issue 0

december ‘08

Comenius multilateral partnership

G@t it!
The European Feeling
Credits
G@t it! Contents
PARTNER SCHOOLS
BESSENYEI GYÖRGY, Kisvárda, HUNGARY
The European Feeling Project Coordinator: Juhász Gyöngyi
Press Club Bessenyei György

3 EDITORIAL
EDITOR IN-CHIEF UMBERTO SORACE MARESCA,
(Coordinating School) Catanzaro, ITALY
IES BAIX CAMP, REUS, CATALONIA www.iis-maresca.it
www.iesbaixcamp.org Project Coordinator: Antonietta Pugliese 4 MEET OUR PRESS CLUBS
Assistants: Ileana Veraldi, Maria Pane
Press Club: Vitaliano Mancuso, Mariantonietta Scalese,
Project Coordinators: Marilena Placido, Luana Durante, Patrizia Mancuso, Valenti-
Mónica Fernández, Miquel Arcas na Greco, Federica Argirò, Emanuela Fabiano, Simona San-

Assistants:
tangelo, Jessica Tomaino, Roberta Soluri, Consuelo Marullo,
Elettra Nigro, Jessica Cosentino, Roberta Monteverde, Car- 8 THE EUROPEAN FEELING:
Noemí Gomis, melaFratto, Veronica Santaguida, Giusy Critelli.
Miquel Ávila, Dolors Calabuig, Entrevista a Andrea Shindler
José Miguel García, Pilar Aguilera

JOSEPH LAGROSILLIERE,
Press Club IES BAIX CAMP: Saint Marie, MARTINICA
Janire Tomey, Estefania Cardona,
Amparo Herrera, Lorena Arevalo,
Project Coordinators: Mylene Ngo 10 Comenius,
Assistants: Nathalie Cancel
Judith Millan, Lixuan Feng, Ana Mercado,
Tere Moreno, Mercedes Florencio, Press Club: Latouche Leslie, Emilie Bousquet; Céliane Pare de l’educació moderna
Maite Silvera, Alba Terán. Romany, Annie-Claude; Jehan-Fabien Denis-Jean, Gaetan
Joly, July Myrtil, Rachelle Renard, Youri Melicine, Ayla Mon-
gès, Rachelle Drané, Julie Sylvanise, Vincent, Johnny, Yanis,
DESIGN: Alexis, Coralie, Anthony, Mélissa, Mathias, William.
Stéphane Mor
Miquel Ávila, Mónica Fernández,
11 Un debat de fa 400 anys
Lluís Cilveti
V LICEUM OGOLNOKSTALCACE
JAKUBA WEJHERA, Wejherowo, POLAND
www.zspg4.wejher.pl
e-journal EDITOR Project Coordinators: Michal Obrocki, Lukasz Maj 14 CONTRIBUTIONS
www.ejournal.fi/cfm33 Press Club: Karol Sroka, Bartosz Lokaj, Maciej One laptop per child
Gryglewski, Asia Leyk, Patrycja Lipska, Barbara Szymanska,
Magdalena Muzyka, Aleksandra Taciak, Aleksandra Tempska,
Karolina Lademann, Patrycja Maciejewska, Aneta Lehmann,
College FRANÇOIS MAURIAC, Robert Zajac, Aleksandra Arendt.
Léognan, FRANCE 16 GETTING TO KNOW
www.ejournal.fi/mauriac
LISA MEITNER GYMNASIUM, OTHER CULTURES
Neuenhaus, GERMANY
Project Coordinator: www.lmg.neuenhaus.de Round the world
Fabienne Pouget-Imbert
Project Coordinator: Irmgard Schöffel in 10 celebrations
Assistants: Assistants: Mr. Pfeifer
Dominique Saint-Hilaire, Jean-Louis Vuotto
Press Club LISA MEITNER GIMNASIUM

Press Club FRANÇOIS MAURIAC: 21 ACTUALITAT:

Cémentine Maille, Marine Letourneur, ADYAMAN ANATOLIAN HS,
Coralie Jouary, Aymée Bonvarlet,
Mélanie Hétru, Valentine Dupuy, Léa Cabrol.
Adyaman, TURKEY La Borsa i la Crisi
www.adiyamananadolu.meb.k12.tr
Project Coordinator: ErcanYücetaş
Press Club: Sıla Nur Kumru, Gazihan Kolat, Eda Hazal
Arbun, Cumali Aydın, Ayşe Akın, Filiz Baykuş
ACKNOWLEDGEMENTS: 22 Who we are
For sharing their time and experience with
all of us, supporting, helping and believing VECHTDAL COLLEGE,
in turning the original idea Hardenberg, NETHERLANDS
into a real project:
Josep Lluís Queralt (Advisor) , Maite Solé,
www.vechtdalcollege.nl 24 G@t is born!
Project Coordinator: Marja Ritterfeld
Carme Sáiz, Pere Martorell, Conxita Sardà, Josep M. Òdena
Assistants: Marianne van Beuzekom, Michell Matteman Neix una revista
A very special thanks to those who have Press Club: Vera, Janet, Jenet, Anouk, Jazmine, Roy.
volunteered to collaborate in all
design-related aspects:
Stéphan Mor ZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLA, 26 ENTERTAINMENT
Lluís Cilveti, (Teacher, School of Graphic Arts, Tarragona) Levice, SLOVAKIA
www.zssoaslv.edu.sk
Another special thank goes to the long list Project Coordinators: Imrich Laco, Oµga Remiaová
of people from here and there who have
Press Club ZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLA
shared time and hope and have contribu- 27 TOP 5
ted with corrections, ideas, interviews,
photographs, articles, and much more!

2 · Get it! The European Feeling


A worthy contribution
to a noble desire
Get it! The European Feeling, issue 0, has just become a
reality, but the project is far more ambitious. This maga-
zine you are holding in your hands was born within a Co-
menius programme with the collaboration of 10 European
countries. Its objective is to be a vehicle of communication,
expression and knowledge of young European students.
“Each school is a microcosm, where
everyday thousands of students live many
lives. And all this must be reflected,
externalised.”
Each school is a microcosm, where everyday thousands
of students live many lives, where every moment
is rich in dreams, experiences, hopes, frustrations
and disappointment, conflict and joy, love and so-
rrow. And all this must be reflected, externalised.
“Everyone speaks about youth,
but perhaps it's time for the young people
to speak. G@t it! must be the voice
of students.”
Moreover, education is on everyone's lips. Everyone ta-
lks about the changes that have operated in European
education systems, about the results crisis in many of
these systems. Everyone speaks about youth, but per-
haps it's time for the young people to speak. This is
the basic function of this magazine. It must be the ex-
pression of the reality of each school. An open win-
dow to fresh air. It must be the voice of students.
All of this without losing sight of the European dimen-
sion of the project. The magazine is a modest contribu-
tion to a historic project, the construction of Europe.
But this construction can not come from above. It can
not be imposed. Europe will exist if Europeans want
it to, and so the first step is mutual understanding.
This magazine aims to be a small and worthy contribu-
tion to such a noble desire. We communicate, we know
each other, we work together, and we make a dream
come true together. Because dreams are possible. Be-
cause it is impossible to improve reality without dreams.
JOSE MIGUEL GARCÍA LABIANO
Headmaster IES BAIX CAMP, REUS, CATALONIA
Editorial
Digna aportació
a un noble desig
G@t it! The European Feeling , nº 0, ja és una reali-
tat, però el projecte és molt més ambiciós. Aquesta re-
vista que teniu a les mans, neix dins d’un programa
Comenius de col•laboració de 10 països europeus amb
l’objectiu de ser un vehicle de comunicació , d’ expres-
sió i de coneixement dels joves estudiants europeus.
“Cada escola és un microcosmos on cada
dia milers d’estudiants viuen moltes
vides. I tot això s’ha de plasmar,
s’ha d’exterioritzar. “
Cada centre escolar és un microcosmos on cada dia
milers d’estudiants viuen moltes vides, on cada ins-
tant és ric en somnis , en vivències, en il•lusions i
frustracions en conflictes i joies, en amors i des-
amors. I tot això s’ha de plasmar , s’ha d’exterioritzar.
“Tothom parla dels joves, però potser
ha arribat el moment de que parlin ells.
G@t it! ha de ser la veu
dels estudiants”
D’altra banda, l’educació està en boca de tots. To-
thom parla dels canvis que s’han operat en els siste-
mes educatius europeus, en la crisi de resultats de
molts d’aquests sistemes; tothom parla dels joves,
però potser ha arribat el moment de que parlin els jo-
ves. Aquests és la funció bàsica de la revista: ha de ser
l’expressió de la realitat de cada centre, una finestra
oberta a l’aire fresc, ha de ser la veu dels estudiants.
Tot això, sense perdre de vista la dimensió euro-
pea del projecte. La revista és una aportació modes-
ta a un projecte històric, la construcció europea .
Però aquesta construcció no pot venir des de dalt, no
pot ser imposada. Europa existirà si els europeus així
ho volem i el primer pas és el coneixement mutu.
Aquesta revista pretén ser una peti-
ta i digna aportació a tan noble desig.
Ens comuniquem, ens coneixem, treballem junts, cons-
truïm junts un somni, perquè els somnis són possibles,
perquè és impossible millorar la realitat sense somnis.
JOSE MIGUEL GARCÍA LABIANO
Director IES BAIX CAMP, REUS, CATALONIA
Get it! The European Feeling · 3
 G@t It reporters
Do you want to know more about our reporters?
Read carefully and you’ll know about us!
IES BAIX CAMP
Hi there! We are
the Press Club of
IES Baix Camp
Janire Tomey (aged
13), Estefania Car-
dona (13), Ampa-
ro Andrea Herrera
(13), Lorena Are-
valo (13), Judith
Millán (13), Lixuan
Feng (15), Ana Mer- IES BAIX CAMP
cado (16), Tere Moreno (16), Merce-
des Florencio (16), Maite Silvera (17)
and Alba Terán (17). As you can see,
we are all girls. In the Press Club the-
re are different nationalities such as
Uruguayan, Chinese, Colombian and
Argentinitoan.
We meet every Wednesday after
school to work on G@t it ! We always
have time to work, to exchange opi-
nions, to learn quite a lot, to laugh…
Oh, yeah, believe us when we say we
always have a great time!
We are very happy to welcome all
of you to take part in this European
project because G@t it involves all of
you. Do not hesitate! Contact us and
make your voice heard!
UMBERTO SORACE MARESCA
Here we are!
As you can see our Press Club is mostly
female but the few boys ( we don’t
know why) are quite happy for it! We
are 16-18 and attend the 3° and 4°
class.
We are divided in sub-groups accor-
ding to attitudes but we work toge-
ther, exchanging ideas, opinions and
above all, enjoying so much!
We meet every Wednesday afternoon
with our teachers and discuss with
them on the different aspects of the
magazine.
4 · Get it! The European Feeling
That’s the Editing
group: Vitaliano
Mancuso, Marian-
tonietta Scalese,
Marilena Placido,
Luana Durante,
Patrizia Mancuso, The Public Relations of Umberto Sorace
Valentina Greco, Maresca, Calabria, Italy.
Federica Argirò,
Emanuela Fa-
biano.
We are the Graphics and Pho-
tos group: Simona Santangelo,
Jessica Tomaino, Roberta So-
luri, Consuelo Marullo, Elet-
tra Nigro, Jessica Cosenti-
no, Roberta Monteverde,
Carmela Fratto, Veronica
Santaguida, Giusy Critelli.
We love art and design. We work with
photos and pictures.
We prepare articles, translate them,
make research on Internet.
We are the P.R. group: Giusy Scalise,
Mariantonietta Scalese, Roberta Mon-
teverde, Luigi Teti, Angela Barberio.
We take contacts with other schools
and local institutions.
The Graphics and Photos group, Italy.
The editing group of Umberto Sorace,
Calabria, Italy.
 ADIYAMAN ANATOLIAN
HIGH SCHOOL
We are the Press club of Adıyaman
Anatolian High School .
We meet every Friday and Saturday
after school.We spend a wonderful
time working together. All members
in our group are very glad because
they can contribute to this European
project.
Sıla Nur Kumru (15), (16), Gazihan
Kolat (16), Eda Hazal Arbun (15), Cu-
mali Aydın (17), ayşe Akın (14), Filiz
Baykuş(16) and our coordinator tea-
cher ErcanYücetaş
Members of the Press club of Adiyaman School,
Turkey.
COLLEGE JOSEPH
LAGROSEILLERE
Hi !
We are the press club of Martinique.
As you can see on the photo, there
are plenty of us !
Latouche Leslie (14) ; Emilie Bous-
quet(14); Céliane Romany- 14 (the
dictionary of the group !); Annie-
Claude (14); Jehan-Fabien Denis-
Jean(14); Gaetan Joly (14), July Myr-
til (14); Rachelle Renard (14); Youri
Melicine (14); Ayla Mongès (14); Ra-
chelle Drané (14); Julie Sylvanise (14)
(our secretary !).
Vincent, Johnny, Yanis, Alexis, Cora-
lie, Anthony, Mélissa, Mathias, y Wi-
lliam help us as well.
We meet every Tuesday with the Spa-
nish teacher, and every Thursday with
the English teacher. We speak about
the project, we exchange ideas and
write the articles.
We are very happy to be working with
you!
LISE-MEITNER GYMNASIUM
On the photo you see our group of the
school project ‘’Lise Meitner Press
Club’’ with our two teachers, Mrs
Mack and Mr Pfeifer.
On entering the 12th school year in
Germany, you must choose a so-ca-
lled seminar subject. You also have
to write a longer scientific homework
called seminar paper.
A lot of teachers presented diverse
seminar subjects, for example ‘’De-
sign’’, ‘’Computer Science’’ or ‘’Hu-
man Biology’’.
We all chose ‘’’Comenius press club’’
because we are interested in the En-
glish language as well as in writing ar-
ticles and meeting new people from
different countries.
V LICEUM
OGOLNOKSTALCACE
JAKUBA WEJHERA
Hi everybody. We are the Press Club
members. For now ther are 9 of us
but as you can see there are quite
a few people still hesitating about
joining in. We think it’s a matter of
time before they sign up. We meet
together with our English teachers
Mr. Lukasz Maj and Mr. Michal Obrocki
who help us correct mistakes!
We meet every week on Thursdays at
3pm after the lessons. We are very
happy and excited to be in the pro-
ject. Members:
Karol Sroka: ‘I’m 17. The project is a
good thing and I’m really glad I can
take part in it’
Bartosz Lokaj: “I’m a tall, blond hai-
red guy with grey eyes. My passion
is music: Metal and all bloodbathes
things, Jazz (especially Beop), Rock
and Blues. I also like reading books
and watching good films.’
Maciej Gryglewski: ‘I live in Bolszewo,
a village near Wejherowo. I like rea-
ding books and horseriding.’
Asia Leyk: “I live in Luzino. I’m 17. I
spend a lot of time in school. I work in
my free time. It’s all my life’
Patrycja Lipska: “I’m 17. As far as
I’m concerned the Comenius Project
is a great opportunity to get to know
people from other countries and their
culture, traditions, interests.’
Barbara Szymanska: “I’m 17. I’m a
second grade student. I consider the
Comenius Project an interesting way
of interaction between young people
who study English. It’s a great oppor-
Get it! The European Feeling · 5
Press clubs
Occasionally some other pupils join us
and write articles with their teachers VECHTDAL COLLEGE
according to the current happenings.

