb a ladrea postal: Revista Anlisi Facultat de Cincies de la Comunicaci 08193 Bellaterra (Barcelona) La decisi del Consell de Redacci pel que fa a la publicaci o no dun article ser degudament notificada al seu autor. El termini establert entre la recepci de larticle i la notificaci s dentre 3 i 6 mesos. Idioma Els articles poden enviar-se en totes les llenges romniques i en angls. Primera pgina A la primera pgina, encapalant larticle, hi constaran: El ttol de larticle, el nom de lautor i ladrea electrnica i postal. Un resum de no ms de quinze lnies i la seva traducci a langls, inclosa tamb la traducci del ttol (en cas que aquesta no sigui la llengua original de larticle). Una llista de paraules clau (un mxim de 10) i la seva traducci a langls (en el mateix cas observat abans). Una breu presentaci de lautor, de quatre o cinc lnies dextensi.

Anlisi. Quaderns de comunicaci i cultura

Referncies bibliogrfiques Totes les referncies bibliogrfiques shan de citar com a notes a peu de pgina. Al final de larticle es referir la bibliografia completa. Com a normes de citaci, cal seguir els models segents: Caffarel, C.; Domnguez, M.; Romano, V. (1989). El estado de la investigacin de comunicacin en Espaa (1978-1987). Cinco, 3, Madrid: AICE, maig-agost, p. 45-47. Murdock, G. (1990). Televisin Citizenship: In Defence of Public Broadcasting. A: Tommilinson, A. (ed.). Consumption, Identity and Style: Marketing, Meaning and the Packaging of Pleasure. Londres i Nova York: Routledge. Blumler, J.G. (ed.) (1992). Television and the Public Interest. Londres: Sage. Les taules Els quadres de tota mena, les relacions estadstiques, etctera aniran enumerats en xifres arbigues i caldr fer-ne referncia explcita al text. Pel que fa a la seva presentaci, poden inserir-se al propi text o b poden presentar-se en un annex al final de larticle. Illustracions Fotografies Aniran enumerades amb xifres arbigues, es far constar el nom i cognoms de lautor i el text nha de fer referncia explcita. Es poden subministrar en format digital o en paper. Si es trameten en paper, les fotografies han de ser en blanc i negre sobre paper brillant, i duna mida mnima de 6 x 9 cm. Sadjuntaran en un sobre a part (degudament identificat), sense enganxar-les a cap full de paper. Grfics i mapes Aniran enumerats amb xifres arbigues, es far constar el nom i cognoms de lautor i el text nha de fer referncia explcita. Es poden subministrar en format digital o en paper. Si es trameten en paper, els grfics i mapes shauran de presentar sobre fons blanc, preferentment de mida DIN A4, acompanyats del ttol, la llegenda i les fonts utilitzades.

Anlisi. Quaderns de comunicaci i cultura

INSTRUCCIONES A LOS AUTORES


La revista ANLISI es una publicacin cientfica dirigida a la comunitat universitaria, centrada en los mbitos temticos de periodismo y comunicacin. El sistema de evaluacin de la revista ANLISI consiste en la evaluacin doble de los artculos, por pares, y es externo: no evalan los artculos los profesores de la misma facultad y departamento que la revista ANLISI (UAB), sino de otras instituciones universitarias. Las directrices bsicas para aceptar la publicacin del artculo en la revista ANLISI son las siguientes: a) artculos de investigacin inditos, empricos o tericos, que aporten informaciones relevantes y originales, y b) artculos inditos, descriptivos, siempre que constituyan una buena sntesis del estado de la cuestin y estn bien estructurados y bien escritos, elaborados con la metodologa cientfica propia del rigor acadmico. Los artculos enviados a la revista ANLISI deben ser textos originales que no superen las 6.000 palabras de extensin y el autor deber hacer constar, en hoja aparte, su renuncia al cobro de sus derechos en caso de publicacin. El consejo de Redaccin se reserva el derecho de publicar los textos que no se adecuen a estas orientaciones. Los artculos deben enviarse preferiblemente a: Redaccin Revista ANLISI revista.analisi@uab.es Y, opcionalmente, tambin a la direccin postal: Revista ANLISI Facultat de Cincies de la Comunicaci 08193 Bellaterra (Barcelona) La decisin del Consejo de Redaccin en lo que concierne a la publicacin o no de un artculo ser debidamente notificada a su autor. El plazo establecido entre la recepcin del artculo y la notificacin es de entre 3 y 6 meses. Idioma Los artculos podrn enviarse en todas las lenguas romnicas y en ingls. Primera pgina En la primera pgina, encabezando el artculo, debe constar: El ttulo del artculo, el nombre del autor y la direccin electrnica y postal. Un resumen de no ms de quince lneas y su traduccin al ingls, que incluya tambin la traduccin del ttulo (en caso de que sta no sea la lengua original del artculo). Una lista de palabras clave (un mximo de 10) y su traduccin al ingls (en el mismo caso apuntado anteriormente). Una breve presentacin del autor, de cuatro o cinco lneas de extensin.

