A la memria de Manuel Sanchis Guarner, en el centenari del seu naixement, com a treballador incansable i gramtic solvent, qui, amb

la seua tasca i el seu exemple, tant va contribuir a difondre i dignificar la llengua dels valencians

Direcci del projecte Gramtica zero: Francesc Esteve Redacci: Francesc Esteve, Josepa Meli Disseny: L3C. Paco de la Torre + Teresa Toms

2011 - Servei de Poltica Lingstica - Universitat de Valncia ISBN: 978-84-370-8169-4 Dipsit legal: V-2633-2011 Imprimeix: LAIMPRENTA CG www.laimprentacg.com

ndex

A tall dinvitaci Qu s la Gramtica zero i qu aporta de nou Gramtica zero, triple consultabilitat: s per a aprofitar-la al mxim Agraments Taula de continguts Fitxes Bloc 1: Fonamental Bloc 2: Errades tpiques de castellanoparlants Bloc 3: General Bloc 4: Termes gramaticals Recull dexpressions errnies de substituci automtica ndex analtic

7 9 13 15 17 29 31 89 143 219 251 259

A TALL DINVITACI La Gramtica zero s un projecte concebut com a suport prctic per a resoldre, de manera rpida i entenedora, els problemes i dubtes ms habituals en ls lingstic, sobretot en la sintaxi, que s un dels aspectes ms complexos i alhora menys visibles i menys coneguts de la gramtica. Enfront de lortografia o el lxic, que tenen solucions accessibles amb els verificadors automtics o amb la simple consulta a un diccionari, la sintaxi t un suport tcnic escs i ms difcilment abordable. Per, tanmateix, s dels pilars fonamentals de lexpressi. Com a construcci i organitzaci del text, la sintaxi s potser la part que ms incideix en all que podrem anomenar larquitectura del pensament i la seua materialitzaci lingstica: la manera com es connecten i es combinen les idees mitjanant les paraules i la relaci que aquestes contrauen en un text, siga oral o escrit, per formar un tot coherent i comunicatiu. El projecte de la Gramtica zero s una mostra del comproms de la Universitat de Valncia i, en concret, del seu Servei de Poltica Lingstica, juntament amb les altres universitats pbliques valencianes, per oferir a la comunitat universitria tots els instruments al seu abast amb una finalitat doble: millorar la quantitat de ls (ms docncia, recerca, publicacions i documentaci) i tamb la qualitat daquest s: ms correcci, adequaci i precisi en les comunicacions orals i escrites en la llengua prpia. Cal remarcar ac que el segon aspecte, el qualitatiu, s sovint un entrebanc per al primer, el de la quantitat. Moltes persones declaren que la inseguretat en lexpressi correcta i precisa fa que es retraguen respecte a una utilitzaci ms mplia i intensa. Lavantatge de la Gramtica zero s que, fidel al seu ttol, no dna res per sabut i, per tant, resulta accessible a tothom. De fet, el seu fil conductor sn els problemes reals, els ms importants i freqents, dels usuaris. Aix, lobra no sorganitza segons uns criteris gramaticals tcnics i interns, poc coneguts per als no iniciats, que sovint no saben ni on cal cercar un determinat dubte. Ben al contrari, sestructura dacord amb les necessitats dels parlants i, sobretot, dels escrivents: a partir dels problemes presentats duna manera clara i amb la mnima terminologia lingstica. I aix

es comprova des del mateix ndex inicial, on no trobarem denominacions especialitzades sin una relaci de frases, presentades com a exemples dels problemes, amb una remissi a la fitxa en qu es tracten. I, en connexi mai ms ben dit amb aquest esperit prctic, directe i comunicatiu, la Gramtica zero en paper noms s una part del projecte. Hi ha una versi consultable en lnia que no sols en recull tots els continguts, sin que els ofereix de manera encara ms interactiva, ampliable i en permanent millora, amb atenci dels suggeriments i les necessitats dels usuaris. Si, a ms de guiar en el bon s, aquesta Gramtica suscita ms s, haur fet tot el seu paper i estarem ben satisfets dhaver emprs una bona lnia dacci i destar en lnia amb els usuaris. Ara vosaltres hi teniu la paraula. Josep Vicent Boira Maiques
Director del Servei de Poltica Lingstica

Francesc Esteve i Gmez

Responsable i redactor del projecte Gramtica zero

QU S LA GRAMTICA ZERO I QU APORTA DE NOU?

La Gramtica zero s un recull de fitxes fetes amb la intenci que descriu el seu subttol: el millor s amb la mnima gramtica. Aborda els dubtes lingstics ms freqents i importants en sintaxi, s a dir, en la construcci de frases. I, sobretot, mira de resoldrels recorrent a les explicacions ms simples, a una notable gamma dexemples i a una presentaci grfica que dun colp dull permeta visualitzar quin s el problema i quines les solucions.

Mnima terminologia gramatical Les fitxes es presenten amb la mnima terminologia gramatical. Eviten tots els tecnicismes amb explicacions simples. Aquells termes gramaticals que resulten imprescindibles (gerundi, relatiu, complement predicatiu, etc.) apareixen marcats amb i remeten a una altra pgina de la fitxa corresponent del bloc Termes gramaticals, on es defineixen de manera breu i entenedora. Mxima exemplificaci Mentre que la terminologia gramatical es redueix a la mnima expressi, els exemples sn abundants i, fins on s possible, illustratius de tota la gamma dels casos possibles. Intentem aix que, si lexplicaci gramatical no s prou aclaridora, s que ho siguen almenys els exemples, que poden guiar lusuari, si ms no, pel recurs de lanalogia. Informaci pas per pas i presentada de manera binria La informaci es dna en petites dosis i de manera preferentment binria, amb alternatives de dos termes. Per exemple, per explicar la distribuci de baixdavall-sota, primer es confronta baix al bloc davall-sota; desprs, es delimiten davall i sota; i, finalment, saborda davall enfront de davall de. Un altre cas: per aclarir quan cal emprar tan i quan tan, es descriu ls del terme ms fcil i marcat, tan, i sadverteix que tant susa en la resta de casos, cosa ms prctica que recrrer a tot un seguit dexplicacions gramaticals ms complexes.

Sempre que s possible, en compte dacudir a exposicions tcniques, el guiatge es fa per un procediment ms simple: les substitucions. Aix, hom evita fer referncia al carcter adverbial o quantitatiu de gens o al pronominal de res, i es proposa noms substituir-los per altres locucions: si en aquell context podem dir en absolut o ni mica (de), el terme adequat s gens i si hi podem dir cap cosa, res. Fitxes: estructura Les fitxes es presenten de la manera segent: a) Quadre sinptic inicial Tota fitxa comena amb un quadre sinptic inicial que resumeix dun colp dull, amb rtols curts i exemples, el contingut que ms avall es desplega amb detall. b) Esquema inicial de la fitxa, en els casos ms complexos Les fitxes que aborden qestions ms complexes comencen amb un esquema inicial que situa les lnies principals, generalment de manera binria. Per exemple, lanomenat lo neutre t dues solucions correctes bsiques, segons que expresse: a) un valor dabstracci (all que s...); b) valor intensiu com s de...). c) Informaci dosificada i gradual En el cos de la fitxa la informaci es presenta dosificada, amb apartats breus introduts per ttols ben descriptius (que sovint sn quasi un resum), desplegats en explicacions curtes i simples. El recorregut de la fitxa s gradual: comena amb els aspectes fonamentals i ms generals (els ms importants i ms freqents) i va avanant cap als punts ms especfics, de menys rellevncia i freqncia ms baixa. Per estalviar repeticions, quan cal, es remet a un altre apartat. d) Comparacions illustratives amb altres llenges En alguns casos es donen les formes equivalents daltres llenges que ens sn prximes (castell, francs, itali i angls), formes que poden servir dillustraci o de model per al fet gramatical que sexplica. Si lusuari el coneix en aqueixa llengua, li pot estalviar o b pot reforar les explicacions

10

gramaticals que presentem. En sn exemples la caiguda de preposicions davant de que conjuntiu (en angls, francs i itali) o ls dels pronoms adverbials en i hi (molt semblant en francs i itali). e) Especialitzat Al final de les fitxes i amb letiqueta especialitzat sexposen, quan cal, aquells aspectes ms tcnics dels fenmens gramaticals tractats. Sn prescindibles per a lusuari mitj, per poden aportar informaci valuosa (o fins i tot curiosa i estimulant) a qui vol aprofundir-hi ms. Usos formals i escrits i exclusi dels registres informals o colloquials Les fitxes noms tracten dels usos en els registres formals o escrits, amb una voluntat de consolidaci dun estndard flexible, per alhora unitari i de referncia inequvoca per a tota la comunitat lingstica. En les fitxes hom sabst deliberadament dabordar els registres informals o colloquials, excepte per indicar quan saparten de la normativa o de ls considerat formal o estndard. Gramtica normativa consolidada Les fitxes es conceben com una divulgaci de la gramtica normativa consolidada. Defugen els termes, les nocions i els usos no confirmats com a generalment acceptats. En cas de manca dunanimitat sobre algun dels punts, recullen les denominacions ms comunes i entenedores (en general, les de la gramtica tradicional) i les recomanacions normatives ms esteses i, en darrera instncia, les de lInstitut dEstudis Catalans i les universitats valencianes. Blocs de fitxes Sabem que les denominacions de les fitxes no sempre sn prou transparents ni garanteixen una comprensi immediata a lusuari mitj (p. ex. caiguda de preposici davant que (conjunci), gerundi de posterioritat, etc.). Aix pot fer que aquest usuari se senta ms atret per les fitxes que li resulten ms entenedores en una primera ullada (aquelles que noms impliquen un canvi automtic de a per b, del tipus arrel de arran de), les quals sn sovint les menys rendibles en termes de freqncia i sobretot dimportncia en la correcci gramatical.

11

Per aquest motiu, si lusuari nha dextraure el mxim rendiment, pot ser til guiar-lo cap a unes certes fitxes que resolen el gruix bsic dels problemes, tant des del punt de vista de la importncia com de la freqncia. Per aix, hem proposat dos blocs inicials de fitxes (Fonamental i Errades tpiques de castellanoparlants) per raons netament prctiques: aplegades aix s ms fcil consultar-les i fins i tot estudiar-les que no si es presenten disperses. Aclarim que hi ha ms duna fitxa que podria encabir-se en laltre bloc i que no tots els aspectes tractats en una mateixa fitxa sn fonamentals o errades tpiques per interferncia del castell, per almenys s que ho sn els punts inicials. Una vegada ms, dacord amb lesperit daquesta Gramtica zero, s la utilitat prctica el factor que hi hem tingut ms en compte. I per aix mateix, si alg vol trauren el mxim profit, li recomanem de repassar tots dos blocs. Fi i abast de les fitxes Som ben conscients de les limitacions daquest recull. Encara que hem volgut abastar la majoria dels casos problemtics en sintaxi i malgrat que hem prets que cada fitxa fos al mxim dexhaustiva i dexplicativa, les restriccions que ens hem imposat (mnima terminologia gramatical, mxima simplicitat expositiva, abundant exemplificaci i brevetat) poden fer que no saborden totes les possibilitats ni es donen solucions vlides per al 100% dels casos. Tot i aix, si reeixim a oferir un guiatge general en les faltes, els dubtes i els problemes ms freqents en sintaxi i si desvetlem linters per entendrels i resoldrels, sentirem que ja hem ats el nostre objectiu. Lusuari shaur ja provet dun mnim bagatge i estar en disposici de recrrer, si ho creu oport, a gramtiques ms exhaustives.

12

GRAMTICA ZERO, TRIPLE CONSULTABILITAT: S PER A APROFITAR-LA AL MXIM

La Gramtica zero presenta tres possibilitats de consulta diferents, que es poden utilitzar segons el moment: 1. Per a lusuari curis, que vol comprovar els seus coneixements: consulta a partir de la taula inicial. 2. Per a lusuari estudis, que vol consolidar uns fonaments gramaticals: consulta a partir dels blocs. 3. Per a lusuari atrafegat i ocasional, que vol trobar una soluci rpida a un punt concret: consulta a partir de lndex analtic final. Per a ms informaci, vegeu els pargrafs segents. 1. Comprovar els coneixements taula de continguts La Gramtica pot consultar-se com un qestionari incitador en qu lusuari sinterroga primer sobre coneixements i es posa a prova, desprs, sobre diferents punts gramaticals que potser ni shavia qestionat abans. Lusuari curis pot comenar per la taula de continguts: all trobar una llista dels punts gramaticals tractats, que sexposen amb exemples i no amb terminologia lingstica. Per exemple: Insisteixen en qu no ho han fet ells o Insisteixen que no ho han fet ells?, en comptes de la nomenclatura tcnica gramatical Caiguda de preposicions davant que (conjunci). De fet, aquest darrer rtol s noms el ttol de la fitxa al qual es remet, perqu cal caracteritzar inequvocament els fenmens gramaticals descrits. 2. Consolidar uns fonaments gramaticals blocs de fitxes La Gramtica zero la conformen diversos blocs. El primer recull les faltes de sintaxi fonamentals: aquelles que sn alhora ms freqents i ms importants per a la correcci. El segent es destina sobretot als usuaris que tenen o han tingut el castell com a primera llengua, cosa que els provoca interferncies

13

especfiques. Si lusuari consulta el primer o aquests dos blocs inicials, pot adquirir els elements per a millorar en un percentatge molt significatiu les faltes ms recurrents i de ms entitat. En un tercer bloc (General) sinclouen les fitxes que aborden aspectes dun abast i un pes ms relatiu. El text es completa amb un breu recull dexpressions incorrectes que sn substitubles per altres de correctes de manera automtica (per exemple: tal i com tal com). Com a annex, hi ha un apartat en qu sexpliquen, amb la mateixa estratgia de mxima brevetat i simplicitat, aquells pocs termes gramaticals que ha calgut utilitzar en les fitxes. 3. Trobar una soluci rpida a un punt concret ndex analtic Lusuari que simplement vol trobar la soluci a un problema molt delimitat pot consultar lextens ndex analtic final, en qu es recullen tots els fenmens sintctics i tots els mots i construccions que han estat tractats o esmentats. Aquest ndex no pressuposa cap coneixement gramatical previ i inclou sobretot els mots o les construccions que shan abordat, per tamb conceptes expressats de la manera ms simple i intutiva (causa, condici, contraposici, acci simultnia o simultanetat). Cont tamb alguns termes gramaticals, per es limita als imprescindibles i ms difosos. Us desitgem una bona consulta per al millor s amb la mnima gramtica!

14

AGRAMENTS Els redactors de la Gramtica zero volem deixar constncia del nostre agrament a totes les persones que ens han fet suggeriments que han contribut a millorar el contingut i la presentaci daquesta obra. Maria Josep Cuenca, Alfons Esteve, Joan Antoni Lluch, Emlia Matallana, Maite Montava, Manuel Prez Saldanya i Soledat Rubio han llegit les fitxes i han aportat consells de gran valor per a fer les explicacions ms precises, ms simples i ms entenedores. Paco de la Torre i Teresa Toms sn els responsables del disseny, que creiem que ha reeixit a presentar duna manera ben amena i visual una cosa sovint tan rida i complexa com s la sintaxi. Graeme Berman, Nria Plot i Luca Scala han tingut una cura exquisida en la correcci i ladequaci dels exemples i citacions en angls, francs i itali, respectivament. Amb la seua experincia en la divulgaci de la cincia, Soledat Rubio ens ha fornit didees fonamentals per al projecte, des la concepci inicial i general fins a detalls de presentaci i publicaci molt especfics. I, finalment, Alfons Esteve, cap tcnic del Servei de Poltica Lingstica, i Josep Vicent Boira, director daquest, ens han donat tot el seu suport i el seu estmul des del moment inicial en qu els proposrem el projecte. A tots ells, moltes grcies, com tamb, ja dentrada, a les persones usuries de lobra, a qui convidem tamb o sobretot a ajudar-nos a millorar-la amb suggeriments basats en ls real. Vosaltres sou, al capdavall, els qui posareu a prova la utilitat efectiva que daix es tracta daquesta Gramtica zero.

15

TAULA DE CONTINGUTS

TAULA DE CONTINGUTS

BLOC 1: FONAMENTAL 033

Visc a Alacant o en Alacant?; Visc a un carrer cntric o en un carrer cntric? A lAtenes de Pricles tenim una mostra de democrcia directa o En lAtenes de Pricles? A la Bblia trobareu lexplicaci daquest passatge o En la Bblia? 1. a - en per a indicar localitzaci T algo que tinquieta o T alguna cosa que tinquieta o T quelcom que tinquieta?; s algo badoc o s un poc badoc? 2. algo Informem de que hi ha risc de nevades o Informem que hi ha risc de nevades? 3. caiguda de preposici davant que (conjunci) Ha tardat molt en respondre o a respondre? Foren els primers a descobrir-ho o en descobrir-ho? 4. canvi de preposicions davant infinitiu Hem convocat els membres de la comissi o als membres de la comissi?, Citava a Heidegger a tort i dret o Citava Heidegger...? 5. complement directe de persona En descendir de famlia rica, podia permetre-sho o Al descendir duna famlia rica... o Com que descendia...? 6. en + infinitiu (i al + infinitiu) = temps i no causa Havia publicat cinc llibres i tenia dos ms en premsa o i en tenia dos ms en premsa?; No va fer cas de la maledicci i sen va oblidar o es va oblidar della?; Torneu-vos a casa i porteu-mho o Torneu-vos-en a casa i porteu-mho? 7. en (pronom) Contragu molts deutes, morint en la misria o i mor en la misria? 8. gerundi de posterioritat, incorrecte

035

037

042

043

047

050

056

19

TAULA DE CONTINGUTS

058

Hi ha molts indicis a favor de la teoria o Hi han molts indicis?; Poden haver ms persones afectades pel virus o Pot haver-hi ms persones afectades pel virus?; Nhi ha ms sucre a la cuina o Hi ha ms sucre a la cuina? 9. haver-hi Sempre he volgut anar a Praga, per no he estat mai o per no hi he estat mai?; s un encs partidari del neoliberalisme: sha referit a ell ara i ads o i shi ha referit ara i ads?; Abans no era tan menfot: sha fet amb els desenganys o shi ha fet amb els desenganys?; s cega de naixement: no veu o no hi veu o no shi veu? 10. hi (pronom) Amb les idees, Plat vol explicar el bo, el bell i el just o lo bo, lo bell i lo just?; No saps lo brut que anava o com anava de brut?; Feu-ho tot lo curt que pugueu o tan curt com pugueu?; Torneu tot lo tard possible o al ms tard possible? 11. lo neutre Tinc que aprimar-me o He daprimar-me?; No s precs que ens respongueu ara o No cal que ens respongueu ara?; Hi ha que tancar la finestra abans dobrir la porta o Cal tancar la finestra...? 12. obligaci: expressions Venim per saludar-vos o per a saludar-vos?; Treballem per fer el mn ms just o per a fer el mn ms just?; s massa jove per anar-sen de casa o s massa jove per a anar-sen de casa? 13. per - per a + infinitiu Estar malalt, perqu t la pell groguenca o Deu estar malalt, perqu t la pell groguenca?; El rellotge li haur costat ms de 6.000 o li deu haver costat ms de 6.000 ? 14. probabilitat i deducci s preocupant la situaci en la qu es trobem o s preocupant la situaci en qu es troben? Sn xafarderies contra les que no podem respondre o contra les quals no podem respondre? 15. qu (relatiu) i el qual desprs de preposici

061

067

074

077

081

084

20

TAULA DE CONTINGUTS

BLOC 2: ERRADES TPIQUES DE CASTELLANOPARLANTS 091

Si voleu un vestit barat, en la secci doportunitats nhe vist alg o nhe vist algun?; Els socis es repartiren els guanys i sendugueren 50.000 cadasc o cadascun? Ning dels estudiants no sha presentat a la beca o Ningun dels estudiants o Cap dels estudiants? 1. alg - algun, cadasc - cadascun, cada u - cada un, ning - ningun/cap Aquest no magrada; me nemportar altre o un altre? s possible altra societat o s possible una altra societat?; Si no li van b aquestes, en tenim altres o en tenim daltres? s un ploramiques, per, per altra banda, t ra en la queixa o per una altra banda? 2. altre - un altre Lascensor va cap a dalt o cap a baix? o va cap amunt o cap avall??; Viuen tres carrers ms a dalt o ms amunt? 3. amunt - avall Anem a comentar les diapositives o Ara comentarem les diapositives; Qu vas a fer aquesta nit? o Qu fars aquesta nit??; Ja poden criticar-nos, que anem a continuar endavant o Ja poden criticar-nos que pensem continuar endavant? 4. anar a + infinitiu Ha pronunciat un discurs ben argumentat o b argumentat? 5. b - ben Volem situar-nos com a centre de referncia en innovaci o com centre de referncia en innovaci?; Es presenta com el salvador de la ptria o com al salvador de la ptria? En la novella, apareix com a una dona refinada i culta o com una dona refinada i culta? 6. com - com a No tens res de pacincia o No tens gens de pacincia?; Les crtiques no lafecten res o no lafecten gens? 7. gens - res

098

104

107

112 113

118

21

TAULA DE CONTINGUTS

121

Si hagus pres aquell cam, no shagus perdut o no shauria perdut?; Encara que mho hagus donat, no li ho hagus acceptat o no li ho hauria acceptat? 8. hagus en comptes de hauria Si s educat, no el sembla gens o no ho sembla gens?; The deixat un disc i encara no mho has tornat o no me lhas tornat?; Aquelles sn les nostres venes o no ho sn? o o no les sn? 9. ho (pronom) El videojoc que tha deixat, se lhauries de tornar ja o li lhauries de tornar ja? O lhi hauries de tornar ja?; Els regals que els has comprat, quan penses donar-sels o donar-los-els? 10. li, els + el, la, els, les, ho, en A elles, encara no li nha dit res o encara no els nha dit res? 11. li, incorrecte per a destinatari plural (= els) A aquelles adolescents, els vaig oferir consell i ajuda o les vaig oferir consell i ajuda o lis vaig oferir consell i ajuda? 12. lis, incorrecte com a destinatari plural (= els) Ho ha explicat mal o Ho ha explicat malament?; Est mal explicat o malament explicat? 13. mal - malament No s quina documentaci demanen o qu documentaci demanen? Que taula tan ben parada! o Quina taula tan ben parada! 14. qu quin

124

128

135 136

138

140

22

TAULA DE CONTINGUTS

BLOC 3: GENERAL 145 Ho ha aprs a base de repetir-ho o a fora de repetir-ho? Un plat a base de peix cru? 1. a base de Ha tingut un gran impacte a nivell internacional o a escala internacional o un gran impacte internacional? 2. a nivell de - al nivell de Ac, a Xtiva, fa una calda insuportable o Aqu, a Xtiva...; Ac dalt, a la cambra, no ho trobem. I ah baix, ho heu trobat? o I aqu baix, ho heu trobat? 3. ac - aqu - ah Ho ha exposat breu i concisament? O breument i concisa? O breument i concisament? 4. adverbis acabats en -ment que van seguits No dir res al respecte o respecte a aix o respecte daix o No en dir res? 5. al respecte (de) A lhora de practicar-ho s quan es veu la diferncia o Alhora de practicar-ho...?; Quin guirigall, tots parlant alhora o a lhora? 6. alhora - a lhora Collabora amb lempresa en un projecte innovador o Collabora en lempresa amb un projecte innovador?; El va posar en contacte amb la secci local o El van posar amb contacte en la secci local? 7. amb - en Arrel de la dimissi en bloc, calia trobar un nou equip o Arran de la dimissi en bloc,...? 8. arran de - (a) arrel de Vivien a la Pobla, per shan traslladat al Puig o Vivien a La Pobla, per shan traslladat a El Puig? Callosa den Sarri o Callosa dEn Sarri? 9. article en els noms propis de lloc
23

146

148

150

151

153

155

157

158

TAULA DE CONTINGUTS

160

Vam trobar uns cucs baix de la pedra o davall la pedra o sota la pedra?; El pas ha viscut dcades baix la dictadura o davall la dictadura o sota la dictadura? 10. baix - davall - sota Al barri no tenim cap de fruiteria o cap fruiteria?; No mostrava cap respecte per ning o gens de respecte per ning? 11. cap - cap de - gens - ningun Va cap all o cap a all?; Arriba fins a la costa o fins la costa?; Fins dem! o Fins a dem!?; Fins que ens tornem a trobar! o Fins a que ens tornem a trobar?; No descansar fins a aconseguir-ho o fins aconseguir-ho? 12. cap - cap a, fins - fins a Com fa fred, menduc labric o Com que fa fred, menduc labric? 13. com - com que Quanta ms gent, ms festa o Com ms gent, ms festa?; Com menys lescolteu, millor o Quant menys lescolteu, millor? 14. com ms... ms...; com menys... ms Com no li respongueu de seguida, sen anir sense vosaltres o Si no li responeu de seguida...? 15. com si condicional Dhaver-ho sabut, no ho hauria fet o En cas dhaver-ho sabut? 16. de + infinitiu en cas de Els vols shan susps degut a la boira o a causa de la boira? 17. degut a En base al reglament, cal incoar expedient o Dacord amb el reglament?; Han pres mesures en base a previsions de creixement dun 5% o Han pres mesures sobre la base de previsions...? 18. en base a Enlloc de queixar-vos, actueu o En lloc de queixar-vos, actueu?; El llibre, no lhe trobat enlloc del mn o en lloc del mn? 19. enlloc - en lloc

162

165

169 170

171

172 173 174

175

24

TAULA DE CONTINGUTS

176

Per comenar, agrair-los lassistncia o vull agrair-los o cal agrair-los? 20. infinitiu discursiu - verb en forma personal LEstat perdona a la multinacional el seu deute fiscal LEstat li perdona a la multinacional...?; Vaig demanar discreci als meus collaboradors o Els vaig demanar discreci als meus collaboradors? 21. li i els sobrers per repetici del destinatari No abdica, malgrat li ho exigeix el parlament o malgrat que li ho exigeix el parlament? 22. malgrat malgrat que Ni ells mateixa ho saben o Ni ells mateixos ho saben?; Vingu a saludar-nos el propi president o el president mateix?; Han identificat el ver i els efectes del mateix o el ver i els seus efectes? 23. mateix -a Tots estvem entusiasmats, mentre ell es feia el desmenjat o mentre que ell es feia el desmenjat? 24. mentre mentre que La discussi sallargava i, mentre, jo anava impacientant-me o i, mentrestant, jo anava impacientant-me? 25. mentre - mentrestant No s mala persona; ms b s un pobre xicot amargat o ms aviat s un pobre xicot amargat? 26. ms b ms aviat Estirar o Estireu?; No fumar o No fumeu?; Veure lannex o Vegeu lannex? 27. ordres i instruccions: imperatiu i segona persona del plural Us hem citat per a qu ens digueu si aix s cert o Us hem citat perqu ens digueu...? 28. per a qu perqu

177

178

179

183

185

186

188

190

25

TAULA DE CONTINGUTS

192

Encara no ens expliquem per qu no ens revoltrem o Encara no ens expliquem perqu no ens revoltrem; Aquest s el motiu per qu lexclogueren de la llista o perqu lexclogueren de la llista? 29. per qu - perqu Potser siga el millor jugador del mn o Potser s el millor jugador del mn 30. potser (possiblement, probablement, segurament) + indicatiu Ara plou, per potser parar de seguida o pot ser parar de seguida? 31. pot ser - potser Tens son? Pues al llit o Doncs al llit o Puix al llit?; La versi dels fets s contradictria, doncs els testimonis afirmen coses diferents o puix que els testimonis afirmen...? 32. pues - doncs - puix No sabem quan durar la reuni o quant durar la reuni? 33. quan - quant Preguem collaboreu en la nostra campanya o Preguem que collaboreu...?; Confiem disculparan les molsties o Confiem que disculparan les molsties? 34. que amb verbs de petici i expectativa No tenia res a fer o No tenia res que fer?; Deixa molt a desitjar o Deixa molt que desitjar? 35. res a dir i molt a fer No ladmetran sin presenta el certificat o si no presenta el certificat?; No feia sin plorar i lamentar-se o si no plorar i lamentar-se? 36. si no - sin Parla tan de pressa que no lentenc o Parla tant de pressa?; El projecte toca tots els punts, tan doportunitat com estrictament jurdics o tant doportunitat com estrictament jurdics? 37. tan - tant

194

195 198

200 201

202

203

205

26

TAULA DE CONTINGUTS

207

Lacompanyaven familiars, amics i tanmateix alguns vens o i aix mateix alguns vens? 38. tanmateix La guerra esclat lany 1939 el 1939, al 1939, a lany 1939, o en 1939? 39. temps: expressi de lany A Valncia, a set de Juliol del 2010. o Valncia, 7 de juliol de 2010? 40. temps: expressi de la data Dimarts tinc cita amb el cardileg o El dimarts tinc cita amb el cardileg?; La reuni de vens ser dimarts 14 de mar o el dimarts 14 de mar; No ens veurem fins dissabte o fins al dissabte? 41. temps: expressi dels dies de la setmana Ho celebrarem a Nadal, en Nadal o per Nadal?; Feien la collita al juny, en juny o pel juny?; Sempre neva a lhivern o en lhivern o per lhivern? 42. temps: expressi de grans festes, mesos i estacions Ens veiem dem al mat o pel mat? 43. temps: expressi de les parts del dia Transmeten la final vries cadenes de televisi o diverses cadenes de televisi? 44. varis diversos

208

209 211

215

216 217

27

FITXES

29

BLOC 1 FONAMENTAL

31

A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI

PER A INDICAR LOCALITZACI

01

A + NOMS PROPIS DE LLOC

Viu a Frana, a Pars

A + ARTICLE DETERMINAT (el, la, els, les)

al, a la, als, a les Treballem al camp / a la fbrica / als camps / a les fbriques

EN: RESTA DE CASOS

TAMB EN + NOMS PROPIS O ARTICLE DETERMINAT EN LOCALITZACIONS FIGURADES En la Grcia clssica / la Valncia medieval En Hamlet / lAlcor / la Llei 3/2010 / Le Monde/ larticle safirma que...

LOCALITZACI: A + NOMS PROPIS O ARTICLE DETERMINAT Per a indicar localitzaci, susa la preposici a davant noms propis i davant article determinat (el, la, els, les).

1.1 Amb noms propis: Visc a Alacant T dos apartaments al Perell i diverses propietats a la Ribera Lestiu passat estigurem a Alemanya i a la Repblica Txeca 1.2 Amb article determinat: El trobars a la plaa, a la cantonada del carrer Major Prenia el sol mig nua a la platja, als jardins, a la terrassa o al balc 2 RESTA DE CASOS: EN En la resta de casos sutilitza en. Compareu amb els exemples anteriors:

33

A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI

El trobars en una plaa que hi ha ms avall, en alguna de les cantonades Prenia el sol en alguna platja solitria o en un jard apartat o en certes terrasses Per a localitzacions que no sn fsiques i materials sin figurades, vegeu el punt 3: Localitzacions figurades: en. 3 LOCALITZACIONS FIGURADES: EN Susa preferentment en (i no a) tamb amb noms propis i article determinat si es tracta de localitzacions figurades i no estrictament de llocs en sentit fsic o real. Aquestes localitzacions figurades es refereixen a:

3.1 Localitzacions en un marc histric Es tracta de noms propis de lloc (vegeu 1.1), per usats per a designar marcs histrics i culturals: en la Itlia renaixentista, en la Grcia clssica, en la Valncia medieval, en la Barcelona del segle xx, etc. 3.2 Etapes vitals, marcs legals, llibres i publicacions, fets histrics, actes, etc. Fins i tot si porten article determinat, s'utilitza en amb tota classe dexpressions que no indiquen una localitzaci fsica i material, com ara etapes vitals, marcs legals, publicacions, fets histrics, esdeveniments, actes, etc.: en la vida, en la joventut, en la vellesa; en larticle, en el pargraf, en lapartat, en la llei, en la constituci; en la Bblia, en el diari, en la revista, en linforme, en El Temps; en leslgan, en el lema; en la histria, en la cincia, en la filosofia; en la batalla, en el setge; en la reuni, en la sessi, en la cloenda.

34

ALGO
ALGO S SEMPRE INCORRECTE
ALTERNATIVES CORRECTES MS GENERALS: AMB SIGNIFICAT INDETERMINAT: ALGUNA COSA T algo que minquieta T alguna cosa que minquieta

02

AMB SIGNIFICAT DE QUANTITAT: UN POC (O UNA MICA) s simptic, per algo embafs s simptic, per un poc (o una mica) embafs

Algo s sempre incorrecte. Segons el context, les alternatives correctes sn: 1 AMB VALOR INDETERMINAT: ALGUNA COSA (SOLUCI GENERAL) Mhavia dit algo i ara no s qu s Mhavia dit alguna cosa i ara no s qu s Hi ha algo destrany en el seu comportament Hi ha alguna cosa estranya en el seu comportament 2 AMB UN VALOR QUANTITATIU: UN POC, UN MICA Ho veig factible, per algo complicat Ho veig factible, per un poc (o una mica) complicat 3 FRASES INTERROGATIVES O CONDICIONALS, RES O GENS En frases interrogatives o condicionals, a banda de poder dir alguna cosa o un poc de (o una mica de i expressions similars), tamb es pot utilitzar b res b gens, dacord amb ls ms tradicional.

35

GRAMTICA ALGO

mitj

En frases interrogatives o condicionals res equival a alguna cosa i gens, a un poc de. Gens va amb substantius no comptables ( p. 232): Vols res ms? Si vols res ms, demana-mho sense comproms = = Vols alguna cosa ms? Si vols alguna cosa ms, demana-mho sense comproms Tha sobrat gens de sucre del pasts? = = Tha sobrat un poc de sucre del pasts? Si me nhagus sobrat gens (de sucre), ja te nhauria donat = = Si me nhagus sobrat un poc (de sucre), ja te nhauria donat Per a ms informaci, vegeu la fitxa Gens - res (p.118). 4 CONTEXTS FORMALS: QUELCOM En els contexts ms formals tamb es pot usar quelcom. Quelcom respon als dos valors de lincorrecte algo que es descriuen en el primer punt: al genric equivalent a alguna cosa i al quantitatiu equivalent a un poc. Hi ha quelcom en els seus versos que ens revela una nima turmentada Avui hem trobat el president quelcom indecs 5 CASTELLANISMES FRASEOLGICS TPICS QUE CAL EVITAR No s exactament una terpia sin algo aix com un curset dassertivitat No s exactament una terpia sin una cosa aix com un curset dassertivitat Si ning confia en ella, per algo ser Si ning confia en ella, deu ser per algun motiu El seu comportament t algo que veure amb la falta de sinceritat El seu comportament t alguna cosa a veure amb la falta de sinceritat

36

CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)

LES PREPOSICIONS SE SUPRIMEIXEN DAVANT DE LA CONJUNCI QUE

03

A QUE, AMB QUE, DE QUE, EN QUE PREPOSICI + QUE

Es referia a que... El va amenaar de que... Estic segur de que... Confiem en que... La idea de que...

QUE
Es referia que... El va amenaar que... Estic segur que... Confiem que... La idea que...

PREPOSICI + EL FET QUE QUAN LEXPRESSI SENSE PREPOSICI RESULTA DURA: La supervivncia depenia que hi arribs a temps lajuda humanitria La supervivncia depenia del fet que hi arribs a temps lajuda humanitria

LES PREPOSICIONS SE SUPRIMEIXEN DAVANT DE LA CONJUNCI QUE Segons la normativa, no es pot donar la combinaci preposici + que conjunci ( p. 245). En contacte amb aquesta conjunci, que ja s un element denlla, la preposici (a, amb, de, en) se suprimeix i noms cal usar que. Som conscients de la importncia de la qesti Som conscients que s aix una qesti important Som conscients de que s aix una qesti important Coincidim en la necessitat dactuar sense prejudicis Coincidim que cal actuar sense prejudicis Coincidim en que cal actuar sense prejudicis

CONTRAST: ESTIC SEGUR DE + SUBSTANTIU - ESTIC SEGUR QUE + ORACI Compareu com es resol la mateixa frase segons si el complement introdut per la preposici sexpressa amb un substantiu o amb una oraci equivalent amb verb en forma personal ( p. 248):

37

GRAMTICA CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)

Amb dirigisme em referia al control estatal de leconomia Amb dirigisme em referia a que lestat controla leconomia La jerarquia eclesistica el va amenaar amb lexcomuni La jerarquia eclesistica el va amenaar amb que lexcomunicaria Estic segur de la victria del meu equip Estic segur de que el meu equip vencer Confiem en la vostra honestedat Confiem en que sereu honests Moltes religions encara rebutgen la idea devoluci de les espcies Moltes religions encara rebutgen la idea de que les espcies evolucionen 3 SUPRESSI SIMILAR EN ANGLS, FRANCS I ITALI Ls normatiu quant a la caiguda de preposici s similar al de langls, francs i litali, cosa que pot ajudar-nos en aquesta qesti si coneixem alguna daquestes llenges (per a ms informaci, vegeu el punt 7).

EL FET QUE, FRMULA PER A LLIGAR COMBINACIONS COMPLEXES Quan lexpressi sense la preposici resulta complexa, susa la locuci el fet que (o daltres de similars: la circumstncia que, la condici que, etc.).
Ha sobreviscut grcies al fet que lhan operada de seguida = = Ha sobreviscut grcies que lhan operada de seguida No va fer gens de cas del fet que es cansava del ms mnim esfor = = No va fer gens de cas que es cansava del ms mnim esfor La supervivncia depenia de la circumstncia/condici que arribs a temps lajuda humanitria= = La supervivncia depenia que arribs a temps lajuda humanitria Noteu que tamb en aquests contexts langls, el francs i litali utilitzen una frmula similar: respectivament, the fact that, le fait que, il fatto che. Per a ms informaci, vegeu el punt 7.3.

38

GRAMTICA CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)

REFORMULACI DE LA FRASE AMB INTRODUCCI DE VERBS COM FER, ACONSEGUIR, ETC. En molts casos la manera ms natural s reformular la frase i introduir un infinitiu entre la preposici i la conjunci que. Aquests infinitius solen correspondre a verbs amb significats molt amplis, com ara fer, aconseguir, etc. Tot estava orientat a que el lloc de treball tingus un ambient agradable Tot estava orientat a fer/aconseguir que el lloc de treball tingus un ambient agradable Estem interessats en que transformeu les vostres idees en projectes reals Estem interessats a fer/aconseguir que transformeu les vostres idees en projectes reals Volem contribuir a que els trmits siguen els mnims Volem contribuir a fer/aconseguir que els trmits siguen els mnims

LA IDEA QUE..., LAFIRMACI QUE..., LA SENSACI QUE... Encara que es tracta dun cas particular de la supressi de la preposici (tal com sexplica en lapartat 1), cal fer notar que lexplicaci o desplegament del contingut dun substantiu que implica idea, concepte, afirmaci, suposici, sensaci, sentiment, etc. es fa amb que i no amb de que:
La concepci que la matria es compon dtoms ja la trobem en els antics grecs Al dogma que no hi ha salvaci fora de lEsglsia, ell hi oposava la tesi que la fe ens salva La sensaci que la vida no t sentit et domina en moments aix Una alternativa equivalent a aquesta expressi s, en molts casos, segons el/la qual, sobretot quan es tracta de pensaments, afirmacions o teories: La concepci segons la qual la matria es compon dtoms ja la trobem en els antics grecs Al dogma segons el qual no hi ha salvaci fora de lEsglsia, ell hi oposava la tesi segons la qual la fe ens salva

39

GRAMTICA CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)

CONSTRUCCIONS SIMILARS EN ANGLS, FRANCS I ITALI Langls, el francs i litali tamb suprimeixen la preposici en les mateixes condicions que el catal normatiu, s a dir, davant una frase introduda per la conjunci que (i els seus equivalents en aquestes llenges).

7.1 General: caiguda de preposici davant de que en angls, francs i itali Estic segur de la victria del meu equip Estic segur __ que el meu equip vencer Im certain of the victory of my team Im certain __ (that) my team will win Je suis certain de la victoire de mon quipe Je suis certain __ que mon quipe vaincra Sono certo della vittoria della mia squadra Sono certo __ che la mia squadra vincer 7.2 El fet que: the fact that, le fait que, il fatto che Ha sobreviscut grcies al fet que lhan operada de seguida She has survived thanks to the fact that she has had an immediate surgery Elle a survcu grce au fait quon la opre tout de suite sopravissuta grazie al fatto che lhanno operata subito No va fer gens de cas del fet que es cansava del ms mnim esfor He didnt pay any attention to the fact that he got tired with the minimum effort Elle na prt aucune attention au fait quelle se fatiguait au moindre effort Non ha fatto mica caso al fatto che si stancava con il minimo sforzo 7.3 La idea que, lafirmaci que: construcci similar en angls, francs i itali Moltes religions encara rebutgen la idea devoluci de les espcies Moltes religions encara rebutgen la idea que les espcies evolucionen

40

GRAMTICA CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)

Many religions still reject the idea of the evolution of species Many religions still reject the idea that species evolve Beaucoup de religions rejettent encore lide de lvolution des espces Beaucoup de religions rejettent encore lide que les espces voluent Molte religioni rifiutano ancora lidea dellevoluzione delle especie Molte religioni rifiutano ancora lidea che le specie evolvono

especialitzat

41

04

CANVI DE PREPOSICIONS DAVANT INFINITIU

VERB + EN / AMB + INFINITIU VERB + A + INFINITIU Va tardar molt a netejar la casa Es conforma a gestionar la botiga

Va tardar molt en netejar la casa Es conforma amb gestionar la botiga

VERB + EN / AMB + INFINITIU VERB A + INFINITIU En els complements exigits per un verb que comencen per una preposici (dubtar de..., tardar en..., conformar-se amb...), anomenats complements de rgim verbal ( p. 226), aquestes preposicions, dacord amb la normativa, es redueixen a dues davant un infinitiu: a i de. Aix vol dir, en la prctica, que davant infinitiu, les preposicions en i amb esdevenen normativament a. Compareu la mateixa oraci construda amb les preposicions amb i en + substantiu i amb el verb corresponent en infinitiu, en qu amb i en passen a ser a + infinitiu: Va tardar molt en la neteja de la casa Va tardar molt a netejar la casa Sentret en la lectura de cmics Sentret a llegir cmics Es conforma amb la gesti de la botiga Es conforma a gestionar la botiga

42

COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA

COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA, NO INTRODUT PER A Vaig veure el teu ve a la teulada Vaig veure David a la teulada Vaig veure al teu ve a la teulada Vaig veure a David a la teulada

05

Larticle cita els pares de la sociologia Larticle cita als pares de la sociologia Larticle cita Marx i Comte Larticle cita a Marx i Comte

S SIMILAR A LANGLS, FRANCS I ITALI I saw David / your neighbour on the roof Jai vu David / ton voisin sur le toit Vidi David / il tuo vicino sul tetto

COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA, SENSE LA PREPOSICI A En general, el complement directe referit a persones, igual que el danimals o coses, no va introdut normativament per la preposici a, malgrat que siga habitual en la llengua colloquial. Vaig veure el gat a la teulada Vaig veure al teu ve a la teulada Vaig veure el teu ve a la teulada Vaig veure a David a la teulada Vaig veure David a la teulada Per saber identificar un complement directe, vegeu el punt 2. Per conixer alguns casos particulars en qu s que susa o es pot usar la preposici a, vegeu el punt 3. Per comparar aquest s amb lanleg en francs, itali i angls, vegeu el punt 4.