tunity for students to develop their

practical learning skills by doing tasks
connected with the magazine.’
Magdalena Muzyka: “I have decided Here is our editorial team: from left
to participate in this project because to right: Vera, Janet, Jenet, Anouk
I like making new friends, especially and Jazmine, standing at the back
from other countries. I was in this Roy.
kind of project earlier. I think that
exchange lets us know cultures and
people from other countries. I belie-
ve it will leave just nice memories ZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLA
and will widen our skills a lot.
Aleksandra Taciak: “I have decided
to participate in this project because The Press Club of College François Mau-
I’ve already been in this kind of ex- riac invites you to visit our e-journal:
change. This is an amazing opportu- www.ejournal.fi/mauriac
nity to make new friends, learn about
foreign culture and get to know how
ordinary day of teenagers in other
countries look like. That kind of pro-
jects largely widen our skills at com-
municating in foreign language, teach Anyone interested can join the Press
a lot of new and sometimes suprising Club.
things. Aleksandra Tempska: “I’m in- BESSENYEI GYÖRGY
terested in the Comenius exchange Written by Cémentine Maille, Marine
because I would like to get to know Letourneur, Coralie Jouary, Aymée
other cultures better” Bonvarlet, Mélanie Hétru, Valentine
Dupuy and Léa Cabrol.

COLLEGE
FRANÇOIS MAURIAC
Open on Mondays and Thursdays from
12:25 to 13:25, the Press Club welco-
me all pupils interested in writing ...
For the time being, we are 13 jour-
nalists, only girls, helped by 2 adults.
Each of us has her own temper but
helping each other and working toge-
ther is a priority so there is always a
good atmosphere.
We offer articles and interviews,
which are mostly published each term
in our paper journal which is sold 50
cents. Other articles are posted on
the school ejournal : www.ejournal.
fi/mauriac
6 · Get it! The European Feeling
 Survey results
What is next?
survey results from all schools
All the data from the survey will be a driving force to the development of the next issues of G@t it.
Here are the results of four of the ten countries participating in this project:

As you probably know, the main goal
of G@t it is to provide our students
with an opportunity to speak their
minds, a meeting point where to find
any kind of information they feel in-
terested in and share ideas and ex-
periences with their schoolmates and
students from all over Europe. To do
so, we needed to know their inter-
ests. What better way to start than
with a survey just about their likes?
This survey was handed out to a num-
ber of students from ten different
countries and meant the first step to
let their voices be heard.
The results showed pupils are mostly
interested in leisure-related topics.
Fashion and affective relationships
are also among their own faves, whe-
reas they don’t go in for more serious
subjects such as politics or economics.
It’s interesting to note that actually
the choices from students in different
schools are quite alike. Although all
of them got the chance to add more
topics they felt close to, most ruled
out our porposal and stated that the
given subjects were enough.
Needless to say that all the data from
the survey will be a driving force to
the development of the next issues of
G@t it. Here are the results of 4 of
the ten countries participating in this
project.
Get it! The European Feeling · 7
Interview
LA LECTORA
“Me gusta conocer culturas
y mentalidades diferentes”
Andrea con sus alumnos en clase de alemán de 4 ESO
en el instituto Baix Camp, Reus.
¿Has viajado mucho? He visitado
muchos países en Europa
¿Cuáles? Austria, Italia, España, Por-
tugal, Francia, Holanda, Bélgica, In-
glaterra, Chequia, Hungría, y Malta .
¿Has visitado otros continentes?
Viví un año en EEUU.
¿Qué hacías allí? Cuéntanos tu ex-
periencia. Participé en un programa
de intercambio. Viví con una familia
anfitriona y fui a una High School.
Era una típica alumna estadouniden-
se. Tenía clase cada día, jugué en el
equipo de tenis de la escuela, ob-
tuve mi diploma y fui a mi “gradua-
tion”. La experiencia más chula fue
el “prom”, la fiesta de graduación.
Era como en las películas. Llevaba un
vestido bonito, bailamos toda la no-
che y lo pasamos super bien.
¿Te gustaría conocer otros conti-
nentes como África, Oceanía o Asia?
Si. Me gustaría ver todo el mundo. Mi
objetivo es viajar lo más posible y así
también conocer gente y culturas di-
ferentes.
¿De todos los países que has visita-
do en cuál te quedarías a vivir? En
8 · Get it! The European Feeling
Estados Unidos durante algunos años,
pero también me gustaría vivir un
tiempo en África o Japón.
¿Por qué? Me gusta conocer menta-
lidades, costumbres y culturas dife-
rentes. Como turista no ves mucho
de eso. Hay que vivir en un país para
entenderlo y entender a la gente.
¿Qué encontraste diferente en los
EEUU en comparación con Europa?
Muchas cosas. Los estadounidenses
tienen un pensamiento muy diferente
sobre algunas cosas. Para mí lo más
raro era que se puede conducir a los
16, votar y luchar por su país a los 18,
pero no beber alcohol hasta los 21.
¿Cuándo estás en EEUU te sientes
más europea que cuando estás en
Alemania?
Si, mucho más. En mi High School éra-
mos seis almunos de Europa. Yo y otra
chica de Alemania, una francesa, un
belga, y dos españolas. Aunque tenía-
mos culturas diferentes, no parecía-
mos tan diferentes en comparación
con los americanos.
¿Y en Reus? En Reus me siento muy
alemana.
PERFIL
Andrea Schindler
Edad: 25 años.
Lugar de nacimiento:
Regensburg, Baviera
(Alemania)
Idiomas: Alemán, inglés,
francés, español y un poco de
catalán.
Hobbies: viajar y leer lite-
ratura fantástica. Esquiar,
kickboxing
Música favorita: Pop rock y
música clásica.
¿Crees que existe un sentimiento
europeo que identifica a todos los
que vivimos en este continente? El
sentimiento europeo existe, pero ten-
go la impresión de que es más intenso
que algunos lugares que en otros. Por
ejemplo, el sentimiento europeo es
mucho más fuerte en Alemania que
aquí en Catalunya. Quizá en unos
100 años habremos desarrollado un
sentimiento tan intenso como el de
quiénes viven en América y se sienten
Latinoamericanos o similar al de los
estadounidenses por su país.
¿Qué estereotipos tenías de España
antes de venir? ¿Se han confirmado?
Los esterotipos españoles que existen
en Alemania son que todos los espa-
ñoles son vagos, hacen la siesta, salen
mucho de marcha que y los chicos son
muy machistas. No se han confirma-
do, pero la verdad es que yo tampoco
creo en estereotipos. No tiene ningún
sentido generalizar. Cada persona es
diferente y tiene su carácter.
 The European Feeling
¿Crees que el estereotipo de que los ¿Qué música se escucha más en Ale-
alemanes son algo “cabezas cuadra- mania? Americana e inglesa. La gen- UNITS EN LA DIVERSITAT
das” es cierto? Puede ser que algunos te no suele escuchar música alema-
alemanes sean “cabezas cuadradas” na. Algunos grupos cantan en alemán
pero como ya he dicho antes, no creo pero los grupos que cantan en inglés
en estereotipos ya que todo depende tienen más éxito, como Tokio Hotel.
del carácter de cada uno.
¿Cuál es la mayor diferencia que has
¿Qué te ha traído a España? encontrado al vivir en España res-
Estoy estudiando para ser profesora pecto a Alemania? Muchas, pero a lo
de inglés, español y alemán como que más me cuesta es acostumbrar-
lengua extranjera. Para aprender me al horario de las comidas porque Símbols
idiomas es bueno pasar un buen tiem- es muy distinto. En Alemania la gente El cercle de 12 estels de la bande-
po en el país donde se habla y tam- desayuna a las 7, almuerza a las 12 y ra europea simbolitzen els ideals
bién es muy interesante conocer las cena a las 6. Aquí en cambio, la gente d’unitat, solidaritat i harmonia en-
costumbres del país. come a las 2 y la mayoría cena a par- tre els europeus.
tir de las nueve de la noche.
¿Te fue fácil aprender español? En Y a parte de los horarios, ¿qué más L’himne europeu és una part de
la universidad aprendí gramática, destacarías? La gente es más abierta la Novena Simfonia de Beethoven.
pero cuando realmente aprendí a ha- que en Alemania. Per a l’últim moviment d’aquesta
simfonia Beethoven va musicar el
“El sentimiento europeo existe, pero es más intenso poema “Oda a l’alegria” de Frie-
en algunos lugares que en otros.” drich von Schiller. Quan s’utilitza
la melodia com a himne d’Europa
no té lletra, però representa els
blar fue cuando estuve dos meses en ¿Qué diferencia ves entre las escue- ideals de llibertat, pau i solidaritat
Barcelona porque podía practicar con las alemanas y las españolas? que representa Europa.
gente del país. El sistema educativo es muy diferen-
te. Aquí todo es más informal, por
¿Qué te impulsó a ser profesora de ejemplo, en Alemania los alumnos no Sabies que .....
idiomas? Me gustan los idiomas y creo tutean a los profesores. Com a col•lectiu la Unió Europea
que es bueno poder comunicarse con és qui més contribueix en el món a
personas de otros países. Siendo pro- ¿Qué piensas de este proyecto que ajudar a altres països.
fesora puedo ayudar a los alumnos a integra a distintas escuelas de di-
poder comunicarse. versos países euro- Només 15 dels 27 països de la Unió
“G@t it! ayudará peos? Europea han adoptat l’euro com a
¿Qué te parece Reus? Me parece una idea moneda pròpia.
Reus me gusta porque a los alumnos fantástica. Ayuda a
es una ciudad pe- a entender conocer gente de di-
queña y se puede ir
a todos los sitios an-
diferentes culturas. ferentes países y así
también a entender
Origen de la paraula
Europa deu el seu nom a un mite
dando. También me Es muy importante diferencias. Hay que de l’antiga Grècia. Europa era una
gustan mucho los edi- en el mundo actual.” conocer las diferen- princesa fenícia de qui Zeus es va
ficios modernistas. cias para reducir este- enamorar bojament. Per a segres-
reotipos y prejucios. tar-la es va convertir en un brau de
¿Te gusta la comida catalana? Sí, me Un mundo sin prejucios sería un mun- color blancransformat en brau, va
gusta mucho. La comida española en do mejor. El proyecto ayudará a los seduir i portar cap a l’illa de Creta.
general me gusta mucho. Es muy dife- alumnos a entender diferentes cultu-
rente a la cocina alemana. ras. Es muy importante en el mundo
de hoy. La Unió Europea
¿Cuál es la comida tradicional de Superfície: 4,324,782 km²
Baviera? Schweinebraten mit Knödel. Població: 499,021,851 habitants
Un guiso de carne de cerdo. Es la tí- Densitat: 114 habitants per km²
pica comida del domingo. Toda la fa- 27 països membres
milia va a casa de los abuelos y ellos ENTREVISTA REALIZADA
23 llengües oficials
lo preparan toda la mañana. Pero ¡no POR LOS ALUMNOS DE ALEMÁN DE 4 ESO,
cada familia alemana lo hace! IES BAIX CAMP, REUS