Anlisi. Quaderns de comunicaci i cultura

Referencias bibliogrficas Todas las referencias bibliogrficas debern citarse como notas a pie de pgina. Al final del artculo se incluir la bibliografa completa. Como normas de citacin, es preciso seguir los siguientes modelos: Caffarel, C.; Domnguez, M.; Romano, V. (1989). El estado de la investigacin de comunicacin en Espaa (1978-1987). Cinco, 3, Madrid: AICE, mayo-agosto, p. 45-47. Murdock, G. (1990). Televisin Citizenship: In Defence of Public Broadcasting. En: Tommilinson, A. (ed.). Consumption, Identity and Style: Marketing, Meaning and the Packaging of Pleasure. Londres y Nueva York: Routledge. Blumler, J.G. (ed.) (1992). Television and the Public Interest. Londres: Sage. Las tablas Los cuadros, las relaciones estadsticas, etc. irn enumerados en cifras arbigas, y deber hacerse referencia explcita a ellas en el texto. En cuanto a su presentacin, pueden insertarse en el propio texto, o bien pueden presentarse en un anexo al final del artculo. Ilustraciones Fotografas Irn numeradas con cifras arbigas, se har constar el nombre y apellidos del autor y el texto deber referirse explcitamente a ellas. Podrn suministrarse en formato digital o en papel. Si se suministran en papel, las fotografas debern ser en blanco y negro sobre papel brillante, y de una medida mnima de 6 x 9 cm. Se adjuntarn en un sobre aparte (debidamente identificado) sin pegarlas en ninguna hoja de papel. Grficos y mapas Irn numerados con cifras arbigas, se har constar el nombre y apellidos del autor y el texto deber referirse explcitamente a ellos. Podrn suministrarse en formato digital o papel. Si se suministran en papel, los grficos y mapas debern presentarse sobre fondo blanco, preferentemente en DIN A4, acompaados del ttulo, la leyenda y las fuentes utilizadas.

Anlisi. Quaderns de comunicaci i cultura

INSTRUCTIONS TO CONTRIBUTORS
ANLISI is a scientific publication aimed at the university community, focussing on issues of journalism and communication. ANLISI makes use of a peer-to-peer evaluation system, that is, two lecturers evaluate each article. The system is also external to the UAB: lecturers from the same department and faculty do not evaluate articles; instead, this evaluation is carried out by lecturers from other universities. In order for an article to be accepted for publication in ANLISI, the following essential requirements must be fulfilled: a) Theoretical or empirical articles must be original and unpublished, and must make a relevant contribution to the field in question. b) Descriptive articles must be original and unpublished, constituting a good synthesis of the status quo of the ambit in question. They should be well structured and well written, and in accordance with expected academic methodology. The articles sent to the magazine ANLISI must be originals up to 6.000 words length and the author must certify, on a separate sheet, the renounce to his rights payment in case the article should be published. The editorial staff reserve the right to publish the texts which dont follow these guidelines. The articles should be sent preferably to: Redaccin Revista ANLISI revista.analisi@uab.es And also, optionally, to: Revista ANLISI Facultat de Cincies de la Comunicaci 08193 Bellaterra (Barcelona) The editorial staff will duly notify the author whether the article will be published or not, in a period of time between 3 and 6 months. Copies of rejected articles wont be returned. Language The articles may be sent in any Romance language and in English. First page On the first page, heading the article, there must be: The title of the article, name of the author and address (email and postal address). An abstract of no more than 15 lines and its English version, which must also include the translation of the title (in those cases where English may not be the articles original language). A list of key words (up to 10) and their English translation (in the same case mentioned above). A brief presentation of the author, taking up 4 or 5 lines.

Anlisi. Quaderns de comunicaci i cultura

Bibliography All bibliography references sh ould be quoted as end of page notes. The complete bibliography must appear at the end of the article. The guidelines for quoting are as follows: Caffarel, C.; Domnguez, M.; Romano, V. (1989). El estado de la investigacin de comunicacin en Espaa (1978-1987). Cinco, 3, Madrid: AICE, mayo-agosto, p. 45-47. Murdock, G. (1990). Televisin Citizenship: In Defence of Public Broadcasting. In: Tommilinson, A. (ed.). Consumption, Identity and Style: Marketing, Meaning and the Packaging of Pleasure. Londres y Nueva York: Routledge. Blumler, J.G. (ed.) (1992). Television and the Public Interest. Londres: Sage. Tables Tables, statistic charts, etc. must be enumerated in Arabic numerals and the text should make explicit references to them. Concerning presentation aspects, they can be inserted in the text, or may be presented in an appendix at the end of the article. Illustrations Photographs They must be numbered in Arabic numerals, the name and surname of the author must be supplied and the text should make explicit references to them. They may be supplied on paper or in digital format. If supplied by paper, photographs must be black and white on shiny paper, and have a size of at least 6 x 9 cm. They must be encloses in a separate envelope (duly identified= and are not to be stuck on any piece of paper. Graphs and Maps They must be numbered in Arabic numerals, the name and surname of the author must be supplied and the text should make explicit references to them. They may be supplied on paper or in digital format. If supplied by paper, graphs and maps must be presented on white background, preferable A4, with the title, key and sources used.

