Beruflich Dokumente
Kultur Dokumente
Laia: Bon dia, jo sóc la Laia i avui al reportatge setmanal de “De Sol a Sol”
parlaré, sobre la tragèdia de l’Àlex.
El dilluns 12 de juny a una fàbrica de llibretes Pandax, l’Àlex, una empleada,
va perdre un braç. Per a saber més sobre la notícia parlarem amb experts i
altres persones implicades per explicar-nos el que va passar a l'accident i
també parlarem amb l’Àlex i la seva amiga Maria .
Laia: Hola a tothom, avui estem amb la Claudia, la cap de l’equip mèdic de la
Clínica Corachan. Hola Claudia com estàs?
Claudia: Enfeinada amb el tema de l’Àlex.
Laia: Doncs per a que puguis tornar a la feina aviat comencem amb les
preguntes. Com pot afectar a el cos d'una persona el fet de perdre un braç?
Claudia: Al marge dels aspectes purament funcionals on hem de reaprendre
a realitzar una infinitat de tasques quotidianes el canvi més important el
trobem en l'àmbit psicològic. Encara que s'hagi perdut el braç els seus
nervis sensorials continuaven actius i el cervell mitjançant els nervis
motors continuava enviant ordres als músculs, transmeties des de la
medul·la. És a dir poden continuar sentint dolor, fred o calor a una
extremitat que ja no tenim.
Laia: Quin tipus d'operació heu fet per facilitar la connexió entre la pròtesi i
el braç?
Claudia: Mitjançant la reinnervació muscular dirigida on transferim els
nervis residuals del membre amputat als músculs del braç. Amb això
aconseguim restaurar la funció nerviosa. Utilitzant una àmplia varietat de,
neuroxips, amb els que obtenim que la sinapsi sigui més curta i també amb,
sensors i motors robòtics potenciem una retroalimentació que informa el
cervell de totes les accions que realitza el braç sense necessitat de mirar-lo.
Com per exemple la força empleada, la velocitat de moviment o els dits que
fem servir per a una acció concreta.
Laia: Què vas pensar després de veure la situació de la pacient?
Claudia: Inicialment, vaig pensar que les lesions eren tan importants que la
reconstrucció era impossible. Després d'un reconeixement abastiu vam
comprovar que els nervis i els músculs estaven tan destrossats que encara
que les neurones del seu cervell continuessin enviant neurotransmissions
als músculs del braç, les ordres evidentment no tenien cap efecte.
Laia: Perquè no connecteu la pròtesis a la médula espinal?
Claudia:Per què necessita crear un pont natural entre els nervis sensorials,
els nervis motors i el cervell. Si volem que la nostra escorça cerebral sigui
consistent de la nova extremitat hem de facilitar-li les eines suficients
perquè ho pugui fer. Només podrà controlar els moviments corporals del
nou braç dotar-lo dels actes reflexos i de les accions voluntàries, si sent com
a propi braç biònic.
Laia: Gràcies. Després d'escoltar tanta informació hem quedat amb algunes
preguntes sobre la prótesis. Ara anirem a parlar amb dues persones molt
importants de l'equip de fabricació de la pròtesi.
Laia: Ja les tenim aquí, a la cap de Tècnics i a la cap d'Enginyeria. Bon dia
Margaux, cap de Tècnics i bon dia Xènia, cap d'Enginyeria.
Margaux i Xènia: Hola, bon dia.
Laia: Hola, em podrieu ajudar a aprofundir sobre què és una pròtesi biònica?
I com funciona?
Margaux: En quant a la part tècnica el que et podría explicar és que, una
pròtesi biònica és un dispositiu artificial dissenyat per reemplaçar una part
del cos humà que ha sigut perduda o incapacitada. No podríem dir com
funciona, ja que és com un segon braç o segona cama, però el que us podria
explicar és que tenen uns sensors que capten senyals elèctrics generats pels
músculs o nervis, també tenen una unitat de control que seria com el cervell
electrònic de la pròtesi que rep els senyals dels sensors i les processa per
interpretar la intenció de l'usuari. Els motors són responsables de generar
els moviments de la pròtesi. Les pròtesis biòniques solen comptar amb
interfícies d'usuari que permeten a l'usuari interactuar amb la pròtesi de
manera més intuïtiva. Algunes pròtesis biòniques també ofereixen feedback
sensorial a l'usuari, permetent-li sentir sensacions tàctils o rebre
informació sobre la posició de la pròtesi.
Xènia: En quant a la part d’Enginyeria ens hem encarregat més del
muntatge i preparació de les diferents parts i la programació de
funcionament. Hem buscat quins materials serien els més adequats per a
cada part i cada unió. Un cop ja estava tot muntat hem comprovat el
funcionament enviant senyals elèctriques i hem fet proves en diferents
situacions. Ens hem encarregat de la programació de moviments. És a dir
que depenent del moviment dels músculs de l’avantbraç el braç i la mà sigui
capaç de realitzar el moviment adequat.
Laia: Com es fa per a què es quedin a la mida perfecta de la persona que ho
porti?
Xènia: Una part molt important és tenir en compte la massa i el volum de la
pròtesi, per tant els materials també són molt importants i afecten molt,
també necessitem mides del braç original i d’altres detalls per a que la
pròtesi sigui de la mateixa o d’una mida, pes, densitat, etc gairebé exacte .
Laia: Quins són els millors materials per fer una pròtesi i per què?
Margaux: Els millors materials són; el polipropilè, el polietilè, la silicona,
l’alumini, l’acer inoxidable i el tità. Per al material termoplàstic s’utilitza el
polipropileno i polietileno. Per a emplenar als encaixos s’utilitza silicona.
Per a l’estructura s’utilitzen metalls com l’alumini i l’acer inoxidable. Per
als components s’utilitza tità. Sobretot es busca lleugeresa, resistencia i
durabilitat.
Laia: Moltes gràcies per respondre a les preguntes. Amb això acabem les
entrevistes d’avui. Continuarem fent seguiment del cas de l’Àlex, d’aquí a
una setmana, li posaran la pròtesi. Informa Laia Mitchell-Henry Rodriguez,
desde Salesianes Santa Dorotea, Sarrià, Barcelona. Que tinguin un bon dia.