Get it! The European Feeling · 9

Debat
Comenius,
pARE DE L’EDUCACIÓ MODERNA
Qui era Comenius?
J. Amos Comenius va nèixer l’any 1592
a Nivnice, aprop de Uhersky Brod, a
la antiga Txecoslovàquia. Va ser un
important filòsof, professor, reforma-
dor i ha esdevingut una de les grans
personalitats de la República Eslova-
ca, de Txèquia i de tota Europa. Al
llarg de la seva vida va treballar en
diferents països com ara Polònia, Ho-
landa, Anglaterra, Suècia i Hongria.
Educació per a una vida millor
Comenius considerava que l’educació
era l’aspecte més important per a
gaudir d’una vida millor. Va elaborar
un sistema pedagògic i científic ino-
vador, basat en un concepció panso-
fista de l’educació. Entre les seves
obres destaquen: La Didàctica, Orbis
Pictus (el primer llibre amb dibuixos
per a aprendre llatí), La porta oberta
a les llengües, L’escola com a joc i
Informatorium de la llar d’infants.
La concepció de la seva filosofia es
basa en la tesi “OMNES-OMNIA OMNI-
MO” que vol dir: TOTHOM-TOT UNI-
VERSALMENT”. Defensava una dimen-
sió pansofista (sabiduria universal) de
l’educació en què totes les persones
havien de ser educades per a tot allò
de cabdal importància per a la vida.
THE IDEAL TEACHER... by Leslie Latouche y Rachelle Drané, Joseph Lagrosilliére, MARTINICA
“El buen maestro es aquel que sabe soportar pacientemente la ignorancia de sus estudiantes y al mismo tiempo
disiparla con eficacia” J. AMOS COMENIUS
LE PROF IDEAL
1. Aimable tu seras.
2. Les contrôles tu ne donneras pas.
3. Les devoirs tu oublieras.
4. Manger en classe tu permettras.
5. Bavarder tu obligeras.
6. Les portables tu autoriseras.
7. Les bonbons tu partageras.
8. Le carnet tu ne prendras pas.
9. Les bonnes notes tu distribueras.
10. Les piercings tu accepteras.
10 · Get it! The European Feeling
J.Amos Comenius, pare de la Pedagogia
moderna i precursor de l’educació audiovisual.
Comenius proclamava que totes les
persones tenen una aptitud innata pel
coneixement i que per tant tothom,
rics i pobres, nois i noies, havien de
tenir dret a anar a l’escola.
Tallers d’humanitat per la pau
Comenius pensava que les escoles
havien de ser “tallers d’humanitat”,
el punt de partida de l’educació per-
manent per poder arribar a una cul-
tura humana universal. La finalitat
EL PROFE IDEAL
1. Amable serás.
2. Evaluaciones no darás.
3. Los deberes olvidarás.
4. Comer en clase permitirás.
5. Charlar en clase obligarás.
6. Los móviles autorizarás.
7. Los caramelos compartirás.
8. En los boletines nada escribirás.
9. Buenas notas distribuirás.
10.Los piercings aceptarás.
El món en imatges (Orbis Pictus), J.A. Co-
menius. Es tracta del primer llibre escolar
il.lustrat de la història de la pedagogía, 1658.
FOTO: Escola BESSENYEI GYÖRGY, HONGRIA
de l’educació segons Comenius era
arribar a conseguir la pau mundial;
les escoles i el sistema pedagògic ha-
via de contribuir a l’establiment d’un
món més feliç i millor per a tothom.
Per a educar i ensenyar
Comenius considerava la docència
l’ofici més noble de tots. Va criticar
els mètodes basats en el càstig i les
amenaces perquè aquests només pro-
duïen por en els alumnes i limitaven
la seva creativitat i capacitat de rao-
nament.
Segons Comenius l’aprenentatge ha-
via de ser comprensiva i no exclusi-
vament memorística. També deia que
els professors no havien d’avançar
matèria si els coneixements bàsics no
havien estat clarament assolits per
l’alumne.
ARTICLE ENVIAT PER Združená
stredná škola, Rep. Eslovaca
THE IDEAL TEACHER
1. To students you shall be kind.
2. No test you shall give.
3. Homework you shall forget.
4. Eating in class you shall allow.
5. Chatting in class you shall require.
6. Using cellular phones you shall authorize.
7. Candies you shall share with students.
8. On our report books you shall not write.
9. Good marks you shall deal out.
10.Piercings you shall accept.

Un debat de fa 400 anys
Ja ho deia el senyor Comenius...
“L’educació hauria de ser un
model que contemplés tots
els aspectes de la persona
ajudant a créixer i madurar
l’alumnat i desvetllant la seva
actitud crítica davant la vida.”
JAUME SUGRAÑES
Professor de Llatí i Grec
Debat
“L’educació hauria de formar
QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ? persones de forma integral
“L’educació és l’art de fer germinar les llavors inte- per a ser ciutadans com cal.”
MARC SEDÓ, 26 anys
riors que es desenvolupen en cada individu; no per in- Llicenciat en INEF
cubació, sinó a través de l’estimulació amb oportunes i futur professor
experiències, variades i riques i sentides sempre com a
noves, fins i tot per qui les ensenya.”

“Educació és una paraula “L’educació és allò que molts

“Uns ulls ben oberts, unes
orelles ben sintonitzades,
un tacte sensible, una ment
oberta de bat a bat i sobretot,
una ànima captivada que vol
ser lliure.”
JOAN GUTIÉRREZ,
Pedagog i Educador Social
molt polisèmica i difícil de
definir. Entre moltes coses,
l’educació és també allò que
de vegades passa als insti-
tuts, tot i que jo diria que
és més aviat ensinistrament i
ensenyament, no educació.”
GERMÀ LÓPEZ
Professor Llengua
i Literatura Catalana
alumnes no tenim.”
REDOUANE KASSEMI, 17 anys
Estudiant de 1r BAT Científic
“La formació integral d’una
persona: conducta, actitud i
coneixements acadèmics.”
ANTONIO OLMEDO
Professor de Ciències Socials
“Hem de diferenciar entre
educació i ensenyament.
Educació és una tasca que no
comprén només els profes-
sors sinó també la família i
la societat. Una altra cosa és
l’ensenyament; la transmissió
de coneixements.”
CINTA MARGALEF
Professora Ciències Socials

“A la meva època, els pares no
jugaven cap paper a l’escola.
Els problemes de casa es trac-
taven a casa i els de l’escola a
l’escola.”
Una veïna de Reus, 77 anys
“Els pares t’han d’ensenyar
a ser persona. Aquesta és la
primera base de l’educació.
Els professors són els qui ens
donen coneixements.”
DIEGO YUNQUERA, 17 anys
Estudiant 2n BAT Social
“L’educació comença a casa.
Però avui dia els pares són
fora de casa treballant mol-
tes hores. Si no hi ha ni diàleg
entre pares i fills, com hi pot
haver educació?”
ESTEBAN JIMÉNEZ
i PEP LÓPEZ (PAS)
PAS de l’IES BAIX CAMP
“Els nostres fills passen mol-
tes hores sols a casa mirant
la tele o a Internet. La famí-
lia avui dia ja no té l’impacte
educacional que tenia en al-
tres temps.”
PARE d’alumne (ITÀLIA)
QUI SÓN ELS PRINCIPALS RESPONSABLES “Els professors i les profes-
sores cobren per educar i ho
DE L’EDUCACIÓ? haurien de fer.”
“L’educació ha de començar a casa. Els pares són els ALBERT HURTADO, 18 anys
primers educadors” CF Gestió i Administració
J.A. COMENIUS
“Entenc que educar ho fa
“Tant pares com professors “Tanto padres como profe- tothom en el moment que
s’encarreguen d’orientar i sores son responsables de la pot; tant ha d’educar el pare
d’ensenyar als seus fills o als educación de los jóvenes.” a casa, com el professor a
seus alumnes, de com actuar JEAN CLAUDE BARST l’escola, com l’avi quan pas-
amb educació davant de per- Padre y enfermero (Martinica) seja el seu nét. En tots els
sones i situacions” moments es pot donar i rebre
MIRIAM APARICIO CANTERA educació.”
Tècnica en Integració Social (TIS) JAUME SUGRAÑES
“Avui dia la responsabilitat Professor de Llatí i Grec
de l’educació recau sobre els
Estic d’acord amb el senyor professors perquè els pares
Comenius: L’educació co- tenen molts problemes a la “D’algun lloc de l’Àfrica és
mença a casa. feina i no tenen gaire temps aquesta sàvia sentència: “Per
JOSEP ANDREU per als seus fills.” a educar a un nen fa falta tota
Professor de Matemàtiques OLA, Estudiant, 17 anys, la tribu.”
(POLÒNIA) JOSÉ MIGUEL GARCÍA
Director de l’IES Baix Camp
“Abans els pares tenien més
interés en la vida escolar “Si els valors i normes no es-
dels seus fills que ara. Tinc “Els primers que ens ensenyen tan assimilats des de casa, el
una filla de 7 anys i no tinc educació són els pares. Els se- professor s’haurà d’estar tot
ni temps de llegir amb ella gons, els professors, però tot el dia educant i això influeix
o d’ensenyar-li coses noves. això no serveix de res si no- negativament en els resultats
Recordo que la meva mare sí saltres no posem de la nostra acadèmics. Avui dia sovint ens
ho feia amb mi quan jo estu- part.” hem de dedicar a educar i no
diava.” BRYAN ALBIÑA queda temps per a ensenyar”
PARE d’alumna i VÍCTOR DE LA CRUZ, 14 anys CARME MADICO
en edat escolar (POLÒNIA) Estudiants de 3r ESO D Professora d’Anglès
Get it! The European Feeling · 11
Debat
“La meva época era memorís- “A mi m’agradaria que els
SOBRE L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE ... tica: llistes interminables de professors ens ensenyessin co-
“Una educació apropiada no consisteix a omplir els reis gots, o recordo que tenia neixements desenvolupats per
caps del jovent amb un munt de paraules, frases i idees un professor, que era capellà, ells mateixos, en comptes de
que provenen d’autors diferents, sinó a obrir la porta quan jo estudiava batxillerat recòrrer sempre al llibre, és a
del món real exterior a l’enteniment i l’aprenentatge que agafava un punter i sobre dir, preferiria un ensenyament
dels nostres alumnes; així aconseguirem que de les se- un planisferi i et deia: “ara de collita pròpia.
ves pròpies idees, del seu propi raonament aparegui un recorre el món” i tu havies Ens ensenyen la lliçó com cal,
d’anar dient-li tots els golfs però nosatres acabem me-
torrent que flueixi de la mateixa manera que les fulles,
i estrets del món continent moritzant perquè ens resulta
les flors i els fruits brollen de l’arbre.” per continent. Ara s’ha passat més fàcil. De fet a l’hora de
J. AMOS COMENIUS d’un memorisme pur i absurd l’examen, si no recordes allò
que ens feia aprendre com a que has memoritzat, no te’n
“A mi em van ensenyar de ma- “Ens fan aprendre conceptes, lloros i sense comprendre a un saps sortir. Per això seria mi-
nera memorística. Abans es excepte a filosofia, l’única as- abandonament de la memòria llor saber pensar.”
donava molta importància a signatura on ens fan pensar.” a la práctica educativa actual. PABLO MOLINA,
I si tu no memoritzes coses, 1r BAT Cientific
la memòria i ara cada vegada NATALIA GARCIA, 16
es treballa menys la memòria. Estudiant de 1r BAT què recordaràs?
Un exemple clar d’això és que Estic a favor d’un ús racional
estan sortint moltes joguines de la memòria. És una capa-
per a entrenar la memòria. La “Cada professor ha d’intentar citat del nostre intel.lecte. Si “De vegades ens sobrecarre-
memòria és important però fer interessant la seva as- no la fem servir s’atrofiarà.” guen de conceptes sense en-
també ho és saber relacionar signatura. Quan jo anava a GERMÀ LÓPEZ senyar-nos quina utilitat pràc-
l’institut, sempre suspenia Professor de Llengua i Literatura tica tenen. De vegades ens
conceptes i pensar sobre ells.”
Física, però gràcies a un pro- Catalana ensenyen coses que només re-
XAVIER MAGRANÉ, 47
Professor d’Educació Física fessor a qui agradava molt la cordes per al dia de l’examen
seva feina i sabia fer classes i ja està. Crec que en moltes
interessants, va començar a “A l’escola pretenen que pen- matèries falta ensenyar-nos a
“Hi ha profes que demanen agradar-me i la vaig acabar sem, una altra cosa és si no- pensar.”
tant i a canvi donen tan poc!” entenent!” saltres ho apliquem o no.” PAU ORTEGA, 16
EDINA TÓTH, ANDRÁS SÖRÖS, PARE d’alumne de 7 anys NÚRIA LÓPEZ, 16 2n BAT Tecnològic
BERTALAN BARTA POLÒNIA Estudiant de 1r BAT Social
Alumnes de Secundària
HONGRIA
“L’escola ens hauria d’ensenyar a desenvolupar habilitats per a Sóc un incondicional de la
poder pensar sobre totes les coses i no només a memoritzar. Però famosa frase d’Einstein:
“A l’escola només la major part de l’ensenyament es basa només en la memoritza- “L’ensenyament ha de ser
m’ensenyen conceptes, però ció de regles i conceptes. Això no serveix de res perquè acabem de tal manera que pugui ser
no a pensar.” memoritzant sense entendre res només pels exàmens.” rebut com el millor regal i no
ROGER MASIP, 16 ESTUDIANT de SECUNDÀRIA, 17 anys, ITÀLIA pas com una amarga
Estudiant de 1r BAT Científic obligació”
JOSÉ MIGUEL GARCÍA
“L’escola actual ha fracassat Director de l’IES Baix Camp
en el tema de la disciplina. Els SOBRE LA DISCIPLINA...
alumnes tenen la sensació que Cal trobar un camí que permeti ensenyar de manera
poden fer tot el que vulguin efectiva i agradable alhora. Cal ensenyar sense repres- “Quan jo estudiava, tot era
sense ser castigats. Cal que sió. La por i la violència no afavoreixen l’aprenentatge, memoritzar, però ara aques-
pares i professors construeixin només encubreixen les mancances del professor i/o ta manera d’aprendre ja està
connexions positives amb els passada de moda i no es prac-
educador.
seus fills i alumnes basades en tica a les escoles actuals.”
el respecte.” PARE, ITÀLIA
PARE d’alumne “Cuando yo estudiaba, nos pe-
“La societat ha canviat i tam- gaban por cualquier razón. No
POLÒNIA
bé els mètodes educaius. La defiendo el castigo corporal,
disciplina ha de ser entesa no aunque creo que de vez en
“Hi ha problemes de disciplina com una llista de normes ex- cuando es neceario en casa.
perquè alguns profes es passen terna que cal respectar, sinó Los profesores tienen muchos
d’estrictes i altres es passen com un compromís acordat i “Sovint els professors pensem
problemas para conseguir que
per massa tolerants. El mateix compartit. Intercanviar punts que la disciplina és una condi-
los alumnos respeten su au-
passa amb els alumnes; alguns de vista personals i raonar ció de l’aprenentatge, encara
toridad. Creo la disciplina se
són massa despreocupats i al- han esdevingut la manera més que sembla més raonable a la
consigue a través de la comu-
tres es preocupen massa. No eficaç d’interaccionar amb els inversa: l’aprenentatge és qui
nicación, respeto mútuo y los
hi ha terme mig!” alumnes.” castigos, de vez en cuando.” facilita la disciplina.”
SERGIO GARCÍA MARCOS, PROFESSOR de Escola JEAN CLAUDE BARST JOSE MIGUEL GARCÍA
15 anys 3r ESO D de Cicles Formatius (ITÀLIA) Padre y enfermero (Martinica) Director Ies Baix Camp, Reus
12 · Get it! The European Feeling
 Opinió
“Tothom té dret
a tenir coneixements
i rebre una educació”
Zsolt Mester, 17
Bessenyei György High School, Kisvárda, Hongria