Sumari
Anlisi: quaderns de comunicaci i cultura Nm. 38, p. 1-307, 2009, ISSN 0211-2175 Les paraules clau sn en llenguatge lliure Sautoritza la reproducci dels resums i de les pgines de lndex http://ddd.uab.cat/record/2

Articles/Artculos 17-33 MIC, Josep Llus (Universitat Ramon Llull. Departament de Periodisme) Docudrames a la televisi digital: periodisme, simulaci i mentides. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 17-33.
Els docudrames clssics selaboraven a partir de la combinaci de realitat, simulaci i ficci. A la televisi moderna, alguns daquests espais intenten atrapar els espectadors a travs de la seva intervenci en el desenvolupament del relat mitjanant qualsevol procediment que comporti una certa interactivitat. Daquesta manera, les trucades telefniques, els missatges de mbil, els correus electrnics o les possibilitats que la Televisi Digital Terrestre (TDT) est en disposici doferir es converteixen en mecanismes per enriquir les histries i, simultniament, captar audincia. En aquest text es constata que les produccions daquest tipus continuen partint desdeveniments autntics dinters periodstic. No obstant aix, tamb sobserva que el component espectacular (ms enll del que hem comentat sobre la participaci) est prenent una major rellevncia en detriment del carcter informatiu. Quan temticament es recorre a situacions humanes lmit, la temptaci dinventar dades augmenta, amb la qual cosa el format sallunya del rigor i la precisi que reclama el periodisme. Mai abans les innovacions tecnolgiques, com les relacionades amb la realitat virtual, havien perms presentar com si fossin certes determinades accions inventades. Tanmateix, el problema no est en la maquinria o en els programes informtics, sin en ls que sen fa. De fet, tamb hi ha professionals que els utilitzen per incrementar la qualitat del seu treball. Paraules clau: docudrama, documental, gneres, periodisme, televisi, TDT, realitat virtual, tecnologia, tica.

Docudramas in Digital Television: Journalism, Simulation and Lies


The classic docudramas were created from a combination of reality, simulation and fiction. In modern television, some of these programs try to get viewers by having them intervene in the development of the story by means of any process that has a certain degree of interactivity. In this way, telephone calls, SMS, e-mails or the possibilities of digital terrestrial television (DTT) turn into mechanisms to enrich the stories and, simultaneously, to capture the audience. Productions of this type continue to depart from authentic events of journalistic interest. Nevertheless, the spectacular component is given greater weight, than the interests of the informative features. When one resorts thematically to dramatic situations, the temptation of

4 Anlisi 38, 2009

Sumari

inventing information increases. That is when the format moves away from the rigor and the precision required by journalism. Any invented actions can be presented as authentic situations by technological innovations like virtual reality. Nevertheless, the problem is not in the machines or in the software, but in their use. In fact, there are also professionals who use them to increase the quality of their work. Key words: Docudrama, documentary, journalism, genres, television, DTT, virtual reality, technology, ethics.

35-54

CASERO RIPOLLS, Andreu (Universitat Jaume I. Departament de Cincies de la Comunicaci) El website com a instrument comunicatiu a les eleccions autonmiques valencianes de 2007. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 35-54.
El paper dInternet i les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) resulta creixent a lescenari actual de la comunicaci poltica. En aquest sentit, aquest article pretn fer una primera aproximaci a lanlisi de les estratgies de comunicaci en lnia dels diferents partits poltics desplegades durant el perode de campanya electoral. Per aix, es prenen com objecte destudi les eleccions autonmiques del maig de 2007 a la Comunitat Valenciana. A partir de ladopci del website com a unitat danlisi i mitjanant laplicaci de tcniques danlisi de contingut, es pretn revelar les caracterstiques bsiques dels models comunicatius adoptats i les funcions atribudes als llocs web per part de les principals formacions poltiques que concorren a les urnes durant la campanya. Els resultats suggereixen un predomini de la gesti de la informaci en lnia en detriment de la creaci de canals electrnics que fomentin la participaci ciutadana. Paraules clau: campanya electoral, Internet, tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), comunicaci poltica, website.

The Website as a Communicative Instrument in the 2007 Valencia Regional Elections


The role of Internet and information and communication technologies (ICT) is increasing on the current stage of political communication. In this sense, this paper intends to carry out an approach to the analysis of the online strategies of communication displayed by different political parties during the electoral campaign period. In order to do it, their websites, as a new emergent instrument in their communicative activity, will be taken as object of study. The empirical analysis will be focused on the regional elections of 2007 in the Autonomous Community of Valencia? By taking their websites as a unit of analysis and applying a content analysis technique, it is intended to reveal the basic characteristics of communicative models adopted. It also attempts to describe the functions that are attributed to the websites, according to the main political parties that are standing for election during the campaign. The results suggest a predominance of online information management to the detriment of the creation of electronic channels that encourage citizen participation. Key words: Electoral campaign, Internet, information and communication technologies (ICT), political communication, website.