COM IDENTIFIQUEM UN COMPLEMENT DIRECTE En general, sabem que un complement s complement directe ( p. 227), perqu podem substituir-lo per el, la, els, les / en:

43

GRAMTICA COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA

El / La / Els / Les / En vaig veure a la teulada Vegeu condicions ms precises didentificaci en Complement directe, punts 2 i 3 ( p. 227-228). 3 CASOS PARTICULARS DE C. DIRECTE DE PERSONA AMB A Com a casos particulars, el complement directe de persona porta o pot portar la preposici a en certes condicions en qu pot donar-se ambigitat per confusi amb el subjecte o en qu sutilitzen pronoms personals o de designaci genrica de persones (tothom, ning, qui, etc.).

mitj

3.1 Amb preposici a: Sintrodueix la preposici a en els casos segents: 3.1.1 Amb un pronom personal fort (a mi/tu/ell...) Quan usem pronoms forts ( p. 242), s a dir, que tenen fora accentual prpia. Sn aquests: mi, tu, ell -a, nosaltres, vosaltres, ells -es, vost -s, vs, si. Mesperes a mi o a ell? Us mirava a vosaltres i pensava en els meus fills Noms sestima a si mateixa; ni a tu ni a nosaltres no ens estima gens 3.1.2 Reciprocitat (lun a laltre) i comparacions (com lun a laltre) i frases ambiges En els casos en qu sense preposici es causaria ambigitat: especficament en lexpressi de la reciprocitat (Sinsulten lun a laltre, els uns a les altres, etc.), les comparacions (com Romeu a Julieta) i, en general, en frases en qu apareix confs qui s el subjecte i qui lobjecte: Tenen desavinences sovint i fins i tot sinsulten lun a laltre La desitja amb la mateixa passi adolescent que Romeu a Julieta A qui ha convidat a sopar? [compareu amb Qui ha convidat a sopar?] A quins amics han convidat els pares a sopar? [compareu amb Quins amics han convidat els pares a sopar?]

44

GRAMTICA COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA

Em visita ms sovint que al seu germ [compareu amb Em visita ms sovint que el seu germ] Vaig presenciar com perseguia la policia al lladre 3.2 Facultativament, amb preposici a o sense 3.2.1 Amb els pronoms tothom / tots, ning, el qual, qui, que Es pot introduir la preposici a (tot i que la normativa prefereix ls sense quan no hi ha ambigitat absoluta) amb els pronoms tothom, tots (= tothom), ning, altri i els relatius qui, que, el qual i linterrogatiu qui. Noteu que en cap exemple dels segents no hi ha confusi en la identificaci clara del complement directe: Lescriptora va atendre (a) tothom que li demanava una dedicatria No pots complaure (a) tots Ara estic massa dolgut i no vull veure (a) ning El conseller, el qual / al qual han acusat de frau, ha respost dists i irnic Lestudiant que / a qui seleccionreu ha presentat la renncia Qui / A qui heu convidat a sopar? 3.2.2 Complement directe dislocat en la frase Pot introduir-se tamb a quan el complement directe es presenta dislocat de la seua posici normal dins la frase, que s just darrere del verb. Quan se situa abans del verb (i desprs es reprn amb un pronom dins la frase), les dues opcions sn possibles: amb a, tal com s ms habitual en els registres informals, o sense a, tal com prefereix la normativa ms estricta. Els/Als existencialistes francesos, no els he entesos mai No els he entesos mai, els/als existencialistes francesos Sartre / A Sartre, no lhe ents mai En canvi, quan es colloca al final de la frase, la forma amb a sol ser lnica viable, sobretot amb noms propis. No lhe ents mai, a Sartre

45

GRAMTICA COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA

EL C. DIRECTE DE PERSONA EN ANGLS, FRANCS I ITALI En ls del complement directe sense a pot ajudar-nos la referncia de langls, del francs o de litali, que tampoc no hi posen cap preposici: Vaig veure el teu ve a la teulada / Vaig veure David a la teulada I saw your neighbour on the roof / I saw David on the roof Jai vu ton voisin sur le toit / Jai vu David sur le toit Vidi il tuo vicino sul tetto / Vidi David sul tetto Aquest estiu he llegit sis novelles / Aquest estiu he llegit Cabr i Larsson This summer I read six novels / This summer I read Cabr and Larsson Cet t jai lu six romans / Cet t jai lu Cabr et Larsson Questestate ho letto sei romanzi / Questestate ho letto Cabr e Larsson

especialitzat

46

EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA

EN + INFINITIU (O AL + INFINITIU) NO INDIQUEN CAUSA
En ser / Al ser tan alt, no cabia al llit Com que era tan alt, no cabia al llit Sent (com era) tan alt, no cabia al llit

06

EN + INFINITIU I AL + INFINITIU CAUSA Les construccions en + infinitiu i al + infinitiu no tenen el valor causal exclusiu que de vegades shi atribueix:
En no haver estalviat, Al no haver estalviat, En haver-lo practicat tan poc, A lhaver-lo practicat tan poc, En costar tan cars, Al costat tan cars, ara no t ms diners que el sou havia oblidat tot litali que sabia noms en vaig comprar un quilo

Les alternatives correctes sn oracions causals amb les locucions com que, vist que, ja que o b el gerundi (reforat, o no, per la repetici del verb amb com): Com que no ha estalviat, ara no t ms diners que el sou No havent estalviat, ara no t ms diners que el sou Com que lhavia practicat tan poc, havia oblidat tot litali que sabia Havent-lo practicat tan poc, havia oblidat tot litali que sabia Com que / Vist que costaven tan cars, noms en vaig comprar un quilo Costant, com costaven, tan cars, noms en vaig comprar un quilo En molts casos, com que es tracta de dues accions successives, pot donar-se fcilment una doble interpretaci possible com a expressi de temps i tamb de causa. De Quan passa a, passa b, s fcil arribar a la lectura Ja que passa a, passa b.

47

GRAMTICA EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA

En fer-se de nit, ac tots correm cap a casa En dir les veritats, es perden les amistats Ara b, en tots dos casos la interpretaci temporal (i no estrictament de causa-efecte) s vlida i possible, perqu podem substituir en + infinitiu per una vegada que... o quan...: Una vegada que es fa de nit..., Quan es diuen les veritats..., cosa que no ocorre amb les frases dels pargrafs de ms amunt. 2

EN + INFINITIU (AL + INFINITIU) = TEMPS La construcci en + infinitiu (En arribar a casa, soparem) t un significat temporal, equivalent a quan o una vegada que: Quan arribarem/arribem a casa, soparem Una vegada que arribem a casa, soparem.
En pondres el sol, comena la festa a la platja En acabar la tesi, em regalar unes bones vacances En haver estalviat prou, em comprar una bona moto Una bona part de les gramtiques normatives han recomanat devitar la construcci al + infinitiu (Al pondres el sol, comena la festa) i han proposat dutilitzar exclusivament en + infinitiu (En pondres el sol, comena la festa), considerant que tenen el mateix significat i que cal usar noms aquesta segona. Hi ha, per, altres gramtiques que les admeten totes dues com a correctes i remarquen que al + infinitiu, a ms de viva, histricament documentada i genuna, s una expressi que t un significat temporal diferent de en + infinitiu (vegeu el punt 3). En qualsevol cas, tant si utilitzem en exclusiva en + infinitiu, segons la prctica ms estesa, com si fem tamb s de la construcci al + infinitiu, cal fer-ho amb un valor temporal i no causal, tal com sindica en el punt 1.

AL + INFINITIU - EN + INFINITIU Diverses gramtiques admeten al + infinitiu amb un significat diferent del de la construcci en + infinitiu:

48

GRAMTICA EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA

3.1 Al + infinitiu = mentre, en el moment de Al + infinitiu indica dues accions simultnies i s intercanviable amb mentre + verb en forma personal ( p. 248) o amb en el moment de + infinitiu: Al travessar el pont, vaig veure els pescadors = = Mentre travessava el pont, vaig veure els pescadors = = En el moment de travessar el pont, vaig veure els pescadors Al pondres el sol, comena la festa a la platja = = Mentre es pon el sol, comena la festa a la platja = = En el moment de pondres el sol, comena la festa a la platja 3.2 En + infinitiu = una vegada que En + infinitiu indica dues accions consecutives, que es produeixen luna immediatament darrere laltra. La construcci s substituble per una vegada que + verb en forma personal ( p. 248). En travessar el pont, vaig veure els pescadors = = Una vegada que vaig travessar el pont, vaig veure els pescadors En pondres el sol, comena la festa a la platja = = Una vegada que el sol sha post, comena la festa a la platja

49

07

EN (PRONOM)
SUBSTITUEIX COMPLEMENTS DIRECTES INDETERMINATS (*) Tens xiclets? No en tinc / S que en tinc No __ tinc / S que __ tinc No en tinc cap No __ tinc cap

En tinc... pocs / alguns / uns quants / molts / cinc __ tinc pocs / alguns / uns quants / molts / cinc (*) Indeterminats: els que no comencen per larticle determinat (el, la, els, les) ni per demostratius (aquest, aqueix, aquell) COMPLEMENTS COMENATS PER LA PREPOSICI DE Li parlrem del seu passat, per ella no volia parlar-ne No li vaig portar el regal perqu no men vaig recordar [= del regal / de portar el regal] ACOMPANYA VERBS DE MOVIMENT QUE PORTEN PRONOM PERSONAL: MEN, TEN, SEN, ETC Ara que jo men vaig a Alcoi, tu ten vns a Valncia Shan ficat en un embolic, per ja se neixiran com podran

EN SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT DIRECTE INDETERMINAT En substitueix un complement directe ( p. 227) indeterminat. s indeterminat quan no va introdut ni per larticle determinat: el, la, els, les ni pels demostratius ( p. 234): aquest (-a -s -es), aqueix (-a -os -es), aquell (-a -s -es)

50

GRAMTICA EN (PRONOM)

Vols pomes? S, portan Vols ms / unes poques / sis / un quilo de pomes? S, portan ms / unes poques / sis / un quilo Noteu que en presenta formes diverses segons la posici: en, ne, n, n. Per a ms informaci, vegeu Pronoms febles: formes variables per posici ( p. 244). 1.1 Complements directes indeterminats i determinats Compareu les frases en qu se substitueix un complement directe indeterminat i un complement directe determinat: Vols retoladors fluorescents? S, portan Vols els/aquells retoladors fluorescents? S, portals Dnam diners Dnam els diners No ten donar No tels donar

1.2 Complements habituals substituts pel pronom en Les formes ms habituals que cal substituir amb en sn substantius precedits per: a) cap modificador: Tens pomes? S que en tinc Encara hi ha gelat de torr o ja no ten queda? b) quantificadors i numerals: un, (uns) pocs, uns quants, alguns, bastants, molts, cap; una mica de, un poc de, un grapat de, un munt de; un, dos, tres, vint, etc. Tens unes quantes pomes madures? S, en tinc moltes / No, no en tinc cap Portam un poc de gelat de torr. Si en prens un poc, b, per no nhauries de menjar gens. Vols vint euros? Noms en vull cinc Noteu que en el cas b, amb numerals i quantificadors, en no substitueix tot el complement directe, sin noms el substantiu amb els seus adjectius (pomes verdes) i complements (gelat de torr), per no els quantificadors o numerals (moltes, un poc, gens, cinc).

51

GRAMTICA EN (PRONOM)

1.3 s diferent del castell i similar en francs i itali Compareu aquest s amb el del castell, que no usa cap pronom en aquests casos (ho marquem amb un espai buit): Quieres veinte euros? Solo __ quiero cinco Aix fa que algunes persones calquen en catal labsncia de pronom: Noms __ vull cinc en comptes de Noms en vull cinc Compareu tamb amb el francs i litali, que usen, respectivament, el mateix pronom (en, ne): Est-ce que tu veux vingt euros? Jen veux seulement cinq Vuoi venti euro? Solo ne voglio cinque Per a ms informaci, vegeu el punt 5. 2

EN SUBSTITUEIX ELS COMPLEMENTS COMENATS PER LA PREPOSICI DE El pronom en substitueix, en general, qualsevol complement introdut per la preposici de:
Com que ella sha desdit de la promesa, jo tamb me nhe desdit Parlem ara dels teus plans per al futur? Au, parlem-ne Qu saps de Vladmir Nabkov? No en s res de res Vns ara de Castell? / Vns ara de pescar? S, ara en vinc La sang en la roba delatava el crim i nera una prova irrefutable [= del crim] El francs i litali presenten un s anleg. Per a ms informaci, vegeu el punt 6.

EN ACOMPANYA ELS VERBS DE MOVIMENT AMB UN PRONOM PERSONAL: MEN VAIG

3.1 Men vaig, te nhas tornat, ens en vindrem En acompanya obligatriament els verbs de moviment quan porten tamb un pronom personal (em, et, es, ens, etc.), el qual es combina amb en: men vaig, ten tornes, se nhavia baixat, etc.

52

GRAMTICA EN (PRONOM)

Els verbs de moviment ms freqents amb aquest s sn anar-sen, tornar-sen, venir-sen, entrar-sen, eixir-sen, sortir-sen, pujar-sen, baixar-sen i passar-sen. Ten vas a crrer amb la pluja que cau? Ja ens hem pres un caf i ens en tornem a la feina En un tres i no res sen va pujar a larbre 3.2 Cap pronom o dos pronoms Noteu que aquests verbs de moviment (i sobretot anar, tornar, venir) susen o b sense cap pronom (vaig, has tornat, vindrem) o b amb dos (men vaig, te nhas tornat, ens en vindrem). Mai, per, no sutilitzen amb un sol pronom, com fa el castell i calquen alguns nous catalanoparlants: cap pronom Vns amb mi? tornem a Menorca dem 2 pronoms Ten vns amb mi? Ens en tornem a Menorca dem

1 pronom Et vns amb mi? [calc de Te vienes conmigo?] Ens tornem a Menorca dem [calc de Nos volvemos a Menorca maana] En la resta de verbs que no sn anar, tornar, venir, ls ms general s sense pronoms: Baixes a passejar? Et baixes a passejar? [calc de Te bajas a pasear?] Passareu per casa abans danar al gimns? Us passareu per casa abans danar al gimns? [calc de Os pasaris por casa antes de ir al gimnasio?] 3.3 s similar en francs i itali Compareu amb ls similar del francs i litali: jo men vaig = je men vais, io me ne vado

53

GRAMTICA EN (PRONOM)

EN PER A MFASI DINTENSITAT

4.1 Com ns / Si ns / Que ns, de badoc! Quan es vol marcar la intensitat de ladjectiu o el substantiu que van darrere dels verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer: p. ex. ser badoc, estar satisfeta, semblar/parixer un setcincies), susa el pronom en (en comptes de lhabitual ho ( p. 126)), generalment introdut per si..., com... o que... exclamatius. No saps prou com ns / No saps prou si ns, de badoc! com ns, de badoc! = Si ns, de badoc! = Que ns, de badoc! 4.2 En (mfasi en intensitat) enfront de ho (expressi de qualitat) Compareu aquestes frases, en qu sinsisteix en la intensitat o laspecte quantitatiu, amb les corresponents amb ho en qu simplement sexposa la qualitat del subjecte: s un badoc S que ho s, s! Com nest ara, de satisfeta! / Si nest ara, de satisfeta! / Que nest ara, de satisfeta! Ara est satisfeta amb els resultats per abans no ho estava 4.3 En, relacionat amb un complement comenat per de Ls del pronom en es relaciona amb el fet que all que substitueix s un complement comenat per de (Com nest ara, de satisfeta!) de manera similar al que hem vist en lapartat 2: En substitueix els complements comenats per la preposici de: Parlem ara dels teus plans per al futur? Au, parlem-ne. 5

EN PER A COMPLEMENT DIRECTE INDETERMINAT: S SIMILAR EN FRANCS I ITALI Com a substituci de complements directes indeterminats en francs i itali sutilitza el mateix pronom en (francs: en; itali: ne), de manera similar al catal:
Est-ce que tu veux des pommes? Oui, jen veux Oui, apporte-en six / quelques-unes / un kilo

54

GRAMTICA EN (PRONOM)

Est-ce que tu veux quelques / six / un kilo de / plus de pommes? Oui, apportes-en Vuoi (delle) mele? S, ne voglio / S, portane sei / qualcuna / un chilo Vuoi pi / sei / un chilo di mele? S, ne voglio / S, portane sei / un chilo / qualcuna 6

EN I COMPLEMENT COMENAT PER LA PREPOSICI DE: S SIMILAR EN FRANCS I ITALI El francs i litali presenten un s similar al del catal quant als complements comenats per de, expressat per de en francs i per di o da en itali:
Parlem ara dels teus plans per al futur? Au, parlem-ne Parlons-nous maintenant de tes plans pour lavenir ? Parlons-en Parliamo adesso dei tuoi progetti per il futuro ? Parliamone Qu saps de Vladmir Nabkov? No en s res de res Quest-ce que tu sais de Vladimir Nabokov ? Je nen sais rien de rien Che cosa sai di Vladimir Nabokov? Non ne so niente di niente Vns ara del port / de pescar? S, ara en vinc Est-ce que tu viens maintenant du port / de pcher? Oui, jen viens maintenant Vieni adesso dal porto / da pescare? S, ne vengo adesso La sang en la roba delatava el crim i nera una prova irrefutable [= del crim] Le sang sur les vtements dnonait le crime et il en tait une preuve irrfutable [= du crime] Il sangue sui suoi vestiti denunciava il crimine e ne era una prova inconfutabile [= del crimine]

especialitzat

55

08

GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE

EL GERUNDI QUE EXPRESSA POSTERIORITAT O CONSEQNCIA S INCORRECTE Estudi dret, llicenciant-se el 1963 Estudi dret i shi llicenci el 1963 Ha perdut partits clau, duent lequip al descens Ha perdut partits clau i, aix, ha dut lequip al descens Ha perdut partits clau i, doncs, ha dut lequip al descens Ha perdut partits clau, amb la qual cosa ha dut lequip al descens Com que ha perdut partits clau, ha dut lequip al descens

GERUNDI: ACCI SIMULTNIA O ANTERIOR, NO POSTERIOR El gerundi expressa una acci simultnia o anterior (per no posterior) respecte al verb principal. Els ensenyava msica jugant [simultnia] Conspirant, va arribar a la presidncia [anterior] En aquest cas, lordenaci s intercanviable: Jugant els ensenyava msica Va arribar a la presidncia conspirant

EL GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE Quan el gerundi susa per a indicar posterioritat s incorrecte: Va caure de la teulada, trencant-se una cama Hi ha hagut un accident, formant-se grans cues a la carretera A ms de comprovar si expressa posterioritat o conseqncia, sabem que un gerundi s incorrecte quan no podem collocar-lo al primer lloc de la frase: Trencant-se una cama, va caure de la teulada Formant-se grans cues a la carretera, hi ha hagut un accident

56

GRAMTICA GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE

POSTERIORITAT I CONSEQNCIA: FORMES ALTERNATIVES En comptes dusar el gerundi, podem indicar la conseqncia immediata amb una frase successiva comenada per la conjunci i o b amb una expressi explcita de posterioritat o de conseqncia: Va caure de la teulada i es va trencar una cama Hi ha hagut un accident i shan format grans cues A causa dun accident que hi ha hagut, shan format grans cues Hi ha hagut un accident, per la qual cosa shan format grans cues Hi ha hagut un accident i, doncs, shan format grans cues Hi ha hagut un accident i, amb aix, shan format grans cues Hi ha hagut un accident i, per tant, shan format grans cues Com que hi ha hagut un accident, shan format grans cues

57

09

HAVER-HI
SEMPRE EN SINGULAR Hi ha Hi havia Hi havia hagut Hi han Hi havien Hi havien hagut

molts ferits

molts ferits

SEMPRE PORTA HI Hi ha hagut Hi havia hagut Hi podria haver hagut ms vctimes __ ha hagut __ havia hagut __ podria haver hagut ms vctimes

NO SEMPRE PORTA EL PRONOM EN: SI EXPRESSEM QU HI HA, NO ES POSA EL PRONOM EN: Hi ha llet? Nhi ha llet? No nhi ha No hi ha res per a beure No nhi ha res per a beure

HAVER-HI: NOMS EN SINGULAR En la llengua colloquial de molts parlars valencians i de Catalunya es fa concordar la forma singular o plural del verb haver-hi amb all que hi ha: Al poblet noms hi havia un forn per Al poblet noms hi havien dos forns.
Ara b, en la llengua formal i escrita, el verb haver-hi noms susa en singular, encara que all que hi ha siga un plural: Al poblet, noms hi havia dos forns. Al port, on noms hi havien dues tavernes, ara hi han cinc restaurants Al port, on noms hi havia dues tavernes, ara hi ha cinc restaurants

58

GRAMTICA HAVER-HI

Hi hagueren diversos intents denderrocar el president Hi hagu diversos intents denderrocar el president Hi haurien hagut encara ms intervencions, per les vaig tallar Hi hauria hagut encara ms intervencions, per les vaig tallar 2

HAVER-HI PORTA HI EN TOTES LES FORMES DE LA CONJUGACI En les formes compostes del verb haver-hi de vegades somet de manera incorrecta el pronom hi, omissi que marquen amb __:
__ ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta Hi ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta __ havia hagut crits contra els organitzadors Hi havia hagut crits contra els organitzadors __ hauria pogut haver ferits i tot Hi hauria pogut haver ferits i tot o Hauria pogut haver-hi ferits i tot __ pot haver res ms lamentable que la imprevisi? Hi pot haver res ms lamentable que la imprevisi? o Pot haver-hi res ms lamentable que la imprevisi?

NHI HA INCORRECTE EN COMPTES DE HI HA

3.1 Nhi ha hi ha Com que les formes hi ha, hi havia, etc. van sovint combinades amb el pronom en (nhi ha, nhi havia, etc.), alguns parlants utilitzen sempre hi ha, hi havia, etc. amb el pronom en incorporat (nhi ha, nhi havia, nhi haur, etc.) tant si pertoca usar en com si no: No nhi ha ms llet? en comptes de la forma correcta: No hi ha ms llet?

59

GRAMTICA HAVER-HI

3.2 Hi ha + alguna cosa explcita - nhi ha (dalguna cosa) Quan sexpressa explcitament qu s el que hi ha (per exemple, llet), no susa el pronom en. En canvi, s que susa en substituci del substantiu corresponent. Compareu: Ja no hi ha ms paraules demanades? No, les hem ajornades i ja no nhi ha [n = paraules demanades] Per a ms informaci, vegeu el punt 1 de la fitxa En (pronom) ( p. 50). mitj 4

DE LLET, NO NHI HA? / NO NHI HA, DE LLET? En contrast amb la frase incorrecta del punt 3.1 (No nhi ha ms llet?), s que s del tot correcte combinar el pronom en i el substantiu corresponent quan, per fer ressaltar el substantiu (llet), usem aquest tipus dexpressi:
De llet, no nhi ha ms? No nhi ha ms, de llet? De paraules demanades, ja no nhi ha? Ja no nhi ha, de paraules demanades? Noteu que, en aquests casos, el substantiu va desplaat al principi o al final de la frase, introdut per la preposici de i separat de la resta de loraci per una coma.

60

HI (PRONOM)
SUBSTITUEIX ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS O DE RGIM

10

AMB PREPOSICI QUE NO SIGA DE: SOBRETOT A, AMB, EN, PER, CONTRA Vaig a Eivissa a lestiu. Jo tamb hi vaig [= a Eivissa] Heu valorat el risc? Hi hem pensat molt [= en el risc] AMB LOCUCIONS DE LLOC: AL VOLTANT AL MIG, (AL) DAVANT/DARRERE, ETC. Quan han vist la pancarta, shi han posat davant / al davant (= de la pancarta) ACOMPANYA NECESSRIAMENT

HAVER-HI EN TOTA LA SEUA FLEXI: HI HA, HI HAVIA, HI HAVIA HAGUT, HI HAURIA HAGUT, ETC.
VERBS DE PERCEPCI (SENTIR-HI, VEURE-HI, TOCAR-HI, ETC.) USATS COM A DISPOSAR DE VISTA/ODA/TACTE s sord i cec: no hi sent ni hi veu Tinc les mans gelades i no hi puc tocar SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT PREDICATIU La camisa no era grisa, per amb les rentades shi van tornant Tot i que ja no s la directora, ella encara shi considera

HI, SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUTS PER A, EN, AMB, CONTRA Hi substitueix complements circumstancials i, en general, complements introduts per qualsevol preposici que no siga de. Entre aquests complements sinclouen aquells que van exigits pel verb, com ara referir-se a, pensar en, conformar-se amb, etc., que porten preposicions fixes i predictibles que imposa el verb (vegeu Complement de rgim verbal ( p. 226).

61

GRAMTICA HI (PRONOM)

Les preposicions ms freqents que introdueixen complements substitubles per hi sn a, amb, en, contra, per (a travs de, al llarg de). A fer trampes, no shi val Esccia ens ha agradat tant que hi anem cada estiu [hi = a Esccia] Aix em preocupa tant que no puc deixar de pensar-hi [= en aix] Que ja no vius amb els pares? No, ja no hi visc [hi = amb els pares] Lestiu passat frem moltes passejades per la platja per enguany encara no hi hem passejat [hi = per la platja] Sempre he anat contra els uniformes i ara hi continuar anant (o continuar anant-hi) [hi = contra els uniformes] Ads he citat de passada lanarquisme, per mhi referir amb ms detall [hi = a lanarquisme] Observeu que, respecte a la preposici a, no afecta, en general, el destinatari o beneficiari duna acci (dit complement indirecte), que se substitueix per li o els: Vaig portar un regal al meu nebot / als meus nebots Li / Els vaig portar un regal. Per a un s semblant de hi en francs (y: Jy vais; Tu y penses) o en itali (ci/vi: Ci vado; Vi sono andato; Tu ci pensi), vegeu el punt 7. 2

HI SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUTS PER LOCUCIONS DE LLOC Hi substitueix complements introduts per locucions de lloc del tipus al voltant (de), al mig (de), enmig (de), (al) damunt (de), (al) davant (de), (al) darrere (de), dins (de), al fons (de), enfront (de), a la dreta (de), a lesquerra (de), a la vora (de), etc.
Els estudiants escridassaren el ministre i shi mantingueren al voltant fins que intervingu la policia He ordenat les taules i no vull que hi deixeu res damunt Les formigues envoltaven el cau per no hi entraven dins Acostat al monument, posa-thi a la dreta i somriu per a la foto Observeu que, en aquests casos i a diferncia del que ocorre en el punt 1, hi no substitueix tamb la preposici o, en aquests casos, la locuci de lloc. Ac la locuci de lloc ha daparixer en la frase i hi

62

GRAMTICA HI (PRONOM)

substitueix noms el complement: hi... al voltant (hi = del ministre); hi... damunt (hi = de les taules); hi... dins (hi = del cau), hi... a la dreta (= del monument). Compareu els dos usos: Les formigues envoltaven el cau i shi amagaven (= al cau) Les formigues envoltaven el cau, per no hi entraven dins / al fons Les formigues envoltaven el cau, per s hi mantenien a la vora / al voltant / (al) davant 3 COMPLEMENTS DE MANERA DE QUALSEVOL TIPUS Hi substitueix complements de manera, que responen a la pregunta com?, tant si es tracta dun adverbi com si s un complement amb preposici: Encara parla pomposament / amb pedanteria / sense pausa / de pressa / de mala gana? S que hi parla, s! Notem que, en aquest cas i com a excepci, hi tamb substitueix complements de manera introduts per de (de pressa, de mala gana, etc.), malgrat que els complements encapalats per de es reemplacen, en general, amb el pronom en (vegeu la fitxa En (pronom) ( p. 50). 4

HAVER-HI, SENTIR-HI, VEURE-HI Hi acompanya necessriament alguns verbs: Haver-hi: existir, hi ha, hi havia, hi havia hagut, hi hauria hagut, etc. Per a ms informaci, vegeu la fitxa Haver-hi ( p. 61).

4.1

4.2 Verbs de percepci en sentit absolut: veure-hi, sentir-hi Susa amb verbs de percepci (veure-hi, sentir-hi, tocar-hi), usats en sentit absolut, s a dir, sense cap complement directe: no veure o sentir alguna cosa, sin com el pur fet de captar o poder rebre sensacions pel sentit de loda, la vista, etc. Desprs de latac, ja no hi veig gens b de lull esquerre Sha comprat un audifon i ara hi sent perfectament Pel fred, tenem les mans balbes i no podem tocar-hi

63

GRAMTICA HI (PRONOM)

A banda dels ms freqents veure-hi, sentir-hi i tocar-hi, tamb sinclouen en aquest grup altres verbs sinnims o quasi sinnims com de veure-hi com filar-hi, guipar-hi, clissar-hi; o de tocar-hi, com palpar-hi. Per a ls de veure-hi i veure-shi (No hi veu, No shi veu), consulteu el punt 8. 5

HI SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT PREDICATIU Hi substitueix el complement predicatiu. El complement predicatiu sol respondre a la pregunta com?, per s un substantiu o un adjectiu (i dins ladjectiu podem incloure el participi) i no pas un complement circumstancial. (Per a ms informaci, vegeu la fitxa Complement predicatiu, p. 230.)

5.1 Amb verbs que indiquen permanncia, canvi o aparena Hi substitueix els complements predicatius de verbs que indiquen permanncia, canvi o aparena en un estat: permanncia: quedar, romandre, restar canvi: esdevenir, tornar-se, fer-se aparena: aparixer Ha estat tota la vida un inconformista i hi romandr fins a la mort [hi = un inconformista] La camisa no era grisa, per amb les rentades shi va tornant [hi = grisa] En lobra la frase apareix manipulada, com ja hi apareixia en edicions anteriors [hi = manipulada] Per a ms informaci, vegeu el punt 3 de la fitxa Complement predicatiu, p. 230. 5.2 Amb altres verbs Hi tamb substitueix complements predicatius amb altres verbs, entre els quals sn freqents anar o presentar-se (dalguna manera: anar content, presentar-se alterat); considerar, trobar, veure (dalguna manera, en algun estat: considerar amic/hbil, trobar cansat/ impossible, veure difcil/feli), nomenar, declarar (president, incapacitat), etc. Per a ms informaci, vegeu el punt 4 Predicatius amb la resta de verbs de la fitxa Complement predicatiu, p. 231.

64

GRAMTICA HI (PRONOM)

Com que s moda anar tatuat, ell hi va de cap a peus [Com va? Tatuat = adjectiu (participi)] No s ja directora, per ella encara shi considera [Com es considera? Directora = substantiu] 6 LOCUCIONS AMB HI anar-hi (el cap, la vida, el prestigi, etc.) Jugaven el partit com si els hi ans la vida caure-hi No entenia el doble sentit de la frase per ara ja hi caic deixar-hi la pell No s si funcionar o no per hi he deixat la pell dir-hi la seua (la meua, la teua, etc.) No avanvem en la discussi perqu tothom volia dir-hi la seua fer-hi s una situaci inevitable: no shi pot fer res ja hi som! / tornem-hi! / ja hi tornem! (expressions per a indicar una repetici enutjosa) Tornem-hi! Que no et comprarem la moto! Ja hi som! Altra vegada amagant-vos amb excuses... jugar-shi Qu thi jugues, que ma mare no em deixa anar a la festa? no shi val (a fer alguna cosa) No shi val, a abusar dun pobre ignorant! posar-shi (al telfon) Amb qui vol parlar? Un moment, que ara shi posa thi poses com thi poses Thi poses com thi poses, men vaig a lacampada i no tornar fins dilluns

65

GRAMTICA HI (PRONOM)

HI: S SIMILAR EN FRANCS (Y) I ITALI (CI, VI) Hi t un s molt semblant al francs y (Jy vais; Tu y penses) i a litali ci/vi (Ci vado; Vi sono andato; Tu ci pensi).
Esccia ens ha agradat tant que hi anem cada estiu On a aim tant lcosse quon y va tous les ts La Scozia ci piaciuta tanto che ci/vi andiamo ogni estate No lhe vista, per hi he pensat molt sovint Je ne lai pas vue, mais jy ai pens trs souvent Non lho vista, ma ci/vi ho pensato molto spesso

VEURE-HI I VEURE-SHI Veure, usat en sentit absolut, com a tenir la capacitat de percebre per la vista, presenta dos usos bsics amb hi: veure-hi disposar del sentit de la vista i veure-shi tenir prou claror per a percebre b per la vista. Aix, es diu:
Quasi ha perdut la visi i ja no hi veu gens b En aquella mitja foscor no mhi veia gens b En valenci colloquial els dos usos conflueixen en veure-shi, per en els mbits de llengua generals i formals cal respectar la distinci.

especialitzat

66

LO NEUTRE
LARTICLE LO NEUTRE S SEMPRE INCORRECTE SOLUCIONS MS GENERALS

11

VALOR DE GENERALITZACI O ABSTRACCI = LES COSES..., LA COSA..., ALL QUE S... lo bell el... lo cert all que s... la cosa / el fet / la part... substantiu abstracte VALOR INTENSIU No saps b lo brut que anava! que brut que anava! com de brut anava! si nanava, de brut! Feu-ho tan curt com pugueu De tan pesat com s tots li fugen Pocs simaginen quant costa al ms / menys + adverbi Torneu al menys tard possible Respon al ms rpid que spigues + bell, cert + bell, cert + bell -a, cert -a la bellesa, la certesa

Feu-ho tot lo curt que pugueu De lo pesat que s tots li fugen Pocs simaginen lo que costa Torneu lo menys tard possible Respon lo ms rpid que spigues

LO NEUTRE: DOS VALORS BSICS Larticle dit neutre (Lo pitjor s lo mal que mho va fer passar) no s normatiu. No hi ha una equivalncia nica entre el lo neutre i una sola alternativa correcta. Amb tot, les solucions es poden resumir en dues grans lnies, segons el valor de lexpressi:

1.1 Generalitzaci o abstracci: lo cert Indica una generalitzaci de totes les coses que sn duna determinada qualitat o una abstracci daquesta qualitat. s

67

GRAMTICA LO NEUTRE

equivalent a la cosa certa, les coses certes, all que s cert o la certesa. Vegeu el punt 2. 1.2 Valor intensiu: lo ms lluny possible, lo ploramiques que s! Correspon a expressions que indiquen la intensitat, b amb elements comparatius (ms, menys) i superlatius (millor, pitjor, mxim i mnim, tot lo... que siga possible), b amb construccions que responen a exclamacions o les recorden: Lhan enviat lo ms lluny possible Va fer una lloana lo menys tpica que locasi permetia Et sorprendria / No saps / No timagines lo ploramiques que s 2 GENERALITZACI O ABSTRACCI: EL, SOLUCI MS GENERAL Quan es tracta duna abstracci (all que s..., les coses...), la soluci ms general, que sol cobrir la majoria de casos, s utilitzar larticle el en comptes de lo: el cert = all que s cert, la cosa certa, les coses certes, la certesa. Aquest s s una simple ampliaci de diversos casos que perduren en la parla espontnia, com sn el dol, el salat, el mal, pel segur, pel dret, etc. Li agradava ms el dol que no el salat No volia perdre el mat al parc, per el mal era que li ho havia proms En aix jo no tiraria pel dret, que s massa perills, i aniria pel segur De manera semblant, cal dir: El cert s que mha mentit sense escrpols Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar el bo, el bell i el just Segons el que estableix el reglament, cal considerar nulles les actuacions Al costat de larticle el, es poden utilitzar altres expressions, que, segons els casos, poden ser ms adequades estilsticament o pel seu carcter idiomtic (vegeu el punt 4. Valor generalitzador o abstractiu: altres expressions). Aquestes solucions sn, en la major part dels casos, similars a les altres llenges del nostre entorn: francs, itali i angls. Vegeu el punt 5.

68

GRAMTICA LO NEUTRE

VALOR INTENSIU Quan sindica intensitat, hi ha diverses solucions per al lo neutre:

3.1 Que... que... I lo bruta que porta la roba! I lo pudent que s! I que bruta que porta la roba! I que pudent que s! 3.2 Com de... s increble lo impertinent que arriba a ser s increble com dimpertinent arriba a ser 3.3 Si + en + ..., de... No texplicar lo pagat que est del seu fill! No texplicar si nest, de pagat del seu fill! 3.4 Tan... com... siga possible / pugueu... Veniu lo ms rpid que pugueu (o que siga possible) Veniu tan rpid/rpidament com pugueu (o com siga possible) Vaig fer una crtica lo menys desapassionada que vaig poder Vaig fer una crtica tan poc apassionada / tan desapassionada com vaig poder 3.5 Al ms/menys... (possible/millor/que pugueu) Veniu lo ms rpid possible/millor/que pugueu Veniu al ms rpid/rpidament possible/millor/que pugueu Lhan enviat lo ms lluny possible Lhan enviat al ms lluny possible Notem que cal dir al ms o al menys... i no el ms... o el menys... 3.6 Al mxim/mnim de... Ens hem esforat per fer una descripci lo ms breu i alhora lo menys densa Ens hem esforat per fer una descripci al mxim de breu i al mnim de densa Notem que cal dir al mxim/mnim de... i no el mxim/mnim de...

69

GRAMTICA LO NEUTRE

VALOR GENERALITZADOR O ABSTRACTIU: ALTRES EXPRESSIONS Encara que el cobreix una bona part dels casos del significat abstracte de lo, hi ha altres expressions ms variades i sovint ms idiomtiques a les quals podem recrrer.

4.1 Paraules genriques: cosa, fet, part, cas, aspecte s lo ms encertat que has dit en ta vida s la cosa ms encertada que has dit en ta vida Lo indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments El fet indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments I ara ve lo millor de lespectacle! I ara ve la part millor de lespectacle! 4.2 Cosa que / la qual cosa Quan tota una frase reprn el significat de lanterior (generalment desprs duna coma o punt i coma en lescrit), cal dir cosa que o la qual cosa (o expressions equivalents com fet que, etc.) i no lo que ni el que: Lhavia escridassada, lo que / el que no li perdon mai Lhavia escridassada en pblic, cosa que / la qual cosa / fet que no li perdon mai 4.3 A, aix, all + que... Els pronoms demostratius neutres a, aix i all substitueixen de manera natural i idiomtica moltes expressions amb lo que: Lo que mexpliques no tho creus ni tu Aix que mexpliques no tho creus ni tu Cal indicar que no s correcte ls dall + adjectiu (all important, all cert, all bell), com a frmula dabstracci o generalitzaci si no porta un verb en forma personal ( p. 248), que al ms sovint s el verb ser. All cert s que mha mentit sense escrpols All que s cert s que mha mentit sense escrpols

70

GRAMTICA LO NEUTRE

El cert / La cosa certa s que mha mentit sense escrpols Qu ocorre quan atenem primer all urgent i no all important? Qu ocorre quan atenem primer all que s urgent i no all que s important? Qu ocorre quan atenem primer les coses urgents i no les coses importants? Qu ocorre quan atenem primer lurgent i no limportant? 4.4 Substantius abstractes corresponents: bondat, bellesa, justcia, etc. En alguns contexts, es poden utilitzar els substantius abstractes corresponents que expressen la qualitat de tot all que s + adjectiu: bo = bondat, bell = bellesa, just = justcia, etc. Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar lo bo, lo bell i lo just Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar la bondat, la bellesa i la justcia En lo declarat davant el jutge es desdiu de lo afirmat abans En les declaracions davant el jutge es desdiu de les afirmacions dabans 4.5 Expressions idiomtiques amb larticle la Hi ha un grapat de casos per als quals disposem duna expressi idiomtica feta en femen amb larticle la: la bona, la grossa, la de sempre/mateixa, a la meua/teua/seua..., dir-la o fer-la grossa (dir o fer alguna cosa exagerada o desbaratada), passar-la b/malament/ magra, encertar-la o endevenir-la, etc. I aix no s tot. Ara ve lo bo / lo gros I aix no s tot. Ara ve la bona / la grossa Mha tornat a fer lo mateix / lo de sempre! Mha tornat a fer la mateixa / la de sempre! Ac ning no mira per ning i tots van a lo seu Ac ning no mira per ning i tots van a la seua

71

GRAMTICA LO NEUTRE

4.6 Expressions usuals diverses Hi ha una srie dexpressions castellanes que se solen calcar i que conv substituir per altres de ms adequades i genunes. Nesmentem algunes de les ms freqents: a lo grande a lo loco a lo mejor a lo sumo de lo contrario en lo referente a en lo sucesivo lo suficientemente lo ms mnimo por lo dems por lo general por lo menos por lo tanto por lo visto 5 a cor qu vols a la babal a la millor, potser a tot estirar, com a mxim, tot al ms, pel cap alt si no, altrament pel que fa a, quant a dara endavant, dara en avant prou gens ni mica, gens ni miqueta aix a banda en general almenys, si ms no, pel cap baix per tant, doncs pel que es veu, pel que sembla

VALOR GENERALITZADOR O ABSTRACTIU EN ALTRES LLENGES El valor generalitzador o abstractiu de larticle determinat amb una forma de mascul s semblant a ls del francs i litali i tamb de l'angls, en qu the, sense marca de gnere, representa l'article determinat general. Aix ho comprovem, per exemple, en ttols dobres com El sagrat i el prof, del romans Mircea Eliade, originalment escrita en alemany (Das Heilige und das Profane, en qu hi ha article neutre marcat ac), ttol que en aquestes llenges s tal com segueix: francs: itali: angls: Le sacr et le profane Il sacro e il profano The Sacred and the Profane

Aquest mateix s el veiem tamb en el nom duna can francesa com Limportant cest la rose de Gilbert Becaud, que t versi italiana Limportante la rosa.