Zsolt Mester, alumne de vidus i la seva voluntat de

l’escola hongaresa Bes- canviar. A més a més dels “Bàsicament tot depèn dels individus
senyei György, opina so- individus, els professors te- i la seva voluntat de canviar. ”
bre qüestions relatives al nen un paper important en
món de l’educació. les opinions i perspectives
dels joves. va afirmar, “Quan jo estu- tre sistema legal ha anat
Qui hauria de responsabi- diava, l’educació es basava evolucionant i hi ha hagut
litzar-se de l’educació? Sobre l’ensenyament en la relació i les normes un munt de debats sobre la
i l’aprenentatge existents entre diverses possibilitat i l’efectivitat
Tothom té dret a adquirir matèries. Avui els estu- d’aquests càstigs a l’hora
uns coneixements i rebre Tothom té alts i baixos i diants han d’estudiar no- d’educar els infants. Les
una educació. No obstant, això passa també amb els ves i moltes més matèries escoles poden castigar amb
avui en dia en molts casos estudiants. Uns estan més meticul·losament. Compa- uns resultats acadèmics
no aprofitem aquesta opor- interessats en les ciències, rat amb els meus temps, negatius a aquells alumnes
tunitat i no li donem la sufi- uns altres són millors en penso que els joves reben que no compleixen les nor-
cient importància a aquest humanitats. La major part gradualment més pressió mes, però poc poden fer
dret que tenim. Els mitjans dels estudis consisteixen any rere any” per canviar la personalitat
de comunicació, la influèn- en memoritzar i entendre
cia dels amics sobre els uns temes, pero desafor-
adolescents i les coses que tunadament aquest tipus
“Les escoles poden castigar amb uns
resultats acadèmics negatius a aquells
“Els medis de comunicació, alumnes que no compleixen les nor-
la influència dels amics sobre els ado- mes, però poc poden fer per canviar
lescents i les coses que veiem dia a dia la personalitat d’aquests mateixos
creen uns esquemes als nostres caps individus.”
que fan que l’educació no tingui la im-
portància que mereix. ” La disciplina d’aquests mateixos indi-
i el comportament vidus. Per aquest motiu,
els pares normalment són
La disciplina s’ha convertit els assenyalats ja que la
veiem dia a dia creen uns d’ensenyament memorís- en un dels pilars dels nos- personalitat d’un nen/a
esquemes als nostres caps tic només fa que alguns tre sistema educatiu. Fa majoritàriament és reflex
que fan que l’educació no alumnes es recordin d’uns temps, el càstig físic sobre de com han estat educats.
tingui la importància que continguts concrets durant la canalla suposava un èxit Està clar que anem can-
mereix. És deure dels pares un curt període de temps. segur. Però aquells temps viant, però... a millor o a
fer que els seus fills canviïn Al final se n’obliden. Per han passat i cada cop pitjor? Potser caldria fer
aquesta visió, els guiïn i els això és normal que els ex- menys famílies utilitzen una ullada enrere.
ofereixin l’ajuda que ne- perts busquin mètodes per aquest tipus de mesures, i
cessitin. El que està clar és motivar el cervell a em- si ho fan, la majoria de ca-
que, al cap i a la fi, bàsica- magatzemar unes dades sos no acaben amb un final
ment tot depèn dels indi- permanentment. Una mare feliç. Des de llavors, el nos-
Get it! The European Feeling · 13
Contribution

OLPC (One Laptop Per Child) is an education SPECS

project initiated by Nicholas Negroponte in • Approximate dimensions:
2005. A former MIT professor he has been lea- 242mm×228mm×32mm;
ding this project full time for the last few • Approximate weight: 1.45KG
years. So what is OLPC? As the name suggests, with LiFeP battery; 1.58KG
it’s about giving one laptop to every kid in with NiMH battery
the third -and first- world. Lately, his project • Battery Capacity: 22.8 Watt-
has been known as the “one-hundred laptop hours (LiFePO4); 16.5 Watt-
project”, because that’s the price that he in- hours (NiMH);
tends to sell his computer to governments. • Configuration: Convertible
This computer will be exclusively distributed laptop with pivoting, reversi-
by the government to the kids and teachers, ble display; dirt- and moistu-
for free. This is the key to the success of his project. He says that this is the re-resistant system enclosure;
only way to reach the kind of volumes that will lower the prices enough. To no fan.
obtain such a low price, the computer has to have certain characteristics, • CPU clock speed: 433 Mhz;
quite uncommon for normal computers. • 256 MiB DRAM memory
• Storage: 1024 MiB flash me-
But this isn’t a stri- mory
pped-down toy com- • Drives: No hard disk drive
puter, he insists. In • 3 USB 2.0 ports
fact,,the computer, • Mesh Wireless network
which exists and has • Video camera: color camera;
already been distri- 640×480 resolution at 30FPS
buted, is quite an im- • Mic and speakers
pressive machine: it’s • 7.5” Dual-mode TFT display
very small, of a size • Screen: 152.4mm × 114.3mm;
of a single book, very • Resolution: 1200 (H) × 900 (V)
solid (it won’t break resolution (200 DPI);
if the kid drops it),
it contains no moving
parts (the most fra-
gile parts of a com- A real project, with thousands of
puter), weighs a bit computers all over the world
less than a kilogram,
can run many programs, including games, has got a battery autonomy way
larger than any laptop on the market, can be recharged by hand or cheap
solar panels, has got a camera and mic, can support both very hot and very
cold temperatures and last but not least is fully equipped with wireless con-
nectivity. This last feature is one of the many innovations shipped with the
OLPC. Because the project has to deal with zones almost deprived of internet
connectivity, the OLPC features what is called a mesh network: each com-
puter can receive and emit wireless internet it in the same time for another Khairat school , Khairat-Dhangarwa-
computer thanks to its two antennas. This way, kids close to wireless signals da Village, Maharashtra, India
14 · Get it! The European Feeling
 Solidarity
can send them to his friends a few hundreds meters from them, who will send
them to their friends a few hundreds meters etc. This way several villages can
be connected thanks to a singe internet connection. Furthermore this works
even when the computer is off. This creates an ad-hoc mesh of connected
teachers and pupils, who can send files to each other, draw simultaneously on
a virtual white board, exchange messages, etc. All this is based on state-of-
the-art Open Source software, providing a huge amount of free software, and
the freedom to create and modify software for one’s own needs. Another great
feature is a double screen, which can be used either as a normal screen or as a
black and white ebook reader with a very low power consumption. As you can UN Palestinian Camp,
see, all has been thought for harsh conditions, with modest characteristics, December 4th 2008
which makes it a realistic project.

Nicholas Negroponte insists that “this is not a computer project, this is an

education project”. To those who say that children in third world countries
need food, not computers, he answers that his project can change these coun-
tries in a much deeper way than subsidised food can. In fact, when you start
connecting people they find their own way of taking care of themselves. Kids
can share information and knowledge and find new ways of helping themselves
and their families with the help of teachers and other kids. Fields experiments
have shown that kids knew instinctively how to use the computer, and even Quibdo - Chocó - Colombia
started to create some simple programs with a software creation tool included
in the computer. Sharing knowledge can increase their self-confidence ten-fold
and in the same time provide them with new ways of thinking.

Nicholas Negroponte is neither an utopist nor a billionaire. He pretends that

this is possible because he knows both the dynamics of computer sales and tho-
se of large non-profit organisations. He has contacted many governments and
has started distributing his computers. He had another peculiar idea: the Give
One Get One program. The idea is simple: someone in the first world buys two
computers, gets one and the other one goes to a child in the third world. This
operation, which took place on Fall 2007 in the US, got a tremendous success
Ulaanbaatar, Mongolia
with more than $2M donations per day for more than 90 days. For this Christ-
mas he launched the second edition of the Give One Get One Program. Right
now, the computers are sold $200, which is more than the projected $100, but
will decrease with volumes.

While this is a fantastic project for third world countries, one can think of it
for the first world as well. In fact, not all children in Europe or the US have
their own private computer, easy to use and to carry to school. This project
could find its place in European countries, where furthermore the price for the
governments would be relatively much cheaper. Let’s hope that our leaders
listen to what Nicholas Negroponte has to say about computers and education, Altos de Cazuca, Soacha,
and hope for the best. Not to mention that the more countries adhere to the Cundinamarca, Colombia
program, the more the price will drop for all countries including third world
ones. Help yourself, you’ll help others!

As for now, on an individual scale, rush and get yours now, helping a kid in the
third world! Buy one for your child, talk about it at school and in the family!

Contributed by Stéphane MOR (stephanemor.com)

Links: A preview of XO 2, the next

The project´s main web site: http://laptop.org computer of the project
Some nice pictures of the kids http://flickr.com/photos/olpc/
The “Give One Get One” program http://www.amazon.co.uk/gp/product/B001LDQWJI
A presentation video ttp://www.ted.com/index.php/talks/nicholas_negroponte_on_one_laptop_per_child.html

Get it! The European Feeling · 15

Getting to know...
AROUND THE WORLD Des de temps remots, un dels aspec-
tes que ha identificat cada cultura
són les celebracions. Per motius re-

in 1o CELEBRATIONS ligiosos o espirituals, per a recordar

o simplement per tenir una bona ex-
cusa per a reunir-se i compartir amb
From a very remote time, an aspect that identifies each culture is the celebra- els més propers, conèixer una cultu-
tions. Due to religious or spiritual reasons, in order to look back in time or just ra implica també saber per què, què,
because celebrating is a good excuse to gather and share with your near and com i quan celebra. Aquest article,
dear ones, knowing a culture also implies getting to know why, what, how and realitzat a partir de les aportacions
when they celebrate. This article, based on the contributions by the students dels alumnes del projecte, ens con-
who cooperate in this project, serves as an example of the cultural richness of vida a conèixer la realitat cultural
Europe and the whole world. d’Europa i del món.

CHRISTMAS IN CALABRIA
“A Strinna”
One of the most popular Calabrian tradi-
tion is “A Strinna”(la Strenna), that cons-
tists of offering small gifts to our relati-
ves or friends. This custom dates back to
the Roman period when it was a sign of
prosperity and joy to offer some bunches
of green branches, cut from some woods
dedicated to Strenia the goddess of fortu-
ne. Later the branches were substituted
by some apples or dried figs and the name
Strenia changed into Strenna.
During the Christmas period some bag-
pipe players called “Strinari” play and
sing popular Christmas melodies, wal-
king around the villages and when they
Bagpipe players “Strinari”
knock at doors people invite them to
come in and they play their song in front
of your Crib in honour of the Holy Child
;then they wish them prosperity and pea-
ce and they receive a “strinna”, usually
“nu’mustacciolo”, a typical cake made
with honey or “na’crucetta” a sweet
made with dried white figs, filling with
almonds or walnuts.
The Crib
Our greatest tradition is Making the Crib.
Every family builds its own Crib using
wood, paper, carton or cork. Shepherds,
craftsmen, farmers in clay are placed in
a small pastoral scene where the Nati-
16 · Get it! The European Feeling
vity has the central part. On the Christ- Fireworks for New Year’s Eve
mas Eve, at midnight the head of family New Year’s Eve is pretty different from
or the grandfather puts the Holy Child in the traditional, contemplative Christ-
his hands and each member of the family mas. Many people celebrate the end of
kisses him, before laying him down in the the year (and the beginning of the new
manger. one) rather with their friends than with
Everything into the representation of the their family. To pass the time till midnight
Nativity, has a symbolic value: the cows- people play little games and –most of the
hed represents poverty; Joseph is the time- they’re just eating, because there
intellect: rather than being jealous and is a dinner chosen which can take seve-
repudiating Marie he accepts God’s will. ral hours (you’ll just eat little servings of
The cow represents the principle of ge- everything, so you have to keep eating for
neration (it is the symbol of fertility in a while). Before midnight everyone goes
Egypt), the sexual strength; the donkey outside to get ready for the fireworks.
represents the lower human personality Then the countdown starts. When the old
and nature. year is over, people wish each other a
Their presence into the crib is very impor- good New Year and then the fireworks be-
tant: Their breath is life. They blow on gin. The last firework isn’t, of course, the
the Jesus Child, and heat him with their end of the celebration, in fact, the party
breath like God has blown spirit(life) to will sometimes go on till dawn and that’s
the first man . why the next day is kind of quiet, because
everyone is still asleep.
CHRISTMAS & NEW YEAR’S EVE
IN GERMANY
A big family celebration
Christmas is a big family celebration in
Germany. Normally, you get your presents
on the evening of the 24th of December.
The following two days are spent with the
rest of the family (grandparents, etc.),
because they are public holidays.
On Christmas Eve many people go to
Christmas worship in their churches. Af-
terwards, there is a big dinner and when
it’s finished you spend the rest of the
night enjoying your new gifts.
There are two typical kinds of Christmas
dinners: Type one is a traditional meal
with something like goose or other kinds
of roasts, potatoes and vegetables.
Type two is a simple meal with sausages
and potato salad.
Typical Christmas Symbols
Of course, we have the typical Christmas
symbols, too: a decorated Christmas tree, Decorated Christmas Tree and candles, , typi-
many candles, Santa Claus, snow (even if cal symbol in most Germany and most Euro-
pean countries.
it’s fake snow), bells, etc. And, surely,

