EL RELLEU DE

LA TERRA

La superfcie de la Terra presenta

formes variades, s el que anomenem
relleu.

LA GEOSFERA

La geosfera s la part slida de la

Terra i est formada per roques i
minerals.
Els minerals sn substncies formades
per un sol component. Ho sn el
ferro, el quars o lor.

Les roques sn formades per diversos

minerals. El granit, el marbre o el
carb sn roques.

A la geosfera hi podem distingir

tres capes:
escora
mantell
nucli
nucli extern
nucli intern

Lescora:
s la capa ms exterior, la que
veiem, i t un gruix mxim duns 70
km.

El mantell:
s la capa intermdia i arriba fins als
2.900 km de profunditat. La seva part
superior s formada pel magma (de
consistncia pastosa) a causa de la seva
alta temperatura.

El nucli:
s la part central. Distingim el nucli
extern (format per materials fluids) i
el nucli intern (format per materials
slids). Arriba fins al centre de la
Terra a 6.378 km de profunditat.

LES PLAQUES
LITOSFRIQUES

La litosfera s formada per lescora i

la part superior del mantell, i t un
gruix dentre 70 i 150 km.

No s una capa continua, sin que est

fragmentada en diversos blocs que
sanomenen plaques litosfriques o
tectniques.

Aquestes plaques suren damunt els

materials que formen el magma i es
mouen molt lentament.

Aquests moviments sn lorigen de la

formaci de les serralades, dels volcans
o dels terratrmols, plegaments i
falles.

LES FORMES DEL

RELLEU TERRESTRE

Plana: s un terreny sense elevacions

situat a poca altura sobre el nivell del
mar.

Muntanya: elevaci important del

terreny amb pendents fora drets.

Coll: pas entre muntanyes.

Tur: petita elevaci del terreny, amb

pendents suaus.

Vall: espai entre muntanyes per on sol

passar un riu.

Altipl: elevaci del terreny extensa i

ms o menys plana.

Depressi: extensi de terreny situada

ms avall que els terrenys que
lenvolten.

Serralada: conjunt de muntanyes ms

o menys alineades.

Serra: conjunt de muntanyes ms petit

que una serralada.

Masss: conjunt de muntanyes no

alineades per amb caracterstiques
comunes.

Cingle: conjunt rocs molt alt que

forma un precipici.

Congost: pas estret i profund entre

muntanyes.

ELS AGENTS
GEOLGICS
INTERNS

Els agents geolgics interns tenen el

seu origen a linterior de la Terra i
poden modificar el relleu en poc temps.
Aquests agents geolgics provoquen els
terratrmols, els volcans, els
plegaments i les falles.

ELS TERRATRMOLS

Un terratrmol o sisme s una vibraci,

breu per intensa, que es produeix dins
lescora terrestre, i en arribar a la
superfcie provoca un tremolor.

Quan un terratrmol es produeix un

mar o a un oce pot provocar grans
onades. s que coneixem com a
tsunami.

ELS VOLCANS

Una erupci volcnica es produeix quan

el magma que hi ha al interior de la
litosfera surt a lexterior.

Lobertura que sorigina s un volc i,

molt sovint, t forma de muntanya.

En un volc hi podem distingir diverses

parts:

Cambra magmtica: s la cavitat

situada a sota un volc que cont el
magma.

Xemeneia: s el tub per on puja el

magma i comunica la cambra magmtica
amb el crter.

Crter: s lobertura que hi ha a la

part superior del volc, i per on surt el
magma.

Con volcnic: s lelevaci del terreny

formada pels materials expulsats pel
volc.

Lava: s el nom que rep el magma quan

vessa pel volc.

ELS AGENTS
GEOLGICS
EXTERNS

Els agents geolgics externs van

modificant el relleu de forma lenta i
constant.
Els principals agents geolgics externs
sn:
els ssers vius
laigua
el vent

Els agents geolgics externs actuen en

tres fases:
erosi: es desgasten els materials que
formen el relleu.
transport: els materials erosionats es
traslladen a un altre lloc.
sedimentaci: els materials erosionats
es dipositen i acumulen. Poden donar
lloc a roques.