72

GRAMTICA LO NEUTRE

LO / L PER A USOS NEUTRES EN LA LLENGUA CLSSICA La llengua medieval i clssica no distingia entre el mascul i el neutre (igual que hem vist per al francs i litali), al contrari del que de vegades alg ha afirmat, malinterpretant larticle lo com a neutre. De fet, aquest valia tant per a usos neutres com per als masculins (Farem lo que diu lo pare), tal com es mant en els parlars valencians del nord i tot el catal nord-occidental.
Ara b, la clau s que lo (mascul o neutre, usos que no es distingien) adoptava per a tots dos significats la forma l davant vocal o recolzat en aquesta (lamic; il cert no crec = i el cert no crec) o es contreia en al, del (Veniu al castell al ms prest que poreu, Del bo tria hom lo millor (Tirant lo Blanc). Dit duna altra manera: que tant el neutre com el mascul sexpressaven amb lo, l al, del, etc., segons la posici de larticle i les condicions fontiques i no hi havia una forma ni nica i ni invariable lo per al neutre (De lo bo tria lo millor, lo amarg), com ocorre ara colloquialment per interferncia del castell. En aquest sentit, hi ha uns versos famosos dAusis Marc que fan: Aix dispost, dol me sembla lamarg / tant s en mi enfeccionat [= infectat] lo gust. Observem que larticle amb s neutre s l en dol me sembla lamarg (= les coses amargues o lamargor) , perqu amarg comena per vocal, al costat del mascul lo gust, perqu sinicia amb consonant. La normativa recull aquesta tradici clssica i rebutja la interferncia del lo exclusivament com a neutre. Si larticle lo prenia la forma l (lamarg) o l (il cert no crec) tant per als usos masculins com neutres, la forma moderna daquest, que s el (o l) continua aquesta tradici, sense la interferncia del castell. especialitzat

73

12

OBLIGACI: EXPRESSIONS
FORMES VERBALS QUE EXPRESSEN OBLIGACI tenir que deure de ser precs haver-hi que haver de haver de caldre caldre tinc que fer he de fer dec de fer he de fer s precs fer cal fer hi ha que fer cal fer

TINC QUE...: HE DE... La forma tenir que s incorrecta. Lalternativa correcta ms habitual per a expressar obligaci s haver de.
Tindrem que fer ms esport, perqu estem panxuts Haurem de fer ms esport, perqu estem panxuts A ms de la forma haver de, hi ha altres possibilitats per a indicar obligaci: sobretot el verb caldre, per tamb expressions del tipus ser necessari o imprescindible. (Vegeu els punts 4 i 5.) Caldr que fem ms esport, perqu estem panxuts

DEC DE: HE DE... La forma deure de s sempre incorrecta. Lalternativa correcta ms habitual per a expressar obligaci s haver de.
Dec de fer ms esport He de fer ms esport

DEURE + INFINITIU

3.1 Deure + infinitiu, frmula limitada dobligaci Deure + infinitiu s una construcci acceptada normativament per a expressar obligaci, per especficament si t un carcter moral o si forma part de construccions en qu se sobreentn un infinitiu (Heu fet el que deveu [= deveu fer]) o en qu deure va coordinat o en correlaci amb un altre verb seguit directament per un infinitiu, com s sovint poder (Podem i devem oposar-nos al racisme).

74

GRAMTICA OBLIGACI: EXPRESSIONS

Els drets humans sn un llegat precis que devem preservar Si som un poble lliure s perqu, quan fou lhora, alguns feren el que devien (= devien fer) Ja coneixeu el clebre imperatiu tic: Si pots fer-ho, deus fer-ho o, ms breu i contundent encara, Si pots, deus 3.2 Deure + infinitiu, preferentment probablitat Fora dels casos concrets que sexposen en el punt 3.1, la majoria de les gramtiques de referncia recomanen reservar deure + infinitiu per a indicar probabilitat o deducci. Aix, una frase com La comissi deu reunir-se cada mes sentn en ls ms general i formal com una deducci o com a probabilitat (La comissi deu reunir-se cada mes, si fem cas de les actes) i no com una obligaci. Ms exemples de deure + infinitiu per a indicar probabilitat o deducci: Aix devia ser cap al 1995, perqu jo encara vivia a Elx El veig ben esvelt i musculat. Deu haver fet molt desport Per a ms informaci, vegeu la fitxa Probabilitat i deducci (p. 81). 4

SER PRECS: CALDRE, SER NECESSARI Precs vol dir exacte, afinat, acurat (un clcul precs, una descripci precisa, etc.) i, per aix, es pot dir
El llibre de Von Frisch s precs quan descriu el llenguatge de les abelles Ara b, precs no significa necessari. Ser precs com a frmula dobligaci (+ infinitiu o amb que + subjuntiu) s un castellanisme per al qual disposem dun verb especfic, caldre, o dexpressions com ser necessari o imprescindible. s precs llegir el llibre de Von Frisch si volem entendre les abelles Cal llegir el llibre de Von Frisch si volem entendre les abelles s necessari/imprescindible llegir el llibre de Von Frisch si volem entendre les abelles

75

GRAMTICA OBLIGACI: EXPRESSIONS

s precs que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles Cal que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles s necessari/imprescindible que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles s precs que vingueu de seguida Cal que vingueu de seguida s necessari/imprescindible) que vingueu de seguida 5

HI HA QUE...: CAL... Hi ha que + infinitiu s una interferncia del castell. La forma alternativa correcta s caldre.
Al laboratori hi ha que seguir totes les normes de seguretat Al laboratori cal seguir totes les normes de seguretat Ara hi haur que refer lenrajolat de dalt a baix Ara caldr refer lenrajolat de dalt a baix A ms, hi ha altres possibilitats, com haver de, ser necessari/imprescindible, etc. Ara shaur de refer lenrajolat de dalt a baix Ara ser necessari/imprescindible refer lenrajolat de dalt a baix

76

PER - PER A + INFINITIU

13

PER + INFINITIU = AMB LA INTENCI DE, PERQU VULL/VOLS... = ACCI INTENCIONADA

VERBS DE MOVIMENT Vinc per dir-tho VERBS DESFOR Treballem per viure, no vivim per treballar

VERBS DACCI INTENCIONADA IMPLCITA fer, dir, intentar, cercar, proposar, etc. EXPRESSIONS DISCURSIVES per comenar, per acabar, per dir-ho aix, etc.

PER A + INFINITIU = DESTINACI = ACCI NO INTENCIONADA

VERBS DACCI NO VOLUNTRIA servir, necessitar, caldre, ser, haver-hi, etc.

PER A NO DEPENDENT DE VERB EN FORMA PERSONAL, SIN SUBSTANTIU + PER A La mquina t un dispositiu per a desconnectar-se ADJECTIU + PER A s molt til per a estalviar energia PARTICIPI + PER A PRONOM + PER A ADVERBI + PER A
Disposem de models preparats per a rendir al mxim No sc ning per a criticar-la s massa per a carregar-tho tu sol

PER I PER A + INFINITIU: NOTES PRVIES En aquesta fitxa es descriuen, en els termes ms generals, les prescripcions normatives sobre ls de per i per a amb infinitiu. Cal dir, per, que en els darrers anys ha tingut mplia difusi una proposta de simplificaci

77

GRAMTICA PER - PER A + INFINITIU

daquesta normativa, que consisteix a usar per + infinitiu en tots els casos. Aix, hi ha alguns gramtics que propugnen admetre frases com les segents, que en la normativa (i en ls habitual valenci) es resolen amb per a: Un frontofocmetre s un aparell per determinar el centre ptic duna lent T un projecte per reduir les despeses energtiques Ens han fet una oferta massa bona per rebutjar-la Ara no hi ha ning per netejar ledifici Resulta una lectura estimulant per obrir noves perspectives Ats el carcter normatiu de la distinci entre per i per a + infinitiu i ls ms general en valenci, exposem i recomanem la prctica diferenciada segons les notes ds segents. 1

PER + INFINITIU, ACCI INTENCIONADA Davant dun infinitiu sutilitza per (per saludar) quan hi ha intencionalitat de lacci, s a dir, quan lexpressi s equivalent a perqu vull/vols/vol...
Vinc noms per saludar-vos i men vaig (= perqu vull saludar-vos...) Hem encs la rdio per sentir el concert (= perqu volem sentir el concert) s tan reservat que no parla per no ofendre (= perqu no vol ofendre) Per als casos ms comuns ds de per + infinitiu, vegeu el punt 3.

PER A + INFINITIU, DESTINACI: ACCI NO INTENCIONADA En la resta de casos, s a dir, quan no hi ha intencionalitat sin simple destinaci, sutilitza per a.
Fustalluent s un producte que serveix per a netejar la fusta Necessitem un envelat per a cobrir-nos del sol Un llevaneu s un vehicle per a apartar la neu s massa gros per a passar pel forat Per als casos ms comuns ds de per a + infinitiu, vegeu el punt 4.

PER + INFINITIU, CASOS MS COMUNS Els casos ms comuns ds de per + infinitiu sn quan aquest depn de verbs dels tipus segents:

78

GRAMTICA PER - PER A + INFINITIU

3.1 De moviment Anar, venir, portar, dur, baixar, pujar, etc. Puja cada setmana al poble per visitar els pares Portaven pamflets per repartir-los entre els assistents a lacte 3.2 D esfor amb una intenci Esforar-se, treballar, estudiar, combatre, lluitar, afanyar-se, sacrificar-se, etc. Treballem per viure; no visquem per treballar! Sha sacrificat molt per aconseguir una bona posici 3.3 Dintenci o acci voluntria implcita Fer, demanar, intentar, dir, proposar, cercar, buscar, etc. Feia el pallasso per cridar latenci Ho diem ben clar per donar-ho a conixer a tothom 3.4 En expressions discursives Sense dependncia de cap verb explcit (sin dun sobreents verb de llengua, com dir, exposar i similars), trobem per + infinitiu en expressions que tenen un valor connectiu en el discurs: per comenar, per acabar, per posar un exemple, per dir-ho aix (o amb altres paraules) i similars: Per acabar, una darrera reflexi sobre la funci social de lescola Per posar-ne un exemple clssic: s un gegant amb peus de fang Era, per dir-ho aix, un orfebre preciosista de la msica 4

PER A + INFINITIU, CASOS MS COMUNS Sutilitza per a amb verbs que no impliquen acci intencionada o quan per a depn directament dun substantiu, dun adjectiu, dun participi ( p. 240), dun pronom o dun adverbi ( p. 223).

4.1 Verbs tpics que no impliquen intencionalitat Es tracta de verbs com servir, aprofitar, necessitar, caldre, ser, estar, haver-hi, faltar, mancar, tenir, etc. Un puntacorrent serveix per a treballar la fusta

79

GRAMTICA PER - PER A + INFINITIU

Nhi ha per a donar i vendre Ens calen/falten voluntaris per a escampar la campanya 4.2 Per a dependent de paraules que no sn verbs en forma personal En general, susa per a quan depn de qualssevol altres paraules diferents dun verb en forma personal ( p. 248), s a dir, un substantiu, un adjectiu, un participi ( p. 240), un pronom o un adverbi ( p. 223). Ara presentarem el nostre pla per a renovar lempresa s la persona ideal per a dirigir la comissi Han estat dissenyades per a adaptar-se a qualsevol posici No s ning per a dir-me qu he de fer Ara s massa tard per a telefonar-li 5

PER I PER A + INFINITIU: PRECISI DE SIGNIFICAT EN FRASES SIMILARS Lespecialitzaci entre per i per a ajuda a distingir significats com Prenc pastilles per dormir (= perqu vull dormir) i Prenc pastilles per a dormir (= pastilles somnferes).
En el primer cas, tallarem la frase aix: Prenc | pastilles | per dormir (= perqu vull dormir) I com que per dormir forma una expressi autnoma, pot canviar la posici: Per dormir, prenc pastilles Contrriament, en Prenc pastilles per a dormir, pastilles per a dormir forma un sol bloc de significat: equival a pastilles-que-fandormir o pastilles somnferes, i no sen pot invertir lordre, igual que no podrem desplaar somnferes al principi de la frase: Prenc | pastilles per a dormir

especialitzat

80

PROBABILITAT I DEDUCCI
PROBABILITAT = DEURE + INFINITIU Deuen guanyar diners a cabassos, perqu tenen tres esportius de luxe Duia pantalons curts, s a dir, que no devia haver fet encara els dotze anys NO FUTUR NI CONDICIONAL

14

Guanyaran diners a cabassos, perqu tenen tres esportius de luxe Duia pantalons curts, s a dir, que no hauria fet encara els dotze anys

PROBABILITAT: DEURE + INFINITIU La probabilitat o la deducci dalguna cosa que es dna com a raonablement certa sexpressa amb el verb deure + infinitiu. No les hem vistes mai. Deuen ser forasteres No les havem vistes mai. Devien ser forasteres Quan all va passar, encara vivem a Elx: deu fer ms de quinze anys Aleshores vivem a Elx, per devia fer poc que ens hi havem traslladat

S INCORRECTE DE FUTUR I CONDICIONAL PER A PROBABILITAT Cal evitar ls del futur i del condicional per a expressar la probabilitat o la deducci en el present i el passat, respectivament, frmules que sn un calc del castell. Ja seran les cinc, perqu els infants passen cridant pel carrer Ja deuen ser les cinc, perqu els infants passen cridant pel carrer Ja serien les cinc, perqu els infants passaven cridant pel carrer Ja devien ser les cinc, perqu els infants passaven cridant pel carrer Per la roba que duu, treballar com a infermera Per la roba que duu, deu treballar com a infermera Per la roba que duia, treballaria com a infermera Per la roba que duia, devia treballar com a infermera

81

GRAMTICA PROBABILITAT I DEDUCCI

s una executiva que cobrar ms de 12.000 euros al mes s una executiva que deu cobrar ms de 12.000 euros al mes Sumats tots els anys en el crrec, haur cobrat una autntica fortuna Sumats tots els anys en el crrec, deu haver cobrat una autntica fortuna 3 LA PROBABILITAT EN PRETRIT PERFET

3.1 Degu, degueres, degu...; no vaig deure, vas deure, etc. En la construcci deure+ infinitiu, deure no admet les formes de tipus vaig deure, vas deure, va deure... (dites del pretrit perfet perifrstic). Per tant, per a expressar una probabilitat o deducci referida al passat sutilitzen noms les formes degu, degueres, degu... (dites del pretrit perfet simple). Va deure ser ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove Degu ser ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove Van deure entrar disfressats delectricistes i desprs van deure desconnectar les alarmes Degueren entrar disfressats delectricistes i desprs degueren desconnectar les alarmes Hi ha altres frmules alternatives a degu, degueres, degu... + infinitiu, que sexposen en els punts segents. 3.2 Probablement / segurament + pretrit perfet La probabilitat o la deducci referides al passat tamb poden expressar-se amb adverbis o locucions com probablement, segurament, sens dubte i un pretrit, que si s el perfet, en aquest cas tant pot ser simple (fou, entraren) com perifrstic (va ser, van entrar). Probablement/Segurament va ser/fou ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove Probablement/Segurament entraren/van entrar disfressats delectricistes i desprs desconnectaren/van desconnectar les alarmes

82

GRAMTICA PROBABILITAT I DEDUCCI

Notem que possiblement no t el significat de probablement. Ser possible vol dir que pot ocrrer i no equival a ser probable, que significa que hi ha diverses i poderoses raons per a creure que ocorrer. Probablement i segurament (i els adverbis i locucions adverbials similars) van amb verb en mode indicatiu (Possiblement/segurament va ser / fou ella qui va respondre) i no en subjuntiu (Possiblement/segurament fos ella qui va respondre). Per a ms informaci, vegeu la fitxa Potser (possiblement, probablement, segurament) + indicatiu, p. 194. 3.3 Deu haver + participi En alguns contexts, al costat de degu, degueres, degu..., (p. ex.: Ho degu fer ell) es pot utilitzar la construcci deu haver + participi (Deu haver-ho fet ell). Aix, si reprenem els exemples de lapartat anterior, tamb podrem dir: Deu haver estat ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove Deuen haver entrat disfressats delectricistes i desprs deuen haver desconnectat les alarmes

especialitzat

83

15

QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI

SENSE ARTICLE: A QU, AMB QU, DE QU, EN QU AL QU, AMB LA QU, DELS QU, EN LES QU Les dades a qu ens referim sn pbliques Les dades a les qu ens referim sn pbliques Els motius en qu sinspira provenen sempre del mn urb Els motius en els qu sinspira provenen sempre del mn urb

PREPOSICIONS DUNA SLLABA (A, AMB, DE, EN...) + QU

PREPOSICIONS DE MS DUNA SLLABA (CONTRA, A FAVOR DE...) + EL QUAL, LA QUAL, ETC. EL QUE, LA QUE, ETC. s una injustcia contra la qual sha revoltat s una injustcia contra la qu sha revoltat Presenten un pla a favor del qual ja han parlat molts experts Presenten un pla a favor del qu ja han parlat molts experts

PREPOSICI + QU RELATIU, SENSE ARTICLE: A QU, DE QU, EN QU ... Amb les preposicions tones ( p. 241) que sn, en general, les duna nica sllaba: a, amb, de, en, per, quan van seguides de qu relatiu ( p. 245), s a dir, (equivalent a el qual, la qual, etc.) cal usar la construcci segent: preposici + qu: a qu, amb qu, de qu, en qu, etc. Lempresa a Els materials amb i no preposici + article + relatiu qu: a la qu, amb el qu, dels qu, en les que, etc. qu ho comprvem ha tancat qu es fabrica sn cars

84

GRAMTICA QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI

Lempresa a Els materials amb

la els

qu ho comprvem ha tancat qu es fabrica sn cars

Aix vol dir, en la prctica, que els relatius darrere de preposici duna sllaba porten qu sense article o el qual, la qual, els quals, les quals, amb article. Aquesta s ladrea a qu / a la qual podeu enviar suggeriments Aquesta s ladrea a la qu podeu enviar suggeriments Lestil amb qu / amb el qual ho exposa fa amena la matria Lestil amb el qu ho exposa fa amena la matria Sn temes de qu / dels quals sempre sha negat a parlar Sn temes dels qu sempre sha negat a parlar Han promogut llistes en qu / en les quals sapleguen tots els corrents dopini Han promogut llistes en les qu sapleguen tots els corrents dopini Per a ls de per + qu vegeu el punt 3. 2 PREPOSICIONS DE MS DUNA SLLABA + EL QUAL, LA QUAL, ETC. Amb les preposicions o locucions preposicionals que tenen ms duna sllaba (cap a, per a, fins a, contra, davant, sobre, damunt; respecte a, a favor de, en virtut de, dacord amb, etc.) i que tenen un accent tnic propi ( p. 221), susa el relatiu el qual: Ha tret a la llum enigmes per als quals no hi ha cap explicaci satisfactria Ha tret a la llum enigmes per als qu no hi ha cap explicaci satisfactria Silenciats s un reportatge davant el qual no pots restar indiferent Silenciats s un reportatge davant el qu no pots restar indiferent

85

GRAMTICA QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI

Ho considerem una opini gratuta respecte a la qual no tenim res a dir Ho considerem una opini gratuta respecte a la qu no tenim res a dir Ha promulgat una llei en virtut de la qual sinvesteix de plens poders Ha promulgat una llei en virtut de la qu sinvesteix de plens poders 3

PER QU = PEL QUAL, PER LA QUAL, ETC. Darrere de per, el comportament del relatiu qu s idntic al que presenta amb la resta de preposicions duna nica sllaba, tal com es descriu en el punt 1.
Ara exposar el motiu per qu / pel qual vaig obrar amb tan poca cautela Ara exposar el motiu pel que vaig obrar amb tan poca cautela Ac el tractem en un apartat a banda per advertir explcitament que no sha de confondre amb la conjunci perqu (=ja que, per tal com), la qual sescriu com una sola paraula. Per a ms informaci, vegeu tamb la fitxa Per qu - perqu i sobretot el punt 3 daquesta: Per qu = pel qual, per la qual, etc. (p. 193).

86

BLOC 2: ERRADES TPIQUES DE CASTELLANOPARLANTS

89

ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP

ALG ALGUN CADASC CADASCUN CADA U CADA UN
ACABATS EN - SN INVARIABLES: NO TENEN FEMEN NO ACOMPANYEN CAP SUBSTANTIU DESIGNEN PERSONES ENTESES GENRICAMENT: ALG, CADASC, NING SUBSTITUIBLES PER ... PERSONA ACABATS EN -UN

01
NING NINGUN

TENEN FEMEN: ALGUNA, CADASCUNA,NINGUNA ACOMPANYEN UN SUBSTANTIU PRESENT O SOBREENTS... CONCRETEN UN SUBSTANTIU: ALGUN HOME, CADASCUN DELS JURATS, CAP VENA NO PODEN SUBSTITUIR-SE PER ... PERSONA

Alg tha portat aquest regal = Alguna persona tha portat aquest regal Si compres regals, porta-men alg [= alguna persona] Si compres regals, porta-men algun [= algun regal] Cadasc aporta la quantitat que vol = Cada persona aporta la quantitat que vol Sn cinc socis i cadasc [= cada persona] aporta 10.000 euros Sn cinc socis i cadascun [= dels socis, cada soci] aporta 10.000 euros Ning no va badar boca = Cap/Ninguna persona no va badar boca De tots els assistents, ning [ = cap/ninguna persona] no va badar boca De tots els assistents, cap (o ningun) [= cap/ningun assistent] no va badar boca

1 ALG ALGUN, CADASC CADASCUN, NING NINGUN Hi ha dos grups de paraules que de vegades es confonen per la proximitat fontica i de significat. Duna banda, les acabades en -: alg, cadasc o cada u i ning, que tenen noms aquesta forma nica. De laltra, les corresponents acabades en -un: algun, cadascun (o cada un) i ningun, que presenten variaci de femen i, en alguns casos, plural.

91

GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP

alg cadasc cada u ning 2

algun (-a -uns -unes) cadascun (-a) cada un (-a) ningun (-a)

ALG, CADASC / CADA U, NING SN INVARIABLES I VAN SOLS El primer grup, les formes acabades en -, invariables, sn pronoms i, com a tals, no acompanyen mai un substantiu. Designen genricament una persona indeterminada: alg = alguna persona cadasc o cada u = cada persona ning = cap persona
Ac ha estat alg que mha regirat els papers Cadasc (o cada u) ha daportar 10.000 euros al projecte Es va fer el silenci: ning no va badar boca Equivalen, respectivament, al castell alguien, cada cual i nadie o a les expressions que en angls es formen amb -one: someone, each one o everyone, no one.

ALGUN, CADASCUN/CADA UN, CAP/NINGUN: VARIABLES I ACOMPANYEN UN SUBSTANTIU Els mots del segon grup, acabats en -un, admeten variaci de gnere (algun -una, cadascun -una, ningun -una). Com a adjectius que sn, acompanyen un substantiu o almenys el pressuposen (generalment perqu ja ha aparegut abans).
Equivalen als mots que en castell acaben en -n (o -uno), -una (algn/ alguno, alguna; cada uno -a, ningn/ninguno -una) i a langls some, every/each, no.../none (s a dir, sense -one final). Compareu amb les frases del punt 2: Ac ha estat algun intrs que mha regirat els papers Sn cinc socis i cadascun [dels socis] aporta 10.000 euros al projecte Es va fer el silenci: dels assistents, cap/ningun [= assistent] no va badar boca Ms exemples:

92

GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP

Si compres regals a tots, porta-men algun [= algun regal] No, que em costen cinquanta euros cadascun / cada un [= cadascun dels regals] No dirs la teua paraula / amb voluntat dantologia, / car la dirs honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posteritat [...] (Vicent Andrs Estells) 4 FORMES EN CADASC- = FORMES EN CADA Les formes amb cada partides en dos mots (cada un, cada una) sn tan correctes com les corresponents soldades que comencen per cadasc- (cadascun, cadascuna), per aquestes darreres sn ms habituals en la llengua escrita i formal: cadasc = cada u cadascun = cada un cadascuna = cada una 5

NINGUN -A: RECOMANABLE UTILITZAR PREFERENTMENT CAP Ningun -a sn formes correctes, per en els registres formals i escrits susa preferentment cap.
No conec cap narraci ms terrorfica que El penjat i els voltors No li han agradat cap de les opcions que proposeu Al calaix tens flassades. Si en necessites cap, agafan

mitj

ALGUN -A, MAL USAT EN ORACIONS NEGATIVES s incorrecte ls de algun -a en oracions negatives en les quals, calcant del castell, generalment es colloca darrere del substantiu que acompanya. Les alternatives vlides sn cap, si va amb un substantiu comptable ( p. 232), o gens de, si s un substantiu no comptable ( p. 232), o deixar-ho sense determinant.
No ha tingut mai detall algun amb mi No ha tingut mai cap detall amb mi Era incapa de mostrar pietat alguna Era incapa de mostrar gens de pietat Se nanaren sense donar explicaci alguna Se nanaren sense donar (cap) explicaci

93

GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP

mitj 7

Per a ms informaci sobre ls de cap i gens vegeu el punt 2 de la fitxa Cap-cap de-gens-ningun, p. 163.

QUALQUE I QUALCUN -A, EQUIVALENTS A ALGUN -A; QUALC, EQUIVALENT A ALG Qualque i qualcun -a, d'una banda, i qualc, d'una altra, sn equivalents en significat a algun -a i alg, respectivament. Eren habituals en la llengua clssica i encara ho sn en els parlars balerics i nord-catalans:
A mi tamb qualque beuratge [...] haguera fet (LEspill) Qualque cosa deu haver fet que calla Una habitaci lliure? Ara veur si nhi ha qualcuna Ha passat qualc que cridava com un boig Ara b, mentre que el significat de qualque i qualcun -a s equivalent al de algun -a, en el comportament sintctic presenten algunes particularitats que sexpliquen en el punt 9. Qualc t un valor i un comportament del tot similar a alg.

ALGUN / CADASCUN / CADA UN / CAP + DE... I ALG / CADASC / NING + DE...

8.1 Algun, cadascun, cap + de... Cal usar algun, cadascun (cada un) o cap quan aquests mots van seguits dun complement format per: de + substantiu que designa persones preses individualment: algun dels estudiants, cadascuna de les diputades, cap dels treballadors de + nosaltres / vosaltres / ells / elles Quan comen el discurs, alg dels estudiants / dels diputats el va escridassar Quan comen el discurs, algun dels estudiants / dels diputats el va escridassar Alg/Ning de nosaltres no tindr tiramis, per per a cadasc (de nosaltres) hi ha una bona pizza Algun/Cap de nosaltres no tindr tiramis, per per a cadascun (de nosaltres) hi ha una bona pizza Per a ms informaci, vegeu els apartats segents.

94

GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP

8.2 Algun, cadascun, cap + de + substantiu o pronom personal: algun dels estudiants, cap de nosaltres La ra de l's descrit en el punt 8.1 s que, en aquests casos, algun, cap, etc. sn adjectius que quantifiquen aqueixos substantius (estudiants, diputats, etc.) o els pronoms personals nosaltres, vosaltres, ells i que, com a tals, sn equivalents a algun estudiant, algun diputat, etc. No es tracta, per tant, de pronoms que facen referncia a una persona indeterminada i genrica, com sn alg, cadasc o ning. De fet, en les frases anteriors no poden substituir-se per alguna persona (= alg), cada persona (= cadasc) o cap persona (= ning): Quan va comenar a parlar, alguna persona dels estudiants/dels diputats... Alguna/Cap persona de nosaltres no tindr tiramis per per a cada persona de nosaltres hi ha una bona pizza 8.3 Alg, cadasc, ning + de + nom collectiu: alg del pblic En contrast amb l's exposat en el punt anterior, s que cal utilitzar alg, cadasc o ning quan el complement s un collectiu de persones que no es pot prendre individualment, com ara pblic, classe, famlia, etc. Aix fa que la referncia no siga a un o uns individus quantificats per un adjectiu (algun estudiant, cap diputat, etc.) sin a una persona indeterminada i genrica dun collectiu no individualitzat. Quan va comenar a parlar, alg del pblic / de la classe / de la comissi / de la famlia el va escridassar Diu barbaritats ben grosses i ning del pblic / de la classe / de la comissi / de la famlia no el rectifica mai Observeu que ac alg i ning s que sn substitubles, respectivament, pel seu significat de alguna persona i cap persona. 8.4 Algun, cadascun, cap + de + substantius amb denominacions molt genriques: presents, assistents, etc. Els contexts de ms confusi sn aquells en qu en les mateixes condicions del primer pargraf (algun/cadascun/cap + de + substantiu que designa persones preses individualment), el substantiu correspon a una denominaci molt genrica (dels presents, dels assistents, dels components, etc.).

especialitzat
95

GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP

Algun/Cadascun/Cap dels presents va interrompre el discurs del conferenciant Precisament el carcter molt genric de presents, assistents, components, etc. pot induir a creure que s possible utilitzar en tals casos els pronoms que designen persones indeterminades (alg, cadasc, ning), pel fet que alguna persona, cada persona i cap persona sembla que hi poden entrar com a substituts: (?) Alguna/Cadascuna/Cap persona dels presents/assistents/ components va interrompre el conferenciant Cal notar que, malgrat la proximitat en significat, la substituci no s correcta ni viable, per dos motius. Primer, perqu exigiria una concordana o una referncia que no es dna: Alguna / cadascuna / cap persona de les (persones) presents/assistents...); i segon, perqu presents, assistents, components, membres, etc., ocupen en la frase una posici anloga a estudiants, diputats, treballadors del primer pargraf i, per tant, han de tenir un tractament idntic: igual que estudiants, diputats i treballadors, noms poden admetre algun, cadascun, cap. De fet, en estructures similars, lespanyol o langls, per exemple, tamb usen adjectius i no pronoms: Alguno Cada uno Ninguno i no Alguien Cada cual Nadie Some Each None de los presentes de los miembros de nosotros of those present of the members of us interrumpi al conferenciante de los presentes de los miembros de nosotros interrumpi al conferenciante

interrupted the speaker

96

GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP

i no Someone Each one No one 9 of those present of the members of us interrupted the speaker

QUALQUE I QUALCUN -A Encara que tenen un significat equivalent a algun-a, qualque i qualcun -a presenten algunes particularitats en el comportament sintctic:

9.1 Qualque: singular i sempre davant substantiu Qualque no t marca de gnere (qualque apartament, qualque casa), sutilitza noms en singular i acompanya sempre un substantiu. No es diu, per exemple: Enguany hem fet qualques escapades de cap de setmana sin Enguany hem fet qualque escapada de cap de setmana No es diu Que falten cadires? Ara veur si fora nhi ha qualque / qualques sin Que falten cadires? Ara veur si fora nhi ha qualcuna / qualcunes 9.2 Qualcun -a: t marca de gnere i plural i no acompanya mai un substantiu Qualcun presenta un comportament del tot invers i complementari respecte a qualque: t marca de gnere (qualc - qualcuna), t s com a plural (qualcuns, qualcunes) i no susa mai acompanyant un substantiu: Si vols fruita, hi ha qualcunes magranes a la cistella Si vols fruita, hi ha algunes magranes a la cistella Si vols magranes, nhi ha qualcunes a la cistella Si testimes ms albercocs, en duc qualcuns al cabs

especialitzat

97

02

ALTRE - UN ALTRE
EN SINGULAR

UN ALTRE, UNA ALTRA: FORMA QUASI GENERAL SIGNIFICA UN(-A)... MS, UN(-A) ... DIFERENT,
Ja en t tres, per encara espera una altra filla Un iogurt s poca cosa: dna-men un altre Ni escriu b ni s aventurer, per es creu un altre Hemingway

ALTRE, ALTRA : UNS POCS CASOS

no... altre -a... (que...) daltra manera, daltra banda altra vegada (volta, cop, etc.) un o altre EN PLURAL

ALTRES I UNS ALTRES ALTERNEN AMB MNIMES DIFERNCIES DE MATS

CASOS MOLT LIMITATS: UNS ALTRES... = UNS... DIFERENTS, NO ELS MATEIXOS...

UN ALTRE, UNA ALTRA, GENERALMENT AMB UN/UNA DAVANT En general i llevat duns pocs casos particulars, es diu un altre... i una altra..., amb larticle un/una davant quan volem expressar un (-a)... diferent, un (-a)... ms, un (-a) segon (-a)..., s a dir, quan indiquem que lobjecte o la persona de qu parlem safegeix a un o ms de ja existents:
Sha begut tres botelles i encara en demana una altra [no en demana altra] El seu lema s s possible un altre mn [no s possible altre mn] Aquest rellotge no magrada. Men pot ensenyar un altre? [no Men pot ensenyar altre?] Una altra, una altra! cridava el pblic al final del concert [no Altra, altra!) s una poltica tan implacable que lhan acusada de ser una altra Thatcher [no ser altra Thatcher]

98

GRAMTICA ALTRE - UN ALTRE

Cal, per tant, evitar el calc del castell dusar altre o altra sols (com otro, otra) en comptes dutilitzar un altre i una altra. En aquest sentit, langls another (an + other), el francs un autre / une autre i litali un altro / unaltra presenten un comportament similar a un altre / una altra, i poden servir dajuda per a qui coneix aquestes llenges (vegeu el punt 9). Per als casos particulars de altre i altra sense un/una, vegeu el punt 2. Per al plural altres o uns/unes altres, vegeu els punts 3, 4, 5 i 6. 2 CASOS PARTICULARS: ALTRE, ALTRA SENSE UN, UNA Altre i altra sutilitzen sense un, una en uns quants casos molt concrets, dels quals els ms habituals sn els segents:

2.1 No... altre -a... (que... ) En la construcci no ... altre -a... (que...), que significa cap... altre -a... (que...): No fa altra cosa que protestar Haurem daguantar el fum i el soroll: no hi ha altre remei (que aguantar-los) 2.2 Daltra banda, daltra manera En les expressions daltra banda i daltra manera: Duna banda, ha adms els fets; daltra banda, ha insistit que no nera conscient s segur que no han marcat cap gol; daltra manera, ja haurem sentit la cridria Daltra manera, sense article, vol dir altrament o si no fos aix, mentre que duna altra manera, amb article, significa duna manera diferent. Compareu: Canvia lactitud i comportat duna altra manera, perqu, daltra manera, texpulsaran del collegi

99

GRAMTICA ALTRE - UN ALTRE

2.3 Altra vegada/volta, altre cop Altra vegada, altra volta, altre cop o altre pic equivalen a de nou, novament. Sn intercanviables amb una altra vegada/volta o un altre cop, excepte quan volem dir en una ocasi vinent, a la propera vegada: Altra volta la mateixa can! = Una altra volta la mateixa can! Mhe trencat la cama altra vegada / una altra vegada jugant a futbol per Una altra vegada (= a la propera vegada) no et deixar jugar a futbol De manera semblant a altra vegada, poden alternar amb article o sense diferncia de significat altre tant i un altre tant. La pea mha costat 120 euros i la m dobra, (un) altre tant 2.4 Un o altre En expressions del tipus un o altre, un dia o altre, una cosa o altra: Un dia o altre haur de reprendre la nataci o el ciclisme Una cosa o altra haurs de fer si no vols perdre la forma fsica Un o altre se nha dencarregar i deixar-ho ben resolt 3 PLURAL ALTRES I UNS ALTRES: DIFUMINACI DE LA DIFERNCIA Mentre que en singular ls de larticle un -a s quasi general i imprescindible en la majoria de casos, en plural la diferncia es difumina i sovint nhi ha molt poca entre altres i uns altres, fins al punt que, de fet, resulten prcticament intercanviables en molts contexts: Havia viscut sempre a Itlia i volia conixer altres pasos Havia viscut sempre a Itlia i volia conixer uns altres pasos A banda dels manuals, ens ha recomanat altres llibres A banda dels manuals, ens ha recomanat uns altres llibres En lnies generals i entrant noms en la diferncia de mats i no en lacceptabilitat de les dues possibilitats, altres sense article indica ms...,

100

GRAMTICA ALTRE - UN ALTRE

una quantitat addicional de... i fa referncia a un conjunt indeterminat, mentre que uns altres es refereix a uns de diferents (daquests): a un conjunt delimitat, del qual es remarca que s distint del ja esmentat: Hem de contractar altres persones per a fer-sen crrec Hem de contractar unes altres persones per a fer-sen crrec Va proposar altres mesures per a una economia sostenible Va proposar unes altres mesures per a una economia sostenible 4

UNS ALTRES, DALTRES (NO SEGUITS DE SUBSTANTIU) Quan altres apareix sol i no acompanyant un substantiu (s a dir, funciona com a pronom), es recomana utilitzar uns altres o daltres amb preferncia a altres:
Uns metges apliquen ja el tractament. Uns altres / Daltres, esperen resultats ms fiables Si aquestes sabatilles no tagraden, en podem demanar unes altres / daltres

UNS/UNES ALTRES, AMB UNS/UNES IMPRESCINDIBLE En general, sutilitza necessriament uns altres o unes altres, s a dir, amb larticle uns/unes, en dos casos:

5.1 Uns altres = no els mateixos Quan uns/unes altres significa uns/unes ... diferents, s a dir, no els mateixos: No mhan ats els metges dahir. Avui eren uns altres Ara que han fet diners sn tots uns altres Hem de rebutjar la vostra oferta, si no ens proposeu unes altres condicions 5.2 Amb pluralia tantum: unes altres tisores Tamb sn imprescindibles uns/unes davant altres quan volem dir uns segons..., uns... ms, usats amb substantius com tisores, tenalles, ulleres, pantalons, calotets, calces, mitges, etc. Sn els anomenats pluralia tantum (plurals noms): substantius que, en

101

GRAMTICA ALTRE - UN ALTRE

general, susen solament en plural, per que, de fet, designen un nic objecte compost de parts simtriques o parells de peces que conformen una unitat. Les tisores shan esmussat i ja no tallen. Caldr comprar-ne unes altres Aquests pantalons et vnen estrets. Posa-ten uns altres Aquests plurals actuen, de fet, com si fossen singulars, i en singular en aquests contexts (un... ms) direm un altre. Aix, si en compte de tisores usem un substantiu similar, per singular, com tallant, i en compte de pantalons, utilitzem una pea anloga, per en singular, com minifaldilla, en les mateixes frases direm un altre, una altra, amb article: El tallant sha esmussat i ja no talla. Caldr comprar-ne un altre Aquesta minifaldilla et ve estreta. Posa-ten una altra 6

ALTRES I DALTRES Cal usar daltres en aquestes condicions:

6.1 Pronom en + daltres Altres acompanya necessriament el pronom en (que substitueix en la frase el substantiu de qu es parla). En aquests casos, daltres va seguit sovint de la construcci de + adjectiu o participi: Fora de les tres obres que us he dit, no lin conec daltres Si no li agraden aquests vestits, en tenim daltres Si no li agraden aquests vestits, en tenim daltres de ms moderns/ ajustats/cenyits A banda dels sectors continuistes majoritaris, al partit nhi ha daltres A banda dels sectors continuistes majoritaris, al partit nhi ha daltres de reformistes / de silenciats 6.2 Daltres = alguns altres Lexpressi daltres es pot utilitzar tamb quan equival a alguns altres. Alguns creuen en la reencarnaci; daltres, en la resurrecci; daltres encara, en el no-res

102

GRAMTICA ALTRE - UN ALTRE

LUN I LALTRE, TANT LUN COM LALTRE En mbits formals cal utilitzar lun i laltre i tant lun com laltre, en comptes de un i altre o tant un com laltre (i les respectives formes de femen i plural):
Un i altre ha coincidit a lascensor i ni shan mirat Lun i laltre ha coincidit a lascensor i ni shan mirat Unes i altres sacusen mtuament de deslleialtat Les unes i els altres sacusen mtuament de deslleialtat Tant l'un com l'altra fan paracaigudisme Tant lun com laltra fan paracaigudisme

ALGUN QUE ALTRE Lexpressi algun que altre s un castellanisme. Cal dir uns pocs, alguns pocs, un o un altre o utilitzar els adjectius minso -a o escadusser -a:
Ara tenim poca feina: noms alguna que altra comanda Ara tenim poca feina: noms unes poques comandes / alguna minsa comanda / alguna comanda escadussera

USOS SIMILARS A UN ALTRE EN ANGLS, FRANCS I ITALI Un altre presenta un s bastant semblant al de langls (an + other another), el francs (un autre, une autre) i litali (un altro, unaltra) Sha begut tres botelles i encara nha demanada una altra He has already had three bottles and, even so, he has asked for another one Il a bu trois bouteilles et il en a encore commande une autre Ha bevuto tre bottiglie e ne ha ordinata ancora unaltra

especialitzat

103

03

AMUNT - AVALL
PER A EXPRESSAR DIRECCI

AMUNT I AVALL I NO A DALT NI A BAIX CAP AMUNT, CAP AVALL I NO CAP A DALT NI CAP A BAIX
Corre incansable amunt i avall Corre incansable a dalt i a baix El dlar va cap amunt i leuro, cap avall El dlar va cap a dalt i leuro, cap a baix

PER A EXPRESSAR POSICI MS ELEVADA O MS BAIXA RESPECTE A UNA ALTRA

MS AMUNT I MS AVALL I NO MS (A) DALT NI MS (A) BAIX

Viu dos carrers ms amunt Viu dos carrers ms a dalt Tal com expliquem ms avall,... Tal com expliquem ms a baix,...

POSPOSATS A NOMS INDIQUEN DIRECCI

COSTERA AMUNT I RIU AVALL

Pujarem costera amunt fins al pont i baixarem en caiac riu avall

EXCLAMACIONS DAPROVACI I DESAPROVACI

AMUNT... ! - AVALL... !
Amunt la repblica! Avall la monarquia!, cridaven els manifestants

104

GRAMTICA AMUNT - AVALL

CAP AMUNT, CAP AVALL: CAP A DALT, CAP A BAIX Per indicar direcci o moviment ascendent o descendent es diu amunt o cap amunt i avall o cap avall. No es diu (cap) a dalt ni (cap) a baix, que sn calcs del castell, llengua en qu arriba i abajo expressen tant situaci (estar abajo) com moviment (ir (hacia) abajo, navegar ro abajo).
Ahir arribrem al campament situat als 6.000 metres i avui continuarem amunt (o cap amunt) El dlar, que shavia mantingut, es cotitza ara a 0,85 euros i va avall (o cap avall)

MS AMUNT, MS AVALL; MS A DALT, MS A BAIX Es diu ms amunt i ms avall i no ms a dalt o ms a baix, fins i tot quan no hi ha direcci o moviment explcit, sin indicaci dun lloc o un passatge en un text situat en un nivell superior o inferior.
Veureu el poblet quasi al cim del puig, per el santuari est encara ms amunt A mitjan roquissar hi ha una cova estreta; ms avall, corre un riu sorolls Ms amunt hem enunciat els factors de la crisi que el lector trobar desplegats ms avall, en els captols successius

COSTERA AMUNT, RIU AVALL Amunt i avall es posposen a substantius que designen una via o un curs, amb el significat de cap a un punt superior/inferior daquesta via o curs:
Pujrem cam/carretera/costera amunt per veure el castell Riu/Barranc/Aiges avall shan trobat els sediments ms reveladors Les llgrimes li regalimaven galtes avall

4 AMUNT I AVALL = DAC CAP ALL La locuci amunt i avall sutilitza com una expressi figurada que indica dac cap all i dall cap ac, fins i tot quan no hi ha realment ascensos ni descensos. Caminava nervis per la sala, amunt i avall

105

GRAMTICA AMUNT - AVALL

AMUNT = VISCA; AVALL = FORA Amunt i avall sn, respectivament, exclamacions dencoratjament i aprovaci (equivalents a visca...!) o dhostilitat i desaprovaci (equivalents a fora...!).
Amunt la democrcia i avall la tirania! Amunt el nostre equip! Avall els opressors del nostre poble!