CHRISTMAS IN POLAND
A kind of magic
In Poland, Mommys prepare twelve
traditional dishes, mostly made of fish.
Christmas in Poland are one of the most
important periods in the year. Members of
families that live away from each other
meet and spend a few days together. For
some of them it’s the only chance to do
it. We can feel a kind of magic in the air
when the snow is falling, the lights on the
christmas tree are shining and the tasty
dishes are waiting to be eaten. Mommys
prepare twelve traditional dishes, mostly
made of fish. Kids always look forward to
get the gifts that usually wait under the
christmas tree. They are sure that Santa
Claus brings them all every year. There is
a tradition to leave one empty plate for
an unexpected guest.
Time for fun
The New Year’s Eve is always a loud and
full of fun night. We welcome the new
year with noisy and colourful fireworks,
drinking a toast, wishing the best to each
other and partying until morning. Some
people might be sad during that night, be-
cause of the end of a good year, but some
of them hope the following one will bring
them something better. It’s a time for fun
and memories at the same time.
other cultures
Sinterklaas in Holland
Who is Sinterklaas?
Sinterklaas is the Dutch name for Saint Nicholas
(271 AD-343 AD). St. Nicholas was a bishop of the
Greek Orthodox church who lived in Myra in Ana-
tolia which is now called Turkey. According to the
legend he saved his town from starvation, he re-
vived three dead children and he offered dowries
to very poor girls. Sailors started believing in St.
Nicholas because three sailors swore that he had
calmed a very rough sea when they were at sea
and in trouble because of bad weather conditions.
Celebrating Sinterklaas in Holland
In Holland the name given to St. Nicholas is “Sin-
terklaas”. The Dutch people believe that Sin-
terklaas comes from Spain because they probably
heard the original story from Spanish sailors. In
Holland St. Nicholas rides on a white horse. In the Patron saint of sailors as well as the city of Amster-
dam. St. Nicholas is now a very old man. He has a
Netherlands Sinterklaas arrives in his steamboat white flowing beard and has a long metal staff. He
from Spain on the 17th of November. There are wears a hop’smiter (regal looking head-dress) and
many songs about his arrival. After he arrives with a red cape.
his white horse and his helpers he goes all over the
country and is televised as well. When Sinterklaas
arrives in Amsterdam, he begins his tour at the Dam square. All the children gather in the
square and Sinterklaas shakes their hands and his helpers throw lots of sweets into the crowd.
What children and parents do at home?
From the 18th of November the children in Holland start singing Sinterklaas songs in front of
their chimneys at home. Every evening the children put carrots or apples in their shoes and
a bowl of water for Sinterklaas’s horse. Children believe that Zwarte Piet climbs into their
homes every night through the chimney to take the food put and drink that has been placed
by the kids.
Saying goodbye to Sinterklaas
After December 5th Sinterklaas goes back to Spain on his steamboat.The children hopefully
got the presents that they were longing for and are now happily waiting for Christmas. Usua-
lly, children get a few hours off in the morning of December 6th. School starts a little later
and they have a few hours to play with their new toys.
El Tió de Nadal i la nit de cap d’any, CATALONIA
Per Judith Millán Iglesias i Lorena Arévalo Turrillo 2nB, IES Baix Camp, REUS
El Tió de Nadal és una tradició de la mitologia catalana. El Tió consisteix en
agafar un tronc, decorar-lo i la nit de Nadal cantar-li una cançó, fer-lo cagar i al cap
d’uns segons apareix un regal. Com ho celebrem a casa nostra?
Una setmana abans de Nadal col·loco
el Tió al menjador; posem damunt una
manta petita i un barret del Pare Noel. I
cada dia li donem una mica de menjar i
al cap d’una estona ja no hi és.
Que curiós!
La nit de Nadal per ser exactes el 24
de desembre ens ajuntem tota la famí-
lia per fer cagar el Tió. Els més joves
agafem un bastó i ens posem a cantar
la cançó típica mentre li donem cops de bastó. I al cap d’uns segons mirem sota la
manta i ens trobem molts i molts regals. Per acabar un bon sopar i una estona de
diversió.
La nit del 31 de desembre ens reunim a tota la família a casa dels avis.
Preparem un bon sopar, després, uns minuts abans de les dotze de la nit ens asseiem
a la taula i engeguem la televisió i tots preparats amb el raïm i...comencem el
compte enrere pel nou any. Una vegada acabades les campanades ens aixequem i
ens felicitem l’any nou, que esperem que vingui ple de felicitat i alegria.
Get it! The European Feeling · 17
Getting to know...
NAVIDAD en las antillas, MARTINICA
Por Julie Sylvanise, Leslie Latouche LESLIE LATOUCHE (3ème2),
Céliane Romany, Ayla Mongès y Mathias Pancrate, Collège Joseph Lagrosillière

Si usted viene a Martinica para Navidad,

¡no se olvide de su traje de baño!
Aquí, hace un buen tiempo soleado y se
puede aprovechar el magnífico espectá-
culo que ofrece la naturaleza, como los
cañaverales floreciendo y los arbustos
que se vuelven blancos como la nieve en
diciembre. Los llamamos « Fleuri-Noël»,
y toda la naturaleza se agita con alegría
en el viento.
Navidad es la ocasión para reunirse y
festejar en familia.
Tenemos una mesa grande ocupada con
una multitud de platos típicos de las An-
tillas: morcilla (¡de las Antillas!), “em-
panadillas rellenas con carne de cerdo”,
jamón de Navidad (glaseado con piña),
“frijoles” especiales que se guisan para
Navidad (Pois d’Angole), guisado de cer-
do de Navidad y ñames.
También comemos cosas “menos antilla- Arriba, a la izquierda, flor de caña. A la derecha, el Filao, árbol típico navideño de Martinica.
nas” y “más europeas”: “foie gras” (de Debajo, a la izquierda, típico guiso Navideño de carne de cerdo. A la derecha, el Shrubb, licor de
Francia, pero también lo hacen en Mar- Navidad. A partir de octubre ya preparamos aquel licor típico de Navidad. Durante una semana, se
pone a secar la cáscara de 5 o 6 naranjas. Luego en el ron van macerando, al sol, las cáscaras de
tinica), salmón ahumado (¡de Noruega naranja secadas, con canela, nuez moscada, azúcar, vainilla. ¡Se consume con moderación !
¡), pavo con castañas ... Y no hay que
olvidar el sabroso “shrub” de Navidad, el
ponche de coco y el licor de grosellas para el aperitivo. No tenemos un postre particular para Navidad, pero a la ma-
drugada, podemos comer el famoso “chocolate” con “un bollo” delicioso que llamamos “Pain au beurre”. Pero no sólo
comemos sino que también cantamos, bailamos, en las casas adornadas con muchas luces y guirnaldas, belenes y árbol
de Navidad que es generalmente el pino europeo pero también tenemos nuestro árbol de Navidad típico: el “filao”.

¡SUGERENCIAS PARA EL AÑO NUEVO! NUESTROS « VILLANCILLOS »

Por Rachelle Renard y July Myrtil
A partir de finales del mes de noviem-
bre hasta el día de Navidad, solemos
¿Quieres tener dinero durante todo el año??? cantar canciones de Navidad entre
El Primero de Enero, si una persona te ofrece naranjas o mandarinas, amigos y familiares. Entonces resue-
GUARDA preciosamente las pepitas y colócalas en tu monedero!!!! nan los “Ti-bois”(instrumento tradi-
¡Es la riqueza asegurada para todo año!!... cional), tambores y palmadas. Entre
los estribillos más conocidos: Michaud
veillait, Joseph mon cher fidèle, Dans
le calme de la nuit, etc… Aquí tenéis
¿Quieres comenzar este año nuevo en un buen pie??? versos de un típico villancico antillano:
Nosotros solemos bañarnos en la mar el 31 de diciembre a medianoche Michaud veillait (bis)
para deshacernos de los pensamientos negativos del año que ha pasa- La nuit dans sa chaumière,
do!!!… (según dicen los ancianos). Près du hameau (bis)
En gardant son troupeau,
Le ciel brillait (bis)
D’une vive lumière,
Il se mit à chanter :
Por Annie-Claude Barst, Emilie Bousquet y Céliane Romany(3ème2) Je vois, je vois,
L’étoile du berger

18 · Get it! The European Feeling


AÏD al-ADHA,
La festa del sacrifici
Per Fátima Acharao, Hatim Lajadar
i Saadia Loukili, 3r ESO D,
IES Baix Camp, REUS, CATALONIA
Què és?
En aquesta època de l’any la festa més im-
portant per als musulmans és Aïd Al-Adha,
la festa del sacrifici, amb la qual es recorda
el moment en què Al.là, segons els Corà, va
voler posar a prova la fe d’Abraham i li va
demanar en somnis que sacrifiqués el seu
fill Ismael. Abraham va acceptar, però en el
moment en que estava a punt de sacrificar
el seu fill, Déu va aparèixer i li va demanar
que sacrifiqués un corder i no el seu fill.
Quan?
El dia de la festa del sacrifici no cau en una
data fixa cada any perquè se celebra segons
el calendari lunar musulmà, el mes del Do-
ulhija, que va d’una lluna nova a la següent.
El 2008, per exemple, hem celebrat aques-
ta festa el 9 de desembre, però altres anys
cau al gener o al febrer.
other cultures
Traditions in our region: ‘KLOATSCHEETEN’.
By Tobias Tien, Lisa Meitner Gymnasium, Neuenhaus, GERMANY
One tradition in our region is it to play “Kloatscheeten”.
The main season is the winter time. You have got two teams
with a fixed order and distance. Then somebody starts the
game by throwing a disk (in the shape of a Dutch cheese)
made of wood along a street. Then someone from the se-
cond team throws the disk. Then it’s the first group’s turn
and so on.
The winner of the game “Kloatscheeten” is the group which
has thrown the disk the longest distance.
But the main thing is it to have fun. During the game you also drink beer and spirits
and you eat cheese and sausages.
When the game is over you go into a restaurant and celebrate there with your
friends. The traditional meal to eat after this game is called ‘Grünkohl mit Pinkel’
(green cabbage with smoked sausages and potatoes).
How do you say Happy New Year in different languages?

Com?
És l’època del pelegrinatge a la Meca i tam-
bé un dia de gran reunió familiar, però els
qui no podem anar a la Meca també la ce-
lebrem.

Nosaltres i la festa del corder

Nosaltres som del Marroc, però ara
vivim a Catalunya i celebrem aquesta
festa de la manera següent: Al matí es-
morzem pastissos, creps i te. Després,
grans i petits anem a resar a la mesqui-
ta. Quan vivíem al Marroc anàvem al
camp a sacrificar el corder en el nom
d’Al.là, però aquí a Reus és el pare qui
va a comprar el corder a la granja (un
corder val uns 200 Euros) i el sacrifica
allà mateix.
“Si vols mirar com ho fan, ho pots fer,
però jo prefereixo no mirar perquè
no m’agrada veure la sang” ens diu la
Fàtima. A la Saadia tampoc li agrada
veure la sang però reconeix que “a les
pel.lícules es veuen coses molt
pitjors”. Per al Hatim el més important
és la reunió familiar.
El pare porta el corder cap a casa i tots
comencem a cuinar la carn. Fem cor-
der amb cus-cús, tajin de corder, etc.
A l’hora de dinar la taula fa molt de
goig perquè hi ha de tot. Després de
dinar la gent surt al carrer a saludar
veïns i família. És també tradició estre-
nar roba nova per aquest dia.
DIFERÈNCIES ENTRE FESTES I VACANCES
BRASIL / EUROPA
Per Kiara Lópes, 3r D, Ies Baix Camp,
Reus, CATALONIA
A Brasil és un país de Sudamèrica on ce-
lebrem el Nadal fent el mateix que a tota
Europa i a totes les festes: reunir-se amb
la família, menjar, fer-se regals, Papai
Noel, etc. La diferència principal és que
a Brasil a l’hivern no fa fred. El cap d’any
per exemple, el passem a la platja.
El que també és molt diferent són les
vacances. Les nostres vacances llargues
són els mesos de gener i febrer i el nou
curs no comença fins principis de març.
A l’estiu, però, només tenim 15 dies de
vacances, del 14 al 30 de juny.
FELIÇ ANY 4707!
Per Tere Moreno, 1 BAT, i Lixuan Feng, 3r D,
IES Baix Camp, Reus, CATALONIA
La festa més important per als xinesos és l’Any
Nou, entre gener i febrer. És el primer dia del
primer mes lunar dura 15 dies. El 7 de febrer
del 2008 va començar l’any 4706.
Diu la llegenda que una nit d’hivern, fa molts i
molts anys un monstre gran i dolent va destruir
un poble xinès. L’any següent el monstre va
tornar, però la gent el van espantar amb focs
d’artifici de color vermell i fent soroll amb tim-
bals i dongs. Des de llavors creiem que el color
vermell porta bona sort i espanta els mals.
Uns dies abans de la festa, la gent neteja les
cases, les pinta, i llença coses velles Per ce-
lebrar aquesta festa es reuneix la família i
mengem peix, marisc, i moltes coses bones.
Al carrer hi ha balls, danses, i dracs. També
els pares donen als fills un sobre vermell “Hong
Bao” amb diners. L´últi dia hi ha la desfilada
dels fanalets “Yuanixao Jie” i tots els carrers
s’iluminen amb fanalets.