Sumari

Anlisi 38, 2009

55-69

DEL RO SNCHEZ, Olga (Universitat Autnoma de Barcelona. Facultat de Cincies de la Comunicaci) TIC, derechos humanos y desarrollo: nuevos escenarios de la comunicacin social. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 55-69.
La relacin entre TIC, derechos humanos y desarrollo ofrece dos escenarios diferenciados. De un lado, en tanto que las TIC han dado lugar a un nuevo espacio pblico global, el ciberespacio, donde emergen las nuevas formas que cobran los derechos de primera, segunda y tercera generacin y su contribucin sustantiva a los modelos y procesos de desarrollo centrados en las personas frente a aquellos centrados en la economa y la tecnologa. Por otro, la concrecin de los derechos a la informacin, la comunicacin y el ciberespacio que, en la sociedad de la informacin, no solo se convierten en derechos humanos fundamentales en si mismos, sino tambin en una condicin para el ejercicio y la defensa de los dems derechos. Palabras clave: TIC para el desarrollo, comunicacin para el desarrollo, derecho a la informacin, derechos a la comunicacin, derecho al ciberespacio, desarrollo humano, derechos humanos, comunicacin social, comunicacin internacional.

ICT, Human Rights and Development: New Subjects of Social Communication


The relationship between ICT, human rights and development are two distinct scenarios. On one hand, while ICTs have given rise to a new global public space, cyberspace, where new forms emerge that take the rights of first, second and third generation and its substantive contribution to the development processes and models focused in the face of those focused on economics and technology. On the other, the realization of the rights to information, communication and cyberspace, in the information society, not only become the fundamental human rights in themselves, but also a condition for the exercise and protection of other rights. Key words: ICT for Development, Communication for Development, Right to Information, Communication Rights, Right to cyberspace, Human Development, Human Rights, Social Communication, International Communication.

71-80

YESTE, Elena (Facultat de Comunicaci Blanquerna. Universitat Ramon Llull) Los medios revisitando el pasado: los lmites de la memoria. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 71-80.
Los medios de comunicacin se han volcado en la revisin de nuestro pasado colectivo. Debido a la historicidad meditica, tal como la formul John B. Thompson, los medios transmiten una memoria mediada que complementa a la memoria propia de los historiadores, en palabras de Pierre Vilar. El problema es cuando polticos, historiadores, y especialmente medios de comunicacin, abusan de la memoria y hacen un uso selectivo de la Historia, y se decantan con nostalgia hacia el pasado. Palabras clave: revisionismo, medios de comunicacin, Historia, memoria.

6 Anlisi 38, 2009

Sumari

Media Revisiting the Past: the Limits of Memory


The media have focused on the review of our collective past. Due to the concept of mediated historicity, as formulated by John B. Thompson, the media convey a mediated memory which supplements historians own memory, in the words of Pierre Vilar. The problem comes when politicians, historians, and especially the mass media, abuse memory and make selective use of History, by opting for a strong feeling of nostalgia towards the past. Key words: Revisionism, mass media, History, memory.

81-97

GARCA GONZLEZ, Gloria (Universidad Pontificia de Salamanca. Facultad de Comunicacin) Por una lectura sociocomunicativa de las transiciones polticas a la democracia. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 81-97.
Con el propsito de mitigar el silencio dominante en la mayora de los estudios sobre los distintos grados y modos de participacin de la sociedad civil en los procesos de trnsito poltico, este texto se propone afrontar la necesidad de investigar, incluso de convertir en objeto central de anlisis, el modo en que se transforma la idea de lo poltico en las sociedades postindustriales, cmo se genera una nueva cultura poltica lenguaje que, al fin, configura la condicin ciudadana, fundamenta su identidad gregaria y condiciona sus estrategias discursivas, cmo surgen nuevos espacios polticos y se produce la ruptura con las pautas y comportamientos polticos tradicionales. A este respecto, sigue siendo necesario constatar la participacin de los medios en la dinmica transformadora de la cultura poltica favoreciendo el desacuerdo, haciendo posible la revisin de argumentos y la alteracin de las normas sociales, creando, de este modo, un clima social favorable a la modernizacin cultural y a la democratizacin de la sociedad y las instituciones. Palabras clave: transicin poltica, ciudadana, cultura poltica, espacio pblico.

For a Socio-Communicative Reading of Political Transitions in Democracy


The majority of studies on the degree and manner of participation of civil society in the processes of political transition are silent on the way in which the idea of the political is transformed in post-industrial societies, on how a new political culture is generated (language that, after all, forms the civic condition, supports its gregarious identity and determines its discursive strategies), on how new political spaces arise and on how the break with rules and traditional political behaviour occur. We propose to meet this need for investigation and even turn it into the central object of analysis. In this regard, we must still affirm the need for the participation of the media in the transformational dynamics of the political culture, by promoting different viewpoints, presenting different arguments and altering the social procedure and thus creating a favourable social climate for the cultural modernization and democratization of the society and its institutions. Key words: political transition, citizenship, political culture, public sphere.