AVALL LA TIRANIA!, MILLOR QUE A BAIX LA TIRANIA! Diverses gramtiques i diccionaris, fins i tot de reconegut prestigi, recullen a baix com a expressi dhostilitat o desaprovaci. Amb tot, cal preferir avall perqu (a) baix noms indica situaci:
(A) dalt vivien els senyors; (a) baix, els criats No expressa, per tant, el moviment (cap a terra, en sentit figurat denderrocar) que implica el crit Avall la monarquia! = Tombem la monarquia!. Avall...! s perfectament coherent amb el crit invers, amunt...! (Amunt la repblica!), cosa que no ocorre amb lexpressi complementria de a baix...!: a dalt... (A dalt la repblica!), que no t s ni la recull cap obra de referncia.

especialitzat

106

ANAR A + INFINITIU
ANAR A + INFINITIU ACCI IMMEDIATA FUTUR INTENCI

04

ANAR A + INFINITIU = INTENT INTERROMPUT EN EL PASSAT (DISTANT, RECENT O MOLT RECENT)

Anava a rebutjar loferta, per ha vist que era una oportunitat Quan anvem a tancar, ha aparegut un representant Anava a telefonar-te, sona el timbre i, en despenjar, em surts tu! SOLUCIONS CORRECTES MS HABITUALS ACCI IMMEDIATA: ARA / DE SEGUIDA + PRESENT/FUTUR Ara / De seguida atenc/atendr el teu encrrec Tot seguit comentem/comentarem els resultats FUTUR (I NO ABSOLUTA IMMEDIATESA): VERB EN TEMPS FUTUR Qu fars aquest mat / a la nit / dem / a lestiu? INTENCI: PENSAR + INFINITIU No pensem callar per molt que ens amenaceu FET IMMINENT: ESTAR A PUNT DE + INFINITIU, ESTAR PER + INFINITIU Lespectacle est a punt de comenar Est per ploure

ANAR A + (FER) = DISPOSAR-SE A (FER) O ESTAR A PUNT DE (FER) La major part dels usos de anar a + infinitiu (anar a fer alguna cosa) sn interferncies del castell que fins fa poc no eren gens habituals ni tan sols en la llengua parlada. Anar a + infinitiu equival a disposar-se a (fer alguna cosa) estar a punt de (fer alguna cosa) i sol expressar un intent o inici dacci que sentrecreua amb una altra, que generalment la interromp.

107

GRAMTICA ANAR A + INFINITIU

Anvem a posar la clau al pany i alg va obrir des de dins Quan has arribat, anava a telefonar-te 2 QUASI SEMPRE EN PASSAT (ANAVA A FER); RAR EN PRESENT (VAIG A FER) Com que al ms sovint anar a + (fer) indica un intent o inici dacci interrompuda per una altra, el verb sol presentar-se quasi sempre en passat (en imperfet dindicatiu: anava a...), com es veu en els exemples del punt anterior: Anava a posar la clau i..., anava a telefonar-te. Per aix mateix, en aquesta construcci el futur (anir a fer) s impossible i el present (vaig a fer) s bastant infreqent, si no s que es tracta de lanomenat present histric, s a dir, una narraci del passat, distant o immediat, com si fos present: I a taula, vaig a encendrem una cigarreta i em crida Ja tornes a fumar? = I a taula, anava a encendrem una cigarreta i em va cridar Ja tornes a fumar? Cal precisar que no tots els anava a + infinitiu sn mecnicament correctes. La intenci o la imminncia en el passat no sexpressa amb anava/anaves/anava a... sin amb les corresponents construccions per a imminncia i intenci (vegeu els punts 3.1 o 3.3, respectivament). Com a norma prctica general, cal substituir tots els usos de anar a + infinitiu que no combinen aquestes dues condicions: intent interromput + en el passat (un passat que pot ser tamb el dun fet que acaba docrrer). Tot seguit donem una srie de construccions correctes per a cada cas: 3 SOLUCIONS NORMALS A ANAR A + INFINITIU Anar a + infinitiu no t cap dels valors de futur o dintenci que presenta en castell (o en francs o en angls), significats que sexpressen de les maneres segents:

3.1 Acci immediata: ara (mateix) + temps verbal de present o futur Lacci immediata, que es produir en un lapse de temps molt breu,

108

GRAMTICA ANAR A + INFINITIU

sexpressa amb un adverbi o locuci que indica simultanetat o imminncia absoluta (ara, ara mateix, de seguida, tot seguit, a continuaci) i el temps verbal en present o futur. Ara (mateix) / De seguida expliquem/explicarem el concepte dalienaci Anem a explicar el concepte dalienaci Si s en el passat, lacci immediata sexpressa en temps condicional i amb qualsevol de les locucions temporals que hem enumerat ads, excepte ara i ara mateix: Va dir que a continuaci / tot seguit / de seguida ens passaria un vdeo Va dir que anava a passar-nos un vdeo 3.2 Acci futura no immediata: temps verbal de futur Si lacci no s estrictament immediata, sin futura (fins i tot si succeeix durant el mateix dia o part del dia: aquest mateix mat, vesprada, nit) sexpressa en futur. Tamb s perfectament normal usar el present com a indicaci de la proximitat amb qu se sent lacci: Qu fars/fas aquest mat desprs desmorzar? Qu vas a fer aquest mat desprs desmorzar? Ens veurem/veiem a la nit, no? Ens anem a veure a la nit, no? A on anirs dem, en acabar les classes? A on vas a anar dem, en acabar les classes? No ser fcil, per acabar la tesi en un parell de mesos No va a ser fcil, per vaig a acabar la tesi en un parell de mesos 3.3 Intenci: pensar + infinitiu La intenci (o la resoluci a fer alguna cosa) sexpressa sobretot amb el verb pensar + infinitiu. Digueu el que digueu, pensem anar a la festa

109

GRAMTICA ANAR A + INFINITIU

Digueu el que digueu, anem a anar a la festa La intenci en el passat sexpressa tamb amb pensar + infinitiu: pensava/pensaves... fer... Cal no estendre mecnicament la consideraci errnia que anava a + infinitiu s sempre correcte: Em va assegurar que pensava dedicar ms temps a la famlia Em va assegurar que anava a dedicar ms temps a la famlia 3.4 Imminncia: estar a punt de + infinitiu La imminncia sexpressa amb estar a punt de, estar per o altres frmules idiomtiques: Muts!, que la pellcula est a punt de comenar Muts!, que la pellcula va a comenar Sembla que est per ploure Sembla que vol ploure Sembla que va a ploure 3.5 Altres usos incorrectes de anar a 3.5.1 Respostes emftiques dafirmaci, dubte o negaci El castell recorre a ir a + infinitiu com a manera de donar una resposta emftica a una afirmaci, un dubte o una negaci: Cmo voy a saberlo!, Cmo vas a adelgazar si solo comes chucheras?, Qu me va a decir a m este botarate?. Per a aquesta construcci no hi ha una nica frmula en catal, per b que sovint poden funcionar expressions del tipus com vols/voleu que (no)..., com (o qu) ha de... Com vaig a saber-ho! Com vols que ho spiga! Com vas a aprimar-te si noms menges llepolies? Com vols aprimar-te si noms menges llepolies? Qu em va a dir a mi aquest borinot? Qu mha de dir a mi aquest borinot?

110

GRAMTICA ANAR A + INFINITIU

3.5.2 Locucions Cal evitar calcs del castell de locucions freqents com ara: Anem a veure = A veure, vegem Anem a veure si ho entenc: tha insultat o no? A veure / Vegem si ho entenc: tha insultat o no? Qu li anem a fer! Qu hi farem! 4

ANAR A + INFINITIU, CORRECTE SI ANAR S VERB DE MOVIMENT Els usos incorrectes de anar a, calcats del castell, no shan de confondre amb anar a + infinitiu (p. ex. anar a passejar) en qu anar correspon realment al verb de moviment que equival a dirigir-se, encaminar-se, acostar-se:
Anem a fer una passejada pel parc? = = Eixim a fer una passejada pel parc? La sents plorar i no vas a veure qu li passa! = = La sents plorar i no tacostes a veure qu li passa! De bon mat va a prendre un caf al Cafexprs i desprs va a comprar el pa = = De bon mat passa a prendre un caf al Cafexprs i desprs sacosta a comprar el pa

111

05

B - BEN
B PREN LA FORMA BEN SI VA DAVANT ADJECTIU, ADVERBI O VERB BEN + ... = BEN ELOQENT, BEN B, BEN DIT
b Parlab Li ho has ditb ben s una persona benparlada i beneloqent Li ho has dit ben b Li ho has dit ben dit

B PREN LA FORMA BEN + ADJECTIU, ADVERBI O VERB Ladverbi ( p. 232) b, contrari de malament, es transforma en ben si va davant de la paraula sobre la qual incideix: davant un adjectiu, un adverbi o un verb. Compareu:
Ho he fet b s un diputat que parla b No ests b? Aix est ben fet s un diputat ben eloqent No, estic ben refredada

Tot i que la forma verbal ms freqent amb la qual susa ben s un participi (ben pensat), tamb pot utilitzar-se davant un infinitiu: Que s mestre en lart de ben menjar, ja tho pots ben creure!: mira els plats que es prepara

BEN B Noteu lexpressi ben b, que, a banda del significat literal de molt b, vol dir almenys o sense exageraci en frases afirmatives i en frases negatives equival a exactament, precisament:
I a la sala, amb capacitat per a 300 persones, nhi havia ben b 400 El resultat final no s ben b el que havem previst

especialitzat

112

COM A - COM
FORMA GENERAL: COM A

06

COM A + ADJECTIU O SUBSTANTIU IMMEDIATS

Com a president, el Sr. Rius ha obert la sessi Lhomenatgem com a gran defensor de les llibertats Actua com a Bob Woodward, un periodista del cas Watergate FORMA EN CONDICIONS ESPECIALS: COM

COM + ALTRES MOTS DIFERENTS DADJECTIU O SUBSTANTIU: COM EL, COM UNA, COM AQUELL
Rius fa el discurs com el president viu de ms edat Lhomenatgem com aquell gran defensor de les llibertats que fou Actua com un dels periodistes del cas Watergate, Bob Woodward

COM A + SUBSTANTIU O ADJECTIU = EN QUALITAT DE Susa com a quan es vol dir en qualitat de, amb el paper de i quan segueix immediatament un substantiu o adjectiu.
[a] El seu vot com a membre ms antic s tingut molt en compte [b] s un projecte que oferim a la societat com a instrument de progrs [c] No parlar com a diputada sin com a ciutadana que no vol privilegis [d] En xode viem Paul Newman com a Ari Ben Canaan, activista jueu [e] Ladoraven com a immortal [f] Han intentat vendre lobra com a irreverent i escandalosa Els adjectius poden anar precedits dun adverbi: [f] Han intentat vendre lobra com a escandalosament irreverent [g] Sense embuts: definir el seu comportament com a molt lamentable

COM A, S SEMBLANT A LANGLS AS Com a presenta un s semblant a langls as + adjectiu o substantiu en frases com les segents:

113

GRAMTICA COM A COM

Some people oppose these practices as immoral Alguns soposen a aquestes prctiques com a immorals On the picture, Redford as Bob Woodward in All the Presidents Men En la foto, Redford com a Bob Woodward en Tots els homes del president Per a ms informaci, vegeu el punt 7: As - like: parallels anglesos de com a - com. 3

COM (SENSE A), SI NO VA SEGUIT IMMEDIATAMENT DADJECTIU O SUBSTANTIU Com a perd la a i es transforma en com quan va seguit immediatament per qualsevol altra classe de paraula diferent dadjectiu o substantiu. Generalment, es tracta de determinants: articles (el, la; un, una), demostratius (aquest -a, aquell -a, etc.) o indefinits (algun -a), per tamb hi entren preposicions o altres categories de paraules.
Compareu amb les frases corresponents de lapartat 1: [a] El seu vot com el membre ms antic de la comissi s tingut molt en compte [b] s un projecte que oferim a la societat com un instrument de progrs [c] Parlar com aquella ciutadana que sempre ha defensat eliminar privilegis [d] En xode viem Paul Newman com un tal Ari Ben Canaan, activista jueu [e] Ladoraven com algun dels molts dus del seu pante [f] Han intentat vendre lobra com duna irreverncia escandalosa [g] Sense embuts: definir el seu comportament com quelcom lamentable

COM A = EN QUALITAT DE; COM = IGUAL QUE Com a (= en qualitat de) i com (= igual que) noms oposen els seus significats respectius quan van directament seguits per un adjectiu o un substantiu. Aquesta coincidncia, en la prctica, ocorre poc i noms es dna en frases com les segents:
Sho van partir tot com a bons germans - Sho van partir tot com bons germans

114

GRAMTICA COM A COM

Actua com a James Dean - Actua com James Dean Sho van partir tot com a bons germans = = Sn germans i en qualitat de bons germans sho van partir tot Sho van partir tot com bons germans = = Sho van partir tot, igual que els bons germans Actua com a James Dean = = Actua amb el paper de James Dean Actua com James Dean = = Actua igual que James Dean mitj 5 S INFORMAL DE COM A EN COMPTES DE COM En la llengua colloquial, sobserva un ampli s de com a (en comptes del recomanat com) sempre que va seguit de substantiu o adjectiu en plural, encara que signifique igual que. Ara b, aquest s un s que generalment sevita en els registres formals: Treballen com a esclaus, de sol a sol Treballen com esclaus de sol a sol [= igual que els esclaus] Es llanaren sobre els entrepans com a llops Es llanaren sobre els entrepans com llops [igual que els llops] Quan vam sentir la notcia, vam obrir uns ulls com a plats Quan vam sentir la notcia, vam obrir uns ulls com plats [igual que uns plats]

COM A + INFINITIUS I PARTICIPIS Linfinitiu ( p. 228) s la forma del verb que t un carcter anleg al del substantiu. Dinar, per exemple, s totes dues coses: Vull dinar a la una; Vull el dinar a la una.
Semblantment, el participi ( p. 240) s la forma del verb amb carcter anleg a ladjectiu. Pintat -ada pot fer les dues funcions: Ha pintat la cuina i ha posat paper pintat al menjador.

especialitzat
115

GRAMTICA COM A COM

En conseqncia, linfinitiu i el participi poden utilitzar-se amb com a en condicions similars a les dels substantius i els adjectius: Lapartament, lhan venut com a renovat, i aix que encara t molt dantic expressi anloga a aquesta amb adjectiu: Lapartament, lhan venut com a nou, i aix que encara t molt dantic Com a prometre, s capa de prometret el sol i la lluna expressi anloga a aquesta amb substantiu: Com a promesa, s capa de fer-te la promesa del sol i la lluna 7

AS - LIKE : PARALLELS ANGLESOS DE COM A - COM Com a t un s ms o menys semblant al de langls as (per oposici a like = com):
His vote as the oldest member of the committee is held in high consideration Im not going to speak as a deputy, but as a citizen who wants no privileges In Exodus we saw Paul Newman as Ari Ben Canaan, a Jewish activist I, igual que en catal, as expressa, en certes condicions, significats diferents respecte a like (com): As a psychologist, Id recommend you show more self-control Like the psychologist, Id recommend you show more self-control Com a [= en qualitat de] psicleg, et recomenaria mostrar ms autocontrol Com [= igual que] psicleg, et recomanaria mostrar ms autocontrol Malgrat la semblana de comportament de com a i as, cal tenir ben present una diferncia ds important: mentre que en angls as pot anar seguit per un article o per qualsevol altre modificador (as the oldest member, as a citizen, his role as that Jewish activist who helps refugees), com a en catal, no. Compareu en els exemples anteriors:

116

GRAMTICA COM A COM

com a membre - com el membre com a psicleg - com un psicleg com a activista jueu que ajuda els refugiats - com aquell activista jueu que ajuda els refugiats

especialitzat

117

07

GENS - RES
GENS = EN ABSOLUT, NI GOTA
No magrada gens = No magrada en absolut

RES = CAP COSA

No magrada res = No magrada cap cosa

Per tant, cal dir La novella no mha agradat gens = = La novella no mha agradat en absolut De la novella no mha agradat res = = De la novella no mha agradat cap cosa

GENS = EN ABSOLUT, NI GOTA, NI MICA Com que gens i res tenen en la majoria dels casos un equivalent nic en castell, nada, sovint sen fan calcs i susa res en contexts en qu caldria dir gens. Gens s intercanviable per en absolut o per ni gota (de) o ni mica (de).
Saps parlar rus? Jo? Res! Saps parlar rus? Jo? Gens! = = Saps parlar rus? Jo? En absolut! / Ni gota! Escoltam un poc, que no tens res de pacincia Escoltam un poc, que no tens gens de pacincia = = Escoltam un poc, que no tens pacincia en absolut = = Escoltam un poc, que no tens ni gota de pacincia Per a mi, la pellcula no t res dinters Per a mi, la pellcula no t gens dinters = = Per a mi, la pellcula no t ni mica dinters

118

GRAMTICA GENS - RES

RES = CAP COSA Res s substituble per cap cosa (compareu, respectivament, amb les frases anteriors):
Qu saps dir en rus? Jo? Res! = = Qu saps dir en rus? Jo? Cap cosa! Escoltam un poc, que no tens res a perdre si em fas cas = = Escoltam un poc, que no tens cap cosa a perdre si em fas cas Per a mi, la pellcula no t res amb tant dinters com el dileg final = = Per a mi, la pellcula no t cap cosa amb tant dinters com el dileg final

MS COMPARACIONS ENTRE GENS I RES Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta res! = = A mi, no mespanta cap cosa, ni el salt de pont! Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta gens! = = A mi, el salt de pont no mespanta en absolut! s un farsant i no em crec res del que diu = = s un farsant i no em crec cap cosa del que diu s un farsant i no mel crec gens = = s un farsant i no mel crec en absolut

GENS I RES EN INTERROGATIVES O CONDICIONALS En frases interrogatives i condicionals, gens i res poden adquirir un sentit positiu i equivalen, respectivament, a un poc (de) o alguna cosa.
Si li venia gens de gana, es distreia amb altres pensaments = = Si li venia un poc de gana, es distreia amb altres pensaments La senyora vol res ms o ho comptem ja tot? = = La senyora vol alguna cosa ms o ho comptem ja tot?

119

GRAMTICA GENS - RES

Per a ms informaci, vegeu el punt 3 de la fitxa Algo (p. 35) i el punt 3 de la fitxa Cap - cap de - gens - ningun (p. 163).

HAGUS EN COMPTES DE HAURIA

Si Noms que Encara que Per molt que

08

mho hagus proms, mho

hagus hauria

cregut

SI HAGUS..., HAURIA...: NO SI HAGUS..., HAGUS

1.1 Si hagus fet aix, no hauria passat all En les frases que expressen condici en el passat (Si hagus callat, shauria estalviat un disgust), cal usar aquesta estructura de verbs: Si hagus..., hauria... i no aquesta Si hagus..., hagus... Si hagus callat, shagus estalviat un disgust Ms exemples: Si ho hagus sabut, li ho hagus dit Si ho hagus sabut, li ho hauria dit 1.2 No hauria passat all, si hagus fet aix Sha de tenir present que la segona part, o conseqncia, de lestructura condicional (si A, B), pot ocupar tamb la primera posici: Li ho hagus dit, si ho hagus sabut [= B, si A] Li ho hauria dit, si ho hagus sabut [= B, si A] 1.3 No hauria passat all (amb condici no explcita) I tamb cal tenir en compte que, de vegades, la condici (la frase que comena amb si) pot no aparixer explcitament:

121

GRAMTICA HAGUS EN COMPTES DE HAURIA

Li ho hagus dit, per aleshores jo no en sabia res Li ho hauria dit, per aleshores jo no en sabia res frases en qu, de fet, hi ha una condici implcita: (Si ho hagus sabut), li ho hauria dit, per aleshores jo no en sabia res 2 ENCARA QUE HAGUS FET AIX, HAURIA PASSAT ALL Aquesta construcci es pot trobar tamb en uns tipus doracions que tenen molt en com amb les condicionals: les concessives, que indiquen Fins i tot si passa aix, no passa all que sesperaria: Encara que ploga, pensem anar a crrer. Les oracions concessives expressen una condici especial (Fins i tot si passa aix,...) en qu no es dna la conseqncia previsible (... no passa all que esperarem) i solen anar introdudes per encara que, per ms que, per molt que, ni que i frmules semblants. Encara que mho hagus proms, no mho hagus cregut Encara que mho hagus proms, no mho hauria cregut (Equivalent a la frase condicional Si mho hagus proms, encara aix no mho hauria cregut) No haguessen descobert lamagatall, encara que haguessen portat gossos No haurien descobert lamagatall, encara que haguessen portat gossos (Equivalent a Si haguessen portat gossos, encara aix no haurien descobert lamagatall) Per molt que hagus pogut cridar, no lhagus sentida ning Per molt que hagus pogut cridar, no lhauria sentida ning (Equivalent a Si hagus pogut cridat, fins i tot aix no lhauria sentida ning) 3 ALTRES POSSIBILITATS Cal afegir altres possibilitats de frases concessives o dun altre tipus que, com les anteriors, en darrera instncia sn tamb reductibles a una frase condicional implcita.

122

GRAMTICA HAGUS EN COMPTES DE HAURIA

Ni que mho hagus demanat agenollat, li hagus deixat la moto nova Ni que mho hagus demanat agenollat, li hauria deixat la moto nova (= Si mho hagus demanat agenollat, encara aix no li hauria deixat la moto nova) Ni pagant-nos lentrada, hagussem anat a un espectable tan degradant Ni pagant-nos lentrada, haurem anat a un espectable tan degradant (= Fins i tot si ens haguessen pagat lentrada, no haurem anat a un espectacle tan degradant.) Sense el suport de certes potncies el rgim no hagus sobreviscut Sense el suport de certes potncies el rgim no hauria sobreviscut (= Si no hagus tingut el suport de certes potncies, el rgim no hauria sobreviscut) 4

HAGUERA COM A EQUIVALENT A HAGUS En una bona part dels parlars valencians susen les formes haguera, hagueres, haguera... i no les ms generals en la resta del catal: hagus, haguesses (o haguessis), hagus.... per a limperfet de subjuntiu. Totes dues sn correctes, per en els mbits ms formals es prefereixen aquestes darreres (hagus...), que, a ms de ser les clssiques i prpies duna part del valenci (el septentrional), sn convergents amb la resta de lrea lingstica.
Per tant, en totes les frases dels apartats anteriors tamb s possible, especialment en els mbits ms informals, utilitzar les formes haguera, etc. quan lexemple porta hagus, etc.

123

09

HO (PRONOM)
HO SUBSTITUEIX A, AIX, ALL I FRASES SENCERES (COM A COMPLEMENT DIRECTE)
Aix no mho hauria pensat mai dell All ja ho tenia oblidat i li ho has recordat Mha proms no beure ms, per no mho crec Mha proms que no beur ms, per no mho crec Diuen que s un cnic i jo no ho veig aix [ho = que s un cnic] Diuen que s un cnic i jo no el veig aix [el = a ell]

HO NO SUBSTITUEIX SUBSTANTIUS QUE DESIGNEN COSES

Vols el ganivet ? S, passa-mho S, passa-mel Vols la cullera? S, passa-mho S, passa-me-la

HO SUBSTITUEIX L'ATRIBUT ALL QUE ALG O ALGUNA COSA S, EST, SEMBLA O PAREIX
Tant si s mascul com femen, singular o plural Per luniforme semblen infermeres, per no ho sn [ho = infermeres] Els dies de feina estava malalt i avui, dissabte, ja no ho est [ho = malalt] s molt vergonyosa, per no ho sembla [ho = vergonyosa]

HO SUBSTITUEIX A, AIX O ALL O TOTA UNA FRASE SENCERA Ho s el pronom que substitueix a, aix o all o tota una frase sencera amb la funci de complement directe ( p. 227):
Aix, no mho torneu a demanar, que no ho consentir Ja mho pensava, que era un bocamoll Llanar-me en paracaigudes? No ho provaria ni per un mili!

124

GRAMTICA HO (PRONOM)

S CASTELLANITZAT DEL PRONOM EL PER HO s incorrecte usar el pronom el (amb les variants lo, l, l) en els casos descrits en el punt anterior. Aquesta substituci s un calc dur del castell, llengua que en aquests contexts usa el pronom lo: Aix, no mel torneu a demanar, que no el/lo consentir Ja mel/lo pensava, que era un bocamoll Llanar-me en paracaigudes? No el/lo provaria ni per un mili!

HO I EL: VALORS BEN DIFERENTS En certes frases, segons que posem el pronom ho o el pronom el, canvia el significat, perqu substitueixen elements diferents: el, un mascul singular; ho, una oraci sencera:
Veus que el rellotge del campanar marca les cinc? No ho veig [ho = que el rellotge marca les cinc] No el veig [el = el rellotge del campanar] Diuen que s un cnic i jo no ho veig aix [ho = que s un cnic] Diuen que s un cnic i jo no el veig aix [el = a ell]

HO NO SUBSTITUEIX SUBSTANTIUS QUE DESIGNEN COSES El pronom ho substitueix els pronoms neutres a, aix o all, tal com sindica en el punt 1. Per aquest motiu alguns nous catalanoparlants interpreten errniament que, com a neutre, cal utilitzar ho per a reemplaar substantius que designen coses o objectes.
Encara que es tracte de coses, susa el pronom del gnere mascul o femen (el, la, els, les) segons el gnere gramatical del substantiu: Vols el martell? S, passa-mho Vols la maa? S, passa-mho Vols les tenalles? S, passa-mho S, passa-mel S, passa-me-la S, passa-me-les

HO ACOMPANYA TOT QUAN TOT VOL DIR TOTES LES COSES A ms de les condicions ds del pronom ho descrites en els punts anteriors, sutilitza obligatriament ho acompanyant la paraula tot quan aquesta significa totes les coses.

125

GRAMTICA HO (PRONOM)

Lhe deixat un moment sol a la cuina i mho ha embrutat tot Tho posem tot dins el maleter? S, poseu-ho tot all dins s una pessimista radical: tot ho veu negre Compareu Ja thas llegit tot el llibre? No me lhe llegit tot encara amb Ja tho has llegit tot? No mho he llegit tot encara 6

HO AMB ELS VERBS SER, ESTAR, PARIXER, SEMBLAR

6.1 Ho: forma general de latribut Les paraules que fan la funci datribut ( p. 225) (s a dir, que indiquen all que alg o alguna cosa s, est, pareix, sembla o aparenta) se substitueixen pel pronom ho, amb independncia del gnere i del nombre: tant si van en singular com en plural, en mascul o en femen. Les paraules ms habituals en la funci datribut sn substantius i adjectius (s metge / un bon cardileg; Sn eivissencs / alts i prims; Semblen malalts). Ara, tamb hi podem trobar participis (Estava encesa amb tu), adverbis (Ha estat b; Era tard) i expressions comenades per preposici (Sn dEivissa, s per al jard, Semblen de vidre). Ja s farmacutica? Ja ho s: li van donar el ttol fa un mes El nou conserge s un malfeiner de marca o mho sembla a mi? Estigueren ben amargats per la mort del fill i deu anys desprs encara ho estan Al final, els plats de cermica sn per a la taula del menjador o no ho sn? Diuen que s sensible i primmirat. Si ho s, no ho aparenta gens! Han estat b un parell danys, per ara ja no ho estan i volen separar-se Si el pare pareixia de geni curt, el fill encara ho pareix ms 6.2 s castellanitzant del pronom el (lo/l) en compte de ho Cal evitar ls, habitual en castellanoparlants, dusar el o lo per ho, calcant del castell lo (Lo es, Lo parecen).

126

GRAMTICA HO (PRONOM)

Tu dius que s desinteressat, per crec que no l/lo s Tu dius que s desinteressat, per crec que no ho s No sn delinqents. Si tel semblen o no, tu mateix... No sn delinqents. Si tho semblen o no, tu mateix... Vegeu el punt 6.3 per a un s possible dels pronoms el, la, els, les amb els verbs ser, estar, semblar, parixer, aparentar en condicions diferents daquest s castellanitzant. 6.3 Ho i el/la/els/les Quan latribut va precisat amb un article determinat (el, la, els, les), tradicionalment la gramtica normativa ha prescrit ls dels pronoms el, la, els, les, segons el gnere (mascul o femen) i nombre (singular o plural). Aix a la pregunta Els de groc sn els jugadors del Vilareal? calia respondre S que els sn / No els sn, mentre que a Els de groc sn jugadors del Vila-real?, la resposta era S que ho sn / No ho sn. Actualment, la majoria de les gramtiques admeten la doble possibilitat d'usar ho (que s la general en la parla) o b el / la / els / les: Aquelles que us saluden sn les vostres amigues? S que ho sn S que les sn La vena del tercer B s ja la presidenta o no ho s encara? La vena del tercer B s ja la presidenta o no ls encara? 6.4 En per a mfasi dintensitat Quan es fa ressaltar la intensitat o el carcter quantitatiu de latribut, sutilitza en. Compareu: Est contenta amb laprovat? S, que ho est. Est contenta amb laprovat? Nest moltssim! / Que si nest: moltssim! Per a ms informaci, vegeu el punt 4 de la fitxa En (pronom), p. 54.

127

10

LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN

SE + PRONOM = SENTIT REFLEXIU (QUI FA LACCI NS TAMB EL DESTINATARI) sel, se la, sels, se les, sho, sen
La nvia va agafar lanell i sel va posar [= a ella mateixa] La nvia va agafar lanell i lil (o lhi) va posar [al nuvi] CALC DEL CASTELL

sel, se la, sels, se les... PER A DESTINATARI DIFERENT DEL SUBJECTE

La nvia va agafar lanell i sel va posar [al nuvi] La nvia va obrir els regals i sels va mostrar [a les amigues] SI EL PRONOM DE DESTINATARI INDICA UNA PERSONA DIFERENT DEL SUBJECTE li (singular) els (plural) + el, la, els, les, ho, en

Sempre ho havia desitjat i, en fer els 40, els germans li ho van regalar Sempre ho havia desitjat i ell mateix sho va regalar en aprovar lexamen Li ho va regalar = a una altra persona Els ho van regalar = a altres persones Sho va regalar = a ell (-a) mateix (-a) Sho van regalar = a ells mateixos, a elles mateixes

SEL, SE LA... ENFRONT DE LIL, LI LA... I ELS EL, ELS LA... Les combinacions de se amb altres pronoms (sel, se la, sels, se les, sho, sen) noms sutilitzen quan el mateix subjecte que fa lacci ns tamb el destinatari (s a dir, quan s una acci reflexiva, que recau sobre el mateix que la fa):

128

GRAMTICA LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN

La senyora va desembolicar el penjoll i sel va posar abans de la festa La senyora va desembolicar les joies i se les va posar abans de la festa En tots dos casos, la senyora que desembolica el penjoll o les joies s qui sel posa o se les posa a si mateixa. Compareu-ho amb aquestes frases, en qu la senyora posa el penjoll o les joies a una altra persona (li o hi) o a altres persones (els), s a dir, en qu el destinatari s diferent del subjecte que fa lacci: La senyora va desembolicar el penjoll i lil (o lhi) va posar abans de la festa La senyora va desembolicar les joies i li les (o les hi) va posar abans de la festa La senyora va desembolicar els penjolls i els els va posar abans de la festa La senyora va desembolicar les joies i els les va posar abans de la festa Per a ms informaci sobre les combinacions de pronoms que apareixen entre parntesis (lhi = lil; les hi = li les), vegeu el punt 6: Combinacions dobles de pronoms amb li i amb hi. 2

SEL, SE LA, SELS MAL USATS EN COMPTES DE LIL, LI LA... I ELS EL, ELS LA... s un calc molt dur del castell utilitzar les combinacions de doble pronom amb se (sel, se la, sels, se les, sho, sen) amb el valor de li o els + pronom:
Va desembolicar el regal i sel va donar abans de la festa Cal dir, segons que el destinatari siga singular o plural: Va desembolicar el regal i lil / lhi va donar abans de la festa [= a ell o ella] Va desembolicar el regal i els el va donar abans de la festa [= a ells o elles] Sel en aquests casos sona en catal igual de malament com si alg

129

GRAMTICA LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN

digus en castell Desenvolvi el regalo y le lo dio antes de la fiesta o Desenvolvi el regalo y les lo dio antes de la fiesta. 3 DESTINATARI DISTINT DEL SUBJECTE: LI O ELS Les combinacions correctes de pronom de destinatari distint del subjecte sexpressen amb li per al singular (a ell o a ella) i amb els per al plural (a ells o a elles) + el, la, els, les, ho, en (complement directe):

3.1 Destinatari singular (= a ell, a ella): li + el, la, els, les, ho, en 3.2 Destinatari plural (= a ells, a elles): els (los, ls) + el, la, els, les, ho, en Per a les variants de forma dels pronoms, indicades entre parntesis, els=los=ls, vegeu Pronoms febles: formes variables per posici, p. 224. Hi, en comptes de li, s una forma possible en les combinacions amb destinatari singular. Per a ms informaci, vegeu el punt 6: Combinacions dobles de pronoms amb li i amb hi. 4 DESTINATARI SINGULAR (= A ELL O A ELLA): LI + EL, LA, ELS, LES, HO, EN Les combinacions de li (que designa un destinatari singular: a ell o a ella), seguit dun altre pronom (que indica la cosa destinada) sn les segents: Volia tornar-li el disc, per no lil vaig tornar Volia tornar-li la novella, per no li la vaig tornar Volia tornar-li els auriculars, per no lils vaig tornar Volia tornar-li les ulleres, per no li les vaig tornar Volia tornar-li all que havia deixat, per no li ho vaig tornar Volia tornar-li cent euros, per lin vaig tornar noms vint Per a altres combinacions possibles de pronoms equivalents amb li com a forma alternativa a hi, vegeu el punt 6. 5 DESTINATARI PLURAL (= A ELLS O A ELLES): ELS (LOS, LS) + EL, LA, ELS, LES, HO, EN Els indica un destinatari plural, s a dir, a ells o a elles. Pren tamb les formes los o ls (vegeu Pronoms febles: formes variables segons la posici, p. 244).

130

GRAMTICA LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN

Seguit dun altre pronom de la cosa destinada, les combinacions sn les segents: Volia tornar-los el disc, per no els el vaig tornar (o no vaig tornar-los-el) Volia tornar-los la novella, per no els la vaig tornar (o no vaig tornar-los-la) Volia tornar-los els auriculars, per no els els vaig tornar (o no vaig tornar-los-els) Volia tornar-los les ulleres, per no els les vaig tornar (o no vaig tornar-los-les) Volia tornar-los all que mhavien deixat, per no els ho vaig tornar (o no vaig tornar-los-ho) Volia tornar-los cent euros, per els en vaig tornar noms vint (o noms vaig tornar-los-en vint) Encara no els has tornat el disc que et van deixar? Tornals-el de seguida! Encara no els has tornat la novella que et van deixar? Tornals-la de seguida! Encara no els has tornat els auriculars que et van deixar? Tornalsels de seguida! Encara no els has tornat les ulleres que et van deixar? Tornals-les de seguida! Encara no els has tornat all que et van deixar? Tornals-ho de seguida! Encara no els has tornat cap dels cent euros que et van deixar? Tornals-en vint com a mnim! 6 COMBINACIONS DOBLES DE PRONOMS AMB LI I AMB HI Les combinacions lil, li la, lils, li les sn prpies del valenci. En la resta del catal es mantenen, amb algunes particularitats, les combinacions clssiques que eren generals tamb en valenci fins al segle XVIII i que consisteixen a: a) usar hi (i no li) per al destinatari singular b) situar aquest hi en el segon lloc de la combinaci amb el, la, els, les lhi = lil la hi = li la els hi = lils les hi= li les

131

GRAMTICA LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN

Volia tornar-li el disc, per no lhi vaig tornar (= lil vaig tornar) Volia tornar-li la novella, per no la hi vaig tornar (= li la vaig tornar) Volia tornar-li els auriculars, per no els hi vaig tornar (= lils vaig tornar) Volia tornar-li les ulleres, per no les hi vaig tornar (= li les vaig tornar) La resta de casos es resolen, dacord amb la normativa, tal com sha indicat per a les formes valencianes en els punts 4 i 5 o, dit ms breument: li ho i lin per al destinatari singular; totes les combinacions de plural del punt 5, s a dir, les habituals en valenci per al destinatari plural (els + ...). Per a formes usades en la llengua oral en la resta del catal, vegeu el punt 7. COMBINACIONS BINRIES DE PRONOMS C. DIRECTE + C. INDIRECTE: VISI GENERAL I COMPARACI DE SISTEMES El sistema valenci constitueix un entramat de combinacions ms sistemtic i ben estructurat que el de la resta del catal, perqu:

7.1 Mant el pronom li, sense canviar-lo a hi pel fet que es combine amb un altre pronom (+ el, la, els, les, ho). Sistema valenci: Sistema catal general: lil, li la, lils, li les... volia portar lhi, la hi, els hi, les hi... 7.2 Li mant en el sistema valenci sempre la mateixa primera posici, tant si el complement directe s un substantiu (Volia tornar-li el disc) com si s un pronom (Volia tornar-lil o Lil volia tornar). Contrriament, lordre sinverteix en el sistema general: Volia tornarli el disc per Volia tornar-lhi, frase en qu l = el disc i hi=li, s a dir, en posicions inverses. 7.3 La combinaci li + el, la, els, les, amb destinatari singular, presenta la mateixa estructura destinatari + complement directe (CD) que quan el destinatari s plural (els + el, la, els, les). En el catal general

132

GRAMTICA LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN

lordre normal en singular (lhi, la hi, els hi, les hi = CD + destinatari) sinverteix en el plural, que s igual que en el sistema valenci : Sistema valenci: Volia tornar-li el disc Volia tornar-lil [destinatari + CD] Volia tornar-los el disc Volia tornar-los-el [destinatari + CD] Sistema del catal general: Volia tornar-li el disc Volia tornar-lhi [CD + destinatari] Volia tornar-los el disc Volia tornar-los-el [destinatari + CD] 7.4 En el sistema valenci les combinacions de li + ho i li + en (li ho, lin), que sn normatives per a tot el catal, tamb presenten la mateixa estructura amb destinatari li + complement directe que la resta del singular: lil, li la, lils, li les tenen la mateixa posici i composici que li ho, lin. En catal general, segons la normativa, hi ha amb destinatari singular, duna banda, CD + hi (lhi, la hi, els hi, les hi) i, de laltra, amb composici i ordre diferent li + CD (li ho, lin). Volia tornar-li aix Volia tornar-li-ho Volia tornar-li cent euros Deuros, volia tornar-lin cent 7.5 Daltra banda, el sistema del catal general de combinacions binries de pronoms, tal com es practica en la llengua oral, presenta notables discrepncies amb la normativa. De fet, en la parla espontnia i colloquial: les combinacions amb destinatari singular (lhi, la hi, li ho) es redueixen a lhi; les combinacions amb destinatari plural (els el, els la, els els, els les, els ho) es redueixen a els hi; les combinacions de destinatari singular o plural amb en (lin, els en) passen a totes dues a nhi o b la de destinatari plural (els en) es resol com a els hi en o els nhi (ms aviat pronunciat els en hi). 7.6 Exposem tot seguit quines sn les formes escrites i normatives i quines les orals i informals del sistema del catal general:

especialitzat
133

GRAMTICA LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN

Destinatari singular: li Ahir el pare esperava el paquet, per no lhi van portar [informal i normatiu] Ahir el pare esperava la carta, per no la hi van portar [normatiu] Ahir el pare esperava la carta, per no lhi van portar [informal] Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no li ho van portar [normatiu] Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no lhi van portar [informal] Ahir el pare esperava una carta, per no lin van portar cap [normatiu] Ahir el pare esperava una carta, per no nhi van portar cap [informal] Destinatari plural: els Ahir els pares esperaven el paquet, per no els el van portar [normatiu] Ahir els pares esperaven el paquet, per no els hi van portar [informal] Ahir els pares esperaven la carta, per no els la van portar [normatiu] Ahir els pares esperaven la carta, per no els hi van portar [informal] Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no els ho van portar [normatiu] Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no els hi van portar [informal] Ahir els pares esperaven una carta, per no els en van portar cap [normatiu] Ahir els pares esperaven una carta, per no els hi en / els en hi / nhi van portar cap [informal]

especialitzat

134

LI, INCORRECTE PER A DESTINATARI PLURAL (= ELS)

DESTINATARI PLURAL: ELS Als meus germans, li vaig dir que haurien dhaver callat Als meus germans, els vaig dir que haurien dhaver callat

11
MAI LI

DESTINATARI PLURAL: ELS, NO LI s incorrecte usar li (que s un singular) en compte del pronom els (o les seues variants los, ls: vegeu Pronoms febles: formes variables per posici, p. 244) quan es tracta dun destinatari plural: Als meus germans, li vaig dir que haurien dhaver callat Als meus germans, els vaig dir que haurien dhaver callat Als meus germans, vaig dir-los que haurien dhaver callat

REPETICI SOBRERA DE PRONOM De vegades hi ha una repetici sobrera del pronom, quan sexpressa tamb el destinatari, de manera que, en comptes de corregir-lo al plural, si el destinatari apareix explcit, sovint noms cal eliminar el pronom (vegeu Li i els sobrers per repetici del destinatari, p. 177). Dna-li una explicaci breu als clients que et demanen ms detalls Dna una explicaci breu als clients que et demanen ms detalls

135

12

LIS, INCORRECTE COM A DESTINATARI PLURAL (= ELS)

PLURAL DE LI = ELS

LIS, SEMPRE INCORRECTE ELS, PLURAL DE LI, S MASCUL I FEMEN

I si vnen els pares, qu els dic? I si vnen les ties, qu els dic?