Get it! The European Feeling · 19

Who we areJOSEPH LAGROSILLIÉRE,
Saint-Marie, MARTINIQUE
Our school is called “Collège Joseph Lagrosi-
llière”. It was named after Joseph Lagrosillière
because he was the mayor of Sainte-Marie, our
town, from 1910 to 1936.
He was the founder of the socialist party in
Martinique. Martinique is in the French West
Indies at the limit between the Caribbean Sea
and the Atlantic Ocean. Our school is located
on the north Atlantic coast of the island.
From our classrooms we can see the ocean!
The school was founded in 1964. Today the
number of students is 360, boys and girls.
We are 11 to 15 years old and from around
Sainte-Marie. We have about 29 teachers. The
school doesn’t have a website yet. The official
language in education in Martinique is French
but we are lucky because here we can learn
Spanish, English, Latin and Creole.
Well, Creole is one of our native languages.
We do many more things in our school from
7:30 to 4:30, Monday to Friday!!!
FRANÇOIS MAURIAC, Léognan,FRANCE
The college François Mauriac, opened in
1974, is located in Léognan close to Bordeaux,
among wineyards. The famous writer François
Mauriac gave his name to our college as he had
been living for 21 years in the region. Born in
Bordeaux in 1885, he went to Paris in 1906 and
became a writer and journalist.
It has 541 students, 277 girls and 264 boys.
All the students live in Léognan or villages
around. They are between 10 and 16 years old.
The school opens everyday from 8 A.M. to
16.30 PM, except Wednesdays from 8 am to 12.
40 teachers teach Maths, French, History,
Geography, Sciences, Technology, P.E. and fo-
reign languages.
English, our first foreign language, is com-
pulsory. From grade 8 we start learning a se-
cond language; we can choose between Spa-
nish and Italian. We can also learn Latin or
Greek, optional.
Clémentine Maille 3°B, Aymée Bonvarlet
6°C, Coralie Jouary 6°C, Mélanie Hétru 3°C
http://www.ejournal.fi/mauriac/
20 · Get it! The European Feeling
IES BAIX CAMP, Reus, SPAIN
Hello! We are students of IES Baix Camp. The
name of our school comes from a region from
Catalonia called Baix Camp. Our city, Reus, is
the capital of this region. Our school was foun-
ded in 1922.
We are 1145 students! 442 of them are stu-
dying ESO (compulsary education) and the
others are studying BAT or Vocational Training.
The students of ESO and BAT are between 12
and 18 years old. But do you know what? There
are students in Vocational Training that are ol-
der than some teachers!
Some students were born in Spain but there
are a lot of students from different nationali-
ties: Chinese, South-American, Moroccan, Ro-
manian...etc.
The official language is Catalan but we learn
other languages too: Spanish, English, German
and French. In BAT we can also learn Latin and
Greek.
Our school opens at 8 a.m. and closes at
10p.m. Do you want to know more about us?
Sergio Reyes, Carolina Ortega, Célia Algua-
cil, Adam Boulaich, Eloy Martín, Arnau Mon-
tañés. (1 ESO A)
www.iesbaixcamp.org
UMBERTO SORACE MARESCA,
Catanzaro, ITALY
Our school has that name because its founder
and first headmaster Professor Ugo Libri dedi-
cated it to his father-in-law “Umberto Sorace
Maresca” a great man, who spent all his life
helping children in their studies. He wrote in-
teresting books on the historical and social as-
pects of Calabria. Founded in 1961, it is situa-
ted in the south area of Catanzaro, in Calabria,
a region in southern Italy.
There are 366 students: 123 boys and 243
girls. The students are between 14 to 19. Most
students are from Catanzaro and its suburbs,
a few of them come from Morocco. There are
about 80 teachers. It is a Vocational School and
it offers two main courses: Business administra-
tion and Tourism. We study English and French
in all classes, and German and Spanish in the
tourism classes. School starts at 8.30 and finis-
hes at 13.10. We go to school everyday except
Sundays.
Marilena Placido, Mariantonietta Scalese,
Vitaliano Mancuso
www.iis-maresca.it
BESSENYEI GYÖRGY, Kisvárda, HUNGARY
I study in a high school its name is Bessenyei
György High School, in Kisvárda. The school has
got this name from 1922. Bessenyei György was
a great person who improved the Hungarian
culture and education, so we elected him as
the school’s deminator.
Now, about 780 students visit the school
every day, boys and girls equally. This young
people are teenagers, so they are from 15 to 18
years old. They are local, but a lot of students
come from the surrounding villages. A lot of
teachers are in this school too, about 78 men
and women help us in the studying. The stu-
dents may select a field of study, we can study
on mathematics, informatics, art and science,
languages and general divison. We learn lan-
guages in the school, for example;Italian, En-
glish, German and French, however, our offi-
cal language is Hungarian. The lessons start at
7.45 and finish at 13.15, and we have breaks in
the different seasons.
Zsófi Kapin 9.e
www.besi.hu.
Netherlands
Hardenberg
Neuenhaus &
Germa
Sainte-Marie
Martinique
Italy
LØognan
France
Catalonia Reus
 LISE MEITNER GYMNASIUM,
Neuenhaus, GERMANY
Lise Meitner was a very famous woman in
nuclear research and physics. She worked to-
gether with Otto Hahn, Nobel Prize winner in
Chemistry and a pioneer in the field of research
on radioactivity. The students of our school
could choose the name for the school themsel-
ves. The school board decided to choose a fe-
male name because of the majority of girls at
our school, and to draw attention to a woman
who did not enjoy the same kind of fame as
her male colleague Otto Hahn. It also emphasi-
zes the interest in natural sciences among our
students.
It is Neuenhaus. Neuenhaus is a part of the
Grafschaft Bentheim, in the north-west of Ger-
many. This county in Lower Saxony is near the
Dutch border.
Our school was founded in 1968.
We are about 1000 students in our school.
Their ages range from 11 to 19. The students
are all from the northern part of our county
called Bad Bentheim. Some have a long way to
school, up to about 25 kilometres!
Including the teachers from Uelsen, a branch
of our school in a neighbouring community,
we’ve got about 80 teachers.
Our school starts at 7:30 am. It finishes for
young pupils at 1 pm and for older students at
3:30 pm.
It offers different studies: natural sciences,
languages, social sciences, music and art.
Generally it is common in Germany to learn
English as a mandatory language from 5th gra-
de. At a Gymnasium everyone has to choose a
second foreign language, e.g. French or Latin,
which starts in 6th grade. In addition to that
every student can choose another language:
Spanish, Dutch or even Japane-
Wejherowie se.
Poland www.lmg-neuenhaus.de
Uelsen
any
Slovakia
Levice
KisvÆrda
Hungary
y by the teachers and trade foremen.
Catanzaro
Turkey
ADYAMAN ANATOLIAN HS,
Adyaman, TURKEY
The name of our school is “Adıyaman Ana-
tolian High school”. The school has got that
name because it was the first Anatolian school
in Adıyaman so it took the name of the city
directly. (Anatolian high schools are special
schools in Turkish education system. Our stu-
dents have to pass a difficult entrance exam
before admitting it.)
It is situated in the south east area of Turkey
in Adıyaman city.
Our school is quite modern, it was founded
in 1988.
There are 630 students in our lovely school,
approximately half of them are boys and rest
are girls.Their ages are between 14 to 18. Most
students are from Adıyaman and its suburbs, a
few of them come from rest of Turkey espe-
cially border cities such as Malatya or Maraş.
There are about 45 teachers in our school.
We study English in all classes and German in
11 and 12 classes.
The school starts at 8.00 and finishes at the
16.00. The students go to school everyday ex-
cept on Saturday and Sundays.
http://adiyamananadolu.meb.k12.tr
ZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLA
Levice, SLOVAKIA
Our Secondary school of business and servi-
ces is in Levice, South-West of Slovakia. With
its 120 years old history and 750 students the
school is the largest school in the region. It pro-
vides wide choice of vocational branches such
as a cook-waiter, pastry cook, hairdresser, ma-
son, painter, car mechanic, joiner, and plum-
ber. Students can choose among the branches
which directly end with maturita exam such as
a beauty stylist, business and trade in tourists
and hotel academy. Students who finish voca-
tional study can continue their studies in order
to pass maturita exam. Students with various
abilities and skills have an opportunity to join
different competitions and presentations wi-
thin Slovakia in foreign countries commanded
www.zssoaslv.edu.sk
V LICEUM OGOLNOKSZTAŁCACE,
Wejherowo, POLAND
The full name of our school is Zespol Szkol
Ponadgimnazjalnych nr 4 im. Jakuba Wejhera.
The school is named after Jakub Wejher who
was the founder of Wejherowo, the town we
study and some of us live in. A part ofZSP nr4
is V Liceum Ogolnokształcace which is the one
participating in the project. We are located
in Wejherowo, 50 kilometers from Gdansk.
Wejherowo is in the northern part of Poland,
within 30 – minute drive from the Baltic Sea.
Our school was founded in 1958, which
means it’s our 50th anniversary!
In V Liceum Ogolnokształcace, which is a
part of the project, there are 444 students.
We have mixed classes so boys study together
with girls. We are aged between 16 and 19.
The majority of students come from nearby
villages. The rest live in Wejherowo.
There are 68 teachers in the whole school
complex.
In V Liceum Ogolnokształcace there are all
in all 5 different classes.
Euroclass – German language oriented class.
8 hours a week. Biology and Sport class – bio-
logy, German and sport oriented class; Huma-
nities class – Polish and history oriented class;
Political science class – geography and social
studies oriented class; IT class – maths and IT
oriented class.
We also have so called ‘Eurogroups’ teaching
English, where students have 9 hours English
a week. Eurogroup students get prepared for
Cambridge Certificates such as PET and FCE.
We have Polish, English, German and Spa-
nish classes. We study from Monday to Friday.
Everyday lessons start at 8 am and we study
for no more than 8 hours so we finish at around
3pm. We sometimes start later and finish
around 5pm.
http://www.zspg4.wejher.pl/
VECHTDAL COLLEGE
Hardenberg, HOLLAND
Our school is in Hardenberg, in the north-
east of Holland. It was founded in 2000. There
are more than 2000 students, boys and girls.
The students are 11 to 18 years old. The stu-
dents are from Hardenberg and towns and vi-
llages near Hardenberg
There are 200 teachers. VMBO, HAVO and
VWO (all levels of secondary education). Stu-
dents learn French, German, Dutch and En-
glish. Our official language is Dutch. School
starts at 8.00 and finishes at 15.30.
www.vechtdalcollege.nl
Get it! The European Feeling · 21
Cooking
CHRISTMAS RECIPES FROM FRANCE
MARTINICA FRANCE
By Clémentine Maille and
Guisado de cerdo de Navidad Amanda Foucher,
Por Julie Sylvanise (3ème2), MARTINICA
FRANÇOIS MAURIAC,
*Picar las especias : ajo, Léognan
INGREDIENTES: cebolla, pimiento(chili),
1,2 kg de carne de credo perejil, cebolla “local”.
200g de panceta *Cortar la carne en trozo;
For 6 persons
3 limones verdes echarle mucho limón.
(must be prepared the day before)
Pimiento *En una olla con aceite, dejar
250g chestnut purée
4 ajos cocer la carne a fuego lento.
200g dark chocolate
2 cebollas *Añadir la panceta; luego las especias, en troci-
125g butter
Perejil tos y removerlo todo.
2 table spoons icing sugar
10 cl de aceite *Exprimir el zumo de limón. Añadir agua. Echar
1 – Melt the chocolate in the mi-
4 cebolla “local” sal y pimienta. Dejar cocer durante cuarenta
crowave for one minute
Pimienta, sal, tomillo minutos.
Add the butter cut into dices
3 clavos de especias ¡Y aprovecha el perfume del guisado de Navidad
Stir until the butter is melted
que se desprende por la cocina !
2 – Add the chestnut purée. Stir
well.
3 - Line a cake tin with grease-
proof paper and pour the blend
into it.
4 – Leave in the fridge overnight.
Empanadillas de Navidad 5 – Turn out the Yule log in a long
Por Jehan-Fabien Denis-Jean y Youri Mélicine dish.
Remove the paper.
Shape it like a log with your
fingers and you can draw lines
INGREDIENTES: with a fork.
6 – Sprinkle with the icing sugar
250g espinazo de cerdo for the snow effect.
2 cucharas de vinagre Good appetite!
4 cebolletas
1limón
3 dientes de ajo
2 especias
Tomillo
1 pimiento
1 yema de huevo
Sal y pimienta
Lavar la carne con vinagre .Picarla. Ponerla en una cacerola; aña-
dir las cebolletas, el ajo, la sal y la pimienta y el pimiento. Cocerlo todo
durante quince minutos; añadir una cuchara de aceite.

Preparar la masa quebrada; rellenar las empanadillas con la preparación

de carne.
Poner en el horno durante 25 minutos.

22 · Get it! The European Feeling

 Actualitat
Els alumnes de 2n del cicle formatiu
d’Administració i Finances de l’Ies Baix Camp
i de 1r de Batxillerat de ciències socials
acompanyats pel professor Pere Vich davant
l’edifici de la Borsa de Barcelona.

LES CAUSES
DE LA CRISI
Creiem que aquesta crisi econò-
mica s’ha produït per les següents
causes:
• Els bancs deixaven diners a
persones que després no po-
dien tornar-los
• Les empreses produïen més del
que es necessitava
• Es consumia massa

Evolució de les borses

internacionals des de Gener 2008

LA BORSA I LA CRISI AMÈRICA

Canadà  S&P/TSX
Estats Units  SP 500
-41.75%
-42.44%
Els alumnes d’Administració i Finances ens expliquen com funciona  NASDAQ 100 -45.91%
 NASDAQ COMPOSITE -45.50%
la borsa, analitzen les causes del tema de més actualitat:  DOW JONES INDU. -36.85%
la crisi econòmica i proposen mesures per a superar-la.
EUROPA
En la visita que vàrem fer els alum- Creiem que aquesta crisi econòmica Alemanya  TECHN. ALL SHARE -51.86%
 DAX Xetra -43.42%
nes d’aquest centre s’ha produït per les
a la Borsa de Bar- “S’hauria d’ajudar a següents causes: Bèlgica
Espanya
 BEL 20
 Ibex35
-55.22%
-41.80%
celona, nosaltres les persones i no als • Els bancs Europa
França
 FTSEurofirst 80
 CAC 40
-46.65%
-43.69%
ens pensàvem que deixaven diners a
l’edifici seria molt
empresaris i les em- persones que després Itàlia  MIB 30 -49.27%
Holanda  AEX 25 -53.31%
més gran, amb per- preses haurien de no podien tornar-los Regne Unit  FTSE 100 -35.52%
sones, discutint-se, disminuir beneficis en • Les empreses Suïssa  SMI -33.42%
cridant, movent pa- produïen més del que
pers, etc, però va comptes d’acomiadar es necessitaba ASIA i OCEANIA
resultar ser un lloc treballadors” • Es consumia Hong Kong HONG KONG -51.43%
molt tranquil, no se massa Japó Nikkei 225 -48.23%
sentia parlar ningú i només hi havia
nombroses pantalles de TV amb una Els alumnes d’aquest curs hem propo- • S’hauria de deixar més diners a
gran quantitat de números. sat tota una sèrie de mesures per evi- les empreses i als particulars
Hi havia en aquest dia molts números tar que aquesta crisi continuï abocant • Les empreses harien de disminuir
vermells que, segons la guia que ens treballadors a l’atur: els beneficis abans d’acomiadar
ensenyà la Borsa, indicaven que el • S’hauria d’ajudar a les persones i treballadors
valor de les empreses baixava. Si ha- no als empresaris
guéssin estat verds indicaria que les • Si augmentessin els sous, els tre-
empreses augmenten de valor. balladors podrien consumir més Alumnes de 2n del cicle formatiu
El color vermell era indicador també donant més feina a les empreses d’Administració i Finances de l’Ies
de la situació de crisi econòmica que i així aquestes contractarien nous Baix Camp i de 1r de Batxillerat de
hi ha a escala mundial. treballadors, ciències socials.
Get it! The European Feeling · 23
Feature report
G@t it is born!
Neix una revista
Tal dia farà un any representants de 12 escoles europees es van
reunir a l’IES Baix Camp, Reus, per a preparar aquest projecte.
Us oferim un reportatge fotogràfic sobre com va nèixer G@t it
perquè com ja sabeu: UNA IMATGE VAL MÉS QUE 1000 PARAULES!