Sumari

Anlisi 38, 2009

99-116

PALOMO, Bella (Universidad de Mlaga. Facultad de Ciencias de la Comunicacin); MESO, Koldo (Universidad del Pas Vasco. Facultad de Ciencias Sociales y de la Comunicacin) Perfil y comportamiento de los autores de los blogs destacados en los ciberdiarios de Vocento. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 99-116.
En 2005, los ciberdiarios Abc.es, Diariovasco.com, El Correo Digital, LaVerdad.es, Ideal.es, Hoy.es, Sur.es y LaRioja.com fueron los primeros medios del grupo Vocento en ofrecer blogs en sus sitios de Internet. Periodistas y colaboradores monopolizaban la autora de aquella primera oferta, que ascenda a un total de treinta bitcoras. Tres aos despus, el nmero de ttulos se ha multiplicado exponencialmente y han conseguido una mayor visibilidad integrndose en las portadas de estos ciberdiarios y codendose con las noticias ms relevantes de la jornada. En este artculo1 se presenta el primer censo de bitcoras de autores destacados del Grupo Vocento, cifrado en 176 ttulos distribuidos entre las trece cabeceras que poseen una versin impresa de pago y se exponen los resultados de la encuesta a la que fueron sometidos sus autores con objeto de conocer su perfil, sus hbitos, y detectar las fortalezas y debilidades que acompaan a esta prctica.
Palabras clave: Internet, periodismo participativo, Vocento, bitcora, bloguero, cibermedio.

Profile and Behaviour of the Authors of Major Blogs in Vocento Cyber-Newspapers


In 2005, online newspapers Abc.es, Diariovasco.com, El Correo Digital, LaVerdad.es, Ideal.es, Hoy.es, Sur.es and LaRioja.com were the pioneers in the communication group Vocento in offering weblogs in their Internet sites. Journalists and contributors monopolized the authorship of this first offer, which amounted to thirty blogs. Three years later, the total amount of titles has increased exponentially and has achieved greater visibility by being integrated into the main page of these cyberdiaries and therefore, they are on the same level as the most relevant news of the day. This article shows the first census of blogs from the most notable authors in the Vocento group, resulting in one hundred and seventy-six titles across the thirteen newspapers with a printed, payable version. The results of a survey of the authors are presented with the purpose of assessing their profiles and habits, and detecting the strengths and weaknesses in their practice. Keywords: Internet, participative journalism, Vocento, blog, blogger, cybermedia.

117-134 CORTIAS ROVIRA, Sergi; PONT SORRIBES, Carles (Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicaci) Premsa diria i comunicaci poltica. La percepci del projecte de reforma de lEstatut de Catalunya en dotze diaris espanyols. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 117-134.
La recerca que es presenta en aquest article analitza la percepci del projecte de nou Estatut de Catalunya a la premsa espanyola. Lestudi sha fet a partir dels editorials i de les portades publicades en dotze diaris de tot lEstat entre els dies 1 doctubre i 15 de desembre de 2005. El projecte de nou Estatut de Catalunya va provocar un debat sobredimensionat que va convertir els mitjans en una autntica

8 Anlisi 38, 2009

Sumari

arena poltica, un locus pblic on mitjans i poltics van desplegar mltiples estratgies ideolgiques cooperatives o competitives. Larticle conclou que el nou Estatut va patir un rebuig sever en la majoria de diaris, especialment en alguns dmbit estatal, i tracta didentificar les diferncies de mats entre els dotze rotatius. El treball tamb dissecciona els punts forts i febles del projecte estatutari segons els rotatius analitzats. Paraules clau: mitjans de comunicac, Estatut de Catalunya, comunicaci poltica, premsa espanyola.

The Daily Press and Political Communication. The Perception of the Statute of Catalonia in 12 Daily Spanish Newspapers
The research presented in this article analyzes the perception of the project of a new Statute of Catalonia in the Spanish press. The study has been made from the analysis of the editorials and the front pages published in twelve newspapers of all the State between October 1st and December 15th, 2005. The project of new Statute of Catalonia induced a overdimensioned debate that converted Media into an authentic political arena, a public locus where Media and politicians displayed multiple cooperative or competitive ideological strategies. The article concludes that the new Statute suffered a severe rejection in the majority of newspapers, especially in some of the national ones, and tries to observe the differences between these 12 newspapers. The research also dissects the strong and weak points of the project in the analyzed newspapers. Key words: Media, Statute of Catalonia, Political Communication, Spanish press.

135-149 MAS MANCHN, Llus (Universitat Autnoma de Barcelona) Psicofsica del ritme audiovisual en un spot. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 135-149.
En aquest article es fa un estudi experimental del tipus de processament mental del ritme en el missatge audiovisual. Davant de les dificultats per poder manipular lestmul sense alterar cap altra variable, sen fa una definici operativa i es busca un cas paradigmtic adaptat a la definici. Concretament, es defineix el ritme en el missatge audiovisual com el nombre de plans per unitat de temps, la qual cosa s congruent amb les definicions teriques del concepte de cicle en la imatge i la quantitat dinformaci per unitat de temps en la msica. Daquesta manera, sescull un spot el primer pla del qual es repeteix quatre vegades. Quatre versions addicionals amb cicles de 5, 6, 7 i 8 plans han estat creades utilitzant loriginal repetidament en el mateix perode de temps. Aix sha aconseguit mitjanant lescurament successiu de frames al final del pla. A partir daqu, saplica el mtode dels lmits i el mtode dels ajustaments (segons la psicofsica de Fechner) per comprovar la sensibilitat a lestmul ritme del target de lspot. Paraules clau: ritme audiovisual, eficcia publicitria, frames, psicofsica.