ELS POT PRENDRE TAMB LES FORMES LOS, LS

Als pares, digues-los que no podia esperar-los A les ties, comunicals que no podia esperar-les

LI T COM A PLURAL ELS; MAI LIS El plural del pronom li s els (amb les variants los o ls, segons la posici: vegeu el punt 3). Lis s sempre incorrecte.
Aquell adolescent va demanar ginebra, per no lin van vendre Aquells adolescents van demanar ginebra, per no els en van vendre

ELS, COM A PLURAL DE LI, S MASCUL I FEMEN Tant si s mascul com femen, el plural de li s els.
Hem regalat un ordinador als nostres fillols. Els hem regalat tamb videojocs Hem regalat un ordinador a les nostres filloles. Els hem regalat tamb videojocs

ELS = LOS = LS, SEGONS LA POSICI Els pot prendre la forma los o ls, segons la posici (vegeu Pronoms febles: formes variables per posici, p. 244).
Si veus les amigues del poble, digues-los que tenim pendent un sopar Si veus les amigues del poble, dnals molts records

136

GRAMTICA LIS, INCORRECTE COM A DESTINATARI PLURAL (= ELS)

LIS, CALC DEL CASTELL Lis es tracta segurament dun calc analgic i molt recent dels pronoms singular i plural del castell: com que le fa en castell el plural les, aix mateix saplica al catal: li lis.
especialitzat

137

13

MAL - MALAMENT
MAL + PARTICIPI
RESTA DE CASOS: MALAMENT

Ho has fet mal i haurs de repetir-ho Ho has fet malament i haurs de repetir-ho Est mal fet i haurs de repetir-ho

1 2

MAL I MALAMENT Com a contrari de ladverbi b, hi ha dues formes possibles: mal i malament. MAL + PARTICIPI Immediatament davant dun participi ( p. 240) susa mal:
Larmari el tens mal endreat Sn uns cosins molt mal avinguts Generalment, susa mal on pot utilitzar-se ben (i no b). Vegeu la fitxa B - ben, p. 112.

RESTA DE CASOS: MALAMENT

3.1 En la resta de casos que no sn davant participi, cal usar malament (i no mal): Redactava tan malament que sovint no sentenia qu volia dir Domina langls, per el francs, el parla molt malament Malament anem si no puc fer-te una simple crtica 3.2 Sha dutilitzar malament amb una srie dexpressions que, de vegades, es diuen amb mal: portar-se malament, fer (alguna cosa) malament, anar malament, estar malament (de salut, de diners, dnim), eixir o sortir (alguna cosa) malament, etc. Thas portat malament i no et deixar anar al parc El curs, lha comenat malament, va malament i acabar ms malament encara

138

GRAMTICA MAL - MALAMENT

El negoci de la roba desport els va eixir malament i van tancar la botiga Estava molt malament i els metges no li asseguraven cap millora 3.3 Igualment, tamb susa lexpressi malament, sovint en inici o fi de frase, per pronosticar que les coses tindran efectes negatius, si no saltera el curs dels esdeveniments: 3.4 Malament, si no rectifiquem ara que encara podem Amb tant dies alternats de festa, malament per a la productivitat Hi ha, per, algunes excepcions, que corresponen a locucions i que es tracten en el punt 4: Verb + mal. 4 VERB + MAL No es diu malament sin mal en aquests casos, que corresponen a locucions ms o menys fixes:

4.1 Mal = Difcilment Mal pot donar exemple, si ell mateix no ho compleix 4.2 Mal mest dir-ho (, per..). = No s elegant...(, per...) Mal mest dir-ho, per sc el millor de la classe 4.3 Pensar mal, jutjar mal Pensa mal i no errars Criem que era una aprofitosa, per lhavem jutjada mal 4.4 Mal si ho fas, mal si no ho fas 4.5 Parlar/dir mal, anar a mal, posar mal, prendre mal, etc. Finalment, cal esmentar algunes locucions en qu que susa mal, perqu hi actua com a substantiu (un mal, el mal), com es comprova en les substitucions equivalents que oferim tot seguit: anar a mal anar al fracs, parlar o dir mal (dalg o dalguna cosa) dir bondats o maldats de, no veure mal (en alg o alguna cosa) no veure maldat o defecte en, posar mal entre (persones) posar malestar entre, prendre mal rebre o patir dany, etc.

especialitzat
139

14

QU QUIN
EN PREGUNTES O EXCLAMACIONS

QUIN, QUINA, QUINS, QUINES + SUBSTANTIU

Quin jugador ha marcat? Quina cuina tan espectacular!

QU + SUBSTANTIU
Qu jugador ha marcat? Qu cuina tan espectacular!

TAMB EN INTERROGACIONS I EXCLAMACIONS INDIRECTES No sha vist b quin jugador ha marcat Fa goig veure quina cuina tenen No sha vist b qu jugador ha marcat Fa goig veure qu cuina tenen

QU = QUINA COSA Qu significa quina cosa en frases interrogatives directes i indirectes ( p. 239).
Qu em deies? No the sentit No t he sentit qu em deies

2 2.1

QUIN, QUINA, QUINS, QUINES I NO QU

En interrogacions i exclamacions directes No es pot utilitzar el qu interrogatiu (Qu autobs?, Qu lnia de metro?) ni exclamatiu (Qu autobs!, Qu lnia ms llarga!) davant un substantiu (autobs, lnia). Es tracta dun calc molt dur del castell. Per a preguntes i exclamacions davant un substantiu susa quin, quina, quins, quines. Qu autobs va a lHospital Universitari? Quin autobs va a lHospital Universitari? Qu platja tan bruta han deixat! Quina platja tan bruta han deixat!

140

GRAMTICA QU QUIN

2.2 En interrogacions i exclamacions indirectes Les interrogacions o exclamacions tamb poden ser indirectes (vegeu Interrogatives i exclamatives indirectes, p. 239 ). Compareu els exemples anteriors, que sn interrogacions i exclamacions directes, amb les corresponents indirectes, en qu susa igualment quin, quina, quins, quines: No s quin autobs va a lHospital Universitari Vull recordar quina lnia va al Mercat de Colom i no em ve al cap Se li encenia la sang de veure quina platja tan bruta havien deixat El pblic es meravellava sentint quines modulacions de veu era capa de fer 3

QUIN, QUINA, ETC. + SUBSTANTIU EXPLCIT O SOBREENTS No sempre quin, quina etc. acompanyen explcitament un substantiu, per aquest substantiu sempre shi sobreentn, b pel context, b perqu sha esmentat abans o es dir desprs.
Digueu-me quines us agraden ms [context: mostrant unes camises] [= quines camises] No he agafat mai un autobs des dac i no s quins van a lhospital [= quins autobusos]

141

BLOC 3 GENERAL

A BASE DE
A BASE DE + INGREDIENTS (DUNA RECEPTA O FRMULA)

01

Preparen plats, medicaments i combustibles a base dalgues

A FORA DE A COLP DE A COP DE A CPIA DE

(EXPRESSI DESFOR O ACCI REPETIDA) A BASE DE

Saprn a fora de practicar-ho Saprn a base de practicar-ho Ho he aconseguit a cpia dhores i proves fallides Ho ha aconseguit a base dhores i proves fallides

A BASE DE + INGREDIENTS A base de s una expressi correcta quan expressa els components o els ingredients principals que conformen una recepta, una frmula, etc.
Ara fa una dieta a base de fruita Si vols millorar, has de prendre un xarop a base de ferro Promouen un combustible a base dalgues que reduir lemissi de CO2

A FORA DE (A CPIA DE, A COLP DE) + ESFOR O ACCI REPETIDA A base de s una expressi incorrecta quan significa a fora de, a cpia de, a colp de o a cop de, s a dir, quan vol dir amb ls repetit (i sovint amb esfor) dun recurs o acci.
A base de repetir la consigna simposa com a veritat A fora / A colp de / A cpia de repetir la consigna simposa com a veritat

145

02

A NIVELL DE - AL NIVELL DE
AL NIVELL DE = A LALADA DE, AL PUNT DE La riuada quasi arrib al nivell de la de 1957 Executava la pea al nivell de perfecci dels mestres A NIVELL DE A NIVELL + (ADJECTIU)

DMBIT, DESCALA, EN TERMES, DES DEL PUNT DE VISTA

Proposen un joc daliances a nivell europeu Proposen un joc daliances dmbit europeu (o descala europea) A nivell econmic el pas ha naufragat En termes econmics, el pas ha naufragat Des del punt de vista econmic, el pas ha naufragat

AL NIVELL DE = A LALADA DE, AL PUNT DE La locuci al nivell de s correcta quan significa a lalada de, a laltura de o al punt de, tant en sentit fsic com figurat:
Colloca les cortines al nivell del sostre Al nivell de la mar les temperatures es mitiguen Executava la pea al nivell de perfecci dels mestres

A NIVELL DE DMBIT, DESCALA, EN TERMES, DES DEL PUNT DE VISTA A nivell de o a nivell + adjectiu (per exemple: A nivell destat / A nivell estatal) sn expressions incorrectes, que cal substituir per en lmbit, dmbit, a escala, en termes, des del punt de vista, respecte a, en o altres expressions alternatives.

146

GRAMTICA A NIVELL DE - AL NIVELL DE

Proposen un joc daliances a nivell europeu Proposen un joc daliances a escala europea / dmbit europeu A nivell general, podem dir que la vaga ha paralitzat la capital En termes generals / En general, podem dir que la vaga ha paralitzat la capital. A nivell esttic, laportaci grega s impressionant Des del punt de vista esttic / Estticament, laportaci grega s impressionant s un pas espoliat a nivell de recursos energtics s un pas espoliat en / quant a recursos energtics 3

A NIVELL, SUPRESSI DE LA LOCUCI De vegades la soluci ms simple i directa s prescindir de la locuci a nivell:
Han tancat un acord a nivell internacional Han tancat un acord internacional Com a psicleg, tracta problemes a nivell de parella Com a psicleg, tracta problemes de parella

147

03

AC - AQU - AH
AC = AQUEST LLOC AQU = AQUEIX LLOC = AH

AC = AQUEST LLOC Ac indica aquest lloc o proximitat mxima al parlant. AC = LLOC DE QUI PARLA - AQU LLOC DE LINTERLOCULTOR Des dun punt de vista estricte, ac designa la localitzaci de qui parla, mentre que aqu designa la de linterlocutor (quan hi ha una certa distncia entre tots dos).
Ac, al dormitori, no ho veig. I aqu baix, ho has trobat? Ens fa molt de fred ac, a Morella. I aqu, a Penscola, com esteu?

GRADACI DE DISTNCIA: AC - AQU - ALL (O ALL) En una gradaci de tres graus, de ms proximitat a ms distncia, tenim els adverbis segents: 1) ac 2) aqu 3) all (o all)

que corresponen, respectivament, als demostratius aquest, aqueix, aquell: ac aqu all (o all) = = = aquest lloc aqueix lloc aquell lloc

Per a altres possibilitats en ls, vegeu lapartat segent (Aqu usat com a ac) i la fitxa Demostratius: graus de proximitat o llunyania (p. 234). 4

AQU USAT COM A AC Alguns parlars valencians i molts dels altres parlars catalans desconeixen ac i utilitzen noms aqu. Aquest s daqu en comptes dac s acceptat normativament, per es considera secundari. En els registres ms formals es recomana utilitzar ac.

148

GRAMTICA AC - AQU - AH

AH, CASTELLANISME Ah s un castellanisme habitual en els registres colloquials valencians que indica el segon grau de distncia. En la llengua escrita i els registres formals sevita i susa b aqu (sobretot en un sistema de tres graus de distncia) o b all o all (sobretot en un sistema de dos graus de distncia).
Per a ms informaci sobre aquests sistemes, vegeu la fitxa Demostratius: graus de proximitat o llunyania, p. 234. La revoluci esclata a Pars i dah sescampa a la resta dEuropa La revoluci esclata a Pars i daqu / dall sescampa a la resta dEuropa A banda, hi ha altres possibilitats expressives, segons els contexts, com ara en aix o hi. Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci: ah coincidim tots Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci: en aix coincidim tots Es trasllad a la cort i ah es mantingu fins a la mort del seu protector Es trasllad a la cort i shi mantingu fins a la mort del seu protector

149

04

ADVERBIS ACABATS EN MENT QUE VAN SEGUITS

CAL REPETIR ELS ADVERBIS ACABATS EN -MENT O MANTENIR-NE LA TERMINACI EN EL PRIMER: afablement i amorosament o afablement i amorosa afable i amorosament

REPETICI DELS ADVERBIS EN -MENT Quan susen seguits dos o ms adverbis acabats en -ment, es recomana de mantenir la terminaci en tots. El mirava confiadament, afablement i amorosament

MANTENIMENT DEL PRIMER ADVERBI EN -MENT Si volem fer una reducci daquests adverbis en -ment, sha de conservar la terminaci en el primer. El mirava confiada, afable i amorosament El mirava confiadament, afable i amorosa

ALTRES FRMULES: DUNA MANERA... Tamb es pot recrrer a frmules ms lleugeres, sobretot si hi ha ms de dos adverbis coordinats, com ara duna manera o de manera + els adjectius corresponents. El mirava duna manera (o de manera) confiada, afable i amorosa

150

AL RESPECTE (DE)
SOBRE AIX RESPECTE A AIX PEL QUE FA AL CAS PRONOMS EN I HI

05

AL RESPECTE

Ara no far cap comentari al respecte Ara no far cap comentari sobre aix / respecte a aix / pel que fa al cas Ara no en far cap comentari Ha invocat lhonorabilitat del seu crrec i ha insistit molt al respecte Ha invocat lhonorabilitat del seu crrec i hi ha insistit molt

AL RESPECTE (DE) Lexpressi al respecte (al respecte de + alguna cosa, si se nexpressa el complement), s un castellanisme que presenta diverses solucions, que sexposen en els punts segents. RESPECTE A, SOBRE, QUANT A, PEL QUE FA A, ETC. Hi ha una bona srie dexpressions que poden substituir al respecte (de). Les ms habituals sn:
respecte a o respecte de sobre quant a pel que fa a Hi sn tamb equivalents les segents: en relaci amb o amb relaci a (per no en relaci a) amb referncia a referent a tocant a pel que pertoca a pel que respecta a relativament a

151

GRAMTICA AL RESPECTE (DE)

AL RESPECTE = RESPECTE A AIX, PEL QUE FA AL CAS Les errades ms freqents solen produir-se quan es calca del castell la locuci al respecte sense expressi explcita per s sobreentesade quina cosa, s a dir, quan significa respecte a aix:
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res al respecte En usos com aquest, cal substituir al respecte per qualsevol de les expressions del punt anterior + aix o aquest -a (respecte a aix, sobre aquest, etc.) o b + mots genrics del tipus cas, fet, qesti, punt, afer, etc. (pel que fa al cas, referent a la qesti, quant al fet, etc.). Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res sobre aix / sobre aquest / pel que fa al cas / sobre aquesta qesti / respecte a aix / respecte a aquest / quant a aquest punt, etc. Manifestem que les proves presentades no sn concloents Respecte daix / Quant a aix, manifestem que les proves presentades no sn concloents

S, QUAN S POSSIBLE, DELS PRONOMS EN O HI Quan la construcci ho permet, es poden utilitzar els pronoms en ( p. 50) i hi ( p. 61), ls dels quals fa lexpressi ms gil: Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res al respecte Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no nha aclarit res Si voleu ms informaci al respecte, consulteu la Guia del client Si en voleu ms informaci, consulteu la Guia del client Es parla de ruptura, per la carta no fa cap referncia al respecte Es parla de ruptura, per la carta no hi fa cap referncia

152

ALHORA - A LHORA
ALHORA A LHORA ALHORA = AL MATEIX TEMPS
Festejava amb dos pretendents alhora

06

A LHORA = A LHORA EXACTA O A LHORA ACORADA

Poseu el rellotge a lhora Corre o no arribarem a lhora

A LHORA DE = EN EL MOMENT DE
A lhora de treballar, sempre fuig

ALHORA = AL MATEIX TEMPS Alhora, escrit tot junt, vol dir al mateix temps.
Hi havia un guirigall insuportable, amb vint persones parlant alhora Picapedrers, mestres dobra i fusters treballaven alhora en la catedral s capa descriure i escoltar msica alhora que mira la televisi Alhora que es proclama racionalista, creu en moltes supersticions

A LHORA (DE) = EN EL MOMENT (DE), A LHORA EXACTA O A LHORA ACORDADA

A lhora, escrit separat, i seguit per de + complement, equival paraula per paraula a lexpressi en el moment (de): A lhora de comprar un electrodomstic, cal mirar-ne leficincia energtica Sn molt valents de boca, per a lhora dels fets caldr demostrar-ho A lhora, sense cap complement ms, significa a lhora exacta o a lhora acordada.

153

GRAMTICA ALHORA = A LHORA

El rellotge sendarreria i no el portava mai a lhora T el vici de la impuntualitat: ja veurs com no ve a lhora 3

ALHORA I A LHORA COMPARATS

Compareu: Hem arribat tots alhora, encara que venem per camins diferents = = Hem arribat tots al mateix temps, encara que venem per camins diferents Hem arribat tots a lhora, sense endarrerir-nos ni un minut = = Hem arribat tots a lhora exacta (o a lhora acordada), sense endarrerir-nos ni un minut Sigueu breus a lhora dexposar la vostra opini = = Sigueu breus en el moment dexposar la vostra opini Sigueu breus i, alhora que exposeu la vostra opini, feu propostes = = Sigueu breus i, al mateix temps que exposeu la vostra opini, feu propostes

154

AMB - EN
CAL NO CONFONDRE AMB I EN:

07

AMB = COMPANYIA, INSTRUMENT, MITJ O CONTACTE EN = SITUACI EN EL TEMPS O ESPAI, MANERA I ALTRES
Parlava en angls amb uns turistes suecs Collaboreu amb els vens en lembelliment dels carrers! Es baralla amb tothom i no confia en ning

AMB I EN CONFUSIONS EN LS En valenci colloquial shan confs, per proximitat fontica, amb i en, de manera que les dues preposicions queden redudes a una, pronunciada en.
En qui parlaves per telfon? Amb qui parlaves per telfon? Vam menjar arrs en fesols i naps Vam menjar arrs amb fesols i naps Inversament, en altres varietats del catal es confonen en certs casos les dues preposicions, sobretot davant vocal, i sutilitza amb en contexts en qu caldria emprar en. Amb un parell de dies ho tindrs fet En un parell de dies ho tindrs fet Els visitants parlaven amb una llengua estrangera Els visitants parlaven en una llengua estrangera

EN: VALORS En expressa el lloc o el temps de situaci (en un pas lluny, en el segle XVII) i tamb la manera (en secret, en dej) i tot un variat ventall de significacions circumstancials, algunes quasi buides o exigides pel verb (creure en, confiar en, etc.).

155

GRAMTICA AMB - EN

AMB: VALORS Per comparaci a en, amb t significats ms concrets i delimitats: companyia, instrument, mitj o contacte. Molt sovint equival al con del castell o de litali o a lavec del francs.
Anava amb el seu nebot Li agrada escriure amb estilogrfica Un bess es confonia amb laltre De sopar far pollastre amb ceba i pebrots El bar era tan estret que una taula quasi es tocava amb laltra

EN - AMB: COMPARACI DUSOS Observeu la diferncia entre:

Suqueu el conill en lallioli [= dins lallioli] De sopar tenim conill amb allioli [= acompanyat dallioli] Jo demanar tonyina en escabetx [= tonyina adobada dins vi o vinagre] Jo demanar tonyina amb salsa de soia [tonyina acompanyada de salsa] El nostre fill encara viu amb nosaltres [= en companyia nostra] El seu record encara viu en nosaltres [= dins nosaltres] Pensant amb ella, sempre trobes solucions [= conjuntament amb ella] Pensant en ella, sempre et vnen records amargs[= tenint-la al cap] Les empreses familiars amb qu he treballat tenen aquests desavantatges [= hi he treballat en conjunci: hi he collaborat] Les empreses familiars en qu he treballat tenen aquests desavantatges [= les empreses familiars on he treballat...]

MITJ DE LOCOMOCI: AMB I EN Quan es refereix a un mitj de locomoci amb qu ens desplacem, sadmeten les dues preposicions. Vindr amb/en lautobs de les vuit Vam anar fins a la Pobla amb/en bicicleta

156

ARRAN DE (A) ARREL DE

ARRAN DE = A CONSEQNCIA DE (A) ARREL DE Arran de la inflaci els preus shan desbocat Arrel de la inflaci els preus shan desbocat

08

Un equivalent de les expressions a causa de o a conseqncia de s arran de. Sn calcs incorrectes del castell arrel de o a arrel de, que copien literalment a raz de. La situaci creada arran de la dimissi del president era insostenible Arran de la vaga de transports, molts han corregut a comprar queviures Arran de, amb el significat de a conseqncia de, prov de lexpressi que vol dir literalment quasi tocant, quasi al mateix nivell de, amb mfasi en el fet que el nivell sacosta als lmits per dalt o per baix Va tallar el cirerer arran de terra Els bombarders volaven arran de la mar per esquivar els radars Amb la pluja, el riu va arran de les vores

especialitzat

157

09

ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC

AMB MINSCULA I AMB CONTRACCIONS NORMALS: del Perell al Saler Vivien a La Pobla de Farnals, per shan traslladat a El Puig Vivien a la Pobla de Farnals, per shan traslladat al Puig LARTICLE PERSONAL TAMB AMB MINSCULA: en, na Canet den Berenguer carrer de na Jordana

LARTICLE DELS NOMS DE LLOC ES COMPORTA COM UN ARTICLE QUALSEVOL Larticle que acompanya certs noms propis de lloc es comporta com un article qualsevol: sescriu amb minscula i fa les contraccions corresponents: el Perell, al Perell, del Perell, pel Perell. Aquesta norma saplica a tots els noms de lloc: pobles, ciutats, comarques, regions, pasos, etc. Vivien a la Pobla de Farnals, per shan traslladat al Puig En el viatge per lAlbufera, visitrem el Saler, el Palmar i el Perell Vinars s la capital del Baix Maestrat i lAlcora de lAlcalatn Arribats al Peneds, parrem a dinar prop del Vendrell La conca immensa de lAmazones sestn pel Brasil, per tamb per lEquador, pel Per i per altres pasos

ELS ARTICLES EN NOMS DE LLOC NO ADAPTATS MANTENEN LA FORMA ORIGINAL Noms sescriuen en majscula els articles de noms de lloc daltres llenges, si aquests noms no tenen forma prpia en catal i mantenen la de la llengua original: Les ciutats marineres de La Lnea de la Concepcin (Espanya), de Le Havre (Frana) i de La Spezia (Itlia) acolliran congressos de practicants de vela En aquests casos es respecten les convencions de la llengua original quant a contraccions i apostrofacions.

158

GRAMTICA ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC

Compareu els noms de lloc de la frase anterior amb aquests: En el seu discurs a lHavana va invocar els acords del Caire Ac lHavana i el Caire sn formes prpies del catal dels noms originals corresponents (La Habana i al-Qhira) i, per tant, segueixen les regles del catal. 3 LARTICLE PERSONAL (EN, NA) VA TAMB AMB MINSCULA EN ELS TOPNIMS Larticle personal (en, na, usat davant noms, cognoms i renoms de persones) va amb minscula en tots els noms de lloc (municipis o carrers i altres vies): Ell s de la Font den Carrs i ella, de Llocnou den Fenollet, per ara viuen a Canet den Berenguer Larticle personal es mant a Valncia en moltes vies: els carrers den San, den Llop, de na Jordana o b la carrera den Corts i la squia de na Rovella Nhem recollit exemplars al barranc de na Ferreres, a Sant Mateu, i al barranc de nInsa, a Rossell Cal aclarir que fins a una data recent larticle personal (en, na) dels noms de lloc, sobretot dels municipis, sescrivia habitualment amb lletra majscula, cosa que pot produir alguna discrepncia de formes, fins i tot amb les oficials. 4 ARTICLE SALAT (ES, SA, ETC.) SEGUEIX LES MATEIXES REGLES GENERALS PER A NOMS DE LLOC QUE LARTICLE GENERAL Larticle anomenat salat (es, sa, es, ses) es comporta igual que larticle general (el, la, els, les) quant a la minscula i les contraccions. Aix, prenent com a exemples es Castell i es Mercadal, municipis de Menorca, direm: Anirem des Mercadal as Castell i passejarem pes Castell fins a lhora de dinar Ms exemples: As Mercadal, vam recrrer larenal de sOlla, la pennsula de sAlbufera i el puig de sa Mola Anar de sa Pobla a ses Salines ens va costar ms de tres hores

especialitzat
159

10

BAIX - DAVALL - SOTA

PER A INDICAR EN UN NIVELL INFERIOR

BAIX
QUAN NO VA SEGUIT DE CAP COMPLEMENT Viu ac baix / al carrer de baix Lavi volava baix

DAVALL / SOTA
QUAN VA SEGUIT DE COMPLEMENT Descansava baix (de) larbre Descansava davall (de) / sota larbre

DAVALL
USOS FSICS NOMS

SOTA

USOS FSICS I FIGURATS

El pas va caure baix / davall la dictadura El pas va caure sota la dictadura

BAIX, SENSE COMPLEMENTACI Baix s un adverbi ( p. 223) que soposa a dalt i a alt. Expressa una posici o situaci en termes absoluts, sense referncia a cap altre punt. Baix sutilitza tot sol: no pot anar seguit de cap complementaci (baix de larbre, baix la pluja).
Puja tu all dalt, que jo tesperar baix Vam recrrer la comarca sencera de dalt a baix Mentre que les guiles planen molt alt, les orenetes volen baix, arran de terra

160

GRAMTICA BAIX - DAVALL - SOTA

DAVALL / SOTA + COMPLEMENTACI Per a indicar que alguna cosa es troba en un nivell inferior respecte a una altra susa davall o sota. En termes gramaticals, sota i davall sn preposicions, s a dir, van seguides de noms que actuen com a complements (davall larbre, sota la pluja). Contrriament, baix s un adverbi, sense cap complementaci.
A les plantes superiors no havien trobat ning, per a la de baix hi havia supervivents davall les runes Dalt, la criada feia els llits. Baix, la cambrera parava taula sota la mirada atenta de la senyora

SOTA: USOS FSICS I FIGURATS; DAVALL, USOS NOMS FSICS Sota indica tant situaci real com figurada i, per tant, pot utilitzar-se en tots els contexts. Davall expressa noms situaci fsica real i no pot usar-se en sentit figurat.
Davall/Sota la pedra samagaven uns cucs repugnants Per fi vaig trobar les claus davall/sota uns papers a lescriptori per El tutor la mantenia sota el seu poder absolut El tutor la mantenia baix/davall el seu poder absolut Sota Joan II el pas visqu un perode de pau i progrs Baix/Davall Joan II el pas visqu un perode de pau i progrs Actuaven sota les ordres del comandant en cap Actuaven baix/davall les ordres del comandant en cap

DAVALL DE = DAVALL Davall pot utilitzar-se amb de o sense, indistintament.

Davall de / Davall la teulada de plstic la calor encara ofegava ms

161

11

CAP - CAP DE - GENS - NINGUN

CAP DE + SUBSTANTIU SINGULAR

CAP + SUBSTANTIU SINGULAR

No conec cap poble tan acollidor com aquell No conec cap de poble tan acollidor com aquell

GENS DE + SUBSTANTIU NO COMPTABLE

curiositat inters importncia ganes vergonya

CAP + SUBSTANTIU NO COMPTABLE

curiositat inters importncia ganes vergonya

No t gens de/d

No t cap

CAP I CAP DE

1.1 Cap de + substantiu singular cap + substantiu singular En la llengua colloquial de diversos parlars valencians sutilitza la forma cap de + substantiu singular (cap de jaqueta, cap de jersei) en comptes del normatiu cap + substantiu singular: cap jaqueta, cap jersei. No em va b cap de jaqueta ni cap de jersei dels que mhan tret No em va b cap jaqueta ni cap jersei dels que mhan tret 1.2 s de cap semblant a algun -a Pot ser til recordar que, per a les condicions en qu pot anar seguit per de, cap es comporta com algun. Es diu alguna jaqueta" o algun jersei, igual que es diu cap jaqueta o cap jersei. Ara b, no es diu alguna de jaqueta ni algun de jersei, de la mateixa manera que cal evitar cap de jaqueta i cap de jersei. Per s que sn vlides frases com Algunes de les jaquetes estan rebaixades S que men compraria algun, de jersei

162

GRAMTICA CAP - CAP DE - GENS - NINGUN

igual com ho sn Cap de les jaquetes no est rebaixada No men compraria cap, de jersei 2

CAP + SUBSTANTIUS COMPTABLES; GENS DE + NO COMPTABLES Cap va amb substantius comptables ( p. 232), com ara cap ampolla, cap sac, mentre que gens (de) va amb substantius no comptables ( p. 232), com gens de vi, gens de farina o gens dimportncia. Cal evitar, per tant, ls de cap amb substantius no comptables, que es dna sobretot amb noms que indiquen entitats abstractes: respecte, importncia, necessitat, estima, grcia, inters, vergonya, etc.
Aix que dius no t cap inters / cap grcia / cap importncia Aix que dius no t gens dinters / gens de grcia / gens dimportncia Actuaven sense cap respecte pels seus superiors Actuaven sense gens de respecte pels seus superiors No fa cap falta que compreu beguda, que ja la portem nosaltres No fa gens de falta que compreu beguda, que ja la portem nosaltres No sents curiositat pel seu passat? Cap! No sents curiositat pel seu passat? Gens! La mateixa norma s aplicable a substantius no comptables, encara que tinguen forma en plural, com ho sn diners o ganes. Assegura que no ha desviat cap diners al seu partit Assegura que no ha desviat gens de diners al seu partit Ho feien a contracor i sense cap ganes Ho feien a contracor i sense gens de ganes

CAP EN FRASES INTERROGATIVES O CONDICIONALS En frases condicionals o interrogatives, cap pot assumir el valor de algun -a. The deixat sis tovalloles, per si en vols cap ms, mho dius Que si en vull cap ms? Nhi ha per a donar i vendre!

163

GRAMTICA CAP - CAP DE - GENS - NINGUN

En aquest sentit, cap es comporta de manera similar a altres mots de carcter negatiu, com gens, res i enlloc. Per a ms informaci, vegeu les fitxes Algo, punt 3 (p. 35) i Gens - res, punt 4 (p. 119) i Enlloc - en lloc, punt 1 (p. 175). 4

CAP, PREFERNCIA DS SOBRE NINGUN -A En registres formals i escrits susa cap amb preferncia sobre ningun -a.

164

CAP - CAP A, FINS - FINS A

12

CAP A I FINS A PERDEN LA A + ADVERBI O DEMOSTRATIU CAP / FINS + ADVERBI: CAP AC, FINS ALL, CAP AMUNT, FINS MS AVALL, ETC.
Hem anat... cap ac, cap all, fins ac, fins all, cap amunt, fins avall Fins ara, fins dem, fins sempre

CAP / FINS + DEMOSTRATIU: AQUEST, AQUEIX, AQUELL

Baixarem cap aquesta vall i no pararem fins aquell bosc Fins aquell dia shavia mantingut en un segon pla A MS, SUSA FINS (SENSE A) EN LES EXPRESSIONS

FINS QUE...

No descansar fins que ho haur acabat

FINS QUAN... Fins quan abusars de la nostra pacincia? FINS FA...

Fins fa poc fumar a laula era una cosa normal

S GENERAL: CAP A, FINS A Cap a i fins a funcionen generalment com a preposicions compostes, amb dues preposicions simples combinades: cap o fins + a: cap a ponent, cap a la mar, cap a Vinars; fins al final, fins a la platja, fins a Dnia, fins a la matinada. Els revoltats es retiraren cap a linterior i no pararen fins a Bocairent Diuen que vindran cap a les nou, per de segur que no arriben fins a les onze

165

GRAMTICA CAP - CAP A, FINS - FINS A

SENSE A: CAP, FINS + ADVERBIS O DEMOSTRATIUS Hi ha uns pocs casos en qu cap i fins no van seguits duna a; en concret, quan duen a continuaci: adverbis: cap ac, fins all demostratius: cap aquella muntanya, fins aquest moment

2.1 Cap / fins + adverbi Generalment es tracta d'adverbis de temps i lloc, com ara ac, aqu, all, all, amunt, avall; ahir, avui, dem, ara, sempre, quan, etc. Anava nervis cap ac i cap all Arribrem fins all dalt i tornrem a la vall Fins dem! Fins quan haur desperar la vostra resposta? 2.2 Cap / fins + demostratius (aquest, aqueix, aquell) El volc ha estat escopint flames fins aquest mat Van girar la vista cap aquella finestra que sobria 3

FINS QUE, FINS FA... Als casos recollits en el punt anterior en qu no susa a desprs de fins, cal afegir-hi les expressions fins que, fins fa i fins + preposicions diferents de a:
Us ho repetir mil vegades fins que em feu cas Fins fa quatre dies era normal viure aix El tribunal no examinar lapellaci fins dac a quinze dies Per a una explicaci ms detallada de fins que, vegeu la fitxa Caiguda de preposici davant que (conjunci), p. 37.

mitj

FINS DILLUNS/DIMARTS (= ... QUE VE, PASSAT) En lexpressi fins + dia de la setmana (fins dilluns", "fins dimarts", ...) susa fins (sense la preposici a) quan aquest dilluns/dimarts...

166

GRAMTICA CAP - CAP A, FINS - FINS A

mitj

equival a dilluns/dimarts... que ve o passat. Aix s aix perqu en aquest cas dilluns, dimarts, etc. es comporten realment com a adverbis: igual que si hom digus fins dem o fins ahir": Fins dem! Fins dem, no: fins divendres! Dem no vinc. Fins dimarts, s a dir, fins ahir, vaig estar malalt al llit Per a ms informaci, vegeu la fitxa Temps: expressi dels dies de la setmana, sobretot el punt 4, p. 213. 5

FINS AL + DILLUNS/DIMARTS... (AMB DATA ESPECIFICADA) Es diu fins al + dia de la setmana (amb preposici a i article determinat) en tots els altres usos, s a dir, quan dilluns/dimarts... no equival a dilluns/dimarts... que ve o passat sin que el dia de la setmana t una especificaci concreta, b amb indicaci de la data per mitj del dia del mes o per altres referncies.
Estarem a Eivissa fins al dilluns 21 No tornareu fins al dilluns 21 de mar? Tenim vacances fins al dimarts posterior a Sant Josep No cobrem fins al darrer dijous del mes Per a ms informaci, vegeu la fitxa Temps: expressi dels dies de la setmana, sobretot els punts 3 i 4, p. 212 i 213.

FINS QUAN EQUIVAL A FINS I TOT Es diu fins, tot sol, i no fins a, quan equival a fins i tot, ... i tot, incls:
T una honestedat que li reconeixen fins els seus detractors = = T una honestedat que li reconeixen fins i tot els seus detractors = = T una honestedat que li reconeixen els seus detractors i tot s tan verins que fins malparla dels qui lajuden = = s tan verins que fins i tot malparla dels qui lajuden = = s tan verins que malparla i tot dels qui lajuden

167

GRAMTICA CAP - CAP A, FINS - FINS A

mitj

Fins la comissria europea ha assistit a lacte Fins i tot la comissria europea ha assistit a lacte La comissria europea i tot ha assistit a lacte 7

DES DE... FINS A... Fins a, com a indicaci del lmit final duna extensi tant en el temps com en lespai, t com a correlat inicial des de i no de (igual com de t com a correlat final a):
des de ... fins a... (o de... a) Vam anar a peu des de Sant Mateu fins a Ulldecona Vam anar a peu de Sant Mateu fins a Ulldecona Vam anar a peu des de Sant Mateu a Ulldecona Hem estat de viatge des del 15 fins al 29 de juny Hem estat de viatge del 15 fins al 29 de juny Hem estat de viatge des del 15 al 29 de juny

FINS A + INFINITIU Seguida dinfinitiu, cal utilitzar sempre la forma fins a:

No han parat fins a aconseguir all que volien

168

COM - COM QUE

COM INDICA MANERA = TAL COM, DE LA MANERA QUE
Com plou ara no havia vist ploure mai

13

COM QUE INDICA CAUSA = VIST QUE

Com que plou, em posar un impermeable Com plou, em posar un impermeable

COM = DE LA MANERA QUE Com, tot sol, indica manera i s substituible per de la manera que, tal com.
Com mhan tractat aquests energmens no mhavien tractat mai!

COM QUE = VIST QUE En la llengua escrita i els registres formals susa com que (i no com tot sol) per a indicar causa. Lexpressi com que equival a vist que, ja que o ats que.
Com mhan tractat malament, els presentar una queixa formal Com que mhan tractat malament, els presentar una queixa formal

169

14

COM MS..., MS...; COM MENYS..., MS...

COM MS MENYS ..., MS MENYS

Com ms vell em faig, ms magrada el sof Quant ms vell em faig, ms magrada el sof Com menys fumes, ms b/millor et sentirs Quant menys fumes, ms b/millor et sentirs

Lexpressi de dues accions que indiquen un augment o una disminuci correlatius es fa amb com ms... ms... o com ms... menys... i totes les altres combinacions possibles de ms i menys. Sn incorrectes les expressions amb quant (quant ms..., ms...; quant menys,... menys..., etc.) i amb contra (contra ms/menys..., ms/menys..., etc.), calc del castell, i tamb la frmula amb quan (quan ms/menys.., ms/menys...), que s una mala interpretaci de quant deguda a la proximitat fontica. Quants ms serem, ms riurem Quant ms serem, ms riurem Quan ms serem, ms riurem Contra ms serem, ms riurem Com ms serem, ms riurem Quant ms el coneixes, menys ten refies Com ms el coneixes, menys ten refies Hi ha qui, quant menys entn duna qesti, ms alegrement en parla Hi ha qui, com menys entn duna qesti, ms alegrement en parla Quant menys li ho recordeu, menys patir Com menys li ho recordeu, menys patir

170

COM SI CONDICIONAL
COM + SUBJUNTIU SI CONDICIONAL + INDICATIU
Com vingueu amb excuses, prepareu-vos Si veniu amb excuses, prepareu-vos

15

COM + SUBJUNTIU SI (CONDICIONAL) + INDICATIU Com, quan s usat amb el significat de si condicional (i sovint introduint una amenaa o conseqncia negativa), s un calc del castell. Cal dir si, en cas que, posat que + verb en indicatiu:
Com en digueu mitja paraula a ning, us en recordareu tota la vida Si en dieu mitja paraula a ning, us en recordareu tota la vida Com no faa un gran esfor, no s com aprovar el curs Si no fa un gran esfor, no s com aprovar el curs

171

16

DE + INFINITIU EN CAS DE
DE + INFINITIU EN CAS DE + INFINITIU
De confirmar-se, seria una notcia bomba En cas de confirmar-se, seria una notcia bomba

La construcci de + infinitiu, quan significa en cas de..., s incorrecta. Cal usar en cas de, o b si o posat que + verb en forma personal ( p. 248) o expressions similars. Dhaver-ho sabut, no hauria vingut En cas dhaver-ho sabut, ho hauria vingut Si ho hagus sabut, no hauria vingut Posat que ho hagus sabut, no hauria vingut

172

DEGUT A
DEGUT A S INCORRECTE SI S SUBSTITUBLE PER A CAUSA DE
Shan susps tots els vols degut a la boira Shan susps tots els vols a causa de la boira

17

DEGUT A S CORRECTE SI DEGUT CONCORDA AMB UN SUBSTANTIU Lexpressi degut a noms s correcta si degut funciona com a participi ( p. 240) i fa referncia a un substantiu amb el qual concorda en gnere i nombre.
El nostre xit s degut a la qualitat dels productes [xit degut] T un efecte tranquillitzador degut a la valeriana [efecte degut] Observeu que, si passem els substantius xit i efecte al plural, degut tamb canvia de nombre a deguts en tots dos casos, perqu sn participis que concorden amb els substantius corresponents. Els nostres xits sn deguts a la qualitat dels productes [xits deguts] T efectes tranquillitzadors deguts a la valeriana [efectes deguts]

DEGUT A, INCORRECTE SI S SUBSTITUBLE PER A CAUSA DE Degut a s incorrecte quan susa com a locuci invariable, sense concordana, i s substituble per a causa de, amb motiu de, per.
Hi ha hagut vint intervencions dels bombers degut a les fortes ventades Hi ha hagut vint intervencions dels bombers a causa de / amb motiu de / per les fortes ventades Degut als incidents, el partit sha ajornat A causa dels incidents, el partit sha ajornat

173

18

EN BASE A
EN BASE A SEGONS / DACORD AMB / SOBRE LA BASE DE / A PARTIR DE / TENINT EN COMPTE
Els guanys es repartiran en base a les aportacions Els guanys es repartiran segons / dacord amb les aportacions

En base a s una expressi que cal substituir per segons, dacord amb, seguint, a partir de, partint de, tenint en compte, etc. Amb el mot base, lexpressi equivalent i correcta s sobre la base de (sobre la base que si segueix una oraci): El govern gestionar els recursos hdrics en base a informes tcnics El govern gestionar els recursos hdrics dacord amb / tenint en compte / segons / seguint informes tcnics Sn conclusions extretes en base a les dades acumulades durant anys Sn conclusions extretes a partir de / sobre la base de les dades acumulades durant anys Proposem un enfocament en base a les poltiques de mercat Proposem un enfocament a partir de / sobre la base de / seguint les poltiques de mercat El tribunal li ha donat la ra en base a que no es pot violar la presumpci dinnocncia El tribunal li ha donat la ra sobre la base que / tenint en compte que no es pot violar la presumpci dinnocncia

174

ENLLOC - EN LLOC
ENLLOC EN LLOC (DE) ENLLOC = EN CAP LLOC, EN CAP BANDA
No trobareu enlloc coques millors que les del forn del Sol

19

EN LLOC DE = EN COMPTE(S) DE
En lloc de queixar-te, ja podries actuar

Enlloc, escrit junt, i en lloc, separat, tenen significats diferents. 1

ENLLOC = EN CAP LLOC Enlloc vol dir en cap lloc, en cap banda.
Han mirat pertot arreu per no lhan trobat enlloc del mn Si continuem aix, sense noves idees, no anirem enlloc Centrals nuclears? Enlloc!, aix ha tancat el seu discurs En frases interrogatives o condicionals enlloc pot assumir un significat equivalent a en algun lloc: Has vist enlloc cap paisatge ms impressionant? Si trobeu enlloc una casa vora la mar, compreu-la

EN LLOC DE = EN COMPTE DE En lloc va seguit de la preposici de i s intercanviable amb les expressions en compte de o en comptes de.
A la nit podrem fer peix en lloc de carn En lloc de perdre el temps al sof, ajudam a netejar

ENLLOC SOL ANAR SOL; EN LLOC VA SEGUIT PER DE Observeu que enlloc sol anar quasi sempre sol (tret dexpressions com enlloc del mn i similars), mentre que en lloc exigeix sempre la preposici de amb un complement: en lloc de (+ alguna cosa o alg).