SCHOOL TOUR

La Maite tradueix el missatge de benvinguda del director Visita a les classes d’informàtica. Jan Cees, expert
l’arribada al centre dels representants de les escoles. en informàtica de l’escola holandesa, pregunta a la
De dreta a esquerra: Mylène (Martinica), Fabienne i Domini- professora Rosa tot sobre les aules virtuals.
que (França) i Jan Kluch, director de l’escola eslovaca.

Visita a la classe d’anglès de 2n de BAT amb el

La Marja Ritterfeld, professora d’anglès de l’escola holandesa, professor Miquel Arcas.
suspesa per uns alumnes de 1r BAT.

24 · Get it! The European Feeling

 Prep visit
THE GREAT MEETING...

El Josep Lluís, cap d’estudis de l’Ies Baix Camp fa callar i treballar a tothom - la Maite traduint a l’anglès,
la Conxita al francès-, i els professors de tota Europa!!!

TIME OUT FAREWELL

Però no tot van ser reunions! També hi

L’Òdena medita en solitari, contemplant Un sopar en molts idiomes.
va haver visites a Tarraco amb guia en
el passat històric de Tarragona.
anglès.

Les italianes, Antonella i Illeana, es El Jose Miguel s’acomiada en francès

retroben amb els seus avantpassats al La Noemí i la Mylène s’expliquen de la Fabienne i la Carme es fa un
Camp de Mart de Tarragona. acudits a l’ajuntament de Reus. tip de riure.

Get it! The European Feeling · 25

Entertainment

This is a story about 4 people named Everybody,

Somebody, Anybody and Nobody.
There was an important job to be done and
EVERYBODY was sure that SOMEBODY would do it.
ANYBODY could have done it, but NOBODY did it.
SOMEBODY got angry about that, because it was
EVERYBODY’s job. EVERYBODY thought that AN-
YBODY could do it, but NOBODY realized that
EVERYBODY wouldn’t do it.

s be
i n Pari
g
livin ce?
’ t a man of Fran !!!
n th !
W h y ca he Sou l LIVING
t il
ed in is st
-
buri ause he
c
- Be
-Ho
w
her do y
do ou
-W f c
ith cattle ount a
aC ?
owc
ula
tor

:
eak it
I´l l br Sil
e it
en
ce!
na m
t?
If I at is i
wh

26 · Get it! The European Feeling

 TOP 5

MUSIC Tv serials Computer BOOKS

Games
1 RIHANNA 1 Sin tetas, no hay... 1 BIG BRAIN TRAINER 1 The boy in the stripped...
IES BAIX CAMP 2 AMY WINEHOUSE 2 FÍSICA O QUÍMICA 2 SING STAR 2 HARRY POTTER
CATALONIA 3 Canto del Loco 3 EL INTERNADO 3 300 3 TWILIGHT
4 Oreja Van Gogh 4 GREYS’S ATANOMY 4 THE SIMS 2 4 Cathedral of the Sea
5 COLDPLAY 5 CSI 5 FIFA 09 5 Shadow of the Wind

JOSEPH 1 Serani 1 Desperate housewives 1 Need for Speed 1 HARRY POTTER

2 Paille (música local) 2 Dr House 2 Sims 2 2 Cœur Grenadine
LAGROSILLIERE
3 T.I feat Rhianna 3 The Simpsons 3 Mario Kard 3 Drôle de samedi soir
MARTINICA 4 Lil Wayne 4 Greys anatomie 4 Final fantasy 4 Narnia
5 Akon 5 Ghost Whisperer 5 PES 8 5 L’Avare

ZESPOL SZKOL 1 The Rolling Stones 1 Lost 1 Super Mario Bros 1 Da Vinci’s Code
PONADGIMNAZ- 2 Rihanna 2 Prison Break 2 Tetris 2 Hurin Children
JALNYCH 3 Metallica 3 Desperate Housewives 3 Dragon Warrior 3 Dracula
4 Iron Maiden 4 Ugly Betty 4 Guitar Hero 4 Chronicles of Narnia
POLAND Dr. HOUSE
5 The Beatles 5 5 Megamania 5 Get on track to FCE

UMBERTO SORACE 1 Tiziano Ferro 1 Dr.House 1 Pro Evolution 09 1 Tre metri sopra il cielo
MARESCA 2 Laura Pausini 2 Grey’s Anatomy 2 Puzzle Bubble 2 Twilight
3 Vasco Rossi 3 Ugly Betty 3 The Sims2 3 Ho voglia di te
ITALY The Lord of rings
4 Coldplay 4 C.S.I 4 Super Mario 4
5 Avril Lavigne 5 Smallville 5 Football manager 5 Gomorra

1 Rihanna 1 NCIS 1 The Sims 1 Eragon

FRANÇOIS
2 Pink 2 One tree hill 2 PES 2009 2 Harry Potter
MAURIAC
3 Katy Perry 3 Desperate Housewives 3 Mario Kart 3 Tara Duncan
FRANCE 4 Britney Spear 4 Plus belle la vie (French) 4 FIFA 2009 4 Titeuf
5 Cold Play 5 The Simpsons 5 Need For Speed 5 Naruto & other mangas

BESSENYEI 1 Britney S 1 Lost 1 GTA 1 Harry Potter

GYÖRGY 2 Rihanna 2 Prison break 2 The Sims 2 Note book
3 Justin Timberlake 3 House Md 3 NFS 3 A walk to remember
HUNGARY
4 Jay Sean 4 Desperate housewives 4 FIFA 2009 4 Lord of the rings
5 Pink 5 South Park 5 Call of duty 5 Property rites

THE BOY IN THE STRIPED PYJAMAS
A particular story that can-
not be told too often. Two
boys, two different worlds,
one friendship and the Holo-
caust as a background. The
innocence of two boys in the
middle of the cruelties of one
of the worst moments in His-
tory. A must-read book told by
a small boy in an adult world.
SIN TETAS NO HAY PARAÍSO LE MONDE DE NARNIA
El Duque, considered the C’est l’histoire de
sexiest man in Spain at quatre enfants( deux
the moment, and Cata, a filles, deux garçons)
pretty young actress, are qui passent à travers
the protagonists of this une armoire et dé-
famous TV series that couvrent le monde
deals with prostitution magique de Narnia.
dangers. Their love story Un véritable conte de
seems impossible but lots fée !!!
of fans are waiting for a
happy ending.

Get it! The European Feeling · 27

 Servitrans (autocars) ......... 1 pàgina sen-
cera

28 · Get it! The European Feeling

Què passa a
l’IES BAIX CAMP?
Un Nadal més...
CONTINGUTS:
Ja arriba un Nadal més
Però ara tot està al revés
Hi ha crisi a tot arreu EL MÉS DESTACAT:
I Zapatero no s’ho creu Reflexions al voltant
Segueix la guerra a l’Iran
de la guerra
També a l’Afganistan
A Àfrica encara i ha fam ON HEM ANAT?
I Obama segueix triomfant La Crònica d’Odisseu
Malgrat tots aquests mals moments
No faltaran àpats suculents
L’avellana és molt sana
Polvorons, neules i torrons
I al gener a menjar cigrons DES DE LES AULES
Tecno amb 3 ERRES
Mentrestant a « disfrutar »
Que després vindrà el que vindrà
Però si hi fiquem alegria
Tastet d’Oficis:
Un Nadal rodó sortirà Som perruquers!

Microrelats

Roger Subirats 2 ESO A

Fem Música

Intercanvis

On va en France Fem paper Anem al tros Tallem cabells I els pròxims números?
Resultats de les enquestes

Get it! The European Feeling · 29

El més destacat
Reflexions al voltant
de la GUERRA
El Departament de Socials se suma als actes de commemoració del 70è
aniversari de la Batalla de l’Ebre amb l’objectiu de fer-nos reflexionar
sobre el valor de la pau, la democràcia i la llibertat.

La Guerra Civil va afectar la meva

família directament. Tota la infor-
mació que he rebut m’ha ajudat
a entendre millor els sentiments
d’aquelles persones que la van pa-
tir i també de les persones que tinc
més properes.
MIRIAM GUTIÉRREZ 2 BAT A

El dia 16 de novembre de 1938 va aca- Sobre aquestes línies, imatges de diferents

bar, després de 115 dies de lluita, la ba-
talla de l’Ebre que és, junt amb la de
Madrid, la més èpica de la Guerra Civil
espanyola (1936 – 1939) perquè la infan-
teria republicana va haver de resistir a les
trinxeres o als refugis un allau continuat
de bombardejos sense tenir armament
per neutralitzar-los, tot i això resisti-
ren, amb inferioritat humana i material.
La batalla de l’Ebre és una de les que ha
tingut més
cobertura li- “Cal reflexionar sobre el 70è
terària però,
a la vegada, que ha costat assolir la
una de les pau, la llibertat i la demo-
més qüestio-
nades pels cràcia. El coneixement
propis pro-
tagonistes
de les guerres,
republicans pot ser un bon antídot per commemoració que durant
perquè no
entengue-
evitar-ne la repetició.”
ren com el
seu govern els envià a l’escorxador sense
disposar de mitjans, sobretot a la “quin-
ta del biberó”, integrada per uns 27.000
joves catalans, la meitat dels quals morí.
Eren joves entre 17 i 18 anys que Frede-
rica Montseny batejà com la “Lleva del
moments dels actes de commemoració a
l’IES BAIX CAMP: preparació de l’exposició,
conferències i visita a l’exposició. Les guerres són actuals, estan
succeint ara maetix a diversos
punts del planeta. Cal recordar les
penalitats i el dolor que hagueren
de soportar soldats, pares i fills per
Biberó”. Eren joves que veieren la seva a valorar la pau en què vivim. En
vida truncada en el el pitjor dels casos una guerra, tothom perd.
o mediatitzada per les brutalitats que PAU ORTEGA 2 BAT A
presenciaren o hagueren de practicar.
ri a l’IES BAIX CAMP
aniversa-
En celebrar-se el 70è
aniversari de la Batalla de
l’Ebre, el Departament de
Ciències Socials de l’IES
“Baix Camp” s’ha volgut
sumar als molts actes de
aquest any s’han celebrat.
Els objectius a aconse-
guir poden se múltiples: Els danys i les pèrdues no compen-
des de que l’alumnat del centre pren- saren de cap manera la victpòrua.
gui consciència del que ha costat as- Famílies destrossades, morts i més
solir la pau, la llibertat i la democràcia morts, una societat, els pobles, un
a reflexionar sobre aquest fet ja que el país ferit de mort... això és el que
va significar la guerra civil i això és
coneixement de les guerres, pot ser un
el que continuen sent les guerres.
bon antídot per evitar-ne la repetició. JANET MONREAL AMORÓS 2 BAT B

30 · Get it! The European Feeling


La QUINTA DE 2on DE BAT REFLEXIONA
SOBRE LA BATALLA 70 anys després
Mai s’hauria de permetre que un
cop militar s’alcés contra un go-
vern legal i legítim i molt menys
cobrant-se la vida de tanta gent
innocent.
ALBERTO CASTILLO 2 BAT B
Sento un profund respecte pel
que fa a la batalla, les agonies
i suplicis, però sobretot per
com l’exèrcit republicà aguan-
tà l’infern que va ser la batalla.
M’enorgulleix l’esperit d’aquells
combatents que aguantaren per a
defensar la seva família.
ALBERT RAMOS SAGALÀ 2 BAT A
Una cosa són dades i fets, i una
altra molt diferent les vides
d’aquelles persones i la seva si-
tuació. Vaig sentir ganes de donar
gràcies a tot allò que m’envolta i
a valorar la sort que tenim els de
la meva generacio.
ALMA MÁRQUEZ 2 BAT B
El meu avi alguna vegada m’havia
parlat d’aquesta guerra en què ell
va perdre el seu germà de 12 anys.
Sempre que me’n parlava se li om-
plien els ulls de llàgrimes.
EMMA LLESERA GIRONA 2 BAT B
Mai havia vist un tema històric tan
a fons. Em va semblar tot molt in-
teressant. He sentit que jo era a
dins. Quan els companys llegíem
aquells testimonis, semblava que
fos jo mateixa. La cançó “solda-
dos del pantano” em feia sentir
les mateixes pors. A l’exèrcit hi
havia molta gent jove d’uns 18
anys. Tots pensaven en les seves
mares quan sentien temor.
AROA HERNANDEZ 2 BAT A
S’ha de tenir un gran sentiment
de respecte per aquells que van
lluitar. Ara puc entendre la por i
la desesperació.
STEFAN GORBAN 2 BAT A
El més destacat
L’impressió que he rebut assis- Ara entenc perquè els avis diuen
tint a l’exposició ha estat molt allò de: “a la guerra es va fer
més emotiva que quan s’estudia molt de mal i també perquè
el tema superficialment a partir no ho volen ni recordar i cada
d’un llibre. cop que senten paraules sobre
AIDA DOMINGUEZ RAMOS aquesta tragèdia criden:
2 BAT B - Calleu, ja vam patir prou!
JOSEP M. CAMARA 2 BAT A
Veure les armes i bombes de les
Sinceramente no creí que pudie-
exposicions em feien posar els
ra llegar a emocionarme tanto
pèls de punta. A la sortida que
con una guerra que hemos estu-
vam fer a Corbera, em va impres-
diado tanto en nuestra trayecto-
sionar moltíssim la frase que re-
ria escolar. Hasta ahora la había-
petia la nostra guia:
mos estudiado como una guerra
“En la primera persona que pen-
más, pero no había sentido el
seu es en la vostra mare”
interés ni la capacidad de poner-
ESTEFANIA GÓMEZ 2 BAT B
me en el lugar de los afectados.
GEORGIANA TANTARU 2 BAT B
Aquests actes m’han fet reflexio-
nar sobre el fet que de vegades
ens preocupem massa per coses
que potser no tenen tanta impor-
tància però que nosaltres les fem Aquesta guerra em provoca so-
semblar més grans del que són. bretot ràbia.
SKARLEN CÉSPEDES 2 BATA ASMAEE YASSIR 2 BAT B
Get it! The European Feeling · 31
El més destacat

Respecte. Tragèdia.
Jove.
Pau.

Por.
Desesperació.
Mort.
Sort.

Llàgrimes. Mare.
Agonia.

Dolor. Fi.