Psychophysics of Audiovisual Rhythm in a TV advertisement


In this article, a research experiment was done on the type of mental processing that applies to rhythm in an audiovisual message. By considering the difficulties in manipulating the stimuli without altering any other variable, a working definition of rhythm is established and a paradigmatic case study for this definition is investigated. Specifically, the rhythm in the audiovisual message is defined as the

Sumari

Anlisi 38, 2009

number of shots per unit of time, which is congruent with both theoretical definitions: the concept of cycle within image analysis and the amount of information per unit of time in music. Thus, a TV advertisement was selected whose first shot was repeated four times. Four additional versions with cycles of 5, 6, 7 and 8 shots were created using the original one repeated within the same period of time. This was achieved by means of cutting frames successively at the beginning and end of the shot. Finally, the Method of Limits and the Method of Adjustment are applied (according to the psychophysics of Fechner) in order to prove the perceptual sensitivity of the TV advertisements target towards the stimuli. Key words: Audiovisual rhythm, advertising efficacy, frames, psychophysics.

151-172 MARTN ALGARRA, Manuel (Universidad de Navarra. Facultad de Comunicacin) La comunicacin como objeto de estudio de la teora de la comunicacin. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 151-172.
La comunicacin es el principal objeto de estudio de la teora de la comunicacin. Secundariamente las diferentes explicaciones que se han dado sobre esa realidad forman tambin parte del objeto de estudio. Sin embargo, los ltimos aos, al crecimiento del campo y la importancia que en l se ha dado a la reflexin terica, han convertido a las teoras en el principal objeto de estudio para los tericos de la comunicacin: la sistematizacin y la evaluacin de las teoras se ha convertido en la primera actividad en la reflexin terica en comunicacin. El artculo presta especial atencin a una de ellas, la de Robert Craig, posiblemente la ms influyente en nuestro campo en los ltimos aos. El autor discute crticamente la posicin de Craig, que incide en la funcin metaterica de la teora de la comunicacin e ignora su papel principal en la definicin y la caracterizacin de la realidad de la comunicacin. Palabras clave: comunicacin, teora de la comunicacin, objeto de estudio, teoras de la comunicacin.

Communication as the Object of Study in Communication Theory


Communication is the first object of study of communication theory. Secondarily, the different explanations about this reality become part of the object of study. Nevertheless, the growth of the field and the importance of the theoretical reflections in it, have turned communication theories into the main object of research for communication theorists: the systematization and evaluation of theories has become the first activity in the theoretical reflection in the Field. These systematizations try to offer a coherent and unitarian articulation of theoretical advances in communication research. The article pays special attention to Robert Craigs proposal, one of the most influential in the field in the last few years. The author critically discusses Craigs position that stresses the meta-theoretical function of communication theory and ignores its first role in defining and characterizing the reality of communication. Key words: communication, communication theory, object of study, communication theories.

10 Anlisi 38, 2009

Sumari

173-198 GARCA AVILS, Jos Alberto; CARVAJAL PRIETO, Miguel (Universidad Miguel Hernndez de Elche. Departamento de Estudios Econmicos y Financieros); KALTENBRUNNER, Andy (Fachhochschul-Studiengangs Journalismus, Viena); MEIER, Klaus (Hochschule Darmstadt, Dieburg); KRAUS, Daniela (Medienhaus Wien, Viena) Integracin de redacciones en Austria, Espaa y Alemania: modelos de convergencia de medios. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 173-198.
El presente artculo trata sobre el trabajo de los periodistas en las redacciones que elaboran contenidos para mltiples medios: prensa, radio, televisin, Internet y otros. El estudio explora los procesos de cambio en las prcticas periodsticas y el flujo de trabajo en las redacciones de seis empresas de comunicacin en tres pases: sterreich y Der Standard en Austria; La Verdad Multimedia y El Mundo en Espaa; y los grupos Die Welt/Morgenpost y Hessische/Niederschsische Allgemeine en Alemania. Los autores entrevistaron a profesionales y llevaron a cabo un perodo de observacin en cada redaccin. Se elabor una matriz de descriptores de la convergencia que abarcan el enfoque del proyecto, la gestin redaccional, la prctica periodstica y la organizacin del trabajo. Los resultados plantean la existencia de tres modelos diferentes de convergencia de redacciones: el de integracin plena, el de colaboracin entre redacciones y el de coordinacin de soportes aislados, cada uno con sus propios rasgos configuradores. Aunque ninguno de los modelos propuestos existe de forma pura y ninguna de las compaas analizadas cumple totalmente los requisitos de cada uno, buena parte de las experiencias de integracin marcan distintos grados de desarrollo empresarial y polivalencia periodstica. Palabras clave: convergencia de medios, integracin de redacciones, polivalencia, cultura periodstica, prctica profesional.

Newsroom integration in Austria, Spain and Germany: Media convergence models


This article addresses the work of journalists in newsrooms producing content for multiple media: print, radio, television, the internet and others. Specifically, the study explores change in journalistic practice and workflow in the newsrooms of six European media companies: Austrias sterreich and Der Standard; Spains La Verdad Multimedia and El Mundo; and Germanys Die Welt/Morgenpost Group and Hessische/Niederschsische Allgemeine. Researchers interviewed reporters and news directors and observed newsroom practices. Aspects of project scope, newsroom management, journalistic practices and work organization were analysed by using a matrix of convergence descriptors. The results suggest the emergence of three different models of newsroom convergence: full integration, cross-media collaboration and coordination of isolated platforms, with each of them having a different production system, newsroom organization and degree of journalists multi-skilling. Although none of the cases studied fits completely into any of those models, and they might not be regarded as pure models, they still can be useful approaches to analyze the development of any particular media company. Key words: Media convergence, newsroom integration, multi-skilling, newsroom culture, journalistic practice.