175

20

INFINITIU DISCURSIU VERB EN FORMA PERSONAL

LINFINITIU DISCURSIU (INICIAL O FINAL DUN PARLAMENT) HA DANAR EN FORMA PERSONAL

Per comenar, agrair-los lassistncia Per comenar, cal agrair-los / hem dagrair-los / els agram lassistncia Dir, finalment, que comptem amb tots vosaltres per a aquest projecte Cal dir / He de dir / Dir, finalment, que comptem amb tots vosaltres per a aquest projecte

VERB EN FORMA PERSONAL I NO EN INFINITIU A LINICI O FINAL DE DISCURS s incorrecte ls de linfinitiu ( p. 238), situat generalment a linici o al final dun parlament, que sol anar acompanyat dalguna expressi que indica que senceta o es tanca el discurs. Aquest infinitiu ha danar introdut per algun verb en forma personal ( p. 248): Per comenar, agrair als presents lassistncia Per comenar, volem agrair / agram als presents lassistncia Finalment, dir que estic molt satisfeta del ress del llibre Finalment, cal dir / he de dir / dir que estic molt satisfeta del ress del llibre I, en el darrer minut del programa, noms desitjar-los bona nit! I, en el darrer minut del programa, noms ens resta desitjar-los / els desitgem bona nit!

176

LI I ELS SOBRERS PER REPETICI DEL DESTINATARI

CAL EVITAR LI I ELS QUAN JA EXPRESSEM EL DESTINATARI Li hem comunicat al pacient els resultats de les proves Hem comunicat al pacient els resultats de les proves Els hem comunicat als pacients els resultats de les proves Hem comunicat als pacients els resultats de les proves

21

LI I ELS REDUNDANTS: CAL EVITAR-LOS Cal evitar la repetici redundant (dita pleonasme) de li o els quan ja sexpressa el destinatari a continuaci.
Li vaig exigir al meu ajudant que all torns a passar Vaig exigir al meu ajudant que all no torns a passar Els vaig exigir als meus ajudants que all no torns a passar Vaig exigir als meus ajudants que all no torns a passar

LI, ELS: REPETICI DE DESTINATARI CORRECTA QUAN EL DESTAQUEM S que es pot repetir el pronom si el destinatari ocupa el primer lloc de loraci, a fi de destacar-lo com a centre datenci. Aleshores, el complement avanat i destacat va separat de la resta de loraci per una coma.
Al meu ajudant, li vaig exigir que all no es torns a repetir [= precisament al meu ajudant] Als meus ajudants, els vaig exigir que all no es torns a repetir [= precisament als meus ajudants]

177

22

MALGRAT - MALGRAT QUE

MALGRAT = A PESAR DE
Malgrat la pluja, jugarem el partit Malgrat ploure, jugarem el partit

MALGRAT QUE = A PESAR QUE

Malgrat que plou, jugarem el partit Malgrat __ plou, jugarem el partit 1

MALGRAT = A PESAR DE Malgrat vol dir a pesar de, tot i. Aix, malgrat la pluja o malgrat ploure equivalen a a pesar de la pluja, a pesar de ploure o tot i la pluja o tot i ploure, respectivament.
Malgrat, com a pesar de, va seguit dun substantiu, dun infinitiu o dun pronom: Malgrat loposici dels pares, es cas amb un jove de famlia humil Malgrat no saber on parvem, continurem caminant cap avall Tenim encara deutes, per, malgrat tot, lempresa va endavant El projecte ha reeixit malgrat ell, que ens ha amargat la vida

MALGRAT QUE = A PESAR QUE Quan porta un verb en forma personal ( p. 248), malgrat va necessriament seguit per la conjunci que, igual que les expressions equivalents a pesar que i tot i que. Aix, per exemple, es diu Malgrat que plovia,... i no Malgrat plovia,..., de la mateixa manera que es diu A pesar que plovia, ... i Tot i que plovia,... amb la conjunci que:
Malgrat plovia, vam jugar el partit Malgrat que plovia, vam jugar el partit No saprima, malgrat fa rgim No saprima, malgrat que fa rgim Malgrat (que) s equivalent al francs malgr (que) i a litali malgrado (che).

178

especialitzat

MATEIX -A
JO, TU, ELL... / JOAN / AHIR...
...+ MATEIXA (INVARIABLE)

23

... + MATEIX, MATEIXA, MATEIXOS, MATEIXES

Mho ha confirmat ell mateixa Sens ha tornat contra nosaltres mateixa Els testimonis mateixa ho reconeixen Joan Fuster mateixa li dedic uns versos Dem mateixa comena lestiu Mho ha confirmat ell mateix Sens ha tornat contra nosaltres mateixos Els testimonis mateixos ho reconeixen Joan Fuster mateix li dedic uns versos Dem mateix comena lestiu EL PROPI... EL ... MATEIX Ens ha saludat la prpia presidenta El propi Eisenhower dirigia loperaci Ens ha saludat la presidenta mateixa Eisenhower mateix dirigia loperaci

SUBSTANTIU... DEL MATEIX, AL MATEIX = SUBSTANTIU ...+ DAQUEST, A AQUEST (O EN I HI) Han identificat el frmac administrat i els efectes del mateix Han identificat el frmac administrat i els efectes daquest Han identificat el frmac administrat i els seus efectes Abordem la crisi financera i les conclusions que podem extraure de la mateixa Abordem la crisi financera i les conclusions que en podem extraure Alg ha citat els anabolitzants i ara em referir amb precisi als mateixos Alg ha citat els anabolitzants i ara mhi referir amb precisi

ELL MATEIXA, ARA MATEIXA En el valenci colloquial susa mateixa com a forma invariable darrere dels pronoms personals (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells + mateixa), de substantius els capellans mateixa, de noms propis

179

GRAMTICA MATEIX -A

"Robert mateixa" i dadverbis (ahir, dem, ac, all + mateixa), per a indicar mfasi en lelement anterior: precisament + ..., fins i tot.... En la llengua formal cal fer concordar mateix amb el carcter singular o plural, mascul o femen i, en el cas dels adverbis, que no tenen gnere, en mascul singular. Pep, aix que fas s molt gros i ho pagars tu mateixa Pep, aix que fas s molt gros i ho pagars tu mateix Ells mateixa han vingut a disculpar-se Ells mateixos han vingut a disculpar-se En la protesta eren els capellans mateixa els qui duien la pancarta En la protesta eren els capellans mateixos els qui duien la pancarta s increble, per Robert mateixa no sabia res del projecte s increble, per Robert mateix no sabia res del projecte La vaig trobar ahir mateixa a la porta de Correus La vaig trobar ahir mateix a la porta de Correus 2

PROPI I MATEIX

2.1 El propi...: el ... mateix Les expressions el propi..., la prpia... + substantiu sn calcs del castell en frases en qu sn usades per a marcar amb mfasi que s precisament aquest o aquesta, o aquest o aquesta personalment. Aix, en la frase El propi novellista em va dedicar el llibre el propi vol dir el ... mateix, precisament...; el... en persona, fins i tot...: El novellista mateix em va dedicar el llibre, Precisament el novellista..., El novellista en persona.... Utilitzat amb aquest valor, mateix -a va preferentment darrere del nom, que s la posici que ocupa amb pronoms i adverbis (tu mateix, aix mateix, all mateix, ahir mateix).

180

GRAMTICA MATEIX -A

El propi acusat ha reconegut la premeditaci Lacusat mateix ha reconegut la premeditaci Va baixar a saludar-nos la prpia presidenta Va baixar a saludar-nos la presidenta mateixa El propi Kennedy digu en alemany: Jo sc berlins Kennedy mateix digu en alemany: Jo sc berlins Els propis impulsors de la reforma ara shi manifesten en contra Els impulsors mateixos de la reforma ara shi manifesten en contra 2.2 El propi, s correcte en sentit possessiu L's no adms de propi que hem explicat en l'apartat 2.1 no sha de confondre amb ls correcte: quan significa propietat o possessi i vol dir que s meu/teu/seu... i no daltri. Per aix, molt sovint, aquest propi va acompanyat dun possessiu. Ho he vist amb els meus propis ulls s un goig treballar el fang amb les (nostres) prpies mans El tracta com si fos el (seu) propi fill Aix puc explicar-ho per experincia prpia 3 EL MATEIX USAT PER A EVITAR REPETIR UN NOM s incorrecte usar el mateix, la mateixa, etc. com a referncia per a evitar repetir un nom esmentat abans. La frmula ms freqent en qu apareix aquest s defectus s del mateix (de la mateixa, dels mateixos, etc.), casos en qu la soluci ms simple s dir daquest o daquell o recrrer al possessiu corresponent. Els fraus denunciats i els imports dels mateixos figuren en linforme Els fraus denunciats i els imports daquests figuren en linforme Parlem ara de la bulmia i lanorxia i dels estralls de les mateixes Parlem ara de la bulmia i lanorxia i dels seus estralls Segons els casos, tamb podem recrrer als pronoms personals (el, la, els...) i a en i hi.

181

GRAMTICA MATEIX -A

Lobra de Liz Bishop el meravell i no va parar fins a conixer personalment la mateixa Lobra de Liz Bishop el meravell i no va parar fins a conixer-la personalment Tot i disposar dels millors mitjans, havia tret un rendiment escs dels mateixos Tot i disposar dels millors mitjans, nhavia tret un rendiment escs Desprs de sis anys retirat de la poltica, ha decidit tornar a la mateixa Desprs de sis anys retirat de la poltica, ha decidit tornar-hi Per a ms informaci sobre ls dels pronoms en i hi, vegeu les fitxes corresponents: En (pronom), p. 50 i Hi (pronom), p. 61. COMPLEMENTS DE LLOC, TEMPS O MANERA AMB MATEIX/MATEIXA

4.1 Substantiu determinat + mateix/mateixa Quan significa precisament, pot usar-se mateix indistintament amb concordana o sense concordana en les determinacions de lloc, temps o manera que contenen un article o demostratiu. A la vora mateix/mateixa de la mar trobrem un dof mort Ens hem topat a lentrada mateix/mateixa de ledifici Ja se suscit una objecci en els preliminars mateix/mateixos Aquesta setmana mateix/mateixa hem acabat les obres 4.2 ADVERBI O SUBSTANTIU INDETERMINAT + MATEIX Mateix s invariable amb el significat de precisament combinat amb adverbis (ahir, dem, ac, all, etc.) o locucions adverbials de lloc, temps i manera (a casa, a mitjanit, de soca-rel) en qu el substantiu no porta cap article ni demostratiu. No ho retardarem ja ms: ho farem dem mateix i ac mateix A mitjanit mateix els llops comenaren a udolar Feia de traductora i, aix, treballava a casa mateix El vent havia escampat arbres arrancats de soca-rel mateix De bestreta mateix, ja li havia pagat el 50%

especialitzat
182

MENTRE MENTRE QUE

MENTRE = ACCIONS SIMULTNIES
Mentre hi ha vida, hi ha esperana

24

MENTRE QUE = FETS CONTRAPOSATS

Mentre que alguns viuen molt b, altres no tenen ni esperana

MENTRE = SIMULTANETAT Mentre indica la simultanetat de dues accions. Es pot substituir per durant el temps que:
[1a] Mentre jugues als escacs, el mn exterior desapareix [1b] El govern va governar per decret mentre el parlament anava tombant-li les lleis

MENTRE QUE = CONTRAPOSICI Mentre que destaca la contraposici de dos fets, simultanis o no. Compareu amb les frases anteriors:
[2a] Mentre que tu jugues als escacs, jo mhe dencarregar de les criatures! [2b] Una llei exigeix laprovaci pel parlament, mentre que un decret, no La contraposici que expressa mentre que s equivalent a una frase en qu per o en canvi encapalen la segona part de la contraposici: [2a] Tu jugues als escacs, per / en canvi, jo mhe dencarregar de les criatures! [2b] Una llei exigeix laprovaci pel parlament, per / en canvi, un decret, no

S ABUSIU DE MENTRE I MENTRE QUE PER A CONNECTAR FETS NO SIMULTANIS NI CONTRAPOSATS Sha devitar ls de mentre i mentre que si no hi ha, respectivament, simultanetat o contraposici reals. De vegades mentre i mentre que sutilitzen de manera abusiva a fi de mostrar connectats dos fets successius que poden unir-se amb i, o amb daltra banda, pel seu

183

GRAMTICA MENTRE MENTRE QUE

costat, etc. o altres frmules distributives o que expressen addici. Al mat els corredors de la volta a peu omplien els carrers, mentre (que) al migdia els correfocs tornaven a prendre la ciutat Al mat els corredors de la volta a peu omplien els carrers i / i, daltra banda, / i, a ms, al migdia els correfocs tornaven a prendre la ciutat

184

MENTRE - MENTRESTANT
MENTRE MENTRESTANT

25

El tren no arribava i, mentre, cadasc es distreia com podia El tren no arribava i, mentrestant, cadasc es distreia com podia

MENTRE + ORACI
Mentre arriba el tren, llegir el diari

MENTRESTANT = EN LENTRETANT
Com que el tren no arriba, mentrestant, llegir el diari

MENTRE + ORACI Mentre va sempre seguit duna oraci amb un verb en forma personal ( p. 248). s substituble per durant el temps que:
Mentre plovia, mirvem desficiosos per la finestra Qu feies tu mentre tots treballvem?

MENTRESTANT = EN LENTRETANT Mentrestant s un mot independent, que no va seguit per res ms; de fet, sovint va separat per coma i per una pausa en el llenguatge oral. s substituble per en lentretant o durant el temps en qesti. Compareu amb les frases anteriors:
Plovia i plovia. Mentrestant, mirvem desficiosos per la finestra Tots estvem treballant. I tu, qu feies mentrestant?

185

26

MS B MS AVIAT
MS B MS AVIAT MS AVIAT (O MS ANES, MS PROMPTE, MS TOST) = PER DIR-HO AMB MS PRECISI, MS QUE CAP ALTRA COSA Blau cel? Ms aviat diria que s turquesa Voleu marisc? Ms anes ens farem una bona graellada!

MS B = MILLOR Ms b no t cap problema com a suma de ms + b i en aquest sentit s equivalent a millor en la major part dels casos.
Tenia mal de queixal, per ja estic ms b Tradueix ms b de litali que a litali

MS B MS AVIAT (O MS ANES, MS PROMPTE, MS TOST) No s correcte usar la locuci ms b en comptes de ms aviat (o ms anes, ms ana, ms prompte o ms tost), quan significa:

2.1 Dit amb ms precisi Una correcci a una afirmaci anterior o una apreciaci ms ajustada, equivalent a per dir-ho millor o dit amb ms precisi. Treballa com a porter o, ms b, com a recepcionista Treballa com a porter o ms aviat, com a recepcionista No diria que fos un revolucionari; era ms b un socialdemcrata moderat No diria que fos un revolucionari; era ms tost un socialdemcrata moderat Dius que plour? Ms b estar ras Dius que plour? Ms anes estar ras 2.2 Ms que cap altra cosa Una preferncia, equivalent a ms que cap altra cosa, preferentment: Un entrep per a dinar? Ms b em menjaria un bon arrosset! Un entrep per a dinar? Ms prompte em menjaria un bon arrosset!

186

GRAMTICA MS B MS AVIAT

MS ANA, MS TOST, ETIMOLOGIES I EQUIVALENTS EN ALTRES LLENGES

3.1 La forma ms anes tamb presenta la variant ms ana. 3.2 Ms tost s prpia dmbits molt formals o literaris. 3.3 Les formes ms aviat, ms anes (o ms ana), ms prompte i ms tost es construeixen amb mots que indiquen all que hom prefereix abans (literalment ms immediatament) que cap altra cosa i provenen dexpressions com Ms aviat/prompte em menjaria un arrs (que no una sopa / que cap altra cosa) = Abans em menjaria un arrs (que no una sopa / que cap altra cosa) 3.4 Aquestes locucions sn anlogues al francs plutt (< plus + tt, evoluci de tost), a litali piuttosto (pi + tosto) i a langls sooner (soon-er ms aviat). 3.5 Ms anes o ms ana conserven el significat antic del mot ana, aviat, prompte.

especialitzat

187

27

ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU I SEGONA PERSONA DEL PLURAL

LES ORDRES I INSTRUCCIONS VAN EN IMPERATIU I 2a PERSONA PLURAL, NO EN INFINITIU Estireu [en una porta] Indiqueu les vostres dades Marqueu la resposta correcta Estirar [en una porta] Indicar les seues dades Marcar la resposta correcta

EN FORMA ACTIVA I NO REFLEXIVA IMPERSONAL Com diu Sol (vegeu el seu Recull),... Com diu Sol (vejas el seu Recull),...

ORDRES I INSTRUCCIONS, EN IMPERATIU, NO EN INFINITIU Quan es donen ordres o instruccions (i sobretot adreades a un pblic genric), cal usar el temps verbal dimperatiu i, en general, en la segona persona del plural. Ls de linfinitiu amb aquest valor s incorrecte. Estireu [en una porta] Trenqueu en cas dincendi No fumeu No parleu amb el conductor Indiqueu la vostra adrea Estirar [en una porta] Trencar en cas dincendi No fumar No parlar amb el conductor Indicar la seua adrea

Per a les instruccions generals (dels rtols, per exemple) susa igualment la segona persona del plural, aix com tamb en uns exercicis o propostes dactivitat, en recomanacions de lectura o remissions, etc. Deixeu els llibres als prestatges Empleneu la sollicitud amb lletra majscula Responeu les qestions segents: [...] Alleu les incgnites en aquestes equacions: [...] I, tal com sexposa en el captol set (vegeu les pg. 113-122), [...] Per a un estudi minucis de la qesti, consulteu lobra de Mller (2003b).

188

GRAMTICA ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU I SEGONA PERSONA DEL PLURAL

INSTRUCCIONS EN FORMA ACTIVA I NO REFLEXIVA: VEGEU I NO VEJAS Cal evitar les formes reflexives del tipus vejas o vegis, consultes o consultis, etc. i usar les formes dimperatiu en segona persona del plural o b expressions introduides pel verb cal. Una vegada ms, citem Ribes (vejas De botnica i botnics) en aquest punt Una vegada ms, citem Ribes (vegeu De botnica i botnics) en aquest punt El 1889 en tragu una nova versi (consultis ledici crtica de Kessler) El 1889 en tragu una nova versi (consulteu ledici crtica de Kessler) Consideres la possibilitat del plagi, com apunten alguns Cal considerar la possibilitat del plagi, com apunten alguns

189

28

PER A QU - PERQU
PER A QU...? = PER A QUINA COSA?, AMB QUINA FINALITAT?
Per a qu vols ara un martell si ja hem penjat el quadre?

PER A QU (O PER A QUE) A FI QUE = PERQU (+ SUBJUNTIU)

Us telefonem per a qu / per a que ens digueu si accepteu loferta Us telefonem perqu ens digueu si accepteu loferta

PER A QU? = PER A QUINA COSA?, AMB QUINA FINALITAT? Lexpressi per a qu noms s correcta quan s interrogativa i equival a per a quina cosa, per a quin fi.
Tantes hores de feina dedicades, per a qu? Per a qu volen un gabinet de premsa, si no generen notcies? El tcnic ens explic per a qu serveix un programa dinserci laboral Noteu que les interrogatives tamb poden ser indirectes, com en el darrer exemple (per a ms informaci, vegeu la fitxa Interrogatives i exclamatives indirectes ( p. 239).

PERQU I NO PER A QU, CONJUNCI DE FINALITAT = A FI QUE Cal dir perqu i no per a qu ni per a que quan no encapala una interrogaci sin que s una conjunci que podem substituir per a fi que, per tal que.
Us telefonem per a qu / per a que ens digueu si accepteu loferta Us telefonem perqu ens digueu si accepteu loferta Ens han pressionat per a qu / per a que ens avinguem a pactar un nou conveni Ens han pressionat perqu ens avinguem a pactar un nou conveni Observeu que quan perqu equival a per tal que o a fi que porta el verb en subjuntiu, mentre que quan perqu significa ja que va normalment en indicatiu.

190

GRAMTICA PER A QU - PERQU

PER A QUE, SEMPRE INCORRECTE En qualsevol cas, la combinaci per a que sempre s incorrecta: cal utilitzar o b per a qu (per a quin fi) o b perqu (a fi que).

191

29

PER QU - PERQU
PER QU?
(DEMANA LA CAUSA) = PER QUIN MOTIU?

Per qu arribes tan tard?

PERQU
(EXPLICA LA CAUSA) = JA QUE, PER TAL COM He arribat tard perqu he perdut lautobs

PER QU
(RELATIU, SOVINT DESPRS DE MOTS COM MOTIU, CAUSA, RA) = PEL QUAL, PER LA QUAL El motiu / la causa per qu no tho he dit s que no volia fer-te mal

EL PERQU
(SUBSTANTIU) = EL MOTIU, LA CAUSA No ha explicat mai el perqu del seu divorci

PER QU? = PER QUIN MOTIU? Per qu introdueix les preguntes en qu es demana una causa. Equival a per quina causa?, per quin motiu?
Per qu arribes tan tard? Explicam per qu arribes tan tard Noteu que les interrogatives poden ser directes, com en el primer exemple, o indirectes, com en el segon. Per a ms informaci, vegeu la fitxa Interrogatives i exclamatives indirectes, p. 239. Per a un altre s de per qu, vegeu el punt 3: Per qu = pel qual, per la qual, etc.

192

GRAMTICA PER QU - PERQU

PERQU = JA QUE , PER TAL COM Perqu, escrit tot junt, s la conjunci que introdueix lexplicaci de la causa. Equival a ja que, per tal com.
He arribat tard perqu he perdut lautobs Vegeu un altre s de perqu en el punt 4: El perqu (substantiu) = el motiu, la ra)

PER QU = PEL QUAL, PER LA QUAL, ETC. Hi ha un altre s, poc habitual, per perfectament possible, de per qu: com a suma de per + el relatiu qu. Equival a pel qual, per la qual, pels quals, per les quals.
No veig cap motiu per qu haja de ser com ell diu = = No veig cap motiu pel qual haja de ser com ell diu I aquesta s la ra per qu no tho havia confessat encara = = I aquesta s la ra per la qual no tho havia confessat encara

EL PERQU (SUBSTANTIU) = EL MOTIU, LA RA Perqu pot actuar tamb com a substantiu: (el) perqu, sinnim dels substantius motiu, ra o causa.
No mheu aclarit el perqu de la vostra enrabiada = = No mheu aclarit el motiu de la vostra enrabiada Lestudi detalla les manifestacions de la patologia, per deixa inexplicats els perqus daquesta = = Lestudi detalla les manifestacions de la patologia, per deixa inexplicades les causes daquesta

193

30

POTSER (POSSIBLEMENT, PROBABLEMENT, SEGURAMENT) + INDICATIU

POTSER, POSSIBLEMENT, PROBABLEMENT, SEGURAMENT + INDICATIU + SUBJUNTIU
Potser Possiblement Probablement Segurament plour ploga s siga tota la nit lopci ms realista

POTSER + INDICATIU Potser, possiblement, probablement, segurament i altres adverbis i locucions que expressen possibilitat o probabilitat (tal vegada, tal volta, per ventura, etc.) van acompanyats d'un verb en indicatiu i no en subjuntiu, com en castell.
Enguany potser/possiblement far vacances pel juliol Enguany potser/possiblement faa vacances pel juliol Probablement a aquestes hores ja ho sap mig mn Probablement a aquestes hores ja ho spiga mig mn Segurament s lescriptor ms influent del segle xx Segurament siga lescriptor ms influent del segle xx En determinats casos tamb s possible el condicional, per no el subjuntiu: Probablement ho haurem dhaver fet com ens havien aconsellat Probablement ho hagussem dhaver fet com ens havien aconsellat Notem que igual usat en aquest sentit de possibilitat s un calc incorrecte del castell: Igual enguany faig/far vacances pel juliol Potser/Possiblement enguany far vacances pel juliol Per a la distinci entre potser i pot ser, vegeu la fitxa Pot ser - potser (p. 195).

194

POT SER - POTSER

POT SER = VERB PODER + VERB SER
= (ELL / ELLA / AIX) POT + SER Pot ser que hagen fugit per la finestra Aix no pot ser!

31

POTSER = POSSIBLEMENT
Potser han fugit per la finestra Potser s, potser no

POT SER Pot ser sn dues paraules: la forma verbal pot + linfinitiu ( p. 238) ser.
Pot ser ell el qui ho ha fet damagat? Aix no pot ser. Jo no mho crec! Podem comprovar que pot ser s correcte si pot, com a verb que s, admet un canvi de temps verbal a passat o futur: podia ser, pogu ser, podr ser, etc. Podia ser ell el qui ho havia fet damagat? Aix no podia ser. Jo no mho creia!

POTSER

2.1 Potser = possiblement Potser, escrit tot junt perqu s un mot nic, s un adverbi ( p. 223) que vol dir possiblement, qui sap (si): Potser ho ha fet ell damagat; aix no podem comprovar-ho Ara neva, per potser parar en un parell dhores 2.2 Potser + indicatiu Potser va seguit de verb en indicatiu i no en subjuntiu, com es veu en els exemples anteriors, que reprenem:

195

GRAMTICA POT SER - POTSER

Potser ho ha fet ell damagat Potser ho haja fet ell damagat Ara neva, per potser parar en un parell dhores Ara neva, per potser pare en un parell dhores Per a ms informaci, vegeu la fitxa Potser (possiblement, probablement, segurament) + indicatiu, p. 194. 3 FRASES MOLT SEMBLANTS AMB POT SER I POTSER De vegades podem trobar dues frases molt semblants i totes dues correctes construdes amb pot ser i potser: Pot ser que quan menys ho esperem trobem la soluci = Potser quan menys ho esperem trobarem la soluci = Pot ser que ho haja fet ell Potser ho ha fet ell En casos aix, cal recordar que la seqncia pot + ser + que porta sempre pot i ser separats, perqu sn dues formes verbals, amb un que introductor de la frase en la qual sexpressa la possibilitat. A banda, podem fer altres comprovacions: la seqncia pot + ser + que s reemplaable per s possible que i, a ms, admet un canvi de temps verbal, com hem vist en el punt 1: podia ser que, podr ser que. Per altra banda, potser, com a mot nic, s substituble per possiblement. Pot ser que quan menys ho esperem trobem la soluci = = s possible que quan menys ho esperem trobem la soluci Podria ser que quan menys ho esperem trobem la soluci Potser quan menys ho esperem trobarem la soluci = Possiblement quan menys ho esperem trobarem la soluci Pot ser que ho haja fet ell = = s possible que ho haja fet ell Podria ser que ho hagus fet ell

196

GRAMTICA POT SER - POTSER

Potser ho ha fet ell = = Possiblement ho ha fet ell 4

POTSER, FORA ACCENTUAL EN LA E Potser es pronuncia com una sola paraula, amb la fora accentual noms sobre la e: potsr i no pt sr, en transcripci figurada.
FORMES SIMILARS EN FRANCS (PEUT-TRE) I ANGLS (MAYBE) Potser s similar en composici i significat al francs peut-tre, que prov de la suma de peut + tre, i a langls maybe (may + be).

especialitzat

197

32

PUES - DONCS - PUIX

PUES S SEMPRE INCORRECTE SOLUCIONS BSIQUES

DONCS INDICA CONSEQNCIA O CONNEXI AMB EL DISCURS ANTERIOR

a) conseqncia: Tens son? Doncs al llit! b) represa de discurs: Tornem al tema. Diem, doncs, que... c) reserva a la frase anterior: Crec que suspendr Doncs ella creu que traur una bona nota

PUIX (QUE) INDICA CAUSA = JA QUE, VIST QUE

Hem pres mesures drstiques, puix que la situaci s insostenible

PUES, CASTELLANISME INCORRECTE Pues s un castellanisme incorrecte que t dues solucions ms comunes: doncs i puix.
Puix no s, com de vegades es creu, la soluci automtica per al castellanisme pues. De fet, lalternativa correcta en la gran majoria dels casos sol ser doncs.

PUIX: EXPRESSI DE CAUSA = VIST QUE, JA QUE Puix expressa una causa i t el mateix significat que vist que, ja que. Puix correspon a un nivell dexpressi bastant formal i es recomana dutilitzar-lo seguit de la conjunci que.
Puix que la qesti ja sha resolt en sentncies anteriors, aquest tribunal aplica la doctrina establerta Cal prendre mesures drstiques, puix que la situaci s insostenible

198

GRAMTICA PUES - DONCS - PUIX

DONCS: CONSEQNCIA, REPRESA DE DISCURS I CONTRAPOSICI Si no es tracta dindicar causa (= ja que), doncs s lexpressi que, en general, cobreix la resta de significats del castellanisme pues.
En concret, doncs t aquests valors:

3.1 Conseqncia o conclusi = per tant, en conseqncia Dius que tens son? Doncs posat el pijama i al llit! Els homes sn mortals; Scrates s home; doncs Scrates s mortal Els homes sn mortals; Scrates s home; Scrates, doncs, s mortal 3.2 Represa de discurs Doncs inicia o reprn un discurs desprs dun parntesi o una digressi. Sol prendre la forma doncs b quan ocupa el primer lloc duna frase de represa: Tornem al tema. Diem, doncs, que la radiaci ultraviolada es far ms intensa En aquell article propos la definici segent de postmodernitat: [...]. Doncs b, en aquesta definici es basen totes les teories ulteriors de lautor 3.3 Contraposici, objecci o reserva a la frase anterior Avui plour Doncs jo no veig ni un nvol! Proposen anar a un restaurant japons Doncs nosaltres ens estimem ms una pizzeria 4

ID, EQUIVALENT DE DONCS Una expressi equivalent de doncs s id, ben viva tant en els usos formals com colloquials a Mallorca i Menorca.
Dius que vnen a dinar? Id haurem de comprar ms begudes

199

33

QUAN - QUANT
QUAN = TEMPS QUANT = QUANTITAT

Quan indica temps. Quant assenyala quantitat. Compareu: No ha dit quan vindr [= en quin moment] No ha dit quant tardar [= quina quantitat de temps] Aquestes reunions saps quan comencen, per mai quan acaben [= en quin moment] Aquestes reunions no saps mai quant duren [= quina quantitat de temps]

200

QUE AMB VERBS DE PETICI I EXPECTATIVA

LA CONJUNCI QUE NO SHA DE SUPRIMIR DESPRS DE DEMANAR, SOLLICITAR, PREGAR, ESPERAR, ETC. Demanem Sollicitem Preguem Suggerim Demanem Sollicitem Preguem Suggerim

34

+ que + collaboreu amb nosaltres

_______ + collaboreu amb nosaltres

Esperem que collaborareu amb nosaltres Esperem __ collaboreu amb nosaltres

MANTENIMENT DE QUE DESPRS DE VERBS DE PETICI CORTESA Cal mantenir la conjunci que a continuaci de verbs que impliquen una petici formulada amb cortesia, que tamb poden prendre la forma de suggeriment o dexpectativa. Sn verbs com ara pregar, sollicitar, demanar, suggerir, esperar, confiar, etc., desprs dels quals de vegades selimina que per calc dun formulisme tpic del castell. Sollicitem __ confirmeu la vostra assistncia a lacte Sollicitem que confirmeu la vostra assistncia a lacte Es prega als senyors clients __ sabstinguen de fumar Es prega als senyors clients que sabstinguen de fumar Confiem __ voldreu collaborar en aquesta iniciativa Confiem que voldreu collaborar en aquesta iniciativa Noteu, a ms, que els verbs dexpectativa com esperar, amb el significat de tenir lesperana, i confiar porten a continuaci verbs en futur dindicatiu (o condicional) (Esperem/Confiem que collaborareu en aquest projecte, Espervem/Confivem que collaborareu en aquest projecte) i no en subjuntiu Esperem/Confiem que collaboreu en aquest projecte).

201

35

RES A DIR I MOLT A FER

res molt poc dir amagar veure ...

tenir haver-hi

a + infinitiu = que

No tenim res que dir, per s molt que fer No tenim res a dir, per s molt a fer

RES / MOLT / POC + A + INFINITIU Els infinitius que segueixen i delimiten quantificadors com res, molt, poc (i altres com massa, prou, bastant, algun, cap, certs, etc.) van introduts per la preposici a (No tinc res a amagar; Hi ha encara molt a fer i no per la conjunci que (No tinc res que amagar, Hi ha encara molt que fer). Generalment, aquestes oracions porten com a verbs principals tenir o haver-hi o sn locucions del tipus deixar molt a desitjar.
No tinc res a dir, s lnica cosa que ha declarat Encara que no ho sembla, les dues coses s que hi tenen molt a veure La regidora calla, perqu t massa draps bruts a amagar Em fa lefecte que hi ha poc a guanyar en aquest negoci Per desviar latenci de la droga, a la duana digu que tenia algunes joies a declarar La restauraci del quadre deixa molt a desitjar

CONSTRUCCI SEMBLANT EN ANGLS I FRANCS Observeu que langls i el francs presenten una construcci semblant: Ive got nothing to say, are the only words he pronounced Though it may not seem so, both things do have a lot to do with each other The town counselor says nothing, because she has too many dirty deals to hide Jai rien dire, sont les seuls mots quil a dclars Mme sil ne le semble pas, lune et lautre chose ont beaucoup voire La conseillre municipale ne dit mot, parce quelle a trop de sales choses cacher

202

SI NO - SIN
SI NO = CONDICI NEGATIVA
El crvol s femella si no t banyes Si no s mascle, s femella. s femella, si no s mascle SIN = CORRECCI DUNA NEGACI ANTERIOR ADOPTA QUASI SEMPRE LA FRMULA NO... SIN... No s mascle sin femella

36

SI NO = CONDICI EN NEGATIU Si no, escrit separat, s la suma del si condicional + la negaci no: indica, per tant, una condici en negatiu. Per tant, cal escriure si no quan, canviant la frase a afirmativa, si no es transforma en si: en condicional afirmativa.
Aviseu-nos si no veniu a dinar Aviseu-nos si veniu a dinar Si no presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte Si presenteu una acreditaci, podeu entrar a lacte Una altra prova per a detectar el si no condicional negatiu s substituir-lo per en cas que no + subjuntiu. Prenent les frases anteriors amb si no, veiem que sn equivalents: Aviseu-nos en cas que no vingueu a dinar En cas que no presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte

SIN = CORRECCI EN AFIRMATIU DUNA NEGACI ANTERIOR Sin, escrit tot junt, no expressa cap condici. s la correcci feta en afirmatiu duna negaci anterior: no s A; s B.
Cal escriure sin (junt i amb accent), quan puguem substituir-lo per de fet, al contrari, ben altrament, ms aviat + el verb anterior.

203

GRAMTICA SI NO - SIN

El regal no s per a tu sin per al teu germ = = El regal no s per a tu; de fet, s per al teu germ No ho deia amb educaci sin duna manera brfega = = No ho deia amb educaci; de fet / al contrari / ben altrament / ms aviat ho deia duna manera brfega Hi ha un altre s, ms aviat literari, de sin (vegeu el punt segent). 3

SIN = (RES) MS QUE, ALTRA COSA QUE Sin tamb susa, en un estil molt formal o literari, amb el significat de (res) ms que o altra cosa que.
Pronuncia grans discursos, que no sn sin paraules buides = = Pronuncia grans discursos, que no sn (res) ms que / altra cosa que paraules buides No feia sin plorar i lamentar-se = = No feia (res) ms que / altra cosa que plorar i lamentar-se

204

TAN - TANT
TAN + ADJECTIU, ADVERBI (O LOCUCI AMB VALOR DADJECTIU O DADVERBI) = AIX DE...
Un tracte tan planer s un goig Quina mentalitat tan de poble! [de poble = pobletana] Hi hem arribat tan tard que ja havien tancat Au, no aneu tan a poc a poc! [a poc a poc = lentament]

37

TANT = RESTA DE CASOS

TAN + ADJECTIU, ADVERBI (O LOCUCIONS EQUIVALENTS) = AIX DE... Tan va seguit dun adjectiu o un adverbi ( p. 223) (o b va seguit de locucions amb valor dadjectiu o dadverbi), sobre els quals incideix. En general, tan s substituble per aix de o fins a tal punt.
El tracte amb ella s tan planer que fa goig T una mentalitat tan de poble que s com si no hagus viatjat mai Hem arribat al teatre tan tard que no ens hi han deixat entrar El motiu de lexposici era LArgentina, tan a prop i tan lluny Circulava tan de pressa com li ho permetia el cam Quant a les locucions amb valor adjectiu i adverbial, observeu que de poble equival a un adjectiu, poblet (una mentalitat tan de poble= una mentalitat tan pobletana), que la locuci a prop equival a ladverbi prop i que ocupa la mateixa posici que ladverbi lluny i, finalment, que de pressa s substituble per adverbis com rpidament o apressadament.

TANT, RESTA DE CASOS

2.1 Tant = (en) tal quantitat o grau En la resta de casos que no sn els de lapartat anterior cal usar tant. En general, tant s substituble per tal quantitat o tal grau o en tal quantitat o grau.

205

GRAMTICA TAN - TANT

Has menjat tant dallioli que ara no ests b Citava tant Nietzsche que lanomenvem el Superhome Jo s tant de filosofia com tu de fsica quntica Va fer tant pels nebots quan els van faltar els pares! Si ens demanen tant, no podrem llogar lapartament 2.2 Expressions amb tant Tant forma part duna bona colla dexpressions, com ara: tant ... com ...: Tant els uns com els altres han coms errors tant se val / tant s / tant em fa / tant se men dna = ms indiferent de tant en tant = a intervals no freqents: Noms em telefona de tant en tant per tant = en conseqncia: Ahir va fer 18 anys i, per tant, t majoria dedat i tant! = naturalment! Va b el negoci? I tant! [o I tant que va b!] tant de bo! = que bo seria (si...): Tant de bo tingus ara un mili deuros! Et jubilaries als 50 anys? Tant de bo! 3 CONTRAST ENTRE TANT I TAN Observeu en aquestes frases el contrast entre tant i tan: Ha caminat tant i tan rpid que ara est esgotat Com digu Churchill, Mai tants degueren tant a tan pocs s una msica tan sublim i magrada tant! T una mentalitat tan de poble que no sembla que haja corregut tant de mn Tant de viatge a Anglaterra i parla langls tan malament com jo!

206

TANMATEIX
TANMATEIX = AIX I TOT, AMB TOT, AIX NO OBSTANT TANMATEIX AIX MATEIX, DE LA MATEIXA MANERA

38

El significat ms freqent de tanmateix s aix i tot, no obstant aix, amb tot. No vol dir aix mateix o de la mateixa manera, valors amb qu el trobem usat a vegades, errades segurament suggerides per la composici del mot: tan + mateix. La frase Plini el Vell abord la zoologia en la Histria natural, on inclogu, tanmateix, la descripci dssers fabulosos no vol pas dir inclogu aix mateix la descripci dssers fabulosos sin inclogu, aix i tot [= a pesar dabordar la zoologia] la descripci dssers fabulosos. Ms exemples: El corrent sha endut arbres i vehicles i tanmateix ha destrut alguns ponts = = El corrent sha endut arbres i vehicles i aix mateix / tamb ha destrut alguns ponts Diuen que Galileo Galilei, just desprs de labjuraci, exclam referintse a la Terra: Eppur si mouve, s a dir, I tanmateix es mou

207

39

TEMPS: EXPRESSI DE LANY

LANY EN QU OCORRE O ES DATA ALGUNA COSA SEXPRESSA AIX: el 2010 lany 2010 en 2010 CAL EVITAR a / al / a lany 2010 en el 2010, en lany 2010

EXPRESSI DE LANY: LANY / EL / EN + 2010 Lany en qu ocorre o es data algun fet pot expressar-se de tres maneres diferents. Prenent com a exemple lany 2010, podem dir el 2010, lany 2010, en 2010. El 2010 / Lany 2010 / En 2010 es van reduir notablement els accidents El Tirant lo Blanc es public el 1490 / lany 1490 / en 1490 El 2014 / Lany 2014 / En 2014 entrar en vigor el nou reglament Les formes ms usades i, en general, considerades preferents sn les dues primeres: "el 2010" i "lany 2010.

CAL EVITAR LEXPRESSI DE LANY AMB LA PREPOSICI A No s considera acceptable expressar lany en qu ocorre o es data un fet amb la preposici a, com ara al 2010, a lany 2010, ni es recomanen les frmules en el 2010 ni en lany 2010. Al 2010 / A lany 2010 / En el 2010 es va reduir notablement els accidents El Tirant lo Blanc es public al 1490 / a lany 1490 / en el 1490 / en lany 1490 Al 2014 / A lany 2014 / En lany 2014 entrar en vigor el nou reglament

208

TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA

LA DATA SEXPRESSA AIX:

40

[POBLACI], [DIA EN XIFRES] DE/D[MES (MINSCULA)] DE(L) [ANY (SENSE PUNT FINAL)] Valncia, A Valncia 7 a set de de juliol Juliol de(l) de 2010 2.010.

LA DATA VA GENERALMENT AL FINAL DUN DOCUMENT O CARTA

En escrits de carcter formal, la data sescriu sempre separada del text i segueix les normes segents: 1 La poblaci se separa de la data amb una coma: Valncia, 7 de juliol de 2010 2 El dia i lany sescriuen amb xifres i el mes, amb lletres: 7 de juliol de 2010 3 El mes sescriu amb minscula inicial: gener, febrer, mar, etc. 4 No sescriu la preposici a davant de la poblaci ("A Xtiva") ni davant el nmero del dia: A Xtiva, a 2 de febrer de 2011 5 Lany pot anar precedit o no darticle ("del 2010" = de 2010). Totes dues possibilitats sn correctes, per en llenguatge administratiu es recomana expressar-lo sense article ("9 de juny de 2010), en coherncia amb ls ms general abans de lany 2000, en qu lany shavia indicat majoritriament aix: 9 de juny de 1999

209

GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA

Lany no porta mai punt de separaci de milers: 2005 i no 2.005

No es posa punt al final de la dataci: Castell de la Plana, 7 de juliol de 2010 i no Castell de la Plana, 7 de juliol de 2010.

La data es posa, en general, al final del tot del document o carta, ms avall de la signatura, per en alguns documents pot anar al principi, segons la tipologia daquests (cal consultar el manual destil o de llenguatge administratiu de cada instituci).

210

TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA

DIES DE LA SETMANA SENSE ARTICLE = DILLUNS = AQUEST DILLUNS (PASSAT O VINENT) Dilluns vam fer pont = Aquest dilluns vam fer pont Dilluns farem pont = Aquest dilluns farem pont AMB ARTICLE I SENSE ESPECIFICAR: EL DISSABTE = CADA DISSABTE El dissabte fem la bugada = Cada dissabte fem la bugada DIES ESPECIFICATS AMB DATA O REFERNCIA CONCRETA: AMB ARTICLE El dijous 8 de setembre... El diumenge que anrem dexcursi... El dimecres de la setmana passada... FINS + DIA DE LA SETMANA PROPVINENT fins al dilluns fins dilluns DIES DE LA SETMANA AMB -S FINAL, INVARIABLES els dilluns, els dijous, etc. els dillunsos, els dijoussos, etc.