32 · Get it! The European Feeling

 On hem anat?
La crònica d’Odisseu:
Viatge a Empúries

Cardo de la ciutat de la ciutat romana

d’Empúries; carrer que l’atravessa de nord
a sud.

Els alumnes de BAT i de 4rt d’ESO i el professor Josep Lluís davant l’estàtua d’Asclepi, Imatges de la visita.
déu de la Medicina.

Que l'arribada a Empúries s'hauria de fer per mar és una d'aquelles dèries que un va confegint a mesura que
hi va fent visites. I, com era d'esperar, enguany vaig continuar afegint llenya al foc. Quantes imatges -penso- no hau-
ria captat el Pere amb la seva màquina d'immortalitzar instants des de dalt d'una barqueta, inserits en una mena de
zoom cap al passat! Desembarcar allí, a la platja, emulant el que segurament varen fer els foceus! Quina predispo-
sició d'ànim més fantàstica no generaria en unes alumnes i uns alumnes ja de per si prou predisposats anímicament
a alliberar la seva sensibilitat vers aquells testimonis tangibles del passat! Acostar-se gronxats per les onades cap a
aquella munió de pedres hauria d'avivar la passió i excitar la imaginació, desbocant el present en una cursa folla vers
l'aprehensió de l'esperit perenne d'aquella herència del passat.

Imagino l'Alba delerosa per entrellucar l'efígie d'aquell déu que, fins fa poc, havia estat exiliat a les sales
del Museu Nacional d'Arqueologia. Quasi sento l'Aura assenyalant l'”stóa” en primer terme i la ubicació de
la ciutat romana, al fons, presidint l'encís del lloc! Quasi veig la Laura fitant cada racó de l'horitzó cercant
l'afamat “HDU KOITOS”. I diria que sento l'Alma raonant la significació d'aquesta
expressió, amb subtilesa, amb el refinament aquell dels qui estimem la paraula, mentre la Georgiana
l'escolta amatent, fetillada per la policromia argumentativa. Com també figuro el Kevin gestant hi-
pòtesis alternatives per a explicar la unió de l'illot, en el que s'assentava la Palaiàpolis grega, amb el
continent; o la Míriam, flairant l'aroma d'aquella cruïlla de civilitzacions: hel·lènica, romana i ibera.
Neàpolis, Nàpols, Ciutat Nova. Empori, urbs. Ibèria, Hispània. Serapis, Asclepi, Esculapi. I el Camillus
servint Agamèmnon des de la discreció, captat pel gran angular del Pere, en un racó.

Però, bé, com ja deia el poeta: Són mals temps per a la lírica. I, com el vell Alfi, això pensava jo, men-
tre l'autobús pujava els últims metres de la rampa que porta a la sortida del recinte.

Jaimikos SUGRaÑES
Professor de Grec i Llatí
Get it! The European Feeling · 33
On hem anat?
L’Avellana és molt sana
Els alumnes de l’Optativa
de 1 Eso i alumnes de
l’aula d’acollida vam anar
d’excursió a la Selva del
Camp a plegar avellanes i a
visitar la cooperativa. Vam
caminar des de la Selva fins
a un tros on vam conèixer
L’Ayoub (4t C), la Sara (3r E) i la
Lixuan (3r D) esperant l’autobús a
Reus.
I a l’altre costat del banc, el
Xiang, el Shengbo i el Yancheng
(3r E).
Vam caminar des de la Selva fins
el tros durant UNA HORA!
L’Edgar Pérez, 1r eso B,
emocionat amb la collita.
34 · Get it! The European Feeling
uns pagesos. Ells ens van
explicar com es recollien
les avellanes. Ens van en-
senyar els materials que
utilitzaven; bufador, reco-
llidor, rasclet i la senalla.
Desprès vam a anar a la
cooperativa i vam veure
Ja tinc la senalla quasi plena!
I vam tornar a peu també del tros
fins la Selva!
com separaven les avella-
nes de les pedres i del re-
buig. El senyor de la coo-
perativa ens va donar una
bossa d’avellanes torrades
i ens va dir que n’havíem
de menjar sovint perquè
són molt sanes. La Conxi-
Rasclejar no és pas
tant difícil!
ta, la nostra professora,
ens porta a fer visites per
a entendre bé els procesos
de producció, distribució i
comercialització dels pro-
ductes.
ALUMNES OPTATIVA 1r
i ALUMNES AULA D’ACOLLIDA
El pagès ens explica que cal
passar les avellanes pel purgador
per separar-les de les pedres.
Després de tant de treballar de
pagesos, vam esmorçar de valent
per a recuperar l’energia.
La vida de pagès
és molt dura!
 Des de les aules
Tecno amb 3 ERRES:
Redueix, Reutilitza i Recicla!
Vols aprendre a fer paper? Els alumnes de Tecnologia de 1r ESO t’ho expliquen en 10 pasos
ELS 10 PASOS
1. Trossejar paper vell
de diari
2. Bullir la massa amb
detergent i sabó
3. Netejar per a extreure la pin-
tura
4. Triturar-ho tot amb
la batedora
5. Donar forma
6. Escampar el paper
sobre la baieta L’Ester Ossó neteja el paper triturat 5. Donar forma
7. Premsar i deixar per treure la pintura.
assecar dos dies
8. Estendre sobre plàstics
9. Planxar amb planxa
10. I ja està!

“És la meva assignatura

preferida. Abans de fer Tecno,
no sabia fer res manualment.
Aquí tinc molta llibertat per a
5. Premsar i deixar assecar Sofía Alessandra, Soraya Mora, Anaïs
aprendre coses noves.” Siurana i Adrià Chincolla ens ensen-
ESTER OSSÓ, 1r ESO yen el producte final.

O vols dissenyar la casa dels teus somnis? El Bryan Palmeiro ens parla del seu disseny
“Això és una maqueta d’un
terreny amb casa, piscina,
arbres, reixa, porta corre-
dera... És la casa dels meus
somnis. He utilitzat porex-
pan, branquillons, fusta, car-
tró i he après a dissenyar i a
tallar amb el cúter”

“Tecno m’agrada
perquè puc treballar
sol i al meu ritme.
Jo vaig fent i si neces-
sito ajuda la demano.”
“El millor de tot és que aprenem
a fer coses noves a partir de coses
velles.”
“Quan sigui gran, vull ser me-
cànic de desguàs perquè sem-
pre m’han agradat els cotxes i
treballar amb peces”
Get it! The European Feeling · 35
Des de les aules
Creació literària
MICRORELATS
TasteT d’Oficis:
SOM PerRuquers
http://somiseremelsmillors.blogspot.com
- No puc més... t’ho prometo, ho
he intentat, però no puc més...
Mentre em deia això li veia als
ulls una mirada suplicant que
em demanava que parés, que
no insistís més, que el deixés
anar i li permetés seguir amb
la seva vida, però tenia ordres
estrictes que havia de complir,
era la meva feina, ells m’havien
confiat aquella difícil tasca i,
em costés el que em costés, ho
havia de fer, m’havien advertit
que seria complicat i que mai
ningú no ho havia aconseguit,
però jo estava decidit, tenia por
que no em funcionés, però ho
havia de provar. Em vaig aixecar
i vaig seure a la cadira que hi
havia al seu costat, vaig tranqui-
litzar-me i amb el to de veu més
seré que em va sortir li vaig dir:
- Acaba’t de menjar la sopa si us L’Abdel aprèn a fer massatges observant els monitors.
plau. Som els alumnes de 3r ESO E. Fem
dos Tastet d’oficis. El dilluns a la tar-
VÍCTOR PEÑA BILBENY da anem a fusteria amb la Cristina i
2n BAT A/Salut aprenem l’ofici de fuster. Ara estem
fent un marc de fotos. Ens agrada
molt i ens ho passem molt bé. Els pro-
Buscava alguna cosa original...
fes es diuen Jesús i Pau.
Però he pensat que no hi ha res
El dimarts anem a aprendre
més original que un bocí de paper
perruqueria. Ens ensenyen moltes co-
que et parli. Sorprès? M’ho espe-
ses que es fan els senyors i les sen-
rava, tots reaccioneu igual... Ho-
yores per a posar-se guapos: rentar
oola? Bé, ja veig que amb tu tam-
el cabell, posar rul.los, pentinar, fer
poc es pot parlar, com a mínim
trenes, fer massatges, fer la mani-
fins que deixis de mirar-me amb
cura, tenyir pestanyes, arreglar ce-
aquesta cara de babau...
lles... Ens agrada perquè cada vegada
aprenem una cosa diferent.
MARC GRIFOLL
Molts dies ens rentem el cabell els uns
2n BAT
als altres i ens pentinem. La monitora
es diu Cristina i de vegades l’ajuden
la Menchu i una altra Cristina. La nos-
HOLA?
tra tutora, la Glòria, també s’ho pas-
sa molt bé al tastet.
Reina ja sóc a casaaaa.
Si voleu saber més sobre el tastet
Hola? Reina?...
podeu connectar-vos al nostre blog.
Us convidem a deixar-hi els vostres
MARC TRALLERO GARCÍA
comentaris a: El Xiang renta els cabells al
2n BAT Tarik. A sota, l’Anna Peña
somiseremelsmillors.blogspot.com
després dels rul.los.
ALUMNES DE 3r E
36 · Get it! The European Feeling
Experiències inolvidables...
FEM MÚSICA
PER LA MEDITERRÀNIA
El passat dijous 27 de novembre, la Coral de l’IES Baix Camp va participar en la celebració del desè aniversari
de la trobada que es fa cada any per Santa Cecília anomenada Fem Música. En aquesta trobada tots els centres de
secundaria participants fan una representació de dues peces vocals o instrumentals i finalment es canten uns cants
en comú. Aquest any, però, s’ha fet diferent i ben especial i s’ha volgut fer una cantata on tots els centres partici-
pants es trobaven dalt de l’escenari.
El motiu va ser La Mediterrània, un mar que tenim una mica abandonat
i maltractat. Per tal de concienciar a tots els que ens van escoltar es va
explicar una història en la qual mariners de diferents països de la Medi-
terrània eren convocats a una illa per parlar del futur del nostre mar i
com arreglar aquest problema. Durant la narració que va ser feta per una
alumna de l’IES Gaudí, l’immens cor amb més de dos-cents cantaires va
cantar diverses cançons mediterrànies: d’Egipte, Israel, Marroc, Grècia,
Itàlia, França i moltes més. També hi va haver danses! Tot plegat acom-
panyat per musics en directe, alguns encara estudiant que venien de
diferents centres de secundària i músics professionals que voluntariament
van acompanyar aquest acte. Entre aquests darrers hi havia la professora
del nostre centre Núria Giménez.
Vam poder apendre moltíssimes coses: com és un assaig amb músics professionals, com podem cantar amb cors
diferents, seguir un director (l’Albert Galcerà) a qui ningú de nosaltres no coneixíem però que ens va caure molt
bé. En fï, un seguit d’experiencies inoblidables.

GLÒRIA BALDÓ
Professora de Música a l’IES Baix Camp

E-Twinning iesbaixcamp-fr.blogspot.com

Let’s go to slovakia Parlez-vous Français?

-Oui! Bien sûr!
Aquest any l´IES Baix Camp porta a terme un pro- Aquest és el tercer curs que l’IES BAIX CAMP durà a terme
jecte d´intercanvi i de col.laboració amb l´institut l’intercanvi amb França per els nostres alumnes de 2ESO i
Zdruzená hotelová académia, Bratislava a Eslo- 3ESO dins del Projecte d’intercanvi escolar entre alumnes
vàquia. És un institut que imparteix cicles formatius de centres educatius del domini lingüístic català i occità .
Aquest projecte consta de tres fases: epistolar, telemàti-
de direcció i administació d´empreses hoteleres. Els
ca i presencial, que realitzem amb col·laboració amb les
alumnes de 1r de BAT del nostre centre practiquen classes de 3ème i 4ème del Collège Saint Exupéry de Bram
anglès i aprenen sobre la indústria turística i el seu (Aude).
impacte en l´economia d´una regió. Per tot això,
fan un ús exhaustiu de les noves tecnologies TIC.
Voilà une photo de
l'échange à Bram de
l'année dernière. Nous
sommes devant l'entrée
du Collège Saint-Exupéry.
Certains élèves qui sont
sur la photo viendront à
nouveau cette année.

Get it! The European Feeling · 37

El proper G@t it!
I els pròxims números?
la resposta... a les enquestes
Com ja sabeu, aquesta revista ha estat creada per i per a vo-
saltres els estudiants i, per tal que els temes tractats siguin
del vostre interès, al setembre us vam passar una enquesta
on vàreu poder escollir els postres temes preferits.
Després de fer un buidat de les vostres enquestes hem ela-
borat aquestes gràfiques on en podeu veure els resultats.
A l’ESO el tema que més us interessa és el de les aficions i
el temps lliure, seguit del dels problemes socials i les rela-
cions afectives. Als ensenyaments post-obligatoris aquests
també són els temes que més vots han obtingut, tot i que en
un altre ordre. Als grans del nostre IES us interessen en pri-
mer lloc els temes socials, seguits de les aficions i el temps
lliure i les relacions afectives.

FINS EL PROPER G@t it!

38 · Get it! The European Feeling

 B@rtenius

By the school Umberto Sorace Maresca, Catanzaro, ITALY

IES BAIX CAMP, REUS, CATALONIA

www.iesbaixcamp.org
College FRANÇOIS MAURIAC, Léognan, FRANCE
www.ejournal.fi/mauriac
BESSENYEI GYÖRGY, Kisvárda, HUNGARY
www.besi.hu
UMBERTO SORACE MARESCA, Catanzaro,
ITALY www.iis-maresca.it
JOSEPH LAGROSILLIERE, Saint Marie, MARTINICA
V LICEUM OGOLNOKSTALCACE JAKUBA WEJHERA, Wejherowo, POLAND
www.zspg4.wejher.pl
LISA MEITNER GYMNASIUM, Neuenhaus, GERMANY
www.lmg.neuenhaus.de
ADYAMAN ANATOLIAN HS, Adyaman, TURKEY
www.adiyamananadolu.meb.k12.tr
VECHTDAL COLLEGE, Hardenberg, NETHERLANDS
www.vechtdalcollege.nl
ZDRUŽENÁ STREDNÁ ŠKOLA, Levice, SLOVAKIA
www.zssoaslv.edu.sk