Sumari

Anlisi 38, 2009

11

199-217 RAUSELL KSTER, Claudia; BLZQUEZ LVAREZ, David; GARCA ESCRIV, Vicente (Universidad de Alicante. Departamento de Comunicacin y Psicologa Social); FRAU MARHUENDA, Carlos (Universidad de Alicante. Departamento de Sociologa II); SEGARRA SAAVEDRA, Jess Los valores sociales en los spots de automviles emitidos en Espaa en 2006. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 199-217.
El presente artculo consiste en un anlisis de contenido centrado en los valores sociales que vehiculan los spots de automviles emitidos en las cadenas generalistas espaolas de televisin de mbito nacional durante el ao 2006. Entre los valores atribuidos al producto destacan que se trata de un automvil econmico, seguro y veloz. Entre los valores atribuidos al consumidor se subraya que es joven o juvenil, que valora la tecnologa y la seguridad, que es racional, que vive en un entorno urbano y es imaginativo u original. Entre los valores atribuidos a la marca destacan la originalidad o creatividad y la tecnologa. La imagen de marca es una amalgama de significados procedentes de todos los elementos significantes de la pieza audiovisual. En la marca se deposita la fe en el progreso. La tecnologa est tanto al servicio de la seguridad como de la emocin proporcionando emociones fuertes pero sin consecuencias negativas, como si de un videojuego se tratara. Palabras clave: anlisis, contenido, valores sociales, automvil, producto, marca, consumidor.

The Social Values in 2006 Automobile Advertisements Broadcast in Spain


This article is a content analysis of the social values present in the car commercials broadcasted on Spains national television channels in 2006. Among the outstanding values attributed to the product are its low price, safety and speed. Among the notable values attributed to the consumers are youth, appreciation of technology and safety features, tendency to live in cities and creativity and imagination. Among the outstanding values attributed to the brand are originality and technology. The brand image is a mixture of meanings coming from all the elements of the audiovisual piece. A faith in progress is placed in the brand. The technology provides security as well as stimulation, Like a videogame, it provides strong feelings of excitement but without the negative consequences. Key words: content, analysis, social values, cars, product, brand, consumer.

219-236 CANEL CRESPO, M. Jos (Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Ciencias de la Informacin) El impacto de los sucesos imprevistos en la imagen pblica de los gobiernos espaoles. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 219-236.
El presente trabajo analiza el impacto que la valoracin de la gestin de sucesos imprevistos (tales como Roldn, el Prestige o la guerra de Irak) tienen en la popularidad del gobierno central espaol. Con una revisin extensa de la literatura, y tomando datos del CIS (1993-2006) as como del Instituto Nacional de Estadstica, esta investigacin muestra que a los ciudadanos espaoles, cuando valoran al gobierno central (tanto a su lder como la gestin de gobierno), les pesa cmo se comporta un gobierno ante los sucesos imprevistos; muestra, adems, que estas

12 Anlisi 38, 2009

Sumari

evaluaciones no se realizan de manera tan partidista como cabra esperar. Ofrece, por ltimo, algunas consecuencias operativas para la comunicacin de gobiernos ante situaciones de crisis. Palabras clave: comunicacin de gobiernos, comunicacin de crisis, Gobierno y opinin pblica.

The Impact of the Management of Unexpected Events on the Popularity of the Spanish Government
This article analyzes the impact on government approval of the governmental management of unexpected events (such as natural disasters, terrorist attacks or scandals). Through an in depth review of the literature, and based upon data from the Centro de Investigaciones Sociolgicas (the Spanish National Institute for Public Opinion Analysis), as well as upon data from the National Institute on Statistics, this research shows that Spanish citizens, when assessing the central government, take into account how the government performs at specific unexpected events; it also shows that party allegiances do not hold the key to explain these assessments. This article also draws on some practical consequences for government communication. Key words: Government communication, crisis communication, government and public opinion.

237-251 NAHUM GARCA, Alberto (Universidad de Navarra. Departamento de Proyectos Periodsticos) La hibridacin de lo real: simulacro y performatividad en la era de la postelerrealidad. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 237-251.
La televisin contempornea factual se encuentra inmersa en un perodo de progresiva hibridacin y reestilizacin ldica que podemos denominar postelerrealidad. Continuamente se desarrollan nuevos formatos que buscan mantener el inters de la audiencia. En este sentido, resulta interesante examinar cmo mientras se escenifica lo real estos nuevos programas juegan con las nociones del simulacro baudrillardiano y la performatividad, conceptos clave para entender las estrategias narrativas y retricas que despliegan. A la luz de estos conceptos de raigambre posmoderna, este artculo analizar los nuevos formatos de postelerrealidad aparecidos en la televisin en la era posterior a los xitos de Gran Hermano, Supervivientes y Operacin Triunfo, con la finalidad de definir cmo se distorsionan y reinventan trminos como autenticidad, realismo y verdad. Palabras clave: televisin, telerrealidad, documental, realismo, performance, autenticidad.