41

DIES DE LA SETMANA SENSE ARTICLE: DILLUNS = AQUEST DILLUNS Quan es vol indicar el dia de la setmana immediatament anterior o posterior, dilluns, dimarts, dimecres, etc. susen sense article: Dilluns vam fer pont, per treballarem dissabte i no El dilluns vam fer pont, per treballarem el dissabte Per tant, usats sense article, dilluns, dimarts, etc. equivalen, respectivament, a aquest dilluns, aquest dimarts, etc. I, tal com passa

211

GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA

amb aquest dilluns, s el temps verbal de la frase el que indica si s passat o futur: si s el dilluns de la setmana en curs o de la vinent. Dimarts portrem el rellotge a reparar i ens digueren que el tindrem divendres = = Aquest dimarts portrem el rellotge a reparar i ens digueren que el tindrem aquest divendres 2 DIES DE LA SETMANA AMB ARTICLE I SENSE CAP CONCRECI MS: EL DISSABTE = CADA DISSABTE Usats amb article davant i sense ms concreci, els dies de la setmana (el dilluns, el dimarts, etc.) volen dir els / cada + dilluns, dimarts.... El dissabte vaig a pescar = = Cada dissabte vaig a pescar Treballa de valent tota la setmana, per el diumenge no para a casa = = Treballa de valent tota la setmana, per els diumenges no para a casa 3 DIES ESPECIFICATS AMB DATA O REFERNCIA PRECISA, AMB ARTICLE: EL DIJOUS 9 DE MAIG Si el dia de la setmana va acompanyat per una especificaci que lidentifica com un dia concret, va amb article: El dijous 9 de maig tens hora per al dentista All va passar el divendres que anrem a Lleida Lescndol va esclatar el dimecres de la setmana passada La comissi es reunir el dijous propvinent amb un punt nic Tanmateix, hi ha almenys tres especificacions molt habituals per a indicar dies immediatament anteriors o posteriors que susen preferentment sense article: ... que ve, ... vinent i ... passat. Dimecres que ve / vinent hem danar a recollir-lo a laeroport El Vila-real jug a casa dissabte passat Per a ms informaci, vegeu el punt 6.

212

GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA

FINS + DILLUNS, DIMARTS... Com que, usats sense article, els dies de la setmana funcionen realment com a adverbis ( p. 223; dissabte en la frase Dissabte vaig a pescar es comporta igual que Dem o Sovint vaig a pescar), susa fins + dilluns, dimarts, etc., igual com es fa davant dels adverbis (fins ahir, fins tard), i no fins a:
Fins dimarts, s a dir, fins ahir mateix, encara no mhavia respost Aquesta setmana treballarem fins dijous Vegeu tamb la fitxa Cap - cap a, fins - fins a, sobretot el punt 4, p. 165.

ELS DIES DE LA SETMANA ACABATS EN -S SN INVARIABLES Els dies de la setmana acabats en -s no canvien de forma en el plural. Per tant, cal dir els dilluns, els dimarts, alguns dijous i no els dillunsos, els dimarsos o dimatjos o alguns dijoussos. S DE LARTICLE AMB EL DILLUNS... PASSAT / QUE VE / VINENT En la frmula dilluns, dimarts... + passat, vinent o que ve, el dia de la setmana sol anar indicat sense article, tot i que es tracta duna especificaci: dijous passat, divendres que ve o dissabte vinent. Aquest s ls formal ms generalitzat i el que solen donar com a preferent les gramtiques i els diccionaris de referncia. Dilluns passat va fer una calor insuportable Hem acordat danar a sopar divendres que ve / vinent Ara b, com que es tracta duna especificaci, tal com sha descrit en el punt 3, en aquests casos sadmet tamb ls de larticle (dijous passat = el dijous passat, divendres que ve = el divendres que ve), fet que t el seu fonament en la coherncia amb altres expressions similars, que s que duen article en les mateixes condicions: 1. Quan el dia de la setmana porta una especificaci: el dilluns anterior, el dilluns segent, el dimarts que ve desprs daquest.

especialitzat
213

GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA

2. En especificacions idntiques en significat i tamb quasi en la forma respecte a passat, vinent o que ve, com sn proppassat o propvinent: el divendres proppassat, el dissabte propvinent. 3. Larticle susa necessriament quan avancem els adjectius passat, proppassat, prxim, proper, propvinent: el passat diumenge, el proper/prxim/propvinent dimecres. Ls sense article es deu a lalta freqncia ds de passat, vinent o que ve, combinada amb lequivalncia de significat dexpressions com Divendres anir al mercat del peix = El divendres vinent / que ve anir al mercat del peix Langls, el francs i litali presenten construccions similars sense article: Last Friday I went to the fish market Next Friday Im going to the fish market Vendredi dernier je suis all au march aux poissons Vendredi prochain jirai au march aux poissons Venerd scorso sono andato al mercato del pesce Andr al mercato del pesce venerd prossimo / il prossimo venerd

especialitzat

214

TEMPS: EXPRESSI DE GRANS FESTES, MESOS I ESTACIONS

A / PER + GRANS FESTES, MESOS, ESTACIONS
a Nadal a lagost a lestiu per Nadal per lagost per lestiu

42

A I PER + GRANS FESTES, MESOS, ESTACIONS Davant els mesos, les grans festivitats (Pasqua, Nadal, etc.) i les estacions de lany, tant es pot usar la preposici a com per.
A Santa Llcia, un pas de pua; a Nadal, un pas de pardal = = Per Santa Llcia, un pas de pua; per Nadal, un pas de pardal A/Per lagost, figues i most A/Per lestiu, tota cuca viu Ells vingueren ac a (o per) Pasqua i nosaltres els visitarem al (o pel) juny i a (o per) la tardor

215

43

TEMPS: EXPRESSI DE LES PARTS DEL DIA

A + PARTS DEL DIA PER + PARTS DEL DIA

al mat al migdia a la vesprada a la nit

pel mat, pel migdia per la vesprada per la nit

A + PARTS DEL DIA: AL MAT, AL MIGDIA, A LA NIT, ETC. En la llengua escrita i formal, la localitzaci dun fet en una de les parts del dia es fa amb la preposici a i no amb per: a la matinada, al mat, al migdia (o al migjorn), a la vesprada (o a la tarda o a lhorabaixa), al vespre, a la nit.
A la matinada sha despertat tot suat Al mat no puc, per podem veurens a la vesprada Pel mat no puc, per podem veurens per la vesprada Estudiar a la nit, quan, per fi, tindr silenci Estudiar per la nit, quan, per fi, tindr silenci

DE + MATINADA, MAT, VESPRADA, NIT En alguns casos tamb s possible usar de: de matinada, de mat, de vesprada, de nit.
De matinada sha despertat tot suat De mat no puc, per podem veurens de vesprada Estudiar de nit, quan, per fi, tindr silenci Ara b, cal notar que de no s aplicable a totes les parts del dia (de migdia, de vespre, etc.) i que, a ms, hi ha contexts en qu a i de no sn intercanviables.

216

VARIS DIVERSOS
VARIS DIVERSOS, UNS QUANTS VARIS = VARIAT, VARIABLE

44

VARIS, INCORRECTE QUAN EQUIVAL A DIVERSOS Varis, vries sn incorrectes amb el significat quantitatiu de diversos, uns quants, un cert nombre de, que s el valor ms habitual amb qu el trobem usat, com a calc del castell varios, varias.
Hi han assistit vries personalitats del mn del teatre Hi han assistit diverses personalitats del mn del teatre Aquest cap de setmana hi ha hagut varis accidents a causa del mal oratge Aquest cap de setmana hi ha hagut diversos accidents a causa del mal oratge La bibliografia inclou set llibres dautors varis / varis autors La bibliografia inclou set llibres de diversos autors

VARIS = VARIAT, CANVIANT Lnic s correcte de varis, vries s com a plural de ladjectiu qualificatiu vari, vria, que es limita a lmbit molt formal o literari, perqu equival als adjectius ms corrents variat, variable o canviant (un humor vari = variable, canviant; un vestit de colors varis = variats).
Aix vol dir que, en la prctica i fora daquests usos molt literaris que, de fet, en la llengua ms quotidiana expressem amb variat o variable, varis s probablement sempre un calc incorrecte i substituble per diversos o uns quants.

217

BLOC 4 TERMES GRAMATICALS

219

ACCENT DINTENSITAT. TNIC I TON

1

01

QU S LACCENT DINTENSITAT Laccent dintensitat s la major fora dexpulsi de laire amb qu es pronuncia una sllaba, dita tnica, en relaci amb la resta de sllabes del mot, anomenades tones, sobre les quals no recau aquesta fora. Laccent dintensitat pot ser determinant, perqu diferencia mots que tenen una mateixa seqncia de sons, com tribu i trib o nima, anima i anim, segons on recau (marcat ac en negreta).

ACCENT DINTENSITAT ACCENT GRFIC Cal no confondre laccent grfic (greu o agut en catal: o , i tamb circumflex en altres llenges ), que s un signe ortogrfic, amb laccent dintensitat, que s un fet fontic. Aix, una sllaba accentuada en el sentit fontic de tnica no porta necessriament accent grfic: per exemple, marca, accent, sentit, en qu les sllabes tniques no duen cap accent grfic. Inversament, algunes llenges poden marcar amb accent grfic sllabes o mots que no sn tnics, com ara el francs cole o demain!

FORT = TNIC; FEBLE = TON En la gramtica tradicional es designen amb ladjectiu fort (pronom fort, sllaba o vocal forta) les formes que sn tniques, s a dir, que duen un accent dintensitat. Sanomenen febles (pronom feble, sllaba feble o vocal feble) les que sn tones, sense accent dintensitat. Aix, per exemple, jo, tu o nosaltres sn pronoms forts, perqu, pronunciats dins una frase, duen sempre accent dintensitat (ac marcat en negreta): I jo et dic a tu que em sembla que nosaltres ja ens coneixem massa Al contrari, em, et o ens sn pronoms febles, perqu, pronunciats dins duna frase, no porten accent dintensitat. De fet, com que

221

ACCENT DINTENSITAT. TNIC I TON

no en tenen, sovint es pronuncien reduts en la forma i recolzats en un altre mot anterior o posterior. Prenent la frase de dalt com a exemple, i transcrivint-la amb pronncia figurada, es diu: jot dic, quemsembla, jans coneixem. Aix, ac el pronom et es pronuncia realment [t] (jot dic) i ens es pronuncia ac [ns] (jans coneixem). 4 CONSEQNCIES SINTCTIQUES DE SER FORT O FEBLE El fet que algunes categories de paraules siguen fortes o febles (s a dir, tniques o tones) no sols s fontic: t tamb conseqncies en la manera com es comporten en la sintaxi, s a dir, en la construcci de frases. Per a ms informaci, vegeu Pronoms febles i pronoms forts (p. 242) i Preposicions tniques i preposicions tones (p. 241).

TNIC I TON, EL PERQU DUNS NOMS Els noms tnic i ton provenen del grec i, per a recordar-ne el significat, pot ser til saber que tnic vol dir amb to i ton, sense to (-ton t la mateixa a de acrtic sense crtica).
Aquests noms es deuen al fet que en grec clssic lequivalent a la nostra sllaba accentuada no era la fora en lexpulsi de laire sin un to ms alt (= agut) o ms baix (= greu) o fins i tot una pujada i baixada successives del to. Per aix, lagut es marcava amb un signe ascendent (), el greu amb un signe descendent () i el ^ circumflex amb un signe ascendent i descendent (), assenyalant de manera ben grfica els ascensos i descensos tonals.

especialitzat

222

ADVERBI
1

02

QU S UN ADVERBI Ladverbi s una categoria de paraules invariables. En aix soposen als adjectius, els substantius i els pronoms, que presenten singular i plural, i als verbs, que presenten, a ms, temps, mode, persona, etc. Es diferencien de les preposicions i de les conjuncions, que tamb sn invariables, en el fet que aquelles actuen com a lligams i introdueixen noms o pronoms (com fan les preposicions: a la finestra a mi, contra els rivals, contra ells) i frases senceres (com fan les conjuncions: si..., per..., perqu...). Contrriament, els adverbis no connecten elements sin que incideixen en el significat daltres paraules: a) verbs (Parlava malament); b) adjectius (s molt cridanera); c) altres adverbis (Hem menjat prou b); d) una oraci sencera (S que han dut el paquet. Sincerament, no mho esperava).

COM ES POT RECONIXER UN ADVERBI Els adverbis poden coincidir en la forma amb altres categories de paraules, sobretot amb els adjectius (alt, suau) i les preposicions (damunt, dins). Malgrat aquesta coincidncia en la forma, sabrem que sn adverbis si es compleixen aquestes condicions: a) sn invariables (cosa que els diferencia dels adjectius); b) no actuen com a elements de connexi que els lliguen i subordinen a altres elements (fet que els diferencia de les preposicions). LADVERBI S INVARIABLE; LADJECTIU T GNERE I NOMBRE En la frase Parla sempre molt alt alt s invariable, no concorda amb cap altre element, com es demostra si canviem el gnere i el nombre: Parlen molt alt En canvi, en la frase

223

ADVERBI

Sha fet ms alt alt s variable i concorda en gnere mascul o femen i en nombre singular o plural amb algun altre element: Ell sha fet ms alt Ella sha fet ms alta Elles shan fet ms altes 4 LA PREPOSICI VA SEGUIDA DE SUBSTANTIU; LADVERBI, NO Mentre que la preposici actua com a connector i porta darrere un substantiu (o pronom) (damunt la neu, dins la butxaca), ladverbi, no. Compareu: Posat la jaqueta damunt Posat la jaqueta damunt el jersei Les formigues envoltaven lentrada del cau, per no hi entraven dins Les formigues envoltaven lentrada, per no entraven dins el cau 5 TIPUS DADVERBIS Quant al significat que cobreixen, hi ha adverbis dall que generalment sentn com a circumstncies: a) manera (b, aix, acabats en -ment: tranquillament); b) lloc (ac, aqu, all, fora, dins, etc.); c) temps (llavors, ara, enguany, ahir, etc.); d) quantitat (molt, prou, bastant, gens); e) afirmaci i negaci (s, no). A ms, a aquesta classificaci tradicional, shi afegeixen tamb els adverbis anomenats textuals, que connecten les oracions i ordenen la informaci que es dna en el discurs: tanmateix, ara (b), aix mateix, etc. i que resulten molt prxims a les conjuncions.

224

ATRIBUT

03

Latribut s aquell substantiu, adjectiu, adverbi o locuci amb preposici que suneix a un subjecte per mitj dels verbs anomenats copulatius, que sn ser, estar, semblar, parixer i aparentar. Maidstone s capital administrativa del comtat Els guardonats estaven emocionats Els fets semblen aix Lambientaci pareixia dun conte de fades Latribut s substituble pel pronom ho, amb independncia del gnere (mascul o femen) i del nombre (singular o plural): Maidstone s capital administrativa del comtat i ho s amb el perms de Canterbury, ciutat ms important i coneguda [ho = capital administrativa del comtat] Els guardonats estaven emocionats, com tamb ho estaven els familiars [ho = emocionats] Els fets semblen aix. O no tho semblen a tu? [ho = aix] Lambientaci pareixia dun conte de fades o almenys mho va parixer a mi [ho = dun conte de fades]

225

04

COMPLEMENT DE RGIM VERBAL

El complement de rgim verbal s una paraula o grup de paraules introdudes per una preposici exigida pel mateix significat del verb. Per exemple, del verb consistir sabem que va seguit per complements comenats per la preposici en: Lexercici consisteix en estiraments i flexions suaus Com que el complement preposicional s exigit (= regit) pel verb, la preposici que el verb imposa i que encapala el complement resulta predictible, cosa que s un clar indici per a reconixer aquest tipus de complements. Aix, si alg diu oposar-se podem predir que ser a (alguna cosa o alg); si diu conformar-se, endevinarem que el complement comenar per la preposici amb, oblidarse implicar de (alguna cosa o alg), etc. Algunes vegades un mateix verb pot regir ms duna preposici, per generalment no va ms enll de dues, entre les quals hi ha sobretot aquestes quatre: a, amb, en i de. amenaar amb / dexpulsi fulminant interessar-se en / per la cultura clssica El complement de rgim verbal rep tamb els noms complement preposicional dobjecte, complement de rgim, complement regit i suplement.

226

COMPLEMENT DIRECTE
1

05

QU S UN COMPLEMENT DIRECTE Un complement directe s una paraula o grup de paraules que delimiten de manera directa (sense preposici generalment) el significat del verb, significat que sol ser ms o menys ampli, com fer, donar, dir, visitar, etc. Aix, frases com Dem fem, Heu donat?, Sempre diuen, Has de visitar sn manifestament incompletes i cal precisar-ne el significat dels verbs. El complement directe concreta de manera directa sobre qu o qui sefectua lacci verbal: Dem fem festa, Heu donat lencrrec?, Sempre diuen brofegades, Has de visitar els iaios. A diferncia daltres complements i pel seu carcter directe, no va introdut per cap preposici, llevat dalgunes excepcions (vegeu Complement directe de persona, sobretot el punt 3, p. 44).

COM ES RECONEIX EL COMPLEMENT DIRECTE La manera ms fcil de reconixer un complement directe s substituint-lo pel pronom el, la, els, les (si es tracta de complements determinats), en (si sn indeterminats) i ho (si es tracta dels pronoms a, aix, all o doracions senceres), usats amb tots els verbs que no sn ser, estar, semblar, parixer (vegeu p. 50). Farem el pasts / la coca / els dolos / les mones amb tots els ingredients recomanats El / La / Els / Les farem amb tots els ingredients recomanats Farem pasts / coca / dolos / mones amb tots els ingredients recomanats En farem amb tots els ingredients recomanats Farem aix amb tots els ingredients recomanats Ho farem amb tots els ingredients recomanats Pastar coques i coure-les al forn? Magrada tant que ho faria tots els dies! Ho saben gats i gossos que s ell qui provoca les baralles

227

COMPLEMENT DIRECTE

COM ES RECONEIX EL COMPLEMENT DIRECTE ENFRONT DE LINDIRECTE

3.1 Complement directe de persona Quan el complement directe es refereix a coses no presenta grans problemes didentificaci (Vaig portar el pasts a la festa). Resulta un poc ms complex reconixer com a complement directe aquell que es refereix a persones, perqu pot confondres fcilment amb lindirecte, que designa quasi sempre destinataris personals (Portarem el pasts al teu amic / a(l) Joan per a la festa). A ms, com que en la llengua colloquial, contra el que prescriu la normativa, el complement directe de persona sol tamb anar introdut per la preposici a (Vaig portar al meu fill / a(l) Marc a la festa), la coincidncia amb l'indirecte encara s ms marcada. 3.2 Substituci per el / la / els / les Com sha vist en el punt 2, el complement directe, tant referit a persona com a cosa, es caracteritza perqu es pot substituir per el, la, les, els. Per la seua banda, lindirecte s substituble per li (invariable per a singular mascul o femen) i els (invariable per al plural mascul o femen). Ara porten el malalt / la malalta / els malalts / les malaltes a la tercera planta Ara el / la / els / les porten a la tercera planta Ara porten el dinar al malalt / a la malalta Ara li porten el dinar Ara porten el dinar als malalts / a les malaltes Ara els porten el dinar 3.3 El/la = compl. directe; li = compl. indirecte Aquestes substitucions del punt 3.2 sn factibles quan el complement directe es refereix a una tercera persona del singular (ell -a) o del plural (ells -es). Quan fa referncia a les altres persones (em - a mi, et - a tu, ens - a nosaltres; us - a vosaltres, etc.), aquest procediment didentificaci no s aplicable tal qual. I aix no ocorre

especialitzat
228

COMPLEMENT DIRECTE

solament perqu es tracta de diferents persones gramaticals, sin tamb perqu aquestes formes (em - a mi, et - a tu, etc.) tant poden fer la funci de complement directe (CD) com dindirecte (CI): Diu que ens cobra 100 euros i ens passeja mitja hora en gndola CI CD En aquests casos, la manera daclarir si em - a mi, et - a tu, ens a nosaltres, us - a vosaltres actuen com a complement directe o indirecte s comprovar si, fent el canvi del pronom en qesti i referint-lo a la tercera persona del singular (= ell -a), utilitzarem el/ la o b li: Volia portar-me un regal, per sen va oblidar Volia portar-li un regal, per sen va oblidar Me, que ac fa una funci equiparable a li, s, per tant, un complement indirecte. Ens volia dur al parc temtic El/La volia dur al parc temtic Ens, que ac fa un paper equiparable a el o la s, per tant, un complement directe. 3.4 Doble funci compl. directe-indirecte de la majoria dels pronoms Utilitzem aquesta substituci per el/la i li perqu s un cas nic en tots els pronoms personals en qu hi ha una distribuci inequvoca: el / la = CD li = CI Contrriament, els altres pronoms personals (com hem vist en 3.3) funcionen alhora com a complement directe o indirecte. Fins i tot com a plural de el i li, els pot actuar b com a complement directe (Dem els portar al cinema) b com a indirecte (Els portar regals) i, a ms, tant pot referir-se a masculins (Els portar regals = als nostres nebots) com tamb a femenins (Els portar regals = a les nostres nebodes).

especialitzat
229

06
1

COMPLEMENT PREDICATIU
QU S EL COMPLEMENT PREDICATIU El complement predicatiu s un complement que: a) respon a la pregunta com? sense ser un complement circumstancial de manera, sin un adjectiu o un substantiu; b) concorda amb el subjecte o amb el complement directe ( p. 227) en gnere i nombre, sense ser un atribut ( p. 225), s a dir, sense anar amb verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer). Els camps han quedat enfangats La dona caminava cansada costera amunt Les he trobades contentes

TIPUS BSICS DE PREDICATIU Hi ha dos tipus bsics de complements predicatius:

2.1 Amb verbs molt prxims als copulatius (ser, estar, semblar, parixer), que indiquen un estat ms que una acci, tals com quedar, romandre, tornar-se, aparixer. Vegeu el punt 3. 2.2 Amb la resta de verbs, que s que solen indicar acci. 3 PREDICATIU AMB VERBS MOLT PRXIMS ALS COPULATIUS Amb verbs prxims a ser, estar, semblar i parixer que indiquen permanncia, canvi o aparena en un estat: permanncia: quedar, romandre, restar canvi: esdevenir, tornar-se aparena: aparixer Des de la mort del pare, els horts han quedat abandonats Amb les rentades, la camisa va tornant-se grisa Les citacions apareixen alterades Abandonats es refereix alhora a els horts i a quedar; grisa es refereix alhora a la camisa i a tornar-se, igual com alterades remet alhora a apareixen i a les citacions. Observeu que, malgrat no formar part del subjecte, els predicatius hi concorden en gnere i nombre (els horts abandonats, la camisa grisa, les citacions alterades)

230

COMPLEMENT PREDICATIU

i en nombre amb el verb, cosa que noms ocorre amb latribut ( p. 225) en les oracions copulatives: Els horts han estat abandonats, La camisa s grisa, Les citacions havien estat alterades). A ms, els verbs corresponents sn molt prxims als copulatius (ser, estar, semblar, parixer): quedar significa estar duna manera continuada, tornar-se significa tendir a ser i aparixer s ser o estar duna manera manifesta o aparent. 4 PREDICATIUS AMB LA RESTA DE VERBS Usats amb tota la resta de verbs que no sn els copulatius (ser, estar, semblar, parixer) i els quasicopulatius del punt anterior (quedar, tornarse, esdevenir, aparixer), el complement predicatiu condensa en una nica frase dues oracions de base, una de les quals suposa el verb ser o estar. Ara dormen tranquils [Com dormen?: tranquils] Ara dormen + Ara estan tranquils Ara dormen tranquils Ella encara es considera directora [Com es considera?: directora] Ella encara considera + que s directora Ella encara es considera directora Les he vistes deprimides [Com les he vistes?: deprimides] Les he vistes + Estaven deprimides Les he vistes deprimides 5 EL PREDICATIU, SUBSTITUT PEL PRONOM HI El complement predicatiu se substitueix amb el pronom hi: Ha estat tota la vida un inconformista i hi romandr fins a la mort La camisa no era grisa per amb les rentades shi va tornant En lobra la frase apareix manipulada; de fet, ja hi apareixia en edicions anteriors Com que s moda anar tatuat, ell hi va de cap a peus Les he vistes deprimides. Jo tamb les hi he vistes

231

07
1

COMPTABLES I NO COMPTABLES
QU SN ELS SUBSTANTIUS COMPTABLES I NO COMPTABLES Sn comptables aquells substantius que constitueixen unitats que poden ser comptades (com ara paquet: un paquet, dos paquets...), per oposici als no comptables, que no admeten aquesta possibilitat, de manera que no podem dir un sucre, dos sucres, tres sucres... Generalment, els no comptables sn substantius que es refereixen a materials (acer, fusta, etc.), a lquids (aigua, vi, etc.), a matries en forma de massa (sucre, farina, etc.) o a qualitats abstractes (importncia, valor, vergonya, etc.). El fet que siguen comptables o no comptables t conseqncies en els mots amb qu quantifiquem aquests substantius. Aix fa que usem cap o gens, segons el carcter de comptabilitat del substantiu: Ja no em queda cap paquet de sucre per Ja no em queda gens de sucre

CASOS ESPECIALS

2.1 No comptables que no ho semblen: diners, gent, etc. Hi ha alguns substantius habituals que, contra el que podria semblar a primera vista, no sn comptables, com ara diners o gent, perqu sentenen com a masses indiferenciades i no com a unitats monetries (euros, dlars, etc.), en el cas dels diners, ni com a persones preses individualment, en el cas de la gent. 2.2 Usos comptables de substantius no comptables Molts substantius estrictament no comptables admeten tamb un s comptable, amb el significat de una pea de... o un objecte de... aquell substantiu en qesti (per exemple, pa o ferro) o amb un significat ms o menys figurat:

232

COMPTABLES I NO COMPTABLES

No tenim gens de pa per al sopar Dnam tres pans de quart i dos pans de pags Havia de menjar molt de ferro per evitar lanmia Va marcar els cavalls amb ferros roents Posam un poc daigua al got Les aiges cobriren la fa de la terra

233

08
1

DEMOSTRATIUS: GRAUS DE PROXIMITAT O LLUNYANIA

QU FAN ELS DEMOSTRATIUS Els demostratius designen aquelles classes de paraules que marquen relacions de proximitat o de llunyania respecte als qui intervenen en un acte de parla: aquell en Aquell arbre fou el recer dels meus jocs infantils indica que s un arbre relativament distant de qui parla, en lespai o en el temps. DEMOSTRATIUS: AQUEST, AQUEIX, AQUELL; A, AIX, ALL; AC, AQU, ALL (ALL) Els demostratius inclouen tres categories: a) els adjectius o pronoms dits demostratius per excellncia (aquest, aqueix, aquell) b) els pronoms neutres demostratius (a, aix, all) c) els adverbis demostratius (ac, aqu, all/all) GRADACI DE DISTNCIA TRIPLE O DOBLE Els demostratius poden expressar una gradaci triple de distncia (1-2-3) respecte de qui parla: 1 aquest 1 a 1 ac 2 aqueix 2 aix 2 aqu 3 aquell 3 all 3 all

O b poden indicar una gradaci de distncia de dos graus (1-2), com ara la que presenten langls: 1 this 2 that 1 here 2 there el francs: litali: 1 ce-ci 1 ici 1 questo 1 qui/qua 2 ce-l 2 l 2 quello 2 l/l

DOBLE SISTEMA DE GRADACI EN CATAL En catal funcionen els dos sistemes alhora:

234

DEMOSTRATIUS: GRAUS DE PROXIMITAT O LLUNYANIA

4.1 Sistema de tres graus: aquest-aqueix-aquell En els mbits escrits i ms formals es considera recomanable la distinci de tres graus, que forma un sistema ms inequvoc i continuador de la llengua clssica tradicional. El sistema de tres graus s, amb formes diverses (vegeu lapartat 4.3), el colloquial en valenci: 1. aquest a ac: proximitat a qui parla (= jo) 2. aqueix aix aqu: proximitat a qui escolta, si no s al costat de qui parla (= tu) 3. aquell all all/all: llunyania de qui parla i de qui escolta (relacionat amb el pronom ell) 1. Aquest animalet / A que tinc ac a la m s una sargantana nana 2. Aqueix animalet / Aix que tens aqu s una sargantana? 3. I aquella bestiola verda / All dall tamb s una sargantana? 4.2 Sistema de dos graus: aquest -aquell Una gran part dels parlars del catal noms distingeixen dos graus de distncia (i no pas tres) en els registres informals, expressats amb els demostratius segents: 1 aquest-aix-aqu: proximitat a qui parla i a qui escolta 2 aquell-all-all/all: llunyania de qui parla o escolta Els exemples de frases de lapartat 4.1 es dirien aix en els parlars amb dos graus de distncia: 1. Aquest animalet / Aix que tinc aqu a la m s una sargantana nana 2. Aquest animalet / Aix que tens aqu s una sargantana? 3. I aquella bestiola verda / All dall tamb s una sargantana? 4.3 Sistema colloquial de tres graus valenci Colloquialment, el valenci utilitza les formes este, esta, estos, estes i eixe, eixa, eixos, eixes per als demostratius, formes que no es consideren recomanables per als registres escrits o formals.

235

09

FLEXI
Flexi s el procediment pel qual un mot pren desinncies (terminacions) que indiquen significats gramaticals, com ara el nombre (singular, plural: forner - forners), el gnere (mascul, femen: forner -a), el cas (en llenges que en tenen, com el llat: nominatiu, acusatiu, etc.), o el temps verbal (present, pretrit perfet, etc.), la persona (primera, segona, etc.), en els verbs. Flexi s un mot llat que vol dir en gramtica, tal com desprs sha incorporat en el lxic de la gimnstica, doblegament, arquejament, perqu el mot en qesti es doblega en formes diferents. La flexi afecta les categories de mots anomenats variables, com el substantiu, ladjectiu, el pronom, els article i el verb. Per tant, quan es diu el mot x i flexi (aquell i flexi; parlar i flexi) sexpressa que es posa una forma nica que representa totes les variants morfolgiques de gnere, nombre, persona, etc. Aquesta forma representativa de tota la resta de variants, que s la que apareix en els diccionaris, s: a) el singular en substantius dun gnere (taula, ganivet); b) el mascul singular en substantius amb doble gnere, adjectius, pronoms i articles (forner = forner, fornera, forners, forneres; bo = bo, bona, bons, bones; aquell = aquell, aquella, aquells, aquelles; el = el, la, els, les); c) linfinitiu (dir) en els verbs, que indica tota la conjugaci sencera: dic, dir, deia, he dit, vaig dir, dient, etc.

236

GERUNDI

10

El gerundi s la forma del verb que acaba en -ant, -ent, -int (parlant, batent, tement, dormint, partint, etc.). Al contrari que les formes personals del verb (parles, parlvem, heu parlat, etc.), no t persona (jo, tu, ell...) ni temps verbal. Per aix es diu que, juntament amb linfinitiu (parlar) i amb el participi (parlat -ada), el gerundi constitueix una forma no personal del verb. El gerundi expressa lacci verbal en el seu desplegament: Els ensenyava jugant, Sha trencat la cama esquiant, Est llegint a les fosques, Anava arrossegant els peus.

237

11

INFINITIU
Linfinitiu s la forma del verb acabada en -ar (parlar), -er (vncer) -re (perdre) o -ir (oferir). Al contrari que les formes personals del verb ([tu] parles, [nosaltres] parlvem, [vosaltres] heu parlat, etc.), linfinitiu no t persona (jo, tu, ell...) ni temps verbal. Per aix, juntament amb el participi (parlat -ada) i el gerundi (parlant), que tampoc no tenen persona, s una de les anomenades formes no personals del verb. Linfinitiu s una forma verbal que t un carcter anleg al del substantiu. Aix ha causat que, de fet, molts infinitius shagen habilitat tamb com a substantius: el dinar, el sopar, el menjar, el saber. Linfinitiu expressa el significat del verb en abstracte i, com a tal, actua com si fos el nom del verb: aquell amb el qual designem totes les distintes formes de la seua flexi ( p. 236). Aix, quan parlem del verb menjar ens referim no sols a aquesta forma concreta sin tamb a menjar, menjvem, has menjat, van menjar, haureu menjat, menjant, etc., s a dir, a totes les formes que pren aquest verb una vegada afegides les terminacions de temps, persona, mode, etc.

238

INTERROGATIVES I EXCLAMATIVES INDIRECTES

12

Sanomenen interrogatives i exclamatives indirectes aquelles oracions que no sn estrictament una pregunta o una exclamaci, per que la pressuposen: No sabia qu li agradaria ms = = Qu li agradaria ms? No ho sabia Comentava quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers = = Quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers(!), comentava Com es veu, les interrogatives o exclamatives indirectes es poden interpretar com una reformulaci de les directes corresponents en una nica frase, en la qual la pregunta o lexclamaci passa a ser un component de loraci principal.

239

13

PARTICIPI
El participi s una forma del verb que acaba en -at/-ada, -ut/-uda, -it/-ida, si s regular (parlat/parlada, batut/batuda, dormit/dormida) o en -s/-esa, -ert/-erta, -st/-sta i altres formes particulars, si s irregular (proms/promesa, obert/oberta, post/posta). Al contrari que les formes personals del verb (parles, parlvem, heu parlat, etc.), no admet persona gramatical (jo, tu, ell...) ni temps verbal. Per aix es diu que, juntament amb linfinitiu (parlar) i amb el gerundi (parlant), sn formes no personals del verb. T un carcter alhora verbal i adjectiu i, de fet, molts adjectius provenen de participis (parlat - xicot benparlat; batuda - terra batuda, etc.) El participi susa per a formar els temps composts juntament amb el verb haver (he parlat, havem batut, havia dormit, etc.) i la veu passiva (La casa va ser venuda a un preu molt baix). El participi indica acci acabada: Dit aix, passar al punt principal, Feta lentrevista, ara noms cal esperar la decisi, Vistes les allegacions, el tribunal sha pronunciat, etc.

240

PREPOSICIONS TNIQUES I PREPOSICIONS TONES

1

14

PREPOSICIONS TNIQUES Sn preposicions tniques aquelles que tenen almenys una sllaba tnica, s a dir, amb accent dintensitat ( p. 236), que ac marquem en negreta: contra, segons, sense, sobre, etc., a les quals cal afegir totes les locucions preposicionals (s a dir, dos o ms mots que funcionen en bloc com a preposici): dacord amb, enfront de, a causa de, etc. Com es veu, es tracta sobretot de preposicions o locucions que tenen ms duna sllaba. PREPOSICIONS TONES Sn preposicions tones aquelles que no tenen cap sllaba tnica, s a dir, cap accent dintensitat: a, amb, de, en, per, etc., i sn la majoria de les que noms consten duna sllaba. CONSEQNCIES SINTCTIQUES DE LES PREPOSICIONS TNIQUES O TONES La distinci entre preposicions tniques i tones t conseqncies importants en el comportament sintctic, s a dir, en la construcci de la frase, per exemple, davant els relatius, linfinitiu o davant la conjunci que:

3.1 En els relatius ( p. 245) les preposicions tones poden anar seguides dels relatius qu o el qual (Els fets a qu / als quals et refereixes sn preocupants), per amb les preposicions tniques noms s possible el qual (Sn uns fets contra els quals podem fer ben poc). 3.2 Davant un infinitiu ( p. 238) amb un complement de rgim verbal ( p. 226), les preposicions en i amb canvien a la preposici a (Tardava molt en la neteja per Tardava molt a netejar). 3.3 Desapareixen davant la conjunci que ( p. 37): Estic convenut de la nostra victria per Estic convenut de que vencerem.

241

15
1

PRONOMS FEBLES I PRONOMS FORTS

PRONOMS FORTS Sanomenen pronoms forts els que tenen almenys una sllaba forta o tnica ( p. 221), s a dir, amb accent dintensitat, que ac marquem amb negreta: jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, mi. Sn, de fet, tots els pronoms personals que fan de subjecte, amb lafegit de mi. PRONOMS FEBLES Sanomenen pronoms febles els que sn tons ( p. 221), s a dir, aquells que no tenen cap sllaba tnica i que, com a conseqncia, recolzen en laccent dun mot anterior o posterior. Sn febles tots els pronoms duna nica sllaba (excepte els de subjecte enumerats en el pargraf anterior i mi): em, me, m, m, et, te, t, t, el, lo, l, l, la, els, les, ho, en, n, n, hi, li, es, se, s, s, ens, nos, ns, us, vos. Compareu els pronoms forts i els febles en aquesta frase, en qu les sllabes amb accent dintensitat van marcades en negreta i els pronoms febles, subrallats: I jo et dic a tu que em sembla que nosaltres ja ens coneixem massa Et, em o ens sn pronoms febles i en la frase no tenen accent dintensitat. De fet, com que no en tenen, sovint es pronuncien reduts en la forma (jo et = jot; que em = quem; ja ens = jans) i recolzats en un altre mot anterior o posterior: jot dic, quemsembla, jans).

CONSEQNCIES SINTCTIQUES DELS PRONOMS FORTS O FEBLES El fet que els pronoms siguen forts o febles t conseqncies sintctiques, s a dir, en la construcci i lorganitzaci de la frase. Per exemple, amb el complement directe de persona ( p. 43), que, en general, no porta normativament la preposici a, s que en porta si es tracta de pronoms forts: Esperes el metge? Lesperes fa estona? per Mesperes a mi o a ell?

242

PRONOMS FEBLES I PRONOMS FORTS

Una altra conseqncia sintctica s que en una frase noms podem avanar al principi els pronoms forts com a manera de remarcar el tema de qu es parla: Ja no el va saludar ms des daquella traci A ell, ja no el va saludar ms des daquella traci

243

16

PRONOMS FEBLES: FORMES VARIABLES PER POSICI

Els pronoms febles ( p. 242) presenten formes variables segons la posici que ocupen. Aix, per exemple, el pren la forma lo o l o l, segons les condicions del context: si va davant o darrere del verb (o daltres pronoms) i si la paraula anterior o posterior en qu recolza fonticament comena per vocal. Compareu les diverses formes que adopta el mateix pronom segons la posici: Volia portar-lo al teatre El volia portar al teatre Lhavia portat al teatre Portal al teatre Volia telefonar-me Em volia telefonar Mhavia de telefonar Telefonam! Presenten fins a quatre formes (escrites) diferents els pronoms que en la forma plena acaben en -e: me, te, se, ne, a ms de el: em, me, m, m et, te, t, t es, se, s, s en, ne, n, n el, lo, l, l em parlava; parlar-me; mhavia parlat; parlam et demana; anava demanant-te; tha demanat; demanam es va fer; estava fent-se; sha fet; faas la vostra voluntat en compra; comprem-ne; nhaur comprat; compran el porta; vol portar-lo; lhavia portat; portal

I els altres, en presenten tres (ens, els) o dos (la, vos): ens, nos, ns els, los, ls la, l us, vos ens escolta, va escoltar-nos, escoltans els recomana, vol recomanar-los, recomanals la va dur, va dur-la, lhauria duta us presentem, presenteu-vos

Sn invariables: hi, ho, les, li.

244

RELATIUS
1

17

QUINS SN I QU FAN Els pronoms relatius sn el qual (la qual, els quals, les quals), que, qu, on, qui, quan i com. El qual, la qual, els quals, les quals exerceixen sempre com a relatius. La resta, a ms de relatius, poder fer altres funcions. Els pronoms relatius lliguen dues frases i alhora eviten la repetici dun substantiu anterior: Els paquets que mhas enviat no mhan arribat encara s una frase que prov de dues oracions prvies: Mhas enviat paquets. Els paquets no mhan arribat encara Semblantment: Cada any tornem a aquell poblet. Ens conegurem en aquell poblet = Cada any tornem a aquell poblet on / en qu ens conegurem

QUE CONJUNCI I QUE RELATIU: COM ES DISTINGEIXEN Un dels pronoms relatius amb ms rendiment s que. Per, a ms de relatiu, hi ha tamb, amb una forma idntica, la conjunci que, tamb dun altssim s:
Diu que [= conjunci] els paquets que [= relatiu] li has enviat no li han arribat Podem distingir el relatiu de la conjunci perqu aquesta darrera no t significat per ella mateixa i noms actua com un connector entre frases: Diu que els paquets no li han arribat = = Els paquets no li han arribat, diu En canvi, el que relatiu remet a un substantiu anterior (ac: els paquets), que evitem repetir i del qual pren el significat.

245

RELATIUS

Els paquets (tu li has enviat els paquets) no li han arribat = = Els paquets que li has enviat no li han arribat I, amb ms o menys naturalitat de la frase, el que relatiu pot ser substitut per el qual, la qual, els quals, les quals: Els paquets els quals li has enviat no li han arribat 3

QU RELATIU Darrere de preposici, el pronom relatiu pren la forma qu. s intercanviable per el qual, la qual, etc.
Seguirem els procediments a qu fa referncia el reglament = = Seguirem els procediments als quals fa referncia el reglament Les raons en qu fonamenta la teoria no semblen gens slides = = Les raons en les quals fonamenta la teoria no semblen gens slides

QUI RELATIU Qui, com a relatiu, es refereix a persones i t dos usos bsics:
a) Un de genric, substituble per el qui, aquell qui, tot aquell que: Qui la fa, la paga Qui vulga canviar la destinaci assignada ha de sollicitar-ho per escrit b) Un altre s, en qu s substituble per el qual, la qual, etc., b en funci de subjecte, b a continuaci duna preposici: Newton, qui com a cientfic era un geni, fou un parlamentari mediocre Sha envoltat de collaboradors en qui delega moltes tasques

ON, COM I QUAN RELATIUS De manera semblant a que i qui, tamb on, com i quan poden actuar com a relatius o desplegar altres funcions. Com a relatius, poden

246

RELATIUS

fer referncia a un substantiu anterior indica lloc (on), manera (com) i temps (quan) i en aquest cas admeten la substituci per en qu o en el qual (en la qual, etc.). Han escorcollat el mas on (= en qu / en el qual) trobaren els cossos La manera com (= en qu / en la qual) sexpressa s pomposa i grandiloqent Aquells minuts de lalba quan (en qu / en el quals) romp el dia els veig com una nova creaci del mn 6 ALTRES USOS NO RELATIUS DE QUI, ON, COM I QUAN Qui, on, com i quan presenten tamb un s com a interrogatius, directes o indirectes ( p. 239), que no shan de confondre amb els relatius. Aleshores sn substitubles respectivament per quina persona, a/en quin lloc, de quina manera, (en) quin moment: Qui s la dona que has saludat? Digues-me qui s la dona que has saludat On, com i quan shan produt els contactes amb els traficants? No ha declarat res sobre on, com i quan prengu contacte amb els traficants

247

18

VERB EN FORMA PERSONAL

Un verb en forma personal s un verb desplegat en algun temps verbal (present, passat, futur, etc.) i en alguna persona gramatical (jo, tu, ell, etc.): (tu) parles, (ell) ha parlat, (nosaltres) haurem parlat. Les formes personals del verb soposen a les formes no personals, que sn linfinitiu ( p. 238) (parlar), el participi ( p. 240) (parlat) i el gerundi ( p. 237) (parlant), que no tenen flexi ( p. 236) de persona gramatical ni de temps verbal.