The Hybridization of the Real: Simulacrum and Performativity in the Era of Post-Reality Television
Contemporary factual TV is immersed in a period of progressive hybridization and game oriented restylization that we can call post-reality TV. New formats are being continually developed in order to maintain the attention of the audience. In this sense, it is interesting to examine how while staging reality these new programs are playing with the Baudrillardian notion of simulacrum and the idea of performativity, key concepts for understanding the narrative and rhetorical strate-

Sumari

Anlisi 38, 2009

13

gies displayed within them. In light of these postmodern concepts, this article will study some new formats of post-reality TV in the successful post-Big Brother, Survivor and American Idol era, in order to define how terms such as authenticity, realism and truth are being distorted and reinvented. Key words: Television, reality TV, documentary, realism, performance, authenticity.

253-265 ZUMALDE ARREGI, Imanol (Universidad del Pas Vasco. Facultad de Ciencias Sociales y de la Comunicacin) La intrincada fenomenologa del metatexto cinematogrfico. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 253-265.
El llamado sptimo arte produce ingentes derivaciones metatextuales, textos que se refieren al cine y/o a las pelculas de muy diversas maneras. Las pginas que siguen pretenden poner cierto orden en ese abigarrado archipilago discursivo en el que conviven la crtica de pelculas, la teora cinematogrfica, la historiografa del cine y el anlisis flmico. Y lo hacen poniendo el nfasis en las diferencias que median entre la crtica y el anlisis, discursos de tono, perspectiva, metodologa, amplitud de miras y factura manifiestamente divergentes que pese a toda evidencia constituyen una misma cosa para el despistado cinfilo de a pie. Palabras clave: cine, flmico, crtica, anlisis, historiografa, teora, metatextualidad.

The Complicated Phenomenology of Film Metatext


From its very beginnings, cinema has produced an impressive body of literature covering every possible aspect of the art of film The following pages try to put some order to this complex archipelago of criticism, theory, historiography and analysis of film. This is done by emphasizing the differences that separate criticism and analysis and such divergent aspects as essays on tone, point of view, methodology, scope and origin of film (although the average film goer does not usually make these distinctions). Key words: cinema, film, criticism, historiography, theory, metatextuality.

267-286 TOUS ROVIROSA, Anna (Universitat Autnoma de Barcelona. Departament de Periodisme i Cincies de la Comunicaci) Diacronia del gnere hospitalari i figura paterna. Anlisi dun cas: House. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 267-286.
Larticle fa una anlisi del gnere hospitalari nord-americ televisiu centrat en la srie House (House, M.D., Fox, 2004-). Shi sintetitzen les caracterstiques ms rellevants de la srie pel que fa a la narrativa audiovisual i a les claus del seu xit, i sincideix especialment en la relaci de la srie amb la resta de diacronia daquest subgnere dramtic, aix com en la multigenericitat estructural de la srie i la rellevncia de determinats temes que nasseguren lesmentat xit, com ara la figura paterna, un tema que articula els cinquanta anys dexistncia del gnere hospitalari nordameric. Paraules clau: sries televisives dels EUA, narrativa audiovisual, drama hospitalari.

14 Anlisi 38, 2009

Sumari

Dyachrony of Hospital Genre and Father Figure. A case Study: House, M.D.
This paper analyzes the hospital TV genre in the USA, especially the series House, M.D. (Fox, 2004). The programmes most important features concerning the audiovisual narrative and its keys to success are presented as well as the relationship of this series to its own genre, a dramatic subgenre. The multiple genre-structure of House and the relevance of some themes which are related to its success are also studied. One example is the father figure, one of the themes that articulates fifty years of life of the hospital genre in the USA. Key words: USA televison series, audiovisual narrative, hospital drama.

Panorama 289-293 GINESTA, Xavier (Universitat Autnoma de Barcelona) La convivncia entre universitat i empresa a les III Jornades Internacionals de Premsa Gratuta. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 289-293. 295-297 FONDEVILA I GASCN, Joan Francesc (Universitat Autnoma de Barcelona. Departament de Periodisme i Cincies de la Comunicaci; Universitat Oberta de Catalunya [UOC] y Universitat Abat Oliba [UAO]) XIII Jornadas del Cable y la Banda Ancha en Catalua. Anlisi, 2009, nm. 38, p. 295-297. Ressenyes 299-300 Lacalle, Charo. El discurso televisivo sobre la inmigracin (Anna Tous). 300-303 Diversos autors. Llums i ombres de la recerca en comunicaci en el Pas Valenci (Andreu Casero). 303-304 Palacios, Marcos; Daz Noci, Javier. Ciberperiodismo: mtodos de investigacin. Una aproximacin multidisciplinar en perspectiva comparada (Santiago Tejedor). 304-306 Alberich Pascual, Jordi y Roig Telo, Antoni. Comunicacin audiovisual digital. Nuevos medios, nuevos usos, nuevas formas (Jon Murelaga Ibarra). 306-307 Larrondo Ureta, Ainara. Los gneros en la redaccin periodstica (Javier Daz Noci).

Das könnte Ihnen auch gefallen