248

RECULL DEXPRESSIONS ERRNIES DE SUBSTITUCI AUTOMTICA

RECULL DEXPRESSIONS ERRNIES DE SUBSTITUCI AUTOMTICA

a fi de comptes al capdavall, al cap i a la fi, comptat i debatut Fes-ho com tho demana, perqu al capdavall / al cap i a la fi / comptat i debatut, s ell qui paga a ligual que igual que, com tamb, aix com tamb Igual que totes les filles de casa bona, la van enviar a un collegi de monges Havia fet incursions fallides en el conte i la novella, com tamb en la poesia a lobjecte de amb lobjecte de, a fi de, a fi i efecte de Han canviat el sistema electorat amb lobjecte de / a fi de / a fi i efecte de desfer-se dels partits minoritaris a finals de a la darreria de, a la fi de A la darreria del 1952 feren un viatge als pasos nrdics A la fi del segle xix Cuba i les Filipines sindependitzen dEspanya a mida que a mesura que Anireu dominant-ho a mesura que ho practiqueu A mesura que passava el temps, es feia ms i ms malcarat a mitjans de a mitjan Hem de presentar el projecte a mitjan maig A mitjan dcada hi ha una onada dinestabilitat que sacseja Europa A mitjan temporada, lHrcules havia remuntat moltes posicions a mode de a tall de, a manera de He redactat quatre ratlles a tall de prleg Feia servir la tovallola a manera destora a resultes de de resultes de, a conseqncia de De resultes de la recessi, molta gent havia perdut feina i estalvis A conseqncia de la humitat, els manuscrits shavien fet malb acte seguit tot seguit, seguidament, a continuaci, tot duna El dia 20 digu que restabliria la democrcia. Tot seguit, proclam la llei marcial Es mantingu en silenci fins que esclat i, tot duna, comen a cridar com un boig

253

RECULL DEXPRESSIONS ERRNIES DE SUBSTITUCI AUTOMTICA

al front (de) al capdavant (de), al davant (de) Al capdavant dels opositors sha situat un antic home del rgim Anava al davant de les tropes, muntant un cavall blanc amb tal que sempre que, amb la condici que, posat que Acceptar lencrrec, amb la condici que em deixeu triar el meu equip Posat que li pagueu b, far qualsevol cosa avui per avui ara com ara, ara per ara La proposta s arriscada i ara com ara no podem saber si lacceptaran Ara per ara, anar resistint sense soroll s la millor opci cas de, cas que en cas de, en cas que En cas de no presentar tota la documentaci, es denegar lajuda Cal convocar el consell en cas que ho sollicite almenys un 20% dels membres de lordre de entorn de, cosa de, vora, aproximadament, prop de, uns, devers, si fa no fa, a la ratlla de Shan comptat entorn de / cosa de / si fa no fa 2.500 vots nuls des de que des que Des que sha jubilat es pren la vida duna altra manera de totes formes de tota manera, de totes maneres No mhan invitat a lacte. De tota manera / De totes maneres, no pensava assistir-hi del contrari altrament, daltra manera, en cas contrari No li imposeu ni li retragueu res. Altrament / Daltra manera / En cas contrari, ni us escoltar donat que ats que, vist que, com que Ats que sha provat la mala fe, el tribunal li ha imposat el pagament de les costes Som animals poc racionals, vist que la nostra part emocional quasi no ha evolucionat Com que lerror s negligible, podem considerar definitius els resultats

254

RECULL DEXPRESSIONS ERRNIES DE SUBSTITUCI AUTOMTICA

front a enfront de, davant Ens calen solucions imaginatives enfront de lestancament en qu hem caigut Davant la fora bruta, noms pots optar per lluitar o fugir en comparaci amb en comparaci de, per comparaci a En comparaci del seu treball, el nostre s una autntica meravella Per comparaci a la finor de la senyora, el cavaller semblava rstec en el seu cas si escau, si s procedent Lectura i aprovaci, si escau, de lacta de la sessi anterior Cal examinar la zona afectada i, si s procedent, prendren mostres en ordre a amb vista a, per tal de Hem pres diverses mesures amb vista a / per tal de modernitzar les installacions en quant a quant a, pel que fa a, tocant a El ministre no ha comentat res quant a les declaracions del seu homleg rus s un pressupost insuficient pel que fa a despesa social Tocant a lhonorabilitat del Sr. Pla, men guardar prou de dir-ne res en ra de per ra de Per ra del seu estat de salut, li han susps lingrs a la pres en relaci a amb relaci a, en relaci amb, amb referncia a Amb relaci a / En relaci amb / Amb referncia a la vostra petici, lamentem dir-vos que ha estat desestimada en tant que + substantiu/adjectiu com a... , en la condici de..., en (la) qualitat de... + substantiu/adjectiu Com a potncia de la regi, participar en les converses de pau Des de lateisme, s absurd propugnar un sser com a / en la condici de perfecte i etern s dir s a dir Lha acusat de sicofanta, s a dir, de delator

255

RECULL DEXPRESSIONS ERRNIES DE SUBSTITUCI AUTOMTICA

massa... com per a / perqu massa... per a / perqu Loportunitat s massa abellidora per a deixar-la passar Avui tots tenim massa perqu puguem apreciar com cal el valor real de les coses per compte(s) de en compte(s) de En comptes dencarar-se amb el problema, es perdia en excuses per de prompte de primer antuvi, dantuvi, de bell antuvi, al primer antuvi, ja dentrada De primer antuvi, ja mhavia semblat una persona de confiana per suposat per descomptat, naturalment, no cal dir-ho, no cal dir que... I, per descomptat / naturalment / no cal dir-ho, va repetir lacudit de sempre per ltim a lltim, finalment, per acabar A lltim / Finalment / Per acabar, un consell: no feu cas de cap consell! prou com per a prou per a / perqu El document s prou ambigu per a satisfer tots els sectors en pugna Ell ja es creu prou per a resoldre-ho tot sense opini de ning sempre i quan sempre que, a condici que Podem anar a lapartament, sempre que / a condici que lil deixem intacte si procedeix si escau, si s procedent El servei jurdic ha avaluat si s procedent / si escau admetre lescrit del sollicitant tal i com tal com Tal com afirmen els clssics, la fortuna ajuda els audaos

256

NDEX ANALTIC

NDEX ANALTIC

A
a (preposici) localitzaci 33-34; amb noms propis de lloc 33-34; + article determinat 3334; localitzacions figurades 34; caiguda davant la conjunci que 37-40; canvi en a de certes preposicions davant infinitiu 42; s restringit amb compl. directe de persona 44-45; encapala complements substituts per hi 61-62; amb relatiu 84-85; en expressions com res a dir 202; en lexpressi de lany 208; en lexpressi de la data 209; en les parts del dia 216; s per a grans festes, mesos i estacions de lany 215 a arrel de 157 a baix 104-105 a base de 145 a causa de 157, 173, 241 a colp de 145 a condici que 256 a conseqncia de 253 a continuaci 253 a cop de 145 a cpia de 145 a cor qu vols 72 a dalt 104-105, 106, 160 a escala 146-147 a favor de 84-85 a fi de 253 a fi de comptes 253 a fi i efecte de 253 a fi que 190 a finals de 253 a fora de 145 a lalada de 146 a laltura de 146 a lesquerra (de) 62 a lhora 153-154 a lhora acordada 153-154 a lhora exacta 153 a ligual que 253 a lobjecte de 253 a lltim 256

a la babal 72 a la darreria de 253 a la dreta (de) 62 a la fi de 253 a la meua 71 a la millor 72 a la propera vegada 100 a la ratlla de 254 a la seua 71 a la teua 71 a la vora (de) 62 a lo grande (castell) 72 a lo loco (castell) 72 a lo mejor (castell) 72 a lo sumo (castell) 72 a manera de 253 a mesura que 253 a mida que 253 a mitjan 253 a mitjans de 253 a mode de 253 a nivell de 146-147 a partir de 174 a pesar de 178 a pesar que 178 a resultes de 253 a tall de 253 a tot estirar 72 a travs (de) 62 a veure 111 abajo (castell) 105 abstracci 67-68, 70 acci anterior 56 acci consecutiva 48 acci immediata 48, 107-109 acci intencionada 77-79 acci no intencionada 77-78 acci simultnia 56 ac s respecte a aqu i demostratius 148149; condiciona el canvi de cap a a cap i de fins a a fins 166; relaci amb els altres demostratius 234-235 a soluci al lo neutre 70; substitut pel

260

NDEX ANALTIC

pronom ho en compl. directe 124-125, 227; relaci amb els altres demostratius 234-235 acostar-se 111 acte 34 acte seguit 253 afanyar-se 79 ah 148-149 ahir 166, 179, 180, 182, 224 ana 187 aix com tamb 253 aix i tot 207 aix soluci al lo neutre 70; substitut pel pronom ho en compl. directe 124-125, 227; relaci amb els altres demostratius 234-235 aix a banda 72 aix no obstant 207 al + infinitiu 47-49 al capdavall 253 al capdavant (de) 254 al cap i a la fi 253 al contrari 203-204 al damunt (de) 62 al darrere (de) 62 al davant (de) 62, 254 al fons (de) 62 al front (de) 254 al llarg de 62 al mateix temps 153-154 al mxim de 69 al menys... (possible/millor/que pugueu) 69 al ms... (possible/millor/que pugueu) 69 al mig (de) 62 al mnim de 69 al nivell de 146 al primer antuvi 256 al punt de 146 al respecte (de) 151 al voltant (de) 62 algo substituble per alguna cosa 35; substituble per un poc 35; substituble per res o gens 35-36; equivalent de quelcom 36; locu-

cions correctes en substituci de algo 36 alg diferncia amb algun -a 91-93; equivalncia amb qualc 94, 97; s respecte a algun en expressions com alg/algun de vosaltres / dels presents / del pblic 94-97 alguien (castell) 92, 96 algun -a -uns -unes diferncia amb alg 91-93; equivalncia amb qualque i qualcun -a 94, 97; incorrecte com a cap o gens de en frases negatives 93-94; s respecte a alg en expressions com alg/algun de vosaltres / dels presents / del pblic 94-97; equivalncia amb cap en interrogatives i condicionals 163 algun que altre 103 alguna cosa substitut normal del castellanisme algo 35-36; equivalent de quelcom 36; t res com a equivalent en frases condicionals i interrogatives 36, 119 alguno -na -nos -nas (castell) 92, 96 alguns altres 102 alguns pocs 103 alhora 153-154 all 148-149, 166, 234-235 all 148-149, 166, 224, 234-235 all expressi de la generalitzaci (en comptes del lo neutre) 76-70; all + adjectiu, incorrecte 70; substitut pel pronom ho en compl. directe 124-125, 227; relaci amb els altres demostratius 234-235 almenys 72, 112 altra vegada 98, 100 altra volta 100 altrament 72, 99, 254 altre -a amb article un -a 98-103; s sense article un -a 99-101; altres i uns altres en plural: confluncia i diferncies 100-101; s respecte a daltres 102;

261

NDEX ANALTIC

s respecte a uns altres 100-101 altre cop 100 altre pic 100 altre tant 100 amagar 202 amb caiguda davant la conjunci que 37; diferncia amb en 155-156; davant de relatiu 84-85; introdueix complements substituts per hi 61-63 amb el paper de 113 amb lobjecte de 253 amb la condici que 254 amb la intenci de 77 amb motiu de 173 amb tal que 254 amb tot 207 amb vista a 255 amenaa 171 amunt s respecte de a dalt, cap a dalt, ms a dalt 104-105; amunt i avall = dac cap all 105; equivalent de visca...! o fora...! 106; amb les preposicions cap i fins 165-166 amunt i avall 105 anar 53, 64, 64, 79, 107-111, 138, 139 anar a + infinitiu 107-111 anar a mal 139 anar malament 138 anar-hi (alguna cosa) 64 anar-sen 53 another (angls) 99, 103 any 208 aproximadament 254 aqueix -a -os -es 50, 165-166, 234-235 aquell -a -s -es 50, 113 aquest -a -s -es condiciona ls dels pronoms el, la, els, les en el compl. directe 50; condiciona el canvi de com a en com 114; correlaci amb ac i aqu 148, 234-235; condiciona el canvi de cap a en cap i de fins a en fins 165-166; 179-181; soluci per al mal s de el mateix 179, 181; condiciona la

flexi de mateix 182; equivalncia amb els dies de la setmana sense article 211-212; en el sistema de demostratius i graus de distncia 234-235 aqu s respecte a ac i demostratius 148149; condiciona el canvi de cap a en cap i de fins a en fins 166; relaci amb els altres demostratius 234-235 ara 72, 107,108-109, 165, 179, 224, 254 ara com ara 254 ara per ara 254 arran de 157 arrel de (a) 157 arriba (castell) 105 article determinat + preposicions a/en en localitzacions 33-34; amb noms propis de lloc 3334; en el compl. directe condiciona ls dels pronoms el, la, els, les 50-51; s en comptes del lo neutre 67-73; canvia com a en com 114; condiciona el pronom per a latribut 127; en noms propis de lloc 158-159; s amb dies de la setmana 166-167, 211-214; condiciona la flexi de mateix 182; s en lexpressi de lany 208, 209 article indeterminat localitzacions 33-34; s amb altre -s 98103; canvia com a en com 114 article neutre vegeu lo (article neutre) article personal 158, 159 article salat 159 as (angls) 113-114, 116 as (contracci a + el) 159 ats que 169, 254 autre (francs) 99, 103 avall 104-106, 165, 166 s respecte de a baix, cap a baix o ms a baix 104-105; en lexpressi amunt i avall = dac cap all 105; com a equivalent de fora...! i a baix...!; amb les preposicions cap i fins 165-166 avec (francs) 156

262

NDEX ANALTIC

avui 166, 254 avui per avui 254

B
baix (adverbi) s respecte a avall 104-106; s respecte a davall i sota 160-161 baixar 53, 79 base 145, 174 bastant 51, 202, 224 b (adverbi) 112, 138 ben 112, 138 ben altrament 203-204 ben b 112 bona (la) 71 buscar 79

C
cada cual (castell) 92, 96 cada u 91-97 cada un, cada una 91-97 cada uno (castell) cadasc 91-97 cadascun -a 91-97 caiguda de preposici davant que 37-41, 166, 191 cal 74-76, 189 caldre 74-76, 79-80, 189 canvi destat 64, 230 canvi de preposicions davant infinitiu 42 canviant (adjectiu) 217 cap (indefinit) en compl. directe indeterminat, substitut pel pronom en 50-51; diferncia amb ningun 91-92; contrast ds respecte a ningun -a 93, 164; = algun en interrogatives i condicionals 163-164; s respecte a ning i ningun en expressions com ning/ningun/cap de vosaltres / dels presents / del pblic, etc. 94-97; contrast ds respecte a gens 93, 118-119,

162-163; seguit de la preposici a + infinitiu (cap cosa a declarar) 202; amb substantius comptables 232 cap (preposici) davant de amunt i avall 104-105; s respecte a cap a 165-166; amb adverbis i demostratius 165-166 cap a 104-105 cap amunt 104-105, 165 cap avall 104-105 cap cosa 118-119 cas 70, 171, 203, 254 cas de 254 cas que 254 caure-hi 65 causa expressada amb: arran de 157, com que 169, degut -uda a 173, a causa de 173, amb motiu de 173, per 173, perqu 192-193, puix (que) 198, vist que 198, ja que 198; incorrectament expressada amb: en i al + infinitiu 47-48, gerundi de posterioritat 56-57, (a) arrel de 157, degut a (invariable) 173, com 169, pues 198-199, doncs 198-199 causa-efecte 48 causal (frase, oraci) 47-48 cercar 77, 79 certs -es 202 ci (itali) 62, 66 circumstncia 38 clissar-hi 64 colp vegeu a colp de com expressa intensitat 54, 67, 69; diferncia amb com a 113-117; indica manera i no causa 169; diferncia amb com que 169; mal usat, en lloc de si condicional 171; com ms... ms... 170; tant... com... 206 com a en qualitat de 113-117, 255; esdev com en certes condicions 113-114; s colloquial en lloc de com 115; contrast de significat amb com 114-115; s simi-

263

NDEX ANALTIC

lar a as (angls) 113-114, 116-117 com (interrogatiu) 63, 64, 230 com a mxim 72 com de... 69 com menys..., menys... 170 com menys..., ms... 170 com ms..., menys... 170 com ms..., ms... 170 com que 47, 56-57, 169, 254 com tamb 253 combatre 79 companyia 155, 156 comparaci 255 complement circumstancial 64, 230 complement circumstancial de manera 230 complement de rgim verbal 61, 226, 241 complement directe 43-46, 50-51, 54, 63, 124, 130, 132-133, 227-230, 242 complement indirecte 62, 229 complement predicatiu 61, 64, 230, 231 comptable (substantiu) 36, 93, 162, 163, 232, 233 comptat i debatut 253 con (castell; itali) 156 concessiva (frase, oraci) 122 condici 107, 121-123, 171, 172, 203, 254, 255, 256 condici 38 condicional (frase, oraci) 35, 36, 119, 120, 121, 122, 163, 164, 171, 172, 203 condicional (temps verbal) 81, 109, 194, 201 confiar 155, 201 conformar-se 42, 61, 226 conjuntament 156 consecutiva (frase, oraci) 49 conseqncia 56, 57, 121, 122, 157, 171, 198, 199, 206, 253 conseqncia negativa 171 considerar 64 consultes 189 consulteu 189 consultis 189 contacte 155, 156 contra 61, 62, 84, 85, 170, 241

contra menys..., menys... 170 contra ms..., ms... 170 contracci (preposici + article) 158-159 contraposici 183, 199 cpia vegeu a cpia de cosa 35, 36, 67, 68, 70, 71, 100, 118, 119, 140, 186, 190, 204, 254 cosa de 254 cosa que 70

D
dacord amb 85, 174, 241 daltra banda 98, 99, 183, 184 daltra manera 98, 99, 254 daltres 101, 102 dmbit 146 dantuvi 256 dara en avant 72 dara endavant 72 duna altra manera 99 da (preposici; itali) 55 dalt 104, 105, 106, 160 damunt 62, 63, 85 data article davant el dia 167, 211-212; expressi de lany 208; expressi de la data 209-210 davall 160, 161 davant 61, 62, 63, 85, 255 de caiguda davant la conjunci que 3741; canvi de preposicions davant infinitiu 42; s amb cap (indefinit): cap problema o cap de problema 162-163; de ... a ... 168; de + infinitiu en cas de 172; introdueix complements substituts pel pronom en 5152; com nest, de content: s amb latribut, amb funci intensiva 54; introdueix complements de manera, substituts per hi 63; amb relatiu: de qu i del qual 84-85 de bell antuvi 256

264

NDEX ANALTIC

de fet 203 de lordre de 254 de la manera que 169 de la mateixa manera 207 de lo contrario (castell) 72 de nou 100 de resultes de 253 de seguida 107, 109 de tant en tant 206 de tota manera 254 de totes formes 254 de totes maneres 254 declarar 84 degut -uda 173 degut a 173 deixar molt a desitjar 202 deixar-hi la pell 65 del contrari 254 dem s amb fins (fins dem) 165, 166, 167, 213; s amb mateix (dem mateix) 180, 182 demanar 79, 201 demostratiu fa determinat el compl. directe i en condiciona els pronoms 50; a, aix, all substitueixen lo que 70; condiciona el canvi de com a en com 114; correlaci de aquest, aqueix, aquell amb ac, aqu, all/all 148; ah, incorrecte 148-149; cap i fins + demostratiu 165-166; condiciona la flexi de mateix (aquesta setmana mateix/mateixa) 182; qu i quins sn els sistemes de graus 234-235 des (contracci de de + es) 159 des de 168, 254 des del punt de vista 146 des de que 254 des que 254 destinaci 77, 78 destinatari substitut pels pronoms li i els 62, 128-133; substitut en certs casos per hi 128-134; combinacions de pronoms de compl. directe i indirecte 128-134; mal s de li

com a destinatari plural 135; s incorrecte de lis com a destinatari plural 136; li i els sobrers 177; com es distingeix el compl. directe de lindirecte 228 deure (verb) 74, 75, 76, 81, 82 deure de 74 devers 254 dia fins + dies de la setmana 166, 167; expressi en la data 209; expressions temporals dels dies de la setmana 211, 212, 213; expressi de les parts del dia 216 dijoussos 211 dillunsos 211, 213 dimarsos 211, 213 dimatjos 211, 213 diners 138, 163, 232 dins 62, 63, 223, 224 dir 71, 77, 79, 139, 176, 186, 202, 255, 256 dir mal (dalg) 139 dir-hi la seua 65 dir-la grossa 71 disposar-se 107 distncia 148-149, 234-235 divers -a -os es 217 donat que 254 doncs 72, 198, 199 du (francs) 55 dur (verb) 79 durant 183

E
eixir 53, 138 el (article) vegeu article determinat el (pronom) substitueix complement directe determinat 43-44; 227; s castellanitzat en lloc de ho 125-126; s correcte i incorrecte en latribut (s que ls) 127 el fet que 37, 38, 40 el qual vegeu qual el que (= cosa que) 70 ell -a -s -es amb la preposici a en compl. directe

265

NDEX ANALTIC

44, 242-243; amb algun-alg, casdascun-cadasc, cap-ning + dells -es 94-95; formes com a compl. directe i indirecte (el, la, els, les; li, els) i combinacions 129-134; amb mateix (ell mateix) 179-180; com a persones del verb 237, 238, 240, 248 ella vegeu ell -a -s -es elles vegeu ell -a -s -es ells vegeu ell -a -s -es els (article) vegeu article determinat els (pronom) vegeu el (pronom) els el 128, 129, 131, 134 els els 128, 129, 131 els en 128, 131, 133, 134, 136 els hi 65, 131. 132, 133, 134 els la 128, 129, 131, 133, 134 els les 128, 129, 130, 131, 133 els nhi 133 em 52, 221, 242, 244 en (article personal) 158, 159 en (preposici) localitzacions 33-34; localitzacions figurades 34; caiguda davant la conjunci que 37-40; canvi en a davant infinitiu 42; s + infinitiu (en entrar) 47-48; introdueix complements substitut per hi 61-62; + relatiu 84-85; s respecte a amb 155-156; en lexpressi de lany 208; en lexpressi de la data 209; s per a grans festes, mesos i estacions de lany 215; exigida pel verb en complements de rgim 226 en (pronom) substitueix complements directes indeterminats 51; amb verbs de moviment (anar-sen); s amb latribut, amb funci intensiva 54; no susa amb compl. de manera, sin hi 63; s en lloc de a nivell incorrecte 146-147; s en lloc de del mateix 181-182; combinaci amb li i els 130-134 en (pronom; francs) 52, 53, 54, 55 en + infinitiu 47-49 en absolut 118

en base a 174 en cap banda 175 en cap lloc 175 en cas de 172, 254 en cas contrari 254 en cas que 171, 203, 254 en comparaci amb 255 en comparaci de 255 en compte de 126, 175, 256 en comptes de 175, 256 en el moment de + infinitiu 49, 153 en el seu cas 255 en general 72 en lmbit 146 en lentretant 185 en la qualitat de 255 en lloc (de) 120, 175 en lo referente a (castell) 72 en lo sucesivo (castell) 72 en ordre a 255 en qualitat de 113, 114, 116, 255 en quant a 255 en ra de 255 en relaci amb 151, 255 en tant que 255 en termes 146 en una ocasi vinent 100 en virtut de 85 encaminar-se 111 encara que 121, 122 encertar-la 71 endevinar-la 71 enfront (de) 62, 241, 255 enlloc 120, 164, 175 enmig (de) 62 ens 52, 229, 242, 244 entorn de 254 es (article salat) 159 es (pronom) s incorrecte com a li i els 128-134 s a dir 255 s dir 255 escadusser -a 103 esdeveniment 34, 139 esdevenir 64, 230, 231

266

NDEX ANALTIC

esforar-se 79 espai 155, 234 esperar 201 estacions (de lany) 215 estar amb mfasi dintensitat en latribut 54; s amb per + infinitiu 79; + atribut, pronoms que el substitueixen 126127, 225; no duu compl. directe 227; no duu compl. predicatiu 230 estar a punt de (+ infinitiu) 107, 110 estar per (+ infinitiu) 107, 110 estudiar 79 et 52, 242, 244 etapa vital 34 exactament 112 exclamaci 68, 104, 106, 140, 141, 239 exclamatiu (adjectiu, pronom) 54, 140, 141, 190, 192, 239 exclamativa (frase, oraci) 140-141, 190, 192, 239 existir 63 exposar 79

fet que per a evitar contactes durs per caiguda de preposici davant que 37-38, 40; soluci a lo neutre 67, 70 filar-hi 64 finalment 256 fins 165-168, 211, 213 fins a 165-168 fins i tot 122, 167-168 fins que 165, 166 fora vegeu a fora de forma personal del verb 37, 49, 70, 77, 80, 176, 178, 185, 248 front a 255 futur 107-109, 212 futur (temps verbal) 81, 107, 109, 195, 201, 248

G
ganes 163 generalitzaci 67-68, 70, 72-73 gens = un poc en frases interrogatives i condicionals 35-36; quantificador amb compl. directes indeterminats substitubles per en 51; amb substantius no comptables 93, 118-119, 162-164, 232233; s respecte a res 118-119; exemple dadverbi de quantitat 224; vegeu tamb gens ni mica, gens ni miqueta gens ni mica 72 gens ni miqueta 72 gerundi 47, 56-57, 237, 238, 240, 248 gerundi de posterioritat 56-57 gota (ni gota) 118 grossa (la) 71 guipar-hi 64

F
faltar 79 favor vegeu a favor de 84, 85 fer per a evitar contactes durs per caiguda de preposici davant que 39; fer-se esdevenir 64; fer-hi 65; fer-la grossa 77; + per + infinitiu 79; qu hi farem 111; + malament 138; en expressions com molt a fer 202; exemple de verb que exigeix compl. directe 227 fer-hi 65 fer-la grossa 71 fer-se 64 festes 215 festivitats 215 fet 152 (vegeu tamb fet que) fet histric 34

H
haguera 123 hagus 121-123

267

NDEX ANALTIC

hauria 121-123, 172 haver de 74, 76 haver-hi s normatiu en singular 58-59; amb hi en tota la flexi 58-60, 61, 63; no sempre duu el pronom en (nhi ha) 58-60; hi ha que 74, 76; + per a + infinitiu 77, 79-80; s habitual en expressions com molt/res a fer 202 hi s en tota la flexi de haver-hi 58-60; substitueix complements comenats per a, amb, en, per 61-62; substitueix complements amb locucions de lloc 6163; substitueix complements de manera 63; acompanya verbs de percepci en sentit absolut (veure-hi) 63-64, 66; substitueix el compl. predicatiu 64-65, 231; locucions amb hi 65; s similar en francs (y) i itali (ci, vi) 66; substitueix li en combinacions de pronoms 128-134; pot substituir ah 149; pot substituir al respecte 151-152; pot substituir al/en/ amb el mateix incorrectes 181-182; pronom feble invariable 242, 244 hi ha que 74, 67 ho (pronom) substitueix compl. directes amb a, aix, all i frases senceres 124-125; no substitueix substantius masculins ni femenins 124-125; s castellanitzat de el per ho 125, 126-127; substitueix latribut 124, 126 225; combinaci amb li i els 128, 130-134; contrast dusos amb en i el/la/els/les 54, 127 hora 153, 154 horabaixa 216

igual 114, 115, 116, 194, 253 igual que 114, 115, 116, 253 immediatesa 49, 57, 107-109 imminncia 107-110 imperatiu 188-189 impersonal 188-189 imprescindible (ser) 74-76 indicatiu 83, 108, 171, 190, 194, 195 infinitiu 42, 47-49, 74, 77-80, 81, 107-108, 111, 115, 168, 172, 176, 188, 202, 238 infinitiu discursiu 176 instrucci 188-189 instrument 155-156 intenci 77-79, 107-110 intentar 77, 79 interrogaci 35, 36, 119, 120, 140, 141, 163, 164, 190 interrogatiu (adjectiu, pronom) 45, 140, 141, 247 interrogativa (frase, oraci) 140, 141, 190, 239 interrogativa directa (frase, oraci) 140, 141, 190, 239 interrogativa indirecta (frase, oraci) 140, 141, 190, 239

J
ja dentrada 256 ja hi som! 65 ja hi tornem! 65 ja que 47, 86, 169, 190, 192, 193, 198, 199 jo 178, 179, 221, 234, 237, 238, 239, 242, 248 jugar-shi 65

L
l (pronom) vegeu el (pronom) l (article) vegeu article determinat l (pronom) vegeu el (pronom) lhi 128, 129, 131, 132, 133, 134 lun a laltre 44 lun i laltre 103 la (article) vegeu article determinat

I
i (conjunci) 55-56, 150 i tant! 206 i tot 167 id 199

268

NDEX ANALTIC

la (pronom) vegeu el (pronom) la circumstncia que 38 le (pronom; castell) 137 les (article) vegeu article determinat les (pronom; castell) 137 li pronom de compl. indirecte singular 62; mal substitut per se 128-130; en combinaci amb el, la, els, les, ho, en 128-134; substituci possible per hi 129-134; mal usat en lloc de els 135; incorrectament repetit 135 li ho 128, 130, 132-134 li la 128-132 li les 128-133 lil 128-133 lils 130-133 lin 130, 132-134 like (angls) 114, 116 lis 137 llavors (adverbi) 224 lloc (complement circumstancial de) 33-34, 61, 62, 105, 158, 159, 166, 175, 182, 224 lloc 33-34, 61, 62, 105, 148-149, 155, 158159, 166 175, 182, 247 llunyania 148-149, 234-235 lo (article mascul) 73 lo (article neutre) 67-73 lo (pronom) vegeu el (pronom) localitzaci 33-34, 148-149, 209 locomoci (mitj de) 156 locuci adjectival 205 locuci adverbial 61-62, 82, 105, 109, 182, 194, 205 locuci preposicional 85, 225, 241 los (pronom) vegeu el (pronom) ls (pronom) vegeu els (pronom)

M
mal (adverbi) 138-139 mal (substantiu) 68, 139 mal mest dir-ho 139 mal si fas, mal si no fas 139

malament 71, 112, 138-139, 232 malgrado (che) (itali) 178 malgrat 178 malgrat que 178 malgr (que) (francs) 178 mancar 79 manera 150 manera (complement circumstancial de) 63, 230 marc cultural 34 marc histric 34 marc legal 34 massa (adverbi) 77, 202, 256 massa... com per a / perqu 256 massa... per a / perqu 256 massa (substantiu) 232 mateix -a -os -es 71, 98-100, 108, 128, 153, 154, 178-182 mateixa (la) 71 mxim 68, 69, 72 maybe (angls) 197 -ment 150, 224 mentre 49, 183, 185 mentre que 183, 184 mentrestant 185 menys 67, 68, 69, 170 mes 209, 214 ms 67, 68, 69, 72, 170, 186-187, 204 ms ana 186-187 ms anes 186-187 ms amunt 104-105 ms avall 104-105, 164 ms aviat 186-187 ms b 186 ms prompte 186-187 ms que 186, 204 ms tost 186-187 mica (una) 35, 50 migdia 216 migjorn 216 millor 68, 69, 72, 170, 186 millor (a la) 72 mnim 68, 69 minso -a 103 mitj 155, 156

269

NDEX ANALTIC

mitj de locomoci 156 mitj de transport 156 mitjan (a) 253 mitjans de (a) 253 molt 50, 51, 202, 223, 224 motiu 192, 193

N
n (pronom) vegeu en (pronom) n (article personal) 159 n (pronom) vegeu en (pronom) na (article personal) 158, 159 Nadal 214 nadie (castell) naturalment 256 ne (pronom; itali) 52, 54, 55 necessari (ser) 74-76 necessitar 77, 79 ni gota 118 ni que 122-123 ning introdut per a en compl. directe de persona 62; diferncia amb ningun -a i cap 91-92; s respecte a cap i ningun en expressions com ning/ningun/cap de vosaltres / dels presents / del pblic, etc. 94-97 ningun -a diferncia amb ning 91-92; equivalncia i diferncia ds respecte a cap 93, 164; equivalncia amb algun en interrogatives i condicionals 163-164; s respecte a ning i cap en expressions com ning/ningun/cap de vosaltres / dels presents / del pblic, etc. 94-97 ninguno -na (castell) 92, 96 no altre -a... (que) 98, 98 no cal dir-ho 256 no cal dir que 256 no comptable (substantiu) 36, 93, 162, 163, 232 no shi val 65 nom propi 33, 34, 45, 158-159, 179

nom propi de lloc 33-34, 158-159 nombre (un cert nombre de) 217 nomenar 64 noms que 121 nosaltres 44, 94-95, 179, 221, 228, 229, 238, 242, 248 novament 100 numeral 51

O
objecci 199 obligaci 74-76 oda 61, 63 ordre (f.) 188-189 otro -tra (castell) 98

P
palpar-hi 64 parixer 54, 127, 225, 227, 230, 231 parlar mal (dalg) 139 part (la) 67, 70 participi + per a + infinitiu 77, 79, 80; probabilitat deu haver + participi 83; s amb daltres de 102; precedit per ben 112; s amb com a 115-116; com a atribut 126; precedit per mal 138; correcte, degut 173; forma no personal del verb 237, 238, 240, 248 partint de 174 Pasqua 215 passar-la b/malament/magra 71 passar-sen 53 passat (dilluns, dimarts, ... passat) 166, 167, 211, 212, 213, 214 pel (contracci de per + el) 158 pel cap alt 72 pel cap baix 72 pel que es veu 72 pel que fa a 72, 151, 152, 255 pel que fa al cas 151-152

270

NDEX ANALTIC

pel que sembla 72 pensa mal i no errars 139 pensar (en) 61, 62, 66 pensar + infinitiu 107, 109, 110 per expressa causa 86, 173, 192; per = a travs de substituble per hi 61, 62; + grans festivitats, mesos, estacions 215; incorrecte + parts del dia 216 per + infinitiu 77, 78, 79 per a + infinitiu 77-80 per a que 190-191 per a qu 190-191 per acabar 77, 79, 256 per comenar 77, 79, 176 per comparaci a 255 per comptes de 256 per de prompte 256 per descomptat 256 per la qual cosa 57 per ms que 122 per molt que 121, 122 per qu = pel qual, per la qual 86; 193 = per quin motiu 192 per ra de 255 per suposat 256 per tal com 86, 192, 193 per tal de 255 per tant 57, 72, 199, 206 per ltim 256 per ventura 194 percepci 61, 63, 66 permanncia destat 64, 230 perqu = a fi que 190-191; = ja que, per tal com 86, 190; 192-193 perqu (substantiu) 193 peut-tre (francs) 197 pitjor 68 pleonasme 135, 177 pluralia tantum 101-102 poblaci 33-34, 158-159, 209 poc (un) 35, 36, 51, 118-119, 233 poc -a 50, 51, 103, 202

por lo dems (castell) 72 por lo general (castell) 72 por lo menos (castell) 72 por lo tanto (castell) 72 por lo visto (castell) 72 portar 79 portar-se 138 posar mal (entre alg) 139 posar-shi (al telfon, etc.) 65 posat que 171, 172, 254 possiblement 83, 194, 195, 196, 197 posterioritat 48-49, 56-57 pot ser que 195-197 potser 72, 194, 195-197 precs 74-76 precs (ser) 74-76 precisament 112, 177, 180, 182 predicatiu (complement) substitut per hi 61, 64, 231; qu s i com sidentifica 230-231 pregar 201 prendre mal 139 preposici 241 vegeu tamb a, amb, cap, cap a, contra, en, davall, de, fins, fins a, per, sobre, sota, etc. preposici tona 84, 222, 241 preposici tnica 241 present (temps verbal) 81, 107-109, 206, 248 presentar-se 64 pretrit perfet (simple o perifrstic) 82-83, 236 probabilitat 75, 81-83, 194 probablement 82-83, 194 pronom adverbial vegeu en (pronom) i hi (pronom) pronom demostratiu neutre 70, 125, 224-225 pronom feble 51, 130, 135, 136, 221-222, 242-244 pronom fort 44, 221-222, 242-243 pronom interrogatiu 45, 140, 190, 247 pronom personal 44, 45, 50, 52-53, 95-97, 179-180, 181, 235 pronom relatiu 45, 84-85, 192-193, 241, 245-247 prop de 254

271

NDEX ANALTIC

proper 100, 214 propi prpia 179-181 proposar 77, 79 proppassat 214 propvinent 211, 214 prou 72, 202, 223, 224, 256 prou... com per a / perqu 256 prou... per a / perqu 256 prxim -a 214 proximitat 109, 148-149, 234-235 publicaci 34 pues 198-199 puix 198-199 puix que 198 pujar 53, 79

Q
qual (el qual, la qual, els quals, les quals) segons + el/la qual, alternativa a idea/afirmaci/teoria que...39; admet preposici a en compl. directe de persona 45; alternativa al gerundi de posterioritat 56-57; la qual cosa, alternativa a lincorrecte el que 70; s desprs de preposici 8486; s obligatori desprs de preposici forta o composta 84-86, 241; seguint mots com motiu o causa, pel qual = per qu 86, 192-193; visi general del relatiu 245-247 qual cosa (la) 56-57, 70 quan equivalncia amb en i al + infinitiu 4748; fins quan 165, 166, 167; mal usat en lloc de com ms... ms... 170; diferncia amb quant 200; quan com a relatiu (temps) en qu 247; locuci sempre i quan, incorrecta 256 quan ms/menys..., ms/menys 170 quant 67, 170, 200 quant -a -s -es 50, 51 quant a 72, 147, 151, 152, 255 quant a aix 151 quant ms/menys..., ms/menys 170

quants -es (uns/unes) 51, 217 que (conjunci) caiguda de preposici davant que 3741, 241; diferncia malgrat-malgrat que 178; puix-puix que 198; amb verbs de petici i expectativa 201; incorrecta en expressions com res que dir 202; diferncia amb que relatiu 245-246 que (exclamatiu) 54, 68, 140-141 que (relatiu) 45, 245-246 qu (interrogatiu) 140, 239 qu (relatiu) 84-85, 192-193, 241, 245-247 que ve (dia de la setmana + que ve) 166167, 212-214 quedar 64, 230-231 quelcom 36, 114 qui (interrogatiu) 44, 45, 77, 247 qui (relatiu) 45, 246-247 qui sap (si) 195 quin -a -s -es (exclamatiu) 140-141 quin -a -s -es (interrogatiu) 45, 140-141, 190, 192, 239

R
ra 192-193, 255 reciprocitat 44-45 referent a 151 referir-se 61 reflexiva 188-189 reflexiva impersonal 188-189 relatiu 45, 84-86, 192-193, 241, 245-247 repetici del destinatari 177 repetici sobrera de pronom 135 res = alguna cosa en interrogatives i condicionals 35-36, 164; en expressions com res a dir 202 res ms que 204 respecte a 85-86, 146, 151-152 respecte de 151-152 restar 64, 230 romandre 64, 230

272

NDEX ANALTIC

S
s (article) 159 sho 128-129 sa (article) 159 sacrificar-se 79 se la 128-129 se les 128-129 sel 128-129 sels 128-129 sen 128-129 segons 39, 174, 241 seguidament 253 seguint 174 segurament 82-83, 194 semblar 54, 124, 125-127, 225, 227, 230-231 sempre 165-166 sempre (la de sempre) 71 sempre i quan 256 sempre que 254, 256 sentir-hi 61, 63-64 ser 70, 74-76, 77, 79, 124, 126-127, 194, 195-197, 225, 227, 230-231 servir 77, 79 ses (article) 159 seu (seua/seva, seus, seues/seves) 71, 179, 181 si (conjunci condicional) 121, 171, 172, 203 si (exclamatiu) 54 si (pronom) 44 si s procedent 255, 256 si escau 255, 256 si fa no fa 254 si ms no 72 si no 72, 203 si procedeix (si escau) 256 simultanetat 49, 56, 109. 183 sin 203-204 sobre (preposici) 85, 151-152, 241 sobre la base de 174 sollicitar 201 sortir 53, 138 sortir-sen 53 sota (preposici) 160-161 subjuntiu 75, 83, 123, 171, 190, 194, 195,

201, 203 substantiu abstracte 67, 71 substantiu comptable 93, 162-163, 232-233 substantiu no comptable 36, 93, 162-163, 232-233 suggerir 201

T
thi poses com thi poses 65 tacte 61, 63 tal com 14, 86, 192, 193, 256 tal i com 256 tal vegada 194 tal volta 194, 207, 253 tamb 207 tan 67, 69, 205, 206, 207 tan ... com (+ pugueu / siga possible, etc.) 69, 206 tanmateix 207, 224 tant 100, 103, 199, 205, 206, 255 tant ... com 206 tant de bo! 206 tant em fa 206 tant s 206 tant lun com laltre 103 tant se men dna 206 tant se val 206 tarda 216 temps 153, 154 tenir 201, 202 tenir que 74 tocant a 151, 255 tocar-hi 63, 64 topnim 159 tornar 53 tornar-se 53, 64, 230, 231 tornem-hi! 65 tot (pronom) 125-126 tot al ms 72 tot duna 253 tot i (+ substantiu, pronom o infinitiu) 178 tot i que 178 tot lo... que 67, 68

273

NDEX ANALTIC

tot seguit 107, 109, 253 tothom 45 tots (pronom) 45 transport (mitj de) 156 treballar 79 trobar 64 tu 44, 179, 221, 237, 238, 240, 242, 248

U
un -a 34, 100 un -a altre -a 98, 99, 100, 102, 103 un -e autre (francs) 99, 103, 202 un altre tant 100 un altro / unaltra (itali) 99, 103 un dia o altre 100 un o altre 98, 100 un o un altre 103 un poc 35, 36, 51, 119 una cosa o altra 100 una mica 35, 51 una vegada que 48, 49 uns -es 254 uns pocs 51, 103

veure 36, 43, 64, 66, 111, 202 veure mal (en alg) 139 veure-hi 61, 63, 64, 66 vi (itali) 66 vinent 100, 211, 212, 213, 214 virtut 85, 86 vist que 47, 169, 198, 254 vista 61, 63, 66, 146, 147, 255 vora 254 vs 44 vosaltres 44, 94, 95, 179, 228, 229, 242 vost -s 44

V
vari vria varis vries 217 variable (adjectiu) 217 variat -ada 217 vegem 111 vegeu 189 vegis 189 vejas 189 venir 53, 79 verb de llengua 79 verb de moviment 111 verb de percepci 61, 63-64 verb en forma personal 37, 49, 70, 77, 80, 176, 178, 185, 248 verb quasicopulatiu 231 vesprada 109, 216 vespre 216

274